Sociologia Del Llenguatge Perspectiva Sistèmica

JOSEP J.
CONILL & ANNA SALOM
ELEMENTS PER A UNA

SOCIOLOGIA SISTMICA
DEL LLENGUATGE
Definim la sociolingstica com lestudi de les entitats ordenades del llenguatge en la seva
funci comunicativa en tant que essncia de la societat
Harver G. Currie & Eva Garca C. Currie
Una teoria de la societat moderna ha destar de tal manera construda conceptualment, que
tots els conceptes hi han de ser formulats de nou, en el cas que hom vulgui emprar una teoria daquesta
naturalesa. Una tal teoria ha de ser introduda pel seu compte i risc, i amb aix el que pretn no
s ms que encarnar una mesura molt alta de ressonncia social. No pretn aquesta teoria esdevenir
mestra ni t una funci de representaci. No considera les seves delimitacions com pressupsits
provinents de la naturalesa o de lessncia dels seus objectes, sin que ha de construir-se a si mateixa.
Aleshores s ella el seu propi mtode. Per aleshores seria daquesta manera un model de la societat
en la societat, que informa sobre la manera dsser peculiar daquesta societat. El seu assoliment seria:
possibilitar oportunitats dobservaci autodisciplinades, que no estan limitades pel coneixement del
sentit com ni pels coneixements dels sistemes de funcions. Tota la resta s noms una pregunta sobre
la complexitat encara realitzable sota condicions tan estrictes.
Si aix shi du a terme, aleshores hom tindria una societat que amb lajut de la sociologia
es podria descriure a si mateixa. I que s el que nhi hauria al darrera? Absolutament no-res.
Niklas Luhmann
0. Lhome s una invenci, la data recent de la qual mostra amb tota facilitat
larqueologia del nostre pensament. I potser tamb la seva fi propera. Amb aquestes
paraules, situades cap a la fi de Les mots et les choses (1966), Michel Foucault anunciava
la imminent dissoluci de lhome per obra i grcia de les cincies socials. Malgrat el
blasme escandalitzat de qu va ser objecte al seu moment, a hores dara resulta difcil
dubtar de la intuci del filsof francs. El pas del temps sha encarregat de demostrar
Caplletra 37 (Tardor 2004), pp. 153-194
JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM
lencert de les seves prediccions, a mesura que han anat sorgint tota una srie
delaboracions intellectuals caracteritzades pel desplaament de la centralitat del subjecte
antropolgic (Morey, 1987). Una de les aportacions ms suggestives dins daquesta
lnia de pensament est representada per la teoria de sistemes, dins el marc epistemolgic
de la qual esdevingu molt aviat evident la pertinncia de renunciar a lelecci de
referncies coincidents amb la persona (Bateson, 1972: 343-350; Morin, 1977-1991;
Luhmann, 1998: 30), ats que aquesta noci inclou una multiplicitat de facetes
(biolgiques, psquiques, socials...), cadascuna de les quals pot ser adscrita a diferents
perspectives sistmiques, difcilment reunificables dins un mateix sistema.
No deixa de constituir una dada significativa el fet que aquestes i daltres
aportacions pioneres en lobertura del cam cap a la construcci dunes cincies socials
de caire no humanista hagin roms considerablement ignorades per part de les tendncies
predominants duna sociolingstica utilitzem el terme com a sinnim de sociologia
del llenguatge aferrada a la quantitofrnia i incapa tot sovint de concebre daltres
mtodes de recerca diferents de la mera anlisi estadstica, emprada gaireb sempre per
documentar evidncies. Lgicament, aquest modus operandi no la situa en les millors
condicions per superar les restriccions derivades de lestudi del subjecte especialment
enutjoses, tenint en compte la naturalesa social del llenguatge de cara a la constituci
duna sociolingstica general. Lestat dindigncia terica derivat daquests
plantejaments no resulta fcil de reparar, a no ser que hom renunci al sentit com
disciplinriament establert i substitueixi els individus pels sistemes de comunicaci
com a objecte cientfic. Al nostre entendre, una de les vies ms fructferes per sortir de
lencallador s aquella que passa per laproximaci crtica als pressuposts terics derivats
de lobra de Niklas Luhmann.
Fidels a la idea exposada, al llarg de les pgines segents presentem un model de
sociologia del llenguatge inspirat en les premisses de la teoria dels sistemes socials
autopoitics i autoreferencials. Tanmateix, el llenguatge no juga cap paper especialment
rellevant dins la producci de Luhmann que, en aquest sentit, no constitueix una
excepci respecte a la major part dels socilegs. El lector far b de no oblidar en cap
moment, doncs, que no es troba al davant duna introducci al pensament daquest
autor. Aix no significa que hgim manipulat irreflexivament al nostre antull el riqussim
arsenal conceptual que ens brinda la sociologia luhmanniana. Vol dir tan sols que al
llarg de l'exposici hem concedit sempre primacia a la utilitat operativa dels conceptes
per damunt de qualsevol afany exegtic. En daltres mots: hem emprat els seus escrits
154
Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge
a la manera duna caixa de ferramenta, tal com postulava Foucault que calia fer. De ms
a ms, hem tingut bona cura de connectar els postulats sistmics que constitueixen la
columna vertebral del projecte amb una llarga srie daportacions teriques procedents
de les ms diverses disciplines, en la mesura en qu realitzen contribucions decisives a
la configuraci de la sociologia del llenguatge que pretenem bastir. Finalment, per no
en darrer lloc, hem procurat aix mateix acompanyar lexposici duna srie de
comentaris, per regla general breus, sobre les repercussions immediates del nostre
treball pel que fa a lexamen dalguns llocs comuns de la teoria social del llenguatge.
Aquests comentaris no shaurien dentendre exclusivament com a illustracions
susceptibles daportar claredat a un text sovint difcil, sin com a veritables pistes de
les tasques ms urgents que en un futur prxim haur demprendre la sociologia
sistmica del llenguatge. En tot cas, la nostra preocupaci fonamental a lhora de
redactar aquest paper ha estat dassolir la mxima coherncia del conjunt, sacrificant
pel cam si calia la faceta ms erudita del treball intellectual, relacionada amb
lespecificaci del grau doriginalitat de cadascuna de les parts.
1. LAPORTACI DE NIKLAS LUHMANN
1.1. La figura cabdal de la sociologia sistmica ha estat, sens dubte, el socileg
alemany Niklas Luhmann, el ms important des de Max Weber i un dels protagonistes
ms destacables i polmics per b que probablement tamb un dels ms desconeguts
dall que Quentin Skinner (1985) ha batejat com el retorn de la Gran Teoria a les
cincies socials. Vinculat al grup de pensadors procedents de diverses disciplines (Heinz
von Foerster, Humberto Maturana, George Spencer-Brown, etc.) que han revolucionat
la teoria de sistemes amb la creaci del paradigma dels sistemes autoreferents, sel pot
considerar tamb com un legtim hereu del corrent que Yves Winkin (1981) va presentar
en societat sota el rtol de la nouvelle comunication, aix com del funcionalisme estructural
parsonsi, els postulats del qual ha reformulat de cap a peus mitjanant el recurs als
desenvolupaments sistmics ms avanats.
1.2. La trajectria biogrfica de Luhmann resulta poc prdiga en esdeveniments
externs (Navas, 1997a). Va nixer a Lneburg (Baixa Saxnia) el 8 de desembre de
1927. Els seus estudis de batxillerat es veieren interromputs quan va ser cridat a files
per lexrcit alemany a les acaballes de la Segona Guerra Mundial. Fet presoner pels
americans, un cop en llibertat va cursar la carrera de Dret a la Universitat de Friburg.
155
Desprs de llicenciar-shi, al llarg dun curt perode va exercir ladvocacia, professi

abandonada molt aviat per ingressar com a funcionari de ladministraci pblica al
Ministeri dEducaci de la Baixa Saxnia. Des del primer moment va compaginar la
seva feina amb una intensa dedicaci lectora, fonamentalment en els mbits de la
filosofia i la sociologia. Durant el curs 1960-61 va obtenir una beca per estudiar
Cincies de lAdministraci i Sociologia a la Universitat de Harvard. All va entrar en
contacte directe amb Talcott Parsons, el pensament del qual el va influenciar de
manera notable, sobretot com a model dambici terica, circumstncia que no va
impedir que sen separs des del principi en qestions fonamentals. Retornat a Alemanya,
va treballar a lInstitut dInvestigaci de lEscola Superior de Cincies de lAdministraci
de Speyer (1962-1965) i, posteriorment, com a Cap de Secci al Centre dInvestigaci
de la Universitat de Mnster, amb seu a Dortmund (1965-1968). Entretant, el 1966
havia obtingut el doctorat en Cincies Socials i lHabilitaci en la Facultat de Dret
daquesta mateixa universitat, on fins el 1968 va ocupar de forma interina la ctedra
de Sociologia. A partir daquesta data, tret de les seves estades a daltres centres universitaris
darreu del mn, la trajectria de Luhmann fins la seva jubilaci el 1994 es troba
vinculada a la Ctedra de Sociologia de la Universitat de Bielefeld. Doctor honoris causa
per diverses universitats, lany 1988 va rebre el Premi Hegel, concedit per la ciutat de
Stuttgart. Va morir el 6 de novembre del 1998, en plena producci terica. Com
acostuma a ocrrer, a casa nostra la notcia va passar prcticament desapercebuda.
1.3. Entre la seva ingent producci bibliogrfica, integrada per ms de cinquanta
llibres i tres-cents articles, podem destacar obres com Soziologische Aufklrung (6 vols.
entre 1970 i 1995), Liebe als Passion (1982), Soziale Systeme (1984) o Teoria della
societ (1992), aquest darrer en collaboraci amb Raffaele De Giorgi. En tot cas, el
lector que en vulgui tenir complida notcia pot consultar els reculls bibliogrfics compilats
per Javier Torres Nafarrate (1996) i Alejandro Navas (1997b). No coneixem cap
traducci catalana de les seves obres, que des de fa alguns anys han estat profusament
traslladades al castell, grcies sobretot als bons oficis de leditorial Anthropos de
Barcelona, juntament amb la Universidad Iberoamericana de Mxic D. F. i lInstituto
Tecnolgico y de Estudios Superiores de Occidente (ITESO) de Guadalajara (Mxic).
Al llarg del present article, ens basarem sovint de manera molt directa fins a lextrem
dincrrer en la parfrasi, motiu pel qual ens hi estalviarem les referncies constants
en tres obres de Luhmann (1996a, 1984, 1998), la lectura de les quals en lordre citat
recomanem des dara al lector. Aix no significa, com hem assenyalat ms amunt, que
156
ens mantinguem sempre fidels als plantejaments de lautor de Sistemes socials. Al contrari,
ens nhem separat en nombroses ocasions, per motius de claredat o de convenincia
terica, tot recorrent a reflexions daltres procedncies quan ho hem estimat convenient,
amb lobjectiu de contribuir a lenriquiment de la perspectiva adoptada.
Ha esdevingut ja un tpic assenyalar lingent esfor de comprensi exigit al
lector pels escrits luhmannians, a causa dels alts nivells de complexitat terica i
terminolgica assolits. Aquest esfor pot ser palliat parcialment consultant els estudis
introductoris a la seva obra disponibles en el mercat (Navas, 1989; Izuzquiza, 1990;
DD.AA., 1996), encara que aix no nestalvia la lectura directa. Aix i tot, pensem que
lesfor que segurament cal fer extensible tamb a la lectura daquest article paga la
pena, en la mesura en qu la superteoria sociolgica elaborada per Luhmann admet
pocs parangons respecte a la seva capacitat doperar una transformaci radical dels
punts de vista acceptats i situar-nos en condicions immillorables per abordar des duna
perspectiva diferent la descripci del sistema social.
2. ELS TRES PARADIGMES DEL PENSAMENT SISTMIC
2.1. Luhmann distingeix tres etapes fonamentals en levoluci de les teories
sistmiques. En primer lloc, una tradici que es remunta a lantiguitat i s anterior a
laparici mateixa del terme sistema (ca. 1600), basada en el postulat clssic del tot i
les parts, dacord amb el qual el tot s ms que la suma de les parts. En el terreny del
pensament sociolgic, aquestes idees portaven a concebre unes societats integrades per
individus, considerats com a parts respecte del tot social.
2.2. Cap a mitjan segle XX, en el marc de la teoria general de sistemes impulsada
entre daltres per Ludwig von Bertalanffy (1968), lesquema anterior va ser substitut
per lenfocament de la diferenciaci entre sistema i entorn. Hom va poder aix establir
una primera distinci entre els sistemes tancats (propis de la fsica) i els sistemes oberts
(caracterstics dels processos biolgics i socials). Els primers es consideren allats de
lentorn, que no hi juga cap paper rellevant o noms pot jugar-lo a travs de canals
molt especfics, i el seu estat final es troba inequvocament determinat per les condicions
inicials. Per contra, els sistemes oberts sn susceptibles duna major quantitat de
reflexi terica, atesa la seva major complexitat, i es caracteritzen per la propietat de
lequifinalitat, que els permet desembocar en un mateix estat final a partir de diferents
condicions inicials i seguint diferents trajectries. Poden construir i demolir els seus
157
components mitjanant un procs continuat dincorporaci i eliminaci de matria,

que, mentre persisteixen com a tals, no els permet arribar mai en lequilibri, sin
mantenir-se en un estat uniforme (steady). En el seu cas, la diferenciaci sistmica
consisteix en la repetici, dins del sistema, de la diferncia entre sistema i entorn, aix
com en el fet que el sistema pugui posar-se a si mateix com a entorn per a la formaci
dels seus subsistemes.
2.2.1. Aquest paradigma dels sistemes oberts va conixer tres versions successives:
(a) lesquema input/output, complementat amb el model de la caixa negra (black box),
dacord amb el qual el coneixement de les estructures sistmiques resulta noms accessible
a travs de lobservaci de les seves regularitats externes (Aracil, 1986: 115-117). Com
va assenyalar oportunament Bateson (1972: 66), una caixa negra no s sin la convenci
cientfica de no portar les explicacions ms enll dun cert punt i, com a tal, aquest
acord acostuma a ser provisional i revisable; (b) lesquema ciberntic de feedback
(negatiu), els exemples ms senzills del qual serien els reguladors elementals i els
servomecanismes, centrat en lestudi dels procediments de qu disposa un sistema per
tal de regular la distncia amb el seu entorn, a fi de continuar mantenint lestabilitat;
i (c) lesquema del feedback positiu, que amplia lesquema anterior amb la inclusi de
la possibilitat dun increment de la desviaci del sistema respecte de lentorn, susceptible
dacabar esdevenint una amenaa per a la prpia supervivncia sistmica.
2.2.2. La introducci daquests principis en el terreny de la sociologia, duta a
terme pel funcionalisme estructural, es va fer molt lentament, circumstncia que va
propiciar durant molt de temps un notable endarreriment teric, concretat en la
persistncia dun concepte de sistema presidit per lanalogia amb el model organicista,
on es concedia la mxima importncia a lestreta cooperaci de les parts, en el marc
duna estructura relativament fixa i amb lmits molt reduts per a la desviaci (Buckley,
1967: 27-36). Per tal de comprovar-ho, podem fer una ullada a la definici de sistema
formulada per dos dels socilegs ms influents de lpoca com Talcott Parsons i Edward
A. Shils (1951: 107), amb la seva insistncia en la interdependncia de les parts que
lintegren o variables. La interdependncia consisteix en lexistncia de relacions
determinades entre les parts o les variables, en oposici al carcter causal de la variabilitat
(...), la interdependncia s lordre en la relaci entre els components que constitueixen
un sistema.
2.2.3. Pel que fa a laplicaci ms coneguda dels principis sistmics a la sociologia
del llenguatge, el model aracili del conflicte lingstic (Aracil, 1965: 26-27), est
158
basada en el paradigma dels sistemes oberts. Dacord amb els principis imperants en
la sistmica de lpoca, les relacions actives entre el sistema lingstic i el seu entorn
sociocultural hi apareixen esquematitzades a travs dun model de caixa negra, on input
i output corren a crrec, respectivament, de les funcions lingstiques de la societat i les
funcions socials de la llengua. De forma correlativa, shi distingeixen dues menes de
funcions lingstiques fonamentals, el control lingstic i la conscincia lingstica. Les
possibilitats de resposta del sistema lingstic a les pertorbacions procedents del seu
entorn (social) sn tamb dobles: duna banda, el feedback negatiu (= normalitzaci
lingstica), responsable dels comportaments propositius o autoregulats; i, daltra,
el feedback positiu (= substituci lingstica), referit als processos autocataltics o de
creixement sistmic. En el primer cas, el sistema redueix la seva entropia interna,
mentre que en el segon aquesta sofreix un increment i sencamina cap a la dissoluci.
El conflicte, al capdavall, consistir en lestrs provocat per les disfuncions del sistema
lingstic respecte a les pertorbacions sorgides de lentorn.
2.2.3.1. Deixant de banda els defectes inherents a la mateixa formulaci del
model, derivats sobretot de la identificaci del sistema amb lestructura lingstica
(Boix & Vila, 1998: 96-97; Conill, 2001b), aquesta mena de plantejaments ha estat
tradicionalment objecte duna crtica de carcter ideolgic, centrada en els seus orgens
tecnocrtics, que interpreta la definici de la supervivncia del sistema en termes
destabilitat com una apologia de lstatu quo (Ninyoles, 2001). Molt ms interessants
resulten, al nostre entendre, aquelles crtiques que destaquen les insuficincies dels
models de caixa negra en el terreny de la construcci de teories socials, perqu a causa
del carcter opac que shi atorga a la societat, s discutible que aquest model pugui ser
adms com una explicaci sociolgica vlida (Conill, 2001a: 308). I s que, a diferncia
dels sistemes tcnics, els sistemes oberts al sentit, com ara el sistema social, no sajusten
pas al model del que Heinz von Foerster (1972: 196-198, 1984: 148-150) anomenava
una mquina trivial aix s, un sistema determinista i predictible, caracteritzat per
una relaci unvoca invariable entre entrades (inputs) i eixides (outputs). Ning no nega
que la trivialitzaci pot resultar una estratgia til i constructiva en alguns dominis,
per s una panacea perillosa quan lhome laplica a si mateix (Foerster, 1972: 198).
Per tal de descriure el sistema social, doncs, caldr recrrer a un model de complexitat
molt superior, les mquines no trivials (Foerster, 1972: 196-198, 1984: 150-154), on
la relaci entrada-eixida no s invariable, sin que resulta determinada per les eixides
prvies de la mquina o, dit duna altra manera, aquelles mquines en qu els passos
159
previs en determinen les reaccions presents. La diferncia fonamental, doncs, respecte

a les mquines trivials no consistiria tant en el fet que no siguin sistemes deterministes,
que ho sn, sin en la dificultat per calcular-ne la predictibilitat, ats que, mentre en
una mquina trivial loperaci interna s sempre conseqncia de noms un estat
intern, en les mquines no trivials la desviaci dun estat intern a un altre ns la
principal caracterstica.
2.3. Sigui com sigui, les teories anteriors mai no van precisar el carcter intern
del fenomen sistmic. De fet, els models de caixa negra van mantenir la seva opacitat
fins a finals de la dcada de 1960, en qu el paradigma dels sistemes oberts va comenar
a ser qestionat a partir duna versi ms complexa de la teoria de sistemes: el paradigma
dels sistemes autoreferencials i autopoitics, segons el qual la diferenciaci sistmica
noms pot efectuar-se mitjanant lautoreferncia i la reproducci de la prpia operaci
constitutiva. Com s lgic, aix no vol dir que les operacions autoreferencials shi
duguin a terme des de premisses solipsistes, sin que en aquest context la distinci entre
sistemes oberts i sistemes tancats resulta desplaada per la reflexi sobre els procediments
que permeten a la clausura autoreferencial de produir obertura. Les transformacions
introdudes per tals postulats en la teoria sistmica resulten de gran transcendncia per
a la sociologia, en la mesura en qu, com tindrem ocasi de constatar al llarg de les
pgines segents, linters pel disseny, el control i la planificaci de levoluci en relaci
amb lestabilitat estructurada sha transformat en atenci envers lautonomia, la
sensibilitat davant lentorn i lestabilitat dinmica.
3. EL SISTEMA SOCIAL COM A SISTEMA AUTOREFERENT I AUTOPOITIC
3.1. El punt de partida de la teoria sistmica de Luhmann consisteix, justament,
a precisar la diferncia entre sistema i entorn. Un sistema pot ser caracteritzat com la
diferncia que resulta de la diferncia entre sistema i entorn. La formulaci anterior, aparentment tautolgica, arrenca de la definici batesoniana de la informaci com a diferncia que fa una diferncia (Bateson, 1972: 484). Aquesta diferncia actualitza
simultniament el sistema com a costat diferenciat i lentorn com a costat merament
indicat, ats que la frontera entre tots dos pertany al sistema mateix, de manera anloga
a com la pell separa els ssers vius del seu medi ambient sense deixar per aix de pertnyer-los. El sistema es defineix, aix, com una diferncia que es produeix constantment
a partir de noms un tipus doperaci, recursivament efectuada a travs del temps.
160
3.1.1. Aplicats a lmbit de la teoria dels sistemes socials, aquests principis terics
ens porten a tractar didentificar loperaci social susceptible de satisfer els requisits
dunitat, identitat i capacitat denlla operacional. Segons Luhmann noms nhi ha
una que shi ajusti: la comunicaci. Un sistema social sorgir tan sols quan la comunicaci
desenvolupi ms comunicaci a partir de si mateixa. Aquesta operaci t capacitat per
establir una diferncia entre sistema i entorn, en la mesura en qu les comunicacions
senllacen entre si deixant de banda s a dir, relegant a lentorn totes les altres coses,
que noms adquireixen rellevncia per al sistema quan poden ser processades
comunicativament.
3.2. El sistema es caracteritza, doncs, per una clausura operacional, entesa com
la propietat de reproduir-se mitjanant un sol tipus doperacions exclusives. Aquest
axioma es relaciona amb dos dels punts ms discutits en lactual teoria de sistemes: (a)
lautoorganitzaci, o construcci de les estructures prpies a dins del sistema i impossibilitat dimportar-ne de lentorn. Un sistema comena a existir, precisament, a partir
de linstant en qu construeix estructures, levoluci de les quals crea la seva histria.
Per a Luhmann, el sistema social est compost per elements (comunicacions), relacions
entre ells (definides per la recursivitat de la comunicaci) i estructures (o limitacions de
les relacions possibles dins del sistema); i (b) lautopoiesi, concepte encunyat pel bileg
xil Humberto Maturana que es refereix a la capacitat de certs sistemes de produir-se
contnuament a si mateixos (Maturana & Varela, 1996: 36). En el marc de les
teoritzacions luhmannianes, lautopoiesi vol dir que un sistema noms pot produir
operacions en la xarxa de les seves prpies operacions i aquesta xarxa s produda per
les operacions mateixes. El sistema, doncs, es produeix completament a si mateix i no
sols les seves estructures, les quals, en limitar les relacions sistmiques possibles, en
dirigeixen lautoreproducci. La condici autopoitica del sistema social vindr donada,
com ja hem vist, per la capacitat de la comunicaci per produir-se a si mateixa.
3.3. Pel que fa a lentorn, aquest no t capacitat per determinar causalment
lautopoiesi del sistema. Tan sols pot exercir la seva influncia causal en el terreny de
la destrucci, per no en el de la determinaci dels estats interns. Les causalitats
observables en la relaci sistema/entorn estan collocades exclusivament en el pla dels
acoblaments estructurals. Aquests no determinen els estats del sistema, sin que la seva
funci consisteix a proveir-lo dun estrs permanent, situat en lorigen de levoluci de
les estructures sistmiques. Segons Maturana, lacoblament estructural es troba disposat
de manera ortogonal respecte a lautodeterminaci del sistema i, en tal sentit, tots els
161
sistemes estan adaptats al seu entorn ja que de no ser aix no existirien, per cap a
linterior del seu radi dacci conserven totes les possibilitats de captenir-se de manera
no adaptada. Lacoblament no est connectat amb la totalitat de lentorn, sin noms
amb la part que el sistema en selecciona i el sistema en selecciona exclusivament all
que pot processar.
3.3.1. Referit al sistema social, aix voldr dir que aquest processa nicament comunicaci i els esdeveniments no comunicables tan sols poden originar-ne la destrucci.
La necessitat de seleccionar deriva de lexistncia dun gradient de complexitat entre
entorn i sistema, dacord amb la qual la reducci de la complexitat daquell esdev condici necessria per a laugment de la complexitat daquest. Per tal defectuar aquesta
selecci el sistema posseeix un ventall destructures que precondicionen all que shi
pot tractar. Les pertorbacions de lentorn apareixen referides, doncs, a les estructures,
que les actualitzen en el sistema, transformant-les en informaci, entesa com lesdeveniment que selecciona estats del sistema i nactualitza ls de les estructures. Ser lautopoiesi del sistema la que, posteriorment, haur didentificar o rebutjar aquesta informaci.
4. SISTEMES PSQUICS I SISTEMES SOCIALS: ACOBLAMENT
ESTRUCTURAL I LLENGUATGE
4.1. La teoria luhmanniana introdueix una diferenciaci estricta entre sistemes
psquics (Ruiz de Copegui, 1983) i sistemes socials, operatius tots dos en el medi del
sentit els uns per mitj de la conscincia, els altres per mitj de la comunicaci. Dacord
amb la caracteritzaci anterior del sistema com a diferncia, el fet de situar les dimensions
psicolgica i biolgica de lindividu en lentorn del sistema social no equival a formularhi cap mena de judici ontolgic. Es tracta duna posici estrictament epistemolgica,
la finalitat de la qual s distingir de manera precisa entre el sistema i lentorn. Grcies
a aquesta distinci sobre la possibilitat de concebre lhome com a part de lentorn del
sistema social de manera ms complexa i, al seu torn, ms lliure que si hom el concep
com a part de la societat, ja que lentorn s, per comparaci amb el sistema, el costat
indicat de major complexitat i menor ordre. En realitat, aquest enfocament, malgrat
lescndol suscitat en ocasions (Habermas, 1985: 434-453), enllaa amb els postulats
clssics dmile Durkheim (1895: 11-21) que estableixen com a primera regla del
mtode sociolgic la necessitat de considrer les faits sociaux comme des choses, exteriors
als individus i explicables a partir de criteris especficament socials. El principal mats
162
que hi aporta Luhmann deriva tan sols de la seva consideraci, no dels fets socials, sin
de loperaci social efectuada en el marc dun sistema autopoitic.
4.1.1. Al capdavall, tal manera de procedir es justifica mitjanant la necessitat,
reconeguda per Herbert A. Simon (1968: 154-156), de descriure la complexitat dacord
amb procediments jerrquics, basats en la propietat de la quasidescomponibilitat, dacord
amb la qual les vinculacions entre els components del mateix nivell duna jerarquia
acostumen a ser ms fortes que les vinculacions entre diversos nivells jerrquics, la qual
cosa permet destablir una separaci entre una dinmica jerrquica dalta freqncia,
prpia de lestructura interna dels nivells, i una dinmica de baixa freqncia, que
regeix la interacci entre nivells. De no ser aix, lanlisi de la complexitat demanaria
uns coneixements infinits i uns clculs tan estrils com exhaustius de les interaccions
de les seves parts elementals, que restarien confinades per sempre ms enll de tota
capacitat de comprensi.
4.2. La relaci entre sistemes psquics i socials pot descriures en termes dacoblament estructural. Els sistemes socials es troben acoblats als sistemes psquics i noms a
ells. La comunicaci, doncs, s totalment independent respecte del que sesdev en el
mn, que no hi juga cap paper rellevant. Tot el que s possible comunicar ha de passar
en primer lloc pel filtre dels sistemes psquics, situats, com ja sabem, en lentorn del sistema social i nics susceptibles de percebre els esdeveniments del mn. Per els sistemes
psquics no comuniquen, aquesta operaci s prpia dels sistemes socials. Per tant, si
b la comunicaci depn de la conscincia, ns alhora operativament independent, ja
que la conscincia mai no s comunicaci i la seva funci consisteix a proveir de
pertorbacions els sistemes socials a travs de lacoblament estructural. Una illustraci
daquests postulats per via literria podem trobar-la a La machine lire les penses
(1937), novella dAndr Maurois on es relata el descobriment duna mquina capa
de permetre als seus possedors laccs als pensaments del prosme, la qual, al capdavall,
esdev del tot intil, perqu lunivers catic del pensament no comunica res dinters.
4.2.1. Tant la comunicaci com la conscincia shan desenvolupat pel cam de
la coevoluci, i un tipus de sistema s lentorn imprescindible de laltre. La idea de
Luhmann no s pas nova. Noms cal recordar, posem per cas, que el psicleg rus Lev
S. Vigotski (1934) sostenia que els usos egocntrics del llenguatge infantil no es poden
dissociar dels usos socials, sin que tots dos responen al mateix objectiu, per b que
aquests regulen els intercanvis i aquells la conducta aix s, la comunicaci i la
conscincia, respectivament. Podem dir que les operacions dels sistemes psquics i els
163
sistemes socials, encara que irreductibles al llenguatge, deuen la seva autopoiesi al fet
destar acoblades estructuralment de manera lingstica, ja que el llenguatge fixa el
sentit que permet la recursivitat operativa de tots dos sistemes. Lacoblament estructural
shi produeix, doncs, a travs del llenguatge, que pot funcionar alhora dins loperaci
de la conscincia i de la comunicaci.
4.2.1.1. En conseqncia, des del nostre punt de vista lestudi del llenguatge
admetr dos enfocaments fonamentals, substancialment coincidents amb els dos tipus
de sistemes que entren a formar part de lacoblament estructural. Tindrem aix, duna
banda, una psicolingstica o lingstica mentalista, entesa tal com ha postulat Noam
Chomsky (1968) com una branca de la psicologia cognitiva dedicada a la simulaci
de la competncia lingstica dels sistemes psquics; i, daltra, una sociolingstica
concebuda com la branca de la sociologia de la comunicaci que socupar dels
rendiments comunicatius dels codis lingstics. La Teoria Sistmica del Llenguatge
sens apareixer, en conseqncia, escindida indefugiblement en dues cares, com el
rostre de Janus, en la mesura en qu reprodueixi dins la seva configuraci interna
lacoblament estructural entre sistemes psquics i socials, bo i construint gramtiques
establertes, respectivament, per referncia a les operacions de la conscincia i de la
comunicaci, que esdevindran entorn imprescindible les unes de les altres.
4.3. Pel que fa al sentit, cal assenyalar que els sistemes de conscincia lexperimenten,
mentre que els sistemes de comunicaci el reprodueixen. En daltres mots: la dimensi
lingstica del sentit sorgeix de ls del llenguatge no debades, Wittgenstein (1958:
82) argumentava ja que el significat duna paraula s el seu s en el llenguatge. En
terminologia sistmica, podem contemplar-lo com lactualitzaci de les estructures del
sistema, sense que aix equivalgui a concebrel com un mer producte daquesta, ats
que les estructures constitueixen els resultats de la histria del sistema i, en conseqncia,
el sentit en deriva i preexisteix a qualsevol actualitzaci. El sentit, doncs, remet sempre
al sentit i en cap cas a res situat ms enll o a res de diferent. Ni la conscincia ni la
comunicaci posseeixen la capacitat de fracturar la remissi del sentit a si mateix, dins
la qual shi troben involucrades. Aquesta autoremissi continua funcionant fins i tot
quan hom el nega, circumstncia que obre la possibilitat dimaginar un mn desprovet
de sistemes susceptibles doperar amb el sentit, per aquesta noms resulta imaginable
des del sentit que adopta la configuraci dun univers autocontingut, tal com desprs
argumentarem a propsit de la comunicaci.
164
4.3.1. Daltra banda, el sentit sha dentendre com una representaci de la complexitat, com un excedent de possibilitats que requereixen duna selectivitat forosa. I
si la complexitat es caracteritza mitjanant la selecci, aleshores el que anomenem complexitat estructurada, aix s, la temptativa de dirigir o limitar la selectivitat doperaci
a travs de les estructures, guarda un parallelisme amb loperaci del sentit. Aquesta
concepci del sentit presenta lavantatge de permetrens superar la tradicional contraposici entre cincies dures i cincies febles. Tant la manipulaci tcnica de la complexitat
amb el recurs a la causalitat, prpia de les cincies naturals, com la interpretaci del
sentit per vies hermenutiques, prpia de les cincies socials, senfronten a un mateix
problema formulat de diferent manera: la necessitat de procedir-hi a una selecci.
5. ELS DOS RANGS DEL SIGNE I LA SEMIOSI ILLIMITADA
5.1. Els postulats terics anteriors contradiuen radicalment el principi fonamental
de la lingstica saussureana que concebia la llengua com un sistema que noms coneix
el seu ordre propi (Saussure, 1916: 61). En daltres mots: el llenguatge no s un
sistema, perqu no posseeix cap manera prpia doperar. Sempre depn del fet que els
sistemes psquics, duna banda, i el sistema social, de laltra, prossegueixin la seva
autopoiesi mitjanant les seves operacions completament clausurades. De no ser aix,
cessaria de cop i volta tot llenguatge i, acte seguit, tota possibilitat de pensar
lingsticament. A ms a ms, el llenguatge no s tampoc, per si mateix, comunicaci,
ats que el fet de comunicar requereix sempre de ms dun parlant que pugui entendre
i reprendre el que hom ha dit. El fet que el llenguatge no constitueixi en cap cas un
sistema no significa, per, que la seva estructura interna no estigui plenament afaionada
sobre un model sistmic basat en la diferncia. Al contrari: com ja notava Saussure
(1916: 168), en la llengua noms hi ha diferncies, de manera que el valor dun signe
lingstic resulta impossible destablir si no s per referncia als altres signes. Precisament,
els conceptes saussurians de relacions sintagmtiques i paradigmtiques alludeixen, des
duns altres parmetres, al procs mitjanant el qual una unitat lingstica es relaciona
i es diferencia simultniament daltres signes in praesentia, i al mateix temps, en virtut
duna relaci associativa, suneix amb termes in absentia en una srie mnemnica
virtual (Saussure, 1916: 171-175).
5.2. Si atenem a larquitectura interna del signe lingstic hi veiem reaparixer
un altre cop la diferncia, des del moment en qu el concebem, no segons ha estat
165
tradicional com la unitat de la diferncia entre significant i significat, sin com la

unitat de la diferncia de la diferncia entre significant i significat. Aquest fet, sovint
menystingut, no pot deixar de tenir importants repercussions per a lestudi del llenguatge.
En aquest sentit, resulta oport de recordar ac que una de les aportacions ms
destacables en relaci amb aquest canvi dorientaci ha estat laparici fa poc ms de
dues dcades de la Gramtica Liminar, teoria basada en el mtode de la teoria general
de sistemes, les aportacions cognitives de la Gestaltpsychologie i ls de nocions
topolgiques per a la formalitzaci dels models lingstics. No s casual, sens dubte,
que el seu punt de partida es situ justament en la crtica de les insuficincies del signe
saussuri. Com ha posat en relleu en repetides ocasions el seu creador, ngel Lpez
Garca (1977: 19-34, 1980: 17-62, 1989: 9-49), tal noci del signe, basada en lanalogia
amb les dues cares dun full (signe = significant / significat) i definida per larbitrarietat,
la linealitat i el fet de funcionar en un sistema de valors, ha de ser qestionada, perqu,
si b resulta adequada a les propietats dels codis basats en un conjunt de regles datribuci
de significats preexistents a signes indissociables verbigrcia, els signes dels llenguatges
formals, com la notaci lgicomatemtica o musical, esdev del tot insuficient, en
canvi, quan s emprada per tal de descriure el funcionament de les llenges naturals,
caracteritzades per laparici de relaciones semasiolgiques (un significant amb diversos
significats) i onomasiolgiques (diversos significants amb un sol significat), la descripci
de les quals demana una concepci del signe dotada de major complexitat. Aquesta
exigncia es plasma en la postulaci del signe asimtric (signe = significant / significant
+ significat), producte de la descomposici del significant en unitats diferents de les que
sobtenen de la descomposici del significat i de lexistncia duna relaci necessria
entre tots dos.
Com shi pot apreciar, es tracta duna concepci que, malgrat lexistncia de
precedents histrics, enfonsa directament les seves arrels en el principi martineti de
la doble articulaci del llenguatge (Martinet, 1960: 20-29) i en el carcter necessari de
la relaci entre significant i significat mostrat per Benveniste (1939). Lluny de tractarse dun simple detall anecdtic, la reformulaci de lestructura del signe que acabem
de presentar suposa un desenvolupament teric de singular importncia, perqu defineix
un procs de semiosi illimitada, producte de lequiparaci entre els signes lingstics
i metalingstics, que justifica la relaci paradoxal (paradoxa de la frontera) existent
entre les llenges naturals i el seu metallenguatge gramatical, derivada de la presncia
duna frontera alternativament infranquejable i franquejable al seu interior i en virtut
166
de la qual el metallenguatge gramatical apareix netament separat del llenguatge objecte

al qual inclou, per, alhora, shi presenta com a part integrant i shi troba incls (Lpez
Garca, 1980: 29).
5.3. Al capdavall, una de les principals llions que inferim de la Gramtica
Liminar consisteix en lexistncia de dues modalitats distintes dacoblament entre els
elements constitutius de lestructura del signe: (a) un tipus dacoblament estricte,
caracterstic dels llenguatges formals, que es configuren seguint lesquema del signe
saussuri. Lestretor del lligam existent entre significant i significat els torna poc aptes
per ser emprats en modalitats de comunicaci distintes daquelles per a les quals van
ser especficament dissenyats, de manera que en resulta ms simple la destrucci que
ladaptaci; (b) per contra, els signes de les llenges naturals exhibeixen un tipus
dacoblament ampli, susceptible de permetrels realitzar la complexssima funci denlla
estructural entre sistemes psquics i sistemes socials, vehiculant alhora les operacions
de la conscincia i la comunicaci. Com hem vist ms amunt, la seva estructura interna
els dota duna plasticitat illimitada al servei duna semiosi potencialment infinita,
propietat que en ocasions ha estat interpretada com un defecte ms que no com un
avantatge. No debades una part considerable de les temptatives de creaci de llenguatges
formals perfectes deriva precisament de la creena en la inadequaci del llenguatge
natural com a instrument del mtode cientfic. Sens dubte, aix ha contribut a ocultar
el fet que els signes del llenguatge natural representen la condici de possibilitat dels
signes dels llenguatges formals, de la mateixa manera que la comunicaci formalitzada
de la cincia constitueix un subconjunt de la comunicaci considerada latu sensu.
El signe saussuri, doncs, resultaria de la reducci tecnolgica del signe asimtric
i no a la inversa, entesa com una reducci de complexitat a fi dobtenir una major
complexitat comunicativa en un mbit especialitzat. Ara b: al contrari del que han
sostingut molt sovint els formalitzadors, no s que el llenguatge natural sigui imperfecte
pel fet de ser complex i admetre noms parcialment la formalitzaci, sin que, pel fet
destar basat en un tipus de signes de rang superior, en constitueix el substrat i shi
configura com a irreductible alhora. Com va notar David Via (1977: 50-51), la gran
paradoxa de la formalitzaci rau en el fet que, nascuda del projecte de purificar el
llenguatge ordinari de les seves ambigitats i imprecisions ha fabricat aquests monstres
irreals fora del mn del llenguatge usual, per en canvi, per tal de poder dir-ne alguna
cosa (...), necessriament cal que sigui utilitzat el llenguatge ordinari (amb totes les
seves impureses) (...). Si al comenament existia el Verb..., tamb a la fi existir el
Verb.
167
6. LA COMUNICACI
6.1. La comunicaci s lnica operaci genunament social, ja que s lnica que
requereix la presncia de ms dun sistema psquic tesi que integra implcitament la
sociabilitat com a part constitutiva de la comunicaci. Ens referim, doncs, a una
operaci social que pressuposa per regla general el concurs dun gran nombre de
sistemes psquics, sense que per aix pugui ser imputada a cap dells en concret. Resulta
particularment important en aquest terreny no confondre el model de comunicaci
emprat per la sociologia luhmanniana i anticipat en alguns aspectes per autors com
Walter J. Ong (1982: 170-171) amb la metfora tradicional que identificava
comunicaci amb transferncia dinformaci, dacord amb la versi lingstica dels
postulats de la teoria matemtica de la informaci de Shanon i Weaber, deguda a
Roman Jakobson (1960: 32-39). Es tracta duna concepci de la comunicaci que cal
impugnar sobretot per tres raons fonamentals: (a) la comunicaci no equival a
desprendres de res, ans constitueix un esdeveniment defectes multiplicadors, ja que la
seva essncia mateixa i raison dtre consisteix en la producci de redundncia, aix s,
en lestructuraci mitjanant patrons o predictibilitat (Bateson, 1972: 436); (b) el
model de transferncia pressuposa laccs a lestat intern dels sistemes psquics participants
en lacte comunicatiu, possibilitat que, com ja hem vist, resulta vetada pel plantejament
del sistema social com a sistema operativament clausurat; i (c) la metfora de la
transferncia colloca lessencial de la comunicaci en lacte de la transmissi i, alhora,
exagera la identitat per a lemissor i el receptor dall que shi transmet, quan, en
realitat, tal identitat no es troba garantida a la bestreta. A fi de comptes, el denominador
com de totes aquestes objeccions residiria en el fet de concebre la comunicaci com
el procs resultant de dues seleccions, en qu lemissor transfereix alguna cosa al receptor.1
1.
Lesquema jakobsoni de la comunicaci ha estat tamb qestionat per part dautors procedents
de la tradici humboldtiana (Weisgerber, 1973: 40-47). A casa nostra, Llus V. Aracil (1981, 1982) i Josep Llus
Navarro (1994) hi han formulats retrets similars a partir de lexamen dels esquemes comunicatius de Llull i
Comte. En qualsevol cas, lessencial de totes aquestes crtiques rau en el fet de concebre la comunicaci com
una relaci entre individus, on cobren especial importncia els processos interns de concepci a crrec dels
participants. No negarem linters daquestes recerques, per els seus resultats no poden de cap manera ser
tinguts en compte per la sociologia del llenguatge, ja que es refereixen a processos que, tot i quedar pressuposats,
es troben ms enll de la comunicaci. Ladopci dels punts de vista dels autors esmentats ens obligaria a
considerar com a components intrnsecs de loperaci comunicativa tota una srie de factors com ara els estats
psicolgics i biolgics, la descripci dels aparells fonadors, la biografia dels participants, etc. els quals
168
6.2. En canvi, Luhmann entn la comunicaci com una sntesi de tres seleccions,
basada en el model de les tres funcions de sentit dels fenmens lingstics (representaci,
expressi i apellaci) proposat per Karl Bhler (1934: 48-52), prviament despullat
de qualsevol interpretaci en termes de transferncia comunicativa entre persones en
possessi de creences, intencionalitats, connotacions, etc. La triple selecci proposada
per lautor de Sistemes socials consisteix en la selecci de la informaci, la selecci de la
participaci (o acte de comunicar) i la selecci de la comprensi (o acte dentendre).
6.2.1. Pel que fa a la informaci, no es pot concebre com lexterioritzaci del pensament, sin com la selecci duna diferncia que impulsa el sistema social a un canvi
destat, aix s, a la producci duna altra diferncia, tal com postulava Bateson. s,
doncs, en el propi sistema social que es gesta all que sha de considerar com a informaci,
en un doble sentit: (a) com a esdeveniment sorprenent recordeu que, des de la perspectiva matemtica, la informaci dun missatge s proporcional al logaritme de la
improbabilitat; i (b) com a selecci de possibilitats realitzada a partir dun ventall
dexpectatives. Es tracta dun procs recursiu potencialment infinit en el temps, on
cada selecci informativa altera el ventall dexpectatives que constituir el punt de
partida de la selecci segent. Tot plegat, podria descriures com un procs catic, ents
a la manera dEdward Lorenz (1993: 1-23; cf. tamb Maturana & Varela, 1996: 9299), s a dir, com una seqncia (gaireb) determinista que simula ser aleatria, un
procs en el qual lestat actual del sistema (gaireb) determina el seu estat futur, encara
que no ho sembli, tal com sesdev, per exemple, amb els moviments en una partida
descacs. De fet, una informaci no pot ser processada a menys que respongui al ventall
dexpectatives actualitzat de qu disposa el sistema en aquell moment. Pel que sabem,
la histria de la cincia ens proporciona innumerables illustracions daix, comenant
pel mn grec, on una quantitat gens menyspreable de descobriments cientfics com
ara el de la turbina de vapor, degut a Her dAlexandria (ca. II-I aC) es van malbaratar
a causa dunes estructures socials inadequades (Magalhaes-Vilhena, 1971). El tema ha
estat tamb objecte despeculaci literria per part del novellista britnic William Golsobrecarregarien de tal manera les condicions operatives del sistema que el ms senzill acte de comprensi
esdevindria impossible, perqu requeriria un coneixement massa exhaustiu del mn. Per contra, sostenim que
els factors esmentats noms adquireixen rellevncia comunicativa en la mesura en qu sn tematitzats i abandonen
lestat de mera pressuposici. Daltra banda, la inclusi dels processos interns dels participants com a integrants
de la comunicaci desemboca en corollaris tan absurds com el refs de les dimensions institucionals de la
comunicaci, excloent aix de la sociologia del llenguatge un dels seus objectes primordials datenci.
169
ding, el qual a la narraci Lenviat especial (1956) relata les desventures de Fanocles,
personatge de singular creativitat i ms absurd dest, capa dinventar lolla a pressi,
el vaixell de vapor, la brixola i la impremta en el marc social de la Roma decadent.
6.2.2. En segon lloc, la participaci o acte de comunicar pot entendres com una
doble selecci per part de lemissor (no considerat exclusivament com a sistema psquic):
(a) la selecci de la informaci efectuada sobre la selecci de la informaci actualitzada
en el sistema social; i (b) la selecci de la manera en qu aquesta informaci s codificada.
Aquesta doble selecci s duta a terme en funci dun criteri de doble contingncia,
concepte introdut en sociologia per Talcott Parsons (1951: 3-29) a fi dexplicar com
s possible lordre social. Luhmann el (re)defineix des dels parmetres de la teoria de
sistemes com un model de relaci entre sistemes altament complexos que utilitzen el
sentit i no resulten recprocament transparents i calculables. Aquests sistemes determinen
la seva prpia conducta a la manera de les caixes negres (black boxes), mitjanant
operacions autoreferencials, i cadascun dells (ego) pressuposa el coneixement de les
operacions de laltre (alter), concebut per ego com a alter ego, en tant que comparteixen
un ventall dexpectatives. Noms aix dos sistemes opacs arriben a processar-se com a
(virtualment) transparents en les seves relacions comunicatives. El recurs al llenguatge
constitueix el principal indici de la participaci o acte de comunicar, aix com el fum
constitueix el millor indici del foc.
6.2.3. Finalment, pel que fa a la tercera selecci, la teoria de sistemes afirma que
la sntesi mitjanant la qual esdev possible la comunicaci saconsegueix en la comprensi
o acte dentendre, ja que s aquest el que fa possible la unitat de la diferncia, aix s,
lobservaci de les dues seleccions precedents (la informaci i la participaci) com les
dues parts duna diferncia. La comunicaci, doncs, t lloc noms quan el sistema
social processa via selecci comprensiva la informaci que ha estat seleccionada i
participada. Contemplada des del punt de vista de la teoria dels tipus lgics, la comprensi
sens apareixeria com una selecci situada en un nivell superior a les dues seleccions
precedents. El sistema social crea aix el seu propi procs dautoobservaci i autocontrol,
i pot procedir a la seva autopoiesi s a dir, tal com elabora la selecci de la informaci
i de la participaci, elabora tamb la seva prpia selecci comprensiva, independent
dels eventuals rendiments comprensius que els sistemes psquics puguin arribar a
assolir en les seves conscincies operativament clausurades. Hom pot comunicar sobre
lents, el malents, lincomprs, etc., sempre i quan es faci sota lespecificaci de
lautopoiesi del sistema i no dacord amb els pensaments o els desigs dels sistemes
170
psquics subjacents. La comunicaci es sustenta en una paradoxa la comprensi

defectuosa no la interromp, la tcnica normal de resoluci de la qual consisteix a
inquirir i clarificar el procs comunicatiu a partir de la comunicaci mateixa.
6.2.3.1. El sistema social es configura aix, recordem-ho, com un sistema
absolutament clausurat en la seva operaci. Amb una particularitat destacable: els
sistemes socials constitueixen un cas atpic dins els sistemes autopoitics pel fet que
operaci i observaci habitualment separades coincideixen en la comunicaci, de la
mateixa manera que el signe lingstic coincidia amb el signe metalingstic, com ja
hem vist. Si els sistemes autopoitics empren lobservaci per identificar la prpia
operaci, diferenciant-se aix respecte de lentorn, en el sistema social, en canvi,
lobservaci quedaria integrada dins la comunicaci, en el sentit que aquesta no sols
permetria lautopoiesi del sistema, aix s lenlla operatiu, ans crearia la realitat
social mateixa dacord amb els postulats del constructivisme radical (Watzlawick,
1981; Watzlawick & Krieg, 1991; Watzlawick & Ceberio 1998; Maturana, 1995/96).
Al capdavall, s el mateix que pretenia posar de manifest Benveniste (1974: 142-143)
quan afirmava que la llengua s linterpretant de la societat (que esdev significant en
i per mitj de la llengua), i alhora cont la societat dins el seu aparell conceptual.
6.3. Al nostre entendre, el tractament de la comunicaci com una sntesi de tres
seleccions ens forneix un model apropiat per dotar dun major nivell de coherncia i
abstracci lestudi dels instruments conceptuals emprats pels sociolingistes a lhora
de descriure ls lingstic en funci de certs parmetres. En general, hom shi ha referit
a una srie de dominis, entesos com una generalitzaci superior a partir de situacions
congruents (i.e. de situacions en les quals els individus actuen en relacions de rol
apropiades amb els altres, en els mbits adequats a la seva relaci de rol) (Fishman,
1972: 56-57); o mbits, en tant que conjunts docasions resultants de la combinaci
de variables socioculturals, analitzables en termes de categories socioculturals pertinents
(Aracil, 1974: 83-85). Tradicionalment, la manera destablir aquests dominis o mbits
partia de la formulaci dunes qestions fonamentals (Fishman, 1972; Aracil, 1979:
144-147; Villena Ponsoda, 1992: 53-61), dinnegable ascendncia retrica: (1) qui
parla a qui i, en ocasions, tamb en presncia de qui (els interlocutors); (2) de qu es parla
(el tema); (3) en quina mena de situaci (quan); (4) en quin lloc (on); (5) per quin mitj
(oralitat vs. escriptura); (6) amb quina intencionalitat; etc. Al nostre entendre, la
classificaci anterior, deixant de banda el seu carcter excessivament obert i heterclit,
peca duna excessiva atenci al paper de lemissor, com si tot el pes de la comunicaci
171
recaigus sobre les seves espatlles i dacord amb una concepci ja refutada noms
exercs el paper de mer transmissor de la informaci.
En el marc conceptual de la teoria de sistemes aquestes qestions cal sotmetreles a una drstica reformulaci, susceptible de contemplar el carcter de sntesi selectiva
atorgat a la comunicaci. Dentrada, la referncia als interlocutors resta definitivament
desvinculada de lintercanvi dinformaci entre individus considerats com a portadors
de rols i s reemplaada per ego i alter, en tant que instncies no reductibles a sistemes
psquics, tret de les comunicacions face to face. El tema, tampoc no hem dentendrel
com una tria efectuada per lemissor, sin identificar-lo amb el concepte dinformaci
desenvolupat ms amunt. La situaci comprn tota una srie de variables que sinclouen
dins la doble contingncia, aix s, dacord amb la clausura operacional no tenen a
veure amb res extern a la comunicaci. Pel que fa al mitj de comunicaci, es relaciona
molt directament amb la selecci de la manera en qu una informaci s codificada i
resta adscrit a la selecci de la participaci. Finalment, tot all que es refereix a la
intencionalitat esdev irrellevant per al sistema social, ats que en resta al defora, en el
seu entorn (sistemes psquics). De fet, les intencions nentraran a formar part tan sols
en la mesura en qu siguin explcitament processades com a comunicaci. En aquest
sentit, la diferncia fonamental que separa la classificaci esmentada dels punts de vista
de la teoria de sistemes deriva de la preponderncia concedida per aquella a la
intencionalitat de lemissor, que en aquesta darrera, com ja hem vist, resulta reemplaada
per la diferenciaci entre informaci i participaci prpia de lacte dentendre. Ens
trobem, doncs, al davant de dues perspectives diametralment oposades.
6.4. Un dels axiomes metacomunicacionals formulats per lEscola de Palo Alto
afirma que no s possible no comunicar-se (Watzlawick & Beavin & Jackson, 1967:
52), aix s, la comunicaci defineix un univers autocontingut, del qual es podria dir
que no necessitaria de res exterior per donar-li corda i engegar-ne els mecanismes, sin
que tot estaria determinat (...) per tirades de daus dins de lunivers (Hawking, 2001:
85, cf. tamb 1988: 147). La societat seria, doncs, lunivers de totes les comunicacions
possibles. Un univers que, com afirma Torres Nafarrate (2000: xix), a partir dun
moment inicial (big bang) infinitament mnuscul i dens, es desenvolupa en un procs
dexpansi generador destructures progressivament ms comprensives, susceptibles
de rebre la consideraci dautntiques galxies comunicatives, com ara la religi, lart,
la poltica, el dret, leconomia, etc. A ligual que lunivers, la comunicaci, en tant que
operaci prpia del sistema social, no persegueix una finalitat, encara que un observador
172
hi pugui eventualment distingir episodis adreats a la consecuci daquesta. Latribuci

de finalitats, com la causalitat, s sempre, doncs, una relaci selectiva establerta per un
observador. Dacord amb les formulacions de Maturana i Varela (1996: 116-117)
podem considerar-la un cas particular de conducta, entesa com la descripci a crrec
dun observador de les operacions dun sistema en un entorn que ha seleccionat
prviament. La conducta, per tant, no t a veure amb res efectuat pel sistema ats que
noms shi produeixen canvis estructurals interns (clausura operacional), ans respon
a les expectatives especificades per lobservador. Per contra, la teoria de sistemes
substitueix els esquemes teleolgics per un altre tipus dargument: la comunicaci, en
la mesura en qu es realitza plenament en la comprensi, compelleix a lacceptaci o
al rebuig tant de la informaci com de la participaci, en conjunt o per separat. Un
missatge pot ser acceptat o no, i aix constitueix un risc que es troba a la base de la
comunicaci mateixa. En daltres mots: la comunicaci porta a terme una bifurcaci
de la realitat, creant dues versions del mn (la del s i la del no). Aix no significa, per,
que la distribuci daquestes versions sigui proporcional, pel fet que, des del punt de
vista lgic, la comunicaci comena per lacte dentendre i, dacord amb el criteri de
la doble contingncia, aquell qui participa alguna informaci ha danticipar-ne a la
bestreta les possibilitats dacceptaci, incrementades a ms a ms per lenorme
consolidaci del procs de socialitzaci.2 Enfocar lalternativa s precisament all en
qu consisteix lautopoiesi de la comunicaci, ats que obliga a enllaar la comunicaci
segent amb lacceptaci o el rebuig de lanterior. La comunicaci absorbeix inseguretat,
s a dir, sorienta mitjanant una seqencialitzaci temporal a partir de lltima
bifurcaci, i no li cal reconstruir tot el procs que hi va desembocar. Aquesta
seqencialitzaci ve presidida per un sentit dautoritat, com a capacitat doferir
(pseudo)raons. Sens apareix aix com una operaci basada en el que el neurofisileg
Warren McCulloch (1965) anomenava el Principi del comandament potencial, dacord
amb el qual la informaci constitueix lautoritat, entesa com a poder sense domini.
2.
Com va assenyalar Llus V. Aracil en una sessi del Seminari de Sociologia de Valncia (6-XII1999) dedicada a les categories s i no, la plasmaci lingstica daquesta distribuci desigual la trobem corroborada pel fet que la negaci representa una possibilitat desconeguda pels llenguatges icnics. Pel que fa al
llenguatge verbal, les maneres de dir no sn escasses i sassemblen (tamb els prefixos amb valor negatiu). Aix
no es contradiu amb el fet que la negaci hi faci acte de presncia amb molta ms freqncia que lafirmaci,
ja que s un cas especial i cal explicitar-la sempre. Per contra, les maneres dafirmar sn variades i multiformes
i la ms ordinria de totes s no dir res. De fet, lafirmaci explcita en un alt percentatge de casos no apareix
sin com a negaci duna negaci.
173
7. ELS SISTEMES SOCIALS

7.1. El predomini de lacceptaci sobre el rebuig de la comunicaci, constitueix
una adquisici evolutiva de la societat. Dacord amb el Principi de Goldenweiser, segons el qual els problemes estructurals posseeixen noms un nombre limitat de solucions
possibles (Goldenweiser, 1937; apud Luhmann, 1998: 75), lautor de Sistemes socials
considera que levoluci social noms pot desenvolupar certes formes, tenint en compte
que la contingncia del mn no pot ser duplicada pel procs de diferenciaci. En
conseqncia, aborda la diferenciaci sistmica a partir duna combinaci de dues dicotomies asimtriques (sistema/entorn i igualtat/desigualtat), com a resultat de la qual
sarriba a tres tipus de formacions socials histricament consecutives les quals, encara
que Luhmann no ho assenyali explcitament, mantenen notables analogies amb els tres
patrons de diferenciaci grupal (simtric, complementari i recproc) establerts per
Bateson (1972: 93-94), amb la particularitat que laparici duna formaci de tipus
superior no implica la desaparici de lanterior, sin la seva inclusi dins el nou tipus.
7.1.1. Societats segmentades, que serien histricament les formes ms simples de
sistema social, basades en un principi de diferenciaci en subsistemes funcionalment
equivalents tot i que shi contempla la possibilitat de la seva desigualtat, producte de
la disparitat fortuta de les condicions de lentorn. Verbigrcia: formacions socials
arcaiques sustentades en la interacci.
7.1.2. Societats estratificades, s a dir, societats diferenciades en subsistemes
funcionalment desiguals, on la igualtat esdev la norma que regula la comunicaci
interna, mentre que la comunicaci amb lentorn sestableix en termes de desigualtat
(complementaritat). Aquest tipus de formaci social exemplificable mitjanant les
societats estamentals, comenant pel model apuntat a La Repblica de Plat va resultar
dun augment de grandria i complexitat de la societat sota condicions expansives que
excloen la presncia continuada de la totalitat dels seus membres en la comunicaci.
7.1.3. Societats funcionalment diferenciades, que transformen la distribuci de la
igualtat i la desigualtat, de manera que els subsistemes funcionals han de ser desiguals,
per els seus entorns associats han de ser iguals, ja que lnica discriminaci que shi
pot establir t a veure amb la funci. Una societat funcionalment diferenciada es
postular, doncs, com una societat diguals, en la mesura en qu constitueix el conjunt
agregat dentorns per als subsistemes funcionals i aquests no depenen duna definici
del seu entorn en termes de complementarietat, ni en prescriuen dogmticament
174
lstatus en relaci amb si mateixos. Els subsistemes funcionals estan estructuralment

obligats a processar informaci sobre els seus entorns. Cada subsistema pot tolerar un
entorn obert i fluctuant en la mesura en qu daltres susbsistemes hi realitzin les seves
funcions. Aquesta condici requereix un ajust selectiu constant a travs de la influncia
i de ladaptaci a lentorn intern de la societat.
7.2. Lanterior descripci de les formes de diferenciaci social s completada per
Luhmann amb un enfocament centrat en els nivells de constituci sistmica, de carcter
eminentment morfolgic, on examina el tipus de comunicaci especfic de cadascun
dells (Almaraz, 1997). Tal com sesdev en la classificaci precedent, laparici dels
nivells superiors no hi pressuposa en cap cas la desaparici dels nivells inferiors. Al
contrari: cada nivell de constituci sistmica sorgeix de la integraci dels tipus sistmics
nous i els prviament existents en una xarxa comunicativa progressivament ms
complexa. Tenint en compte les formes peculiars dautoselecci i establiment de lmits
caldria distingir, doncs, tres modalitats de sistemes socials.
7.2.1. En primer lloc, dacord amb un gradient de complexitat creixent, hi
trobarem els sistemes dinteracci, definibles com aquells que sengendren per la percepci
mtua incloent-hi lautopercepci entre sistemes psquics presents. Aix no vol dir,
recordem-ho, que els sistemes psquics entrin a formar part de la interacci comunicativa,
que es constitueix relegant-los al seu entorn, sin tan sols que la presncia representa
el principi dautoselecci i fixaci de lmits en aquesta mena de sistemes. El correlat
discursiu de tal modalitat de constituci va quedar ben establert per Benveniste (1956,
1958), amb les seves observacions sobre el fet que el llenguatge est organitzat de
manera que permet a cada interlocutor apropiar-se la llengua sencera en autodesignarse com a jo, fundant aix la possibilitat de la subjectivitat a travs de tota una srie de
formes buides no sols els pronoms personals, tamb totes les formes dctiques
(demostratius, adverbis, adjectius) que organitzen les relacions espacials i temporals al
voltant de la presncia (Bhler, 1934: 98-166), que els locutors, en lexercici del
discurs, poden apropiar-se per relaci amb la seva persona, definint-se alhora a si
mateixos com a jo i a linterlocutor com a tu. En virtut daquestes premisses la tercera
persona esdev de forma automtica una no-persona, en la mesura en qu forma part
necessriament dun discurs enunciat per un jo, i a diferncia de jo i tu, en tant que
instncies discursives no remet a cap persona, sin a objectes situats ms enll de
lallocuci. Simplificant: el discurs permet a la vegada assenyalar la presncia i tematitzar
la no-presncia.
175
7.2.1.1. La composici comunicativa de la interacci consta de dos processos:

(a) una interacci difusa de carcter gestual, proxmic, etc. (Davis, 1971); i (b) la interacci prpiament lingstica, que acompleix la funci molt ms especfica dintroduir
el tema de la comunicaci. Al nostre entendre, en aquest context resulta pertinent recordar la diferenciaci establerta per Bateson (1972: 399-401; 441-442) entre
comunicaci digital i analgica. Dacord amb la seva hiptesi, el llenguatge verbal hum
no sorgiria dun refinament evolutiu a partir dels codis cintics i del parallenguatge,
sin que totes dues modalitats comunicatives shaurien desenvolupat de manera parallela. Pel que fa a la comunicaci cintica i paralingstica, lluny de disminuir amb el
transcurs del temps, duna banda, sha anat elaborant progressivament, transformantse en formes complexes dart, musica, dansa, poesia, etc.; daltra, en el terreny de la interacci quotidiana, lexpressi facial i lentonaci vocal han adquirit un grau enorme
de precisi i varietat, superant de bon tros els rendiments que nextreuen les altres espcies animals. Aquesta evoluci, parallela i alhora independent, constitueix un indici
del fet que la comunicaci humana sefectua simultniament en un doble pla: el de la
comunicaci digital, corresponent al llenguatge verbal, i el de la comunicaci analgica,
prpia de les formes dexpressi cintiques i paraverbals. Lessencial de la comunicaci
digital es troba en el fet que un cert nombre de signes convencionals, aix s, sense cap
relaci simple amb els seus referents, sempren dacord amb regles anomenades
algoritmes. La comunicaci analgica, per contra, es caracteritza pel recurs a magnituds
reals que es corresponen amb daltres magnituds reals del camp referencial. Evidentment,
el fet mateix que les dues modalitats de comunicaci apareguin simultniament
constitueix la millor prova que no realitzen les mateixes funcions. Mentre el llenguatge
verbal codificaria informaci conscient, les formes dexpressi cintica i paraverbal
codificarien pautes de relaci, noms parcialment subjectes a control voluntari.
7.2.1.2. Tot i que els sistemes dinteracci soriginen per la presncia dels sistemes
psquics i, per tant, resulten necessriament efmers i precaris, la seva estructura
sistmica es configura per damunt dells, ms enll de la presncia, ats que es
constitueixen mitjanant un procs selectiu. El procs sinicia amb una selecci del tema
de la interacci, a partir de criteris de doble contingncia, sobre la qual sanir edificant
en etapes successives la histria del sistema per acumulaci daltres seleccions. Aquesta
histria revesteix un carcter estructurador, derivat de la funci de refor de la selectivitat
confiada a les estructures, les quals simulen situacions enteses com a repetici
(freqncies), s a dir, enfoquen les expectatives en una estreta franja dins lmplia
176
gamma del possible. Tenint en compte la inseguretat inherent a la comunicaci, que

introdueix una bifurcaci de la realitat, caldr considerar no sols la possibilitat
dacompliment, sin sobretot la de frustraci de les expectatives. Davant daquesta
eventualitat, les estructures sistmiques han de disposar duna srie de mecanismes
susceptibles de permetre la prossecuci de la comunicaci, b mitjanant una correcci
de les expectatives per tal devitar-ne el rebuig, b mantenint-ne la validesa a travs del
recurs a sancions, la ms important de les quals consistir, precisament, en la formulaci
explcita de la possibilitat dinterrompre la interacci de fet, les mltiples formes de
marginalitat social, qu serien sin els efectes daquesta interrupci?
Evidentment, en cas que el risc de rebuig results predominant, la comunicaci
resultaria escassament viable. Per aix no ocorre, perqu la pauta de normalitat ve
donada per lassentiment, producte duna generalitzaci de les expectatives facilitada
per lautocontrol que emana directament del procs de comunicaci ventall
dexpectatives associades a la doble contingncia i existncia de restriccions estructurals
(normes, temes, codis), reforat per la presncia dels interlocutors. Tal autocontrol
s una adquisici evolutiva del sistema sorgida del procs dinteracci social, que, com
tindrem ocasi de veure, en nivells subsegents de la tipologia social donar pas a
modalitats ms sofisticades de control de lacceptaci de la comunicaci, representades
pels mitjans de comunicaci simblicament generalitzats. I s que, en contra de les
aparences, els sistemes dinteracci, de manera inversament proporcional a la seva
escassa complexitat, es troben sotmesos a fortes restriccions estructurals de diversa
mena, tal com postula la conjectura de von Foerster, segons la qual com ms trivialment connectats estan els elements duna xarxa en el sentit de rgidament o
unvocament determinats pels seus vens ms previsible en resulta el comportament
global per a un observador exterior, per ms apareix com a contraintutiu i no
dominable per a lobservaci interna, i viceversa (apud Escohotado, 1999: 202). Potser
la millor manera de mostrar algunes daquestes restriccions consisteixi a formular-les
en forma de preceptes retrics o mximes conversacionals, com va fer H. P. Grice
(1975: 516-517). Per la restricci fonamental que shi pot observar es manifesta en
el fet que lordre intern del procs comunicatiu no admet laparici de ms dun tema
a la vegada, ja que de no ser aix els interlocutors es trobarien abocats a situacions com
les escenificades pel teatre de labsurd, que pot ser considerat, en tal sentit, una
representaci allegrica de la incomunicaci. En aquest context no resultaria gens
aventurat conjecturar que les restriccions dordre intern el que Aracil (1974: 86)
177
anomenava normes implcites presents en els sistemes dinteracci es fan extensives

tamb a laparici de ms dun codi lingstic a la vegada, circumstncia empricament
confirmada en situacions de bilingisme social pel carcter complementriament
dominant o recessiu de les varietats lingstiques involucrades en els sistemes dinteracci.
Precisament per aix, resulten del tot ineficaces les temptatives de capgirar el predomini
dun dels codis a travs de propostes com el bilingisme passiu, on cadascun dels
interlocutors empra la seva varietat i comprn la varietat de laltre, en la mesura en qu
aquest plantejament contradiu les exigncies ms elementals de la doble contingncia,
a ms a ms daltres tipus de restriccions estructurals com les preceptuades per algunes
mximes de Grice.
7.2.2. Quan pugem un esgla en la tipologia dels sistemes socials, trobem els
sistemes dorganitzaci, ntimament relacionats amb les societats estratificades i configurats
sobre la base que loperaci de la comunicaci ja no requereix necessriament la presncia
de sistemes psquics. La frontera que els separa dels sistemes dinteracci s una frontera
borrosa, i en alguns casos els dos tipus de sistemes es superposen. Aix, per exemple,
el grau zero dels sistemes dorganitzaci es trobaria representat per la famlia, entesa
com un sistema on la major part de les comunicacions es troben suportades per un
substrat presencial, per que es constitueix a partir duna instncia comunicativa
superior dordre religis o jurdic ni que sigui en forma de dret consuetudinari.
bviament, en cap moment afirmem que els sistemes dorganitzaci puguin prescindir
de lexistncia de sistemes psquics en el seu entorn, sin que en ells es produeix un
desacoblament espacial i temporal entre els actes de participaci i comprensi. Hi
desapareix lautocontrol, que en els sistemes dinteracci garantia lacceptaci de la
comunicaci, i el seu lloc s ocupat per altres mecanismes susceptibles devitar-ne el
rebuig. No debades aquesta mena de sistemes sorgeixen evolutivament a travs dun
procs de reducci de la complexitat comunicativa assolida per la interacci, el qual,
al seu torn, esdev el punt de partida per a lincrement de la prpia complexitat, que
es tradueix en laparici de rendiments comunicatius progressivament especialitzats.
Tal procs ha anat histricament determinat per la introducci de tecnologies de la
paraula cada cop ms sofisticades (escriptura, impremta i mitjans de comunicaci
audiovisual), el denominador com de les quals ha estat la liquidaci de les restriccions
imposades a la comunicaci per la presencialitat.
7.2.2.1. Encara que ac no podem examinar amb detall les repercussions de la
introducci de lescriptura sobre els sistemes socials, sumriament caldria distingir tres
178
nivells doralitat (Zumthor: 1987: 20-21), que expressen la major o menor influncia
exercida per la presncia de lescrit: (a) oralitat primria, caracterstica de les societats
mancades de tot coneixement de lescriptura o la impressi; (b) oralitat mixta, que es
produeix quan la influncia dels textos escrits s externa, parcial i es produeix amb
retard respecte a la seva formulaci oral; i (c) oralitat segona, constituda a partir de
lescriptura i inserida en un context amb tendncia a afeblir els valors de la veu en ls
i en limaginari. La principal diferncia entre loralitat mixta i loralitat segona radica,
precisament, en el fet que aquella suposa tan sols la constataci de lexistncia de
lescriptura en un sistema social determinat, mentre que aquesta procedeix del sorgiment
duna cultura erudita, en la qual tota expressi es troba ja condicionada en major o
menor grau per lescrit. Generalitzant molt, podem afirmar que els sistemes destricta
oralitat primria s a dir, all on noms existeixen sistemes dinteracci es caracteritzen
pel conservadorisme i el tradicionalisme, ats que el coneixement adquirit shi ha de
repetir constantment o en cas contrari es perd. Per tant, els patrons de pensament fixos
i formularis hi resulten essencials per al manteniment de la saviesa i ladministraci
efica. Es tracta, al capdavall, de sistemes caracteritzats per una comunicaci de tipus
acumulatiu, redundant o copis en el sentit que sestimen la copia verborum, recomanada
per la retrica, prxima al mn hum vital, de matisos agonstics, emptica, participativa
i situacional. Per contra, els sistemes de comunicaci on es registra la presncia de
lescriptura presenten una major tendncia al dinamisme, lanlisi i labstracci, en la
mesura en qu aquesta permet una manipulaci descontextualitzada del llenguatge
(Ong, 1982: 38-80).
7.2.2.2. La impremta introdueix tamb modificacions respecte als sistemes socials
en qu la comunicaci est merament condicionada pel recurs a lescriptura. Mentre
que la cultura del manuscrit sorienta clarament cap al productor o copista, la cultura
impresa, en canvi, sorienta cap a la satisfacci del consumidor, mitjanant una
presentaci textual estandarditzada. En estreta connexi amb aix es troba el fet que,
en tant que reificaci del llenguatge les lletres o tipus existeixen com a objectes
abans de la seva utilitzaci per configurar enunciats, la impremta no va ser gens aliena
al nou inters sorgit al Renaixement pels estudis gramaticals, no sols del llat, sin
tamb de les llenges vulgars, les quals a partir daquesta poca van rebre una consideraci
desconeguda fins aleshores i meresqueren per primer cop un variat repertori dexaltacions
i anlisis en forma de diccionaris i, sobretot, de gramtiques (Auroux, 1994). Daltra
banda, la impremta capgira el concepte del llibre imperant en la cultura subsidiriament
179
oral del manuscrit (oralitat mixta), on sel considerava ms aviat com una certa classe
darticulaci, com un enunciat en el curs duna conversaci, i no com un objecte. Per
contra, la concepci del llibre derivada de la interioritzaci de la nova tcnica, contempla
les obres estampades com una mena dartefacte que cont informaci. Al seu torn,
la distinci entre cultures doralitat mixta, caracteritzades per lexistncia del manuscrit,
i cultures doralitat segona, posteriors al funcionament de la impremta, ens permet de
retrobar a linterior de les cultures lletrades la distinci entre interacci presencial i
desacoblament dels actes de participaci i comprensi que fonamentava la diferenciaci
ads establerta entre sistemes dinteracci i sistemes dorganitzaci. Si en la producci
manuscrita lacceptaci de la comunicaci ja venia en certa forma garantida pel
coneixement previ del destinatari i el recurs a les auctoritates, la impremta, per la seva
part, fa possible una mena de comunicaci on el destinatari s a la vegada desconegut
i mltiple. Un text pot trobar destinatari en qualsevol moment i en qualsevol lloc, amb
el consegent increment de la doble contingncia, la qual cosa afavoreix el risc inherent a tota comunicaci i la creaci dexcedents comunicatius. Aquesta multiplicaci
dels destinataris dna lloc a laparici a gran escala de lhermenutica, comenant per
la mera lectura (hermenutica de primer ordre) i continuant posteriorment per lactivitat
dels observadors que escruten la proliferaci dels actes dentendre (hermenutica de
segon ordre). Lhermenutica esdevindria, doncs, lencarnaci de la tercera selecci
comunicativa en el terreny de la comunicaci impresa i alhora lobservaci daquesta
selecci.
7.2.2.3. Simptomticament, les transformacions ocasionades per la introducci
de lescriptura, i posteriorment per la impremta, en els sistemes de comunicaci ens
permeten daccedir no sols com ha ja estat assenyalat en ocasions (Ong, 1982: 106107) al procs elemental subjacent a la dicotomia bernsteiniana del codi restringit vs.
el codi elaborat (Bernstein, 1971: 25-62, 69-77, 119-145) represa desprs per Mary
Douglas (1970; cf. tamb Viana, 1987) als seus estudis sobre lorganitzaci simblica
dels sistemes socials, sin tamb comprendre millor la distribuci funcional
complementria entre les varietats A i B tpica de la diglssia (Ferguson, 1959), aix
com la lnia divisria entre els dos grans estadis de la inversi de la substituci lingstica
dacord amb lesquema teric propugnat per Fishman (1991). Aix mateix, en la
mesura en qu les situa en una estreta relaci de dependncia respecte de les repercussions
sociolingstiques de les tecnologies de la paraula, la perspectiva adoptada pot ajudar-
180
nos a aclarir, duna banda, lorigen com de totes aquestes nocions i, daltra, les
profundes i complexes relacions que mantenen entre si.
7.2.3. En tercer i darrer lloc, la tipologia luhmanniana dels sistemes socials distingeix el sistema societari o la societat, en singular, definida com el conjunt de totes les
comunicacions possibles i constituda a partir de la intensificaci de la capacitat de comunicaci entre absents. Segons lautor de Sistemes socials, el mn actual es configura
en base a lexistncia duna nica societat global, sorgida evolutivament de les societats
funcionalment diferenciades, que a partir del Renaixement tendeixen a convergir, sobretot en el terreny econmic (Wallerstein, 1974, 1980). Aquesta convergncia esdev
possible grcies al fet que la societat desenvolupa codis simblics especialitzats dabast
global: els mitjans de comunicaci simblicament generalitzats, entesos com a mecanismes
en gran part no lingstics, en molts casos de difcil caracteritzaci, la funci dels quals
consisteix a fer transmissible la complexitat reduda i a tenir cura de la selectivitat combinada en situacions altament contingents (Chernilo Steiner, 1999). En daltres mots:
es tractaria de facilitar la comunicaci en un context de contingncia creixent, establint
parmetres de selecci dinformaci, de participaci i de comprensi, dacord amb
codis binaris (veritat/falsedat, tenir/no tenir, bellesa/lletgesa, lcit/illcit) que canalitzen
les preferncies socials per determinats valors. En tant que processos de comunicaci
referits a funcions especials, els mitjans simblicament generalitzats suposen el requisit
indispensable per a la formaci de susbsistemes de diferenciaci funcional (cincia,
economia, art, dret...) institucionalment encarnats, caracterstics de la societat moderna.
7.2.3.1. Precisament, un daquests subsistemes el constitueixen els mitjans de
comunicaci de masses (mass media). Hom acostuma a englobar sota aquest rtol el
conjunt format per la impremta i els mitjans audiovisuals, postura tamb adoptada per
Luhmann (1996) en lestudi monogrfic que va dedicar al tema. Aix, entn per mass
media totes aquelles disposicions de la societat que propaguen la comunicaci a travs
de mitjans tcnics de reproducci en massa, ja que noms aquestes tcniques han
perms lexpansi que ha desembocat a lpoca moderna en la diferenciaci dun
subsistema social especfic. En el present treball, per, hem preferit atorgar a la impremta
una consideraci a part, a fi de remarcar-ne el carcter de pont entre lescriptura i el
mn peculiar dels mass media, el qual, tot i servir-se als seus inicis exclusivament
daquella, no derivaria tant de laparici del llibre imprs com de la constituci de
mitjans de comunicaci impresos (com la premsa) o audiovisuals cada cop ms
especialitzats. De la mateixa manera que ms amunt assenyalvem les diferncies
181
existents entre lescriptura i la impremta, ara caldr comentar tamb la distncia que
la separa dels mitjans audiovisuals. Dentrada, per damunt de la coincidncia en el fet
de dissociar els actes de participaci i comprensi, aquests mitjans presenten una clara
tendncia envers la (re)personalitzaci de la comunicaci, diametralment oposada al
procs despersonalitzador caracterstic de la cultura impresa. Mentre el llibre propicia
un tipus altament formalitzat de comunicaci lingstica, laprenentatge del qual all
que en angls en diuen literacy pressuposa unes formes especfiques de socialitzaci
institucionalment sancionades i lligades amb la reproducci tradicional dels rangs
(Veblen, 1899: 338-371; Bourdieu, 1982: 11-95), els mitjans audiovisuals
reintrodueixen loralitat i els codis analgics paraverbals en el marc de comunicaci
unvoca caracterstic dels mass media, la qual cosa, a banda de contribuir a soscavar la
influncia social exercida pels registres literaris, afavoreix en el pla teric unes condicions
de major igualtat daccs a la comunicaci (Enzensberger, 1971). Shi produeix aix
una reaparici del carcter efmer de la comunicaci propi dels sistemes dinteracci,
derivada de la simultanetat dels actes de participaci i comprensi que presideix la
comunicaci audiovisual.
7.2.3.1.1. Al capdavall, lluny de suposar cap anomalia, la reaparici de codis
paraverbals als mitjans audiovisuals constitueix una illustraci paradigmtica de la
funci realitzada pels mitjans simblicament generalitzats dins el sistema social. Des
daquesta perspectiva, caldria contemplar-los com un intent de recuperaci de la
informaci relacional perduda amb laparici de sistemes no presencials, els quals, si b
augmentaven les possibilitats de comunicaci pel fet de multiplicar les probabilitats de
recepci, no disposaven de la capacitat dels sistemes dinteracci per codificar pautes
relacionals recorrent al llenguatge paraverbal de tipus analgic. Ens trobem, doncs, al
davant dun desenvolupament evolutiu del sistema social adreat a afavorir el
processament de comunicacions cada vegada ms complexes mitjanant un increment
de possibilitats de codificaci, definit per la centralitat del codi lingstic (digital),
acompanyat a un nivell sistmic elemental pel llenguatge paraverbal (analgic) i als
nivells sistmics superiors per laparici de codis binaris, no lingstics per de tipus
digital. La centralitat del llenguatge queda demostrada per la facultat de constituir-se
en model descriptiu de les altres dues modalitats de codificaci podem parlar no sols
de llenguatge paraverbal, sin tamb de llenguatge de leconomia, el dret, lart, etc.,
la qual cosa no exclou leventualitat que, al seu torn, pugui admetre modelitzacions
procedents dels codis simblicament generalitzats. Daquesta manera, resulta possible
descriurel a partir de parmetres cientfics, normatius, artstics, econmics, etc.
182
Probablement, entre totes aquestes opcions, aquella que a la llarga sha revelat ms
fecunda sigui la que es sustenta en models econmics, bo i permetent no sols abordar
lestudi de la moneda com a metfora dels signes (Weinrich, 1958) o el paper exercit
en el discurs per la informaci monetria del pensament (Shell, 1978, 1982), sin
tamb laplicaci de les categories de leconomia poltica a lestudi dels intercanvis
lingstics (Lefebvre, 1966: 336-376; Rossi-Landi, 1968; Bourdieu, 1979, 1982;
Bourdieu & Wacquant, 1992).
7.2.3.2. Evidentment, no s aquest el lloc ni el moment per dur a terme una
caracteritzaci exhaustiva dels mass media, tot i que no podem deixar de referir-nosen als aspectes ms pertinents per als nostres propsits. Dentrada, cal assenyalar que
si b el seu procs dexpansi comunicativa noms resulta possible grcies a la tecnologia,
no per aix lhem de confondre amb la seva operaci constitutiva com a subsistema,
consistent en un tipus de comunicaci especialitzada. Com ja sabem, la comunicaci
no t lloc fins que sarriba a lacte de comprensi, que en aquest cas mai no coincideix
espacialment amb lacte de participaci. A ms a ms, els mitjans no posseeixen
mecanismes susceptibles de permetrels laccs a les modalitats d(in)comprensi que
caldria contemplar abans diniciar la segent comunicaci la qual cosa no significa,
s clar, excloure la possibilitat duna comunicaci a posteriori per part dels destinataris
(en forma de cartes al director, trucades a les emissores, etc.), que resulta sempre
processada com a integrant de lautopoiesi del sistema. Per, ms que no en el fet
dhaver de romandre a les fosques pel que fa al destinatari, la peculiaritat dels mass
media rau en la seva capacitat per evitar el fracs i les contradiccions inherents a la
comunicaci, procurant-se un pblic escaient i experimentant amb possibilitats. La
vigilncia cada cop ms atenta dels ndexs daudincia t a veure, precisament, amb
aquesta circumstncia: shi controla el percentatge de pblic que cada programa ha
sabut trobar-se i no cap mena dadequaci comprensiva, a la qual el subsistema no
t accs. En tals condicions, un programa ser retirat sempre i quan no sigui capa de
captar prou quantitat de pblic, independentment de si la comunicaci era o no
(mal)entesa per aquest.
7.2.3.3. Daltra banda, els mass media creen una illusi transcendental, un
estat imaginari de la societat. En aquest sentit, la seva tasca no es deixa concebre
simplement com una seqncia doperacions, ja que comuniquen i observen alhora.
En daltres mots: es tracta duna seqncia doperacions que observen, construint
realitat social hi retrobem, doncs, la coincidncia entre operaci i observaci ja
comentada en parlar del signe i de la comunicaci. En tant que subsistema funcional,
183
la seva autopoiesi es realitza dacord amb un codi binari (all informable vs. all no
informable) disposat de manera ortogonal respecte de loperaci constitutiva del sistema
social (la comunicaci), i sacobla estructuralment amb el seu entorn, constitut pels
altres subsistemes funcionals, mitjanant els temes. Els mass media realitzen aix una
labor de selecci i canalitzaci de temes procedents daltres subsistemes (la cincia, la
poltica, lart, etc.), posant-los a labast de tota la societat. Cal remarcar que tal labor
divulgativa lefectuen sempre en benefici propi, s a dir, en funci del seu codi especfic
i no a partir de criteris privatius dels subsistemes que hi proveeixen informaci. Luhman
distribueix aquests temes en tres camps programtics, susceptibles de mantenir i reproduir
diversos acoblaments estructurals amb daltres subsistemes socials: (a) notcies/reportatges,
a travs del qual els mass media sacoblen al susbistema poltic; (b) publicitat, acoblat
al subsistema econmic; i (c) entreteniment, lacoblament estructural del qual amb el
subsistema de lart resulta, si ms no, problemtic, per motius que no podem
desenvolupar ac (cf. Luhmann, 1996: 98-99).
7.2.3.4. Les consideracions precedents sobre els mitjans de comunicaci
simblicament generalitzats, entre els quals caldria incloure el codi binari dels mitjans
de comunicaci de masses, ens porten a replantejar de manera radical la distribuci de
les varietats lingstiques en la societat actual. La irrupci dels mass media transforma
significativament la jerarquitzaci de les varietats reconeguda tradicionalment per la
sociolingstica a partir de concepcions estratificades de la societat, definides pels
rendiments comunicatius de lescriptura i la impremta. Les pautes formals daquesta
transformaci poden ser expressades en termes de teoria de conjunts com el pas duna
estructura arbria, de carcter rgid, centralitzat i amb una capacitat denlla molt
limitada, a una estructura semireticular o rizomtica, lbil, acentrada, no jerrquica i
definida per una connectivitat total (Alexander, 1965; Deleuze & Guattari, 1980: 932). Ms que no duna substituci destructures, caldria parlar dun augment de
complexitat estructural. En el marc de la teoria de sistemes, el procs pot ser conceptuat
com una relaxaci dels controls propis dels mitjans escrits degut a laugment de
complexitat comunicativa, mitjanant el qual tals controls resten inclosos en un medi
comunicacional ms ampli, que afavoreix una major plasticitat lingstica. De manera
parallela, laparici de subsistemes funcionals dna lloc a varietats especialitzades amb
trajectries mtuament independents, una de les quals, la varietat estndard corresponent
als mass media, assumeix la funci, ja descrita, de servir dinstrument a la creaci de
realitat social, a travs de la traducci de les comunicacions dels altres subsistemes.
184
Aix com els mass media creen realitat, la varietat estndard crea tamb una realitat
lingstica, en el sentit que, per damunt de les jerarquies comunicatives producte de les
tecnologies de la paraula recolzades en lescriptura, promou una homogenetzaci virtual
del llenguatge oral investida de lautoritat que emana de la informaci, dacord amb
el principi del comandament potencial, esmentat ms amunt. s en funci daquest
doble carcter que la varietat estndard posseeix una capacitat de capillaritzar els altres
sistemes i molt especialment els sistemes dinteracci, grcies al tret de loralitat
compartida que cap koin literria del passat no hauria pogut ni somniar.
8. COLOF
8.1. Com el lector haur tingut ocasi dapreciar, els desenvolupaments terics
anteriors no poden deixar de tenir profundes repercussions per a la sociologia del
llenguatge, que no hauria dobviar per ms temps la complexitat inherent a la descripci
de la societat moderna deguda a la sociologia sistmica. Dentrada, una de les
conseqncies ms notables daquest plantejament radica en el fet dobligar-nos a
definir amb nitidesa els diversos nivells danlisi que ha de prendre en compte una
teoria, per tal devitar la generalitzaci al conjunt de la societat de les descripcions
procedents de sistemes daltres nivells. A partir dac resulta possible desemmascarar la
fallcia subjacent a les temptatives de construir una sociologia del llenguatge basada
en la generalitzaci irresponsable de les premisses dels sistemes dinteracci. El mateix
caldria dir, mutatis mutandis, daquelles teories sociolingstiques les descripcions de
les quals mai no ultrapassen el nivell dels sistemes dorganitzaci, amb la consegent
persistncia duna concepci jerrquica de la societat que no es correspon amb el grau
de complexitat assolit per una societat funcionalment diferenciada com lactual.
8.2. La perspectiva adoptada ens autoritza tamb a desestimar el sentit com
disciplinriament imperant, amb la seva concepci de la llengua com un sistema obert
a les causalitats procedents de lentorn social, reemplaant-lo per lenfocament del codi
lingstic com una estructura actualitzada al ritme operatiu dun sistema social
autoreferent i autopoitic, que en fa possible alhora lacoblament estructural amb els
sistemes psquics. Ens trobem, doncs, al davant duna teoria amb una extraordinria
3.
Per raons despai, al llarg del present article no hem pogut ni tan sols esbossar un tractament
sistmic de les situacions de contacte lingstic (conflictives o no), que seran objecte de treballs posteriors.
185
capacitat explicativa, que la faculta per abordar amb els mateixos parmetres tant les
situacions conflictives com les situacions consensuals,3 i contempla de manera integrada
el paper jugat per les tecnologies de la paraula en lincrement de complexitat dels usos
lingstics. Si a tot aix afegim la presncia dels mitjans simblicament generalitzats,
aleshores podrem arribar a esbossar de manera prou completa la complexa trama de qu
forma part el codi lingstic, sense la comprensi de la qual no resulta possible copsarne els rendiments comunicatius.
8.3. Comptat i debatut, all que la teoria sistmica de la societat ve a posar de
relleu s la necessitat dabandonar una sociologia del llenguatge basada en la importaci
ad hoc de bocins de teories sociolgiques prvies, destinats a justificar els resultats duna
recerca centrada de forma gaireb obsessiva en lobservaci quantitativa dels sistemes
dinteracci, substituint-la per una concepci terica dabast global, coherent i susceptible
dexplicar tant el funcionament i levoluci dels codis lingstics en la societat com de
dur a terme observacions de segon ordre sobre les prpies construccions teriques. No
voldrem que sens malentengus: amb aquestes remarques no pretenem sostenir
lexclusivitat de lenfocament sistmic, sin posar de manifest els seus avantatges sobre
daltres punts de vista alternatius. En conseqncia, pensem que noms una sociologia
del llenguatge que respongui a tal grau dautoexigncia podr assolir la complexitat
interna necessria per realitzar aportacions fecundes, dignes de ser tingudes en compte
per una superteoria social de pretensions universalistes com la que hem presentat en
aquestes pgines.
Castell de la Plana-Benicssim, juny-agost de 2002
JOSEP J. CONILL
ANNA SALOM
<http://www.iespana.es/sociolinguistica>
186
REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES
ALEXANDER, C. (1965) A City is not a tree, The Architectural Forum, maig-abril
[trad. cast. La ciudad no es un rbol, dins C. ALEXANDER, La estructura del
medio ambiente, Barcelona, Tusquets, 1971, pp. 17-55].
ALMARAZ, J. (1997) Niklas Luhmann: la teora de los sistemas sociales antes de la
autopiesis, Anthropos 173/174, juliol-octubre, pp. 62-77.
ARACIL, J. (1986) Mentes, mquinas y modelos, Madrid, Tecnos.
ARACIL, Ll .V. (1965) Conflit linguistique et normalisation linguistique dans lEurope
nouvelle, memria presentada al Centre Europen Universitaire de Nancy
[trad. cat. dins L. V. ARACIL, Papers de sociolingstica, Barcelona, La Magrana,
1982, pp. 21-38].
(1974) Sociolinguistics: Revolution and Paradigm, comunicaci presentada al
8th World Congress of Sociology of Toronto [trad. cat. Sociolingstica:
revoluci i paradigma, dins Papers de sociolingstica, pp. 79-94].
(1979) Educaci i sociolingstica, Treballs de Sociolingstica Catalana 2 [reed.
dins Papers de sociolingstica, pp. 129-217].
(1981) Ramon Llull. Some casual remarks by Llus Aracil (document mecanoscrit).
(1982) Vida, acci i comunicaci: el model de Llull i Comte, sessi del Seminari de
Sociolingstica de Barcelona, Barcelona, 23 doctubre. Document mecanoscrit
transcrit per Teresa Marb.
AUROUX, S. (1994) La rvolution technologique de la grammatisation, Lieja, Mardaga.
BATESON, G. (1972) Steps to an Ecology of Mind, Nova York, Chandler [trad. cast.
Pasos hacia una ecologa de la mente, Buenos Aires, Carlos Lohl & Planeta
Argentina, 1985, 19912].
BENVENISTE, E. (1939) Nature du signe linguistique, Acta linguistica, I, Copenhague [reed. dins mile Benveniste, Problmes de linguistique gnrale, vol. I,
Pars, Gallimard, 1966, pp. 49-55].
(1956) La nature des pronoms, dins DD.AA., For Roman Jakobson, La Haia,
Mouton [reed. dins Problmes de linguistique gnrale, vol. I, pp. 251-257].
(1958) De la subjectivit dans le langage, Journal de Psychologie, juliol-setembre,
Presses Universitaires de France [reed. dins Problmes de linguistique gnrale,
vol. I, pp. 258-266].
187
(1974) Structure de la langue et structure de la socit, ponncia presentada al

congrs Linguaggi nella societ e nella tecnica (= Convegno Internazionale
Olivetti, Mil, 14-17 doctubre de 1968), dins Problmes de linguistique gnrale,
vol. II, Pars, Gallimard, 1974, pp. 91-102 [trad. cat. Estructura de la llengua
i estructura de la societat, Els Marges 27/28/29, gener, maig i setembre de 1983,
pp. 139-146].
BERNSTEIN, B. (1971) Class, Codes and Control, vol. I, Londres, Routledge & Kegan
Paul [trad. fran. Langage et classes sociales, Pars, Minuit, 1975].
BERTALANFFY, L. von (1968) General System Theory. Foundations, Development,
Applications, Nova York, George Braziller [trad. cast. Teora general de sistemas,
Mxic, Fondo de Cultura Econmica, 1976].
BOIX, E. & VILA, F. X. (1998) Sociolingstica de la llengua catalana, Barcelona, Ariel.
BOURDIEU, P. (1979) La distinction, Pars, Minuit [trad. cast. La distincin, Madrid,
Taurus, 1988].
(1982) Ce que parler veut dire, Poitiers, Arthme Fayard.
BOURDIEU, P. & Wacquant, L. J. D. (1992) Rponses. Pour une anthropologie rflexive,
Pars, Seuil, 1992 [trad. cat. Per a una sociologia reflexiva, Barcelona, Herder,
1994].
BUCKLEY, W. (1967) Sociology and Modern Systems Theory, Nova Jersey, Prentice Hall
[trad. cast. La sociologa y la teora moderna de los sistemas, Buenos Aires, Amorrortu,
1970].
BHLER, K. (1934) Sprachtheorie [trad. cast. Teora del lenguaje, Madrid, Alianza,
1979].
CHERNILO, D. (1999) Integracin y diferenciacin: La teora de los medios
simblicamente generalizados como programa progresivo de investigacin,
article en format dhipertext aparegut dins Cinta de Moebio 6, Universidad de
Chile, Facultad de Ciencias Sociales, [adrea electrnica: http://
rehue.csociales.uchile.cl/publicaciones/moebio/ 06/frames10. htm].
CHOMSKY, N. (1968) Language and Mind, Nova York, Harcourt, Brace & World [trad.
cast. El lenguaje y el entendimiento, Barcelona, Seix Barral, 1971; 2 ed. augmentada
1977].
CONILL, J. J. (2001a) La noci de conflicte lingstic segons Benvenuto Terracini,
dins Estudis de Llengua i Literatura Catalanes XLII: Miscellnia Giuseppe Tavani,
vol. I, Barcelona, Publicacions de lAbadia de Montserrat, pp. 287-313.
188
(2001b) Minoritzaci lingstica i teoria de catstrofes. Una temptativa de

modelitzaci (treball indit).
DAVIS, F. (1971) Inside Intuition: What we Knew About Non-Verbal Communication,
Nova York, McGraw-Hill [trad. cast. La comunicacin no verbal, Madrid, Alianza,
1976].
DD.AA. (1996) Glosario sobre la teora social de Niklas Luhmann, Mxic, Universidad
Iberoamericana/ITESO/Anthropos.
DELEUZE, G. & Guattari, F. (1980) Mil plateaux (capitalisme et schizophrnie), Pars,
Minuit [trad. cast. Mil mesetas: Capitalismo y esquizofrenia, Valncia, Pre-Textos,
1988].
DOUGLAS, M. (1970) Natural Symbols: Explorations in Cosmology, Nova York, Pantheon
Books [trad. cast. Smbolos naturales: Exploraciones en cosmologa, Madrid, Alianza,
1978].
DURKHEIM, . (1895) Les rgles de la mthode sociologique, Pars, Alcan [trad. cast. Las
reglas del mtodo sociolgico, Buenos Aires, La Plyade, 1977].
ENZENSBERGER, H. M. (1971) Baukasten zur Theorie der Medien, Kursbuch [trad. cast.
Elementos para una teoria de los medios de comunicacin, Barcelona, Anagrama,
1972].
ESCOHOTADO, A. (1999) Caos y orden, Madrid, Espasa Calpe.
FERGUSON, Ch. (1959) Diglossia, Word, vol. 15, pp. 325-340 [trad. cat. Diglssia,
Quaderns de Ponent 3/4, hivern de 1983, pp. 85-102].
FISHMAN, J. A. (1972) The Links between Micro- and Macro-sociolinguistics in the
Study of Who Speaks What Language to Whom and When, dins D. HYMES &
J. G UMPERZ (eds.), The Ethnography of Communication: Directions in
Sociolinguistics, Nova York, Holt, pp. 435-453 [trad. cat. La relaci entre microi macro-sociolingstica en lestudi de qui parla, quina llengua, a qui i quan,
Llenges en contacte 3, desembre del 1984, pp. 51-66].
(1991) Recapitulaci terica: qu s la inversi de la substituci lingstica (ISL)
i com pot tenir xit?, dins J. A. FISHMAN, Reversing Language Shift. Theoretical
and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Languages, Clevedon/
Filadlfia, Multilingual Matters, pp. 381-419 [trad. cat. dins J. A. FISHMAN,
Llengua i identitat, Alzira, Bromera, 2001, pp. 107-174].
FOERSTER, H. von (1972) Perception of the future and the future of perception,
Instructional Science 1 (1), pp. 31-43 [trad. cast. La percepcin del futuro y el
189
futuro de la percepcin, dins H. von FOERSTER, Las semillas de la ciberntica:

Obras escogidas, Barcelona, Gedisa, 19962, pp. 187-200].
(1984) Principles of Self-Organization in a Socio-Managerial Context, dins H.
ULRICH & G. J. B. PROBST (comps.), Self-Organization and Management of
Social Systems, Berln, Springer, pp. 2-24 [trad. cast. Principios de autoorganizacin en un contexto socioadministrativo, dins H. von FOERSTER, Las semillas
de la ciberntica: Obras escogidas, pp. 138-169].
FOUCAULT, M. (1966) Les mots et les choses, Pars, Gallimard [trad. cast. Las palabras y
las cosas, Mxic, Siglo XXI, 1968].
GOLDENWEISER, A. (1937) The Principle of Limited Possibilities in the Development
of Culture, dins A. GOLDENWEISER, History, Psychology and Culture, Nova York.
GOLDING, W. (1956) El enviado especial, dins The Scorpion God. Three Short Novels,
Londres, Faber & Faber [trad. cast. El dios escorpin, Madrid, Alianza, 1973, pp.
121-187].
GRICE, H. P. (1975) Logic and Conversation, dins P. Cole & J. L. Morgan (eds.),
Syntax and Semantics. Speech Acts, vol. 3, Academic Press [trad. cast. Logica y
conversacin, dins L. M. VALDS VILLANUEVA (ed.), La bsqueda del significado,
Madrid, Tecnos/Universidad de Murcia, 1991, pp. 511- 530].
HABERMAS, J. (1985) Der Philosophische Diskurs der Moderne, Frankfurt del Main,
Suhrkamp [trad. cast. El discurso filosfico de la modernidad, Madrid, Taurus,
1989].
HAWKING, S. (1988) A Brief History of Time. From the Big Bang to Black Holes, Nova
York, Bantam [trad. cat. Histria del temps: Del big bang als forats negres, Barcelona, Crtica, 1988].
(2001) The Universe in a Nutshell, Nova York, Bantam [trad. cast. El universo en
una cscara de nuez, Barcelona, Crculo de Lectores, 2002].
IZUZQUIZA, I. (1990) La sociedad sin hombres. Niklas Luhmann o la teora como escndalo,
Barcelona, Anthropos.
JAKOBSON, R. (1960) Linguistics and Poetics, dins T. A. SEBEOK (ed.), Style in Language,
Nova York, pp. 350-377 [trad. cast. Lingstica y potica, Madrid, Ctedra,
1981, pp. 123-173].
LEFEBVRE, H. (1966) Le langage et la socit, Pars, Maspero.
LPEZ GARCA, . (1977) Elementos de semntica dinmica. Semntica espaola, Zaragoza,
Prtico.
190
(1980) Para una gramtica liminar, Madrid, Ctedra.

(1989) Fundamentos de lingstica perceptiva, Madrid, Gredos.
LORENZ, E. (1993) The Essence of Chaos, Washington, University of Washing-ton Press
[trad. cast. La esencia del caos, Madrid, Debate, 1995].
LUHMANN, N. (1984) Soziale Systeme. Grundisse einer Allgemeinen Theorie, Frankfurt,
Suhrkamp [trad. cast. Sistemas sociales: Lineamientos para una teora general,
Mxic, Alianza/Universidad Iberoamericana, 1991; citat per la 2a. ed. revisada:
Barcelona, Anthropos/Universidad Iberoamericana/ CEJA, Pontificia
Universidad Javeriana, 1998].
(1996a) Introduccin a la teora general de sistemas (Llions publicades per Javier
Torres Nafarrate), Mxic, Universidad Iberoamericana/ITESO/ Anthropos.
(1996b) Die Realitt der Massen medien, Opladen/Wiesbaden, West deutscher
Verlag [trad. cast. La realidad de los medios de masas, Barcelona, Anthropos/
Universidad Iberoamericana, 2000].
(1998) Complejidad y modernidad: de la unidad a la diferencia, Madrid, Trotta.
MAGALHAES-VILHENA, V. de (1971) Desarrollo cientfico y tcnico y obstculos sociales al
final de la antigedad, Madrid, Ayuso.
MARTINET, A. (1960) lments de linguistique gnrale, Pars, Armand Colin [trad. cast.
Elementos de lingstica general, Madrid, Gredos, 1968].
MATURANA, H. (1995/96) La realidad: objetiva o construida?, 2 vols., Barcelona,
Anthropos/Universidad Iberoamericana/ITESO.
MATURANA, H. & VARELA, F. (1996) El rbol del conocimiento, Madrid, Debate.
MAUROIS, A. (1937) La machine lire les penses [trad. cast. La mquina de leer los
pensamientos, Barcelona, Plaza & Jans, 1985].
MCCULLOCH, W. S. (1965) A heterarchy of values determined by the topology of
nervous nets, dins Embodiments of Mind, Cambridge (Mass.), MIT Press.
MOREY, M. (1987) El hombre como argumento, Barcelona, Anthropos.
MORIN, E. (1977/1980/1986/1991) La Mthode, 4 vols., Pars, Seuil [trad. cast. El
Mtodo, 4 vols., Madrid, Ctedra, 1986/1983/1988/1992].
NAVARRO, J. L. (1994) Lesquema lulli de la comunicaci, dins Segon simposi del
professorat de valenci de lensenyament mitj i de leducaci secundria obligatria,
Valncia, Conselleria dEducaci i Ciencia, pp. 259-269.
NAVAS, A. (1989) La teora sociolgica de Niklas Luhmann, Pamplona, Eunsa.
191
(1997a) Niklas Luhmann: Apuntes para una biografa intelectual, Anthropos

173/174, Barcelona, juliol-octubre, pp. 40-50.
(1997b) Bibliografa de Niklas Luhmann, Anthropos 173/174, pp. 59-61.
NINYOLES, R. Ll. (2001) Conflicte lingstic i ideologia, dins T. MOLL (ed.), Ideologia
i conflicte lingstic, Alzira, Bromera, pp. 13-32.
ONG, W. J. (1982) Orality and Literacy. The technologizing of the Word, Londres,
Methuen [trad. cast. Oralidad y escritura: Tecnologas de la palabra, Mxic,
Fondo de Cultura Econmica, 1987].
PARSONS, T. & SHILS, E. (1951) (eds.) Toward a General Theory of Action, Cambridge
(Mass.) [nhi ha trad cast.: Hacia una teora general de la accin, Buenos Aires,
Kapelusz, 1968].
ROSSI-LANDI, F. (1968) Il linguaggio come lavoro e come mercato, Mil, Bompiani [trad.
cast. El lenguaje como trabajo y como mercado, Caracas, Monte vila, 1970].
RUIZ DE COPEGUI, L. (1983) Ciberntica de lo humano, Madrid, Tecnos.
SAUSSURE, F. de (1916) Cours de linguistique gnrale, Pars, Payot [trad. cat. Curs de
lingstica general, Barcelona, Ed. 62/Diputaci de Barcelona, 1990].
SHELL, M. (1978) The economy of literature, Baltimore, Johns Hopkins U. P. [trad.
cast. La economa de la literatura, Mxic, Fondo de Cultura Econmica, 1981].
(1982) Money, Language, and Thought, University California Press [trad. cast.
Dinero, lenguaje y pensamiento, Mxic, Fondo de Cultura Econmica, 1985].
SIMON, H. A. (1968) The Sciences of the Artificial, Cambridge (Mass.), M. I. T. [trad.
cast. Las ciencias de lo artificial, Barcelona, A. T. E., 1973].
SKINNER, Q. (comp.) (1985) The Return of Grand Theory in the Human Sciences,
Cambridge, Cambridge Univesity Press [trad. cast. El retorno de la Gran Teora
en las ciencias humanas, Madrid, Alianza, 1988].
TORRES NAFARRATE, J. (1996) Bibliografa de las obras de Niklas Luhmann, dins N.
LUHMANN (1996a: 275-303).
(2000) Prlogo, dins N. LUHMANN, La realidad de los medios de masas, Barcelona,
Anthropos/Universidad Iberoamericana, pp. vii-xxiv.
VEBLEN, T. (1899) The Theory of the Leisure Class [trad. cast. Teora de la clase ociosa,
Barcelona, Orbis, 1987].
V IANA, A. (1987) Codis lingstics i significaci social, dins S EMINARI DE
SOCIOLINGSTICA, La diversitat (im)pertinent, Barcelona, El Llamp, pp. 141154.
192
VIGOTSKI, L. S. (1934) Pensament i llenguatge, Moscou [trad. cat. parcial dins L. S.

VIGOTSKI, Pensament i llenguatge, Vic, Eumo/Diputaci de Barcelona, 1988, pp.
147-238].
VILLENA PONSODA, J. A. (1992) Fundamentos del pensamiento social sobre el lenguaje
(Constitucin y Crtica de la Sociolingstica), Mlaga, gora.
VIA, A. (1977) Contra el lenguaje, Barcelona, Anagrama.
WALLERSTEIN, I. (1974) The Modern World-System: Capitalist Agriculture and the Origins
of the European World Economy in the 16th Century, Nova York, Academic Press
[trad. cast. El moderno sistema mundial, 2 vols., Madrid, Siglo XXI, 1979].
(1980) The Modern World-System II: Mercantilism and the Consolidation of the
Capitalist World Economy, 1600-1750, Nova York, Academic Press [trad. cast.
El moderno sistema mundial II, Madrid, Siglo XXI, 1984].
WATZLAWICK, P. & J. BEAVIN & D. D. JACKSON. (1967) Pragmatics of Human
Communication, Nova York, W. W. NORTON [trad. cast. Teora de la comunicacin
humana, Barcelona, Herder, 1981].
(comp.) (1981) Die erfundene Wirchklichkeit, Munic, R. Piper [trad. cast. La realidad
inventada, Buenos Aires, Gedisa, 1989].
WATZLAWICK & KRIEG, Peter (comps.) (1991) Das Auge des Betrachters. Beitrge zum
Konstructivismus, Munic, R. Piper [trad. cast. El ojo del observador. Contribuciones
al constructivismo, Barcelona, Gedisa, 1994].
WATZLAWICK & CEBERIO, M. R. (1998) La construccin del universo, Barcelona, Herder.
WEINRICH, H. (1958) Moneda y palabra. Investigaciones sobre un campo de imgenes,
Romanica, Festschrift Rohlfs, Halle, pp. 508-521. Reed. ampliada dins H.
WEINRICH, Sprache in Texten, Stuttgart, Ernst Klett, 1976 [trad. cast. Lenguaje
en textos, Madrid, Gredos, 1981, pp. 350-368].
WEISGERBER, L. (1973) Zweimal Sprache. Deutsche Linguistik 1973 - Energetische
Sprachwissenschaft, Dsseldorf, Pdagogischer Verlag [trad. cast. Dos enfoques
del lenguaje: Lingstica y ciencia energtica del lenguaje, Madrid, Gredos, 1979].
WINKIN, Y. (comp.) (1981) La nouvelle comunication, Pars, d. du Seuil [trad. cast.
La nueva comunicacin, Barcelona, Kairs, 1984].
WITTGENSTEIN, L. (1958) Philosophische Untersuchungen, Oxford, Basil Blackwell [trad.
cat. Investigacions filosfiques, Barcelona, Laia, 1983].
ZUMTHOR, P. (1987) La lettre et la voix. De la litterature mdievale, Pars, Seuil [trad.
cast. La letra y la voz: De la literatura medieval, Madrid, Ctedra, 1989].
193

Sociologia Del Llenguatge Perspectiva Sistèmica

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Sociologia Del Llenguatge Perspectiva Sistèmica

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

JOSEP J.

CONILL & ANNA SALOM

ELEMENTS PER A UNA

Caplletra 37 (Tardor 2004), pp. 153-194

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Desprs de llicenciar-shi, al llarg dun curt perode va exercir ladvocacia, professi

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

components mitjanant un procs continuat dincorporaci i eliminaci de matria,

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

previs en determinen les reaccions presents. La diferncia fonamental, doncs, respecte

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

tradicional com la unitat de la diferncia entre significant i significat, sin com la

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

de la qual el metallenguatge gramatical apareix netament separat del llenguatge objecte

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

psquics subjacents. La comunicaci es sustenta en una paradoxa la comprensi

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

hi pugui eventualment distingir episodis adreats a la consecuci daquesta. Latribuci

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

7. ELS SISTEMES SOCIALS

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

lstatus en relaci amb si mateixos. Els subsistemes funcionals estan estructuralment

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

7.2.1.1. La composici comunicativa de la interacci consta de dos processos:

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

gamma del possible. Tenint en compte la inseguretat inherent a la comunicaci, que

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

anomenava normes implcites presents en els sistemes dinteracci es fan extensives

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

(1974) Structure de la langue et structure de la socit, ponncia presentada al

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

(2001b) Minoritzaci lingstica i teoria de catstrofes. Una temptativa de

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

futuro de la percepcin, dins H. von FOERSTER, Las semillas de la ciberntica:

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

(1980) Para una gramtica liminar, Madrid, Ctedra.

JOSEP J. CONILL & ANNA SALOM

(1997a) Niklas Luhmann: Apuntes para una biografa intelectual, Anthropos

Elements per a una sociologia sistmica del llenguatge

VIGOTSKI, L. S. (1934) Pensament i llenguatge, Moscou [trad. cat. parcial dins L. S.

Vous aimerez peut-être aussi