Vous êtes sur la page 1sur 7

Faventia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Pgina 71

Faventia 20/2, 1998 71-77

Sobre el fragment dels Catasterismes


dEratstenes del manuscrit Parisinus Graecus 1310:
el nom dels planetes Saturn i Jpiter*
Jordi Pmias i Massana
Universitat Autnoma de Barcelona
Departament de Cincies de lAntiguitat i de lEdat Mitjana
08193 Bellaterra (Barcelona). Spain

Data de recepci: 19/12/1997


Resum
El ms. Parisinus Graecus 1310 inclou un breu fragment de lEptom dels Catasterismes, obra
atribuda a Eratstenes. A banda dalguna variant respecte del textus receptus, presenta un captol (43) del tot reelaborat, en qu lexcepcional irregularitat de lEptom dels Catasterismes, pel
que fa a les correspondncies divines dels dos primers planetes de la nmina de cinc, ha estat
corregida per tal dadequar els noms dels planetes i a Saturn i a Jpiter respectivament.
Paraules clau: crtica textual, histria de lastrologia.
Abstract
The manuscript Parisinus Graecus 1310 contains a brief fragment of the Epitome of the
Katasterismoi, attributed to Eratosthenes. Except some variants from the textus receptus, it presents a completely reelaborated chapter (43); in this chapter, the exceptional irregularity of the
Epitome, relative to the divine correspondences of the first two planets included in the list of five,
has been corrected to adapt the epithets of the planets and to Saturn and Jupiter.
Key words: textual criticism, history of the astrology.

El manuscrit miscellani Parisinus Graecus 1310, conservat a la Bibliothque


Nationale de Paris, cont (foli 37 i 37v) un breu fragment dels darrers captols de
lEptom dels Catasterismes dEratstenes. En concret, una part del captol 40
(incipit: \), i els captols 41 a 44 (fins a ), s
a dir, els captols dedicats a les constellacions del Centaure, de la Hidra i de Proci,
*

Aquest article ha estat realitzat grcies a la beca del Comissionat per a Universitats i Recerca de la
Generalitat de Catalunya FI/96-2.624 per al treball de recerca Pseudo-Eratstenes, Catasterismes:
estudi de la tradici textual, edici, comentari i traducci. Aquest treball est integrat en el projecte dinvestigaci Els mitgrafs grecs. Estudi de la tradici textual i edici (DGICYT PB930890), dirigit per Francesc Josep Cuartero Iborra. Vull agrair molt sincerament al professor Francesc
Cuartero la confiana que ha dipositat en mi perqu aquest article pogus ser dut a terme.

Faventia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Pgina 72

72

Faventia 20/2, 1998

Jordi Pmias i Massana

als planetes i a la Via Lctia1. A pesar que Jean Martin dna notcia daquest fragment com a primcia per aux futurs diteurs des Catastrismes2, el primer filleg que en tingu coneixement fou Ernst Maass. Aquest anot totes les variants
que presenta, per no en va fer s per esmenar crticament el text de lEptom3.
Les 65 lnies escasses daquest fragment ens forneixen algunes lectures interessants. Considerem, per exemple, aquesta lectio difficilior:
f b (fol. 37, 27)

que ha de prevaler, al nostre entendre, contra les lectures vacillants que donen
els manuscrits de lEptom, o que han proposat els editors de lobra:
L
O
b Robert (190, 2), Olivieri (48, 13)

Daltra banda, ens permet de corregir amb certes garanties una conjectura
que omple una llacuna proposada per Heyne i acceptada per Robert i per
Olivieri:
r , e , d e (fol.

37, 28)
r d <e d e >

Robert (190, 4) Olivieri (48, 15)

A banda daquestes i dalguna altra anotacions crtiques, que sens dubte


caldr tenir en compte en una futura edici crtica dels Catasterismes, el que ara
ens interessa de destacar s la llista dels cinc planetes (cap. 43), per tal com presenta considerables diferncies respecte de la que ens ofereix la tradici manuscrita, fora homognia, de lEptom. Presentem tots dos textos acarats:
1.

2.

3.

Pseudo-Eratosthenis Catasterismi, ed. Olivieri, Leipzig, 1897, p. 45-19-52, 10. Tal com propos
Carl ROBERT (Eratosthenis Catasterismorum Reliquiae, Berlin, 1878, Prolegomena, p. 1-35), reservem el nom dEptom per designar el text transms pels manuscrits Laurentianus Med. 37 (L)
Matritensis 67 (M), Oxoniensis Barocc. 119 (O), Vindobonensis 142 (V) i, parcialment, pel
Vindobonensis 341 Nessel. (S) que reordena i condensa un escrit ms extens (els Catasterismes),
el qual al seu torn fra una versi reduda duna obra eratostnica intitulada, sempre segons Robert,
. Duna tradici diversa que transmet ms completes, per b que sovint sense ndexs
destrelles, 25 de les 44 faules astrals sn els manuscrits Vaticanus gr. 1087 (T), Venetus Marc.
444 (R) i Vaticanus gr. 199 (W), editats per Albert REHM (Eratosthenis Catasterismorum Fragmenta
Vaticana, Ansbach, 1899).
J. MARTIN, Histoire du texte des Phnomnes dAratos, Pars, 1956, p. 52, nota 1. Lobra de J. Martin
s fruit de lesfor dinventariar els diferents testimonis manuscrits que han transms els Fenmens,
i/o els textos de carcter exegtic que engendr un poema, com el dArat, duna innegable, i
volguda, dificultat. Aquest estudi, a ms a ms, ens s despecial inters perqu Martin s el
darrer estudis que ha escoms, amb certa profunditat, la problemtica obra dels Catasterismes
(vegeu p. 35-126).
E. MAASS, Commentariorum in Aratum Reliquiae, Berlin, 1898, p. 265 (app. crit.).

Faventia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Pgina 73

Sobre el fragment dels Catasterismes dEratstenes

Parisinus Graecus 1310. Fol. 37 v.


(lin. 9-26)
d
d
, a e
f
b, r .
5
b d ,
, . e
b , .
e b \.
10 \ b
, b e e
b
n d ^ . b
^, ,
15 e d e. ^ b
a e e e
, d
a d a , d
f .
b a e
e .

Faventia 20/2, 1998 73

Epitome (ed. Olivieri, 1897)

43. [.]
d
a e
.
[b] r .
b , , .
b
y e ^. b
. c b ,
, e
\. b ,
\, e .
b .
n d [^ codd.] d
. b
^, , e d
b ^ a e e
e d
a d a
d f
. b a e
e .

Fora de les darreres lnies (a partir de b ^, lin. 15), en qu la coincidncia, mot a mot, s absoluta entre totes dues tradicions4, les diferncies en
lordenaci del material que presenta la resta del captol ens duu a considerar que
aquestes lnies, en una de les dues tradicions, han estat reescrites de cap i de nou.
Ara b, no hi ha noms una organitzaci diversa del material. El desacord ms
sensible entre totes dues versions rau en el nom i en latribuci divina dels dos
primers planetes de la nmina dels cinc que conegu lantiguitat: Saturn i Jpiter5.
Segons que indica el cdex Parisinus Graecus 1310, el primer planeta s Fenont,
i s adscrit a Cronos; el segon s Faetont, i s adscrit a Zeus. Per a lEptom, en
canvi, el primer s tamb Fenont, per correspon no a Cronos sin a Zeus; el segon
s Faetont i el nom li s donat pel sol ( e ^).
Lastronomia grega, en una etapa primitiva, no pren cura dels planetes. Per al
mariner i per al pags sn tils, s clar, les estrelles fixes, que ofereixen valuoses indicacions per a la navegaci i per als treballs agrcoles. Els planetes, en canvi,
en un moment precientfic, desperten linters tan sols de les persones sensibles a
la superstici astrolgica, de la qual sembla estar exempt lhome grec dpoca cls4.

5.

Daltra banda, el Parisinus omet el tercer planeta (Mart). No s difcil, per, dexplicar-nos qu
ha passat: el copista ha coms un error de lectura, tipificant com a omissio ex homoioteleuto, i ha
saltat de de la lnia 7 a de la lnia 10.
Els tres restants han estat descoberts el 1781 (Ur), 1846 (Nept) i 1930 (Plut).

Faventia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Pgina 74

74

Faventia 20/2, 1998

Jordi Pmias i Massana

sica. Sabem per Xenofont (Mem. IV 7, 5) que Scrates allunyava els seus deixebles de les recerques cientfiques sobre planetes i cometes, els seus cursos i distncies, perqu les considerava intils per a la conducta de la vida. s Aristtil qui
descriu els astres com a ssers amb intelligncia sobrenatural, i els atribueix influncia prctica sobre la vida de la terra. Ms tard, els estoics, que creuen en el dest i
prediquen la doctrina de la simpatia csmica, tamb es deixaran seduir, en general,
per lastrologia6.
Per trobar el testimoni ms antic de ladscripci dun du a un planeta ens hem
de remuntar al segle IV aC. Al Timeu platnic (38 d 2), parlant de Mercuri, el filsof de Locres diu: b d e e ^ 7. El mateix Plat
(Epinomis 987 b-c) ens mostra la primera llista completa de les correspondncies
dels planetes amb els dus: aquest s lingstic (el nom del du en genitiu, el nominatiu essent una soluci posterior) era una de les maneres, a Grcia, de designar
els planetes. Al costat de les divines, sempraven els eptets segents
posats en circulaci, segons Franz Cumont8, pels homes de cincia:
(Saturn), (Jpiter), (o ) (Mart), (o
^ o ) (Venus) i (Mercuri). Fora dels eptets de Venus
(que sn diversos en lpica perqu hom encara no ha identificat lestrella matutina i la vespertina)9, els dels altres planetes no deuen remuntar gaire ms enll de
lpoca clssica. La qual cosa no s estranya al fet que Arat (Phaen. 454 i s.) renunci a anomenar-los. W. Gundel encara fila ms prim: segons ell, aquests eptets no
sorgeixen fins a la primera meitat del segle III aC10.
Un elenc de correspondncies completes de tots cinc planetes amb els seus eptets,
el tenim documentat potser per primer cop en lArs Eudoxi (col. V). Aquest text, conservat en un papirus, fou redactat entre el 193 i el 165 aC. El seu contingut, per, pot
remuntar al temps dEudox11. Els mateixos eptets reapareixen en un fragment potic
6. Vegeu Georg LUCK, Arcana Mundi. Magia y ciencias ocultas en el mundo griego y romano, Madrid,
1995, p. 356-357.
7. Malgrat que lassociaci del du Ares amb el planeta vermell sinsinua ja a lHimne homric a
Ares, en qu el du s invocat amb aquestes paraules: ,

| d | b
b (VIII 6-8).

8. F. CUMONT, Les noms des plantes et lastroltrie chez les Grecs, LAntiquit Classique IV 1,
1935, p. 18 i s. Aquestes noves denominacions serien fruit de lafany de crear una terminologia
fixa que supers la multiplicitat dapellacions divines provocada per la creixent influncia de les
religions orientals en poca hellenstica. Larticle de F. Cumont s un excellent reps, amb abundant documentaci, de la histria de la terminologia referida als planetes, i del paper que hi tingueren les diferents doctrines filosfiques i religioses.
9. ^ Hom. Il. XXIII 226, i Hes. Th. 381; : Hom. Il. XXII 318. Vegeu F. BOLL
dins W.H. ROSCHER, Lexikon der griechischen und rmischen Mythologie III. 2, col. 2522 (s.v.
Planeten).
10. W. GUNDEL-H. GUNDEL, RE XX. 2, 1950, s. v. Planeten, col. 2030. A la mateixa conclusi arriba
F. Cumont (art. cit., p. 24).
11. Malgrat que Eudox no ns lautor (Die Fragmente des Eudoxos von Knidos, ed. F. Lasserre, Berlin,
1966, p. 217), sembla clar, com diu Franz Boll, que s un escrit in dem zu einem guten Teil die
Doktrin des Eudoxos herrscht (F. BOLL, Sphaera, Leipzig, 1903, p. 313). Vegeu tamb T. HEATH,
Aristarchus of Samos. The Ancient Copernicus, Oxford, 1966 [1913], p. 112. Daltra banda, si con-

Faventia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Pgina 75

Sobre el fragment dels Catasterismes dEratstenes

Faventia 20/2, 1998 75

transms per Te dEsmirna (p. 139 Hiller), i atribut per aquest a Alexandre Etoli (IVIII aC). s comunament adms, per, que lAlexandre citat per Te cal identificar-lo
tal com fa Ps. Herclit, All. XII, que tamb reprodueix dos versos daquest poema
no amb Alexandre Etoli sin amb Alexandre dEfes, contemporani de Cicer12.
Tant a la llista que ens aporta lArs Eudoxi, com a la resta de nmines de planetes que transmeten els autors antics13, s reservat per a Saturn el sobrenom de
, i per a Jpiter el de . En tota la literatura cientfica, les correspondncies que ofereixen els textos de la tradici catastersmica sn una absoluta
excepci. Com s natural, les obres que sn traducci llatina dels Catasterismes, o
que dalguna manera en depenen, comparteixen aquesta confusi14:
Scorialensis III 3. Fol. 40 r. Schol. Germ., p. 102, 10
(lin. 46-49)= Schol. Arat. 451 (Breysig)
p. 284, 11 (Martin)

Hig, Astr. II 42 (Vir)

b
b e
. b
b
y. e
. b .

Quarum una est Iovis,


nomine Phaethon [].
Secunda stella dicitur Solis,
quam alii Saturni dixerunt.
Hanc Eratosthenes a Solis
filio Phaethonta appellatam
dicit []. Tertia est stella &c.

Quinque deis adsignaverunt. de his primus Phaenon


[]. Iovis est stella Phaenon.
Secundus Phaethon, qui cognominatus dicitur ab Solis
filio Phaethonte [] hanc
stellam quidam Saturni
dicunt. Tertium sidus &c.

Lexpressi e ^ transmesa per lepitomador dels


Catasterismes, per, exigeix una explicaci. T, en efecte, una antiguitat reconeguda
la denominaci per a Saturn que sembla estar-hi vinculada. Parlant
de lestrella de Cronos, diu Simplici (In Cael. 222 a, p. 495 Heiberg = Eudox F
124, p. 71, 18 Lasserre)15: n ^ d .

12.

13.
14.

15.

cedim autoritat al compendi dAeci (II 15, 4, Diels, p. 244), tamb Plat fra el primer a testimoniar la nmina deptets que designen els planetes. Segons F. Cumont (art. cit., p. 12, n. 2), cal restar valor a aquesta notcia doxogrfica.
H. LLOYD-JONES; P. PARSONS, Supplementum Hellenisticum. Berlin-Nova York, 1983, p. 10. Tamb
ladscriu a Alexandre dEfes (o a Alexandre Polihstor) T. HEATH, op. cit., p. 112. Cf., encara,
Collectanea Alexandrina, ed. I.U. Powell, Oxford, 1970 [1925], p. 129.
Cf. tamb Geminos I 25. Tant Alexandre (dEfes) com Geminos parlen no de cinc sin de set planetes, perqu hi afegeixen el Sol i la Lluna.
La tradici manuscrita dHig, per, dna, regularment, Phaethon o Pho(e)ton per a Jpiter; i alterna Phaenon i Ph(a)et(h)on per a Saturn. Han estat els editors moderns (Bunte i Le Boeuffle) els qui
han corregit Phaeton en Phaenon (per a Jpiter), i han reservat Phaethon per a Saturn, basant-se
en el text de lEptom. Una correcci que s bandejada per lltim editor del text dHig (Astronomica II 42, ed. Ghislaine Vir, Stuttgart, 1992), i per Antonio RUIZ DE ELVIRA (Prometeo, Pandora
y los orgenes del hombre, Cuadernos de Filologa Clsica I, 1971, p. 106).
Tamb per a Plat s ^ , si acceptem la lectura ^ per a Epinomis 987
c 4. Vegeu F. CUMONT, art. cit., p. 11, n. 6; cf. A.E. TAYLOR, A Commentary on Platos Timaeus,
Oxford, 1972 [1928], p. 194, n. 1).

Faventia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Pgina 76

76

Faventia 20/2, 1998

Jordi Pmias i Massana

Aquesta denominaci s molt probablement de factura babilnica16: per als babilonis el planeta Saturn reemplaa el Sol en el cel nocturn. I de la mateixa manera
que els dus corresponents a Cronos i Hlios sn identificats i no tan sols la religi babilnica practica aquesta assimilaci17, tamb en grec sacabar estenent
la designaci (documentada ja per Aristtil, Met. 1073 b
35)18. La generalitzaci de per a Saturn, en detriment de
^ no deu ser estranya a la voluntat devitar la confusi amb el
Sol, que s comptat, juntament amb la Lluna, com a planeta en les nmines de planetes. s, versemblantment, a partir dpoca alexandrina que el recompte de planetes
puja de manera regular a set19.
Com hem dit ms amunt, no hi ha, dentrada, indicis de confusi en els eptets que
es corresponen amb els planetes. Els textos cientfics, fora dels Catasterismes, sn
unnimes: per a Saturn i per a Jpiter. El text de lEptom, doncs,
sembla haver estat vctima dun quid pro quo: per tal com , a ms de designar Jpiter, s un dels noms que t el Sol20, lepitomador dna a Saturn que com
hem vist s ^ el nom de . I rebla el clau amb lexpressi
vacillant e ^ ( ^ corr. Robert), que probablement era incomprensible als seus propis ulls. Ara b: aquestes paraules, juntament
amb leptet de Mart , forma antiga per que retrobem a lArs
Eudoxi, ens retrotrauen a un s lingstic ben documentat que, malgrat no dir res, naturalment, a favor de lautoria eratostnica dels Catasterismes, es revelen com un indici de lantiguitat de la redacci original de lobra21.
16. Vegeu Franz BOLL, Sphaera, Leipzig, 1903, p. 313. Cf. D. S. II 30, 3.
17. Ptolemeu (Tetr. II 3, 64) la testimonia entre els pobles centreasitics, els quals a e
b \ , e b . Tamb a Egipte,
Saturn s descrit com a Ra, s a dir, com a Hlios (vegeu F. BOLL, op. cit., p. 313, nota 3).
18. A qu respon ladscripci de Cronos al planeta Saturn? No sembla que calgui prendre en consideraci la insinuaci de Pohlenz (RE XI. 2, 1922, s.v. Kronos, col. 2011), segons la qual el fet que
el planeta Saturn samagui sovint i no sigui fcil de copsar a ull nu, sescau amb un du, com
Cronos, rebaixat a la soledat i a loblit. Potser aporta alguna explicaci el fet que el ms alt dels planetes, que s Saturn, sigui concebut com el ms gran. Per als babilonis, diu Diodor de Siclia
(II 30, 3), Saturn s entre els planetes.
19. W. GUNDEL-H. GUNDEL, RE XX.2, 1950, s.v. Planeten, col. 2023-2024.
20. Vegeu G. KNAACK, a W.H. ROSCHER, Lexikon der griechischen und rmischen Mythologie III. 2,
col. 2200 (s.v. Phathon). El participi acaba per designar absolutament el Sol desprs que
lpica lhagi emprat com a eptet formulari del Sol: (Hom. Il. XI 735, Od. XI 16;
XIX 441, Hes. Th. 760).
21. Deixem ara de banda la cantelluda qesti sobre lautoria eratostnica de lEptom. Albert Rehm,
que ha parlat amb tota autoritat sobre el tema, no refusa a Eratstenes la paternitat dels Catasterismes.
Pel que fa al nostre Eptom actual, per, ens les havem amb una reelaboraci (umgearbeitete
Schrift), fora disminuda, de lobra original, en qu lordre dels captols ha estat trastocat per tal
dadaptar-lo a lordre de les constellacions que imposen els Fenmens dArat. (Vegeu Albert
REHM, Zu Hipparch und Eratosthenes, Hermes XXXIV, 1899, p. 264-265). I no nicament la
part mitogrfica ha estat vctima de lesporga de lepitomador: ja J. BHME (Ueber Eratosthenes
Katasterismen, Rheinisches Museum fr Philologie 42, 1887, p. 298-301) demostr que, en algun
moment de la histria del text dels Catasterismes, cada captol degu contenir tamb informacions
precises sobre les posicions astronmiques de les constellacions en el cel noms conservades les
de lssa Major, la Menor, i el Drag, en els Schol. Germ. G que lepitomador ha suprimit.

Faventia 20/2 071-077 29/5/98 10:47 Pgina 77

Sobre el fragment dels Catasterismes dEratstenes

Faventia 20/2, 1998 77

Lexcepcional irregularitat en les denominacions dels dos primers planetes que


es desprn del text, omissiu i llacuns, dEratstenes ha estat corregida, doncs, en
el fragment que ens transmet el nou manuscrit Parisinus Graecus 1310, el qual
reprodueix les correspondncies canniques. No s tan sols la tradici representada per aquest cdex que adequa els eptets dels planetes: lescoliasta del manuscrit Vindobonensis 341, s. xv (S), transmet (fol. 1 in marg.) la llista segent:
e , e
. b ^ \ d
b ^ b e d
22.

22. No he sabut trobar aquest escoli al monumental recull Scholia in Aratum Vetera, ed. Jean Martin,
Stuttgart, 1974. S que el transcriu, en canvi, Olivieri en la seva edici (p. 51, app. crit.). Vegeu
tamb Scholia et glossemata in Arati Phaenomena e codice Vindobonensi No. 127 (341), dins Arati
Solensis Phaenomena et Diosemea graece et latine ad codd. mss. et optimarum edd. fidem recensita, curavit I. Th. BUHLE, vol. II, Leipzig, 1801, p. 401-402.

Vous aimerez peut-être aussi