ORGENS

Cinc Fites en
levoluci
humana

El bipedisme.

Fa uns 4 milions d'anys.

Fa sis milions d'anys, els canvis climtics van provocar una drstica reducci de les selves
humides. Els antropoides es van veure amb la necessitat de baixar a terra, canviar d'hbitat i
desenvolupar noves estratgies de supervivncia.
Incorporar-se sobre les potes posteriors va permetre dominar l'horitz ms lluny i guanyar
resistncia per recrrer grans distncies. En abandonar anar pels arbres, les mans lliures per
agafar, transportar, i amb el temps van arribar a convertir-se en extremitats molt sofisticades.
El bipedisme va comportar una infinitat de canvis que van afectar no noms al cos sin tamb
al comportament cultural. Les adaptacions fsiques van afectar principalment a les
extremitats, la columna vertebral, el maluc i el cervell.

Per poder sostenir el cos i mantenir millor l'equilibri, la columna vertebral va passar a
sostenir-se sobre la pelvis. Aquesta, al seu torn, es va ampliar superiorment i es va tancar a la
zona de l'os sacre. Al tancar-se, va provocar l'estrenyiment del canal del part.
Per evitar els problemes durant el part, el naixement es va avanar. Per aquesta ra els
nadons humans sn extremadament immadurs en els primers mesos de vida. El part es va
convertir en una qesti social, perqu a diferncia del que succeeix amb altres animals, la
mare necessita ajuda per donar a llum.
El bipedisme va provocar tamb un canvi en els hbits alimentaris. El consum de carn va
augmentar en detriment dels vegetals. La dieta, rica en protenes, va afavorir un augment de
la massa enceflica.
Tots aquests canvis es van produir en un llarg perode de temps. Alguns homnids, com els
Australopithecus, no van aconseguir desenvolupar-los tots.

Les eines:

Fa uns 2,5 milions d'anys.

El primer representant del gnere hum (Homo) va aparixer fa

2,5 milions d'anys. El que distingeix a aquest primat dels anteriors
s la seva capacitat d'imaginar eines i fabricar-les a partir d'objectes
naturals.
A l'inici de l'evoluci tecnolgica es distingeixen quatre estadis o
modes.

Fa 2,5 milions d'anys l'Homo Habilis i l'Homo rudolfensis van comenar

a manipular els cants rodats de manera molt tosca per tal d'aconseguir
un tall ms tallant. Seleccionaven dos cantells, un rod que servia de
martell, i un altre ms pla: la futura eina. Les peces resultants d'aquesta
manipulaci reben el nom de chopper o unifacial, perqu estan

tallats per una sola cara. Els instruments ms usats en aquest

perode eren unes petites esquerdes que salten com a conseqncia
dels cops i que resulten excellents ganivets.
Tres espcies -Homo ergaster, Homo erectus, Homo
heidelbergensis- van desenvolupar les eines tallades per
les dues cares. Els bifacials o destrals de m tenen forma
de pirmide i multitud d'aplicacions.
A diferncia de les eines unifacials, es guardaven un cop
utilitzades.
L'Homo neanderthalensis va comenar a desenvolupar estris
de petit format. La talla centrpeta permet aconseguir eines
especialitzades: formes apuntades, denticulades, burins,osques...
Amb elles, els homnids van comenar a transformar l'entorn.
Moltes de les eines actuals sn evolucions, en altres materials,
d'aquestes primitives eines.
El quart estadi tecnolgic va suposar un canvi de tcnica de talla,
de centrpeta a laminar. L'objectiu era aconseguir una matriu de
pedra que proporcions moltes lasques afilades i tallants.

El foc:

Fa uns 400.000 anys.

Fa 400.000 anys, el domini del foc va representar una revoluci en les comunitats primitives.
El foc va permetre coure i conservar els aliments, i d'aquesta manera millorar la dieta. La

poblaci va augmentar proporcionalment al major nombre d'aliments. A la calor del foc els
homes van conquerir nous territoris, van sobreviure a malalties i depredadors. Les hores de
llum es van ampliar sense lmit i van sorgir nous costums socials.
Els primers homnids que van dominar el foc amb seguretat van ser l'Homo heidelbergensis a
Europa i, possiblement, l'Homo erectus a l'sia.
Un dels jaciments on l's controlat del foc est ms ben documentat s l'Abric Roman de
Capellades (Barcelona). Els neandertals de l'Abric Roman utilitzaven el foc amb diferents
finalitats. Una srie de llars alineats els protegien de l'atac dels animals salvatges. Altres
servien per cuinar i menjar. Les restes es tiraven al foc per no embrutar l'espai habitat.
Els objectes de fusta d'poques prehistriques sn prcticament inexistents. Grcies a un
motlle natural excavat sobre la pedra de travert, s'ha pogut reconstruir un trpode que els
habitants de l'Abric Roman van haver d'utilitzar per a fumar la carn.
Un enorme tronc de pi davant d'una gran llar illustra una antiga idea: va ser al voltant del foc
on els humans van articular les primeres frases. El foc va millorar la seguretat i la qualitat de
l'alimentaci.

La autoconscincia.

Fa 120.000 anys.

Els enterraments humans ens informen de l'aparici d'un comportament cultural. Per primera
vegada, l'home t conscincia de la seva prpia existncia i sofreix l'angoixa davant la mort.
La prctica funerria ms antiga que es coneix s la de l'Avenc dels Ossos (Atapuerca), una
acumulaci de cadvers en un pou vertical de fa 500.000 anys, obra de l'Homo
heidelbergensis. Es tracta d'un cas nic i excepcional en el Paleoltic Inferior, que contrasta
amb el gran nombre d'enterraments del Paleoltic Mitj.

Al principi, l'acci d'enterrar als morts tenia una finalitat higinica: evitar que els cossos fossin
devorats per altres animals o que patissin les conseqncies de l'exposici a l'aire lliure. Els
primers enterraments, molt senzills, van ser substituts per rituals cada vegada ms
complexos. El mort es dipositava acuradament en la seva tomba, al costat d'alguns objectes
que constituen l'aixovar funerari. En alguns enterraments s'han detectat restes de pollen
que indiquen la deposici de flors.

La complexitat cultural que reflecteixen les troballes sobre la vida dels Neardental (control
del foc i enterraments) juntament amb les seves caracterstiques fsiques (la gran capacitat
cranial, que obre la possibilitat del llenguatge) apunten a un comportament plenament hum.

El smbol:

L'aparici del llenguatge simblic reflecteix la

complexitat de la ment humana i la capacitat
d'abstracci. El llenguatge, l'art i la civilitzaci
es desenvoluparan a partir d'aquest primer pas.
Les obres d'art primitives tenien una funci esttica,
mstica i de cohesi social. Representaven una
experincia compartida, que aportava al grup una
simbologia prpia.

Fa 35.000 anys.

Encara que hi ha indicis molt antics en forma

d'ossos gravats o petites estatuetes, les pintures
rupestres sn les manifestacions artstiques ms
abundants i significatives. Les pintures de la Grotte
Chauvet (31.000 anys), Altamira (15.000 anys) o
Les Monedes (12.000 anys), realitzades per l'Homo
sapiens, presenten unes caracterstiques comunes.
Apareixen sempre a l'interior de les coves, en
zones fosques i sovint profundes. Les imatges
ocupen el sostre i les parets. Representen grans
herbvors-bisons, crvols, cavalls, rinoceronts-,
acompanyats de grans carnvors. Encara que les figures sn abundants no hi ha relaci entre
elles, no formen escenes. La figura humana no apareix mai.
La tcnica pictrica consistia a aplicar directament sobre la roca minerals com ocres,
hematites o carb, barrejats amb greixos o aigua. Per illuminar l'interior de la cavitat es
preparaven petites llums en les que posaven a cremar el moll dels ossos.
L'eclosi del fenomen artstic en el Paleoltic Superior parla d'una humanitat i unes societats
organitzades i complexes. la pintura no noms indica una capacitat artstica sin una
especialitzaci del treball (el pintor no caa, hi ha alg que aconsegueix l'aliment per ell).

Evoluci dels primers Homnids

Australopithecus anamensis:
Fa uns 4 milions d'anys. La locomoci bpeda s la primera gran fita de l'evoluci humana. Va
permetre tenir les mans lliures per explotar noves fonts alimentries, fabricar eines i caar.
Uns altres avantatges addicionals van ser l'augment de la resistncia per caminar llargues
distncies, l'allunyament dels rgans vitals del sl i una visi millor en els nous territoris amb
menys vegetaci.