Apunts D'estructures Algebraiques - Pep Burillo PDF

Estructures algebraiques
Pep Burillo
2012-13
Index
1 Conjunts i estructures
1.1
Aplicacions injectives i exhaustives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.2
Relacions dequivalència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .
1.3
Operacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10
1.4
Homomorfismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
2 Grups
15
2.1
Definicio i primeres propietats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
2.2
Subgrups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
2.3
Homomorfismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
2.4
El grup simètric . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
2.5
Les relacions dequivalència i els subgrups normals . . . . . . . . . . . . . . 24
3 Grups finits i els teoremes de Sylow
29
3.1
Ordre i ndex. El teorema de Lagrange . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
3.2
Accions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
3.3
p-grups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
3
INDEX
4
3.4
Els teoremes de Sylow . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
3.5
Grups simples . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39
4 Grups infinits
43
4.1
El grup lliure . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43
4.2
Presentacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
5 Anells
49
5.1
Anells i ideals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
5.2
El teorema xinès del residu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54
6 Divisibilitat en dominis dintegritat
59
6.1
Ideals primers, divisors de zero i dominis dintegritat . . . . . . . . . . . . 59
6.2
Elements primers i irreductibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61
6.3
Anells factorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
6.4
Anells principals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66
6.5
Anells euclidians . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
7 Lanell de polinomis Z[X]
71
7.1
Polinomis primitius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
7.2
Factoritzacio u
nica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
7.3
El criteri dEisenstein . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
8 M`
oduls
8.1
77
Definicio i propietats bàsiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
INDEX
8.2
Producte i suma directa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
8.3
Mòduls lliures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80
9 M`
oduls sobre anells principals
83
9.1
El teorema de Schreier . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 83
9.2
El teorema destructura
9.3
Torsio i la descomposicio en mòduls primaris . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
9.4
Unicitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91
9.5
Forma de Jordan dendomorfismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
10 Cossos
. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85
95
10.1 Caracterstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 95
10.2 Extensions algebraiques i transcendents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96
10.3 Construccions amb regle i compàs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99
A Problemes
105
A.1 Conjunts i estructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

A.2 Grups . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 108
A.3 Anells . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
A.4 Mòduls . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
A.5 Cossos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
INDEX
Captol 1
Conjunts i estructures
1.1
Aplicacions injectives i exhaustives
Definici
o 1.1.1 Sigui
f : A B
una aplicacio.
(a) Diem que f es injectiva si per a tot x, x A es te que
f (x) = f (x ) x = x .
Equivalentment, elements diferents tenen imatges diferents. Igualment, tambe podem
dir que f 1 (y) te un sol element (o cap).
(b) Diem que f es exhaustiva si per a tot y B existeix un x A per al qual f (x) = y.
Observem que això es el mateix que dir f (A) = B.
(c) Diem que f es bijectiva si es injectiva i exhaustiva.
Teorema 1.1.2 Tenim que f es bijectiva si i nomes si existeix la seva inversa f 1 .
Dem. Suposem que f es bijectiva. Aleshores per lexhaustivitat, existeix x A tal que
f (x) = y. Per injectivitat, x es u
nic. Definim aleshores f 1 (y) = x.
Per a la direccio contrària, suposem que f te una inversa g. Per tant, g f = idA
i f g = idB . Aleshores f es exhaustiva: si y B, agafem x = g(y) i òbviament
f (g(y)) = y. I f es injectiva perquè si f (x) = f (y) apliquem g als dos costats i tenim
x = y.
CAPITOL 1. CONJUNTS I ESTRUCTURES
1.2
Relacions dequival`
encia
Definici
o 1.2.1 Sigui E un conjunt. Una relacio en E es un subconjunt de E E.
Tradicionalment triem un smbol com o i escrivim x y en lloc de dir que (x, y)
pertany al subconjunt, i diem que es una relacio.
Definici
o 1.2.2 La relacio sanomena relacio dequivalència si satisfà les tres propietats seg
uents:
(a) reflexiva: x x, x E
(b) simètrica: si x y, aleshores y x, x, y E.
(c) transitiva: si x y i y z, aleshores x z, x, y, z E.
Una relacio dequivalència divideix un conjunt en classes dequivalència.
Definici
o 1.2.3 Donat un conjunt E amb una relaci
o dequivalència , la classe dequivalència de lelement a E es el conjunt
[a] = {x E | x a}
Proposici
o 1.2.4 (a) Si x [a], aleshores [a] = [x].
(b) Si [a] [b] = , aleshores [a] = [b].
Dem. Les dues es dedueixen de la propietat transitiva.
Aleshores cada classe està formada per una colla delements relacionats entre ells tots amb
tots. Qualsevol dells fa de representant de la classe. Observem que dues classes diferents
son disjuntes, i per tant el conjunt queda subdividit en una particio. Observem que si
tenim una particio, es a dir,
E=
Ai
iI
amb Ai Aj = si i = j, això defineix una relacio dequivalència fent

a b i I tal que a, b Ai
`
1.2. RELACIONS DEQUIVALENCIA
Per tant, les relacions dequivalència son bàsicament el mateix que les particions.
El conjunt de classes dequivalència sanomena conjunt quocient:
/
E = {[x] | x E}.
Sempre hi ha una aplicacio canònica (anomenada aplicaci
o quocient) que es defineix com
/
: E E
x 7 [x]
Exemple 1.2.5
Donat un espai vectorial E /i un subespai F , la relaci
o x y x y F d
ona el
conegut conjunt quocient E F .
Donat un enter positiu n Z, la relaci
o x y si i nomes si x y es un m
ultiple de
n dona un conjunt quocient amb n classes. Cada classe està formada pels enters
que tenen el mateix reste quan dividim per n. Les
/ classes son [0], [1], [2], . . . , [n 1].
Z
El quocient son els enters mòdul n i sescriu
nZ .
Per definir qualsevol cosa en un conjunt quocient, si es vol definir en una classe, i es
tria un representant, la definicio que sigui sha de demostrar que es independent del
representant escollit. Aquest proces, anomenat veure que alguna cosa està ben definida,
es extremadament important. En veurem forca exemples al llarg del curs.
Les relacions dequivalència ajuden tambe a entendre les aplicacions, i donen una mesura
de quant lluny estan de ser exhaustives i injectives.
Definici
o 1.2.6 Sigui
f : E F
una aplicacio. La relacio dequivalència donada per
x y f (x) = f (y)
es la relacio dequivalència associada a f .
Observem que el que fa aquesta relacio es identificar els elements que tenen la mateixa
imatge. Per tant, hi ha una classe per cada element de la imatge de f . Això dona el
seg
uent teorema, que es molt important perquè despres saplica a totes les estructures
algebraiques posteriors.
10
Teorema 1.2.7 (Primer teorema disomorfisme per a conjunts) Sigui

f : E F
una aplicacio, i sigui la seva relaci
o dequivalència associada. Aleshores laplicacio
definida per
/
f : E f (E)
[x] 7 f (x)
està ben definida, es bijectiva, i satisfà f = i f , on:
i es la inclusio canònica de f (E) en F , que es injectiva, i
/
es la aplicacio canònica quocient de E en E , que es exhaustiva.
/
E
w F
u
i
w f (E)
Dem. Per veure que està ben definida, simplement agafem dos representants x i y de la
clarament
mateixa classe. Aleshores, x y i per definicio de la relacio, f (x) = f (y). Es
exhaustiva, perquè si agafem y f (E), existeix x tal que f (x) = y, i per tant f([x]) = y.
I injectiva tambe, perquè hem identificat els elements que tenen la mateixa imatge: si
f([x]) = f([y]), vol dir f (x) = f (y), i per tant x y i doncs [x] = [y].
La descomposicio es demostra veient que i(f((x))) = i(f([x])) = i(f (x)) = f (x).
1.3
Operacions
Definici
o 1.3.1 Una operacio interna en un conjunt E es una aplicaci
o
: E E E
Una operacio externa en E amb coeficients a K es una aplicaci
o
: K E E
possiUna estructura (E, ) es el parell format pel conjunt amb la seva operaci
o. Es
ble tambe que una estructura com (E, , ) tingui moltes operacions, tant internes com
externes com barrejades.
1.3. OPERACIONS
11
Sacostuma a escriure a b en lloc de (a, b) per a la imatge de (a, b) per . Parlarem

sobre tot doperacions internes, però tot es pot fer igual per a les externes.
Exemple 1.3.2 Un espai vectorial es una estructura amb un conjunt i dues operacions,
una interna i una externa.
Una operacio pot satisfer diverses propietats:

associativa: a (b c) = (a b) c, per a tot a, b, c E. Si la satisfà, sacostuma
a escriure a b c.
commutativa: a b = b a, per a tot a, b E.
Si un conjunt te dues operacions internes i , la propietat distributiva es
a (b c) = (a b) (a c)
per a tot a, b, c E.
I per a una operacio, pot haver-hi elements distingits: es diu que un element e E es
lelement neutre de la operacio si es te que a e = e a = a, per a tot a E.
Observaci
o 1.3.3 El neutre, si existeix, es u
nic. Lògicament, si e i e son dos neutres,
e e = e = e .
Si un conjunt te una relacio dequivalència i una estructura, es desitjable que siguin

compatibles.
Definici
o 1.3.4 Sigui E un conjunt amb una operaci
o interna i amb una relaci
o de
quivalència . Diem que i son compatibles si es te que per a tot x, x , y, y E, es

verifica
}
x x
(x y) (x y ).
y y
La idea es que la operacio pugui definir-se sobre el conjunt quocient. Si volem definir
la operacio entre dues classes, hem dagafar un representant de cadascuna per poder-los
operar. Però clar, aquest resultat no pot dependre del representant escollit. Per tant, si
volem operar dues classes, el resultat ha de ser el mateix sigui quin sigui el representant
triat de cada classe. Aquest es el contingut de la definicio.
12
Si la operacio es externa en E amb coeficients a K, i està definida a E, la definicio

es que si x x , es te k x k x .
Per tant, si la operacio es compatible amb una relacio dequivalència, la operacio es diu
que descendeix o que passa al quocient.
Proposici
o 1.3.5 Sigui E un conjunt amb una operaci
o , i sigui una relaci
o dequivalència compatible amb . Aleshores, podem definir la operacio quocient en el conjunt
quocient, i que abusant el llenguatge tambe es denota per :
/
/
/
: E E E
[x] [y] = [x y]
La compatibilitat es el que assegura que aquesta operacio està ben definida. Es pot fer la
definicio anàloga per a operacions externes.
1.4
Homomorfismes
L
ultim ingredient que necessitem sobre conjunts son els homomorfismes.
o
Definici
o 1.4.1 Siguin (E, ) i (F, ) dos estructures. Una aplicaci
f : E F
sanomena un homomorfisme si satisfà
f (x y) = f (x) f (y)
Definim tambe termes especials en els casos seg
uents:
monomorfisme si es injectiu,
epimorfisme si es exhaustiu,
isomorfisme si es bijectiu,
endomorfisme si E = F , es a dir, laplicaci
o es f : E E.
automorfisme si es un endomorfisme bijectiu, i per tant es tambe un isomorfisme.
Exemple 1.4.2 El grau dun polinomi a R[X] es un homomorfisme entre (R[X], ) i
(N, +). De fet, es un epimorfisme.
1.4. HOMOMORFISMES
13
Clarament, les inclusions i projeccions canòniques son homomorfismes (mono- i epi-, respectivament). El teorema disomorfisme continua sent cert.
Teorema 1.4.3 (Primer teorema disomorfisme) Siguin (E, ) i (F, ) dues estructures, i sigui f : E F un homomorfisme. Aleshores, la relaci
o dequivalència associada
a f es compatible amb la operacio , i a la descomposici
o f = i f , es te que
i es un monomorfisme,
f es un isomorfisme, i
es un epimorfisme.
elemental. Per exemple, per veure que f es un homomorfisme, fem
Dem. Es
f([x] [y]) = f([x y]) = f (x y) = f (x) f (y) = f([x]) f([y]).
Lenunciat del primer teorema disomorfisme sacostuma a escriure de vegades

/
E
= Im f
on Im f vol dir imatge de f , i es una altra notacio per a f (E). El smbol
= vol dir que
existeix un isomorfisme.
14
Captol 2
Grups
2.1
Definici
o i primeres propietats
o interna (que expressarem

Definici
o 2.1.1 Un grup es un conjunt G amb una operaci
gairebe sempre amb la multiplicacio):
G G G
(a, b) 7 ab
i que satisfà les seg
uents propietats:
associativa: g(hk) = (gh)k, g, h, k G,
element neutre: 1 G tal que g1 = 1g = g,
tot element te un invers: g G, g 1 G tal que gg 1 = g 1 g = 1.
Si a mes el grup satisfà la propietat commutativa (gh = hg, g, h G) es diu que G es
un grup abelià.
Exemple 2.1.2
(Z, +) es un grup abelià.
(R, +) es un grup abelià. (R=0 , ) es un grup abeli`
a.
Tot espai vectorial amb la suma es un grup abeli`
a.
15
CAPITOL 2. GRUPS
16
El conjunt de matrius
GL(n, R) = {A Mnn (R) | det A = 0}

es un grup no abelià amb el producte de matrius.
El conjunt de totes les bijeccions possibles del conjunt {1, 2, . . . , n} en ell mateix es
un grup (no abelià) amb la composici
o. Aquest grup te n! elements i sanomena Sn .
Habitualment (però no sempre!) els grups abelians sescriuen amb notacio additiva, es a
dir, la operacio es la suma. El neutre es 0 i linvers de k es k.
Lexistència dinversos fa que tot element es pugui cancellar:
Observaci
o 2.1.3 Si gh = gk, aleshores h = k.
Dem. Multiplicant per g 1 tenim g 1 gh = g 1 gk i per tant h = k.
Com ja sabem, lelement neutre es u

nic. Igualment, per a cada element, linvers es u
nic:
Si g te dos inversos g i g , aleshores g = g 1 = g gg = 1g = g .
2.2
Subgrups
El primer que cal estudiar son els subconjunts del grup.
Definici
o 2.2.1 Un subconjunt H dun grup G es un subgrup si ell mateix es un grup
amb la operacio induda pel grup.
Observem que això implica que H es tancat amb la multiplicacio i que tot element de H
te invers a H. Això caracteritza els subgrups:
Proposici
o 2.2.2 Un subconjunt H dun grup G es un subgrup si, i nomes si:
(a) g, h H gh H, i
(b) g H g 1 H.
2.2. SUBGRUPS
17
Dem. Si es un subgrup, lògicament es compleixen les dues propietats, perquè H es un

grup. I si es compleixen les dues propietats, es te que la multiplicacio de H es associativa
perquè la de G ho es; el neutre hi es perquè agafant qualsevol g H (si H es buit això
no te sentit), es te que g 1 H i doncs gg 1 = 1 H; i tot element te invers per la
propietat (b).
Subconjunts que son sempre subgrups de G son {1} i el propi G. Sanomenen subgrups
trivials. De vegades, es diu que un subgrup es propi si no es trivial, es a dir, no es cap
daquests dos subgrups.
Exemple 2.2.3
(Z, +) es un subgrup de (R, +).
El grup
SL(n, R) = {A Mnn (R) | det A = 1}
es un subgrup de GL(n, R).

El grup dels moviments del pla que deixen fix un polgon regular determinat de n
costats sanomena Dn i es un subgrup de Sn .
Hi ha una certa tradicio dexpressar els subgrups amb el signe < en lloc de . Es reserva
el signe per a subconjunts que no son subgrups. Si sescriu H < G això ja vol dir que es
un subgrup, mentre que si sescriu S G, aleshores S no es (necessàriament) un subgrup.
Això simplifica algunes notacions, però pot portar a confusions i no es universal. Moltes
vegades no està de mes especificar amb claredat si el subconjunt es subgrup o no.
Sigui H < Z un subgrup. Sempre conte el zero, i doncs si nomes conte el zero, el subgrup
es {0}. Suposem que conte algun altre enter n, i doncs, per tant tambe conte n. Es
a dir, H conte com a mnim un nombre enter positiu. Sigui k el mes petit dels enters
positius continguts a H. Aleshores H es el conjunt dels enters que son m
ultiples de k.
Efectivament: tots els m
ultiples de k son a H, perquè son sumes de k i de k. I si hi ha
un enter m que no es m
ultiple de k, fem la divisio entera m = qk + r amb 0 r < k, i
aleshores r H (perquè m i qk hi son). Això es una contradiccio amb la minimalitat de
k. Això demostra el seg
uent resultat:
Proposici
o 2.2.4 Donat un enter k, el conjunt kZ de m
ultiples de k es un subgrup de
Z. Si k = 0, el subgrup es {0}, i si k = 1, el subgrup es tot Z. Per a tot subgrup H de Z,
existeix un k tal que H = kZ.
forca important estudiar els sistemes de generadors de subgrups i grups.

Es
CAPITOL 2. GRUPS
18
Definici
o 2.2.5 Sigui S un subconjunt dun grup G. Aleshores, el subgrup generat per
S es el subgrup mes petit de G que conte S. Aquest subgrup es denota per S. Equivalentment, S es la interseccio de tots els subgrups de G que contenen S.
S =
H
SH<G
Lògicament es pot construir S a partir de S.

Proposici
o 2.2.6 S està format per tots els productes finits delements de S i els seus
inversos.
Dem. Suposem que si , amb i = 1, 2, . . . , n, son n elements de S. Aleshores lògicament

s11 s22 . . . snn (on i es 1 ò 1) pertany a qualsevol subgrup que contingui S i per tant,
aquest conjunt de productes està dins S. I aquest conjunt de productes es obviament
un subgrup, perque tant el producte de dos com linvers son elements del mateix tipus.
Observem que
2 1
n
(s11 s22 . . . snn )1 = s
. . . s
2 s1
n
Si S = G, es diu que S es un sistema de generadors de G. Aquest concepte agafa la

seva màxima importància quan S es finit.
Definici
o 2.2.7 Un grup sanomena finitament generat si admet un sistema finit de
generadors.
Exemple 2.2.8 El grup (Z, +) està generat per 1. Observem que amb sumes successives
de 1 o de 1 (o dambdos si volem fer el zero) sobte qualsevol nombre enter.
Definici
o 2.2.9 Un grup que admet un sistema de generadors amb un sol element (com
per exemple Z) sanomena cclic.
2.3
Homomorfismes
Com tota estructura, els grups tenen homomorfismes. Recordem que un homomorfisme
satisfà f (gh) = f (g)f (h).
2.3. HOMOMORFISMES
19
Exemple 2.3.1
Laplicacio
Z Z
n 7 2n
es un homomorfisme (injectiu).
Laplicacio
det : GL(n, R) R=0
es un homomorfisme (exhaustiu). La operacio a R=0 es el producte.

Considerem el grup R>0 dels nombres reals estrictament positius, amb loperacio
producte. Aleshores
log : (R>0 , ) (R, +)
es un homomorfisme (de fet, es un isomorfisme).
Proposici
o 2.3.2 Donat un homomorfisme de grups
f : G1 G2
es verifica:
(a) H < G1 f (H) < G2 .
(b) K < G2 f 1 (K) < G1 .
La demostracio daquest fet es elemental.
Això porta a la definicio de dos subgrups crucials per a la teoria: el nucli i la imatge.
Definici
o 2.3.3 Sigui
f : G1 G2
un homomorfisme.
(a) La imatge de f es defineix com Im f = f (G1 ).
(b) El nucli de f es defineix com ker f = f 1 (0).
Exemple 2.3.4 Recordem que teniem lhomomorfisme
det : GL(n, R) R=0 .
Aleshores, SL(n, R) = ker det.
CAPITOL 2. GRUPS
20
Clarament, tenim que ker f < G1 , i que Im f < G2 . El seg

uent resultat es la rao de la
seva importància, però la demostracio es elemental:
Proposici
o 2.3.5 (a) f es un epimorfisme si i nomes si Im f = G2 .
(b) f es un monomorfisme si i nomes si ker f = {1}.
Dem. (a) es òbvia. Per veure (b), en una direccio, suposem que f es injectiva. Aleshores
al nucli nomes pot haver-hi 1, perquè si hi ha un h = 1, això entra en contradiccio amb
la injectivitat perquè f (h) = f (1) però h = 1. Recprocament, Si el nucli es 1, aleshores
si f (g) = f (h), tenim que gh1 ker f i per tant gh1 = 1.
2.4
El grup sim`
etric
El grup simètric Sn es lexemple mes important de grup finit, com veurem mes avall, i
proporciona bona quantitat dexemples i casos a estudiar.
Com ja hem mencionat, el grup Sn es el grup de bijeccions del conjunt {1, 2, . . . , n}, amb
loperacio composicio. Els seus elements sexpressen amb lletres gregues, tpicament i
. Una bijeccio es representa amb una matriu del tipus
(
)
1 2 3 4 5 6
=
3 4 6 2 5 1
que es una manera ràpida descriure (1) = 3, (2) = 4, etc. En vista a això, a un
element se lanomena permutacio, perquè la segona fila de la matriu es una permutacio
dels elements {1, 2, . . . , n}. Per tant, observem que Sn te n! elements. Per composar dues
permutacions, nomes cal posar-les una a damunt de laltra i re-seguir les imatges dels
elements. Si tenim
(
)
(
)
1 2 3 4 5 6
1 2 3 4 5 6
=
=
3 4 6 2 5 1
2 5 1 4 6 3
el seu producte es calcula fent
(
1
=
( 3
3
=
( 1
1
=
1
2
4
4
4
2
4
3
6
6
3
3
3
4
2
2
5
4
5
5
5
5
6
5
6
)
6
1 )
1
2 )
6
2
`
2.4. EL GRUP SIMETRIC
21
Observem que, en contra de les regles habituals de la composicio, aqu les escrivim desquerra a dreta, perquè no es important quina es la imatge particular dun n
umero, sino
que ens interessen les permutacions com a objectes i elements del grup.
Cada permutacio descomposa en producte de cicles disjunts. Un cicle (es mes difcil
escriure-ho que entendre-ho) es una permutacio per a la qual existeix un subconjunt
I = {i1 , i2 , . . . , ik } {1, 2, . . . , n}
tal que la envia:
(i1 ) = i2
(i2 ) = i3
...
(ik1 ) = ik
(ik ) = i1
i (j) = j si j
/ I. Aquest cicle sescriu (i1 i2 . . . ik ). Per exemple, dins S6 tenim
(
)
1 2 3 4 5 6
(263) =
1 6 2 4 5 3
Clarament, tota permutacio descomposa en producte de cicles disjunts. A mes, dos cicles
disjunts commuten. Per exemple:
)
(
1 2 3 4 5 6
= (136)(24) = (24)(136)
3 4 6 2 5 1
Els cicles de longitud 2 sanomenen transposicions i son especialment importants. Per

exemple, per la rao seg
uent:
Proposici
o 2.4.1 Les transposicions generen Sn .
Dem. Observem
(i1 i2 . . . ik ) = (i1 i2 )(i1 i3 ) . . . (i1 ik )
Lògicament, la descomposicio duna permutacio en producte de trasposicions no es u

nica,
com per exemple queda demostrat pel fet que (13) = (12)(23)(12). Ara be, el que s que
es fix es la paritat del nombre de transposicions de la descomposicio. Això es un fet forca
profund, i que nomes podrem demostrar despres dintroduir el concepte de signatura.
Definici
o 2.4.2 Sigui un element de Sn . Aleshores, la seva signatura es el producte
sign() =
(j) (i)
i<j
ji
CAPITOL 2. GRUPS
22
El fet crucial es el seg

uent, que no es gens obvi però es la clau de tot:
Proposici
o 2.4.3 Per a tot , tenim que sign() es 1 ò 1.
Dem. Això, que sembla sorprenent, es completament lògic. Observem que tot parell {i, j}
aparell tant en el numerador, com en el denominador, perquè per forca hi han tambe dos
nombres k i l tals que (k) = i i (l) = j. L
unic que pot passar es que el signe estigui
canviat:
Si k < l, aleshores en el numerador apareix j i.
Si en canvi, k > l, en el numerador hi apareix i j.
Però en qualsevol cas, llevat del signe, apareixen els mateixos nombres al numerador i al
denominador.
Exemple 2.4.4 La permutacio

(
=
1 2 3 4
4 1 3 2
te signatura
sign() =
(1 4)(3 4)(2 4)(3 1)(2 1)(2 3)

=1
(2 1)(3 1)(4 1)(3 2)(4 2)(4 3)
i els parells que contribueixen amb signe negatiu son (1, 2), (1, 3), (1, 4), (3, 4).
Observem que l
unic que fa la signatura es detectar aquells parells (i, j) amb i < j tals
que (i) > (j). Aquests contribueixen amb 1 al producte de la signatura.
El fet seg
uent es obvi quan un sel mira amb tot detall, però pot ser sorprenent a primera
vista:
Proposici
o 2.4.5 Si considerem el grup {1, 1} com un grup de dos elements amb el
producte, tenim que la signatura
sign : Sn {1, 1}
es un homomorfisme.
`
2.4. EL GRUP SIMETRIC
23
Dem. Observem que

sign( ) =
(j) (i)
i<j
ji
(j) (i) (j) (i)

i<j
(j) (i)
i<j
ji
= sign( ) sign()
perquè tenim que els conjunts

{(i) | i = 1, 2, . . . , n}
{1, 2, . . . , n}
son el mateix!
El nucli daquest homomorfisme sanomena el subgrup alternat de Sn , que es denota An .

Aquest subgrup serà forca important posteriorment. Les permutacions amb signatura 1
sanomenen parells i les que tenen signatura 1 senars. Observem que hi ha el mateix
nombre de permutacions parells que de senars.
Observem tambe que les transposicions (ij) de Sn tenen sempre signatura 1 (comproveuho!). Aquest fet, juntament amb que la signatura sigui un homomorfisme, es el que ens
dona aquest resultat, que ja hem anunciat abans:
Teorema 2.4.6 Una descomposicio en transposicions duna permutaci

o parell sempre te
un nombre parell de transposicions. Igualment, la descomposici
o duna permutaci
o senar
sempre en te un nombre senar.
Finalment, els grups simètrics son importants perquè en certa manera contenen tots els
grups finits. Si G es un grup finit, anomenem ordre de G al seu n
umero delements.
Teorema 2.4.7 Tot grup finit es subgrup dalgun Sn .
Dem. Sigui G un grup finit, i sigui n el seu ordre. Per a g G, considerem laplicacio
multiplicaci
o per g:
mg : G G
mg (x) = gx
Observem que mg es bijectiva. Per tant, si identifiquem els elements de G amb els nombres
{1, 2, . . . , n}, tenim que mg representa una permutacio daquests elements. Observem
tambe que mg mh = mgh , i per tant, laplicacio
: G Sn
g 7 mg
es un homomorfisme. Igualment, es injectiu, perquè no pot ser que mg = mh si g i h son
diferents (tindriem gx = hx per a tot x G). Per tant, com que es injectiu, es un
isomorfisme entre G i Im , que es un subgrup de Sn .
CAPITOL 2. GRUPS
24
2.5
Les relacions dequival`

encia i els subgrups normals
Donat H < G, es pot definir una relacio dequivalència (de la mateixa manera que amb
els subespais vectorials). La relacio es defineix com
g h mod H gh1 H.
elemental comprovar que es una relacio dequivalència. Quines son les seves classes
Es
dequivalència? Observem que si a G, aleshores com que g a exactament si ga1 H,
tenim que existeix h H tal que g = ha. Aleshores tenim el seg
uent resultat:
Proposici
o 2.5.1 Donat a G, la classe dequivalencia de a m`
odul H es
Ha = {ha | h H}
Per tant la relacio dequivalència mòdul H divideix G en classes del tipus Ha. Una
daquestes classes es el propi H, que es la classe del 1. Observem que els subconjunts Ha
son tots bijectius entre ells, perquè
H Ha
h 7 ha
es una bijeccio (encara que en general no es un homomorfisme).
Aquesta relacio dequivalència, per això, te el gran inconvenient de que no es compatible
amb loperacio de grup. Observem aquest fet. Suposem que tenim
a1 a2
b1 b2
mod H
i per tant existeixen h, k H tals que

a1 a1
2 = h
b1 b1
2 = k,
o, el que es el mateix,
a1 = ha2
b1 = kb2
Doncs, per a tenir que a1 b1 a2 b2 , necessitariem que exists un element m H tal que
a1 b1 = ma2 b2
Però això no es dedueix de la propietat anterior, perquè tenim que
a1 b1 = ha2 kb2
`
2.5. LES RELACIONS DEQUIVALENCIA
I ELS SUBGRUPS NORMALS
25
i no podem (com desitjariem) intercanviar a2 amb k per obtenir hka2 b2 , com fariem
tranquillament en el cas abelià.
Per tant, aquesta relacio no es compatible amb la operacio de grup. Aqu es on ens
trobem per primer lloc que la no abelianitat del grup comporta problemes, i sha danar
amb compte amb aquestes situacions.
De fet, encara que sembli antinatural, la relacio dequivalència que en el cas abelià sescrivia x y F , hem suposat que sescrivia aqu gh1 H. Però com que estem en el
mon no abelià, no hi ha cap rao per la qual no es pugui agafar h1 g H, i això no dona
necessàriament el mateix que en el cas anterior.
Per tant, donat H < G, podem definir una altra relacio dequivalència
g h mod H h1 g H
tambe una relacio, igual que laltra, i ara les classes son del tipus aH. La relacio tampoc
Es
es compatible amb la operacio del grup, però aquestes dues relacions son extremadament
importants en la teoria de grups.
Definici
o 2.5.2 Els subconjunts aH i Ha sanomenen classes laterals mòdul H. Las
classes aH son classes per lesquerra i les Ha s
on per la dreta. Els conjunts de classes
sexpressen com:
G/H = {aH | a G}
H\G = {Ha | a G}
Exemple 2.5.3 Considerem a S3 el subgrup H = {1, (12)}. Les classes laterals son:
H = {1, (12)} (13)H = {(13), (132)} (23)H = {(23), (123)}
H = {1, (12)} H(13) = {(13), (123)} H(23) = {(23), (132)}
A mes, observem que
(13)(23) = (123)
(132)(123) = (123)(132) = 1
i per tant cap de les dues relacions es compatible amb la operaci

o.
Exemple 2.5.4 En canvi, considerem el subgrup A3 = {1, (123), (132)}. Les classes son:
A3 = {1, (123), (132)}
(12)A3 = A3 (12) = {(12), (13), (23)}
I per tant les dues relacions dequivalència son la mateixa, i a mes, es fàcil comprovar que
aquesta relacio es compatible amb la operaci
o. El subgrup A3 es un exemple de subgrup
normal.
CAPITOL 2. GRUPS
26
Per tant, les dues relacions no son necessàriament iguales. Això defineix, dintre els subgrups dun grup, una classe distingida de subgrups, que son aquells per als quals les dues
relacions dequivalència son la mateixa.
Definici
o 2.5.5 Un subgrup N < G sanomena normal, si per a tot g G es te gN =
N g. Equivalentment, per a tot g G, i per a tot n N , es te que gng 1 N , es a dir,
gN g 1 = N .
Sacostuma a escriure N G si N es un subgrup normal de G.
Observaci
o 2.5.6 Si G es un grup abeli`
a, aleshores tot subgrup es normal.
Proposici
o 2.5.7 Si N G, aleshores la relaci
o dequivalència mòdul N es compatible
amb la operacio de G.
Dem. Considerem els elements a1 , a2 , b1 , b2 , h, k que hem estudiat anteriorment, però ara
el subgrup es N i per tant h, k N . Tenim
a1 = ha2
b1 = kb2
i per tant
a1 b1 = ha2 kb2 .
En aquest punt, observem a2 k, i recordem que k N . Per tant, a2 k a2 N = N a2 , on
aquesta u
ltima igualtat es certa perquè N es normal. Per tant, existeix k N tal que
a2 k = k a2 i per tant, tenim que
a1 b1 = hk a2 b2
i com que hk N , està clar que a1 b1 a2 b2 mod N .
Si tenim N G, aleshores doncs, com que la relacio dequivalència es compatible, tenim

el seg
uent corollari:
/
Corollari 2.5.8 Si N G, el quocient G N es un grup.
Exemple
2.5.9 Si considerem el subgrup nZ de Z, que es normal, obtindrem el quocient
/
Z nZ , que es un grup amb n elements.
Un resultat quasi obvi però molt u
til es el seg
uent:
`
2.5. LES RELACIONS DEQUIVALENCIA
I ELS SUBGRUPS NORMALS
27
Proposici
o 2.5.10 Si f : G H es un homomorfisme, es te ker f G.
Dem. Suposem que h ker f , i g G qualsevol. Aleshores f (gh) = f (g)f (h) = f (g), i
per tant f (ghg 1 ) = 1. Per tant, ghg 1 ker f .
Els subgrups dun grup es comporten be quan passem al quocient.

/
Proposici
o 2.5.11 Els subgrups de G N estan en bijecci
o amb els subgrups de G que
contenen N . A mes, aquesta bijeccio envia subgrups normals a subgrups normals.
/
Dem. Sigui la projeccio canònica. Si tenim un subgrup K < G N , aleshores, com que
es exhaustiva, es te que K = 1 (K). I si H < G, aleshores H 1 (H). Tot això
es cert en general. Suposem ara que N H, i sigui x 1 (H). Per tant, (x) (H),
i doncs existeix y H tal que (y) = (x). Però aleshores xy 1 ker = N H, i com
que y H, concloem que x H, i per tant, H = 1 (H).
/
Si H es normal en G, aleshores considerem (H) i [x] G N . Agafem tambe [h] (H).
Aleshores [x1 ][h][x] = [x1 hx] i com que H era normal, x1 hx H i la seva classe es de
(H). Viceversa es demostra de la mateixa manera.
Finalment, tenim ara el primer teorema disomorfisme per a grups. Recordem que si f es
un homomorfisme (en particular, una aplicacio), la relacio dequivalència associada a f es
x y f (x) = f (y),
però observem que dir f (x) = f (y) es el mateix que dir xy 1 ker f . Per tant, si f es un
homomorfisme, la seva relacio dequivalència associada es la relacio dequivalència mòdul
ker f , que a mes es normal. Per tant, tenim el primer teorema disomorfisme.
Teorema 2.5.12 (Primer teorema disomorfisme) Sigui
f : G H
un homomorfisme. Aleshores, laplicaci
o induda
/
f : G ker f Im f
a dir,
es un isomorfisme. Es
/
G
ker f = Im f
Per a la demostracio nomes cal veure que f es homomorfisme, perquè bijectiva ja ho

sabem. I això es trivial.
28
CAPITOL 2. GRUPS
Captol 3
Grups finits i els teoremes de Sylow
En aquest captol estudiarem els grups finits i lestructura dels seus reticles de subgrups.
3.1
Ordre i ndex. El teorema de Lagrange
Sigui G un grup finit. Recordem que el seu ordre es simplement el n

umero delements,
que escriurem |G|.
Sigui ara H < G. Les relacions dequivalència de H dins G tenen com a classes dequivalència les classes laterals. Això divideix el grup en la unio disjunta de classes, de dues
maneres, en general diferents:
G = a1 H a2 H . . . an H
G = Ha1 Ha2 . . . Han .
Però observem que tant aH com Ha tenen el mateix nombre delements que H. Per tant,
de les dues descomposicions anteriors, tenim que |G| = n|H|. Això es el contingut del
teorema de Lagrange:
Teorema 3.1.1 (Teorema de Lagrange) Lordre dun subgrup divideix lordre del grup.
El nombre de classes laterals (n en el cas anterior) sanomena lndex de H en G, i sescriu

[G : H]. Per tant, tenim una formula fonamental en la teoria de grups finits:
|G| = |H|[G : H]
29
30
CAPITOL 3. GRUPS FINITS I ELS TEOREMES DE SYLOW
Lndex es pot definir tambe per a grups i subgrups infinits, i lndex pot ser finit o infinit
en aquest cas.
Lordre dun element g G es defineix com lordre del subgrup g generat per g.
`
Obviament,
lordre dun element tambe divideix lordre del grup.
Una conseq
uència interessant daquest fet es que podem descriure perfectament quins son
tots els grups dordre primer. Sigui p un nombre primer. Un element a dins un grup
dordre primer p, si no es la identitat, ha de tenir ordre p. Per tant, el subgrup generat
2
p1 p
per
/ a, format per a, a , . . . , a , a = 1, es tot el grup. I per tant, el grup es isomorf a
Z pZ .
/
Proposici
o 3.1.2 Tot grup dordre primer p es isomorf a Z pZ .
a dir, donat un grup finit

El recproc del teorema de Lagrange no es cert en general. Es
dordre n, i m un divisor de n, no hi ha necessàriament un subgrup de g dordre m. El
contraexemple seg
uent ho demostra.
Exemple 3.1.3 Considerem G = A4 , amb ordre 12, i imaginem que A4 te un subgrup

H dordre 6 i ndex 2. Les seves classes laterals son H i aH, per a qualsevol a
/ H, i al
mateix temps/H i Ha, es a dir, H A4 , perquè per forca aH = Ha = A4 r H. Però
aleshores A4 H es un grup de dos elements, i en aquest grup (aH)2 = a2 H = H. Per
tant, per a tot element de A4 , el seu quadrat es a H.
Però els cicles dordre 3 del tipus (abc) s
on tots a A4 , i son quadrats tots ells, perquè
(abc)2 = (acb). I aquests son 8:
(123) (124) (134) (234)
(132) (142) (143) (243)
on els dos elements a la mateixa columna son quadrats un de laltre. Per tant, tots son a
H, i això es una contradiccio flagrant, perquè H nomes podia tenir 6 elements.
A la vista daquest exemple, nomes podem aspirar a decidir quins ordres divisors de lordre
dun grup admeten subgrups amb aquest ordre. Els teoremes de Sylow proporcionen una
resposta parcial a aquesta pregunta, i estudien el reticle de subgrups dun grup finit. Dara
en endavant, en aquest captol ens encaminarem a la demostracio dels tres teoremes de
Sylow.
3.2. ACCIONS
3.2
31
Accions
Leina fonamental per a estudiar els grups finits son les accions del grup en conjunts.
Definici
o 3.2.1 Una accio (per lesquerra) dun grup G en un conjunt C es una operacio
externa en C amb coeficients a G:
G C C
(g, x) 7 gx
que satisfà les seg
uents propietats:
(a) g(hx) = (gh)x, g, h G, x C.
(b) 1x = x, x C.
Equivalentment, observem que això vol dir que tenim un homomorfisme de G en el grup
S(C) de bijeccions de C:
G S(C)
g 7 g
on g (x) = gx. Sabem que g es una bijeccio perquè g1 es la seva inversa.
Es pot definir igualment una accio per la dreta, on laccio de g en x sescriu xg, i la
propietat (a) es ara (xg)h = x(gh). Lhomomorfisme en S(C) ve donat per g (x) = xg.
Tot funciona exactament igual, però aqu farem servir sempre accions per lesquerra.
Exemple 3.2.2
Una de les accions importants es lacci
o de conjugaci
o, de G en ell mateix. Aqu,
1
es te que g (h) = ghg .
G actua per conjugacio tambe en el conjunt de subgrups de G, o fins i tot en P(G).
G actua per multiplicacio en molts subconjunts de P(G), per exemple, en el conjunt
de classes per lesquerra mòdul H:
G G/H G/H
(g, aH) 7 (ga)H
Si tenim una accio de G en C, això ens dona subgrups interessants de G.
32
Definici
o 3.2.3 Sigui G un grup que actua en C, i sigui x C. Aleshores, el subgrup
disotropia de x o estabilitzador de x es el subgrup
Gx = {g G | gx = x}
Exemple 3.2.4
Per a laccio de conjugacio de G en ell mateix, per a h G, el subgrup Gh est`
a format per tots aquells g tals que ghg 1 = h, es a dir, per tots aquells g que commuten
amb h. Aquest subgrup sanomena el centralitzador de h, i sacostuma a escriure
CG (h).
Per a laccio de conjugacio de G en el conjunt S de subgrups de G, per a un subgrup H, lestabilitzador GH son tots els elements que conjuguen H en ell mateix,
gHg 1 = H, no necessàriament element a element. Aquest subgrup sanomena el
normalitzador de H, i sescriu NG (H). Observem que H NG (H), i a mes, NG (H)
es el subgrup mes gran possible tal que H es normal dins seu.
Definici
o 3.2.5 Suposem que G actua en un conjunt C, i sigui x C. Aleshores es
defineix l òrbita o trajectòria de x com
Tx = {gx | g G},
es a dir, tots els traslladats de x pels diferents elements de g.
Observem que les òrbites son les classes dequivalència de la relacio

x y g G | gx = y
i per tant, C es la reunio disjunta de totes les òrbites.
Exemple 3.2.6 En el cas particular de lacci

o per conjugaci
o de G en ell mateix, lòrbita
de g sanomena la classe de conjugacio de g, i està formada per tots els conjugats de g.
Fixem ara x C, i definim laplicacio
fx : G C
fx (g) = gx
observem que C es un conjunt sense estructura, per tant, fx no es un homomorfisme ni
res. Pero s que se li pot aplicar el teorema disomorfisme per a conjunts. Observem que
fx (G) es precisament lòrbita de x, i que la relacio dequivalència associada
g h fx (g) = fx (h) gx = hx h1 g Gx
3.3. P -GRUPS
33
es la relacio dequivalència mòdul lestabiitzador (per lesquerra). Per tant, segons el

primer teorema disomorfisme, tenim una bijeccio
fx : G/Gx Tx
que ens dona el seg
uent resultat:
Proposici
o 3.2.7 El cardinal de lòrbita de x es lndex de lestabilitzador de x.
Daqu, i del fet de que les òrbites formen una particio de C, obtenim la seg
uent formula:
|G| =
|Tx | =
[G : Gx ]
x
on sentèn que la suma sagafa sobre totes les òrbites (un cop cada òrbita), i no sobre tots
els x G.
Exemple 3.2.8 En el cas particular de lacci

o de conjugaci
o de G en ell mateix, aquesta
formula dona una altra formula coneguda. Especial interès agafen, amb aquesta acci
o, els
elements de G que formen òrbites amb un sol element. Suposem que per a h G tenim
que Th = {h}. Això vol dir que per a tot g G, es te que ghg 1 = h, es a dir, que
gh = hg. El conjunt daquests punts forma un subgrup abeli`
a i normal de G anomenat el
centre de G:
Z(G) = {h G | gh = hg, g G}
Aix`
o dona la formula seg
uent, anomenada formula de les classes de conjugacio. Siguin
xi , amb i = 1, 2, . . . , k, representants de les classes de conjugaci
o que no son elements del
neutre. Es a dir, un per a cada òrbita que no està formada per un sol element. Aleshores,
|G| = |Z(G)| +
[G : CG (xi )].
i=1
3.3
p-grups
Definici
o 3.3.1 Sigui p un nombre primer. Un p-grup es un grup amb ordre una potència
de p.
Els p-grups tenen certes caracterstiques que els fan especials. Lògicament, tot subgrup
dun p-grup es un p grup, perquè divisors de pr nomes poden ser ps . Anem a veure que
en els p-grups, el recproc del teorema de Lagrange es cert.
34
Proposici
o 3.3.2 Un p-grup sempre te un subgrup dordre p.
Dem. Sigui x G, tal que x = 1. Aleshores, lordre de x es un divisor de pr , per tant es
k
pk amb 0 < k r. Doncs, xp = 1, i per tant,
k1
(xp
k1
i doncs, xp
)p = 1
genera un subgrup dordre p.
El seg
uent resultat es un exemple de com la formula de les classes de conjugacio ens dona
informacio sobre un grup.
Teorema 3.3.3 El centre dun p-grup sempre conte algun element diferent de 1.
Dem. Suposem que |G| = pr . De la formula de les classes de conjugacio
|G| = |Z(G)| +
[G : CG (xi )]
i=1
nomes cal verificar que els ndexs [G : CG (xi )] son sempre m

ultiples de p, perquè xi no es
al centre, i per tant lordre de CG (xi ) es ps amb s < r. Per tant, com que |G| tambe es
m
ultiple de p, es dedueix que |Z(G)| es m
ultiple de p, i per tant, es mes gran que 1.
Finalment, com dèiem, tenim el recproc del teorema de Lagrange.

Teorema 3.3.4 En un p-grup dordre pr , hi ha subgrups dordres ps per a tot s amb
0 s r.
Dem. La demostracio es per induccio sobre r. Si r = 1, el grup te ordre p i te subgrups
dordres 1 i p de manera trivial. Suposem que r > 1 i que el teorema es cert fins a r 1.
Com que el centre es no trivial i es un p-grup, agafem x Z(G) amb x = 1 i dordre
/ p,
p
es a dir, x = 1, cosa que podem fer pels dos resultats anteriors. Considerem ara G x .
Aquest grup te ordre pr1 i per tant satisfà el teorema. Aleshores, te subgrups de totes
les potències des de 1 fins a pr1 , i pujant aquests subgrups a G obtenim subgrups dordre
totes les potències p fins pr .
Exemple 3.3.5 El grup D4 es el grup de moviments del pla que deixen fix un quadrat.
Numerem els vèrtexs dun quadrat:
1
3.4. ELS TEOREMES DE SYLOW
35
i considerem les seves permutacions (de {1, 2, 3, 4}) que preserven el quadrat. Aix`
o ens
dona un subgrup de S4 isomorf a D4 . Els vuit elements son la identitat, les rotacions
de 90, 180 i 270 graus, i les quatre simetries del quadrat. El grup està generat pels dos
elements
1
2
2
3
a=(1234)
b=(24)
i els element del grup son

1
a = (1234) a2 = (13)(24) a3 = (1432)
b = (24) ab = (14)(23) a2 b = (13) a3 b = (12)(34)
Doncs, D4 es un 2-grup, amb cardinal 23 . Es comprova fàcilment que el seu centre es
Z(D4 ) = {1, a2 }
i les classes de conjugacio delements fora del centre son
{a, a3 }
{b, a2 b}
{ab, a3 b}
Observem tambe que clarament, D4 te subgrups dordres 1,2,4 i 8, segons el teorema.
3.4
Els teoremes de Sylow
Aqu tenim el primer teorema de Sylow. Aquest teorema assegura lexistència dun psubgrup dordre màxim, avancant aix cap a la resolucio del recproc del teorema de
Lagrange.
Teorema 3.4.1 (Teorema de Sylow) Sigui p un nombre primer, i sigui G un grup

dordre n = pr m, amb mcd(p, m) = 1. Aleshores G te un subgrup dordre pr .
Definici
o 3.4.2 Un subgrup dordre pr , la màxima potència de p que divideix lordre del
grup, sanomena un p-subgrup de Sylow.
36
Dem. Considerem el conjunt C P(G) format per tots els subconjunts X G amb
|X| = pr . Hem de demostrar que entre ells hi ha un subgrup. Observem que
( r )
pm
|C| =
pr
Considerem laccio de G en C per multiplicacio a lesquerra:

G C C
(g, X) 7 gX
(r )
o el
Lema 3.4.3 Es te que p no divideix pprm . En particular, hi ha una òrbita de lacci
cardinal de la qual no es m
ultiple de p.
Per veure el lema observem primer el seg

uent conegut fet:
(a + b)p ap + bp mod p
()
perquè els coeficients binomials pi amb 0 < i < p son tots m
ultiples de p. Observem que
al denominador de
p!
i!(p i)!
tots els factors primers son estrictament menors que p, i per tant, cap pot cancellar el p
del numerador.
r
Per veure el lema observem tambe la fòrmula del binomi aplicada al polinomi (1 + x)p m ,
r
que segons aquest fet que acabem de veure, es pot escriure (mòdul p) tambe com (1+xp )m .
Si desenvolupem aquests dos polinomis tenim
p m( r )
pm k
=
x
k
k=0
r
(1 + x)
pr m
(1 + xp )m = 1 + mxp + ...
i doncs, agafant el coeficient de xp en aquestes dues expressions, tenim que

( r )
pm
mod p
m
pr
i per tant aquest n
umero combinatori no pot ser m
ultiple de p. Això acaba la demostracio
del lema.
Doncs, sabem que existeix un X subconjunt de G amb pr elements, tal que
|TX | = p.
3.4. ELS TEOREMES DE SYLOW
37
Sigui S = GX lestabilitzador. Aquest es el nostre p-subgrup de Sylow. Per veure això

nomes cal veure que |S| = pr .
Per una banda, si el cardinal de lòrbita no es m
ultiple de p, lndex de lestabilitzador
tampoc:
[G : GX ] = p,
però com que divideix pr m, es dedueix que [G : GX ] divideix m, i per tant, |GX | pr . Per
laltra banda, agafem g GX i agafem x X. Clarament, gx X, i per tant, g Xx1 ,
es a dir, GX Xx1 . Però Xx1 te el mateix nombre delements que X, es a dir, pr .
Per tant, |GX | pr i per forca es te que GX te pr elements i doncs, es un p-subgrup de
Sylow.
Aquest es un resultat clàssic que es consequència del teorema de Sylow.

Corollari 3.4.4 (Teorema de Cauchy) Si un nombre primer p divideix lordre de G,
aleshores G te un subgrup dordre p.
Dem. Es dedueix del teorema de Sylow i del teorema semblant per a p-grups.
I el teorema de Cauchy es corollari dun teorema mes general, que dona la millor solucio
al recproc del teorema de Lagrange que podem donar en tota generalitat.
Corollari 3.4.5 Si p es un primer, i una potència ps divideix lordre de G, aleshores G
te un subgrup dordre ps .
Dem. Tambe es corollari del teorema de Sylow i del mateix teorema per a p-grups.
Per tant, el teorema de Sylow ens garanteix lexistència de subgrups de Sylow. Anem
a veure com son aquests subgrups i quants nhi ha. Volem veure ara que tots ells son
conjugats, i que son maximals entre els p-subgrups de G. Observem tambe, que els
conjugats dun subgrup de Sylow son tambe subgrups de Sylow, perquè tenen el mateix
nombre delements. El recproc tambe es cert. G continua sent un grup dordre pr m com
abans.
Teorema 3.4.6 (Segon teorema de Sylow) Sigui H un p-subgrup de G, i sigui S un
p-subgrup de Sylow de G. Aleshores existeix g G tal que H gSg 1 . En particular,
dos subgrups de Sylow son conjugats.
Dem. Estudiem laccio
H G/S G/S
(h, gS) 7 hgS
38
Considerem la descomposicio de G/S en òrbites. El cardinal de G/S es m, i com que H

es un p-grup, les òrbites que no son dun u
nic punt tenen un nombre delements m
ultiple
de p. Per tant, existeix una òrbita amb un sol punt. Sigui gS aquest punt. Per tant,
hgS = gS per a tot h H, per tant, g 1 hgS = S, i doncs, g 1 hg S per a tot h H.
Això demostra el teorema. Primer, clarament, H gSg 1 . I segon, si tinc dos subgrups
de Sylow S i S , existeix un g G tal que S gS g 1 , i per tant, son iguals, perquè tenen
el mateix nombre delements.
Ja sabem que els subgrups de Sylow son conjugats. Finalment, el tercer teorema de Sylow
ens diu quants subgrups de Sylow pot haver-hi.
Teorema 3.4.7 (Tercer teorema de Sylow) El nombre de p-subgrups de Sylow dun

grup G dordre pr m divideix m i es congruent amb 1 m`
odul p.
Dem. Un altre cop, el teorema es demostra fent servir laccio adequada. Primer, considerem laccio per conjugacio de G en el conjunt C de tots els subgrups de G. Pel segon
teorema, els p-subgrups de Sylow formen exactament una òrbita daquesta accio. Sigui
S un p-subgrup de Sylow. Com que TS es lòrbita de p-subgrups de Sylow, el nombre
de p-subgrups de Sylow es igual a |TS | = [G : GS ]. Però observem que GS = NG (S) es
el subgrup dels elements que conjuguen S en ell mateix, i com que tots els de S ho fan,
tenim que S < NG (S). Per tant, lordre de NG (S) es un m
ultiple de pr , i doncs el seu
ndex divideix m.
Per a laltra afirmacio, considerem ara S un subgrup de Sylow determinat i el conjunt de
subgrups de Sylow, anomenem-lo D. Volem veure que |D| 1 mod p. Doncs, considerem
que S actua en D per conjugacio. Lògicament, el subgrup S forma una òrbita dun sol
punt per aquesta accio. Suposem que S es una altra òrbita dun sol punt. Això vol dir
que
sS s1 = S
per a tot s S, i per tant, S < NG (S ). Com que tambe S < NG (S ), tenim que tant
S com S son p-subgrups de Sylow de NG (S ). Segons el segon teorema, son conjugats
dins NG (S ), es a dir, existeix x NG (S ) tal que S = xS x1 . Però per definicio del
a dir, en aquesta accio de
normalitzador, tenim que xS x1 = S , i per tant, S = S . Es
S en D nomes hi ha una òrbita amb un sol punt: la de S. Com que el nombre delements
duna òrbita multipunt es m
ultiple de p, tenim que el cardinal de D es 1 mes un m
ultiple
de p.
Aquests son els tres teoremes de Sylow. Son eines molt potents, que ens permeten conèixer
be lestructura dun grup finit.
3.5. GRUPS SIMPLES
3.5
39
Grups simples
Agafem un grup G, i sigui N G un subgrup normal/ no trivial. Aleshores, es pot considerar que N trenca G en dues peces, que son N i G N . Aix podem anar successivament
trencant els grups obtinguts en peces cada cop mes petites. Si el grup es infinit, això pot
continuar
/ indefinidament (a Z per exemple), però si el grup es finit no, perquè tant N
com G N tenen menys elements que G. Per tant, un grup finit es pot subdividir en peces
indivisibles, que seran aquells grups que no tinguin subgrups normals per poder trencar
mes enllà. Això porta a la seg
uent definicio.
Definici
o 3.5.1 Un grup (finit o infinit) sanomena simple si no te subgrups normals
diferents dels trivials, es a dir, els seus u
nics subgrups normals son {1} i el propi grup.
Doncs, un grup finit admet una descomposicio (anomenada sèrie de composici

o ) del tipus
{1} = G0 G1 G2 . . . Gn1 Gn = G
/
on tots els quocients Gi Gi1 , amb i = 1, . . . , n, son grups simples. A priori, els grups
simples que apareixen podrien ser diferents si agafessim sèries de composicio diferents,
però això no passa. Això es el contingut del teorema de Jordan-Holder, la demostracio
del qual es llarga i no la farem. Per tant un grup finit està format per unes quantes peces
determinades, que depenen nomes del grup.
Observem
que
/
/
/ les peces no determinen el
grup, com es veu simplement agafant Z 4Z i Z 2Z Z 2Z , que ambdos tenen dues
/
peces iguals a Z 2Z .
Ja coneixem/ exemples de grups simples: si lordre dun grup es primer (i per tant es
isomorf a Z pZ ), el grup es simple, perquè no pot tenir subgrups (ni normals ni de cap
mena). Una classe de grups important la formen els grups resolubles.
Definici
o 3.5.2
o on tots
/ Un grup sanomena resoluble si admet una sèrie de composici
els grups Gi Gi1 son abelians.
Els grups simples finits estan tots classificats, cosa que va ser un dels grans avencos de
la matemàtica del segle xx. Aqu estudiarem la famlia mes senzilla de grups simples no
abelians, que conte l
unic grup simple no abelià dordre menor que 100.
Si lordre no es primer, es poden fer servir els teoremes de Sylow per deduir lexistència
de subgrups normals, i per tant hi ha molts ordres (la majoria) que no admeten grups
simples. Per exemple, si el grup te ordre pn i no es abelià, el centre ja dona sempre un
subgrup normal no trivial. O be, aprofitar el tercer teorema de Sylow, que diu que el
40
nombre de p-subgrups de Sylow es congruent amb 1 mòdul p. Això admet la possibilitat

de que en un grup hi hagi un u
nic p-subgrup de Sylow, i si es aix, per conjugacio, es per
forca normal, i el grup corresponent no es simple.
Exemple 3.5.3 Sigui un grup dordre pq, on p i q s
on primers, amb p < q. Aleshores,
nomes hi ha un q-subgrup de Sylow que es normal. Pel tercer teorema, el nombre de qsubgrups de Sylow es congruent amb 1 mòdul q, però al mateix temps ha de dividir p < q.
Aix`
o nomes es possible si nomes nhi ha un. Per tant, no hi ha grups simples dordre pq.
Una altra manera de veure que un determinat ordre no te grups simples es comptant
elements.
Exemple 3.5.4 No hi ha grups simples dordre 30. Considerem els 5-subgrups de Sylow.
Les u
niques possibilitats que ens deixa el tercer teorema es que nhi hagi un o be 6. I si
nhi ha 6, fixem-nos que la intersecci
o de dos subgrups dordre 5 ha de ser 1 o el total, i
per tant, amb 6 subgrups diferents dordre 5, tindriem 24 elements diferents entre ells i
diferents de la identitat. Si ara mirem els 3-subgrups de Sylow, veiem que nomes poden
ser un o 10 (ni 2 ni 5 son congruents amb 1 mòdul 3), i si son 10, això ja dona 20
elements mes, diferents dels anteriors. Aix`
o es impossible.
Tambe es pot fer u
s de les accions, de manera habitual, per veure que hi ha subgrups
normals.
Exemple 3.5.5 No hi ha grups simples dordre 24. A priori, segons el tercer teorema,
podriem tenir 3 2-subgrups de Sylow i 4 3-subgrups de Sylow. Largument de comptar no
serveix, perquè els 3 2-subgrups de Sylow (dordre 8) podrien tenir una intersecci
o comuna
de 4 elements, mes 4 diferents cadascun, en total 15 elements diferents de 1. I els 4 3subgrups de Sylow donen 8 elements diferents de la identitat, o sigui que no arribem a cap
contradicci
o.
Per veure doncs que no hi ha grups simples, hem de fer servir altres eines. Considerem
els 2-subgrups de Sylow. Si nhi ha 3, prenem lacci
o de G per conjugaci
o en el conjunt
dels 2-subgrups de Sylow, amb 3 elements. Aquesta acci
o ens dona un homomorfisme
G S3
que no pot ser injectiu perquè G te 24 elements i S3 en te 6. Per tant el nucli te mes
dun element i es un subgrup normal. Nomes hem de veure que el nucli no es tot G, però
això voldria dir que cada 2-subgrup de Sylow seria invariant per conjugaci
o per tots els
elements del grup, i si nhi ha tres, això contradiu el segon teorema de Sylow.
En qualsevol cas, hi ha un subgrup normal i el grup no es simple.
3.5. GRUPS SIMPLES
41
/
Daquesta manera, podriem pensar que els u
nics grups simples que hi ha son els Z pZ .
Però no, nhi ha mes.
Teorema 3.5.6 El grup An es simple per a tot n 5.
Dem. La demostracio es elemental, però te molts casos. La farem en diversos passos.

(I) Observem que nomes tenim permutacions que descomposen un nombre parell de
transposicions, entre elles els 3-cicles. En aquest primer pas demostrem que, aix
com les transposicions generen Sn , els 3-cicles generen An . Per veure això, agafem
un element qualsevol de An i descomposem-lo en transposicions. Com que son un
nombre parell, les podem agrupar en grups de dos en dos. Cada grup es doncs dun
dels dos tipus seg
uents, que es posen com producte de 3-cicles:
(ab)(cd) = (acd)(acb),
(ab)(ac) = (abc).
(II) Tots els 3-cicles son conjugats entre ells, es a dir, tots pertanyen a la mateixa classe
de conjugacio. Agafem (abc) i (xyz) i la permutacio
(
)
a b c ...
=
x y z ...
i posem en els punts suspensius el que calgui per a que la permutacio pertanyi a
An . Completem la permutacio de la manera que sigui, i si es senar, intercanviem
dues lletres de l
ultima fila (a la dreta de la z). Doncs, amb aquesta , es te que
1
(xyz) = (abc).
(III) Per tant, suposem que tenim un subgrup normal N An i que conte almenys
un element diferent de 1. Si aquest subgrup conte un 3-cicle, conte tots els seus
conjugats (es a dir tots els 3-cicles) i per tant, com que generen, ha de ser tot An .
Els passos seg
uents consisteixen en veure que si N conte un sol element, el que sigui,
aleshores es tot An . Els seg
uents casos simplement estudien totes les possibilitats
de lelement. Suposem doncs que existeix un N , amb = 1.
(IV) Suposem doncs que a la seva descomposicio, conte un cicle de longitud 4 o mes:
= (a1 a2 . . . ar )(. . .) . . . (. . .)
Agafem aleshores = (a1 a2 a3 ) i observem que
( 1 ) 1 = (a1 a3 ar ) N
perquè es el producte dun conjugat de per 1 , que son tots dos de N .
42
(V) Suposem que el cicle mes llarg es de longitud 3, i que nhi ha com a mnim 2:
= (a1 a2 a3 )(a4 a5 a6 )(. . .) . . . (. . .)
Doncs agafem = (a1 a2 a4 ), i fent
( 1 ) 1 = (a1 a4 a2 a6 a3 )
estem en el cas anterior.
(VI) Si conte un sol 3-cicle i moltes transposicions, aleshores 2 es un 3-cicle.
(VII) Suposem que conte quatre transposicions o mes:
= (ab)(cd)(xy)(zu) . . .
Agafant = (ay)(bc) tenim que
() = (xcb)(ady)
i tornem al cas (V).
(VIII) Finalment, suposem que = (ab)(cd), i que existeix al menys una cinquena lletra
e. Agafant = (abe), tenim que
( 1 ) = (aeb)
I això finalitza la demostracio.
El grup simple no abelià mes petit es A5 . El seg

uent no apareix fins a lordre 168, i ja
forma part de la famlia seg
uent.
Captol 4
Grups infinits
Passem a estudiar els grups infinits. La primera obstruccio que sens presenta es trobar
una manera eficient de donar el grup. Ara no podem fer una llista delements com en el
cas finit. Per fer això, leina principal son les presentacions, que estan totes elles basades
en el grup lliure.
4.1
El grup lliure
Recordem quan estudiàvem els subgrups generats per un subconjunt S. Allà vèiem que
donat un conjunt S, el subgrup generat per ell es podia construir agafant tots els productes
delements de S i llurs inversos. Aquest proces es pot fer en general, per a un conjunt
arbitrari, agafant els productes de manera formal.
Sigui S un conjunt finit (es pot fer per infinits, però el cas finit es mes senzill i mes
important)
S = {a1 , a2 , . . . , ar }
i considerem el conjunt S format per S i els seus inversos:
1
1
S = S S 1 = {a1 , a2 , . . . , ar , a1
1 , a2 , . . . , ar }.
Construm el seg
uent conjunt
si+1 = s1 } {1},
Fr = {s1 s2 . . . sn | si S,
i
es a dir, agafem tots els productes delements de S i dels seus inversos, de totes les maneres
possibles i de qualsevol longitud. Aquests elements sanomenen paraules. Els demanem,
per això, que siguin redudes, es a dir, que no aparegui cap parell aa1 o a1 a que shagues
de cancellar. Li afegim 1, que ens serveixi de neutre, i que sanomena paraula buida.
43
CAPITOL 4. GRUPS INFINITS
44
a dir,
Definim una operacio a Fr , que consisteix en concatenar dues paraules. Es
(s1 s2 . . . sn )(t1 t2 . . . tm ) = s1 s2 . . . sn t1 t2 . . . tm
amb la salvetat que si sn = t1
succes1 , aleshores aquestes dues lletres sesborren, i aix
sivament, fins que sobte una paraula reduda o be la paraula buida. I 1 fa delement
neutre, aix que multiplicar per ell es no fer res. Amb aquesta operacio, Fr es un grup. La
comprovacio es senzilla però tediosa, especialment lassociativitat. El neutre es 1, i linvers
1 1
de s1 s2 . . . sn es s1
e hem de convenir en algun lloc que (a1 )1 = a,
n . . . s2 s1 . Tamb
però això es natural.
Definici
o 4.1.1 El grup Fr sanomena el grup lliure de rang r.
Exemple 4.1.2 Lexemple mes habitual i en el qual treballarem quasi be sempre es F2
amb S = {a, b}. Alguns exemples de productes a F2 s
on
(aba2 b)(a2 bab3 ) = aba2 ba2 bab3
(abab2 )(b2 a1 b2 a2 ) = ab3 a2
(aba1 )(ab1 a1 ) = 1
El grup Fr sanomena lliure per la rao seg

uent. Quan estàvem dins un grup i construem
el subgrup generat per S, ja agafàvem un conjunt similar al FS , però allà podia passar (i
lògicament passava forca, sobre tot en grups finits) que diverses paraules representessin
el mateix element. Per exemple, si agafem a i b els generadors habituals de D4 (gir de 90
graus i simetria) tenim que ba = a3 b. O simplement que b2 = 1. Això no es possible en el
grup lliure, les paraules diferentes son sempre elements diferents, es lliuredigualtats.
Això porta al seg
uent resultat:
Proposici
o 4.1.3 Si tenim una aplicaci
o f de S en un grup qualsevol G, aleshores existeix un homomorfisme de Fr en G que esten f .
Lògicament, estem considerant S Fr agafant ai com una paraula amb una sola lletra.
[[ w Fr
[] f
f [
u
G
Per tant, per definit un homomorfisme en Fr nomes cal definir-lo en els generadors.
La importància del grup lliure es la seg
uent:
4.2. PRESENTACIONS
45
Teorema 4.1.4 Si un grup G es pot generar amb r elements, aleshores es un quocient

de Fr .
quasi trivial. Si en un grup existeixen g1 , g2 , . . . , gr que el generen, aleshores
Dem. Es
lhomomorfisme que sobte enviant ai a gi es un epimorfisme: tot element de G sexpressa
com a producte dels gi (i els seus inversos), i es la imatge del corresponent producte de
les ai .
la idea es el que dèiem abans. En el grup lliure, paraules diferents representen elements
diferents, i això es el que li proporciona la llibertat. En un altre grup, pot ser que dues
paraules en els generadors representin el mateix element. De fet, això caracteritza el grup,
i aquest es el contingut de la seccio seg
uent.
4.2
Presentacions
Sigui G un grup generat per r elements. Com hem vist abans, G es quocient de Fr . Sigui
R el nucli:
/
Fr R
=G
Definici
o 4.2.1 Els elements de R sanomenen les relacions de G, i el subgrup R Fr
sanomena doncs el subgrup de relacions de G (encara que sigui un subgrup de Fr !!).
on
Exemple 4.2.2 Considerem G = Z2 = Z Z. Els elements son (m, n), on m, n s
enters, i doncs clarament el grup es pot generar per (1, 0) i (0, 1). Agafem el corresponent
grup lliure F2 generat per a, b, i tenim:
: F2 Z2
a 7 (1, 0)
b 7 (0, 1)
i doncs, donada una paraula en a i b, la seva imatge està formada per (m, n) on m es la
suma dels exponents que apareixen a les a i n la suma dels exponents que apareixen a la
b:
(a2 b3 a3 ba4 b3 ) = (3, 1)
I per tant el subgrup de relacions està format per aquelles paraules de F2 que tenen exponents totals zero tant en a com en b.
Observem que R es sempre un subgrup normal. La manera mes eficient i interessant de
descriure el subgrup R es amb unes poques paraules, tals que la seva clausura normal
sigui R. Això vol dir que R es el subgrup normal mes petit que les conte.
46
Definici
o 4.2.3 Si tenim un subconjunt T dun grup G, la seva clausura normal es el
subgrup normal mes petit que el conte. La clausura normal de T sexpressa T .
Proposici
o 4.2.4 La clausura normal de T està formada per tots els productes finits de
conjugats (amb conjugador a G) delements de T .

{ n
}

T =
xi ti x1
i xi G, ti T

i=1
Dem. La demostracio es elemental. Aquests elements defineixen un subgrup normal, i

qualsevol subgrup normal que contingui T els ha de contenir.
Com abans, aquest concepte agafa la seva màxima importància si T es finit.
Definici
o 4.2.5 Diem que
a1 , a2 , . . . , an | r1 , r2 , . . . , rm
es una presentacio finita del grup G si tenim
/
G
= Fn r , r , . . . , r
1 2
m
Això es el que sanomena una presentaci
o de G amb generadors i relacions. Les relacions
son paraules que son trivials quan es consideren dins G, i que son les que caracteritzen el
grup. La idea es trobar unes poques paraules que capturin lessència del grup.
Teorema 4.2.6 Una presentacio per Z2 es
a, b | aba1 b1
Aquest resultat, que seria normalment un exemple, el presentem com a teorema per la
seva importància. Fixem-nos que la paraula aba1 b1 es lògica, perquè el grup es abelià,
però la q
uestio es que amb ella nhi ha prou per generar normalment tot el nucli.
Dem. Considerem una paraula w en a i b, tal que els exponents totals son tots dos zero.
Si poguessim permutar les as i bs, veuriem que al final acabariem amb la paraula buida.
Però el cas es que permutar a i b es multiplicar la paraula per un conjugat de aba1 b1 .
Suposem que
w = ubav
4.2. PRESENTACIONS
47
on u i v son, tambe, dues paraules en a i b. Doncs, fixem-nos que si multipliquem per

uaba1 b1 u1 tenim
(uaba1 b1 u1 )(ubav) = uab(a1 b1 u1 uba)v = uabv
i hem conseguit intercanviar les lletres. Per tant, si w tenia exponents totals zero, repetint
aquest proces, demostrem que existeixen una colla de conjugats tals que
( n
)
1 1 1
ui (aba b )ui
w=1
i=1
i doncs, w es pot expressar com a producte de conjugats de aba1 b1 , i per tant, w pertany
a aba1 b1 .
Les presentacions amb generadors i relacions son leina mes u

til que tenim per entendre
grups infinits (i tambe finits!). Es molt fàcil treballar amb elles, perquè això que hem
demostrat dels conjugats de les relacions, etc, a la pràctica no cal. Simplement, si tenim
aba1 b1 com a relacio, sabem que podem canviar ba per ab. De fet, moltes vegades la
relacio sescriu aix: ab = ba.
Vejam un altre exemple.
Exemple 4.2.7 El grup D4 admet la presentaci
o
a, b | a4 , b2 , (ab)2 .
Per veure això, fem el seg
uent. Primer, la relaci
o b2 implica que b = b1 i doncs, a
qualsevol paraula, la b nomes pot aparèixer amb exponent 1: si apareix mes gran, eliminem
b2 fins que quedi b, i si queda b1 doncs això tambe es b. Igualment, la relaci
o a4 fa que
nomes calgui considerar a, a2 , a3 . I finalment, si apareix ba, de la relaci
o abab, es dedueix
1 1
3
que ba = a b = a b. Per tant, les u
niques paraules que queden son les vuit paraules
que formen el grup D4 .
Formalment, això sha de fer de la manera seg
uent. Sabem que a, b generen D4 . Per tant,
tenim un homomorfisme
: F2 D4
que envia a i b a la rotacio i la simetria. Nomes cal veure que el nucli es la clausura
normal de T = {a4 , b2 , (ab)2 }. Per veure això, observem que es facil veure que T ker ,
comprovant paraules una a una. Recprocament, agafem una paraula de F2 . En el proces
que hem descrit abans, veiem que multiplicant-la per conjugats de relacions, la podem
convertir en una de les vuit paraules 1, a, a2 , a3 , b, ab, a2 b, a3 b, que es precisament la seva
imatge per . Doncs, les del nucli poden ser multiplicades per conjugats de relacions i
arriben a ser 1, per tant, elles mateixes son productes de conjugats de relacions.
Algunes presentacions interessants:
48
Z
a |
/
Z nZ
Sn
a | an

a2i i = 1, . . . , n

(ai ai+1 )3 i = 1, . . . , n 1
a1 , a2 , . . . , an1
(ai aj )2 i, j tals que |i j| > 1
A5
El grup de matrius:
a, b | a2 , b3 , (ab)5
1 m n
1 p m, n, p Z
H3 =
amb el producte, admet la presentacio
a, b, c | aca1 c1 , bcb1 c1 , aba1 b1 c1
Captol 5
Anells
5.1
Anells i ideals
Definici
o 5.1.1 Un conjunt A amb dues operacions internes + i , anomenades suma i
producte, es un anell si satisfà:
(A, +) es un grup abelià;
el producte es associatiu, es a dir, a(bc) = (ab)c, a, b, c A, i el producte te un
neutre anomenat 1.
les dues operacions satisfan la propietat distributiva a(b + c) = ab + ac, a, b, c A.
Si a mes el producte tambe satisfà la propietat commutativa, aleshores sanomena un
anell commutatiu. Tanmateix, com que tots els anells que estudiarem aqu son commutatius, quan diem anell suposarem implcitament que es commutatiu, excepte si es diu
explcitament.
Un anell sanomena cos si satisfà que tot element a A, amb a = 0, te un invers a1 per
a la multiplicacio. Tambe es pot parlar de cos commutatiu o no, per`
o sempre considerarem
cossos commutatius.
Exemple 5.1.2
Z es un anell commutatiu, en canvi Q, R i C s
on cossos.
Lanell de polinomis (com el nom ja indica) Z[X] es un anell commutatiu. Tambe
ho son Q[X], R[X] i C[X], i en general, A[X] per a qualsevol anell commutatiu A.
49
CAPITOL 5. ANELLS
50
El conjunt de matrius Mnn (R) es un anell no commutatiu quan es considera la

suma i el producte de matrius.
Estudiant els anells, com a qualsevol estructura, lògicament existeixen els subanells. Un
subanell de lanell A es un subconjunt B A que es un anell ell mateix amb respecte
les operacions indudes per A. Igual que amb el grups, un subconjunt es un subanell si
es un subgrup abelià i es estable pel producte. Ara be, els subanells no son interessants
perquè tal i com passava en els grups, la relacio dequivalència mòdul un subanell no es
necessàriament compatible amb les operacions, en particular amb el producte. Anem a
estudiar això.
Sigui B un subanell de A. Considerem la relacio dequivalència natural en A definida per
x y x y B.
Com que amb la suma A es un grup abelià, com a subgrup, B es normal, i per tant, la
relacio dequivalència es compatible amb la suma. Però amb el producte no. Considerem
x1 y1
x2 y2
es a dir, existeixen b1 , b2 B tals que

x1 = y1 + b1
x2 = y2 + b2
i intentem que es comporti be amb el producte, es a dir, intentar que x1 x2 y1 y2 . De les

relacions anteriors tenim
x1 x2 = (y1 + b1 )(y2 + b2 ) = y1 y2 + y1 b2 + y2 b1 + b1 b2
i com que els elements y1 b2 , y2 b1 no son necessàriament a B, perquè y1 i y2 no hi son,
tenim que la relacio no es necessàriament compatible amb el producte.
Aquest problema es el que planteja la definicio de subanell ideal, o ideal per curt. La idea
es la mateixa que amb els subgrups normals, el que passa es que aqu els subanells no son
tan importants com els subgrups no normals eren en el cas dels grups.
Definici
o 5.1.3 Un subconjunt I A dun anell sanomena ideal si satisfà:
(I, +) es un grup abelià.
Per a tot a A, i per a tot x I, es te ax I.
a dir, que no nomes es estable per multiplicacio, sino que tambe ho es quan multipliEs
quem un element de I amb un element de A.
5.1. ANELLS I IDEALS
51
Aqu estem considerant tots els anells com commutatius, per tant a la definicio dideal
ax = xa. Si un anell no es commutatiu, es possible definir un ideal per lesquerra exigint
que ax I (però no necessàriament xa I!!) i viceversa un ideal per la dreta. Si un ideal
en un anell no commutatiu satisfà que ax I i tambe xa I, lideal sanomena bilàter.
Si un anell es commutatiu, tots els ideals son bilàters, i aqu sempre considerarem anells
commutatius i ideals bilàters.
Mirant els elements y1 b2 , y2 b1 estudiats anteriorment, observem doncs que ja hem demostrat el resultat seg
uent.
Proposici
o 5.1.4 Donat un anell A i un ideal I, la relaci
o dequival`
/encia mòdul I es
compatible amb la suma i el producte, i per tant, el conjunt quocient A I es un anell.
Exemple 5.1.5 Observem que segons la definicio, dins Z, els subgrups nZ son ideals, i
de fet, com que son els u
nics subgrups que hi ha, tambe son els u
nics ideals que hi ha.
Observem que si un enter k es m
ultiple de n, aleshores km tamb
/ e ho es per a qualsevol
/
Z
m, sigui ell m
ultiple de n o no. Per tant, els grups cclics
on anells, i Z pZ es
nZ s
un cos, si p es primer.
Aix`
o es general per a qualsevol
anell. Donat a A, el conjunt aA de m
ultiples de a es
/
un ideal, i el quocient A aA es un anell.
Definici
o 5.1.6 Un ideal I sanomena principal si existeix un element a A tal que
I = aA.
Aquest es un cas particular dideal generat per un subconjunt, cosa que es pot definir de
manera natural igual que amb els grups. Si tenim un subconjunt S A, lideal generat
per ell (que tambe sescriu S), es lideal mes petit que el conte, i que està format per
{a1 s1 + . . . + an sn | ai A, si S, i = 1, . . . , n}
es a dir, combinacions lineals finites delements de S.
Exemple 5.1.7
Dins lanell Z[X], el subconjunt dels polinomis que tenen tots els coeficients m
ultiples
de 2 es un ideal, de fet es lideal 2Z[X]. El quocient es lanell
/
/
Z
Z[X]
2Z [X].
2Z[X] =
CAPITOL 5. ANELLS
52
Per altra banda, tenim lideal 2, X, que fent combinacions lineals de 2 i de X, ens
d
ona els polinomis que tenen terme independent parell, i els altres coeficients son
enters qualsevol. El quocient es el propi
/
/
Z[X]
Z 2Z .
2, X =
Amb els ideals es poden fer sumes i interseccions.
Proposici
o 5.1.8 Donats dos ideals I i J dun anell A tenim:
la interseccio I J es un ideal;
la suma I + J, definida com
I + J = I J = {i + j | i I, j J}
tambe es un ideal.
La demostracio es elemental.
Exemple 5.1.9 Dins Z, si tenim

m = mcm(a, b)
d = mcd(a, b).
aZ bZ = mZ
aZ + bZ = dZ.
Aleshores,
Observem aquesta u
ltima igualtat, que diu que si d = mcd(a, b), aleshores dZ = aZ + bZ.
La demostracio es senzilla. Fixem-nos que dir que n divideix m es exactament el mateix
que dir que mZ nZ, perquè un m
ultiple de m ho es automàticament de n. Aleshores,
el fet que d = mcd(a, b) vol dir que d|a i d|b, per tant, aZ dZ i bZ dZ. I si un altre
n
umero k divideix a i b, tambe divideix d. Per tant, si aZ kZ i bZ kZ, tambe es
te dZ kZ. Aix, dZ es el mnim ideal que conte ambdos, i per tant, es la suma. Això
vol dir que els elements de dZ sexpressen com a suma dun m
ultiple de a i un de b. En
particular, tenim el seg
uent teorema, molt celebrat, conegut, i extremadament u
til:
umeros
Teorema 5.1.10 (Identitat de B
ezout) . Si d = mcd(a, b), aleshores existeixen n
enters x i y tals que d = ax + by.
5.1. ANELLS I IDEALS
53
Lògicament, els anells tambe tenen homomorfismes, aplicacions que preserven les dues
operacions. Sha danar amb compte per això perquè ja no preserven els ideals tant be
com ho feien amb els subgrups.
Proposici
o 5.1.11 Sigui
f : A B
un homomorfisme. Aleshores:
Si J B es un ideal, tenim que f 1 (J) es un ideal.
Si I A es un ideal, aleshores f (I) no es necess`
ariament un ideal, nomes un
subanell. Si f es exhaustiva, aleshores f (I) es un ideal.
Dem. La demostracio es elemental, però cal estudiar atentament el cas de la imatge dun
ideal. Fixem-nos que f (I) te problemes per ser ideal perquè els elements que no son a
f (A) no tenen per què multiplicar be. Per això si f es exhaustiva, la imatge dun ideal
ho es. Si B = f (A), aleshores multiplicant un element b B, amb b = f (a), a A, per
y f (I), y = f (x), amb x I, tenim que by = f (a)f (x) = f (ax), i ax I perquè I es
un ideal.
Un exemple que demostra que la imatge dun ideal no ho es es simplement la inclusio de

Z en Q, perquè Q no te ideals.
I aleshores, tenim tambe la caracteritzacio dels ideals del quocient.
/
Proposici
o 5.1.12 Els ideals de A I es corresponen amb els ideals de A que contenen
I.
La demostracio es exactament igual que per a grups, tenint en compte que la projeccio
canònica es exhaustiva.
El nucli i la imatge es defineixen de manera anàloga al cas de grups:
Definici
o 5.1.13 Si tenim un homomorfisme
f : A B
es defineixen:
la imatge de f , que es naturalment Im f = f (A)
CAPITOL 5. ANELLS
54
el nucli de f , tambe lògicament ker f = f 1 (0).
Observem que, com dèiem, la imatge no es necessàriament un ideal, sino que nomes es
un subanell. En canvi, segons el resultat anterior, el nucli s que es un ideal. Per tant, es
pot fer quocient mòdul el nucli, i el teorema disomorfisme segueix sent vàlid.
Teorema 5.1.14 Donat un homomorfisme

f : A B
laplicaci
o induda
/
f : A ker f Im f
es un isomorfisme danells.
5.2
Ideals maximals i comaximals. El teorema xin`

es
del residu
Un resultat senzill es que un anell sense ideals es un cos.

Proposici
o 5.2.1 Sigui A un anell els u
nics ideals del qual son {0} i A. Aleshores A es
un cos.
Dem. Suposem primer que A es un cos, i I un ideal que no es {0}. Aleshores existeix
a = 0, amb a I. Però si A es un cos, com que a = 0, existeix a1 . I doncs, com que
1 = aa1 , 1 I i per forca I = A. Recprocament, suposem que no hi ha mes ideals que
els trivials. Agafem a = 0. Per tant, aA = A, i doncs, 1 aA, i això vol dir que existeix
a A amb 1 = aa . Aix a es linvers de a.
Aquest resultat es rellevant quan sestudien els ideals maximals.
Definici
o 5.2.2 Un ideal m es diu que es maximal si no està contingut en cap ideal dins
A, es a dir, si m I, o be m = I o be I = A.
Segons el resultat anterior, els ideals maximals es caracteritzen pel seg
uent resultat:
/
Proposici
o 5.2.3 Un ideal I A es maximal si i nomes si A I es un cos.
` DEL RESIDU
5.2. EL TEOREMA XINES
55
La demostracio es precisament la del resultat anterior. A /mes, com que els ideals es
corresponen, queda clar que si m es maximal, tenim que a A m no hi ha ideals.
A priori no es clar que existeixin ideals maximals. Per demostrar-ho, sha de fer servir el
lema de Zorn.
Definici
o 5.2.4 Un conjunt amb un ordre sanomena inductiu si tota cadena (subconjunt
totalment ordenat) te una cota superior.
a dir. Sigui A un conjunt amb un ordre . Una cadena doncs es un subconjunt B A
Es
tal que si tenim a, b B, aleshores o be a b o be b a. Doncs, A es inductiu si per a
tota cadena B existeix un element m A tal que a m per a tot a B.
I doncs, lenunciat del lema de Zorn es:
Proposici
o 5.2.5 (Lema de Zorn) Tot conjunt inductiu te un element maximal.
El lema de Zorn no es pot demostrar, es independent dels axiomes habituals de la teoria de
conjunts, i es equivalent a laxioma de leleccio. Es pot desenvolupar una teoria consistent
matemàtica tant si sassumeix com si no.
En el nostre cas, el conjunt inductiu es el conjunt dideals de A diferents de A.
Proposici
o 5.2.6 Tot anell te un ideal maximal.
Dem. Per aplicar el lema de Zorn nomes cal veure que el conjunt dideals de A diferents
de A, ordenat per inclusio, es inductiu. Per tant considerem una cadena dideals {Ii }i ,
amb Ii = A. Aleshores el conjunt
I=
Ii
i
es una cota superior. Cal veure que I es un ideal. Però si tenim x, y I, per definicio
existeixen i0 , i1 tals que x Ii0 i y Ii1 . Però com està totalment ordenat, aleshores
o be Ii0 Ii1 o be Ii1 Ii0 . Pero aleshores x i y estan en el gros, per exemple, en el
primer cas, x, y Ii1 i doncs, la suma tambe i pertany a I. Anàlogament amb el producte
per un element de A.
Finalment, observem que I = A. Com que tots els Ii = A, tenim que 1
/ Ii , per a tot
i . Per tant, 1
/ I.
Per tant, el conjunt dideals es inductiu, i pel lema de Zorn te un element maximal.
CAPITOL 5. ANELLS
56
Exemple 5.2.7 Dins Z, si p es un nombre primer, lideal pZ es maximal. Recordem

que mZ nZ si i nomes si n|m, i per tant, pZ no/pot estar dins de cap ideal, perquè
això donaria un divisor. I clarament, sabem que Z pZ es un cos. Si n no es primer,
agafant un divisor diferent de 1 i de n tenim un ideal mes gran que nZ, i per tant nZ no
es maximal.
Lobjectiu daquest captol es demostrar el teorema xinès del residu. Aquest teorema
estudia la resolubilitat dun sistema de congruències del tipus
x a1
mod m1
x a2
mod m2
...
x an
mod mn
El resultat clàssic diu que una condicio suficient per a que aquest sistema tingui solucio es
que els mi siguin coprimers dos a dos, es a dir, que mcd(mi , mj ) = 1 si i = j. Observem
tambe que si considerem laplicacio producte de les projeccions canòniques
: Z
/
Z mZ
i
i=1
el sistema te solucio sempre que

([a1 ]1 , [a2 ]2 , . . . , [an ]n ) Im ,
i per tant el sistema sempre te solucio (per a qualssevol a1 , a2 , . . . , an ) si es exhaustiva.
Aqu escrivim [.]i per a la relacio dequivalència mòdul mi .
Aquesta situacio es pot generalitzar a un anell qualsevol, considerant ideals I1 , I2 , . . . , In
dun anell A i les projeccions canòniques. El fet de que mi i mj siguin coprimers vol dir
(recordem lidentitat de Bezout) que 1 es combinacio lineal de mi i mj , i per tant, que
Z = mi Z + mj Z. Això porta a la seg
uent definicio:
Definici
o 5.2.8 Dos ideals I, J de lanell A sanomenen comaximals si A = I + J.
Observem que els ideals I, J no son necessàriament maximals. Ara be, si I es maximal i
J I, aleshores clarament son comaximals, perquè I ( I + J.
Teorema 5.2.9 (Teorema xin`
es del residu) Donat un anell A i ideals I1 , I2 , . . . , In .
Aleshores son equivalents:
(i) Laplicacio
: A
i=1
es exhaustiva.
/
A I
i
` DEL RESIDU
5.2. EL TEOREMA XINES
(ii) Per a tot i = 1, . . . , n, tenim
Ii +
57
Ij = A.
j=i
(iii) Els ideals Ii son comaximals dos a dos, es a dir, per a tot parell i, j amb i = j,
tenim que Ii + Ij = A.
Dem. (i)(ii) Com que es exhaustiva, lelement
n
/
A I.
([1]1 , [0]2 , [0]3 , . . . , [0]n )
i
i=1
te una antiimatge x A. Aquest element pertany a tots els ideals I2 , I3 , . . . , In , i al mateix

temps, x 1 = y I1 , i doncs 1 = x + y, cosa que demostra que per a tot i = 2, 3, . . . , n
Ii +
Ij = A.
j=i
Agafant els elements adequats veiem les altres comaximalitats.

òbvia perquè la interseccio dels Ij està continguda a cada Ij .
(ii)(iii) Es
(iii)(i) Nomes cal demostrar que existeixen les antiimatges component a component
(despres les sumem totes). Agafem doncs
([a]1 , [0]2 , [0]3 , . . . , [0]n )
/
A I.
i
i=1
Com que els ideals son comaximals dos a dos, podem escriure 1 com suma delements de
la manera seg
uent:
(2)
1 = x1 + x2
(3)
1 = x1 + x3
(n)
1 = x1 + xn
(j)
on xi Ii i tots els x1 I1 . Agafem aleshores lelement ax2 x3 . . . xn A. Lògicament,

aquest element pertany a tots els ideals I2 , I3 , . . . , In , i al mateix temps
(2)
(3)
(n)
ax2 x3 . . . xn = a(1 x1 )(1 x1 ) . . . (1 x1 )

/
i per tant, la seva imatge dins A I1 es a.
Observem
que el nucli de està format pels elements que sapliquen a zero en tots els
/
A I , i per tant son a tots els ideals. Això demostra lisomorfisme
i
/
n
n
/
A
A I
=
i
Ii
i=1
i=1
CAPITOL 5. ANELLS
58
Exemple 5.2.10 Resolem
x2
x1
x3
mod 3
mod 5
mod 7
En el teorema anterior, agafem A = Z, I1 = 3Z, I2 = 5Z i I3 = 7Z. Resseguint la

demostraci
o fem:
1=65=235
1 = 6 + 7 = 2 3 + 7
1 = 20 + 21 = 4 5 + 3 7
i aleshores
2(5)7 = 70 7 ([2]3 , [0]5 , [0]7 )

1 6 21 = 126 7 ([0]3 , [1]5 , [0]7 )
3(6)(20) = 360 7 ([0]3 , [0]5 , [3]7 )
Aleshores, el nombre 70 + 126 + 360 = 416 satisfà el sistema. Com que segons lisomorfisme, això es pot agafar mòdul 3Z 5Z 7Z = 105Z, i tenim que 416 101 mod 105,
la solucio final del sistema es
x 101 mod 105.
Captol 6
Divisibilitat en dominis dintegritat
Lobjectiu daquest captol es generalitzar les propietats de divisibilitat pròpies de Z a

altres anells. Les propietats interessants son, per exemple, la factoritzacio u
nica en producte de primers, lexistència duna divisio entera i lalgoritme dEuclides, entre daltres.
La q
uestio es que hi ha diversos anells que satisfan unes propietats i no unes altres, i
per tant volem estudiar quines relacions hi ha entre les propietats i si nhi ha alguna que
obliga a que es compleixin les altres o no.
Els anells objecte destudi i que seran sovint font dexemples son els subanells del cos C de
n
umeros complexos que sobtenen adjuntant a Z un n
umero complex, com per exemple,
lanell Z[i] format pels nombres complexos a + bi amb a, b Z, o mes generalment lanell
Z[] on es una arrel de la unitat. Igualment es consideren anells de polinomis com Z[X]
o K[X], on K es un cos. Aquests anells proporcionen una gran varietat dexemples, son
tots ells generalitzacions de Z, i gaudeixen dalgunes de les propietats dels enters mentre
que els manquen algunes altres. Això ens ajudarà a entendre les diverses generalitzacions
i les relacions entre elles.
6.1
Ideals primers, divisors de zero i dominis dintegritat
Segons hem vist anteriorment, a Z teniem que els ideals maximals es corresponen amb
els nombres primers. Volem estudiar propietats semblants en anells en general, i donar
propietats que generalitzin les propietats de què gaudeixen els nombres primers.
La primera daquestes propietats es que, si p es primer, i p|ab, aleshores o be p|a o be p|b.
Aquesta propietat dona lloc a la seg
uent definicio:
59
60
CAPITOL 6. DIVISIBILITAT EN DOMINIS DINTEGRITAT
Definici
o 6.1.1 Un ideal p
te que o be a p o be b p.
A sanomena ideal primer si sempre que tenim ab p, es
Els ideals primers es corresponen amb els dominis dintegritat.
Definici
o 6.1.2 Un anell sanomena domini dintegritat si sempre que ab = 0, o be
a dir, quan {0} es un ideal primer.
a = 0 o be b = 0. Es
Exemple 6.1.3 Els anells Z i K[X], on K es un cos, son dominis dintegritat.
Definici
o 6.1.4 Dos elements a i b, tots dos diferents de zero, tals que ab = 0, sanomenen divisors de zero.
Per tant, un domini dintegritat es un anell sense divisors de zero. Els divisors de zero
son normalment un problema en un anell, i donen lloc a situacions molt poc intutives.
La majoria dels anells interessants
son dominis dintegritat. Com a exemple, observem
/
que [2][3] = [0] dins lanell Z 6Z .
Observem tambe que labsència de divisors de zero fa que sigui possible la cancellacio: si
A es un domini dintegritat i tenim ab = ac, aleshores a(b c) = 0 i si a = 0, per forca
b = c.
Proposici
o 6.1.5 Un cos es un domini dintegritat.
Dem. Suposem que ab = 0 amb a = 0. Aleshores existeix a1 , i per tant, a1 ab = b = 0.
Com que els ideals es corresponen, això ens dona la seg

uent caracteritzacio:
/
Proposici
o 6.1.6 Un ideal p A es primer si i nomes si A p es un domini dintegritat.
Dem. En una direccio, suposem que p es primer. Agafem [a][b] = [0] dis el quocient. Però
això vol dir que ab p, i per tant, o be a p o be b p, i aleshores o be [a] = [0] o be
[b] = [0]. Per a la implicacio contrària, seguir aquesta demostracio cap al darrera.
Com que un cos es un domini dintegritat, aleshores tenim:
6.2. ELEMENTS PRIMERS I IRREDUCTIBLES
61
Proposici
o 6.1.7 Un ideal maximal sempre es primer.
A linreves això no es cert en general. Ho es a Z, i veurem mes endavant que ho es per a
una certa classe danells.
6.2
Elements primers i irreductibles
Hem vist que el concepte natural per generalitzar els nombres primers a un anell en
general es el dideal maximal i ideal primer. Lògicament, tambe es poden donar definicions
delements primers copiant les propietats de què els primers gaudeixen a Z. El problema
es que totes aquestes definicions, en un anell en general, no donen els mateixos conceptes.
Desentrallar aquesta situacio es lobjectiu daquesta seccio i les seg
uents.
Definici
o 6.2.1 En un anell A, un element sanomena primer si lideal pA es primer.
a dir, aquells elements p tals que si p|ab, aleshores p|a o be p|b.
Es
Fins aqu, tot es correcte, un element primer es correspon a un ideal primer, i a una
propietat (p|ab p|a ò p|b) que es compleix pels primers de Z. El problema es que la
definicio habitual de nombre primer a Z, que diu que un nombre primer no te mes divisors
que ell mateix i la unitat, no es correspon exactament amb aquesta. Anem a veure tot
això. Abans, però necessitem una definicio.
Definici
o 6.2.2 Sigui A un anell. Un element a A es diu que es una unitat de A si
es inversible, es a dir, si existeix a1 tal que aa1 = 1. El conjunt dunitats sescriu A i
es un grup amb la multiplicacio (abeli`
a si lanell es commutatiu).
Les unitats son elements especials de lanell. No poden pertànyer a cap ideal, perquè
aleshores lideal conte 1 i es A. Per exemple, Z = {1, 1}, i tambe K[X] = K=0 . Per
aquesta rao, molt cops el conjunt K=0 sescriu K .
Les unitats no afecten la divisibilitat. Si a es un element dun anell, i u es una unitat,
aleshores els elements a i au tenen exactament les mateixes propietats de divisibilitat:
divideixen els mateixos elements, i tenen els mateixos divisors. Això dona lloc a la seg
uent
definicio:
Definici
o 6.2.3 Dos elements a, b dun anell sanomenen associats si existeix u A tal
que b = au.
62
Dos elements associats tenen les mateixes propietats de divisibilitat.

Fixem-nos que les unitats divideixen qualsevol altre element de lanell, en particular tambe
divideixen els nombres primers. Fixem-nos que a Z, si p es primer, el 1 tambe el divideix.
Tots estem acostumats a la definicio p es un nombre primer si els seus u
nics divisors son
p i 1. Però mes correctament, shauria de dir que els u
nics que el divideixen son ell
mateix i les unitats. Igualment, a lanell de polinomis, les constants divideixen qualsevol
polinomi. Això porta a la seg
uent definicio:
Definici
o 6.2.4 Un element p A sanomena element irreductible si satisfà:
p A
si p = ab, aleshores o be a A o be b A .
a dir, satisfà la idea que tots tenim delement primer: els u
Es
nics que el divideixen son les
unitats i ell mateix. Aquests elements sanomenen irreductibles, perquè el nom primer
ja està fet servir. I els dos conceptes, si be son molt semblants, no son exactament el
mateix. No es cert que els elements primers siguin irreductibles ni viceversa. Per a que
això sigui cert, sha de restringir la classe dels anells.
Proposici
o 6.2.5 Si A es un domini dintegritat, i p es un element primer, aleshores p
es un element irreductible.
clar que p
Dem. Es
/ A perquè aleshores tindriem pA = A. I si p = ab, aleshores ab p,
i per tant un dels dos a ò b hi pertany. Suposem doncs que a p. Però aleshores a = pc
i doncs p = pbc. Daqu, bc = 1 (cosa que es pot deduir nomes si A es domini) i aleshores
b A .
/
Si lanell no es un domini, aquest resultat no es cert. Nomes cal agafar dins A = Z 6Z
/
/
lideal I = 4. Aquest ideal està format pels elements {0, 2, 4}, i tenim que A I = Z 2Z .
Per tant, lideal es primer (es maximal!), i per tant 4 es un element primer, però 4 no es un
element irreductible, perquè lògicament 4 = 2 2. Observeu que 2 tampoc es irreductible,
perquè 2 = 4 2 i cap daquests n
umeros es una unitat de lanell.
Potser es que el que es cert es a linreves. Potser es que si p es un element irreductible,
aleshores p es primer. Però això encara es dona en una classe mes restringida que lanterior,
i no passa per a tots els dominis, com es pot veure en el seg
uent exemple.
Exemple 6.2.6 Considerem lanell Z[ 5], que es un subanell de C,
Z[ 5] = {a + bi 5 | a, b Z}.
6.3. ANELLS FACTORIALS
63
En aquest anell comprovem que
6 = 2 3 = (1 + i 5)(1 i 5)
Anem comprovar diversos fets curiosos. Per fer-ho, definim la norma N (x) per un element de
lanell basant-nos en el seu mòdul complex, al quadrat per a que sigui enter:
N (a + bi 5) = a2 + 5b2 , i observem que, igualment que el mòdul complex, la norma es
multiplicativa, es a dir, N (rs) = N (r)N (s). Aleshores tenim el seg
uent:
Les unitats de Z[ 5] son 1 i 1. Clarament, si rs = 1, tenim que N (r)N (s) = 1,

i com que la norma es entera i positiva, per forca N (r) = N (s) = 1, i la u
nica
solucio entera de a2 + 5b2 = 1 es a = 1 i b = 0.
Els elements 2, 3, 1 + i 5, 1 i 5 son tots irreductibles. Un altre cop, si rs = 2

per exemple i cap dells es una unitat, aleshores N (r)N (s) = 4, i per tant N (r) =
N (s) = 2, que no es possible. Igualment amb els altres tres nombres.
a
Per tant, tenim que 2 divideix (1 + i 5)(1 i 5), sense dividir cap dels dos factors. Es
dir, lideal 2 no es primer, i per tant, 2 es irreductible per`
o no primer. La caracterstica
principal aqu es que 6 admet dues factoritzacions diferents en producte dirreductibles.
Observem tambe que cap dels quatre elements 2, 3, 1 + i 5, 1 i 5 es primer. De fet,

lelement 6 ni es primer, ni admet una descomposici
o en primers. La demostraci
o daquest
fet es elemental considerant les possibles normes, com abans.
6.3
Anells factorials
El problema de lexemple anterior es que hi ha elements per als quals la factoritzacio en

producte dirreductibles no es u
nica. Per tant, anem a definir una classe danells en els
què això no passa.
Definici
o 6.3.1 Un domini dintegritat A sanomena anell factorial o domini de factoritzacio u
nica (de vegades abreviat DFU) si tot element a A, amb a = 0 i a
/ A ,
o be es un element irreductible, o be admet una descomposici
o en producte delements
irreductibles, u
nica llevat dunitats.
Això vol dir que en un anell factorial passa el mateix que passa a Z, es a dir, tot element
admet una descomposicio
a = p1 p2 . . . pn ,
64
on tots els pi son irreductibles, i si tenim dues daquestes,

a = p1 p2 . . . pn = q1 q2 . . . qm ,
aleshores n = m, i existeixen u1 , u2 , . . . un A i Sn tals que p(i) = ui qi per a tot
i = 1, 2, . . . , n.
Fixem-nos que les unitats no interfereixen a la descomposicio. Dins Z, per exemple, a
la descomposicio es podrien agafar nombres negatius i la descomposicio no canviaria de
manera essencial.
En els anells factorials, els elements irreductibles generen ideals primers. Això serà una
conseq
uència directa del resultat seg
uent.
Proposici
o 6.3.2 Si A es un anell factorial, i p es un element irreductible, aleshores si
p|ab, per forca o be p|a o be p|b.
Dem. Com que lanell es factorial, els elements a i b tenen descomposicions u
niques en
producte dirreductibles. Per tant, tenim
a = p1 p2 . . . pn
b = q1 q2 . . . q m
i doncs
ab = p1 p2 . . . pn q1 q2 . . . qm
es una descomposicio en primers de ab, i per tant, es (essencialment) la u
nica. Aleshores,
si tenim p|ab, el que tenim es que existeix c tal que
pc = p1 p2 . . . pn q1 q2 . . . qm
i considerant la descomposicio de c, concloem que p ha de ser un dels pi o dels qj . Si es
dels pi , es te p|a, i si es dels qj , que p|b.
Corollari 6.3.3 Si p es un element irreductible dun anell factorial A, aleshores p es un

element primer, i lideal pA es primer.
precisament el contingut del resultat anterior: si ab pA, aleshores ab es
Dem. Es
m
ultiple de p, i per tant un dels a ò b ho es, i pertany a pA.
Per tant, en els anells factorials els dos conceptes delement primer i delement irreductible
son el mateix. Però cal anar amb compte si lanell no es factorial.
Però la propietat mes important de què gaudeixen els anells factorials es lexistència de
màxims comuns divisors i mnims comuns m
ultiples. Observem que aquesta existència ve
donada per les factoritzacions i la manera clàssica de calcular el màxim com
u divisor i el
mnim com
u m
ultiple a Z, agafant descomposicions en primers. Tenint les descomposicions, això es podrà fer igualment a un anell factorial.
6.3. ANELLS FACTORIALS
65
Definici
o 6.3.4
Donats dos elements a, b en un anell A, es defineix el seu màxim com
u divisor d
com un nombre que satisfaci que d|a i d|b, i si un altre element x tambe divideix a i
b, aleshores d|x. Sexpressa com d = mcd(a, b), o de vegades directament d = (a, b)
Tambe donats a, b, el mnim com
u m
ultiple m es un nombre tal que a|m i b|m, i si
x es un altre m
ultiple dels dos, aleshores m|x. Sescriu m = mcm(a, b) i de vegades
m = [a, b].
Proposici
o 6.3.5 En un domini dintegritat, donats dos elements a, b, el seu màxim
a dir, que si d i d son dos màxims comuns
com
u divisor es essencialment u
nic. Es
divisors aleshores son associats, es a dir, existeix u A tal que d = ud. El mateix es
cert pel mnim com
u m
ultiple.
Dem. Per definicio, d|d i d |d. Per tant, d = xd i d = yd. Aleshores d = xyd, i per tant,
com que estem en un domini, xy = 1.
Aleshores tenim el resultat principal.
Teorema 6.3.6 En un anell factorial, dos elements sempre tenen màxim com
u divisor i
mnim com
u m
ultiple.
Dem. Observem que si tenim

a = p1 p2 . . . pn
b = q1 q2 . . . q m
un divisor com
u ha de tenir una factoritzacio que sigui un subconjunt com
u de les dues
factoritzacions: si d|a i d|b, un factor primer p de d ha de dividir a i b i pel teorema
anterior, p ha de ser un dels pi i al mateix temps un dels qj .
Per tant, el màxim com
u divisor es pot agafar com la màxima subfactoritzacio comuna
a dir, està format per aquells factors primers que apareixen a les
dels dos elements. Es
dues descomposicions. I clar, sempre llevat duna unitat.
Pel mnim com
u m
ultiple, igualment, observem que si m es m
ultiple de a, la descomposicio
de m ha de contenir tota la descomposicio de a. Per tant, el mnim com
u m
ultiple està
format per la mnima descomposicio que contingui les dues descomposicions de a i b, de
manera anàloga a com es fa a Z.
66
6.4
Anells principals
Definici
o 6.4.1 Un domini dintegritat sanomena anell principal, o domini dideals
principals, abreviat DIP, si tots els seus ideals son principals, es a dir, si per a tot ideal
I A existeix a A tal que I = aA.
Exemple 6.4.2 Z es un anell principal, perquè tot ideal es del tipus nZ.
La caracterstica mes important dels ideals principals es que donen una interpretacio
mitjancant ideals del concepte de divisibilitat. Observem que com que aA esta format
pels elements de A que son m
ultiples de a, tenim que a|b si i nomes si aA bA. Observem
que si a|b tots els m
ultiples de b ho son tambe de a, i si bA aA clarament b es m
ultiple
de a. Per tant, la divisibilitat en anells principals es redueix a lestudi de les inclusions i
el reticle dideals.
Això dona, per exemple, la interpretacio del mnim com
u m
ultiple i el màxim com
u divisor
en termes dideals. Observem, per exemple, el màxim com
u divisor. Si d = mcd(a, b), vol
dir que d|a i d|b, i per tant, aA dA i bA dA. I si un altre element x divideix ambdos
elements (aA xA i bA xA), aleshores tambe divideix d, es a dir, dA xA. Per tant,
dA es el menor ideal que conte a i b, i per tant, aquest es la suma dideals.
Igualment, si resseguim la definicio de mnim com
u m
ultiple, veurem que es correspon
amb la interseccio. Això dona lloc al seg
uent resultat:
Proposici
o 6.4.3 En un anell principal, tenim:
d = mcd(a, b) si i nomes si dA = aA + bA.
m = mcm(a, b) si i nomes si mA = aA bA.
Fixem-nos que això no te per què ser cert si lanell no es principal. De la definicio de
màxim com
u divisor, es dedueix que lideal generat per d es el mnim ideal principal entre
els que contenen als dos ideals aA i bA, però podria ser que no fos igual a la suma si hi
hagues un ideal no principal que contingues aA i bA i que fos mes petit que dA. Lideal
dA satisfà les condicions entre tots els ideals principals, i per tant, es la suma si sabem
que aquests son tots, que es el cas quan lanell es principal.
Això passa, per exemple, a lanell Z[X], que no es principal, i que els elements 2 i X
generen un ideal no principal, mentre que els u
nics elements que els divideixen als dos son
les unitats de lanell. Com veurem mes avall, Z[X] es un anell factorial, però no principal.
6.4. ANELLS PRINCIPALS
67
Corollari 6.4.4 (Identitat de B

ezout) En un anell principal, si d = mcd(a, b), aleshores existeixen x, y A tals que d = ax + by.
En els anells principals, els elements irreductibles no nomes generen ideals primers com
en els anells factorials, sino ideals maximals.
Proposici
o 6.4.5 En un anell principal, si p es un element irreductible, lideal pA es
maximal.
Dem. Sabem que pA = A, perquè si es irreductible no es una unitat. Suposem que pA no

es maximal, i per tant hi ha un ideal I tal que pA I A. Aleshores, com que lanell es
principal, existeix a A tal que I = aA, però aleshores a es un divisor de p i tampoc es
una unitat (perquè aA = A). I això es una contradiccio amb el fet que p era irreductible.
I finalment, com a corollari, tenim que els elements irreductibles i els primers sen els
mateixos, igual que en els anells factorials.
a
Corollari 6.4.6 En un anell principal, si p es irreductible, aleshores p es primer. Es
dir, si p|ab aleshores o be p|a o be p|b.
Dem. Es dedueix directament del resultat anterior i del fet de que tot ideal maximal es
primer.
Aquest resultat ja es donava en anells factorials, i per tant seria un corollari del teorema
seg
uent, però lhem fet abans perquè es necessita a la demostracio.
Teorema 6.4.7 Tot anell principal es factorial.
Dem. Anem a veure que tot element descomposa en producte de primers (o irreductibles,
que es el mateix). Suposem que A es principal i a A no descomposa en producte de
primers. Per tant, a mateix no pot ser primer, per tant descomposa en producte de dos
elements que no son unitats. Potser un dells es primer o descomposa, però laltre no
pot descomposar en producte de primers (perquè a ho faria). Per tant, existeix a1 que
divideix a pròpiament, es a dir, que aA
a1 A, i que no descomposa en producte de
primers. Iterant aquest proces, tindrem una cadena creixent infinita dideals
aA
a1 A
a2 A
...
an A
...
68
Però en un anell principal aquesta cadena no pot existir. Observem que el conjunt
I=
ai A
i=1
es un ideal, i com que A es principal, existeix b A tal que I = bA. Però com que I es
una reunio, existeix un k tal que b ak A, i aleshores
bA = ak A = ak+1 A = . . . = an A = . . .
Per tant, linexistència duna cadena creixent infinita dideals fa impossible que hi hagi
un element sense factoritzacio en primers.
Per veure que la factoritzacio es u
nica, suposem que un element en te dues:
p 1 p 2 . . . p n = q1 q2 . . . q m .
Aleshores, com que p1 divideix q1 (q2 . . . qm ), o be divideix q1 o be divideix q2 q3 . . . qm . En
aquest darrer cas, repetim, i concloem que p1 divideix algun dels qj , suposem que es q1 per
senzillesa de la notacio. Aleshores existeix una unitat u1 tal que q1 = u1 p1 , i cancellant,
dedum que
p2 p3 . . . pn = u1 q2 q3 . . . qm
Iterant aquest proces, acabarem amb un dels dos casos seg
uents:
pm+1 . . . pn = u1 . . . um
1 = u1 u2 . . . un qm+1 . . . qm
que son impossibles perquè ni els pi ni els qj son unitats, exceptuant l

unica possibilitat,
que es que n = m i els primers son essencialment els mateixos.
Lexemple danell factorial no principal es lanell de polinomis Z[X]. No es difcil demostrar que lideal 2, X no es principal. La demostracio de que lanell es factorial la farem
al captol seg
uent.
6.5
Anells euclidians
Però la propietat mes restrictiva i especial que Z satisfà es lexistència de la divisio entera,
i per tant, de lalgorisme dEuclides per calcular el màxim com
u divisor. Recordem el
seg
uent teorema, ben conegut des dels anys densenyament primari.
Teorema 6.5.1 (Divisi

o entera) Donats dos enters a, b, amb b = 0, aleshores existeixen q, r Z tals que a = bq + r, amb 0 r < |b|.
6.5. ANELLS EUCLIDIANS
69
Teorema 6.5.2 (Algorisme dEuclides) Donats a, b Z, amb b = 0, fent la divisio

entera a = bq + r, tenim que mcd(a, b) = mcd(b, r). Iterant aquest proces,
a = bq1 + r1
b = q2 r1 + r2
r1 = q3 r2 + r3
...
rn2 = qn rn1 + rn
i com que
|b| > r1 > r2 > . . . > rn1 > rn ,
el proces sacaba en algun lloc. Si rn = 0 i rn1 = 0, aleshores rn1 = mcd(a, b).
Aquest proces es pot copiar en aquells anells que admetin una construccio similar.
Definici
o 6.5.3 Un domini A sanomena anell euclidià si admet una aplicaci
o
: A N
tal que per a tot a, b A amb b = 0, existeixen q, r tals que a = bq + r i per als quals o
be r = 0 o be (r) < (b).
Exemple 6.5.4 A Z, clarament es el valor absolut. En lanell de polinomis K[X],
laplicaci
o es el grau del polinomi.
En aquest tipus danells, lalgorisme dEuclides es possible, perquè com que a = bq + r,

tenim que mcd(a, b) = mcd(b, r), i la fa que aquest proces acabi, donant el màxim com
u
divisor. Tots sabem fer divisions enteres amb nombres i amb polinomis. Aqu tenim un
exemple una mica menys habitual.
Exemple 6.5.5 Lanell Z[i] dels enters de Gauss es un anell euclidià. Si tenim un
element z = a + bi Z[i], el considerem com a nombre complex i definim
N (z) = |z|2 = z z = a2 + b2 ,
es a dir, el quadrat del seu mòdul complex. Observem que N es pot definir per a tot C i
preserva multiplicacions per a nombres complexos en general, no nomes enters de Gauss.
Aquest nombre N (z) es un enter no negatiu, i es el que fa el paper de . Per veure això,
agafem dos enters de Gauss z i w amb w = 0, i considerem el n
umero complex x = z/w,
que existeix perquè w = 0. Com qualsevol n
umero complex, cau aprop dun enter de
70
x
r+
si
Figura 6.1: Divisio entera en els enters de Gauss.

Gauss, atès que aquests estan a distància 1 uns dels altres, veure la figura 6.1. Per tant,
existeix q Z[i] tal que
1
x q = r + si
|r|, |s| .
2
Com que z = xw, tenim que z = w(q+r+si) = wq+w(r+si), i clarament w(r+si) Z[i]
perquè es z wq. Finalment,
(
)
1 1
1
2
2
N (w(r + si)) = N (w)N (r + si) = N (w)(r + s ) N (w)
+
= N (w) < N (w).
4 4
2
Linterès dels anells euclidians es que, copiant la demostracio que es pot fer tant a Z com
a K[X], veiem que son anells principals.
Teorema 6.5.6 Un anell euclidià es principal.

Dem. Considerem un ideal I A, I = {0}, i sigui a A lelement de I, diferent de zero,
tal que (a) es mnim dentre tots els elements de I. Aleshores tenim que I = aA. Si no
fos aix, hi hauria un b I que no seria m
ultiple de a. Fent la divisio entera b = aq + r,
tenim que r = b aq I amb (r) < (a), i observem que r = 0 perquè b no es m
ultiple
de a. Aleshores r contradiu leleccio de a.
Captol 7
Lanell de polinomis Z[X]
En aquest captol estudiarem lanell de polinomis amb coeficients enters, amb lobjectiu
de demostrar que es un anell factorial. Al mateix temps, demostrarem el criteri dirredubilitat dEisenstein, que servirà pel tema de cossos.
7.1
Polinomis primitius
Comencem amb un resultat elemental.

Proposici
o 7.1.1
Les unitats de Z[X] son les unitats de Z, es a dir, 1 i 1.
Si p es un nombre primer a Z, aleshores es un element irreductible a Z[X].
Dem. Suposem que tenim f Z[X] invertible, es a dir, existeix g tal que f g = 1. Però
observant els graus, tenim que f i g han de tenir grau zero, per tant, son de Z. El segon
resultat es demostra igualment mirant els graus: si p = f g, per forca f i g tenen tambe
grau zero i lirreductibilitat de p es la que ja tenim dins Z.
Leina principal per estudiar polinomis a coeficients enters son els polinomis primitius,
perquè aquests son els que donen la relacio entre els polinomis a Z[X] i a Q[X]. Això es
important, perquè sabem que Q[X] es euclidià, i per tant te moltes propietats u
tils.
Definici
o 7.1.2 El polinomi de Z[X]
f = a0 + a1 X + . . . + an X n ,
71
CAPITOL 7. LANELL DE POLINOMIS Z[X]
72
a dir, si els seus coeficients no tenen

sanomena primitiu si mcd(a0 , a1 , . . . , an ) = 1. Es
cap factor primer en com
u.
Observaci
o 7.1.3 Donat un polinomi f Z[X], podem agafar el màxim com
u divisor d
dels coeficients per trobar una descomposici
o f = df tal que f es primitiu. Com que d
està determinat llevat duna unitat, tenim que f tambe.
Els polinomis primitius van ser estudiats per Gauss, que va demostrar el seg
uent resultat.
Teorema 7.1.4 (Lema de Gauss) El producte de dos polinomis primitius es primitiu.
Dem. Agafem dos polinomis primitius

f = a0 + a1 X + . . . + an X n
g = b0 + b1 X + . . . + bm X m .
i considerem el producte. Anem a veure que no hi ha cap factor primer que divideixi tots
els coeficients de f g. Sigui doncs un nombre primer p. Com que f es primitiu, existeix r,
amb 0 r n tal que p - ar i p|ai amb 0 i < r. Igualment existeix s entre 0 i m amb
la mateixa propietat per a g. I considerem el coeficient de X r+s en el producte:
c = a0 br+s + a1 br+s1 + . . . + ar+s b0
tal i com hem triat r i s, tenim que
p|(a0 br+s + a1 br+s1 + . . . + ar1 bs+1 ),
perquè p divideix els a0 , a1 , . . . , ar1 . Igualment, tenim que
p|(ar+1 bs1 + ar+2 bs2 + . . . + ar+s b0 ).
I el terme que queda entre mig, el terme ar bs no es divisible per p. Per tant, c tampoc es
divisible per p.
Linterès dels polinomis primitius es el resultat seg

uent:
Proposici
o 7.1.5 Si tenim un polinomi primitiu f Z[X], aleshores f es irreductible a
Z[X] si i nomes si ho es a Q[X].
Dem. Suposem que f es primitiu i irreductible a Z[X], i en posar-lo a Q[X] descomposa en
producte de dos polinomis f = gh de grau com a mnim 1 a Q[X]. Treient denominadors
dels g, h i extreient el possible factor com
u, tenim que hi han dos enters a i b tals que
UNICA
7.2. FACTORITZACIO
73
af = bg h on g i h son els primitius corresponents a g i h. Però si f es primitiu i g h

tambe pel lema de Gauss, aleshores f = g h , i per tant, f no seria irreductible a Z[X].
Recprocament, agafem ara f de Z[X] primer a Q[X] i g, h Z[X] tals que f = gh. Com
que tot es pot considerar a Q[X], tenim que per forca un dels dos ha de ser una unitat
a dir, g ha de ser un element no nul de Q, i com que era
a Q[X], suposem que es g. Es
de Z[X], dedum que g es un enter. I ara, si f era primitiu i g el divideix, la conclusio es
que g = 1.
7.2
Factoritzaci
ou
nica
Aquest darrer resultat ens dona la idea de com construir una factoritzacio en irreductibles
per a un polinomi de Z[X]. Com que sabem que Q[X] es euclidià i per tant factorial,
construm la factoritzacio a Q, eliminem denominadors, extreiem els factors comuns, i
essent primitius i primers sobre Q, seran irreductibles sobre Z.
Teorema 7.2.1 Lanell Z[X] es factorial.
Dem. Agafem doncs f Z[X]. Dentrada sabem que f = df on d Z i f es primitiu.
Posem f a Q[X] i trobem una factoritzacio en factors primers a Q[X],
f = f1 f2 . . . fn .
Podem extreure el denominador com
u als coeficients dels fi per trobar un enter k tal que
kf = g1 g2 . . . gn
i ara, per cadascun dels gi nextreiem el factor enter necessari per fer-los primitius: existeix
un altre enter m tal que
kf = mh1 h2 . . . hn
on els hi son primitius. Si apliquem ara el lema de Gauss, tenim que el producte h1 h2 . . . hn
es primitiu, i per tant, es igual a f llevat duna unitat.
La conclusio, doncs, es que
f = dh1 h2 . . . hn
i com que els hi son primitius i primers a Q[X], son irreductibles a Z[X]. Finalment, per
acabar la descomposicio de f , nomes cal descomposar d a Z, perquè primers de Z son
irreductibles a Z[X].
Cal demostrar que la descomposicio es u
nica. Suposem que un polinomi descomposa de
dues maneres diferents en irreductibles de Z[X], es a dir
p1 p2 . . . pn f1 f2 . . . fr = q1 q2 . . . qm g1 g2 . . . gs .
74
Com que els fi i els gj son irreductibles, tambe son primitius, i per tant, pel lema de
Gauss el producte tambe. Aix, tenim que això es la descomposicio del polinomi en un
enter i un polinomi primitiu. Per tant, tenim que
p1 p2 . . . pn = q1 q2 . . . qm
i la unicitat de la descomposicio a Z dona que n = m i que els primers son essencialment
els mateixos. Per tant, simplificant, tenim que
f1 f2 . . . fr = g1 g2 . . . gs .
Finalment, com que tant els fi i els gj son irreductibles i primitius, tambe son primers a
Q[X], i per tant, r = s i els primers son els mateixos llevat de factors a Q. Però com que
son primitius tambe son els mateixos a Z[X]: Si tenim que
a
f1 = g 1 ,
b
daqu bf1 = ag1 i sent primitius, f1 = g1 .
Per tant, un cop demostrat que Z[X] es factorial, ja sabem que els polinomis irreductibles
de Z[X] son primers, i els podem anomenar aix.
7.3
El criteri dEisenstein
En general, es forca difcil demostrar que un polinomi a Q[X] o Z[X] es primer, però
això es u
til per entendre les extensions de cossos. Un criteri que es u
til per veure que un
polinomi es primer es el criteri dEisenstein.
Teorema 7.3.1 (Criteri dirreductibilitat dEisenstein) Suposem que tenim un polinomi primitiu de Z[X]
f = a0 + a1 X + . . . + an X n ,
per al qual existeix un primer p Z que satisfà:
p|a0 però p2 - a0 ,
p|ai per a tot i = 1, 2, . . . , n 1,
p - an .
Aleshores f es primer.
7.3. EL CRITERI DEISENSTEIN
75
Dem. Suposem que f descomposes en producte de dos polinomis

g = b0 + b1 X + . . . + br X r
h = c0 + c1 X + . . . cs X s .
Com que f es primitiu, els dos polinomis tenen grau com a mnim 1. Agafem a0 = b0 c0 ,
i com que p|a0 , divideix un dels dos factors, suposem sense pèrdua de generalitat que es
b0 . Observem tambe que p - an i per tant p - br . Dins g doncs, sigui j el menor ndex tal
que p - bj , es a dir, p|bi per a tot i = 0, 1, . . . , j 1. Observem que j r < r + s = n.
Agafem el coeficient de j de f :
aj = b0 cj + b1 cj1 + . . . + bj c0
i com que p divideix aj i tots els bi fins a j 1, dedum que p|bj c0 , però com no divideix
bj , per forca p|c0 . Però si p divideix b0 i c0 , tenim que p2 |a0 , que es una contradiccio amb
una hipòtesi.
Aix es veu que son irredubles polinomis com X n + p, per exemple. Però observem que
encara que doni una condicio suficient de primalitat, la condicio no es necessària: el
polinomi x2 + p2 es primer a Z[X] i a Q[X] i no satisfà les condicions del teorema.
76
Captol 8
M`
oduls
Tots aprenem en els cursos dàlgebra lineal com son els espais vectorials sobre un cos.
Com hi ha un invariant (la dimensio) que classifica els espais vectorials. Els mòduls
son la generalitzacio dels espais vectorials al cas en què els coeficients no son un cos,
sino un anell. En els cossos no hi ha ideals, però aqu, tant els ideals com els quocients
donaran exemples de mòduls, i la classificacio serà molt mes complicada que en el cas
de làlgebra lineal. Aquesta classificacio nomes podrà ser efectuada en el cas dels anells
que son mes propers als cossos, els anells principals, en el captol seg
uent. En aquest
captol donarem les propietats bàsiques generals dels mòduls: homomorfismes, submòduls,
genradors, quocients.
8.1
Definici
o i propietats b`
asiques
Definici
o 8.1.1 Sigui A un anell commutatiu. Diem que un conjunt M es un A-mòdul
por lesquerra si:
M te una operacio interna + amb la qual es un grup abeli`
a.
M te una operacio externa amb coeficients en A, i que denotarem multiplicativament
A M M
que satisfà les propietats
(i) (a + b)x = ax + bx, a, b A, x M ;
(ii) a(x + y) = ax + ay, a A, x, y M ;
(iii) a(bx) = (ab)x, a, b A, x M ;
(iv) 1x = x, x M .
77
`
CAPITOL 8. MODULS
78
a dir, la definicio es exactament la mateixa que la despai vectorial, però el conjunt de

Es
coeficients de la operacio externa es una anell en lloc dun cos.
Es pot definir un A-mòdul per la dreta si suposem que els elements de lanell multipliquen
a la dreta, Per exemple, la propietat (iii) esdeve (xa)b = x(ab). Aqu farem servir nomes
mòduls per lesquerra, i tota la teoria sesten naturalment a mòduls per la dreta.
Exemple 8.1.2
A es naturalment un A-mòdul
/
Si I A es un ideal, tant I com A I s
on A-mòduls.
Si K es un cos (que en particular es un anell), un K-m`
odul es exactament un
K-espai vectorial.
Un grup abelià es el mateix que un Z-mòdul. Observem que si x M i n Z, i

n > 0, nx es la suma de n còpies de x i (n)x la suma de n c`
opies de x.
Lògicament, un subconjunt N M es un submòdul si es un mòdul amb lestructura
heretada de M . Es pot fer tot exactament igual que als espais vectorials, i tenim el
resultat seg
uent, la demostracio del qual es elemental.
Proposici
o 8.1.3 Un subconjunt N M es un submòdul si i nomes si satisfà:
(a) Si x, y N , aleshores x + y N .
(b) Si x M i a A, aleshores ax M .
El concepte que s que adquereix una certa importancia es el de submòdul generat per un
conjunt.
Definici
o 8.1.4 Sigui M un A-mòdul i sigui S M un subconjunt. El submòdul generat
per S, que sescriu de manera habitual com S, es el menor submòdul de M que conte
S. Per tant, tenim que
S =
N
N M
N subm`
odul
fàcil determinar quin es el submòdul S.

Es
8.2. PRODUCTE I SUMA DIRECTA
79
Proposici
o 8.1.5 Un element x M pertany a S si i nomes si existeixen
x1 , x2 , . . . , xn S
a1 , a2 , . . . , an A
tals que
x = a1 x1 + a2 x2 + . . . + an xn .
clar que el conjunt de totes aquestes combinacions lineals es un submòdul, i està
Dem. Es
inclòs en tot submòdul que contingui S.
Si N es un submòdul, i S N , si tenim que N = S, diem que S es un sistema de

generadors de N . En particular, si M = S, diem que S es un sistema de generadors de
M.
Especialment important, com veurem despres, es el cas en el què S es finit. Si tenim que
N = x1 , x2 , . . . , xn ,
aleshores diem que N es un submòdul finitament generat. Aquest concepte es correspon perfectament amb el despais vectorials. Això saplica a M tambe, donant mòduls
finitament generats. Finalment, si tenim que N = x, N sanomena monògen.
Si tenim un submòdul N M , aleshores la relacio dequivalència mòdul N que tindriem
definida considerant-lo com a grup abelià:
xy xy N
/
es compatible tambe amb el producte, i per tant M N tambe es un A-mòdul.
Finalment, els homomorfismes de A-mòduls es definbeixen de la manera natural, preservant les dues operacions (igual que les aplicacions lineals), i tenim igualment nuclis,
imatges i el primer teorema disomorfisme igual que a les altres estructures.
8.2
Producte i suma directa
Els productes i les sumes directes son dues construccions (en certa manera duals una de
laltra) que permeten construir mòduls interessants a partir dun famlia de mòduls.
El producte es el producte cartesià normal i corrent. Donada una famlai de mòduls
{Mi }i , tots sobre el mateix anell A, el seu producte cartesià
Mi
i
`
CAPITOL 8. MODULS
80
es un A-mòdul amb les operacions habituals. Un element de
on cada xi Mi . Doncs,
Mi es una tupla (xi )i ,
(xi ) + (yi ) = (xi + yi )

a(xi ) = (axi ).
Un submòdul interessant de Mi es la suma directa. La suma directa
Mi
i
es el submòdul format per aquells elements (xi ) tals que totes les components son zero
excepte un nombre finit. Un element de Mi sexpressa normalment com
xi1 + xi2 + . . . + xin
on els xij pertanyen
a un Mij determinat. Observem que podem considerar xij com un
element de Mi que te totes les components iguales a zero excepte la que correspon a ij ,
que es xij .
Observem que si es finit, el producte i la suma directa coincideixen, pero si es infinit
no. En particular, si agafem
Z
Z,
i=1
i=1
la suma directa es numerable mentre que el producte no ho es.

Nosaltres farem servir principalment conjunts finits dndexs, per tant no hi haurà cap
distincio, i ho denotarem sempre com una suma directa.
8.3
M`
oduls lliures
Els mòduls lliures son els mòduls similars als espais vectorials.
Definici
o 8.3.1 Donat un anell A i un conjunt dndexs , el A-m`
odul lliure sobre es
el mòdul
A
i
Nosaltres farem servir quasi sempre mòduls lliures finitament generats, que son del tipus
An . Un element es una n-tupla delements de A. Observem que els elements de An que
son tot zeros excepte un 1 en una component son un sistema de generadors del mòdul
lliure, i al mateix temps son linealment independents, i per tant, formen una base del
`
8.3. MODULS
LLIURES
81
mòdul lliure. De vegades, parlarem en general i agafarem un mòdul lliure L amb base
e1 , e2 , . . . , en , els elements del qual son combinacions lineals dels ei amb coeficients en A.
simplement una
Observem que si la base te n elements, aleshores L es isomorf a An . Es
q
uestio de notacio.
Observem que la diferencia fonamental amb els espais vectorials es que
/ un conjunt mnim
de generadors no es necessariament una base. Agafant per exemple Z nZ , tenim que està
generat per un element (la classe [1]), pero aquest element no es linealment independent,
perquè n[1] = 0. Pero clar, no podem agafar un sistema de generadors mes petit. Per tant,
no es parla de base excepte si el mòdul es lliure, sino nomes de sistema de generadors.
El concepte dindependència lineal continua existint, el que passa es que un mòdul no
te necessàriament un sistema de generadors linealment independents (nomes si el modul
es lliure). El nombre delements de la base sanomena el rang del mòdul lliure, i no la
dimensio.
El concepte de mòdul lliure es anàleg en certa manera al de grup lliure, en el sentit de que
es una construccio abstracta que dona un mòdul lliure, es a dir, sense igualtats interiors.
Allà, una paraula en a i b mai podia ser igual a 1, i aqu, una combinacio lineal de la base
mai pot ser igual a zero. La idea es que no hi hagi restriccionsnteriors al mòdul, i per
tant, es satisfà el mateix teorema que allà.
Teorema 8.3.2 Tot A-mòdul es quocient dun mòdul lliure.
Dem. Agafem M i un sistema de generadors S. Agafem un conjunt indexat per S, per
exemple, {es }sS . Aleshores tenim lhomomorfisme
A M
sS
definit per
a1 es1 + a2 es2 + . . . + an esn 7 a1 s1 + a2 s2 + . . . + an sn
que es clarament exhaustiu perquè S genera M .
El cas mes u
til serà quan el rang es finit. Si tenim que
M = x1 , x2 , . . . , xn ,
aleshores tenim el quocient
An M
(a1 , a2 , . . . , an ) 7 a1 x1 + a2 x2 + . . . + an xn .
No oblidem que, al contrari que el cas dels espais vectorials, aquest homomorfisme pot
tenir nucli.
Exemple 8.3.3 Un grup abelià lliure (de rang finit) es doncs Zn . Tot grup abeli`
a finitament generat es quocient dun Zn .
82
`
CAPITOL 8. MODULS
Captol 9
M`
oduls sobre anells principals
Els mòduls sobre anells principals son els mes similars als espais vectorials, i es poden
classificar de manera semblant. En aquest captol trobarem la classificacio dels mòduls
finitament generats sobre un anell principal.
9.1
El teorema de Schreier
Anem a veure un teorema interessant.
Proposici
o 9.1.1 Si per a un anell A tot mòdul es lliure, aleshores A es un cos.
/
Dem. Sigui I un ideal de A. Com que A I es un mòdul, i es monògen (generat per [1]),
/
si es lliure, aleshores es isomorf a A. Pero si lhomomorfisme canònic A A I es un
isomorfisme, i doncs I = {0}. Per tant, A es un cos.
a dir, com que el recproc es obvi, un anell es un cos si i nomes si tot A-mòdul es lliure.
Es
A continuacio volem trobar un teorema similar per anells principals, caracteritzant-los
en funcio dels seus mòduls lliures. La condicio necessària i suficient es que tot submòdul
(no nul) dun mòdul lliure es lliure. Això vindrà en dos teoremes. En una direccio no es
massa difcil, laltra es el contingut del teorema de Schreier.
Proposici
o 9.1.2 Si per a un anell A tot submòdul no nul dun mòdul lliure es lliure,
lanell es principal.
83
`
CAPITOL 9. MODULS
SOBRE ANELLS PRINCIPALS
84
Dem. Observem primer que A ha de ser un domini dintegritat. Si tenim que ab = 0

amb a i b diferents de zero, aleshores lideal b dona una contradiccio, perquè es un
ideal (submòdul no nul de A) i per tant es lliure, però el generador no es linealment
independent, perquè ab = 0.
Agafem ara un ideal I de A i suposem que no es principal. Per tant, està generat per un
conjunt S, que te mes dun element. Pero un altre cop, I es un A-mòdul lliure, i doncs
podem agafar dins I dos elements a i b que son linealment independents. Pero tambe
ba + (a)b = 0
i això es una contradiccio.
El recproc es el teorema de Schreier. Per veurel, fem dues observacions prèvies.
Lema 9.1.3 Si A es un domini, tot submòdul monògen dun A-m`

odul lliure es lliure.
Dem. Suposem que S = s es un submòdul monògen dun A-mòdul lliure L, amb base
{ei }i . Doncs
s = ai1 ei1 + ai2 ei2 + . . . + ain ein
amb aij = 0. Suposem que s no fos independent, es a dir, que as = 0. Però
as = aai1 ei1 + aai2 ei2 + . . . + aain ein = 0
i com que els ei s que son independents, aleshores aaij = 0 i per tant, com que els aij = 0,
tenim que a = 0.
Lema 9.1.4 Si A es principal, tot submòdul dun A-mòdul monògen es monògen.
Dem. Si M = m, tenim que A M es exhaustiva enviant 1 a m. Pero observem

que els submòduls de M estan en bijeccio amb els submòduls de A que contenen el nucli.
Pero els submòduls de A son els ideals, i com que son principals, es a dir monògens, els
submòduls de M tambe.
Teorema 9.1.5 (Schreier) Si A es un anell principal, tot submòdul dun A-m`

odul lliure
es lliure. A mes, el rang del submòdul es menor o igual que el rang del mòdul.
Dem. Per mes facilitat, farem la demostracio per mòduls finitament generats, perquè els
mòduls que volem classificar son finitament generats.
9.2. EL TEOREMA DESTRUCTURA
85
Sigui L un mòdul lliure i sigui S un submòdul. Sigui {e1 , e2 , . . . , en } una base de L.

Considerem la interseccio
Sr = S e1 , e2 , . . . , er
i fem la demostracio per induccio sobre r. Si r = 1, tenim que S1 = S e1 es un
submòdul de e1 que es monògen, i per tant S1 es monògen pel segon lema, i aleshores
lliure pel primer lema, i de rang zero o 1. Suposem que Mr1 es lliure i de rang menor o
igual que r 1. Sigui I el conjunt dels elements a A tals que existeix un x M que es
pot escriure com
x = b1 x1 + b2 x2 + . . . + br1 xr1 + axr ,
per a alguns bi A. Observem clarament que I es un ideal. i doncs I = ar . Si ar = 0,
aleshores Sr = Sr1 i el teorema es cert. Si ar = 0, Sigui w Sr tal que el seu coeficient
de xr es ar . Anem a veure que Sr = Sr1 w. Clarament, per a qualsevol x Sr , el seu
coeficient de xr es un m
ultiple de ar , suposem que es car . Pero aleshores x cw Sr1 ,
obvi que Sr1 w = {0}, i això acaba la demostracio.
i doncs Sr = Sr1 + w. Es
La demostracio pel cas infinit requereix el lema de Zorn i es llarga i complicada, encara
que el mètode es el mateix.
Corollari 9.1.6 Si M es un mòdul finitament generat sobre un anell principal, i S es
un submòdul, aleshores S tambe es finitament generat, i el seu sistema de generadors te
cardinal menor o igual que el de M .
Dem. Si M es finitament generat, aleshores es quocient dun mòdul lliure An . Pero si fem
lantiimatge per aquest quocient de S, obtenim un submòdul de An , que pel teorema, es
lliure i de rang com a màxim n. Per tant, N es quocient dun altre mòdul lliure i de rang
menor.
9.2
El teorema destructura
Lobjectiu daquest captol es demostrar el seg

uent teorema.
Teorema 9.2.1 Sigui M un mòdul finitament generat sobre un anell principal A. Aleshores existeixen d1 , d2 , . . . , ds A, amb d1 |d2 | . . . |ds tals que
/
/
/
M
= A d1 A A d2 A . . . A ds A Ar
La demostracio es llarga i ocuparà tota la seccio, pero no es complicada, perquè es basa
en les transformacions elementals en una matriu, conegudes de tota la vida amb làlgebra
lineal.
86
`
CAPITOL 9. MODULS
El primer que cal observar es que M es quocient dun A-mòdul lliure An , es a dir, tenim
un epimorfisme
An M.
Pel teorema de Schreier, el nucli N es tambe lliure, i per tant isomorf a Am , amb m n.
Per tant, tenim una aplicacio
f : Am An
n/
tal que A Im f
= M . Laplicacio f ve donada per una matriu X en les bases canòniques,
de la mateixa manera que es fa en una aplicacio lineal.
Observem tambe que canviar la base, tant a Am com a An , consisteix en multiplicar per
una matriu inversible, sigui per la dreta o per lesquerra. I aplicar transformacions elementals en files consisteix en multiplicar per una matriu a lesquerra, i fer-les en columnes
es multiplicar per la dreta. Les transformacions elementals son:
Sumar a la fila k-èssima la fila l-èssima multiplicada per b A. Això es multiplicar

(a lesquerra) per la matriu Ekl (b), que es la identitat excepte al terme de la fila k i
columna l, que hi te b.
1
..
.
1 ...
..
.
b
..
.
1
..
.
1
Intercanviar les files k i l. Això es fa multiplicant (a lesquerra) per la matriu (eij )

que es la identitat excepte
ekk = ell = 0
ekl = elk = 1
Fer les mateixes transformacions però en columnes es transposar aquestes operacions, es a dir, multiplicar per la dreta les matrius transposades de les anteriors.
9.2. EL TEOREMA DESTRUCTURA
87
Lobjectiu es aplicar transformacions per tal que en unes noves bases, la matriu de laplicacio f sigui
d1 0
0
0 d2
.
.
0 0
ds
...
0
0
i aleshores haurem aconseguit el nostre resultat.

Per a un element a de lanell, si descomposa (de manera u
nica) en producte de primers
p1 p2 . . . pt (que poden ser repetits), diem que t es la seva longitud, i ho escrivim (a) = t.
Si a es una unitat, diem que (a) = 0. Considerem la matriu X = (aij ). Si (a11 ) no es
la mnima de tota la matriu, intercanviem files i columnes fins que ho sigui. Suposem
doncs que a11 te la mnima longitud. Anem a construir un proces de manera que en cada
pas la longitud de a11 vagi disminuint cada cop, assegurant-nos aix que el proces acaba.
El proces acaba automàticament si a11 es converteix en una unitat.
Per tant, agafem a11 , i considerem tots els altres termes a1l de la primera fila. Suposem
que a11 no divideix a12 . Illustrarem aquest argument amb matrius 2 2, però es veu
elementalment que sesten a qualsevol. Per tant, tenim
(
)
a b

amb a - b. Sigui d = mcd(a, b), i per Bezout, siguin x, y tals que d = ax + by. Fem tambe
a = da i b = db . I observem, finalment, que 1 = a x + b y. Aleshores, tenim el seg
uent
producte de matrius
)(
) (
)
(
x b
d 0
a b
=

y a

i observem que la matriu
x b
y a
es inversible. I observem que (d) < (a), perque a - b. Per tant, si a la primera fila
de X hi ha un element que no es m
ultiple del a11 , podem canviar la base i trobar una
nova matriu per a la qual la longitud de a11 es menor. Aquest proces pot continuar fins
que a11 divideix tots els altres elements de la primera fila (en u
ltima instància això passa
sempre quan esdeve una unitat). En quant a11 divideix tots els altres, aplicar la primera
transformacio elemental (sumant a cada columna un m
ultiple de la primera) per tal que
a la primera fila nomes hi hagi a11 i tot zeros.
88
`
CAPITOL 9. MODULS
Fem el mateix proces per a la columna (multiplicant a lesquerra) de manera que vagi
minvant la longitud del a11 o be acabem amb tot zeros excepte el primer terme. La matriu
ara es
a11 0 . . . 0
0 ...
.. ..
.. .
. .
.
0 ...
Ara, volem que a11 divideixi tots els elements de la matriu. Si no divideix el terme akl ,
que es a la k-èssima fila, doncs simplement sumem a la primera fila la fila k-èssima. Per
tant ara tornem a estar com al comencament, amb algun terme a la primera fila que no es
m
ultiple de a11 . Què hem avancat? Doncs el cas es que cada cop que trobem un element
que no es m
ultiple de a11 , sigui a la primera fila, a la primera columna o mes a linterior, la
longitud de a11 baixa estrictament. Per tant, aquest proces ha de parar indefectiblement
en algun lloc, en el qual a11 dividirà tots els altres elements de la matriu. Sumant m
ultiples
de la primera fila o columna a les altres, aconseguim ara que a la primera fila i columna
hi hagi nomes zeros excepte a11 , i que aquest divideixi a tota la resta de la matriu.
En aquest punt, a11 esdeve d1 , i continuem el proces amb la matriu amb n 1 files i
columnes que queda suprimint la primera fila i columna. I repetim tot el proces. Tots
els elements que hi han son m
ultiples de d1 i les transformacions bàsiques preserven això.
Per tant, el proces acaba amb la matriu que desitjàvem.
Observem tambe que s es el rang de la matriu X.
Aix acaba la demostracio del teorema destructura. Aquest teorema ens permetrà demostrar el teorema de classificacio dels mòduls finitament generats sobre anells principals.
9.3
Torsi
o i la descomposici
o en m`
oduls primaris
/
Els mòduls A dA del teorema destructura descomposen encara mes en suma directa de
mòduls, segons la descomposicio en factors primers de d. Per veure això, anem a definir
el concepte de torsio i despres de mòdul primari.
Definici
o 9.3.1 Sigui M un A-mòdul. Un element t M sanomena element de torsio
si existeix un a A, amb a = 0, tal que at = 0.
Lò/gicament el zero sempre es un element de torsio. Pero per exemple, dins el Z-mòdul
Z nZ tots els elements son de torsio. Anomenem T M al conjunt dels elements de torsio
de M . No es obvi que T M sigui un submòdul.
I LA DESCOMPOSICIO
EN MODULS
`
9.3. TORSIO
PRIMARIS
89
Proposici
o 9.3.2 Si A es un domini, aleshores T M es un submòdul.
Dem. Si t T M , amb at = 0, tenim que bt T M per a tot b A, perquè abt = bat =
b0 = 0. Agafem ara s, t T M , per als quals hi ha a, b A {0} amb as = 0, bt = 0.
Aleshores ab(s + t) = 0, i observem que ab no es zero si A es un domini.
Si tenim M descomposat segons el teorema destructura, aleshores

/
/
/
T M = A d1 A A d2 A . . . A ds A
I un corollari obvi del teorema destructura, però forca interessant, es el seg
uent.
Proposici
o 9.3.3 Si M es un mòdul finitament generat sobre un anell principal, aleshores:
M
= T M L per a un mòdul lliure L.
M es lliure si i nomes si T M = 0.
a dir, un modul finitament generat sobre un anell principal es lliure si i nomes si no te
Es
torsio. Si la te, aleshores es suma directa de la seva torsio i un mòdul lliure.
/
Estudiem el mòdul A dA . Suposem que tenim la descomposicio de d en primers:
d = pe11 pe22 . . . penn
e
Aleshores podem aplicar el teorema xinès del residu. Observem que els ideals pei i i pj j son
comaximals (per la identitat de Bezout), i per tant tenim que
/
/
/
/
e
e
A dA
A
A
A
1
2
=
p1 A
p2 A . . .
penn A
/
Un mòdul de tipus A pe A sanomena un A-mòdul primari.
Observem la descomposicio en mòduls primaris de T M . Si agafem la descomposicio en
primers de ds observarem que com que tots els altres di el divideixen, tindran una descomposicio inclosa en la de ds . Per tant, els u
nics primers que apareixen a la descomposicio
de M en mòduls primaris son els que divideixen ds . Per tant, tenim
d1 = pe111 pe212 . . . pen1n
d2 = pe121 pe222 . . . pen2n
...
es1 es2
ds = p1 p2 . . . pensn
90
`
CAPITOL 9. MODULS
on esj = 0, i com que di |di+1 , tenim

0 e1j e2j . . . esj
que son tots els exponents de pj , per j = 1, 2, . . . , n. Podem escriure una taula
d1
d2
...
ds
p1
e11
e21
...
es1
p2
e12
e22
...
es2
...
...
...
...
...
pn
e1n
e2n
...
esn
i recordem que 0 e1j e2j . . . esj .

Per tant tenim el teorema de descomposicio en mòduls primaris:
Teorema 9.3.4 Un mòdul M finitament generat sobre un anell principal A descomposa
en
/
r
A
e
M =A
pj ij A
i=1,...,s
j=1,...,n
on 0 e1j e2j . . . esj per a tot j = 1, 2, . . . , n.

Aquesta taula ens porta a la definicio dels p-mòduls.
Definici
o 9.3.5 Sigui p un element primer de A. Un mòdul M es un p-mòdul si per a
cada x M existeix un enter r tal que pr x = 0.
Observem que segons la nostra descomposicio, el nostre mòdul tambe descomposa en
suma de p-mòduls: si agafem
/
/
/
Mpj = A pe1j A A pe2j A . . . A pesj A
j
aquest es el p-mòdul de M , format per tots els seus elements annullats per una potència
de pj . I doncs tenim el teorema de descomposicio en p-mòduls.
Teorema 9.3.6 Un mòdul M finitament generat sobre un anell principal A descomposa
en
M
= Ar Mp1 Mp2 . . . Mpn
Observem, per corroborar aquest fet, que un element no pot pertànyer a dos Mp . si tenim
que un element x es anullat per pr i per q s , aleshores, com que per Bezout tenim que
1 = mpr + nq s , concloem que x = mpr x + nq s x = 0.
9.4. UNICITAT
9.4
91
Unicitat
Volem veure, per finalitzar la classificacio dels mòduls finitament generats sobre un anell
principal, que la descomposicio en mòduls primaris es u
nica, es a dir, que un mòdul no
en pot tenir dos de diferents.
Per veure això, comencem amb la part lliure. Aquesta queda/determinada per M de
manera natural, perquè observem que M = T M L on L = M T M .
Per tant, concentrem-nos en la part de torsio. Agafem T M i considerem el conjunt I de
tots els elements b A tals que bt = 0 per a tot t T M . Existeix algun b = 0 perquè
T M es finitament generat, i per tant cada generador està anullat per algun element de A
i el producte ho anulla tot. Es veu de manera elemental que aquest conjunt es un ideal,
i per tant existeix un a A tal que I = a.
Doncs, si p es un primer tal que alguna potència seva anulla un element de M , aleshores
p|a. Si a no fos m
ultiple de p, a no anullaria lelement. Per tant, els u
nics primers de A
tals que Mp = 0 son els que divideixen a. Com que aleshores Mp queda determinat per p
i per M , sent el submòdul de M dels elements anullats per p, tenim que la descomposicio
en p-mòduls tambe queda determinada per M .
Per tant, la part lliure es la mateixa, i els p-mòduls que apareixen tambe. La unicitat
quedarà determinada despres del seg
uent teorema.
Teorema 9.4.1 Sigui M = Mp un p-mòdul. Suposem que M descomposa de dues maneres diferents en mòduls primaris:
M
=
/
/
A pei A
A pui A
=
i=1
i=1
amb 0 e1 e2 . . . es i 0 u1 u2 . . . ut . Aleshores s = t i ei = ui .
Dem. Anem a veure que els ei tambe queden determinats per M . Observem amb detall
la descomposicio
s
/
A pei A
M
=
i=1
i suposem que es = k. Aleshores tots els ei son algun n

umero entre 0 i k. Suposem
que a la successio e1 , e2 , . . . , es el n
umero i surt mi vegades, on clarament 0 i k, i
`
CAPITOL 9. MODULS
92
m0 + m1 + . . . + mk = s. Per tant tenim

/
/
M
= A pA .m.1. A pA
/
/
A p2 A .m.2. A p2 A
...
/
/
A pk A .m.k. A pk A .
/
i
p
M
Considerem ara el mòdul
pi+1 M , per i = 0, 1, . . . , k 1. Com que aquest mòdul es
/
anullat per p, tenim que es un mòdul sobre A pA , que com que p es primer, es un cos.
Per tant, aquest mòdul es un espai vectorial, i veient la descomposicio /anterior, podem
calcular la seva dimensio. Observem que a pi M nomes sobreviuen els A pj A amb j > i.
Per tant, tenim que aquesta dimensio queda determinada pels mi i viceversa. De fet,
tenim que
/
i
dim p M pi+1 M = mi+1 + mi+2 + . . . + mk ,
i això es cert perquè
/
i
dim p A pi+1 A = 1
/
sobre A pA .
Per tant, els mi queden determinats per M , i doncs els ei tambe.
Això dona, finalment, el teorema de classificacio dels mòduls finitament generats sobre un
anell principal.
Teorema 9.4.2 (Teorema de classificaci

o) Un mòdul M finitament generat sobre un
anell principal A descomposa de manera u
nica en
M
= Ar
/
A
i=1,...,s
j=1,...,n
pj ij A
on 0 e1j e2j . . . esj per a tot j = 1, 2, . . . , n.
9.5
Forma de Jordan dendomorfismes
Una aplicacio sorprenent del teorema de classificacio es la retrobada de la forma de Jordan.
9.5. FORMA DE JORDAN DENDOMORFISMES
93
Sigui E un C-espai vectorial de dimensio finita n, i sigui f un endomorfisme de E. Si

lendomorfisme es fix, això converteix E en un C[X]-mòdul, fent:
C[X] E E
(p(X), e) 7 p(f )(e)
i ara se li pot aplicar el teorema de classificacio. Observem primer que E es un mòdul de
torsio (la part lliure es zero). Això ho podem veure directament perquè hi ha polinomis
(el caracterstic, per exemple), que anullen tot E. Per tant tots els elements son de
torsio. El polinomi mnim de f , diem-lo m(X), (tambe anomenat polinomi anullador) es
el generador de lideal format per tots els polinomis que anullen E.
I doncs, descomposant m(X) en primers,
m(X) = p1 (X)1 p2 (X)2 . . . ps (X)s
tenim que E descomposa en suma directa de subespais Epj , i cadascun daquests descomposa en
/
/
/
Epj
= C[X] pe1j C[X] pe2j . . . C[X] pesj
amb 0 e1j e2j . . . esj . Observem, per això, que a C[X] els u
nics polinomis
primers son X a. La forma de Jordan sobte finalment segons el resultat seg
uent:
Lema 9.5.1 Quan considerem
/
C[X] (X a)e
com a C-espai vectorial, aleshores

{1, X a, (X a)2 , . . . , (X a)e1 }
es una base.
La demostracio es elemental. Pero aleshores, si el nostre espai vectorial E tenia una
component isomorfa a aquest mòdul, el resultat es que hi ha un vector u en aquesta
component tal que
{u, (X a)u, (X a)2 u, . . . , (X a)e1 u}
es una base. I doncs, fixem-nos que la matriu de f en aquesta base es la coneguda matriu
de Jordan
1 a
1
a
1 a
.. ..
.
.
.. a
1 a
i el teorema de classificacio dona precisament la descomposicio de la matriu en caixes de
Jordan.
94
`
CAPITOL 9. MODULS
Captol 10
Cossos
10.1
Caracterstica
a dir,
Recordem que un cos es un anell on tot element diferent de zero es una unitat. Es
on tot element del cos diferent de zero te un invers multiplicatiu.
La major part de la teoria de cossos es dedica a estudiar extensions de cossos, es a dir,
un parell de cossos K i L tals que K L. En lloc de les estructures anteriors, en les
quals el conjunt gran era limportant i sestudiaven els seus subconjunts, aqu es mes
convenient basar-se en el cos petit i considerar el cos gran com una extensio del petit. Per
exemple, sanomena (per definicio) cos de nombres a un subcos de C. Observem que un
cos de nombres, com a subcos de C, sempre conte 1, i per tant, automàticament conte Q.
Doncs, tot cos de nombres es una extensio de Q. Les extensions de Q son els cossos que
sestudien amb mes detall.
Una altra famlia interessant de cossos la formen els cossos finits. Imaginem que K es
finit com a conjunt. Aleshores lhomomorfisme (danells)
: Z K
1 7 1
te nucli. El nucli es un ideal de Z, per tant es del tipus nZ. Però el quocient es un
subanell dun cos, i en particular, es un domini. I com que Z es principal, aleshores lideal
es primer i maximal, i per tant, existeix un nombre primer p tal que ker = pZ.
Definici
o 10.1.1 Un cos K es diu que te caracterstica p si ker = pZ. Si tenim que
es injectiu, es diu que K te caracterstica zero.
/
Observem que aix, tot cos finit te una caracterstica p, i doncs es una extensio de Z pZ .
95
96
CAPITOL 10. COSSOS
/
El cos Z pZ sacostuma a escriure Fp . Tot cos finit de caracterstica p es una extensio
de Fp .
10.2
Extensions algebraiques i transcendents
Definici
o 10.2.1 Sigui K L una extensio de cossos, i sigui un element de L. Diem
que es un element algebraic de L sobre K si existeix un polinomi amb coeficients a K
a dir, tenim
que te com a zero. Es
a0 + a1 + a2 2 + . . . + an1 n1 + n = 0
amb ai K, per i = 0, 1, . . . , n 1. Si no es zero de cap polinomi, aleshores
sanomena un element transcendent.
Definici
o 10.2.2 Una extensio K L sanomena algebraica si tot element de L es
algebraic sobre K.
Observem que per a una extensio K L, tenim que L es un K-espai vectorial. Aleshores
tenim el seg
uent resultat:
Proposici
o 10.2.3 Si dimK L es finita, aleshores L es una extensio algebraica de K.
Dem. Sigui L, i sigui n = dimK L. Però aleshores 1, , 2 , . . . , n son linealment
dependents, i per tant hi ha un polinomi que anulla .
Si dimK L es finita, sescriu (L : K) i sanomena el grau de L sobre K. En aquest cas, es

diu que lextensio es finita.
Si un element es algebraic o transcendent es pot determinar tambe en funcio de lhomomorfisme
davaluacio. Si considerem
: K[X] L
X 7 ,
aleshores el nucli ker , com que es un ideal de lanell euclidià K[X], es principal, i pot ser,
o be 0, o be generat per un polinomi f (X). El cas en què el nucli es zero es quan lelement
es transcendent, mentre que si ker = f , aleshores lògicament f () = 0, i per tant
es algebraic. A mes, observem que qualsevol polinomi que annulli serà m
ultiple de f ,
i per tant, f es el polinomi de grau mnim que annulla . Aquest polinomi sanomena el
polinomi annullador de .
10.2. EXTENSIONS ALGEBRAIQUES I TRANSCENDENTS

Estudiem tambe lanell
97
/
K[X] f
que es isomorf a un subanell de L. Pero aleshores, com que L es un domini, tenim que f
es primer, i per tant maximal. Per tant aquest anell es un cos, que sescriu K().
Proposici
o 10.2.4 Sigui K L una extensio de cossos, L i f el seu polinomi
annullador, de grau n. Aleshores, K() es una extensio finita de K, de dimensio n, i
{1, , 2 , . . . , n1 } es una base de K() com a K-espai vectorial.
Dem. Observem que 1, , 2 , . . . , n1 son linealment independents, perquè si fossin dependents hi hauria un polinomi que annullaria de grau estrictament mes petit que n.
I aquests elements generen tot K(), perquè tot element de K[X] pertany a una classe
(mòdul f ) donada per un polinomi de grau menor o igual que n 1, fent la seva divisio
entera per f . Per tant, formen una base.
Corollari 10.2.5 K() es el cos mes petit que conte K i .
Dem. Tot cos que contingui conte les seves potències, i si conte K es un K-espai
vectorial. De la mateixa manera que a la demostracio anterior, les potències fins a n1
son linealment independents, per tant, ha de contenir K().
Observem que si tenim K L, i tenim i a L, aleshores tambe tenim K(, ), que es

igual a K()().
Finalment, anem a veure què passa si tenim dues extensions.
Proposici
o 10.2.6 Suposem que tenim tres cossos K, F i L tals que K F L.
Aleshores:
(a) L es una extensio finita sobre K si i nomes si L es una extensio finita sobre F i F
es una extensio finita sobre K.
(b) Tenim que
(L : K) = (L : F )(F : K).
Dem. Suposem que L es finita sobre K. Aleshores clarament F es finita sobre K, perquè
es un subespai. Igualment, si tenim una base {e1 , . . . , en } de L sobre K, aquests elements
tambe son generadors de L sobre F , atès que F conte K.
CAPITOL 10. COSSOS
98
Per veure el recproc, observem que es un corollari de (b). Per tant, suposem que
1 , . . . , n es una base de L sobre F , i que 1 , . . . , m una base de F sobre K. I sigui
L. Aleshores tenim que es posa com a combinacio lineal dels i ,
=
i i
i=1
amb i F . pero aleshores, per a cada i, tenim

n
i =
ij j
j=1
i per tant,
=
ij i j
i,j
i els elements i j son generadors. Tambe son independents, perquè si
i,j
ij i j =
( m
n
i=1
)
ij j
i = 0
j=1
com que els i son independents sobre F , tenim que per a cada i,
m
ij j = 0
j=1
i per tant, ij = 0.
I l
ultim resultat:
Proposici
o 10.2.7 Si tenim dues extensions K F L, aleshores si K F es algebraica i F L tambe, tenim que K L es algebraica.
Dem. Sigui L, i com que es algebraic sobre F , suposem que

a0 + a1 + . . . + an1 n1 + n = 0
on els ai F . Però tots els ai son algebraics sobre K. Per tant, el cos K(a0 , a1 , . . . , an1 )
es una extensio finita de K, perquè ho es a cada pas i utilitzem el resultat anterior. I
observem que K(a0 , a1 , . . . , an1 , ) es tambe una extensio finita de K(a0 , a1 , . . . , an1 ).
Per tant, K(a0 , a1 , . . . , an1 , ) es finita sobre K i doncs algebraica, i aix, es algebraic
sobre K.
`
10.3. CONSTRUCCIONS AMB REGLE I COMPAS
10.3
99
Construccions amb regle i comp`

as
Els tres problemes clàssics de la geometria parlaven de construir certes longituds fent
servir nomes regle i compàs. En particular, els tres problemes eren: la quadratura del
cercle, la duplicacio del cub i la triseccio dun angle. Fent servir extensions de cossos,
podem demostrar que els problemes son irresolubles.
Per definir què volem dir amb construcci
o amb regle i comp`
as, fixem primer dos punts
inicials en el pla, que suposarem que estan a distància 1. Aleshores tenim la definicio
seg
uent:
Definici
o 10.3.1 Considerarem un conjunt de punts del pla, anomenats punts constructibles. De moment, els dos punts inicials son constructibles.
Donats dos punts constructibles, la recta que passa per ells sanomena tambe constructible, i el cercle que te per centre un dels punts i que passa per laltre tambe
sanomena constructible.
Aleshores, els punts interseccio de rectes i de cercles constructibles son constructibles. (Això es tant si el que sintersecta son dues rectes, dos cercles, o una recta i
un cercle.)
a dir, els punts constructibles son els punts que es poden obtenir a partir dels dos
Es
punts inicials fent rectes per dos punts, cercles amb centre en un i passant per laltre, i
intersectant aquests.
Donats una recta constructible i un punt constructible, es pot construir una recta parallela
i una altra perpendicular a la donada, les dues pel punt triat, i aquestes rectes son
tambe constructibles. Aquestes rectes es construeixen amb les construccions elementals
conegudes.
I finalment podem construir un sistema de coordenades on els dos punts inicials donats
son el (0, 0) i el (1, 0), dibuixant els dos eixos, que son rectes constructibles. Considerarem
els punts en aquest sistema de coordenades.
Finalment, la definicio de nombre real constructible.
Definici
o 10.3.2 Un nombre real sanomena constructible si es la distància entre dos
punts constructibles.
Proposici
o 10.3.3 Un punt del pla es constructible si i nomes si les seves dues coordenades son punts constructibles.
CAPITOL 10. COSSOS
100
ab
a
1
b
Figura 10.1: El producte de dos nombres constructibles es constructible

Dem. Si el punt es constructible, tracem les dues paralleles als eixos per trobar les
coordenades, que son n
umeros constructibles. I si les dos coordenades ho son, les marquem
als dos eixos i construm el punt.
Proposici
o 10.3.4 El conjunt de nombres constructibles es un subcos de R.
un exercici interessant demostrar que la suma, el producte, la resta, i linvers
Dem. Es
(pel producte) de nombres constructibles son constructibles. Per la suma es posen un a
continuacio de laltre, i per al producte i linvers es fàcil fer-ho amb dos triangles rectangles
semblants de longituds adequades.
Proposici
o 10.3.5 Si a es un nombre positiu i constructible, aleshores
tible.
a es construc-
Dem. Es pot construir amb la coneguda construccio de lalcada dun triangle rectangle,
segons la figura.
Proposici
o 10.3.6 Considerem quatre punts del pla, de manera que les seves coordenades
estiguin en un subcos K de R. Siguin A i B o be una recta per dos daquests punts, o be
un cercle amb radi un dels punts
i passant per un altre. Aleshores, els punts dinterseccio
de A i B pertanyen al cos K( r), per a algun nombre positiu r K.
`
10.3. CONSTRUCCIONS AMB REGLE I COMPAS
101
1
a
Figura 10.2: La construccio amb regle i compàs duna arrel quadrada.

Dem. Si tenim dos punts (a0 , b0 ) i (a1 , b1 ), la recta que passa per ells es
(a1 a0 )(y b0 ) = (b1 b0 )(x a0 )
i el cercle amb centre (a0 , b0 ) passant per (a1 , b1 ) es
(x a0 )2 + (y b0 )2 = (a1 a0 )2 + (b1 b0 )2 .
Aleshores, si intersectem dues rectes amb coeficients a K, el punt dinterseccio es a K.
Si es la interseccio duna recta i un cercle, allem una variable de lequacio de la recta i
sustituim a lequacio del cercle.
Les dues solucions sobtenen amb una equacio de segon
grau, i per tant, pertanyen a K( D) on D es el discriminant de lequacio.
Si tenim dos cercles
(x a1 )2 + (y b1 )2 = r12
(x a2 )2 + (y b2 )2 = r22
amb coeficients a K, aleshores en intersectar tindriem una equacio de grau 4, però realment
podem restar les dues equacions dels cercles i obtenim la recta que passa pels dos punts
dinterseccio. Aleshores ho podem fer igual que abans.
Despres de tots aquests preliminars podem donar el teorema de construccio amb regle i
compàs.
CAPITOL 10. COSSOS
102
Teorema 10.3.7 Un n
umero real a es constructible si i nomes si existeix un cos K R
tal que
(i) a K,
(ii) Existeix una cadena de subcossos
Q = F0 F1 F2 . . . Fn = K
de manera que per cada i = 0, 1, . . . , n 1, el cos Fi+1 es una extensio quadràtica
de Fi .
Dem. La demostracio es clara fent servir els resultats anteriors. Si a es constructible,
construt a partir dels punts inicials a base dintersectar rectes i cercles, a cada pas potser
hem de fer una extensio quadràtica, per tant les seves coordenades pertanyeran a un
cos que admeti aquesta torre dextensions quadràtiques. I recprocament, si un element
pertany a un cos que sigui una cadena dextensions quadràtiques, es constructible perquè
les arrels quadrades de constructibles ho son.
Corollari 10.3.8 Un nombre constructible es algebraic, i el seu grau es una potència de

2.
Aquest teorema demostra que les construccions de lantiguitat no son possibles. Agafem
langle de /3, i intentem construir un angle de /9. Això representaria que el nombre
real cos /9 seria constructible. Per veure que aquest nombre no ho es, anem a veure de
quin polinomi es zero. Però això es pot trobar fent la formula de langle triple. Aquesta
formula (obtinguda de les formules de Moivre) es
cos 3 = 4 cos3 3 cos
i per tant, cos /9 es un zero del polinomi
1
= 4x3 3x,
2
o be 8x3 6x 1. Aleshores nomes cal comprovar que aquest polinomi es irreduble a
Q[X], cosa que es fàcil veure veient que no te cap zero a Q (amb la regla dels divisors del
terme independent i del terme de grau màxim). Per tant, el nombre cos /9 te grau 3 i
no pot ser constructible.
Els altresdos problemes clàssics tampoc son resolubles. Duplicar el cub correspondria al
nombre 3 2, que tambe te grau 3, i la quadratura del cercle tampoc es possible. Aquest
resultat, però, es molt mes complicat, i no va ser verificat fins que Lindemann va demostrar
que es transcendent lany 1882.
Problemes
103
Ap`
endix A
Problemes
A.1
Conjunts i estructures
1: Siguin
f : A B
g : B C
dues aplicacions.
(a) Demostreu que si g f es injectiva, aleshores f es injectiva
(b) Demostreu que si g f es exhaustiva, aleshores g es exhaustiva.
2: Sigui
f : A B
una aplicacio. Suposem que existeixen dues aplicacions
g : B A
h : B A
tals que g f = idA i f h = idB . Demostreu que f es bijectiva i que g = h = f 1 .

3: Sigui
f : A B
una aplicacio. Siguin C1 , C2 A i D1 , D2 B.
(a) Demostreu que f (C1 C2 ) = f (C1 ) f (C2 ).
(b) Doneu un contraexemple que demostri que f (C1 C2 ) = f (C1 ) f (C2 ).
(c) Demostreu que f 1 (D1 D2 ) = f 1 (D1 ) f 1 (D2 ).
105
`
APENDIX
A. PROBLEMES
106
(d) Demostreu que f 1 (D1 D2 ) = f 1 (D1 ) f 1 (D2 ).

4: Sigui f una aplicacio, i siguin A i B subconjunts dels conjunts adients.
(a) Demostreu que A f 1 (f (A)).
(b) Demostreu que A = f 1 (f (A)) si i nomes si f (A) f (X \ A) = . En particular,
si f es injectiva, es te que A = f 1 (f (A)).
(c) Demostreu que f (f 1 (B)) B.
(d) Demostreu que f (f 1 (B)) = B si i nomes si B f (X). En particular, si f es
exhaustiva, es te que f (f 1 (B)) = B.
5: Sigui E un conjunt, i sigui A E, amb A = . Considerem les aplicacions
f : P(E) P(E)
X 7 A X
g : P(E) P(E)
X 7 A X
(a) Determineu els conjunts

f (P(E))
g(P(E))
f 1 (Y )
g 1 (Y )
on Y E es un subconjunt qualsevol.
(b) Doneu les equivalències i associades a f i a g, respectivament, i estudieu els
quocients
/
/
P(E)
P(E) .
(c) Demostreu lexistència de bijeccions
/
P(E) P(A)
/
P(E) P(E \ A)
6: (a) Sigui
f : E F
una aplicacio, i sigui una relacio dequivalència en E, amb laplicacio quocient.
Es diu que es compatible amb f sempre que per a tot x, x E, si x x ,
aleshores f (x) = f (x ). Demostreu que es compatible amb f si i nomes si
existeix una aplicacio
/
f : E F
tal que f = f .
(b) Sigui
f : E F
una aplicacio, i sigui una relacio dequivalència en F . Definim una relacio
en E de manera que x x sempre que f (x) f (x ). Demostreu que es
dequivalència i esbrineu si es compatible amb f .
A.1. CONJUNTS I ESTRUCTURES
107
7: Sigui E un conjunt amb una operacio , i sigui a E. Definim les aplicacions

a : E E
a (x) = a x
a : E E
a (x) = x a
anomenades traslacions (per la dreta i lesquerra) per a.

(a) Demostreu que si es associativa aleshores
ab = a b
ba = b a .
(b) Diem que un element a E es simplificable per lesquerra si a es injectiva (i per

la dreta si ho es a ). Trobeu els elements simplificables de P(E) respecte la unio
i la interseccio.
(c) Considereu
/ la relacio dequivalència a Z mòdul 6, i considereu loperacio producte
Z
aZia
6Z . Comproveu que un element pot ser simplificable per a un conjunt
i no per al seu quocient.
8: Sigui R[X] lanell de polinomis sobre els nombres reals. Considereu la relacio dequivalència
p q p q es m
ultiple de X 2 + 1.
(a) Comproveu que la suma i el producte de polinomis son compatibles amb aquesta
relacio.
(b) Demostreu que tota classe dequivalència admet un u
nic representant del tipus
a + bX.
(c) Demostreu que el quocient es isomorf al cos C dels nombres complexes.
`
APENDIX
A. PROBLEMES
108
A.2
Grups
9: Sigui G un grup i x, y G dos elements. Demostreu

(a) ord(xy) = ord(yx).
(b) ord(x1 ) = ord(x).
(c) Sigui k N. Llavors ord(xk ) = ord(x)/ mcd(ord(x), k).
10: Demostreu que
(a) Tots els subgrups de Z son de la forma nZ.
/
(b) Tot grup cclic es isomorf o be a Z o be a Z nZ per a algun n > 0.
(c) Tot subgrup i tot quocient dun grup cclic es cclic.
/
(d) Per a cada divisor d | n, el grup cclic Z nZ te exactament un subgrup dordre d.
/
/
/
(e) Existeix un isomorfisme Z nZ Z mZ
= Z mnZ si i nomes si mcd(n, m) = 1.
/
(f) Identifiqueu els generadors de Z i Z nZ .
/
/
/
(g) El grup Aut(Z) es isomorf a Z 2Z . El grup Aut( Z nZ ) es isomorf a ( Z nZ ) .
11: Sigui G un grup dordre n i a G. Si k es coprimer amb n, demostreu que lequacio
xk = a te una i nomes una solucio a G.
12: Sigui C una arrel c
ubica primitiva de la unitat. Demostreu que les matrius
)
) (
) (
) (
) (
) ( 2
(
0 1
0 2
0
0
0
1 0
2 0
0 2
0
1 0
0
0 1
formen un grup amb la multiplicacio. Sabeu identificar el grup?
13: Sigui Dn el grup de simetries del n-gon, n 3 (es a dir, el grup de moviments del pla
que envien un polgon regular de n costats a ell mateix).
(a) Feu una llista explcita dels elements de D3 .
(b) Demostreu que la rotacio elemental genera un subgrup cclic de Dn dordre n.
(c) Compteu quantes simetries respecte eixos hi ha a Dn .
(d) Si e es la simetria respecte leix e, calculeu e .
(e) Demostreu que Dn es pot veure com a subgrup de Sn .
A.2. GRUPS
109
(f) Demostreu que Dn conte exactament els elements

1
n1
...
2 0
n1 0
...
on 0 es una simetria fixada.

(g) Doneu la taula de multiplicar de Dn .
/
(h) Demostreu que el subgrup de GL(2, Z nZ ) generat per les matrius
(
)
1 0
es isomorf a Dn .
0 1
1 1
0 1
)
i
14: Demostreu que en un grup tal que tot element te ordre 2 es abelià, i lordre del grup
es una potència de 2.
15: Considereu el grup dels quaternions, Q = {1, i, j, k}, definit per les igualtats
i2 = j 2 = k 2 = ijk = 1 i pel fet que 1 i 1 commuten amb tothom.
(a) Comproveu que es tracta dun grup i confeccioneu la taula de multiplicar.
(b) Calculeu els ordres de cada element.
(c) Feu una llista de tots els subgrups cclics de Q.
(d) Demostreu que la llista completa de subgrups de Q es: 1, {1, 1}, i, j, k i
Q, i que tots son normals.
16: Demostreu que tot subgrup dndex 2 es normal.
17: Demostreu que si p es el primer mes petit que divideix lordre del grup, tot subgrup
dndex p es normal.
18: Sigui G un grup, i siguin H < G i N G.
(a) Demostreu que el producte
HN = {hn | h H, n N }
es un subgrup (no ho es en general si cap dels subgrups es normal).
(b) Demostreu que
H
(segon teorema disomorfisme)
/
HN
=
H N
N
`
APENDIX
A. PROBLEMES
110
19: Sigui G un grup, i siguin K < H < G.

(a) Demostreu que
[G : K] = [G : H][H : K]
(b) Si H i K son normals a G, demostreu
/ /
/
G
G
K H/
H =
(tercer teorema disomorfisme)

/
20: (a) Demostreu que si G Z(G) es cclic, aleshores es trivial.
(b) Demostreu que tot grup dordre p2 es abelià.
(c) Demostreu que un grup
dordre p3 o be es abelià, o be te un subgrup normal H
/
dordre p tal que G H es abelià.
21: Demostreu que tot grup no abelià, dordre 8, i amb un sol element dordre 2, es isomorf
a Q, el grup dels quaternions.
22: Sigui G un grup finit i definim
d(G) =
|{(u, v) G G | uv = vu}|
|G|2
(observeu que d(G) es la probabilitat que dos elements de G agafats a latzar, commutin; per tant, G es abelià si i nomes si d(G) = 1). Demostreu que
(a) el centralitzador dun element C(u) = {v G | uv = vu} es un subgrup de G i
expresseu d(G) en termes de cardinals de centralitzadors;
(b) distingiu els elements del centre en el sumatori anterior;
(c) si G/Z(G) es cclic llavors G es abelià (mireu el problema anterior).
(d) Concloeu dels apartats anteriors que si G no es abelià aleshores d(G) 58 .
(e) Demostreu que aquesta fita es òptima analitzant el grup dels quaternions.
23: Calculeu tots els subgrups de Sylow de S4 , A4 , S5 i A5 .
24: Sigui G un grup dordre 2n, on n es senar. Demostreu que G te un subgrup dndex
2. Indicacio: considereu laccio de G en ell mateix per multiplicacio i aleshores G com
a subgrup de S2n .
25: Demostreu que no hi ha grups simples dordre pn excepte els abelians dordre p.
A.2. GRUPS
111
26: Demostreu que no hi ha grups simples dordre pq n on p < q son primers, i n 1

qualsevol.
27: (a) Verifiqueu que si p, q son primers, amb p < q, aleshores/ la classe de p no es mai
un zero del polinomi X 2 1 dins lanell de polinomis Z qZ [X], excepte si p = 2 i
q = 3.
(b) Demostreu que no hi ha grups simples dordre p2 q > 12.
28: Demostreu que no hi ha grups simples dordre pqr amb p < q < r primers. Indicacio:
compteu elements.
29: (a) Demostreu que si G es un grup simple i te k p-subgrups de Sylow, aleshores G es
isomorf a un subgrup de Sk . En particular, el seu ordre ha de dividir k!.
(b) Deduu que no hi ha grups simples dordres 12, 24, 36, 48, 72, 80 ni 96.
30: Demostreu que A5 es l
unic grup simple dordre 60 fent servir els seg
uents passos:
(a) Sigui G un grup simple dordre 60. Demostreu que G te un subgrup dndex 5.
(b) Demostreu que G es un subgrup de S5 .
(c) Demostreu que l
unic subgrup simple dndex 2 de S5 es A5 .
31: Combineu els mètodes dels problemes anteriors per verificar que l
unic grup simple no
abelià dordre menor o igual que 100 es A5 .
32: (a) Demostreu que si H es un subgrup de Sn dordre k, o be |H An | = k o be
|H An | = k/2.
(b) Deduu que no hi ha grups simples dordre 112.
33: Demostreu que tot grup dordre 1645 es cclic.
34: Considerem els grups donats per les dues presentacions
G = a, b | aba = bab
H = p, q | p3 = q 2 .
Demostreu que lhomomorfisme
f : G H
a 7 p1 q
b 7 q 1 p2
es un isomorfisme (construu linvers).
`
APENDIX
A. PROBLEMES
112
35: Demostreu que el grup diedral Dn admet les presentacions
a, b | an , b2 , bab = a1
s, t | s2 , t2 , (st)n
36: Demostreu que la presentacio a, b | a1 ba = b2 , b1 ab = a2 presenta el grup trivial.

(Indicacio: de b1 a1 ba = b deduu primer que a1 = b).
/
37: Doneu una presentacio de Z3 i de Z2 Z 8Z
38: Demostreu que
a, b | ap , bq , aba1 b1
on p i q son dos primers diferents, es cclic.

39: Donades presentacions de dos grups G i H, construu una presentacio per G H.
A.3. ANELLS
A.3
113
Anells
40: Sigui A un anell commutatiu. Demostreu que son equivalents:

(a) A es un cos.
(b) Tot homomorfisme danells de A en un altre anell es injectiu.
(c) A no te ideals no trivials.
/
41: Donat m Z nZ , definim

{(
)
}
/
( / )
a mb
Am,n =
M22 Z nZ a, b Z nZ
b a
( / )
(a) Demostreu que Am,n es un subanell commutatiu de M22 Z nZ .
(b) Demostreu que A3,7 es un cos.
(c) Demostreu que laplicacio
: A3,7
(
a 3b
b a
A5,7
(
a 5(3b)
3b
a
es un isomorfisme danells.
(d) Demostreu que A2,7 no es un cos.
42: Sigui I un ideal de A. Demostreu que el seu anullador
Ann I = {x A | xa = 0 a A}
tambe es un ideal.
43: Demostreu el segon i el tercer teoremes disomorfisme per a anells: si I, J son ideals
de A, aleshores
(a) tenim
I +J
(b) i si I J, aleshores
/
A
/
I
=
J
I J,
/ /
A I
/
J I.
J =
114
`
APENDIX
A. PROBLEMES
44: Dins un anell A, un element a sanomena nilpotent si existeix n tal que an = 0.

Demostreu que la suma dun nilpotent i una unitat es una unitat.
45: Sigui A el conjunt de les matrius 2 2 amb coeficients a Z i tals que a11 = a22 i
a12 = a21 . Per a cada primer p sigui Jp el subconjunt de A format per les matrius tals
que a11 + a12 es m
ultiple de p. Demostreu que Jp es un ideal maximal de A.
46: Una banda de 13 pirates sapodera dun sac amb monedes dor. Quan les reparteixen,
veuen que els en sobren 8 monedes, que donen al cuiner xinès. Però dos pirates no
estan dacord amb això, i despres duna disputa moren els dos pirates. En redistribuir
les monedes, ara en sobren 3, que tambe decideixen donar al cuiner. Finalment, en
una altra baralla moren tres pirates mes, i a la redistribucio en van sobrar 5, que
tambe van donar al cuiner. Però el cuiner, cansat de que ara li donin, ara li prenguin,
decideix enverinar-los a tots i quedar-se totes les monedes. Quantes sen va quedar
(com a mnim)?
47: Un anell sanomena local si te un u
nic ideal maximal.
(a) Siguin A un anell i m un ideal tal que tot element de A\m es una unitat. Demostreu
que A es local i que m es lideal maximal.
(b) Sigui A un anell i m un ideal maximal tal que tot element de la forma 1 + x amb
x m es una unitat. Demostreu que A es local.
48: Demostreu que si I, J son ideals duna anell A i p es un ideal primer de A que conte
I J, aleshores o be p conte I o be conte J.
49: Sigui A = Z[ 12 ] lanell format per tots els nombres racionals de la forma 2n a, amb
a, n Z. Estudieu la divisibilitat daquest anell. Calculeu les unitats de A i alguns
exemples de primers de A que no ho siguin a Z.
50: Demostreu que el subanell de Q format per les fraccions m/n amb n senar es un anell
principal. Quins son els primers?
51: Demostreu que un producte finit de cossos es un anell principal.
52: Demostreu que lanell Z[ 2]format pels elements de C del tipus a + bi 2 es un anell
euclidià. Esbrineu si ho es Z[ 2].
A.3. ANELLS
115
53: Comproveu que

la demostracio de que lanell denters de Gauss es euclidià no funciona
per a lanell Z[ 3].
que aquest anell no es ni factorial observant
Comproveu
que
4 = 2 2 = (1 + i 3)(1 i 3) i veient que
aquests nombres son primers a Z[ 3].
En canvi, comproveu que si = (1 + i 3)/2es una arrel c
ubica primitiva de la
unitat, aleshores Z[] s que es euclidià, i que Z[ 3] Z[]. Què passa aqu amb les
descomposicions del 4?
54: Dins Z[i], trobeu mcd(20 + 17i, 4 + 5i).
55: Demostreu que si tenim un polinomi mònic f Z[X] i s Q es tal que f (s) = 0,
aleshores s Z.
56: Siguien a0 , a1 , . . . , an i b0 , b1 , . . . , bn elements dun cos K. Demostreu que existeix un
polinomi f K[X] tal que f (ai ) = bi per a tot i = 0, 1, . . . , n i de grau menor o igual
que n. Construu-lo.
57: Sigui I un ideal duna anell A, i dins A[X] es considera el subanell I[X]. Demostreu:
(a) I[X] es un ideal de A[X];
(b) si I es primer, I[X] es primer;
(c) però si I es maximal, I[X] no te per què ser-ho.
/
58: Descomposeu el polinomi X 3 X + 1 dins Z 23Z .
/
59: Descomposeu el polinomi X 3 + X + 1 dins Z 31Z .
60: Siguin a, b elements dun domini A, amb a = 0. Sigui
/
A[X]
B=
aX + b .
Demostreu que si aA bA = abA, aleshores B tambe es un domini.
/
61: Descomposeu el polinomi X 6 1 a Q[X], a R[X], a C[X], a Z[X] i a Z 7Z [X].
`
APENDIX
A. PROBLEMES
116
A.4
M`
oduls
62: Sigui M un A-mòdul i N M un submòdul, tal que M/N es lliure. Demostreu que
aleshores
M
= N M/N.
63: Siguin M, N, N tres A-mòduls.
(a) Demostreu que el conjunt Hom(M, N ) te estructura de A-mòdul.
(b) Sigui f : N N un homomorfisme. Demostreu que laplicacio
Hom(M, N ) Hom(M, N )
que envia h : M N a f h : M N es un homomorfisme de mòduls.
(c) Demostreu que si f : N N es exhaustiu, i M es lliure, aleshores lhomomorfisme
Hom(M, N ) Hom(M, N )
això cert quan M no es lliure?
es exhaustiu. Es
64: Sigui A un anell, i sigui M un A-mòdul. Donat m M , es defineix lannullador de
m com
Ann(m) = {a A | am = 0}
(a) Demostreu que Ann(m) es un ideal de A.
(b) Si Ann(m) = 0 aleshores diem que m es un element de torsio. Demostreu que si
A es un domini, el conjunt T M delements de torsio de M es un submòdul de M .
A T M se lanomena el submòdul de torsio de M . Si M = T M es diu que M es
un mòdul de torsio.
(c) Demostreu que si A no es un domini, (b) pot ser fals.
/
(d) Demostreu que si A es un domini, M T M no te torsio.
/
(e) Calculeu T M si A = Z i M = Z Z (4, 6) .
/
(f) Si A es un domini, demostreu que si M i M M son de torsio, aleshores M es de
torsio.
(g) Si A = Z i M es finitament generat, demostreu que M es de torsio si i nomes si
M es finit.
`
A.4. MODULS
117
65: El conjunt delements a A tals que aM = 0 sanomena lannullador de M , que

sescriu Ann M .
(a) Demostreu que Ann M es un ideal de A. Diem que M es un A-mòdul fidel si
Ann M = 0.
/
A
(b) Demostreu que M es un
Ann M -mòdul fidel.
(c) Demostreu que si N i N son submòduls de M , aleshores
Ann(N + N ) = Ann N Ann N
66: Demostreu que tot quocient dun A-mòdul finitament generat es finitament generat.
67: Sigui M un A-mòdul finitament generat, i sigui
f : M An
un epimorfisme. Demostreu que ker f es finitament generat.
68: Sigui A un domini i siguin I, J dos ideals finitament generats de A. Demostrar que si
I + J es principal, aleshores I J es finitament generat.
69: Sigui A un anell. Demostreu que son equivalents:
(a) Tot ideal de A es finitament generat.
(b) Tota cadena creixent dideals es estacionària.
(c) Tota famlia no buida dideals de A te elements maximals.
En aquestes condicions es diu que A es un anell noetheri`
a.
70: Sigui A un anell, i M un A-mòdul. Demostreu que son equivalents:
(a) Tot submòdul de M es finitament generat.
(b) Tota cadena creixent de submòduls es estacionària.
(c) Tota famlia no buida de submòduls de M te elements maximals.
En aquestes condicions es diu que M es un A-mòdul noetheri`
a.
/
/
71: Sigui M un A-mòdul i siguin N i N submòduls tals que M N i M N siguin noet/
herians. demostreu que M N N es noetherià.
`
APENDIX
A. PROBLEMES
118
/
72: Sigui M un A-mòdul noetherià. Demostreu que A Ann M es un anell noetherià.
73: Sigui P una matriu m n a coeficients en un anell A, i sigui
: An Am
lhomomorfisme obtingut per multiplicacio per lesquerra per P . Demostreu que son
equivalents:
(a) es exhaustiva.
(b) els determinants dels menors m m de P generen lideal 1.
(c) P te inversa per la dreta, es a dir, existeix una matriu Q amb coeficients a A tal
que P Q = Id.
/
/
74: Demostreu que tot grup abelià finit no cclic conte un subgrup isomorf a Z pZ Z pZ
per a algun primer p.
75: Feu una llista de tots els grups abelians dordre 72.
Classifiqueu els seg
uents Z-mòduls i identifiqueu els generadors de les noves presentacions:
76: Z3 /(2, 4, 6), (0, 6, 8).
77: Z3 /(2, 3, 5), (1, 2, 1).
78: Z3 /(2, 4, 6), (0, 6, 7).
79: Z3 / (3, 9, 9), (9, 3, 9).
80: Z4 / (8, 6, 10, 1), (12, 0, 0, 1), (0, 1, 0, 6).
A.5. COSSOS
A.5
119
Cossos
81: Demostreu que el polinomi x3 + x + 1 es irreductible en el cos F5 . Quants elements

conte el cos que sobte dafegir una arrel del polinomi a F5 ?
/
82: Calculeu el grau del cos Z[i] 7 sobre el seu cos mnim.
83: Sigui k un cos i f (x) k[x] un polinomi no constant. Demostreu que existeix una
extensio algebraica L de k on f descomposa en factors lineals.
84: Sigui p un nombre primer i p = e2i/p . Trobeu el polinomi irreductible de p .
85: Considereu el cos Q(n ), i el subcòs Q() amb = n + n . Quant val el grau
[Q(n ) : Q()] ?
86: Sigui k un cos de caracterstica p. Demostreu que : k k definit per (x) = xp es
una immersio de cossos.
87: Calculeu el polinomi irreductible de =
2+
3 sobre Q i sobre Q( 6).
88: Sigui F un cos finit. Demostreu el seg

uent:
(a) El cardinal de F es |F | = pn on p es la caracterstica.
(b) Els elements de F son exactament les arrels de xp x.
n
(c) Sigui p un primer i n > 0 un natural. Sigui K un cos on el polinomi xp x

descomposa en factors lineals. Demostreu que el conjunt de les arrels daquest
polinomi forma un cos.
n
(d) Concloeu que per a cada primer p i n > 0 existeix un cos finit.
89: Construu un cos finit de 4 elements. Llisteu els elements i describiu la taula de
multiplicacions.
90: Sigui F un cos finit. Demostreu que el seu grup multiplicatiu es cclic.
91: Sigui A un domini. Definim el conjunt k(A) = A A/ on la relacio dequivalència
es tal que (a, b) (c, d) si, i nomes si ad = bc. Denotarem la classe dequivalència de
(a, b) per a/b.
`
APENDIX
A. PROBLEMES
120
(a) Demostreu que amb les operacions a/b + c/d = (ad + cb)/(bd) i (a/b) (c/d) =
(ac)/(bd) el conjunt k(A) es un cos. Sanomena el cos de fraccions de A.
(b) Sigui A = C[[x]] lanell de sèries formals. Demostreu que

{
}

A =
an xn a0 = 0

n0
(c) Demostreu que el cos de fraccions de lanell C[[x]] de series formals es el cos de
sèries de Laurent

}
{

C((t)) =
an xn an C, L N .

nL
92: Calculeu el polinomi irreductible

de = 3 2. Descomposeu aquest polinomi irreduc
tible en factors primers a Q( 3 2). Quin es el grau mnim de lextensio que factoritza
el polinomi irreductible de en factors lineals?

Apunts D'estructures Algebraiques - Pep Burillo PDF

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Apunts D'estructures Algebraiques - Pep Burillo PDF

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Estructures algebraiques

Aplicacions injectives i exhaustives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Definicio i primeres propietats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Les relacions dequival`encia i els subgrups normals . . . . . . . . . . . . . . 24

3 Grups finits i els teoremes de Sylow

Ordre i ndex. El teorema de Lagrange . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Els teoremes de Sylow . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35

El teorema xin`es del residu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

6 Divisibilitat en dominis dintegritat

Ideals primers, divisors de zero i dominis dintegritat . . . . . . . . . . . . 59

Elements primers i irreductibles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

7 Lanell de polinomis Z[X]

Definicio i propietats b`asiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

Producte i suma directa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

Torsio i la descomposicio en m`oduls primaris . . . . . . . . . . . . . . . . . 88

Forma de Jordan dendomorfismes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

A.1 Conjunts i estructures . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105

Aplicacions injectives i exhaustives

CAPITOL 1. CONJUNTS I ESTRUCTURES

Una relacio dequival`encia divideix un conjunt en classes dequival`encia.

Dem. Les dues es dedueixen de la propietat transitiva.

amb Ai Aj = si i = j, aix`o defineix una relacio dequival`encia fent

CAPITOL 1. CONJUNTS I ESTRUCTURES

Teorema 1.2.7 (Primer teorema disomorfisme per a conjunts) Sigui

Sacostuma a escriure a b en lloc de (a, b) per a la imatge de (a, b) per . Parlarem

Una operacio pot satisfer diverses propietats:

Si un conjunt te una relacio dequival`encia i una estructura, es desitjable que siguin

quival`encia . Diem que i son compatibles si es te que per a tot x, x , y, y E, es

CAPITOL 1. CONJUNTS I ESTRUCTURES

Si la operacio es externa en E amb coeficients a K, i est`a definida a E, la definicio

Lenunciat del primer teorema disomorfisme sacostuma a escriure de vegades

CAPITOL 1. CONJUNTS I ESTRUCTURES

o interna (que expressarem

GL(n, R) = {A Mnn (R) | det A = 0}

Com ja sabem, lelement neutre es u

Si g te dos inversos g i g , aleshores g = g 1 = g gg = 1g = g .

El primer que cal estudiar son els subconjunts del grup.

Dem. Si es un subgrup, l`ogicament es compleixen les dues propietats, perqu`e H es un

SL(n, R) = {A Mnn (R) | det A = 1}

es un subgrup de GL(n, R).

forca important estudiar els sistemes de generadors de subgrups i grups.

L`ogicament es pot construir S a partir de S.

Dem. Suposem que si , amb i = 1, 2, . . . , n, son n elements de S. Aleshores l`ogicament

Si S = G, es diu que S es un sistema de generadors de G. Aquest concepte agafa la

det : GL(n, R) R=0

es un homomorfisme (exhaustiu). La operacio a R=0 es el producte.

Clarament, tenim que ker f < G1 , i que Im f < G2 . El seg

Els cicles de longitud 2 sanomenen transposicions i son especialment importants. Per

L`ogicament, la descomposicio duna permutacio en producte de trasposicions no es u

El fet crucial es el seg

Exemple 2.4.4 La permutacio

(1 4)(3 4)(2 4)(3 1)(2 1)(2 3)

Dem. Observem que

(j) (i) (j) (i)

perqu`e tenim que els conjunts

El nucli daquest homomorfisme sanomena el subgrup alternat de Sn , que es denota An .

Teorema 2.4.6 Una descomposicio en transposicions duna permutaci

Les relacions dequival`

i per tant existeixen h, k H tals que

i per tant cap de les dues relacions es compatible amb la operaci

(12)A3 = A3 (12) = {(12), (13), (23)}

Si tenim N G, aleshores doncs, com que la relacio dequival`encia es compatible, tenim

Els subgrups dun grup es comporten be quan passem al quocient.