FLORA DE LA PLANA DE VIC I ELS BOTANICS QUE LHAN ESTUDIADA La Plana de Vic és una concavitat ex- cavada per cursos d’aigua, constituida per terrenys margosos i calcaris, més o menys plans, molt afectats per V'erosié i circumdada per alts terri- teris muntanyencs. El conjunt format per la Plana i els territoris que Yen volten, el Montseny i les Guilleries per Mevant i cl Lluganés per ponent ial nordest els altiplans del Cabrerés, formen la comarca d’Ausona o Osona. El fet de trobar-se la Plana al fons d'una conca fa que la temperatura sigui cxtremadament baixa a I'hivern i extremadament alta a l'estiu. Hi- verns molt freds i estius forga secs i calents, verament mediterranis, sén una caracterfstica de la Plana que repercuteix en la vegetaci6. El clima és, per tant, continental i a 'hivern manifesta una forta inversié térmica, fenomen degut a qu® l'aire fred, més pesant, plana sobre el fons de la vall mentre Vaire més tebi es troba al damunt, suavitzant els faldars i els cims. Aquest aire fred del fons condensa ia humitat i forma la boira, tan caracteristica a Vic i a les poblacions veines, El cas peculiar de la inversié ttrmica determina una inversié d'estat- ges de la vegetacié i aixi trobem cls roures, de caracter submediterrani, a a plana, i les alzines, de caracter mediterrani, a les parts elevades. EI paisatge vegetal, el conjunt de ta vegetacié d’arbres arbusts i her- bes, la Flora de la Plana de Vic i els territoris muntanyenes que Yenvol- ton, han estat objecte d’estudi dels Botanics, i Ies comunitats vegetals 0 filo-associacions en qué aquells s’agrupen segons les afinitats, aixi com les condicions ecologiques i fitogeogr&fiques han estat observades pels Geobotanics. Uns i altres han fet una dedicacié a [a Flora vigatana, tant els de Vic com els de fora. BOTANICS VIGATANS La ciutat de Vic, que compta amb una galeria de fills iHustres en to- tes les branques del saber —jurisprudéncia, historia, ciéncies, arqueologia, literatura, ete.—, poter no ha valorat prou Ja importancia d'aquells auso- nencs cientifics que iniciaren els estudis i les colieccions botaniques, els peoners de la Flora vigatana i fins de tota la comarca d’Osona, perqué les plantes no resten circuides als voliants de la ciutat sind que s‘estenen pels costers i els cims.FLOWA DE LA PLANS DB VIG 1 ELS HOTANICS QUE L'HAN BSTUDIADA 313 No podem comptar entre els botinics osonencs, en el sentit d’haver estudiat les plantes de la Plana, I’historiador i metge ia més gran literat, en JOAQUIM SALARICH I VERDAGUER, cronista oficial que fou de la cjutat. Perd no és possible deixar de consignar el seu nom perqué, per altra banda, també es dedicd a la Bot’nica, fora de la Plana, quan en edat avangada es retira a Caldetes de Mar, on forma un singular herbari i pur blica unes notes sobre «Plantas espontineas de tos alrededores de Calde- tas», Vany 1884, FRANCESC MICO —1528— El primer botanic de Vic fou en Francesc Micé, i encara pot afirmar- se que fou el primer botanic auténtic catala. Nat a Vic el 1528, fou un personaige eminent com metge i astrdleg i també com a botanic. Havem concixement de la seva dedicacié a les plantes per mitja de Mique! Ber- nades, botanics distingit que en parla en el discurs preliminar de la seva obra «Principios de Botdnicas, on escriu que MICO recollectava diverses i curioses plantes cn el litoral de Barcelona, a Montserrat i altres indrets de Catalunya i de fora, fent descobertes noves les quals comunica al bo- tanic francés Dalechamps i aquest les consigna en Vobra «Historia Ge- neralis Plantarum» que fou publicada a Lié Vany 1587, fent-hi a la vega- da grans elogis d’aquest savi catala, d'aqueli fill iustre de la ciutat de Vie. Una de les plantes que descobri a Montserrat fou l’'anomenada orella dos, herba de la tos, borratja de roca, que Dalechamps va anomenar AU- RICULA-URSI MYCONY, per la figura de les fulles i el molt borrissol que la cobreix, El propi Lineus, el pare de la Botanica, 1a hi dedica, classificant-la en el gtnere Verbascun amb el nom de VERBASCUM MY- CONI L. (El nom genéric correspon al grup de plantes que el poble ano- mena Bieneres i l'especific al descobridor de la nova especie). Després el botanic Richard establi el genere Rainonda en honor del seu compatriota Raimond, i donad a l’esmentada planta cl nom de Raion- da pyrenaica menystenint el merit degut exclusivament a FRANCESC MI- CO, perd el botanic alemany Reichembach esmena la injusticia transfe- rint al génere Ramonda cl binomen de Linneus: RAMONDA MYCONI Reichembach. Encara hi ha autors espanyols que semblen ignorar aquest fet i conti- nuen citant el nom dels botanics francesos.'Se’n queixava el P. Barnola cn Vobra Flora vaseular del Principiat d’Andorra on escrivia: «Se’m fa intolerable que alguns botanics de la nostra patria conservin encara la nomenclatura Ramonda pyrenaica Rich... botanicament errdiia i social- ment injustas». El nom legitim fou reivindicat pel botanic P. Adeodat Marcet de Montserrat cn el primer Congrés de Naturalistes espanyols tin- gut a Saragossa I'any 1908 i publicat cl 1909 en el Butlletf de la Institu- cié Catalana d’Historia Natural,Blt JOSEP BARHAU E ANDREE AV RICK LA Uf Mycovi. Lrorella d’os tal com la representa Dalechamps en la seva «Historia generalis plantarum», de 1587 Per aixd dol de Megir en lobra editada darrerament (1973) per Edito- rial Gassé Hnos, «PLANTAS MEDICINALES» «de alio nivel cientifico» segons consta en la presentacié del Iibre, que utilitzi encara el nom de Ramondia (per Ramonda) pyrenaica, ignorant Vexisttncia de MICO des- cobridor de la planta, desconcixent cl nom reivindicat de RAMONDA MY- CONI Reichembach, Per altra banda el Codi Internacional de Nomenclatura Botanica, que obliga a respcctar Ia prioritat dels noms, no permet que sigui oblidat el nom que don’ Linneus. Segons les leis internacionals la planta s’anome- na, doncs, RAMONDA MYCONI.FLORA DE LA PLANA DE VIG 1 BLS BOTANIGS QUE L'HAN ESTLDIADA 315 A Francesc Micé li foren dedicats, a més a més, dos gneres de plan- tes amb cl nom de MYCONIA segons assenyala Colmeiro i Bernades. De la planta abans esmentada, el botanic francés Lapeyrouse l'anomenava MYCONIA BORRAGINEA, i el P. Barnola en l'obra abans citada aixi la fa constar dient: «Restituim aquest nom legitim a l'espécie descoberta per primera vegada pel Dr, Micd. Les leis actuals de nomenclatura no per meten, perd, I's d’aquest nom. Oreila d’os (Ramonda Myconi), de Moatsertat, un xic reduida, i corot'la de la mateixa, un xic aumentada. (Original; de Niihez)316 JOSEP BARRAU T ANDREU RAMON MASFERRER I ARQUIMBAU 1849 - 1899 La ciutat de Vic, la Plana de Vic, tingué un botanic amb el qual s‘ha comptal en catalogar i descriure Jes plantes de la Flora de Catalunya i aixi és citat per A.C. Costa, fundador de la moderna escola de Botanica, com afirma cl Dr, Oriol de Bolos, i per Joan Cadevall que culmina obra d’en Cosia. De Ramon Masferrer el Dr. 0. de Bolos, Director de I’Institut Botanic de Barcelona, diu taxativament en Yobra El paisatge vegetal de dues comarques naturals: LA SELVA 1 LA PLANA DE VIC: «La Flora de Vic fou estudiada per MASFERRER (1877) en una publicacié a la qual a hores d’ara hom hauria de fer addicions d’una certa importancia i al- guna rectificacié». El nom del botanic ausonenc és tingut, per tant, en consideracié; Yobra a qué fa refertncia és «RECUERDOS BOTANICOS DE VIC», i és natural que des del 1877 fins ara hagi estat ampliada la descoberta de noves especies no catalogades, degut a la preséncia d’al- tres bot&nics a la Plana i que hagi canviat la nomenclatura de avors. El fet és que RAMON MASFERRER constitueix un honor per a la ciutat de Vic, no pas pel fet de néixer-hi, d’haver estat metge militar i literat, siné particularment, per haver-se dedicat a Vestudi de la Ciéncia de les planics. Ultra Yobra citada escrivi el «Catdiogo razonado de la Flora de Tenerife, Sucinta, noticia de una expedicion al Teyde, Recuerdos botdnicos de Tenerife, Plantas caruivoras, Notas sobre la Flora de todo el Archipiélago Canario, Madera y dentds islas de aquelta region boténica». ALTRES BOTANICS A més a més dels botanics vigatans, d’altres de fora la comarca han cstudiat la Flora vigatana, contribuint amb llurs treballs de recerca, re- col'leccié i estudi al coneixement de Ies que habiten a la Plana de Vic. FRERE SENNEN. 1861 - 1937 Botanic francés Lassalia, membre honorari de la «Société Botanique de France», l'any 1904 deixava el territori francés per traslladerse a Espanya, a Hostalets de Llers (Girona). Es posa en comunicacié amb el P, Navas per entrar en relacié amb cls bolanics espanyols, i li recomana el Dr, Pau de Segorb, amb qui man- tingué sempre una gran amistat i ass(dua correspondéncia bot&nica. L’any 1905 cs trasllada a Bujedo (Miranda de Ebro) per a perfeccionar el castella, on fa amistat amb |’«Hno. Elias», gran recollectador de plan- tes, Ia determinacié de ies quals consultava al Dr. Carles Pau. D’aquesta amistat nasqué la idea de publicar una exsiccata (colicccié de plantes dessecades). BI 1909 és destinat al CoHlegi de Ia Bonanova a Barcelona, on roman-TLORA DE LA MLANA DE VIC 1 ELS ROTANCS OCR LIAN ESIEDIADA 317 dra fins el 1936. Estudi& la Flora de Barcelona i en publica el Cataleg («Catalogo de Herbario barcelonés»). Recorregué molts indrets de Cata- lunya, de la Cerdanya i de la resta d'Espanya com també el nord d’Africa. Pels anys 1910-1915 herboritza diversos indrets de la PLANA DE VIC, recollectant plantes de gran inter’s a Manllou, La Font Tosca a les Gor- gues, Sant Marti Sescorts, Santa Maria de Corcé, Cabrera, Sant Hipolit de Voltrega, Torellé, Bellmunt, remuntent-se fins a la Salut a Sant Feliu de Pallarols, El 1906 comenga de publicar l’exsiccata PLANTES D’ESPAGNE-F. SEN- NEN de les recollectades per ell mateix i pels molts coHlaboradors que te- nia al nord, centre i sud d’Fspanya (Hno. Blias, Dr. Mariano Lose Espafa, Hno. Jerénimo). A Portugal (Dr. Sampaio), al Marroc (H. Mauricio). A Catalunya tenia collaboradors a Figueres (Hno. Agustin), a Igualada (Ra- mon Queralt) a Manllcu (Josep Barrau i Andreu), a Tarragona (R. P. Ma- lagarriga), a les Illes Balears (Hno. Biznor). Les plantes cren distribuides a les Institucions Botaniques més impor- tants del mén: Algéria, Barcelona, Berlin-Dahlem, Edimburg, Ginebra, Graz (Austria), Cracdvia, Leningrad, Lisboa, Londres, Lio, Madrid, Marse- lla, Montpeller, Filadéifia, Porio, Rabat, Rodez, San Isidro (Buenos Aires), Toulouse, Washington, on podran conéixer «de visu» les plantes publica- des tots els que tinguin interés en contixer-les o revisar-les, La personalitat de SENTEN, la seva valua cientifica, sén vinculades al valor de la seva exsiccata, ultra les publicacions que ens ha deixat al «Bulletin de l'Académie Internationale de Géographie Botanique», al «Bo- letin de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales», a «Diagnoses des nouveautes parues de 1928 a 1935 dans I’Exsiccata Plantes d’Espagne», «Flo- re de Catalogne, additions et commentaires», a «Catalogo de la Flora del Rif» en collaboracié amb cl Hno. Mauricio, etc. Cal convenir que Ia seva contribucié a V'estudi de 1a Flora Ibirica-Mau- ritana i a la Flora de Catalunya ha estat cnorme; amb tot li han criticat la profusié de noms en determinar les plantes, la qual cosa no significa que aquells noms no tinguessin valor sistematic, perqu’, quan els po- sava, é que quelcom de nou o de diferent hi veia, perd el preocupava massa I’esperit analitic, menat, per altra banda, per una manera molt personal d’entendre les categories sistematiques. Aquestes diferéncies no sén altra cosa siné diversificacions de I’esptcie, perqué, com ha escrit un dels seus deixebles, R.P, Malagarriga, els binomens posats per Sennen cal rolacionar-los a una varictat o a una subespicic, i daqui la necessi- tat d’actualitzar els noms amb l'exigencia taxondmica actual. Tot aixd no és impediment perqué Sennen, que fou honorat amb el ti tol de «Miembro correspondiente de la Real Academia de Ciencias y Ar- tes de Barcelona», sigui tingut per un gran botanic, al costat dels Drs. Pius Font i Quer, els Bolds, Cadevall i el Dr. Carles Pau. Amb Vestudi i Vexpandinent de les plantes de ta Plana de Vie als nue seus més importants del mén, Vic i altres poblacions de ta Comarca res- ten en honor.318 JOSEP BARRAU T ANDREW JOSEP BARRAU I ANDREU El qui escriu aquestes ratiles fou deixeble i colaborador de Sennen a qui acompanya en diverses excursions per la comarca d’Osona. La me- va dedicacié a V'estudi de les plantes de la Plana de Vic, en el periode 1915-1935 va unida a dues personalitats eminents en el camp de la Boti- nica. Em refereixo a F. Seren i al Dr. Pius Font i Quer, la contribucié dels quals a la Flora de Catalunya, a la Flora Ibérica i del Marroc fou importantissima i basica i Murs treballs i publicacions, imprescindibles punts de partida per a nous estudis i ampliacions. Vers Vany 1924 una nova amistat reforgava les dues anteriors: R. P. Matagarriga, qui deixt de colaburar amb Sennen per trastladar-se al Bra- sil on realitz’ una obra botanica eminent, funda i dirigi Institut Geo- botanic a Canoas (Rio Grande do Sud) i organitz& el Jardi Botanic de YEstat. Retornat a Barcelona, resideix al Collegi La Salle-Bonanova i és el Director del Laboratori Botanic F. Sennen on treballa en actualitzar THerbari Sennen i en publicar diversos treballs, entre els quals una Sip- nosi de la Flora Iberica, De Mantlew i de Vic en tine bons records i bones amistats. Quan feia cl servei militar a Vic, com a quota, esmergava el temps Iiure a recollir i estudiar plantes de Vic i els seus voltants. Tenia les premses de desse- cacié de plantes a la fabrica de pells de lamic Raion Garreta, i cap al tard solia fer cap a casa d'un altre amic, en Miguel Cometta, del carrer de Manlleu. A l'apartat III d'aquest treball veurem com algunes de les plantes forca interessants han estat dedicades a Vic o a personalitats vi- galanes. Actualment trebatlo al Laboratori Botanic F. Sennen, estic relacionat amb els Drs. Oriol de Bolds i Josep Vigo de la Universitat i de l'Institut Botanic. Continuo la recolieccié de plantes a Esparreguera i a Valls, i cada cop que tinc oportunitat d’entrar a la Plana de Vic, continuo amb cl mateix afany cercant alguna planta interessant. Encara aquest 1° de maig d’enguany, al carrer de Vora de Ter, a Manileu, ran del Mur del Col- legi Delaris, trobava una planta dorigen americ&, naturalitzada en di- versos Ilocs del pla litoral, anomenada Coronopus didyma (L) Smiith, in- teressant geograficament, perqué del litoral de Barceiona i de Montjuic, on vaig collirla, s’ha escampat cap a la muntanya mitjana, a la Plana de Vie. DR. ORIOL DE BOLOS Fill de la capital de La Garrotxa, el Dr. Oriol de Bolds, ha heretat del seu pare Antoni Bolds i del seu avi Ramon Bolds Iafeccié a la «Scientia amabilis». Olot ha estat de sempre fogar de personalitats botaniques. Estanislau Vayreda, Pherbari del qual es conserva a l'Institut Botanic de Barcelona, i Antoni Bois eren, ambdés, botanics i farmacéutics.PLORA DE LA PLANA DE VIC 1 ELS HOTANICS QUE L'NAN ESTUDIADA 319 El Dr. Oriol de Bolas ha esdevingut catedratic de Botanica a la Uni- versitat de Barcelona i Director de UInstitnt Botanic a ta mateixa ciutat. Amb collaboracié amb el seu pare publica V'obra «Vegetacién de las Co- marcas Barcelonesas». Botanic i Fitocendleg publica un treball de com- paracié de dues comarques: La Selva i la Plana de Vic amb cl titol de EL PAISATGE VEGETAL DE DUES COMARQUES: LA SELVAT LA PLANA DE VIC. Aquest treball obtingué el V Premi Josep Massot i Pal- més V'any 1957 i fou publicat cl 1959 per l'Institut d’Estudis Catalans. Visita cn diverses excursions botaniques algunes poblacions de la Pla- na i fou un estudi de les comunitats vegetals que hi viuen, assenyalant les condicions fitocenoldgiques, les trmiques, a pluviositat, el substrat lito- logic practicament exclusiu de materials rics en carbonat caleic, princi- palment margues cocenes, l'erosié del sdl, les codines denodades i estd- rils, conseqiiéncia del procés destructiu de home, que constitueixen un dels trets del paissatge vigata actual. Remarca algunes plantes de vertader interés cientific i geografic i consign els inventaris de plantes de Ba- Ienyd, de Seva, Taradell, Manlleu i Sant Marti Sescorts. GUY LAPRAZ Botanic francés, actualment catedratic a la Universitat de Niga, quan residia a Barcelona com a Professor al Liceu Francés, va publicar a «Co- ilectanea Botanica» un treball intitulat «Contribution a l'étude de ta Flo- re de Catalogne», en el qual cita una strie de plantes que habiten les muntanyes que envolten la Plana de Vie, particularment la Serra i els Cingies de Berti. Fruit de les seves excursions botaniques s6n cls treballs que publica- va a la revista suara citada, editada per l'Institut Botanic de Barcelona. En un d’ells fa referéncia a una planta vigatana, Erica cinerea, de la Serra de Berti, en el treball «Une lande (brotla) dans la Serra de Berti». En aquesis treballs fa constar que en cl curs de nombroses excursions pels anys 1952-53, en fer I'estudi de la vegetacié catalana, ha tingut oca- sié d'observar esptcies rares 0 poc esteses de les quals ha volgut preci- sarne les localitats i, en tant que possible, I'ecologia. Completen les ob- servacions nombroses Ilistes de plantes, essent el loc d’Osona més es- tudiat, els Cingles de Berti. En donar per acabada aquesta primera part del treball proposat, m’és plaent de manifestar que, si 1a ciutat de Vic ha estat el bressol de grans personatges en ordres diversos, com {ra bo que alguna persona o un grup escollit de nois i noies amb estudis adients i vocacié botanica es dediquessin a continuar I'estudi de la Flora ausctana, perqué aquest es- tudi no és d’un temps ni d’una persona; calen molts anys i molies per- sones per a fer un estudi complet de la naturalesa. Sembla adient de retreure ara que dos nois i una noia, a Ia ciutat de Valls (Tarragona), es feren el propdsit d’estudiar els ocells que viuen als320 JOSEP BARRAU I ANDREW voliants de Valls i els que hi vénen de pas, i cada mes en publiquen els dibuixos j en fan una curta descripcié en catala, a la revista vallenca CUL- TURA. La cincia de les flors, com la dels insectes, i penso en aquest moment en les colleccions importants de papellones dels germans Vilarriibia de Tor- rellebreta, de 1a Plana de Vic, precisament, i la dels ocells, és una citncia agradable que ens fa conéixer, admirar i gaudir les innombrables mera- velles que contenen. JOSEP BARRAU I ANDREU del Laboratori Botanic Sennen (La Salle - Bonanova) Barcelona N. de la R.: Aquest treball forma part d’una trilogia que ha tramés Pau. tor sota el titel generic d’«Aportacions a la flora de Catalunya». Les altres dues parts seran publicades en nimeros successius.