Jocs que serveixen de presentaci

PRESENTACI PER GESTOS

Tothom disposat en cercle, ix una persona al centre i diu el seu nom i una paraula que comence per la mateixa lletra del seu nom a la
vegada que fa un gest. Desprs torna al seu lloc, i la resta, tots al mateix temps, repetiran el nom., la paraula i el gest. Aix es va presentant
tothom.
EL RAP DE NOMS
El grup es colloca en cercle. El animador explica que van a cantar un rap, per aix ham de dur un ritme donant palmes, golpejant en
les cuixes i fent sorolls.
La can diu: aquest rap que et vaig a cantar, s per al meu nom recordar, Gema, Gema em diuen Gema. Quan la persona canta aix, la resta
del grup li contesta Gema, Gema li diuen Gema.

BINGO
Sels deixa al grup 3 minuts (p.e.) per a omplir les caselles amb signatures de la resta de membres del grup (com hi ha menys
caselles, no preguntaran a tots). Desprs sasseuen als seus llocs i el coordinador comena a nomenar els noms dels participants (com si foren
nmeros del bingo), mentre, el grup va tatxant els nomenats. Qui fa lnia crida LNIA, qui plena la quadrcula, crida bingo.
Material: fulles amb caselles dibuixades i retoladors per a tots.

CORAZONES
Es reparteix una meitat de cor per a cada un dels participants i anir a trobar a la persona que t laltra meitat del seu cor. Desprs,
durant uns minuts, es presentaran i coneixeran.
Material: hi ha que dibuixar la meitat de cors que components nhi ha. Desprs retallar-los i partir-los per la meitat.
PEGATINES DE NOMS
Cada persona fica el seu nom en una pegatina. Desprs sarrepleguen totes les pegatines i es tornen a repartir sense que cap persona
tinga el seu nom. Seguidament tots es tanquen els ulls, i han danar a trobar a la persona de la qual tenen la pegatina i pegar-li-la.

JOCS DE GRANS ESPAIS

SPLASH
Es tracta d'un joc de persecuci.
Una persona va agarrant a la resta. Tothom abans de ser agarrat pot salvar-se donant una forta palmellada de mans mirant al front i amb els
braos estesos cridant a l'hora splashh!!, i quedant-se parat al lloc sense moure's, fins que alg vinga al seu rescat. Per a rescatar hem de
posar-nos dins dels braos (estant aix els dos, no podem ser agarrats), i li donem un bes a la galta, o un fort abra, i llavors podem seguir
corrent. Si el perseguidor aconseguix agafar alg abans que diga splashh!!, deixa de perseguir i s aquesta persona la que ho fa ara.
TRENS CECS
Formar grups de 5-7 persones, cadascuna darrere de l'altra, posant les mans damunt dels muscles. Cada grup forma un tren, tots
menys el vag final, que duu els ulls tapats. Aquest dirigir el tren: Per a posar el tren en marxa, amb les dos mans al mateix temps dna un
apret a l'esquena, senyal que ha de ser transmesa rpidament pel grup. Aquesta senyal significa que el tren es posa en marxa. Si el tren vol
girar a la dreta, donar un apret amb la dreta, i tot el grup far el mateix, aniran torcent cap a la dreta. Si s a l'esquerra, el mateix. Per a parar
el tren (davant d'un possible xoc), dues encaixades seguides, encara que s'ha de tenir en compte que qui dirigeix no veu res.
Anar rotant de tant en tant. Quan tothom ha sigut guia, es pot intentar el segent joc: cada tren intenta agarrar la cua d'un altre tren, fins a formar
finalment un nic tren, on noms una persona va manant els senyals.
Material: mocadors per a tapar els ulls dels participants.

DRACS
Formar grups de 5-7 persones. Se siten en fila, agarrant amb les mans la cintura de la persona de davant. Tots formen part d'un drac,
i hi haur un cap que tractar d'agarrar un mocador que tindr en la cintura l'ltima persona (la cua del drac), mentres que el cos (la resta de
persones) ajuden a la cua per a no ser agarrada. s important mantindre's fortament agafats per la cintura per a no amollar-se i trencar el joc.
Cada vegada que un cap pille la seua prpia cua, aquest passar a ser cua, posant-se el mocador darrere de la cintura. Una vegada ho ha
intentat tot el grup, introdum variants: un drac busca agarrar la cua d'un altre drac, aix successivament fins a formar un nic drac, on el cap
tamb haur d'agarrar-se la seua prpia cua.
Material: trossos de tela per a fer de cua.
CORRE I POSA-LI'L / CUES COMUNS
Es distribuxen mocadors, deixant-ne sense a uns quants. Els qui en tenen, se'l posen darrere del pantal, a manera de cua. Al senyal,
tothom comena a crrer i a agarrar la cua de la resta. Si alg agarra un mocador, i veu a alg que no en t, li l'entregar perqu se'l pose o li'l
posa ell mateix i seguix el joc.
Material: mocadors per a tots
INQUILINS
Posar-se en grups de 3. Un ser l'inquil, al mig dels altres dos agarrats per les mans, que seran la paret dreta i la paret esquerra d'una
caseta. Hi haur una persona o dues que es queden sense casa. Aix comencem a contar una histria, i en el moment que es diga la paraula
"inquil", tots els inquilins han de canviar de casa, i els qui estan sols fan d'okupes i busquen alguna de buida.
D'aquesta manera tornar a quedar una altra persona sense casa, i tornaran a dir inquil, paret dreta o paret esquerra. Si es diu terratrmol, les
cases s'afonen, i es tornen a formar altres noves cases amb els seus inquilins.
ARANYA
Es delimita un espai i comena una persona perseguint a la gent. Quan pille a alg, s'agarren les dos amb una m i van agarrant a la
resta; aix successivament, formant una enorme cadena, fins a agarrar a tots. Els que van a ser agarrats, poden passar per davall de les mans
dels que estan agarrats, per si sn tocats per estos, seran tamb agarrats i s'enganxaran a la cadena humana.
ROJOS I BLAUS
Es fan dues files ndies: uns sn els rojos i els altres els blaus. Se situen una fila davant de l'altra, a peu d'una lnia traada prviament,
i al fons de cada equip es traa una lnia de camp. Es posen enfrontats a peu de la lnia central i aleshores una persona comena a contar una
histria. Quan es diga fort un dels colors... roig!!!
Aquestos perseguiran als blaus, que correran fins a la seua lnia de fons per a no ser pillats. Cada persona que s agarrada passa a formar part
de l'equip que l'ha agarrada. Aix successivament, fins que quede un nic equip.
ELS QUATRE CANTONS
Es fan cinc grups de 5-7 persones. En un espai rectangular, o quadrangular, se situen quatre grups, agarrats cada grup per les mans,
se situen en cada cant i el cinqu grup, es situa en el centre de l'espai. El joc consistix en anar canviant de cant, per en grup, sense soltar-se
les mans, i arribar abans a un cant que un altre grup. Si un grup no arriba a un cant abans que un altre, i els altres cantons estan ocupats, es
quedar en el centre, a esperar nous canvis.
VINE O VES-TE'N
S'ajunten grups de 5-7 persones i es deixa una persona solta. Es posen en cada grup una persona darrere de l'altra i tots els grups en
conjunt, formant com una estrella. Aleshores s'asseuen l'un darrere de l'altre amb les cames davant i obertes. La persona solta s'acostar a un
grup i li dir: "vine" o "ves-te'n". Si diu "vine", tot el grup s'alar com puga i correran al voltant de l'estrella formada pels altres grups, fins a
asseure's on estaven en un principi. Suposadament, la persona que estava sola i ha dit al grup "vine", seria la primera a arribar on estava el grup
anteriorment assegut, i s'asseur esperant a la resta. L' ltim en aplegar ser qui novament diga "vine" o "ves-te'n" a un altre grup. Si diu "veste'n", el grup anir per un costat, i l'altra persona per un altre, encreuant-se en algun lloc, i tornant-se a ajuntar i asseure's en el sl.
EL CERCLE PROHIBIT
Joc paregut al bsquet.
Es dibuixa en terra dos cercles, un a cada costat del camp. Es fan dos grups amb els participants i elegeixen quina persona va estar
en el seu cercle, que just ser el que est dins del camp contrari. El joc consistix en fer-li arribar la pilota al company que est dins del cercle,
aconseguint, daquesta manera, punts. No es pot xafar dins de cap cercle (menys els elegits) i no es por caminar amb la pilota ni en les mans ni
botant. Qui faa alguna daquestes coses, passar el bal a lequip contrari.
Material: pilota i guix.

KABADDI
ndia
Es dibuixa un quadrat gran en terra que delimitar el terreny de joc. Es formen dos equips, un es collocar al terreny de joc i laltre
fora. Lequip de fora es numera sense que laltre grup spiga lordre. Comenant pel nmero u (solament pot entrat u), entrar dins del terreny
de joc i intentar tocar a la major quantitat de jugadors, per no podr respirar i per assegurar-se daix, haur danar dient en veu alta KABADI.
Si el que ha entrat aconsegus eixir del camp sense respirar, els jugador que ha tocat eixen del terreny, per sin, tot lequip del terreny entra de
nou. Quan no queda ning dins, es canvien els papers.
EL PALETA
Es fan dos equips. Un a un costa, i laltre al altre costat de la franja a on es situa el jugador que ser el paleta. Al s duna palmeta, els
equips hauran de canviar-se de camp. Si el paleta toca a alg, aquest, per el ciment, es convertix en esttua.

Poden ser dinterior

LES FRUITES
Es forma un rogle amb una parella al mig. Els del rogle fan parelles i cadasc saplica el nom duna fruita, sense repetir cap. La parella
del centre diu: HEM ANAT AL MERCAT I HEM COMPRAT (noms de fruites del cercle) I JA HEM PAGAT. Quan diuen que ja han pagat, els
nomenats del rogle busquen intercanviar-se entre s, i els del centre intentaran agafar un dels llocs. Quan es diga: tutifruti, tot el mn canvia de
lloc.
REDOL DE SARGANTANES
Dos persones del grup es fiquen per parelles, l'un s'agarra a la cintura del company. Formen el cap i la cua de la sargantana. La resta
de membres del grup formen un rogle. Les sargantanes es situen pel centre. Els que estan en el cercle tenen balons, es poden passar el bal
entre ells/es, o tirar a la cua de les sargantanes. Si alg li dna, el cap deixa a la sargantana i se n'ix fora del cercle, la cua passa a ser cap i qui
ha llanat el bal passar a ser cua. Els caps es mouen constantment perqu no li donen a la seua cua, i poden protegir amb els braos i
cames, etc.
Material: pilota
1, 2, 3, 4
Es colloquen als xiquets i xiquetes en trens parallels, mirant al monitor o monitora. Quan la monitora diga 1, tot el mn donar un pas
a lesquerra, quan diga 2, un pas a la dreta, quan diga 3, toquen terra y 4 una volta. El que sequivoca es fica dobservador per ajudar al monitor.
El joc acaba quan queda un participant.
Material: cap.
BOMBA
Tot el mn fa un rogle i un es fica al mig (sentat o no). La gent del rogle sanir passant la pilota de m a m, mentre que la persona
del centre compta 10 (sense que se li escolte) i fica un bra en creu, compta altre 10 i fica laltre bra en creu i compta un altre 10 i dna una
palmeta dalt a la vegada que diu BOMBA. La persona que tinga en eixe moment la pilota en la m, es queda sentat la resta de partida fent de
obstacle, ja que en les segents partides la seua companya del costat haur de passar per damunt dell per a passar la pilota a les mans de
laltre company. Qui es queda lltim en peu, s el que compta a la segent partida.
PO-PO
Es tracta d'unir fermament a tot un grup buscant a mam o pap gallina.
Tothom amb els ulls tapats amb mocadors, van dient po-po-po-po, excepte la mam o pap gallina (anteriorment hem pactat amb ell que s
mam o pap gallina). Es comencen a mesclar, i cadascun busca la m de la resta, l'estreny i pregunta: po-po-po-po?, i si l'altra persona
tamb pregunta popo? S'amollen la m i seguixen buscant i preguntant. Pap o mam gallina es mantenen sempre en silenci. Quan una
persona no s contestada, sap que l'ha trobat i queda agarrada de la m guardant silenci. Sempre que alg troba el silenci com a resposta entra
a formar part del grup. Aix fins a estar tot el galliner junt.
Material: opci de mocadors per a tapar els ulls de tots
AMBAIXADORS
Es dividix el grup en dos i es colloquen com per a jugar al mocador. Cada grup elegix el nom del seu pas i a un primer ambaixador,
que ha danar a on est el monitor. Aquest li dir una paraula i lambaixador haur danar a dir-se-la al seu per no de paraula sin amb mmica.
Qui ho endevine es convertir en ambaixador (no es pot repetir dambaixador fins que no ha hagen segut tots). Lobjectiu s aconseguir
transmetre al teu pas tota la llista de paraules que t el monitor.
Material: llistat amb paraules.

EL TOMATE
Frana
Els jugadors es colloquen en cercle amb les cames separades, tocant amb cada peu el del company. U fica en joc la pilota arrastrantla per terra i manant-la a un company, intentant que li passe per dins les cames. Al jugador que li passa la pilota, es fica desquenes i si
aconseguix colar-se-la alg, torna a donar la volta.
Material: pilota
ES MENJA O NO ES MENJA
Mosc
Es fa un cercle i un es fica al mig. Aquest llana la pilota a un del rogle mentre li diu una cosa. Si aquesta cosa es menja, haur
dagafar la pilota, per si no es menja, haur de quedar-se quiet.
Material: pilota
PESCAR AMB LES MANS
El grup caminar amb els ulls tancats per la sala. Han danar solts. Quan u trobe a un altre, haur de donar-li la m. La parella que
sha format, anir junta fins que alg dells toque a altra persona, aleshores, es soltar i sagafar deixa nova persona. Al joc saniran fent i
desfent parelles.

FANTASMES
Tots, amb els ulls tancats, van caminat. Un ser el fantasma i quan agafe a alg, es convertix en fantasma, per si sagafen dos
fantasmes, els dos deixen de ser-ho.
TEMPESTA
Tot el mn fa un rogle sentat a la seua cadira. El monitor es fica al mig i que ell diga ONES A LESQUERRA tots gireu una cadira a
lesquerra, quan diga ONES A LA DRETA tots giren una cadira a la dreta i quan diga TEMPESTA tots hauran de canviar de lloc sense que
servixca els del costat. El monitor es seur i qui es quede en peu far una prova o dirigir el joc.
Material: cadires
DALT DEL DIRI
Consistix en un dileg de gestos entre dos equips al ritme de: DALT DEL DIRI, DIRIDIRIDIRI, DALT DEL DIRI, DIRIDIRIDO.
SPAGUETTI
Tot el mn tanca els ulls i es dirigix amb les mans en alt cap a davant. Al arribar al centre de la sala, dona les mans a les primeres
altres mans que trobe. Quan tots estn agafats, obrin els ulls i intenten desenrotllar-se de lembolic sense soltar-se en cap moment de les mans.
ZUM
Es tracta de fer avanar un cotxe al voltant del cercle de participants.
Noms es mou el cap en el transcurs del joc, acompanyant-lo dels sons: Zum, IIIk, o BRRROOOOOOOOMMMMM segons vulguem fer
avanar, retornar o anar ms de pressa al cotxe. Qui comena pronuncia el so "zum", tornant el cap cap a un costat. La persona que es troba a
eixe costat passa el "Zum" al seu ve portant el cap cap a ell i aix successivament. El cotxe, que va sempre en la mateixa direcci pot canviar de
sentit fent "IIKK" interrompent el moviment de cap i tornant al punt de partida, per a reactivar el cotxe en sentit contrari. Cada persona pot fer
"IIKK" una sola vegada per a assegurar la participaci de tots (sempre i quan ho vegem com un problema). Tamb es pot introduir el so
"BBRRROOOOOMM" que envia el "zum" fins a la persona del cercle que es troba davant.
PRESI-PRESI
Tothom en cercle, la 1 persona s'anomena presi, la 2 vice, la 3 secre, i a partir d'ac es numeren de l'1 fins a l'ltima persona que es
dir bartol@. Tots seguixen el ritme del/a presi, donant dos palmes en els cuixes i desprs dos palmes amb les mans continuadament. Llavors el
presi comena dient: "presi-presi ... tres, tres" fent coincidir les paraules amb el colp de cuixa i guardant silenci a les palmades. El nmero 3 dir:
"Tres, tres... bartolo bartolo!" de la mateixa manera que l'anterior, amb el colp a la cuixa. Aix successivament, es va enviant el missatge. Si una
persona al rebre'l trenca el ritme de les dinyades, passar a ser l'ltima persona, s a dir, ocupar el lloc de bartol@, i tothom tornar a numerarse de nou.

SAPS QUI S'HA MORT?

Tothom disposat en cercle. La persona que comena, li diu a la del costat sense riure's, amb la boca quasi tancada: "Saps qui s'ha
mort?" i l'altra persona li contesta amb la boca quasi tancada: "No, qui s'ha mort?"... Sense riure's, i mirant-se als ulls, la primera li respon: "S'ha
mort el tio safarioneta". Aix es va passant d'un a l'altre.
DIRECTOR D'ORQUESTRA
Es tracta de triar una persona que faa de director/a d'orquestra i una altra que sencarregue de descobrir-lo. El/la directora/a
comenar fent un moviment i la resta l'imitaran, mentre que la persona designada ha desbrinar qui s el director dorquestra. Per a da es
forma un rogle i es convida alg a abandonar-lo per a triar el director.

LA CRREGA ELCTRICA
Lanimador demana que es retire un voluntari del cercle que ha format amb els jugadors.
En la seua absncia, sexplica que durant el joc tots deuen permaneixer en silenci i que un dells tindr la crrega elctrica.
Quan el voluntari colloque la seua m damunt del cap de qui tinga la crrega elctrica, tots hauran de cridar molt fort.
Es crida al voluntari i lanimador li explica: un dels presents, t la crrega elctrica: concentrat i ves tocant el cap de cada u per a descobrir qui
t la crrega elctrica. Quan ho descobrixca, avise.
ROBOTS (quan ms gran siga la sala millor)
Es fan grups de tres. Dos sn robots i laltre s el constructor. El constructor els donar corda i estos es posaran a caminar en recte.
La persona encarregada dels robots tractar de dirigir-los per a que no xoquen amb res donant-los un colp amb les mans (aquest cop els far
canviar 90 la direcci segons el costat al que colpege). Es pot fer amb els ulls oberts i desprs amb els ulls tancats.
MASSATGE D'ANIMALS
Fem un rogle asseguts a terra i amb les cames obertes, mirant lesquena del de davant. Ens tirem un poc cap a darrere sobre
l'abdomen del/a de darrere, i comencem a fer un massatge suau amb el tou dels dits per tota la cara, per les mans, tot en absolut silenci, i si hi
ha msica de fons millor. Hem daconseguir tenir el cos completament relaxat.
Ara incorporar-se cap a davant. Posem les mans en l'esquena de la persona que hi ha davant i comencem a contar una histria d'animals: Al
llarg de la histria comencen a aparixer uns xicotets animalets, unes formiguetes, i van caminant per ella ( es fa un massatge amb el tou dels
dits). Les formigues tenen fam, i es mengen un dacsar sencer, sentint-se ms pesades (pressionar un poc ms fort amb els tous dels dits en
l'esquena). Apareix un cavall que va al trot i est apunt de xafar a les formiguetes, que s'aparten del cam, deixant pas al cavall (estovant la
palma de les mans, anem fent xicotets colpets, ms rpid, ms lent). El cavall desapareix, i apareix una serp (i amb la part lateral de les mans
pressionem fent solcs en l'esquena, com si es moguera una serp per ella) per apareix un guila que vol menjar-se a la serp, i esta fuig. L'guila
clava les seues urpes en la terra (Fem pressi com si agarrrem l'esquena amb els dits). Aquesta pot ser una histria. Tira-li imaginaci.