(Quan va escrita la Antgona de Salvador Espriu?.

En quants dies la va
escriure?)- Va ser escrita al 1939 encara Espriu afectat per limpacte
de la desfilada de les tropes insurgents per la ciutat de Barcelona.
Escriu la seva obra en catal malgrat la prohibici de ls de la
llengua catalana en el nou govern feixista. Sap que nhi seditar ni es
podr representar. I va ser publicada lany 1955 la seva primera
edici, en el moment de menys repressi franquista. Espriu va
escriure lobra dAntgona en una setmana.
(Espriu reescriu aquest obra. Quan ho fa? Quines novetats hi
incorpora?)- Espriu reescriu lobra lany 1963 ja que hi havien passat
molts anys de la primera publicaci i la societat, millor dit el pblic de
lobra era un altre, i segons Capmany i Salvat trobaven a faltar alguna
cosa en aquella primer versi, sobretot a lhora de posar-la en escena.
Entre la primera versi i la segona sha produt un canvi de
personatges, nhan desaparegut alguns com poden ser Hmon o el
cor, i nhan aparegut de nous com poden ser: Euriganeia, Astimedusa
que sn serventes dEuridice, el Lcid Conseller que s un dels
consellers de Creont que no est dacord amb el rei, aquest es ser
lalter ego dEspriu i a travs dell i dels seus discursos donar a veure
totes les seves reflexions, Eumolp que s el fidel esclau dAntgona.
Tamb s destacable la introducci que fa Espriu, al final del primer
acte duna darrera escena en forma de cor de veus annimes
barrejades amb la veu dalguns dels personatges, lautor sadrea
directament al pblic fent una mena de reps de lestat de la qesti
una vegada presentat el drama.
(De quines fonts clssiques beu Espriu?)- El mite dEspriu est
condicionat per les fonts originals de la tragdia grega: lAntgona de
Sfocles i els Set conta Tebes DEsquil. La dsquil explica tota mena
de detalls la batalla que protagonitzen fins a la mort Polinices i
Etocles, els dos fills del rei dip, i germans de les princeses Antgona
i Ismene. Una batalla pel poder i que te lloc a la ciutat de Tebes, que
tenia set ports dentrada. Cadscuna s objecte dun cru enfrontament
entre tropes enemigues. A la setena porta de la ciutat lluiten i moren
els dos germans, i sacompleix aix la maledicci. En la tragdia de
Sfocles gira la mirada en vers el paper i la trgica sort de les dones
en aquesta histria familiar i collectiva de la ciutat de Tebes. Una
vegada mort els dos germans, el nou rei de Tebes, Creont, ordena que
el germ victoris, Etocles, sigui honrat i que es gaudi la seva
memria com a salvador de la ciutat, i que el cos de Polinices
romangui a laire lliure, exposat a la nit i a les aus rapinyaires.
Antgona no pot permetre aquesta injusticia entre els dos germans,
desobeeix les ordres de Creont i es disposa a donar sepultura a
Polinices. La descobreixen i a partir daqu tamb ser condemnada a
morir per haver trat les ordres del nou rei.
(Similtuds i diferncies entre lAntgona dEspriu i el mite clssic)Primer de tot cal comentar que en ambdues histries Creont

condemna el cos mort de Polinices a no ser enterrat i Antgona

oposant-se a la decisi del rei l'enterra. De manera que en desobeir a
la llei Creont l'ha de condemnar a mort. En paraules breus tenen en
com les dos obres, el seu argument.Per trobem en elles dos
esperits diferents, dos concepcions del mon totalment
diferent.Comparant les dos Antgones presents en l'obra, per una part
l'Antgona forta, segura d'ella i de la seva lluita i per una altra banda
l'Antgona petita arrossegada pel seu dest, amb un temperament
romntic i infantil, inevitablement femenina. La primera diferncia
que trobem s la condensaci. A Sfocles el teatre s intens,
concentrat, una lluita veritable de cos a cos entre els seus
personatges, entre l'Antgona i Creont. El mn es pot resumir en ells
dos, frases curtes, contundents, rotundes, Antgona i Creont, res ms
tot l'altre no existeix . Espriu en canvi dona ms vida als personatges
els deixa parlar, s'escolten entre si, no fan grans discursos, per no
sn frases curtes, parlen i influeixen en les decisions personatges
secundaris. All inevitable no arriba a ser trgic. I cosa molt
destacada s que inclueix dos personatges que Sofocles no t; el
Lcid Conseller i Eumolp, aquests tenen una mentalitat ms moderna
i progressista que la de la resta de carcters. Espriu implica el pblic,
ja que el que diu el Lcid Conseller est dirigit, en ltim terme, al
mateix pblic, dirigeix el seu pensament i el fa per tant ms
participatiu, com a oient directe.En Espriu la tragdia no est
concebuda per ser llegida, sin que aquella bellesa que els actors li
han de donar no es pot trobar a l'hora de llegir el llibre.
En canvi el personatge, l'Antgona que ens ha de demostrar la
dignitat de la seva vida per les seves accions no s tan pura com
pot ser la de Sfocles, una Antgona lluitadora oposada a les accions
de Creont. Es vulgui o no els personatges de Sfocles son apallissats
per la crueltat, l'Antgona del grec s, s una vertadera tragdia, la del
catal s noms una dona, la reflexi d'un home dolgut per la situaci
del seu pas per molt allunyada de la lluita irracional que espera el
pblic.Per Espriu Antgona s una dona, amb caracterstiques fsiques,
no tan dona com la seva germana i amb menys consideraci, per la
majoria, que aquesta, l'obstinaci que t a l'hora d'enterrar el seu
germ no s res ms que l'intent de donar-li tribut, un paper de dona
tributadora.Els personatges de Sfocles no saben el seu dest, van
enfrontant-se poc a poc amb la realitat, els d'Espriu -i especialment
Antgona- saben el que han de viure i el paper que han de fer i aix
porta la meta-teatral , en qu actor i personatge que s el ms ntim
de l'obra.Tal com Antgona no s ms que una nena a la que se li
assigna aquest paper tots nosaltres tamb tenim un paper assignat,
davant del qual no podem fer res, estem determinats pel nostre propi
nom. Aquesta conscincia de si mateixos, com personatges es veu
accentuada en la prpia Antgona que es torna un personatge
omniscient, no s una de les forces enfrontades (com en Sfocles)
sin la veritable protagonista en un mn gris en la que tots semblen
tenir la mateixa opini aptica de la vida ella s l'nica que es revela

l'nica que sap dir no i sap el que ocorre i el que ocorrer.Per no s

revela no perqu tingui la ra, com l'Antgona de Sfocles, sin pel fet
de revelar-se, no ens dna cap ra convincent que tingui ra tan sols
creu que ho ha de fer i revelar-se comporta fer-ho.En l'obra de
Sfocles no podrem mai dir amb seguretat si la veritable tragdia s
la d 'Antgona o la de Creont. Al cap i a la fi en una guerra mai guanya
ning ni tan sols els bons.Sfocles deixa els seus personatges,
deixant a cadascun amb la seva part de ra, la seva part de culpa i la
seva part de misria. Les opinions que poden tenir a prop dels seus
comportaments tota la reflexi moral est concentrada en les
intervencions del corEspriu noms recorre al cor una vegada i ms
aviat per honorar una mort, la d'Etocles que es mant ms aviat
irrellevant dins de la histria.Hi ha una cosa de les dos Antgona que
tenen en com, ambds es queixen. La de Sfocles perqu sap la
injustcia del que passa i perqu sap que ella va actuar correctament i
sap que ha de sofrir la pena de mort.En canvi tot la d'Espriu es
resigna al seu paper de vctima i no vol portar-se a ning pel davant
de forma que nega qualsevol intervenci d'una altra
persona.D'aquestes accions a l'hora de morir podrem afirmar, tot i
que podrem discrepar, que per una part l'Antgona de Sfocles
accepta el seu dest i la d'Espriu s una negaci davant el mn i els
valors que sn al seu voltant.
(Comenta el text: Lcid Conseller,Antgona, Creont, Missatger. )
Aquest fragment correspon a la part final del tercer acte de lAntgona
de Salvador Espriu. Lendev Tirsies est recomanant a Creont que
lescolti i que rectifiqui les seves idees. Per Creont, implacable, els
recorda que el rei ha parlat i la seva paraula s llei i sha de complir.
Un missatger arriba amb la nova que Antgona, ajudada per Eumolp,
ha donat sepultura al cadver de Polinices i que desprs daix sha
lliurat als guardes de Creont. Aleshores entra en escena el Lcid
conseller, que fa un apunt sobre els fets per fer notar que Antgona
hauria pogut fugir, o com a mnim intentar-ho. Per tant est
remarcant lactitud de lherona que avana decidida cap al seu dest.
El Missatger, comenta lactitud del poble, que acompanya en multitud
la princesa davant el rei. El Lcid Conseller interv novament i explica
al seu amic la seva particular visi dels fets que vindran i, com si fos
ell mateix un endev, avana el que succeir i destaca de manera
irnica que Antgona haur dassumir les conseqncies de les seves
accions, sense que ning lajudi,i que Creont comenar a patir la
soledat del qui mana. Apareixen doncs Antgona i Eumolp, ella
discuteix amb Creont, que li demana explicacions sobre la seva
actitud , sobre per qu ha trat les seves ordres. Antgona respon i
lacusa dhaver intrigat per aconseguir el tron, dhaver provocat aix la
mort dels seus germans. Creont sexcusa afirmant la maledicci que
pesa damunt les paraules del rei dip. Li retreu a Antgona la seva
actitud, se sent sol perqu ni tans sols ella, princesa, que sap qu s
el govern no el pot entendre. Lacusa finalment de pertnyer a una
famlia sense mesura. Antgona recorda que la seva famlia no ha
pogut viure mai segons les lleis humanes, que el dest imposat pels

dus ha pesat sobre les seves vides. Tot aix succeeix fora del palau, i
el pblic sassabenta del que ha passat per boca del Missatger.
Antgona ha violat la llei de Creont i ha estat presa. Eumolp se
sacrifica amb ella i lacompanya. Per el que ha narrat aquest
missatger es objectiu, i el autor ens vol fer veure les veritats
ocultes,les motivacions ntimes dels personatges, per aix entra en
escena el Lcid Conseller, que ens dna un punt de vista ms profund
sobre els fets. El Lcid Conseller fa esment de la soledat del qui
governa, la repulsi que desperta en el poble lacompliment del poder
executiu en contra del legislador i que en aquest cas s el mateix ,
Creont. La uni del poder legislatiu i executiu dna com a resultat la
tirania del rei. I s tamb el que justifica la rebelli dAntgona,
perqu la llei dictada per Creont es injusta, va en contra de la moral i
ltica humanes. Per aix Antgona menyspresa el rei i el desobeeix,
alhora que assumint el seu dest se sacrifica i accepta la mort com
una herona i per aix no escapa. En aquest procs lacompanyar
Eumolp, lesclau cansat de viure una vida de la qual han disposat els
altres, i se sacrifica juntament amb Antgona.
(ALTER EGO DESPRIU)- Lalter ego de Salvador Espriu seria el Lcid
Conseller ja que ha reflexionat sobre els fets i successos de lobra fent
els mbils,a vegades inconfessables, de cadascun dels personatges
(per a Espriu es representa aix en la guerra i en el seu patiment per
la tragdia que ha viscuda). Un altre alter ego dEspriu podria ser
Eumolp ja que te una mentalitat moderna i progressista, t una
actitud irnica davant la vida, ja que s un geperut del que tothom es
burla i representa el savi boig, ja que dona a veure aparences que sn
ben lluny de la veritat.
(PERSONATGES DE LOBRA)-ANTIGONA: s la germana
dIsmene,Etocles i Polinices,filla ddip i Iocasta. s valenta,noble,
moralment superior a la resta, i amb un sentit extrem de la
responsabilitat i dels valors de la famlia i el deure. Est en contra de
tota classe dinjustcies. Est disposada a sacrificar-se pel seu poble
perqu amb ella finalitzi la maledicci sobre Tebes. Representa a
lobra els valors positius,eterns i inalterables de Catalunya.-ISMENE:
s la germana d'Antgona, d'Etocles i Polinices i simbolitza la
indecisi i l'oblit. Ella que ha vist la mort dels germans no s capa
d'actuar amb la noblesa d'Antgona. El record del pare noms li
produeix horror. Diu " Aquest vell ( Tirsies ) m'horroritza, em recorda
el pare quan ja era cec ." Ismene s feble, no pot suportar la visi del
seu germ voltat d'ocells " No reconec Polinices en aquest cos podrit
". Ismene s guiada per la por i per la llei del tir " No puc violar la llei
ni vncer la meva por ". Esdevindr un sser buit, sense memria,
mort " una conca que no tindr nebots ". -EURDICE: muller de Creont,
esdev a la primera part una mena d'equilibri entre Euriganeia i
Astimedusa. Si Astimedusa representa l'optimisme, la incredulitat
davant els auguris de Tirsies, Euriganeia s dominada pel dolor i
representa la fatalitat i el pessimisme, a causa de la prdua dels fills.

Aquest dolor s tan fort que li anir esborrant la memria. Euriganeia

s la resignaci davant la vida dolorosa " el triomf del du advers ens
imposa la nostra desolaci reflectida al mirall de la seva
impassibililitat." Eurdice es va perfilant com un personatge neci que
no tem els dus. El seu instint era desfavorable al matrimoni del seu
fill Hmon amb Antgona, per aix " desprs del decent i moderat
disgust, respirar en endavant ms tranquilla ". -ETOCLES: s el
germ d'Antgona, s utilitzat per Creont ( l'oncle ) per prendre el
poder. Havien de regnar un any cada germ, per Polinices s
desposset dels seus drets i Etocles esdev l'nic rei de Tebes.
Dominat per l'ambici, com li retreu Antgona, s emps a la guerra
fraticida. Creont, asttament, li desaconsella el combat, perqu sap
que aix Etocles sentir ferit el seu orgull i s'enfrontar amb
Polinices. Encegat pel poder, morir vctima de la weva prpia
ceguesa i de l'astcia de Creont. -CREONT: s el germ de Iocasta, vol
el govern de Tebes, vol ser rei. Actua per pragmatisme poltic i per
aix no vol enterrar Polinices. A l'obra de Sfocles, Creont amb la seva
actuaci atreu sobre el poble la fatalitat del dest. En canvi Espriu
salva el poble. -TIRSIES: s lendevi ceg de TEBES, la vida interior li
permet vaticinar el futur. Est destinat a revelar les desgrcies dels
altres, per es desconeix a si mateix.
(SALVADOR ESPRIU VIDA I OBRA)- Salvador Espriu va nixer a Santa
Coloma de Farners en 1913, de pare notari i duna mplia cultura, i de
mare tmida, discreta i molt religiosa i va morir al 1985. La situaci
econmica de la famlia els permet tenir una casa destiueig a
Arenys de Mar, don eren originaris. El jove Salvador era juganer i
entremaliat, per als pocs anys va canviar dactitud per un trgic
accident al port dArenys on va morir el seu germ Francesc. Aquesta
mort i la situaci en la que convivia li van canviar la vida. Pass a ser
un noi delicat, obligat a passar llargues temporades a casa.
-PRIMER ACTE: desprs del prleg, en el qual sens explica els
antecedents de lacci que tindr lloc, aquesta comena de tarda,
dins del palau reial de Tebes, abans de latac a la ciutat en el qual
senfrontaran els dos germans
-SEGON ACTE: lacci t lloc de nit, als afores de la ciutat, on jeu el
cos sense vida de Polinices i on Antgona desafia la llei civil.
Ajudada dEumolp i sota la mirada i els advertiments de Tirsies,
intenta donar sepultura al seu germ.
-TERCER ACTE: lacci t lloc de nou a linterior del palau de Tebes,
a la matinada, on es resol la trama i Antgona s condemnada. Els
personatges tornen al lloc inicial, en un conscient moviment cclic.