Vous êtes sur la page 1sur 5

Si volem

canv1ar
la nostra
manera de

Si nous voulons changer notre


fa~on de penser le logement
1/)

Si nous pensons aujourd'hui en termes de


logements, il nous faut admettre que nous
subissons encore l'influence des ides que
nous ont transmises les modernes.
Mais ce prestige n'a actuellement plus cours. 11 ne
reste trace du positivisme qui animait leurs projets.
Le modele d 'homme auquel ils taient destins a
pratiquement disparu de la planete. La famille
calviniste est une espece protge par les
gouvernements. La supposition que la cellule - le
loge ment - doive engendrer l'organisme - le
pat de maisons - est dpourvue de sens :
pourquoi en serait-il ainsi? Ouelle valeur reprsente
aujourd'hui le pat de maisons? Les espaces ou se
droulent la vie socia le et collective sont ha'is des
usagers. Le logement pr fabriqu est l'histoire
d 'un chec rpt lorsque les mains des architectes
s'approchent des chaines de production.
Mais il existe cependant la conviction d 'oHre dans
le vrai, que c'est ce qu'il faut faire et que tout est
ainsi pour le mieux. Notre proposition est
lme ntaire. L'exprience rcente de l' architecture
- l'architecture moderne et post-moderne - ,
pour nous tre utile, devrait tre repense d'un
point de vue critique et sous d'autres approches
plus actuelles, avec une plus grande capacit de
nous comprendre nous-mmes, notre socit et
nos villes. Et cette rflexion devrait con ten ir la
thorie et la pratique qui se nourriraient
mutuellement l' une de l'autre, en refusant
d 'envisager ces facettes de la discipline comme des
aspects spars etlou spcialiss. La maison
moderne tait anime d' une idologie positiviste
qui rendait possible une projection claire et limpide
vers l'avenir. Nul ne l'a dcrit aussi bien que
Jacques Tati dans le film Mon Oncle. La maison
abritait une fa mili e laborieuse et irreprochable qui
projetait ses rves vers un avenir meilleur. Son
temps tait fin i, tourn vers l'avenir, construit a
partir d 'un dsir de futur. Le poids de l'histoire,
l'obscurit de l'homme, ses souffrances et ses
maladies restaient en arriere. Devant lui, un travail
scientifique et collectif de rdemption de tous les
maux, d'un avenir clair, d'une pleine identification
e ntre individu et socit : la ralisation la'ique du
temps tlo logique du christianisme.
L'harmonie entre l'individu et la sctructure socia le
tait une condition essentielle, l'huile de
l' engrenage positiviste : comme si la maison tait
une reprsentation homothtique de cet
engrenage, le salon reprsentait la place, la
terrasse le jardin et le logement le pat de maisons
collectif. Salon, terrasse et pat de maisons
contenaient le projet rsidentiel ; le salon vaste et
clair tait la reprsentat ion de la convivialit
familiale. La terrasse, le lieu du soleil et du corps,
des pratiques salutaires. Le pat de maisons tait
bon en soi, le sain collectivisme lace a
l' individualisme suspect. La clart impregne le
logement positiviste moderne. 11 s'agit d'une
translation du panoptique de Bentham au domaine
de l' intimit. La culture matrielle, de l'objet est
restrictive et puritaine : la qua lit matrielle
borne a un matriel unique, homologu, le blanc
i sert a recouvrir les murs, les sois, les plafonds
tous les lments architectoniques que nous
capables d'imaginer.

et::
LLJ
et::

et::
LLJ

:e:
z

<

..,
~

1/)

..J

<
lXI
<
......
::.::
<
Z

......

SI PENSEM AV U I EN HABITA TGES . HEM DE


RECONEI X ER QUE ENCARA ESTEM S OTA LA CAPA
PROTECTO RA DE TOT ALLO QUE ELS MODERNS V AN
CONCLOURE EN RELA CIO AMB AQUES T TEMA . PE RO
RES NO AVA L A AQUE ST PRESTIGI APLIC A T AL
PRESENT . NO QUEDA CAP RA STRE DEL POS I TI V ISME
QUE V A ANIMAR EL S SEU S PROJECTES . L ' HOME
TIPUS AL QUAL S ' ADRE~AVEN S EL PERSONATGE
MS ESCAS DEL PLANE T A . LA FAMILIA CAL V INISTA
S UNA ESPECIE PR OTEGIDA PELS GO V ERNS . LA
SUPOSICIO QUE LA CEL LUL A - L ' H A BITATGE- H A
D ' ENGENDR A R L ' ORG AN I SME -EL BLOC- MANCA
SENSE MS NI MS . DE S ENT IT: PER QUE HAURIA
DE SER AIXI? QUE V ALIDA AVUI UN BLOC ? ELS
ESPAIS PERA L A SOCIABILITAT 1 LA V IDA
COL LECT IV A SON ODIATS PELS USUAR I S .
L ' HA BITA TGE PREFABRICAT S L A HI ST ORIA D'U N
FR A C S REPETIT QU A N LES MANS DEL S
ARQUITECTES TOQUEN LES CADENES DE PRODU CCIO .
PERO SE SUPOSA ENCAR A QUE S BO . QUE S AIXO
EL QUE CAL FER . QUE AI XO S MILLO R QUE CAP

La nostra proposta s elemental: !'experiencia recent de


!'arquitectura - la moderna i la postmoderna- , pe r tal
ue avu i ens sigui til, hauria de ser repensada crticament
es d'a ltres posicions amb ms sentit, amb ms capacitat
r la nostra societat, les nostres ci utats, nosaltres

practica, alimentant-se tetes dues mtuament, neg a nt-se a


ntend re aquests aspectes de la disciplina com moments
~"' n "' '"r~ i/o especialitzats.
La casa moderna estava animada per una ideologa
positivista que feia bona la p rojecci neta i cristallina en
un t emps fu t ur. Ning no ho ha descrit millor que Tati amb
la pellcula Mon oncle. La casa t enia coma focus aque lla
lia trebal ladora i irreprotxab le q ue projectava els seus
somnis en un fut ur millor sobre la terra. El seu temps e ra
nalista, projectat cap endavant, constru'it a travs de la
nostalgia del futur. Enrere quedava el pes de la historia,
l'obscuritat de l'home i els seus sofriments i malalt ies. Al
dava nt, un treba ll cientfic i collectiu de redempci de
els mals, de pl e na visibilitat, d'identificaci ent re
individu i societat: la re alitzaci laica de l temps te le ologic
del cristianisme.
L'harmonia entre l'individu i !'estructura social era la
condici essencial, l'ungent de l'engranatge positivista:
co m si la casa fos una representaci homotetica d 'aquest
engranatge , la sa la d'e star estava e n relaci amb la plac;a i
la terrassa amb el jard com l'habitatge ho estava amb el
desitjable bloc collectiu. La sala, la terrassa i el bloc
contenien e l projecte residencial: la sala amplia i diMana
e ra la representaci de la sociabilitat fa miliar. La te rrassa,
lloc del sol i del cos, de les practiques sal udables. El
era bo en e ll mateix; representava el sa collectivisme
nt l'individualisme sospits. La visibilitat ho impregna
en la casa positivista moderna. Aquesta s, en realitat,
translaci del panopticon de Bentham a l'ambit de la

pure, si lumineuse,

nette,

et vide mais aussi la transformation de


l'e,wi,on nerne,,t en un lieu mdica l. le transfert de
a la culture matrielle et par consquent, a la
ddensification de l'air : sa reconversion en un
cartsien de l'espace, la fameuse res extensa
ralit, l'incarnation du scientisme positiviste.
architectes post-modernes ont propos d'autres
associes dune maniere consciente ou

inconsci,nte. a des courants de pe nse en vigueur


d'aprs-guerre et que Heidegger a
svr1thoet1;e mieux que personne. Le temps s'est invert
dsir d 'un parfait avenir de technocrates a cd la
a la nostalgie d 'un pass harmonieux ou le
artisanal respectait l'environnement. La maison
devenue la reprsentation de cette poque, un lieu
et rassurant. L'abstraction et la rptition ont t
places par un retour l'identit, physiques et
mporels, comme source d 'inspiration. La culture de
l'objet a rcupr et valoris, face a l'ere des
machines, des objets et des souvenirs du pass qui
refltaient l'individualit et le got personnel.
La culture matrielle s'est, a son tour, invertie ; tout
ce qui mulait l'attachement a un lie u, a la pierre
loca le, aux techniques et aux arts d 'une autre poque
a remplac le blanc : la meilleure maison dsormais
tait celle que l'on construirait avec les matriaux
obtenus en taillant les arbres du terrain sur lequel elle
s'leverait. La mmoire rempla~a l'hygiene, le sujet,
au lieu de se projeter vers l'avenir, se rfugia dans une
improbable stabilit des origines. Les plus rcalcitrants
les seuls a chapper a l'vidence de ces valeurs
en y introduisant le doute et la contradiction :
les murs de la maison-patio de Mies sont une
formidable affirmation d 'intimit et d'opacit dans un
milieu qui dfend ardemment la visibilit et la
transparence ; seule l'irrsistible ironie de Venturi
permet de se ten ir a l'cart d 'affirmations simplistes et
de faire compre ndre cette nostalgie d 'une poque et
condition de rve impossible, de caricature.
post-moderne (paradoxalement si fugace en
de ses affirmations de stabilit) a t nanmoins
utile car il a servi re lancer le dbat,

logement qui prtende s'adresser a notre monde


Cette affirmation peut entrainer une srie de
nouveaux lieux-communs sur l'instantanit, sur ce
clat e t sans mouvement tlologique ni
ontologi que, d ans laquelle semble se mouvoir la
COJ1tem~>or.aone, spcialement dans
post-structuraliste fran~ais d 'un tel prestige

La cultura material i objectual s tamb restrictiva i


puritana: tota la qualitat material es redueix a un material
nic, homologat, el blanc, que serveix per fer parets,
rres, sostres i tots e ls elements arqu itecto nics que
concebem. El blanc s la visibilitat pura, tan llumins i net,
diafan i buit, pero alhora tamb la medical itzaci de
l'ambient, la translaci de l'higienisme a la cultura material
i, per tant, a travs seu, la completa desdensificaci de
l'aire: la seva reconversi en un concepte cartesia de
l'espai, la famosa res extensa feta realitat, l'encarnaci del
cientifisme positivista .
Els arquitectes postmoderns ens va n proposar a ltres
rs, conscientment o inconscient associats a filons del
pensament vigents als a nys de postguerra, que potser
Heidegger sintetitza millor que ning altre.
El temps es va invertir: ja no ms nostalgia d 'u n futur
ificat i perfecte, sin enyoran<;:a d 'un passat harmonis
en el qual e l treball artesanal tenia cura d 'una relaci no
abusiva amb el med naturaL La casa va passar a ser la
representaci d 'aquell temps original, i la seva figuraci
icional va esdevenir una font de seguretat i de certesa.
L'abstracci i la repetici van quedar su bstitu'l des per una
nova atenci a la identitat i al lloc, i als seus accidents,
fsics i temporals, com una font d 'i nspiraci.
La cu ltura objectual va admetre i valorar davant el
maquin isme objectes i records del passat que expressaven
la individualitat i el gust personaL La cultura materia l, aix
mateix, es va invertir; tot e l que emuls una fixaci a l lloc,
a la pedra local, les tecniques i les figures desenvolupades
en altres temps, va substituir el bla nc: la millor casa era la
constru'lda amb els materials obtinguts d'acla rir o netejar
l'area on se situava.
La memoria va substituir la higiene, e l subjecte va passar
de realitzar-se en el futura realitzar-se en la nostalgia
d 'una improbable estabilitat orig inaL
Solament els ms vigorosos van saber escapar a
l'obvietat d 'aquests valors integrant el dubte i la
contradicci: e ls mu rs de la casa pati de Mies sn una
pode rosa afirmaci d'intimitat i d'opacitat en un mitja
cegament posse'lt per la visibilitat i la transparencia;
noms la irresisti ble irona de Venturi li permet distanciarse d'afirmacions simplistes, fent alhora comprensible
aquell somni d 'una epoca i la seva condici fata l de
somni impossible, de caricatura.
L'episodi postmodern (paradoxa lment tan fuga<;:, malgrat
la seva afirmaci d 'estabilitat) va ser, no obstant aixo,
d'una gran utilitat, ja que va servir per airejar e ls debats i
va obrir les portes a formes i a proposicions menys
dogmatiques que el pensament positivista, amb la qual
cosa permetien entendre, per la seva oposici diametral
al temps positivista, fins a quin punt el temps,
la concreci del temps, ens pot servir de fi l conductor en
una recerca sobre l' habitatge que pretengui adre<;:ar-se al
nostre mn actual.
Aquesta afirmaci sens dubte pot ocasionar una serie
inacabable de nous topics sobre la instantane'ltat,
sobre aquell temps e sclatat i sense moviment
teleologic ni ontologic, sense fonament, en el qual tot el
pensament cont emporani sembla moure's,
sobretot en el fi l postestructural ista frances, de tant
prestigi academic.

que le suje t cont emporain parait chaque


flou et instable, tandis que les structures
s'atomisent, le temps s'est install dans la
oerolexit du prsent, un prsent presque
ue et sans projection vers !'avenir quise
transr)m;e dans la fugacit des objets et des
ma1te1'1atJX et les entoure d 'une terrible imprcision.
Comrne1nt pourrions nous reprsenter cette ide du

les cris expressionnistes des gomtries


C;\lm~oPnl Pill

Avec la lgeret destentes d'un


technoJogique a la maniere deS

d'Archigram et, plus rcemment, de Toyo


11 semble assez inopportun de se laisser guider par la

mais aussi de refuser le merveilleux hritage


nous ont laiss les deux priodes, encare que
n'approuvions guere leurs idolog ies. Sans
faudrait-il se pencher sur leurs lieux-communs

loc1enner>t comme cellule d'un organisme suprieur


~.;,,.l;,. ,;.,.;nn de l'air, la rpression du subjectif
ses drives ; notre foi en la nature d 'un lieu qui
nous transmet plus aucune stabilit, le
rernolac:en1er1t des techniques contemporaines par
l'emul"''' on d'une condition naturelle , quel que soit
ce que cette expression - naturelle - prtende
reprsenter ; une confiance exclusive en notre

De la mateixa manera que el subjecte contemporani perd


precisi i estabilitat i que les estructures socials s'atomitzen,
el temps esta installat en la perplexitat del present, un
present gaireb amnesic i sense projecci cap endavant
que es trasllada a la fugacitat deis objectes i de is materials,
envolta nt-ho tot d'una gran manca de precisi.
Com serem capa~os de representar aquesta idea del temps?
Am b els crits expressionistes de les geometries
deconstructivistes? Amb la lleugeresa de les tendes
d'un campament tecnologic a la manera de les fantasies
d 'Archigram i, ms recentment, de Teyo lto?
No sem bla oport deixar-se guiar cegament per la moda,
i molt menys rebutjar amb menyspreu la meravellosa
herencia que ens ha n de ixat tots dos pe rodes,
encara que les seves ideo log ies ens result in espesses.
Potser calgui repensar e ls seus topics amb la distancia crtica
de Mies o del pri mer Venturi, com un antdot contra
la simpli citat i un esper pe r a la fantasa. Per aixo potser 1
a nostra nica i mi llor guia sigu in les negacions, el queja no
ens ofereix sentit de tots els ideals que van construir e ls
moderns i e ls postmoderns. No t sentit la visibilitat
ue avui noms pot ser cnica-, ni l'home tipus, ni la
nostalgia del futur, ni la idealitzaci de la casa com a
representaci de la ciutat, ni l'habitatge coma cl-lula d 'un
organisme supe rior. No t sentit teta la medicalitzaci de
l'aire, ni la repressi del subjectiu o la desviaci . No t sentit
dipositar la nostra fe en la naturalitat d'un lloc queja no
~ ... n~m ~ cap estabilitat, ni substituir les tecniques
contemporanies per l'emulaci d'una condici natu ral,
indepe ndent ment del que aquesta expressi -naturalpretengui representa r.

AultOnival, 1984. Foto G. Basilico ("L'esperienza dei luoghi", ed. Galleria Gottardo. Lugano, 1994)
mmoire ou bien, pour cacher notre peur de
l'incertitude, un abri qui nous protege du monde
extrieur et du temps prsent. Cela peut paraitre un
bilan terriblement ngatif et pessimiste mais si nous
nous penchons sur la question, il nous fau t bien
admettre qu'il reste encare a numrer bon nombre
d ' affirmations implicites. L'une d'elles, peut-tre la
plus importante, consiste a reconnaitre que toute
thorie actuelle passe ncssairement par une
rflexion sur l'exprience d'un pass rcent, qu'il
faut repenser cette priode sous une approche
contemporaine, avec la perspective q ue donne un
autre concept de temps, moins pais, moins
tlologique : plus lger, si je puis me permettre
cette expression. 11 ne me reste plus qu'a ajouter,
avant d'exposer mes travaux- exposer dans le
sens de m'exposer, de risquer- que le projet est
une aventure, !'aventure de traduire aveuglment
tous ces refus en quelques propositions. La se
uve la vracit, ou du moins la vraissemblance, le

No t sentit confiar exclusivament en la memoria, ni amagar la


por a la incertesa en un refugi protector del mn exterior i del
present. Sembla un balan~ terriblement negatiu i
pessimista, pero si observem amb atenci e s po dria acceptar
amb nosalt res que q ueda un amp lssim camp d'afirmacions
implcites per desplegar. Una d'elles, potser la ms important,
s reconeixer que tot el que avui podem construir com a
teora contemporan ia passa necessariament per una reflexi
de !'experiencia del passat rece nt, que poc ms podem fe r
que repensar aquell perode a la llum del pensament
contemporani, amb la perspectiva que atorga una a lt ra
concepci de l temps, menys espessa , me nys teleologica; ms
lleugera, si se'm pe rmet aquesta expressi. Un cop dit aixo,
noms podem afeg ir, abans d 'exposar l'obra pro pia en el sentit, d'arriscar-se- que el projecte s una
aventu ra, !'aventura de trad uir cegament negacions en algu
proposicions. En aquestes proposicions resideix la veracitat o,
si ms no, la v ersemb la n ~a. el sentit, d'aquests a rguments.

maisons ah! - sont le rsultat d 'une consultation ralise


par une association d'entrepreneurs dsireux de produire une
ligne d e logements industrialiss q ui s'adresseraient en
prncipe a un march t res ouven : logement public, vaca nces,
jeunes, protection civile ... La commande suppose u n double
probleme : comment se distinguer d 'une offre analogue
- et que ces logements puissent concurrencer le logement
conventionnel -, et comment penser la m aison d 'une fa ~on
totalement abstraite, sans contexte, sans autre para m im e
qu 'u ne efficacit gnrique e t u niverselle.
2 . Cette ouverture et cette indte rm ina tion ont pour critere de
base la systmatisation de la rduction : des variables, de la
com plexit constructive, de la surfa ce, des parties vitres, des
particularits, des oprations in situ .... Rduction dont on
prtend extraire une potiq ue en accord avec la ra tionalisa tion
e t ia sim plification implicites d ans l'industrialisation (et viter
en me me temps un rigorisme mora liste mal compris, restrictif :
rduire est ici- ou voudrai t etre - intensifier, ajouter de
l'in tensit au travail et a l'exprience d'habiter ces maisons).
3. Le systeme s patial et constructif con fluent en une
organisation d u logement noyau fixe et indpend ant tant le
cen tre de gravit d 'une surface h om og ne limite par une pea u
fragile. Les caracteres distributifs sont ainsi simplifis- u ne
zone d iurne, une zone nocturne et les quipements - ,
tou t e n maintenant un niveau d'indtermination q ui facilite les
criteres d'o rien tation et de situation de la maison ains i que sa
m ise en reuvre q ui se rduit pratiquement a deux oprations,
les lm ents bi-dimensionnels pour le montage de la pea u et un
lmen t tri-dimensionnel contenant tout l'appareillage
de la m aison.
4. Pour la qualification extrieure et intrieure de la m aison , ont
t adopt des criteres particuliers. La stra tgie de qualification
de l'intrie ur part d e l'au gmentation de sa hauteur libre des 260
cm conventionn els a envira n 360 cm : ce qui perrnet,
san s augmenter les surfaces conventionnelles du m arch, d e
renforcer con sidrablem ent la densit spatiale de sesintrieurs,
d'amlio rer son comportement pendant les priodes chau des et
de doter les divers espaces d 'une certaine qualit rraditionnelle
qui contredi t la vision troitement lie a l'ide d 'cono mie de
ces batiments. 11 s'agit de produire avec de l'air,
du volume- et en s'tayant su r d'a utres recou rs comme les
creux verticaux, la che m ine, la couleur chaude du sol ou la
soupente sur le bloc technique - , un esp ace dja vu loign
de la notion de bon m arch ou de fo nctionnel et qui
prsente des valeurs ambigues m ais bien acceptes d 'un point
d e vue subjectif dans le logement -.
S. La qualification de J'image extrieure de la maison
s'obtiendra en renon<;ant en pre mier lieu a toute tentative
d'homologation avec le Jogement traditionnel. Face au soin qui
sera apport a l'intrieur pour aboutir , un es pace dens e,
gnreux et ancien " a l'extrieur, une extrapolation de ces
criteres est d pourvue de sens p uisque l'chelle, la forme ou les
matriaux n 'ont rien a voir avec le modele traditionnel (et les
ten tatives dans ce sens ont systmatiquement chou en
accentuant, p lus qu'en liminant l'image de pau vret). La
stratgie p ropose cons iste a faire dvier les associations vers
deux rfrences esthtiques : la boite m agique et
l'engin techniqu e , en cherchan t des acco rds gnriques
favorables avec le paysage et l'ide d 'habitat.
6. Un engin techn ique - un tracteur, u ne moissonneuse, un
camion-citerne - n 'entre pas en concurrence avec le paysage,
n'accepte pas le jugement esthtique inhrent aux batiments et
fi gures architectoniques conventionnels. En vitant de
reproduire ces figures et en renfo r~ant son caractre
d'engin technique , la maison chappe ades associations oU

,1
1

.~

sn el resultat d'una cons ulta efectuada per una associaci


d'empresaris interessats a produir una Jnia d'habitatges
industrialitzats adre<;ats en principi a un mercat molt obert:
habitatge pblic, vacances, joves . protecd civil ... L'encfurec
plan teja un doble problema: com d iferenciar-se de !'oferta analoga
-i fer aquests habitatges capa<;os de competir tamb amb
l'habitatge convencional- , i com pensar la casa en la seva
abstracci m3xima, sense context, sense cap altre parametre que
una eficiencia generica i universal.

2. Aquesta obertura i indeterrninaci indueix com a criteri basic la


sistematitzaci de la reducci: de variables, d e complexitat
constructiva, de superficie, d 'arees vidrades, de particularitats,
d'operacions in situ ... Una reducci de la qua! es p retn extreure
una poetica en sintonia amb la racionalitzaci i la simplificaci
implcites a la industrialitzaci (i evitar alhora un rigorisme
moralista mal entes, restrictiu: reduir aqu s-o vol serintensificar, donar intensitat al treball i a !'experiencia d 'habitar
3. El sistema espacial i el constructiu conflueixen en una
organitzaci de l'habitatge amb nucli fix i independent que
s'installa baricentricament en una s uperficie homogi!nia limitada
per una pell fragil. D'aquesta manera, els caracters distributius se
simplifiquen al maxim - una area dima, una area nocturna i un
com pacte d'equips-, alhora que es mant un alt nivell
d 'indeterrninaci que facilita els criteris d'orientaci i posici de la
casa, com tamb la posada a !'obra. Aquesta darrera es redueix
basicament a dues operacions, una amb elements bidimensionals
peral muntatge de la pell i una altra amb un element
tridimensional que cont tot l'aparellatge de la casa.
4. S'han adoptat criteris particularitzats pera la qualificaci
exterior i interior de la casa. L'estrategia d e qualificaci de
!'interior parteix de J'augment d e la seva al~aria lliure des deis
convencionals 260 cm fins a aproximadament 360 cm : amb
aquesta mesura, sense augmentar les superficies convencionals
del mercat, s'augmenta con siderablement la densitat espacial deis
seus inteors, millorantne el comportament en temporades
caloroses, i atorgant a les diverses arees una certa qualitat
tradicional que contradiu la vis i estretament economicista
assodada a aquestes consuuccions. Es tracta de produir amb aire,
amb volum -i amb el suport d'altres recursos com ara els buits
verticals, la xemeneia, la coloraci calida de terres o l'en tresolat
sobre el compacte tKnic-, un espai 41ja vist'' mai associat a
"barat" o "funcional", sin a valors ambigus perO d'una gran
acceptaci subjectiva en l'habitatge-.
S. La qualificaci de la imatge exterior de la casa e s pretn obtenir
renunciant en prime r lloc a quals evol intent d'homologar-Ja amb
un habitatge tradicio n al. Davant la cura que s 'haura de tenir a
)'interior per generar una espacialitat densa, generosa i "antiga",
a !'exterior una extrapolaci d'aquests patrons no t sentit,
ja que ni !'escala, ni la forma, ni el material no tenen cap relaci
amb una figuraci tradicional (i els inten ts en aqu esta direcci
h an fracassat s is tem3.ticament, refor~ant ms que no pas
eliminant la imatge de pobresa). L'estrategia propasada s desviar
les associacions a dues referi!ncies esti! tiques: la "caixa m itgica" i
P,artefacte ti!cnic", buscant bons acords geni!cs-amb el
paisatge i ambla idea d'habitar.
6. Un artefacte ti!cnic -un tractor, una recollectora, un cami
cisterna- no entra en competimcia amb el paisatge, no accepta el
esti!tic inherent a construccions i figures arquitectOniques
convencionals. Evitant reproduir aquestes figures i refor<;ant el
seu car3.cter d"'artefacte tecnic", la casa eludeix as sociacions en
les quals no pot sortir victoriosa.
El principi de la "ca ixa mSgica" es basa en l'atracci quasi infantil

elle n'a rien a gagner. Le principe de la boite magique est


bas sur l'attirance presque purile qu'entrainent les boites
avec un intrieur, le coffre, la malle ou les calendriers de Noi!l:
il s 'agit done d'introduire des mcanis mes qui perrnettent
d'identifier la boite technique a cet univers plus domes tique.
tveiller la curiosit, contraster intrieur et extrieur, offrir du
mystere : le cot domestique comme un jeu.
7. Ces deux rfrences- la boite magique et l'engin
techn ique - contribuent a augmenter au maximum la
neutralit du volume en rduisant sa cod ification comme
architecture, et a proposer un systeme universel de creux
capable de disparaitre grace a des volets comme des fragments
de fa~ade mobiles. On limine ainsi l'chelle domestique
remplace par une boite magique pourvue de petites pieces qui
pivoten t. Grace a ces deux stratgies confluentes, il est
possible de rsoudre un probleme d 'image m ais aussi de
protection en obtenant que toutes les parties de la maison
maintiennent un mme niveau de scurit.
8. Par ailleurs, en ralisant des surfaces trs denses ou
colores, on renforce le caractere artificiel de J'objet et on
n eutralise sa prsence constructive. On a ainsi imagin toute
une gamme de divers traitements en mlangean t couleurs et
figures a fin de tirer part des possibilits implicites du
matriau PVF2 dont la finition peut recevoir des impressions
du type srigraphique et diversifier l'offre de maisons
prfabriques en bois et des caravanes 1 mobilhomes en
donnant une image altemative et en ouvrant un autre march
potentiel.
9. Le systeme comprend galement un en semble d'lments
priphriques qui renforcent la p ersonnalit de la maison , non
pas grace a des modifications ponctuelles m ais moyennant
l'offre d'lments annexes- garage, atelier susceptible d'etre
reconvert en chambres d'invits et tourelle ou piece extrieu re
parfois mobile - , qui permettent u ne meilleure harmonie avec
les con ditions typographiques particulieres de ch aque cas .
10. Son succes parm i n os collgues nous inquiete, car nous y
percevons une fascin ation que nou s voud rions viter a tout
prix, celle a Jaquelle les arch itectes ont le plu s de mal ,
renoncer: leur conviction que batir des maisons reprsente
en care un reve insatisfait a cause de l'aveuglement du
systeme. Nous ne voulons pas nous laisser attendrir par les
chaines de production alors que le march n'accorde plus
aucune confiance a ce modele productif. Les maisons AH sont,
face a la maison traditionnelle, ce qu'est le swatch par rapport
a la pendule : moins un bouleversement technologique qu'un
bouleversement des moeurs, de la fa~on dont s 'tabliss ent
dsormais les rapports avec les choses. Un produit de la
culture matrielle contemporaine base s ur la modification du
concept de durabilit associ a celui d 'conomie dans la
production industrielle : l'introduction d'u n produit investi de
srieux culture! dans la logique du consummrisme. Mais il ne
s'agit pas de masquer une mauvaise tech nologie ni
d'augmenter l'obsolescence. Car c'est une opration
technologique que bien d'autres produits ambitieux a l'image
scientifique . et sa durabilit est pour le moins quivalente a
celle des meilleurs difices actuels puisqu 'elle est batie avec
les memes matriaux, les memes systemes. 11 s'agit d 'offrir un
produit dont les intrets, le caractere et les qualits s 'adaptent
mieux, c'est-a-dire s'identifie davantage - avec l'instabilit, la
fugacit de la vie de l'homme et des choses qui J'entourent avec un nouveau concept de temps associ au foyer et a
J'homme contempera in.

que es projecta sobre les caixes amb interior, el cofre, el


b agul o els calendaris nadalencs: es tracta d'introduir
mecanismes que permetin identificar la caixa ti!cnica amb
aquell univers proper al domestic. Despertar la curiositat,
contrastar interior i exterior, oferir misteri: el domestic
com ajoc.
7. Totes dues referencies - la caixa magica i l'artefacte
tecnie- conflueixen en augmen tar al maxim la neutralitat
del volum, reduint la seva codificaci com a arquitectura, i
propasar un sistema universal de buits capa<; de
desapareixer mitjan<;ant finestrons que es resalen com
fragments de fa~ana dotats de mobilitat- S'elimina aix
!'escala domestica, substituida per una caixa magica amb
petites peces que pivoten i n'obren !'interior. Amb tates dues
estrategies confluents es resol no solament un problema
d'imatge, sin tamb de protecci, fent que tots els punts de
la casa mantinguin un m ateix nivell de s egu retat.
8. lgualment, desenvolupant acabats superficials d 'extrema
densitat o coloraci, es refor<;a el caracter artificial d e
l'obj ecte i es neutralitza la seva presencia constructiva. Aix,
s 'ha pensat una carta de diferents acabats realitzats per m itja
de barreges de colors i figures. Amb aixo es pretn aprofitar
les possibilitats implcites del material d'acabat del piaf, el
PVF2, la terrninaci del qua! s susceptible de rebre
impressions de tipus serigrilfic o semblant, i diferenciar el
producte de ]'oferta de cases p refabricades d e fusta i de la de
caravanes/ mobilhomes, produint una imatge alternativa,
amb un altre mercat potencial.
9. El sistema inclou tamb un conj unt de perifrics que
possibiliten una personalitzaci de la casa basada n o tant en
modificacions puntuals com en !'oferta d e cossos annex os
-garatge, taller susceptible de conversi en a rea de
convidats, i tone d'ombres o habitaci exterior, opcionalment
dotada de mobilitat-, que possibiliten un m illar acord amb
les condicions topografiques particulars de cada cas.
10. El seu exit entre els n ostres col-legues ens preocupa, j a
que el percebem animat de la fascina ci que volem evitar,
a quella que ms els costa abandonar als arqu itectes: la seva
seguretat que la fabrica de cases s encara un somni no
satisfet noms per la ceguesa del sistema. No volem
deixarnos emocionar perles cadenes de producci ara que el
mercat no confia ms en aquell model productiu. Les cases
AH sn, davant la casa tradicional, el que els "Swatch "
respecte al rellotge de pendo!: no sn noms o no tant u n
canvi tecnologic com la constataci d'un canvi d'habits, de la
manera de relacionar-nos amb les coses- Un p roducte d e la
cultura material contem porania. Es basen en la modificaci
del concepte de durabilitat associat al d 'economia e n la
p roducci indus trial: la introducci d'u n producte investit de
seriositat cultural en la logica del con sum. Pero no es tra cta
d'emmascarar "mala tecnologa" ni d'augmentar
!'obsolescencia. En realitat s tanto ms tecnologic que tants
productes sen sats i d'imatge "cientfica", i la s eva durabilitat
s almenys igual a la deis millors edificis actuals, j a que esta
e:onstrui"t amb els mateixos components i sistemes. Es tracta
d'oferir un producte que, en els seus interessos, el seu
caracter i les seves qualitats s 'adapti m illar, s a d ir, que
s 'identifiqui ms - amb la menor estabilitat, amb la m ajor
fugacitat de la vida de l'home i de les coses que l'envolten amb una nova concepci d el te mp s ass ociada a la llar i al
subj ecte contemporanis.

Vous aimerez peut-être aussi