qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty

uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd
fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx
cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl
zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert
yuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas
dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv
PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE
bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw
ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio
Escola Miquel Granell
pasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh
jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnm
qwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwerty
Amposta
uiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd
fghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzx
cvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwer
tyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa
sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl
zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg
hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxc
vbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopa
sdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjkl
zxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwert
yuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfgh
jklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv
bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw
ertyuiopasdfaAghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyu
iopasdfghjklzxcvbnmqwwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopas
dfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmyuiopasdfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmq
wertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyui
opasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfg
hjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfaAghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklz
xcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwwertyuiopasdfghjklzxcvbn
mqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnyuiopas
dfghjklzxcvbnmrtyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcv
1
bnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqw
ertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuio
pasdfaAghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasd

NDEX
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
11.
12.

Introducci
Context
Identitat i carcter propi
Plantejaments educatius
El currculum
Lorganitzaci
La inclusi
La convivncia
Lorientaci i la tutoria
La participaci
Lavaluaci interna
La projecci externa i latenci a lusuari

1 Introducci
Podrem definir el Projecte Educatiu de Centre (PEC) com el document singular, propi i especfic de cada
centre que ajuda a establir prioritats, evitar divagacions i ajusta la llibertat del docent i la resta dels
membres de la collectivitat, amb la finalitat dorientar el centre cap a una determinada direcci i millora
dacords amb un seguit de caracterstiques essencials com poden ser lestabilitat, la unificaci del procs
educatiu, la vinculaci amb la comunitat educativa, la connexi amb la realitat del centre i ladequaci
amb el marc legislatiu. El PEC es constitueix en l'eina principal de la gesti educativa institucional. s
considerat el projecte marc i macro que possibilita l'organitzaci del centre educatiu des de la
recuperaci de la identitat d'aquest. Ha de ser un instrument assumit pel conjunt de la comunitat
educativa, per tal de garantir que la intervenci pedaggica sigui coherent, coordinada i estructurada.
El document que presentem a continuaci s el PEC de lEscola Miquel Granell dAmposta. En ell
sespecifiquen les finalitats i les opcions educatives bsiques que es pretenen per al conjunt de
lalumnat de lescola, tenint en compte la diversitat de condicions personals, interessos i necessitats. En
la seva elaboraci sha partit dun procs participatiu, el qual ajuda a la identificaci personal i collectiva
amb el centre i a qu cada membre de la comunitat educativa assoleixi el comproms en l'assoliment de
les diferents metes.
La seva estructura segueix un ordre de carcter lgic, el qual possibilita anar del coneixement d'una
realitat donada fins al plantejament d'alternatives i estratgies de soluci de la problemtica trobada.
El PEC s un document que est a la disposici de tothom que formi part de la comunitat educativa del
centre, sigui pares i mares, professors, personal del centre i alumnat.

2 Context
2.1 Histria de lescola
LEscola Miquel Granell s anomenada aix en record del que va sser pedagog de gran renom i
fundador de les primeres escoles a Amposta.
El nostre centre s el que t una histria ms complerta, ms abundncia de records, de tota la ciutat.
Fundat al 1909, lEscola Miquel Granell, anomenada llavors Escuelas nacionales va sser lnica escola
de la ciutat durant molts danys. Es trobava ubicada al parc municipal.
A principis dels anys seixanta i a mesura que Amposta es feia gran, es cre lInstitut Laboral Ramon
Berenguer IV, i fou dintre del Miquel Granell on comen a funcionar, ja que no disposava
dinfraestructura.
Quan es va construir el centre per a linstitut, el Miquel Granell, va seguir funcionant com a escola, fins
que arrib un moment de tal saturaci dalumnes que es construeix un nou centre dEGB al costat
mateix de linstitut. Aquest nou centre sanomen Mestre Agust Barber i es nodr de part de la
plantilla de professors i alumnes de lEscola Miquel Granell.
Al cap duns anys la ciutat dAmposta experiment un gran creixement econmic i demogrfic, la qual
cosa comport de nou la saturaci de lescola. s el moment de la creaci dun nou collegi. Aquest
sanomen Soriano Montagut i es va ubicar al costat del cementiri, a la carretera de Santa Brbara. Part
dels professors i alumnes del Miquel Granell van passar al nou centre.
A partir daquest moment, el Collegi Miquel Granell solament tindr nivell de preescolar, nodrint amb
aquests alumnes el dos collegis nous.
s al setembre de 1987 quan es produeix el tancament definitiu de lantic edifici de les escoles que
actualment s la seu del Museu de les terres de lEbre.
El Miquel Granell desprs de 80 anys de funcionament es trobava amb unes installacions obsoletes i
sinicia la construcci dun nou edifici al carrer Sebasti Juan Arb 121. Aquest edifici fou construt en
dues fases. Lalumnat de lantic parvulari passa al nou edifici amb quatre cursos ms de primria en la
primera fase. El Collegi Miquel Granell comena a funcionar plenament a la seva actual ubicaci i part
del professorat i alumnat de lescola Soriano Montagut completen la segona fase. s al setembre de
1989 quan sinaugura ledifici nou.

2.1.1 El nom de lescola

El nom de lescola ve duna persona illustre de la ciutat. Miquel Granell i Forcadell va nixer a Amposta
el 4 de mar de 1865.
L'any 1881, quan tenia 16 anys, va fundar a Amposta una escola gratuta on admetia a tothom que hi
ans. Una nit es va presentar un noi acompanyat del seu germ sord-mut i li va demanar si podia fer
alguna cosa. Granell va decidir que faria tot el possible per ensenyar a aquell nen.
Al morir la seva mare Miquel Granell va decidir marxar a Barcelona on va comenar a estudiar magisteri
a las Escuelas Normales. Desprs va marxar a Cadis, on va ingressar com a soldat al cos d'Infanteria de
Marina. Prestava serveis com a escrivent del Vicealmirall de l'Armada, Juan Bautista Antequera, qui
tenia com a secretari al militar Miguel Mrquez. Aquest ltim era fill del comissari del "Colegio Nacional
de Sordomudos y Ciegos".
Un cop acabat el servei militar i amb el ttol de mestre, va tornar a Madrid i va anar a demanar una plaa
al Col.legi de Sordmuts, que estava situat al carrer San Mateo n 5. El director de l'escola li va contestar
4

que podia entrar a treballar com auxiliar per sense sou. Granell va acceptar i amb el temps va
convertir-se en professor numerari i desprs en director del centre.
De 1904 a 1905 va fer un viatge per estudiar l'organitzaci i rgim dels diferents instituts i residncies de
sordmuts i cecs d'Espanya.
A l'agost de 1911 va viatjar a Roma per assistir com a delegat espanyol al Congrs Internacions de
Sordmuts que es va celebrar a la capital italiana.
Al setembre del mateix va dirigir la primera colnia escolar de sordmuts al Sanatori de Pedrosa
(Santander).
Miquel Granell va ser professor i mentor de l'Infant Jaume, fill del rei Alfons XIII, que era sord-mut. Aix
li va permetre gaudir d'un gran prestigi com a pedagog i d'una gran influncia a Madrid. Granell va
utilitzar aquesta influncia amb el Rei per introduir a la cort a l'alcalde Joan Palau, amb qui mantenia
una gran amistat.
Va compaginar el crrec de director del Colegio Nacional de Sordomudos y Ciegos, amb el de secretari
general de la Junta Directiva del "Instituto del Fomento de las Artes", president honorari de les seccions
cientfica-literria i de l'artstica-recreativa del mateix institut, president honorari del "Centro Instructivo
y Protector de Ciegos", acadmic numerari de l' "Academia de Ciencias de Npoles" i catedrtic de
Metodologia i Organitzaci Escolar Especial.
Granell tamb va ser fundador de l'Asociacin de Sordomudos. Va rebre distincions com la de
comendador de l'Ordre Civil d'Alfons XII i cavaller de la Reial Ordre d'Isabel la Catlica, entre altres.
Miquel Granell va ser un gran intellectual i cientfic que va dedicar quasi tota la seva vida a la docncia i
a millorar les condicions dels sordmuts. Tamb va publicar diferents treballs i llibres sobre els cecs i els
sordmuts.
L'Ajuntament d'Amposta va acordar posar el seu nom a la nostra escola i a un dels principals carrers de
la ciutat. L'any 1965, amb motiu del centenari del seu naixement, es van fer diferents actes per recordar
la figura de Miquel Granell, que van finalitzar amb una missa on van assistir les autoritats i els
representants dels organismes i entitats de la ciutat.
Va escriure diversos treballs cientfics i llibres sobre els cecs i els sordmuts i la seva educaci. Entre
d'altres: La enseanza de los sordomudos en Espaa, Historia de la enseanza de la palabra a los
sordomudos en Espaa, ,El porvenir de los ciegos: nueva personalidad del ciego i Ventajas del oralismo
en la enseanza de los no audientes.

2.2 Caracterstiques generals del centre

Lescola Miquel Granell est situada a la ciutat dAmposta, capital del Montsi i al barri de Valletes, al
carrer Juan Sebasti Arb amb nmero 121. El telfon i fax s 977701949. El correu electrnic s
ceipmiquelgranell@xtec.cat i ladrea web http://xtec.cat/ceipmiquelgranell .
s una escola d'Infantil i Primria que t 456 alumnes distributs en 12 grups de Primria i 6 unitats
dEducaci Infantil.
La plantilla del centre est composta per 29 mestres, una TEI, 4 auxiliars deducaci especial, una
assessora de plstica, quatre monitors del servei dacollida i menjador, una administrativa, una conserge
i quatre auxiliars de neteja. Rebem, a ms, el suport de diferents serveis (logopeda, EAP,...) per atendre
els casos de necessitats educatives especials i de personal tcnic per resoldre el problemes dels recursos
informtics.

Lescola consta de dos edificis. En un podem trobar les aules de primria, la biblioteca, laula didiomes,
laula de cincies, laula dinformtica, laula de msica, dues aules deducaci especial, la sala de
professors, el despatx de secretaria i direcci i una sala dusos mltiples. A laltre edifici, trobem les
aules de parvulari, el menjador escolar i el despatx de lAMPA. A lexterior hi ha un pati espais on hi ha
dues pistes, una de futbol i una de bsquet. Tamb tenim un pati interior on els alumnes fan les files per
entrar.
La poblaci escolar s de classe mitjana i majoritriament catalano-parlants, encara que en els ltims
anys hi ha hagut un augment dalumnes immigrants i dalumnes amb NEE i/o socials desafavorides.

2.3 Anlisi de lentorn

Lescola est situada en un barri dAmposta de nova construcci, on hi viuen moltes famlies joves.
Encara que la ciutat s districte nic i rebem alumnat de tots els barris.
Amposta es troba situada al marge dret del riu Ebre, a uns 20 km. de la seva desembocadura. s la
capital de la comarca ms meridional de Catalunya: el Montsi.
El seu terme municipal t una extensi duns 136,20 km2, repartits entre les zones ms o menys
muntanyoses (garriga) i les planes del Delta (ribera) fins al mar.
s la ciutat ms important del Delta i sha convertit en el centre comercial i de serveis amb compradors
provinents de les poblacions venes.
Tradicionalment ha estat una poblaci agrcola, basada sobre tot en el conreu de larrs. Actualment s
una ciutat bsicament de serveis amb petites indstries.
Dins del seu terme es troba la major part del Parc Natural del Delta de lEbre de la banda dreta del riu.
La presncia humana al seu terme es remunta, almenys, al Neoltic, i daquesta poca shan trobat
nombrosos poblats i enterraments.
El distintiu i smbol dAmposta s, sense cap dubte, el Pont Penjat, construt entre els anys 1915 i 1919,
obra de lenginyer J.Eugenio Ribera. En general, sassocia la imatge del pont a la ciutat.
Ats les caracterstiques del nostre centre i de la zona, la llengua ds intern i extern s la catalana. La
varietat dialectal s el catal occidental de transici que s un subdialecte de loccidental. Lany 2010 la
poblaci dAmposta era de 21.365 habitants, amb el 19,9% dimmigraci.

3 Identitat i carcter propi.

3.1 Principis rectors (LEC)
Referncia legal
Constituci espanyola. Article 27; llibertat densenyament. Dret a leducaci.
Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig (BOE del 4), dEducaci LOE
Llei 12/2009, del 10 de juliol, dEducaci. Aprovada pel Ple del Parlament en la sessi n.59 de l1
de juliol de 2009.
DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenaci dels ensenyaments de
l'educaci primria.
DECRET 102/2010, de 3 dagost, dautonomia dels centres educatius.
DECRET 155/2010, de 2 de novembre, de la direcci dels centres educatius pblics i del personal
directiu professional docent.
Ordre EDU 296/2008

3.2 Carcter propi

3.2.1 Missi
Lescola Miquel Granell s un centre pblic dEducaci Infantil i Primria dAmposta. T dues lnies i la
seva missi s educar i formar xiquets i xiquetes de 3 a 12 anys. Des del seu inici sempre ha estat
compromesa amb els processos daprenentatge ms innovadors. Busquem educar al nostre alumnat de
manera integral i global. s per aix que el professorat i la resta de la comunitat educativa tenim com a
tasca, a ms a ms de lensenyament prpiament curricular, transmetre tot un seguit de valors exigits i
desitjats socialment (inclusi, solidaritat, tolerncia, innovaci, equitat, ) al nostre alumnat.
Amb tot aix volem aconseguir un alt grau de formaci que permeti a tots els xiquets i les xiquetes
desenvolupar-se acadmicament i humana per tal dassolir lautonomia.
El centre impulsa els valors de servei a la societat, el respecte vers el medi ambient i ladaptaci als
canvis i a les noves tecnologies.
Afavorim una lnea de treball en equip entre el professorat i la famlia que es concreta en la Carta de
Comproms i es potencia la participaci de tots els membres de la comunitat educativa.
Aix doncs, la nostra missi s la daconseguir els objectius fixats adjuntant al nostre esfor totes
aquelles eines metodolgiques i tot tipus de recursos (humans, materials, socials, etc.) que facin
possible arribar al desenvolupament ptim del nostre alumnat per a la seva integraci a la societat de
manera plena, crtica i satisfactria.

3.2.2 Valors
Leducaci que oferim al Miquel Granell es recolza en:
El pluralisme ideolgic.
El respecte per lentorn natural i cultural.
El comproms amb la cultura i la llengua catalana.
La coeducaci
Una educaci integral que respongui a les necessitats dun alumnat heterogeni i variat.
7

La cultura de lesfor, el treball cooperatiu i la satisfacci de la feina ben feta.

El respecte com a principi per a la convivncia.

3.2.3 Visi
Lescola Miquel Granell vol ser un centre de referncia dins de lmbit educatiu de la ciutat dAmposta..
... on lalumnat aprengui a conixer, a fer, a conviure i a ser,
... on laprenentatge es basi en la combinaci de metodologies que ajudin a aconseguir lexcellncia
educativa,
... on les noves tecnologies estiguin incorporades com una eina ms dins del procs daprenentatge,
... on la diversitat de llenges sigui una riquesa a compartir,
... on lalumnat es formi dins de la inclusi, el lacisme i el respecte a la pluralitat,
... on tots els membres de la comunitat educativa se sentin identificats en un mateix projecte.

4 Plantejaments educatius
4.1 Prioritats i objectius didctics
mbit hum i de serveis

Aconseguir bones relacions de tota la comunitat educativa per a un millor

desenvolupament del PEC.

Aconseguir un clima de convivncia adequat per treballar tots i totes dissenyant des
del principi un centre obert i democrtic que treballa de cara al futur.

Obrir el centre a altres professionals de lentorn: treballadors i educadors socials,

professionals de la salut, animadors juvenils, ONG.

Establir i mantenir relacions de coordinaci i collaboraci amb altres centres

educatius de la zona per a potenciar l'intercanvi d'experincies.

Participar i collaborar en activitats culturals educatives proposades per institucions

sempre que siguin coherents amb el Pla General Anual (PGA) de centre.

Potenciar les activitats escolars i extraescolars que afavoreixin l'educaci del temps
lliure i inculcar als nostres alumnes la importncia del lleure com a element
potenciador de l'esport, l'associacionisme, etc.

Orientar l'organitzaci i funcionament del menjador com un servei que, a ms de

nodriment, possibiliti l'adquisici d'hbits personals i socials.

mbit institucional

Utilitzar la llengua catalana com a llengua de comunicaci vehicular oficial del centre.

Potenciar el treball en equip dels professors mitjanant la coordinaci dels equips

docents en la realitzaci de programacions didctiques.

Aconseguir la participaci i implicaci en el projecte de tota la comunitat educativa.

Fomentar el coneixement de la cultura, les tradicions, els costums de la nostra

comunitat amb l'objectiu d'aconseguir una integraci progressiva de les famlies a la
comunitat on viuen.

mbit pedaggic

Consolidar la llengua catalana com a llengua vehicular densenyament i de

comunicaci.

Vetllar per aconseguir una motivaci positiva de lalumnat pel que fa a laprenentatge,
mitjanant ls de diferents metodologies i recursos.

Potenciar ls de diferents estratgies, habilitats, tcniques i material didctic que

potencin lactivitat, iniciativa i creativitat de lalumne.

Impulsar les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a suport educatiu.

Potenciar en els alumnes el desenvolupament de les habilitats instrumentals bsiques.

Potenciar la planificaci de projectes de centre que fomentin la globalitat i la

interdisciplinarietat com a lnia comuna de treball a lescola.

Atendre la diversitat sense disminuir la qualitat.

Respectar la diversitat religiosa, cultural, de procedncia, diferncies tniques i

adoptar actituds obertes envers l'acceptaci de la nova realitat social.

Proporcionar el coneixement de la nostra cultura, histria, geografia i societat per

aconseguir que els nens i nenes se sentin arrelats al lloc on viuen.

Potenciar leducaci per al consum, leducaci per la salut, leducaci ambiental,

leducaci per a la pau, leducaci emocional, la coeducaci i leducaci vial,
incorporant a les programacions didctiques objectius i continguts relacionats.

Ajudar l'alumne en el coneixement i acceptaci d'un mateix tot fomentant l'esperit de

millora, superaci i autoestima per aconseguir uns coneixements i uns hbits
saludables per ells mateixos i la collectivitat.

mbit administratiu

Desenvolupar i utilitzar mtodes i instruments per a una bona comunicaci interna i

externa.

Executar una acci econmica clara i transparent.

4.2 El projecte lingstic de centre

El PLC va ser revisat i aprovat pel Consell Escolar el dia 12 de juny de 2008 (Annex 1)

4.3 Pla dautonomia de centre

El 20 de mar de 2009 el centre va signar lAcord per a laplicaci immediata per a la millora de
la qualitat del servei educatiu per al perode abril 2009-juny 2010. Aquest acord va ser aprovat
pel Consell Escolar el 9 de setembre de 2009 (Annex 2).
El Consell Escolar del 30 de juny de 2010 va aprovar lacord quadriennal daplicaci del Pla
estratgic per a la millora de la qualitat del servei educatiu (PAC 2010-14) (Annex 3).

4.4 Altres plans i projectes

En vigncia:

Projecte de lectura de centre (PLEC).

Pla TAC.
10

Programacions generals anuals

Memries anuals

Pla de formaci de centre.

Programes educatius de centre:

o

Escoles Verdes,

Projecte de reutilitzaci de llibres

Programa de salut

Pla de convivncia.

Pla datenci a la diversitat.

Pla demergncia.

Pla dacollida.

NOFC.

Pla de funcionament del menjador.

11

5 El currculum
5.1 Criteris dorganitzaci pedaggica
Lorganitzaci pedaggica de lescola ha de garantir lassoliment de les competncies bsiques
i les especfiques de cada rea curricular i el desenvolupament personal de lalumnat. Aquesta
organitzaci es fa dacord amb uns criteris.
Lnies metodolgiques:
Globalitzaci. El nens/nenes perceben la realitat d'una manera conjunta, i no
segmentada, s per aix que estimulem el desenvolupament de totes les
capacitats, tant fsiques com afectives, intellectuals i socials, de manera
global. Per tant, en qualsevol situaci d'aprenentatge interrelacionem les
diferents rees.
Aprenentatge significatiu. Per tal d'aconseguir aprenentatges significatius cal
tenir en compte els segents aspectes:
Partir de les idees prvies que t el nen/nena pel que fa al treball que
va a realitzar-se.
Plantejar les diferents activitats de forma motivadora mitjanant la
utilitzaci de materials atractius i manipulatius.
Connectar els nous coneixements amb els que ja t adquirits.
Afectivitat. Sentir-se recolzat contribueix a que lalumne tingui una
predisposici envers laprenentatge i saconsegueix mitjanant:
Refor positiu
Ambient democrtic
Acceptaci i respecte
Grups classe:
Els grups es formen a P3 dacord amb criteris dheterogenetat i es t en
compte la data de naixement, el sexe, la llengua materna i lescolaritzaci
prvia. Aquests grups es reestructuren a 1r i 5 tenint en compte factors com
el sexe, el rendiment escolar i les dinmiques creades al llarg de
lescolaritzaci.
Cada grup t un/a tutor/a que es coordina peridicament amb la resta de
lequip docent que latn i t assignada una aula a ms dhores ds dels espais
comuns.
Recursos metodolgics:
Projectes de treball: a educaci infantil es treballen peridicament projectes.
Un cop al curs a tots els cicles es treballa un projecte triat entre tot el
professorat, que desprs es concreta a cada cicle dacord amb els interessos
dels alumnes. s un projecte interdisciplinari que cada nivell adapta a la seva
programaci.
Desdoblaments: des de P3 fins a 6 es fan desdoblaments a lrea de
coneixement del medi. La meitat de la classe va a laula dexperimentals i
laltra meitat a laula dinformtica. Cada classe t una sessi setmanal de
desdoblament, la qual cosa assegura que quinzenalment cada alumne passi
per laula dinformtica i dexperimentals.
Agrupaments flexibles: a cicle inicial sorganitzen dues sessions setmanals
dagrupaments flexibles de lectura i una de matemtiques a cada nivell per a
treballar lassoliment de la lectura i de les habilitats matemtiques bsiques,
elements imprescindibles per a lxit educatiu. A partir de cicle mitj es fa una
sessi setmanal a lrea de matemtiques.

12

Suport escolar personalitzat: se segueixen les instruccions del Departament i

de la Inspecci Educativa per a l'organitzaci d'aquest suport.
Reforos: en el moment delaborar els horaris sintenta que els tutors d'un
mateix nivell puguin reforar-se mtuament. En aquestes hores es programen
assignatures instrumentals per a ajudar en l'adquisici de continguts i
competncies bsiques. Aquests reforos els reben els alumnes amb dificultats
curriculars que no tenen suficient atenci individualitzada.

5.2 Desenvolupament i concreci del currculum

Veure lannex.

5.3 Lavaluaci i promoci

Lavaluaci dels processos daprenentatge de lalumnat s contnua i global, amb observaci
sistemtica dels continguts i amb una visi al llarg de letapa centrada en el desenvolupament i
consolidaci de les competncies bsiques.
Trimestralment a educaci primria es reuneix el professorat per analitzar els resultats dels
alumnes i prendre decisions sobre actuacions de millora.
En finalitzar cada curs, lequip docent pren les decisions corresponents sobre el pas de cicle de
lalumnat. L'alumnat promocionar al cicle segent sempre que...
... la junta davaluaci consideri que ha assolit el desenvolupament corresponent de les
competncies bsiques i un grau adequat de maduresa, encara que no hagi superat els
objectius dalguna de les rees
... els aprenentatges no aconseguits no li impedeixen continuar el nou cicle
... no tingui ms de tres assignatures suspeses
Els pares han de conixer el procs avaluatiu i els resultats obtinguts pels seus fills; s per aix
que s'estableixen uns canals de comunicaci per a fer-los arribar aquesta informaci:
Entrevistes individuals: una a l'inici de l'escolaritat, una per cicle i sempre que
el/la tutor/a o la famlia ho demanin.
Informes: per a elaborar els informes s'utilitza el programa SAGA del
Departament d'Ensenyament. A educaci infantil es lliura un informe al primer
i al tercer trimestre i a educaci primria un per trimestre. En el cas d'educaci
infantil es tracta d'un informe amb comentaris referents a les diferents rees.
Pel que fa a educaci primria figuren les qualificacions de totes les rees;
aquestes qualificacions sn:
Insuficient : menys de 5
Suficient : entre 5 i 6
B : entre 6 i 7
Notable: entre 7 i 9
Excellent: entre 9 i 10
A final de cicle es lliura un informe on consta la valoraci per rees (emprant el
mateix sistema de qualificaci que en els informes trimestrals) i la valoraci
global del progrs de l'alumnat.

13

6 Lorganitzaci
6.1 Criteris que defineixen lestructura organitzativa
Estructura organitzativa del centre: els rgans i les seves funcions (De la pgina 7 a la 20 de les
NOFC del centre.)
rgans unipersonals
Sn rgans unipersonals directora, cap destudis i secretaria. Les tres juntes, constitueixen
lEquip Directiu del centre.
rgans collegiats
. Consell escolar: s el mxim rgan de participaci i govern del centre, aix com lrgan de
programaci, seguiment i avaluaci general de les seves activitats. El nostre Consell Escolar
est format per:
- La directora
- La cap destudis
- Sis mestres, elegides pel claustre de professors
- Quatre pares/mares, elegits pels pares/mares del centre
- Una representant de lA.M.P.A., designada per aquesta associaci
- Un representant de lajuntament dAmposta
- Una representant de serveis.
- La secretria del centre, que actua com a secretria del Consell, amb veu per sense vot.
. Claustre: Est format per tot el personal docent del centre. T la responsabilitat de planificar,
coordinar, decidir e informar de tots els aspectes docents del centre. La seva tasca es basar
en el debat sobre la organitzaci i planificaci daquelles qestions referides directament a
lacci docent.
AMPA
L AMPA s lAssociaci de Mares i Pares dAlumnes i representa al conjunt daquests, per tal
de vetllar pels drets i responsabilitats de les famlies en leducaci dels nens i nenes en relaci
a lacci educativa que realitza el centre.
Personal dadministraci i serveis del centre:
Quan parlem de Personal d Administraci i Serveis, es fa referncia a aquelles persones
dedicades a la participaci en la gesti de determinats recursos del centre i no implicats en
leducaci de manera directa. Aquestes persones, encara que no estableixin una relaci
educativa formal amb el infants, han de conixer el centre i implicar-se al mxim en la
dinmica que shi genera.

14

6.2 Lorganigrama
ORGANIGRAMA de lEscola Miquel Granell

rgans de govern

rgans de participaci

Unipersonals

Collegiats

Directora

Consell Escolar

Cap dEstudis

Claustre de professors

Secretria

rgans de coordinaci

Unipersonals
Coordinadora dactivitats

Collegiats
Equips de cicle

Coordinador/a de cicle
Coordinadora dInformtica
Coordinadora LIC
Coordinadora de Riscos Laborals

Coordinadora de Biblioteca

Coordinadora dEscoles Verdes

Coordinadora dexperimentals

15

6.3 Lideratge i equips de treball

La direcci ha de promoure el lideratge distribut, amb la participaci dels rgans
individuals i collegiats de govern i de coordinaci, i facilitar la participaci de tots els
membres de la comunitat escolar.
Al Projecte de direcci i a la programaci general anual se narticular el procediment.

7 La inclusi
7.1 Principis dinclusi i coeducaci
En el cam cap a una escola per a tothom, els objectius i actuacions que es proposa
desenvolupar el PEC parteixen dels segents principis:
Inclusi. El principi dinclusi afirma que el centre educatiu ha de ser obert a tot
lalumnat sense discriminacions ni exclusions, considerant tot lalumnat membre de ple
dret. Potenciant aix mateix, la participaci ms activa i plena possible de tots i totes a les
activitats del centre.
Coeducaci. La coeducaci comporta la promoci d'una educaci que potencia la
igualtat real doportunitats i leliminaci de tota mena de discriminaci per ra de sexe.

7.2 Lacollida
Quan lalumnat i el professorat sincorporen a lescola cal posar en prctica les mesures
dacollida previstes. Aquestes consisteixen en un seguit dactuacions per tal que conegui el
funcionament i la cultura del nostre centre el ms aviat possible.
s important potenciar tamb una bona relaci i coordinaci amb les famlies.

7.2.1 Pla dacollida

Veure lannex.

7.3 La diversitat
7.3.1 Criteris que orientin a latenci a la diversitat
L'article 91 de la Llei 12/2009, del 10 de juliol, d'educaci, i l'article 5 del Decret 102/2010, de 3
d'agost, d'autonomia dels centres educatius, estableixen que entre els elements que ha de
contenir el projecte educatiu del centre hi ha els procediments d'inclusi educativa, els criteris
que orientin l'atenci a la diversitat i els que han d'orientar les mesures organitzatives, sempre
d'acord amb els principis de l'educaci inclusiva i la coeducaci.
L'atenci a les necessitats educatives de tots els alumnes la plantegem des de la perspectiva
global del centre i des de la participaci prioritria dels alumnes en entorns ordinaris, i ha de
formar part de la seva planificaci. Les mesures ms especfiques d'atenci a la diversitat sn
organitzatives: intervenci de dos professors a l'aula, agrupaments flexibles, suport en petits
grups o de manera individualitzada..., incideixen fonamentalment en les estratgies
didctiques i metodolgiques i en el procs d'avaluaci dels alumnes.

7.3.2 Pla datenci a la diversitat

Veure lannex

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE DE LESCOLA MIQUEL GRANELL

17

8 La convivncia
8.1 Valors i objectius per a laprenentatge de la convivncia
La concreci de les normes de convivncia, del procediment per a la resoluci de conflictes i de
les conductes sancionables en el marc de la regulaci legal dels drets i deures de lalumnat es
troben a les Normes dorganitzaci i funcionament del centre.
Els objectius del centre van encaminats a:

Desenvolupar una cultura democrtica basada en el respecte i la justcia dins lmbit

escolar com a espai dadquisici daprenentatges i de socialitzaci.

Garantir la representativitat de tots els integrants de la comunitat educativa per

assegurar, aix, la pluralitat de veus i la coresponsabilitzaci.

Aconseguir la creaci dun bon clima de centre i daula que afavoreixi una convivncia
respectuosa i sensible entre tots els sectors de la comunitat educativa.

Impulsar ladquisici duna adequada competncia social que permeti entendre el

conflicte com un fet consubstancial a la interacci personal i del grup, necessari per
tant per al desenvolupament personal i social.

8.2 Pla de convivncia

Veure a lannex

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE DE LESCOLA MIQUEL GRANELL

18

9 Lorientaci i la tutoria
9.1 Objectius de lorientaci i seguiment de lalumne
Lacci tutorial s el conjunt daccions educatives que contribueixen al desenvolupament
personal i a lorientaci de lalumnat per tal de potenciar el seu creixement personal, de
manera que els sigui ms fcil la seva integraci social. Aix mateix, lacci tutorial ha de
contribuir al desenvolupament duna dinmica positiva en el grup classe i a la implicaci de
lalumnat i de les seves famlies en la dinmica del centre.
Per tal dafavorir el procs de formaci integral de lalumnat en lacci tutorial considerem els
aspectes segents:
Desenvolupament personal: autoconeixement , educaci emocional, hbits saludables
i conductes de risc.
Orientaci escolar: procs daprenentatge, avaluaci i autoavaluaci ,canvis detapes.
Convivncia i cooperaci: habilitats socials , participaci i gesti de conflictes.
La funci tutorial comporta intervenir en tres mbits:
Lalumnat: vetllant pel progrs individual de cadascun i fomentant la interacci social
del grup.
Els altres mestres: facilitant el coneixement dels alumnes, individualment i com a grup,
afavorint la coordinaci entre ells.
Els pares i mares: intercanviant informaci, afavorint la participaci.

9.2 Pla dacci tutorial

Veure a lannex

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE DE LESCOLA MIQUEL GRANELL

19

10 La participaci
Lalumnat, les famlies, el professorat i les diferents persones que formen la comunitat
educativa necessiten espais concrets que els permetin collaborar amb daltres o tirar una
iniciativa endavant. La participaci ha darribar a tots els racons de lescola i impregnar la
convivncia i laprenentatge. Lescola participativa fa que shi multipliquin els vincles entre els
seus membres i el sentiment de responsabilitat envers la collectivitat.
Els rgans de participaci sn:
Consell Escolar
Per garantir la participaci de tota la comunitat escolar es fomentar la participaci en el
Consell escolar. Les NOFC regularan el seu funcionament.

Claustre
Per garantir la participaci de tots els mestres. Les NOFC regularan el seu funcionament.

AMPA
Per poder assolir els objectius de lescola cal que hi hagi una bona entesa entre tots els
estaments, especialment entre les famlies i els mestres. Es potenciar la comunicaci amb
les famlies i tamb amb els representants de lAMPA. Les NOFC regularan la collaboraci i
comunicaci amb les famlies.
El fet de qu lalumnat visqui la participaci a lescola els ajuda a entrenar i a desenvolupar
capacitats morals i adquirir valors que apunten directament a la democrcia participativa.
Lorganitzaci del currculum, la metodologia que sempra a les classes, les hores de tutoria i
deducaci per la ciutadania, sn els moments i situacions que saprofiten per a fer
laprenentatge de la participaci.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE DE LESCOLA MIQUEL GRANELL

20

11 Lavaluaci interna
Es pretn que el nostre PEC sigui un projecte viu. Per aix, prestarem especial atenci al
desenvolupament de la posada en prctica del mateix, aix com als resultats finals obtinguts.
En aquest sentit, el seguiment i avaluaci del mateix tindr una especial importncia en el
marc de la nostra intervenci.
En el nostre cas, ens proposem realitzar una avaluaci en dos mbits:
a) Avaluaci de procs
-Interna: som responsables nics del PEC, per la qual cosa una vegada a lany, coincidint
amb lelaboraci de la memria anual, el revisarem, a fi de detectar possibles disfuncions o
desajustaments per a poder corregir les desviacions sobre la marxa.
-Participativa: realitzarem un seguiment de les dificultats i objectius. A ms de lequip
directiu, intervindran en aquesta avaluaci el claustre i el consell escolar.
b) Avaluaci final de resultats
Savaluar sota els criteris segents:
a) Dinamitzaci dels rgans de govern i de coordinaci docent del centre i impuls de la
participaci en aquests dels diversos collectius de la comunitat educativa.
b) Gesti dels recursos humans i materials per a proporcionar una oferta educativa mplia
i ajustada a les demandes socials.
d) Disponibilitat per atendre lalumnat i les seves famlies oferint informaci i responent a
les seves demandes.
e) Impuls i posada en marxa de programes i iniciatives dinnovaci i formaci que milloren
el funcionament del centre.
Com a resultat del procs avaluatiu, lequip de cicle acordar les propostes de millora
pertinents per al proper curs. La Cap dEstudis recollir les conclusions i propostes del curs
anterior en forma dobjectius i orientacions per al curs corresponent.
Els mbits on es dur a terme lavaluaci seran:
Reunions regulars dEquip Directiu, claustre i cicle.
Reunions davaluaci de nivell a final de trimestre.
Reunions extraordinries, si cal.
Tant en lavaluaci de procs com en lavaluaci final de resultats, procedirem a valorar el grau
de consecuci dels objectius proposats en el present PEC, i a les accions dutes a terme per a
aconseguir-los. Els resultats de lavaluaci duta a terme es presentaran a lequip docent i al
Consell Escolar a travs de la presentaci de la memria anual al final de cada curs.
Indicadors de progrs de context, resultats i recursos:
Context
Nombre dalumnat
ndex de famlies associades a l'AMPA
ndex de famlies que fan aportacions econmiques per activitats extraescolars
ndex d'alumnes amb necessitats educatives especials (motrius, fsiques, psquiques i
sensorials)

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE DE LESCOLA MIQUEL GRANELL

21

ndex d'alumnes amb necessitats educatives especfiques (amb situaci

socioeconmica desfavorida)
ndex d'alumnes de nova incorporaci al sistema educatiu (menys de 2 anys)
ndex d'alumnes de nacionalitat estrangera
ndex de mobilitat de l'alumnat
ndex de mobilitat del professorat
ndex d'absncies de l'alumnat
ndex d' absncies del professorat que no generen substituci
ndex de demanda d'escolaritzaci a P3
Resultats
ndex d'alumnes que superen el cicle
ndex d'alumnes que superen les rees en acabar el cicle inicial
ndex d'alumnes que superen les rees en acabar el cicle mitj
ndex d'alumnes que superen les rees en acabar el cicle superior
ndex d'alumnes que superen les competncies: prova de 6 de primria (globals)
ndex d'alumnes que superen les competncies: Avaluaci diagnstica (globals)
Recursos
Recursos humans: rtio alumnes / professor
Recursos humans: rtio professors /alumne
Recursos humans: rtio alumnes / grup
Recursos humans: personal de suport socioeducatiu
Altres recursos
El PEC es revisar anualment tenint en compte la valoraci de la memria anual i els indicadors
de progrs de la PGA, del PdD i del propi PEC. La direcci pot proposar la modificaci del PEC.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE DE LESCOLA MIQUEL GRANELL

22

12 La projecci externa i latenci a lusuari

12.1 Relaci amb les famlies i atenci al pblic
Les PGAC fixaran les jornades de portes obertes en perode de preinscripci, lestabliment
dhoraris de visites dels tutors/es i de la direcci, les activitats conjuntes i les activitats
complementries.
La direcci es reunir peridicament amb lAMPA.
Lescola impulsar les noves tecnologies com a forma de comunicaci habitual.

12.2 Estudiants en prctiques

LEscola, en coordinaci amb diferents universitats de formaci del professorat, acceptar
alumnes en prctiques sempre que no hi hagi cap circumstncia especial que ho desaconselli.
Lequip directiu coordinar un pla de treball per als estudiants i vetllar per la bona marxa
daquest pla al llarg de les prctiques escolars i de les activitats que sacordin entre la
universitat i el centre.

12.3 Relacions amb altres centres escolars

Coordinaci primria-secundria

Es vetllar perqu el trasps a secundria es faci amb garanties. Sestabliran trobades de

coordinaci amb els instituts de la poblaci.
Coordinaci Escoles Bressol
Amb les escoles bressol de la localitat per a fer el trasps dinformaci del seu alumnat que
ser acollit al nostre centre.

12.4 Les relacions institucionals

La comunitat educativa ha de mantenir relacions tant amb lAdministraci educativa,
mitjanant els inspectors, com amb lAdministraci local, a travs del regidor dEnsenyament.
Aquesta relaci ha de possibilitar la comunicaci entre aquestes institucions i la comunitat
educativa.
Tamb creiem en la convenincia de relacionar-nos amb altres escoles i amb diverses entitats
de la nostra ciutat.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE DE LESCOLA MIQUEL GRANELL

23