Vous êtes sur la page 1sur 3

JESS MONCADA, EL CAF DE LA GRANOTA

1. UN BARRIL DE SAB MOLL


1. Aquesta narraci introdueix lartifici que ser el fil conductor de moltes de les
narracions que hi ha aplegades dins del llibre (em digu el vell Cristfol a La
Granota mentre prenem el caf). Comenteu-ho.
2. Pere Camps, patr del llagut Llampec, ordena al pe Florenci que porti un
barril de sab moll a la botiga dAdelaida:
a) Contraposeu les caracterstiques del carcter i la manera de ser de Pere
Camps i de Florenci.
Pere Camps era un home violent, aspre, que traspuava mal fet. Tenia enveja
dels altres patrons i ho pagava amb els peons.
Florenci era un persona que no es queixava mai, i per aix Pere saprofitava
dell.
b) Analitzeu la manera com Pere Camps parla a Florenci. Quina reacci pot
provocar en qualsevol persona aquesta forma de donar una ordre?
Pot provocar enuig, ja que a ning li pot agradar que et parlin com si fossis un
gos de carrer.
3. Jess Moncada ens va descrivint amb pls i senyals els diferents llocs per on
va passant Florenci amb la seva pesada crrega, fent-la rodolar costa amunt, i
la reacci dels diferents personatges que hi ha en aquest recorregut:
a) Recolliu els noms dels diferents carrers i indrets per on passa Florenci.
La botiga de lAdelaida, carrer de sant Francesc
La barberia del Miquel,
La clenxa
La fonda del Trinquet
c) Recolliu els noms dels diferents personatges amb qu va topant Florenci i els
comentaris que fan alguns dells.
4. Comenteu el desenlla. Lautor planteja diverses hiptesis. Comenteu-les.
5. Justifiqueu per qu a Florenci li va quedar el renom de Ssif de la Ribera.
6. Al llarg del text anem entrant en un seguit d histries paralleles: fets i
ancdotes referides, sobretot, als personatges que anem trobant pel cam
(tcnica habitual en els relats curts de Moncada):
a) Qui sn aquests personatges i quines informacions ens nofereix?
b) Quan el vell Cristfol est parlant de Marieta Peris s a punt dexplicar-nos el
que hi va haver entre ells dos, per ho deixa crrer. Per qu?
2. LA PLAGA DE LA RIBERA
1. Aquest conte est redactat en forma soliloqui epistolar. Justifiqueu-ho.
2. Tota la histria que explica va comenar amb una petita catstrofe que els va
fer prendre una decisi. Quina? Llegiu b el repartiment que es fa dels mobles,

el paperam i tot el que hi ha dins de ledifici. Qu nopineu, del lot que li toca a
Jeroni? Veieu justificada la reacci dElisenda, la seva muller?
3. Valeri, la Plaga de la Ribera, viu una terrible dualitat. En qu consisteix?
a) Feu una llista de les coses honrades que fa i sap fer Valeri.
b) Feu una llista dels episodis en qu ha tingut veritable malastrugana i digueu
quines qualitats voldria tenir Valeri, la Plaga de la Ribera.
4. Finalment, Jeroni fa la petici, que s el veritable motiu de la carta. Quina s
exactament?
3. ABSOLTES I SEPELI DE NICOLAU VILAPLANA
1. El conjunt de fets explicats en aquest conte transcorren en quatre moments
diferents.
Escriviu, de manera sinttica, tots aquells fets que apareixen al relat i
classifiqueu-los
segons els quatre dies en qu va ocrrer cadascun dells:
Temps
Fets
Dia de la mort de Nicolau Vilaplana
Dia de lenterrament de Nicolau Vilaplana
Dia en qu el vell Cristfol explica els esdeveniments
(20 anys desprs)
Dimecres anterior a lexplicaci de Cristfol
2. El problema que es planteja s que, vint anys enrere, bona part de la societat
mequinensana shavia trobat amb el dilema de triar entre all que els hauria
agradat fer i all que havem de fer. Comenteu-ho.
3. Quin paper fan en una societat petita com la dun poble, on quasi tothom es
coneix, un enterrament duna persona molt apreciada i un partit de futbol de la
mxima
rivalitat?
4. El narrador diu que el pobret ens va fer la guitza. Qu vol dir exactament
amb aquesta frase feta? Quina funci t el diminutiu pobret?
5. Quines circumstncies es van afegir a la mort -involuntria, evidentment- de
loncle Nicolau perqu lenterrament hagus de coincidir precisament amb
lhora del partit?
6. Que mig poble no pugui assistir al partit no afecta noms el desig dels
espectadors,
sin que perjudica lequip local. Per la vila, lloc de rumors i xafarderies, es va
escampar
una teoria, segons la qual lhora de lenterrament no hauria estat pura
coincidncia.
Expliqueu aquesta teoria i justifiqueu-la.
7. Tanmateix, els qui van anar a acompanyar el difunt no van quedar decebuts
del tot. Per qu?

8. Les llatinades de la missa i de les absoltes que sestaven dient en el moment


de
produir-se els gols, per a qu serveixen? Digueu, en primer lloc, qu volen dir
les expressions llatines dominus vobiscum i requiescat in pace.
9. Finalment, lenterrament de loncle Nicolau va ser un xit rod. El narrador,
en un
determinat moment, el compara amb el de Bernarda Pedret, la mestressa de la
mina del
Segre. Qu els diferencia? Quins sentiments manifesta el vell Cristfol
respecte dun i altre personatge?

Vous aimerez peut-être aussi