Orientacions per lexamen de Grec per a les PAU 2015

Pgina 1 de 2

Atenent al Currculum de Batxillerat de la matria Grec incls en el Decret

142/2008 (DOGC nm. 5183), de cara a les PAU del curs 2014-2015, i tenint en
compte all que fa referncia al Segon Any, ha estat considerat oport establir les
segents orientacions per a lexamen de Grec:

1. La llengua grega
(ats que el coneixement duna llengua sadquireix de forma progressiva, cal tenir en
compte tamb alguns continguts que corresponen al Primer Any)
- Identificaci de les lletres, accents i altres signes relacionats amb lalfabet, aix com
dels signes de puntuaci usats en grec.
- Morfosintaxi nominal: exercicis de flexi del substantiu i de ladjectiu (identificar
formes donades o escriure una forma que es demani)
Les tres declinacions
Larticle
Adjectius de 1 i 2 classe
Adjectius com i
Els graus de ladjectiu
- Morfosintaxi pronominal
(identificar formes donades o escriure una forma que es demani)
Els demostratius
Lindefinit i linterrogatiu ; el negatiu
Els pronoms personals i el pronom
El relatiu , ,
-Morfosintaxi verbal. Formes personals de la veu activa i mitjana, i formes no
personals.
Verbs en -, no contractes i contractes: temes de present, de futur i
daorist, en indicatiu, imperatiu, participi i infinitiu.
Verb : present i imperfet dindicatiu; infinitiu i participi.
Verbs en -: present dindicatiu.
Tema de present i aorist daltres verbs irregulars ds freqent: ,
, , , , , , , , etc.
-Aplicaci dels coneixements de la sintaxi nominal, verbal i oracional per poder
interpretar textos breus. Identificaci de les oracions en textos adients de dificultat
mitjana per poder-los interpretar.
x Sintaxi de linfinitiu i el participi.
x Preposicions i conjuncions.

Orientacions per lexamen de Grec per a les PAU 2015

Pgina 2 de 2

Oracions subordinades:
completives
de relatiu,
adverbials (temporals i causals)

2. Els textos dels autors grecs i la seva interpretaci

-Traducci, amb lajut del diccionari, de textos de dificultat mitjana-baixa de prosa
tica, amb anlisi sintctica implcita, i explcita quan es demani.
-Interpretaci dels aclariments morfolgics, sintctics i/o semntics que es donin a
peu de text (per exemple, respecte de formes en modes subjuntiu i optatiu, en temps
de perfet o en veu passiva) per a la seva inclusi en la traducci.
-Lectura en traducci d'obres senceres o en part, d'autors grecs. Proposem el
segent llistat orientatiu:
pica: Ilada, Odissea
Tragdia: squil, Prometeu Encadenat
Sfocles, dip Rei, Antgona
Eurpides, Medea, Bacants
Comdia: Aristfanes, Els Nvols, Lisstrata

3. El lxic grec i la seva vigncia en la terminologia culta de les llenges

modernes
- Prctica de maneig del diccionari.
- El lxic grec: familiaritzaci amb mots habituals en la prosa tica.
- Vocabulari culte i cientfic dorigen grec en catal (o en castell).
4. La idiosincrcia dels grecs i el seu llegat.
- Comprensi d'obres senceres, o de parts escollides, de la literatura grega,sobretot
referides a l'epopeia homrica i al drama, i exposici d'alguns aspectessobre la
temtica, els protagonistes i les caracterstiques del gnere literari alqual pertanyen.
- Coneixement de les restes arqueolgiques dels jaciments (Empries) i delsmuseus
que tenim al nostre abast.
- Coneixement dels gneres literaris en prosa, especialment la historiografia dpoca
clssica, aix com dels fenmens histrics que shi expliquen.
- Coneixement de les produccions artstiques dels grecs antics i la seva
funci(temples i teatres); la seva influncia en creacions posteriors fins als nostres
dies.