UF1.

Habilitats comunicaci
ACTIVITAT 4. LESCOLTA ACTIVA
Un dels principis ms importants i difcils de tot el procs

comunicatiu s el

saber ESCOLTAR. Ja que escoltar requereix un esfor superior al que es fa en

parlar i tamb del que sexerceix en escoltar sense interpretar el que se sent.
Lescolta activa significa escoltar i entendre la comunicaci des del punt de vista
de laltre. Lescolta activa es refereix a lhabilitat descoltar no noms el que la
persona est expressant directament, sin tamb els sentiments, idees o
pensaments que subjecten al que sest dient. Per arribar a entendre a alg es
precisa un bon nivell dEMPATIA. Escoltar activament suposa: mantenir
latenci, ordenar idees, retenir la informaci, utilitzar el pensament de manera
efica i gestionar les emocions. I molt important s estar present noms per
laltre en aquest moment.
Aquesta activitat permetr prendre consciencia de la importncia de la
comunicaci verbal i no verbal en les relacions

interpersonals i ms

concretament en la posada en prctica de lescolta activa.

Aquesta activitat daprenentatge ha sigut realitzada en grups de tres persones.
Cadascuna ha adoptat un rol de manera alternativa, passant pels tres: el
dobservador/a, persona que escolta, persona que parla.
A continuaci far un anlisi com a observadora de la persona
que en aquell moment estava fent lescolta activa.
Fent referncia als components verbals i pel que fa a lexpressi facial, en un
primer moment s mostrava normal, ni molt seria ni somrient i a mesura que
laltre anava parlant va canviar i tenia cara de tristesa. Utilitzava una mirada
flexible i de tant en tant baixava la

vista cap a la boca de qui parlava.

Daquesta manera aconseguia que laltre tingus ms confiana i es sentis ms

a gust. Durant tota lescolta activa no va somriure en cap ocasi, possiblement
no va veure el moment ms idoni. Va utilitzar una postura adequada , per al
final de lescolta activa no la va mantenir, ja que estava repenjada a la cadira.
No va fer gaire gestos, tenia un paper a la m i de tant en tant lembolicava.

El seu cap tenia una posici idnia ni de inferioritat mostrant tristesa pel que li
explicaven, ni de superioritat per ser la professional. Durant la sessi descolta
activa van estar a prop una de laltre, en cap moment es va produir un contacte
fsic, ni agafada de mans, ni cap carcia.
Referent als components paralingstics, durant tota lescolta activa el
volum de la veu s va mantenir. Va utilitzar una entonaci adequada com a
professional, ja que quan preguntava ho feia amb molta seguretat, i no pel fet
destar escoltant un succs dur per la persona, no es va cohibir. La conversa
va durar aproximadament 7 minuts, durant tot aquest temps va haver una
bona fludesa i velocitat, ja que no va semblar un monleg . Ja que qui feia
lescolta activa, anava intervenint i preguntant. Daquesta manera mostrava
inters i provocava que lusuari expliqus ms del estava relatant i amb ms
seguretat ja que es sentia escoltada.
Pel que fa a les actituds, vaig observar que lescoltant no es mostrava amb
naturalitat en alguns moments. Ja que quan li van anunciar el succs, s va
quedar sobtada, sense saber com portar la situaci ni que preguntar.
Per desprs ja va saber com comportar-se i es va implicar, preguntant quan
veia el locasi. Durant tot el temps va mostrar respecte, no va riure, ni va fer
cap comentari no adequat a la situaci.
Contnuament va utilitzar tcniques de lescolta activa, com s clarificar,
per tal dobtenir ms informaci. Tamb va parafrasejar, es a dir repetia les
idees i els fets bsics, en alguna ocasi va reflectir els sentiments de qui
parlava. I sobretot va resumir, repetir els fets i les idees importants que anava
explicant.
Durant tota lescolta activa no va fer s de les dotze tpiques: Manar, dirigir,
ordenar/ amenaar, advertir/ sermonejar, moralitzar/ donar llions, ensenyar/
consolar, animar/ aprovar, donar avaluacions positives/ desaprovar, jutjar,
criticar, culpar/ interpretar, analitzar, diagnosticar/ interrogar, preguntar,
dubtar/ Ironitzar, ridiculitzar. Ja que era un dels objectius a aconseguir
realitzant aquesta activitat daprenentatge de lescolta activa. Per quan es
realitza una escolta activa amb un usuari, sense voler en moltes ocasions et
surten aquestes tpiques, per aix sha de practicar per poder ser un bon
professional del mbit.

-Mentres mescoltaven mhe sentit escoltada ja que hem mirava als ulls
duna forma flexible, en ocasions baixava la vista per mirar-me la boca,
mantenia una mirada viva, positiva i franca. Mantenia una bona respiraci, ja
que era lenta i profunda. La seva expressi de la cara mostrava inters, no pas
avorriment o passotisme. Mentre mescoltava no va fer gaires gestos, solament
movia el peu dret amb velocitat. Va mantenir una proximitat amb mi, per tal de
generar-me confiana, tot i aix no va haver cap contacte fsic que possiblement
mhagus anat b. Durant tota lescolta activa solament va somriure quan jo en
algun moment ho vaig fer. Va tenir molt de respecte i implicaci aix hem va
generar una gran mostra dinters i de professionalitat. Tot i aix hem va faltar
s dalguna tcnica de lescolta activa, ja que en cap moment va parafrasejar,
s a dir repetir les idees i els fets bsics per tal de mostrar-me que comprenia
el que li explicava i daquesta manera continuar explicant ms. Ni tampoc va
reflectir, per tal de poder mostrar els meus sentiments, que crec que en aquest
aspecte no els tinc gaire clars.
-Mentres jo escoltava a laltre mhe sentit molt ms cmode i a gust.
Possiblement aix mha passat perqu ja des de anys enrere jo he escoltat a
amics/gues i els he intentat fer pensar per que puguin trobar una soluci al
problema o simplement els he escoltat perqu necessitaven desfogar-se.
En canvi jo mai he explicat els meus problemes personals, no he mostrat els
meus sentiments ni he demanat ajuda per poder clarificar les meves prpies
emocions. Per tant per mi ha sigut molt ms difcil explicar el meu fet, ha sigut
complicat i ho he fet duna manera superficial. Tot el que sn sentiments i
pensaments els he guardat per mi i solament he exterioritzat el ms bsic per
que poguessin entendre el succs. Tamb aix ha passat perqu es principi de
curs, no conec gaire a les meves companyes i no tinc la suficient confiana per
poder fer-ho. En un primer moment mhe sentit nerviosa, ja que era la primera
vegada que ho feia, i no sabia si ho faria correctament. Per com mhan repetit
tantes vegades els professors, estem aqu per aprendre, es una cosa que no
has fet mai. Per a mesura que es realitzava lescolta activa estava ms
satisfeta, ja que com afirma la Alba, sha sentit molt a gust, escoltada i lhe
transmet confiana, aix a provocat que encara expliques ms. Mha sorprs la
meva manera capacitat de la utilitzaci de les tcniques de lescolta activa, crec
que les he utilitat gaireb totes, i en cap ocasi he fet s de les dotze tpiques.

Aix genera que hagi fet una bona escolta activa, tot i que com era la primera
hi ha coses a millorar. A mesura que realitzi ms, estic segura que ho far molt
millor.
-Com a observadora, crec que no tinc molt ms a dalt, ja que a dalt com as
pogut veure he fet un anlisi ms detallat de tot el que vaig observar en el
moment.

Aquesta imatge
resumeix
perfectament el que
es realitzar una
escolta activa.

UF1. Habilitats comunicaci

ACTIVITAT 5. CARACTERSTIQUES DEL LDER ASSERTIU
1. Finalitat
Conixer les caracterstiques dun lder assertiu i identificar quines daquestes
es compleixen o no en diferents casos.

2. Passos a seguir.
1.- Llegeix atentament les caracterstiques del lideratge assertiu.
1. s un lder que es respecte a si mateix i respecte als altres. Implica una
conducta coherent amb el que el lder creu que s el ms adequat i amb el
respecte a les seves necessitats i interessos. En aquest sentit, el lder assertiu
valora molt el temps que dedica a si mateix i a desenvolupar les seves aficions,
interessos i gustos, encara que no sempre siguin entesos pels altres. El
respecte envers els altres exclou qualsevol tipus de conducta de menyspreu,
humiliaci, ofensa o similar.
2. Es un lder que sap dir que si a les peticions que considera adequades
i que sap dir que no, rebutjar peticions sense sentir-se culpable per
aquesta conducta. Aix implica dir que no a les persones que lidera sempre en
coherncia amb lobjectiu de lideratge i amb el principi anterior de respecte a si
mateix ai a laltre.
3. El lder assertiu s autnom i independent. T criteri propi, sap quan cal
canviar dopini sense avergonyir-se i organitza el seu temps dacord amb
els seus interessos. Aquesta autonomia li permet dir el que pensa, expressar
emocions i actuar dacord amb els seus principis personals. Aquesta llibertat
dexpressi facilita que el lder asseriu feliciti i critiqui les persones que lidera en
igualtat de condicions i sense afavorir una o altra conducta. Aquesta
caracterstica provoca tamb que decideixi el grau dimplicaci i dedicaci que
considera oport aplicar en cada situaci de lideratge, de manera que fins i tot
pot liderar en menor grau del que realment podria fer.

4. s un lder que assumeix els seus errors i accepta les seves limitacions.
Evidentment. Es fa responsable de totes dues coses i t conductes per
solucionar-les. La seva responsabilitat provoca que corregeixi els errors i que
els accepti sense sentir-se malament per aquest fet. El fet dacceptar i assumir
les seves limitacions provoca que busqui suplir aquests limitacions, ja sigui
ampliant els seus coneixement, ja sigui canviant els seus objectius de lideratge
per fer-los coherents amb les seves habilitats reals. Tot aix implica tamb que
sigui un lder que pregunti i demani informaci, que tingui una actitud oberta a
la curiositat i a laprenentatge i que no savergonyeixi ni es consideri inferior
per aix.
5. s un lder amb una bona autoestima. Totes les conductes anteriors
comporten una persona amb una alta autoestima per qu t un autoconcepte
equilibrat, sense distorsions cognitives. Aquesta autoestima es transmet en la
seva acci de lideratge i es indispensable per poder influir i conduir un grup cap
a un objectiu formatiu determinat.
6. Es comunica de manera efica, escolta sense jutjar, t conscincia dels
elements no verbals de la comunicaci, empra un llenguatge respectus,
manifesta i defensa de manera clara les seves opinions, acceptat les opinions
contrries dels altres, debat amb respecte, accepta que pot estar equivocat i
parla amb aquells que considera necessari per aclarir, perfilar o resoldre
qualsevol problema comunicatiu.
7. El lder assertiu s proactiu. Partint de la creena de lassertivitat (tinc dret
a intentar aconseguir tot el que consideri millor per a mi, sempre que no
repercuteix de maner negativa en els altres), actua directament dacord amb
les seus objectius.
La passivitat no s prpia del lder assertiu, excepte si la seva decisi s no
actuar i no intervenir en una situaci determinada. En aquest cas, la conducta
del lder s assertiva perqu la seva passivitat s fruit duna decisi conscient
i responsable, no de la por o de la incapacitat dactuar.
Lactuaci del lder asseriu s fruit sempre de les seves motivacions internes,
de la coherncia amb els seus interessos dacord amb lobjectiu previst. No es
tracta duna acci reactiva o a remolc de les pressions del sistema o dels
altres.

2.- A continuaci es mostren diferents manifestacions conductuals( en

negreta),llegeix-les atentament i argumenta si actua dacord o no amb
alguna/es de les caracterstiques del lideratge assertiu. Indica el nmero
de la caracterstica/ques i justifica la resposta
1. Tens tota la ra, mhe equivocat en aquest resultat
En aquesta manifestaci conductual es veu clarament que s un lder assertiu
ja que assumeix els seus errors i accepta les seves limitacions.
La seva responsabilitat provoca que corregeixi els erros i que els accepti sense
sentir-se malament per aquest fet. Tothom no s perfecte i ens podem
equivocar, per tant un lder assertiu tamb pot preguntar i demanar informaci,
ha de tenir una actitud oberta a la curiositat i a laprenentatge i que no
savergonyeixi ni es consideri inferior per aix.
Tamb s un lder assertiu ja que es comunica de manera efica perqu
escolta sense jutjar, empra un llenguatge respectus, accepta que pot estar
equivocat i per tant parla amb aquelles que considera necessari per aclarir, o
resoldre qualsevol problema comunicatiu.
2. Tothom en silenci! No vull sentir ning. Qui parli quedar
castigat sense cap possibilitat de discussi.
En aquesta manifestaci conductual no hi ha un lder assertiu. Ja que no es
comunica de manera efica, perqu no utilitza un llenguatge respectus, en
aquest cas fa s dun vocabulari amenaant Qui parli quedar castigat sense
cap possibilitat de discussi i agressiu. Podem veure una persona autoritria,
que no accepta les opinions dels altres, sin que el que ell diu s el que sha de
complir.
3. Entenc el seu punt de vista i comprenc el seu estat dnim. La
meva opini s que el treball s insuficient i, per tant, no puc
donar-li el certificat fins que el refaci i el torni a avaluar.
En aquesta manifestaci conductual sobserva perfectament un lder assertiu.
En primer lloc s un lder que respecte als altres i com podem veure no
utilitza cap tipus de conducta de menyspreu, humiliaci ni ofensa. Tot al
contrari es posa en la posici de laltre i entn com s sent.

En segon lloc s un lder assertiu ja que sap dir que no, sense sentir-se
culpable, aix s pot veure quan diu el treball s insuficient, per tant, no puc
donar-li el certificat fins que el refaci i el torni a avaluar. Aix ho fa tamb amb
el principi comentat anteriorment de respecte a laltre. Ja que no utilitza un
llenguatge agressiu ni de menys preu a laltre per la feina que a realitzat. Si no
que li dona loportunitat de revisar-lo i entregar-lo de nou.
En tercer lloc i ltim es comunica de manera efica en tot moment, utilitza
un llenguatge respectus, defensa de manera clara les seves opinions, en
aquest cas que no pot corregir el treball perqu s insuficient i cal que el torni a
fer per poder puntuar-lo.
4. Si han de posar-se aix, no facin el treball. Vosts mateixos. A
mi tant me fa, jo ja em s el tema i em paguen el mateix.
En aquesta manifestaci conductual sobserva un lder no assertiu. Ja que no
compleix una de les caracterstiques, en concret que no es una persona
proactiva. Mostra una actitud de passotisme ja que en canvi de fer-los raonar
per trobar una soluci i que sort el treball endavant, directament mostra una
actitud de passotisme ja que ell ja sap la teoria i li paguen el mateix.
5. Aix creu que no ho he fet b? Vosts opinen que he de canviar
aquest model? Si vosts h diuen, segurament hauria de ferho...
En aquesta manifestaci conductual sobserva un lder no assertiu. Ja que no
es autnom i independent . Ja que no mostra que tingui criteri propi. Dubta
de la seva manera de treballar, no es segur del que fa. Aix provoca
inseguretat en els altres, i falta de professionalitat.
6. Escolta, jo sc el professor. Jo s quin es el procediment i aix
ho

fareu.

Qui

ets

tu

per

discutir

la

meva

capacitat

professional?
En aquesta manifestaci conductual hi apareix un lder no assertiu per dos
motius. En primer lloc perqu no respecte els altres, ja que mostra una
actitud totalment autoritria Jo s quin es el procediment
sense escoltar lopini i intervencions dels altres.

i aix ho fareu,

En segon lloc no es comunica duna manera efica ja que jutja, no utilitza

un llenguatge respectus, sin una mica agressiu, no accepta les opinions dels
altres, sin que shan de realitzar les coses com ell diu(professor). I el ms
importat en aquesta manifestaci conductual s que no accepta que pot estar
equivocat, sin que t clar que ell ho fa tot perfecte ja que s el professional, i
per tant no assumeix crtiques dels altre.
7. Entenc que vulgueu dedicar ms temps a treballar aquest
tema per a la prova. Jo noms disposo dels dimecres a la
tarda. Qui vulgui fer-me alguna consulta pot fer-ho al
departament de 4 a 6 de la tarda els proper tres dimecres.
Finalment en aquesta manifestaci conductual saprecia un lder assertiu
clarament. Ja que s autnom i independent. Organitza el seu temps dacord
amb els seus interessos. Aquesta autonomia li permet actuar amb els seus
principis personals. Aqu podem veure com no canvia el dia per realitzar la
prova, tot i aix dona una alternativa , que es en cas de dubtes reunir-se per
poder aclarir-los. Aquesta caracterstica tamb provoca que decideixi el grau
dimplicaci i dedicaci que considera oport, en aquest cas solament disposa
dels dimecres a la tarda de 4 a 6 de la tarda dels tres propers dimecres. Ja que
en cada situaci de lideratge pot liderar en menor grau del que realment podria
fer.

UF1. Habilitats comunicaci

ACTIVITAT 6. RELACI DAJUDA
1. Finalitat
Prendre conscincia de la importncia de lescolta activa i la comprensi
emptica, per establir una relaci dajuda; juntament amb lacceptaci
incondicional

de

laltre/a,

ajudant-lo/la

confrontar

des

de

la

prpia

autenticitat.

2. Lectura
Aquest text est extret de :

BERMEJO, J.C (2005) Inteligencia emocional,

Santander: Sal Terrae.

Entrevista: Hablando con laura por telfono
Laura tiene 34 aos, tiene dos hijos de 9 y 5 aos. Mantengo un
seguimiento con ella desde hace aproximadamente un ao, cuando
iniciamos las consultas en Atencin Primaria por roblemas de malos
tratos por parte de su marido. Suele contactar con el Centro de Salud,
aparentemente sin motivos concretos, pero detecto que su estado de
salud est empeorando, por los indicios que va ofreciendo. Suele
coincidir con incidentes en el domicilio. Desde que ingres la ltima vez
en el hospital por mareos y cefaleas, los nios viven con la abuela
paterna.

No

se

encuentra

un

diagnstico

concreto

para

su

sintomatologa. Las crisis epilpticas son las secuelas de una fractura

de base craneal producida por una agresin hace 4 aos. Laura llama al
Centro de Salud en que trabajo, para hablar conmigo.
A. Hola, Pilar! Tienes un ratito para hablar?
B. Cmo me gusta escucharte, Laura! Qu tal ests?
A. (Silencio): Bueno, como siempre.

B. Dices que como siempre , pero yo te noto preocupada .

A. S, todava no s muy bien qu ha pasado. Esto no es nada fcil, sabes?
(Baja la voz). No s por dnde empezar. (Silenci).
B. Te cuesta, verdad? Lo quieres intentar ?
A. (Llorosa, silencio): No me acuerdo de mucho; ha sido muy rpido, muy
rpido...
B. Entiendo, Laura, que ests confusa . Ha debido de pasar algo... Todo muy
rpido, dices...
A. (Llorando): No s si puedo ... Mi marido lleg a casa muy enfadado,
insultndome nada ms entrar por la puerta. Me ha tirado al suelo y no puedo
acordarme de lo que ocurri despus.
B. Siento que ests asustada ... y te desconcierta no poder recordar lo que ha
sucedido, verdad? Tienes alguna lesin ?
A. Slo s que me duele todo. Me despert desnuda, y l no estaba. Ha cerrado
la puerta con llave, como siempre . Es muy fuerte esto, muy fuerte... (Con
rabia y llanto),
B. Laura, me preocupa lo que me ests contando. Tambin yo siento mucha
rabia .
A. Cmo quieres que me sienta? Mi marido me pega lo normal , pero esta vez
ha hecho lo que ha querido conmigo... y eso no. Todo esto no tiene sentido, no
soy capaz de verle una salida.
B. Qu duro!, verdad? Me llama la atencin que digas que te pega lo normal.
Te has ido acostumbrando al modo en que te trata Andrs. No ves una salida y
te sientes muy cansada y dolorida.
A. Bueno... (titubeando), s, la nica salida es quitarme de en medio. Me han
quitado a mis hijos, no tengo a nadie...
B. Dices que no tienes a nadie , aunque estamos hablando t y yo . Y adems
me has llamado t. S que tienes a alguien .
A. S.

B. Ests harta y muy cansada,no? Has intentado quitarte la vida alguna vez ?
A. (Silencio tenso): S. (Suspira). Hace unos aos. Intent cortarme las venas,
pero Andrs me llev al hospital. (Lo dice con duda o como si estuviera
pendiente de otra situacin). Creo que viene alguien...
B. Siento que tienes miedo , Laura. Me preocupa que puedas tener lesiones
internas. Quieres que te mande un coche patrulla y te saque de casa ?
A. (Aterrada): No s si voy a poder. No, no mandes a nadie. Tienes razn,
estoy muy asustada.
B. No es la primera vez que hablamos de ello; por un lado, sientes el deseo de
salir de ah , dejndolo todo, y sin embargo te tiene paralizada el miedo .
A. (Est pendiente de los ruidos del fondo): Espera... (Se aleja y vuelve). Ya
estoy.
B. Laura, llevas sufriendo las palizas de tu marido desde hace mucho tiempo;
cada vez que hablamos me comentas que te han vuelto a ingresar en el
hospital o que te encuentras peor; hoy has llegado a perder el conocimiento y
no sabes muy bien qu ha pasado; sientes incluso que te ha violado , y quieres
suicidarte porque no ves salida. Qu te parece si elaboramos un plan de
seguridad para salir de ah ?
A. (Empieza a hablar muy nerviosa): No s, no s qu hacer, adonde ir... Estoy
completamente

desconectada

de

mi

familia.

Me

siento

tremendamente

avergonzada de lo que dirn. Me da vergenza mirar a nadie a la cara. No s

qu pensars de m. Quiz pienses como mi marido, que estoy loca o que le he
provocado.
B. Es importante para ti lo que pensemos los dems de tu situacin y de ti. No
ests loca, pero s que ests sufriendo una tensin muy fuerte que puede
desencadenar unos sntomas que te hagan pensar que lo ests. Has luchado
mucho por sobrevivir, Laura, y la situacin es lmite ahora mismo.
A. (Aterrada): Pilar... llama a alguien, y que me saquen de aqu! (Cuelga, e
inmediatamente se da parte al 091).

 ANLISI DE LA TRUCADA TELEFNICA

Laura a truca al Centre de Salut per parlar amb la psicloga. La psicloga inicia
la conversa mostrant

inters, i aix ho fa preguntat, com esta,

dafavorir que la Laura parli.

Seguidament parafraseja

per tal

Dices que como

siempre, per verificar el significat del que li ha dit anteriorment. Per tamb
reflecteix els sentiments de la Laura Te noto preocupada, per que sigui ms
conscient del que sent, i no ho amagui. Daquesta manera ajuda a la Laura a
comenar a explicar el que li ha passat, s a dir el motiu per el qual truca.
Continua la conversa on la psicloga clarifica mitjanant una pregunta Te
cuesta, Verdad? per poder obtenir ms informaci, ja que encara no ha
explicat que li succeeix. A continuaci li fa una qesti per tal de donar-li fora,
i que comenci a explicar el que ha passat i el que sent: Lo quieres intentar?.
A continuaci fa una intervenci formada per tres tcniques de lescolta activa.
En primer lloc utilitza el parafraseig Entiendo, Laura, que ests confusa per
demostrar que compren b all que passa. En segon lloc clarifica Ha debido
de pasar algo per tal de poder obtenir ms informaci del que ha succet. I en
tercer lloc i ltim, utilitza la tcnica de reflectir Todo muy rpido dices
Seguidament la conversa continua on la Laura mostra una incapacitat, per
explicar el que li a passat No s si puedo.... Aix ho fa a un element no
verbal, concretament plorant. El seu marit a arribat a casa enfadat, i insultant,
aix li a provocat un bloqueig i desorientaci. Aleshores interv la psicloga i
reflecteix els sentiments de la Laura Siento que ests asustada, perqu sigui
ms conscient del que sent. A la mateixa intervenci li pregunta si t alguna
lesi

per tal dobtenir ms informaci. La Laura contesta que tot el cos li fa

mal, que sha despertar despullada i el seu marit ja no estava, i ha tancat la

porta amb clau, como siempre. Aqu saprecia un pensament irracional per
part de la Laura, ja que generalitza. Aix ve acompanyat dun element no
verbal, que es la rbia i el plor. Es sent impotent sense saber com actuar
davant a situaci que esta patint.
A continuaci interv la psicloga, i mostra inters ja que es sent preocupada
pel que li esta succeint a la Laura. I aleshores empatitza, posant-se en el seu
lloc Tambin yo siento mucha rabia, daquesta manera li don suport i que no
pensi que esta sola.

Ara interv la Laura i assimila que el seu marit la pega, i ho fa amb normalitat.
Reconeix que ha fet el que ha volgut amb ella. Finalment mostra una actitud
pessimista ja que no es capa de veure la sortida a la situaci. Aleshores la
pedagoga utilitza dues de les tcniques de lescolta activa com sn clarificar i
reflectir Qu duro!, verdad? per obtenir ms informaci, i per tal que sigui
ms conscient del que sent. En la mateixa intervenci torna a reflectir i
resumir, duna forma ms directa ja que li repeteix sentiments que ha
verbalitzat anteriorment. No ves una salida y te sientes muy cansada y
dolorida.

Aleshores Laura expressa que possiblement lnica sortida al

problema sigui treures del mig, ja que li han tret als seus fills i no t ning al
seu costat.
Ara la pedagoga ha de saber que dir perfectament ja que esta davant duna
situaci complicada. I utilitza la tcnica de parafrasejar Dices que no tienes a
nadie repeteix lidea que ella anteriorment havia dit, i li diu estamos hablando
t i yo per fer-li pensar. Que encara que ella pensi que esta sola, ara mateix
est parlant amb alg que la pot ajudar. I finalment li remarca per donar-li
fora que si que t alg, ja que ha sigut ella ( Laura) lha que ha trucat per que
li ajudi. Seguidament la Laura verbalitza un Si sec, sense saber que dir. I la
psicloga torna a reflectir el que sent mitjanant la repetici de sentiments que
la usuria li ha dit Ests harta y muy cansada. I ho acompanya amb un
no?, per tal de clarificar, i aclarir el que ha dit anteriorment. Seguidament li
qestiona sobre si ha intentat quitar-se la vida, i utilitza la tcnica de clarificar.
Ho fa amb la intenci de demanar aclariments sobre el que no ha ents
suficientment i donar peu a que parli, i poder obtenir ms informaci. La laura
amb aquesta intervenci explica que fa dos anys va intentar treures la vida, va
intentar tallar-se les venes, per Andres ( el seu marit) la va portar a lhospital.
Ho explica amb dubte, com si alg saprops.
A continuaci la psicloga torna a reflectir els sentiments de la Laura
Siento que tienes miedo perqu sigui conscient del que veritablement sent. I
li pregunta si vol que li envii un cotxe de policia i la tregui de casa, aqu
saprecia un demanar perms. Laura contesta que no sap si podr. Finalment li
diu que no vol que envi a ning.

I assumeix que est molt espantada. Per tant la psicloga t la necessitat de

reflectir. Li exposa que per un costat vol sortir de casa i deixar-ho tot, per per
laltre costat la por la t paralitzada. (Laura continua atenta als sorolls que
escolta). Ara s el moment de resumir i reflectir perqu quedi clar tot el que
sha parlat tant avui com en altres trucades, poder trobar una soluci el ms
aviat possible. Li exposa que porta patint les pallisses del seu marit durant molt
de temps. Cada vegada que parlen li ha comentat que li han tornat a ingressar
a lhospital o que encara ests pitjor. Avui has perdut el coneixement i no saps
el que ha passat.

Aleshores li ofereix ajuda, li proposa elaborar un pla de

seguretat per poder sortir dall.

Laura, torna a dubtar, ja que no sap on anar. No t cap relaci amb la seva
famlia i s sent totalment avergonyida del que diran i pensaran. Finalment la
psicloga resumeix i li diu que es important per ells el que pensin els dems de
la seva situaci i della. Li remarca, que no esta boja. Per si que est patint
una tensi molt forta que pot provocar uns smptomes que li facin pensar que
si que ho ests. Tamb li comenta que es una persona que ha lluitat molt per
sobreviure i ara mateix la seva situaci est el lmit.
Escoltades aquestes reflexions i resumint la seva situaci Laura demana a Pilar
que truqui a alg i la treguin de casa. Immediatament es dona part al 091, per
acabar amb aquesta situaci de maltracte.