CEPA Pitises

Departament Cientfico-Tecnolgic i de Cincies Socials

3r ESPA
Eivissa

RESTAURACI I REVOLUCIONS LIBERALS

LA RESTAURACI
DEFINICI

Entre 1815 i el 1830 es desenvolupa a Europa un perode histric conegut com la

Restauraci.

Aquest es considera un parntesi entre els canvis esdevinguts a Europa durant la

Revoluci Francesa i lImperi Napolenic.

Entre la derrota de lAntic Rgim, i les noves onades revolucionries, particularment les
del 1830 i 1848, amb les quals el liberalisme es va anar consolidant a lEuropa
Occidental.

Desprs de la derrota de Napole les grans potncies vencedores (ustria, Rssia,

Prssia i la Gran Bretanya) van promoure la Restauraci de les monarquies absolutes
a lEuropa continental.

PUNT DE VISTA POLTIC

Significa lintent de restablir la situaci anterior al 1789, canvi pel qual advocaven els
sectors ms conservadors.

Oposici del liberalisme i del nacionalisme.

PUNT DE VISTA IDEOLGIC

Es basa en una idea reaccionria, el tradicionalisme.

El tradicionalisme defensa:

Lautoritat.

Lordre.

La jerarquia.

La religi catlica.

La legitimitat de les monarquies absolutes. Joseph de Maistre: Tron i altar.

PUNT DE VISTA HISTRIC

Va intentar passar per alt les conquestes poltiques i socials assolides durant la
Revoluci Francesa i lImperi.

CEPA
PITISES

Nom de larxiu:

07/11/2013

Apunts de Restauraci i
Liberalisme

Pgina 1 de 6

Versi

ENSENYAMENT
APRENENTATGE

Activitats destudi

Pedro Alcolea

CEPA Pitises
Departament Cientfico-Tecnolgic i de Cincies Socials
3r ESPA
Eivissa

RESULTATS

Frana:
- Restauraci dels Borbons en la figura de Llus XVIII.
- Shi va mantenir la supressi del rgim feudal i el repartiment de la terra.
- Sistema poltic amb Carta atorgada i eleccions amb un sufragi molt restringit.

Gran Bretanya:
- Continua la monarquia limitada anglesa: governa el Monarca amb el Parlament.

Espanya:
- Ferran VII anullava lobra poltica de les Corts de Cadis:
- La Constituci de 1812.
- Les lleis daquesta Assemblea Constituent.
- Restauraci de labsolutisme el 1814.

EL CONGRS DE VIENA (1814-1815)

Organitzat per les potncies europees vencedores de Napole (Rssia, ustria,

Prssia i Gran Betanya).

Finalitat: reorganitzar el mapa europeu.

Principis:

Legitimitat dels reis davant de la sobirania nacional, retorn al absolutisme.

Equilibri entre les potncies vencedores.

La solidaritat entre els Estats vencedors.

EL LIBERALISME

HISTRIA DEL LIBERALISME

T les arrels en el segle XVIII.

Va estar influt per la Illustraci i els esdeveniments revolucionaris dels Estats Units.

Va expansionar-se al si de les classes mitjanes, particularment en les seves capes ms

elevades, en un perode de creixent industrialitzaci.

T lorigen en les Corts de Cadis de 1812.

Els revolucionaris defensors duna monarquia constitucional van comenar a

anomenar-se liberals enfront dels servils o absolutistes.

CEPA
PITISES

Nom de larxiu:

07/11/2013

Apunts de Restauraci i
Liberalisme

Pgina 2 de 6

Versi

ENSENYAMENT
APRENENTATGE

Activitats destudi

Pedro Alcolea

CEPA Pitises
Departament Cientfico-Tecnolgic i de Cincies Socials
3r ESPA
Eivissa

CARACTERSTIQUES DEL LIBERALISME

Els liberals volien una Constituci:

Basada en la sobirania nacional.

Amb divisi de poders.

Una delimitaci precisa de les competncies entre els tres poders:

Legislatiu.

Executiu.

Judicial.

La defensa de la igualtat civil i de la llibertat individual.

Llibertat religiosa:

Llibertat econmica:

Separaci Esglsia-Estat.

No intervenci de lEstat en leconomia.

Necessitat dinstitucions que assegurin:

La legalitat.

La llibertat.

El dret del ciutad a la propietat privada.

La representaci poltica en un Parlament escollit.

Un rgim electoral ben precisat.

Insistien en:

El rebuig als poders absoluts del monarca.

Rebuig als privilegis de les antigues classes dominants: laristocrcia i lalt

clergat.

CORRENTS DELS LIBERALISME

CEPA
PITISES

Hi ha dos corrents liberals:

El liberalisme doctrinari.

El liberalisme radical o democrtic.

Nom de larxiu:

07/11/2013

Apunts de Restauraci i
Liberalisme

Pgina 3 de 6

Versi

ENSENYAMENT
APRENENTATGE

Activitats destudi

Pedro Alcolea

CEPA Pitises
Departament Cientfico-Tecnolgic i de Cincies Socials
3r ESPA
Eivissa

LIBERALISME DOCTRINARI
- El dret de vot havia de limitar-se sols als ms capacitats. Aquesta capacitaci
sidentificava amb la propietat (sufragi censitari).
- Volien una monarquia constitucional.
- Sobirania compartida entre el monarca i el parlament.
- Drets i llibertats limitats per la llei.
- Dret a la propietat individual sense limitacions.
- Principals terics: Benjamin Constant i Franois Guizot,
LIBERALISME RADICAL O DEMOCRTIC

Defensors de la democrcia.

Sobirania popular.

Exigien el sufragi universal mascul.

Drets ilimitats.

Defensors de les reformes socials.

Repartiment ms just de la propietat.

Monarquia constitucional o Repblica.

EL ROMANTICISME

DEFINICI DE ROMANTICISME

Moviment cultural (ideolgic i artstic) que va tenir lloc a Europa i Amrica durant la
primera meitat del segle XIX.

Difcil de definir perqu no va ser un sistema lgic i coherent de pensament, sin una
actitud vital contradictria.

El romanticisme s un moviment contradictori:

Romntic conservador vs Romntic liberal vs Romntic revolucionari.

Romntic religis vs Romntic antireligis.

Romntic projectat cap al passat vs Romntic projectat cap al futur i la utopia.

CARACTERSTIQUES DEL ROMANTICISME

CEPA
PITISES

Individualisme i subjectivisme.

nsia de llibertat.

Nom de larxiu:

07/11/2013

Apunts de Restauraci i
Liberalisme

Pgina 4 de 6

Versi

ENSENYAMENT
APRENENTATGE

Activitats destudi

Pedro Alcolea

CEPA Pitises
Departament Cientfico-Tecnolgic i de Cincies Socials
3r ESPA
Eivissa

Angoixa metafsica.

Victor Hugo defineix el Romanticisme com a liberalisme en literatura.

Perduda la fe en la ra, se sent la vida com un problema insoluble.

Idealisme arrauxat.

Daqu el xoc amb la realitat i la fugida capa al passat, lEdat Mitjana, lutopa, la
fantasa, el carcter lgubre, el somni, la bogeria, el sucidi.

El sentiment de la natura.

El sentiment nacionalista.

La llibertat de creaci.

Les poloneses de Chopin.

Rebutgen les normes i les regles del Neoclssic.

La subjectivitat de lautor.

La preferncia que shi concedeix al jo.

Consideraci de loriginalitat.

Lexaltaci del sentiment i de la passi i la contnua presncia de la imaginaci i la

fantasia.

MANIFESTACIONS DEL ROMANTICISME

Poltica:

Conservador.

Liberal.

Revolucionari.

Socialisme utpic.

Literatura: Johann Wolfgang von Goethe, Friedrich Schiller, Friedrich Gottlieb Klopstock
y Edgar Allan Poe.

CEPA
PITISES

Arts plstiques.

Msica.

Pintura.

Nom de larxiu:

07/11/2013

Apunts de Restauraci i
Liberalisme

Pgina 5 de 6

Versi

ENSENYAMENT
APRENENTATGE

Activitats destudi

Pedro Alcolea

CEPA Pitises
Departament Cientfico-Tecnolgic i de Cincies Socials
3r ESPA
Eivissa

NACIONALISME
DEFINICI DESTAT

Cos poltic format per una naci o conjunt de nacions.

Tot Estat t un territori amb:

Fronteres clarament delimitades.

Posseeix un sistema poltic, jurdic i econmic.

s una comunitat histrica que habita en un territori geogrfic estable i que disposa
dunes caracterstiques, socials i econmiques prpies.

DEFINICI DE NACIONALISME

Moviment poltic que va nixer al segle XIX.

Va coincidir amb el temps amb el liberalisme poltic; encara que tamb va existir un
nacionalisme de carcter tradicionalista i conservador.

NACIONALISME ESSENCIALISTA O CONSERVADOR (NACIONALISME ALEMANY)

Entn el concepte de naci com un fet natural, atemporal i immutable.

Aquestes essncies immutables creades per Du o per la natura sexpressen en la

raa o en unes manifestacions tniques.

La naci dependr duna essncia immutable i no dun fet social i cultural.

Herder va exposar la ideal del Volkgeist o esperit nacional caracterstic del poble
alemany.

Fichte i el nacionalisme romntic alemany sn els representants caracterstics

daquesta tendncia.

NACIONALISME PROGRESSISTA O DEMOCRTIC (NACIONALISME FRANCS)

CEPA
PITISES

T els orgens en la Revoluci Francesa i en lobra de Rousseau.

La naci s el resultat de la voluntat general dels individus que la formen.

s el resultat de lexpressi democrtica de la voluntat popular.

La naci seria un fet social i cultural, no racial, depenent duna essncia immutable.

Ideleg: Ernest Renan.

Exemple: Mazzini i la Jove Itlia.

Nom de larxiu:

07/11/2013

Apunts de Restauraci i
Liberalisme

Pgina 6 de 6

Versi

ENSENYAMENT
APRENENTATGE

Activitats destudi

Pedro Alcolea