1.

Argumentaci i fallcia:
1.1. Arguments concloents.
1.2. Arguments consistents.
1.3. Arguments pressumptius.
1.4. Fallcies no formals.
(http://www.alcoberro.info/planes/argumentacio02.html)
2. La teoria del win-win o la regla d'or. (http://www.alcoberro.info/planes/winwin0.html)
3. Relativisme:
-3.1. r.cultural i moral.
4. Teoria de la virtut: (terme mig)
4.1. Diferenciar entre tica de la virtut i tica del deure.
5. Una pregunta sobre el llibre "introducci a la filosofia" de J.Rachels per saber si ens l'hem
llegit.

Resum
Tema 1. Naturalesa i racionalitat: Qu significa racionalitat moral?............4
Qu s la filosofia moral?.........................................................................4
Tipus de llenguatge..................................................................................4
El llenguatge moral s una ciutat.............................................................4
Per qu tenim llenguatge?........................................................................4
Qu vol dir tenir un deure?.......................................................................5
El problema de la traducci......................................................................5
Diferncia entre filosofia moral i moral....................................................5
tica normativa........................................................................................5
tiques teleolgiques............................................................................5
Antigues..............................................................................................5
Aristtil...........................................................................................5
Epicur..............................................................................................6
Modernes............................................................................................6
tiques de les virtuts (tica nicomquea)......................................6
tiques conseqencialistes o utilitaristes.......................................6
tiques deontolgiques.........................................................................6
tiques axiolgiques...........................................................................6
Hi ha valors universals?..................................................................7
Metattica................................................................................................7
1

Com funciona el llenguatge?.................................................................7

Intucionisme......................................................................................7
Emotivisme.........................................................................................7
Descriptivisme....................................................................................8
Prescriptivisme...................................................................................8
tiques aplicades......................................................................................8
tiques descriptives i normatives..........................................................8
tica naturalista i no naturalista............................................................9
tica de mitjans / mbils i de finalitats.................................................9
tica de la intenci i la responsabilitat..................................................9
tiques de mxims i mnims..................................................................9
Tema 2. Qu s una norma moral?............................................................10
Els judicis morals....................................................................................10
Tipus de judicis morals........................................................................11
Tipologies dels discursos morals............................................................11
Narratiu...............................................................................................11
Interpretatiu........................................................................................12
Argumentatiu.......................................................................................12
Reconstructiu.......................................................................................12
Compulsivitat moral...............................................................................13
Problemtica........................................................................................14
La Regla dOr..........................................................................................14
Crtiques a la Regla dOr......................................................................16
tica de la reciprocitat.........................................................................17
Per qu limperatiu categric de Kant no s equivalent a la Regla dOr?
............................................................................................................17
Estratgies del win-win i resoluci de conflictes..................................18
Tema 3. La fallcia naturalista..................................................................19
Qu s la fallcia?.................................................................................19
Tipus de fallcies no formals..............................................................19
Teoria moral de largumentaci...........................................................20
Estratgies dargumentaci..............................................................20
Fallcia naturalista..............................................................................23
Crtica 1............................................................................................23
Crtica 2............................................................................................23
2

Crtica 3............................................................................................23
Crtica 4............................................................................................24
Crtica 5............................................................................................24
Crtica 6............................................................................................24
Negacions de la moral............................................................................24
Problemes del cinisme.........................................................................25
Clssics................................................................................................25
Despotisme illustrat............................................................................25
Negacions de la moral............................................................................25
Amoral.................................................................................................25
Immoralisme........................................................................................25
Ineficincia poltica de limmoralisme...............................................26
Tema 4. El cognotivisme i el relativisme....................................................26
Contra el relativisme..............................................................................26
Problemes del relativista.....................................................................26
Argument del relativisme cultural.......................................................27
Tolerncia no s la mateix que relativisme.......................................27
Tema 5. El subjectivisme moral.................................................................27
Diferncia de carcter............................................................................28
Aristotlic.............................................................................................28
Deure...................................................................................................28
Problemes............................................................................................28
Tema 7. Aristotelisme i teories de les virtuts.............................................28
Quina s la disposici correcta (moral)?.................................................31
Els dos termes mitjans...........................................................................31
Tipus de virtuts.......................................................................................31
Virtuts tiques.....................................................................................31
Virtuts dianotiques.............................................................................31
Justcia....................................................................................................33
El plaer...................................................................................................33
Amistat...................................................................................................33
Tema 8. tiques deontolgiques................................................................34
tica kantiana.........................................................................................36
4 grans principis..................................................................................36
Apriorisme moral..............................................................................36
3

Autonomia moral..............................................................................36
Rigorisme moral...............................................................................36
Personalisme moral..........................................................................36
Diferncia entre llei i mxima..............................................................37
Imperatiu categric.............................................................................37

08/02/13

Tema 1. Naturalesa i racionalitat: Qu

significa racionalitat moral?
Qu s la filosofia moral?
La filosofia moral s lestudi del llenguatge moral. Qu diem quan diem
b, moral o justcia. [Termes metallistes]

Tipus de llenguatge
Llenguatge pot ser
-

Fisicalista: taula, cadira. La discussi s sobre com, no sobre qu. No

t gaires problemes.
Metallista: justcia, llibertat o felicitat. Fa referncia estat didees.
No pots estar segur que la justcia s el mateix per alg altre.

Diferncia entre sexe i amor = diferncia entre fisicalisme i metallisme.

El llenguatge moral s una ciutat

Filosofia diu qu significa aquesta paraula. Moral et clarifica el llenguatge
moral. Segons Wittgenstein el llenguatge s una ciutat:
-

Hi ha barris millors i pitjors

Hi ha coses que sn fora de la ciutat (a vegades no pots dir algunes
coses, les has de mostra. Experincies complicades de dir).

Segons el Dr. Alcoberro: el llenguatge moral es pot avaluar (tot i que els
relativistes shi oposen).
Els termes metallistes provoquen accions en les persones. P. Ex. Creure
en que la llibertat et fa viure duna determinada maner. La gent s capa
de morir per un terme metallista, per la llibertat.

Per qu tenim llenguatge?

Per qu tenim una cosa tan rara, qu s el llenguatge que ens obre la
porta al mn fctic? Estem construts lingsticament i fem coses amb
paraules. En el mn metallista vivim coses! I el nostre mn cada cop est
ms fet dabstraccions. El llenguatge tamb ens fa pensar.
El llenguatge s un poders animal capa de realitzar empreses sobre els
humans.
El filsof t una responsabilitat envers el llenguatge. Sha de respectar
aquest llenguatge, les paraules poder ser com armes. El llenguatge es
produeix pel gen FOX-P2, i les neurones miralls ens permeten empatitzar
(sense, ens tornem autistes).

Qu vol dir tenir un deure?

Hannah Arendt explicava el cas de lholocaust nazi. Els nazis deien que
estaven complint amb el seu deure (Eichmann; /aijmann/). Sc kanti, he
complert amb el meu deure. A vegades tenim el deure de subjugar-nos al
deure. Per, potser no tots els deures pesen el mateix.

El problema de la traducci
La justcia de la Grcia antiga no s la mateixa justcia de Girona en ple s.
XXI. Hi ha criteris per traduir moralment? El problema amb els usos del
llenguatge no vol dir que siguem relativistes. El criteri s ls, entendren
el context cultural.

Diferncia entre filosofia moral i moral

La filosofia moral s un saber valoratiu. No diu que fa la gent i que cal que
faci per estar a laltura de la racionalitat.
-

Descriptivament (estudi dels bons costums)

Descriptivament moral = qu fa la gent?
Codi moral = qu fa un individu?

Hi ha gent que considera moral morir quan el teu marit ha mort.

La moral no s descriptiva sin normativa. Proposa models de conducta.
Judicis que no sn legals, per que sn guies universals. Lacci legal no
s moral, ha de ser prudencial.
15/02/13

tica normativa
tiques teleolgiques
La fletxa dna en la diana (acte) augmenta la felicitat-dignitat. s
important el final (finalitat). All fet s bo. tica conseqencialista.

Antigues
Sn tiques basades en el concepte del carcter. Ser bo era ser bona
gent. No t a veure amb els actes (en aquest sentit). Bondat = carcter.
Els grecs tenien lideal de persona: kals kai agaths (bellesa natural +
bellesa moral) s lideal de lhome ntegre. Carles Riba ho tradueix per
home de b i com cal. s un home harmnic i equilibrat. Per als grecs la
hybris s la desmesura que s el pitjor, fins i tot laccs en el b. Un
mateix no pot dir que s kals kai agaths de si mateix.
Aristtil
(eudaimonista = felicitat).
Epicur
(hedonista, hedon = plaer)

Modernes
tiques de les virtuts (tica nicomquea)
Aristtil enumera una srie de virtuts. Algunes de les tiques de les virtuts
sn comunitaristes (dacord amb un llei marc). Seria ser prudent davant
la vida. Per les comunitats tenen el problema de la dissidncia, que s
moguda pels sentiments. I s complicat restaurar les comunitats un cop
sha trencat la confiana (que s un valor intangible, s capital social).
tiques conseqencialistes o utilitaristes
Perqu calculen les conseqncies dels actes. s purament calcular.
Buscar el mxim b per al mxim nombre de persones. Un noms val per
un i noms per un. Com gestionem recursos escassos? No totes les coses
poden ser al mateix temps, sn illimitades. Shan de prioritzar les coses.
Hi ha moments en qu s ms interessant la llibertat que la igualtat.
Teoria del darrera de la societat del benestar (hi ha impostos limitats). s
una regla de clcul (s objectiu). El problema s si tot s pot reduir a
nmeros. Problema de Johnson = va fer una srie de lleis molt favorable al
welfare state i les injustcies que sagreujaren. p. ex. Nota diferent per
entrar en una Universitat diferent entre blancs i negres. Com calcules la
utilitat? A curt termini pot ser bo; a llarg termini, no.

tiques deontolgiques
En grec deon s deure. Es plantegen el paper de la norma i els principis de
lacci. Una norma ha de ser universal, si t excepcions no s una norma.
No importen les conseqncies. Sn tiques de principis. No importa que
la fletxa arribi a la diana, sin que tinguis una bona positura al llanar la
fletxa. El principi ha de ser universal, ha de ser un principi categric,
sense excepci possible. s important el rigor de la posici de la qual es
parteix. Categric no s el mateix que hipottic. Amb tiques condicionals
sempre tindrs aquest problema de si he de fer all, per no s el cas de
Kant, sn tiques de la justcia, de cal fer. La llei moral dun kanti s com
aplicar les regles del futbol. Acte just s quan actuen per deure. Per Kant
no hi ha premi moral, el deure per al deure. Si ets kanti no s el mateix
fer coses bones que ser moral. P. Ex. T preus justos el comercial perqu
sin sarruna (ho fa conforme al deure, per no pel deure). Per tant, no s
MORAL.

tiques axiolgiques
Sn les tiques de lautenticitat. Axios s eix. La vida gira perqu hi ha
eixos. Sn un subapartat de les tiques deontolgiques. Un valor s un
deure. Exigncia moral encarnada, que es tradueix en actes. Valor que
sencarna, es converteix en acci moral. Una afirmaci de valor.
Compromet la vida. Hi ha un debat de valors en lautenticitat. Com sabem
qu s autntic? Per tal i com actuem. Lautenticitat es veu amb la vida.
Ltica dels valors s conflictiva. Hi ha valors contradictoris o universals?
Universals = iguals per tothom; i incompatibles = p. ex. Llibertat vs.
Igualtat. El valor sha dencarnar. Hi ha discursos de valors inevitables. Si
els discursos de valor tenen sentit o no el tenen. El problema dels valors
s que sn valors ms proclamats que altra cosa (valors viscuts).
Hi ha valors universals?
En xins i snscrit la paraula valor s impossible de traduir. UNESCO crea
els drets humans universals, per Bhabha planteja si sn drets humans
universals o occidentals. Un dret s dret noms si el reconeixes, i Gandhi
deia que els drets humans haurien de ser culturals. Seria la posici,
tamb, dels relativistes culturals (Alcoberro s contrari creu que hi ha una
manera millor de fer les coses). Els valors universals sn valors o
prejudicis? All que per una cultura s un valor per una altra pot ser un
prejudici (problemes de traducci de valors). LAlcoberro diu que amb la
reducci a labsurd es poden demostrar els valors absoluts (o universals).
No s demostrable que sigui veritat, per si no succeeix seria un caos. P.
ex. no puc demostrar que la llibertat sigui un dret absolut, per sense
llibertat tot seria un caos.
En societats multiculturals es creen caos morals, al gestionar la diversitat:
-

Frana: destrueixen la diversitat.

7

Anglaterra: absoluta llibertat (fonamentat en J.S. Mill).

Metattica
s lestudi del llenguatge tic. Qu vol dir el llenguatge quan parlem de
les coses. Eutifr (1r dileg que parla de metatica), parla de la pietat.

Com funciona el llenguatge?

Intucionisme
Un concepte s una intuci autoevident. No s possible justificar un
concepte moral per cap altra via que la moral mateixa. s copsa el valor
moral, per si no el veus no es pot explicar. Els humans (millors) sn
capaos de copsar els valors. Hi ha una intuci immediata. Prima facie
duties. Hi ha coses que si no sn aix produeixen un gran caos. (p. ex. jo
no puc demostrar que la vida s sagrada, com a mxim puc intentar una
prova "a contrari" (a senso contrario): si la vida no fos sagrada hi hauria
guerra de tots contra tots). G.E. Moore: Principi ethica. Els valors sn
intucions, per no estem segurs que les nostres intucions siguin iguals.

Emotivisme
Els conceptes tics sn emocions que comparteixen un grup en un
moment determinat. Ayer = un concepte moral s una suposici sobre la
qual existeix un consens.
Significat de les paraules:
-

Descriptiu: mare
Emotiu: mare!!! (canviant el to de veu transmet altres coses)

Una paraula produeix un coneixement. Emotivament produeix una actitud,

una creena, un estat dnim. Emotivament, un judici moral, expressa
actituds per no informa sobre elles (Strausson).
Pels emotivistes les actituds impliquen creena sobre el seu objecte. Per
lactitud contrria no t perqu ser equivocada. Si tot sn emocions,
llavors com jutges? El problema de lemocionista s que sn relativistes.
Si tot s relatiu, llavors qu s millor.

Descriptivisme
El vocabulari tic s una tria que fem a partir de relacions causa-efecte.
Bo, perqu t un efecte bo. El llenguatge moral ha de ser reelaborat.
Passar de termes metallistes a termes fisicalistes. A vegades descriure ja
s valorar. Ltica no s qesti dopinions, si produeix conseqncies
negatives s immoral. Molts sn tamb utilitaristes.

Prescriptivisme
Hare. El llenguatge moral (1952) va intentar posar dacord a Kant i a
Stuart Mill. Llenguatge moral sha de poder universalitzar i relacionar
tamb amb altres judicis morals. Idea dimparcialitat = si en comptes de X
fossis Y, consideraries correcte all que testan fent? s imparcial all que
s prescriu? Problemes: Per per qu haig de ser imparcial? (Alguns
moralistes sho pregunten). La prescripci ha de poder valdre per tothom.
Sense judici imperatiu no hi ha moralitat. Per Hare i Kant una acci noms
pot ser elogiada si pot ser prescrita universalment i no dna origen a
contradiccions. Lacci moral ha de ser universal o no val! I no pot
beneficiar noms a una minoria.
22/02/2013
G.E. Moore diu que ltica s la investigaci general sobre all bo, del que
s bo i el que s just (justcia social).

tiques aplicades
tiques descriptives i normatives
Ltica no s descriptiva (avui plou), s normativa (cal que plogui). Ltica
no s el que fem sin el que cal fer.
-

Descriptives (per a lAlcoberro no s tica): fa una descripci

factual. Que considera la gent moral. tica social, evolutiva. [tica
dels capellans = sest perdent els valors!] Els interessa el tema
individu-comunitat (tpiques de psiclegs i socilegs)
Normatives: recomanar un tipus de conducta. No expliquen qu
passa, sin que cal que passi (per a lAlcoberro, aix s tica). Fan
abstracci del context histric, social i cultural.

tica naturalista i no naturalista

-

Naturalista: all que les persones volen, desitgen, a all que

proporcionen la felicitat. Jo he viscut aix, si vol ser feli faci el que
he fet jo.
No naturalista: lessencial s lanlisi del llenguatge. La funci de
la filosofia no s preguntar-se qu et fa feli. [No tenim ni idea del
que fa feli = haurem de fer tica descriptiva segons G.E. Moore]

tica de mitjans / mbils i de finalitats

-

De mitjans / Mbils = s la que es pregunta per les causes de les

accions. Qu s una bona causa. Aristtil seria una bona tica de
mbils. Utilitarista, tamb. Qu fa que la gent actu moralment.
De finalitats = es preocupa per al perfeccionament hum. Qu s
all que ens dignifica, fa sentir millors com a individus. tica de Kant
9

o lestocisme. Finalitats de la vida humana. Ens preguntem qu s

lhome? (antropologia).

tica de la intenci i la responsabilitat

Marx Weber (1919). Poltica es fa amb el cap i no amb altres parts dels cos
o lnima. No fas el que vols, sin el que pots i ho fas per responsabilitat.
Pensant en els teus actes, sense sentiments. Acci poltica = tensi entre
convicci i responsabilitats.
-

tica de la intenci = Alcoberro diu que amb bones intencions fas

desastres. SI ets un profeta desarmat, perdrs. Tens o no tens els
instruments? tica dels utpics. tiques de conviccions, absolutes
incondicional. Guiades per principis. s just, per tant sha de fer. Mal
no valgut s el problema. Hem de fer una societat comunista,
quanta gent matem! El mal que fan els bons. Fiat iustitia, et pereat
mundus. Weber no tolera la irracionalitat, confonen la poltica amb
la profecia. Alcoberro diu que el mn no s irracional, s com s.
tica de la responsabilitat = Sn les que es pregunten per les
conseqncies previsibles o no, de les accions. Tendeixen acceptar
el mal com a mitj per un fi. T en compte la fallibilitat dels
humans. No pretenen la salvaci del mn, sin la gesti del
conflicte. No pretn que la gent sigui feli, sin que puguis buscar la
felicitat. Una tica que es fa amb el cap i no amb els sentiments.

tiques de mxims i mnims

-

tiques de mxims (els poden fer): tiques avalades per un

sistema de creences fort. Sn tiques que convides a la felicitat i
que per tant no poden ser exigibles. Determina all bo i els mitjans
per aconseguir-ho. All que ens fa feli s molt personal. Ser kanti
o ser platnic s tica dels mxims. tica de les religions. Hi ha un
mxim, per no es pot demanar a tothom. Intentar ser sant, per
no es pot obligar a tothom. Relat propi. Religions transcendentals.
tiques dels mnims (lhem de fer): no s la felicitat, sin la
justcia. Una tica de mnims s la que resulta estrictament racional
perqu assegura la convivncia. Constitueix la base ferma
consensuada que ens permet de viure junts. Sarticulen amb els
drets humans. Pretn buscar regles sobretot per evitar el conflicte.
Relat com. Paga impostos o patriotisme.
***

Tothom shauria de vincular als drets humans (mnims), per podria

escollir mxims:
-

Buda
Jess
Kant
10

Aristtil
Mill

Problema quan has de definir el mnim, sn difcils de traduir. Quin s el

mnim de la dignitat? (o la tens tota o no la tens).
Habermas est darrera la constituci espanyola, fruit del consens entre
franquistes i antifranquistes (. dels mnims) per Aznar va trencar el
consens i es va perdre la confiana.

Tema 2. Qu s una norma moral?

s una norma prctica de conducta.
1. Hi ha formes de judicis (formulacions lingstiques de):
a. Afirmatiu
b. Negatiu
c. Condicional
2. Maneres de sentir caracterstiques:
a. Naturals
b. Apreses
3. Sensaci que sexpressa en un judici verbal. p.e. retreure, dubtar.
4. Punt de vista que sadopta sobre el mn.
Formes morals es presenten en forma de judici. Les normes morals,
pretenen ser judicis imperatius:
-

Cal que facis

Tamb han de ser racionals

Conjunt de regles a fer perqu all s just i mestic comportant de forma

humana. Si no es compleixen hi ha alguna cosa que es perd en la
humanitat de lhome. Dna sentit lltima. Perseguir per si mateix . T a
veure amb all que s bo. Necessari per viure i ha de ser respectat. Si una
cosa no pot ser, no pot ser moral.

Els judicis morals

Els judicis morals es concreten en regles, per no totes les regles sn de
carcter moral.
-

Poden ser expressions de desitjos. em vull despertar a les 6 per fer

jogging
Poden ser prescripcions de conducta. aturat amb lstop.

Axioma prctic de Kant

Actitud moral bsica dAristtil

Tipus de judicis morals

Judicis deontolgics (accions) = . normativa
11

Judicis morals de valor = es refereixen a persones, a trets, a

caracterstiques. pots si has de triar entre matar la teva via, o una altra
via.
01/03/2013

Tipologies dels discursos morals

Tota teoria moral necessriament sha darticular en un discurs, s un
relat, una explicaci, amb exemples. En la mesura que la moral s vital, la
teoria moral expressa una forma de viure, una manera en qu la relaci
amb el mn mafecta en el doble sentit del mot (minteressa, mimplica /
em produeix una afecci, un sentiment).
Jean-Marc Ferry a Valeurs et normes. La question de lthique (Universitat
de Bruseles, 2002) consider que al llarg de la histria els discursos
morals (el discurs moral sinterpreta entre el passat i el present) shan
produt seguint quatre grans models: narratiu, interpretatiu, argumentatiu
i reconstructiu, que es poden esquematitzar aix:
Tipus de discurs
Narratiu (sexplica una
histria)
Interpretatiu (sexpliquen
uns fets)
Argumentatiu (es
presenten uns arguments)
Reconstructiu (es busca la
comprensi, ms que el
judici)

Comprensi del mn
Mite
Principi epocntric
(epopeia)
Religis
Principi teocntric
Crtic
Principi logocntric
Histric

Tipus de normativitat
Narracions edificants
tpiques
Consells i preceptes
Drets universalistes
Procediments discursius.

Narratiu
El model narratiu (Homer, Hesode) sinteressa bsicament per les causes
que han produt alguna mena de transgressi de lordre csmic.
Pressuposa que el mn es regeix per una mena de llei csmica que, en ser
transgredida, desencadena una situaci de desmesura (hybris).
Esdeveniment i dest estan lligats de manera ntima. Lepopeia esdev
mite quan es carrega delements interpretatius que han de ser explicats
per una hermenutica (interpretaci, el significat de la narraci). La moral
assumeix que hi ha tels (finalitat) lgicament inscrita en cada acci de la
natura, adient a larkh (principi constitutiu) del real. No hi ha encara
diferncia entre lleis csmiques i lleis de la ciutat. s moral qui sadequa
al seu dest, tan inevitable com el decurs del temps. El discurs s
edificant perqu autoritza una conclusi normativa.

12

Interpretatiu
El model interpretatiu (tragdia grega, nou testament) deriva de la
progressiva especialitzaci dalguns individus en la funci hermenutica.
Del dest (cec) es passa a la interpretaci (racionalitzadora). La
comprensi del sentit moral dels esdeveniments est reservada als
coneixedors (als avisats), hermeneutes que sovint no poden fer res per
aturar lesdeveniment terrible, per que en sn testimonis. Les normes
prenen un carcter alhora substancial (praecepta) i prudencial (consilia).
El discurs moral prudencial sexpressa en dites, sentncies, proverbis, que
la societat tradicional coneix de cor (by heart, de memria), en forma del
que Dilthey anomenava experincia general de la vida. Ser moral
consisteix bsicament en haver ents els signes que anuncien els canvis.
Les llions de vida (que es fan paleses en lacci dels grans homes o
homes divins) inclouen un principi de normativitat social (Crist, que
explica parboles i aix dir X).

Argumentatiu
El model argumentatiu (dels Sofistes a Kant i a lutilitarisme) reclou el
conflicte moral en linterior del llenguatge. El llenguatge cont (limita i
detura) el conflicte al seu propi interior. Mentre la tragdia es resol en
sang, la filosofia moral prohibeix el vessament de sang i el converteix
debat constant. s a la paraula a qui pertoca la resoluci (real o fictcia)
del conflicte. La moral esdev dialctica en el sentit del mot grec
dialegestai (que significa triar i classificar, per tamb analitzar i fundar).
El model argumentatiu de filosofia moral s del tot contrari al naturalisme.
Argumentar s una prctica abstractiva, que implica una raonament
purament lgic i en aquest sentit evita la referncia a histries tpiques o
edificants. Quan Hobbes escriu homo homini lupus, comprendre el sentit
de la frase depn de tots els homes neixen lliure i iguals (Locke), al
darrera hi ha un procediment lgic: la universalitzaci duna premissa. All
que s determinant per tal de considerar moral una prctica s acceptar
largument en qu es fonamenta. En el debat moral triomfa qui millor
argumenta. s un plantejament de la filosofia estrictament lingstic.

Reconstructiu
El model reconstructiu (Hegel, historicisme, Habermas...) no sinteressa
per la manera com el conflicte sha narrat, ni per com sha interpretat, ni
pels arguments que sha proposat per justificar-lo, sin que actua del
present cap al passat. Arranca de la tesi de la filosofia hegeliana del
perode de Jena en qu interpretava la moralitat com una lluita pel
reconeixement. Daqu que la moralitat tingui molt a veure amb el
reconeixement de les vctimes (W. Benjamin, la moral passa pel
reconeixement de la vctima. Preguntat qui s la vctima, quan hi ha una
norma moral. La revoluci es fa pel passat, mai pel futur.) i amb la
13

comprensi de les bones raons ms que amb el judici. s un model que

implica mltiples nivells de legitimitat (pluralitat de veus) i que, un cop
assumits principis de referncia en largumentaci (p. ex. els drets
humans), sinteressa especialment per les regles de la seva interpretaci
(com sapliquen aquests drets humans a les minories, com es
construeixen procediments de discussi i protocols...). En el model
reconstructiu ltica esdev cognitivista i sadmet la diferncia entre
normes (pbliques) i valors (privats), sense desconnectar, per, ambds
nivells. Per entendre la norma moral has dentendre la seva histria. La
ra es fa a travs de la seva crtica.
***
Nietzsche es va equivocar a El naixement de la tragdia quan va dir que
la filosofia sorgeix de la tragdia. La filosofia converteix la tragdia en
retrica. Guanya una discussi qui argumenta millor. La filosofia seria poc
naturalista (natural s la violncia). La norma moral prohibeix la violncia
fsica, que es supleix amb violncia dialctica.
Hegel pensa que no es pot entendre la Revoluci francesa sense entendre
a Llus XVI. La historia, trada dialctica hegeliana:
-

Afirmaci
Negaci
Negaci de la negaci (Sntesi)

Compulsivitat moral
Si una norma s un tipus de regla que ens indica com obrar, la norma
compulsiva s el que pretn que actuem moguts per dependncia
(heteronomia moral) i, ms especficament, per por. La norma compulsiva
s aquella que es fonamenta en la por. La compulsivitat s un estat de
dependncia, que mena a la repetici dun acte, un tipus dobsessi
malaltissa que impedeix la reflexi moral i esdev paralitzant del judici. La
compulsivitat considera que les normes morals sn de caire transcendent
i, per tant, inviolables, indiscutibles i immillorables a travs de cap debat.
Qui les viola mereix, doncs, el cstig. Implica un estat dimmaduresa
emocional i de dependncia respecte al criteri daltri.
La compulsivitat pensa les normes morals segons un model paternalista
de submissi infantil (o feudal) a un poder cec. Creu que les normes
vnen de Du o del pare (de la ptria o del pare sant) [Veu de lordre].
s una caracterstica tpica de les normes dorigen religis que amenacen
amb un Du terrible, amb penes eternes i amb dolor inacabable. En la
compulsivitat la responsabilitat no t lmit i el perd queda fora de les
possibilitats humanes. Aix la conscincia se sobrecarrega amb
consideracions transcendentalistes que extralimiten la responsabilitat i
atorguen als actes conseqncies que van ms enll dels lmits racionals.
14

Conceptes com dest cec, culpa eterna, pecat mortal o du terrible sn

laval de les normes compulsives. La funci de la compulsivitat s
bloquejar el judici i produir servitud voluntria.
Sant Agust (moral = tolle, lege; aixecat i llegeix. Sadhereix al
cristianisme perqu t por dels brbars en la nit fosca de lnima) i
Kierkegaard (Temor i tremolor, es pot ser creient sense tenir por?)
consideraven que sense angoixa, sense un sentit de reverncia i
submissi no era possible la creena de caire religis, per si aix fos aix,
caldria considerar que estructuralment la religi no pot ser moral.
Hi ha com a mnim quatre caracterstiques centrals en la compulsivitat:
1. s emocional, va ms enll de qualsevol clcul racional o de
conseqncies. No es poden convncer, perqu estan convenuts
dels que Dus els ha dit.
2. s inconscient, simplica en estructures psicolgiques profundes i,
sovint, t origen en la infncia. Acostumen a tenir pares molt
autoritaris.
3. s heternoma, imposada per leducaci, cultura, etc.
4. Infantilitza el subjecte i produeix bloqueig del judici autnom.
Per a Nietzsche la compulsivitat era la veritat darrera de tots els judicis
morals nihilistes (manca de sentit, buidor existencial) (els adoradors del
ms enll) de tal manera que noms el Superhome pot evitar-la. La
compulsivitat t un contrafctic, lalegria.
La compulsivitat es pot entendre en psicologia tamb com a repetici
neurtica dun acte. Neurosiobssessivocompulsiu.

Problemtica
Pots fer el b, per pels motius equivocats. Pots seguir normes correctes,
per ser immoral. Quina ra timpulsa? La por? Aix no s moral. [Idea de
Kant]. Sn les normes tpiques de les religions! Si tens clar que hi ha un
Du que mana, no fa falta que decideixis res. NO HI HA DECISSI MORAL.
Tamb es pot fer el b per per raons equivocades. Els neoconservadors
(hobbsians) creen que amb la por la gent ser bona.
Per a Kant la moral ha de ser AUTNOMA, provenir dun mateix. Les
HETERNOMES es donen quan un busca algun profit no racional (orgull,
plaer) o quan la norma no es prpia i ve dun sacerdot, pare, gurdia civil.
B i mal poden estar en el mateix temps i en la mateixa persona. Lsser
hum no pot ser sempre calculador. A ms el llenguatge moral s ambigu
i tamb natural.
08/03/2013

15

La Regla dOr
[Directament del web de lAlcoberro]
La Regla dOr s la norma ms intutiva i ms assumida de la moral, de la
qual sha suposat de vegades que derivarien tots els altres valors i
normes. Actualment es dna per cert que la primera formulaci de la regla
aparegu a Xina amb Confuci al voltant del concepte de ren [virtut
perfecta] i que a travs del comer a la ruta de la seda va arribar a
Occident, on sobretot va influir en el rab Hillel fundador de la versi
farisea del judaisme [en hebreu fariseu significa pur o observant
estricte], que va tenir gran importncia en temps de Jess.
En la teoria moral contempornia generalment es considera que la Regla
dOr pertany al que Kant anomen regles prctiques, s a dir, s un
principi normatiu per a actuar rectament, per no s de caire universal, en
el sentit que no indica el que cal fer en tots els casos i sense excepci. En
altres paraules: la Regla dOr s prudencial per no imperativa.
La Regla dOr podria ser considerada com laltra cara de la llei del Tali: si
cal obrar sobre la base de ull per ull i dent per dent, tamb
imparcialment cal aplicar el principi segon el qual: no facis als altres el
que no vols que et facin. Den de lobra de A. DIHLE, DIE GOLDEN
REGEL (Gttingen, 1962), la Regla sha interpretat, per, com un
manament estrictament oposat al Tali: els cristians no haurien dactuar
retributivament fent b per b (Tali) com els pagans, sin que en el
context de les virtuts evangliques, dins lexigncia dobrar per amor
propugnada per Jess (estimeu-vos els uns als altres com jo us he
estimat) han destimar tamb els enemics (caritat). Com que en la
tradici cristiana i especialment catlica no hi ha relaci directa amb
Du sin a travs de la comunitat, la Regla dOr s expressi de lamor al
prosme a travs del qual sassoleix lamor de Du. Jess hauria abolit el
Tali per tal de predicar la llei de lAmor (el manament nou de la Nova
Aliana).
Als Evangelis, la Regla dOr t dues formulacions:
-

Negativa: no facis als altres el que no vols que et facin -(Tobies IV,
15)
Positiva: feu als altres el que voleu que us facin - (Mateu VII, 12;
Lluc VI, 31)

La frmula negativa, per, no s equivalent a la positiva (problema del

desig pervers). LEIBNIZ [als NOUS ASSAIGS SOBRE LENTENIMENT HUM] i
KANT [a la METAFSICA DELS COSTUMS] ja van observar que la Regla dOr
era intil davant el problema del desig pervers. Si la Regla sapliqus en
la seva formulaci positiva, resultaria que un sdic se sentiria obligat a fer
patir tothom, que un jutge hauria dabsoldre a tothom o que un propietari
16

de terres hauria de donar-les i en general ning no podria exercir cap

autoritat; cosa difcilment sostenible.
Daltra banda caldria distingir encara els desigs perversos (robar...) dels
desigs utpics (la fraternitat universal...), que potser sn irrealistes per
no immorals. Duna manera global noms sembla factible la formulaci
veterotestamentria de la frmula, en el que inclou de criteri prudencial,
per no el que tingui destrictament normatiu. En una societat moderna,
la Regla dOr sembla que noms seria operativa a travs del consens, en
un sentit ms o menys proper al de la proposta deliberativa de Habermas.
Sense un consens deliberatiu no sembla fcil plantejar el sentit de la
Regla.
La Regla dOr parla sobre com volem ser tractats i en conseqncia
obliga a plantejar, a ms, el complicat problema de si el desig pot ser
considerat com a guia de la conducta. En societats de caire tradicional (o
de solidaritat mecnica, com en deia Durkheim) aix no resultava difcil
dargumentar; els individus eren molt similars i els desigs tamb. Per una
caracterstica tpica de les societats modernes s la seva diversitat;
lindividualisme i la consideraci de lautonomia i del dret a la diferncia
com a criteris dactuaci moral fan que els individus siguin tamb prou
diversos en els seus desigs.
Per aix G.H. von WRIGHT a THE VARIETIES OF GOODNESS (1963) va
proposar canviar la regla fes als altres el que vols que et facin per una
altra formulaci: fes als altres el que ells volen que els facis posant
lmfasi en el valor de lautonomia. Daquesta manera queda clar que la
beneficncia (fer el b) no s fer qualsevol b, sin el be que (en s de la
seva autonomia) demanda laltre evitant aix el paternalisme. Aquesta
formulaci presenta dues avantatges com a mnim: duna banda no
suposa que tots els desigs siguin de caire similar i per laltra accentua
laltruisme subjacent a la Regla.
Hi ha, per, una dificultat important a lhora dadoptar la Regla dOr i s la
que va presentar lutilitarista HARE en una de les seves obres de rerafons
ms kanti. HARE a REASON AND FREEDOM (1963, parts II i III) defens
que hi havia dues caracterstiques lgiques del llenguatge moral:
prescriptivitat i universalitat. Aquests dos elements tenen certa
semblana amb la Regla dOr. Bsicament la universalitat actua com un
principi de consistncia. En la seva hiptesi noms seria moral, per
aplicaci daquest principi, all que podrem acceptar igualment en cas
que fssim subjecte o objecte de la decisi. Aix comporta un experiment
mental que sha anomenat intercanvi imaginatiu de rols, que sha de fer
compatible amb la universalitat. Suposem que un nazi cregus altament
moral exterminar tots els jueus (o que un sionista cregus altament moral
matar de fam tots els palestinians); doncs b, aix sotms a un
intercanvi imaginatiu de rols ho hauria de poder voler fins i tot si el
nazi que propugna aquesta mesura fos jueu, o si el sionista fos palestini.
17

Fins i tot un liberal hauria de suposar que si ell fos nazi, intercanviant els
rols, hauria dobrar com a liberal. Doncs b, aix clarament no s possible:
no sembla fcil assumir els ideals oposats. Ni s senzill saber qu vol
laltre, ni s possible posar-se en la seva prpia pell, ni s efica fer-ho. En
definitiva, sense un consens normatiu previ, la Regla dOr presenta moltes
dificultats.
Excepte si alg s cristi i aleshores ladopci de la Regla dOr com a
norma de conducta se li pressuposa, perqu ve exigida per la divinitat la
Regla planteja molts problemes en la seva uiniversalitzaci. Per aix el
filsof alemany H. REINER va considerar a DIE PHILOSOPHISCHE ETHIK
(1969) que la Regla dOr presenta tres sentits o formes:
1. Com a regla dempatia: tractant de posar-nos en el lloc de laltre
per sense poder deixar de ser egoistes.
2. Com a regla dautonomia: de manera que no deixem de jutjar la
conducta dels altres, per aquesta conducta repercuteix en la nostra
en base a un principi de coherncia
3. Com a regla de prudncia: no facis als altres el que no vols que et
facin a tu, per tal que no tho facin.
Noms en aquest tercer sentit sembla aplicable la Regla dOr, per
interpretat aix aquest principi, no estem gaire lluny de la llei del Tali.
Noms regles prudencials i consens normatiu ens alliberen dabsurds
derivats de laplicaci de la Regla dOr.

Crtiques a la Regla dOr

La regla dor s:
-

Psicologista: es basa en sentiments i emocions. Crtica de la

sensibilitat subjectiva.
Autocentrada: si jo faig als altres el que voldria que em fessin a mi
potser s que dono massa importncia al que em passa a mi. s un
magnfic egoisme.
Incompatible amb els drets humans: no shan de centrar en un
sentiment. Els drets es tenen o no es tenen. Els drets humans no
sn subjectiu. Shan de complir. Si s un dret no tel poden treure. I
pot ser confosa amb un sentiment.

tica de la reciprocitat
Hi ha de dos tipus:
-

tiques de primera persona (egoista) = jo.

tiques de tercera persona = ell, per reconeix a ell com a jo. tica
altruista. Tendeixen a ser comunitaristes. Per entendre les regles de
la comunitat per tal de millorar-la.

18

Per qu limperatiu categric de Kant no s

equivalent a la Regla dOr?
[Traducci duna fitxa dAlcoberro]
La regla dor de la moral es formula generalment en negatiu: no facis als
altres el que no vulguis que et facin. [en angls: Do as you would be
done by]. A vegades, errniament, la regla dor es confon amb limperatiu
categric kanti. Per noms sassembla a ltica kantiana en qu permet
posar a prova la universalitzaci possible de la regla de lacci, no en el
seu sentit profund. La regla dor es medeix per les seves conseqncies i
formula un imperatiu hipottic, mentre que limperatiu kanti s categric
i no val per les seves conseqncies sin per la universalitat que linspira.
Kant la considerava la regla dor com una mxima trivial perqu, al cap i
a la fi, seguint la formulaci en sentit estricte, si jo no desitjo que els
altres em facin res tampoc tindria cap obligaci de fer-los res. La regla
dor t molt demotiu i Kant recorda sempre els lmits conceptuals als que
estan exposats tant a lemotivisme com a la regla. En resum, les seves
crtiques sn tres en cada cas:
Lemotivisme t per a Kant tres lmits:
1. La proximitat i el favoritisme (els amics, els parents, etc.)
2. Encegar-se davant les conseqncies (linfern est ple de bones
intencions)
3. La inconstncia de lhumor (bon o mal humor...)
La regla dor t tamb tres lmits:
1. La subjectivitat (jutjar a partir dun mateix el que sha de fer als
altres)
2. Lexcs de sentimentalisme (a la regla dor es pot intercanviar
voler per desitjar, s a dir per un sentiment).
3. Una formulaci que es pot ser confusa (si es fa la regla dor en
positiu sorgeixen inconseqncies).
Ms que una mxima, la regla dor s una estructura de reflexi i de judici
moral que proposa implcitament invertir els papers (role reversal, Hare)
entre lagent i el pacient de lacci moral.
En aquest sentit es pot considerar una regla dempatia (cognitiva o
emotiva) per no un imperatiu. Limperatiu serveix per a tot el mn en
qualsevol situaci, mentre que la regla dor s subjectiva i no sorgeix de la
ra sin del desig. Explorar el punt de vista dels altres constitueix una
regla de bona educaci, una regla prudencial, per no pot ser confs
amb una llei que es dna a si mateixa la prpia conscincia. A ms ltica
de Kant no es refereix a preferncies o a desitjos sin a exigncies
universals de la ra. Kant no s tampoc partidari duna tica comunitria
19

(amb la implicaci que aquesta t en el rerefons de la regla dor) sin que

la seva proposa est estrictament vinculada a la conscincia individual. El
subjecte moral kanti no es preocupa pels desitjos subjectius dels altres,
ni pretn fundar la moral en una regla de simpatia sin que guia la
rectitud de la conscincia i per la llei universal, no per el desig que sempre
es heternom.
La regla dor no passaria de ser un exercici intellectual, una composici
de lloc (imaginar-sho fsicament), com haurien dit els jesutes; per ni s
un imperatiu categric ni implica necessriament lexercici duna virtut (la
caritat, la prudncia...). Kant coneixia la crida objecci del criminal, una
crtica proposada per Pedro Lombardo y Aberlardo del segle XII a la regla
dor, quant a regla dempatia. El criminal diu al jutge: Per qu em
condemnes? Tu per a tu no voldries ser castigat. Aquella expressi
dempatia de la regla ens portaria a la seva opini a adoptar un
comportament clarament immoral. Amb el perill de qu la regla dor pugui
ser manipulada subjectivament en el nostre favor en fem prou per a que
Kant, rigorista al cap i a la fi, la refusi com a principi moral.

Estratgies del win-win i resoluci de conflictes

Lestratgia win-win s un joc de suma no-zero (val a dir en qu no
guanya un ni perd laltre, sin que guanyen tots els participants), a travs
duna acci coordinada, mtuament beneficiosa, que aconsegueix deixar
contents tots els participants i en qu els jugadors no senfronten sin que
collaboren.
Per tal de buscar-la:
1.
2.
3.
4.

Les parts acorden negociar.

Troben punts comuns
Proposen opcions en qu tots surten beneficiats
Avaluen les opcions i seleccionen les millors possibilitats

Obra de tal manera que amb la teva acci hi guanyi tothom a travs de la
coordinaci dinteressos. Estratgia basada en la psicologia humanista i
ltica del dileg de Habermas (discurs) i la teoria dels jocs matemtica.
Jocs:
-

Suma zero = un guanya i laltre perd (futbol)

Suma no-zero = aquells en qu guanyen tots i no perd ning.
Collaboraci (escalada)

Josh Nash: teoria de jocs, Equilibri = quan cap dels jugadors troba benefici
al desviar-se de la norma, perqu ning li ho permet.
La condici per a poder collaborar s la regla dor. Ajuda mtua. Inters
de laltre s el teu inters. Win-win est vinculat al second best, el segon
ptim, de Richard Lipsey i Kelvin Lancaster. A vegades la situaci millor no
20

s la ms eficient. No s desitjable una societat perfecta. Un cert nivell

dineficincia mant el sistema. No sempre pots aspirar al mxim b, sin
al mnim mal (I. Berlin).

15/03/13

Tema 3. La fallcia naturalista

Ltica es fa amb raons universalitzables. Poder argumentar (defensa
consistent dun pensament) perqu quelcom s millor o pitjor.
Per aix cal diferenciar:
-

Motius: pensaments subjectius. Puc creure emocionar-me. Per no

serveixen per a convncer a tothom. No es pot universalitzar. No
tots els motius sn raons. p. ex. la vaig matar perqu era meva
(alg que fa violncia de gnere).
Com fer qu passi de motiu a ra? Resposta: si tho fessin a tu
qu passaria? Perqu un argument sigui moral ha de poder-se
universalitzar, s a dir, fer-se ra.

Molts errors darguments es deuen als arguments presumptius, que sn

simplement plausibles o de sentit com, per que depenen de les
circumstncies. Sovint sn arguments emocionals. (Logos = pathos).
Quan un argument sembla vlid per no ho s sanomena fallcia. Una
fallcia no s una falsedat. s un terme incorrecta en argumentaci.

Qu s la fallcia?
Argumentaci no formal (filosofia del llenguatge):
-

Falsedat: incompliment de les lleis de la deducci

Fallcia: es dedueix correctament, per lusa incorrectament ls
del llenguatge.

Fallcia:
-

Sofismes: intenci de mentir, quan argumento intencionadament,

per fer caure alg en un error.
Paralogismes: quan les comets per confusi, per lambigitat del
llenguatge. P. ex. Ls de la paraula tots. Qu coneixes tots els
casos?

Tipus de fallcies no formals

-

Ad verecundiam: defensar una conclusi apellant a una autoritat.

P. ex. Ho diu la Univeritat de Harvard.

21

Ad hominem: atacar opinions duna persona, atacant a la persona.

P. ex. Calla que ets un alcohlic.
Tu quoque: torna lacusaci a qui tha acusat (i tu tamb).
De lantecedent: exigeix un argument empric abans de raonar
sobre principis morals emprics. P. ex. si no has viscut a Cuba, no
pots parlar-ne.
Impossibilitat moral: condici possible en teoria, per impossible en
la prctica. P. ex. diumenge tots els gironins han de pujar als ngels.
De la tradici: sempre sha fet aix. Es pot desmuntar aix buscant
una tradici ms antiga.
Ad ignoratium: s en el mn religis. Quan et demanen que
demostris que una cosa existeix. Com demostrar que una cosa no
existeix? Exigir que ladversari ofereixi una prova millor.
Ad temperatium (aristotlic): sempre hi ha a tot arreu un punt
mitj. Es pot ser sdic, per fins a cert punt? NO. Entre mal i pitjor
no hi ha punt mitj.
Generalitzaci precipitada: argumentar a partir de coses que
passin poc sovint, i dir que passen sempre.
Post hoc ergo, propter hoc: desprs daix i a causa daix. Que
una cosa succeeixi abans no vol dir que sigui la causa daquesta.
Ignoratio celendri: conclusi irrellevant. Conclusi que no t res a
veure amb les premisses.
Ad populum: dir el que la gent vol sentir. Hi ha certes coses
populars.
Pedent relliscs (efecte domin): si saccepta A, tamb succeir B,
que portar a C, que far D.

Argumentar s una capacitat humana universal. Des del punt de vista

moral sha de tenir present que a diferncia de les cincies o el dret, la
filosofia no t frmules per arribar a un producte.
Com que el llenguatge natural s ambigu no es pot concloure sin que es
fa consistentment. El raonament de la fi moral: no permet derivar
conclusions falses de premisses verdaderes, per alhora no pot assegurar
de manera certa i segura que siguin les niques que es deriven
necessriament. Sn arguments presumptius.
El llenguatge t una funci emotiva molt important. La gent vinculada
emocionalment els arguments.

Teoria moral de largumentaci

Estratgies dargumentaci
Hi ha, com a mnim, sis estratgies bsiques a lhora danalitzar la
pertinncia dun argument presumptiu que susen duna manera molt
habitual en tica i en teoria poltica. Per analitzar si podem creurens un
argument o no hem de seguir unes estratgies argumentatives:
22

1. La coherncia lgica: interv a diversos nivells. Hi ha dhaver

coherncia en el contingut de les premisses (descripci dels fets,
definici dels criteris), en els vincles entre premisses (adequaci
entre el criteri general i el cas particular), en el vincle dinferncia
entre les premisses i la conclusi (les premisses condueixen a la
conclusi?), en la concordana entre els diversos arguments que
porten a una mateixa conclusi, etc. Quan no hi ha coherncia
lgica es cau en la contradicci i largument no s filosficament
vlid.
Problema: la poltica de discriminaci positiva considera que s
legtim discriminar alguns grups (dones, minories sexuals o racials,
etc...), ajudant-los ms que a altres o sobrerepresentant-los per tal
dassegurar una ms gran igualtat entre diversos grups. s
lgicament coherent actuar aix?
2. La diversitat de criteris: una argumentaci deriva dun criteri.
Per de criteris nhi ha molts i no sempre sn consistents entre si:
pot resultar que un argument sigui acceptable si el plantegem a
partit dun criteri i inacceptable quan el plantegem des dun altre
criteri. Daltra banda els criteris (especialment en tica i en poltica)
no es poden jerarquitzar en un ordre de prioritats, perqu potser en
un moment se nha daplicar un i en una altra circumstncia cal
aplicar-ne un altre. Com es pot saber si el criteri que emprem s el
bo? En principi la diversitat de criteris s el fonament del debat i no
hi hauria democrcia sense contrastar parers diferents. El problema
de la diversitat de parers noms t una soluci filosficament
vlida: reenquadrar-los en un mbit ms ampli, sotmetent-los a un
enfocament ms global.
Problema: alg menteix al seu marit a propsit duna infidelitat
circumstancial (una mala nit la t tothom!) i no lhi explica per
estalviar-li un patiment intil. Aqu senfronten dos criteris:
lhonestedat (sha de dir la veritat) i la compassi (no sha de
disgustar la gent). Com cal mesurar quin dels dos criteris s ms
important? Quanta honestedat hi ha dhaver en la compassi i
quanta compassi necessita lhonestedat? Quin criteri pesa ms? El
problema no t soluci si no es canvia dmbit, es porta a un altre
terreny i es respon a preguntes com: mimporta el meu matrimoni?,
ho tornaria a fer?, etc.
3. La pertinena de les analogies: una analogia s una comparaci
entre diversos casos particulars que presenten una caracterstica
comuna, o una semblana fonamentada, a partir de la qual es busca
un criteri general, suposant que el que era bo o correcte en un
mbit ho ha de ser tamb en un altre cas similar. Una analogia,
per, noms s un argument correcte quan hi ha una certa
proporcionalitat entre els dos termes que es comparen.
Problema: els partidaris de leutansia diuen que prohibir-la en el
cas dels humans i autoritzar-la en el cas dels animals no humans
23

significa refusar als humans un gest de compassi que satorga als

animals? s correcta aquesta analogia? Els partidaris de la pena de
mort diuen que efectivament hi poden haver errors i que potser de
vegades moren innocents, per tamb moren innocents en
accidents de trnsit i no per aix es prohibeixen els cotxes. s
correcte argumentar aix?
4. La veracitat dels fets: una argumentaci coherent cal basar-la en
fets sobre els quals hi ha un acord bsic. No shauria dargumentar
sense estar prviament ben informat. Algunes argumentacions es
basen en fets succets en el passat ms o menys lluny i llavors
hem destar segurs que podem reconstruir-los duna manera
consistent. I no necessriament un fet passat t perqu repetir-se ni
anticipar situacions futures. Daltra banda, els arguments que
pretenen fer previsions sobre el futur tenen un nivell dincertitud
molt ampli, de manera que sovint no sn conclusius sin
catastrofistes.
Problema: el debat sobre lescalfament del planeta shauria de basar
en fets incontrovertibles. Ho sn?
5. El desenvolupament dintencions: la bona intenci era per a
Kant el fonament mateix de la vida moral i tenir mala intenci (tenir
intenci denganyar o de manipular) nega la bondat dun acte. El
criteri dintenci suposada s el que consisteix a mantenir dubtes
sobre all que alg diu, suposant que actua duna manera trbola,
que fa (o far) una cosa diferent a la que proclama. Els partidaris de
les teories poltiques conspiratives es fonamenten sovint en les
suposades males intencions (secretes, bviament) dalguns grups
per desligitimar-los. s molt fcil devaluar les accions virtuoses
atribuint-les a estranyes intencions. Argumentar sobre intencions
planteja el problema de com justificar-les.
Problema: Lany 1990 en una enquesta del New York Times, el 30%
de negres nord-americans consideraven plausible o convincent la
tesi segons la qual la SIDA havia estat creada intencionalment en un
laboratori per infectar els negres.
6. Largument de la responsabilitat: la responsabilitat fa intervenir
en una argumentaci temes com la ignorncia, la negligncia, la
lucidesa, la funci de lautoritat, etc. En largumentaci de
responsabilitat considerem culpable un subjecte quan no ha tingut
en compte els fets que giraven al voltant duna determinada
situaci. Largument de responsabilitat ha de ser ms o menys
graduable: podem ser noms parcial i indirectament responsables
dun fet. Hi ha tres elements a tenir en compte quan es demanen
responsabilitats, especialment en temes dtica i poltica: (1) tota
responsabilitat s necessriament limitada, (2) hi ha molts criteris
de responsabilitat i no tots valen igual, i (3) la cadena de
responsabilitats t una limitaci temporal.

24

Problema: s responsable el cambrer dun bar si continua servint

copes a un client que manifestament semborratxa i, a ms, vol
sortir de lestabliment conduint un cotxe?
APUNTS INCOMPLETS DEL TEMA
1. Coherncia lgica: hi ha dhaver coherncia en el contingut de les
premisses en els vincles entre premisses i les conclusions.
2. Diversitat de criteris: Qualsevol argument depn dun criteri. Per
els criteris no sempre sn consistents entre si. Hi poden haver
criteris diferents per jutjar una mateixa acci que portarien a
conseqncies diferents. Com sabem quin s el criteri que sha
daplicar en un moment determinat? Reenquadrament moral:
soluciona els criteris:
a. Preguntar qu mimporta a mi?
b. Linters
3. Pertinena de les analogies. Analogia = comparaci entre casos
particulars
amb
caracterstiques
comunes
o
semblances
fonamentades a partir de la qual es busca un criteri suposant que el
bo i correcte en un mbit ho ha de ser tamb en un altre cas similar.
s acceptable noms quan hi ha certa proporcionalitat. Tamb hem
de veure si la proporcionalitat s exagerada o est proporcionada. P.
ex. Exagerat seria dir: hi ha penes de mort injustes; moren
persones innocents, per en un accident de cotxe tamb moren
persones innocents.
4. Veracitat dels fets
5. Desvelament dintencions
6. Argument de responsabilitat

Fallcia naturalista

Passar del fet deure

Del ser haver de ser
Desitjada Desitjable

Dels fets en deriven deures. Si a frica passen gana, jo haig dajudar a

una ONG.

Crtica 1
Cada mode verbal implica lgiques diferents:

Fet = present dindicatiu

Deure = imperatiu

Es pot passar dun mode indicatiu a un dimperatiu? Sn dues lgiques

diferents. No est gaire clar que puguis fer el salt.
GE Moore discuteix el tema de ltica de la fallcia naturalista Principia
ethica Cap. 3. Lhedonisme.
25

Lutilitarisme de Mill diu que la felicitat s bona, es demostra perqu la

gent vol ser feli. El desitjable s desitjat.

Crtica 2
Moore: Per desitjable no significa res, noms s un desig personal. Mill
confon una norma amb un desig.
Que jo desitgi, no vol dir que sigui una norma, sin que desitjo el meu
desig. Com s que s universalitzable?

Desig = subjectiu
Normes = objectiu

Crtica 3
Considera que bo s un tema indefinible (Moore). Quan intento definir bo
no faig altra cosa que projectar emocions, sentiments...
Bo = indefinible. Els conceptes morals sn sentiments. I no tens perqu
considerar un sentiment millor que laltre (Hume). Emotivisme moral =
noms hi ha dos tipus de coneixement:
-

Relation of idees = maths, physics

Matters of facts = experience

Els conceptes tics no sn de lexperincia, sin pel sentiment. No s

definible el concepte tic. El concepte no s clar. Per tant, no s que s bo
pels altres. Per Bentham diu si una emoci fa ms b a ms gent seria
ms recomanable.

Crtica 4
Diu que en la fallcia naturalista es confon el meu propi b amb els dels
altres. No seria possible universalitzar sentiments morals.

Crtica 5
La fallcia naturalista confon fets i valors. Dun valor no sen pot derivar
un fet. Jo puc creure determinats valors, per pot ser que la meva creena
sigui purament terica.
Ferrater Mora = diu que hi ha fets que tobliguen a reaccionar, per no vol
dir que de la mateixa manera. (No creu que la fallcia naturalista ho sigui
perqu de fet amb el valor... es pot reaccionar).

Crtica 6
Un concepte indefinible o que t tantes definicions com persones lusen,
com a molt pot ser considerat una intuci, per les intucions no tenen
contingut moral. Sn expressions del desig, no sn fets.
-

Del ser es deriva un haver de ser?

26

NO!

Bo no s una qualitat natural. Bo no s un concepte fisicalista, sin

metallista. P. ex. Cal ajudar a la gent que pateix. Els pobres sn bons. No
hem dajudar els governs africans per sn corruptes.
22/03/13

Negacions de la moral
Amoral = dir no a la moral
Immoral = negar la moral en nom del poder
Relativisme = a cadasc la seva moral:
-

Correcte = noms t sentit en una societat histrica concreta

Correcte = s all que funciona
Si s correcte per a X, Y no hi ha dinterferir.

Problemes del cinisme

La seva proposta s a firmar que no hi ha cap moral. Noms hi ha la
naturalesa i no hi ha cap moral. Noms la naturalesa. Si dic que lnica
moral s que no hi ha cap moral, s una contradicci!
Moral s una repressi del cos (cnics)

Clssics
Deriven dels socrtics menors. Resposta a la crisi de la mort de Scrates
(ironia, per destruir coneixement) per la segona part del mtode (la
maiutica, reconstruir el coneixement) no lapliquen.
La ironia com a forma de reflexi moral. Cnic s immoral, perqu sn
massa morals. Ning s perfectament moral, ergo la moral no s possible.
El cinisme antic sap el que vol no vol = una societat injusta.

Despotisme illustrat
Frederic el gran, de Prssia. Sobre els prejudicis. Els prejudicis shan de
mantenir per tenir fe. Contents, per enganyats. Les pgines Contra un
tir de Diderot van contra Frederic.
Cinisme modern s una exigncia de dret a fer e que jo vulgui; per sense
acceptar que els altres tamb ho puguin fer. S qu necessiten encara
que ells no ho spiguen, jo tinc el dret a imposar = tot pel poble, per
sense el poble. (Francament immoral). Puc fer el que calgui, per ho faig
a fi de b.

27

Negacions de la moral
Amoral
Relaci no igualitria amb els altres. Puc ser amoral perqu tinc poder. Si
tothom ho fes, seria impossible. Hi ha grups que creuen que la moral pel
poble, per no per als poderosos. Kinisme = b i mal sn el mateix,
formes de poder.

Immoralisme
Una de les formes de kinisme. Problema de del sofista Trasmac (360 c-d.
Rep) El que s just s el que s favorable al ms fort. Per a limmoralista
jo puc construir-me la meva prpia moral, ser-ne infidel, en cas de
necessitat. Si tothom t la seva prpia moralitat no hi podria haver acci
social. Moral ha de tenir un comportament comunitari. Si tothom t una
moral, la vida no es pot viure comunitriament. Ha de ser sempre
individualista = immoralisme. Superhome de Nietzsche = moral del
senyor (prpia). Nietzsche s una reacci a Kant. Jo puc ser immoral,
perqu els altres sn uns intils.
-

Nihilista = Kant... tu has de...

Superhome = Nietzsche... jo vull...

Ineficincia poltica de limmoralisme

s una esttica vital (forma de vida). Relaci social de la moral. Noms pot
servir com a exemple. El superhome s un subjecte esttic, per no moral.
Morals esttiques sn les dels profetes desarmats: t la soluci, per no t
els mitjans. Savorrarola (monjo francisc) va fer una revolta contra els
Mediccis, i no ho va aconseguir. Moral sense poltica = b sense poder del
b. Tenir el b sense instruments no porta enlloc.
Limmoralista diferencia entre el fcticament desitjable i el que s. Negar
la moral en moral en nom del poder, noms tinc poder de mi mateix.
Immoralista tradicional de societats sense collectivisme. Jo creo la meva
prpia vida. El superhome est millor sol al desert. Que no et condicionin
implicar estar sol, per no t sentit. Ser lliure no s ser lliure per a mi sol
ni ser just, no noms per a mi mateix. La prpia esttica vital s ineficient.
05/04/13

Tema 4. El cognotivisme i el relativisme

Contra el relativisme
Relativisme s una teoria filosfica (cadasc la seva moral):

28

Correcte = noms t sentit en una societat histrica concreta. s

bona si la societat ho diu.
Correcte = s all que funciona.
Si s correcte per a X, Y no hi ha dinterferir. Moral s vlida per a
una societat, no s principi suficient per jutjar una altra societat.

El relativisme neix sobretot en lmbit de lantropologia. Regles sobre

matrimoni o famlia sn diferents, sn prpies. I afirmen lheterogenetat
cultual = tantes morals com societats. Relativista creu que cada societat
construeix la seva moral. Durkheim: ning pot pensar fora de la nostra
societat, per tant, es nostres criteris no sn nostres. (mirar text Durkheim,
web Alcoberro). Principis del s. XX: Antropologia cultural =
-

Margaret Mead
Malinowski

Pluralisme del mn no es pot reduir. Relativisme: no hi ha manera de

comparar valors morals. T lerror del tribalisme ingenu = els pobres no
sn bones persones, per ser pobres, ni lindgena, tampoc. (La teoria del
bon salvatge de Rousseau s falsa).

Problemes del relativista

1. El relativista no pot ser absolut, ha de ser relativament relativista.
2. Relativista confon el que s un principi detiqueta amb un principi
tic o moral.
Etiqueta = quan vagis a Roma fes el que facin els romans.
Procura entendre i viure com viu la gent amb qui viurs. No siguis
gaire diferent. No et busquis enemic. No confondre amb ltica.
Normes prctiques, tils i condicionals.
3. Estndard universal. Si ets relativista has de deixar de fer qualsevol
judici moral. Si tot s igual de bo, com moposo al mal? Si tot s
relatiu com pots aturar el mal?

Argument del relativisme cultural

1. Argument de la traducci o la confusi de les llenges (mite
de la Torre de Babel): Conceptes morals no es poden traduir dun
idioma a un altre o duna poca a una altra. La traducci s
impossible. Com que no sn tradubles, no els entenem.
2. Argument dAyer: Noms podem tenir idees de valor absolut
sobre cincia. Ltica (valorativa i descriptiva) no s una cincia, no
podem tenir valors absoluts. CONTRAARGUMENT: LAlcoberro diu
que amb la reducci a labsurd es poden demostrar els valors
absoluts. No s demostrable que sigui veritat, per si no succeeix
seria un caos. P. ex. no puc demostrar que la llibertat sigui un dret
absolut, per sense llibertat tot seria un caos.

29

Habermas (tica dialgica): afirma que noms hi ha un principi

moral, que s el dileg (valor moral universal). Els acords sn
provisionals, i les conclusions poden ser relatives. En definitiva, la
comunicaci seria el valor universal.
3. Argument de la tolerncia: Una societat relativista s ms
tolerant. Necessitem valors febles. (tamb ho defensava Mill).

Tolerncia no s la mateix que relativisme

Tolerant t un comproms amb els valors, per si alg presenta un
argument millor... es posa en crisi uns valors per uns de millors
(millor argument).
Relativista = no hi ha res a jutjar. Tots els arguments sn bons.
12/04/13

Tema 5. El subjectivisme moral

tiques:
-

De la virtut (de la primera persona)

o Centralitat del carcter
o Fer el correcte, la virtut fa recte lacte en tant que constituent
el seu antecedent
o Propugna la qualificaci dels agents de lintrinsecisme, el
correcte ve dun cert origen
Del deure (de la tercera persona, duty ethics):
o Centralitat de la justcia
o Fer el recte (universalitzable)
o Els judicis sn independents dels desigs de lagent

Diferncia de carcter
Aristotlic
Carcter del ciutad, de la persona. Ms important s el tremp moral de
lindividu. All que em qualifica com a agent moral de lantropologia que
jo sc. P. ex. si em comporto com mhaig de comportar, s perqu sc
bona gent. Kals kai agaths = home de b i com cal. Ser un cavaller
(tica de les virtuts). Qu entenem per bon carcter. A vegades ser
cavaller s seguir tpics = ser igual a la seva poca.
La pregunta s quins valors hi ha per constituir la persona? (Es pregunten
les tiques aristotliques). Sn tiques comunitaristes.

30

Deure
Has de poder universalitzar el teu acte. Si sc a laltre banda el puguis
reconixer, no poder dir que lacte s injust. All que he de fer ho faig
perqu s universalitzable. Que jo sigui blanc o negre a ltica del deure
no li importa, per al de la virtut molt: quan s qui sc, s que faig.
La justifica s cega, perqu ha de ser igual per tothom. Si ets kanti mires
lacte. Kant vol evitar a casustica (sha danalitzar cada cas, per tant la
conducta moral no es pot universalitzar). Kant vol evitar una tica dels
casos. Per Kant tenir motius no significa res, sn les raons les que valen
per tothom. Si mho fessin a mi quina cara posaria? Has de fer lacte
universalitzable? Pots fer coses bones i no ser moral, perqu les fas per
inters. P. ex. els botiguers que posen preus justos per la competncia. La
moral es fa per convicci. Diuen que ltica comunitria tendeix a crear
hipcrites.

Problemes
-

Virtut: vinculada a la persona que la produeix

Deure: pot arribar a ser una cosa freda

Tema 7. Aristotelisme i teories de les

virtuts
Les tiques aristotliques sn el model de la de les virtuts (hbit adquirit
voluntriament consistent en el terme mitj en relaci a nosaltres) [tal i
com determina un home prudent i sensat, jutjant amb la recta ra]

Virtut = costum aprs de la societat o comunitat

Podem voluntriament ser virtuosos.
La virtut ha de ser prudent (terme mitj) en relaci a nosaltres.

Per a ser virtus has de tenir experincia de la vida. Els joves no poden
ser morals.
Virtut = forma darribar a la felicitat, tica eudaimonista (felicitat, bon
esperit).
Es constitueix al voltant del concepte de naturalitat, i all natural s bo.
Natural = la prpia trajectria que tot i desviar-se torna pel seu cam. Les
coses tenen un telos. Cada cosa torna a all que s natural. Ex. s natural
que els grecs siguin millors que els brbars. Perqu sin hi ha caos. Si una
cosa no s natural, fracassa.
En la realitat de les coses hi ha la naturalesa de les coses: ser mecnic s
enganyar a la natura. Fer-li fer el que no vol fer.

31

Problema del que s natural: es pot considerar que sigui un prejudici de la

seva cultura.
tica histrica:
-

Teleolgica: que cada cosa ha de realitzar all que pot ser, segons la
seva espcie. En cada cosa hi ha una perfecci natural. El mn est
dissenyat en fins i mitjans. tica naturalista, tica de la naturalitat.
Finalitat de ltica s que lhome visqui en tant que ciutad. Tot t el
seu sentit, tot ha destar proporcionat.
Punt mitj: mesots, perfecci de la cosa. Tota acci moral, tota
acci humana ha de tenirun punt dequilibri. Acci moral com un
esfor per sortir de lexageraci. Tot all exagerat ens podia fer mal.
La desmesura s dolenta; fins i tot ser massa bo s dolent.
Del carcter o lhbit: Lhbit s la formaci i avaluaci del carcter
(hxis). Com es forma el carcter? A travs de lexercici repetit. s
bo qui ha interioritzat els bons constums.

Paraula tica (magna moralia) com a substantiu noms apareix una

vegada en Aristtil, sempre s adjectiu, funci poltica.
-

tica Eudema: quan era director del Liceu.

Magna moralia
tica a Nicmac: s un text clssic. Per s complicat el tema de la
seva redacci.

Plat subordina ltica a la poltica. Tal i com es construeix un estat. Per

Aristtil la vida feli s inseparable de la societat feli. Podem entendre
que ltica sn els edificis de la ciutat, i la poltica el mapa urbanstic.
Aristtil va als primers principis a partir dexemples. Cincia prctica, a
partir de les opinions es remunta a principis generals. Ltica s una
praxis, i per tant, et modifiques, creixes com a persona actuant duna
manera determina. En grec praxis = ens construm a nosaltres mateixos,
mentre construm la cosa, mentre que poiesis s all que construeixes al
final.
Les tiques del carcter mai sacaben. Lhome bo s lhome que fa el b
fent-se a si mateix. Per Aristtil el temps present i el temps perfecte sn
compatibles = ergon i energia succeeixen en el mateix agent.
Lacci justa s aquella que faig ara i s perfecta. Un ha de fer el b en
cada moment. En la poiesis hi ha un moment en qu no li pots treure ni
afegir res, en una praxis pots afegir, per aix en la praxis hi ha un esfor
de millorar i canvi.
Home prudent = aprn de les circumstncies (fronimos). Permet entendre
que el b s en linterior de cada cosa el b resideix en la mateixa
naturalesa de les seves obres. Emilio Lled.

32

Lescultor veu una escultura dins el marbre. El fronimos (home prudent)

veu el cam recte que no trenca la naturalitat de les coses.
Fer el b s observar la naturalesa de la cosa i extreure la naturalesa de
les coses. No es pot imposa la natura de les coses. Per aix s una idea
naturalista, la teoria aristotlica.
19/04
Aristtil, importncia en el concepte de b. Les tiques teleolgiques o
conseqencialistes:
-

Ideal de b
Manaments = mitjans per assolir el b. Ex. ser prudent el portar a
la felicitat (Aristtil)

Per Aristtil el b no s un mitj. s una finalitat. s naturalista, cada cosa

t el seu b intern, el seu sentit a la vida. Disseny en funci de la vida. P.
ex. ser massa bo s ser massa estpid. Tot t un equilibri intern. Les coses
estan pensades pel seu b intern.
Tot all que lhome fa, tendeix a un b, a un b natural. El b per Aristtil
no s una idea, no s un model extern. s un concepte prctic. El b
resideix en la naturalesa de les seves prpies obres. La naturalesa
humana s ser racional. El b consisteix en fer coses racionals. Quan
actuo racionalment faig el b.
Qu s ser hum? nima racional:
-

Memria
Intelligncia: ser capa de resoldre problemes.
Voluntat

Ser prudent, s ser moderat. P. ex. drogoaddicte = obliga a no degradarse no s racional.

B = forma dactivista de la ra. El b s la virtut, s ser virtus. A la
virtut ms perfecte durant tota la vida. Donar sentit a la vida amb
lextensi de lnima a la vida. Virtut = b, ni passi (la passi se
temporta. No la pots dominar p. ex. clera, temor, et bloquegen) ni
facultat, perqu la facultat s purament intellectual. I s pot posar a favor
del b i del mal, la virtut no pot ser noms intellectual, sen podia fer mal
s.
Si no s ni passi ni facultat... s una disposici! Resultat duna reflexi
(deliberaci voluntria). Ser virtus s posar-shi b. Reflexionar i veure
qu s racional en cada cas. Un tiu tonto no pot ser virtus, ser
bonifaci.
Hi ha gent que es deixa arrossegar per la vida i hi ha qui vol imposar
coses que la vida no dna, passes per sobre o per sota.
33

Viuen una vida que no s virtuosa perqu es deixen portar per les
passions, les circumstncies. Hi ha qui no es deixa sorprendre pel fet de
viure.
Cal entendre tamb la idea de lhome aristotlic. Disposici: perills
imposar-se i arrossegar-se. Cal reflexionar, distingir, conceptualitzar. Ni
colonitzar les coses ni deixar-se per elles.
Sense escollir no hi ha ni virtut ni b Virtut com a elecci. La virtut obliga
a la reflexi comprensiva en cada moment. En la naturalesa humana
podem veure els matisos de les coses.

Quina s la disposici correcta (moral)?

La virtut s correcta quan ens porta a fer actes on no sobre res ni falta
res, tampoc. Ni ens passem ni tampoc ens falta per arribar-hi. Virtut = just
punt mitj, justa proporci, mesots. s aconseguit a base de
lexperincia.

Els dos termes mitjans

Hi ha dos tipus de termes mitjans:
-

Essncia de la virtut (terme mitj)

Valor de la virtut (excellncia) = s actuar segons el terme mitj,
amb perfecci de la cosa

Tipus de virtuts
Per Aristtil el b (virtut) t dos components:
-

tic: pertanyent a la part sensitiva de lnima

Dianotic: pertany a la part racional de lnima

No ha de faltar res ni sobrar res, no s relativista. Sin que per un grec la

perfecci no s ni massa ni massa poc. P. ex. vanitat magnanimitat
humilitat.
Lhome t dos elements:
-

Sensitiu (tic) = virtuts morals

Racional (dianotic) = virtuts intellectives (racional)

En Joan s una bon jan no s el mateix que en Joan s un bon msic. El

primer bon s un element sensitiu, el segon s intellectiu. Pel grec has
dintegrar les dues coses. Que els dos nivells de lnima vagin a una! El
mn s ple de bones persones incapaces de fer coses des del punt de
vista dianotic (de la part racional de lnima).

34

Virtuts tiques
Lesclau s el que es deixa arrossegar per les passions. I el senyor s
lautodomini, lautocontrol. (element sensitiu, prov de ltica; aquestes
serien les virtuts morals, prpiament).

Virtuts dianotiques
nima racional:
-

Part cientfica el coneixement del que s necessari

Facultat dopinar el coneixement del que s contingent, del que
pot ser o no, per no s necessria. (aquesta part necessita de la
part cientfica).

Per tant, per opinar s necessari saber. (En les tertlies radiofniques
sembla que qualsevol pot tenir opini sense el coneixement). El terme
mitj t a veure amb ltica i la dianotica.
La facultat dopini (ms important):
-

techn (art): va acompanyada de la regla vertadera, necessita ofici,

professionalitat.
fronesi (prudncia): recau sobre la determinaci dels fins. No pots
ser virtus qui no s prudent. Ltica dAristtil creu que el terme
mitj est blindat contra la subjectivitat, no s em sembla que, s
naturalista, all que o s natural fa mal.

La naturalitzaci de la mirada, hem perdut el lligam amb la natura. Creu

en regles vertaderes. Quan parlem de consegencialisme = clcul de
conseqncies dels actes a travs dun clcul naturalista.
La regla vertadera = no val qualsevol opini, nhi ha que tenen ms
conseqncies. Abans de defensar una teoria intenta pensar el contrari,
conseqncies dels vostres actes.
Part cientfica (dianotica):
-

episteme (Art de demostrar la veritat) [coneixement]

sofia (saviesa)

[Un aristotlica mai utilitzaria un llenguatge dubitatiu]

35

Virtuts

Esquema de les virtuts

tiques (nima
sensitiva)

ser amos de nosaltres

mateixos, quan
dominem les passions
ser esclaus, quan som
dominats per les
passions
tekchn (art) = regles
vertaderes
facultat d'opinar
frones (prudncia) =
determinaci dels fins

dianotiques (nima
racional o
intellectiva)
part cientfica
(facultat de saber)

episteme (opini o
coneixement) =
ha de ser demostrat
sofia (saber o saviesa)
=
ha de ser conegutreconegut

Justcia
s just el que s proporcional (Llibre V de Nicmac). Dikayosine, justcia
en grec. La justcia s la prctica de al virtut perfecte. Ser equilibrat s ser
proporcionat. Linjust, el desproporcionat.
Tres tipus de justcia, que s un punt mitj, ni excs ni per defecte:
1. distributiva: reparteix els bns proporcionalment a lesfor o al
mrit. Per a un grec, explicaci: lesfor en una guerra, et tocaven
millors terres.
2. reparadora o rectificadora: reparadora, suprimeix el prejudici tenint
en compte el dany causat. I el carcter intencional o no del delicte.
3. commutativa, justcia dintercanvi: s la justcia en la moneda, en
lintercanvi. De les relacions comercials. Reposa sobre la instituci
de la moneda. P. ex. hi ha jornades laborals que no valen el mateix
(metge i escombriaire).

El plaer
s un tema que surt al Llibre 10. s un dels temes fonamentals de
discussi entre Epicur i Aristtil. Aristtil creu que el plaer no existeix com
a tal. No s algun tipus dacte. s quelcom que acompanya un acte. Com
la bellesa a la joventut. Quan jo faig una cosa i s perfecte, experimento
plaer. Una acci virtuosa pot produir dolor fsic, per plaer espiritual. El
plaer val lacte al qual acompanya. Epicur defensa el plaer en si mateix,
mentre que a Aristtil li produeix plaer perqu lacci s bona. Hi ha actes
millors que daltres, els racionals, s a dir, els racionals a lhome. La vida
36

de la gent que fa el b s plaent en si mateixa (Aristtil). La gent es

desgraciada perqu es compara, aprn a no comparar-te. Porta la vida
que has de portar! No has de buscar el plaer. Viu feliment, viu en una
ciutat, en una ciutat moderada.

Amistat
Els dos ltims llibres en parlen. El b t una dimensi comunitria.
Defensa una teoria una mica sorprenent. Amistat es fonamenta en lamor
propi. Ego altruisme. Per qu mestimo a mi mateix qu busco? Busco
gent com jo. (Lamista s ego altruista). Estimem els amics perqu sens
assemblen. s amic perqu sassembla a mi, aix si milloro lamic voldr
assemblar-sem.
Lamistat s
-

til: molt perillosa (Has de desconfiar, no s dolenta si la utilitat s

comuna. s lamistat dels bons poltics).
Plaent: menys bona.
Virtuosa: s lautntica amistat.

En el fons la virtut s un plaer.

El debat amb Epicur sobre lamistat, ve que Epicur dei que es fonamenta
en la comunitat, pels homes justos. Idea filosfica com a medicina de
lnima. s com si el mn pats una epidmia crnica, la por. La filosofia
va contra la por:
-

Mort
Dolor

La filosofia s aprendre a no tenir por. Per aix Epicur inventa el

tetrafarmacon (quadrple remei):
1.
2.
3.
4.

No tenir por als Dus, perqu sn fora del nostre abast.

No tenir por a la mort (la mort s un canvi dtoms)
No tenir por a la malaltia (vida sense desordre)
No tenir por al dolor (si ets epicuri el pots suportar, perqu pots
calcular i pensar que podries estar pitjor).

Epicur s el primer utilitarista: + plaer + dolor = s si guanyo o perdo.

Tots els grecs pensen que si una cosa no s equilibrada, no s grega. Ser
epicuri s ser capa de classificar els plaers:
Plaers:
-

Naturals:
o No necessaris: menjar a Can Roca.
o Necessaris: menjar diriament.
No naturals
o No necessaris: portar corbates idiotes.
37

o Necessaris: vestir-se.
La teoria de lamistat dEpicur senfronta a Aristtil. Estar dacord en qu
amistat s un criteri de selecci. (Aristtil) Oi poloi = la massa no s un
bon camp per a lamistat, has de triar la companyia dels millors.
Epicur separa lamistat de la poltica. En poltica no hi ha amistat. Si
lamistat s til, s plaent i virtuosa, no t a veure amb el dret i la justcia.
Epicur:
-

Mn miserable de la poltica
Mn feli de lamistat.

Per aix ltim s fals. s pseudomoralista, que la gent shagi de refugiar

en lesfera privada. Per tant, aquesta opci epicria s una opci esttica,
merament.
17/05/13

Tema 8. tiques deontolgiques

Diferncies:
-

En el
o
o
En el
o

significat del b:
Teleolgiques: b s igual a agradable
Deontolgiques: b s un complir amb el deure (Wohl, gut)
paper del coneixement:
Teleolgiques: per fer el b cal coneixement (avaluar els punts
de vista)
o Deontolgiques: b s conscincia moral, sentiment de
racionalitat.

tiques de Kant i tiques del deure, en general, sn tiques

deontolgiques: Hi ha qui diu que noms s la de Kant, per el
cristianisme primitiu tamb, perqu la felicitat es troba en realitzar el
manament de la llei de Du. El judaisme, igual. s una religi formalista,
basda en lleis. [Imporncia de la llei]. I lestoicisme, De oficiis de Cicer,
tema del deure moral. Autoconeixement, autodomini.
tica de Kant s formal, perqu ens diu la manera o forma com has
dactuar, per no qu has de fer.
Les tiques teleolgiques tenen dos criteris per si saber si quelcom s bo:
-

Terme mitj
El mxim b per al mxim nombre

Fer el que cal fer, el que s just el que cal fer el que s just = B.
Wohl = bona (cosa) [b], electrodomstic.
Gut = b moral [b], notes del curs
38

El b s bo perqu s bona voluntat. Fora de la bona voluntat no hi ha res

que pugui ser bo. Bona voluntat s fer all que cal fer, el b. Hi ha accions
bones que no necessriament sn deures.
Kant diu que el problema s de principis. tica deontolgica no s una
qesti dadherir-se al millor punt de vista, sin de seguir una ra
universal = si fossis dona, negre... estaries dacord en X. Mentre que
lutilitarista diu: qu mimporta com sn els altres, jo sc daquesta
manera!
La oral s natural perqu s un sentiment que t cada home per ser cada
home. Lerror de lutilitarisme i consells de prudncia, per no regles de
raonament (han de ser a priori) si no pots universalitzar una conducta no
la facis. P. ex. sadomasoquistes = NO POT SER!
Surt del sentiment de racionalitat. Planteja, Arendt = Eichmann,
compleixo deure. A la Banalitat del mal, qu significa un deure?
1. Necessitat: all que es i que hauria de ser.
2. Obligaci: quan parlem de persones el deure no s una necessitat,
sin una obligaci, s a dir, la puc deixar de complir. El primer deure
s pensar. El deure s racional, si es compleix racionalment, el
deure no pot ser haver de matar. Un deure que ens deshumanitza =
deure fals.
Deure (cal, haver de...)
-

Deures idiotes?
Deures irracionals?

Els deures de les persones no sn com els deures de les coses. Eichmann
sequivoca perqu no reflexiona sobre qu vol dir tenir un deure, no
podem dir que sigui kanti perqu no t una moral autnoma.
-

Pensar no tenir cal deure = anarquista o immoralista.

Esdevenir esclau dels deures = darrer home de Nietzsche. Compleix
els deures sense comprendrels.
Fantic = carregat de deures, per no es pregunta per qu els t. T
passi pel deure. Fanus = santuari en llat, fanatius s el que guarda
el santuari.

Per a Ross hi h dos deures:

-

Prima facie: Evidents en si mateixos. Obligaci perfecta totalment.

P. ex. gratitud, justcia.
Segons les circumstncies: dependrien de les circumstncies.
Sn dobligaci imperfecta. P. ex. la beneficncia. Que sigui
recomanable no vol dir que sigui exigible.

39

tica kantiana
4 grans principis
Apriorisme moral
Ltica de Kant no depn dels objectes de les accions. B i mal sn
determinats per la forma que pren la llei. B = complir amb el deure. El b
no depn de les conseqncies, lacci s el valor de la norma que
illumina.

Autonomia moral
Autonomia de la voluntat, principi suprem. Imperatiu categric no mana ni
ms ni menys que lautonomia mental. Atreveix-te a pensar! A reflexionar
de forma coherent. Lautonomia moral et mana pensar. El problema s la
forma de fer les coses.

Rigorisme moral
Cal complir amb el deure pel deure. Sense ms motiu que respecte a la
llei. La passi per ser racional s lnica que tha de moure. Distinci entre
legal i moral.

Personalisme moral
Ltica de Kant s personalista perqu obra respecte a la llei, tot exaltant
la dignitat de la persona. Vol dir que respectant una llei, que el subjecte
simposa a si mateix, la persona humana t dignitat. Ens la guanyem quan
som com hem de ser, quan actuem per respecte a la llei. Qu vol dir que
alg sigui mereixedor de respecte? Que una persona s una finalitat en si
mateixa, i no s ni un objecte ni una eina. P. ex. has de ser contrari al Don
Juan. El sentiment de respecte s universal. I es fa respecte al seguir una
llei moral universal.

Diferncia entre llei i mxima

Dos normes:
-

Mximes: sempre s subjectiva, depn de la voluntat individual, s

un manament condicional. P. ex. norma de prudncia. Per Kant,
Aristtil noms fa normes mximes. Si la mxima val per tothom,
llavors, s una llei.
Lleis: s una mxima que sha universalitzat, val per tothom i
sempre. Independentment de com sha formulat. Determina la
voluntat de tot sser hum. s objectiva i necessria.

40

Imperatiu categric
Limperaiu categric s una exigncia universal, s categric, que vol dir
que no s hipottic. s una mxima universal, per tant, una llei. Les
caracterstiques sn:
1. s formal, diu la forma o manera com hem dactuar. No diu qu has
de fer sin com ho has de fer. No consideris mai ning com a una
eina. Si ets lliure li pots dir com, no el que ha de fer. La forma s
universal.
2. Universal. Ha de poder valer per tothom i cadasc.
Independentment del lloc o el temps que sapliqui. Universal: no
contradictori. Si hi ha una excepci ja no seria moral.
3. s una expressi de llibertat (podem ser lliures perqu lhome s
lliure):
a. Mssen: haver de
b. Sollen: hauries de
c. Konnen: pots
Hi ha diversos tipus dimperatiu categric, per en presentem dos:
-

Sobre la legislaci i la llei: obra de tal manera que la mxima de la

teva voluntat pugui valer sempre i al mateix temps com a principi
duna legislaci universal
o Obra de tal manera: la importncia s la forma o la manera
dactuar universalitzant. Mxima que es converteix en actes, a
travs de la voluntat. s el teu voler portat a lacci.
o Sempre i al mateix temps: No s una preferncia subjectiva.
Racionalment
amb
independncia
de
les
seves
circumstncies. P. ex. No robar, no mentir.
Les persones no sn coses: obra de tal manera que consideris la
humanitat sempre com una finalitat i ma com un instrument.

41