Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Introducci
En el primer nmero daquesta nova srie de Quaderns,
en aquesta mateixa secci, presentvem una collecci
dimatges, la major part de les quals eren dhabitatges o
dedificis dhabitatges. Curiosament, algunes de les plantes ms enginyoses daquell conjunt, sense regatejar el
mrit daltres solucions entre mitgeres o de blocs laminars, corresponien a cantonades. La casa de les Punxes de
lavinguda Diagonal amb Rossell i Bruc, la Pedrera del
passeig de Grcia amb Provena, ledifici de la Diagonal
amb Tuset, ledifici dhabitatges al carrer de lAvenir amb
Muntaner, el gratacel dUrquinaona, ledifici dhabitatges
de Can Bruixa amb Galileu, ledifici dhabitatges al carrer
del Carme amb Roig i tamb ledifici Frgoli, ledifici per a
la Marina Mercant a la Barceloneta, ledifici Mediterrani,
el dEnric Granados amb Mallorca, ledifici a Sant Feliu de
Guxols a la cantonada del passeig Martim amb la rambla
Antoni Vidal. Tots aquests edificis formen una cantonada
o sn la construcci duna cantonada.
Per illustrar el que pensem sobre la cantonada podem
recrrer a lanomenada piedra de los doce ngulos, al palau
dInca Roca a la ciutat peruana de Cuzco. La poderosa
imatge daquesta pedra i les seves juntes fan que, malgrat
que ens inclinem cap al racionalisme constructiu en el
qual ens han educat, no puguem ms que sentir una admiraci incontenible per aquesta pedra i les que lenvolten.
Si al seu costat colloquem la casa de les Punxes, tot i tenir
la meitat dangles (noms en t sis i sn roms, per cert!),
podem deixar-nos portar per aquesta especulaci sobre la
cantonada, la ciutat i la casa. Al cap i a la fi, els dos exemples basen el seu valor en els angles o en les cantonades;
de fet, resulta curis que ambds hagin estat batejats amb
les paraules angles i punxes, encara que aquestes ltimes
no es refereixin a les cantonades.
56
1
Piedra de los doce
ngulos. Palau Inca
Roca. Cuzco. Per
2
Casa Terrades (Casa
de les Punxes) a
lilla delimitada per
lavinguda Diagonal i
els carrers de Rossell
i del Bruc. J. Puig i
Cadafalch. Barcelona,
1903-05. Planta tipus.
La ciudad, la esquina
y la casa
Introduction
Introduccin
20m
20m
La ciutat i la cantonada
Voldrem, doncs, dedicar aquestes pgines als edificis
dhabitatges en cantonada i aix, per una vegada, no haver
de parlar de davant-darrere o de la sempiterna testera.
Ja hem esmentat en alguna ocasi la transcendent exposici sobre cantonades que va tenir lloc al Frum 2004.1 En
aquest sentit, aquestes lnies sn una petita digressi sobre la idea motriu daquell esdeveniment aplicat en aquest
cas a lhabitatge.
Resulta inquietant que, malgrat que les nostres ciutats
continuen estenent-se mitjanant carrers i que aquests
tenen el costum de creuar-se els uns amb els altres per
motius de sobra coneguts, els edificis, sobretot els dhabitatges, semblen defugir daquesta particularitat. De fet, per
fer una caricatura del que parlem, podrem proposar una
nova definici de polgon residencial desprs dels CIAM:
Es diu duna ordenaci urbanstica sense cantonades,2 atesa la poca predilecci que aquests conjunts habitacionals
mostren per aquesta manera de donar forma a la ciutat.
Hi ha, s clar, edificis que tenen angles a la planta, per
prpiament no sn cantonades. Aix pot ser complex de
definir, per a risc de simplificar podrem concloure que
les cantonades que ens interessen sn les que se cenyeixen
al carrer i en segueixen les indicacions. Sn, per expressar-ho dalguna manera, la construcci de la crulla. El
cas contrari ms clar daix s potser la casa Bloc a Sant
Andreu. Aquest edifici resol duna altra manera el plegament de la barra que dna lloc a la soluci dels habitatges
en els corredors. Es podria dir que resol el plegament de la
barra dhabitatges, per no resol la cantonada. De fet, no
ho fa perqu renuncia a haver-hi dincloure un habitatge
especial. En certa mesura, una manera que anys desprs
torna a ledifici Mediterrani, i de la qual, ms recentment,
nhem pogut veure a Barcelona altres casos amb el mateix
problema: un xamfr de leixample Cerd. Aquest s el cas
dels edificis construts recentment a les cantonades de Sar1 Lexposici Ciutats-Cantonades, comissariada per Manuel de Sol-Morales,
es va poder veure al Centre de Convencions de Barcelona del 9 de maig al 26
de setembre del 2004, en el marc del Frum Barcelona 2004.
2 Noms cal pensar en dos polgons barcelonins ben diferents per corroborar-ho: Bellvitge i els habitatges del Congrs Eucarstic.
3
Complex residencial
Mediterrneo. A.
Bonet, J. Puig i Torn.
Barcelona, 1960-63.
Vista des del xamfr i
planta tipus.
4
Casa Bloc. J.L. Sert,
J.B. Subirana, J. Torres
i Clav. Barcelona,
1934-36. Vista des de
la cantonada i planta
tipus per corredors i
estars.
La ciudad y la esquina
Nos gustara dedicar estas pginas a los edificios de viviendas en esquina y as, por esta vez,
no tener que hablar de delante-detrs o del
sempiterno testero. Ya hemos mencionado
en alguna ocasin la trascendente exposicin
sobre esquinas que tuvo lugar en el Frum
2004.1 En este sentido, estas lneas son una
pequea digresin sobre la idea motriz de
aquel acontecimiento aplicado, en este caso,
a la vivienda.
It is worrying that, although our cities continue to expand via streets, and that these
have the custom of crossing each other for
reasons well known, buildings, especially
residential buildings, seem to shun this
particularity. In fact, to make a caricature of
what we are talking about, we could propose a new definition of residential estate
after the CIAMs. It is said of an urban development without corners2, given the lack of
predilection that such residential areas show
for this way of giving form to the city.
2 No hay ms que pensar en dos polgonos barceloneses bien distintos para corroborarlo: Bellvitge
y las viviendas del Congreso Eucarstico.
domstica | 57
Perspectiva i planta
baixa illustratives
de la proposta del
Gatepac per a la
redistribuci de
ledificabilitat en una
illa de lEixample.
Gatepac: Ensayo
de distribucin de
la zona edificable
en una manzana
del ensanche de
Barcelona a base de
un tipo de vivienda
obrera. AC, nm. 11, 3r
trimestre de 1933.
20m
La arquitectura moderna
y el chafln Cerd
58
Estamos convencidos de que dichas soluciones forman parte de una actitud que busca
inteligentemente simplificar los procesos. Es lo
mismo que sucede desde hace ya unos aos con
las carpinteras de madera para la construccin.
Han desaparecido un gran nmero de formas de
encaje, como el bies, la espiga abierta, la media
madera o la cola de milano y se ha adoptado
la solucin a testa. Resolver de este modo la
esquina o la arista de un edificio es lo mismo, y
por eso resulta tan molesto el chafln Cerd
en la arquitectura (mal denominada) moderna.
Porque, con todos los respetos, no parece
sospechoso que tanto la administracin pblica
como las empresas constructoras acepten estas
soluciones racionales sin comentario alguno?
ltimamente, la mayora de los edificios pblicos
resuelven los chaflanes a la GATEPAC.
domstica | 59
Construint el xamfr
Pot resultar dinters repassar els xamfrans de leixample
de Barcelona per diferents raons. Una s molt elemental:
els xamfrans resulten lexcepci des del punt de vista de
la tipologia dominant, per des del punt de vista de la
crulla sn radicalment essencials i, evidentment, no sn
excepcionals. s tan poderosa lexigncia geomtrica que
planteja el xamfr en el moment dabordar un edifici dhabitatges que fa semblants edificis que amaguen diferncies, alguns cops subtils, i que sn una demostraci que
hi ha diverses maneres de resoldrel, sobretot quan, tot i
tractar-se dun programa residencial, varia en alguns parmetres. Aqu presentem una collecci dexemples, ms
o menys coneguts, per veure les diferents solucions que
sorgeixen si el problema es planteja sense fer trampes, s a
dir, evitant la cantonada. La primera s un xamfr clssic
construt cap al 1907 a Roger de Llria amb Valncia. s
un exemple que podem considerar illustratiu duna forma dabordar la geometria daquests solars. Resulta especialment remarcable de quina manera es dna forma als
patis de llums per resoldre les irregularitats que, en canvi,
no es poden amagar a les peces del pati dilla, de forma
triangular. Al Casal de Sant Jordi, a Pau Claris amb Casp,
del 1929, apareix en algunes plantes una soluci interessant com s la del passads collocat al llarg de la faana
del xamfr, en parallel a la terrassa oberta a migdia, de
tal manera que les habitacions fan la impressi de trobarse flotant entre dos espais longitudinals. El corredor, en
canvi, no es manifesta significativament a la faana.
Per contra, ledifici dhabitatges de Roger de Llria amb
Crsega, construt pocs anys desprs, es pot considerar un
dels primers, si no el primer,5 que planteja una cantonada unificada per les terrasses amb ampit dobra. Curiosament, a la planta, aquestes terrasses apareixen similars al
passads del Casal de Sant Jordi. El ms rellevant daquest
edifici, per, s veure com es va imposant la desaparici
del passads longitudinal caracterstic de leixample, probablement com a conseqncia de disposar la caixa des5 Aquest edifici es construeix lany 1935, coetniament al Bloc Diagonal, que
ocupa el solar del carrer dEnric Granados entre lavinguda Diagonal i el carrer
de Pars. Dna lloc a una cantonada sobre la Diagonal i a un xamfr al carrer de
Pars. s obra de Ricardo de Churruca amb Germn Rodrguez Arias.
60
Dues maneres
diferents de treballar
la cantonada
en larquitectura
residencial moderna.
Immeuble Clart. Le
Corbusier, Ginebra,
1930-32
860 Lake Shore Drive.
Mies van der Rohe.
Chicago, 1948-51
Construyendo el chafln
5 Este edificio se construye en 1935, coetneamente al bloque Diagonal, que ocupa el solar de la calle
Enric Granados, entre la avenida Diagonal y la calle
Pars. Da lugar a una esquina sobre la Diagonal y a
un chafln en la calle Pars. Es obra de Ricardo de
Churruca con Germn Rodrguez Arias.
domstica | 61
10m
domstica | 63
Arraconar o estendre
El repertori de cantonades properes s suficient per poder
treuren algunes idees i superar lesquematisme que ens
porta a la situaci actual. Un dels exemples ms significatius s la Pedrera. Per entendre el que representa aquest
edifici, nhi ha prou a observar conjuntament la seva planta amb la de ledifici dhabitatges al xamfr de Roger de
Llria amb Valncia. Si ho volgussim exposar de forma
radical, podrem dir que mentre que en el cas de Llria
amb Valncia el xamfr es resol arraconant tant com sigui
possible la inevitable soluci dexcepci, reduint al mnim
les lnies obliqes i deixant que aparegui una diferncia
significativa entre les peces que donen a linterior dilla i
les del carrer, a la Pedrera s al contrari. En aquest edifici
sembla que la soluci trobada pel xamfr sestn a la resta de lilla. Es treballa la part ms complexa i difcil per
aplicar-hi desprs la mateixa soluci a la resta de lilla. Per
veure millor aix, nhi ha prou a imaginar dues illes ideals, dibuixades amb certa llibertat, amb els dos edificis esmentats i poder-nos adonar el que representa fer una illa
de cases a partir del xamfr o no. Una de les grans llions
daquest magnfic edifici, avui convertit en una atracci
de fira, s que per resoldre lhabitatge tipus de lilla Cerd
sha de partir del xamfr. s per aix que les seves galeries
es troben dins dels patis i no a linterior dilla.
Pensem que la Pedrera, conscientment o inconscientment, est darrere dalgunes de les solucions esmentades
al comenament daquest article. Mirar conjuntament la
planta de la Pedrera, la de ledifici del carrer de lAvenir
amb Muntaner i la del carrer de Can Bruixa amb Galileu,
a les quals podrem afegir encara la de Johann Sebastian
Bach, resulta molt instructiu. La geometria de la cantonada, unida a un fet evident, com s que ledificaci en
illes dna sempre corones de menor dimensi a linterior
daquestes que al carrer, produeix un efecte que es tradueix en una distorsi de la planta entre les dues corones
i apareixen aleshores les lnies obliqes, caracterstiques
daquestes plantes.
El repertori s ple de matisos. Mentre que la Pedrera
sembla enteranyinar les inclinacions per resoldre tamb
la geometria dels dos patis, ledifici del carrer de lAvenir
64
Composici duna
illa completa de
leixample a partir
de la soluci de la
Pedrera dAntoni
Gaud i duna altra
a partir dun cas
convencional.
To corner or to extend
Arrinconar o extender
El repertorio de esquinas cercanas es suficiente como para poder extraer algunas ideas y
superar el esquematismo que nos lleva a la
situacin actual. Uno de los ejemplos ms
significativos es la Pedrera. Para entender lo
que representa este edificio no hay ms que
observar conjuntamente su planta con la del
edificio de viviendas en el chafln de Roger de
Llria con Valencia. Si quisiramos exponerlo de forma radical, podramos decir que
mientras que en el caso de Llria con Valencia
el chafln se resuelve arrinconando lo ms
posible la inevitable solucin de excepcin,
reduciendo al mnimo las lneas oblicuas y
dejando que aparezca una diferencia significativa entre las piezas que dan al interior de
manzana y las de la calle, en la Pedrera es todo
lo contrario. En este ltimo edificio parece
que la solucin para el chafln se extiende al
resto de la manzana. Se trabaja la parte ms
compleja y difcil para aplicar posteriormente
la misma solucin al resto de la manzana.
Para entenderlo mejor, basta con imaginar
dos manzanas ideales, dibujadas con cierta
libertad, con los dos edificios mencionados
y darnos cuenta de lo que supone hacer una
manzana a partir del chafln o no. Una de las
grandes lecciones de este magnfico edificio,
hoy convertido en atraccin de feria, es que
para resolver la vivienda tipo de la manzana
Cerd se tiene que partir del chafln. Por
ello sus galeras se encuentran dentro de los
patios y no en el interior de la manzana.
1
Tres exemples
dedificis dhabitatges
amb deformacions
geomtriques de la
planta per millorar
la illuminaci i
lassolellament dels
interiors.
Carrer de Muntaner
amb Avenir. M. De
Sol-Morales i Rosell,
M. De Sol-Morales
i Rubi. Barcelona,
1964-67
Carrer de Galileu amb
Can Bruixa. G. Mora,
A. Viaplana, H.Pin.
Barcelona, 1974-76
Johann Sebastian
Bach, 28. La
profunditat edificable
fa rac amb la dels
edificis del carrer
de Calvet. R. Bofill.
Barcelona, 1962-63
2
Edificis dhabitatges
en ventall.
Carrer de les
Jonqueres amb
Trafalgar. Edifici
Fbregas (gratacels
de la plaa
dUrquinaona). L.
Gutierrez Soto, C.
Martnez Snchez.
Barcelona, 1935-44
Carrer de Nicaragua
amb Marqus de
Sentmenat. R. Bofill.
Barcelona, 1962-65
domstica | 65
aresta com pel ventall desplegat a linterior dilla, a la vegada assimilable a ledifici de La Unin y el Fnix Espaol
al passeig de Grcia amb Diputaci.
66
10m
Edificis dhabitatge
que accentuen una
cantonada en angle
agut per situar-hi una
pea important.
1
Avinguda Diagonal
amb Siclia. Casa
Planells. J.M. Jujol.
Barcelona, 1923-24.
Fotografia des de
lavinguda Diagonal
i plantes segona i
tercera.
2
Carrer de lAlmirall de
Cervera amb passeig
de Joan de Borb i
carrer del Mar. Edifici
dhabitatges per a la
Marina Mercant. J. A.
Coderch. Barcelona,
1952-54.
3
Carrer del Davant del
Portal Nou amb Rec
Comtal i Cortines. R.
Amad, R, Domnech.
Barcelona, 1982-84.
4
Carrer del Carme
amb Roig. J. Llins.
Barcelona, 1992-95.
Els ms recents
Els habitatges a la cantonada de Sardenya amb Al Bei, els
de Villarroel amb Londres i els proposats al projecte guanyador del concurs al xamfr ocupat per la caserna de la
Gurdia Civil del carrer de Las Navas de Tolosa, sn exemples que ens porten als dos casos amb els quals comenvem: la casa Bloc i ledifici Mediterrani. Evidentment no
sn la mateixa soluci, ja que dos daquests combinen
habitatges amb una escola, una escola bressol o amb locals cvics, i noms el del carrer dAl Bei es compon ntegrament dhabitatges. Per en els tres casos els habitatges
tenen una fondria semblant i el seu accs s per corredor,
en dos sn exteriors i en el de Las Navas el corredor s interior. Es podria pensar que aquesta tria tipolgica laccs
per corredor collectiu s lorigen daquesta soluci, per
no s tan evident. Si observem alguns dels exemples que
aqu hem comentat, existeixen solucions que es podrien
extrapolar a aquestes cantonades. Un daquests exemples,
el dAl Bei amb Sardenya, tamb es pot comparar amb la
cantonada de Bruc amb Diputaci per la posici en angle
recte de les dues ales de ledifici, malgrat que en aquest
cas, com en el de la seva primera rplica (ledifici Loewe
a la cantonada de lavinguda de Roma amb Villarroel, ara
convertit en hotel), la planta baixa i lentresl formalitzen
el xamfr. Tots tres representen gaireb tot el repertori
possible de les maneres denfrontar-se amb el xamfr tot
evitant-lo. Els interrogants sobre aquests exemples sn
mltiples i molt interessants. La simplificaci que representen, encertada des del punt de vista arquitectnic, ho
s des del punt de vista de la ciutat?
El projecte per a lilla dels antics Laboratoris Uriach,
fora del context de leixample Cerd, s un bon exemple
per veure fins a quin punt s viva aquesta discussi sobre la cantonada en el cas dels edificis dhabitatges. En
aquest conjunt completat recentment i un dels primers
casos dintervenci en una pea dels anys cinquanta amb
fortuna, hi podem veure un repertori de solucions que
afecten aquesta idea. El conjunt est format grosso modo
per tres edificis essencials i mostra tres maneres diferents
denfrontar-se al problema. Un s el cas del gran edifici
dels laboratoris que ha estat transformat en una enginyo-
La desaparici
del xamfr.
5
Carrer del Bruc amb
Diputaci.
6
Carrer de Sardenya
amb Al-Bei. C.
Balcells. Barcelona,
2004-07.
7
Carrer de Londres
amb Villarroel.
Conjunt descola
bressol, infantil i
primria i habitatges
dotacionals. J. Coll,
J. Leclerc. Barcelona,
2001.
8
Carrer de Las Navas de
Tolosa amb Indstria
i amb el passatge
Doctor Torrent.
Proposta guanyadora
del concurs per al
projecte dun edifici
dhabitatges protegits.
Nogu, Onzain, Roig.
Barcelona, 2007.
Los ms recientes
The project for the block of the old Laboratoris Uriach, outside the context of Cerd
domsticas Eixample, is a good example for
seeing how far this discussion regarding
corners in residential buildings is still alive.
In this recently completed group, and one of
the first cases of successful intervention on a
piece from the 1950s, we can see a repertoire
of solutions that affect this idea. The site is
formed, broadly speaking, by three essential
buildings and shows three different ways of
tackling the problem. One is the case of the
large laboratories building that has been
transformed into an ingenious series of duplex apartments with access via the central
domstica | 67
sa srie de dplexs amb accs per corredor central. Ledifici, cenyint-se a la seva estructura organitzativa, finalitza
en una testera. Laltre cas s el dun edifici format per tres
cossos que resol les cantonades a base de cara i testera,
una soluci habitual prpia de la predominana tipolgica de la repetici, sense rtula per dir-ho aix. La visi de
langle de ledifici recorda molt alguns dels ms afortunats
exemples de Francesc Mitjans amb la clssica aparici de
la testera, a la qual sembla haver-shi afegit el petit cos de
la terrassa. El tercer s el que permet precisament veure
aquest ltim amb ulls crtics i fa la comparaci molt interessant. La petita torre de les oficines dels laboratoris sha
convertit en una torre dhabitatges i, com que la faana
sha conservat amb les petites modificacions imposades
pels tancaments metllics , ha obligat a resoldre linterior
coordinadament amb els forats. El resultat s una composici poc habitual que, si a alguna cosa recorda, s a
ledifici de la Barceloneta per a la Marina Mercant, per
sense plecs ni persianes.
El conjunt s interessant perqu permet veure dues maneres dabordar la cantonada en una mateixa unitat projectual , i ens ajuda a poder seguir interrogant-nos sobre
la convenincia de simplificar el programa arribats a la
cantonada o b a no fer-ho. s
Xavier Monteys
1
Conjunt dhabitatges
a lilla delimitada
pels carrers del
Deg Bahi, Naci,
Ripolls i Muntanya,
antic emplaament
dels laboratoris
Uriach. E. GascnTAC arquitectos.
Barcelona, 2002-06.
Planta tipus i imatges.
El complex industrial
va ser inicialment
projectat per M. Ribas
i Piera entre 1958 i 1961
2
Edifici dhabitatges per
a la Marina Mercant.
J. A. Coderch.
Barcelona, 1952-54
3
Edifici dhabitatges
Tokio. F. Mitjans.
Barcelona, 1954-57
corridor. The building, in line with its organisational structure, ends in a front wall. The
other case is that of a building formed by
three bodies that resolve the corners based
on face and front faade, a common solution
typical of the typological predominance of
the repetition, without joints, one could say.
The vision of the building domsticas angle
is very reminiscent of some of the more
fortunate examples by Francesc Mitjans with
the classical apparition of the wall to which
the small body of the terrace seems to have
been added.
This third case is that which precisely allows
the latter to be viewed critically, and makes
the comparison very interesting. The small
tower that housed the laboratory offices has
been converted into an apartment block
and as the faade has been preserved with
small modifications imposed by the metal
joinery it has forced resolution of the interior in a way coordinated with the openings.
The result is an unusual composition that, if
of anything, is reminiscent of the Merchant
Navy building in the Barceloneta, but without folds or blinds.
The group is interesting because it allows a
view of two ways of tackling the corner in a
single project unit , and helps us to continue
questioning ourselves on the convenience of
simplifying the programme upon reaching
the corner or not. s
Xavier Monteys
Translated by Debbie Smirthwaite
68
sa srie de dplexs amb accs per corredor central. Ledifici, cenyint-se a la seva estructura organitzativa, finalitza
en una testera. Laltre cas s el dun edifici format per tres
cossos que resol les cantonades a base de cara i testera,
una soluci habitual prpia de la predominana tipolgica de la repetici, sense rtula per dir-ho aix. La visi de
langle de ledifici recorda molt alguns dels ms afortunats
exemples de Francesc Mitjans amb la clssica aparici de
la testera, a la qual sembla haver-shi afegit el petit cos de
la terrassa. El tercer s el que permet precisament veure
aquest ltim amb ulls crtics i fa la comparaci molt interessant. La petita torre de les oficines dels laboratoris sha
convertit en una torre dhabitatges i, com que la faana
sha conservat amb les petites modificacions imposades
pels tancaments metllics , ha obligat a resoldre linterior
coordinadament amb els forats. El resultat s una composici poc habitual que, si a alguna cosa recorda, s a
ledifici de la Barceloneta per a la Marina Mercant, per
sense plecs ni persianes.
El conjunt s interessant perqu permet veure dues maneres dabordar la cantonada en una mateixa unitat projectual , i ens ajuda a poder seguir interrogant-nos sobre
la convenincia de simplificar el programa arribats a la
cantonada o b a no fer-ho. s
Xavier Monteys
1
Conjunt dhabitatges
a lilla delimitada
pels carrers del
Deg Bahi, Naci,
Ripolls i Muntanya,
antic emplaament
dels laboratoris
Uriach. E. GascnTAC arquitectos.
Barcelona, 2002-06.
Planta tipus i imatges.
El complex industrial
va ser inicialment
projectat per M. Ribas
i Piera entre 1958 i 1961
2
Edifici dhabitatges per
a la Marina Mercant.
J. A. Coderch.
Barcelona, 1952-54
3
Edifici dhabitatges
Tokio. F. Mitjans.
Barcelona, 1954-57
corridor. The building, in line with its organisational structure, ends in a front wall. The
other case is that of a building formed by
three bodies that resolve the corners based
on face and front faade, a common solution
typical of the typological predominance of
the repetition, without joints, one could say.
The vision of the building domsticas angle
is very reminiscent of some of the more
fortunate examples by Francesc Mitjans with
the classical apparition of the wall to which
the small body of the terrace seems to have
been added.
This third case is that which precisely allows
the latter to be viewed critically, and makes
the comparison very interesting. The small
tower that housed the laboratory offices has
been converted into an apartment block
and as the faade has been preserved with
small modifications imposed by the metal
joinery it has forced resolution of the interior in a way coordinated with the openings.
The result is an unusual composition that, if
of anything, is reminiscent of the Merchant
Navy building in the Barceloneta, but without folds or blinds.
The group is interesting because it allows a
view of two ways of tackling the corner in a
single project unit , and helps us to continue
questioning ourselves on the convenience of
simplifying the programme upon reaching
the corner or not. s
Xavier Monteys
Translated by Debbie Smirthwaite
68