Arquitectura Rural - Ribera Del Mijares

LARQUITECTURA RURAL TRADICIONAL
A LA RIBERA DEL MILLARS

(CASTELL)
LARQUITECTURA RURAL TRADICIONAL

A LA RIBERA DEL MILLARS
(CASTELL)
DIPUTACI
D
E
CASTELL
JOS MANUEL MELCHOR MONSERRAT

JOSEP BENEDITO I NUEZ
JOS L. FERRER CASTELL
Del text
Jos Manuel Melchor Monserrat
Josep Benedito i Nuez
Jos Luis Ferrer Castell
Del disseny de la portada
lvaro Bautista Diseo
De la present edici
Servei de Publicacions.
Diputaci de Castell, 2001
Edita
Servei de Publicacions
Diputaci de Castell.
Rafalafena, 3 - 12003 Castell.
Imprimeix
Imprenta Catedral S.L.
Joaqun Costa, 13
37007 Salamanca
I.S.B.N.: 84-89944-21-0
Depsit Legal: S.1068-2001
Presentaci
Conixer i preservar el llegat arquitectnic que es troba en el medi rural s obligaci que afecta a tothom i especialment a les diferents administracions. La
Diputaci Provincial ha desenvolupat, en aquest sentit, un projecte ambicis que es
concreta en la posada en marxa de la Fundaci Blasco de Alagn, que treballa per
la recuperaci del patrimoni rural. Aquesta fundaci opera inicialment en lmbit del
Maestrat i dels Ports, per s voluntat poltica de lequip de govern de la Diputaci
Provincial ampliar el seu camp dacci a totes les comarques castellonenques.
Per aquesta ra, hem recolzat de forma decidida ledici daquest volum que
suposa un estudi rigors de larquitectura rural a la ribera del Millars. El seu autor,
larqueleg Jos Manuel Melchor, ens aporta amb el seu treball una valuosa eina,
que ens ajudar a conixer millor el nostre patrimoni i el seu estat de conservaci.
Carlos Fabra Carreras
President de lExcma. Diputaci Provincial de Castell.
Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

NDEX GENERAL
I. INTRODUCCI. PROPSIT DEL TREBALL ................................................................................
11
PRIMERA PART:
II.1. DISTRIBUCI I SITUACI GEOGRFICA ..............................................................................
II.2. DEMOGRAFIA I HISTRIA ......................................................................................................
15
15
III. CONCEPTES BSICS ................................................................................................................

III.1. DEFINICI DELS TIPUS DARQUITECTURES I ESTRUCTURES ........................................
III.2. ANLISI DELS MATERIALS CONSTRUCTIUS ........................................................................
III.3. DESCRIPCI ARQUITECTNICA ............................................................................................
- LA CIMENTACI ......................................................................................................................
- LESTRUCTURA ........................................................................................................................
- LA COBERTA ............................................................................................................................
- ALTRES ELEMENTS ................................................................................................................
- LA HISTRIA CONSTRUCTIVA ..............................................................................................
21
21
22
23
23
23
26
26
27
IV. EVOLUCI ARQUITECTNICA DELS TIPUS DESTRUCTURES: ..........................................

- ALQUERIA/MAS SENZILL ........................................................................................................
- ALQUERIA/MAS SIMPLE ..........................................................................................................
- ALQUERIA/MAS COMPLEX: ....................................................................................................
AMB TORRE ....................................................................................................................
DORIGEN HISTRIC ....................................................................................................
- CASA DOCI ..............................................................................................................................
- POBLATS: ..................................................................................................................................
CARRER CENTRAL ........................................................................................................
PLAA CENTRAL ............................................................................................................
TERRASSES O BANCALS ..............................................................................................
28
28
29
30
32
34
36
38
39
40
41

V. ANLISI DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS BSICS ............................................................
A. PORXO O RFEC ......................................................................................................................
B. PATI ..............................................................................................................................................
C. CORRAL/QUADRA ......................................................................................................................
D. TORRE ........................................................................................................................................
E. PALLISSA/GRANER ....................................................................................................................
F. MATERIAL CONSTRUCTIU: LA TOVA ........................................................................................
42
42
42
44
44
45
45
VI.
A.
B.
C.
D.
E.
F.
CONDICIONANTS GEOGRFICS: ............................................................................................

ASSENTAMENT EN LA PLANRIA LITORAL ............................................................................
ASSENTAMENT EN MITJA MUNTANYA ....................................................................................
ASSENTAMENT EN MUNTANYA ................................................................................................
ASSENTAMENT EN LA VALL DEL RIU ......................................................................................
ASSENTAMENT EN VESSANT MUNTANYOSA ........................................................................
ASSENTAMENT EN CIM ............................................................................................................
46
46
46
47
48
48
49
VII. ANLISI MACRO-ESPACIAL ....................................................................................................

VII.1. LA INFLUNCIA DE LA GEOGRAFIA FSICA ........................................................................
VII.2. LA INFLUNCIA DE LA GEOGRAFIA HUMANA ....................................................................
50
50
51
VIII. CONCLUSIONS GENERALS ....................................................................................................
54
IX. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................
56
SEGONA PART:
APARTAT GRFIC ............................................................................................................................
63
10

I. INTRODUCCI. PROPSIT DEL TREBALL
Aquest treball s el resultat dun estudi ms complex realitzat lany 1995, que inclou moltes parts diverses, aprovat en la convocatria dajudes a estudis etnolgics en la recuperaci del patrimoni i cultura popular per part de la Diputaci Provincial de Castell. Es tractava del difcil paper delaborar les bases per a la
creaci dun corpus darquitectura rural a la provncia de Castell, el seu s ens permetria inventariar, agrupar i classificar els diferents models dhbitat rural de les comarques castellonenques.
Donar a conixer la situaci actual i caracterstiques fsiques de lhbitat rural tradicional a la provncia de
Castell s, sense dubte, una qesti problemtica sobretot desprs danalitzar dos tipus de factors. Per una
banda, lescassesa i dificultat en la interpretaci dels testimonis referits al moment histric en qu sedificaren; aquest tipus de poblament no va ms enll de lanomenada societat tradicional que t cabuda prcticament fins els anys quaranta del present segle. Des de llavors en, sintroduiren canvis en les tcniques constructives, aparegueren nous conceptes urbans, que en definitiva significaren un trencament amb lhbitat rural
tradicional. Respecte al moment cronolgic ms antic aquest est situat en lpoca medieval, puix a nivell
documental algunes edificacions han pogut datar-se en el segle XIII.
Laltre factor que ha contribut a provocar aquest desencant, es relaciona amb la notable extensi territorial de la zona objecte daquest estudi. Lesfor delaborar les bases daquest corpus seria en la prctica
impossible si hagurem intentat recollir una mostra totalitria de les arquitectures, atenent sobretot als lmits
temporal i econmic marcats per a la realitzaci del projecte. No obstant aix, per tal danullar els efectes
desfavorables que podien arribar a plantejar-se, optrem per analitzar un espai geogrfic concret i ben delimitat que, en primer lloc, comprenia entre daltres caracterstiques essencials el fet que es tractava duna rea
destacada a nivell dabundncia i varietat destructures dhbitat rural dins la geografia castellonenca; en
segon termini, suficientment heterognia com per englobar molts dels elements que donen diferents matisos
a lhbitat de la provncia. I finalment, es tractava duna regi verge pel que respecta a aquest tipus destudis.
La recerca dun indret capa de reunir totes aquestes particularitats en un sol tot motiv que optrem per
seleccionar una zona que discorre perpendicular al litoral. Aquesta engloba diferents mbits ocupats per unes
condicions dhbitat relativament uniformes. Tanmateix, decidirem comptar amb la presncia fsica dun element que s sense dubte vertebrador de les condicions de poblament hum; lopci ms inequvoca lha propiciada lanlisi dels diversos tipus dhbitat rural que tenen cabuda en les immediacions dun curs fluvial.
Est demostrat que desenvolupa eixa funci des dels primers moments en qu lhome decideix crear un
assentament sedentari. Un riu ofereix, entre daltres, la presncia daigua per a la subsistncia i el desenvolupament de lagricultura, a ms dun ecosistema on pot haver-hi una abundant caa i pesca; tamb hem de
comptar amb la possibilitat que els rius hagen estat utilitzats com a mitjans de comunicaci.
En definitiva, desprs dhaver analitzat els diferents elements darbitri, vam seleccionar el riu Millars, lelement fonamental en lentramat geogrfic i econmic dels terminis municipals situats a les riberes, com les-
11

pai per a la mostra poblacional del treball, englobant mbits tan diversos com la Plana de Castell i lrea
muntanyosa de la comarca de lAlt Millars. Aix, els municipis analitzats podem dir que sn els segents:
LA PLANA ALTA:
LA PLANA BAIXA:
LALT MILLARS:
- Almassora
- Borriana
- Fanzara
- Les Alqueries
- Vallat
- Vila-real
- Espadilla
- Onda
- Torrechiva
- Ribesalbes
- Toga
- Cirat
- Arauel
- Montanejos
- Puebla de Arenoso
El mtode que prengurem com a base per seleccionar les diferents arquitectures, consist primer, en
fixar tots els probables grups destructures dhbitat rural on es podien diferenciar lexistncia dunes caracterstiques comunes o similars atenent a la funcionalitat, la tcnica constructiva i lanlisi macro-espacial. En
cada tipus hem realitzat una anlisi intensiva de la forma i estructura dels habitatges que han resultat ms
significatius, utilitzant-los com a models, per darrerament documentar mitjanant una fitxa especfica de treball la resta darquitectures.
Daltra banda, una vegada ms els lmits marcats per a lelaboraci del projecte (temporal i pressupostari) han fet que hagurem de deixar a un costat lestudi daltres construccions rurals que sense dubte venen a
enriquir el patrimoni etnolgic de la provncia de Castell, com sn les ermites i ermitoris, els molins hidrulics i els refugis o cabanes de pastors, entre daltres.
Per ltim, hem de recordar que aquest treball pass a disposici de la Diputaci Provincial lany 1995. Des
de llavors en, shan publicat diversos estudis monogrfics que tracten el tema de larquitectura rural tant a
nivell local com regional, fent un gran esfor per elaborar una classificaci de les cases rurals en el territori
valenci a partir de diferents estudis de camp. Aix, per exemple, Miguel del Rey Aynat (1998) realitz un nou
estudi que porta per ttol Arquitectura rural valenciana. Tipos de casas dispersas y anlisis de su arquitectura,
editat per la Generalitat Valenciana. El 1999 lajuntament de Vila-real1 i posteriorment lajuntament de Castell2
editaren dos nous treballs monogrfics que tracten el tema de larquitectura rural ms a nivell local.
1
BENEDITO, J.; LPEZ, F.; MELCHOR, J.M. (1999), Larquitectura rural tradicional a Vila-real, Temes vila-realencs, srie IV, nmero
26, Ajuntament de Vila-real, Vila-real.
2
BENEDITO, J.; LPEZ, F.; MELCHOR, J.M.; LLORENS, J.M. (2000), La arquitectura tradicional en el medio rural castellonense,
Ayuntamiento de Castelln, Castelln.
12
PRIMERA PART

II.1 DISTRIBUCI I SITUACI GEOGRFICA
Si estudiem primer laspecte geolgic, trobem que hi ha alguns elements palegens a la zona de Fuente la
Reina, desprs fins a lrea costanera apareixen elements jurssics (calises), cretcics i trissics (majoritriament arenisques i argiletes amb algunes dolomies margues); finalment, el negen quaternari de La Plana. En
tota la zona nicament apareixen algunes falles tectniques, essent bastant escasses al territori de lEspad.
La geomorfologia de la zona comprn elements de la planria alluvial de la costa, les serres i depressions
pre-litorals, els altiplans interiors (a lrea de lAlt Millars, on destaquen els relleus krstics i encaixonats, amb
vessants abruptes i cims que tenen alries superiors als 1000 metres) i rees de plegaments meridionals.
Respecte al clima, xoca la diversitat entre el temperat de la costa, on les precipitacions sn ms regulars
i les diferncies trmiques menys acusades; i el clima de linterior on el relleu muntanys provoca unes majors
diferncies entre els lmits de la temperatura, i les precipitacions sn escasses; sempre dins dunes caracterstiques generals de tardor amb pluja i hiverns i estius secs.
El Millars s lnic veritable curs daigua en superfcie de la provncia. Naix als penyals de Gdar (Alcal
de la Selva - Terol) i t una conca de 4018 km2, corre profundament encaixonat fins a Fanzara, on sobri pas
per la planria de la Plana. Destaca en lnies generals lescassesa de recursos hdrics, sumada a la relativa
pobresa dels sls de linterior, sobre margues, arenisques i conglomerats, que sn bsicament regosls, sls
pardos calcaris i de vegades litosls (amb restes de terra rossa en zones de muntanya). Daltra banda, els
sls argilosos dorigen alluvial de la costa condicionen bastant la vegetaci de la zona. Un altre factor determinant s lexcesiva antropitzaci de lrea costanera, on resten escassament alguns nuclis de fonoll (crihmum maritimum L.) llentiscla (pistacia lentiscus L.) i margall (chamaerops humilis L.) que tamb apareixen
a la zona de contacte amb els espais muntanyosos de linterior. Daquests darrers destaquen el pi (pinus halepensis miller), llorer (laurus nobilis L.) juntament amb altra vegetaci com el roman (rosmarinus officinalis L.),
tim (thymus vulgaris L.), etctera.
II. 2 DEMOGRAFIA I HISTRIA

No hem trobat molts estudis rigorosos que tracten la demografia histrica. S est ben reflexada, en canvi, la
data dexpulsi dels moriscs (1609) i la seva trascendncia que en opini de C. Domingo Prez supos un gran
buit sobretot a les zones de lAlt Millars, on estima que es pergueren aproximadament unes dues mil famlies.
No podem fer-nos una idea exacta de la poblaci existent en aquestes comarques abans de lpoca censal (1857), per qu fins aleshores els recomptes es realitzaven a travs de focs o cases, la qual cosa ha fet
que la informaci es trobe molt dispersa i no siga massa fiable. Shan documentat diverses fluctuacions que
senquadren dins la demografia de lAntic Rgim, s a dir, una alta mortalitat infantil i existncia depidmies
ccliques, que poden sser producte dunes poques de fam degudes a collites pobres, per exemple. A ms,
15

des dels primers moments sha confirmat un gran fluxe de poblaci de linterior de la provncia cap a la costa
o en direcci Nord-Sud motivada per aquests fets calamitosos i cercant indrets bastant ms favorables.
Una data es molt important, lexpulsi dels moriscs en 1609, ja que sembla que es tractava de la principal m dobra en llocs com la Serra dEspad o lAlt Millars, zones que com vorem desprs seran molt difcils de repoblar.
No obstant el que hem dit fins ara, el desequilibri que trobem avui entre linterior de la provncia i les zones
costaneres no va existir de manera evident fins al segle XVIII; aix per exemple, la comarca de lAlt Millars en
el cens de Floridablanca encara comptava amb 11.245 vens, mentre que durant els anys noranta saproxima a escassament 4.309 habitants.
A partir de lpoca censal, 1857, shi dna una xifra per a la provncia duns 260.919 habitants; essent
aquest un moment en qu laugment de la poblaci t una lnia ascendent, encara que amb alguns anys de
clara regressi com passa al decenni que discorre des de 1910 a 1920. Desprs daquest perode es quan
aquesta zona es converteix en una notable exportadora de fruits. A continuaci, podem observar levoluci
de les diferents densitats de poblaci ja dins daquest segle3:
COMARCA
1900
1950
1981
Alt Millars
Plana Baixa
Plana Alta
28,2
112,3
73,3
24,0
145,2
105,9
7,0
224,1
180,6
s evident que ens trobem amb zones que presenten distints matisos respecte a levoluci demogrfica.
Aix, la comarca de lAlt Millars ha suportat durant la segona meitat de segle un gran despoblament a nivell
general, a ms dun gran aband dels masos que fins aleshores havien funcionat com a unitats de producci
clarament de tendncia autosuficient, en benefici dels pobles als que estaven adscrits, quan no en profit de
la comarca de La Plana Baixa sumant-se a es corrents migratries dels anys 50.
En resum, duna part tenim linterior de la provncia amb unes densitats demogrfiques en un continu
moviment regressiu, i daltra, la banda costanera que est molt desenvolupada i que augmenta per migracions produdes tant daltres indrets de la pennsula com de linterior de les comarques castellonenques.
La informaci que exemplifica en gran part aquest fenomen la trobem en els censos del present segle.
Lany 1950 el 81% de la poblaci vivia en nuclis de menys de 10.000 habitants, dades que contrasten sobremanera amb lexposada en el punt anterior. Aquest moviment ha provocat una conseqncia totalment des3
Segons Concha Domingo Prez (1.983).
16

favorable pel que fa a les poblacions de linterior, ja que desenvoluparen una economia dautoconsum en
masos allats o en poblats, que per levoluci de leconomia lxode rural ha acabat per afectar a quasi tots
els vens. El contrari passa a les ciutats costaneres on creix el sector turstic, ja sha consolidat lhortofrutcola, manifestant-se tamb un teixit industrial que ha tingut un augment fora espectacular durant la segona
meitat daquest segle.
Des del punt de vista de lanlisi histric, a nivell paleontolgic les restes sn abundants a tota la provncia, hem de destacar els nivells del pleistoc documentats a la comarca de Els Ports, i del mioc com s el cas
del jaciment anomenat Casablanca I dAlmenara. Durant els 400.000 als 350.000 anys shan trobat al jaciment
de Cau den Borrs, a Orpesa, una srie dtils tallats sobre pedra, a linterior duna covatxa.
Les restes humanes ms antigues trobades responen a lHomo Neanderthalensis aparegut al jaciment
del Tossal de la Font, a Vilafams. Al marge daquesta troballa, tamb podem citar abundants restes corresponents al paleoltic inferior i mig com, per exemple, el Pinar dArtana, el Tossal de la Font, Can Ballester,
etctera.
Ja en el paleoltic superior les troballes sn ms abundants i variades, s el cas de les pintures rupestres
de la Valltorta (Trig), o La Gasulla (Borriol); a ms dels jaciments del Forat de Cantallops, etc. En aquest
moment lhbitat t una ubicaci preferencial en zones de linterior i mitja muntanya, quasi sempre en abric.
Un dels jaciment ms important de Castell s la Cova Matutano (Vilafams), es tracta dun assentament
en cova que ha proporcionat una rica indstria de slex a ms dun elaborat instrumental dos, com per exemple arpons, puntes, varilles, i un art figuratiu representat sobre cdols, amb animals de gran qualitat artstica.
Altres testimonis daquesta etapa, encara que de menor importncia, es documenten a la Cova dels Blaus de
la Vall dUix. Les coves i abrics, aix com les terrasses dels rius, eren sense dubte llocs freqentats per
aquests grups humans. En les terrasses del riu Millars shan documentat indstries pertanyents a aquest perode Magdaleni, essent aquestes les evidncies certes de lexistncia duna poblaci paleoltica, que perdurar fins als 10.000 anys abans de la nostra era.
Fa uns 10.000 anys es produ un progressiu canvi climtic i fins al 6.000 abans de la nostra era es succeiren una srie de transformacions culturals, que culminaren en el mesoltic, quan els instruments de slex
es redueixen considerablement de tamany i es generalitzen els assentaments a laire lliure, encara que continua locupaci de coves i abrics. Leconomia estava basada en la caa i la recollecci. En les comarques
de linterior de Castell es troben els excepcionals documents grfics que parlen de lhabilitat daquests grups
humans, els conjunts de pintures rupestres de la Gasulla, la Valltorta i Morella la Vella. Altres dels jaciments
sn la Cova Negra (Borriol), lAbric de lAssut (Almassora), o el Rac de Raca (Borriol), etc.
El canvi per ms trascendental de la prehistria en general est representat per letapa neoltica. En
aquest perode lhome domestic plantes i animals, i en conseqncia es dediquen a la ramaderia i agricultura. Els jaciments que podem adscriure a aquest moment cultural sn la Cova Fosca (Ares del Maestrat),
dominant una vasta zona de barrancs on es localitzen importants conjunts de pintures rupestres com la
17

Gasulla. Altres exemples que podem citar sn la platja del Pinar del Grau de Castell, Salandr (Benicssim),
o El Tirao (Borriana), etc.
Del neoltic a lEdat del Bronze, assistim a una localitzaci del poblament hum en indrets elevats i quasi
sempre fortificats, encara que en altres llocs del Pas Valenci tamb shan documentat assentaments en pla.
Del gran repertori de jaciments coneguts destaquem Cova Fosca (del neoltic), Els Estanys a Almenara (calcoltic), i la Cova de Les Bruixes de lEdat del Bronze.
El descobriment de la metallrgia represent un majscul pas endavant en la vida dels grups humans,
en primer lloc va ser la metallrgia del coure la que sextengu per la pennsula ibrica el 2.500 abans de la
nostra era. Aquesta poca es caracteritza per lexistncia de centres poblacionals amb imponents fortificacions, constitudes per bastions i grans recintes emmurallats. Durant aquest perode continuen habitant lactual provncia de Castell grups humans molt arrelats en la manera de viure neoltica. La fragilitat constructiva dels assentaments humans a laire lliure ubicats en les planries litorals i els enclaus de muntanya on
tamb socupa els abrics i cavitats, a ms de lescassa demografia, en definitiva aquests elements no ens
permeten aportar ms dades sobre aquesta poca. Els principals jaciments sn entre daltres: Vila Filomena
(Vila-real), Cingle de lErmita (Albocsser), Forat de Cantallops (Ares del Maestrat).
El descobriment de la metallrgia del bronze es remunta a uns 3.500 anys abans de Crist. Entre els 1600
i 1300 anys abans de la nostra era, el padr dassentament sofr un canvi radical, ja que a partir deixe
moment sinici una notable abundncia de petits poblats estructurats mitjanant una basta, per planificada
organitzaci de lespai i una incipient aparici darquitectura domstica. Els exemples que podem destacar
sn: Orpesa la Vella, el Torrell dOnda, lEreta del Castellar (Vilafranca del Cid), Torrell del Boverot
(Almassora), El Castellet (Fanzara), Vinarragell (Borriana), etctera.
Durant lpoca ibrica hi ha una ocupaci puntual de la zona costanera com passa al jaciment de
Vinarragell i Torre dOnda a Borriana, a ms de Torre la Sal a Cabanes, encara que les zones preferents de
lhbitat continuaven essent els espais elevats i fortificats; aix entre daltres citem el Puig de la Nau a
Benicarl, El Tossalet i lAssut a Borriol, o el Castellet de Fanzara al poble de Fanzara.
Cap a la meitat del segle VII a.C. els pobles pertanyents al bronze final suportaran un important canvi dorientaci en el seu desenvolupament, i aquest assolir un major ritme per la influncia dun poble que procedent de laltre extrem del Mediterrani entrar en contacte amb els pobles costaners, es tracta dels fenicis que
aportaren grans avanos tcnics. Al segle VI a.C. la iberitzaci est consolidada a Castell. Els grans assentaments amb habitatges de morfologia rectangular impliquen una concepci urbanstica completament nova
com tamb ho s el sistema constructiu, que consistia en una base de maoneria sobre la que salava una
paret de tapial o toves. Tamb apareixen nous rituals religiosos i sintrodueix la incineraci dels morts.
Leconomia rep un gran impuls amb linici de lacci de fondre el ferro, la base per continua essent lagricultura i la ramaderia. La introducci del torn terrisser inicia una producci molt caracterstica daquesta cultura
de la que destaquem la decoraci pintada com un element caracterstic daquest poble, junt a laparici de la
primera escriptura autctona de la pennsula.
18

El creixement demogrfic tingu com a conseqncia lampliaci de la quantitat docupacions al llarg del
territori de Castell, encara que lindret escollit era sempre en alt, existeixen tamb alguns poblats en planria. Podem destacar jaciments com Torre dOnda, Vinarragell, El Tirao (Borriana), El Boverot (Almassora), El
Castell (Onda), Castellet i lAlcdia (Fanzara), Montmir (LAlcora), etc.
A partir del segle I a.C. sinicia un llarg perode de romanitzaci que en lnies generals perdurar fins al
segle V d.C., essent aquest un moment en qu socuparen sobretot les zones planes per a lexplotaci agrria, com succeeix en Benicat a Nules, el Mas dArag a Ares del Maestre, Les Carrasques a La Jana.o El
Palau de Borriana
Els primers contactes importants amb el mn rom sesdevenen desprs de la derrota de les tropes cartagineses en la segona Guerra Pnica al final del segle III a.C.; quan comena una lenta conquesta que culminar en dos segles amb la total ocupaci de la pennsula. s a partir daquest moment quan els pobles
ibers adopten completament els costums romans. Laportaci de la cultura romana a la pennsula s sense
dubte importantssima; podem citar entre altres coses la fundaci de ciutats, la implantaci de xarxes de
camins, construcci de conduccions daigua, aix com la creaci de lleis, monedes, obres literries, noves tecnologies associades a la construcci, terrisseria, alimentaci, medicina, etctera.
Amb el canvi dera, Hispania passa a esser una part ms de limperi rom, utilitzant els mateixos costums,
tradicions, idioma, monedes, etctera, que tot el Mediterrani. Aquest panorama continua sense modificacions
importants fins als segles III i IV d.C. amb la irrupci del cristianisme que portar importants canvis sobretot
en la cultura i religi de lpoca.
En lnies generals, en el territori de Castell no hi ha cap nucli important dhbitat en poca romana si
exceptuem la pressumpta ciutat de Lesera a Forcall. El poblament es trobava disseminat al llarg de les vies
de comunicaci prximes a la costa (la principal era la via Augusta que tallava de manera longitudinal lactual provncia de Castell) en el que es coneix com villes rstiques i ports. Les principals es troben molt disperses: El Palau i Torre dOnda (Borriana), el Corral de Galindo (Vila-real), La Torrassa (Betx), la necrpolis
de Les Alqueries (Les Alqueries), etc.
El perode visigtic o paleocristi manca de dades fiables en tota la provncia. Fent s destudis ms generals podem pressuposar una continuaci en lhbitat, tal vegada ara s ms restringit i fortificat aprofitant lespai de les antigues villes romanes. A la provncia de Castell sn molt escasses les troballes daquest perode, prcticament ens trobem amb un buit entre els segles VI i IX d.C. Els nics assentaments que tal vegada
es podrien incloure en aquest perode sn la Punta del Cid (Almenara) i el Mont Mollet (Sant Joan de Mor).
Desprs daquest buit en el registre material se dna linici de locupaci musulmana de la provncia. Hi
ha una gran expansi de lassentament hum en totes les zones en general, tant de la costa com de linterior.
s interessant citar els exemples dalguns jaciments com el Castellet de Fanzara, on hi ha un hiatus docupaci des de lEdat del Bronze fins a lpoca musulmana. Bsicament se produeix un creixement en leconomia i la cultura de lantiga Hispania una vegada que els musulmans reutilitzen i amplien les vies de comuni-
19

caci, els canals de regadiu, les fortificacions, ciutats, etctera, que en molts casos es trobaven ja en franca
decadncia des de la caiguda de limperi rom. La diferncia ms important s que a banda de revitalitzar lassentament en planria amb les ciutats (madines) i alqueries, tamb ampliaren de manera important les fortificacions de poblats de muntanya i castells (husun), que en les etapes anteriors eren totalment absents.
La pennsula adopta una altra vegada un nou idioma i una nova cultura aix com un sistema administratiu i legislatiu que marcaran la histria al llarg de ms de set-cents anys. Alguns dels principals jaciments sn
les alqueries de Beniham o Vinarragell (Borriana) Seca (Vila-real), els assentaments fortificats del Castell
(Onda), Espadilla, lAlcdia (Fanzara), Argelita, etctera.
Amb la conquesta islmica shan documentat una ms gran quantitat de restes, des de castells i torres
fortificades a la part ms elevada dels cims fins a petites poblacions, alqueries i ciutats com Borriana, Artana,
etc. A ms, sha constatat una ocupaci molt ms completa en lmbit comprs entre la costa i linterior de la
nostra provncia.
La conquesta cristiana, en un primer moment fins a aproximadament el segle XIV, suposa una suplantaci sobre lantiga ocupaci musulmana, iniciant-se posteriorment una ms gran ocupaci de la zona costanera. Respecte a linterior de la provncia es perllonga la repoblaci fins a les darreries del segle XVI.
Les transformacions sn puntuals, la creaci de nous nuclis de poblaci disseminada com Bonretorn (Les
Alqueries), Carabona (Borriana) o noves ciutats com Nules o Vila-real i en casos ms particulars el trasllat a
la planria dassentaments de muntanya com s el cas de Castell. Els habitatges tamb canvien ben poc,
prcticament podem dir que els canvis ms importants sn de tipus religis, cultural i administratiu.
Amb lexpulsi dels moriscs (1609) sembla que sinicia un procs de decadncia per part de les unitats
dhbitat de linterior de la provncia que no es recuperar a nivell de poblaci fins bastants anys desprs. Des
daleshores, aquestes comarques nicament socupen amb certa importncia en perodes dinestabilitat com
la Guerra de Succesi, la Guerra de la Independncia, les Guerres Carlines, etc. Amb la qual cosa el litoral
mant un major desenvolupament fins a lactualitat.
20

III. ELS CONCEPTES BSICS
Abans dentrar en lanlisi del treball de camp es fa necessari acotar i puntualitzar les definicions dels
vocables que anem a dutilitzar, amb lobjectiu dunificar criteris, a ms de facilitar i millorar la qualitat de les
dades a obtindre.
El primer de tot consisteix en explicar com hem agrupat la documentaci sobre lhbitat rural, sia temporal o
permanent en la zona, sia analitzant els elements o estructures complementries. Per aquest motiu s important
concretar, com ja sha esmentat abans, algunes de les referncies que utilitzarem de directriu al llarg de lestudi.
III.1.a. - DEFINICI DELS TIPUS DARQUITECTURES:

-
MAS o MASIA: Explotaci agrria tradicional preferentment de sec, que es

centra en un habitatge bastit en funci daquesta explotaci.
ALQUERIA: Mitjana o gran explotaci agrria, generalment de regadiu.
Normalment t un pis i landana o espcie de graner, per hi pot haver tamb
dos pisos, el primer dels quals es destinava antigament al sojorn dels senyors evolucionant desprs cap a una esttica de carcter palat.
CASA DOCI: Villa de recreu, al camp, ms o menys luxosa.
VENTES: Cases situades a la vora dels camins, que unien els pobles per
donar allotjament als viatgers, llauradors i carreters.
CORRAL: Pati destinat al bestiar, on lhbitat hum s estacional, i lhabitatge ocupa, gaireb sempre, un espai mnim.
POBLATS: Nuclis o agrupacions de diferents unitats dhbitat rural que es
troben units tant dins un mateix concepte arquitectnic com funcional. Est
formada pels habitatges, amples quadres i corrals. En algunes ocasions
tenen esglsia o capella separada de la casa principal.
III.1.b. - DEFINICI DELS TIPUS DESTRUCTURES:

PORXO: Cobert de teules, fustes, palla, canys, etc., sostingut per pals o pilars dobra.
CORRAL: Pati clos immediat a la casa, destinat al bestiar.
PALLISSA: Entresl utilitzat per a disposar els estris de llaurana.
QUADRA: Lloc tancat a peu pla destinat al bestiar. Estable de cavalls o muls.
PATI: Espai clos i descobert a linterior de la casa o al costat dun edifici.
GRANER: Lloc on es guarda el gra.
21

TERRASSA: Espai de terreny pla i elevat per prendre el sol o la fresca.
TORRE: Construcci ms alta que ampla, allada o sobresortint duna edificaci,
amb funcions de vigilncia o de comunicaci visual.
ORATORI: Capella privada destinada a fer-hi oraci.
Lanlisi dels dissemblants tipus dhbitat rural reuneix els segents conceptes: espai geogrfic, evoluci
histrica, tcnica constructiva i funcionalitat. Pel que respecta al marc geogrfic, aquest ja ha estat definit. s
important matisar ara que el marge cronolgic daquest treball arriba fins als primers anys del present segle,
puix tant pel que fa a levoluci urbana, pels importants canvis en les tcniques constructives en la utilitzaci
masiva del ciment, forjats, etctera, com pels nous conceptes urbanstics que shan introdut, tots aquests elements marquen una ruptura molt forta amb lhbitat rural tradicional, allunyant-se en conseqncia dels objectius del present treball.
III.2.-ANLISI DELS MATERIALS CONSTRUCTIUS:
1 - Arquitectura de terra:
1.1.- Tova
1.2.- Tpia o tapial
1.3.- Rajola
2 - De composici ptria:
2.1.- Maoneria
2.2.- En sec
2.3.- Amb morter (argamassa)
2.4.- Pedra treballada (carreus)
2.5.- Mixta (amb qualsevol daquests components)
3 - Fustes
4 - Components metllics
5 - Components mixtos, canyissos, etc.
22

III.3.- DESCRIPCI ARQUITECTNICA:
- LA CIMENTACI4
1.- Tipus de sl on sassenta ledificaci:
- Roca
- Graves
- Argila
- Fangs
- Terreny orgnic
2.- La cimentaci:
- Contnua o correguda
- Discontnua. Sabates allades per a bigues i pilars
- Pous
- Pilots
- Llosa de cimentaci
- LESTRUCTURA
I.- Elements verticals
- Murs
- Scols
1.- Parament
- Intrads
- Extrads
2.- Coronament
- Cornisa
- Cavall dun mur
- Escopidor
- Gotassa
4
Es tracta dun extracte de la norma bsica Mv-101/1962. AE-88.
23

3.- Tipus de mur (segons lorganitzaci constructiva)
- Homogenis: Caravista, aparellat, en palomar.
- Mixtos
4.- Tipus de mur (atenent a la forma geomtrica)
- Recte
- En tals
- Esglaonat
- Decorat
- Mixt (diferents tipus)
5.- Tipus de mur (per la seua funci)
- De cerca
- De subsl
- De cimentaci
- De faana
- Mitjaner
- De crrega
- De sustentament
- De contenci o de pressa
- De revestiment
- Tallafoc
- De sanejament
- Cortina
- Contrafort
6.- Com a elements de distribuci
- Barandats
- Paredons
7.- Buits en els murs
- Finestres o finestrons
- Portes
24

- Balconades i balcons
- Sageteres
II.- Elements horitzontals:
1.- Bigues
2.- Sls
- Tipologia (segons la disposici)
Soga
Espina
Geomtric (circular, ellipsodal, rectilini)
Irregular (a base de fragments)
- Materials
Pedra: lloses, cdols, grava
Rajoles
Terra
Taulell
- Paviments
Regulars
Irregulars
Decoratius: Mosaic figurat, abstracte o colors
III.- Elements amb inclinaci:
1.- Rampes
2.- Escales
- Esglaons i replans
- Nombre
- Materials
- Disposici
3.- Estructures sustentants
25

- LA COBERTA
- No resta coberta
- Fragments (especificar)
- Tipologies:
- Simples (una o dues aiges)
- A quatre aiges
- Polidrics
- Compostos
- En forma de volta
- Cpula
- Materials de cobriment
- Teules (planes o corbes)
- Canys
- Terra
- Taulell
- Fusta
- Canalons
- Terrats
- ALTRES ELEMENTS
- Arcs
- Forma
- Superfcie
- Funci
- Voltes
- Forma
- Superfcie
26

- Elements ornamentals
- Situaci
- Descripci
- Elements exempts
- Pous
- Desaiges
- Squies
- Basses
- Llars de foc
- Altres elements especfics (dipsits, cellers, etc.)
- HISTRIA CONSTRUCTIVA
- Elements originals:
- Estructurals
- Decoratius
- Elements afegits:
- Estructurals
- Decoratius
27

IV. EVOLUCI ARQUITECTNICA DELS TIPUS DESTRUCTURES
TIPUS ALQUERIA/MAS SENZILL

FUNCI - HABITATGE AUXILIAR DEL TREBALL AGRCOLA
Una nica crugia5 s lelement arquitectnic bsic de construcci sobre la qual sala tota larquitectura.
Es tracta duna construcci utilitzada generalment com a habitatge auxiliar del treball agrcola i com a indret
ocasional dhabitaci.
El tipus bsic s una construcci quadrada o rectangular que t els murs portants de maoneria. Aquests
murs defineixen la faana principal i la posterior i el cos duna sola planta, tractant-se majoritriament dunes
arquitectures relativament senzilles. La porta daccs principal sobri generalment centrada en la faana.
Comprn un sol espai global format per lhabitaci amb la llar (rac del foc), que es relaciona directament amb
lestable.
Entre les diferents possibilitats pot disposar duna entreplanta amb la funci de pallissa on sarriba per
una escala de fusta, i que pot utilitzar-se com a dormitori ocasional o magatzem. Una altra possibilitat s existncia dun espai intermedi entre linterior i lexterior de ledifici; aix, davant de la faana principal poden aparixer porxos o rfecs amb coberta vegetal (emparrats), porxos de pedra vista o dobra, o porxos amb pilars
on lestructura descansa sobre bigues de fusta damunt dels pilars o cobertes de teulada.
En general presenten dues maneres de coberta: simple a una aiguavessant a la faana posterior i majoritriament coberta a dues vessants amb front a la faana. Lestructura portant s de biguetes de fusta. El
canys de vegades sutilitza per construir el pla de la coberta i de vegades tamb en la subdivisi dels espais
interiors.
Aquest tipus presenta una pobre varietat delements tipolgics, normalment es tracta de construccions
senzilles que responen a una absncia en la planificaci. En canvi, s tenen un clar lligam amb les necessitats purament funcionals que sn les que darrerament ocasionen ladopci en la prctica daquest model nic.
Sn unitats de tamany redut que tamb responen com a testimoni de la transformaci produda en leconomia, especialment el canvi del sec al regadiu, passant a obeir a una ocupaci purament temporal.
s difcil establir una data absoluta per a aquestes construccions, per en canvi podem parlar duna cronologia relativa de desenvolupament que aniria des del final del segle XIX fins a linici del XX. Labsncia
dmbits concrets i especialitzats per al corral, el graner o la residncia secundria, per un costat; juntament
amb la brutal disminuci de lespai destinat a lhabitatge, semblen assenyalar la prdua de les funcions de
residncia permanent.
5 La crugia s definida com lespai que est construt entre dos murs de crrega parallels sobre els quals descansa un forjat (REY
AYNAT, 1990).
28
TIPUS ALQUERIA/MAS SIMPLE

FUNCI - HABITATGE AUXILIAR DEL TREBALL AGRCOLA
El primer pas en levoluci de lalqueria o el mas senzill s leliminaci de la cohabitaci entre les persones i els animals en com. Lestable est fora de lespai de lhabitatge i se situa generalment al seu costat
adossant-se a una de les faanes laterals o a la faana posterior, amb un accs independent. La planta baixa,
que s generalment quadrada o rectangular, s lespai principal de larquitectura. Tamb se substitueix lentreplanta o pallissa per una estructura ms complexa a partir de la creaci duna segona planta, que pot passar a ser el dormitori principal. Sespecialitzen les estances: menjador, dormitori, cuina, quadra, corral, etctera. La faana principal es valora ms sobre la resta de faanes, presentant de vegades una profusa decoraci pintada o algunes motllures estucades.
Quant a les possibilitats que ofereix aquest tipus, lespai interior se soluciona amb una o dues plantes. La
primera pot correspondre a lespai dhabitaci i la segona es dedica a lemmagatzematge, i eventualment de
dormitori o a la inversa. El tractament del porxo o rfec com espai filtrant i com un element darticulaci amb
el conjunt est millor representat en aquest exemple que en el tipus senzill.
La porta es mant centrada en la faana i respecte a la coberta de ledifici la forma ms usada s la teulada simple a doble vessant, de vegades amb un remat en forma de front. A partir daquest tipus tamb es
troben solucions a quatre aiges, emfasitzant aix la volumetria de ledifici.
El creixement lateral s el que se produeix en un gran nombre de casos i de manera ms espontnia.
Sadopta aquesta soluci en pretendre ampliar la superfcie de la casa destinada als estables i magatzems.
Aquest tipus dampliaci consisteix en afegir al cos de ledifici principal una crugia parallela a la ja existent.
La coberta daquestes ampliacions generalment continua la lnia de teulada de ledifici principal. El creixement
per la part posterior de larquitectura t lloc afegint una nau en sentit perpendicular a les crugies principals.
Aquesta ampliaci ser destinada tamb als estables, als corrals o als magatzems. La faana s la part de
ledifici que experimenta menys canvis. Aquestes reformes acostumen a ser de carcter ornamental ms que
de tipus funcional: ampliaci de les finestres o transformaci en balcons. Daltra banda, est laddicci opcional dun nou cos senzill, la cuina.
Els elements constructius tenen relaci amb estructures contempornies, ms concretament de finals del
segle XIX o inici del XX. Ledifici s de mitjanes dimensions i, sense dubte, conformaven un nucli autosuficient.
Amb el canvi produt en lexplotaci agrria tradicional ha suportat una srie de modificacions estructurals, essent les principals documentades les segents:
- Obertura de noves finestres en els cossos superiors de la faana davantera
(algunes amb enreixats).
- Utilitzaci de la planta inferior com a espai funcional: cuina, rac del foc,
indret per al pou, etc.
29

-
Compartimentaci de la segona planta, reservada normalment per a les habitacions.

- A linterior de ledifici t lloc laplicaci de decoraci mural senzilla: sanefes
pintades amb motius geomtrics o florals, scols pintats, etc., o la presncia
de petits oratoris en les faanes: pannells cermics amb la imatge del sant
pintada sobre manisetes.
Als elements que modifiquen lobra ja existent, sumem els departaments que sadossen a lestructura
principal. Aquests estan construts amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres travades amb fang o morter
descassa consistncia. Les estances corresponen principalment a:
- El corral.
- Els magatzems i dipsits dels estris.
- Lindret reservat al pou.
- EXEMPLES: ALQUERIES DE TADEO (BORRIANA)
Sn abundants els exemples representats al llarg de la comarca de la Plana, ens limitarem per a citar
aquesta construcci edificada en les proximitats de la Torre de Tadeo, en el mateix municipi de Borriana.
La planta baixa correspon a un espai global, en aquest cas el pou es troba en el seu interior (i no en lmbit exterior immediat com altra opci) junt a la cuina; possiblement aquesta estana sutilitzara com a vestbul i menjador. Aquest plantejament implicava que els animals i els estris per a llaurar tindrien cabuda en una
habitaci adossada, per independent de lanterior. El primer pis, que apareix compartimentat en dos o tres
departaments ms, est relacionat funcionalment amb les habitacions dels propietaris.
TIPUS - ALQUERIA/MAS COMPLEX

FUNCI - GRAN EXPLOTACI AGRCOLA
- CARACTERSTIQUES GENERALS:
Es tracta bsicament duna arquitectura dhbitat permanent. Aquest tipus es fonamenta en una estructura de murs de crrega que generalment sn parallels a la faana amb un eix transversal. Sobre el tipus
bsic poden aparixer notables variacions. La coberta se soluciona a dues aiguavessants i arriba a conformar de vegades una faana rectangular apasada. Ledifici s valorat com un volum exempt, amb el tractament de les quatre faanes.
- ASPECTES FUNCIONALS
En aquestes construccions la planta baixa pot allotjar duna banda lhabitatge dels masovers i un espai
deambulatori o de recepci, mentre el primer pis est ocupat per la dels propietaris, presentant de vegades
30

una profusa i rica decoraci parietal, llars de foc, sostres elaborats amb fustes nobles i la introducci delements com rajoles per al sl dexcellent qualitat. El segon pis ja sol correspondre a edificis situats en explotacions agrries de certa importncia. Les estructures dels corrals tamb mantenen unes formes canniques.
Algunes cases disposen de capella en una habitaci ben diferenciada i situada a prop de lentrada principal.
Entre les possibilitats que ofereixen, les ms complexes augmenten el nombre dobertures en totes les
plantes, el pla de la faana pot estar coronat pels buits del graner i pel rfec de la teulada. La primera planta pot adoptar el balc enrasat o amb volads. En ocasions apareixen solucions amb pati per a la construcci de la casa. Aquests edificis solen ser posteriors a 1850 i shi observa la influncia darquitectures suburbanes, aproximant-se ms a la idea de casa doci o villa destiueig.
En aquests tipus la construcci de la torre, en el cas que es tracte dun element de composici duna
alqueria, representa una altra evoluci important. La torre es mant centrada, solucionant el problema de la
coberta, que passa a construir-se composta o a quatre aiges, els murs portants passen a situar-se parallels
o perpendiculars a la faana. En aquest edifici podem observar la incorporaci dun nou element, la terrassa,
molt prxima tamb a les cases doci i en la lnia de les transformacions que tenen lloc a principis de segle
en larquitectura tradicional.
Pel que fa als elements adossats, en gran part corresponen a rees funcionals, com s el cas de la cuina,
el magatzem i/o els corrals; nicament en comptades ocassions hem trobat habitatges annexes.
Aquest model t unes variants bsiques, que descriurem a continuaci.
EXEMPLES: ALQUERIA DE SANT ALBERT (VILA-REAL)
Es troba a la partida de Carinyena del terme municipal de Vila-real aquesta alqueria anomenada tamb
dels Frares. Quant a la procedncia s ben poc el que es coneix exceptuant algunes referncies. J. D.
Bautista, basant-se en lestudi del topnim dels Frares i en el fet que lesglsia tenia en aquesta partida nombroses propietats, indica que aquesta circumstncia podria parlar de la primera possesi per part de lordre
carmelita, puix Sant Albert port els hbits daquesta ordre religiosa.
Pel que fa a les caracterstiques estructurals de lalqueria t una faana de grans dimensions. Dalt de la
porta principal, realitzada amb pedres treballades, hi ha la data de construcci: 1749. Destaca tamb una
gran balconada rectangular que apareix tancada per un forjat de ferro. Una segona porta situada a lesquerra dna a lhabitatge dels masovers tamb amb el seu corresponent balc i forjat de ferro. Ambds costats
de la balconada central estan ocupats per sengles rellotges de sol (Bautista Garcia, 1984). Lalqueria apareix
conformada per dues plantes amb coberta a doble vessant; a lexterior per un ampli corral i un pati amb pessebre, en lactualitat totalment destrossat. A linterior de la planta baixa hi trobem les segents estances: primer el vestbul amb el sostre de cabirons de fusta i parets pintades en groc i formant una decoraci geomtrica, vegetal i a base de plaques de marbre negre. A travs duna porta de mig punt es pot accedir a lhabitaci que sutilitz com oratori dedicat a Sant Albert del qual noms es conserva part de la profusa decoraci
31

mural amb la part corresponent al scol que imita plaques de marbre. Molt deteriorat trobrem tamb laltar
destinat a la realitzaci de la missa. A laltra part daquesta planta baixa est lespai reservat per als masovers amb vestbul (que presenta un sl realitzat amb xicotets cdols de riu), la cuina i una habitaci tancada.
Tamb shi troben quatre habitacions funcionals una de les quals est reservada al pou. En la primera planta trobem tres dependncies ms, la denmig dna pas a les sales ms luxoses i al com; a lesquerra un
xicotet sojorn per a les visites amb les parets i sostre amb pintures murals. Unes representaven cortines blanques llistades en blau que penjaven duna barnilla. El motiu ms bell corresponia al del mur que dna a lescala, una marina amb motius venezians i colonials amb personatges vestits segons la moda de la meitat del
segle XIX (Bautista, 1984). A les altres habitacions els motius decoratius representen perfils de marcs pintats
a les parets amb els angles reblerts de diferents calligrafies. Per finalitzar amb el primer pis, la darrera estana correspon a la cuina i les habitacions dels criats. Finalment, la planta superior amb la reforma corresponent a aproximadament mitjans del segle XIX lutilitzaren els darrers propietaris com a espai per emmagatzemar el conreu, a ms de fer s com a criader de petits animals (Bautista, 1.984).
LALQUERIA DE BOU (VILA-REAL)
Situada en la partida de Carinyena al mateix terme municipal de Vila-real, el seu origen tamb ens resulta desconegut, per podria relacionar-se amb el gran propietari en Fernando Bou Gasc, autor en 1879 del
llibre Estudio sobre el naranjo, limonero y cidro. Segons E. Obiol (1987) la delimitaci de tota la finca per palmeres en tots els vrtex i la gran quantitat de frutals que hi havia a partir del segle XX recolzen la hiptesi.
Poc desprs, en 1927, Luis Oliag Miranda propietari de Valncia i amb vries possesions rstiques a Vila-real
vengu la finca per parcelles de tres a sis fanecades a diversos colons arrendataris. Posteriorment, lalqueria va esser un lloc de refugi durant la Guerra Civil de 1936 per a un grup religis de Vinars. Desprs recoll una de les primeres granges de porcs del municipi (OBIOL MENERO, 1987).
Estructuralment es tracta dun edifici de notables dimensions, amb capella i nombrosos pous i basses per
al reg. El fet ms destacable s junt a la gran abundncia dhabitacions i estances, la presncia de dos
comuns, dues cuines, nombroses dependncies funcionals, rics models de rajoles per al sl de les quals totes
les pintades a m han desaparegut i la presncia duna torre centrada que permet controlar visualment la planria immediata. A ms, les habitacions presenten unes riques decoracions pintades a base de diversos perfils de marcs i calligrafies.
SUBTIPUS ALQUERIA/MAS COMPLEX AMB TORRE

FUNCI GRAN EXPLOTACI AGRCOLA
Correspon a una estructura defensiva de forma turriforme dorigen baixmedieval (Torre de guaita), on lalria de vora les tres plantes destaca sobre la resta dobres adossades, que nicament en casos excepcio-
32

nals superen les dues alades. Els elements histrics estan vinculats amb torres dpoca medieval (segles
XIII-XV), i fins ara no hem documentat en les torres defensives contrudes en moments posteriors adossaments que parlen dun hbitat relacionat.
Aquest tipus de reutilitzaci s sobretot exclusiu de lhinterland de la franja costanera, ja que les torres
responien a una data en qu la pirateria estava augmentant, la qual cosa provocava la necessitat de disposar dun veritable indret dobservaci en les planries.
Les transformacions suportades per aquests elements histrics sn notables, en la majoria dels casos es
tractava destructures que disposaven duna tercera planta desteulada i practicable, amb parapet i alguns
merlets del tipus clarament defensiu. Ara les cobertes es construeixen a una, dues o quatre aiges.
Juntament amb aquesta, les principals modificacions documentades sn les segents:
- Encegament de sageteres i petites finestres en els cossos superiors, per
mantenint els elements monumentals: carreus en la porta, cornises de pedra,
pedres esquadrades en el scol, etctera.
- Obertura de grans finestrons i balconades en els cossos superiors, tancades
amb forjats, especialment en la planta intermdia.
- Utilitzaci de la planta inferior, lantiga quadra amb menjadora, com espai
deambulatori o de recepci.
- Compartimentaci de la segona planta i construcci descales de morter de
cal i rajola, per tal daccedir a la darrera planta, i de vegades per a laccs
de la primera a la segona. Recordem que en els elements defensius turriformes s molt habitual lexistncia descales de fusta mbils utilitzades com
a mesura estratgica i de seguretat.
- s duna profusa decoraci mural, construcci de llars de foc i la introducci
delements nous com baldoses, taulells o rajoles pintades a m per al sl.
- Adopci denreixats de forja a les finestres a ms daltres elements decoratius
a lexterior. Per exemple: rellotges de sol, cornises de pedra, portes amb fustes nobles, escuts nobiliaris o la data de construcci sobre la porta principal.
Quant a les diferents possibilitats que ofereix aquest subtipus, la primera planta pot correspondre a lespai dhabitaci i la segona es dedica a lemmagatzematge i eventualment de dormitori o a la inversa.
Als elements que modifiquen lobra ja existent, que sense dubte fan que siga considerat com a nucli principal dhbitat, hem de sumar els que sadossaren a lestructura principal. Sn sobretot estructures duna
planta i construdes amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades, totes travades amb fang o
morter descassa consistncia. Les estances corresponen principalment a:
33
La cuina.
El corral.
Els magatzems (de gra i altres productes) i els dipsits per als estris.
Les estances secundries dhbitat i pallisses.
Lindret per al pou.
EXEMPLES: LA TORRE DE TADEO (BORRIANA)

Estructura turriforme que apareix en el terme municipal de Borriana, al noroest de la poblaci. Les caracterstiques de la torre sn les segents: presenta una planta quadrada de 6,40 metres de costat. Lalria dels
murs s de 9,60 metres. El portal est orientat al sudoest. Els paraments exteriors tenen elements de pedrapiqueria, que reforcen sobretot les cantonades i el portal, acompanyats duna fbrica de maoneria. No obstant aix, lelement de lobra de reforma que presenta major inters s la coberta piramidal a quatre aiges i
amb teula corba. A linterior trobem a la planta baixa una volta de can. El sostre de la segona planta est fet
amb cabirons per finalitzar amb lesmentada coberta piramidal. Aquesta s lestructura que es conserva en
lactualitat, encara que podem descriure uns petits vestigis que indiquen que adossades a la torre hi havia
altres construccions. Sobr a la planta baixa una segona porta, al parament nord de la torre, que connectava amb lespai reservat per a la cuina, encara es pot constatar la presncia de la xemeneia; a ms de dos
grans balconades que es tanquen amb els corresponents enreixats de forja a la primera planta. En lmbit
ms immediat a la torre, a uns tres metres de la porta principal, hi havia un pou daigua del qual ja no hem
pogut apreciar cap vestigi.
Alguns autors afirmen que lantiguitat, atenent a la fbrica de la torre, no pot esser anterior al segle XVI i
fonamenten la seva existncia, que est localitzada a ms de dos quilmetres de la costa, a la inestabilitat
que es produia en les terres litorals motivada per la pirateria i les guerres intestines (Mesado, 1991). Altres
estructures similars a aquesta les tenim dins el mateix terme municipal de Borriana en la torre i alqueria de
Calatrava, la torre del Castellano, la torre de Vinarragell o la torre de La Regenta.
SUBTIPUS ALQUERIA/MAS COMPLEX DORIGEN HISTRIC

FUNCI GRAN EXPLOTACI AGRCOLA
Es tracta dun element dhbitat dorigen histric, on lalria de vora les tres plantes destaca sobre la
resta destructures adossades que normalment no superen les dues altures. Els elements histrics corresponen a arquitectures dpoca medieval i/o moderna (segles XV/XVIII) de grans dimensions, amb sostre a doble
aiguavessant i pedres treballades, alguna delles esquadrades, en els scols, portes, finestres i en les cantonades de les estructures principals, configurant totes les dependncies un nucli autrquic.
34

Quant a les arquitectures ms antigues (dorigen medieval), entre les principals caracterstiques trobem
que al llarg dels anys se van modificant total o parcialment les estances i lorganitzaci interna, conservant
per lestructura exterior. Aquesta sencarrega de suportar els adossaments daltres estructures funcionals.
En un gran nombre dexemples, les estructures que safegeixen en dates posteriors intenten mantenir lesttica de la primera obra, sia en el perllongament de les lnies de faanes sia en la utilitzaci dels materials
constructius: essencialment carreus, rajoles, teules, cants de riu i pedres travades en sec o amb escs morter de cal. Les principals modificacions documentades sn:
- Encegament de les finestres en els cossos superiors i en les faanes laterals,
per mantenint els elements monumentals en la planta baixa: carreus a la
porta, les cornises, les pedres treballades en el scol, etc.
- Obertura de grans finestrons en els cossos superiors; els forjats sobretot apareixen a la planta intermdia.
- Utilitzaci de la planta inferior com a zona de pas o vestbul.
- Compartimentaci de la segona planta, utilitzada com dormitori; mentre la
planta superior t un s com a pallissa o graner.
Lhabitatge principal es concentra en la part ms antiga de ledifici essent, de manera general, ms alta
per menys espaiosa que la resta de dependncies adossades. Dins aquesta hi ha un espai deambulatori en
la planta baixa, amb amplis mbits o amb un nic lloc de pas o vestbul. Tamb pot servir com a dipsit de
materials ds continuat. La segona planta s la de les habitacions, amb una profusa decoraci parietal i amb
bastants habitacions que tenen una utilitzaci major en lestaci freda amb presncia de llars de foc.
Finalment, existeix la planta superior que s utilitzada com a graner o dipsit del conjunt deines per a llaurar; consta de finestres de tamany ms redut i est configurada per un gran espai per sota de la coberta.
A les estructures que modifiquen lobra prvia, que sense dubte sha de confirmar com a nucli principal
dhbitat, hem dafegir les que sadossaren a la casa principal, com succeeix en el model anterior. Sn normalment duna planta i estan construdes amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades, totes
travades amb fang o morter descassa consistncia.
Les estances corresponen principalment a:
- La cuina.
- El corral.
- Els magatzems i dipsits destris.
- Les estances secundries dhbitat.
- Lindret per al pou.
La diferncia entre ambds cossos daquesta unitat dhbitat tamb s molt destacada i fcilment identi-
35

ficable. Es tracta darquitectures utilitzades com a centres de grans explotacions agrries, que deixaren dutilitzar-se aproximadament durant la meitat del segle XX amb el creixement dels nuclis urbans.
- EXEMPLES: LALQUERIA DEL BATLE (BORRIANA)
Es tracta duna alqueria edificada el 1689 (Mesado, 1991) a la partida nord del terme municipal de
Borriana. Lhabitatge consta de planta baixa i dos pisos amb una coberta a dues aiges, a ms dun espai
reservat per als corrals que estan disposats en direcci est, actualment enderrocats fins arran de terra. La
faana principal est orientada cap a loest. La porta principal se situa a la meitat de la faana i est feta amb
pedres ben treballades, encara de la primera construcci. Dalt daquesta porta hi ha una gran balconada rectangular amb una barana de fusta que sembla pertnyer a les reformes posteriors realitzades a lhabitatge. A
ms, cada cantonada de la faana principal consta de dues mnsules de les quals nicament es conserva
una al marge esquerre.
La planta baixa est conformada per un vestbul a lentrada amb dues habitacions a cada banda; a continuaci a m esquerra es disposa lescala realitzada amb rajola, morter i llistons de fusta, que dna accs al
primer pis. Finalment, dues habitacions ms, que originriament funcionarien com a dipsits per als estris.
Desprs, la primera planta estava destinada a les habitacions dels senyors, consta de tres grans departaments i un xicotet sojorn. A la part ms alta de la casa apareix el graner, un mbit quadrangular destinat a
emmagatzemar el producte agrari.
Altres arquitectures similars en el terme de Borriana sn lalqueria del Madrileo, el mas de El Bar i lalqueria del Masquemao o L.alqueria de Caraboma
TIPUS - CASA DOCI

FUNCI VILLA ESTIUENCA
En lnies generals, aquestes construccions estan formades per una estructura de dues plantes i planta
baixa totes elles amb una disposici simtrica dels diferents buits de la faana, buits que generalment estan
remarcats per motllures geomtriques (rectangulars o circulars). Ledifici se situa en linterior duna parcella
que sutilitza com a jard i que sol presentar una frondosa vegetaci.
El pati s un element fonamental per a la construcci de la casa. Els edificis daquestes caracterstiques
solen ser posteriors a 1850 i en ells sobserva la notable influncia de les arquitectures suburbanes.
En aquests tipus la construcci de la torre representa tamb un element bsic en la composici de la
casa, que es mant centrada solucionant el problema de la coberta que passa a construir-se composta o a
quatre aiges. Els murs portants poden situar-se parallels o perpendiculars a la faana. En el repertori arquitectnic daquest edifici sincorpora la terrassa amb una rica balustrada generalment de cermica, en la lnia
de les transformacions que tenen lloc a principis de segle. Alguns dels trets peculiars sn els segents:
36

-
Abundncia delements decoratius en la planta baixa: la porta, les cornises,

les pedres treballades, el scol, etc.
Nombroses obertures i grans finestrons i balconades rectangulars en els cossos superiors de la faana davantera.
Dignificaci de linterior mitjanant una notable decoraci mural (geomtrica,
figurativa, floral, etc.), llars de foc, sostres amb fustes nobles i la introducci
delements com baldoses, mosaics o rajoles per al sl dexcellent qualitat.
Tractament de lexterior a travs de laplicaci delements a les quatre faanes i mitjanant una decoraci a base de pilastres, baldoses i mosaics de
pedra o rajoles per al sl.
Les estructures adossades sn normalment duna planta i estan construdes amb cantals de riu, restes
de rajoles i pedres fragmentades, totes travades amb fang o argamassa descassa consistncia. A diferncia
dels tipus anteriors, disposen despais oberts immediats a la faana principal, amb coberta en alguns casos.
Les estances corresponen principalment a:
- La cuina.
- El corral.
- Els magatzems i dipsits destris
- Lindret per al pou o caseta al marge.
Aquestes es construiren durant una de les poques de major enriquiment econmic de la comarca, per
donar fi mostrant els primers signes de decadncia i aband possiblement amb la crisi provocada per la
Guerra Civil.
EXEMPLES: LALQUERIA DE MEDRANO (VILA-REAL)
Arquitectura representativa pel que fa a la qualitat constructiva i seguiment de les normes generals de lart
neoclssic de la comarca, es localitza en la partida de Carinyena del terme municipal de Vila-real. Va ser propietat de Luis Medrano, gran terratinent de Valncia. Lhabitatge principal presenta una composici genunament neoclssica en lordre en les zonificacions de les plantes, la simetria de les faanes, consta duna faana exterior amb un front triangular destil neoclssic, una torre que es mant centrada i una coberta a quatre aiges. El pati est format per tres edificacions: la casa senyorial, la cotxera i lhabitatge dels criats. La
faana principal mirava al pati.
37

Quant a la decoraci, aquesta era molt rica: motius figurats que representaven dus mtics pintats al fresc
i decoraci vegetal policroma en els barandats de linterior de ledifici. La faana exterior presentava abundants motius estucats i posteriorment pintats.
TIPUS - POBLATS
FUNCI GRAN EXPLOTACIONS AGRCOLES
Quan parlem daquest tipus s necessari establir amb molta cura les caracterstiques que el determinen,
ja que els poblats poden portar a un marge de confusi amb altres unitats dhbitat ja semiurbanes, com
passa en els llogarets o pobles, per exemple. En lnies generals, sn grans explotacions agrries, generalment de nova planta, que estan formades per ledifici de lhabitatge principal amb estructura de planta baixa
i dos pisos, unes poques cases amb amples quadres i corrals i algun exemple amb esglsia o capella separada de la casa principal.
Aquests elements solen ser comuns a tots els poblats, no obstant aix, la seva disposici sobre el terreny
com la varietat tipolgica de cadascuna de les arquitectures canvien segons la comarca, documentant en
alguns exemples esquemes que presenten una manca total de traat original. Les unitats dhbitat no responen a un nombre predefinit, per generalment solen ser bastant nombroses, perqu com ja sha observat
qualsevol altre nucli rural pot contenir almenys dues parts molt diferenciades: la casa dels masovers i les
dependncies secundries. Sn clarament identificables, estiguen allades o adossades, i tenen elements
propis com el dormitori, la cuina, el corral, lhort i les habitacions dels dormitoris, entre daltres.
No hi ha constncia documental del possible origen de tots els tipus de poblats, si provenen dun nucli familiar o tal vegada surgeixen per necessitats socials o administratives. En alguns exemples, sn masos construts
en un moment en qu el conreu del ram era la major font de riquesa econmica de les comarques de linterior, al llarg del segle XIX i principis del XX. Daltra banda, en la zona de Castell sedificaren alguns poblats
de nova planta com gran explotacions agrcoles de sec, com s el cas de la colnia de Benadressa. De fet
en el moment dinterpretar algun dels poblats hi ha una carncia delements estratgics o altres dinfraestructura especfica que obliguen a configurar aquesta peculiar distribuci agrupada. Tampoc existeix un marge cronolgic precs, per les dates utilitzades podem mantenir-les entre els segles XVII/XVIII i principis del XX.
- EXEMPLES: MAS DEL ACEITE (MONTANEJOS)
Poblat que es troba al terme municipal de Montanejos, al nord de la provncia, en una xicoteta lloma
amessetada. Els camps immediats estaven dedicats al conreu del ram. Les arquitectures donaren allotjament a una trentena de vens que sespecialitzaren en la manufactura daquest producte agrari. Sn masos
construts en un moment en qu el conreu del ram era la major font de riquesa econmica de les comarques
de linterior, al llarg del segle XIX i principis del XX. Lespai est format per arquitectures destinades a lhabi-
38

tatge dels vinyaters; sn normalment duna planta, conformant un gran espai longitudinal on es concentra la
cuina amb la xemeneia (rac del foc) i les habitacions. Daltra banda, la resta de la superfcie edificada, aproximadament un ter, es destina a la transformaci del producte agrari que ve definit per xicotets departaments
cadascun amb una funci concreta en el procs de treball: el ram desprs de trepitjat restava uns dies als
pous circulars o cups (de dos a tres metres de profunditat per dos de dimetre), per tal dafavorir el procs
de fermentaci del vi; immediatament el vi passava a una pileta o llac don es recollia per al seu transport, en
botes i tonells; departaments amb premses de vi (gbies) comunicats amb un espai situat sota terra on hi ha
diferents models de basses de pedra, etctera.
Cada casa es troba perfectament individualitzada, amb cuina i habitacions. Est realitzada a base de
pedra travada en sec i una capa de revestiment de cal. Les estructures apareixen ordenades seguint un eix
longitudinal que creua pel marge esquerre lagrupaci, a ms dun altre eix perpendicular que el creua pel
centre. Cadascuna de les unitats dhbitat no s totalment autosuficient sin que hi ha una srie dactivitats
comunitries, com en el cas dels forns de pa.
SUBTIPUS - AGRUPACI EN CARRER CENTRAL
Les cases presenten planta baixa i primer pis, sembla que manquen de mas central o casa principal i
poden estar adossades o allades de sa respectiva estructura vena. Sn cases modernes o contempornies
(segles XVII/XVIII a XIX), de mitjanes a xicotetes dimensions, amb coberta generalment a doble aiguavessant i obra de maoneria. Es construeixen, segons la ubicaci geogrfica, amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades, totes travades amb argamassa descassa consistncia, a ms daltres realitzades
en pedra seca. La principal caracterstica s que les cases es troben al llarg dun eix longitudinal corresponent a un cam o carrer i sorienten en relaci a aquest.
- EXEMPLES: PUEBLA DE ARENOSO
Sn aquestes unes arquitectures vinculades a lactual nucli poblacional, composades dunes dotze cases.
Laspecte constructiu ms interessant es relaciona amb el fet que els habitatges sadapten a la pendent molt
pronunciada del terreny. Als elements descrits shan pogut observar tres cellers excavats sobre el propi
terreny amb sostre en forma de volta de can seguit i elaborats amb pedres esquadrades i carreus. Sn de
mitjanes dimensions. Cadascun dels habitatges consten de planta baixa i primer pis, essent minoritaris els de
tres alries. Tenen una coberta a una o doble aiguavessant. Totes disposen dun xicotet corral a la part posterior de la casa, essent aquest lmbit on sobri una porta secundria que dna accs a petites parcelles
destinades a conrear hortalisses o arbres fruiters. No totes les estructures disposen de balconades o finestres, la qual cosa no trenca amb la idea qu ens trobem amb uns masos configurats atenent a una estructura oberta de distribuci de lespai, eliminant tot aquell llen corregut que pot donar sensaci de tanca.
39

Els materials de construcci bsics han estat la pedra sense desbastar i la fusta. Blocs que apareixen travats amb fang, no havent rebut les faanes un posterior emblanquinat. La fusta s utilitzada per a lestructura portant, cabirons que han fet la funci de bigues per al sostre.
ALQUERIES DE FERRER (BORRIANA)
El nom dalqueries de Ferrer fa referncia al topnim duna partida rural situada en el terme municipal de
Borriana, al sud de la poblaci. Configura un xicotet hbitat amb una ermita coneguda amb el nom Ermita de
la Sagrada Famlia. Al principi, totes les cases presenten una coberta a dues aiges i estan realitzades a base
de pedres sense desbastar travades amb argamassa descassa consistncia. Com a conseqncia dobres
de reforma sedificaren altres construccions, generalment duna planta, que es recolzen sobre les primitives
estructures.
SUBTIPUS - AGRUPACI AMB PLAA CENTRAL
Es tracta de cases que tenen planta baixa i primer pis. No hi ha constncia de cap construcci principal
i presenten la faana davantera orientada cap a un punt cntric per conformar una plaa (com s el cas de
Los Molares a la localitat de Montanejos). Sn edificis construts en poca moderna o contempornia (segles
XVII/XVIII a XIX), de mitjanes a xicotetes dimensions, amb coberta a una o dues vessants. El material constructiu ms utilitzat s la pedra: cdols de riu combinats amb fragments de rajoles i pedres sense desbastar,
totes travades amb morter descassa consistncia.
El tret ms caracterstic s que cadascuna de les unitats dhbitat envolten un espai central i sorienten
en relaci a la plaa. Altres elements interessants sn els segents:
- Hi ha escasses obertures (finestres o portes) en la faana principal.
- Absncia absoluta dobertures en la faana posterior de les arquitectures,
configurant un pany de paret continuada, amb la clara intenci de crear un
allament de lespai interior respecte de lexterior.
- Lespai central pot correspondre, duna banda, a feines comunitries i daltra
a una major presncia de la ramaderia.
- EXEMPLES: ALQUERIES DEL PALAS (ONDA)
Arquitectures realitzades de maoneria que es troben en mal estat de conservaci, puix han estat afectades de manera notable pel rpid creixement del nucli urb dOnda. Els primers edificis es relacionen amb
departaments duna sola planta possiblement destinada a dipositar els tils de treball o a emmagatzemar el
producte agrari. Als extrems daquest mbit hem pogut diferenciar els diversos habitatges.
40

A nivell constructiu, en la faana posterior dels edificis sobrin molt poques obertures (en general petites
finestres en els cossos superiors) que tendeixen a representar un llen de tanca totalment corregut. Tamb
acostumen a aprofitar els desnivells del terreny per tal dorientar els accesos cap a linterior de lespai central. Finalment, encara que molt arrassat per obres de reforma posteriors, hem trobat un mur exterior sobre
el qual es recolzen probablement els corralets per a la cria danimals petits.
SUBTIPUS - AGRUPACI EN TERRASSES O BANCALS
Les edificacions estan orientades al migjorn (sud) i presenten una distribuci en terrasses amb planta
baixa i primer pis, encara que poden disposar duna habitaci semi-subterrnia, aprofitant lorografia del
terreny. Poden estar adossades o allades. Sn cases construdes en poca moderna o contempornia
(segles XVII/XVIII a XIX), de mitjanes a xicotetes dimensions, amb coberta a una o doble vessant. Els murs
i barandats han estat construts de maoneria i de pedra en sec.
Altres elements interessants sn:
- La primera planta pot adoptar el balc enrasat o amb volads.
- El pla de la faana pot estar coronat pels buits del graner.
- El creixement per la part posterior de larquitectura est limitat per la vessant
muntanyosa.
- EXEMPLES: LA ARTEJUELA (ARAUEL)
Agrupaci de cases edificada al terme municipal dArauel, en una de les vessants ms prximes a la
poblaci. Durant lpoca de major enriquiment econmic de la comarca aquest nucli allotj a una poblaci de
32 vens, que estaven distributs en vora quinze unitats dhbitat perfectament individualitzables. Aquestes
estructures gaireb totes tenen planta baixa i primer pis, reservant la segona per a les habitacions. Sn pocs
els elements de multiusuari que presenten, nicament vam poder diferenciar una font daigua, un forn comunitari, a ms de lesglsia que en lactualitat es troba totalment destrossada (noms resta laltar central i les
parets laterals). La tcnica constructiva emprada s la maoneria, amb alguna de les parets que conserva
una lleugera capa de revestiment de cal. Hi ha tamb un gran edifici amb nombroses finestres i sl de fusta
utilitzat com a collegi, essent aquest el moment en qu lindret centralitz lactivitat econmica i religiosa de
la zona, departaments similars no shan trobat en els nuclis ubicats en les immediacions.
41

V. ANLISI DELS ELEMENTS ESTRUCTURALS BSICS
A PORXO O RFEC
Es tracta dun cobert que pot ser de teules, fustes, canys, etc., sostingut generalment per pilars, que surt
ms enll de la faana principal i que apareix documentat normalment en les arquitectures ms senzilles.
Poden aparixer porxos o rfecs amb coberta vegetal (emparrats), porxos de pedravista o dobra o amb pilars
on lestructura descansa sobre bigues grosses de fusta damunt de pilars o cobertes de teulada.
En les arquitectures un poc ms evolucionades el tractament del cobert com espai filtrant entre lexterior
i interior de larquitectura i com un element darticulaci amb el conjunt estructural est millor representat que
en les edificacions ms senzilles. Aquesta soluci sadopta en pretendre ampliar la superfcie de la casa destinada a lhabitatge dels propietaris.
En el moment en qu sadopta la construcci del cobert la faana principal experimenta menys canvis que
altres solucions arquitectniques. Aquest nou mbit obert correspon a una etapa on la necessitat de controlar laccs immediat a larquitectura desapareix, puix la coberta disminueix la capacitat de visualitzaci dels
cossos superiors de la mateixa casa.
No podem parlar per duna adscripci cronolgica ben definida, ja que encara que el gros de les construccions que adopten el cobert es situa al final del segle XIX i principi del XX, tamb ha estat documentat en
arquitectures ms antigues com s el cas de lalqueria de Peir a Vila-real. Les tcniques constructives i els
materials sn molt variats i per tant difcils de classificar.
- EXEMPLES: VILAMONCARRO (ALMASSORA)
Est localitzada al terme municipal dAlmassora. El cobert o porxo s duna sola planta i est recolzat
sobre uns pilars quadrangulars de rajola. Constitueix un mbit que descongestiona la planta baixa, els apers
de llaurar i els animals continuen allats en un departament annex, una vegada que sha construt una xicoteta cuina en el mateix cobert, desplaant les activitats cap a linterior de ledifici.
B - PATI
Es tracta dun espai clos i descobert que pot presentar-se a linterior o al costat dun edifici. En ocasions
apareix en les arquitectures complexes que funcionen com grans explotacions agrcoles. Quan sadopta
aquesta soluci com element de composici dels edificis, solen ser posteriors a lany 1850, moment en qu
sobserva la influncia de les arquitectures suburbanes i saproxima ja a la idea de casa doci. En la villa
estiuenca el pati s un element fonamental per a la construcci.
Destaca sobre la resta delements adossats lexistncia del pati, les parets del qual no solen superar la
42

nica alria. Els elements constructius tenen relaci amb les arquitectures contempornies de finals del
segle XIX. Les principals caracterstiques detectades sn les segents:
- Presenta un accs exterior a travs duna porta destacada pel seu tamany i
un altre accs directe des de la casa.
- Obertura de finestres en els cossos superiors en relaci amb la part interior
que dna al pati.
- Utilitzaci de la planta inferior com a espai funcional directament en contacte
amb la zona de pati.
- EXEMPLES: ALQUERIA AL CAM ALMALAFA (ALMASSORA)
Es troba al terme municipal dAlmassora, al nord del nucli poblacional. Pel que fa als propietaris i a lorigen daquesta alqueria ens resulta totalment desconeguda, puix no ha estat possible trobar cap notcia en els
arxius municipals. Quant a les caracterstiques estructurals, consta de dues plantes i una coberta a dues
aiges. Lexterior est delimitat per lexistncia dun pati amb pou i el corral, utilitzat com a criader de petits
animals. Sobre la faana principal es recolza un cobert realitzat amb quatre pilastres de rajola, revestides amb
morter darena i cal, que venen unides per cabirons de fusta. Sobre la porta principal est construda una
balconada tancada per un enreixat de ferro, i als dos mrgens dues finestres ms. La planta baixa consta
dun espai deambulatori amb el sl, elaborat amb cantals de riu, i quatre estances: la primera amb xemeneia
que faria la funci dun xicotet sojorn, dues habitacions destinades als masovers, i finalment una quadra amb
una porta que desprs convertiren en finestra. Aquesta estana en un principi estava comunicada amb el pati.
La primera planta ve configurada per les habitacions dels senyors, un gran sal que dna accs a la balconada, i a laltre extrem la cuina. Totes aquestes habitacions presenten una rica decoraci pintada, amb els
scols imitant pedres de marbre de tonalitat negra i les parets amb pintures que representen perfils de marcs
pintats amb calligrafies en els angles.
Respecte al pati, situat a la part posterior de la casa, est composat de tres cossos ben diferenciats:
- Part coberta adossada a larquitectura, on es construiren bancs correguts i
xicotets armaris; posteriorment aquest mbit es tanca i passa a formar part
de lestructura principal.
- Cos adossat a la faana posterior separat de la resta del pati per un mur
duns tres metres dalria, amb el pou i un petit espai obert, possiblement
per a complementar lmbit funcional ja citat.
- Espai que en un primer moment disposa dun accs a travs duna porta
darc de mig punt que desprs es cega i es redueix a un passads lateral.
43

C - CORRAL
Aquest element es relaciona amb un pati clos immediat a la casa, destinat al bestiar. Es tracta tamb de
construccions generalment realitzades de pedra en sec o de pedra travada amb escs morter de cal, construdes sobre parets de planta rectangular.
El corral comena a desenvolupar-se a partir duna caseta de pastor (refugi), majoritriament de planta
rectangular. A aquesta estructura safegeixen les parets de tanca que sutilitzen per replegar i organitzar el
ramat. La planta del corral t tamb forma quadrada o rectangular. Els murs de tanca tenen una alria variable i es construeixen de pedra en sec ben ajustada. Les parets de les rees cobertes estan realitzades amb
pedres travades amb fang o morter de cal.
El corral est format per vries dependncies amb diferents divisions i subdivisions. Les casetes del pastor mai no arriben a tenir dues plantes i el ms habitual s que la coberta siga duna sola vessant inclinada
cap a linterior. No obstant aix, tamb hi ha exemples amb la coberta en forma de can seguit i amb un traat semicircular, com el corral de Galindo a la localitat de Vila-real.
Degut a la transhumncia total o parcial, aquests corrals nicament socupaven en la gran majoria dexemples durant moments molt concrets de temps. Lhabitatge t una escassa compartimentaci interior, amb
total absncia dobertures i respon a un nic espai global amb rac del foc.
- EXEMPLES: LA ALCUDIA (FANZARA)
Corral edificat al terme municipal de Fanzara, en realitat forma part dun conjunt de dos corrals de caracterstiques similars que arriba a reaprofitar elements anteriors associats a un jaciment musulm prxim i les
restes daltra edificaci totalment arrassada. Estan construts amb la tcnica de la pedra en sec combinada
amb ls de cabirons de fusta sense desbastar. Les rajoles i el morter sutilitzen per molt escassament.
Presenta grans espais rectangulars dividits per llargues arcades de mig punt i una menjadora coberta,
situada al parament nord de lestructura i perpendicular als arcs. En una segona fase sobri un accs lateral
i sedifica sobre lespai de la menjadora una zona amb habitacions i llar a la qual saccedeix per una escala
de maoneria, indicant lexistncia dun hbitat temporal.
D TORRE
Construcci que mant unes formes canniques, ms alta que ampla, allada o sobresortint duna edificaci, amb funcions de vigilncia o de comunicaci visual. Sol correspondre a edificis situats en explotacions
agrries de certa importncia. En aquests tipus la construcci de la torre com a element de composici, es
mant centrada, representa una evoluci important. Soluciona el problema de la coberta, que passa a construir-se a quatre aiges o composta.
En la casa doci la construcci de la torre representa un element bsic, en la lnia de les transformacions
de principis de segle.
44

E PALLISSA I/O GRANER
La pallissa s un entresl utilitzat per a dipositar els estris de llaurana on sarriba a travs duna escala
de fusta i que pot utilitzar-se com a dormitori ocasional o magatzem. s una de les escasses possibilitats de
qu poden disposar les arquitectures ms senzilles. En les arquitectures ms complexes se substitueix
aquesta entreplanta per una estructura ms complexa amb la creaci duna segona planta. Aquest segon pis
fa les funcions de graner i sol correspondre a edificis situats en explotacions agrcoles de certa importncia.
F MATERIAL CONSTRUCTIU: LA TOVA

Bloc de fang o argila de forma quadrada o rectangular, sovint pastat amb palla i assecat al sol. Emprat
per a fer parets en les arquitectures ms senzilles utilitzades com habitatges auxiliars del treball agrcola, ls
de la tova fa menys perdurable lobra, la qual cosa explica el fet que siguen molt escasses les troballes que
ha estat possible documentar en la planria litoral.
Daltra banda, la tova tamb limita el desenvolupament de lestructura, produint-se una disminuci de la
compartimentaci interior i reduint el nombre dobertures. Les cobertes presenten una construcci a una o
doble aiguavessant. Tant a la part exterior com a linterior de ledifici es dna un revestiment de les parets
amb morter de cal i arena, per tal de fer-los ms perdurables. Com s habitual en aquestes construccions,
lerosi i labandonament propicia el seu arrassament en un major grau que les que han estat realitzades amb
la tcnica de maoneria.
45

VI. CONDICIONANTS GEOGRFICS
A ASSENTAMENT A LA PLANRIA LITORAL
Levoluci histrica en locupaci i organitzaci del litoral, ents com la lnia de costa i lespai ms immediat, juntament amb la configuraci geogrfica daquest mateix espai han estat uns condicionants decisius en
la disposici del conjunt darquitectures rurals des de locupaci ms antiga de la zona, especialment a partir de la conquesta cristiana de la comarca de la Plana per part de la Corona dArag. Daltra banda, la clara
divisi entre la marjal, lhorta i el sec, no s ms que el fidel reflex de la prpia orografia del terreny, que presenta una pendent de la muntanya a la costa. Aix, entre daltres circumstncies el dessecament de la marjal va permetre ampliar lespai disponible per a ledificaci.
En primer termini, cal destacar que les transformacions que tenen lloc en lagricultura entre el final del
segle XIX i principis del XX estan emmarcades dins duna estratgia global per a tota la comarca de la Plana.
Aix, per exemple hi ha notcies de la transformaci del sec a Vila-real amb la perforaci dun centenar de
pous entre els anys 1890 i 1920, o el dessecament de la marjal de Borriana entre 1880 i 1910.
Un canvi daquestes caracterstiques en lesquema dassentament rural no shavia produt des de la conquesta per part de Jaume I. Aix, lemplaament de les unitats de poblaci ja estigu condicionat des de llavors en pel notable inters dels treballs agrcoles. Locupaci histrica de la zona depenia de la vena
Borriana en poca medieval. La documentaci parla de lexistncia de nuclis dassentament concentrat com
les alqueries dAlmalafa, Vinamargo, Vinatxell o Benirabe a Castell, les alqueries de Bellaguarda, Bonastre
o Bonretorn a Vila-real i les Alqueries o Llombai i Vinarragell a Borriana, entre daltres.
B ASSENTAMENT A MITJA MUNTANYA

Les arquitectures es troben en una zona intermdia entre les comarques naturals de la Plana i la del
Millars, amb una orografia totalment accidentada i montuosa. El paisatge de lagricultura tradicional on encara podem observar camps sembrats doliveres, est donant pas a conreus dhorta que aprofiten els escassos
alluvions del riu Millars.
Es tracta dun tipus darquitectura que assoleix una alria de dues o tres plantes. La casa principal destaca sobre la resta destructures que estan adossades, les quals normalment no superen una planta, essent
aquest lindret on es disposa per norma la caseta del pou. Els elements que sutilitzen estan relacionats amb
cases contempornies i modernes, dels segles XVII a linici del XX. Lestructura principal s de mitjanes
dimensions i en algun cas conforma un nucli parcialment autosuficient.
Representa generalment el canvi en lexplotaci agrria dun espai abans dedicat parcialment a la ramaderia. Les principals caracterstiques observades sn les segents:
- Hi ha escasses obertures en les faanes. De vegades hi ha balconades poc
destacades.
46

-
Utilitzaci de la planta baixa com a espai funcional: cuina, rac del foc,
magatzems, dipsits per als estris, etc.
El primer pis es reserva per als dormitoris.
La segona planta (quan existeix) sutilitza com a graner.
Junt a aquests elements hem trobat els que sadossen a la casa principal. Aquests sn normalment duna
planta i estan edificats amb cantals de riu, restes de rajoles i pedres fragmentades i travades amb fang o morter descassa consistncia. Les altres estances corresponen principalment al corral, lindret reservat al pou i,
quan cal, la bassa de reg.
- EXEMPLES: MASIA DEL PRAT (ONDA)
Edificaci realitzada al terme municipal dOnda. En la planta baixa nicament apareix la boca deixada per
la porta en la faana principal (zona demmagatzematge i processament); mentre que a la planta superior
(hbitat i lloc al mateix temps funcional) sobri un gran finestr damunt de la porta dentrada, a ms de dues
finestres en els extrems de la faana. En aquest exemple el pou es ceg fa escassament una dcada (segons
informaci de lactual propietari), mantenint una gran bassa de reg que sadossa a la casa principal. Tot ledifici est construt amb cdols de riu travats amb argamassa, cabirons de fusta per al sostre i coberta a dues
aiges amb el pla de la coberta feta de canys.
C. ASSENTAMENT EN MUNTANYA
El paisatge daquesta zona est marcat per les valls excavades pels rius Millars i Villahermosa. A lAlt
Millars fins al segle XVIII la ramaderia era molt ms important que lagricultura, com testimonien els abundants corrals i assagadors que es poden trobar al llarg de la comarca. Lespai conreat no supera el 10 % de
les terres cadastrades; hi trobem garroferes, oliveres i ametllers i petites hortes en les terrasses fluvials. El
mas de muntanya s una unitat dhabitatge on es dna una interacci molt forta i estreta entre la muntanya i
el treball de lhome. Aix, la interdependncia fsica entre la construcci, lhorta (de redut tamany), els camps
conreats de sec (amb bancals de cereals i oliveres), un poc de ramat i danimals domstics i el bosc s molt
important. Laprofitament del bosc i de la muntanya per part de les famlies que viuen al mas ha de ser determinant. Saprofita tota mena de llenya baixa, branques i argelagues que puguen tenir utilitat com a combustible, especialment per als forns de pa; saprofita tamb la cacera, es produeix a algunes localitats mel i en
altres cal per a la construcci, com passava fa uns anys a Fanzara.
En lnies generals, podem establir diferents subtipus bsics de masos de muntanya, atenent a lespai que
ocupen i a la seva funcionalitat. En totes les arquitectures augmenta ls de parets de cantals de riu i pedres
travades amb fang en detriment de la rajola i la pedra treballada. Predomina ls del canys per als barandats
47

interiors. El sl es caracteritza per una constant necessitat danivellament realitzat amb reblits de terra i lloses de pedra molt compactades. Bona part del sl de les plantes superiors es realitza amb rajoles i els sostres amb troncs de fusta (generalment sense treballar) travats amb morter i amb una capa de terra. Les escales daccs a la resta de plantes, per norma, utilitzen materials similars.
D. ASSENTAMENT A LA VALL DEL RIU
Apareixen arquitectures enclavades en el fons de les valls fluvials, possiblement en un intent dexplotar
les petites hortes que permeten les limitades terrasses. Les caracterstiques tipolgiques sn semblants a les
de mitja muntanya o de planria, amb la diferncia que el corral adossat s major que en aquestes.
Resumidament les caracterstiques principals sn:
-
Hi ha escasses obertures en les faanes. En alguns exemples shan trobat

balconades poc destacades.
Utilitzaci de la planta inferior com espai funcional de lhabitatge: cuina,
recepci, etc.
Compartimentaci de la segona planta, utilitzada com a indret reservat per
als dormitoris.
La tercera planta (quan existeix) sutilitza com a dipsit de gran part del producte agrari.
Departaments annexos: corrals, dependncia per als estris i daltres elements agrcoles.
- EXEMPLES: CASETA DEL PANAL (CIRAT)

Mas ubicat al terme municipal de Cirat, que aprofita lescs conreu de regadiu possible en el seu entorn
ms immediat.
E. ASSENTAMENT EN LA VESSANT MUNTANYOSA

Sn arquitectures ubicades en les vessants de la muntanya, com passa en el cas del poblat de Los
Catalanes a Aranyuel. Sn cases de tamany menut possiblement per la dificultat de construcci en el moment
del trag dels materials i per la difcil accesibilitat. Resulta molt difcil interpretar la funcionalitat, puix manca
dunes caracterstiques definitries, aix quasi sempre hi ha una absncia de grans espais destinats a lemmagatzematge dels productes agrcoles o ramaders. Les principals caracterstiques sn:
- T lloc un aprofitament de la prpia vessant de la muntanya com faana posterior de ledifici.
48

-
Lhabitatge la majoria de les vegades t planta baixa i primer pis, amb escassa compartimentaci a linterior i una absncia dobertures.
El corral configura un espai compartimentat molt redut.
Escassa decoraci, tant exterior com interior, quan existeix est molt limitada
a certs elements de la porta i la cuina.
- EXEMPLES: MAS DE BALADRE (FANZARA)

Mas situat al sud de la poblaci de Fanzara. Presenta planta baixa amb corral adossat, cobert per a lutillatge agrari al marge esquerre i un xicotet rfec a la banda contrria. Lhabitatge es concentra en la primera
planta, amb una nica habitaci per al sojorn, llar de foc i escudeller dobra junt a lescala.
La faana posterior de larquitectura correspon a la roca mare de la muntanya, utilitzada parcialment per a
recolzar el pis de la primera planta i lescala interior. El sl sobre el qual sassenta, tant com lespai immediat
correspon a un aterrassament artificial. Ledifici est fet a base de pedra travada amb argamassa i presenta
tamb un revestiment del mateix material. Sobre la porta dentrada a la casa hi ha un balc i dues obertures.
F. ASSENTAMENT EN CIM
Es troba a la part ms elevada dun cim o xicotet tossal, la qual cosa permet una major ocupaci de la
superfcie. s interessant assenyalar que en casos puntuals reaprofiten altres elements constructius associats a moments culturals anteriors que ocupaven el mateix indret: des de jaciments ibrics, estructures islmiques fins a fortificacions posteriors. Les principals caracterstiques sn:
-
Utilitzaci de la planta inferior com a espai deambulatori o de recepci.

Les estructures que sadossen a la casa principal sn sobretot duna planta i
corresponen principalment al corral, els magatzems i dipsits destris, a ms
daltres estances secundries dhbitat i pallisses.
Caracterstica estratgica de control del territori fent s de la gran visibilitat
de qu disposa i del seu accs restringit.
- EXEMPLES: MASIES DE VALLAT

Correspon al nucli primitiu de lactual poble de Vallat, i es situa al cim de lelevaci (vora els 276 metres
sobre el nivell del mar). Es tracta duna masia de grans dimensions, amb els corrals i les quadres ubicats en
les immediacions. La tcnica utilitzada s la pedra en sec i en algun punt maoneria. T indicis de monumentalitat per la presncia de pedres esquadrades en les cantonades i grans arcs interiors amb carreus.
49

VII. ANLISI MACRO-ESPACIAL
Desprs dhaver definit els grups genrics, a continuaci anem a fer una anlisi de la localitzaci dels
grups darquitectures sobre lmbit geogrfic corresponent. Cal que considerar, per, que la manera com lhome ha ocupat el territori objecte daquest estudi, es caracteritza per un ampli i variat grup de particularitats,
la qual cosa sense dubte sha vist reflexat en la morfologia de les construccions.
Hem de fer cas tamb a les variables generades pel propi home, com per exemple el tipus deconomia,
demografia, etc. Tots aquests elements configuren un complex sistema funcional que intentarem descriure
duna manera genrica. Amb tot a, volem afegir que daltres factors que creiem de menor magnitud, com
s el cas de les caracterstiques constructives segons els criteris subjectius del propietari, constructor o habitant del nucli rural, poden haver coincidit poderosament en el resultat final de locupaci de lespai. s evident
que aquests elements responen a uns vectors molt difcils denquadrar per la gran varietat i peculiaritat, ens
hem trobat que moltes vegades sn diferents segons cada alqueria o mas, com distints sn tamb els seus
propietaris i constructors. Aix, pensem que aquests exemples haurien de ser objecte dun altre treball a
banda daquest, ms a nivell local. Daquesta manera, com ja fonamentarem en les bases del projecte, volem
establir unes pautes amples i genriques fcilment extrapolables a altres espais geogrfics, ra per la qual
hem de cenyir-nos a elements macro-indicadors.
VII.1. LA INFLUNCIA DE LA GEOGRAFIA FSICA

En lnies generals, sn tres les zones diferenciades des del punt de vista geogrfic: la planria litoral, la
mitja muntanya i la muntanya; cadascuna amb unes qualitats fsiques molt definides que apareixen reflectides clarament en les caracterstiques dels assentaments humans. Aquestes sn de manera sinttica les
segents:
La planria litoral
Zona dampla visibilitat compresa entre la lnia de costa i lespai immediat, amb abundants marjals i contacte directe amb la mar. No existeixen problemes daccesibilitat, per manca de punts elevats dobservaci.
Respecte a laprofitament del terreny, compta amb grans facilitats per a la prctica de lagricultura, sobretot
per la notable disponibilitat de sl per al conreu de regadiu. Lintensa roturaci dels camps ha provocat notables canvis fsics i en les necessitats humanes, lemplaament de les arquitectures sha fet generalment sobre
sls argilosos, que presenten una gran capacitat daprofitament agrcola. Linters per lagricultura deriv en
la construcci duna gran varietat darquitectures com installacions auxiliars dels conreus agrcoles, servint
la majoria com habitaci o residncia nicament durant el procs de transformaci agrcola.
50

La mitja muntanya
Zona amb bona visibilitat i contacte relativament prxim amb la mar. Els punts elevats dobservaci sn
pocs. Respecte a laprofitament del terreny t evidents dificultats per a la prctica de lagricultura, sobretot per
la qualitat del sl destinat al conreu de regadiu des de les poques corrents naturals daigua que encara presenten un petit encaixament. Apareixen altres elements constructius addicionals com sn els corrals, alguns
dels quals ja sn especialitzats com a indici que s possible leconomia mixta agricultura/ramaderia a petita
escala. Hi ha una evident necessitat de disposar dun gran pou o bassa de reg, gaireb sempre adossada a
la unitat principal.
La muntanya
Tradicionalment la cria del bestiar en aquesta zona ha estat important, les condicions geogrfiques per
no sn les ms ptimes per a desenvolupar un sector ramader nombrs. Les precipitacions escasses i irregulars, les altes temperatures i una configuraci fsica basada en una muntanya discontnua i amb elevades
pendents no sn les ideals per a la ramaderia extensiva. No obstant aix, es localitza en aquesta zona lanomenat Assagador del Millars que va de Terol a la Plana de Castell; continua en quasi tot el recorregut la
mateixa ruta que el riu Millars, el llit del qual sutilitza generalment com a cam. Penetra a la provncia de
Castell per la Puebla de Arenoso i Montanejos, seguint el Millars fins als municipis de Vila-real i Almassora,
on suneix amb lAssagador de Barcelona.
T greus problemes daccesibilitat per ser molt abrupte el terreny; els punts elevats dobservaci sn
abundants. Respecte a laprofitament del terreny sn grans les dificultats per a la prctica de lagricultura, tant
per lescassesa de sl per al conreu com per la pronunciada pendent de les muntanyes. La poca quantitat
daigua presenta un elevat encaixonament, circumstncia que condiciona laccs a la mateixa. Sn molt
abundants els indrets destinats per al bestiar, ja especialitzats.
VII.2. LA INFLUNCIA DE LA GEOGRAFIA HUMANA

Mantenint la divisi anterior, intentarem definir els condicionants que sn producte de la prpia actuaci
de lhome; ens basarem fonamentalment en lanlisi dels indicadors econmics i histrics.
Quant a algunes arquitectures dpoca baixmedieval, s important tenir en compte el factor defensiu,
sobretot en la zona costanera on al segle XVI, entre daltres poques belicoses, el perill procedia especialment
en forma de pirateria, la qual cosa cre la necessitat dedificar elements turriformes defensius. Amb levoluci
cap a etapes de relativa tranquilitat es modificaren els trets defensius inicials. Per exemple, es realitzaren
obres de reforma consistents en lencegament dels merlets, sageteres o finestres, per contra sobriren grans
balconades, es trencaren els llenos correguts del parament exterior amb noves portes i finestres, i es constru una coberta a la darrera planta. Tamb sedificaren nous elements constructius en rees obertes i per tant
menys protegides, com rfecs o corrals exteriors; les habitacions comenaren a estendres horitzontalment en
51

lloc de concentrar-se i superposar-se per a una millor estratgia defensiva i seliminaren els elements mbils
daccs entre les plantes en favor descales fixes.
Ms tard, les construccions de seguretat van passar a ser menys aparatoses, com per exemple lexistncia duna segona planta per a permetre un millor control visual de la propietat en planria, vallats, accesos controlats mitjanant passadisos estrets, etc. Encara que en lactualitat molts dells han desaparegut en
favor del progrs de leconomia.
Aquesta evoluci tamb est condicionada pel territori, ja que les mesures defensives o de control sabandonaren abans a la zona de planria, tal vegada per la condici de regi de pas habitual, que a la zona de muntanya on la prdua demogrfica i lallament van permetre que es mantinguera la sensaci de perill.
Un segon factor molt important s leconmic, ja que implica lenfrontament de dos elements que en un
principi sn antagnics: la riquesa de certes etapes constructives en oposici a daltres de gran expansi amb
la coneguda destrucci de les estructures anteriors. s difcil donar unes dates fixes, per aquest motiu parlarem duna divisi de fases de creixement diferentciant-les daltres perodes de decadncia o estancament.
Fase medieval:
Amb la conquesta cristiana del territori comena un perode de creixement constructiu al litoral, en un intent de desplaar als cristians de linterior cap a la zona
costanera. Es crea una dualitat entre les alqueries de la costa, algunes amb elements turriformes destacats dedicades al conreu extensiu, i els masos o poblats de
les comarques de linterior de majoria musulmana o morisca, dedicats al conreu de
lhorta i principalment a la ramaderia. Aquest primer perode de riquesa constructiva a la zona perduraria fins a la crisi del segle XIV/XV.
Fase Moderna I:
El prxim perode de crisi vindria amb lexpulsi dels moriscs lany 1609. La puixant
activitat ramadera de linterior de la provncia es va veure afectada notablement per
lexpulsi de la poblaci morisca, ja que una de les principals zones de concentraci del ramat era la muntanya. Linterior de la provncia ja no es recuperaria del cop
rebut fins bastants anys desprs, essent aquest un perode dabandonament general de les arquitectures. Al litoral, poc desprs, comena el conreu de larrs a les
marjals juntament amb lagricultura de sec, la qual cosa va permetre una important
recuperaci econmica.
Fase Moderna II:
Amb la guerra de Successi i labsolutisme borb se dna una major competncia
dels productes americans en lantiga Corona dArag, fet que provoc una impor-
52

tant depressi econmica en la zona.Linterior continuava prcticament abandonat,
fins al punt de donar-se la circumstncia que els Borbons hagueren de procurar
noves cartes de poblaci. La decadncia sobserva en un reaprofitament de les
estructures anteriors. A la costa comena a decaure la darrera explotaci rural en
favor de les poblacions urbanes.
Fase Contempornia I:
Una altra etapa de riquesa se dna amb el conreu intensiu del ram al llarg del segle
XIX. Aquesta producci permet uns ingressos que apareixen reflexats en la construcci ex novo de noves arquitectures que portaren en alguns casos a la destrucci o transformaci de part de les estructures edificades, quan passaren per
perodes de menor explotaci o moments de pressi demogrfica, la qual cosa
havia perms la fossilitzaci daquests elements. La vall del riu Millars mai no shavia distingit per la dedicaci al conreu del ram, nicament podem parlar de casos
allats com lAlcora, Onda, Nules i Vila-real. Fins al segle XVIII la producci havia
estat escassa, en la segona meitat de segle la vinya comen a estendres en
alguns punts. Cavanilles lany 1794 comenta lexpansi per terres dArens, Montan
i Montanejos. Durant la segona meitat del XIX el ram assoleix la mxima difusi6.
La profusi de masos sobre aquests terrenys indica la importncia daquest sistema dexplotaci agrcola en el procs de roturaci.
Un efecte secundari provocat per limpuls de la costa es relaciona amb el desplaament en direcci a les zones muntanyoses daltres conreus de sec, com el
garrofer o lolivera, que significaren la utilitzaci de terrenys abans no conreats, a
ms duna explotaci destacada de la ramaderia.
Fase Contempornia II:
Amb el segle XX arriba un canvi brutal en lexplotaci del terreny, es passa en la
planria del sec al regadiu i al conreu dels ctrics. La riquesa produda crea uns
importants punts datracci en direcci a la costa, iniciant un lent procs daband
dels masos a les comarques interiors. En la construcci se dna un procs similar
encara que aquesta deixa de ser un hbitat rural permanent per a passar a tractarse ms b dun habitatge temporal auxiliar del treball agrcola. Daltra banda, el procs histric de modernitzaci de leconomia va afavorir el desenvolupament agrcola dexportaci en perjudici del ramader, acabant ara amb la importncia que la
ramaderia havia tingut.
6 Entre 1912 i 1922 en la conca del Millars el ram havia passat de 8.701 Ha. a 1.228 Ha. Per tant, podem considerar que al 1922 el
ram de la provncia estava prcticament abandonat (PIQUERAS, 1981).
53

VIII. CONCLUSIONS GENERALS
Desprs dhaver fet una anlisi dels diferents factors relacionats amb locupaci de lespai rural (factors
naturals, factors histrics i socials, factors econmics i relatius a lorganitzaci de les explotacions) podem
arribar a fer-nos una idea de la complexitat que implica lelaboraci dun treball daquestes caracterstiques.
A hores dara es fa necessria la realitzaci dun inventari general de les arquitectures, nosaltres al llarg de
lestudi hem proposat alguns parmetres per a mateix Existeixen conceptes que arriben a encobrir-se o complementar-se, i daltres que sn clarament diferenciadors, per tant, s convenient elaborar un quadre de relacions. Daquest quadre es dedueix que les caracterstiques ms importants per a la concepci dun assentament rural sn les condicions econmiques i geogrfiques, directament influenciades pels esdevenirs histrics. Daquestes condicions es deriva una funcionalitat que acaba per reflectir-se en lestructura definitiva de
lhbitat.
La suma de tots els determinants, sense dubte, ha de donar peu a estudis molt interessants, sia per a la
divulgaci, com per a la posterior restauraci, si cal, dalgun dels elements constructius singulars. Quan
aquest corpus estiga complet, podrem tenir una idea global de la riquesa del nostre patrimoni etnolgic rural.
Nosaltres hem pogut comprovar de primera m que ens trobem amb vertaders tresors arquitectnics, alguns
daquests en risc immediat de desaparixer per a sempre.
54
55

IX. BIBLIOGRAFIA
AA.VV. (1984), Rutes daproximaci al patrimoni cultural valenci, Generalitat Valenciana, Conselleria de
Cultura, Educaci i Cincia, Diputacions dAlacant, Castell i Valncia, Valncia.
AA.VV. (1991), Rituales y proceso social. Estudio comparativo en cinco zonas espaolas, Ministerio de
Cultura, Direccin General de Bellas Artes y Archivos, Instituto de Conservacin y Restauracin de Bienes
Culturales, Madrid.
ALONSO PONGA, J.L. (1989), La arquitectura del barro, 2 edicin, Junta de Castilla y Len, Consejera de
Cultura y Bienestar Social.
ANABITARTE URRUTIA, O.; TIMN, M.P. (1980), Otros aspectos de la arquitectura popular: casetes, norias y bancales, Revista Narria. Estudios de artes y costumbres populares, nm. 17, Provincia de
Castelln, Universidad Autnoma de Madrid, Madrid, pp. 7-8.
ANDRS RIOFRO, J. (1980), La alquera y el maset, Revista Narria, Estudios de artes y costumbres populares, Provincia de Castelln, nm. 17, Universidad Autnoma de Madrid, Madrid, pp. 5-6.
ARAZO, M. A.; JARQUE, F. (1979), Nuestras fiestas. Nostres festes, Vicent Garca Editores, Valncia.
ARDIT LUCAS, M. (1987), Expulsi dels moriscs i creixement agrari al Pas Valenci, Revista Afers,
Valncia.
ARROYAS SERRANO, M. (1989), El Consell de Castelln en el siglo XVII, Castell.
BALBS, J. A. (1987), El libro de la provincia de Castelln. 1892, imp. Armengot, Castell.
BARDOU, P.; ARZOUMANIAN, V. (1986), Arquitecturas de adobe. Tecnologa y Arquitectura. Construccin
alternativa, 3 edicin, Ediciones G. Gili S.A., Mxic.
BAUTISTA I GARCA, J.D. (1984), Lalqueria de Sant Albert. Una interesant construcci rural, Revista
Cadafal, setembre, Vila-real, s/p.
- (1985), Lalqueria de la Mayorazga, Revista Cadafal, setembre, Vila-real, s/p.
- (1995), Arquitectura en perill, Revista Poble, nm. 1, Vila-real, 34.
BAZZANA, A.; GUICHARD, P. (1982), Habitats et sites defensifs dpoque medievale: elements dune
recherche dans la rgion valencienne, Estudis Castellonencs, 1, Castell.
56

CARNERO ARBAT, T. (1983), La modernitzaci de lagricultura valenciana (1860-1900), En Histria de
lEconomia Valenciana, Generalitat Valenciana, Diputaci Provincial de Valncia, pp. 97-105, Valncia.
CAVANILLES, A.J. (1991), Observaciones sobre la historia natural, geografa, agricultura, poblacin y frutos
del reyno de Valencia, 1795, Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Castelln, reimp. 1795.
CEA GUTIRREZ, A.; FERNNDEZ MONTES, M.; SNCHEZ GMEZ, L.. (1990), Arquitectura Popular en
Espaa. Biblioteca de Dialectologa y Tradiciones Populares, Consejo Superior de Investigaciones
Cientficas, Madrid.
CHINER GIMENO, J.I. !1994), La plana de Castelln y la Casa de Oliva: documentos de la familia Centelles,
En III Congrs dHistria i Filologia de la Plana, Homenatge en Josep Trechs Odena, Nules, pp. 87-102.
DOMINGO PREZ, C. (1983), La Plana de Castelln. Formacin de un paisaje agrario mediterrneo,
Castell.
- (1985), Toponimia y agricultura, Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castell.
- (1988), La plana de Castell: organizacin humana, en I Congrs dhistria i filologia de la Plana, Castell.
DOATE SEBASTI, J.M. (1991), Molinera y molinos en la Plana de Castelln, Butllet de la Societat
Castellonenca de Cultura, nm. LXVI, pp. 99-123, Castell.
FEDUCHI, L. (1974), Itinerarios de arquitectura popular espaola, Editorial Labor, Barcelona.
FELIP SEMPERE, V. (1989), Revoltes populars a la Plana durant la segona meitat del s. XIV. Aproximaci a
lactitut de Vila-real i Castell en ser separades de la Corona, B.S.C.C., LXV, Castell, pp. 51-87.
FELIU. G. (1987), El sueo de El Mercader, Castell Festa Plena, Exmo. Ayto de Castelln, Castell.
FLORES, C. (1973), Arquitectura popular espaola, Ed. Aguilar, Coleccin Imagen de Espaa, vol. IV, Madrid.
FORCADA MART, V. (1992), Torres y castillos de la provincia de Castelln. Sntesis histrico-estructural,
Sociedad Castellonense de Cultura, Castell.
FURI, A. (1992), La Baixa edat mitjana (segles XIV i XV), Edicions 3 i 4, Papers Bsics, Valncia, ps. 83134.
GARCA LISN, M.; ZARAGOZ CATALN, A. (1983), Arquitectura rural primitiva en sec, En Poblament,
arquitectura, condicions de la vida domstica. Temes dEtnografia Valenciana, vol. I, Instituci Alfons el
Magnnim, Diputaci de Valncia, Valncia.
57

GARCA-OLIVER, F. (1991), Terra de feudals. El Pas Valenci en la tardor de lEdat Mitjana, Edicions Alfons
el Magnnim, IVEI, Valncia.
GEORGE, P. (1982), Geografia rural, Col. Ariel Geografa, Barcelona.
GINS SAMIT, V.; VICENT PARADELLS, V. (s.e.), El riu Millars. Laprofitament de les seves aiges a Vilareal, Ajuntament de Vila-real, Vila-real.
GLICK, TH.F. (1993), Sobre la tipologia convencional dels molins hidrulics, Afers, Fulls de Recerca i
Pensament, nm. 15, Catarroja, ps. 53-55.
GUINOT RODRGUEZ, E. (1991), Cartes de poblament medievals valencianes, Generalitat Valenciana,
Valncia.
JIMNEZ BALLESTA, R.; t. BaDorrey peracho (1985), Biogeografa. 1. Suelos, La Provincia de Castelln
de la Plana. Tierras y gentes, Confederacin Espaola de Cajas de Ahorros, Castell, ps. 87-96.
LPEZ GMEZ, A. (1966), La huerta de Castelln, Homenaje al Exmo. Sr. D. Amando Meln,C.S.I.C.,
Madrid.
- (1972), Los masets de Castelln, Cuadernos de Geografa, 11, Madrid, ps. 1-6.
- (1988), Geografia de les terres valencianes, Papers Bsics 3 i 4, Valncia, 2 ed., 236 pp.
LLOP, E (1983), Estudio grfico de la villa neoclsica del Sr. Luis Medrano, Revista Cimal en collaboraci
amb el C.O.A.V., Delegaci de Castell, pp. 27-32, Valncia.
MART DE VICIANA, R. (1986), Historia del Reino de Valencia, 1564, ediciones facsmil, Valncia.
MARTNEZ SERRANO, J.A. (1983), Leconomia valenciana a principis del segle XX, En Histria de
lEconomia Valenciana, Generalitat Valenciana, Diputaci Provincial de Valncia, ps. 123-132, Valncia.
MARTNEZ, F.; PALANCA, F. (1991), Utillatge agrcola i ramaderia. Temes dEtnografia Valenciana (vol. II),
Edicions Alfons el Magnnim, Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci, Collecci Politcnica, 19,
Valncia.
MERCADO, S. (1983), Temes dEtnografia Valenciana, Vol. I, Ed. Alfons El Magnnim, Valncia.
- (1983), Poblament, arquitectura, condicions de la vida domstica, En Temes dEtnografia Valenciana, Vol.
I, Institut Alfons el Magnnim, Diputaci de Valncia, Valncia.
MESADO OLIVER, N (dir) (1991), Borriana en su historia II, Ajuntament de Borriana, Borriana.
58

MULET, J.M. (1985): Biogeografa, 1, Vegetacin, La Provincia de Castelln de la Plana. Tierras y gentes,
Confederacin Espaola de Cajas de Ahorros, Castell, pp. 97-106.
MUNDINA MILALLAVE, B. (1988), Historia, geografa y estadstica de la provincia de Castelln, Madrid,
Confederacin Espaola de Cajas de Ahorros, Reimp, 1873.
NEBOT CALPE, N. (1991), Toponimia del Alto Mijares y del Alto Palancia. Estudio etimolgico, Collecci
Universitria, Diputaci de Castell, Castell.
OBIOL MENERO, E.M. (1984), La dualidad espacio rural-espacio urbano en la Plana de Castell, Estudis
Castellonencs, nm. 2, Diputaci de Castell, pp. 379-398, Castell.
- (1988), El cultivo del camo en Castelln de la Plana, durante el siglo XVIII, en I Congrs dHistria i
Filologia de la Plana, Castell.
ORTELLS CHABRERA, V.M. (1987), Estructura demogrfica en la Plana. Castell Festa Plena. Verano 87.
Castell, ps.13-16.
PREZ CUEVA, A.J. (1984), El marco geogrfico de la Plana, I Congrs dHistria i Filologia de la Plana,
Nules, 77-89.
PEZEU-MASSABUAU, J. (1988), La vivienda como espacio social, Fondo de Cultura Econmica, Seccin
de Obras de Sociologa, Mxic.
PIQUERAS, J. (1981), La vid y el vino en el Pais Valenciano, Instituci Alfons el Magnnim, Diputaci
Provincial de Valncia, Estudis Universitaris, Srie Major, nm. 1, Valncia.
PIQUERAS HABA, J.; SANCHIS DEUSA, C. (1992), Lorganitzaci histrica del territori valenci, Srie
Publicacions de Divulgaci Tcnica, Collecci Territori nm. 2, Generalitat Valenciana, Valncia.
QUEREDA SALA, J. (1985), Relieve. Geomorfologa, La Provincia de Castelln de la Plana. Tierras y gentes, Confederacin Espaola de Cajas de Ahorros, Castell, pp. 37-54.
QUEREDA SALA, J. (1985), Clima e hidrografa, La Provincia de Castelln de la Plana. Tierras y gentes,
Confederacin Espaola de Cajas de Ahorros, Castell, pp. 55-86.
REY AYNAT, M. DEL (1984-85), Coleccin de arquitecturas rurales de La Plana, Estudis Castellonecs,
Diputacin de Castelln, Castell.
- (1985), La colonia de Benadressa. Una alternativa colonizadora en el dieciocho castellonense, Boletn de
la Sociedad Castellonense de Cultura, LXI, Castell, pp. 379-391.
59

- (1986), Aproximacin a los tipos de casas rurales en la comarca de La Marina. Comentarios sobre distintos
ejemplos y un estudio de sus arquitecturas en el siglo XIX, Colegio Oficial de Arquitectos de la Comunidad
Valenciana, Delegacin de Alicante, Instituto de Estudios Juan Gil-Albert, Alacant.
- (1990), La casa rural de origen moderno en el territorio valenciano, En Arquitectura Popular en Espaa,
Biblioteca de Dialectologa y Tradiciones Populares, Consejo Superior de Investigaciones Cientficas,
Madrid, ps. 525-540.
ROCA, P.; PUIG, I. (1987), La indumentria tradicional a les comarques del nord del Pas Valenci, Diputaci
de Castell, Castell.
ROSSELL I VERGER, V.M. (1993), Molins fariners daigua. Reflexions no polmiques dun gegraf, Afers,
Fulls de Recerca i Pensament, nm. 15, Catarroja, pp. 45-51.
- (1995), Geografia del Pas Valenci. Alfons el Magnnim, Valncia, 640 pp.
SNCHEZ ADELL, J. (1952), Las murallas medievales de Castelln, Boletn de la Sociedad Castellonense
de Cultura, Castell.
- (1982), Castelln de la Plana en la Baja Edad Media, Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura,
Castell.
- (1990), De la molinera medieval castellonense, Castell Festa Plena, Exmo. Ayto de Castelln.
- (1991), Sobre el sas de Castelln, Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura, Castell.
- (1991): Nuevos datos para la demografa de Castelln de la Plana en el siglo XV, Boletn de la Sociedad
Castellonense de Cultura, LXVII. Cuad. III, Castell, pp. 431-445.
- (1992): Almazaras medievales en tierras de Castelln, Boletn de la Sociedad Castellonense de Cultura,
LXVIII, Cuad.I-II, Castell, pp. 131-145.
- (1994): Toponmia rural de Castelln de la Plana en la Edad Media. Boletn de la Sociedad Castellonense
de Cultura, LXX. Cuad. VI. Castell, ps. 517-600.
SNCHEZ ADELL, J.; OLUCHA, F.; SNCHEZ ALMELA, E. (1993), Elenco de fechas para la historia urbana de Castelln, Castell.
SANCHIS GUARNER, M. (1962), Tipos estructurales de poblaciones valencianas, Feriario, XL, Valncia.
- (1982), Els pobles valencians parlen els uns dels altres. Sector Septentrional, Edicions 3 i 4, Obra Completa,
60

vol. 2, Srie La Unitat, nm. 66, Valncia.
- (1979), Arquitectura rstica en la regin valenciana, Ediciones Seijo, Monografas Regionales, Alacant.
SANFELIU MONTOLO, T. (1985), Relieve. Estructura y litologa, La Provincia de Castelln de la Plana.
Tierras y gentes, Confederacin Espaola de Cajas de Ahorros, Castell, pp. 13-36.
SARTHOU CARRERES, C. (h. 1914), Geografa general del Reino de Valencia, Provincia de Castelln, edita
Alberto Martn, Barcelona.
SEGURA, F. (1992), El relieve y las aguas, Historia de Castelln, Prensa Valenciana, Castell, pp1-20.
SEIJO ALONSO, F.G. (1975), Arquitectura alicantina. El riu-rau, la masa, la alquera, etc. La vivienda popular, Tom II, Ediciones Biblioteca Alicantina, V, Arte y Artesana, Alacant.
- (1979), La vivienda popular rural alicantina, vol. I y II, Ediciones Seijo Alicante, Monografas Regionales,
Alacant.
TORRES BALBS, L. (1946), La vivienda popular en Espaa. Folklore y costumbres populares, vol. III,
Barcelona.
TORR, J. (1990), Poblament i espai rural. Transformacions histriques, Edicions Alfons el Magnnim,
Instituci Valenciana dEstudis i Investigaci, Valncia.
TRAVER TOMS, V. (1981), Antigedades de Castelln de la Plana, Castell.
TRAVER, R. (1922), Unos ejemplos de arquitectura en la Plana de Castelln,. Boletn de la Sociedad
Castellonense de Cultura, Castell.
61
SEGONA PART
APARTAT GRFIC
TORRE
DE
TADEO
BORRIANA
65
ALQUERIA DE TADEO
BORRIANA
66
ALQUERIA DEL BATLE

BORRIANA
67
ALQUERIA CATLI LLOMBAI

BORRIANA
68
ALQUERIA CAM ALMALAFA

ALMASSORA
69
CAM
LES
VOLTES
VILA-REAL
70
BALADRE
FANZARA
71
ALCUDIA DE FANZARA
FANZARA
72
PALASI
ONDA
(CROQUIS TOPOGRFIC)
73
TORRECHIVA
(CROQUIS TOPOGRFIC )
74
PUEBLA DE ARENOSO
(CROQUIS TOPOGRFIC)
75
ALQUERIA DE
BOU (VILA REAL)
ALQUERIA DELS
76
FRARES (VILA REAL)
ALQUERA DEL BATLE (BORRIANA)
ALQUERA DE TADEO (BORRIANA)
77
TORRE
DE TADEO (BORRIANA)
ALQUERIES
78
DE FERRER (BORRIANA)
ALQUERIA DE LOND (LES ALQUERIES)
ALQUERIA DE
79
TOVA (LES ALQUERIES)
ALQUERIA DE LOND (LES ALQUERIES)
ALQUERIA DE LOND
80
ALQUERA DE MORA (LES ALQUERIES)
ALQUERIA DE MORA (LES ALQUERIES)
81
CAM ALMALAFA (ALMASSORA)
CAM ALMALAFA (ALMASSORA)
82
MAS DAGUILAR (ONDA)
PLA DE
LA
MARQUESA (ONDA)
83
ALQUERIA DE MEDRANO (VILA REAL)
EL PRAT (ONDA)
84
LA ALCUDIA (FANZARA)
EL BALADRE (FANZARA)
85
CASETA DEL
PANAL (CIRAT)
LOS CATALANES
86
ARAUEL (DETALL DE LA CAPELLA)
LA ARTEJUELA (ESGLSIA), ARAUEL
LA ARTEJUELA (AULARI), ARAUEL
87
MAS
DEL ACEITE (MONTANEJOS)
LA ARTEJUELA (ARAUEL)
88
MAS
DEL OBRERO
MAS
DEL
ACEITE (MONTANEJOS)
89
LA ALCUDIA (FANZARA)
PUEBLA DE ARENOSO (BODEGA)
90
PUEBLA DE ARENOSO
MASOS
DE VALLAT
91
PLANO BAJO (ARAUEL)
EL PALAS (ONDA)
92
LMINES
95
96

Arquitectura Rural - Ribera Del Mijares

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Arquitectura Rural - Ribera Del Mijares

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

LARQUITECTURA RURAL TRADICIONAL

A LA RIBERA DEL MILLARS

LARQUITECTURA RURAL TRADICIONAL

JOS MANUEL MELCHOR MONSERRAT

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

I. INTRODUCCI. PROPSIT DEL TREBALL ................................................................................

III. CONCEPTES BSICS ................................................................................................................

IV. EVOLUCI ARQUITECTNICA DELS TIPUS DESTRUCTURES: ..........................................

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

CONDICIONANTS GEOGRFICS: ............................................................................................

VII. ANLISI MACRO-ESPACIAL ....................................................................................................

VIII. CONCLUSIONS GENERALS ....................................................................................................

IX. BIBLIOGRAFIA ............................................................................................................................

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

II. 2 DEMOGRAFIA I HISTRIA

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Segons Concha Domingo Prez (1.983).

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

III.1.a. - DEFINICI DELS TIPUS DARQUITECTURES:

MAS o MASIA: Explotaci agrria tradicional preferentment de sec, que es

III.1.b. - DEFINICI DELS TIPUS DESTRUCTURES:

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

III.2.-ANLISI DELS MATERIALS CONSTRUCTIUS:

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Es tracta dun extracte de la norma bsica Mv-101/1962. AE-88.

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

TIPUS ALQUERIA/MAS SENZILL

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

TIPUS ALQUERIA/MAS SIMPLE

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Compartimentaci de la segona planta, reservada normalment per a les habitacions.

TIPUS - ALQUERIA/MAS COMPLEX

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

SUBTIPUS ALQUERIA/MAS COMPLEX AMB TORRE

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

EXEMPLES: LA TORRE DE TADEO (BORRIANA)

SUBTIPUS ALQUERIA/MAS COMPLEX DORIGEN HISTRIC

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

TIPUS - CASA DOCI

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Abundncia delements decoratius en la planta baixa: la porta, les cornises,

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

SUBTIPUS - AGRUPACI EN CARRER CENTRAL

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

SUBTIPUS - AGRUPACI AMB PLAA CENTRAL

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

SUBTIPUS - AGRUPACI EN TERRASSES O BANCALS

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars

Larquitectura Rural Tradicional a la Ribera del Millars