Apuntes Derecho de Patentes.

La propieIaI
indusIrial (I)
El sisIema de paIenIs

Josep-Oriol LleboI Majó

FID_001443º4
© EUOC º PlD_001443º4 La propieLaL indusLrial (l)
Cap part J'aquesta puhlìcacìo, ìncloent-hì el Jìsseny çeneral ì la coherta, no pot ser copìaJa,
reproJuïJa, emmaçatzemaJa o transmesa Je cap manera nì per cap mìtja, tant sì es electrìc com
químìc, mecanìc, optìc, Je çravacìo, Je jotocopìa o per altres metoJes, sense l'autorìtzacìo
prevìa per escrìt Jels tìtulars Jel copyrìçht.
© EUOC º PlD_001443º4 La propieLaL indusLrial (l)
Índex

1ntroducc¡ó.................................................................................................. S

Ob]ect¡ux....................................................................................................... o

1. La grog¡etat ¡nduxtr¡aI ¡ eI dret de Ia comgetènc¡a................. 7

2. EI x¡gn¡¡¡cat ¡ Ia ¡unc¡ó deI x¡xtema de gatentx.......................... 10

3. EI x¡xtema de gatentx exgan¶oI...................................................... 11
3.1. Els requisiIs de paIenIabiliIaI ...................................................... 12
3.2. El dreI a la paIenI ....................................................................... 1o
3.3. El procedimenI de concessió de la paIenI .................................. 18
3.4. El dreI de paIenI ......................................................................... 22
3.S. Accions per violació del dreI de paIenI ...................................... 2S
3.o. L'obligació d'exploIar, la nul·liIaI i la caduciIaI de la paIenI ...... 27
3.7. La inIernacionaliIzació del dreI de paIenIs ................................ 2º

4. EI modeI d'ut¡I¡tat............................................................................. 32

5. EI d¡xxen¶ ¡nduxtr¡aI......................................................................... 34

ó. EI xecret emgrexar¡aI { }.................................................. 38

7. La grotecc¡ó ]ur¡d¡ca d'aItrex ¡nnovac¡onx ¡ creac¡onx............. 40
7.1. ObIencions vegeIals .................................................................... 40
7.2. Topogralies de producIes semiconducIors .................................. 41
7.3. Frogrames d'ordinador ................................................................ 43
7.4. Creacions publiciIàries ................................................................ 44

8. La tranxm¡xx¡ó deIx dretx de grog¡etat ¡nduxtr¡aI..................... 4o
8.1. El conIracIe de llicència de paIenI i de lnow how....................... 4o
8.2. La Iranslerència de Iecnologia .................................................... S1

Rexum............................................................................................................ S3

Exerc¡c¡x d'autoavaIuac¡ó........................................................................ SS

SoIuc¡onar¡.................................................................................................. So

B¡bI¡ogra¡¡a................................................................................................. S7
© EUOC º PlD_001443º4 5 La propieLaL indusLrial (l)
1ntroducc¡ó
L'esIudi de la propieIaI indusIrial consisIeix en l'esIudi de la disciplina jurídi-
ca proIecIora d'un conjunI de béns immaIerials consIiIuIius d'invencions o
creacions de la menI humana que IradicionalmenI esIan vinculaIs a l'exercici
d'acIiviIaIs empresarials i inIegrades a l'esIablimenI mercanIil de l'empresari.
El desenvolupamenI d'aquesI esIudi exigeix que en primer lloc deIerminem
el signilicaI i el conIinguI de l'expressió propìetat ìnJustrìal i a conIinuació el
de les relacions enIre les dilerenIs modaliIaIs de proIecció de la propieIaI in-
dusIrial i el dreI de la compeIència. AquesI segon pas és necessari perquè els
dreIs de propieIaI consIiIueixen dreIs d'exclusió a l'exploIació en el mercaI i
amb linaliIaIs concurrencials d'un bé immaIerial i, per IanI, represenIen una
limiIació a la compeIència.
Aclarides les quesIions anIeriors, iniciem l'esIudi del règim jurídic correspo-
nenI en cada una de les dilerenIs modaliIaIs de proIecció de la propieIaI in-
dusIrial. La primera modaliIaI és la relaIiva a les invencions suscepIibles de
proIecció miIjançanI paIenI, l'anàlisi de la qual comencem esIablinI-ne el sig-
nilicaI i la lunció per a posIeriormenI descriure els elemenIs esIrucIurals de
la seva disciplina jurídica IanI en l'ordenamenI espanyol com en el règim in-
Iernacional. El model d'uIiliIaI és la segona modaliIaI de propieIaI indusIrial,
l'objecIe de la qual consisIeix Iambé en una invenció encara que dilerenI de
la proIegida miIjançanI paIenI i el règim jurídic de la qual Iambé analiIzem.
EnIre les modaliIaIs de propieIaI indusIrial Iradicionals Iambé hi ha els models
i dibuixos indusIrials, que a dilerència dels anIeriors Ienen per objecIe creaci-
ons de lorma, i en un senIiI ampli Iambé els secreIs indusIrials el signilicaI i
lunció dels quals esIan en relació amb la disciplina de les dilerenIs modaliIaIs
de propieIaI indusIrial esIudiades.
El desenvolupamenI Iecnològic ha produïI una ampliació del nucli original de
la disciplina de la propieIaI indusIrial miIjançanI l'aparició d'alIres innovaci-
ons i creacions, la necessiIaI de proIecció de les quals es lonamenIa en raons
anàlogues. AquesIes noves modaliIaIs de propieIaI indusIrial o inIel·lecIual la
disciplina de la qual exposem en aparIaIs successius són les obIencions vege-
Ials, les Iopogralies de producIes semiconducIors, els programes d'ordinador
i les creacions publiciIàries. La naIuralesa de dreIs inherenI a IoIs els IíIols de
propieIaI indusIrial enumeraIs ens porIa linalmenI a relerir-nos breumenI a
la disciplina de la seva Iransmissió i, en especial, al règim de les llicències de
paIenI i de lnow how, per a acabar amb una relerència al règim al qual aquesIs
negocis queden subjecIes en maIèria de delensa de la compeIència.
© EUOC º PlD_001443º4 ó La propieLaL indusLrial (l)
Ob]ect¡ux
Quan hàgiu acabaI l'esIudi d'aquesI mòdul, hauríeu de ser capaços de:
1. Comprendre el signilicaI de la relació enIre la propieIaI indusIrial i el dreI
de la compeIència.
2. EnIendre el lonamenI i la lunció del sisIema de paIenIs i conèixer els ele-
menIs esIrucIurals del seu règim jurídic en l'ordenamenI espanyol i inIer-
nacional.
3. Conèixer l'objecIe de proIecció dels alIres IíIols de propieIaI indusIrial,
el conIinguI del seu règim jurídic i la relació enIre aquesIs i els secreIs
empresarials.
4. EnIendre la disciplina i conèixer el conIinguI de les noves modaliIaIs de
proIecció de la propieIaI indusIrial i inIel·lecIual sorgides amb el progrés
Iecnològic.
5. Conèixer el règim de Iransmissió dels dreIs de propieIaI indusIrial i la dis-
ciplina de la compeIència a la qual esIan subjecIes els negocis que perse-
gueixen la Iranslerència de Iecnologia.
1. La grog¡etat ¡nduxtr¡aI ¡ eI dret de Ia comgetènc¡a
El IíIol de l'aparIaI amb què iniciem l'esIudi del dreI de la propieIaI indusIrial
proposa l'exposició del signilicaI i el conIinguI de les relacions enIre aquesI
ulIim i el dreI de la compeIència. El pas previ per a dur a Ierme aquesIa ex-
posició és la deIerminació del signilicaI i el conIinguI de l'expressió propieIaI
indusIrial, ja que és clar que respecIe al dreI de la compeIència ha quedaI ja
deIerminaI en el mòdul anIerior. L'unica norma de l'ordenamenI jurídic es-
panyol que delimiIa el conIinguI de l'expressió propìetat ìnJustrìal és l'arIicle
2.1 del Conveni de la Unió de Farís (CUF) per a la proIecció de la FropieIaI
IndusIrial de 20 de març de 1883 segons el qual:
la proIecció de la propieIaI indusIrial Ié per objecIe les paIenIs d'invenció, els models
d'uIiliIaI, els dibuixos i models indusIrials, les marques de làbrica o de comerç, les
marques de servei, el nom comercial, les indicacions de procedència o denominacions
d'origen, i Iambé la repressió de la compeIència deslleial.
En el pla posiIiu, aquesIa enumeració de les maIèries que consIiIueixen
l'objecIe de proIecció de la propieIaI indusIrial no coincideix plenamenI amb
les que lormen el conIinguI de la propieIaI indusIrial en l'ordenamenI jurídic
espanyol.
La ConsIiIució espanyola aIribueix a l'EsIaI la compeIència exclusiva sobre
la maIèria relaIiva a la propieIaI indusIrial (arI. 14º.1.ºa.) i alguns esIaIuIs
d'auIonomia conlereixen a les corresponenIs comuniIaIs auIònomes la com-
peIència d'execució sobre la maIeixa maIèria. Ara bé, el conIinguI d'aquesIa
compeIència no comprèn IoIes les maIèries relerides en la delinició de l'arIicle
2.1 del Conveni de la Unió de Farís. D'aquesIa s'han d'eliminar IanI la menció
a les indicacions de procedència o denominacions d'origen com la relerida a
la repressió de la compeIència deslleial. La primera perquè algunes comuniIaIs
auIònomes han assumiI compeIències en maIèria de denominacions d'origen
en col·laboració amb l'EsIaI, leI que pressuposa la seva no-inclusió en el Ií-
Iol compeIencial exclusiu de l'arIicle 14º.1.ºa. CE i així ho ha argumenIaI el
Tribunal ConsIiIucional en la SenIència de 20 de desembre de 1ºº0. La sego-
na perquè el maIeix legislador s'ha manilesIaI excloenI la disciplina conIra
la compeIència deslleial del conIinguI de la propieIaI indusIrial en lundar la
compeIència de l'EsIaI per a la regulació d'aquesIa maIèria en els IíIols esIa-
blerIs en els arIicles 14º.1.oa., 8a. i 13a. de la CE (LCD, num. IV de l'EM).
La modilicació de la delinició olerIa per l'arIicle 2.1 del CUF no acaba amb
aquesIes dues supressions sinó que l'ha de seguir l'addició d'alIres modaliIaIs
de proIecció d'invencions o creacions sorgides com a consequència del desen-
volupamenI Iecnològic i que per la seva esIrucIura i lunció són assimilables
a les més Iradicionals. AquesIes noves modaliIaIs de propieIaI indusIrial són
les relaIives a les obIencions vegeIals (LOV, num. 4 EM) les Iopogralies dels
producIes semiconducIors i els cerIilicaIs de proIecció complemenIària per a
medicamenIs i producIes liIosaniIaris.
En el pla docIrinal mercanIil l'expressió propìetat ìnJustrìal comprèn no sola-
menI l'esIudi de les maIèries que inIegren el seu conIinguI posiIiu sinó Iambé
d'alIres que, encara que no s'esmenIen en la delinició o que s'exclouen en el
pla posiIiu, com el rèIol d'esIablimenI i les indicacions de procedència, han
esIaI IradicionalmenI analiIzades soIa aquesIa expressió, i Iambé algunes al-
Ires que, com els programes d'ordinador o les creacions publiciIàries, per di-
verses raons, esIan compreses soIa la caIegoria de la propieIaI inIel·lecIual i,
en li, d'aquelles que com els noms de domini a InIerneI guarden relació amb
les maIèries anIeriors.
En qualsevol cas, l'elemenI sisIemàIic que permeI d'agluIinar aquesI conjunI
de maIèries es Iroba en la naIuralesa de l'objecIe dels dreIs compresos en les
dilerenIs modaliIaIs de proIecció d'invencions o creacions inIegrades soIa les
expressions propìetat ìnJustrìal i propìetat ìntel·lectual i no en el leI que aquesIs
dreIs consIiIueixin veriIables dreIs de propieIaI. L'objecIe de IoIs aquesIs dreIs
esIà consIiIuïI per béns immaIerials que es caracIeriIzen per ser el producIe de
creacions de la menI humana. AquesI elemenI sisIemàIic comu jusIilica que en
l'àmbiI inIernacional s'hagi generaliIzaI l'us de l'expressió propìetat ìntel·lectual
per a designar IoIs els dreIs sobre béns immaIerials i, per IanI, amb un signilicaI
globaliIzador absenI en la maIeixa expressió uIiliIzada en l'ordenamenI jurídic
espanyol que comprèn unicamenI el denominaI dreI d'auIor i dreIs alins.
L'exposició del signilicaI i el conIinguI de les relacions enIre les dilerenIs mo-
daliIaIs de proIecció de la propieIaI indusIrial i el dreI de la compeIència ha de
parIir de la consIaIació de l'especial esIrucIura dels dreIs de propieIaI indusIri-
al que conlereixen al seu IiIular un dreI d'exclusió davanI Iercers. AquesI dreI
d'excloure els Iercers de l'exploIació en el mercaI i amb linaliIaIs concurrenci-
als del bé immaIerial objecIe del dreI de les dilerenIs modaliIaIs de proIecció de
la propieIaI indusIrial produeix una evidenI Iensió amb la compeIència eco-
nòmica com a lonamenI, objecIe i lunció del dreI de la compeIència perquè
els dreIs de propieIaI indusIrial limiIen la compeIència respecIe a l'exploIació
del bé immaIerial que consIiIueix l'objecIe d'aquesIs dreIs. El lonamenI de la
limiIació de la compeIència que produeix l'aIribució d'aquesIs dreIs d'exclusió
es Iroba en la maIeixa lunció que desenvolupen i que, com veurem més en-
davanI en IracIar en concreI de cada una de les modaliIaIs, Iambé se siIua en
la IuIela de la compeIència i, per IanI, el lonamenI consIiIucional de la IuIela
jurídica de les innovacions i creacions s'ha de siIuar en els arIicles 38 i 44 de
la ConsIiIució.
AquesIa lunció anàloga d'ambdós conjunIs normaIius planIeja així maIeix el
problema de la naIuralesa de la relació enIre el dreI conIra la compeIència
deslleial, en especial en l'àmbiI dels acIes deslleials enlronI del compeIidor, i la
legislació sobre propieIaI indusIrial. En alIres Iermes, si el dreI conIra la com-
© EUOC º PlD_001443º4 º La propieLaL indusLrial (l)
peIència deslleial és aplicable per a la IuIela dels dreIs d'exclusió aIorgaIs per
les dilerenIs modaliIaIs de proIecció de la propieIaI indusIrial. En principi, la
naIuralesa de la relació que s'ha d'alirmar és la del caràcIer excloenI d'ambdues
normaIives, ja que d'una alIra manera acabaria per desplaçar-se la normaIiva
especial de cada modaliIaI concreIa de propieIaI indusIrial en benelici de la
disciplina general de la compeIència deslleial. Això no és obsIacle perquè da-
vanI deIerminaIs supòsiIs el dreI conIra la compeIència deslleial compleixi
una lunció de IuIela complemenIària respecIe de la marca noIòria i la marca de
renom, sempre que no comporIi una aIribució o exIensió d'un dreI d'exclusió
lora de l'àmbiI de la legislació de la propieIaI indusIrial.
2. EI x¡gn¡¡¡cat ¡ Ia ¡unc¡ó deI x¡xtema de gatentx
En un món amb compeIència perlecIa i sense paIenIs no hi hauria innovació
ni, per IanI, desenvolupamenI Iecnològic. Les inversions necessàries per a la
producció d'innovacions Iecnològiques són irrecuperables en un mercaI en
esIaI de compeIència i sense paIenIs perquè qualsevol poI olerir l'objecIe de la
invenció assolida a un preu equivalenI al cosI marginal de producció. La pos-
sibiliIaI d'obIenir un dreI de paIenI que permeI recuperar les inversions realiI-
zades és clar que incenIiva la invesIigació i el consequenI desenvolupamenI
Iecnològic. El dreI de paIenI és, per IanI, en l'esIaI descriI, socialmenI beneli-
ciós, perquè promou el progrés Iècnic, però Iambé poI provocar cosIos socials.
AquesIs cosIos són els cosIos del monopoli perquè el dreI d'excloure els Iercers
de l'exploIació en el mercaI i amb linaliIaIs concurrencials del bé immaIerial
objecIe del dreI de paIenI permeI al IiIular lixar el preu del producIe per sobre
del cosI marginal de producció, provocanI que alguns consumidors subsIiIu-
eixin el consum d'aquesI bé pel d'alIres producIes que Ienen un cosI marginal
de producció més alI però inlerior que el preu al qual s'olereix el bé objecIe de
la paIenI. La concessió del dreI de paIenI poI comporIar que els consumidors
escullin un producIe que sembla més baraI però que en realiIaI exigeix més
recursos per a produir-se. A més, els benelicis que proporciona l'excés que so-
bre el cosI marginal paguen aquells consumidors que no subsIiIueixen la seva
demanda del bé objecIe de la paIenI, aIreu recursos per a invesIigar i poder
arribar a gaudir d'un dreI de paIenI, provocanI una duplicació dels eslorços
d'invesIigació que Iambé comporIen un cosI social. AquesIs cosIos socials del
dreI de paIenI, que són consequència de la limiIació de la compeIència que
produeix en el camp de la producció, es jusIiliquen per la linaliIaI de promou-
re la compeIència en el camp de la innovació.
Els lonamenIs Ieòrics exposaIs no són lliures d'un bon nombre de críIiques
que han porIaI a una siIuació d'escepIicisme no solamenI respecIe al caràcIer
socialmenI beneliciós del sisIema de paIenIs sinó Iambé de la seva maIeixa
necessiIaI per a l'impuls de la compeIència en el camp de la innovació. EnIre
aquesIes críIiques es poI desIacar, en primer lloc, aquelles que apunIen a la
realiIaI dels mercaIs imperlecIes que probablemenI anul·len els benelicis del
sisIema de paIenIs amb els cosIos que comporIa i, en segon lloc, aquelles al-
Ires que apunIen als elevaIs cosIos d'adminisIració del sisIema de paIenIs. En
aquesI senIiI s'ha d'assenyalar que el dreI de paIenIs no és aliè a aquesIes crí-
Iiques, ja que no hi lalIen mecanismes que IracIen de compensar els benelicis
que comporIa la concessió de paIenIs amb els cosIos que comporIa la implan-
Iació d'aquesI sisIema perquè miIjançanI les acIiviIaIs d'invesIigació es produ-
eixi innovació i el conseguenI desenvolupamenI Iecnològic.
3. EI x¡xtema de gatentx exgan¶oI
Els precedenIs remoIs de les normes que en l'acIualiIaI inIegren el sisIema de
paIenIs es Iroben al segle XV amb la Llei de paIenIs veneciana de 1474 que
va Ienir escassa Iranscendència i, posIeriormenI, deixanI enrere una eIapa ca-
racIeriIzada per la concessió de privilegis reals, en l'Statute oj Monopolìes an-
glès de 1o23. Els precedenIs pròxims se siIuen, en canvi, en l'escenari de les
consequències de la Revolució Erancesa i pel que la a Espanya, en la Llei de
paIenIs lrancesa de 7 de gener de 17º1, inlluïda per la nord-americana latent
Act de 17º0, que inaugura l'analogia ÷que, com hem visI, encara perdura en-
Ire nosalIres÷ del dreI de paIenI amb el dreI de propieIaI uIiliIzanI l'expressió
propìetat ìnJustrìal per primera vegada.
La primera disposició espanyola en aquesIa maIèria de paIenIs és l'elímera Llei
de 2 d'ocIubre de 1820, derogada el maIeix any i regulada de nou per un Reial
decreI de 182o, i més Iard per la Llei de paIenIs de 30 de juliol de 1878. El pre-
cedenI normaIiu més desIacaI esIà consIiIuïI per la Llei de propieIaI indusIrial
de 1º02 que, amb la preIensió d'unilicar el règim de la propieIaI indusIrial,
conIenia una regulació de IoIs els dreIs d'aquesIa naIuralesa. AquesIa llei va
ser subsIiIuïda amb escassos canvis per l'Lstatut sobre propIetat IndustrIal
aprovaI pel Reial decreI llei de 2o de juliol de 1º2º, IexI relós aprovaI per la
Reial ordre de 30 d'abril de 1º30 i raIilicaI amb lorça de llei per la de 1o de
seIembre de 1º31, i del qual encara es manIenen en vigor alguns precepIes
com els relaIius al disseny indusIrial. No obsIanI això, l'aprovació de la Cons-
IiIució espanyola de 1º78 i, sobreIoI, la necessiIaI d'harmoniIzar el dreI espa-
nyol de paIenIs amb el vigenI en l'àmbiI de la Unió Europea va provocar que
en la dècada dels vuiIanIa es dugués a Ierme una prolunda Iranslormació del
sisIema de paIenIs espanyol.
El sisIema de paIenIs espanyol vigenI esIà consIiIuïI pel conjunI de normes
inIegrades a l'ordenamenI jurídic espanyol i que Ienen per objecIe la regula-
ció de la proIecció jurídica de les invencions miIjançanI paIenI. El dreI de
paIenIs espanyol esIà conIinguI en l'ordenamenI compleI i general de l'EsIaI
com a consequència de la poIesIaI legislaIiva que en maIèria de propieIaI in-
dusIrial aIribueix expressamenI a l'EsIaI l'arIicle 14º.1.ºa. de la ConsIiIució,
menIre que a les comuniIaIs auIònomes els corresponen unicamenI les com-
peIències d'execució sempre que les hagin assumiI en els respecIius esIaIuIs
d'auIonomia.
El lonamenI consIiIucional de la legislació sobre propieIaI indusIrial
s'ha de siIuar, en el pla subjecIiu, en l'arIicle 20.1.b, que reconeix el dreI
lonamenIal a la producció i creació Iècnica, i en el pla insIiIucional, en
els arIicles 38 i 44, el primer per la lunció de promoció de la compeIèn-
cia que en el camp de la innovació Iecnològica desplega el dreI de la
propieIaI indusIrial i el segon pel deure que imposa als poders publics
respecIe a la promoció de la invesIigació Iècnica en benelici de l'inIerès
general.
La disciplina de la proIecció jurídica de les invencions miIjançanI paIenI
o alIres IíIols de propieIaI indusIrial esIà conIinguda en una pluraliIaI de
disposicions nacionals, comuniIàries i inIernacionals IoIes elles inIegrades a
l'ordenamenI jurídic espanyol. El règim jurídic del sisIema de paIenIs nacional
es Iroba en la LleI 11/1º8ó, de 20 de març, de patents
1
i en el ReIal decret
2245/1º8ó, de 10 d'octubre, pel qual s'aprova el ReglamenI per a l'execució
de la Llei de paIenIs
2
.
(1)
Modilicada per la Llei 21}1ºº2, de 1o de juliol (arI. 1S7), Llei oo}1ºº7, de 30 de desem-
bre (arI. 83, 101 i 133), DecreI llei 8}1ºº8, de 31 de juliol (arI. 3o.3, 3º.1 a 3º.S, 1SS.2
i 1S7.1), Llei S0}º8, de 30 de desembre (arI. 33 i DA 2a),Llei 3}2000, de 7 de gener(arI.
S.1.b i 143.3), Llei 14}2000, de 2º de desembre i Llei 10}2002, de 2º d'abril, per la quales
modilica la Llei 11}1º8o, de 20 de març, de paIenIs, per a la incorporació al dreI espanyol
de la DirecIiva º8}44}CE, del FarlamenI Europeu i del Consell, de o de juliol, relaIiva a
la proIecció jurídica de les invencions bioIecnològiques.
(2)
ModilicaI pel Reial decreI 441}1ºº4, d'11 de març.
El sisIema de paIenIs espanyol Iambé inIegra les disposicions del dreI comuni-
Iari i les que lormen el sisIema inIernacional de paIenIs. En la menció i anàlisi
del signilicaI i conIinguI d'aquesIes disposicions ens aIurarem en els aparIaIs
corresponenIs.
3.1. EIx regu¡x¡tx de gatentab¡I¡tat
Els requisiIs esIablerIs per a l'obIenció d'una paIenI o requisiIs de paIenIabili-
IaI es poden ordenar en Ires grups diversos: ob¡ectIus, sub¡ectIus I Iormals.
Els que Ienen més rellevància són els requisiIs objecIius de paIenIabiliIaI, que
són els que han de concórrer en la invenció per a la qual se sol·liciIa la paIenI,
ja que la seva concurrència és absoluIamenI indispensable per a l'obIenció de
la paIenI. Els requisiIs subjecIius de paIenIabiliIaI són els que han de concór-
rer en el sol·liciIanI de la paIenI i els requisiIs lormals són els relaIius als do-
cumenIs que lormen la sol·liciIud de paIenI i el seu conIinguI. La LF conIé
una regulació de IoIs els requisiIs de paIenIabiliIaI però nosalIres analiIzarem
en aquesI aparIaI unicamenI els requisiIs objecIius de paIenIabiliIaI menIre
que els requisiIs subjecIius i els lormals seran objecIe d'aIenció en els aparIaIs
sobre el dreI a la paIenI i sobre el procedimenI de concessió de la paIenI, res-
pecIivamenI.
Els requisiIs objecIius de paIenIabiliIaI que han de concórrer en la invenció
per a la qual se sol·liciIa una paIenI són la novetat, l'actIvItat InventIva i la
susceptIbIlItat d'aplIcacIó IndustrIal. L'arIicle 4.1 LF ho expressa amb clare-
daI en esIablir que són paIenIables les invencions noves que impliquin una
acIiviIaI invenIiva i siguin suscepIibles d'aplicació indusIrial. El pas previ a
l'anàlisi del conIinguI de cada un d'aquesIs Ires requisiIs objecIius ha de con-
sisIir a aclarir el signilicaI de l'objecIe al qual es relereixen, això és, el signili-
caI de la invenció com a bé immaIerial suscepIible de proIecció miIjançanI
paIenI. La LF no conIé una delinició d'invenció, encara que sí que delimiIa
negaIivamenI aquesI concepIe en l'arIicle 4.2. No obsIanI això, del conIinguI
de l'arIicle S.1.d del Reial decreI 224S}1º8o es desprèn que IoIa invenció ha
de consisIir en una regla Iècnica apIa per a la resolució d'un problema Iècnic
indusIrial. La paIenI consIiIueix, doncs, el mecanisme de proIecció de les in-
vencions indusIrials esIablerI amb la linaliIaI de promoure el progrés Iecnolò-
gic miIjançanI la incenIivació de la compeIència en la innovació.
El concepIe d'invenció jurídicamenI rellevanI no és el concepIe vulgar
d'invenció, sinó el concepIe lormulaI pel legislador. En aquesI senIiI, l'arIicle
4.1 disposa que són paIenIables les invencions que reuneixin els requisiIs ob-
jecIius de paIenIabiliIaI encara que Iinguin per objecIe un producIe que esIi-
gui composI o que conIingui maIèria biològica, o un procedimenI miIjançanI
el qual es produeixi, Iranslormi o uIiliIzi maIèria biològica. La maIèria biolò-
gica és paIenIable encara que ja exisIeixi anIeriormenI en esIaI naIural sempre
que es IracIi de maIèria biològica aïllada del seu enIorn naIural o produïda per
miIjà d'un procedimenI Iècnic (arI. 4.2).
Matèr¡a b¡oIòg¡ca
Als elecIes de la LF s'enIén per materìa hìoloçìca la maIèria que conIingui inlormació ge-
nèIica auIoreproduïble o reproduïble en un sisIema biològic i per proceJìment mìcrohìo-
loçìc, qualsevol procedimenI que uIiliIzi una maIèria microbiològica que inclogui una
inIervenció sobre aquesIa o que produeixi una maIèria microbiològica (arI. 4.3).
L'arIicle 4.4 no enumera les invencions no paIenIables sinó que delimiIa ne-
gaIivamenI el concepIe legal d'invenció. En el senIiI indicaI, l'arIicle 4.4 de-
clara que no es consideraran invencions:
1) Els descobrimenIs, les Ieories cienIíliques i els mèIodes maIemàIics. Aques-
Ia exclusió es jusIilica perquè cap dels elemenIs esmenIaIs consIiIueixen una
regla Iècnica.
2) Les obres liIeràries o arIísIiques o qualsevol alIra creació esIèIica, i Iambé
les obres cienIíliques. Es una exclusió Iradicional, ja que no són rellevanIs per
al progrés Iècnic indusIrial.
3) Els plans, regles i mèIodes per a l'exercici d'acIiviIaIs inIel·lecIuals, per a
jocs o per a acIiviIaIs economicocomercials, i els programes d'ordinadors. A
excepció de l'exclusió dels programes d'ordinadors, la proIecció dels quals
s'insIrumenIa en l'àmbiI del dreI d'auIor i dreIs alins i a la qual dediquem un
aparIaI més endavanI, la resIa d'exclusions es jusIiliquen perquè Iampoc no
incideixen sobre la Iècnica indusIrial.
4) Les lormes de presenIar inlormacions.
Una vegada delimiIaI negaIivamenI el concepIe legal d'invenció, l'arIicle S
de la LF disposa que algunes invencions, malgraI ser-ho, no poden ser, per
dilerenIs raons, emparades per una paIenI. EsIem davanI de les denominades
excepcIons a la patentabIlItat:
1) La primera d'aquesIes excepcions esIà consIiIuïda per les invencions,
l'exploIació comercial de les quals sigui conIrària a l'ordre public o als bons
cosIums, sense poder considerar com a Ial l'exploIació d'una invenció pel mer
leI que esIigui prohibida per una disposició legal o reglamenIària. En parIicu-
lar, no es consideraran paIenIables en virIuI d'aquesIa excepció a la paIenIa-
biliIaI:
a) Els procedimenIs de clonació d'éssers humans.
b) Els procedimenIs de modilicació de la idenIiIaI genèIica germinal de l'ésser
humà.
c) Les uIiliIzacions d'embrions humans amb linaliIaIs indusIrials o comercials.
d) Els procedimenIs de modilicació de la idenIiIaI genèIica dels animals que
impliquin per a aquesIs solrimenIs sense uIiliIaI mèdica o veIerinària subsIan-
cial per a l'home o l'animal, i els animals resulIanIs d'aquesIs procedimenIs
(arI. S.1).
2) Tampoc no són paIenIables, encara que són invencions les varIetats vege-
tals. AquesIa excepció s'explica perquè aquesIes invencions Ienen unes pecu-
liariIaIs en ordre al seu creixemenI i a la comprovació de la seva execuIabiliIaI
que lan que només sigui lacIible concedir-los proIecció en el marc d'una dis-
ciplina especial a la qual larem aIenció més endavanI.
3) La Iercera excepció a la paIenIabiliIaI alecIa les races anImals, si bé són
paIenIables les invencions que Iinguin per objecIe vegeIals o animals sempre
que la viabiliIaI Iècnica de la invenció no es limiIi a una varieIaI vegeIal o a
una raça animal deIerminada (arI. S.2).
4) També s'exclouen els procedIments essencIalment bIològIcs d'obIenció de
vegeIals o d'animals i, sens dubIe, Iampoc no són paIenIables els procedimenIs
puramenI biològics. A aquesIs elecIes es consideraran essencialmenI biològics
aquells procedimenIs que consisIeixin ínIegramenI en lenòmens naIurals com
l'encreuamenI o la selecció.
En canvi són paIenIables els procedimenIs microbiològics i els producIes ob-
IinguIs d'aquesIs procedimenIs (arI. S.3 LF). La menció expressa dels produc-
Ies microbiològics com a possible objecIe de paIenI s'explica per la linaliIaI
d'eviIar els dubIes que es poguessin planIejar amb relació a l'exclusió de les
races animals, ja que el producIe microbiològic és un ens viu.
5) EinalmenI, Iampoc no és paIenIable el cos humà, en els dilerenIs esIadis de
la seva consIiIució i desenvolupamenI, i Iambé el simple descobrimenI d'un
dels seus elemenIs, inclosa la sequència o la sequència parcial d'un gen. Tanma-
Ieix, un elemenI aïllaI del cos humà o obIinguI d'una alIra manera miIjançanI
un procedimenI Iècnic, inclosa la sequència IoIal o parcial d'un gen, es podrà
considerar com una invenció paIenIable, lins i IoI en el cas que l'esIrucIura
d'aquesI elemenI sigui idènIica a la d'un elemenI naIural (arI. S.4).
Les invencions que quedin compreses en el concepIe legal d'invenció i que la
seva paIenIabiliIaI no esIigui expressamenI exclosa poden ser suscepIibles de
proIecció miIjançanI paIenI quan compleixin els requisiIs de paIenIabiliIaI.
El primer requisiI objecIiu de paIenIabiliIaI esIà consIiIuïI per la nove-
tat: perquè una invenció sigui paIenIable ha de ser nova. L'arI. o.1 LF
esIableix que "una invenció és nova quan no esIà compresa en l'estat
de la tècnIca".
El concepIe d'esIaI de la Iècnica és, per IanI, decisiu per a precisar si hi ha
noveIaI o no. La delinició de l'esIaI de la Iècnica esIà conIinguda en l'arIicle
o.2 en els Iermes seguenIs:
"...el esIado de la Iécnica esIá consIiIuido por Iodo lo que anIes de la lecha de presenIación
de la soliciIud de paIenIe se ha hecho accesible al publico en Espana o en el exIranjero
por una descripción escriIa u oral, por una uIilización o por cualquier oIro medio."
La noveIaI que s'exigeix no es limiIa a Espanya sinó que Ié naIuralesa mundial
i, a més, la daIa a què es la relerència per a la comparació de l'esIaI de la Iècnica
és la daIa de presenIació de la sol·liciIud, encara que no sempre serà aquesIa
daIa, sinó la daIa de prioriIaI unionisIa.
Així maIeix, i per Ial d'eviIar el risc que es concedeixi una doble paIenI per
a la maIeixa invenció, l'arIicle o.3 assimila a l'esIaI de la Iècnica deIerminaIs
documenIs que no podien ser coneguIs pel sol·liciIanI de la paIenI:
"...se enIiende igualmenIe comprendido en el esIado de la Iécnica el conIenido de las
soliciIudes espanolas de paIenIes o modelos de uIilidad, Ial como hubieren sido origina-
riamenIe presenIados, cuya lecha de presenIación sea anIerior a la que se menciona en
el aparIado precedenIe y que hubieran sido publicadas en aquella lecha o lo sean en una
lecha posIerior."
© EUOC º PlD_001443º4 1ó La propieLaL indusLrial (l)
EinalmenI, en l'arIicle 7 es regulen els casos en què una divulgació o uIiliIzació
prèvia de la invenció no desIrueix la noveIaI, sempre que es produeixin en els
sis mesos anIeriors a la daIa de presenIació de la sol·liciIud de paIenI. AquesIs
casos de divulgació o uIiliIzació prèvia de la invenció que no desIrueixen la
noveIaI de la invenció són els que Ienen la causa en una d'aquesIes Ires cir-
cumsIàncies: un abus evidenI enlronI del sol·liciIanI o el seu causanI, exhibi-
cions en exposicions olicials o olicialmenI reconegudes, o assajos elecIuaIs pel
sol·liciIanI o el seu causanI.
El segon requisiI objecIiu de paIenIabiliIaI absoluIamenI imprescindi-
ble és l'actIvItat InventIva.
La noveIaI de la invenció no és un requisiI sulicienI per a obIenir una paIenI
perquè podria ser ínlima comparada amb l'esIaI de la Iècnica anIerior. El dreI
de paIenI no es poI uIiliIzar per a IuIelar les peIiIes innovacions indusIrials
si Ienim presenIs els seus lonamenIs i, per això, és necessari que la invenció
consIiIueixi un salI qualiIaIiu de nivell objecIiu. Es necessari que, com diu
l'arIicle 8, una invenció no derivi de l'esIaI de la Iècnica d'una manera evidenI
per a un experI en la maIèria.
El Iercer i ulIim requisiI objecIiu de paIenIabiliIaI consisIeix en el leI
que la invenció sigui susceptIble d'aplIcacIó IndustrIal.
El signilicaI d'aquesI requisiI és esIablerI en l'arIicle º en els Iermes seguenIs:
"se considera que una invención es suscepIible de aplicación indusIrial cuando su objeIo
puede ser labricado o uIilizado en cualquier clase de indusIria."
L'arIicle 4.4 exclou la concurrència d'aquesI requisiI i, per IanI, la paIenIabili-
IaI, respecIe a les invencions consisIenIs en mèIodes de IracIamenI quirurgic,
IerapèuIic o de diagnòsIic del cos humà o animal, si bé s'admeI la paIenI dels
producIes que permeIen la posada en pràcIica d'aquesIs mèIodes, com ara les
subsIàncies o composicions
3
i els aparells i insIrumenIs.
3.2. EI dret a Ia gatent
Les invencions que poden consIiIuir l'objecIe d'una paIenI són sempre una
creació de la menI humana, ja que només una persona poI concebre una in-
venció. Fer això, l'arIicle 10.1 LF aIribueix a l'invenIor o als seus dreIhavenIs
el dreI a la paIenI. El dreI a la paIenI és el dreI que la LF aIorga a l'invenIor per
a sol·liciIar i obIenir la proIecció miIjançanI paIenI per a una invenció. Uni-
camenI quan l'invenIor IransmeI aquesI dreI, o bé per disposició legal, és pos-
sible que sol·liciIin la paIenI persones jurídiques (arI. 2 LF). No obsIanI això,
l'invenIor Ié sempre el dreI a ser esmenIaI com a Ial a la paIenI (arI. 14 LF). En
els casos en què la invenció ha esIaI leIa conjunIamenI per diverses persones
(3)
ProducLes químics i farmaceu-
Lics.
el dreI a la paIenI perIany a IoIs els coinvenIors en comu (arI. 10.2 LF). La regla
esIablerIa per a solucionar el conllicIe que sorgeix quan la invenció ha esIaI
leIa per diverses persones però de manera separada i independenI, consisIeix
a aIribuir el dreI a la paIenI a l'invenIor que presenIi primer la sol·liciIud (arI.
10.3 LF).
La LF esIableix una presumpció ìurìs tantum que el sol·liciIanI esIà legiIimaI per
a exercir el dreI a la paIenI (arI. 10.4 LF), laciliIanI així l'inici del procedimenI
de concessió, ja que el sol·liciIanI no ha d'acrediIar que és el veriIable invenIor.
En cas d'exercici il·legíIim del dreI a la paIenI, el IiIular legíIim gaudeix de
dues accions, segons si el procedimenI de concessió ha conclòs o no.
º En cas que no s'hagi produïI encara la concessió de la paIenI al sol·liciIanI,
el IiIular legíIim del dreI a la paIenI poI enIaular una acció declaraIiva del
seu dreI. En aquesI cas, una vegada que la sol·liciIud de paIenI sigui pu-
blicada, el juIge que Iingui coneixença de l'acció declaraIiva suspendrà el
procedimenI de concessió lins que recaigui senIència lerma i si és esIima-
Iòria el IiIular legíIim poI opIar per una de les possibiliIaIs seguenIs en el
Iermini de Ires mesos: i) subrogar-se en la posició jurídica del sol·liciIanI
il·legíIim, ii) presenIar una nova sol·liciIud de paIenI que gaudeixi de la
maIeixa daIa de prioriIaI o iii) demanar que la sol·liciIud sigui rebuIjada.
º En canvi, una vegada que la paIenI ha esIaI concedida al sol·liciIanI
il·legíIim, el IiIular legíIim poI demanar que se li Iranslereixi la paIenI o
exerciIar qualsevol dreI que li pugui correspondre (arI.11 i 12 LF).
En l'acIualiIaI la majoria de les invencions són leIes per assalariaIs al ser-
vei d'un empresari i això obliga a precisar qui és en aquesIs casos el IiIu-
lar legíIim del dreI a la paIenI. La LF disIingeix Ires classes d'InvencIons
laborals:
1) Invencions d'encàrrec,
2) Invencions de servei,
3) Invencions lliures.
Les InvencIons d'encàrrec són les que consIiIueixen el resulIaI d'una acIiviIaI
d'invesIigació per a l'obIenció de la qual va ser conIracIaI l'invenIor. En aquesI
cas, el dreI a la paIenI correspon sempre a l'empresari i l'invenIor només con-
serva el dreI que li sigui reconeguda la paIerniIaI de l'invenI (arI. 1S.1 LF), si
bé l'invenIor Iindrà dreI a una remuneració suplemenIària si la seva aporIació
personal a l'invenI i la imporIància de la invenció excedeixen de manera evi-
denI del conIinguI del conIracIe (arI. 1S.2 LF).
Les InvencIons de serveI són aquelles leIes per qui no va ser conIracIaI
per invesIigar sempre que concorrin dues circumsIàncies: a) que la invenció
es relacioni amb l'acIiviIaI prolessional del Ireballador a l'empresa i b) que
per a obIenir la invenció hagin esIaI decisius els coneixemenIs adquiriIs a
l'empresa o la uIiliIzació dels miIjans proporcionaIs per l'empresa. En aquesI
Iipus d'invencions, el dreI a la paIenI correspon a l'invenIor (arI. 1o i 17.1 LF).
TanmaIeix, l'empresari poI assumir la IiIulariIaI de la invenció o reservar-se
un dreI d'uIiliIzació d'aquesIa. En aquesI ulIim cas, el Ireballador Iindrà dreI
a una compensació econòmica jusIa (arI. 17.2).
Les InvencIons llIures consIiIueixen una caIegoria residual que comprèn la
resIa d'invencions laborals en què el dreI a la paIenI correspon sempre al Ire-
ballador invenIor (arI. 1o LF).
3.3. EI groced¡ment de concexx¡ó de Ia gatent
El procedimenI de concessió de la paIenI és un procedimenI adminisIraIiu
especial regiI per les disposicions de la LF (arI. 30 i seg.) i pel Reial decreI
441}1ºº4, d'11 de març, pel qual s'aprova el ReglamenI d'adequació dels pro-
cedimenIs relaIius a la concessió, manIenimenI i modilicació dels dreIs de
propieIaI indusIrial. La LF preveu dos procedimenIs de concessió: un proce-
dIment general amb InIorme oblIgatorI de l'estat de la tècnIca i un proce-
dIment de concessIó amb examen prevI. En la pràcIica l'unic procedimenI
uIiliIzaI des de la publicació de la LF lins no la gaire ha esIaI el procedimenI
general amb inlorme obligaIori de l'esIaI de la Iècnica, ja que la disposició
IransiIòria cinquena de la LF deixava al Govern la poIesIaI d'implanIar pro-
gressivamenI el procedimenI de concessió amb examen previ d'acord amb el
que preveia aquella.
Proced¡mentx
Les sol·liciIuds de paIenIs del secIor de l'alimenIació van ser les primeres a quedar sub-
jecIes al procedimenI de concessió amb examen previ en virIuI del Reial decreI 812}2000,
de 1º de maig, i, posIeriormenI, l'aplicació amb caràcIer general a IoIs els secIors de la
Iècnica d'aquesI procedimenI s'ha produïI miIjançanI el Reial decreI ººo}2001, de 10 de
seIembre. AquesI procedimenI no és, IanmaIeix, l'unic uIiliIzable per a obIenir una pa-
IenI espanyola sinó que, com veurem més endavanI, Iambé es poden uIiliIzar els proce-
dimenIs de concessió esIablerIs en el CFE i en el FCT.
1) El procedIment general de concessIó s'inicia amb la presentacIó de la
corresponent sol·lIcItud de paIenI. L'invenIor o els seus dreIhavenIs són els
qui poden iniciar el procedimenI miIjançanI la sol·liciIud, la qual es poI pre-
senIar a l'Olicina Espanyola de FaIenIs i Marques (Llei 21}1ºº2, de o de juliol,
d'IndusIria, DA 1r. 1) o a les direccions provincials d'IndusIria o a les conse-
lleries d'IndusIria de les comuniIaIs auIònomes que haguessin assumiI en els
seus respecIius esIaIuIs d'auIonomia les compeIències d'execució en maIèria
de propieIaI indusIrial (arI. 21.S LF).
Web recomanat
www.oepm.es
© EUOC º PlD_001443º4 1º La propieLaL indusLrial (l)
La sol·liciIud de paIenI esIà inIegrada per un conjunI de documenIs (arI.
21.1 LF), encara que l'arIicle 22.1 LF preveu la possibiliIaI de lormular una
sol·liciIud abreujada per lixar la daIa de presenIació, ja que els vinI anys de
durada de la paIenI es compuIa des d'aquesIa daIa. Els documenIs que inIe-
gren la sol·liciIud compleIa són:
Oocumentac¡ó
a) En primer lloc, la InstàncIa dirigida al direcIor de l'OEFM en la qual, enIre alIres coses,
s'ha de designar l'invenIor (arI. 23 LF).
b) En segon lloc, la descrIpcIó de la InvencIó per a la qual se sol·liciIa una paIenI, que
ha de ser prou clara i compleIa perquè un experI en la maIèria la pugui execuIar (arI. 2S
LF). Ara bé, quan la invenció es relereixi a una maIèria biològica no accessible al public,
o a la seva uIiliIzació, i quan la maIèria biològica no pugui ser descriIa de Ial manera que
un experI pugui reproduir la invenció, només es considerarà que la descripció compleix
el que es demana si es presenIen els requisiIs esIablerIs en l'arIicle 2S.2 LF.
c) En Iercer lloc, una o dIverses reIvIndIcacIons clares i concises que s'han de lundar
en la descripció i en les quals s'ha de delinir l'objecIe per al qual sol·liciIa la paIenI.
La imporIància d'aquesI documenI resideix no solamenI en el leI que concreIa la regla
Iècnica que es vol paIenIar, sinó Iambé en el leI que delimiIa l'àmbiI de la paIenI (arI.
2o i o0.1 LF).
d) En quarI lloc, els dIbuIxos, que Ienen caràcIer complemenIari i només seran necessaris
quan ajudin a comprendre la descripció i les reivindicacions (arI. o0.1 LF).
e) En cinquè i ulIim lloc, el resum de la invenció, que Iindrà exclusivamenI una linaliIaI
d'inlormació Iècnica (arI. 27.1 LF).
La sol·liciIud només poI comprendre una sola invenció o un grup d'invencions
relacionades enIre si que inIegrin un unic concepIe invenIiu general (arI.
24.1 LF). En cas de no respecIar aquesI principi d'uniIaI de la invenció,
l'OEFM ho comunica al sol·liciIanI perquè en el Iermini de dos mesos presenIi
al·legacions. Si són desesIimades gaudirà d'un Iermini ulIerior per a decidir si
presenIa sol·liciIuds divisionàries (arI. 24.2 LF), que Iindran la maIeixa daIa
de presenIació que la sol·liciIud inicial (arI. 24.3 LF).
2) L'admIssIó a tràmIt de la sol·liciIud es produeix de manera immediaIa amb
la presenIació de la sol·liciIud i els documenIs que la inIegren i paganI les
Iaxes corresponenIs, ja que en el Iermini de vuiI dies l'OEFM l'ha d'admeIre
a IràmiI (arI. 30 LF).
3) La Iercera lase del procedimenI esIà consIiIuïda per l'examen d'oIIcI que ha
de realiIzar l'OEFM IanI sobre els requisiIs lormals de la sol·liciIud (arI. 31.1 LF)
com sobre els requisiIs de paIenIabiliIaI. L'OEFM ha de comprovar, abans que
res, si l'objecIe de la sol·liciIud presenIada consIiIueix una invenció paIenIable
i, així maIeix, si és suscepIible d'aplicació indusIrial. QuanI a la noveIaI, només
haurà de comprovar si la invenció manca de noveIaI de manera manilesIa i
noIòria i pel que la a l'acIiviIaI invenIiva, esIà exclosa de l'examen (arI. 31.2
LF). En els casos en què l'OEFM apreciï l'exisIència de delecIes lormals o que
l'objecIe de la sol·liciIud no és paIenIable, declararà la suspensió de l'expedienI
i noIilicarà les objeccions perquè el sol·liciIanI conIesIi en el Iermini de dos
mesos (arI. 31.3).
4) Una vegada superada la lase de l'examen d'olici, el sol·liciIanI ha de dema-
nar l'elaboracIó de l'InIorme sobre l'estat de la tècnIca (arI. 31.S LF) si no vol
que es consideri reIirada la sol·liciIud (arI. 33.3 LF). La realiIzació de l'inlorme
s'ha de demanar per escriI dins dels quinze mesos seguenIs a la daIa de pre-
senIació de la sol·liciIud (arI. 33.1). L'OEFM procedirà a elaborar l'inlorme
en un Iermini de Ires mesos sobre la base de les reivindicacions i IeninI en
compIe la descripció i, si s'escau, els dibuixos (arI. 34.3.II LF). L'elaboració de
l'inlorme permeI a l'OEFM emmagaIzemar i dilondre la inlormació Iecnolò-
gica. L'inlorme sobre l'esIaI de la Iècnica es comunica al sol·liciIanI i, alhora,
es procedeix a la dilusió publica miIjançanI l'edició d'un lulleI i la publicació
d'un anunci en el BOFI (arI. 34.S LF). La linaliIaI d'aquesI anunci és alerIar
els Iercers perquè lormulin observacions a l'inlorme (arI. 3o.1 LF). Les obser-
vacions lormulades pels Iercers es Iraslladen al sol·liciIanI que, Iambé al seu
Iorn, poI lormular les que esIimi perIinenIs i els comenIaris oporIuns a les
observacions expressades i modilicar les reivindicacions (arI. 3o.2 LF).
L'OEFM publica d'olici la sol·liciIud de paIenI una vegada IranscorreguI el Ier-
mini de divuiI mesos des de la daIa de presenIació de la sol·liciIud i sempre
que la sol·liciIud hagi superaI l'examen d'olici i el sol·liciIanI hagi demanaI
l'elaboració de l'inlorme de l'esIaI de la Iècnica (arI. 32.1 LF). La publiciIaI de
la sol·liciIud de paIenI es realiIza miIjançanI el seguenI:
º la publicació en el BOFI dels elemenIs de la sol·liciIud deIerminaIs regla-
menIàriamenI i
º la publicació d'un lulleI de la sol·liciIud de paIenI que conIé la descripció,
les reivindicacions i, si s'escau, els dibuixos.
A parIir de la daIa de publicació de la sol·liciIud de paIenI, aquesIa conlereix
al IiIular legíIim del dreI a la paIenI una proteccIó provIsIonal. AquesIa pro-
Iecció provisional consisIeix en el dreI a exigir una indemniIzació "razonable
y adecuada a las circunsIancias" de qualsevol Iercer que hagués uIiliIzaI la in-
venció enIre la daIa de publicació de la sol·liciIud i la daIa de publicació de
la concessió (arI. Sº.1 LF). No obsIanI això, quan el Iercer que va uIiliIzar la
invenció en va Ienir coneixemenI direcIamenI del sol·liciIanI, el IiIular legí-
Iim podrà exigir responsabiliIaIs per la uIiliIzació anIerior a la publicació de
la sol·liciIud de paIenI.
5) La lase seguenI, en el cas que se segueixi el procedimenI de concessIó amb
examen prevI, consisIeix en la peIició que el sol·liciIanI de la paIenI ha de
lormular dins dels sis mesos seguenIs a la publicació de l'inlorme sobre l'esIaI
de la Iècnica. AquesIa peIició Ié per objecIe la realiIzació de l'examen previ
de l'objecIe de la sol·liciIud de paIenI per parI de l'OEFM, el qual se cenIra a
examinar la paIenIabiliIaI de la invenció, incloenI-hi la suliciència de la des-
cripció, la noveIaI i l'acIiviIaI invenIiva de l'objecIe de la sol·liciIud de paIenI
(arI. 3º.2 LF). En el cas que el sol·liciIanI de la paIenI no demani la realiIzació
de l'examen previ, es reprendran els IràmiIs del procedimenI general de con-
cessió i l'OEFM concedirà la paIenI sol·liciIada amb independència del con-
IinguI de l'inlorme i de les observacions lormulades per Iercers (arI. 37.1 LF).
TanmaIeix, la paIenI es concedeix sense perjudici de Iercer i sense la garanIia
de l'EsIaI quanI a la seva validesa i a la uIiliIaI de l'objecIe sobre el qual recau
(arI. 37.2 LF).
La publiciIaI de la concessió de la paIenI IramiIada pel procedimenI general
es realiIza miIjançanI Ires mecanismes:
a) L'anunci de la concessió de la paIenI en el BOFI (arI. 37.3 LF), amb la pu-
blicació de la qual es produeixen els elecIes del dreI de paIenI (arI. 4º LF).
b) La publicació del lulleI de concessió de la paIenI (arI. 38 LF).
c) La posada a disposició del public de IoIs els documenIs que inIegren
l'expedienI (arI. 37.1 LF).
ó) EinalmenI s'elecIuarà l'oporIuna InscrIpcIó en el RegIstre de Patents (arI.
7º.1 LF). Una vegada concedida la paIenI, qualsevol inIeressaI esIà legiIimaI
per a inIerposar recurs conIenciós adminisIraIiu conIra la concessió (arI. 47
LF). El recurs només poI planIejar l'omissió de IràmiIs essencials del procedi-
menI o quesIions que puguin ser resolIes per l'AdminisIració duranI el proce-
dimenI. L'absència de IoIs o algun dels requisiIs de paIenIabiliIaI només es
podrà al·legar miIjançanI l'exercici de l'acció civil de nul·liIaI de la paIenI (arI.
112.1.a LF).
En canvi, quan el sol·liciIanI de la paIenI demana la realiIzació de l'examen
previ aquesIa peIició es publica en el BOFI i duranI el Iermini de dos mesos
des de la daIa d'aquesIa publicació qualsevol inIeressaI es podrà oposar a la
concessió de la paIenI al·leganI la lalIa de qualsevol dels requisiIs exigiIs, lins
i IoI la lalIa de noveIaI o d'acIiviIaI invenIiva o la insuliciència de la descrip-
ció (arI. 3º.4 LF). En el cas que no es presenIin oposicions i que de l'examen
previ realiIzaI per l'OEFM no resulIi la lalIa de cap requisiI que ho impedeixi,
l'OEFM concedirà la paIenI sol·liciIada (arI. 3º.7 LF). En el supòsiI que es pre-
senIin oposicions i}o de l'examen previ realiIzaI resulIés la lalIa d'algun requi-
siI, l'OEFM noIilicarà al sol·liciIanI el resulIaI de l'examen i li donarà IrasllaI
de les oposicions presenIades (arI. 3º.o LF).
En el Iermini de dos mesos des de la noIilicació el sol·liciIanI ha de conIes-
Iar a les objeccions assenyalades per l'OEFM i a les oposicions dels Iercers o
modilicar la descripció i les reivindicacions (arI. 3º.8 LF). Quan el sol·liciIanI
no realiIzi cap acIe per obviar les objeccions lormulades per l'OEFM o pels Ier-
cers, la paIenI haurà de ser denegada. En els alIres casos, l'OEFM, miIjançanI
resolució moIivada, decidirà sobre la concessió una vegada rebuda la conIes-
Iació del sol·liciIanI. D'alIra banda, quan la resolució declari que lalIa algun
dels requisiIs de lorma o que la invenció no és paIenIable, l'OEFM aIorgarà
al sol·liciIanI un nou Iermini que repari el delecIe o lormuli les al·legacions
que esIimi perIinenIs, i a conIinuació resoldrà amb caràcIer deliniIiu sobre la
concessió de la paIenI (arI. 3º.10 LF).
La concessió de la paIenI IramiIada pel procedimenI amb examen previ Iambé
es la sense perjudici de Iercer i sense la garanIia de l'EsIaI quanI a la seva vali-
desa i a la uIiliIaI de l'objecIe sobre el qual recau (arI. 40.1 LF). La publiciIaI
de la concessió de la paIenI es realiIza miIjançanI la publicació de l'anunci en
el BOFI (arI. 40.2 LF) momenI a parIir del qual es produeixen els elecIes del
dreI de paIenI (arI. 4º LF), miIjançanI la impressió d'un lulleI de concessió
de la paIenI (arI. 40.3 LF) i, linalmenI, miIjançanI l'oporIuna inscripció en el
RegisIre de FaIenIs (arI. 7º.1 LF).
3.4. EI dret de gatent
La paIenI delineix la posició jurídica de l'invenIor que ha obIinguI el IíIol de
propieIaI indusIrial corresponenI (arI. 1.a LF). El conIinguI de la paIenI esIà
consIiIuïI pel dreI de paIenI que poI ser exerciIaI unicamenI dins d'uns límiIs
deIerminaIs. El dreI de paIenI només es poI exercir al IerriIori espanyol i Ié
una durada inlerior a la paIenI, ja que neix el dia en què es publica l'anunci de
concessió de la paIenI, menIre que la paIenI Ié una durada de vinI anys que es
compuIen des de la daIa de presenIació de la sol·liciIud (arI. 4º LF). El Iercer
límiI del dreI de paIenI Ié caràcIer objecIiu i es relereix a l'àmbiI de proIec-
ció lixaI per l'arIicle o0.1 LF en els Iermes seguenIs: l'exIensió de la proIecció
conlerida per la paIenI es deIermina pel conIinguI de les reivindicacions. El
dreI de paIenI, per IanI, només es poI exercir en relació amb la regla Iècnica
descriIa en les reivindicacions.
El dreI de paIenI és un dret d'exclusIva consIiIuïI per un conjunI de
laculIaIs que conlereixen al IiIular el poder de prohibir a Iercers la rea-
liIzació de cerIes acIiviIaIs.
L'arIicle S0 LF deIermina el conIinguI del dreI de paIenI enumeranI les lacul-
IaIs que corresponen al IiIular segons es IracIi d'una patent de producte o
d'una patent de procedIment. En cas de paIenI de producIe, el IiIular poI im-
pedir a qualsevol Iercer que no compIi amb el seu consenIimenI la labricació,
l'olerimenI, la inIroducció al comerç, la uIiliIzació del producIe objecIe de la
paIenI o la imporIació o possessió d'aquesI per a qualsevol de les linaliIaIs es-
menIades (arI. S0.1.a). El signilicaI de IoIs aquesIs Iermes és el de comprendre
l'explotacIó de la InvencIó en totes les seves Iases, des de la producció lins
a la comercialiIzació.
Amb relació a la patent de procedIment es disIingeix enIre les laculIaIs del
IiIular sobre el procedIment patentat i sobre el producte dIrectament ob-
tIngut pel procedIment. El IiIular de la paIenI de procedimenI poI impedir
la uIiliIzació o l'olerimenI d'uIiliIzació del procedimenI. Així maIeix, el IiIular
de la paIenI poI impedir l'olerimenI, la inIroducció al comerç o la uIiliIzació
del producIe obIinguI direcIamenI pel procedimenI objecIe de la paIenI o la
imporIació o possessió amb aquesIes linaliIaIs (arI. S0.1. b i c). La proIecció
del IiIular de la paIenI de procedimenI es relorça miIjançanI l'exIensió de les
laculIaIs del IiIular als producIes imporIaIs (arI. o1.1 LF) i esIablinI una pre-
sumpció ìurìs tantum que consisIeix en el leI que IoI producIe o subsIància
nou de les maIeixes caracIerísIiques es presumeix obIinguI pel procedimenI
paIenIaI.
El conIinguI del dreI de paIenI en l'àmbiI de les invencions bioIecnològiques
o de les ciències de la vida s'esIén en els casos seguenIs.
º En primer lloc, quan la paIenI Iingui per objecIe una maIèria biològica
que, pel leI de la invenció, posseeixi propieIaIs deIerminades, el dreI de
paIenI s'esIén a qualsevol maIèria biològica obIinguda a parIir de la maIè-
ria biològica paIenIada per reproducció o mulIiplicació, en lorma idènIica
o dilerenciada, i que Iingui aquesIes maIeixes propieIaIs (arI. S0.2).
º En segon lloc, els dreIs conleriIs per la paIenI quan aquesIa Iingui per ob-
jecIe un procedimenI que permeIi de produir una maIèria biològica que,
pel leI de la invenció, Iingui propieIaIs deIerminades, s'esIenen a la maIè-
ria biològica direcIamenI obIinguda pel procedimenI paIenIaI i a qualse-
vol alIra maIèria biològica obIinguda a parIir d'aquesIa per reproducció o
mulIiplicació, en lorma idènIica o dilerenciada, i que Iingui aquesIes ma-
Ieixes propieIaIs (arI. S0.3).
º EinalmenI, quan la paIenI Iingui per objecIe un producIe que conIingui
inlormació genèIica o que consisIeixi en inlormació genèIica, el dreI de
paIenI s'esIén a IoIa maIèria a la qual s'incorpori el producIe i en la qual
hi hagi la inlormació genèIica i hi exerceixi la seva lunció (arI. S0.4).
El IiIular de la paIenI Ié, així maIeix, la Iacultat d'ImpedIr la denomInada
explotacIó IndIrecta de la InvencIó (arI. S1 LF), això és, el dreI d'impedir la
conducIa dels qui sense inlringir direcIamenI el dreI de paIenI cooperen per-
què una alIra persona inlringeixi de manera direcIa el dreI de paIenI, lliuranI-li
o olerinI-li el lliuramenI dels miIjans que serveixen per a la posada en pràcIica
de la invenció paIenIada. No obsIanI això, hi ha un conjunI de supòsiIs que
es poden qualilicar com a excepcIons al dret de patent perquè en aquesIs la
realiIzació d'algun dels acIes reservaIs al IiIular de la paIenI no consIiIueixen
violació del dreI de paIenI. AquesIs acIes esIan enumeraIs en l'arIicle S2.1 i,
enIre d'alIres, s'esmenIen els leIs en un àmbiI privaI i amb linaliIaIs no comer-
cials, els leIs amb linaliIaIs experimenIals o la preparació de medicamenIs que
es du a Ierme a les larmàcies.
El dreI de paIenI poI, al seu Iorn, esIar soImès a diverses restrIccIons
IanI voluntàrIes, derivades de la concessió d'una llicència, com legals.
La primera resIricció legal previsIa en l'arIicle S2.2 LF rep la denominació
d'esgotament del dret de patent. La lunció d'aquesIa resIricció rau a eviIar
que l'exercici il·limiIaI de les laculIaIs que conlereix el dreI de paIenI pugui
arribar a perjudicar la segureIaI jurídica en el Iràlic comercial. El pressupòsiI
essencial de l'esgoIamenI del dreI de paIenI és la inIroducció en el comerç
del producIe objecIe de la paIenI o del producIe direcIamenI obIinguI pel
procedimenI objecIe de la paIenI, això és, la celebració d'un negoci jurídic
que possibiliIa a un Iercer l'elecIiva disposició o l'elecIiu aproliIamenI econò-
mic del producIe proIegiI per la paIenI. La inIroducció en el comerç produeix
l'esgoIamenI quan la la el maIeix IiIular de la paIenI o un Iercer amb el seu
consenIimenI, aIorgaI normalmenI miIjançanI una llicència. L'esgoIamenI
del dreI de paIenI només es produeix en relació amb els producIes proIegiIs
inIroduïIs en el comerç en el IerriIori nacional. Això signilica que el IiIular de
la paIenI es poI conIinuar oposanI a la imporIació dels producIes proIegiIs.
La limiIació dels elecIes de l'esgoIamenI del dreI de paIenI al IerriIori de l'EsIaI
de la paIenI provocava un conllicIe amb el principi de lliure circulació de les
mercaderies en l'àmbiI de la Unió Europea. En elecIe, al IerriIori de la Unió
Europea, si cada esIaI membre apliqués el principi de l'esgoIamenI en l'àmbiI
nacional, el IiIular d'una paIenI per a la maIeixa invenció en dilerenIs esIaIs
membres, podria posar en perill el principi de la lliure circulació de mercaderi-
es. La doctrIna de l'esgotament comunItarI, recollida ara en l'arIicle S2.2 LF,
sorgeix precisamenI per a eviIar aquesI conllicIe i comporIa que l'esgoIamenI
es produeix no solamenI com a consequència de la posada en el comerç de
l'objecIe paIenIaI a Espanya sinó Iambé com a consequència de la inIroducció
en el comerç en qualsevol esIaI membre de la Unió Europea.
L'esgotament del dret de patent comporIa que el IiIular de la paIenI
perd el seu ìus prohìhenJì respecIe de les acIiviIaIs que posIeriormenI es
duguin a Ierme en relació amb el producIe objecIe de la paIenI inIrodu-
ïI per primera vegada al comerç en IerriIori nacional o comuniIari pel
IiIular o per un Iercer amb la seva auIoriIzació.
En el cas de les invencions bioIecnològiques, l'esgoIamenI comporIa que els
dreIs conleriIs per la paIenI no s'esIenen als acIes relaIius a la maIèria biològica
obIinguda per reproducció o mulIiplicació d'una maIèria biològica proIegida
objecIe de la paIenI, després que aquesIa hagi esIaI posada al mercaI en el Ier-
riIori d'un esIaI membre de la Unió Europea pel IiIular de la paIenI o amb el
seu consenIimenI, quan la reproducció o mulIiplicació sigui el resulIaI neces-
sari de la uIiliIzació per a la qual hagi esIaI comercialiIzada aquesIa maIèria
biològica i a condició que la maIèria obIinguda no s'uIiliIzi posIeriormenI per
a noves reproduccions o mulIiplicacions (arI. S0.3), excepIe en els casos pre-
visIos en l'arIicle S3 LF a lavor dels agriculIors o ramaders.
La docIrina de l'esgoIamenI es jusIilica per la maIeixa lunció desenvolupada
pel dreI de paIenIs. Si la paIenI Ié per objecIe incenIivar la inversió en inves-
Iigació Iecnològica permeIenI que l'invenIor pugui recuperar la inversió que
ha leI, una vegada que el producIe ha esIaI posaI en circulació amb el seu
consenIimenI, el IiIular de la paIenI ja ha poguI recuperar parI de la inversió
i, per IanI, el dreI de paIenI es considera esgoIaI.
La segona resIricció legal del dreI de paIenI es relereix al denominaI dret de
preús de la InvencIó (arI. S4 LF). AquesI dreI proIegeix els qui exploIaven
la invenció paIenIada abans de la daIa de prioriIaI (la daIa sol·liciIud de la
paIenI). La proIecció s'esIén així maIeix als qui hagin leI preparaIius seriosos i
elecIius per exploIar-la. L'aplicació d'aquesIa resIricció exigeix la concurrència
dels requisiIs seguenIs. En primer lloc, hi ha d'haver una exploIació o prepa-
raIius seriosos i elecIius per a aquesIa. En segon lloc, l'esmenIada exploIació
anIerior s'ha d'haver leI a Espanya i, en Iercer lloc, qui hagi leI l'exploIació ha
d'haver acIuaI de bona le. En IoI cas, el releriI dreI de preus només és Irans-
missible amb l'empresa i només es poI exerciIar per aIendre les necessiIaIs ra-
onables de l'empresa.
La Iercera resIricció d'origen legal al dreI de paIenI es concreIa en el leI que
l'exploIació de l'objecIe de la paIenI no es podrà dur a Ierme en lorma conIrària
a la llei, la moral, l'ordre public o la saluI publica (arI. S7 LF).
3.5. Acc¡onx ger v¡oIac¡ó deI dret de gatent
El IiIular de la paIenI compIa amb un conjunI d'accions per a IuIelar el dreI
de paIenI enlronI de acIes que comporIin una violació de les laculIaIs que el
conlormen. Les accions civils que poI exerciIar el IiIular de la paIenI són les
seguenIs:
º l'acció de cessació,
º l'acció d'indemniIzació de danys i perjudicis,
º l'acció d'embargamenI dels objecIes produïIs o imporIaIs amb violació del
dreI de paIenI,
º l'acció d'aIribució en propieIaI dels objecIes o miIjans embargaIs,
º l'acció d'adopció de mesures necessàries per a eviIar que prossegueixi la
violació, i
º l'acció de publicació de la senIència condemnaIòria de l'inlracIor de la
paIenI.
L'acció més signilicaIiva és l'accIó de cessacIó dels actes de vIolacIó del dret
de patent perquè l'exploIació de la invenció objecIe d'una paIenI en el marc
d'una acIiviIaI empresarial consIiIueix un acIe de naIuralesa conIínua. Els
pressupòsiIs d'exercici de l'acció de cessació són la violació de qualsevol de
les laculIaIs que inIegren el conIinguI del dreI de paIenI, i la possibiliIaI que
l'acIe es repeIeixi o Iingui conIinuïIaI en el Iemps. En canvi no són condicions
ni la producció d'un dany paIrimonial al IiIular de la paIenI ni la culpa de
l'inlracIor. L'objecIe de l'acció de cessació és la condemna a la paraliIzació i la
prohibició de la repeIició de l'acIe de violació del dreI de paIenI que s'esIava
lenI il·líciIamenI.
L'objecIe de l'accIó d'IndemnItzacIó de danys I per¡udIcIs és la remoció dels
elecIes paIrimonials negaIius de la violació del dreI de paIenI. La LF esIa-
bleix un règim de responsabiliIaI objecIiva per als qui labriquin o imporIin
l'objecIe proIegiI per la paIenI o uIiliIzin el procedimenI paIenIaI (arI. o4.1
LF), i un alIre de responsabiliIaI per culpa per als qui lacin qualsevol alIre acIe
d'exploIació. En aquesI ulIim supòsiI la culpa es presumeix a parIir del mo-
menI en què l'inlracIor sigui adverIiI pel IiIular de la paIenI sobre l'exisIència
d'aquesIa i la seva violació i el requereixi perquè cessi en la violació (arI. o4.2
LF).
La indemniIzació comprèn no solamenI el dany emergenI o valor de la pèrdua
solerIa i el lucre cessanI o benelici deixaI d'obIenir (arI. oo.1 LF), sinó Iambé el
perjudici que represenIi el despresIigi de la paIenI irrogaI per l'inlracIor miI-
jançanI una realiIzació delecIuosa o una presenIació inadequada en el mercaI
(arI. o8). La LF, per Ial de laciliIar el càlcul del lucre cessanI, esIableix els criIeris
que a elecció del perjudicaI s'han de seguir. En l'enumeració d'aquesIs criIeris
es descobreix que soIa la maIeixa denominació d'accìo J'ìnJemnìtzacìo Jel he-
nejìcì Jeìxat J'ohtenìr s'amaguen en realiIaI dues accions: una acció indemniI-
zadora i una acció d'enriquimenI injusI.
L'accIó IndemnItzadora es plasma en el criIeri que lixa el lucre cessanI pels
benelicis que el IiIular hauria obIinguI si no hi hagués haguI la compeIència
de l'inlracIor (arI. oo.2.a LF).
L'accIó d'enrIquIment In¡ust es revela en els dos criIeris ulIeriors consIiIuïIs
pels benelicis que l'inlracIor hagi obIinguI i pel preu que l'inlracIor hauria ha-
guI de pagar per la concessió d'una llicència (arI. oo.2.b i c LF), ja que IoIs dos
mosIren que no s'indemniIza el IiIular sinó que se li aIribueixen els benelicis
obIinguIs per l'inlracIor.
La legItImacIó actIva per a l'exercici de qualsevol de les accions per violació
del dreI de paIenI correspon, com és lògic, al IiIular de la paIenI (arI. o2 LF),
però Iambé esIan legiIimaIs per a exerciIar-les els IiIulars d'una llicència exclu-
siva (arI. 124 LF). La legiIimació passiva recau sobre qualsevol persona que laci
un acIe que impliqui la violació de les laculIaIs que inIegren el conIinguI del
dreI de paIenI, que podrà al·legar per via de reconvenció o per via d'excepció
la nul·liIaI IoIal o parcial de la paIenI de l'acIor (arI. 12o LF). El Iermini de
prescrIpcIó dels dreIs del IiIular de la paIenI en cas de violació s'esIableix en
cinc anys, compIaIs des del momenI en el qual es van poder exercir les accions
corresponenIs (arI. 70.1 LF). Així maIeix, s'esIableix un límiI a la indemniIza-
ció que es poI exigir: unicamenI pels danys i perjudicis per leIs esdevinguIs
duranI els cinc anys anIeriors a la daIa en què s'exerciIi la corresponenI acció
(arI. 70.2 LF).
3.ó. L'obI¡gac¡ó d'exgIotar, Ia nuI·I¡tat ¡ Ia caduc¡tat de Ia gatent
La posició jurídica del IiIular d'una paIenI no solamenI esIà inIegrada per les
laculIaIs que conliguren el dreI de paIenI sinó Iambé per les dues obligacions
lonamenIals que pesen sobre el IiIular de la paIenI i que són:
1) L'obligació de pagamenI d'anualiIaIs esIablerIes duranI la vigència de la
paIenI (arI. 1o1 LF).
2) L'obligació d'exploIació de la paIenI (arI. 83 LF).
El lonamenI d'ambdues obligacions es Iroba en la lunció que persegueix el
sisIema de paIenIs. El IiIular de la paIenI ha de dur a Ierme a Espanya (o en
qualsevol alIre esIaI membre de la Unió Europea, d'acord amb la STJCE de
18-II-1ºº2) una exploIació indusIrial i comercial de la paIenI sulicienI per a
aIendre la demanda del mercaI nacional i leIa de manera ininIerrompuda.
L'exploIació de la paIenI s'ha de dur a Ierme en un Iermini de quaIre anys des
de la daIa de presenIació de la sol·liciIud o de Ires anys des de la daIa en què es
publiqui la concessió, aplicanI auIomàIicamenI el Iermini que acabi més Iard.
El IiIular de la paIenI no esIà obligaI a jusIilicar l'exploIació de la paIenI
però per a eviIar haver de concedir una llicència obligaIòria podrà jusIilicar
l'exploIació miIjançanI la presenIació davanI de l'OEFM d'un cerIilicaI olicial
d'exploIació expediI, a peIició del IiIular de la paIenI, bé per les delegacions
d'IndusIria del MinisIeri d'IndusIria o bé per les conselleries de les comuniIaIs
auIònomes amb compeIències d'execució en maIèria de propieIaI indusIrial
(arI. 84 LF). La jusIilicació de l'exploIació miIjançanI aquesI cerIilicaI produeix
una presumpció ìurìs tantum que la invenció esIà essenI exploIada (arI. 8S LF).
L'exIinció de la paIenI es produeix com a consequència de la concurrència de
causes diverses reconduïbles a les caIegories de nul·liIaI i caduciIaI.
La nul·lItat de la patent només poI ser declarada judicialmenI i com a
consequència de l'exercici de l'acció civil de nul·liIaI de la paIenI amb
lonamenI en alguna de les causes de nul·lItat previsIes en l'arIicle 112.1
LF.
AquesIes causes de nul·liIaI concorren quan:
º lalIa algun dels requisiIs objecIius de paIenIabiliIaI,
º la descripció no és prou clara i compleIa perquè un experI sobre la maIèria
pugui execuIar la invenció,
º l'objecIe de la paIenI supera l'objecIe de la sol·liciIud de paIenI, i
º el IiIular de la paIenI no Ienia dreI a obIenir-la, ja que no reunia els requi-
siIs subjecIius de paIenIabiliIaI.
La declaració de nul·liIaI de la paIenI poI ser total, cas en què la paIenI mai
no va ser vàlida (arI. 114.1 LF), o parcIal, que comporIa l'anul·lació de les
reivindicacions alecIades per la causa de nul·liIaI (arI. 112.2 LF), cas en què
la paIenI conIinuarà en vigor respecIe a les reivindicacions no anul·lades (arI.
112.3 LF).
La legiIimació acIiva per a exercir l'acció de nul·liIaI comprèn IoIs els que es
considerin perjudicaIs i l'AdminisIració publica, excepIe pel que la a la causa
relaIiva a la lalIa de legiIimiIaI maIerial del IiIular de la paIenI que podrà ser
al·legada unicamenI pel IiIular legíIim (arI. 113.1 LF) i es podrà exerciIar du-
ranI IoIa la vida legal de la paIenI i els cinc anys seguenIs a la seva caduciIaI
(arI. 113.2 LF). La legiIimació passiva recau sobre el IiIular regisIral de la paIenI
en el momenI d'inIerposar la demanda (arI. 113.3 LF). Els elecIes de la decla-
ració de nul·liIaI de la paIenI es produeixen ex tunc, (arI. 114.1 LF) i erça omnes,
per la qual cosa Iindrà lorça de cosa juIjada davanI de IoIs (arI. 114.3 LF).
La caducItat de la patent és declarada per l'OEFM (arI. 11o.2 LF) com a
consequència de la concurrència d'alguna de les causes que produeixen
la caduciIaI de la paIenI.
AquesIes causes Ienen lloc per:
º expiració del Iermini de concessió de la paIenI,
º renuncia del IiIular (arI. 118 LF),
º lalIa de pagamenI d'una anualiIaI (arI. 11o.3 i 117 LF),
º lalIa d'exploIació de la paIenI en els dos anys seguenIs a la concessió de la
primera llicència obligaIòria (arI. 11o.4 LF), i
º incomplimenI de l'obligació d'exploIar la paIenI (arI. 11o.1 LF).
La declaració de caduciIaI produeix elecIes des del momenI en què es van
produir els leIs o omissions que han donaI lloc a la caduciIaI (arI. 11o.2).
3.7. La ¡nternac¡onaI¡tzac¡ó deI dret de gatentx
Els sisIemes de paIenIs nacionals esIan basaIs en el principi de la IerriIorialiIaI
en virIuI del qual la proIecció d'una invenció queda limiIada al IerriIori de
l'esIaI en el qual s'ha sol·liciIaI i obIinguI la concessió de la corresponenI pa-
IenI. La proIecció inIernacional de les invencions miIjançanI paIenI només es
poI assolir lenI la sol·liciIud i obIeninI la concessió de la paIenI separadamenI
a cada una de les respecIives olicines nacionals de cada esIaI. La inIernaciona-
liIzació i globaliIzació de l'economia davanI d'aquesIa realiIaI jurídica explica
els movimenIs que han porIaI a regular amb caràcIer inIernacional els dreIs
de propieIaI indusIrial.
La manilesIació més primerenca d'aquesIs movimenIs es Iroba en el ConvenI
de la UnIó de Par¡s per a la proIecció de la propieIaI indusIrial de 20 de març
de 1883, vigenI a Espanya des del 7 de juliol de 1884, en el qual es va esIablir el
principi del IracIe nacional i el dreI de prioriIaI. El principi del tracte nacIonal
comporIa que cada un dels països de la Unió ha d'aIorgar als nacionals dels
alIres esIaIs membres la maIeixa proIecció que concedeix als seus nacionals
(arI. 2 CUF). El dret de prIorItat permeI que sobre la base d'una sol·liciIud de
paIenI presenIada davanI d'un dels països de la Unió, el sol·liciIanI presenIi en
un Iermini de doIze mesos, o de sis per a les modaliIaIs de propieIaI indusIrial,
una alIra sol·liciIud de paIenI sobre la base de la primera, en qualsevol alIre
país membre de la Unió, consideranI-se que aquesIes ulIeriors sol·liciIuds han
esIaI presenIades el maIeix dia que es va presenIar la primera (arI. 4 CUF).
El Conveni de la Unió de Farís Iambé va esIablir els elemenIs mínims de pro-
Iecció de la propieIaI indusIrial per Ial d'harmoniIzar el conIinguI de les legis-
lacions nacionals en la maIèria i aquesIa maIeixa linaliIaI persegueix l'Acord
sobre els aspecIes dels dreIs de propieIaI inIel·lecIual relacionaIs amb el co-
merç, conIinguI en l'annex 1 C de l'Acord pel qual s'esIableix l'OrganiIzació
Mundial del Comerç (OMC) signaI a Marràqueix el 1S d'abril de 1ºº4 i raIilicaI
per Espanya l'1 de gener de 1ººS, coneguI inIernacionalmenI amb les sigles
TRIPS de la seva denominació en anglès
4
o com a acord ADPIC de la seva
denominació en caIalà
S
. La repercussió de l'acord ADFIC en el luIur desenvo-
lupamenI del règim dels béns immaIerials a escala mundial és inquesIionable.
(4)
AgreemenL on 1rade-kelaLed
AspecLs of lnLellecLual ProperLy
kighLs
(5)
Acord sobre els aspecLes dels
dreLs de propieLaL inLel·lecLual rela-
cionaLs amb el comerç
El Conveni d'EsIocolm de 14 de juliol de 1ºo7 va crear l'OrganItzacIó MundI-
al de la PropIetat Intel·lectual (OMPI), que per resolució de l'Assemblea Ge-
neral de l'ONU de 17 de desembre de 1º74 va adquirir l'esIaIuI d'organiIzació
especialiIzada de l'ONU. El proIagonisme absoluI duranI anys de l'OMFI en
maIèria de propieIaI indusIrial i inIel·lecIual ha cediI en lavor de l'OMC des-
prés de l'adopció de l'acord ADFIC, com a consequència d'un conjunI de cir-
cumsIàncies econòmiques i políIiques. No obsIanI això, enIre els IracIaIs pro-
piciaIs per l'OMFI desIaca el TracIaI de cooperació en maIèria de paIenIs (les
sigles angleses són FCT)
o
, de 1º de juny de 1º70, vigenI a Espanya des del 1o
de novembre de 1º8º, al qual s'han d'alegir el seu ReglamenI d'execució i el
Reial decreI 1123}1ººS, de 3 de juliol, per a l'aplicació del TracIaI de coopera-
ció en maIèria de paIenIs a Espanya.
(ó)
PaLemL CooperaLion 1reaLy
Web recomanat
www.ompi.org
El FCT implanIa dos procedimenIs inIernacionals que simpliliquen i reduei-
xen els cosIos d'obIenir una paIenI quan es vol aconseguir en diversos paï-
sos miIjançanI la presenIació d'una sol·liciIud inIernacional que, en general,
es poI presenIar davanI de l'olicina de paIenIs nacional de l'esIaI del qual el
sol·liciIanI sigui nacional o residenI o bé a l'Olicina InIernacional de l'OMFI.
En virIuI del FroIocol d'Harare, els nacionals o residenIs d'un esIaI mem-
bre del CFE
7
poden presenIar la sol·liciIud a l'Olicina Europea de FaIenIs. El
sol·liciIanI designa els esIaIs en què vol que la sol·liciIud inIernacional produ-
eixi l'elecIe equivalenI a la presenIació d'una sol·liciIud nacional. La lase inIer-
nacional del procedimenI comprèn no solamenI la presenIació de la sol·liciIud
inIernacional sinó Iambé la realiIzació d'una recerca inIernacional i l'inlorme
inIernacional corresponenI. El procedimenI inIernacional conclou amb la lase
nacional o regional per la qual han de passar les sol·liciIuds inIernacionals lins
a la concessió de les paIenIs per les respecIives olicines nacionals que són les
uniques compeIenIs per a concedir o denegar la paIenI nacional sol·liciIada.
En l'àmbiI comuniIari els dreIs nacionals sobre paIenIs signilicaven un obsIa-
cle a la lliure circulació de mercaderies. AquesIa realiIaI explica la necessiIaI
d'unilicar en l'àmbiI comuniIari la concessió dels dreIs de propieIaI indusIri-
al. El primer inIenI en aquesI senIiI va donar origen al ConvenI de MunIc
sobre concessIó de patents europees (CFE), de S d'ocIubre de 1º73, vigenI
a Espanya des de l'1 d'ocIubre de 1º8o, el seu ReglamenI d'execució i el Reial
decreI 2424}1º8o, de 10 d'ocIubre, relaIiu a l'aplicació del Conveni sobre la
concessió de paIenIs europees a Espanya. El CFE crea una OrganItzacIó Lu-
ropea de Patents els òrgans de la qual són l'Olicina Europea de FaIenIs i el
Consell d'AdminisIració. L'OIIcIna Luropea de Patents Ié aIribuïda la lunció
de concessió de la paIenI europea. La paIenI europea es concedeix miIjançanI
el procedimenI unic de concessió de paIenIs europees esIablerI en el CFE i una
vegada concedides es converIeixen en un leix de paIenIs nacionals soImeses
al dreI nacional de cada un dels països designaIs en la corresponenI sol·liciIud
(7)
Conveni de Munic sobre conces-
sió de paLenLs europees
de la paIenI europea. La caracIerísIica més desIacada del procedimenI de con-
cessió de la paIenI europea rau en el leI que és un procedimenI amb examen
previ dels requisiIs de paIenIabiliIaI.
El CFE no lorma parI de l'ordenamenI comuniIari i per això el segon inIenI
d'unilicar en l'àmbiI comuniIari el règim de les paIenIs es produeix miIjan-
çanI un conveni comuniIari, el Conveni sobre la paIenI comuniIària subscriI
a Luxemburg el 1S de desembre de 1º7S, modilicaI per l'Acord sobre paIenIs
comuniIàries aprovaI a Luxemburg el 1S de desembre de 1º8º. El CFC esIà ín-
IimamenI lligaI al CFE, ja que la paIenI comuniIària s'aIorga per l'OEF seguinI
els procedimenIs que s'esIableixen en el CFE, i el seu propòsiI era esIablir una
paIenI comuniIària unica per a IoIs els països membres de la ComuniIaI Eu-
ropea, soImesa a un dreI subsIanIiu comu. El CFC no va enIrar mai en vigor,
ja que no va obIenir les raIilicacions necessàries principalmenI pel cosI de la
paIenI comuniIària i pel sisIema jurisdiccional esIablerI. AquesI lracàs no ha
lrenaI les iniciaIives per a la consecució de la linaliIaI perseguida amb el CFC,
l'ulIima de les quals esIà consIiIuïda per la FroposIa de reglamenI del Consell
sobre la paIenI comuniIària presenIada per la Comissió el 8 d'agosI de 2000 i
modilicaI per ulIima vegada l'11 de juny de 2003.
En darrer lloc hem d'esmenIar Iambé, el TracIaI de BudapesI de 28 d'abril de
1º77 sobre reconeixemenI inIernacional del dipòsiI de microorganismes amb
moIiu del procedimenI en maIèria de paIenIs, vigenI a Espanya des del 1º
de març de 1º81, que elimina la necessiIaI de diposiIar una mosIra del micro-
organisme que consIiIueix l'objecIe de la invenció en cada un dels esIaIs en
els quals se sol·liciIa la proIecció miIjançanI paIenI, esIablinI que el dipòsiI
del microorganisme davanI d'una auIoriIaI diposiIària inIernacional serà suli-
cienI per a les olicines nacionals de cada un dels esIaIs membres del IracIaI.
En l'àmbiI de la Unió Europea cal esmenIar la proIecció esIablerIa en el Regla-
menI (CEE) num. 17o8}1ºº2 del Consell, de 18 de juny de 1ºº2, relaIiu a la
creació d'un cerIilicaI complemenIari de proIecció per als medicamenIs i en
el ReglamenI (CEE) num. 1o10}1ººo del FarlamenI Europeu i del Consell, de
23 de juliol de 1ºº2, pel qual es crea un cerIilicaI complemenIari de proIecció
per als producIes liIosaniIaris.
4. EI modeI d'ut¡I¡tat
El desenvolupamenI Iecnològic Ié lloc no solamenI amb les invencions que
són suscepIibles de proIecció miIjançanI paIenI sinó Iambé amb alIres inven-
cions per a les quals obIenir aquesIa proIecció resulIa excessivamenI cosIós
o que no reuneixen els requisiIs necessaris per a obIenir-la. La imporIància
que per al desenvolupamenI Iecnològic Ienen aquesIes invencions, en espe-
cial en l'àmbiI de les peIiIes i miIjanes empreses, i les imporIanIs dilerències
exisIenIs enIre les legislacions dels dilerenIs esIaIs membres de la Unió Euro-
pea ha donaI lloc a presenIar una proposIa de direcIiva del FarlamenI Europeu
i del Consell relaIiva a l'aproximació dels règims jurídics de proIecció de les
invencions miIjançanI el model d'uIiliIaI que obligarà a modilicar alguns dels
elemenIs que conliguren el model d'uIiliIaI en el nosIre ordenamenI.
El model d'uIiliIaI com a IíIol de propieIaI indusIrial sorgeix hisIòricamenI
amb la linaliIaI de proIegir unicamenI les invencions consIiIuïdes per una lor-
ma que proporciona una lunció Iècnica però que no Ienen l'acIiviIaI invenIiva
exigida per a la concessió d'una paIenI. AquesIa noció es desprèn Iambé de
l'arIicle 143 LF, que delimiIa l'objecIe de proIecció miIjançanI model d'uIiliIaI,
posiIivamenI, qualilicanI-lo com una invenció que es caracIeriIza per consIi-
Iuir una lorma
8
que compleix una lunció Iècnica
º
i, negaIivamenI, excloenI
de la possibiliIaI d'obIenir la proIecció miIjançanI model d'uIiliIaI les inven-
cions de procedimenI, perquè no consIiIueixen una lorma, i les invencions
consIiIuIives de varieIaIs vegeIals perquè Ienen una disciplina especial.
Els requisiIs objecIius per a la proIecció com a model d'uIiliIaI són la noveIaI,
l'acIiviIaI invenIiva i Iambé, encara que no s'esmenIa expressamenI, la sus-
cepIibiliIaI d'aplicació indusIrial. AquesI ulIim Iambé consIiIueix un requisiI
perquè és inherenI a la noció legal de model d'uIiliIaI i, per IanI, la seva exigi-
biliIaI es poI lonamenIar en els arIicles 4.1 i º LF en virIuI del caràcIer suple-
Iori que l'arIicle 1S4 LF aIorga a les disposicions sobre les paIenIs. La noveIaI
de les invencions proIegibles miIjançanI model d'uIiliIaI Iambé es deIermina
per relerència a l'esIaI de la Iècnica. L'esIaI de la Iècnica rellevanI per a com-
provar la noveIaI esIà consIiIuïI per IoI allò que abans de la presenIació de la
sol·liciIud de proIecció com a model ha esIaI divulgaI a Espanya (arI. 14S.1
LF). En canvi, en maIèria de paIenIs l'esIaI de la Iècnica comprèn IoI el que
s'ha leI accessible al public i la noveIaI exigida és la mundial. L'acIiviIaI in-
venIiva requerida Iambé es disIingeix de l'esIablerIa per a les paIenIs, ja que
hi ha acIiviIaI invenIiva si la invenció no resulIa de l'esIaI de la Iècnica d'una
manera molI evidenI per a un experI en la maIèria (arI. 14o.1 LF) enlroIn de
la simple evidència en maIèria de paIenIs (arI. 8 LF).
(8)
Donar a un objecLe una configu-
ració, esLrucLura o consLiLució.
(º)
Ün avanLaLge en l'ús de l'objecLe
o en la seva fabricació.
El dreI al model d'uIiliIaI perIany a l'invenIor i als seus dreIhavenIs (arI. 144
LF). El procedimenI de concessió del model d'uIiliIaI s'inicia amb la presenIa-
ció d'una sol·liciIud davanI de l'OEFM amb el maIeix conIinguI esIablerI per
a les paIenIs, llevaI que no és necessari presenIar el resum i que cal maniles-
Iar que se sol·liciIa un model (arI. 147 LF). Una vegada admesa a IràmiI la
sol·liciIud s'examina si reuneix els requisiIs lormals i si l'objecIe és suscepIible
de ser proIegiI com a model d'uIiliIaI. L'OEFM no examina ni la noveIaI, ni
l'acIiviIaI invenIiva ni la suliciència de la descripció (arI. 148 LF). A conIinu-
ació, l'OEFM publica la sol·liciIud (arI. 148.4 LF) i a parIir d'aquesI momenI
qualsevol persona amb inIerès legíIim poI presenIar oposicions, les quals són
Iraslladades al sol·liciIanI. Una vegada IranscorreguI el Iermini que la LF aIor-
ga al sol·liciIanI per a conIesIar les oposicions, l'OEFM dicIa una resolució de-
neganI o concedinI el model d'uIiliIaI (arI. 14º LF).
El conIinguI del dreI sobre la invenció proIegida com a model d'uIiliIaI esIà
esIablerI miIjançanI una remissió al conIinguI del dreI de paIenI (arI. 1S2.1
LF) i, per IanI, les laculIaIs que conlormen el conIinguI del dreI de model
d'uIiliIaI són les conIingudes en els arIicles S0 i S1 de la LF. La durada del model
d'uIiliIaI es limiIa a deu anys improrrogables a parIir de la daIa de presenIació
de la sol·liciIud (arI. 1S2.2 LF).
5. EI d¡xxen¶ ¡nduxtr¡aI
El dIsseny IndustrIal Iambé consIiIueix un IíIol de propieIaI indusIrial
però, a dilerència de les paIenIs i els models d'uIiliIaI en què l'objecIe
de proIecció és una invenció, en aquesIs l'objecIe IuIelaI esIà consIiIuïI
per una innovació de lorma, bidimensional o Iridimensional, desIinada
a servir com a Iipus per a la labricació d'un producIe en sèrie.
AquesI és el concepIe que s'obIé de la delinició de disseny conIinguda en
l'arIicle 2. a) de la nova LleI 20/2003, de 7 de ¡ulIol, de proteccIó ¡ur¡dIca
del dIsseny IndustrIal (LFJDI).
La linaliIaI buscada amb aquesIes innovacions de lorma és aconseguir que els
consumidors Irobin més aIracIius els producIes bé perquè augmenIen la seva
esIèIica o bé perquè suposen un perleccionamenI luncional d'aquesIs.
El lonamenI de la proIecció de les invencions de lorma que consIiIueixen
l'objecIe del disseny indusIrial no poI ser el maIeix que l'assenyalaI per a les
invencions, ja que és clar que aquesIes no conIribueixen al desenvolupamenI
Iecnològic de la indusIria. La proIecció dels dissenys indusIrials es concedeix
com a reconeixemenI a l'acIiviIaI creadora de l'auIor i perquè enriqueixen
l'esIoc de les innovacions de lorma aplicades a la indusIria que saIislan les
prelerències dels consumidors. El lonamenI d'aquesIes ligures les doIa d'una
naIuralesa híbrida que les siIua enIre el dreI de la propieIaI indusIrial i el dreI
d'auIor o propieIaI inIel·lecIual.
La imporIància del disseny indusIrial en els nosIres dies és manilesIa, i per
això no és esIrany que en l'àmbiI comuniIari hi hagi IanI el ReglamenI (CE)
num. o}2002, del Consell de 12 de desembre de 2001, sobre els dibuixos i
models comuniIaris ÷ReglamenI (CE) num. 224S}2002, de la Comissió de 21
d'ocIubre de 2002, d'execució del ReglamenI (CE) num. o}2002 del Consell,
sobre els dibuixos i models comuniIaris÷ com la DirecIiva º8}71}CE del Farla-
menI Europeu i del Consell de 13 d'ocIubre de 1ºº8 sobre la proIecció jurídi-
ca dels dibuixos i models. En l'ordenamenI espanyol la disciplina del disseny
indusIrial esIava conIinguda en l'EsIaIuI sobre la propieIaI indusIrial, de 2o de
juliol de 1º2º, IexI relós de 30 d'abril de 1º30 (arIs. 1o4 a1ºS), però linalmenI
ha esIaI derogaI per la Llei 20}2003, de 7 de juliol, de proIecció jurídica del
disseny indusIrial.
L'expressió Jìsseny ìnJustrìal subsIiIueix en l'ordenamenI espanyol la més Ira-
dicional de Jìhuìxos ì moJels ìnJustrìals, ja que el caràcIer bidimensional o Iri-
dimensional del disseny no comporIa un règim jurídic divers i, a més, eviIa
qualsevol conlusió amb els models d'uIiliIaI i, linalmenI, es correspon amb la
Ierminologia uIiliIzada en el llenguaIge comu. El disseny indusIrial i el model
d'uIiliIaI consIiIueixen IíIols de propieIaI indusIrial que proIegeixen la lorma
d'un objecIe però enIre els dos hi ha dilerències clares.
El model d'utIlItat proIegeix les invencions de lorma que compleixen una
lunció Iècnica, menIre que el disseny indusIrial IuIela unicamenI les innova-
cions de lorma que augmenIen l'esIèIica o signiliquen un perleccionamenI
luncional que no Ié caràcIer Iècnic.
El dIsseny IndustrIal, sense deixar de ser una innovació de lorma, poI consIi-
Iuir simulIàniamenI una creació arIísIica suscepIible de proIecció miIjançanI
el règim de la propieIaI inIel·lecIual. En consequència es poden esIablir Ires
caIegories dilerenIs de creacions de lorma, segons la disciplina de proIecció a
la qual es puguin acollir:
1) Els dissenys puramenI arIísIics, proIegiIs pel Reial decreI legislaIiu 1}1ººo,
de 12 d'abril, pel qual s'aprova el IexI relós de la Llei de propieIaI inIel·lecIual
(LFI).
2) Els dissenys arIísIics suscepIibles de proIecció simulIània per la LFJDI i per
la LFI.
3) Els dissenys indusIrials, proIegiIs unicamenI per la LFJDI.
AquesI sisIema de proIecció de les innovacions de lorma aplicables a la indus-
Iria vigenI en el nosIre ordenamenI és denominaI J'acumulacìo restrìctìva i re-
sulIa de la LFJDI i de l'arIicle 3, 2n. LFI.
Els requisiIs objecIius que han de concórrer en la innovació de lorma suscep-
Iible de proIecció miIjançanI disseny indusIrial són la novetat, la sIngularItat
(arI. S LFJDI) i la susceptIbIlItat d'aplIcacIó IndustrIal.
La novetat es delineix en l'arIicle o de la LFJDI en virIuI del qual es considera
que un disseny és nou quan cap alIre disseny, les caracIerísIiques del qual
dilereixin només en deIalls irrellevanIs, s'hagi leI accessible al public abans de
la daIa de presenIació de la sol·liciIud de regisIre o, si es reivindica prioriIaI,
abans de la daIa de prioriIaI.
El segon requisiI objecIiu és que el disseny Iingui caràcter sIngular i això ocor-
re, d'acord amb l'arIicle 7 de la LFJDI, quan la impressió general que produeixi
en l'usuari inlormaI dilereixi de la impressió general produïda en l'esmenIaI
usuari per qualsevol alIre disseny que hagi esIaI leI accessible al public abans
de la daIa de presenIació de la sol·liciIud de regisIre o, si es reivindica prioriIaI,
abans de la daIa de prioriIaI.
L'expressió accessìhle al puhlìc uIiliIzada per a la delimiIació dels concepIes de
noveIaI i singulariIaI consIiIueix així maIeix un concepIe Iècnic el signilicaI
del qual es concreIa en l'arIicle º de la LFJDI en els Iermes seguenIs: es consi-
derarà que un disseny ha esIaI leI accessible al public quan hagi esIaI publicaI,
exposaI, comercialiIzaI o divulgaI d'alguna alIra manera abans de la daIa de
presenIació de la sol·liciIud de regisIre o, si es reivindica prioriIaI, abans de la
daIa de prioriIaI, llevaI que aquesIs leIs, raonablemenI, no hagin poguI arri-
bar a ser coneguIs en el curs normal dels negocis pels cercles especialiIzaIs del
secIor de què es IracIi que operin a la Unió Europea. L'arIicle 10 de la LFJDI
esIableix que a l'elecIe dels requisiIs de noveIaI i singulariIaI no es Ienen en
compIe les divulgacions leIes per l'auIor, el seu dreIhavenI o un Iercer com a
consequència de la inlormació laciliIada o dels acIes leIs per l'auIor o el seu
dreIhavenI, i duranI el període de doIze mesos que precedeixi la daIa de pre-
senIació de la sol·liciIud o, si es reivindica prioriIaI, la daIa de prioriIaI.
El Iercer requisiI consisIeix en el leI que la innovació de lorma objecIe del
disseny indusIrial sigui susceptIble d'aplIcacIó IndustrIal, requisiI que deriva
de la lunció d'aquesIes ligures i no d'una disposició expressa de la LFJDI.
La concessió del disseny indusIrial s'obIé miIjançanI un procedimenI adminis-
IraIiu que s'inicia presenIanI una sol·liciIud de regisIre davanI l'òrgan compe-
IenI de la comuniIaI auIònoma on el sol·liciIanI Iingui el domicili o davanI de
l'OEFM. La sol·liciIud ha de complir els requisiIs lormals i anar acompanyada
dels documenIs que assenyala l'arIicle 21 LFJDI, quesIions que ha d'examinar
l'òrgan compeIenI per a rebre la sol·liciIud (arI. 27.1 LFJDI). Les sol·liciIuds
que superen l'examen de lorma indicaI són remeses a l'OEFM, que examina si
l'objecIe de la sol·liciIud consIiIueix un disseny i si aquesI és conIrari a l'ordre
public o als bons cosIums (arI. 2º.1 LFJDI), casos en què, després d'un període
de suspensió de la IramiIació per a presenIar al·legacions o esmenar, es denega
la inscripció (arI. 30.S LFJDI). En cas que no resulIin irregulariIaIs ni delecIes,
o aquesIs s'esmenin, l'OEFM dicIa resolució que acorda el regisIre del disseny
sol·liciIaI, l'expedició del IíIol i la publicació de la concessió en el BOFI (arI.
31 LFJDI).
En el procedimenI de regisIre del disseny mai no és objecIe d'examen d'olici la
concurrència dels requisiIs de noveIaI i singulariIaI i, per això, en els dos mesos
seguenIs a la publicació del disseny regisIraI qualsevol persona poI lormular
oposició a la concessió del regisIre al·leganI que el disseny incompleix algun
dels requisiIs esIablerIs en els arIicles S a 11 de la LFJDI (arI. 33.1. LFJDI). Així
maIeix, els qui siguin IiIulars de signes o dreIs anIeriors es podran oposar a
la concessió del regisIre al·leganI alguna de les causes enumerades en l'arIicle
33.2 LFJDI. L'escriI d'oposició s'ha de presenIar davanI de l'OEFM que, després
d'un Iermini d'al·legacions, dicIa resolució esIimaIòria o desesIimaIòria de les
oposicions presenIades (arI. 3S LFJDI).
La durada del regisIre és de cinc anys, compIaIs des de la daIa de presenIació
de la sol·liciIud, renovable per un o més períodes successius de cinc anys lins
a un màxim de vinI-i-cinc anys (arI. 43 LFJDI). La inscripció al regisIre de
dissenys (arI. 3 LFJDI) del disseny concediI conlereix al IiIular el dreI exclusiu
d'uIiliIzar-lo i de prohibir-ne la uIiliIzació per Iercers sense el seu consenIimenI
(arI. 4S LFJDI), podenI exerciIar en la seva delensa les accions per violació del
disseny regisIraI, el règim del qual es Iroba en els arIicles S3 a S7 de la LFJDI.
L'exIinció del dreI de disseny es produeix amb la declaració de nul·liIaI per la
concurrència d'alguna de les causes previsIes en l'arIicle 13 de la LFJDI (arI.
oS LFJDI) o amb la declaració de caduciIaI per les causes previsIes en l'arIicle
71 LFJDI.
La proIecció dels dibuixos i models indusIrials no solamenI es produeix en
l'àmbiI nacional sinó que Iambé compIa amb manilesIacions inIernacionals.
El Conveni de la Unió de Farís, a més d'imposar l'obligació als esIaIs membres
de IuIelar aquesIs IíIols de propieIaI indusIrial, esIableix Iambé per a aquesIs
el principi del IracIe nacional i el dreI de prioriIaI per un Iermini de sis mesos.
L'Acord de la Haia de o de novembre de 1º2S sobre el dipòsiI inIernacional de
models i dibuixos indusIrials esIableix un sisIema que permeI que miIjançanI
la presenIació d'una sol·liciIud inIernacional es pugui obIenir proIecció als
esIaIs que designi el sol·liciIanI. L'Acord ADFIC Iambé preveu aquesIs IíIols
de propieIaI indusIrial deixanI als esIaIs l'opció de proIegir-los miIjançanI la
legislació de propieIaI indusIrial o miIjançanI el dreI d'auIor.
ó. EI xecret emgrexar¡aI { }
Els secrets empresarIals consIiIueixen una modaliIaI de propieIaI in-
dusIrial o inIel·lecIual en senIiI ampli i el seu objecIe és un bé immaIeri-
al consisIenI en qualsevol classe d'inlormació empresarial que es manIé
en secreI perquè proporciona un avanIaIge compeIiIiu en el mercaI. Els
requisiIs que conliguren una inlormació com a secreI empresarial són,
per IanI, el seu caràcIer secreI, el valor compeIiIiu i la volunIaI del IiIu-
lar de manIenir-la en secreI.
L'expressió secret empresarìal és sinònima de l'anglosaxona lnow how i comprèn
genèricamenI les caIegories del secreI indusIrial
10
i del secreI comercial
11
dile-
renciades per la naIuralesa de les inlormacions compreses en el secreI. ToIes
aquesIes expressions s'empren indisIinIamenI IanI en la legislació com per la
docIrina i la jurisprudència.
La proIecció dels secreIs empresarials compleix una lunció complemenIària a
la desplegada per la legislació de propieIaI indusIrial i inIel·lecIual. L'invenIor
o el creador Irien la proIecció donada als secreIs empresarials quan la que brin-
da la legislació de propieIaI indusIrial o inIel·lecIual és massa cosIosa en re-
lació amb el valor de la invenció o creació, o quan la recompensa que obIin-
drien seria subsIancialmenI inlerior al benelici que poden obIenir manIeninI
en secreI la invenció o la creació, perquè la invenció no és paIenIable o per-
què la durada o d'alIres condicions de la legislació de propieIaI indusIrial i
inIel·lecIual no són sulicienIs. En qualsevol cas el lonamenI de la proIecció
dels secreIs empresarials s'ha de siIuar no IanI en la recompensa per l'acIiviIaI
creadora sinó sobreIoI en l'esIimulació de les acIiviIaIs que conIribueixen a la
innovació i el progrés Iecnològic.
La proIecció dels secreIs empresarials no es du a Ierme miIjançanI el reconeixe-
menI d'un dreI d'exclusiva sinó miIjançanI una pluraliIaI de normes de diver-
sa naIuralesa que IuIelen indirecIamenI o direcIamenI la relació de l'empresari
amb el secreI. La proIecció indirecIa dels secreIs empresarials es Iroba en nor-
mes com ara els arIicles 11, S4, o1.3 i 130.4 LF, 1, 2 i 10 LFI, 4 LTFS, 132 LSA,
1S LSRL, S, 20 i S4 ET i 278 a 280 CF, enIre d'alIres. La norma més imporIanI
de proIecció direcIa dels secreIs empresarials és l'arIicle 13 de la LCD. La vio-
lació de secreIs empresarials consIiIueix un dels acIes de deslleialIaI conIra la
posició de l'empresari compeIidor. La violació de secreIs empresarials consIi-
Iueix un acIe de compeIència deslleial no perquè l'empresari exerceixi un dreI
subjecIiu sobre ells sinó perquè l'inlracIor se n'apropia per miIjà de conducIes
il·líciIes.
(10)
ModaliLaLs de producció.
(11)
ModaliLaLs de disLribució o
d'organiLzació.
Les conducIes que per les circumsIàncies en què es produeixen són consIiIuIi-
ves d'un acIe de compeIència deslleial per violació de secreIs empresarials són:
º la divulgació de secreIs empresarials,
º l'exploIació de secreIs empresarials, i
º l'adquisició de secreIs empresarials.
La dIvulgacIó de secreIs empresarials implica la seva comunicació i poI ser ac-
Iiva o passiva. L'explotacIó de secreIs empresarials comprèn qualsevol uIiliIza-
ció dels secreIs empresarials i l'adquIsIcIó es produeix miIjançanI el coneixe-
menI de la inlormació que consIiIueix el seu objecIe o miIjançanI l'apropiació
dels suporIs en què esIà conIinguI. EnIre les circumsIàncies generals que de-
Ierminen la deslleialIaI de IoIes aquesIes conducIes no s'exigeix que es lacin
en el mercaI i amb linaliIaIs concurrencials sinó amb la linaliIaI d'obIenir un
proliI propi o d'un Iercer, o de perjudicar el IiIular del secreI.
El que converIeix en deslleials les conducIes consisIenIs en la divulgació, ex-
ploIació o adquisició de secreIs empresarials són les circumsIàncies especials
en les quals s'ha arribaI a conèixer el secreI. La divulgació i l'exploIació de
secreIs empresarials serà deslleial quan es produeixi per miIjà d'espionaIge o
procedimenI anàleg per inducció a la inlracció conIracIual o quan s'ha IinguI
accés legíIimamenI però amb deure de reserva. L'adquisició serà deslleial quan
Iingui lloc miIjançanI espionaIge indusIrial o procedimenI anàleg o miIjan-
çanI la inducció a la inlracció conIracIual o l'aproliIamenI d'una inlracció con-
IracIual. El IiIular del secreI podrà exerciIar les accions derivades de la compe-
Iència deslleial i obIenir la declaració de deslleialIaI, la cessació de l'exploIació
o la prohibició de la divulgació o exploIació, la remoció dels elecIes produïIs,
la indemniIzació de danys i perjudicis i la saIislacció de l'enriquimenI injusI.
7. La grotecc¡ó ]ur¡d¡ca d'aItrex ¡nnovac¡onx ¡
creac¡onx
Els IíIols de propieIaI indusIrial analiIzaIs en els aparIaIs anIeriors, l'objecIe
dels quals el lormen invencions i creacions de la menI humana, liguren ex-
pressamenI esmenIaIs en l'arIicle 2.1 del Conveni de la Unió de Farís, quan
delimiIa l'objecIe de proIecció de la propieIaI indusIrial, i consIiIueixen, per
IanI, el nucli original d'aquesIa legislació especial. El desenvolupamenI Iecno-
lògic que ha IinguI lloc des de la conclusió de l'esmenIaI conveni ha produïI
l'aparició d'alIres invencions i creacions la necessiIaI de proIecció de les quals
es lonamenIa en raons idènIiques. AquesIes noves modaliIaIs de propieIaI in-
dusIrial o inIel·lecIual en senIiI ampli són les que emparen les invencions en
el camp de la biologia vegeIal i les creacions en el camp de la microelecIrònica
i de les aplicacions inlormàIiques. Les peculiariIaIs pròpies d'aquesIes noves
invencions i creacions ha exigiI que la seva proIecció s'hagi esIablerI miIjan-
çanI l'aprovació d'una legislació especial que conligura uns dreIs d'exclusió
luncionalmenI i esIrucIuralmenI anàlegs als previsIos en la disciplina original.
7.1. Obtenc¡onx vegetaIx
La proIecció de les invencions en el camp de la biologia vegeIal que consisIei-
xen en l'obIenció de varieIaIs vegeIals de més qualiIaI i rendimenI només es
podia aconseguir, lins a la publicació de la LleI 12/1º75, de 12 de març, de
proteccIó de les obtencIons vegetals, miIjançanI model d'uIiliIaI, si bé uni-
camenI per a les planIes ornamenIals. AquesIa limiIació i la inadequació de la
disciplina dels models d'uIiliIaI per a proIegir els dreIs de l'obIenIor d'una va-
rieIaI vegeIal van porIar el legislador espanyol, després d'haver lirmaI el Con-
veni per a la proIecció de les obIencions vegeIals a Farís el 2 de desembre de
1ºo1, a promulgar l'esmenIada Llei 12}1º7S, de 12 de març i el ReglamenI
general d'aplicació aprovaI pel Reial decreI 1o74}1º77, de 10 de juny.
Les posIeriors revisions d'aquesI conveni i, sobreIoI, l'aprovació en l'àmbiI de
la Unió Europea del Reglament (CL) núm. 2100/1ºº4 del Consell, de 27 de
¡ulIol de 1ºº4, relatIu a la proteccIó comunItàrIa de les obtencIons vege-
tals, que crea un sisIema de proIecció comuniIari de les obIencions vegeIals
en el qual s'esIableix la prohibició de la proIecció simulIània, nacional i co-
muniIària, de les obIencions vegeIals (arI. º2.1 RFOV), han porIaI el legislador
espanyol a promulgar-ne una nova LleI 3/2000, de 7 de gener, de règIm ¡u-
r¡dIc de la proteccIó de les obtencIons vegetals, modilicada posIeriormenI
per la LleI 3/2002, de 12 de març.
La disciplina especial de proIecció de les obIencions vegeIals Iroba el seu lona-
menI en les maIeixes raons apunIades enIorn de les paIenIs, ja que l'obIenció
d'una varieIaI vegeIal Iambé requereix ler inversions en invesIigació i, per IanI,
es poI alirmar que compleIa el sisIema de paIenIs espanyol miIjançanI la cre-
ació d'un nou IíIol de propieIaI indusIrial: el IíIol d'obIenció vegeIal (arI. 1.2
LOV). Els requisiIs objecIius que han de concórrer en una varieIaI vegeIal per-
què pugui ser proIegida miIjançanI un IíIol d'obIenció vegeIal exigeixen que
aquesIa sigui nova, dilerenI, homogènia i esIable (arI. S.1 LOV), requisiIs el
signilicaI dels quals és precisaI per la maIeixa LOV en arIicles successius (arI.
o, 7, 8 i º LOV).
El dreI al IíIol d'obIenció vegeIal perIany a l'obIenIor (arI. 10.1 LOV), deliniI
com la persona que ha creaI o descoberI i desenvolupaI una varieIaI (arI. 3.1
LOV). El procedimenI per a la concessió del IíIol d'obIenció vegeIal s'inicia
amb una sol·liciIud dirigida al MinisIeri d'AgriculIura, Fesca i AlimenIació (arI.
3S LOV) que poI ser presenIada en el corresponenI organisme public de la
comuniIaI auIònoma, que examina la sol·liciIud per comprovar si compleix
amb els requisiIs exigiIs (arI. 32.2 i 3º LOV), i una vegada admesa a IràmiI
la sol·liciIud elecIua un examen Iècnic la linaliIaI del qual és comprovar que
la varieIaI reuneix els requisiIs objecIius (arI. 40 LOV). En cas que l'examen
Iècnic resulIi posiIiu, el MinisIeri concedirà, a proposIa de la Comissió de Fro-
Iecció d'ObIencions VegeIals, el IíIol d'obIenció vegeIal (arI. 44.1 LOV) que
serà inscriI en el RegisIre de VarieIaIs VegeIals FroIegides (arI. 44.4 LOV).
El t¡tol d'obtencIó vegetal conlereix al seu IiIular el dreI exclusiu a
exercir, sobre l'obIenció vegeIal objecIe del IíIol o sobre el maIerial de
reproducció o de mulIiplicació d'aquesIa, les laculIaIs seguenIs: produir
o reproduir, condicionar a les linaliIaIs de la reproducció o mulIiplica-
ció, vendre o olerir en venda, exporIar i imporIar, i posseir per a qual-
sevol de les linaliIaIs anIeriors (arI. 12 LOV).
El dreI d'obIenció vegeIal esIà subjecIe a un nombre de limiIacions (arI. 1S, 1o
i 17 LOV) d'enIre les quals podem desIacar l'excepció en benelici de l'agriculIor
que permeI als agriculIors uIiliIzar lliuremenI llavors o un alIre maIerial pro-
duïI per ells després de l'adquisició de varieIaIs vegeIals proIegides (arI. 14
LOV). La durada del dreI de l'obIenIor es lixa en vinI-i-cinc anys, que s'esIenen
a IrenIa per a les varieIaIs de la vinya i d'espècies arbòries, en ambdós casos
el Iermini es compuIa des de l'any de concessió del IíIol (arI. 18.1 LOV). La
LOV Iambé esIableix el règim de les llicències (arI. 23 a2o LOV) i les causes de
nul·liIaI i exIinció del IíIol d'obIenció vegeIal (arI. 27 i 28 LOV).
7.2. Togogra¡¡ex de groductex xem¡conductorx
Les innovacions de la indusIria elecIrònica plasmades en els producIes semi-
conducIors o circuiIs inIegraIs exigeixen lorIes inversions menIre que el cosI
de la seva còpia és escàs i, IanmaIeix, els ordenamenIs no compIaven amb
una modaliIaI de proIecció adequada a les caracIerísIiques d'aquesIs produc-
Ies. La paIenI i el model d'uIiliIaI no eren IíIols adequaIs perquè el disseny del
producIe no complia amb els requisiIs de noveIaI i acIiviIaI invenIiva exigiIs,
Iampoc no ho eren els models i dibuixos indusIrials perquè els producIes se-
miconducIors no consIiIueixen una creació de lorma aplicada a la indusIria i,
linalmenI, Iampoc la propieIaI inIel·lecIual o dreI d'auIor podia servir, perquè
aquesIs producIes lormen parI d'un procedimenI de labricació indusIrial que
els allunya de la noció de creació pròpia d'aquesIa modaliIaI.
La realiIaI descriIa explica que els EsIaIs UniIs, el país amb la indusIria de semi-
conducIors més desenvolupada, promulgués el 1º84 la SemìconJuctor Chìp lro-
tectìon Act (SCFA), esIablinI d'aquesIa manera una nova modaliIaI de proIecció
de béns immaIerials. La subsIiIució del principi de IracIe nacional pel princi-
pi de reciprociIaI en la SCFA va provocar l'aprovació de la DIrectIva 87/54/
CLL, del Consell de 1ó de desembre de 1º8ó, sobre la proteccIó ¡ur¡dIca
de les topograIIes dels productes semIconductors. A Espanya es compleix
amb l'obligació imposada per la direcIiva comuniIària amb la promulgació de
la LleI 11/1º88, de 3 de maIg, de proteccIó ¡ur¡dIca de les topograIIes dels
productes semIconductors i a la qual ha seguiI l'aprovació del corresponenI
reglamenI miIjançanI Reial decreI 14oS}1º88, de 2 de desembre. En l'àmbiI
inIernacional s'ha d'esmenIar el TracIaI sobre la propieIaI inIel·lecIual respecIe
dels circuiIs inIegraIs adopIaI a WashingIon el 2o de maig de 1º8º i que si bé
encara no ha enIraI en vigor esIà relerenciaI en l'acord ADFIC.
L'objecIe suscepIible de proIecció són les Iopogralies dels producIes semicon-
ducIors (arI. º LTFS). El signilicaI d'aquesIa noció i, per IanI, de l'objecIe de
proIecció, és delimiIaI miIjançanI la inclusió de les corresponenIs delinicions
de Iopogralia (arI. 1.2 LTFS) i de producIe semiconducIor (arI. 1.1 LTFS). L'unic
requisiI objecIiu que han de saIisler les Iopogralies dels producIes semicon-
ducIors és l'originaliIaI, això és, han de ser lruiI de l'eslorç del seu creador i
no han de ser un producIe correnI de la indusIria (arI. 2.2 LTFS). El dreI a la
proIecció perIany a les persones creadores de les Iopogralies dels producIes
semiconducIors i als seus dreIhavenIs (arI. 3.1 LTFS).
El naixemenI de la proIecció esIà subjecIe a la prèvia presenIació d'una
sol·liciIud de regisIre davanI de l'OEFM que la concedirà o denegarà després
de ler-ne un examen per comprovar si concorren els requisiIs necessaris (arI. 4
LTFS). El IiIular de la proIecció jurídica de les Iopogralies de producIes semi-
conducIors gaudeix d'un conjunI de dreIs exclusius (arI. 2.1 LTFS) consisIenIs
en la reproducció, l'exploIació comercial o la imporIació de la Iopogralia (arI.
S LTFS). La durada de la proIecció és de deu anys (arI. 7 LTFS) i el IiIular poI
exerciIar IoIes les accions previsIes en l'LF per a la delensa del seu dreI (arI.
8 LTFS).
7.3. Programex d'ord¡nador
La proIecció dels programes d'ordinador s'ha organiIzaI miIjançanI la disci-
plina de la propieIaI inIel·lecIual o dreI d'auIor, després d'una llarga discus-
sió a escala inIernacional enIre aquesIa possibiliIaI o la de proIegir-los miIjan-
çanI paIenI. En l'àmbiI comuniIari aquesIa opció s'ha plasmaI en la DIrectIva
º1/250/CLL del Consell, de 14 de maIg de 1ºº1, sobre la proteccIó ¡ur¡dI-
ca de programes d'ordInador que equipara els programes d'ordinador a les
obres liIeràries (arI. 1.1). AquesIa opció s'explica lonamenIalmenI per raons
pràcIiques
12
encara que Iampoc no hi lalIen les dogmàIiques
13
.
L'ordenamenI espanyol Iambé havia opIaI per la proIecció dels programes
d'ordinador conliguranI-los com una modaliIaI de la propieIaI inIel·lecIual en
la Llei 22}1º87, d'11 de novembre, de propieIaI inIel·lecIual, i posIeriormenI
després de l'obligada adapIació de la LFI a la DirecIiva comuniIària per la Llei
1o}1ºº3, de 23 de desembre, el règim especial esIà conIinguI en els arIicles ºS
a 104 del Reial decreI legislaIiu 1}1ººo, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el Text
reIós de la lleI de propIetat Intel·lectual (LFI).
La proIecció dels programes d'ordinador miIjançanI la disciplina general del
dreI d'auIor i de les obres liIeràries en parIicular es desprèn del que disposa
l'arIicle ºS LFI malgraI que en l'enumeració de les obres objecIe de propieIaI
inIel·lecIual hi ligurin els programes d'ordinador (arI. 10.1.i LFI) relacionaIs
com una caIegoria dilerenI de les obres liIeràries (arI. 10.1.a LFI). El dreI d'auIor
no és l'unica modaliIaI de proIecció dels programes d'ordinador, ja que Iambé
es poden IuIelar quan lormin parI d'una paIenI (arI. 4.3 LF), secreI empresarial,
Iopogralia de producIe semiconducIor, marca o miIjançanI la disciplina del
dreI conIra la compeIència deslleial o dels conIracIes (arI. ºo.3.II i 104 LFI).
L'objecIe proIegiI és el programa d'ordinador deliniI com IoIa sequència
d'insIruccions o indicacions desIinades a ser uIiliIzades, direcIamenI o indi-
recIamenI, en un sisIema inlormàIic per a ler una lunció o una Iasca o per a
obIenir un resulIaI deIerminaI, sigui quina sigui la seva lorma d'expressió o
lixació (arI. ºo.1.I LFI). L'expressió proçrama J'orJìnaJor comprèn així maIeix
la documenIació preparaIòria i la maIeixa proIecció s'aIorga a la documenIa-
ció Iècnica i els manuals d'us d'un programa (arI. ºo.1.II LFI). L'àmbiI objecIiu
de la proIecció s'esIén només a l'expressió, sigui quina sigui la seva lorma (arI.
ºo.3.1 LFI), quedanI excloses les idees i principis en els quals es basen quals-
sevol dels elemenIs d'un programa d'ordinador (arI. ºo.4 LFI).
L'unic requisiI objecIiu que ha de concórrer en el programa d'ordinador per
a ser suscepIible de proIecció miIjançanI el dreI d'auIor és l'originaliIaI, això
és, que sigui una creació inIel·lecIual pròpia de l'auIor (arI. ºo.2 LFI) i, per
IanI, que no sigui coneguI anIeriormenI. La propieIaI inIel·lecIual sobre els
programes d'ordinador es reconeix pel sol leI de la creació (arI. 1 LFI) sense
que s'exigeixi cap requisiI de regisIre. ExisIeix, però, el RegisIre General de la
FropieIaI InIel·lecIual (arI. 13º LFI) en el qual es poden inscriure els dreIs de
(12)
CosLos d'obLenció d'una paLenLi
publiciLaL de l'objecLe paLenLaL en-
fronL de la proLecció sense regisLre
pròpia del dreL d'auLor.
(13)
lalLa de noveLaL i acLiviLaL in-
venLiva.
propieIaI inIel·lecIual, inscripció que produeix una presumpció ìurìs tantum
que el programa exisIeix i que perIany al IiIular regisIral (arI. 140.3 LFI) i en-
cara que el RGFI és public (arI. 140.4 LFI) s'esIableixen limiIacions respecIe als
elemenIs del programa d'ordinador que són suscepIibles de consulIa publica
(arI. 101 LFI).
La IiIulariIaI del dreI d'auIor sobre un programa d'ordinador perIany a l'auIor
del programa, que és la persona o grup de persones naIurals que l'hagin creaI
(arI. º7.1 LFI). La LFI preveu, a més, els supòsiIs d'aIribució de la IiIulariIaI
del dreI d'auIor quan el programa és una obra col·lecIiva (arI. º7.2 LFI) o de
col·laboració (arI. º7.3 LFI) i en el supòsiI que sigui creaI per un Ireballador
en el marc d'una relació laboral (arI. º7.4 LFI). El conIinguI del dreI d'auIor
sobre els programes d'ordinador es delimiIa miIjançanI l'enumeració de les
laculIaIs que conliguren el dreI d'exploIació. El dreI moral sobre el programa
d'ordinador Ié el conIinguI general que li és propi (arI. 14 LFI) i només solreix
un reIall respecIe a la laculIaI de ler noves versions (arI. 100.4 LFI).
Els dreIs d'exploIació comprenen les laculIaIs de reproducció (arI. ºº.I.a LFI),
Iranslormació (arI. ºº.I.b LFI) i disIribució (arI. ºº.I.c LFI) del programa
d'ordinador. La regulació de les laculIaIs acaba amb la previsió de l'esgoIamenI
de la laculIaI de disIribució sobre les còpies comercialiIzades pel IiIular del
dreI a la Unió Europea (arI. ºº.II ìn jìne LFI). AquesIes laculIaIs esIan, però,
subjecIes a un conjunI de limiIacions la linaliIaI de les quals és impedir que
aquesIes es consIiIueixin en obsIacles per a l'us del programa d'ordinador per
a un adquirenI legíIim (arI. 100.1 i 2 LFI) o que impedeixin l'accés a les idees
i principis en què es basen qualsevol dels seus elemenIs (arI. 100.3, S i o LFI).
La durada dels dreIs d'exploIació d'un programa d'ordinador serà la previsIa
amb caràcIer general quan el IiIular sigui una persona naIural (arI. º8.1 i 2o
LFI) i de seIanIa anys quan el IiIular sigui una persona jurídica.
7.4. Creac¡onx gubI¡c¡tàr¡ex
Les creacions publiciIàries són obres de la menI humana que es caracIeriIzen,
enlronI d'alIres creacions inIel·lecIuals, perquè es lan amb la linaliIaI de pro-
moure de manera direcIa o indirecIa la conIracIació de béns i serveis. AquesIa
caracIerísIica relereix la linaliIaI maIeixa de la publiciIaI i ja que aquesIa com-
prèn qualsevol lorma de comunicació (arI. 2 LGF) resulIa que és irrellevanI
el miIjà en què s'expressi la creació publiciIària bé en IexIos escriIs o orals o
bé en represenIacions gràliques, loIogràliques, sonores o audiovisuals. La pro-
Iecció de les creacions publiciIàries es planIeja respecIe a dilerenIs subjecIes
perquè aquesIes consIiIueixen amb lrequència l'objecIe d'un conIracIe enIre
l'anuncianI o una agència (arI. 10 LGF) i una alIra persona i, per IanI, són el
lruiI de l'eslorç creaIiu d'una o més persones que després no l'uIiliIzen per a
les linaliIaIs de la seva pròpia publiciIaI. Això explica que l'unica disposició
que d'una manera direcIa IracIa de la proIecció de les creacions publiciIàries,
disposanI que podran gaudir dels dreIs de propieIaI indusIrial o inIel·lecIual,
esIigui siIuada en el marc de la disciplina dels conIracIes publiciIaris (arI. 1S
a 24 LGF).
La proIecció de les creacions publiciIàries miIjançanI la propieIaI indusIrial
o inIel·lecIual queda condicionada al leI que reuneixin els requisiIs exigiIs
per les disposicions vigenIs (arI. 23.I LGF). La proIecció de les creacions pu-
bliciIàries miIjançanI una de les dilerenIs modaliIaIs de propieIaI indusIrial
o inIel·lecIual no signilica una proIecció direcIa de les creacions publiciIàries
com a Ials, ja que aquesIes no consIiIueixen l'objecIe de proIecció especílic
de cap d'aquesIes modaliIaIs. En aquesIs casos la creació publiciIària poI ser
suscepIible de IuIela en la mesura que consisIeixi en una creació de lorma
proIegible miIjançanI:
º model o dibuix indusIrial o arIísIic (marxandaIge),
º miIjançanI marca si consisIeix en un signe uniIari (eslògan publiciIari),
º linalmenI miIjançanI dreI d'auIor sempre que consIiIueixi una creació ori-
ginal de caràcIer liIerari o arIísIic (arI. 10 LFI), possibiliIaI previsIa indirec-
IamenI en l'àmbiI de les obres audiovisuals (arI. º0.o LFI).
En IoIs els supòsiIs anIeriors, la proIecció no Ié en compIe el caràcIer publici-
Iari de la creació IuIelada, ja que la IiIulariIaI del dreI d'exclusiva en cada una
d'aquesIes modaliIaIs correspondrà o bé a l'auIor de la corresponenI modaliIaI
de creació o bé en el cas de la proIecció miIjançanI marca a l'anuncianI. La
proIecció direcIa davanI Iercers de les creacions publiciIàries com a Ials s'ha
de siIuar en el dreI conIra la compeIència deslleial. L'auIor de la creació publi-
ciIària menIre no s'hagi uIiliIzaI gaudeix davanI Iercers de la proIecció que li
olereix la disciplina dels secreIs empresarials (arI. 13 LCD). L'anuncianI, per
la seva banda, podrà IuIelar els seus inIeressos davanI Iercers miIjançanI el rè-
gim dels acIes d'imiIació conlusa de publiciIaI (arI. o.b LGF i o LCD). AquesIa
ulIima possibiliIaI Iroba el seu lonamenI en la IuIela insIiIucional del mercaI
perquè miIjançanI la prohibició dels acIes d'imiIació conlusa de la publiciIaI
s'assegura la disIinció de les dilerenIs olerIes al mercaI i s'eviIa la conlusió dels
consumidors respecIe a l'origen empresarial de les presIacions objecIe de la
publiciIaI.
8. La tranxm¡xx¡ó deIx dretx de grog¡etat ¡nduxtr¡aI
Els dreIs que conlereixen les dilerenIs modaliIaIs de proIecció de la propieIaI
indusIrial i inIel·lecIual són Iransmissibles per IoIs els miIjans que el dreI re-
coneix i el maIeix podem dir de les corresponenIs sol·liciIuds de concessió
(arI. 74 i 1S4 LF, Sº LFJDI, 20 LOV, 4.3 LTFS i 42 i 43 LFI). La Iransmissió
d'aquesIs dreIs poI consIiIuir una Iransmissió plena de la IiIulariIaI sobre els
corresponenIs IíIols de proIecció o bé una Iransmissió limiIada o parcial en
la qual el dreI circula però no es produeix un canvi de IiIulariIaI. El canvi de
IiIulariIaI sobre aquesIs dreIs es poI produir IanI per successió universal inIer
vivos
14
o mortìs causa com per successió parIicular miIjançanI diversos nego-
cis
1S
. La Iransmissió limiIada o parcial es produeix miIjançanI l'aIorgamenI de
les dilerenIs llicències o amb la consIiIució de dreIs reals com l'usdelruiI o la
hipoIeca mobiliària.
La Iransmissió de qualsevol Iipus dels dreIs de propieIaI indusIrial i
inIel·lecIual esIà soImesa al complimenI d'un requisiI de lorma, ja que el ne-
goci de Iransmissió ha de consIar per escriI (arI. 74.2 LF i So RD 224S}1º8o,
Sº.2 LFJDI, 20.3 LOV, 4.3 LTFS i DA RD 14oS}1º88 i 4S LFI), i perquè la Irans-
missió Iingui elecIes davanI Iercers és necessari complir amb un requisiI de
publiciIaI consisIenI en la inscripció d'aquesIa al regisIre corresponenI (arI.
7º.3 LF i So RD 224S}1º8o, Sº.2 LFJDI, 4.3 LTFS i DA RD 14oS}1º88). El com-
plimenI del requisiI de regisIre de la Iransmissió comporIa que en alguns su-
pòsiIs no sigui sulicienI plasmar-la en un documenI privaI sinó que el negoci
de Iransmissió s'hagi de ler consIar en documenI public, perquè per Ial que
els acIes de Iransmissió Iinguin accés al corresponenI regisIre han de consIar
en documenI public (arI. 7º.S LF i So RD 224S}1º8o, o3.2 LFJDI, 33 LOV, 4.3
LTFS i DA RD 14oS}1º88).
8.1. EI contracte de II¡cènc¡a de gatent ¡ de
El contracte de llIcèncIa de paIenI o de qualsevol alIre bé immaIerial
objecIe de proIecció miIjançanI un dels IíIols de propieIaI indusIrial
consisIeix en un negoci jurídic miIjançanI el qual el IiIular de la paIenI o
d'una alIra modaliIaI de propieIaI indusIrial (llicencianI) auIoriIza una
alIra persona (llicenciaIari) a exerciIar IoIes o algunes de les laculIaIs
que inIegren el conIinguI del dreI de paIenI o d'una alIra modaliIaI de
propieIaI indusIrial a canvi d'una conIrapresIació.
(14)
lusió de socieLaLs o Lransmissió
d'esLablimenL mercanLil.
(15)
PermuLa, cessió, aporLació a
una socieLaL.
L'ob¡ecte del contracte de llicència esIà consIiIuïI per un dreI de propieIaI in-
dusIrial sobre un bé immaIerial i la causa del conIracIe consisIeix a laciliIar que
un Iercer pugui exercir alguna, algunes o IoIes les laculIaIs que l'ordenamenI
(1ó)
lnvenció, disseny, know how,
eLc.
reconeix al IiIular del corresponenI dreI sobre un bé immaIerial jurídicamenI
proIegiI
1o
. La causa s'assoleix miIjançanI la realiIzació de la presIació essencial
del conIracIe consisIenI en l'aIorgamenI per parI del llicencianI d'una llicència
o auIoriIzació per a exerciIar alguna, algunes o IoIes les laculIaIs que inIegren
el conIinguI d'aquesI dreI objecIe del conIracIe de llicència.
Les dilerenIs modaliIaIs de llicències d'exploIació dels objecIes de proIecció
de la propieIaI indusIrial es poden ordenar segons diversos criIeris. ExisIeixen
conIracIes de llicència t¡pIcs perquè esIan regulaIs per l'ordenamenI jurídic,
encara que sigui de manera escassa i lragmenIària, o at¡pIcs perquè no Ienen
aquesIa regulació (conIracIe de llicència de lnow how). El conIracIe de llicèn-
cia és, a més, un conIracIe consensual, això és, que es perlecciona pel consen-
IimenI de les parIs, sense necessiIaI de cap lorma, i és Iambé un conIracIe bi-
laIeral i sinal·lagmàIic, ja que crea obligacions per a IoIes dues parIs i aquesIes
són correlaIives enIre si. L'al·ludiI caràcIer lragmenIari o escàs del règim dels
conIracIes Iípics de llicència o la siIuació dels aIípics la rellevanI inIerrogar-se
sobre la seva naIuralesa jurídica a li d'idenIilicar el règim que s'haurà d'aplicar
si no hi ha disciplina conIracIual. En l'acIualiIaI la posició més esIesa sobre
la naIuralesa jurídica del conIracIe de llicència és que no poI ser subsumiI en
cap ligura Iípica, de manera que, si bé el conIracIe d'arrendamenI és el que en
general presenIa més idenIiIaI de raó, no es poI excloure l'aplicació analògica
de les normes previsIes per a alIres ligures conIracIuals com la socieIaI o la
compravenda, sempre que hi sigui presenI la idenIiIaI de raó.
Amb relació a les paIenIs, la LF disIingeix tres tIpus de llIcèncIes:
1) Llicència conIracIual (arI. 74 a 80 LF)
2) Llicència de ple dreI (arI. 81 i 82 LF)
3) Llicència obligaIòria (arI. 83 a 107 LF)
Ara bé, si aIenem al criIeri de l'origen de la llicència, unicamenI hi ha dos
Iipus de llicències: les contractuals, que comprenen IanI les així denominades
com les llicències de ple dreI, i que Ienen el seu origen en un negoci jurídic, i
les oblIgatòrIes, que deriven d'un acIe adminisIraIiu d'aIorgamenI emanaI de
l'OEFM al marge de la volunIaI del IiIular de la paIenI. El règim jurídic de les
llicències conIracIuals s'inIegra pel que disposa la LF, pels pacIes esIablerIs per
les parIs i es podran aplicar analògicamenI les normes d'alguna de les ligures
conIracIuals Iípiques amb què poden guardar idenIiIaI de raó.
El conIinguI obligacional mínim del conIracIe de llicència de paIenI respecIe
al llicencianI comprèn:
º l'obligació de posar en possessió del llicenciaIari la invenció objecIe de la
paIenI (arI. 1SS4, 1r. CC),
º l'obligació de posar a disposició del llicenciaIari els coneixemenIs Iècnics
que Iingui i que resulIin necessaris per a procedir a una adequada explo-
Iació de la invenció (arI. 7o.1 LF),
º l'obligació d'indemniIzar els danys i perjudicis que solreixi el llicenciaIari
en cas que es declari que no Ienia la IiIulariIaI o les laculIaIs necessàries
per a la conclusió del negoci (arI. 77.1 LF), i
º l'obligació de respondre solidàriamenI amb el llicenciaIari dels danys i per-
judicis causaIs a Ierceres persones per delecIes inherenIs a la invenció ob-
jecIe de la paIenI (arI. 78.1 LF), si bé l'arIicle 78.2 LF li concedeix una acció
de reembossamenI inIern davanI el llicenciaIari.
Les obligacions que, per parI seva, assumeix el llicenciaIari són:
º l'obligació d'abonar la conIrapresIació en la manera i quanIia pacIades (arI.
1SSS, 1r CC),
º l'obligació d'exploIar la paIenI (arI. 83 LF),
º l'obligació d'adopIar les mesures necessàries per a eviIar la divulgació dels
coneixemenIs secreIs Iransmesos (arI. 7o.2 LF), i
º l'obligació de respondre dels danys produïIs per l'exploIació de la invenció
paIenIada (arI. 78.1 LF).
Les llIcèncIes de ple dret que, com hem assenyalaI, Iambé Ienen naIu-
ralesa conIracIual, són soImeses a un règim jurídic especial en concórrer
deIerminades circumsIàncies.
La conclusió d'aquesIes llicències exigeix que el IiIular de la paIenI laci una
ìnvìtatìo aJ ojjerenJum consisIenI en un olerimenI, miIjançanI una declaració
escriIa dirigida a l'OEFM on manilesIi que permeIrà a qualsevol inIeressaI la
uIiliIzació de la invenció paIenIada miIjançanI una compensació adequada.
L'OEFM dilondrà i inscriurà la declaració del IiIular de la paIenI (arI. 81.1 LF),
que podrà reIirar l'olerimenI en qualsevol momenI, sempre que cap Iercer no
hagi presenIaI un escriI davanI de l'OEFM on declari la seva inIenció d'uIiliIzar
la paIenI (arI. 81.2 LF). La uIiliIzació de la paIenI es poI iniciar sense més
IràmiIs una seImana després de la daIa de sorIida de la noIilicació remesa per
l'OEFM al Iercer (arI. 82.2 LF). El llicenciaIari haurà de pagar una compensació
o regalia al IiIular de la paIenI que, a lalIa de pacIe, serà lixada per l'OEFM (arI.
82.3 LF). En qualsevol cas, les llicències de ple dreI no poden Ienir el caràcIer
d'exclusives i es consideren com a llicències conIracIuals (arI. 81.4 LF).
La consIiIució de les llIcèncIes oblIgatòrIes es produeix miIjançanI un
acIe adminisIraIiu d'aIorgamenI emanaI de l'OEFM com a consequèn-
cia de la presenIació d'una sol·liciIud de concessió davanI de l'OEFM
sempre que concorri alguna de les circumsIàncies previsIes a aquesIs
elecIes i que la paIenI no esIigui subjecIa a l'olerimenI de llicències de
ple dreI (arI. 8o LF).
Les llicències obligaIòries es divideixen en quaIre classes segons la circumsIàn-
cia que concorri (arI. 8o LF).
1) La primera és la llIcèncIa oblIgatòrIa per Ialta o InsuIIcIèncIa
d'explotacIó de la InvencIó patentada (arI. 8o.a i 87), que esIà vincula-
da a l'obligació d'exploIar la paIenI (arI. 83 LF) en el IerriIori nacional al
qual al·ludeix l'arIicle 83. La concessió d'aquesIa llicència és procedenI quan
Iranscorre el Iermini esIablerI per iniciar l'exploIació de la paIenI o quan
l'exploIació s'hagi inIerrompuI duranI més de Ires anys, llevaI que s'hagin leI
preparaIius seriosos i elecIius per a dur a Ierme l'exploIació o exisIeixin excu-
ses legíIimes. La concessió de la llicència obligaIòria Ié en aquesI supòsiI un
caràcIer sancionador marcaI, ja que la concessió del dreI de paIenI només es
jusIilica en la mesura que la invenció sigui elecIivamenI exploIada pel IiIular.
En les alIres circumsIàncies en què esIà previsIa la consIiIució de llicències
obligaIòries aquesIes esdevenen els insIrumenIs d'inIervenció dels poders pu-
blics en l'economia.
2) La segona és la llIcèncIa oblIgatòrIa per necessItats d'exportacIó (arI. 8o.b
i 88 LF) la concessió de la qual és procedenI quan un mercaI d'exporIació no
pugui ser proveïI per la insuliciència de la producció de l'objecIe de la paIenI.
En aquesI cas, el Govern poI soImeIre la paIenI, miIjançanI Reial decreI, al
règim de les llicències obligaIòries, amb la linaliIaI d'aIendre les necessiIaIs no
coberIes de l'exporIació.
3) La Iercera classe esIà consIiIuïda per les llIcèncIes oblIgatòrIes per depen-
dèncIa entre les patents o entre patents I drets d'obtencIó vegetal (arI. 8o.c
LF). La concessió d'aquesIes llicències es poI produir en Ires supòsiIs: en primer
lloc, quan la paIenI posIerior no poI ser exploIada sense deIrimenI dels dreIs
conleriIs per una paIenI o per un dreI d'obIenció vegeIal anIerior (arI. 8º. 1
LF), en segon lloc, quan no és possible obIenir o exploIar un dreI d'obIenció
vegeIal sense deIrimenI dels dreIs conleriIs per una paIenI (arI. 8º.2 LF) i en
Iercer lloc, quan una paIenI de procedimenI posIerior serveixi per a l'obIenció
d'una subsIància química o larmacèuIica proIegida per una paIenI anIerior
(arI. 8º. 3 LF).
En els Ires casos releriIs, els qui sol·liciIin la concessió de la llicència obligaIò-
ria han de demosIrar que la invenció o la varieIaI represenIa un procés Iècnic
signilicaIiu de considerable imporIància econòmica amb relació a la invenció
reivindicada a la paIenI anIerior o la varieIaI proIegida pel dreI d'obIenció
vegeIal anIerior i que han inIenIaI, sense aconseguir-ho en un Iermini pru-
dencial, obIenir del IiIular de la paIenI o del dreI d'obIenció vegeIal anIerior
una llicència conIracIual en Iermes i condicions raonables (arI. 8º. 4 LF). El
conIinguI d'aquesIes llicències obligaIòries serà unicamenI el necessari per a
permeIre l'exploIació de la invenció proIegida per la paIenI o de la varieIaI
proIegida pel dreI d'obIenció vegeIal de què es IracIi (arI. 8º.o LF).
4) La quarIa i ulIima classe de llicències obligaIòries són les llIcèncIes oblIga-
tòrIes per motIus d'Interès públIc (arI. 8o.d i º0 LF). Els moIius d'inIerès pu-
blic exisIeixen quan la saluI publica, la delensa nacional o el desenvolupamenI
Iecnològic del país exigeixen l'inici, incremenI o modilicació qualiIaIiva de
l'exploIació. El Govern, a proposIa del MinisIeri d'IndusIria i Energia, aIorga
la concessió miIjançanI Reial decreI. L'obIenció d'una llicència en qualsevol
de les quaIre circumsIàncies descriIes es poI assolir per miIjà d'una sol·liciIud
de mediació de l'OEFM per a la consecució d'una llicència conIracIual amb
el IiIular de la paIenI (arI. º1 a º4 LF). El procedimenI de concessió de llicèn-
cies obligaIòries en senIiI esIricIe, aIès el caràcIer laculIaIiu de la sol·liciIud
de mediació, s'inicia amb la presenIació d'una sol·liciIud davanI de l'OEFM
en la qual s'acrediIaran les circumsIàncies que jusIiliquen la concessió de la
llicència (arI. ºS LF). Una vegada presenIada la sol·liciIud i elecIuaI el IrasllaI
d'aquesIa al IiIular de la paIenI perquè conIesIi (arI. ºo LF), l'OEFM resoldrà
sobre la concessió o denegació de la llicència (arI. º7 LF). ConIra la resolució
de l'OEFM es poI recórrer davanI de la jurisdicció conIenciosa adminisIraIiva,
malgraI que la inIerposició del recurs no suspèn l'execució (arI. º7.S LF).
En cas de concessió de la corresponenI llicència obligaIòria, l'OEFM lixa el
conIinguI de la llicència amb subjecció a les normes que sobre això esIableix
la LF (arI. º7.3 LF). AquesIes normes disposen que les llicències obligaIòries
no poden ser exclusives (arI. 101.1 LF) i que han de comprendre les addicions
(arI. 103 LF). Amb relació als dreIs i obligacions de les parIs es reconeix al
IiIular de la paIenI el dreI a percebre una compensació econòmica que es poI
modilicar duranI la vida del conIracIe (arI. 101.2, 102.2 i 10S.1). El llicenciaIari
no poI imporIar l'objecIe de la paIenI ni concedir subllicències, Iampoc no
poI cedir la llicència, llevaI que es IransmeIi junIamenI amb l'empresa o parI
de l'empresa que l'exploIi (arI. 104 LF).
LI¡cènc¡ex x¡mgIex ¡ II¡cènc¡ex excIux¡vex
DepenenI del caràcIer de la llicència concedida miIjançanI la conclusió del conIracIe
podem dIstIngIr entre llIcèncIes sImples I llIcèncIes exclusIves. Les llicències simples
són aquelles en les quals el llicencianI reIé la laculIaI de concedir noves llicències o ex-
ploIar per si maIeix la invenció objecIe de la paIenI llicenciada. L'LF esIableix que, llevaI
de pacIe en conIra, les llicències s'enIendran que no són exclusives (arI. 7S.S LF). Les
llicències exclusives són aquelles en les quals el llicencianI no poI concedir noves llicèn-
cies i per a poder exploIar la paIenI objecIe d'aquesIes llicències s'haurà d'haver reservaI
expressamenI aquesI dreI (arI. 7S.o LF).
LI¡cènc¡ex I¡m¡tadex ¡ ¡I·I¡m¡tadex
Segons l'àmbiI de les laculIaIs inIegranIs del dreI de paIenI que s'aIribueixen al llicenci-
aIari es poI disIingir enIre llicències limiIades i llicències il·limiIades (arI. 7S.1 LF). Les
llicències il·limiIades aIribueixen IoIes aquesIes laculIaIs i, al conIrari, les llicències limi-
Iades només aIribueixen algunes d'aquesIes laculIaIs o bé les aIorguen IoIes però amb
subjecció a algun límiI releriI a la durada, a les laculIaIs concedides, a la uIiliIzació de la
invenció paIenIada o a l'esIablimenI d'un límiI quanIiIaIiu. La violació dels límiIs com-
porIen una violació del dreI de paIenI per la qual cosa es podran emprendre conIra el
llicenciaIari no solamenI les accions derivades del conIracIe de llicència sinó Iambé les
accions per violació del dreI de paIenI (arI. 7S.2 LF).
8.2. La tranx¡erènc¡a de tecnoIog¡a
Els conIracIes de llicència de paIenI, de lnow how o de qualsevol alIra modali-
IaI de propieIaI indusIrial permeIen la dilusió de la Iecnologia i la millora de la
producció més enllà dels IiIulars de la invenció objecIe de la paIenI o del secreI
empresarial, ja que miIjançanI aquesIs s'auIoriIza un Iercer a ler servir i ex-
ploIar els corresponenIs béns immaIerials. Es lrequenI, IanmaIeix, que en els
conIracIes de llicència de paIenI o en els de llicència de lnow how s'incloguin
clàusules limiIadores de la compeIència que poden suposar una violació IanI
de l'arIicle 1 de la LDC com de l'arIicle 81.1 TCEE.
Això no obsIanI, IanI en l'àmbiI comuniIari com en l'ordenamenI espanyol
esIà previsIa una exempció per caIegories aplicable als acords de llicència de
paIenI purs, als acords de llicència de lnow how purs i als acords de llicència
mixIos de paIenI i lnow how. En l'àmbiI del ReglamenI (CE) numero 240}1ººo,
de la Comissió, de 31 de gener de 1ººo, relaIiu a l'aplicació de l'aparIaI 3 de
l'arIicle 8S del TracIaI a cerIes caIegories d'acords de Iranslerència de Iecno-
logia, es conIé l'esmenIada exempció en bloc sempre que les clàusules dels
acords s'ajusIin al que s'esIableix en aquesI. L'exempció es jusIilica perquè els
avanIaIges econòmics que proporciona la dilusió de la Iecnologia i la millora
de la producció al si de la Unió Europea compensen prou les limiIacions de la
compeIència que puguin imposar.
En l'àmbiI inIern espanyol, la publicació del Reial decreI 378}2003, de 28 de
març, ha incorporaI al dreI inIern l'exempció per caIegories previsIa en el Re-
glamenI (CE) numero 240}1ººo, de la Comissió, de 31 de gener de 1ººo, ja que
en el seu arIicle 2.2 es preveu que de conlormiIaI amb el que disposa l'arIicle
S.1.a) de la Llei 1o}1º8º, de 17 de juliol, queden auIoriIzaIs els acords en els
quals parIicipin unicamenI dues empreses i imposin resIriccions amb relació
a l'adquisició o uIiliIzació de dreIs de propieIaI indusIrial o inIel·lecIual, o de
coneixemenIs secreIs indusIrials o comercials, en la mesura que aquesIs acords
alecIin unicamenI el mercaI nacional i sempre que compleixin les disposici-
ons esIablerIes en aquesI reglamenI o en els reglamenIs comuniIaris que el
subsIiIueixin.
Rexum
L'expressió propìetat ìnJustrìal designa les dilerenIs modaliIaIs de proIecció
d'invencions o creacions de la menI humana per miIjà de la concessió d'un
dreI d'exclusió enlronI de Iercers respecIe de la seva exploIació al mercaI i amb
linaliIaIs concurrencials. Els dreIs de propieIaI indusIrial produeixen una Ien-
sió amb el dreI de la compeIència en suposar una limiIació de la compeIència
respecIe a l'exploIació d'aquells béns immaIerials. El lonamenI d'aquesIa limi-
Iació i dels cosIos socials que comporIa es Iroba en la linaliIaI de promoure
la compeIència en l'àmbiI de la innovació i el desenvolupamenI, que no Iin-
dria lloc en un mercaI en compeIència perquè no seria possible recuperar les
inversions leIes.
El primer IíIol de propieIaI indusIrial esIudiaI és la paIenI, que Ié per objecIe la
proIecció de les invencions. Les invencions suscepIibles de proIecció miIjan-
çanI paIenI consisIeixen en una regla Iècnica en la qual concorren els requisiIs
de paIenIabiliIaI. El dreI a la paIenI correspon a l'invenIor i consisIeix en el
dreI a sol·liciIar i obIenir la proIecció per miIjà de paIenI per a una invenció.
La concessió de la paIenI és el producIe d'una resolució adminisIraIiva que
posa li al procedimenI de concessió. La paIenI delineix la posició jurídica de
l'invenIor que ha obIinguI el corresponenI IíIol, i el seu conIinguI esIà consIi-
IuïI pel dreI de paIenI. El IiIular de la paIenI compIa amb un conjunI d'accions
per a IuIelar les laculIaIs que inIegren el conIinguI del dreI de paIenI enlronI
dels acIes que suposin una violació d'aquesIes. La inIernacionaliIzació i globa-
liIzació de l'economia enlronI del caràcIer IerriIorial dels dreIs de paIenI naci-
onals han porIaI a la regulació inIernacional dels dreIs de propieIaI indusIrial.
El model d'uIiliIaI consIiIueix un IíIol de propieIaI indusIrial que Ié per ob-
jecIe la proIecció d'invencions consIiIuïdes per una lorma que proporciona
una lunció Iècnica, però que no Ienen l'acIiviIaI invenIiva que s'exigeix per
a l'obIenció d'una paIenI. Els models i dibuixos indusIrials Iambé són IíIols
de propieIaI indusIrial en els quals l'objecIe de proIecció no és una invenció,
sinó una creació de lorma desIinada a servir de Iipus per a la labricació d'un
producIe. La proIecció dels secreIs empresarials compleix una lunció comple-
menIària del sisIema de proIecció de la propieIaI indusIrial, i el seu objecIe esIà
consIiIuïI per qualsevol classe d'inlormació secreIa que proporciona un avan-
IaIge compeIiIiu. El desenvolupamenI Iecnològic ha produïI l'aparició d'alIres
innovacions i creacions la necessiIaI de proIecció de les quals es lonamenIa en
raons idènIiques. AquesIes noves modaliIaIs de proIecció de béns immaIerials
són les obIencions vegeIals, les Iopogralies de producIes semiconducIors, els
programes d'ordinador i les creacions publiciIàries.
Els dreIs de propieIaI indusIrial són com a Ials Iransmissibles per IoIs els miI-
jans que el dreI reconeix. MalgraI això, la Iransmissió d'aquesIs dreIs s'ha de
ler complinI amb uns requisiIs de lorma i de publiciIaI. La modaliIaI de Irans-
missió més imporIanI és la llicència de propieIaI indusIrial, miIjançanI la qual
el IiIular IransmeI a un Iercer el dreI a exerciIar IoIes o algunes de les lacul-
IaIs que inIegren el conIinguI del dreI de propieIaI indusIrial a canvi d'una
conIrapresIació.
La llicència de propieIaI indusIrial no és una caIegoria unilorme, sinó que,
segons la seva lorma de consIiIució, les laculIaIs que es reserva el llicencianI
o l'ampliIud del dreI d'exploIació Iransmès es manilesIen en una pluraliIaI
de dilerenIs modaliIaIs. En qualsevol cas, les llicències de propieIaI indusIrial
laciliIen la dilusió de la Iecnologia, però és lrequenI que incloguin clàusules
limiIadores de la compeIència. Fer això, per a la seva validesa esIan subjecIes
a una disciplina especial en maIèria de delensa de la compeIència.
Exerc¡c¡x d'autoavaIuac¡ó
1. EsIabliu l'objecIe de la paIenI i del model d'uIiliIaI, i els requisiIs objecIius que s'exigeixen
per a la seva concessió.
2. Exposeu en què consisIeix el secreI empresarial i la seva lunció respecIe a la legislació de
propieIaI indusIrial.
3. Enumereu les raons per les quals la proIecció jurídica de les innovacions i creacions sorgi-
des del desenvolupamenI Iecnològic s'ha produïI miIjançanI una legislació especial.
SoIuc¡onar¡
1. L'objecIe de proIecció miIjançanI paIenI el consIiIueix una invenció, enIesa com una re-
gla Iècnica apIa per a la resolució d'un problema Iècnic indusIrial. Al conIrari, l'objecIe de
proIecció miIjançanI model d'uIiliIaI és una invenció de lorma que compleix una lunció
Iècnica. Els requisiIs objecIius que han de concórrer IanI en una invenció paIenIable com en
una invenció suscepIible de proIecció per miIjà de model d'uIiliIaI són la noveIaI, l'acIiviIaI
invenIiva i la suscepIibiliIaI d'aplicació indusIrial. Les dilerències enIre els dos IíIols de pro-
pieIaI indusIrial es Iroben en el conIinguI dels dos primers requisiIs objecIius. La noveIaI
d'una invenció paIenIable ha de ser mundial, menIre que la de l'objecIe d'un model d'uIiliIaI
n'hi ha prou que Iingui caràcIer nacional. L'acIiviIaI invenIiva de l'objecIe d'una paIenI exi-
geix que aquesI no es derivi de l'esIaI de la Iècnica d'una manera evidenI per a un experI en
la maIèria. En canvi, per a l'objecIe del model d'uIiliIaI només es demana que no es derivi de
l'esIaI de la Iècnica d'una manera molI evidenI per a un experI en la maIèria.
2. El secreI empresarial consisIeix en qualsevol classe d'inlormació empresarial que es manIé
volunIàriamenI en secreI i que proporciona un avanIaIge compeIiIiu al mercaI. La proIecció
del secreI empresarial miIjançanI una pluraliIaI de normes, i en especial per l'arIicle 13 de la
LCD, compleix una lunció complemenIària de la legislació de propieIaI indusIrial: permeI
a l'invenIor o creador Iriar la proIecció que més li convingui per a la seva invenció o crea-
ció. La linaliIaI perseguida consisIeix en el leI que sigui quina sigui la proIecció que es Iriï,
l'ordenamenI esIimuli les acIiviIaIs que conIribueixen a la innovació i al progrés Iecnològic.
3. La proIecció de les obIencions vegeIals, les Iopogralies de producIes semiconducIors i els
programes d'ordinador es lonamenIa en raons idènIiques que les que jusIiliquen la proIecció
dels béns immaIerials consIiIuenIs de l'objecIe dels IíIols de propieIaI indusIrial Iradicionals.
Les raons que expliquen la proIecció d'aquesIes noves innovacions i creacions miIjançanI
una legislació especial se cenIren en les seves peculiariIaIs. En el cas de les obIencions vege-
Ials, les peculiariIaIs es descobreixen sobreIoI en l'especialiIaI dels requisiIs objecIius exigiIs.
En canvi, en les Iopogralies de producIes semiconducIors i en els programes d'ordinador es
Iroben sobreIoI en el leI que no poden complir amb els requisiIs objecIius que Iradicional-
menI s'exigeixen a les invencions.
B¡bI¡ogra¡¡a
B¡xbaI, j., ¥¡Iadáx, C. (coord.) (1ºº0). Oerecho y tecnoloçía. Curso sohre ìnnovacìon y transje-
rencìa. Barcelona: Ariel.
Fernández-Novoa, C. (1º81). "EundamenIos del sisIema de paIenIes" (pàg. 13-30). AOlnJ
Gómez Segade, j.A. (1º88). la ley Je patentes y moJelos Je utìlìJaJ. Madrid: CiviIas.

Apuntes Derecho de Patentes.

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Apuntes Derecho de Patentes.

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

La propieIaI

Vous aimerez peut-être aussi