Apunts de Classe de Misteri de Déu

MISTERI DE DU
Manuals:
-
Assumeix que tenim la Bblia, el CEC i els documents del CV II. Hi ha

dos moments en el CV II que es parla de la Trinitat:
o Al captol primer de LG (2-4) que porta per ttol el misteri de
lEsglsia.
o Al Decret Ad Gentes (2-4).
El professor recomana dos manuals: el de ROVIRA BELLOSO (una mica

dispers); el de LADARIA, El Dios vivo y verdadero (s el manual que
aconsella ms el professor); el KASPER (s el gran manual, tot i que s
difcil dentendre); el de VIVES sexplica duna manera molt
entenedora.
Valoraci:
-
Treball sobre un dels temes proposats pel professor i que es

concretar en una exposici de mxim 10 minuts sobre lobra llegida.
Caldr presentar un resum de 3 pgines. El meu treball ser a partir
de Kasper, W., Bases de la doctrina trinitria, en El Dios de Jesucristo,
Salamanca 267-300. Lexposici ser al final del Captol VIII.
Un treball individual sobre un captol del programa. Consisteix en fer

una reelaboraci dels apunts, estudiant-lo amb ms profunditat a
partir dels manuals aconsellats. 10 pgines.
Exmens:
o Cinc primers captols (primera part, Part Bblica) del programa
es valoraran amb una breu prova oral.
o La segona part (histrica) temes VI al IX es valorar amb un
comentari de text dun dels textos del Enchiridion. Al professor
linteressa la comprensi.
o La tercera part (sistemtica) temes X al XVI, ser un examen
de dues preguntes a final de curs sobre aquest tema.
INTRODUCCI GENERAL
Tema 1: Qestions preliminars:
Segn Santo Toms es necesaria la doctrina fundada en la revelacin, para
que pudieran ser conocidas por el hombre aquellas cosas que exceden la
razn y que se refieren a su fin ltimo. Todava por un segundo motivo
puesto que incluso aquellas verdades sobre Dios que el hombre puede
conocer por la luz de la razn son difciles, requieren mucha investigacin,
no estn al alcance de todos.
Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12
La necesidad del conocimiento de Dios fundada en la revelacin se basa en

que l es el nico fin del hombre, al que el ser humano tiende aun sin
conocerlo y que es el nico que puede calmar la inquietud de su corazn.
El conocimiento viene de la revelacin que el hombre acepta por la fe, que
aun en su diferencia de las dems disciplinas humanas, merece el nombre
de ciencia. Y esta ciencia especial (teologa) tiene a Dios como objeto. El
objeto de esta ciencia es ayudar al hombre a la consecucin de su fin, que
es slo Dios.
Nos ocuparemos del Dios revelado en Cristo.
1.1. Parlar de Du des del ms profund del misteri de

lhome.
1.1.1. La qesti dels sentit de lexistncia
Parlar de Du no ens pot deixar neutres: o b ens afecta o b com quelcom
que no ens toca. Quan parlem seriosament de Du no pot romandre neutre
en nosaltres, malgrat hi ha qui parla de Du com quelcom cientfic que no
els afecta, com quelcom que queda separat dells.
La paraula creure ve del llat (credere) que s una paraula composta:
- Cor cordis: cor
- Do das dare: donar
Per tant, creure vol dir donar el cor. I, per tant, vol dir una adhesi.
Parlar de Du implica creure. Newman deia que el meravellava que els
telegs no fossin sants i que els sants no fossin telegs, ja que parlar de
Du ha de incidir en la persona, en la seva vida.
Si anem als grans telegs (Agust, Toms, etc) veiem que varen amarar la
seva reflexi amb la seva vida i pregaria personal. La seva teologia era
abrandada de fe i esperana i, per tant, no se separava de la realitat
personal viscuda. Certament que Du pot ser observat com un fenomen,
una dada sociolgica o un fet histric, per aix no es fer teologia. Entrar en
el misteri de Du no s noms aix.
En el fons noms el creient pot parlar veritablement de Du i estar en
disposici de trobar i reconixer a Du. Estar en disposici de trobar a Du
aquell qui dna el cor i per tant parlarem de Du duna altra manera.
J. Verne t una obra que porta per ttol la Illa Misteriosa. s un viatge
duns que van en globus i que tenen una tempesta i sn llenats a una illa
del pacfic. A lilla misteriosa es troben que es aparentment deserta. Els
protagonistes sn 4 i abandonats als seus propis recursos. Descriu molt b
la situaci de lhome en el mn on sembla que estem en una illa deserta
abandonats als nostres propis recursos.
Quan necessiten coses troben els recursos. Necessiten una cabana i troben
una caixa deines, etc. Tots aquests fets es poden explicar duna forma ms
o menys natural. Verne descriu lactitud dels protagonistes, uns no es
plantegen el perqu han trobat les coses, no es fan cap pregunta, no es
plantegen res i es limiten a aprofitar-se daquests fets. En canvi al
protagonista sel veu constantment preguntar-se sobre lorigen daquest
misteri, es pregunta sobre el que hi ha al darrera, es deixa sorprendre pel

misteri, vol conixer el misteri que hi ha a la illa. En la novella el causant
daquest misteri s el capit Nemo.
Igualment nosaltres, lhome modern, t la sensaci de ser com un nufrag
per arriben ajuts no se sap don i a la sorra de la platja hi ha vestigis de
vida anterior. Tamb hi ha lactitud dels indiferents o que no es plantegen
res o que diuen que s natural que succeeixi aix (la vida s natural) i s
limiten a viure aprofitant-se dels regals sense plantejar-se sobre el seu
origen. I si ms no, la diversi omet tot plantejament.
B. Pascal al s. XVII denuncia que des de la cort del rei de Frana se locupa
perqu soblidi de pensar sobre si mateix. Noms cerquen divertir-lo perqu
no es plantegi les coses. Des de la infantessa es carrega a les persones amb
la defensa del seu honor, amics, etc. Recull una lactitud dels indiferents. s
la temptaci docupar excessivament al nostre jovent. Un estudi recent
afirma que els nens no dormen prou hores perqu van excessivament
carregats i aix provoca un dficit datenci i rendiment a lescola.
En lobra de Verne hi ha una altra actitud, la dun personatge que troba per
a tot els esdeveniments un rpida explicaci natural i emprica. El nufrag
que redueix el misteri a dades aparentment naturals. Es plantegen la
pregunta per arriben rpidament a una resposta emprica sense voler mirar
ms enll. Tenim el cas de Sartre o Camus que critiquen lactitud cristiana.
Afirmen que els cristians sn aquells que es neguen afrontar virilment la
condici humana. No volen acceptar que lhome es troba radicalment sol.
La fascinaci per la cincia positiva constitueix una temptaci constant de
lesperit. Hi ha hagut una fascinaci exagerada per lempirisme. El moment
ms lgid seria el de lEscola de Viena a Wittgenstein: dall que no
podem demostrar no en podem parlar. El nostre mn est profundament
marcat per aquesta mentalitat.
Marx, davant el fet religis, afirma que la fe s una ideologia sense eficcia,
s una alienaci. El marxisme concep la religi com una privaci del
desenvolupament de lhome i, per tant s una alienaci.
Freud dir que s una illusi, una projecci de la teva mentalitat. Arribar a
dir que pot ser que sigui veritat (no hi ha un ateisme militant com en el
marxisme). La fe seria una neurosi collectiva, una projecci de la
desempara infantil.
Wittgenstein, en el marc del Cercle de Viena dels anys 30, dir que el
llenguatge sobre Du s un llenguatge no significatiu, contradictori, que no
t sentit. Del que no podem parlar, s millor fer silenci. Alfaro el criticar
dient-li, si hem de fer silenci, per qu en parles.
Davant de tots aquests camins cal fer una opci personal. La nostra
opci personal no s gratuta ni arbitraria. Hi haur qui, deixant al marge
lactitud dindiferncia, creur que no pot sortir de la obscura ignorncia. Hi
haur qui afirmar la ms absoluta absurditat de tot (personatges sartrians
que afirmen que la vida no t sentit). Finalment hi haur qui afirmar
lexistncia dun principi primer, Du o sentit ltim de les coses.
Podem llegir el text de Maurici Serrahima (238) -1902 a 1979- que va ser
poltic i escriptor amb conviccions cristianes. Quan parla de la fe afirma que
lacceptaci duna causa i un origen misteris t ms sentit que labsncia
duna causa o la indiferncia. Ell sentronca amb el personalisme de
Mounier. Fa una opci pel misteri.
Lacceptaci duna causa i dun origen misteriosos resulta per a mi ms
raonable i em satisf ms que no pas ladmissi duna misteriosa absncia de
causa i dorigen, o que lafirmaci, igualment misteriosa, duna necessria i
insuperable ignorncia de qualsevol causa i de qualsevol origen.
Afirmar Du no implica negar lhome i el mn, sin afirmar que lhome i el

mn tenen un sentit. Llegim el text de Rahner (240) en el que destaca que
la pregunta sobre Du se la fa lhome en el context de la recerca pel sentit
del mn i de la vida. s interessant ja que aborda la pregunta de Du que s
fa lhome. I aquesta pregunta la tenim al si de la nostra persona, malgrat
parlar de Du s parlar de quelcom que en supera.
J. Alfaro en la seva obra, De la cuestin del hombre a la cuestin de Dios
(1988), Ed. Sgueme. Anem ara al text de J. Alfaro (242). En el primer
pargraf subratlla que la pregunta per Du afecta essencialment al sentit de
la nostra vida i per tant la qesti de Du neix lligada a la qesti pel sentit
de la nostra vida.
En el segon passatge, lhome es fa la pregunta per Du i la resposta, ve a
dir Alfaro, que no se la fabrica lhome (per la via exclusivament filosfica o
especulativa). En lactitud descolta davant la pregunta per Du estem
obrint la possibilitat a lautorevelaci de Du. No ens fabriquem un Du a la
nostra imatge, sin que s Du qui per prpia grcia sens revela i
comunica. No s el du dels filsofs, o el que nosaltres desitjarem o ens
fem a la nostra imatge.
Lestructura ontolgica fa que en lhome hi hagi la pregunta pel sentit de la
vida i la pregunta per Du. Sorgeix la gran pregunta de com arriba lhome a
Du? Podem conixer a Du pels signes. La fe no s irracional, demana
signes, com per exemple, la creaci, la manifestaci de Du en la histria
que culmina en Crist. No es fa un salt al buit. Per aquests signes no em
demostren, sin que cal tamb el do. Pel do que Du em dna puc veure els
signes amb uns altres ulls que s la mirada de la fe.
La manifestaci de Du en la histria sinicia en la creaci, s una revelaci
progressiva, que culmina en Crist i que s comunicada des de llavors per
mitj de lEsglsia. Crist s la plenitud de la revelaci perqu s la
encarnaci de Du, la Paraula de Du fet home. El cor del misteri cristi s
el misteri de lencarnaci. En aquest punt es diferencia el cristianisme de les
altres religions. s lnica en la que Du s fa home, en la que la revelaci
es fa carn.
Du sha anat manifestant en la histria. No es una revelaci abstracte, sin
que s en la histria, en una histria dhomes. No trobem definicions, sin
que trobem les gestes i les accions de Du en la histria. Tota aquesta
revelaci que culmina en Crist la trobem fet vida en la vida de lEsglsia.
Tots aquests sn els signes que fan creble la fe. Per per aquests signes no
arribo a la fe per s sols. Sin que s per la grcia (llum) de Du que jo
contemplo aquests signes amb uns altres ulls i que em fan veure que val la
pena donar la vida.
En la comunitat eclesial trobo tot aquest missatge i aquests signes fets vida.
La pregunta per Du.
En diem Paraula de Du perqu lApocalipsi acaba identificant Jess com la
Paraula de Du. Per no s una paraula abstracta, s una paraula en la
histria, no s un dogma o doctrina abstracta. Du parla amb la vida.
La vida cristiana s donar el cor a aquesta paraula encarnada i viure com Ell
visqu. La vida cristiana no fer una srie de coses taxades (complir el llibre)
sin que va ms enll: donant el cor a Crist, viure ntimament unit a Crist i
viure com Ell. s acompanyar-lo i fent cam amb Ell en la vida trobarem les
respostes que anhelem.
Davant la pregunta de lhome per Du, tenim la revelaci de Du en la
histria. I veiem com aquesta revelaci de Du en la histria t sentit i s la
illuminaci de Du que em fa veure aquests signes amb els ulls de la fe.
Un cop feta la pregunta per Du, la gran temptaci es fer-nos un Du a la
carta. I veiem com Du en lAT va corregint al seu poble sobre la imatge que
es fa dEll.
1.1.2. Del llenguatge simblic a les identificacions massa rpides de
Du.
El smbol ens serveix per significar el que prpiament no podem
expressar. Per expressar all que prpiament no podem descriure
empricament ho expressem simblicament.
El fonament del smbol ve a raure en el fet que cap realitat no sesgota en s
mateixa. Podem expressar la seva semblana i dissemblana amb una altra
realitat. En tot esquema simblic samaga una afirmaci i una negaci. A la
realitat Du podem anar posant atributs. Apliquem a Du termes que
savenen a la nostra experincia. Per quan apliquem a Du aquests
predicats ho fem en certa manera de manera diferent a com ho fem per a
les realitats humanes.
El smbol s un mitj per a referir-nos a lincognoscible i per parlar
de quelcom que no podem expressar amb un llenguatge descriptiu.
Quan dic Du s bondat i s amor, hi ha una relaci dimmanncia (tinc
un cert coneixement de la bondat, de la llum) i transcendncia (per al
referir-ho a Du vull dir quelcom ms, ja que vull explicar una realitat que
em sobrepassa. Quan em fabrico Du a la meva manera llavors no estic
articulant correctament aquesta relaci entre immanncia i transcendncia.
Sant Agust ens diu Si ho has ents no s Du.
Llegim el text nm. 225 on el Concili Laterans IV es refereix a telegs
molt segurs del seu coneixement de Du. Ens diu que no hem de romandre
en el silenci. Podem emprar el llenguatge simblic tenint present que podem
expressar quelcom de Du per sabent que Du ser sempre molt ms. s
molt ms el que no sabem que el que sabem. Sant Toms desprs dhaver
escrit la seva obra considera que s noms palla. Per aix no vol dir que no
en podem parlar, sin que hem de ser conscient que el que puguem dir ser
molt limitat ja que el misteri ens supera totalment. Sant Agust dedica
gaireb 15 anys la seva vida per escriure el seu tractat De Trinitate. Els
telegs que aborden el tema del misteri de la Trinitat acabem amb una
pregria reconeixen que malgrat estudiar molt veuen que s poqussim el
que saben.
Veiem que quan ens avancem al misteri succeeixen dues coses: (a) duna
banda ens adonem que coneixem una mica ms; (b) i de laltre ens adonem
que aquest misteri s encara ms gran del que ens podem pensar. El gran
misteri a creure s el misteri de lEncarnaci. Si creus que Du es pot
encarnar, el fet de la resurrecci es fa ms fcil de creure.
Els grans mstics tamb han parlat daix. Llegim el text 229 de Sant Joan de
la Creu: s un saber no sabiendo, toda ciencia transcendiendo. O el text 230
amb la Pujada al Mont Carmel.
Per tant podem parlar de Du per tenint sempre present que s un
misteri que ens ultrapassa. Ja que si no fem aix podem caure fcilment
en la idolatria, en el desig de fer un Du a la nostra mesura.
Acabem llegint el nm. 244 de Vives, on ens recorda que cal guardar-se de
tota mena didolatria, s a dir, de la temptaci de fer una Du a la mesura
humana. A vegades en la nostra manera de fer deixem de banda a persones
pietoses considerant-les com a supersticioses perqu pensem que nosaltres
s que sabem com Du s. Quan considerem que quelcom s una superstici
podem estar incorrent en un supsit didolatria, pensant-nos que nosaltres
coneixem qui s Du. s la revelaci la que ens permet endinsar-nos en el
coneixement real de Du.
En conclusi s que el criteri ltim per poder parlar de Du noms pot ser la
realitat prpia de Du que noms podem acollir per revelaci i per fe.
1.1.3. El llenguatge de lanalogia a lhora de parlar de Du.
El llenguatge de lanalogia (com una de les formes de llenguatge simblic)
s el que ms emprem per parlar de Du. Ja que lhome noms pot
expressar a Du amb les formes i paraules humanes.
Llegim Sv 13,1-5 (que inspira Rm 1,20-23). Aquest text posa de relleu com a
travs de les realitats del mn (coses creades) podem tenir un cert
coneixement de Du. s a dir, la creaci de Du com a via per al
coneixement de Du, que ser sempre un coneixement limitat:
Sn frvols de mena tots els qui desconeixen Du: a partir dels bns visibles, no
han estat capaos de conixer aquell qui s; tot i contemplar les obres, no n'han
reconegut l'autor. 2 Han pres per dus els qui regeixen el curs del mn: el foc, el
vent, l'aire lleuger, el cicle dels astres i l'aigua impetuosa, el sol, la lluna i els
altres llumeners del cel. 3 Si, fascinats per la bellesa d'aquestes coses, les han
considerades dus, havien d'adonar-se com el seu sobir les supera
immensament, ja que foren creades per ell, que s origen de tota bellesa. 4 I si
la fora i el poder d'aquelles coses els tenien astorats, havien de comprendre
que s molt ms fort el qui les va formar. 5 La grandesa i bellesa de les criatures
porta, de manera proporcional, a contemplar el seu creador.
La bellesa del mn, les coses creades, la llum, el firmament ens porta per
analogia (de manera proporcional) a contemplar el seu creador. A no
quedar-nos noms en el sol, sin que ens cal fer el pas.
Aix ens porta a parlar del tema de lanalogia a lhora de parlar de Du.
Lanalogia s el llenguatge simblic que es pot fer de manera proporcional,
veient les coses del mn i de manera proporcional latribum a Du.
La dissemblana s molt ms gran que la semblana com ens recorda
Lateranense IV.
Podrem parlar de dues menes danalogia:
a) Lanalogia de proporci o atribuci: s quan un determinat terme
pertany a varies realitats, per sempre s el mateix terme aplicat a dos
o ms realitats diverses. Ex: el terme sa lapliquem a lhome, o a
laliment, o b el medicament. Podem aplicar el terme sa a diverses
realitats diferents.
b) Lanalogia de proporcionalitat: A es correspon a B, com C es correspon a
D. Parlem de realitats diferents per en les que hi ha una relaci de
proporcionalitat. Ex:
La posta del sol s al dia, com la vellesa es correspon a la vida.

Al capvespre de la teva vida et jutjaran sobre lamor.
La criatura humana s a lesser (esser hum), com labsolut s a
lEsser en majscula (en essncia).
Tant una com laltre la podem aplicar a Du, tot i que la segona ens hi ajuda
una mica ms i ens estalvia ms en el risc de caure en la idolatria.
Llegim un text de Sant Toms (227). El text ens diu que el finit i linfinit
poden ser proporcionats, per no proporci.
En lanalogia sobre Du hem de ser molt prudents. Quan diem que Du s
llum hem de tenir present que s una comparana que ens remet al misteri.
Ja que sin hi ha el perill de reduir Du a aquestes a les coses creades.
Karl Barth i els protestants sn reacis a arribar des de les coses creades a
Du. Barth critica molt lanalogia de lsser. Duna manera contundent
negava tot vestigi de la trinitat en la creaci. s a dir, a partir de les coses
creades, de la realitat del mn contingent s impossible remetrens a Du.
Llegim el text nm. 235 sn unes paraules molt fortes contra lanalogia de
lesser. s la negaci de tot vestigi o rastre de la trinitat en la creaci. A
partir dels essers creats no podem arribar a la trinitat. Ja que seria
considerar que hi ha una semblana entre les coses creades i el creador .
Afirma que el motiu fonamental pel qual no es fa catlic s perqu no
accepta lanalogia ja que afirma que no hi ha semblana entre el creat i el
creador. Substitueix lanalogia de lesser per lanalogia de la fe (som salvats
per pura fe). s en la fe que lhome pot reconixer a Du com Du es
reconeix en les seves paraules. Per la fe les Paraules que emprem a lhora
de parlar de Du son seves i no nostres.
Barth no ha acabat dentendre el tema de lanalogia en el camp catlic. La

posici catlica no s un simple intent dabarcar Du amb
categories humanes. Lanalogia de lesser afirma que en les coses
creades per Du tenim un cert coneixement de Du perqu han estat
creades per Du, i no s un coneixement de com s Du, sin que Du ha
fet i ha creat. I aquestes coses creades culminen en Jesucrist que s el
cimal. Du s revela en la creaci, es revela en la histria i aquesta
revelaci culmina en Crist. I per tant el verb de Du ens s el revelador de
Du en plenitud. I en Crist descobrim que Du pot revelar-se en la creaci i
en la histria. El misteri de Crist ens confirma que Du s revela en la
creaci i en la histria. Per tant lanalogia de lesser recobra la seva la llum
en la fe (analogia de la fe) i en el misteri de Crist que s la plenitud de la
revelaci. Per ell foren creades totes les coses i totes les coses troben la
seva plenitud en ell.
En Crist descobrim que Du s revela en la creaci i en la histria,
perqu Crist s la plenitud daquesta revelaci, perqu s el Duhome i lhome-Du. La dignitat de lhome la tenim en Crist. Per tant
contemplant lhome i la creaci a la llum de la fe podem tenir un
coneixement de Du.
s a la llum de la fe que llegim la presencia de Du en la creaci. El
text dels deixebles dEmas, Jess es presenta en mig dells i els obria el
sentit de les Escriptures i els anava preparant fins el moment que sels
obriren els ulls i el reconegueren. s a dir, tot duna aquells signes els
llegeixen amb uns ulls nous.
Du ha creat el mn i, a ms a ms, sha fet present en la histria humana
mitjanant lencarnaci del Verb. Per tant Du sens revela en la creaci (a
partir de la creaci podem arribar a saber coses de Du) malgrat sabem que
tot el que podem arribar a conixer s sempre molt menys del que no
coneixem. Per tant, podem aplicar lanalogia de lsser. En Crist, les seves
accions i les seves paraules sens revela Du. Per s amb els ulls de la fe
(analogia de la fe) que podem veure amb molta ms profunditat el
contingut de la revelaci expressat en la creaci i en JC. [Comentari
personal].
En les coses creades per Du, en la histria, aquesta visi lineal progressiva
que culmina en Crist, amb la llum de la fe podem tenir un coneixement de
Du en les coses creades. Ho podem dir a partir de lamor que observem
entre les persones. Per el misteri de Du s molt ms que all que podem
imaginar. Amb la creaci i a la llum de la ra podem arribar a la conclusi de
que hi ha un creador. Ara b, per poder parlar de com s aquest Du
necessitem la llum de la fe i de la revelaci que ens diu que Du s bo i
desprs ho contrastem en la bellesa de les coses.
El Crist dona sentit a lanalogia de sentit entesa en el marc de lanalogia de
la fe. En Crist constatem que lhome s capa de Du, per sempre amb els
ulls i la mirada illuminada per la revelaci de la fe.
Llegim el text 222 de Dions lAeropagita: La tenebra divina s aquella llum
inaccessible en la qual hom diu que du habita. s invisible precisament
perqu s sobreeminentment clara: s incomprehensible a caua de lexcs
de resplendor de la seva llum que ho sobrepassa tot. En aquella tenebra
sha denfonsar tothom qui vulgui conixer o veure Du. Els qui ho facin,
precisament perqu no veuen ni coneixen, arriben veritablement a copsar el
qui s sobre tota visi i sobre tot coneixement. Aquest s un text que es fa
veure que el va escriure Dions el primer bisbe dAtenes en un text del s. V i
VI.
Llegim tamb els textos de San Joan de la Creu 228 i segents.
Els jueus alhora de parlar de Du volen prodigis i grans gestes (aix s lAT,
les gestes de Du en la histria). I els grecs volen saviesa, s a dir, com s
Du. I nosaltres un messies crucificat que escndol pels jueus i niciesa pels
grecs.
1.2. La Revelaci de la Paraula divina acollida en la fe,

cam daccs al Misteri de Du U i Tri.
El coneixement del Du U i Tri el tenim per revelaci. De fet coneixem
de Du all que es manifesta en la realitat del mn i que ens ha anat
revelant. Per tant el concepte cristi de Du no s fruit delucubraci dels
savis, sin que s el que ens ve donat per la revelaci, s el Du de la
Paraula. Benet XVI en el num. 8 de la Verbum Domini. El concepte cristi de
Du no s quelcom que es fabriqui lhome, sin que s el reconeixement de
la revelaci de Du en la histria, s la escolta de la Paraula.
Du en lAT no es presenta com una imatge (o vedell dor) sin que es
presenta com una veu de paraules. La Paraula s central en la revelaci. En
Gen, al principi Du digu, o en Sant Joan aquesta Paraula sha fet home.
Benet XVI en VD 12 parla de la Cristologia de la Paraula. El Verb, aquesta
Paraula que sha anat manifestant al llarg de la histria, sha abreujat (sha
fet petita) com per fer-se present en un pessebre. Sha abreujat, sha fet
home perqu pugui ser entenedora, perqu hi hagi la mxima proximitat
amb la persona humana. Si creiem en lencarnaci, llavors ja ho podem
creure tot. Lencarnaci s el punt dinflexi, Du sha fet home perqu la
Paraula estigui al nostre abast. La Paraula t rostre i aquest rostre s Crist.
La revelaci no apareix com un cos de veritats o un conjunt de
coneixements, sin que apareix com lautocomunicaci de Du en la histria
que en Crist t la seva plenitud. Per tant el punt de partena del nostra
tractat s el misteri de Jess de Natzaret que s la plenitud de la revelaci.
En lexperincia religiosa de Jesucrist descobrim que Du s un i tri. Aquesta
experincia de Jess t la seva perllongada en lexperincia de la comunitat.
El coneixement del misteri de Du que intentarem desenvolupar s a partir
de la revelaci que t la seva plenitud en Crist. Per tant s a travs de la
veritable autocomunicaci de Du en la histria. Du en la histria es revela
a ell mateix (DV 6).
El punt de partena s la revelaci, no s lhome i la seva ra, sin que s la
revelaci acollida per lhome en la fe.
1.3. Carcter eminentment teolgic del tractat sobre

Du.
En lestudi del tractat del misteri de Du estem en el centre de la teologia.
Ara ja hem acabat el bienni filosfic i ara Misteri de Du i Cristologia sn
centrals i partir daqu veurem lantropologia filosfica i leclesiologia. Sant
Toms ens recorda la importncia de partir de la revelaci per a entrar en el
misteri de Du i dna dues raons (Art 1, Qesti 1; aix comena Sant Toms
la Summa Teolgica):
a) perqu puguin ser conegudes per lhome aquelles coses que
van ms enll de la ra i que es refereixen al seu fi ltim.
Toms uneix revelaci (coneixement del Du revelat en Crist) i
salvaci (el misteri de la nostra salvaci). Sant Agust diu que el fill de
Du sha fet home perqu lhome esdevingui fill de Du.
b) Perqu aquelles coses sobre Du que lhome pot conixer per la llum
de la ra sn difcils, demanen molta investigaci.
La DV 6 subratlla la uni entre revelaci i salvaci. Sant Agust comena les
Confessions recordant que ens heu fet per a vos i el nostre cor est inquiet i
no reposa fins que es trobi en vos.
Per tant aquest esfor especulatiu no pot separar-se de lactitud descolta de
la Paraula i se centrar en el misteri revelat per Crist. Son textos capitals
com el Prleg de lEvangeli de Joan, revelaci i salvaci ntimament units.
Aquesta paraula sha fet carn per una finalitat, que la salvaci arribi a
tothom.
El teleg s un bon creient. Difcilment podem fer teologia sense una actitud
de fe. Sense els ulls nous que dna la fe no arribarem a les mateixes
conclusions. Aquesta autocomunicaci de Du en la histria que culmina en
Crist demana creure (en el sentit de donar el cor). La fe no s simplement
acceptar uns continguts sin que s una adhesi s donar el cor, per tant
implica aquesta adhesi. Quan dones el cor a alg canvies.
s la confrontaci amb un misteri molt ms gran. JP II en la seva audincia
del 25 de setembre de 1985 va dir no hem de pensar que la revelaci
ens expliqui el misteri de Du i el seu Esser. s entrar en un misteri
ms gran. Crist s la plenitud de la revelaci per malgrat aix ens fa
entrar encara en un misteri ms gran. Si creiem lencarnaci podem creure
tot (si Du ens ha creat, perqu no pot fer-se home?). El Du dels
musulmans no sencarnen. JP II al canvi de millenni va donar moltes voltes
sobre el tema de lencarnaci, leternitat que entra en la histria. Per tant no
pensem que ens aclarir el misteri, sin que ens mostrar aquest Du
inexplicable.
Aquest misteri daquest Du home que per amor (a 1Jo 4, 8 i 16 ens diu que
Du s amor, per nosaltres noms podem tenir o no tenir amor). Aqu hi
ha la novetat del Du cristi versus el Du dAristtil que s el motor
immbil que s estimat per que no estima perqu per ell aix seria ser una
imperfecci, donat que estimar s tendncia a posseir. En canvi el Du
cristi s el Du que estima, que ho dona tot, s la donaci total.
10
Per tant el misteri del Du U i Tri que ens revela Jesucrist s el misteri
central. El CEC en el nm. 234 ens diu que el misteri de la Santssima
Trinitat s el misteri de la fe cristiana, el misteri de Du en ell mateix, s la
llum que illumina els altres misteris....
1.4. Originalitat de la noci cristiana de Du

El cristianisme est en lmbit del monoteisme, per s un Du
plural amb Du Pare, Fill i Esperit Sant. Lhome intentar sempre reduir
el misteri de Du per tal de fer-ho ms comprensible. Una de les grans
dificultats i misteris amb els que sha confrontat el cristianisme s el
defensar Du U i Tri. Larrianisme ho soluciona indicant que Jess no s Du.
1.5. La inapetncia per laspecte trinitari de Du

En el mn occidental la predicaci sobre Du U i Tri no ha estat
sempre afortunada. La Trinitat sha vist ms com un misteri
incomprensible que no pas el principi i el fonament de la nostra
salvaci. Rahner lany 50 va escriu un article Advertencias sobre el tratado
Dogmtico De Trinitate on considera que els cristians exclusivament
monoteistes. Exagera per t ra en el sentit de que moltes vegades agafes
un llibre sobre espiritualitat cristiana on el tema est ms fonamentat en
Crist i no en la comprensi de la relaci entre Du Pare, Fill i Esperit Sant.
Ens hem centrat en Crist com si ho fos tot, deixant una mica de banda la
dimensi trinitria de Du.
Com podem descriure el misteri de la Trinitat? Com ho explicitem a
la catequesi? Som merament cristolgics o b som trinitaris?
La Comissi Teolgica Internacional (grup nomenat pel Papa format per
telegs de prestigi i que debat qestions problemtiques) en un document
de 1981 advertia del tema afirmant que no separem cristologia i doctrina
trinitria. Llegim doncs el text 215: a vegades amb una teologia
neoescolstica no sha tingut prou en compte la trinitat en el marc de la
nostra salvaci. Sha fet com una separaci entre revelaci i salvaci,
allant-se la Trinitat del misteri cristi, quedant-nos en la mera cristologia.
Aquesta revelaci de la trinitat ens porta a unir la soteriologia (tractat
teolgic que tracta de la salvaci de lhome) amb la revelaci. Du que es
revela que es comunica i les missions de lEsperit de Du i el Fill de Du. Per
tant la Comissi ens adverteix de que no podem separar la trinitat dels
altres misteris contemplats per la teologia.
Segons reconeix Rovira Belloso, a Occident es creu en la trinitat perqu ho
mana lEsglsia per val no pensar-hi massa perqu s un misteri
incomprensible. Una de les causes de la inapetncia per la qesti trinitria
s quan hem separat la trinitat de la salvaci. Quan Sant Atanasi en
resposta a Arri afirma que el fill de Du sha fet home perqu lhome
esdevingui fill de Du, aquesta ntima relaci de la humanitat de Du i la
salvaci de lhome s molt important.
La inapetncia ha pogut venir pel fet de qu en el tema de la Trinitat ja est
tot dit i per tant ja no hi ha esperana de poder dir quelcom ms.
A occident des del camp del pensament ha influt la illustraci. Kant s
molt crtic amb una religi fonamentada en la revelaci. Ell vol arribar a Du
11
noms des de la ra. Per amb la ra no arribarem al misteri de la trinitat ja

que es tracta duna dada revelada.
La teologia trinitria s all primer que desapareix quan es tracta de cercar
un Du i una religi vlids per a tots. En el mateix dileg interreligis, porta
a un camp de nocions comuns. Amb lIslam afirmem que tots creiem en el
mateix Du (potser saber quelcom ms daquest Du, que s trinitari, que
sha fet home).
A partir de larrianisme hi ha una forta accentuaci de la divinitat de
lessncia divina. s tot el tema del homouxios (de la mateixa naturalesa del
Pare). Tot aix ha portat a una accentuaci de lessncia divina i ha portat
ha perdre una mica de vista la rellevncia que tenen totes les 3 persones de
la Santssima Trinitat. No podem oblidar que en la revelaci constatem la
distinci de les tres persones dintre de la mateixa essncia.
1.6. La unitat de Trinitat immanent i trinitat econmica

El veritable punt de partena a lhora dabordar la qesti del misteri del
Deu cristi no pot ser altre que leconomia (o administraci) de la salvaci,
fa referncia a la trinitat tal com sens revela al llarg de la histria. La
revelaci o economia s lnic cam per al coneixement de la trinitat.
1.6.1. A partir de laxioma fonamental de K. Rahner
A partir daqu Ranher en el seu article a Misterium Salutis Vol 2 on trobem
el seu article que porta per ttol Del dios trino como principio i fundamento
de la historia de la salvacion. Rahner diu que la trinitat econmica
(revelada en la histria de la salvaci) s la trinitat immanent (en si
mateixa) i a la inversa (text 191).
1.6.2. Arguments que legitimen laxioma ranheri
Aquesta afirmaci expressa laxioma principal del misteri del Du cristi. K.
Barth (text 188) ja havia abordat aquest tema i per tant no s una afirmaci
nova de Rahner. La salvaci de lhome no potser sin Du mateix. El
Du que sens revela ha de ser el Du que s. El mode com la trinitat
sens revela en la economia de la salvaci ha de revelar el Du que s en s
mateix. La realitat de Du que ens surt al pas en la revelaci s la seva
mateixa realitat eterna.
Noms el Verb sha encarnat, s el Fill que sha encarnat. Tot i que no hi ha
una actuaci diferenciada. La doctrina clssica de lapropiaci ens diu
que apliquem a una determinada persona el que s de la totalitat. Quan
diem que Du Pare s omnipotent o creador, no neguem que el Fill i lES ho
siguin tamb. No tindria sentit que les persones divines actuessin de
manera diferent.
Precisament en el misteri de lEncarnaci capim el misteri de la trinitat.
Sabem que Du Pare ha enviat al seu Fill al mn i sabem que lES en Maria
permet aquesta encarnaci. Veiem una actuaci diferenciada en la
economia de la salvaci la que ens permet reconixer el Du trinitari.
Du en leconomia de la salvaci no ens dna simplement dons, sin que
sens dna ell mateix (sencarna). El Du cristi es dna ell mateix. Aquesta
12
manera de veure les coses no sextreu dun determinat text de lEscriptura

sin que es desprn de la globalitat de lEscriptura. Du sens dna a
conixer tal com s en aquesta revelaci en la histria que culmina en JC i
s i on descobrim que Du s Pare, Fill i ES. I per tant podem estar
dacord amb lafirmaci inicial de Rahner en la que diu que la
trinitat econmica s la trinitat immanent. El problema est en
linrevs.
Si llegim el
fonamental
salvaci s
lliurement i
214 de la Comissi teolgica. Es doncs molt correcte laxioma

de la teologia: La Trinitat que es manifesta en leconomia de la
la Trinitat immanent. s la Trinitat immanent qui es comunica
a ttol gratut en leconomia de la salvaci.
1.6.3. Dificultats per a una acceptaci total de laxioma ranheri

Per no succeeix el mateix amb la segona part de laxioma ranheri quan
afirma que a la inversa. Es com si Du es fes trinitat quan es revela, quan es
manifesta en la histria. Schoonenberg, ens diu que no podem saber si
Du en la seva preexistncia abans de la creaci era trinitari. Hi hauria una
plena personalitzaci del verb en el moment de lEncarnaci.
En leconomia no sens revela plenament la trinitat (sens revela que
Du es trinitari per no sens revela plenament la trinitat). En la economia
de la salvaci no sens revela la totalitat del Misteri de Du i la seva trinitat.
La Trinitat revelada en lEconomia de la Salvaci no esgota tota la realitat
del misteri trinitari de Du. En leconomia de la salvaci no sesgota el
misteri de Du sin que mant el seu misteri.
El text 215 segon i tercer pargraf resumeix el que acabem de dir.
En la seva forma moderna, la separaci de qu parlem interposa com
una pantalla
entre els homes i la Trinitat eterna, com si la revelaci cristiana no
invits lhome
a conixer el Du trinitari i a participar en la seva vida. Aquesta
separaci porta a
una mena dagnosticisme inacceptable pel que fa a la Trinitat eterna
[...].
Cal guardar-se igualment de tota confusi immediata entre
lesdeveniment de
Jesucrist i la Trinitat. No s veritat que la Trinitat noms hagi estat
constituda en
la histria de la salvaci per lEncarnaci, la creu i la resurrecci de
Jesucrist,
com si Du hagus tingut necessitat dun procs histric per esdevenir
trinitari.
Cal, doncs, mantenir la distinci entre, duna banda, la Trinitat
immanent, en la
que la llibertat i la necessitat sn idntiques en lessncia eterna de
Du, i, daltra
banda, leconomia trinitria de la salvaci, en la qual Du exerceix
absolutament
la seva llibertat, sense experimentar cap necessitat de natura.
La trinitat que es manifesta en lEconomia Salvaci no vol dir que la Trinitat
es constitueixi com a tal en aquell moment. Per tampoc vol dir que el fet
13
que Du shagi revelat i shagi encarnat, no vol dir que aix no afecti al seu
esser.
Comentem el text 216:
La distinci entre Trinitat immanent i Trinitat econmica sacorda
amb la identitat real entre luna i laltra [...]. Leconomia de la salvaci
manifesta
que el Fill etern assumeix en la seva prpia vida lesdeveniment
kentic del
naixement, de la vida humana i de la mort en creu. Aquest
esdeveniment, en el
qual Du es revela i es comunica absolutament i definitivament, afecta
dalguna
manera lsser propi de Du Pare [Hic eventus, in quo Deus se absolute
et definitive revelat et comunicat, afficit quodam modo esse proprium
Dei Patris]
en tant que ell s Du que acompleix aquests misteris i els viu com a
seus en
uni amb el Fill i lEsperit Sant. No solament, en efecte, en el misteri de
Jesucrist,
Du el Pare es revela i es comunica a nosaltres lliurement i
gratutament pel
Fill i en lEsperit Sant [Non solum enim in mysterio Iesu Christi Deus
Pater libere
et gratiose seipsum nobis revelat et communicat per Filium et in Spiritu
sancto],
sin que encara el Pare, amb el Fill i lEsperit Sant, duu la vida trinitria
duna manera molt profunda i _almenys segons la nostra manera de
pensar_ quasi nova [sed etiam Pater cum Filio et Spiritu sancto vitam
trinitariam modo
profundissimo et _saltem ut nos intelligimus_ quasi novo gerit], en tant
que la
relaci del Pare al Fill encarnat en la consumaci del do de lEsperit s la
mateixa
relaci constitutiva de la Trinitat [inquantum relatio Patris ad Filium
incarnatum
in Spiritus doni consummatione ipsa relatio constitutiva Trinitatis est].
En la
vida interna de Du es troba la condici de possibilitat daquests
esdeveniments
que, per efecte de la incomprensible llibertat de Du, trobem en la
histria de la
salvaci del Senyor Jesucrist.
Aix, els grans esdeveniments de la vida de Jess tradueixen clarament
per a nosaltres,
provets duna eficcia nova en profit nostre, el dileg de la generaci
eterna
en la qual el Pare diu al Fill: Tu ets el meu Fill; avui the engendrat (Ps
2,7; cf. Ac 13,33; He 1,5; i tamb Lc 3,22)
Afirma la identitat real entre una i altra, no sn dues trinitats diferents. El
que distingeix el cristianisme de les altres religions s lencarnaci. Du en
14
el seu designi inescrutable Du decideix encarnar-se. LEncarnaci afecta

duna manera lesser propi de Du. El fet de lEncarnaci implica que en la
vida Trinitari es visqui dun manera quasinova.
En relaci a leconomia de la salvaci no tenia la categoria de necessitat el
fet de lencarnaci per esdevenir trinitari. Per un cop aquest acte lliure de
Du ha estat dut a terme afecta a la vida de la trinitat. Per no vol dir que la
Trinitat quedi perfeccionada per aquest fet o que li aporti quelcom de
fonamental. Ni constitueix el Du Tri o el perfecciona, ni de laltra banda no
afecta en res a Du.
El fet de lEncarnar-se afecta a lesser mateix de Du, per ni el
perfecciona ni aporta quelcom a Du que no tingus abans. Du no
es constitueix trinitat en el fet dencarnar-se. Aquest s un extrem, per de
laltra no podem dir que el fet de Du no afecti a lesser de Du en res. El fet
que Du shagi encarnat s el misteri ms gran.
Du fa un pas ms en el seu contacte amb la humanitat, i ja la relaci no
ser la mateixa. I nosaltres per la nostra banda en la seva revelaci
coneixem que Du doni a conixer la seva Trinitat, quelcom que ja era des
del principi. La revelaci no suposa cap canvi ni modificaci
fonamental. Per daltra banda, el fet de Du dencarnar-se afecta
el seu esser, dna un pas ms en la seva relaci amb els homes. s
la eternitat que entra en la histria. Aquesta s la diferncia amb les altres
religions.
[Ampliar amb la lectura de les pgines 24 a 39 del manual de Ladaria]
Slo con la revelacin acaecida en Cristo tenemos acceso al conocimiento del
Dios uno y trino. Nuestro punto de partida no puede ser ms que la economa
salvfica y en concreto cuanto el NT nos dice sobre Jess que revelndonos al
Padre se nos da a conocer como el Hijo, y que despus de su resurreccin nos
enva de parte del Padre el ES que ha descendido sobre l en el bautismo y en la
fuerza del cual ha cumplido su misin. La economa es, por tanto, el nico
camino para el conocimiento de la teologa.
La relacin entre la economa y la teologa ha sido muy discutida en la teologa
de los ltimos tiempos. Ocasin para ello ha sido la formulacin por parte de
Rahner del llamado axioma fundamental de la teologa trinitaria: la Trinidad
econmica es la Trinidad inmanente, y viceversa. O dicho con otras
palabras, Dios uno y trino se revela en la economa tal como es en su vida
inmanente.
Slo a partir de la revelacin acaecida en Cristo tiene sentido que hablemos del
Dios trino. La Trinidad es una verdad de fe, indeducible a partir de cualquier
conocimiento de Dios como lo corrobora Santo Toms. Solamente por fe tenemos
acceso a este misterio. Por ms que San Agustn haya intentado encontrar en las
realidades creadas huellas de la Trinidad.
Dios mismo se nos presenta como salvacin. Conocemos la misteriosa y
luminosa realidad del Dios trino por la revelacin salvadora que en Cristo hace
de s mismo. De lo contrario la salvacin del hombre no sera Dios mismo, habra
15
que buscarla en otro sitio, o el Dios que se revela y nos salva no es el que es en
s mismo; lo cual no es concorde con la fe cristiana.
Dado que la Trinidad es objeto de fe, y no puede deducirse de un modo
puramente racional sino que slo es cognoscible a la luz de la revelacin, slo
por el modo de actuar salvfico de cada persona se puede saber lo que en la vida
interna de Dios le corresponde ms directamente. Parece por tanto que el
principio de la unidad de operaciones ad extra no puede excluir toda
intervencin de las personas en cuanto tales. Existe un caso, adems, en el que
sabemos que hay una actuacin hacia afuera en la que las personas actan
diferenciadamente: la encarnacin. Slo el Hijo ha asumido hipostticamente la
naturaleza humana. No se trata de afirmar que la otras dos personas no han
tenido parte en este evento. Ha sido el Padre el que ha enviado al Hijo al mundo,
y tambin esto es una actuacin propia de la persona del Padre. Por su parte el
Espritu Santo que desciende sobre Mara hace posible la encarnacin.
Es precisamente esta actuacin diferenciada lo que nos permite conocerlas. No
podemos pensar que la venida de Jess al mundo sea una excepcin en el modo
de actuar de Dios respecto de nosotros.
Ahora bien, refleja el hecho de la encarnacin del Hijo, enviado por el
Padre, algo de la vida interna trinitaria, de lo que las personas son?
Cmo nos muestra este hecho, central en la economa salvfica, algo
de la vida interna de la Trinidad? Es indiferente que haya sido de hecho
as, es decir, podra haber sido de otra manera? O este hecho nos indica
algo de lo que es Dios en s mismo?
Durante siglos ha sido doctrina comn que cualquiera de las personas divinas
podra haberse encarnado, aunque siempre se ha insistido en la conveniencia de
la encarnacin del Hijo. Pero an cuando estemos anticipando cuestiones,
podemos efectivamente dudar de que el termino persona o hipstasis signifique
exactamente lo mismo cuando lo aplicamos al Padre, al Hijo y al Espritu Santo.
Se muestra la distincin de las personas en el obrar de Dios con nosotros y a
partir de ella llegamos a descubrir las caractersticas propias del Padre, el Hijo y
el Espritu en la vida interna de la Trinidad. Dios se nos comunica tal como es en
s mismo. El Dios uno y trino es nuestra salvacin y nuestro salvador.
El amor de Dios se manifiesta en que nos ha dado al Hijo para la salvacin del
mundo. El Padre enva el Espritu del Hijo a nuestros corazones o Jess
resucitado nos da el Espritu de parte del Padre (Jn 15,26). Debemos pensar que
con este modo de actuar y de comunicarse a s mismo, Dios se nos da a conocer
tal como es. El pensar que podra haber hecho las cosas de otra manera es
entrar en especulaciones para las que la revelacin no ofrece ninguna base. Hay
por tanto una correspondencia entre la Trinidad econmica y la
inmanente, son la misma, no se distinguen adecuadamente. En este
sentido no hay duda de que el postulado formulado por K. Rahner, al
menos en su primera parte, es legtimo y necesario. Esto ha llevado a la
Comisin Teolgica Internacional a afirmar:
Por ello, el axioma fundamental de la teologa actual se expresa muy bien
con las siguientes palabras: la Trinidad que se manifiesta en la economa de
la salvacin es la misma Trinidad inmanente, y la misma trinidad inmanente
es la que se comunica libre y graciosamente en la economa de la salvacin.
16
Consecuentemente hay que evitar toda separacin entre la cristologa y la

doctrina trinitaria.
Slo con el trasfondo de la Trinidad puede ser comprensible la cristologa. En
Jess Dios se nos muestra como es. En este sentido son inseparables cristologa
y doctrina trinitaria.
Si la primera parte del axioma de Rahner ha sido aceptado sin dificultad en la
teologa catlica, se han visto en seguida las dificultades a que puede dar lugar
la interpretacin del viceversa, no libre de toda posibilidad de malentendidos.
Porque si es claro que la revelacin de la Trinidad en la economa salvfica se
funda en la Trinidad inmanente, esta ltima podra existir sin una manifestacin
econmica. Hay que ver, por tanto, lo que este axioma no quiere decir.
En primer lugar hay que acentuar que la comunicacin econmica de la Trinidad
inmanente es gratuita y libre. Dicho con otras palabras, la identidad no significa
que la Trinidad inmanente no exista ms que en la econmica, que Dios se haga
trino en la medida en que se comunica a los hombres, o que la trinidad de
personas sea fruto de su libre decisin con vistas a esta autocomunicacin. La
encarnacin del Verbo como la creacin son actos gratuitos de Dios, Dios no se
perfecciona con ella. No necesita no de los hombres ni del mundo. Slo con la
diferenciacin entre la Trinidad en s misma y su comunicacin puede salvarse
esta libertad divina. Una cierta distincin (no separacin) es inevitable. La
Trinidad inmanente no se realiza ni se disuelve en la economa. Tiene en s
misma plenitud, independientemente de la creacin y de la obra salvfica. Si no
fuera as, nuestra misma salvacin quedara comprometida. Dios no nos podra
salvar porque debera llegar tambin a su plenitud, en ltimo trmino a salvarse.
Solamente si se garantiza la trascendencia de Dios, aun afirmando su profunda
inmanencia en este mundo, puede la economa salvfica ser verdaderamente tal.
La Trinidad inmanente es el fundamento transcendente de la economa de la
salvacin.
Por el contrario Hegel llegar a defender que Dios no es Dios sin el mundo.
Considera que pertenece a su esencia ser creador del mundo. Veremos como
esta cuestin de la inmanencia de Dios al mundo y la necesidad del mismo para
su plena realizacin aparecer en otros telogos ms recientes.
El misterio del Dios trino, transcendente a este mundo, se puede
conocer solamente a travs de la trinidad econmica, es decir, a travs
de la revelacin de Jess. El misterio salvador que es Dios mismo nos es
accesible nicamente en virtud de la libre comunicacin divina. Por
tanto, podemos afirmar en primer lugar que la identidad entra la Trinidad
inmanente y la econmica no pude explicarse en trminos de una realizacin de
Dios en la economa.
Pero hay que tener presente un segundo aspecto de la cuestin. As como la
Trinidad inmanente no se identifica con el desarrollo de la economa de salvacin
ni se disuelve en ella, tampoco se agota en la dispensacin salvadora en la que
libre y gratuitamente se comunica. Esto quiere decir que en su
autocomunicacin salvfica Dios nos hace ver ms de cerca su misterio
insondable, no lo elimina. Dios se nos da realmente, pero su ser es infinitamente
ms grande de lo que nosotros podemos recibir. Dios no compromete y revela
todo su misterio en la autocomunicacin que hace de s mismo. No podemos
penetrar todos los misterios de la vida intradivina, de la unidad y de la distincin
17
de las personas, de la generacin del Verbo y de la procesin del ES, etc.

Solamente en la consumacin escatolgica Dios se dar a conocer plenamente
en su autodonacin total, lo veremos cara a cara, tal cual es.
Por otra parte la autocomunicacin que se realiza en la historia comporta un
elemento de Kenosis y de cruz, de vaciamiento, que nos obliga a suponer una
distincin entre la Trinidad econmica y la inmanente. La forma servi ha sido
realmente asumida por Jess; a l pertenece tambin la forma Dei, cuyo
contenido no podemos conocer plenamente en nuestra condicin presente.
La identidad entre Trinidad econmica y Trinidad inmanente se ha de
entender en el sentido de que por una parte Dios se nos da y se nos
revela como es en s mismo, pero que lo hace libremente (sin motivo ni
condicin alguna), es decir, que su ser no se realiza ni perfecciona en
esta autocomunicacin; y que por otra parte en esta revelacin Dios
mantiene su misterio, su mayor cercana significa la manifestacin ms
directa de su mayor grandeza. La Trinidad econmica aparece realmente
como la interpretacin de la Trinidad inmanente que, no obstante, al ser principio
fundante de la primera, no puede ser identificada sencillamente con ella. Porque
en tal caso la Trinidad inmanente y eterna corre el riesgo de reducirse a la
Trinidad econmica; ms claramente, Dios corre el riesgo de ser absorbido en el
proceso del mundo y no poder llegar a s mismo ms que a travs de dicho
proceso.
Dios se ocupa del mundo como Dios ,no por el hecho de tener al mundo como su
tu, sin por ser ya en s mismo y por encima del mundo el AMOR.
La Comisin Teolgica Internacional en su documento Teologa. Cristologa.
Antropologa., nos recuerda:
La Trinidad no se ha constituido simplemente en la historia de la salvacin por
la encarnacin, la cruz y la resurreccin de JC, como si Dios necesitara un
proceso histrico para llegar a ser trino. Hay que mantener por tanto la
distincin entre la Trinidad inmanente, en la que la libertad y la necesidad son
idnticas en la esencia eterna de Dios, y la economa trinitario de la salvacin,
en la que Dios ejercita absolutamente su propia libertad sin necesidad alguna
por parte de la naturaleza.
Aunque en relacin con la economa salvfica no quepa la categora de la
necesidad, aquella, una vez que ha sido libremente decidida por Dios, afecta a la
vida divina de la Trinidad inmanente; Dios no ha querido ser sin nosotros. Esto no
quiere decir que la Trinidad sea perfeccionada por la economa o que sta le
proporcione algo de que careca. La novedad est en que en las relaciones
constitutivas de la Trinidad ha entrado el Hijo en cuanto hombre, Jess que ha
nacido, ha muerto y ha resucitado. Dios vive los misterios salvficos como
propios, no como ajenos. La economa no constituye al Dios trino ni lo
perfecciona, pero esto no quiere decir que no signifique nada para l.
PRIMERA PART: LA REVELACI DE LA TRINITAT EN

LA VIDA DE JESS: ESTUDI BBLIC I TEOLGIC
18
Tema 2: La preparaci de la revelaci de la Trinitat a

lAntic Testament.
La manera com Du sens presenta en lAT s una preparaci de la revelaci
del Du Trinitari.
2.1.- La revelaci del nom de Du a Moiss

A Ex 3,14-15 Du digu a Moiss: Jo sc el qui sc. Digues als israelites: "Jo
sc" m'envia a vosaltres. Digues als israelites: "El Senyor, el Du dels
vostres pares, el Du d'Abraham, el Du d'Isaac i el Du de Jacob, m'envia a
vosaltres." Aquest s el meu nom per sempre ms; amb aquest nom
m'invocaran totes les generacions.
El que s es manifesta als israelites. El que s es comunica i vol salvar el
poble. En lAT ms que una definici de du trobem lacci de Du a favor
del poble. En lAT veiem com la revelaci del misteri de Du va ntimament
unida a la dada de salvaci. En lAT s t conscincia de Du com salvador,
que fa gestes a favor del poble. En lAT ms que una definici de Du, tenim
les gestes de Du a favor del poble. Du que s el Du que salva, que est
amb el poble. Ms que un monoteisme abstracte, tenim un monoteisme
prctic.
En aquest sentit, recordem la reflexi que fa Pau a larepag dAtenes quan
diu que els jueus demanen prodigis. Els grecs demanen la saviesa, com s
Du, entendrel, comprendrel.
Els jueus no volen arribar a Du per la ra. Ms que parlar de com s Du,
parla de les gestes de Du. Ms que un monoteisme abstracte, tenim un
monoteisme prctic. En aquest sentit es pot entendre tot el tema de
lAliana: si feu aix jo ser el vostre Du i vosaltres sereu el meu poble. I,
per tant, exclou altres dus. Aquest monoteisme esdev radical (no hi haur
altres dus fora de Mi). s el Du que salva, que acompanya i que vol
establir Aliana amb les dues taules la destimar a Du (3 primers
manaments) i la destimar els germans (a partir del 4art). Estima Du i
estima els altres. Hi ha una connotaci de pacte damor. El llenguatge de
lAT s lAliana o pacte damor. El Sina s desprs del Pas del Mar Roig, de
lalliberament dEgipte. El poble dIsrael afirma que Du s el seu salvador.
Si vosaltres compliu els manaments jo ser el vostre Du i vosaltres sereu el
meu poble.
2.2.- Figures mitjanceres de la presncia de Du a lAntic

Testament
En lAT trobem algunes figures que fan de mitjanceres daquest Du actuant.
Aquestes figures han estat emprades posteriorment com a vestigis de la
trinitat de Du. Aquestes figures mitjanceres dalguna manera es relacionen
amb Du. El NT sha servit daquestes figures mitjanceres per introduir la
novetat de que Du s Pare, Fill i Esperit Sant.
1. Lngel del Senyor
19
Apareix a lAT un munt de vegades. Com el que ajuda i guia Israel en la

sortida dEgipte, en la seva peregrinaci pel desert. De vegades s jutge i
castigador davant el pecat i la impietat del poble.
Gn 31,11 i ss: Comena parlant lngel i desprs acaba afirmant que
jo sc el Du dels vostre Pares. No sidentifica del tot amb Du per
tampoc es distingeix totalment.
2. La Paraula de Du
El concepte paraula de Du en lAT, s la PdD que s dirigida per
exemple als profetes i el profetes en fan de portantveus daquesta
paraula (Aix parla el Senyor o Oracle del Senyor). El profetes
simplement s mitjancer, per s la PdD. A ms de ser paraula proftica
s una paraula que ensenya, implica un ensenyament de Du i, per
tant, s reveladora de la voluntat de Du.
Per aquesta paraula de Du el poble dIsrael ha estat constituit poble de
Du (Ex).
La Paraula s la que executa la voluntat de Du en lobra de la creaci:
Salm 33,6 ; Sv 9,1; Gn quan afirma Du digu.
s una paraula que s enviada al mn: Is 55,10 i ss; Salm 145,15; Ez
12,25 i ss.
El podem contemplar com una figura mitjancera del Du cristi.
3. La Saviesa divina
s una altra figura de lAT que prepara la revelaci del Du cristi U i Tri.
Una saviesa que es fa present en la mateixa creaci del mn Jr 10,12. s la
Saviesa que ve de Du, no s la merament humana (Prov 21,30) que no t
cap valor. A Prov 8 i 9 veiem aquesta saviesa com personificada. Llegim
Prov 8,22-31 trobem una personificaci de la saviesa, serveix per
subratllar el Verb o b lES-:
El Senyor em possea al comenament,
abans de les seves obres, des de sempre.
Em va formar a l'inici del temps,
des de l'origen, des del primer moment de la terra.
Em va infantar quan els oceans no existien
ni brollaven les fonts d'aigua viva.
Abans que s'assentessin les muntanyes,
abans dels turons, ja m'havia infantat,
quan encara no havia fet l'amplria de la terra,
el primer grapat de fang dels continents.
Jo hi era quan desplegava la volta del cel
i marcava un horitz a l'oce;
quan a dalt penjava els nvols
i contenia les aiges abismals;
quan imposava un lmit a la mar
que les aiges no han de traspassar,
i quan senyalava els fonaments de la terra.
Jo era al seu costat com un mestre d'obres
i feia les seves delcies cada dia,
jugant davant d'ell sense parar.
Jugava per la terra que ell havia creat,
i m'era deliciosa la companyia dels homes.
I Prov 9,1-2, on trobem una acci de la saviesa:

La Saviesa s'ha fet un palau
amb set columnes ben tallades,
ha matat el bestiar, ha preparat el vi
20
i fins ha parat la taula
Al Snode de Bisbes sobre la Paraula de Du es parla de les 4 columnes de

lEsglsia: ensenyament apostlic, fracci del pa, pregries i comuni
fraterna.
4. LEsperit
s un tema que desenvoluparem en el captol 5 ara no ens hi entretindrem
massa. El tema de lEsperit es posa en relaci en lAT amb la fora
creadora de Du.
s el vent o lal de Du que trobem al Gn 1 i 2 (esperit que aletejava
sobre les aiges).
s aquell vent que fa separar les aiges del Mar Roig (Ex 14,12 i Ex
15,8).
s lEsperit de Du que omple la terra en connexi estreta amb la
Saviesa (Sv 1,7).
s lEsperit que irromp de forma quasi violenta en determinats
personatges de lAT. En Jutges veiem el cas dun Sams o un Gede
on lEsperit de Du irromp en aquell personatge i desprs fa el que ha
de fer al servei del poble. En canvi, desprs, amb David safirma que
lEsperit de Du va reposar en ell, no pas de forma sobtada o puntual.
Sin que a partir de David reposa duna forma continuada (1 Samuel
16,13 i ss).
El portador de lEsperit ms caracterstic ser el Messies (Is 42 i ss; Is
61).
Quan es parla de lAliana nova (Ez 11,19; Ez 37; Jr 24,7) fan
referncia a que Du donar un esperit nou que canviar un cor de
pedra per un cor de carn. Aqu els cristians veiem lanunci de la
revelaci en el NT.
2.3.- El coneixement de Du en els profetes

Qu vol dir conixer Du en lAT? s un frase que surt molt en els
profetes. Sobre aix haurem de fer una distinci entre el que s el
pensament hebreu i el pensament grec. El pensament grec seria ms el
nostre, en el sentit de que coneixes la seva personalitat, el seu carcter, les
seves obres, la seva histria. Per tant hi ha un coneixement objectiu
daquella persona independentment de si tu ests dacord amb aquella
persona (coneix el pensament de Marx). Aquell coneixement objectiu per
separat.
En canvi en la mentalitat hebrea i bblica (AT i NT) el coneixement s
entrar en la dinmica daquella persona. Establir una comunitat de vida i
amor. O sigui s identificar-te amb ella. En la mentalitat hebrea el
coneixement no pot prescindir de les relacions personals entre el subjecte i
lobjecte, perqu el coneixement implica lacci didentificar-te amb laltre.
En Jn si no mha conegut (si no mhan acceptat, si no shan identificat amb
m, si no mhan estimat, s entrar en el cor de laltre per fer cam en laltre ).
s estar estretament unit a JC. Creure per Sant Joan, segons un comentari
de Sant Agust:
21
- Credere Deo: reconec que ell s, que existeix (aix tamb ho fan els
dimonis)
- Credere Deum: reconec i crec els continguts de la fe.
- Credere in Deum: per a ms a ms implica tendir i caminar (donar el cor)
a Du. Vol dir un moviment cap a laltre. Vol dir donar el cor. Aix s la fe,
diu Sant Agust. Portar a la vida i fer meva la forma de vida de Jess. Un
coneixement del que fa i diu Du i anar-me deixant fer i transformar pel que
diu.
El profeta s aquell que fa de mitjancer de la voluntat de Du i que posa el
dit a la llaga i que incideix en aquell punt que el poble ha de canviar i ha de
millorar en contra dels falsos profetes. Jr 23,9 i ss descriu els falsos profetes:
sn lorigen de la impietat que devora el poble. El profeta s fals quan la
seva paraula s buida, que no dna fruit, que no sacompleix, que porta al
no res.
Aquest tema del coneixement de Du t una particularitat en el profeta
Osees, on el profeta dIsrael s com una esposa que sha esposat amb Du,
per que la dona s infidel. En aquest punt subratlla el coneixement de Du,
hi hauria 4 moments:
(a) No hi ha coneixement de Du a Israel.
Os 4,1: no hi ha fidelitat ni amor (hesed), no hi ha coneixement de
Du. El tema del coneixement de Du est lligat al tema de lamor. A
Is 5,12-13, ser deportat el poble perqu li manca coneixement (li
manca portar a la vida la doctrina de Du).
(b) Cal convertir-se de cor i no noms duna manera superficial o ritual.
No s suficient una conversi superficial o ritual. Os 6,6: el que jo vull
s amor i no sacrificis, coneixement de Du i no pas holocaustos.
(c) Cal refer laliana.
Aquesta Aliana que el poble repetidament ha trencat cal refer-la. A
Os 8.
(d) Cal la iniciativa de Du que atreu constantment el poble.
Aquesta conversi es promoguda pel mateix Du (Os 11,1-4). Du
atraur el poble com aquell que toca la lira. Jo els atreia cap a mi
amb llaos dafecte i amor.
Conixer Du no s limitar-nos a descriure a Du, sin que s estar
ntimament unit a Ell, seguir-lo, caminar cap a ell.
Ara ens podem detenir llegint Ex 33,12 i ss. Moiss ja ha anat a dalt el
Sina, ha baixat amb les taules i es troba que el poble ha fet el vedell. s el
moment que Moiss vol deixar-ho crrer i desprs t aquella experincia de
Du en la tenda de laplec sagrat. Moiss en aquell moment dabatiment
demana que li deixi contemplar la seva gloria, li demana a Du una prova
de qu Du hi s amb el poble per seguir endavant. I Du li concedeix .
22
Conixer Du vol dir saber els seus camins (no s veure la cara de Du).
Identificaci en conixer Du i seguir els seus camins (noms li veur
lesquena). Deixam contemplar la teva glria, dnam experincia de
tu. s anar darrera de Du seguint les seves petjades, posar-te en la seva
mateixa senda, seguint els seus mateixos camins. s descobrir les seves
petjades. Mirar de descobrir el seu pas per la nostra vida, demanar-li que
podem veure el seu pas per la nostra vida. Conixer Du s identificar-se
amb aquesta acci de Moiss demanant-li el do de poder veure lacci de
Du en la histria. s demanar a Du que ens concedeixi el do de fer
experincia de Du, de veure el seu pas per la nostra vida, per la
nostra histria. Aix s conixer Du. s identificar-nos amb lacci de
Moiss.
El coneixement de Du necessita un context tic i social. Calen obres
damor. Jr ho descriu negativament i positivament a Jr 9,2-5. El coneixement
de Du requereix el previ de fer el b. I laspecte positiu el tenim a Jr 9,2223: noms podeu gloriar-vos dentendrem i conixer-me. El coneixement de
Du demana no gloriar-se de les savieses humanes. Conixer Du
demana fer el b i tenir com a nic desig i motiu de gloria conixer
Du.
Jr 22,13-16: Judicava a favor dels humils i dels pobres i tot anava b . Aix
vol dir conixer-me!.
Conixer Du exigeix tenir un cor nou. La facultat per conixer Du
requereix tenir un cor nou, no de pedra: Jr 31,31-34. El cor nou et
permetr conixer Du. La nova aliana ja no ser la pedra sin que estar
en el cor de lhome, tots el podran conixer sense necessitat dinstrucci.
Conixer Du s posar-se en cam, seguin les petjades de Du, s fer obres
damor i de caritat.
2.4.- Du en el llibre dels Salms

Al Salm, lanalogia i el simbolisme s preponderant a lhora del tractament
de Du. Sn pregries sensacionals. En els salms Du resplendeix en els
seus atributs. Els atributs divins sn aquelles qualitats (o propietats) que el
salmista predica de Du (amb adjectius, genitius, substantius, verbs que
indiquen accions de Du). Aquests atributs no sn obra de grans telegs
sin que procedeixen del record de lacci de Du en la histria, de la
presencia activa de Du en la histria que ha deixat la seva petjada i que
homes religiosos han sabut veure, copsar, capir i que ha plasmat en el
poema. Es fruit de lexperincia religiosa del poble.
Entre els atributs per subratllar la transcendncia de Du: gran , nic,

senyor, amo, rei de la glria, omnipotent, just i justicier, perfecte,
impecable, incommovible, el que corregeix les nacions, coneix el
secrets, el que escruta la intimitat de lhome, inabastable, saga,
recte...
Presncia de Du en la vida del poble: Du s el terrible, limponent
en les altures, lesplendor de la seva potencia, el fort, el poders, el
23
sobir, el qui fa meravelles, el qui cavalca els cels, el fiador, el sever,

el gels, etc.
Presncia amant: ric en lamor, lleial, fidel, sincer, clement,
misericordis, compassiu, bo, benigne i entranyable, lent per al
cstig, tendre, piets, el qui perdona, el qui s bell, tard a la ira,
pacient, indulgent, etc.
El qui acompanya i allibera: s el guardi dIsrael, el qui maguanta, el
refugi, la roca, el penyal, alliberador, redemptor, escut, fora de la
meva salvaci.
El tema de Du en el llibre dels Salms:

1. Els atributs de poder transcendent aix com els qui fan referncia a
la seva capacitat damor generen actituds de plena confiana en
Du. La dimensi de poder transcendent i damor generen la plena
confiana de lhome en Du. Podem resumir-ho en la Casa dIsrael
confia en el Senyor (Salm 115,9) i en Du s la roca salvadora.
2. Aquests atributs procedeixen del record de les gestes de Du en
la histria del poble, el record de les accions de Du a favor de
poble: Du salva, allibera o redimeix, illumina, salva, protegeix la
meva vida, s el meu guia, Du escolta i perdona. Omnipotncia
damor: com una mare pacient i no pas abassegadora.
3. Aquesta omnipotncia damor fa que es contempli Du com: aquell
qui davant el no res, Ell s el qui crea; davant la mort, Ell dna
vida; davant el dolor, Ell ofereix amor, companyia, fortalesa,
perseverana; davant el pecat, Du perdona.
Tema 3: Jess ens revela el Pare.

Partim de DV 4 on safirma que Jess ens revela Du com a Pare. En
lexperincia de Jess de Natzaret sens revela Du com a Pare.
3.1.- Les crtiques a la paternitat de Du

Don venen aquestes crtiques o don sorgeix el problema de la paternitat de
Du?
El Credo comena amb Crec en Du Pare tot poders i que resumeix
lessencial de la predicaci per part de Jess del Regne de Du. Per
aquesta consideraci de Du com a Pare presenta certes dificultats en
determinats moments:
a) Pel carcter genric de laccepci. No volem dir noms
progenitor, sin que va acompanyat dorigen, protector, promotor,
causa que motiva dependncia, representa lautoritat, el domini. Dir
Pare pot significar molts aspectes. Hi ha un punt que esdev
fonamental que s lexperincia que un ha tingut del seu pare.
b) Un altre problema pot venir de la psicologia. Tenim el tema del
complexe paternal introdut per Freud amb la seva obra El porvenir de
una ilusin. Impuls del desig que voldria ser satisfet, la illusi
prescindeix de la seva realitat. Considera la religi com una illusi.
24
En el seu llibre El malestar de la cultura on fa referencia a que la

religi emana de la nostlgia pel pare i de la desempara infantil.
c) El tema del feminisme.
En realitat per tant sols Du s Pare, de Pare noms en tenim un que
s el del cel i tots els homes som germans i germanes. I davant
lobjecci feminista recordem els comentaris de JP I (10 i 12 de
setembre de 1978) i JP II on safirma que Du no s noms pare sin
que tamb s mare.
Aquesta reflexi de JP I, JP II ho aprofundeix a la seva encclica Dives
in Misericordia de 30 de novembre de 1980, s una encclica sobre la
misericrdia de Du. En el nmero 4 fa un anlisi de la paraula
misericrdia a lAT, s la paraula rahamim que textualment vol dir
entranya de Mare. Du doncs s Pare i Mare.
La misericordia se contrapone en cierto sentido a la justicia divina y
se revela en multitud de casos no slo ms poderosa, sino tambin
ms profunda que ella. La primaca y la superioridad del amor
respecto a la justicia (lo cual es caracterstico de toda la revelacin)
se manifiestan precisamente a travs de la misericordia.
3.2.- Du com a pare en la histria de les religions

s un dels fenmens originaris de les histries de les religions. s doncs
extra bblic. Ho tenim tant en religions simples, com en cultures molt
avanades. La divinitat en la majoria daquestes religions antigues es
considera com a Pare com. A Grcia Zeus s pare dels dus i dels homes.
En els cultes mistrics sinvoca du com a pare. En les filosofies estoiques
es presenta a Du com a principi i origen.
Per darrera aquest llenguatge mtic o filosfic que aborda Du com a pare,
podem concloure la presncia dun doble significat:
a) Denota la idea de creador que pressuposa una relaci vital entre la
divinitat i els homes (el mn, realitat contingent). Per el mite
daquest pare ignora el carcter transcendent del Du bblic que no hi
s en la majoria de les religions. En el mite Du i els cosmos es
barregen i signora el carcter transcendent i lautonomia del mn
davant daquest pare. s doncs un panteisme.
b) En aquestes religions ls de pare per designar Du prov de la
legitimaci del Pater Familias. El concepte s tamb socio-jurdic, s
la sacralitzaci del pater familias. El Pare s smbol dall antic.
En la histria de les religions la referncia a Du com a pare ens denota la
idea dorigen de la qual es depn i la qual dna origen a lexistncia prpia.
3.3.- Du com a Pare a lAntic Testament

A lAT tenim escassament una vintena de textos on Du apareix com a Pare,
quan aix era un s corrent en altres religions. No trobem un concepte de
Du, ms b tenim les gestes daquest Du. Du es presenta no com un
25
pare sin com lactor principal i fonamental amb altres actors: collectiu
Israel i desprs uns actors individuals (Moiss, etc). Du s el que actua, el
que obra, el que fa les gestes. I la Bblia s el relat de les gestes de Jahv. I
per tant s una narraci de les accions de Du. s un Du que actua i que
s salvador. I aquesta concepci de Du salvador s abans de la de Du
creador. En aquest moments de lxode entenen Du com lalliberador del
poble de les seves opressions. El Du dels patriarques s el Du que promet
i acompanya. En lxode Du esdev a ms a ms salvador, en el sentit
dalliberador de lopressi dEgipte i larribada a la terra promesa.
Ms que Du com a Pare, s el Du dels nostres Pares. El primer apunt sobre
la paternitat de Du s quan es fa referncia al Du dels nostres pares (Ex
3,13 i ss).
En un pas posterior Du salvador ser tamb Du creador. I la seva
concepci com a Pare comenar a sorgir en estadis posteriors quan la
reflexi sobre la creaci derivi cap al sentit de paternitat. El relat de la
creaci, emana de la reflexi del poble sobre el tema de la creaci, el poble
descobreix que el Du alliberador s tamb el Du creador. Posteriorment
sanir concebent a Du com a terrisser. A partir de la reflexi de la
creaci comena a sortir algun text sobre la paternitat de Du en el sentit
de creador (terrisser) que ens ha modelat.
A partir de lAliana tenim textos que alludeixen a una paternitat
dadopci. En aquest context comena a sorgir la figura de Du com a
mare (Is 49,15 i ss). s el poble qui trenca lAliana, Du no trenca mai
lAliana. Sorgeix en el context de lAliana la figura dun Du que sempre
s fidel com ho es una mare, consola com una mare (Salm 27,10) i (Jr 31,15
i ss).
En el temps dels profetes, sanuncia la nova Aliana. Els textos que fan
referncia a Du com a Pare estan en el context de la nova aliana. Du
ser el pare daquest nou futur proms, daquest restabliment, daquesta
nova Aliana: com un pare sapiada dels seus fills el senyor sapiada dels
fidels perqu sap de quin fang ens ha format (Salm 103,13).
A Jr 3,1-13 trobem fets que ens recorden el fill prdig, que anhela el retorn
del seu fill que li ha girat lesquena. A Osees tenim el concepte de fill (Os
2,1).
Tenim unes invocacions de Du com a Pare en els Sapiencials. En Si 23,1 Oh
Senyor, Pare de la meva vida. s una mera invocaci. En Sv 14,3-4 La teva
providncia Oh Pare ns el timoner... A Is 64,7 tenim altres textos
dinvocaci Senyor tu ets els nostre Pare. A Jr 3,19 tamb tenim textos
dinvocaci, aix com al Salm 89,27.
Aqu shan acabat totes les referncies contingudes a lAT de Du com a
Pare. No arriba a les 20 vegades. En canvi en el NT amb Jess hi ha un
canvi molt significatiu. LAT quan resava no invocava Du com a Pare. Els
26
pocs textos dinvocaci de lAT no s una pregria, s un vocatiu. LAT no

invoca Du com a Pare. Aix s una novetat del NT.
3.4.- Du Pare en el Nou Testament

La novetat s que Jess dna una clara preferncia al terme Pare a
lhora de parlar de Du i sobretot a lhora dinvocar-lo per a la
pregria. La gran pregaria ensenyada per Jess comena amb Pare Nostre
invocant a Du com a Pare.
El concepte de Du com a Pare est dins de lanunci del Regne de Deu (que
s el nucli de la seva predicaci). En aquest sentit Jess no dna una
definici nova de Du. Hi ha una continutat amb lAT. El Du de Jess s el
Du de lAT, el Du creador, de lAliana, del poble dIsrael. Jess s enviat
per aquest Du que s Pare. Jess amb la seva vida mostra el veritable
rostre de Du i mostra la manera de ser de Du. I ens diu sobretot que
Du s pare amors i bondads (Lc 15), Du que mostra alegria quan
lhome sacull a la seva misericrdia.
El Fill prdig s paradigmtic en aquest sentit. El Du de lAT seria la imatge
de Du que t el fill gran. Jess mostra la proximitat de Du, mostra la
proximitat daquest Du que s amor i ho mostra amb lexpressi Abba,
que vol dir pap (o papi) en el sentit dafecte i intimitat-. s un mot infantil
sense infantilismes. Implica amor, vida, intimitat. Aquest mot sempre en
vocatiu, que ens impulsa a entrar amb la intimitat infinita amb Du.
En el NT el terme Pare apareix 413 vegades. 261 es refereix directament a
Du. Hem passat de les 18 vegades de tot lAT a les 261 vegades que
sempra a tot lNT. 141 vegades en el cos joanenc (Ev Joan -120-, Cartes
-16-, Apocalipsi -5-). En els sinptics 65 vegades.
Entrem a veure els textos. Veiem que hi ha 3 formes en les que Jess empra
el terme Pare:
a) Pare o el Pare.
Mc 13,32: del dia i de lhora ning no en sap res,... sin tan sols el
Pare. O b, Mt 11,25: Us enalteixo Pare... (Lc 10,21-22). Mc 8,38: Si
alg savergonyeix de mi .... . Mt 12,50 el qui fa la voluntat del Pare
del cel.
b) El meu Pare.
Mt 10,33: Per al qui em negui davant els homes, tamb jo el negar
davant el meu Pare del cel. Mt 15,13: Tota plantaci que no ha
plantat el meu Pare celestial ser arrencada. Mt 16,17. Veiem que
aquesta expressi es troba sobretot en lEvangeli de Mateu. Mt 18,10.
c) El vostre Pare o b variants com: Pare nostre, el teu Pare, Pare
dells.
Al serm de la muntanya, sigueu perfectes com ho es el vostre Pare
celestial (Mt 4,45-48). Quan preguis ... prega al teu Pare celestial (Mt
27
6,6). A Mt 6, 8.14.15.18. Quan pregueu dieu Pare Nostre. Mt 23,9: de

Pare noms en teniu un que s el Pare del cel.
3.4.1.- Du, el Pare de Jess
El NT ens presenta Du com a Pare de Jess abans de presentar-lo
com a Pare nostre. Totes les pregries de Jess que pertanyen a la tradici
sinptica sintrodueixin amb Abba o O Pater. Els sinptics recullen una
vegada aquest terme original arameu a Mc 14,36. LEvangelista ha
conservat loriginal arameu. A Rm 8,15 i Ga 4,6 trobem novament
lexpressi de Abba (Pare) on aquesta expressi es posa en llavis del
creient.
Aquesta expressi Abba expressa en ls corrent el que un fill diu en el seu
pare, sentiment dabandonament, proximitat i confiana en el Pare. Quan
Jess prega en els evangelis es comena sempre amb aquesta invocaci.
Per exemple a Mt 11,25 tenim la pregria dacci de grcies (o b, Lc
10,25). Tenim tamb Mc 14,36. En la seva relaci amb Du trobem quelcom
de singular, nou.
Podrem dir que el fet que Du s com un Pare ja ho sabia lAT. El NT va ms
enll que emprar la paraula Pare. Hi ha quelcom ms. Jess invoca Du no
solament com a Pare del poble, sin com a Pare seu personal (i
encara no hem citat cap text de Sant Joan). La bona nova no s que Du
sigui com un pare, sin que Du s amb tota propietat Pare de Jess. Sense
aquesta afirmaci bsica oblidem quelcom essencial del NT.
Aquest tema va ser molt tractat per J. Jeremies (exegeta dels 70 i 80s). Ell
estudia el terme Abba en el NT i afirma que quan Jess prega mai no
sajunta als seus deixebles en un Pare Nostre, en llavis de Jess lexpressi
Abb mostra una relaci personal i ntima amb el seu Pare. Per Joan la
filiaci adoptiva comena a partir de la resurrecci de Jess quan ens
comena anomenar als deixebles com a germans. Jess no s un creient
ms que invoca a Du com a Pare.
Anem ara a lEvangeli de Joan. Pare s la forma normal per designar
Du. I fill s la expressi habitual per designar-se a s mateix. Jn 5,
Jn 6... es recull que s el Pare qui ha enviat Jess. Safirma a Jn 8,42 que
Jess ha sortit del Pare (o Jn 16,17 i ss). Amb la missi del Fill Du Pare ha
mostrat el seu amor (Jn 3,16; 1Jn 4,7-21). Jess coneix el Pare i el Pare
coneix Jess (Jn 10,15) i Jess dona a conixer el Pare (Jn 14,8; Jn 17,6.26).
Jess obeeix el Pare (Jn 4,34; Jn 5,19; Jn 6,38-40). Jess viu del Pare i
daquesta vida en far participants els homes (Jn 5,26; Jn 6,57). Jess torna
al Pare un cop realitzada la seva obra que li ha encomanat el Pare (Jn 13,1;
Jn 14,28; Jn 20,17; etc.). El Pare ha donat a Jess el poder que t
ressuscitar morts, guarir, etc- (Jn 5,19-23). El Pare dna testimoni a favor de
Jess (Jn 5,37). A lhora de la glorificaci, s el Pare el qui ha de glorificar el
Fill com el Fill lha glorificat amb les seves obres (Jn 17,1-5). El Pare i Jess
sn u (Jn 10,30; Jn 17,21 i ss). Ens mostra com el Pare s el punt constant
28
de referncia de Jess. Hi ha entre ells dos una comuni total entre Jess i el
seu Pare. Aquesta relaci s nica.
A la resta descrits del NT.
-
Sant Pau: diu que de Du Pare ve la iniciativa de la creaci (1Co 8,6),

estem en continutat amb lAT, per hi ha la novetat que el Du creador
s el Pare de Jess i tot ho ha creat per mitj del Fill (Col 1,15 i ss).
Daqu el Pantocrtor que mostra que el Fill es troba en lobra creadora i
recapituladora (porta a plenitud). De Du Pare en prov la iniciativa de
la missi de Jess en el mon (Ac 3,20; He 1,2-3). Segons Efesis el Du
cristi no s sin el Pare de Jess (Ef 1,2-3). Du s el Pare del Senyor
ressuscitat (2Co 1,3; Ef 1,17; Filipencs 2,11).
Amb tota aquesta documentaci no s estrany que la generaci apostlica

va conservar aquest record. I no noms va configurar la seva pregria (Ga
4,6) sin que tamb:
1. El ttol de Pare queda incorporat definitivament en la confessi del
Du cristi: Credo. El Du cristi s el Pare de nostre Senyor JC.
2. En aquest Abba pronunciat per Jess la comunitat trobar un dels
fonaments per subratllar la condici messinica de Jess i la filiaci
divina de JC (important per la heretgia arriana que vindr desprs).
3.4.2.- Du, Pare dels homes
Per Du tamb esdev Pare Nostre (pare dels homes). Gal 4, 4-6: Per
quan va arribar la plenitud del temps, Du envi el seu Fill, nascut d'una
dona, nascut sota la Llei, perqu rescats els qui vivem sota la Llei i
rebssim la condici de fills. I la prova que som fills s que Du ha enviat
als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: [Abba], Pare! Per tant, ja
no sou esclaus, sin fills, i si sou fills, tamb sou hereus,
En poques paraules ens diu que Du Pare envia el Fill i lEsperit.
Aqu tenim condensades les missions divines i tenim condensada la
trinitat econmica que sens ha revelat. Du Pare ens ha enviat el Fill
per donar a conixer la nostra filiaci. Ha estat enviat el Fill perqu nosaltres
rebem la seva filiaci. Ha enviat el Fill perqu rebem la condici de fills. I ha
enviat en els nostres cors lEsperit del Seu Fill. LEsperit no s quelcom
separat del Fill. Si la missi del fill ha estat en un moment de la histria,
lEsperit t una missi de permanncia en els cors dels homes.
Envia el Fill perqu rebem la filiaci. Du que s el Pare de Jess vol ser
tamb Pare Nostre. Jess ens introdueix en una relaci filial amb el Pare. I
ens ensenya a invocar-lo com a Pare Nostre (Mt 6,9). La pregria que ha
quedat com a paradigma de tota pregria cristiana.
En els sinptics surt aquesta referncia Pare Nostre (el vostre Pare, el teu
Pare, el seu Pare, Pare dells) 27 vegades. Aquests textos ens indiquen la
confiana dipositada en Du. Volen mostrar aquesta total confiana en Du
perqu Du s el nostre Pare. A Lc 12,32 diu no tinguis por petit ramat, que
29
el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. La confiana en Du que

els dona el tresor ms gran.
Aquesta paternitat de Du ha de tenir una conseqncia en els deixebles. El
regne shi entr quan es rep el do de la compassi. Sigueu misericordiosos
com ho s el vostre Pare (Lc 6,36; Mt 5,48). El que vol Jess s que entrem
en la mateixa dinmica del Pare. I aquell que entra en la dinmica del Pare
comena a viure el Regne. Concedir el perd passa a ser com un dret i un
deure de lhome (Mt 11,25).
Jess ens convida a aquesta confiana absoluta en Du i entrem en el seu
Regne quan entrem en la dinmica del Pare, quan intentem ser
misericordiosos como ho s el Pare o ser perfecte com ho s el Pare (aix ho
diu Jess a tot aquell qui el vulgui seguir). En la dinmica del Regne entrem
en el Regne quan tenim les actituds del Pare i fins i tot lactitud de perdonar.
Ara b no podem posar al mateix nivell la filiaci de Jess i la dels
deixebles. Mai es troba en el NT un Pare Nostre en el qual Jess sinclogui
en paritat de condicions a la resta dels homes. En relaci a nosaltres empra
el Pare Vostre, el vostre Pare o Pare Nostre.
En Sant Pau, el vincle que relaciona la filiaci divina i la nostra filiaci
adoptiva s lES. La proba que som fills s que ens ha donat lEsperit del
Fill i ens fa cridar Abba, ens fa tenir la relaci filial que ja t Jess amb el
Pare mitjanant lEsperit que ens fa entrar progressivament en aquesta
relaci.
En aquest tema el quart Evangeli sembla que es refereix a la relaci entre el
Pare i el Fill. Du s Pare dels homes en lEvangeli de Joan? Tenim:
- Jn 8,41. La polmica de Jess amb els jueus sobre si Du era el Pare
de Jess.
Vosaltres noms feu les obres del vostre pare. Li contesten: Nosaltres no
som pas bastards. No tenim ms pare que Du. Jess els replic: Si Du
fos el vostre pare m'estimareu a mi, perqu jo he sortit de Du i vinc d'ell.
No he vingut pas pel meu compte: s ell qui m'ha enviat
Jn 20,17. s el moment immediatament desprs de la resurrecci.

Aparici de Jess a Maria Magdalena.
Jess li diu: Deixa'm anar, que encara no he pujat al Pare. Vs a trobar els
meus germans i digues-los: "Pujo al meu Pare, que s el vostre Pare, al meu
Du, que s el vostre Du."
Oposa la filiaci adoptiva nostra amb la filiaci natural de Jess. No

diu el nostre Pare. Per naturalesa el Pare s del Fill i per grcia s
dels deixebles. s lnic text que tenim en Joan. En el conjunt de la
doctrina de Joan hem de dir que si b aquesta expressi no surt
massa explcitament, si que sextreu del context que incorporats en
Jess el Pare ens estima com a fills seus.
Tornant al text, podem dir que tradicionalment sha interpretat com
Sant Agust oposant la filiaci natural a la filiaci adoptiva.
Lestudi daquest passatge posa de relleu un kai que uneix el meu
Pare i el vostre Pare. Aquest kai t un valor unitiu, vol unir el meu Du
amb el vostre Du, el meu Pare amb el vostre Pare. I aix es diu en el
moment de la resurrecci. El kai no redueix la distncia entre la
paternitat natural i ladoptiva. Aquest kai que s unitiu en el context
de la resurrecci i tenint present que s la primera vegada que es fa
30
referncia als germans. Aix sha dinterpretar que segons Joan s a

partir de la resurrecci que comena la nostra filiaci adoptiva i per
tant hi ha aquest kai unitiu. I per aix Jess ha pogut comenar a dir
als seus deixebles germans. s a partir del misteri pasqual que
comena la nostra filiaci adoptiva. La filiaci adoptiva comena en
aquell moment.
s un text significatiu. Aporta que som germans de Jess i que per la
resurrecci aquesta filiaci adoptiva la tenim plenament. No vol dir
que no la tingussim abans, el que passa s ens mostra que ens la
dna amb un major grau.
(Ojo, comentaris meus). En Jess Du ens revela el gran regal que
des de sempre ha volgut per nosaltres. Ja era volgut i desitjat des de
sempre per Du per els homes no rem capaos de copsar-ho. Per
Jess ens adonem del veritable amor de Du que ha arribat a enviar
al seu Fill per redimir-nos del tot. La creaci arriba a la seva plenitud
en JC. El baptisme no s un pur nominalisme sin que hi ha un canvi
qualitatiu. El Pares afirmen que la creaci ja implicava lencarnaci
independentment del pecat. Amb lEncarnaci Du entra en la
historia dels homes i amb la resurrecci obre els homes a participar
eternament de la creaci, Jess (cap) eleva a tots els homes a viure
al costat de Du. Donat el pecat, Jess ens redimeix del pecat.
Tema 4: Jess es revela com a Fill.

Podem recuperar el text de Glates 4,4-5 Du envi el seu fill perqu
rescats els qui vivem sota la llei perqu nosaltres rebssim la condici de
fill.
Aquest text resumeix molt b el contingut daquest captol. En el captol
anterior sens ha dit que Du s Pare de Jess, doncs tamb hem de trobar
textos del Fill en sentit exclusiu i propi. A partir daquesta filiaci divina de
Jess vindr aquest fet de la nostra filiaci adoptiva.
4.1. Lexpressi Fill de Du a lAntic Testament

Aquesta expressi ja la tenim en lAT.
Tenim algun text que designa espordicament els ngels que sn fills de
Du (Dt 32,8; Salm 29,1; Job 1,6). Expressi de fill de Du atribuda
als ngels.
Es fa referncia a una filiaci adoptiva de tot el poble:

o
o
o
Ex 4,22. Aquest text diu: Digues-li: "Aix diu el Senyor: Israel s el

meu fill primognit Vol expressar que tot el poble dIsrael s fill
adoptiu de Du. s tot el poble que s el meu fill primognit.
Os 11,1: Quan Israel era un noi mel vaig estimar, dEgipte vaig
cridar el meu fill.
Js 3,14-19, parla de la infidelitat. De la consagraci religiosa de tot
Israel com a fill de Du (Dt 14,1 i Sal 73,15).
31
Aquesta filiaci adoptiva esdevindr un element important de la pietat

jueva. Per exemple en Is 63 i 64, la filiaci adoptiva s el fonament en
lesperana en la restauraci futura del poble, perqu aquest poble s
fill de Du.
En Sv, Job, el tema de la retribuci desprs de la mort apareix tard.

Aquesta filiaci adoptiva s el fonament en lesperana desprs de la
mort (Sv 2,13.18; Sv 5,5).
Aquest lligam entre monarquia i el futur rei per excellncia que ser el
messies. Per hi ha una diferncia fonamental amb els altres pobles. A
Egipte el fara era gaireb divinitzat, hi havia una idealitzaci tan sublim
del cap que prcticament aquesta figura quedava divinitzada. 2 Sa 7,14
afirma que si el Rei no es porta b Jo li ser pare, i ell ser per a mi un
fill. Si obra malament, el corregir amb la vara, com fan els homes, que
no planyen el bast, per mai no em desdir del meu amor per ell, com
me'n vaig desdir amb Sal, a qui vaig excloure del lloc que ara tu
ocupes.
En endavant, a partir de David, aquest ttol monrquic de fill de Jahv

esdevindr no noms reial sin que ser un ttol al futur messies, al
futur rei per excellncia. Aquest ttol messinic el tenim al Salm 2,7.
4.2. Jess, Fill de Du, en els escrits del Nou Testament

s el tema dels ttols messinics. El ttol Fill de Du en el NT s associat al
de Crist. Mt 16,16 on afirma tu ets el Messies el Fill del Du viu; O Mc 14,61
amb la pregunta del gran sacerdot Tu ets el Messies el Fill del Benet.
Per tant tenim aquesta associaci, per hi ha el problema del messianisme
de Jess. Les temptacions de Jess al desert sn paradigmtiques, el diable
entn el messianisme com el fet de gaudir un poder prodigis o una
protecci invulnerable. En canvi per Jess significa no tenir aliment
ni recolzament sin en la voluntat de Du. Veiem com Jess refusa el
messianisme terrenal i apareix el vincle indissoluble amb la
voluntat del Pare del Cel.
Aquest tema apareix en la confessi de fe de Pere. Jess desprs que Pere
lha reconegut com el Messies, passem de la gran lloana, li diu fuig daqu
Satans. Jess preveu lequvoc, el seu ttol no li garanteix una glria
terrenal. Els apstols encara no han ents el messianisme de Jess.
Passa quelcom similar amb el gran sacerdot, Jess no vol que sentengui el
seu messianisme com un messianisme temporal. Fa referncia al fill de
lhome i no al fill de Du (Mt 26,64).
A vegades en determinats exegetes sha discutit si Jess va dir lexpressi
referida a Ell, de qu Ell era Fill de Du. A Joan ho trobem molt. I en els
sinptics qu?
32
Malgrat tot hi ha textos que sn clars i que hem de considerar pronunciats

pel mateix Jess histric, i aix seguint el criteri de la dissemblana:
a) Mc 13,32: D'aquell dia i d'aquella hora, ning no en sap res, ni els
ngels del cel ni el Fill, sin tan sols el Pare. Sembla molt difcil pensar
que Jess shagus inventat aquesta suposada ignorncia.
b) Vinyaters homicides (Mc 12,1-12): Parla del Fill i el tracta com a profeta
mrtir, preveu la seva prpia passi, ell es considera com el propi Fill
que mataran.
c) Mt 11,27: Ning no coneix el Fill, fora del Pare, i ning no coneix el Pare,
fora del Fill i d'aquells a qui el Fill el vol revelar.
A partir daquests textos dels sinptics (i els seus parallels), units
a la invocaci de Du com Abba que prov de la boca i vida de Jess
es pot afirmar que Jess va parlar dEll com del Fill. No podem oblidar
en els mateixos sinptics, els episodis del baptisme i la transfiguraci, quan
el Pare reconeix que Jess s el seu Fill, tot i que ara lafirmaci la fa el Pare.
En la resurrecci els Pares van poder entendre aquesta filiaci que
ja veiem en els discursos desprs de Pasqua, ja que la primera
afirmaci (Ac 8,37; 9,20) s la de qu Jess s el Fill de Du. En el moment
de la resurrecci es veu la plena realitzaci daquesta filiaci divina. Veiem
la definitiva entronitzaci com a Senyor.
Desprs aquest tema de la filiaci la tenim en Pau. On el ttol Fill de
Du mostra la relaci nica existent entre Jess i el Pare. Aquest ttol s el
punt de partena duna reflexi teolgica ms avanada a: Gal 4,4-5 (Per
quan va arribar la plenitud del temps, Du envi el seu Fill, nascut d'una
dona, nascut sota la Llei, perqu rescats els qui vivem sota la Llei i
rebssim la condici de fills); Rm 5,10. La vida cristiana ha de ser una vida
de fe en el Fill de Du (Gal 2,20). En Pau es veu ms el ttol de Senyor que el
de Fill de Du. Per tant veiem que Jess sens revela com el Fill.
En lEvangeli de Joan s una evidncia, no cal citar textos, perqu
nhaurem de citar molts. Aquesta relaci filial de Jess amb el Pare s
irrepetible. Jess parla en termes clars de la relaci entre el Pare i el Fill.
Per a ms a ms de la continua relaci a Jess com el Fill de Du, trobem
alguns passatges en el que sarriba a identificar a JC com a Fill Unignit: Jn
1,14.18; Jn 3,16.18; 1Jn 4,9.
Unignit: monoguens. Qu vol dir? Textualment vol dir nic en el
gnere. s una redundncia. Subratlla que s nic en sentit exclusiu. I per
tant designa la singularssima relaci peculiar del Pare amb el Fill. A partir
de la resurrecci nosaltres comencem a ser fills adoptius del Pare i
per tant comencem a ser germans de Jess. Podem ampliar al
diccionari exegtic buscant la paraula monogenes.
33
En els escrits de Joan tenim Jess en condici de fill exclusiu, per a

ms trobem la figura de monogenes (en el sentit de dnic en el gnere,
model de fill que nosaltres no assolirem mai). Es tradueix com a Fill nic,
per aquesta no s la traducci ideal.
Con referencia a Cristo, la frase el unignito del Padre (Jua_1:14) indica que como el
Hijo de Dios, l era el nico representante del ser y carcter de aqul que le envi. En el
original se omite el artculo determinado tanto delante de unignito como delante de
Padre, y su ausencia en cada caso sirve para destacar la caracterstica a que se hace
referencia en los trminos empleados. El objeto del apstol es demostrar qu clase de
gloria era la que l y sus compaeros en el apostolado haban contemplado. Que no est
l simplemente haciendo una comparacin con las relaciones terrenas queda indicado por
para , procedente de. La gloria era la de una singular relacin, y la palabra
engendrado (unignito = nico engendrado) no implica un inicio de su filiacin. Sugiere
ciertamente relacin, pero tiene que distinguirse de generacin en tanto se aplica al
hombre.
Solo podremos comprender acertadamente el trmino el unignito, cuando se emplea
del Hijo, en el sentido de una relacin inoriginada. El engendramiento no es un evento
temporal, por muy remoto que se quiera, sino un hecho independiente del tiempo. El
Cristo no vino a ser, sino que necesaria y eternamente es el Hijo. l, una persona,
posee todos los atributos de la misma Deidad. Ello demanda eternidad, el ser absoluto; en
este respecto, l no es despus del Padre (Moule). La expresin sugiere asimismo el
concepto del ms profundo afecto, como en el caso de la palabra hebrea del AT yajid ,
variadamente traducida como nico (Gn_22:2, Gn_22:12); hijo nico (Jer_6:26);
unignito (Am_8:10), etc.
En Jua_1:18 la clusula El unignito Hijo, que est en el seno del Padre expresa tanto su
eterna unin con el Padre en la Deidad y la inefable intimidad y amor entre ellos,
participando el Hijo en todos los consejos del Padre y gozando de todos sus afectos. Otra
lectura es monogenes Theos , Dios unignito. En Jua_3:16 la declaracin De tal
manera am Dios al mundo, que ha dado a su Hijo unignito no debe entenderse en el
sentido de que Cristo vino a ser el Unignito Hijo por la encarnacin. El valor y la
grandeza del don reside en la filiacin de aqul que fue dado as. Su filiacin no fue el
efecto de ser dado. En Jua_3:18 la frase el nombre del Unignito Hijo de Dios pone el
acento sobre la plena revelacin del carcter y de la voluntad de Dios, su amor y gracia,
comunicada en el nombre de aqul que, teniendo una singular relacin con l, fue dado
por l como el objeto de la fe. En 1Jn_4:9 la declaracin Dios envi a su Hijo unignito al
mundo no significa que Dios envi a uno al mundo que por su nacimiento en Beln vino
a ser su Hijo. Cf. la expresin paralela: Dios envi el Espritu de su Hijo (Gl_4:6), lo
cual no puede significar que Dios envi a aqul que vino a ser su Espritu una vez lo hubo
enviado.DICCIONARIO VINE NT
4.3. La revelaci de lAmor ms gran en el misteri

Pasqual de Jesucrist
A 1Jn 4,8.16 afirma que Jess ha estat realment home perqu Du s amor:
El qui no estima no coneix Du, perqu Du s amor. () Nosaltres hem
conegut l'amor que Du ens t i hi hem cregut. Du s amor; el qui est en
l'amor est en Du, i Du est en ell. La definici de Du s amor no s una
definici abstracta. En aquest context de la 1Jn esdev una experincia, Du
s amor perqu Du sha fet sensible i visible, hem tocat i vist aquest amor.
En el Fill de Du que assumeix la nostra carn, lAmor en Majscula sha
manifestat. Nosaltres hem conegut lamor que Du ens t lhem conegut en
Jess, en aquest Du que sha fe carn. No s noms un concepte teric, sin
que hem vist aquest amor en la prctica, nhem vist la seva expressi feta
vida en la carn de Jess.
34
Du s amor no s una definici terica i abstracta, perqu en el fill de Du

que assumeix la nostra carn ho hem vist i ho hem palpat, hem vist lamor de
Du fet vida, efica. Lamor de Du sha manifestat en lencarnaci i el
misteri Pasqual. Larrianisme (Jess no s Du, deriva en ladopcionisme) i
el docetisme (humanisme de Du s una aparena) neguen lencarnaci
real. El problema ve realment en la creu, com pot ser que tot un Du mori
ningunejat a la creu.
4.3.1. LAmor de Du, revelat en la creu de Jesucrist
Aquest Du amor arriba en el seu grau suprem en la creu de JC. Aquest
tema ha estat molt subratllat per la teologia dels darrers decennis,
inicialment per la teologia protestant. Lencarnaci del Fill arriba al grau
ms gran damor en la creu de JC. En la creu de JC sens ha revelat
lamor de Du.
Aquest fet ha estat ressaltat per la teologia, principalment la protestant. La
teologia catlica tamb ho afirma amb goig, ja que si Du ho mostra aix s
perqu realment Du s aix. La teologia protestant subratlla de forma
enrgica la contemplaci de creu, arribant a dir que la seva teologia s la
contemplaci de la creu.
Contemplant la creu de JC volem adonar-nos de lamor de Du. Qui lliuren
Jess a la mort sn: Judes, el sanedr, els romans, etc. Per si mirem les
coses teolgicament, ens adonem que s el Pare mateix qui lliura
Jess a la mort, i s Jess mateix qui shi lliura en obedincia al
Pare. En aquesta contemplaci teolgica es troba una de les claus de la
doctrina paulina de la salvaci que s aquesta visi de qu Du lliura el Fill i
el Fill es lliura obeint al Pare. Jess no s noms enviat per a ser
exemple, sin que Jess s lliurat als homes com a prova de lamor
suprem de Du als homes. No noms ve a anunciar-nos el que hem de
fer, no noms ve a donar un bon exemple, sin que s lliurat, s la prova de
lamor suprem de Du.
Rm 8,28-32. Si tenim Du amb nosaltres, qui tindrem en contra? Ell,

que no va plnyer el seu propi Fill, sin que el va entregar per tots
nosaltres, com no ens ho donar tot juntament amb ell?. La Carta als
Romans s un gran tractat de teologia. Sant Pau ens diu que Du Pare
ms no ens podia donar, s la mxima prova de lamor de Du. Du va
permetre que matessin al seu Fill, el va lliurar. s la prova suprema de
lamor. Du mostra la seva solidaritat amb nosaltres. La prova la
tenim en qu va lliurar el seu Fill. Si ha donat el seu Fill, com no
ens donar tot. s capa de donar-se a ell mateix per nosaltres.
Des dels orgens del cristianisme, el fet que el Fill hagus pogut ser
abandonat pel seu Pare aix era causa descndol. En la primitiva
esglsia s motiu descndol i molts cerquen interpretacions
atenuadores. Per malgrat la conscincia cristiana vei en el misteri de
la creu el moment de mxima revelaci del Du cristi. Hi ha el moment
lgid de la diferenciaci del cristianisme de les altres religions. El
35
diferencia de les altres religions el misteri de lencarnaci i de la

mort a la creu.
Les heretgies van voler explicar el misteri de la creu i de lencarnaci.
Sn maneres dexplicar el misteri de lencarnaci que culmina a la creu.
- El docetisme ens afirma que la seva mort s una aparena, JC ha
vingut a fer una obra de teatre.
- Ladopcionisme afirma que aquell superhome va ser adoptat (per
no era Du). Larrianisme va en la mateixa lnia.
La tradici va anar dient que no a aquestes propostes fins que
el Papa Joan II al 583 arriba a dir que s un (una de les
persones) de la trinitat que ha sofert en carn humana.
Veiem la contraposici dels dus de les religions, els deus
felios, immortals, oposats als homes infelios i patidors.
Consideren que Du no pot sofrir, no pot morir, no pot patir. Els
homes volen un Du que els tregui dels seus patiments. I no
volen un Du que es mostra solidari amb el mal dels homes,
que sofreix amb i com ells.
Pau a larepag (Ac 17,16-31). Pau fa lesfor de trobar el punt com

que pugui captar latenci dels oients, i al final es diu que una petit resta
es converteix. El text que 1Co s la reflexi que fa Pau sobre aquest
aparent fracs que Pau ha tingut (1Co 1,18)
Els qui van a la perdici tenen per un absurd la doctrina de la creu; per per a nosaltres,
els qui ens salvem, s poder de Du. Diu l'Escriptura: Destruir la saviesa dels savis i
anullar la intelligncia dels intelligents. On sn els savis d'aquest mn? On sn els
mestres de la Llei? On sn els qui saben discutir? Du ha convertit en absurda la saviesa
d'aquest mn! El mn comptava amb la saviesa de Du, per malgrat aquella saviesa
no va arribar a reconixer-lo; per aix Du ha volgut salvar els creients per aquest
absurd que prediquem. Els jueus demanen prodigis, i els grecs cerquen saviesa,
per nosaltres prediquem un Messies crucificat, que s un escndol per als
jueus i, per als grecs, un absurd. Per s poder i saviesa de Du per a tots els
qui sn cridats, tant jueus com grecs. Perqu all que sembla absurd en l'obra de
Du s ms savi que la saviesa dels homes, i all que sembla feble en l'obra
de Du s ms fort que no pas els homes.
Els jueus demanen prodigis. Com sabem els jueus relaten les gestes i
prodigis de Du. LAT s tot un intent danar manifestant les gestes de
Du, s que una definici, a lAT tenim les gestes i prodigis de Deu en la
histria del poble. Els grecs demanen saviesa, com es Du, les seves
caracterstiques, la seva definici.
El concepte de Du en el cristianisme est capgirat. Al Du cristi
linteressa mostrar-se ms com amor que com a poders, linteressa
mostrar el seu poder en el amor. Per aix Pau parla de la
sobreabundncia de la seva grcia. s un Du disposat a deixar que el
seu propi fill mori com a prova damor davant dels homes. Du no ens
dna noms la grcia, sin que ens dna sobreabundncia (Rm 5,20; Ef
1,8; 2Tim 1,14).
36
Von Balthasar i altres autors han incidit en tots aquests aspectes. s un

dels que ms ha reflexionat sobre el misteri de la creu de JC. El punt que
fa ms dificultat s el Du meu, Du mes perqu mheu abandonat
(Salm 22).
A Calcedonia es dir dues naturaleses sense confusi, sense
canvi, sense divisi, sense separaci. Consubstancial al Pare pel
que fa a la divinitat, consubstancial a nosaltres perqu fa a la
humanitat. Engendrat abans de tots els segles i engendrat
humanament de Maria Verge. Aquest s el misteri de lEncarnaci,
Calcednia intenta aprofundir sobre ell, intenta acotar el misteri, tot i
que evidentment no el pot explicar.
El Du cristi s un Du solidari amb la humanitat en tota la
seva radicalitat, tamb en el moment de la mort, vivint el seu
moment en la soledat, com tants i tants homes.
El Pare lliure, el Fill es lliura, per en una intima comuni on la teologia
ha vist el tema de lEsperit.
4.3.2. La resurrecci de Jess, manifestaci
Du
Tot el que hem dit de la creu t sentit en el NT
que s la manifestaci de Du pels homes.
definitiu. Lamor amb que Du lestimava i ens
se en la mort.
del triomf de lamor de

a la llum de la resurrecci
Laband del fill no s
estimava no podia quedar-
Per tant el triomf de lamor de Du queda plenament manifestat en

la resurrecci de JC, envers el seu Fill i envers nosaltres, que
esdevenim fills adoptius. En la resurrecci apareix el si de Du a Jess i
a la humanitat. La resurrecci no s simplement la cancellaci de la seva
vida terrenal que acaba en la glria, sin que s la demostraci del valor
perenne que aquesta vida (la del mn) t en leternitat de Du. Jess
ressuscitat apareix amb els signes de la passi.
A partir daquest moment la vida de la Trinitat no es viu com si el
Fill no hagus introdut la humanitat en la glria. La Trinitat viu tots
aquests esdeveniments duna forma quasi nova. Perqu la resurrecci de
Jess s la primcia de la nostra prpia resurrecci.
-
Anant als textos del NT veiem que la iniciativa en la resurrecci de Jess

la t Du Pare. Du Pare s qui ha ressuscitat Jess (Ac 2,23-24; Rm
6,4). Du manifesta el poder div alliberant-lo de la mort. La fe en la
resurrecci no s un afegit sin que s nuclear. El primer credo cristi s
Crist mort i ressuscitat per la nostra salvaci.
Per Pau a linici de la Carta als Romans, en el moment de la resurrecci,

JC adquireix la condici de Fill en tot el seu poder. En el moment de la
resurrecci es manifesta en un plus de plenitud la seva condici
de Fill. El plus de plenitud s que la humanitat de JC ha
ressuscitat. I aquesta resurrecci s la primcia de la nostra
37
resurrecci. La resurrecci de JC introdueix la humanitat en la

glria de Du. Es tracta de lentronitzaci i glorificaci de la
humanitat de JC.
-
A Ac 13,33 (on cita avui ets el meu fill avui the engendrat), veiem una
novetat, la humanitat de Jess ha entrat en la Glria. La vida
humana de Jess entra en la glria, i aix s interpretat en termes de
generaci, de quelcom nou, la humanitat ha estat engendrada en la
glria. I amb aquest nou engendrament ens obra al nostre
engendrament gloris. s la plena incorporocaci de Crist, tamb en la
seva humanitat, en la vida Divina.
A Jn 17,5, ara Glorificam Pare. Demana la glorificaci en tant que

home. Aix ho interpreta la patrstica. Demana la glorificaci com a
encarnat. Per aix Pau pot dir que ha estat entronitzat com a Fill de Du
en tot el seu poder en virtut de la resurrecci. La humanitat de Jess
ha entrat en la Glria i aix s primcia de la nostra prpia
glorificaci. Salvaci entesa, per la primitiva Esglsia, com a
glorificaci del nostre cos.
Per aix ens conviden a viure ja avui com a ressuscitats, com a

glorificats, mentre esperem la plenitud. s un s, per encara no. Ja
s aqu per encara no en plenitud. Vivim com a ressuscitats ja des
dara. Aix es viure el Regne. VIURE COM A RESSUSCITATS. Pel
baptisme morim al pecat i ressuscitem a una vida nova. La
immersi del baptisme ens renta i ens purifica i ens permet viure
una nova vida incorporats a JC.
La litrgia s un tast de leternitat. El cristi s aquell que ja viu la
dimensi del Regne de Du, que ja viu el do de saber que s
ressuscitat, que el seu cos ser glorificat.
Tema 5: En Jess sens revela lEsperit Sant.

5.1.- Problema i necessitat duna teologia de lEsperit
Sant
El manual de Kasper, El Du de JC, analitza molt el tema de la incomprensi
que tradicionalment ha tingut el tema de lES. Se lha qualificat com el Du
desconegut. Com veurem en la tradici occidental hi ha hagut un cert oblit de
lES.
Rovira Belloso diu que si b el Pare i el Fill es veu clarament que sn persones
distintes i en relaci. En canvi lES s veu com la fora de Du i no com una
persona. Hi ha una certa dificultat per a explicar lES. Com expressar aquesta
realitat que sens escapa. Hem de fer teologia apoftica.
Kasper diu que en la nostra societat encara esdev ms difcil perqu avui ens
trobem una manca desperit, sha perdut el vigor i es viu ms en un anar
tirant.
38
Hi ha hagut tradicionalment un cert oblit de lES a occident. Les raons

daquest oblit serien:
(a) Les dificultats que lEsglsia havia tingut amb les comunitats guiades
per lEsperit. s el tradicional conflicte entre Esglsia i
carismtics. Tensi entre instituci i carismes. Tenim el cas de:
a. El montanisme (rigorisme religis, vivien la teologia del martiri en
un extrem tal que es radicalitza, i els porta a prohibir el matrimoni o
la condemnaci de lapostasia, critica la jerarquia de lEsglsia
acusant-la de permissiva. Acabar caient Tertuli.) o,
b. El seguiment de Joaquim de Fiore (amb la seva esglsia dels
espirituals, dividint el primer millenni del segon. Un cop instituda
lesglsia entrava en letapa de lEsperit).
El perill s sempre radicalitzar-se. Tenen un concepte dEsglsia
espiritualitzada. Per doctrinalment sn totalment correctes.
(b) Veiem que hi ha una problemtica histrica dun cert oblit de lEsperit.
Els carismtics han oblidat la part institucional i lEsglsia ha
reaccionant refrenant una mica.
Llegir LG 2-4 i AG 2-4. Qual el concili ha de parlar de lEsglsia i de la seva
missi comena parlant de les missions de lEsglsia.
[Ampliar amb el manual]
5.2.- Esperit a lantropologia hebrea i a la religiositat i

filosofia antigues
El terme hebreu dEsperit s ruaj, i en grec s neuma. Apareix a la
Bblia com a sinnim de vent, al, buf, signe de vida, nima. Aquest aspecte
el tenim en altres religions i filosofies. En lantropologia hebrea a partir del
sentit originari de vent hi trobem diverses accepcions del terme ruaj. s
parallel amb nima, al de vida, tamb significa el principi de vida natural
dels homes i animals (els textos parlen de lesperit de tota Gn 6,17-).
LEsperit s donat a lhome des de fora. Quan es parla de lEsperit de lhome
es diu que li ve donat de fora, li ve donat de Du. Es diu que quan mor
lhome no mor lesperit, sin que aquest s lliurat, s tret. Tenim textos en
qu designa la seu dels afectes i dels pensaments. A vegades tamb lhome
s posset per un Esperit bo o dolent: saviesa, justcia, splica, enveja,
fornicaci, impuresa, etc.
Fora de la Bblia, sobretot amb els presocrtics entra lesperit en la
filosofia. Aristtil diu que el neuma s lal vital que anima els essers vius.
Per lestocisme parla del neuma com la fora que determina tot individu.
En totes aquestes concepcions apareix sempre lesperit com a sostrat
mund, com a fora natural. No es diu mai que vingui de Du, est
situat en lorganisme del cosmos, com laire. Aquest s el punt de
diferenciaci amb la idea Bblica desperit. En la filosofia lesperit s
sempre immanent i corporal al mn. En canvi en la Bblia sempre es
fa referncia a lacci de Du que dna i infon lEsperit.
39
Salm 104,29-30: s Du que envia el seu al. s lal de Du. s una

fora vital, s lEsperit de Du, creador, que ja est en el Gn.
Gn 6,3: el meu al de vida no es mantindr sempre en els homes,

perqu sn de carn, no viuran ms de 120 anys. s lal de vida que
no es mantindr per sempre. s diu que s Du qui dona o treu
lEsperit, que no es diu mai que mor.
Gn 1,2: LEsperit de Deu com a fora vital creadora de totes les coses.
Lhome en el moment de la creaci li es comunicat duna manera
particular lal div. Podem trobar una correspondncia entre lhome
creat a imatge i semblana de Du i el tema de lal de Du propi del
segon relat.
En la Bblia fa referencia al poder que tot ho crea i tot ho conserva. A

Sv 1,7 afirma que mant unit tot lunivers.
5.3.- LEsperit de Du en la histria de lAntic Testament

Aquest Esperit creador actua en la historia. Anem a analitzar les
diverses manifestacions de lEsperit de Du en el llarg de la histria.
1. ELS JUTGES. Sn una mena de lders, carismtics per alliberar Israel de
lopressi en moments de conflictes. Actuen de manera puntual, no sn
permanents com els reis. Sacostuma a dir que lesperit del Senyor els
impulsa a fer una acci determinada (Jutges 3,10 o 13,25 o 14,6):
L'esperit del Senyor s'apoder d'Otniel, que comen a fer de jutge a
Israel, i va sortir a combatre. El primer rei s Saul. A 1 Sam 6,10 on Saul
queda com un Jutge ms. Lesperit sapodera del personatge,
puntualment.
2. EN LA MONARQUIA. En David es rep lEsperit ja com duna forma interior i
que el revesteix. Llegim 1Sa 16,13: Samuel va prendre el corn de l'oli, el
va ungir enmig dels seus germans, i des d'aquell dia l'esperit del Senyor
s'apoder de David. Samuel va tornar-se'n a Ram. LEsperit sembla que
des de David ja roman en la seva persona, ja no ser quelcom puntual.
Ara b les accions i paraules del monarca no satribueixen directament a
lEsperit, malgrat es dir que lEsperit reposa en el rei.
3. EN ELS PROFETES. Comenant per Moiss, en els quals hi ve lEsperit.
Aquest esperit que el profeta tramet a altres. A Nm 11,24-25 es diu que
lEsperit que tenia Moiss es transmet als ancians: Moiss sort a
comunicar al poble el que el Senyor li havia dit. Desprs va reunir
setanta homes d'entre els ancians del poble entorn de la tenda. 25 El
Senyor va baixar enmig d'un nvol, parl amb Moiss i infongu als
setanta ancians una part de l'esperit que Moiss tenia. Tan bon punt
l'esperit va reposar damunt d'ells, es posaren a parlar com els profetes;
per aix no es va repetir ms. De vegades es dir que la m de Du
est sobre ell (la m esdev un smbol de lEsperit el romnic el t molt
present): Is 8,11; Jer 1,9; Ez 3,14. Altres vegades el text dir que limpuls
40
els ve totalment de lEsperit que els empeny a parlar i a actuar: Ez 3,12;

Ez 8,3; Ez 11,1; Za 7,12. Hi ha com dos aspectes la paraula i lEsperit.
4. En lAT el portador de lEsperit de Du per excellncia ser el
Messies en el qual lEsperit del Senyor hi reposar: Is 11,1-3 o Is
61,1. A Is 44,3 safirma que a lpoca messinica hi haur una possessi
general de lEsperit que transformar el desert en Parads (Is 32,15-16).
El profeta Joel 3,1-3 ens diu que hi haur la fusi de lEsperit en el qual
tots profetitzaran:
Desprs d'aix, abocar el meu esperit sobre tothom: els vostres fills i les
vostres filles profetitzaran, els vostres vells tindran somnis, i els vostres joves,
visions. 2 Aquells dies, abocar el meu esperit fins i tot sobre els servents i les
serventes. 3 Far que apareguin prodigis al cel i a la terra: sang, foc i nvols de fum.
A Ac 2,17-21 tenim recollit el dia de la Pentecosta i cita textualment el

text de Joel. Indica Pere que el que anunciava Joel ja ha tingut lloc, els
temps messinics shan acomplert en Jess.
5. Sobretot en el profeta Ezequiel (Ez 11,19), lEsperit s el
comenament duna nova vida: la renovaci moral del poble i de
cada un dels individus. Lesperit no s noms el principi de la vida
(creaci), sin que s tamb el principi duna nova vida, ja no s noms
lesperit creador, sin que s lesperit recreador.
a. Jo els donar un sol cor i els infondr un esperit nou; traur
d'ells aquest cor de pedra i els en donar un de carn (Ez
11,19). Els hi donar un altre esperit, un esperit nou i estaran
units (un sol cor).
b. Ez 18,31: Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu
el vostre cor i el vostre esperit. Poble d'Israel, per qu haureu
de morir?
c. Ez 36,26-27:
d. Ez 37. Lacci de lEsperit s com la dobrir les tombes. s
lEsperit el que ajudar a posar-se dret, s una nova vida.
LEsperit com a forjador de la nova comunitat, ja no s noms
lEsperit creador. Aquell que estava mort el posar dret: Jo vaig
profetitzar tal com ell m'havia ordenat, i l'esperit va entrar dins d'ells,
recobraren la vida i es posaren drets. Formaven una multitud molt i molt
gran. 11 Llavors ell em digu: --Aquests ossos, fill d'home, sn tot el poble
d'Israel. Ells van dient: "Els nostres ossos ja sn secs, hem perdut
l'esperana; per a nosaltres, tot s'ha acabat." 12 Doncs b, profetitza i
digues-los de part meva: "Aix us anuncia el Senyor, Du sobir: Mireu, jo
obrir els vostres sepulcres, us en far sortir i us far tornar a la terra
d'Israel. 13 Llavors, poble meu, quan obrir els vostres sepulcres i us en far
sortir, sabreu que jo sc el Senyor. 14 Posar el meu esperit dins vostre,
recobrareu la vida, i us establir a la vostra terra. Llavors sabreu que jo, el
Senyor, ho he anunciat i ho he complert. Ho dic jo, el Senyor."
Aquests textos ens preparen la revelaci de lEsperit. Aquest

esperit que actua en lhistoria cada vegada menys es veu com una
fora passatgera i que irromp, i cada vegada ms es veu com un
principi que mantenint la seva transcendncia es fa interior a lhome i
41
al poble, per tal de renovar-lo, per tar de fer-lo que visqui cada
vegada ms com Du.
5.4.- Jess, lungit per lEsperit Sant

El NT presenta a Jess com el Fill que t una relaci nica amb el
Pare. s el Fill de Du en sentit estricte i no comparteix amb ning aquesta
condici filial. Per en el NT s tamb presentat com lungit, el messies.
Hi ha una llarga tradici proftica que veu lera messinica com lera de
lacci i presncia activa de lEsperit entre els homes. En el Messies hi
reposa lEsperit de Du (ES). Anem a viure ara la vida de Jess. Ens fixem
en lacci de lEsperit en Jess. Podem destacar alguns moments lgids:
1. Encarnaci. Els Evangelis diuen que aquesta s feta per obra de lES
(Mt 1,20 - Josep, fill de David, no tinguis por de prendre Maria, la teva esposa, a casa
teva: el fruit que ella ha concebut ve de l'Esperit Sant - i Lc 1,35 - L'Esperit Sant vindr
sobre teu i el poder de l'Altssim et cobrir amb la seva ombra; per aix el fruit que
naixer ser sant i l'anomenaran Fill de Du -).
LES vindr sobre Maria i el fruit

que naixer de tu ser Sant perqu ha estat obra de lES. LES obra en
Maria i el fruit que naixer ser sant i lanomenaran fill de Du perqu
s obra de lES. Que el Fill de Du es faci home, s per obra de
lES. Jess, en tant que persona de la Trinitat Verb- ja t lES,
s lES el que fa possible que sencarni, que entri en Maria i en la
histria. Lacci creadora de Du troba el punt ms sublim en
lencarnaci. Du entra en la histria, en la creaci. Leternitat entra en
la histria. Aquest s el misteri ms gran. Fins ara havia actuat en la
histria, per no havia entrat totalment Ell en la histria. Es fa
plenament present. Ara no actua puntualment, sin que entra plena i
permanentment. Du s amor no s noms quelcom abstracte, sin que
amb Jess ho veiem i ho hem escoltat, hem tocat i escoltat a Du. Pau
interpreta la resurrecci de Jess com una nova creaci, amb
ella la humanitat ha estat glorificada i pot ja fer un pas ms,
entrar en una nova forma de vida.
Per aix diem que Crist s la plenitud de la revelaci en el sentit
de que amb Ell Du ja ha entrat totalment en la creaci en la
persona de Jess. LEsperit creador (Gn) troba la seva culminaci en
lEncarnaci. LEsperit de Du actuant en la histria (AT) arriba al seu
punt culminant en lEncarnaci. I la seva humanitat (i amb ella la nostra)
ser glorificada en la resurrecci, a partir della sens obra la possibilitat
a una nova vida a un renaixement en una nova realitat (Crist s la
primcia). El Fill era unignit (nic en el gnere) en tota leternitat, diu
Congar, passa a ser primognit (molts ms podem passar per la porta i
ser com ells, primer dun nou engendrament que sofereix a tots els
homes). Amb Jess i la seva resurrecci Jess ha esdevingut el
primognit de tots els homes que podem ser engendrats a una nova
vida al nivell del Fill. Podem, per lacci de Du, ser elevats a la
condici de Fills. Viurem en leternitat en la mateixa condici
que el Fill.
42
2. Baptisme. El tenim en tots els Evangelis. La narraci la trobem a tots

els sinptics, i a Joan ho trobem com una cosa ja feta. A Jn 1,32-34 diu
He vist que l'Esperit baixava del cel com un colom i es posava damunt
d'ell. Lluc 3,21 afegeix detalls mentre Jess pregava. Els altres sinptics
no diuen res. De fet Jess s el que ms insisteix en la pregria de Jess.
En el Jord hi ha el davallament de lEsperit sobre Jess, aix ho diuen
tots 4 Evangelis i desprs hi ha la teofania de Du Pare que reconeix el
seu fill. Joan afegeix que s aquell a qui sha de seguir.
A partir del Baptisme, sobretot en Lluc, Jess tot ho fa mogut per lES. Va
al desert mogut per lES. I desprs de les temptacions, mogut per lES
Jess sen va a Galilea. Les temptacions les hem de veure com la
preparaci prvia a la vida pblica de Jess (per evitar el fals
messianisme que esperava el poble).
Jess mogut per lES va fent totes les coses. La unci del Jord lhem de
veure en referncia a la seva missi. Els grans Pares aix ho reconeixen.
La teologia clssica, per la seva part, considerar que noms tenia un
valor declaratiu. En canvi els grans Pares accentuen aquesta visi.
Is 61,1-2. Aix ho afirma Jess (Lc 4) en el seu discurs programtic a la
sinagoga: aix avui sacompleix en mi. A Actes 10,37-38 Pere afirma que
Du va ungir JC amb lES i amb poder.
Sant Irineu reconeix que en el Jord JC s ungit en la seva
humanitat (en la seva dimensi humana, que no divina on lES ja hi
era en plenitud-, s que lES shavia dhabituar a estar en els homes).
Aquesta rica teologia de la unci anir desapareixent en el discurs
teolgic posterior, sobretot per les polmiques amb els arrians i els
adopcionistes que els servia per justificar que JC seria adoptat per Du
en el moment del seu baptisme. Ungit en la seva humanitat en vista a la
seva missi. Jess s el Fill, lunignit, i en el misteri de lencarnaci
esdev primognit.
Sant Agust (num. 138 Echiridion) fa la interpretaci contraria a Sant
Irineu i Sant Atanasi. Per Sant Agust el fet del Jord noms t un valor
declaratiu, Jess no va ser ungit al Jord.
Cal la glorificaci de JC perqu lES pugui ser enviat a nosaltres.
3. LES tamb interv en la mateixa resurrecci de Jess. A Rm 1,24, safirma que JC s entronitzat com a fill poders de Du en el moment
de la resurrecci (i no en el moment de lEncarnaci). El moment de
lEncarnaci que culmina en la resurrecci. Hem de veure lEncarnaci
de JC en tota la seva globalitat fins a la resurrecci.
43
A Rm 8,11 safirma que all que afirma Ez 37,5 i ss es compleix en JC.

LES daquell que va ressuscitar el Crist dels morts, que ara habita en
vosaltres, ara us aixecar a la nova vida.
La Resurrecci de Jess i lEsperit es posen en relleu en molts passatges:
1Pe 3,18 (el seu cos va ser mort per lES el feu viure); 1Co 15,45 (el
primer home Adam va ser terrenal, el darrer Adam s Esperit que dna
vida).
El num. 438 del CEC afirma:
La consagracin mesinica de Jess manifiesta su misin divina. "Por otra parte eso es
lo que significa su mismo nombre, porque en el nombre de Cristo est
sobreentendido l que ha ungido, l que ha sido ungido y la Uncin misma con
la que ha sido ungido: l que ha ungido, es el Padre. l que ha sido ungido, es el Hijo,
y lo ha sido en el Espritu que es la Uncin" (San Ireneo de Lyon, Adversus haereses, 3,
18, 3). Su eterna consagracin mesinica fue revelada en el tiempo de su vida terrena,
en el momento de su bautismo, por Juan cuando "Dios le ungi con el Espritu Santo y
con poder" (Hch 10, 38) "para que l fuese manifestado a Israel" (Jn 1, 31) como su
Mesas. Sus obras y sus palabras lo dieron a conocer como "el santo de Dios" (Mc 1, 24;
Jn 6, 69; Hch 3, 14).
Al CEC nmeros 535 i 536 safirma:

535 El comienzo (cf. Lc 3, 23) de la vida pblica de Jess es su bautismo por Juan en el
Jordn (cf. Hch 1, 22). Juan proclamaba "un bautismo de conversin para el perdn de
los pecados" (Lc 3, 3). Una multitud de pecadores, publicanos y soldados (cf. Lc 3, 1014), fariseos y saduceos (cf. Mt 3, 7) y prostitutas (cf. Mt 21, 32) viene a hacerse bautizar
por l. "Entonces aparece Jess". El Bautista duda. Jess insiste y recibe el bautismo.
Entonces el Espritu Santo, en forma de paloma, viene sobre Jess, y la voz del cielo
proclama que l es "mi Hijo amado" (Mt 3, 13-17). Es la manifestacin
("Epifana") de Jess como Mesas de Israel e Hijo de Dios.
536 El bautismo de Jess es, por su parte, la aceptacin y la inauguracin de
su misin de Siervo doliente. Se deja contar entre los pecadores (cf. Is 53, 12); es ya
"el Cordero de Dios que quita el pecado del mundo" (Jn 1, 29); anticipa ya el "bautismo"
de su muerte sangrienta (cf Mc 10, 38; Lc 12, 50). Viene ya a "cumplir toda justicia" (Mt
3, 15), es decir, se somete enteramente a la voluntad de su Padre: por amor acepta el
bautismo de muerte para la remisin de nuestros pecados (cf. Mt 26, 39). A esta
aceptacin responde la voz del Padre que pone toda su complacencia en su Hijo (cf. Lc 3,
22; Is 42, 1). El Espritu que Jess posee en plenitud desde su concepcin viene a
"posarse" sobre l (Jn 1, 32-33; cf. Is 11, 2). De l manar este Espritu para toda la
humanidad. En su bautismo, "se abrieron los cielos" (Mt 3, 16) que el pecado de Adn
haba cerrado; y las aguas fueron santificadas por el descenso de Jess y del Espritu
como preludio de la nueva creacin.
El CEC ens diu que la unci que rep JC al Jord es vista en relaci a lES
que haurem de rebre nosaltres i es vista en relaci a la seva missi en
tant que servidor sofrent.
5.5.- Du envi als nostres cors lEsperit del seu Fill (Ga
4,6)
5.5.1.- LEsperit, do del Pare i del Fill
Els escrits del NT contemplen lefusi de lES en nosaltres. No s
nicament Sant Joan, sin tot el NT que contempla lefusi de lES a
nosaltres en relaci a la glorificaci (resurrecci o misteri pasqual) de Jess.
44
Les missions del Fill no es troben separades o juxtaposades, sin que JC s

Fill i s la font de lEsperit pels homes, perqu t la plenitud de lEsperit i la
seva humanitat ha estat glorificada, i com a tal s la font de lES pels altres
homes.
En Lc veiem que Jess complir la seva promesa denviar lES quan arribi al
Pare. Lc 24,49 desprs de la resurrecci diu I jo far venir damunt vostre
aquell que el meu Pare ha proms. Quedeu-vos a la ciutat fins que sigueu
revestits de la fora que us vindr de dalt.
A Ac 1,5-8 sanuncia aquesta mateixa arribada. La promesa feta per JC
sacompleix i arriba lES sobre els deixebles. I en Ac 2 s relatada larribada
de lES amb la Pentecosta. Satribueix a Du Pare el do de lEsperit, per
desprs en el v. 33 es matitza que Jess ha rebut del seu Pare lES i ara lha
donat en abundncia.
En el NT el tema de lES es reservava inicialment al Pare (que era
lnic que el pot donar) i desprs de la seva glorificaci, el Fill pot
comenar a donar lES en abundncia.
Jn 7,37-39 afirma que lES s ja present en Jess per fins a la seva
glorificaci no ser donat. A Jn 16,7 ens parla que cal que JC sen vagi
perqu lEsperit pugui venir.
Si alg t set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui. 38 Perqu diu
l'Escriptura: Del seu interior brollaran rius d'aigua viva.
39 Deia aix referint-se a l'Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell.
Llavors encara no havien rebut l'Esperit, perqu Jess encara no havia estat
glorificat.
El subjecte va variant. A Jn 14,16 el dna el Pare a petici de Jess, o el

donar el Pare en nom de Jess (14,26), a Jn 15,26 lEsperit procedeix des
del Pare per el donar Jess des del Pare. Lesperit va del Pare i arriba a
nosaltres a travs dEll. Per no s pot obviar la mediaci de Jess.
Desprs s Jess ressuscitat qui dna lES. A Jn 20,22 on Jess alen
sobre els deixebles lES en lepisodi. Aquest baptisme en lES t lloc desprs
de la resurrecci.
A Jn 19,30-34 hi ha la peculiar teologia que veu la glorificaci de Jess en el
moment que Jess mor a la creu. Abans de llegir-ho anem a Jn 3,13-14 / Jn
8,28 / Jn 12,32 on es parla de qu quan Jess ser enlairat atraur a tothom
cap a Ell (ja s una contemplaci de la creu de Jess). I per tant, a Jn 19 en
el moment que Jess mor a la creu.
En aquest ja sha acomplert tot alguns Pares ja veuen lefusi de
lEsperit (v.30). I aix perqu la continuaci del text ens diu que aquest
anyell que ha estat immolat no li han trencat cap os, per li han obert el
costat i del forat en surt aigua i sang. Joan diu tot aix reconeixent que ha
estat testimoni. Sobre aix hi ha centenars de textos patrstics que veuen
lorigen de lEsglsia, en tant que comunitat unida i fonamentada en la creu
45
de Jesucrist de la qual emana la sang i laigua en tant que els sagraments

del baptisme i lEucaristia.
Al 19,33-34 safirma que en el moment de la creu ha vessat lEsperit. En
aquest moment els Pares interpreten lefusi de lEsperit a tots els homes i
el naixement de lEsglsia.
En Pau trobem que lEsperit s lesperit del fill, lesperit de JC, etc. Tenim
expressions que vinculen Jess amb lEsperit: Rm 8,15; Rm 8,9; 2Co 3,17; Fil
1,19. La vinculaci entre JC i lEsperit queda clar en aquets textos.
El do de lEsperit Sant com a conseqncia de la glorificaci de JC
s la gran novetat que culmina tot lAT.
Llegim un text dOrgens (nm. 57 de lEnchiridion), ens resumeix el fet que
la glorificaci o resurrecci de Jess permet lefusi de lEsperit:
El nostre Salvador, desprs de la resurrecci, quan ja havia passat all vell i totes les coses
havien estat renovades, essent Ell mateix lhome nou i el primognit dels morts (cf. Col
1,18), renovats tamb els Apstols per la fe en la seva resurrecci, digu: Rebeu lEsperit
Sant (Jn 20,22). Aix s, en efecte, all que el mateix Senyor i Salvador deia a levangeli (cf.
Mt 9,17) quan negava que es pogus posar el vi nou en bots vells, sin que manava que es
fessin bots nous, s a dir, que els homes caminessin en la novetat de vida (cf. Rm
6,4), per poder rebre el vi nou, s a dir, la novetat de la grcia de lEsperit Sant.
5.5.2.- Els efectes de lEsperit desprs de la resurrecci de Jess

(a)
Evangelis Sinptics i Actes
En els Evangelis es parla de lacci futura de lES en els moments futurs i es
subratlla lassistncia en els moments de prova (Mc 13,11; Mt 10,19 i Lc
12,11): no us preocupeu per el que haureu de dir, no sereu vosaltres qui
parlareu sin lES. Posa lacci de lES en els moments de prova i
persecuci.
Surt com inspirador dels profetes de lAT: Mc 12,36. Finalment surt al text
de la blasfmia contra lES (Mc 3,29).
En canvi als Actes dels Apstols lacci de lES s fonamental. Al
llibre dels Fets els dos temes principals s JC mort i ressuscitat per a la
nostra salvaci i el tema de lES. Ens hem de fixar que hi ha un
parallelisme entre el baptisme de Jess i un baptisme en lES en la
Pentecosta. El baptisme (o davallament de lES) que rep Jess en vista a la
missi, el tenim tamb en el llibre dels Actes. Aix com el baptisme va
impulsar Jess a la vida pblica, aix t lloc amb els apstols en el moment
de la pentecosta.
Anem a analitzar lescena de Pentecosta (Ac 2) i veure el sentit:
a) Trobem lefusi de lES. Lluc diu que s lacompliment de la profecia
de Joel 3,1-5 que tamb ho deia Ez 36,27. All anunciat pels profetes ara
t lloc.
b) El coronament de la Pasqua de Crist. Crist mort i ressuscitat acaba la
seva obra vessant lES. LES s la plenitud de la Pasqua. Jess dna ara el
seu Esperit en abundncia.
46
c) La reuni de la comunitat messinica. Lpoca messinica

sinaugura. Realitza la unitat espiritual de tots: jueus, proslits, pagans,
tots. s una comunitat oberta a tots. En Ac 2,5-11 trobem el miracle de
laudici. Aquest missatge s per tots els pobles. I desprs la vinguda de
lES sobre els pagans a Ac 10,44-48 confirmar aix. Per tant trobem aqu
lanttesi a la divisi provocada per Babel a Gn 11,1-9. Aquesta divisi
troba el seu terme i fi.
d) El comenament de la missi. LES va sempre lligat a la missi. LES
empeny cap a la missi. LES ens mou: mogut per lEsperit, .... mogut per
lEsperit.... . LES ens mou a la missi. I veiem en el discurs de Pere
desprs de la Pentecosta la primera manifestaci daquest Esperit que
mou a la missi.
s una escena prototpica que desprs es va repetint en diferents
moments del llibres dels Actes:
- A Samaria (Ac 8,14-17)
- A Ac 10 tenim lefusi de lES sobre els pagans amb el centuri Corneli
(obertura al mn no jueu)
- Ac 11,15.
- Ac 15,8.
Al llibre dels Actes veiem que aquesta donaci de lEsperit va
associada al Baptisme, a vegades una mica diferit (Ac 8,14-17).
Als Actes ens diu altres coses:
- LES dona fora davant els obstacles: Pere davant el Sanedr (Ac 4,8 i
5,32). Ac 6,5 tenim que es para lEsteve home ple de lEsperit. I a Ac
7,55 safirma novament a Esteve com a ple de lEsperit.
- Acompanya a lEsglsia en les seves decisions: Ac 15,28 on afirma que
lES i nosaltres hem decidit.
(b)
Les Cartes de sant Pau

Els dos passatges capitals i que es complementen sn Ga 4,4-7 i Rm 8,1417. LEsclau que viu en la por a lamo s lEsperit contrari al de fills
adoptius. LEsperit de fills adoptius s el de serenor, el de confiana en el
Pare. Aix com lesclau viu en el temor el qui t lEsperit li fa clamar Abba
Pare. Nosaltres som cohereus de Jess. LES s la garantia de la nostra vida
futura. Aquest ES donar la vida als nostres cossos mortals.
LEsperit (Gal 3,1-2 . 5 . 14) sadquireix per la fe i no per les obres de la llei.
El cristi no viu segons la carn, sin segons lEsperit. Congar explica en el
seu llibre LEsperit Sant (s una de les millors neumatologies) mostra que
les expressions en lEsperit i en Crist sn equivalents en Pau. En Pau
lEsperit Sant s lEsperit de Crist. Aquestes equivalncies les podem veure
en:
Rm 8,1.10 i 8,9
Fil 3,1 i Rm 14,17
2 Co 2,17 i 1Co 12,3
Col 2,10 i Ef 5,18
Aquell qui t lEsperit est en Crist. Per tant una adequada neumatologia
implica una cristologia. No podem separar Crist de lEsperit. De vegades
ens hem quedat noms amb Crist i daltres ens hem fonamentat noms en
47
lEsperit. No podem separar-los. Ha dhaver una complementarietat, un es

fonamenta en laltre i a linrevs. LEsperit que ha actuat en la vida de Crist,
que lha ressuscitat de la mort, s el que actuar en la vida dels cristians i
els ressuscitar de la mort. LEsperit rebut per Crist en el Jord s lEsperit
rebut pels cristians en el Baptisme.
LES obra en nosaltres no com una fora exterior sin interior, perqu lES
habita dins nostre, est en el nostre cor. Aquesta presncia de lES es posa
en relaci en el respecte que t la persona humana i el seu cos. I Pau ens
dir que nosaltres som temples de lES. Ser temples de lES i ser membres
de Crist s una mateixa cosa. La presncia de lES i la presncia de Crist
sn la mateixa cosa. Tenir lES i ser de Crist s equivalent. I s aix com
el cristi donar bons fruits.
ELS FRUITS I ELS DONS DE LES
Entrem en el tema dels fruits de lEsperit. A Gal 5,22-23 sindiquen els 9
fruits de lES. Al CEC 736 trobem lexplicitaci dels fruits de lES. Al nmero
1832 del CEC sexposen 12 dons de lES.
El CEC distingeix entre els fruits i els dons de lES. Els dons els trobem al
CEC 1831: saviesa, enteniment, consell, fortalesa, cincia, pietat i temor de
Du.
LEsglsia parla de fruits i dons de lEsperit a partir d un elenc de diversos
textos: Gal 5,22-23; Ef 5,9; 1Tim 6,11; 2 Cor 6,6. La tradici no sho treu de
la mniga. s un compendi de tots aquets passatges.
La diferncia entre dons i fruits s difcil de destriar. Els dons compendien
els fruits. Els fruits emanen de lacollida dels dons.
Segons Pau, lEsperit actua per edificar el cos de Crist. Un carisma per Pau
s un do i una grcia que Du dna als cristians. No tothom ha de tenir el
mateix carisma. La caritat no s un carisma sin que dna sentit als
carismes. Estimar (caritat) s un do que Du dna a tothom qui ho demana,
s com a tots els homes. s un do que no s exclusiu (com el de ser
apstol, o ser mestres, o, .... que els tenen uns i no altres).
Els criteris dautenticitat dels carismes segons Pau son 2: (a) que
estigui dacord amb la norma de la fe -1Co 12,1-3- (que no vagi en contra
del contingut de la revelaci i lortodxia de lEsglsia) ; (b) que aquell
carisma estigui al servei de la comunitat (1Co 12,7: les manifestacions de
lEsperit sn en be de tots).
(c)
Els escrits de Joan

Trobem denominacions caracterstiques per a lES. Ell s el parclit que vol
dir advocat, defensor. s tamb lEsperit de la veritat. Els trobem
principalment de Jn 14 a Jn 16: Jn 14,16-17; Jn 14,26; Jn 15,26-27; Jn 16,-1315; 1 Jn 5,6. Ser el qui ens far entendre el missatge que Jess ens ha
donat.
5.6.- Els smbols de lEsperit Sant en el Nou Testament

CEC del 694 i ss.
48
694 El agua. El simbolismo del agua es significativo de la accin del Espritu Santo en el Bautismo, ya
que, despus de la invocacin del Espritu Santo, sta se convierte en el signo sacramental eficaz del
nuevo nacimiento: del mismo modo que la gestacin de nuestro primer nacimiento se hace en el agua, as
el agua bautismal significa realmente que nuestro nacimiento a la vida divina se nos da en el Espritu
Santo. Pero "bautizados [...] en un solo Espritu", tambin "hemos bebido de un solo Espritu"(1 Co 12,
13): el Espritu es, pues, tambin personalmente el Agua viva que brota de Cristo crucificado (cf. Jn 19,
34; 1 Jn 5, 8) como de su manantial y que en nosotros brota en vida eterna (cf. Jn 4, 10-14; 7, 38; Ex 17,
1-6; Is 55, 1; Za 14, 8; 1 Co 10, 4; Ap 21, 6; 22, 17).
695 La uncin. El simbolismo de la uncin con el leo es tambin significativo del Espritu Santo, hasta
el punto de que se ha convertido en sinnimo suyo (cf. 1 Jn 2, 20. 27; 2 Co 1, 21). En la iniciacin
cristiana es el signo sacramental de la Confirmacin, llamada justamente en las Iglesias de Oriente
"Crismacin". Pero para captar toda la fuerza que tiene, es necesario volver a la Uncin primera realizada
por el Espritu Santo: la de Jess. Cristo ["Mesas" en hebreo] significa "Ungido" del Espritu de Dios. En
la Antigua Alianza hubo "ungidos" del Seor (cf. Ex 30, 22-32), de forma eminente el rey David (cf. 1 S
16, 13). Pero Jess es el Ungido de Dios de una manera nica: la humanidad que el Hijo asume est
totalmente "ungida por el Espritu Santo". Jess es constituido "Cristo" por el Espritu Santo (cf. Lc 4, 1819; Is 61, 1). La Virgen Mara concibe a Cristo del Espritu Santo, quien por medio del ngel lo anuncia
como Cristo en su nacimiento (cf. Lc 2,11) e impulsa a Simen a ir al Templo a ver al Cristo del Seor
(cf. Lc 2, 26-27); es de quien Cristo est lleno (cf. Lc 4, 1) y cuyo poder emana de Cristo en sus
curaciones y en sus acciones salvficas (cf. Lc 6, 19; 8, 46). Es l en fin quien resucita a Jess de entre los
muertos (cf. Rm 1, 4; 8, 11). Por tanto, constituido plenamente "Cristo" en su humanidad victoriosa de la
muerte (cf. Hch 2, 36), Jess distribuye profusamente el Espritu Santo hasta que "los santos" constituyan,
en su unin con la humanidad del Hijo de Dios, "ese Hombre perfecto [...] que realiza la plenitud de
Cristo" (Ef 4, 13): "el Cristo total" segn la expresin de San Agustn (Sermo 341, 1, 1: PL 39, 1493;
Ibd., 9, 11: PL 39, 1499). s ungida amb lES la seva humanitat (mirem apunts de cristologa).
696 El fuego. Mientras que el agua significaba el nacimiento y la fecundidad de la vida dada en el
Espritu Santo, el fuego simboliza la energa transformadora de los actos del Espritu Santo. El profeta
Elas que "surgi [...] como el fuego y cuya palabra abrasaba como antorcha" (Si 48, 1), con su oracin,
atrajo el fuego del cielo sobre el sacrificio del monte Carmelo (cf. 1 R 18, 38-39), figura del fuego del
Espritu Santo que transforma lo que toca. Juan Bautista, "que precede al Seor con el espritu y el poder
de Elas" (Lc 1, 17), anuncia a Cristo como el que "bautizar en el Espritu Santo y el fuego" (Lc 3, 16),
Espritu del cual Jess dir: "He venido a traer fuego sobre la tierra y cunto deseara que ya estuviese
encendido!" (Lc 12, 49). En forma de lenguas "como de fuego" se pos el Espritu Santo sobre los
discpulos la maana de Pentecosts y los llen de l (Hch 2, 3-4). La tradicin espiritual conservar este
simbolismo del fuego como uno de los ms expresivos de la accin del Espritu Santo (cf. San Juan de la
Cruz, Llama de amor viva). "No extingis el Espritu"(1 Ts 5, 19). Si lES es pot apagar vol dir que s
com un foc.
697 La nube y la luz. Estos dos smbolos son inseparables en las manifestaciones del Espritu Santo.
Desde las teofanas del Antiguo Testamento, la Nube, unas veces oscura, otras luminosa, revela al Dios
vivo y salvador, tendiendo as un velo sobre la transcendencia de su Gloria: con Moiss en la montaa del
Sina (cf. Ex 24, 15-18), en la Tienda de Reunin (cf. Ex 33, 9-10) y durante la marcha por el desierto (cf.
Ex 40, 36-38; 1 Co 10, 1-2); con Salomn en la dedicacin del Templo (cf. 1 R 8, 10-12). Pues bien, estas
figuras son cumplidas por Cristo en el Espritu Santo. l es quien desciende sobre la Virgen Mara y la
cubre "con su sombra" para que ella conciba y d a luz a Jess (Lc 1, 35). En la montaa de la
Transfiguracin es l quien "vino en una nube y cubri con su sombra" a Jess, a Moiss y a Elas, a
Pedro, Santiago y Juan, y se oy una voz desde la nube que deca: "Este es mi Hijo, mi Elegido,
escuchadle" (Lc 9, 34-35). Es, finalmente, la misma nube la que "ocult a Jess a los ojos" de los
discpulos el da de la Ascensin (Hch 1, 9), y la que lo revelar como Hijo del hombre en su Gloria el
Da de su Advenimiento (cf. Lc 21, 27).
49
698 El sello es un smbolo cercano al de la uncin. En efecto, es Cristo a quien "Dios ha marcado con su
sello" (Jn 6, 27) y el Padre nos marca tambin en l con su sello (2 Co 1, 22; Ef 1, 13; 4, 30). Como la
imagen del sello [sphragis] indica el carcter indeleble de la Uncin del Espritu Santo en los sacramentos
del Bautismo, de la Confirmacin y del Orden, esta imagen se ha utilizado en ciertas tradiciones
teolgicas para expresar el "carcter" imborrable impreso por estos tres sacramentos, los cuales no pueden
ser reiterados.
699 La mano. Imponiendo las manos Jess cura a los enfermos (cf. Mc 6, 5; 8, 23) y bendice a los nios
(cf. Mc 10, 16). En su Nombre, los Apstoles harn lo mismo (cf. Mc 16, 18; Hch 5, 12; 14, 3). Ms an,
mediante la imposicin de manos de los Apstoles el Espritu Santo nos es dado (cf. Hch 8, 17-19; 13, 3;
19, 6). En la carta a los Hebreos, la imposicin de las manos figura en el nmero de los "artculos
fundamentales" de su enseanza (cf. Hb 6, 2). Este signo de la efusin todopoderosa del Espritu Santo, la
Iglesia lo ha conservado en sus epclesis sacramentales. A Heb 6,1-2 parla dels elements fonamentals de
la fe i indica entre ells el tema de la fe.
700 El dedo. "Por el dedo de Dios expulso yo [Jess] los demonios" (Lc 11, 20). Si la Ley (els
manaments) de Dios ha sido escrita en tablas de piedra "por el dedo de Dios" ( Ex 31, 18), la "carta de
Cristo" entregada a los Apstoles "est escrita no con tinta, sino con el Espritu de Dios vivo; no en tablas
de piedra, sino en las tablas de carne del corazn" (2 Co 3, 3). El himno Veni Creator invoca al Espritu
Santo como dextrae Dei Tu digitus ("dedo de la diestra del Padre").
El Vent. Mogut per lEsperit. A Gal 5,18 parla del deixeble com aquell que es deixa portar per lES. Mou
a confessar que Jess s el Senyor (1Co 12,3). LES irromp en la comunitat com una ventada impetuosa
en el moment de la Pentecosta. Suggereix el moviment cap el RD que lES imprimeix en els fidels. Per
s tamb aquell vent suau (text dElies -1Re 19,12- que fuig perqu el busquen per matar-lo: aixecat,
menja i dorm. Aix s el que ens cal quan estem deprimits. Ens cal en aquest casos fer el bsic: caminar,
menjar i dormir deixant que Du ens vagi reconfortant.). O Moiss quan est abatut a Ex 33,12-23.
701 La paloma. Al final del diluvio (cuyo simbolismo se refiere al Bautismo), la paloma soltada por No
vuelve con una rama tierna de olivo en el pico, signo de que la tierra es habitable de nuevo (cf. Gn 8, 812). Cuando Cristo sale del agua de su bautismo, el Espritu Santo, en forma de paloma, baja y se posa
sobre l (cf. Mt 3, 16 paralelos). El Espritu desciende y reposa en el corazn purificado de los bautizados.
En algunos templos, la Santa Reserva eucarstica se conserva en un receptculo metlico en forma de
paloma (el columbarium), suspendido por encima del altar. El smbolo de la paloma para sugerir al
Espritu Santo es tradicional en la iconografa cristiana. Hi ha un encontre entre lES que devalla i JC que
puja. A Ac 11,15 Pere informa a la comunitat de Jerusalem que lES va baixar sobre els pagans. Aquest
momento suau de davallada de lES es simbolitza amb el colom.
El ritus del Baptisme (purificaci amb aigua) ja el tenim en lAT o en altres

religions com els hinduistes al Ganges o b el baptisme de Joan al Jord, o el
bany a la piscina de silo. Aquest baptisme era un mirar enrere per purificarse. Per el baptisme cristi t tamb una altra dimensi que s tamb mirar
endavant. La immersi en lEsperit s per a la missi, s per a una vida
nova.
5.7.- El carcter personal de lEsperit Sant segons el Nou

Testament
De vegades ens referim a ell com una mena de fora impersonal. Congar diu
que una de les dificultats que tenim a lhora de caracteritzar lES s que no
50
ha utilitzat el pronom personal Jo, sin que sempre s en relaci al Pare o al

Fill. I en leconomia de la salvaci no es parla dell directament sin dels
seus efectes. Veiem indicis en les expressions de la Sagrada Escriptura que
lEsperit actua com una fora amb carcter personal. LES actua com a
subjecte actiu i no com una mera fora impersonal.
Als FA lES es presenta amb un carcter personal. A Ac 16,6 i ss lES no
permet a Pau anar a un altre lloc. LES mana separar a Pere i Bernab a Ac
13,2. A Ac 20,23 explica a Pau les tribulacions que li esperen. A Ac 10,19 diu
a Pere que sen vagi amb els emissaris de Corneli que el busquen. A Ac
15,28 lES i nosaltres hem decidit. s a dir, no sn noms els apstols els qui
decideixen. A Ac 20,28 acompanyen a Pau al port de Milet i la comunitat sap
que no el tornar a veure. Llavors Pau crida als preveres i els diu que vetllin
per ells i la comunitat que lES us ha posat com a responsables (episcopus).
LES us ha posat i no ell (Pau). Tenim una primera referncia als preveres
com a responsables de les comunitats designats per lES. Lepiscopus en
singular comenar a aparixer quan van morir els primers apstols i les
comunitats designen un responsables de la comunitats entre lassemblea
dancians.
Als escrits de Pau trobem noves referncies al carcter personal (i no
impersonal) de lES. A Rom 8,26 afirma que lES intercedeix per nosaltres
davant el Pare. A rom 8,16 lES suneix al nostre esperit per donar testimoni
que som fills de Du. A 1Co 12,11 s lES el qui distribueix els dons. A 2Co
2,11 lES escruta les profunditats de Du. 1 Tim 4,1 lES parla clarament a
lEsglsia. A Ef 4,30 sens amonesta a no entristir lES. El text prototpic s
Gal 4,6 lES s enviat. Primer hi ha lenviament de JC i desprs envi als
nostres cors lES.
A Joan tamb tenim unes caracterstiques ms clarament personals de
lacci de lEsperit: ensenya, recorda, dona testimoni, conven, s advocat i
defensor, s lesperit de la veritat que el mon no pot donar, ell far recordar,
ell vindr donant testimoni, lES no parlar pel seu compte (no se separa del
Pare ni de Jess), etc.
s molt difcil atribuir totes aquestes accions de lES a una mera fora
impersonal. Sin que s alg que fa, que mou, que impulsa, que mana, que
dna fora, etc.
5.8.- Alguns passatges tridics del Nou Testament

Al NT abans que una doctrina terica sobre la trinitat (de fet aquest terme
no apareix al NT) hi trobem una estructura trinitria de la salvaci que s
explicitada sobretot en aquests passatges tridics. En el NT apareixen
alguns passatges referncies al Pare, Fill i ES. Sn punts darribada en les
que sexpressa sintticament el misteri trinitari de la salvaci. s un punt
darribada daquesta reflexi.
Aquests sn els passatges tridics per excellncia:
51
Mt 28,19: Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles

meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant
Ens indica que en lpoca que sescriu lEvangeli de Mateu ja sest
batejant en el nom, del Pare, del Fill i de lES. Incls en el suposat que
fos considerat un text post-pasqual (invent de la primera comunitat),
fins i tot en aquest supsit haurem dadmetre que a lany 70 ja sest
batejant en el nom del Pare, Fill i ES.
Safirma la pluralitat de les persones i la seva unitat. Diu en el nom,
que es posa en singular.
A diferncia dels altres passatges sofereix lordre que ser emprat
posteriorment. Ens ofereix un ordre salvfic descendent.
2Co 13,13: Que la grcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Du i

la comuni de l'Esperit Sant siguin amb tots vosaltres.
Aquest text s el final i comiat daquesta carta. En la praxi litrgica sha
posat a linici de la celebraci en paraules del prevere. Veiem com Pau
en altres cartes acaba amb un final cristolgic (1Co 16,23; Ga 6,18; Fil
4,23). Aquesta salutaci final noms cristolgica, trobem que a 2Co es
desenvolupa en una salutaci trinitria (que s una carta posterior i a
ms a ms hi ha una discussi sobre lautoria de la Carta si s de Pau o
no s de Pau-).
1Co 12,4-7: Els dons sn diversos, per l'Esperit s un de sol.

5 Sn diversos els serveis, per el Senyor s un de sol. 6 Els
miracles sn diversos, per Du s un de sol, i s ell qui ho obra
tot en tots. 7 Les manifestacions de l'Esperit que rep cadasc
sn en b de tots.
Aqu lordre s ascendent, comena per lEsperit i acaba amb el Pare. Els
dons sassocien a lES, els serveis sassocien al Senyor, per tot
procedeix de Du.
Gal 4,4-6: Per quan va arribar la plenitud del temps, Du envi

el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, 5 perqu
rescats els qui vivem sota la Llei i rebssim la condici de fills.
6 I la prova que som fills s que Du ha enviat als nostres cors
l'Esperit del seu Fill, que crida: Abba, Pare!
No s un ES separat del Fill. Lenviament del Fill a la histria continua
amb la presncia del seu ES que ens ha estat donada. Lestructura s
totalment trinitria amb un ordre descendent que acaba amb una
reflexi en la que es diu que lhome pot dirigir-se al Pare. Del Pare prov
la missi del Fill i lenviament de lES. I fruit de tot aix el creient t
accs al Pare.
Tots aquests passatges i altres textos que no citem (Evangeli de Joan, Rm, Ef
2,18, etc) ens indiquen que en la conscincia dels autors del NT el Pare, el
Fill i lES es troben units duna forma molt especial. I aquestes frmules que
apareixen molt clares sn punts darribada de la reflexi, per que seran
punts de partena en el desenvolupament del dogma trinitari que ara
veurem a partir del s. II.
52
Conclusi de tota aquesta part bblica.

1. La revelaci del Du Tri no t lloc noms amb paraules, sin amb
lenviament al mn per part del Pare del seu Fill i de lEsperit
(Gal 4,4-6). Aquest text resumeix el pensament del misteri de Du en el
NT. Du Pare envia el Fill i desprs lES perqu esdevinguem fills. Unitat
entre el Fill i lES, ja que lEsperit s el de Jess. Lenvia per fer-nos fills i
pogussim arribar a entrar en contacte amb el Pare, dient Abba, Pare. En
aix consisteix la filiaci. La revelaci de la doctrina trinitria en un marc
soteriolgic (misteri de salvaci).
2. Les dues missions no sn independents, sin ntimament relacionades.
Jess s el portador de lEsperit (Lc 1,35 i lepisodi del Jord). Jess s
el portador de lEsperit i mogut per lES fa tota la seva missi. La
seva articulaci la veiem en la mateixa vida de Jess. Jess no s noms
el fill de Du encarnat, sin que s el portador de lES. La neumatologia
est ntimament lligada a la cristologia.
3. El misteri pasqual de Crist. La mort i la resurrecci s un moment molt
important de la revelaci del misteri de Du. Aquest misteri que fa que
fins i tot el seu Fill mori per nosaltres a la creu. El misteri pasqual s
tamb el moment en qu la humanitat de JC s glorificada i per
tant lES pot davallar sobre nosaltres. En la resurrecci de JC hi
intervenen el Pare i tamb lES. LES que Jess ens dna s el seu. s el
mateix ES que ha actuat en ell i sobre ell. I com que ha actuat en la
humanitat de JC pot actuar sobre la nostra humanitat. Que lhome
esdevingui fill de Du no s possible sense lEsperit.
4. La salvaci de Du Pare es realitza per mitja de Crist en lEsperit
Sant. Lobra salvadora mostra la ntima unitat de les 3 persones i
mostra la dinmica trinitria de la salvaci. A LG 4 safirma: el ES fue
enviado el da de pentecosts a fin de santificar indefinidamente la
Iglesia y para que de este modo los fieles tengan acceso al Padre por
medio de Cristo en un mismo Espritu. l es el Espritu de vida () por
quien el Padre vivifica a los hombres, muertos por el pecado, hasta que
resucite sus cuerpos mortales en Cristo. El Espritu habita en la Iglesia y
en el corazn de los fieles como en un templo, y en ellos ora y da
testimonio de su adopcin como hijos.
53
SEGONA PART: LA CONFESSI

TRINITAT A LESGLSIA ANTIGA
DE
LA
SANTA
La podem comenar llegint linici de la Carta als Hebreus 1,1-2:

En moltes ocasions i de moltes maneres, Du antigament havia parlat als pares per boca
dels profetes; 2 per ara, en aquests dies, que sn els definitius, ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill, per mitj del qual ja havia creat el mn i a qui ha constitut hereu de
tot
Aquest passatge ens resumeix la histria de la revelaci, progressiva, que

culmina amb el Crist. Empalma molt b amb lEvangeli de Joan. Tenim el
carcter histric de la revelaci de Du. Hi ha unes etapes progressives.
Per una cosa s el carcter histric de la revelaci i laltre s la
interpretaci i comprensi histrica daquesta plenitud. En els primers
segles tenim tota aquesta reflexi trinitria que culmina amb els grans
concilis dels primers segles. Una cosa s la plenitud de la revelaci (que ens
ha arribat amb JC) i una altra s la comprensi histrica daquesta revelaci
(que encara estem en cam).
Quan el CV II parla de lEsglsia (LG 2) posa 5 verbs: prefigurada des del
comenament del mn-, preparada en lAT-, constituda en la vida i obra
de JC-, manifestada en lefusi de lES- i que es consumar en la plenitud
escatolgica (s lnic verb que apareix en futur)-.
Es pregunten els Pares de lEsglsia: Si Crist s la nostra salvaci, per qu
ha tardat tant a venir? Hi ha una visi lineal de la histria de la salvaci. Hi
ha una visi lineal de tota la histria.
Ara estem en la cinquena etapa, la de es consumar. Per aix no vol dir
que haguem copsat tota la plenitud de la revelaci de la salvaci. La
comunitat ha intentat expressar la fe per arribar a un major
coneixement daquesta revelaci. Ara b aquesta acci no sempre
ha reeixit i trobem les grans heretgies (que contenen grans veritats
que han obviat altres veritats). Les heretgies tendeixen al simplisme.
La Tradici i el contingut de la Sagrada Escriptura sha intentat aprofundir
per de vegades no ha estat reeixit. Llavors ha hagut de intervenir la gran
54
Esglsia per definir el magisteri correcte. La tasca dels bisbes i dels

responsables de lEsglsia s fer de vigilants de la comunitat.
DV 10 diu quina s la tasca del magisteri en relaci al dipsit de la Paraula
de Du. Posa 3 verbs: (a) Escoltar piadosament la Paraula. Els magisteri
abans de dir res han descoltar la PdD; (b) Custodiar-la Santament; (c)
Exposar-la fidelment.
El que nosaltres farem s estudiar el que ha dit el magisteri de lEsglsia
sobre el tema del misteri de la trinitat.
Tema 6: De les primeres confessions de fe als Pares

apologetes.
6.1.- Monoteisme i doctrina trinitria a lEsglsia
primitiva
-
En front del politeisme imperant del s. I (llevat de lherncia jueva), el

cristi afirma el monoteisme de la tradici jueva en front dels moltssims
dus politeistes.
El cristianisme inicial soposa a les tesis dualistes.
Senfronta al panteisme naturalista (estoics) o b del emanamentisme
(el mn com una manifestaci ms o menys degradada imperfecte- del
principi div- com afirmen moltes corrents gnstiques).
Larrianisme tindr molt xit perqu sacomoda a la situaci social del

moment.
En front daquest monoteisme radical del Jueus, lEsglsia acull la revelaci
especficament cristiana. Una revelaci sobre tot plasmada en els Evangelis
i les Cartes de Pau. El Du nic s el Pare de nostre Senyor JC.
Semblantment lefusi de lES a Pentecosta era considerada per les
primeres comunitats com la continuada acci i illuminaci de Du a la
comunitat. Aix porta a fer la manifestaci daquest Du trinitari.
Era tant assumit com inqestionable pels primers cristians que
Jess i el seu Esperit eren la manifestaci de Du, era tant
manifesta la divinitat de JC, el seu carcter div s tan fort que
inicialment fa problema que hagi estat realment home. I per aix la
primera heretgia seria la de considerar que Jess noms ha estat home en
aparena. Aqu trobem els evangelis gnstics docetes, com el de Judes que
descriu tamb el moment de la resurrecci i la impassibilitat de la passi-.
Unes lleugeres manifestacions contra el docetisme la trobem a la 1Jn 4,2:
Reconeixereu l'Esperit de Du d'aquesta manera: els qui confessen que
Jesucrist s'ha fet realment home, sn de Du, per els qui neguen Jess, no
sn de Du; aquests sn els de l'Anticrist. Els qui neguen la humanitat de JC
sn lanticrist.
55
La primera heretgia cristiana s el DOCETISME que nega la humanitat

de JC i per tant veiem com trenca amb la posici defensada pel Codigo Da
Vinci que considera que la divinitat de JC s una invenci i una construcci
de lEsglsia al Concili de Nicea.
El carcter div de Jess es tant fort que tenint en compte la filosofia del
mn considera que Du no pot sofrir, porta a alguns pensadors de lpoca a
considerar que JC era plenament div i un home noms en aparena. s una
temptativa de fer intelligible el misteri de la trinitat sotmetent-ho
a les categories filosfiques del moment.
Primer tenim la fe en Du Pare, Fill i ES, i desprs vindr la reflexi
trinitria i lelaboraci duna doctrina que intenta explicar el
misteri que hem rebut. Aix s una garantia dautenticitat. Primer s la fe
i desprs s el desenvolupament del dogma i de la doctrina.
6.2.- Les frmules baptismals i les primeres confessions

de fe
Si agafem Ac 8,37 on trobem leunuc etop, veiem que la frmula baptismal
s merament cristolgica (anys 40). Tot i que els texts no ens diuen que
aquesta formulaci fos la nica podria ser que a altres comunitats es
bategs en nom del Pare, el Fill i lES-. Als anys 70 aquesta frmula ja s
trinitria. Mt 28,19 ens indica que als anys 70, lmbit judeo-cristi de
lEvangeli de Mateu la frmula s trinitria.
La Didach s el primer text de magisteri en el qual trobem una referncia.
La formulaci trinitria (de Mateu) apareix en dues ocasions en aquest text:
A
un
apcrif al voltant del 150 trobem tamb una referncia trinitria vinculada al
baptisme.
Veiem com lequaci trinitat, baptisme i fe, entra duna forma pacfica en la
celebraci de la fe. En el nucli tenim aquesta formulaci trinitria. La
formulaci de fe de la comunitat trinitria ens indica que era considerada i
celebrada sense problemes.
6.3.- Els Pares Apostlics

Tenim frmules tridiques. Trobem una mica ms desenvolupada la teologia
de la relaci Pare Fill. LES i el desenvolupament de la seva teologia
arribar una mica ms tard.
56
6.3.1.- Sant Climent Rom (ca. 96-98)

Anem al text 2:
Els
Corintis
eren
una
comunitat
molt
impetuosa, i treuen fora alguns preveres. Hi ha un conflicte intern. Per
solucionar el problema es demana ajuda a lEsglsia de Roma. Ser la
primera carta en qu es dona un reconeixement a la primacia de Roma.
Davant la rivalitat sinvoca el tema de la Trinitat. En front de les
discrdies sinvoca la unitat de la Trinitat (que t un sol Du, un sol
Esperit i un sol Crist).
s interessant perqu es tracta dun document del s. I. s la primera vegada
que un text del bisbe de Roma que es posiciona com rbitre dels problemes
daltres Esglsies. A Corint as anys 90 havien expulsat els preveres de la
comunitat. I Climent de Roma escriu una carta llarga i els ve a dir que no
est b el que han fet.
Les discussions a lEsglsia dOrient s la que porta a una primera
formulaci del Credo. Largument que dna Climent s lexistncia dun
sol Du que s Pare, Fill i ES. Quan el CV II ha de parlar de lEsglsia i de la
seva messi comena sempre amb uns nmeros dedicats a la Santssima
Trinitat. s all ms profund que ens uneix.
Ens interessa que en el s. I est afermat la tradici de posar junts
els 3 noms, el que posa de relleu que en la conscincia de les primeres
comunitat hi estava la presncia conjunta de Pare, Fill i ES.
6.3.2.- Sant Ignasi dAntioquia (+ a.107)
Sant Ignasi va morir mrtir a Roma lany 107. En aquests primers moments
els costava explicar el misteri amb un llenguatge adequat. Veiem que
primer hi ha la fe i desprs hi ha lexplicaci daquesta fe. Aix s
una garantia de la veracitat i historicitat del fet. s primer la fe en la
Trinitat (revelaci) i desprs hi ha lintent dexplicar aquesta veritat de fe.
Indica que el Fill s la Paraula (Jn 1) que ha sortit de silenci. Al punt 4 trobem
un primer intent dexplicar la processi del Fill del Pare. El Fill procedeix
(processi) del Pare. Mes endavant (50 anys) direm que el Fill s engendrat
del Pare, per s totalment correcte afirmar que proceds del Pare. Al punt 5
safirma a JC com el Verb sortit del silenci.
57
6.3.3.- Carta del Pseudobernab (ca. 130)
Aquesta carta s aproximadament de lany 130 dC. Per primera vegada

safirma la preexistncia de Crist a lencarnaci. s la primera vegada
que ho trobem en els Pares. I ser un formulaci que desprs trobarem en
molts altres Pares. En el plural de Gn 1,26 Fem, veuen els Pares la presncia
de la Trinitat i per tant la preexistncia del Verb abans de la Trinitat.
6.4.- Els Pares Apologetes

Ens trobem a la meitat del s. II. Lintellectual ms important daquest
temps s Sant Just. Els apologetes sn els iniciadors de la reflexi cristiana.
Sn cristians cultes i laics. Sha fet cristians en edat adulta. Sn
intellectuals que shan convertit al cristianisme. Sn coneixedors
de la filosofia grega i fan apologia del cristianisme. Ells volen
destacar la validesa de la fe catlica contra les objeccions:
Lestat els considera ateus (no creuen en els deus de lEstat) asocials
i subversius de lordre pblic.
Son la riota dels filsofs i del mn intellectual greco-rom.
Acusacions per part del mn jueu com a tergiversadors de les
Escriptures per donar una interpretaci falsa daquestes.
A linterior mateix del cristianisme. El s. II s el gran segle dels
corrents gnstics. LEscull del gnosticisme barrejat amb el docetisme
(la humanitat de Jess s una aparena ja que subratlla la divinitat en
excs).
Per tant han de respondre a quatre bandes. Expressen la seva fe amb un

llenguatge culte, mentre els pares apostlics feien el que podien. Manlleven
de la filosofia grega. Daqu sorgir el tema de lhellenitzaci de la fe. Veiem
58
clar que laplicaci de la filosofia s posterior a la fe. Els pares apologetes

afirmen com a resposta:
Argumenten que no sn ateus.

s incorrecte qualsevol explicaci del mn fora del monoteisme.
Volen subratllar el monoteisme en front del politeisme grec i
rom.
La divinitat de Crist s compatible amb el monoteisme. El
tema de lES gaireb no sortir, sempre ser la relaci Pare-Fill. El
tema de lES es limita a la seva relaci a leconomia salvfica, no era
font de conflicte en aquests temps inicials. En aquest sentit el Concili
de Nicea es limita a la persona del Fill i lES es deixa de banda. No
ser fins Constantinoble que sortir el tema de lES. La donaci de
lES sobre els homes s fruit de la glorificaci del Fill. Quan Jess
demana al Pare que el glorifiqui (Jn) en la seva humanitat. El do de
lES a lEsglsia s fruit de la glorificaci de JC en la seva humanitat.
Comencem a ser fills grcies a la glorificaci del Fill.
En relaci als destinataris de les seves obres, la preocupaci ser
doble:
o Defensar la fe dels cristians per protegir-la de
malentesos.
o Davant jueus i pagans volen posar de relleu la coherncia de
la fe cristiana. Nosaltres tenim raons per creure.
La generaci del logos ser la preocupaci ms important
dels apologetes, s a dir, la relaci entre el Pare i el Fill. El gran
tema ser mostrar la relaci Pare-Fill i la divinitat del Fill.
6.4.1.- Sant Just (ca. 100/110-165)

Era de famlia benestant, vivia de renda, havia estudiat filosofia, coneixia
b els estoics, pitagrics, peripattics i gran coneixedor de Plat. Nasqu a
Flavianeaopolis (Palestina).
59
En tots els grans pensadors antics, abans de Crist, hi trobem llavors del Verb
(Logos spermaticos). Les llavors del Verb que hi ha en els pensadors i en
la filosofia del Cristianisme. Sant Just s el gran introductor daquesta teoria
del
Logos
Spermatikos.
A continuaci
transcrivim un
text
sobre
aquest tema.
Aquest
text
resumeix molt
b la idea del
Logos spermaticos que est present en els homes de b que han mirat
daprofundir el misteri de la vida. Tenen aquesta llavor per amb moltes
ombres. Aix que ells han intut amb ombres, els cristians ho hem rebut
amb claredat per la revelaci. Estableix un pont entre la filosofia i la
revelaci.
El text 7, de la primera Apologia, parla de la preexistncia del Fill abans de
les criatures. Tornem a trobar all que havem trobat en el Pseudo Bernab:
el que parl amb Moiss a la Muntanya era el Fill.
El tema de la generaci de Jess el trobem en els Dilegs amb Trif. s el

primer autor que duna forma clara ens parla de la generaci del Fill:
60
Aquest text del dileg amb Trif (el seu amic jueu) tenim de forma clara que
sexplica que el fill ha estat engendrat (generat). Es tracta duna
generaci intellectual i no fsica. En els pares apologetes sempre hi
haur una ambigitat sobre si ha estat creat en el temps. Per Just queda
clar que vol dir que s etern, per li costa expressar-ho amb el
llenguatge daquell aquest temps. Hi haur sempre una ambigitat
sobre aquest punt que ser un tema de recolzament en els arrians (el semi
du pel qual tot ha esta fet). Hi ha una ambigitat sobre leternitat del Fill, ja
que tamb es pot entendre en sentit subordacionista. Hi ha tamb una
confusi entre la generaci eterna i la generaci temporal (encarnaci). Els
altres apologetes aniran polint aquest aspectes. Aquesta generaci no t
lloc per una escissi o trencament. Veiem com si treu foc dun foc, el primer
foc no perd fora. No s una escissi, no perd res el Pare per la generaci
del Fill. I el Fill s tamb foc, s tamb, com dir Nicea: Llum de llum.
Aqu tenim linici de lespeculaci teolgica sobre el misteri de la
Trinitat. s el primer que parla de la generaci intellectual del fill (i no
fsica en tant que no es creada) i laltra gran tema s el del Logos
spermaticos. Intenta fer el pont amb el mn grec i amb el mn jueu.
6.4.2.Taci (ca. 120-desprs a.172)
Ell considera que en el mn de la filosofia no hi ha res b. Escriu
Discurs contra els grecs. Taci va derivar a un extremisme molt radical i per
aix no seria sant (com va passar amb Tertuli). Per tant Taci, a diferncia de
Sant Just, no noms no dialoga amb la filosofia grega, sin que considera que
en ella no hi ha res bo.
Sesfora a mostrar que la generaci del Fill no comporta una
separaci amb Du. Just insistia en la no disminuci del Pare per
lengendrament del Fill (el foc del Pare no disminueix per haver tret foc del
Pare del Fill). Taci es preocupa daclarir que no s una separaci de Du, no
s un altre Du i, per tant, seguim en el monoteisme. Taci t una
argumentaci una mica ms ben articulada que Just.
61
Du estava sol per en Ell hi havia tota la potncia, per desprs surt el Verb.
Hi ha doncs certa dificultat del temps. Subratlla que el Verb no s una
separaci de Du. Du no sha dividit, sin que ha esdevingut per
distribuci. Intenta dir que no hi ha la separaci, perqu el Verb, tot i
procedir de la potencia del Pare, no deixa sense verb el seu progenitor (el
Pare). El Verb surt del Pare, no deixa sense verb el Pare, sin que s
un amb el Pare. De la mateixa manera que si jo emeto paraules no hem
quedo buit del Pare. Taci articula ms b que Just el discurs. Subratlla
la unitat amb Du i per tant el monoteisme (cosa que en Just no va
quedar tant clar).
6.4.3.- Atengores dAtenes (+ desprs a.177)
Les dades de la seva vida sn molt escasses, s molt poc conegut pels seus
contemporanis. Era atens, filsof, es va convertir dadult estudiant els llibres
de la Bblia. s va endinsar a la Bblia per refusar-la i la Bblia el va
enganxar, adonant-se del compliment de les profecies. Limpressiona el
testimoni dels mrtirs. Hauria fet com una escola i cap a lany 177, poc abans
de la seva mort, escriu una obra que t per ttol Suplica a favor dels cristians
(num. 41 de Clssics del Cristianisme). En aquesta obra vol demostrar com els
cristians no sn ateus per donar culte al Pare, Fill i a lES; i vol mostrar la seva
vida santa contra les condemnes. Podem dir que es tracta de la primera
especulaci teolgica.
En el text que llegim a continuaci, veiem el Verb intervenint en lobra
creador. El Crist creador i recapitulador. La idea de Crist que interv en
lobra creadora i recapituladora de tot lunivers. Aquest text s avanat
en la seva poca quan afirma que Du existeix des del principi, afirmant
que Du s eternament racional, el Du hi ha el logos. Trobem aqu
lexplanaci del prleg de Joan. Lessncia en la unitat i la distinci en la taxis.
Afirma, duna manera que lES s una emanaci de Du. Hi ha un intent
dexplicaci i es colloca a lES en la trinitat. s la primera vegada que
sempra la cita de Prov 8,22. Ser molt emprada pels arrians per a
justificar que el Fill no s etern i com a tal no s Du.
62
s lintent de distingir el pla en el que sha de cercar la unitat (en la potncia,

la fora, la dinamis) mentre que la distinci la trobem en lordre (Pare, Fill i ES).
Queden molts dubtes sobre la procedncia de lES. Malgrat tot s un text
avanat en el seu temps.
6.4.4.- Sant Tefil dAntioquia (+ ca. 186)
En tots aquest apologetes passa el mateix: pares pagans, intellectuals
potents, educaci excellent provinent del mn grec, convertits al cristianisme
en edat adulta per lestudi de les Sagrades Escriptures i, en particular, per
lacompliment de les profecies de lAT en JC (lectura de lAT llegida amb ulls el
NT).
s lnic bisbe de tots ells. Va ser nomenat bisbe dAntioquia al 169. Les
seves obres, llevat de les Tres Llibres a Autlic, estan perdudes. Autlic era un
amic seu que no era cristi. Tefil intenta mostrar que el concepte de
Du que tenen els pagans s un insult a la ra humana.
Amb ell tenim per primera vegada ls de la paraula Trinitat aplicada a Du.
Trobem la referncia al Gn com a novetat. Segon trobem la creaci com a

smbol de la Trinitat. I desprs es parla del Verb i lES. Per primera vegada
s fa una atribuci de la saviesa a lES.
Veiem com el plural del Gn es fa servir per demostrar el llenguatge interior de

Du que parlava amb el seu Verb i amb la seva Saviesa (ES).
63
Distingeix parlant del Logos, entre el logos immanent (al si del Pare) i el logos
proferit (emanat) que seria diferent del de lEncarnaci-. s un aspecte una
mica relliscs, hi ha una certa ambigitat a lhora de parlar de la generaci
eterna del Fill.
Salva duna banda de leternitat del logos que existeix abans de ser
proferit. Selimina la dificultat de que Du abans de la creaci estigus sense
saviesa. Per continua lambigitat dels Pares Apologetes
6.4.5.- A mode de conclusi: Trets sobresortints de la teologia
trinitria dels Pares Apologetes
1. Per Joan no s un simple intermediari entre du i el mn, sin
que s Du mateix. En els pares apologetes la doctrina del logos
sobresurt, fonamentada en el prleg de Joan. Aquesta doctrina va ms enll
del que el text bblic afirma.
2. La doctrina del Logos desenvolupada sobretot per Sant Just (que
els altres autors seguiran) ha perms donar ra de la veritable filiaci
divina de Jess. Del NT sextreu que Jess s el Logos i s el Fill. A partir
daqu s obvi que els apologetes facin un pas ms i parlin de la generaci
del Fill per parlar de la filiaci divina. Per aquesta generaci no sexplica
segons els models humans i animals (fsica) sin que es un procs de natura
intellectual i espiritual. No s una generaci fsica, sin intellectual (el Verb
no podia estar sense el seu Logos ra que est en Du i sexplicita en la
creaci-). I daqu que alhora de parlar del Fill es faci en el sentit de
generaci. Aqu trobem el pilar de Nicea contra els arrians, quan els Pares
Apologetes insisteixen en la generaci intellectual per no fsica. Per hi ha
una ambigitat i una dificultat per expressar leternitat daquesta generaci.
Hi ha una manca de claredat. Costar molt a la teologia anar avanant
sobre leternitat daquesta engendraci que no quedar definida fins a a
Nicea amb lexpressi: engendrat no pas creat.
3. La insistncia en lactuaci del Logos (Verb) en la creaci a partir
del Fem (plural) que trobem al Gn. Aix ha perms contemplar el
carcter universal de la mediaci creadora del Fill. Ell s la ra de lunivers.
s ms en la mateixa creaci, dir Just, si troben les seves llavors
Logos Espermaticos- (que es troben en el millor pensament del mn,
malgrat no ser cristi). El CV II quan parla dels signes dels temps (GS) sest
referint a que tot all de bo que hi ha al mn s una preparaci per al
cristianisme.
4. Ms pobreta queda la teologia de lES (pneumatologia).
5. Laparici de la paraula Trinitat.
64
Tema 7: La teologia trinitria en els Pares de finals

del segle II i del segle III.
7.1.- Sant Ireneu de Li (ca. 140/160- ca. 202)
Ser el segon bisbe de Li. s dorigen oriental, escriu en grec. Va nixer a
lsia Menor, provablement a Esmirna. Es considera cristi de tercera
generaci. Va ser deixeble de Sant Policarp, bisbe dEsmirna, que havia estat
deixeble de Sant Joan. Per tant est arrelat al fonament apostlic. Trobem un
entroncament en la primeria apostlica. Un gran lluitador contra les heretgies,
principalment el gnosticisme.
Ell no s un apologeta que intenta fer el pont a la filosofia. Sin que
s un bisbe preocupat per explicar la doctrina ortodoxa. Bisbe
preocupat per la recta doctrina, dacord amb el fonament apostlic i
contra els gnstics que reservaven la salvaci a uns escollit.
A mitjans del s. II tenim cristians de Li i tenim les actes autntiques dels
primers mrtirs de Li, entre els quals estava el primer bisbe de Li que es
deia Pot (trobem aquestes actes tradudes al catal en el llibre sobre Actes
dels Mrtirs). El cristianisme sexpandeix per la gran autopista del mediterrani.
Li era navegable pel Roine. Els missioners provenien inicialment dsia
menor. Ireneu se salva del martiri perqu per casualitat el bisbe Pot lhavia
enviat a Roma amb una recomanaci molt elogiosa per comunicar al Papa que
lEsglsia de Li no era montanista (extremisme religis en el que va caure
Tertulia). I mentre ell es a Roma es dna la persecuci. I quan arriba a Li el
fan bisbe de Li.
Les seves obres que ens interessen per la teologia trinitria son:
Adversus Haereses. s una obra contra el gnosticisme. Contra els

corrents gnstics que impregnen lEsglsia. A lEsglsia del s. II i III trobem
unes corrents que repensen el cristianisme dient que la revelaci donada
per Crist est reservada pels espirituals. Aquesta s la idea principal, per
desprs hi ha moltes corrents. Hi ha els gnstics docetes que negaven a
humanitat de Jess. Sn 5 volums (la trobem a la Source Chretienne o al
Migne).
Sabem de lexistncia de lEvangeli de Judes Iscariot grcies a Sant Irineu. Als anys 80 es
va trobar un text complert daquest Evangeli. El contingut s totalment doceta. Jess arriba
a un moment en qu diu que en aquest mn Ell ha fet tot el que havia de fer i demana a
Judes que fes el que ell sabia que havia de fer, es a dir, posar-lo en mans dels sacerdots i
del sanedr. s la contemplaci de la mort de Jess que est com actuant en una obra de
teatre, perqu la humanitat de Jess s pura aparena, no pateix.
La demostraci de la predicaci apostlica. La trobem al nm. 5 de

Clssics del Cristianisme.
En front del gnosticisme mira doferir la recta doctrina. s un pastor (i no un

apologeta). En front del gnosticismes aporta:
1) Abundants formulacions de fe ternries que mostren lestructura
trinitria de la salvaci. Coneixem el misteri salvador U i Tri en la
revelaci. No arribem a ella per via intellectual. Ha ests tramesa per la
tradici apostlica. En aquests frmules de fe trobem la regla de la fe. La
65
regla de la fe s ..... . Altres autors com Tertuli tamb faran aquestes

formulacions en forma de regles de la fe. Sn els primers credos
particulars.
El Du dels cristians s el Du de lAT. Afirmaci que es formula en

un context gnstic. Ja que per aquests el du de lAT i del NT era
diferents. Hi ha un nic Du, contra els dos dus gnstics.
Per aquesta paraula Du pot trencar la transcendncia. El Verb que
actua en la creaci.
El Verb de Du saparegu als profetes. Qui parlava amb Moiss era el
Verb (deia Sant Just).
s feu home veritable i palpable. Aix va en contra de les corrents
gnstiques docetes.
Finalment lES que s abordat en el tercer article.
2) Fill i ES intervenen en lobra creadora del Pare. La seva clebre

frase: Fill i ES sn les dues mans de Du. Logos i Saviesa (dels pares
apologetes) ho trobem clarament en Ireneu.
Du no tingu necessitat dels ngels, es a dir, contradint als gnstics Du

no va necessitar essers inferiors (intermediaris) per a fer la creaci. Hi ha
una correspondncia en lobra creadora i lobra salvadora. s el mateix
Du el que crea i el que salva.
3) El Fill s el coneixement del Pare, el Fill s all visible del Pare. La
visibilitat del Du invisible s el Fill, el Du encarnat. s Du que es
manifesta en les seves dues mans, com instrument intrnsec del seu
propi cos.
4) Pel que fa a la generaci del Verb, refusa tota especulaci

escudant-se en Is 53,8 (la seva generaci qui la contar). Refusa tota
especulaci sobre com ha estat la generaci. Per ell engendrar el Fill i dir
66
el Verb s una mateixa cosa. El Verb no s altre cosa que el Pare, ja

que est ntimament unit a Ell.
5) La teologia de lES. El que trobem ho s ms en relaci a leconomia

salvfica per no tant sobre la vida de lES en la vida de la Trinitat. Per en
les seves obres trobem la propietat divina de lES. Qui fabrica s el Fill i qui
disposa s lES. No fa falta la intervenci dels ngels. LES perfecciona en
lordre dinmic lobra del Verb. El Verb fabrica i lES disposa, per tant lES
perfecciona en lordre dinmic lobra redemptora i salvadora del Verb. LES
no assistiria directament el Pare, sin el Fill que s qui porta a terme
lacci redemptora i salvadora. LES sempre est associat a lobra del Fill,
sempre est associat en Ireneu a la mediaci redemptora i salvadora de
Jess, ho porta a la perfecci. Lobra excellent del Verb s lhome creat a
imatge i semblana dEll i s lES qui el porta a perfecci.
Ell com a bisbe vol expressar la fe ortodoxa en front dels corrents gnstics que
han impregnat la comunitat cristians. GS 22 ens recorda que lES possibilita
en nosaltres (quan som dcils a lacci de lES) que arribem a ser plenament
persones a imatge de JC.
GS 22. En realidad, el misterio del hombre slo se esclarece en el misterio del Verbo encarnado . Porque Adn,
el primer hombre, era figura del que haba de venir, es decir, Cristo nuestro Seor, Cristo, el nuevo Adn, en la
misma revelacin del misterio del Padre y de su amor, manifiesta plenamente el hombre al propio hombre y le
descubre la sublimidad de su vocacin. Nada extrao, pues, que todas las verdades hasta aqu expuestas encuentren
en Cristo su fuente y su corona.
El que es imagen de Dios invisible (Col 1,15) es tambin el hombre perfecto, que ha devuelto a la descendencia
de Adn la semejanza divina, deformada por el primer pecado. En l, la naturaleza humana asumida, no absorbida,
ha sido elevada tambin en nosotros a dignidad sin igual. El Hijo de Dios con su encarnacin se ha unido, en cierto
modo, con todo hombre. Trabaj con manos de hombre, pens con inteligencia de hombre, obr con voluntad de
hombre, am con corazn de hombre. Nacido de la Virgen Mara, se hizo verdaderamente uno de los nuestros,
semejantes en todo a nosotros, excepto en el pecado.
Cordero inocente, con la entrega librrima de su sangre nos mereci la vida. En l Dios nos reconcili consigo y
con nosotros y nos liber de la esclavitud del diablo y del pecado, por lo que cualquiera de nosotros puede decir
con el Apstol: El Hijo de Dios me am y se entreg a s mismo por m (Gal 2,20). Padeciendo por nosotros, nos
dio ejemplo para seguir sus pasos y, adems abri el camino, con cuyo seguimiento la vida y la muerte se
santifican y adquieren nuevo sentido.
El hombre cristiano, conformado con la imagen del Hijo, que es el Primognito entre muchos hermanos,
recibe las primicias del Espritu (Rom 8,23), las cuales le capacitan para cumplir la ley nueva del amor. Por
medio de este Espritu, que es prenda de la herencia (Eph 1,14), se restaura internamente todo el hombre
hasta que llegue la redencin del cuerpo (Rom 8,23). Si el Espritu de Aquel que resucit a Jess de entre los
muertos habita en vosotros, el que resucit a Cristo Jess de entre los muertos dar tambin vida a vuestros
cuerpos mortales por virtud de su Espritu que habita en vosotros (Rom 8,11). Urgen al cristiano la necesidad y
el deber de luchar, con muchas tribulaciones, contra el demonio, e incluso de padecer la muerte. Pero, asociado al
misterio pascual, configurado con la muerte de Cristo, llegar, corroborado por la esperanza, a la resurreccin.
67
Esto vale no solamente para los cristianos, sino tambin para todos los hombres de buena voluntad, en cuyo
corazn obra la gracia de modo invisible. Cristo muri por todos, y la vocacin suprema del hombre en
realidad es una sola, es decir, la divina. En consecuencia, debemos creer que el Espritu Santo ofrece a todos la
posibilidad de que, en la forma de slo Dios conocida, se asocien a este misterio pascual.
Este es el gran misterio del hombre que la Revelacin cristiana esclarece a los fieles. Por Cristo y en Cristo se
ilumina el enigma del dolor y de la muerte, que fuera del Evangelio nos envuelve en absoluta obscuridad. Cristo
resucit; con su muerte destruy la muerte y nos dio la vida, para que, hijos en el Hijo, clamemos en el Espritu:
Abba!,Padre!
7.2.- Tertulli (ca. 155-222/223)

s considerat el millor tractat del Misteri de Du del s. III. Neix a
Cartago de famlia pagana al 155. s converteix pel testimoni que li han donat
els mrtirs i fa tot un procs que acabar en un rigorisme religis
(montanisme). El montanisme va ser difcil de detectar perqu doctrinalment
era totalment ortodox per moralment eren uns exagerats: prohibici del
matrimoni, els apstates no poden tornar a lEsglsia.
El seu tractat Contra Praxes lescriu quan era montanista per la seva
doctrina era totalment ortodoxa. Introduir el concepte de Trinitat i molts
altres conceptes al llat.
Praexes identifica totalment el Pare amb el Fill. I diu que el Pare era el que sha
encarnat. El fill no ser ms que una manifestaci. I Tertuli defensar la
doctrina trinitria. La novetat s que parla de la Trinitat unit a la unitat.
La substncia s una i el que els distingeix s que sn 3 persones
diferents. Aix per primera vegada ho trobem a occident. Daqu la
importncia del Tractat de Tertuli. A Orient tindrem Orgenes.
s per distinci i no per divisi. Les 3 persones sn distintes compartint la
mateixa substncia. Quan parla de la generaci del Fill des del Pare fa una
distinci i afirma que Du no estava sol sin que tenia amb ell la ra i apareix
el fill en el moment que sencarna. I aqu s on es titlla a Tertuli de ser
subordacionista. El Fill s etern perqu estava com a ra (ratio) amb el
Pare i s en la creaci i lencarnaci que aquesta ratio esdev
paraula ad extra (serm).
Al principi Du no parla, sin que s ra i pensament. En Du est la

ra que esdev sermo quan Du emet la paraula en la creaci i lencarnaci.
Per Tertuli no hi ha un subordacionisme tot i que sempre va rosant.
68
Parla de qu la creaci sesdev plural i li serveix per justificar la

trinitat originaria (Gn 1,26). Afirma que si la Paraula s Du vol dir que sn
2: una sola substncia i una sola persona. Afirma que el Pare s invisible i el fill
s visible. El Pare s el que pensa i el fill s el que veu el pensament i el duu a
terme. Si hi ha un Pare ha dhaver un Fill i si hi ha un fill ha dhaver un Pare i
han de ser distints. El Fill est a la terra i el Pare en el cel. Es distingeixen en
qu un sigui fill i laltre Pare. El Fill promet que quan arribi al Pare enviar lES.
LES s Du, la Paraula s Du perqu provenen de Du.
Parla de qu hi ha dues naturaleses en la nica persona del Crist.
Crist ha mort pel que fa a la carn i no pas pel que fa al fill, a la Paraula i a Du.
El crit del Crist a la creu s el crit de la carn i de lhome. El Pare el va
abandonar en tant que no el va lliurar.
Tertuli considera lES com un do (munus) i insisteix molt en aquest punt
perqu ve del Pare per mitj del Fill. LES s el vicari del Crist, en el sentit de
qu Fill i ES van ntimament units.
Fa distincions com substncia, persona, i molts altres que no han fet tanta
fortuna. Inventat tot un vocabulari: distinci, persona, estat
(substncia), substncia, grau (en la trinitat hi ha un ordre, el Fill s
una altra persona pel grau). Tertuli s innovador perqu comena aplicar
aquest conceptes filosfics per explicar la Trinitat. s un primer intent
dexplicaci del misteri trinitari amb categories filosfiques. De fet,
una substncia i tres persones s el que acabar dient el magisteri i el dogma
de lEsglsia.
Per tant malgrat caure en el montanisme la seva doctrina s ortodoxa.
7.3.- Sant Hiplit de Roma (s.II-III)

Abans del CVII el Cnon era noms el Cnon I. El Cnon II de la litrgia
Eucarstica est inspirat en la tradici apostlica de Sant Hiplit de Roma.
Hiplit acusa al papa de modelista (3 modes en la manifestaci de Du Pare).
Per Hiplit era certament subordacionista.
Afirma que hi ha unitat en Du, per tot i ser un s mltiple perqu
Du no est mancat del seu logos i de la seva saviesa. Llegim el text
38:
Va engendrar el Verb com a capdavanter com va voler i quan va

voler, ho aprofitaria Arri per defensar la seva teoria. Semblaria com que hem
reculat en el temps.
La unicitat de Du s compatible amb leconomia. Recorre a Jn 10,10 (jo
i el Pare som u) per subratllar la unitat i la distinci amb Du. Per Hiplit baixa
69
a la carn la fora (dinamis) de Du i no el Pare mateix per anar contra el

modelisme com ho va fer Tertuli-. Mant la distinci entre el Pare i el Fill.
Hiplit parla de dues persones: Pare i Fill. Per no aplica el terme
persona a lES. La teologia de lES queda molt ms endarrerida que la de
Tertuli. Tot i que afirma que lEsperit de Du assegura la tradici que hem
rebut. Tot i aix empra algunes formulacions tridiques (text 40). Tenim una
estructura trinitria afirmada per la Tradici, per el tema de lES s molt
menys desenvolupat en Hiplit.
Al text 43 trobem el smbol apostlic tret de la Tradici Apostlica dHiplit on
veiem una formulaci trinitria. Per tant veiem com en Hiplit es recula
una mica. Tot i reconixer lestructura trinitria de Du, no assigna la
realitat de persona a lES.
7.4.- Novaci (+ ca. 257)

Era un intellectual, radical, salia amb Sant Cebri contra el papa per ser
massa indulgent en el tema dels lapsi demanant que els qui han apostatat o
els libeli havien de tornar-se batejar. Finalment Sant Cebri es reconcilia
amb el papa. Va crear la secta dels novacians. Ells sanomenaven els
puritans. Acaba fora de lEsglsia de Roma. Malgrat aix la seva teologia es
totalment ortodoxa. Cal entendre que lespiritualitat de martiri que vivien
els fa ser molt radicals.
En teologia trinitria s totalment ortodoxa, malgrat ser extremistes des del
punt de vista moral. El seu tractat porta el ttol de De Trinitate. s el
primer tractat que empra per ttol de Trinitat.
Comena fent teologia apoftica (el que podem dir de Du s molt poc), en
el sentit de que no podem explicar Du en s mateix, podem dir alguna cosa
dEll, per al fi i al cap el que diem ser res.
La generaci del fill s eterna? Aquest s un dels temes que no
queden ben definits en Novaci i que es com a tots els autors prenicens. Llegim el text 48. Hem de pensar que els adversaris de Novaci eren
els sabellians. Es fa necessari distingir la distinci de les persones en front
del modelisme dels sabellians pels quals no hi havia distinci de persones
en Du:
70
Quan Ell va voler. s ja un problema inicial, per immediatament diu que

est en el Pare abans del temps i afirma que s nat (en el sentit
dengendrat). Estava des de sempre en el Pare, perqu, contrriament, el
Pare no hauria estat Pare des de sempre. Quan el Pare volgu, proced del
Pare.
s Du que procedeix de Du, s la segona persona desprs del Pare. (...) si

no fos engendrat, al costat del no engendrat, tindrem dos igual, tindrem
dos dus no engendrats.
Tenim unes afirmacions clares: comuni de substncia, el terme
persona, Du que procedeix de Du, estava des de sempre en el
Pare si el fill no hagus estat sempre amb el Pare, etc. Sn
afirmacions que fan avanar la teologia trinitria en la direcci de Nicea que
ser 100 anys desprs. Per en relaci al Verb es diu que existeix des
de sempre. Ara b mant la tradici de la llibertat de Du per decidir
engendrar el Verb quan Ell va voler. s un text que per ser de comenament
dels s. III s avanat en el temps.
Novaci en parla de lES i dedica el captol 29 del De Trinitate. Llegim el text
47. Es parla de lES pels efectes. Tenim una pneumatologia no suficientment
desenvolupada. El tema de lES costar una mica ms que el de la relaci
entre Pare i Fill que est ms desenvolupada:
71
Afirma que en Jess habita lES plenus et totus. La glorificaci de JC en la

seva humanitat manifesta la presncia de lES en nosaltres.
7.5.- Orgenes (ca. 185-254)

s el gran Pare dorient del s. III. Sabem de la seva vida per Eusebi de
Cesarea que li dedica quasi tot els seu llibre VI de la seva Histria
Eclesistica. Alexandr. s el primer autor eclesistic que ja va nixer
cristi des de ben petit. El seu pare va morir mrtir. Lany 202 amb la
persecuci de Sever va morir mrtir el seu pare. Ha de cuidar de la seva
famlia perqu era el gran de 7 germans. Amb 17 anys es posa a donar
classes de retrica. Va viure el fet de la mort del seu pare va fer que visqus
una espiritualitat del martiri molt gran i el va portar a un cert radicalisme.
Va aplicar literalment Mt 19,12 i ms endavant en les seves obres sadona
del disbarat que havia fet.
El prestigi dOrgenes fora dAlexandria anava creixent. Era laic. Fa un viatge
a Palestina i els bisbes palestinencs lordenen prevere. Quan torna a
Alexandria li porta problemes amb el seu bisbe i lexpulsa dAlexandria.
Abans el bisbe li havia encomanat lescola de catecmens. Un cop expulsat
sen a Cesarea on dirigeix una escola.
Va escriure molt, ja que va tenir la sort de que li van posar mitjans de
taqugrafs que copiaven les seves homilies i discursos. En la seva gran obra
Hexaples hi va treballar durant 20 anys i tenia ms de 7000 pgines era una
sinopsis de diferents traduccions a 6 columnes de tot lAT.
En teologia trinitria ens interessen les seves obres: De Principis i el
Comentari sobre Sant Joan.
El De Principis el trobem tradut a la Bernat Metge per el prof. Rius Camps.
Es considerat el primer tractat de teologia sistemtica. Orgenes
escrivia en grec, per loriginal grec, el que tenim s la traducci llatina dun
tal Rufus. Fins a aquell moment el misteri de Du sentenia molt des de
leconomia de la salvaci. Du que es revela en JC i en lES que ha estat
vessat en els nostres cors. I a partir daqu podem dir quelcom. Per a
partir dOrgenes el misteri de Du es far ms especulatiu. Insistir
ms en el fet de com pot ser un du U i Tri a la vegada. Aquesta ser la gran
72
reflexi que portar a Sant Toms. El gran risc s que com ms especulativa
es faci la teologia ms sallunya de leconomia i de la seva incidncia en la
vida cristiana. I daqu ve el loblit de la Trinitat, com ms hem especulat
ms lhem separat de la nostra salvaci, de la soteriologia.
1. Orgenes parteix duna distinci (que fa al prefaci Bernat Metge
309) entre la fe Trinitaria que hem rebut per la tradici de
lEsglsia- i les doctrines trinitries lespeculaci que podem
fer-. La doctrina trinitria sempre ser una explicaci insuficient,
condicionada a la cultura i de la filosofia del moment. Per malgrat tot
hem de dir quelcom. La fe que tenim lhem dexplicar, lhem de raonar.
Per primer de tot tenim la fe trinitat que hem rebut per revelaci. I
desprs mirem de donar ra daquesta fe, de mirar dexplicar la seva
raonabilitat. La pedra de toc s la fe rebuda per la revelaci i desprs ve
la reflexi sobre aquesta tradici.
2. Hem de donar ra de les interpretacions inadmissibles del
misteri de Du (considera que no lliguen amb lEscriptura): (a) el
dualisme de Marci que contraposava el Du dolent de lAT i el Du bo
del NT, perqu hem dinsistir en el Du nic; (b) el modelisme la trinitat
com una mera triple denominaci de la mateixa indistinta realitat de
Du-; (c) subordacionisme es a dir fer del Fill i de lES com quelcom
distint i inferior a Du-; (d) contra el docetisme defensa que el Fill
sencarna realment nasqu i pat realment i no en aparena-. Llegim el
Text 49, on detecta el modelisme i el subordacionisme com a dos grans
esculls per a la teologia trinitria del misteri de Du:
3. Linteressa subratllar la posici rellevant del Pare. Ell s lnic que

s Du en s mateix. Aqu alguns lhan acusat de subordacionista.
Noms al Pare li correspon ser el Du. Per immediatament parla de la
plena divinitat del Fill amb un llenguatge platnic (ja que ell s un bon
coneixedor de la filosofia grega). Subratlla que el Pare s el primer. El
pare s principi absolut de tot, fins i tot del Fill. No que el fill sigui
ontolgicament inferior, sin que el Pare s primer que el Fill. Amb
Orgenes fem un pas endavant.
4. Insisteix en la plena divinitat del Fill. Es una divinitat comunicada
plenament al Fill. Dir que s una divinitat participada (expressi
platnica) per no per aix inferior. El Fill s la imatge arquetpica
perfecta (expressi platnica), es a dir, que s segons el model o patr
original. La divinitat li ha estat comunicada totalment. Orgenes
manlleva un llenguatge de la filosofia grega per explicar el misteri de la
fe obtingut per la revelaci. Primer s la fe i desprs mira doferir una
explicaci.
5. Aix el porta a parlar de la generaci eterna del fill. Afirmaci
clara de la generaci coeterna del Fill amb el Pare i el Fill. El Fill s etern,
73
no hi ha inici. s etern. Llegim el 55. El Pare ha estat des de sempre, i

lunignit tamb.
Parla de generaci eterna i perenne. El Pare engendra el Fill des de

sempre. Per la generaci no s una cosa passada, sin que s eterna i
perenne. Es a dir, ha engendrat i continua engendrat eternament. I aix
per expressar que no hi ha temps.
El 58 s encara ms clar en aquest sentit:
Amb aix salvem leternitat i la humanitat. Per sempre el

llenguatge per a voler arribar a copsa el misteri. s una manera de dir
que el fill no s simple criatura, no s un esser creat. Les criatures es
poden separar de la mare, aqu no. Per tant no trobem una generaci
fsica, sin que s intellectual. s una generaci eterna i perenne.
Empra terminologia platnica al servei dexplicar la fe. Per ja reconeix
que s una aproximaci al misteri revelat per la fe. Primer s la fe,
primer s la escriptura.
6. El tema de les hipstasis divines. Ell parlar de les tres hipstasis
divines, distingint entre ousia (essncia) i hipstasis (que inicialment es
va traduir per substncia i aix sorprendr a occident que 3 hipstasis
ho traduir com a 3 substncies, quan Orgenes es referia a 3 persones-,
malgrat amb el temps a occident semprar el terme persona). Per aix
occident no entendr que es parli de 3 hipstasis, perqu implicar
considerar 3 dus. Amb el temps hipstasis anir evolucionant cap el
terme persona. I a Orient el terme persona s associat a modelisme
(sentit de careta prosopon). En canvi a Occident no hi ha aquesta visi
de persona com a careta. Tenim un problema de llenguatge. Aquesta
evoluci semntica, veurem que hipstasis derivar amb el temps en
persona. Quan llegim hipstasis ens estem referint a persona. Ousia
ser un terme molt important pel posterior homousios (una sola ousia).
Tenim la distinci entre ousia i hipstasis (resultat de la individuaci).
7. Per Orgenes lES s clarament Du, per no sap qu dir del seu
origen. Es troba en un imps, per diu que la pedra de toc s
lEscriptura. LES es distingeix de les criatures.
74
LES ve del Pare per mitj del Fill. No parla de persones sin de 3
realitats subsistents. Per tant la pneumatologia dOrigenes afirma
que s Du com el Pare i el Fill.
Conclusi
1. Lafirmaci clara de que la processi del Verb s eterna i que el
Verb no es fa Pare. Un Du dinmic en el qual el Pare s sempre
engendrador i el Fill engendrat, per mantenir leternitat.
2. Tot i que la unitat es troba menys exposada, la distinci de les 3
hipstasis ser la caracterstica de la teologia Alexandria
posterior. Portada a lextrem (considerant cada hipstasis com a
substancia en tant que individuaci de la ousia) aquesta teologia de les
3 hipstasis (en contra dOrigenes) seria larrianisme (3 hipstasis
separades).
Tema 8: La crisi arriana i el Concili de Nicea.

LEsglsia de vegades es veu forada a dir: la fe va per aqu i punt. El primer
cas en que passa aix s a Nicea. LEsglsia compromet la seva
autoritat per salvaguardar la divinitat de JC. Larrianisme no surt com
un bolet. Veiem que hi ha havien corrents subordacionistes i modelistes.
A la segona meitat del segle III trobem uns previs als problemes de
larrianisme. La pregunta era si el Fill i lES havien de ser entesos com a
termes o modes de parlar del Du nic o havem de parlar del Fill i de lES
com a realitats distintes existents amb el risc del triteisme.
8.1.- Unes solucions simples, per deficients

8.1.1.- Intervenci de la seu romana (a.257-260) davant la doctrina
de Dions dAlexandria
Alexandria, segona meitat del s. III amb el bisbe Dions dAlexandria que t
un problema amb els modelistes. Shi oposa i sembla que la seva doctrina
hauria considerat escndol (aix ho sabem per Sant Atanasi). Dions
oposant-se als modelistes havia fet unes proposicions de caire
subordacionista i el varen denunciar a Roma. Diuen que el seu bisbe separa
el fill del Pare, que nega leternitat del Fill (dient que Du era sense logos,
que el fill no era abans de ser engendrat, que refusa que el Fill sigui de la
mateixa naturalesa del Pare -homuousios to patr-, diu que el Fill s criatura,
que ha sigut fet i per tant ha arribat a ser no era des de linici-) . Aquesta
era la denuncia i el papa Dions respon (text 59).
75
Veiem com Occident entn tres hipstasis com 3 substancies o dus

diferents. El sabellianisme s igual al modelisme. Els triteistes
divideixen la unitat divina en tres hipstasis separades.
El bisbe Dions dAlexandria es defensa de les acusacions i nega que separi
el Pare del Fill. Com en Orgenes el Fill s logos, s potencia. Diu que el Fill
deu del Pare lexistncia. Diu que ell no ha dit mai que el Fill s criatura
de Du, diu que ell ha parlat dobra de Du i no criatura de Du, perqu el
Fill ve del Pare. No ha emprat el terme homousios, (per el papa no emprava
aquesta paraula) perqu s una paraula que no es troba en lEscriptura,
per les seves conclusions son conseqents en el sentit de reconixer que
s de la mateixa naturalesa, com la planta s la mateixa naturalesa que la
llavor.
Malgrat no va anar a ms, s interessant perqu 70 anys abans tenim la
terminologia de larrianisme.
8.1.2.- La condemna de la doctrina de Pau de Samosata (a.268)
Pau de Samosata s que era un bon heretge. Era bisbe dAntioquia i es
deposat per la seva posici. Sostenia que Jess era noms home nascut de
Maria en el qual hi va habitar com en un temple el Logos de Du. La saviesa
de Du que ja havia actuat en lAT duna manera limitada, havia actuat
plenament en Jess. s doncs una posici clarament adopcionista (el
Crist home s lesser hum ms perfecte que ha estat adoptat per Du i
divinitzat). Jess va ser escollit per Du perqu Jess era sant i lha adoptat.
Aix es diu 60 anys abans que Arri.
Duna banda tenim un adopcionisme cristolgic, Crist ha estat adoptat com
a Fill de Du, i, per tant, nega lencarnaci (heretgia cristolgica). De laltra
banda hi ha un modelisme trinitari, perqu el Logos de Du no es distingiria
de Du, sin que expressaria en Jess la realitat de Du. El Logos de Dus
no s una realitat de Du, sin una de les seves manifestacions (heretgia
trinitria).
El que fa dificultat en el misteri de Du s lescndol de lencarnaci i de la
creu; i aix perqu tenim una idea preconcebuda. I aix perqu el Du
cristi no s el Du que tenim en la nostra ment. Veiem com la doctrina
76
trinitria (que reflexiona sobre el misteri de la trinitat rebut per la revelaci i

acollit per fe) es va polint amb el temps.
Per tant veiem que la doctrina dArri no s originaria. Quan es
condemnat Pau de Samosata neix Arri.
8.2.- La doctrina dArri (a. 256-336)

Arri era ordenat prevere dAlexandria lany 313 (any de lEdicte de Mil).
Atreia les masses perqu tenia do de gents, era polifactic (homilies,
canons populars, obres de teatre).
Subordacionista total. Unicitat i incomunicabilitat de Du. El Fill no
s Du, s engendrat. Una engendraci entesa amb un origen (un
comenament). El Fill s la primera obra de Du, s criatura (Nicea
dir engendrat no creat). El Fill ha estat la primera obra de Du, abans de la
creaci, per el Fill t un comenament. El Fill ha intervingut en lobra
creadora, per s tamb criatura de Du. Sosom s posterior a Eusebi de
Cesarea (que s que era contemporani dArri):
Alexandre dAlexandria demana una explicaci a Arri. Arri respon al seu

bisbe amb una carta:
En aquest text
larrianisme:
trobem
condensat
larrianisme.
Caracterstiques
de
Posici rellevant del Pare. De Du noms hi ha un que s el Pare.

Du s immutable. Du est per sobre dels nostres caps. Du no es fa
home. Nega, doncs lencarnaci. El Verb no s una substncia del Fill.
Entre Pare i Fill no hi ha un substrat com. El Fill no ve de la ousia del
Pare. Arri nega explcitament lhomousios.
77
El va prendre i el va adoptar com a fill. Tenim aqu les tesis de Pau

de Samosata.
El Verb s anterior a la creaci, per no s coetern amb el Pare.
Per Arri engendrat equival a creat. El Pare ha comenat a ser Pare.
Generaci per Arri vol dir creaci.
Fora de Du noms hi ha criatures, la primera de les quals s el
Verb. Prov 8,22 (el Senyor em va crear com a comenament de les
seves obres referint-se a la saviesa de Du-) s aprofitat per Arri per
defensar les seves tesis. Larrianisme es recolza fonamentalment en
aquest text, com si el NT no exists.
El Fill pot ser anomenat en certa manera com a Du, com fa lEsglsia.
Per es tracta dun Du inferior. s com un semi-Du (figura del
demirg). Jo i el Pare som u, s interpretat per Arri en el sentit duni de
voluntat, per mai com a participaci del Fill en la divinitat del Pare.
El Logos ocupa el lloc de lnima humana en Jess. Arri mutila
tamb la humanitat de Jess (aix ho trobem tamb en Pau de
Samosata i coincidir amb lapollinarisme heretgia cristolgica-). Es dir
que el fill tampoc ha estat veritablement home. No s veritablement
home ni Du.
QUINES CONSEQNCIES T:
(a) Interpreta el cristianisme segons les categories filosfiques
del moment. s una veritable hellenitzaci, per ell la pedra toc no
s lEscriptura, sin que agafa noms all que li quadra segons el
pensament del seu temps. Lliga amb el model filosfic del temps. Fa
una acomodaci del cristianisme al pensament del temps i, per aix,
t tants adeptes. Cau en el perill de tancar la fe en una esquema com
s el filosfic. Nicea ser una veritable deshellenitzaci del
cristianisme.
(b) Arri nega tot tipus de relaci amb el mn, Du no sencarna,
nega doncs lespecificitat del cristianisme. Ni Du va als homes,
ni lhome pot arribar a Du. Nega la relaci Du i mn. Aix s negar
el cristianisme, on el seu gran misteri s que leternitat entra en la
histria. Du, per Arri, no pot ser un home. Aquest s el gran misteri
del cristianisme. Arri opta per oferir el Du de la filosofia, el que era
comprensible pel pensament del moment. Per el Du dels cristians
nega tots els esquemes i preconcepcions que ens puguem fer.
Harnack referint-se a larrianisme diu que es jugava all ms
essencial del cristianisme i suposava reduir el cristianisme a una
moral.
78
(c) Arri redueix el cristianisme a una moral, Jess ha vingut al mn

per a donar-nos un bon exemple. Reduem el cristianisme a un
moralisme i aix suposa un retorn al judaisme. El que salva lhome no
s la fe en lamor dun Du que sha fet solidari amb nosaltres, sin
que ens hem de salvar nosaltres mateixos fent com ha fet Jess.
Elimina doncs la grcia. La nostra salvaci depn de les nostres
obres. No podem dir que aqu Arri sigui pelagi (ja que aquesta
doctrina arribar un segle desprs). El que ens salva sn les bones
obres que puguem fer nosaltres imitant Jess. Per Arri la salvaci
tamb es arribar un dia a la comuni amb Du, no nega la
resurrecci. Per la salvaci noms depn de nosaltres.
(d) Noms el Pare s Du, i tots els altres som creatures, entre ells
Jess.
(e) El Verb ocupa el lloc de lnima humana en Jess. Per tant amb
Arri no noms s nega la divinitat del Fill, sin tamb mutila la seva
humanitat. Seria com un semi Du. Per tant en lhome Jess li manca
lnima humana i aix mutila la seva humanitat i ser una heretgia
posterior coneguda com apollinarisme.
(f) El tema de lES. s un tema que no queda explcit perqu el gran
debat s la relaci del Pare i el Fill. Per si nega la divinitat del Fill, per
coherncia haur de negar la divinitat de lES.
(g) Per tant en Arri i els seus seguidors no es troba una Trinitat
Salvadora. En aix acaba coincidint amb els modelistes (o sebelians)
del qui era un gran opositor. Per ambds grups no hi havia una Trinitat
Immanent. [??]
8.3.- Una primera resposta a Arri: la del seu bisbe

Alexandre (a.318)
La primera resposta a Arri la trobem en el seu bisbe Alexandre de Alexandria
qui anir al Concili de Nicea acompanyat dAtanasi (que era el seu diaca).
Alexandre sadona del problema i li demana que es detracti i veient que no
es detracta lexcomunica. Al 313 havia estat ordenat i al 318 s expulsat de
la dicesi.
Semblava que era un problema en aquella comunitat particular. Per un cop
expulsat es troba amb altres bisbes i en particular amb Eusebi de Nicomdia
que ser el seu gran avalador.
79
Alexandre dAlexandria escriu unes

Constantinoble comentant aquest fet:
cartes
al
bisbe
Alexandre
de
El neoarrianisme el trobem avui en els testimonis de Jehov pels qui el Fill

no s Du. Fan una interpretaci restrictiva de tots els textos. LExegesi
dArri no aguantaria la ms mnima critica histrica i literria.
8.4.- El concili ecumnic de Nicea (a. 325)

Es convoca al palau de Nicea a lestiu del 325 i el Concili actua del 20 de
maig al 25 de juliol. Van participar 318 bisbes. Doccident van participar 7.
Qui presideix el Concili s Ossi de Crdova. El papa Silvestre Primer no hi va
per envia dos llegats seus: Victor i Vicens. Hi havia bisbes que portaven els
estigmes de nostre Senyor Jesucrist (per les persecucions viscudes). Es
tractava de desfer larrianisme. Es volia confessar que el Fill
procedia de Du i que es engendrat pel Pare.
Eusebi de Nicomdia, avalador dArri, presenta una professi de fe que es
refusada per arriana. Segons Eusebi de Cesarea ell tamb va presentar una
frmula de fe que va servir de base per a la de Nicea (Eusebi de Cesarea era
semi-arri i no acceptar mai lhomousios).
El dia 19 de juny va ser acceptat el smbol a excepci de dos bisbes que es
van negar i juntament amb Arri sn exclosos de la comunitat. s la primera
vegada que lEsglsia s compromet per defensar la divinitat de JC. En
moments concrets de la seva histria lEsglsia ha hagut de dir que la fe s
80
aix. Per cal tenir present que la resurrecci de JC mai ha estat qestionada
qu s precisament un dels punts centrals de la fe. Llegim ara el Credo de
Nicea:
s la versi de Nicea. Trobem una primera afirmaci de Du. Safirma del

Fill engendrat de la ousia del Pare. Consubstancial al Pare
(homousios). Mirem que noms es fa un referncia molt breu a lES. En
aquell moment no hi havia problema amb lES. Al final de la professi de fe
trobem un anatema.
s la primera definici dogmtica la qual s una professi de fe trinitria
centrada en Du Pare, el seu Fill JC i lES. LEsglsia compromet la seva
fe per defensar la divinitat de JC:
Al primer article safirma sense problemes la Paternitat de Du Pare.

Segon article: dedicat al Fill. Safirma en primer lloc del fill la seva
condici encarnada al referir-se a JC.
o Safirma que lorigen s etern, engendrat del Pare. De la mateixa
ousia del Pare. Engendrat pel part no ents en sentit fsic.
Les expressions ms genriques. Du de Du, Llum de Llum.
Du veritable de Du veritable s una expressi antiarriana.
Engendrat no creat, per dir que lengendraci no s fsica. Lexpressi
principal s de la mateixa naturalesa del Pare o consubstancial
(homousios). Homousios s lexpressi ms clarament antiarriana,
per ser la que generar ms controvrsia. Lhomousios afirma que el
Fill s com el Pare, posseeix la mateixa divinitat del Pare. s ms
important el que nega (que el Fill no s una criatura) que el que afirma.
Per ser interpretat en sentit modelista.
Nicea nega el subordacionisme adopcionista- (Arri queda fora de
lEsglsia), per no queda condemnat el modelisme (noms hi ha
un Du amb tres manifestacions: una substncia i una persona, nega la
subsistncia personal del Fill i de lES, no accepta la distinci personal).
81
Desprs es parla de la generaci humana de Jess amb el tema de

lencarnaci i de la mort i resurrecci de JC. En aquets punt no hi
ha problema.
Desprs hi ha la brevssima referencia a lES sense cap comentari.
Finalment trobem els anatemes finals. Es condemnen les expressions
ms radicals dels arrians que soposaven a leternitat del Fill.
8.5.- La controvrsia arriana en la complicada histria del

postconcili
Atanasi ser 45 anys de bisbe. I 18 anys estar fora de la seva dicesi per 5
exilis. I com ell molts altres: Hilari. Els grans defensors de Nicea sn Atanasi
a Orient i Hilari de Poitiers a Occident. Nicea no soluciona tot el problema.
En mig dels interessos poltics podem classificar les posicions de 5 maneres:
a) Arrians rgids (els ms radicals) anomenats anomoios (cap
semblana del fill amb el Pare). El representant tpic s Eunomi, un
arri de segona generaci molt radical. No accepten Nicea. Heretges
radicals.
b) Homeus (que ve domoios semblana) sacontentaven en afirmar una
semblana genrica entre el Pare i el Fill, per sense pronunciar-se
sobre qestions de la substncia. Tenim el cas de Sirnium (357). s un
arrianisme moderat. Heretges moderats.
c) Homeousians (omoiouosios). Afirmen que el Fill es semblant en
tot al Pare, en substncies i en essncia. Aquest sn els
semiarrians. Es a dir si sexplica b lacceptarem. Tenim el cas dEusebi
de Cesarea que va assistir al concili de Nicea i el va signar- per mai
acceptar lhomousios (de la mateixa naturalesa) sin que es limiten a
dir que s semblant totalment al qui lha engendrat.
d) Grup Niceo-ortodox (omoousios). Afirmen la mateixa naturalesa del

Pare. Tenim Atanasi i Hilari de Poitiers.
e) En lheretgia per laltre extrem trobem el grup dels defensors de
lhomoouisios en sentit modelista. El mxim exponent s Marcel
dAncira. Marcel dAncira t discussions amb Eusebi de Cesarea.
Marcel portant a lextrem lhomousios acabem essent modelistes. En el
sentit dafirmar que Du no es divideix (no hi ha persones o hipstasis) i
per tant el Fill s noms una aparena (nom) de Du. El qui apareix en
el fill, el qui sencarna en JC s el mateix Du. Com a bon modelista deia
que el Fill sempre ha estat consubstancial amb el Pare, ha vingut al mn
82
com una dinamis (no hipstasis) de Du, que sha encarnat. Per quan
ha acabat la seva obra salvadora a retornat al Pare i sha acabat el
Regne de Fill. Com a Fill noms ha existit com a home. Du s el Du
monolticament u. Du ve a fer una representaci en el mn. El qui
sencarna s Du Pare. El logos per a ells no s una altra persona, no hi
ha una subsistncia del Logos a part de la del Pare. Ser a
Constantinoble
on
shaur
daclarir
que
aquesta
unitat
o
consubstancialitat defensada per Nicea haur de ser matisada per
Constantinoble posant de relleu la diferenciaci de persones en la
consubstancialitat.
8.6.- La teologia trinitria dels dos grans defensors de

Nicea
8.6.1.- Sant Atanasi dAlexandria (ca. 295-373)
Neix a Egipte, bona educaci, slida formaci cristiana, va ser lector
durant 6 anys i promogut de diaca al 318. Acompanya al seu bisbe a
Nicea. Quan mor el seu bisbe al 328 es promogut bisbe per aclamaci
popular. Va ser un home molt estimat i volgut pel poble. 45 anys de bisbe
amb 5 exilis (un total de 18 anys). Defensa el credo de Nicea i defensa
la llibertat de lEsglsia davant el poder imperial.
Va contribuir a que la religi cristiana no caigus sota el poder civil. s el
gran defensor de la divinitat de JC i evita que la fe sigui dominada
per la filosofia. Era la trompeta de Du. Era dur en els seus escrits, era
inflexible. Els seus escrits no sn molt elaborats i escriu tal com raja i, per
tant el seu estil no brillant. Sabia tocar les animes del poble.
De les seves obres ens interessen els Sermons contra els arrians (350-362),
Les cartes sinodals, Les cartes a Sarapi sobre el tema de lES (bisbe que es
troba gent a la seva comunitat que nega la divinitat de lES) seria el primer
tractat sobre lES.
Anem a LA TEOLOGIA DEL MISTERI DE DU DATANASI:
1) La Trinitat no depn de la creaci del mn. Du no necessita un
intermediari per crear el mn. Que Du sigui P, F i ES no depn de la
creaci. Aix no treu la mediaci obrada pel Fill. Aquests grans autors
troben la pedra de toc i el fonament en lEscriptura i en particular
lEvangeli.
2) El Fill s de la ousia (naturalesa) del Pare, entre el Pare i el Fill
hi ha una sola divinitat, una unitat dessncia. Podem llegir el 72.
Es veu obligat a afirmar la unitat entre Pare i Fill, que s la gran defensa
contra els arrians. Per per altra banda no faran la distinci entre les
persones divines, i aix portat a lextrem porta a caure en lheretgia del
modelisme. Per Atanasi, hipstasis equival a Ousia. Insisteixen en
la unitat de substancia, per no acaben de tribar una terme tcnic per
83
subratllar la peculiaritat personal o distinci existent en Du.

molt clara la unitat, per la distinci no queda tant clara.
Queda
3) El tema de la generaci i la voluntarietat daquesta generaci.

Quan el Pare volgu el fill proced del Pare (t un comenament, s
etern?) deien els prenicens. En Atanasi queda aclarit quan afirma que la
generaci es dna per naturalesa i no per voluntat i, per tant s
eterna. Per tant no es pot parlar dun moment previ a la generaci. El
Fill s de la mateixa naturalesa del Pare. El fonamenta el trobem en
lEscriptura. Nicea es veu obligat a dir engendrat no pas creat, perqu
engendrat pot significar tamb creat. Per aix Nicea ha de matisar
aquest engendrat per no creat.
Veiem com lEsglsia lentament i a travs daquestes batalletes
va fent passos en la comprensi del misteri. La pedra de tot s
lEscriptura, s la Tradici que hem rebut. Per ens aproximem a
aquest misteri revelat amb noves paraules, amb un nou llenguatge (com
homousios).
4) Largument soteriolgic. s fonamental en Atanasi. LEncarnaci
s necessria perqu lhome pugui ser divinitzat. El Fill s Du,
perqu sin no hi ha pont entre Du i lhome. No pot tenir lloc la salvaci
si el Fill s un demirg, s un esser creat, si no s Du. El Fill de Du
sha fet home perqu lhome esdevingui Fill de Du. Si el Fill no s Du,
lhome no pot ser divinitzat.
El gran risc s reduir el cristianisme a una moral, com un model

dhome. No, JC s el Fill de Du i en tant que Du ens arriba la
salvaci. Oblidem la Trinitat quan lhem convertit noms en un tema
especulatiu. No podem oblidar el pla div de salvaci de Du, que envia
el seu fill, que sencarna, que sentrega per nosaltres, que ressuscita i
amb Ell ens ofereix una nova vida i ens envia lES per a poder iniciar
aquesta nova vida. Si el Fill no es Du, tornem al Du de lAT.
COM SARTICULA UNITAT I DISTINCI EN DU? Atanasi ignora aquella
distinci de Orgenes de unitat de substancia i distinci
dhipstasis (persones). Ell subratlla la unitat dousia en front dels
arrians i passa per alt el tema de la distinci en la unitat que ja va
plantejar Orgenes.
LA TEOLOGIA DE LES LES TROBEM EN LES CARTES A SARAPI . En la seva
dicesi hi ha qui afirma que lES no s Du. La resposta en cartes s
conegut com el tractat de lES ms important fins aquell moment. Atanasi
84
ens diu que lES s Du (i no criatura) i que pertany a la Trinitat una i

immutable.
Amb largument soteriolgic defensa el carcter div de lES. La

comunicaci de lES ens fa fills en el Fill, ens fa dus, participants de la
natura divina, ens fa viure la mateixa vida de Du.
Veiem a partir daquest text que LES s del Fill com el Fill s del Pare i es
consubstancial al Pare i al Verb. Una vegada ms Atanasi insisteix en la
unitat en Du.
8.6.2.- Sant Hilari de Poitiers (ca. 315/320-367/368)
El gran defensor de Nicea a Occident. Es plantejava molt el tema del
dest de lhome. Es va convertir amb la lectura del Prleg de Joan.
Descobreix que en el cristianisme hi ha veritablement el pont entre Du i
lhome. Al 345 es converteix, s casa i t una filla. Els seus coneixements el
fan un membre important de la comunitat cristiana de Poitiers, al cap de poc
s ordenat prevere i al cap de poc arriba a bisbe. Llavors comencen 14 anys
mogudssims amb el gran sidral de larrianisme (hi ha moments que sembla
que larrianisme ja havia guanyat).
Al 356, dos anys desprs de ser consagrat bisbe, ja s exiliat provocat pel
bisbe dArle. I sen va 4 anys a sia Menor. Durant aquests anys aprofundeix
aquest tema i escriur el llibre De Trinitate. s la seva millor obra i s la
millor que es va escriure contra larrianisme. Quan escriu el De Trinitate t
davant el Contra Praexeas de Tertuli. Ell escriu en llat.
1) El Verb s subsistent, t en s una veritable subsistncia, amb aix
evita tot escull modelista.
Per mantenir aquesta veritable consistncia del Fill Hilari no considera

suficient les metfores que trobvem a Tertuli (amb la font, el raig de
sol). Aquestes no valen per Ell ja que podrien indicar que el Fill no t
85
subsistncia per si mateix. La nica que li agrada s la de llum de llum

(com el foc que sencn dun altre foc) per tal dexpressar la veritable
subsistncia del Fill.
2) La generaci s el fonament de la unitat de Du. Evita
especulacions sobre lorigen. Afirma que el qui engendra ho dna tot. El
Fill no s una porci del Pare, perqu el Pare dna tot el que t al Fill.
Dna tot el que t, tot i que no es queda sense res. El qui procedeix del
perfecte s perfecte. Dna sense perdre res. I qu dna?
3) I qu dna? Aqu entrem en el tema de lamor. El Pare dna amor. Du
es dona sencerament, totalment, tant sols pot donar-se daquesta
manera. Du s plenament Pare perqu Du s amor. Introdueix el tema
de lamor a lautocomunicaci que el Pare fa del Fill. El Pare s totalment
donaci, que exclou tot egoisme en donar tot el que s i el que t. Du
s Pare, i dna tot el que t. Aplica el concepte amor per explicar la
generaci del Fill. La generaci del Fill s per amor. s un Pare damor,
que estima. Si no dons tot el que t no seria veritable Pare i aix des de
sempre.
Uneix Pare amb amor. Du sap nomes ser Pare, noms sap ser
amor. s Pare totalment.
A Jn 14,28 afirma que el Pare s ms gran que Jo. El Pare s major en

tant que s principi, que s el primer que dna. Per el Fill no s
menys ja que ho ha rebut tot del Pare.
4) No trobem en Hilari una explicaci de la distinci en Du. No

trobem en ell una explicaci del homousios.
5) La teologia de lES s molt rica en laspecte salvfic (lacci de lES en
nosaltres), per en laspecte intratrinitari gaireb no el toca. No s
criatura, es troba unit al Pare i al Fill.
86
6) Destaca tamb el tema de la transcendncia de Du.
El tema que haurem de retenir ms dHilari s el tema de lamor, el

Pare que s totalment Pare, s totalment amor. Du dna tot el que
t, perqu Du s amor.
La fe de Nicea s aprofundida i illuminada en Hilari i Atanasi.
Tema 9: Els pares

Constantinoble.
Capadocis
el
Concili
de
Tenim el problema pendent que ja abordava Orgenes i que desprs no va

ser abordat per falta de terminologia que igualen hipstasis a substncia.
Queda pendent el tema de la distinci en Du i abordar el tema de
la pneumatologia. Aquest dos temes seran els que desenvoluparan els
Pares Capadocis.
Basili el Gran i Gregori Nasians eren amics i de Capadcia (Turquia) de
famlies benestants i que van poder estudiar a Atenes. En el s. IV s el
territori ms cristi del mn. Provenen de famlies profundament cristianes.
Gregori de Nisa s el germ de Basili.
9.1.- Eunomians i pneumatmacs

Per abans hem de parlar de Eunomi i de la seva heretgia que nega la
divinitat de lES. A part trobarem els arrians de segona generaci. Aquests
dos punts seran els que marcaran la lluita doctrinal dels pares capadocis.
9.1.1.- Eunomi (+ desprs a. 392)
s el representant ms representatiu de larrianisme de segona
generaci (arrianisme radical). Gran habilitat dialctica. Basili dir dell que
no s un teleg, sin un tecnleg (un tcnic en paraules, un sofista).
Eunomi sota el pretext de defensar-se dacusacions dheretgia
anava teixint tota una teoria per negar la divinitat del Fill i de lES.
Eunomi fa una definici de Du i el defineix com linengendrat, i per tant
conclou que el Fill no s Du. Certament que el Pare s inengendrat, per no
podem arribar a dir que Du sigui per naturalesa inengendrat.
87
Per tant al ser inengendrat vol dir que no pot fer participar a ning de la
seva divinitat.
Eunomi fonamenta la seva teoria del misteri de Du en afirmar que Du s

linengendrat. El plantejament dEunomi s un sillogisme. El Fill no s Du
perqu no podem aplicar que el Fill sigui inengendrat. Diu de lES que s el
tercer en ordre.
Basili donar resposta a dos focs: (a) Eunomi amb la seva teoria de
linengendrat; (b) els qui neguen la divinitat de lES Pneumatmacs-.
9.1.2.- Pneumatmacs o macedonians (ca. 360)
Atanasi en les seves Cartes a Sarapi mira de donar resposta a aquells que
consideren que lES s una simple criatura. s el primer tractat a lEsglsia
sobre lES.
Aquests Pneumatmac (concepte creat per Atanasi) sanomenaran tamb
macedonians per un tal Macedoni que va ser patriarca de Constantinoble. A
aquest bisbe el van treure de Constantinoble per no ser suficientment arri
(amb una posici semblant a Eusebi de Cesarea). No acceptava lhomoousios
de Nicea.
Quan es deposat de Constantinopla fa una teoria sobre lES que era
pneumatmaca. Admetia una semblana completa del fill amb el Pare
que equivalia a una igualtat amb el Pare. Per lES era ministre
(diaconos) de Du com ho eren els ngels. Considera que lES no afirma
textos que confirmin la seva divinitat. Dient que si procedeix del Pare no pot
ser per generaci, sin que ha de ser un esser creat.
9.2.- Sant Basili de Cesarea (ca. 329/330-377/379)

Basili respondr a larrianisme de segona generaci i las
pneumatmacs. Basili s un dels Grans Pares. s el ms grans dels 3
Pares capadocis. Era fill duna famlia molt cristiana. Capadcia era la regi
ms cristiana en el s. IV. Era de famlia benestant amb propietats rurals.
88
Lenvien a estudiar a Atenes. A Atenes es troba amb Gregori de Nazianz que

ser el seu amic. Aquella amistat durar tota la vida. Un dels seus amics ser
Juli lapstata (que ser lemperador).
El seu bisbe de Cesarea lordena prevere. Desprs es retira a la vida

contemplativa i elaborar una regla monstica (363 i ss). A lany 364 quan
encara fa vida de monjo que se li afegeix Gregori de Nazianz. En aquesta
poca escriu la seva obra antiarriana.
Quan mort el seu bisbe de Cesarea al 370 a ell el fan bisbe. Ser bisbe 9 anys.
Per contrarestar als bisbes arrians que hi havia a la Capadocia crea a la seu de
Cesarea dos bisbats nous amb la metropolitana de Cesarea (Zasima i Nissa)
on hi posa el seu amic i el seu germ. El seu amic no podr entrar mai a
Zasima perqu els arrians van entrar amb la fora i va tenir por.
1. La impossibilitat de definir la substncia divina com pretenia
Eunomi i menys encara de definir-la com linengendrat. Du no pot
ser definit, Du tant sols es conegut pel Fill i de lES. Del Pare podem dir
all que el fill ha dit dEll mateix. Per no podem definir la substancia
divina. A ms, la paraula inengendrat no ho diu tot sobre Du. Per
comenar s negativa, noms diu el que no s sobre un aspecte de Du.
s un aspecte del que no s Du, per no diu el que s Du. Un concepte
negatiu no pot ser nom de substncia. Definint Du com inengendrat el
vocabulari bblic desapareix, ja que inengendrat no apareix a la Bblia. Si el
Pare i el Fill no tenen la mateixa naturalesa no es pot comprendre com
Jess diu que qui em veu a mi veu el Pare. Quan diu que el Pare s ms
gran que jo, Basili diu que el Pare s ms gran en tant que s Pare, s
causa, s principi.
2. Engendrat no indica nom de substncia sin de relaci. El concepte
de relaci aplicat a Du el trobem per primera vegada en Basili. Parlar
dinegendrat no ens diu que s el Fill en si mateix, sin que simplement
descriu la relaci, per no defineix lessncia del Fill. Ser engendrat no
explica lessncia del Pare. Ens indica la relaci no la substncia1.
Introdueix lelement relacional amb Du que trobem en el concepte de
persona. Afirma que en Du hi ha relaci entre el Pare i el Fill, es combina
la unitat i la pluralitat a partir de noms absoluts i relatius. Dir Pare, Fill i
ES seran noms relatius (en tant relacionals). En canvi dir Du ser
un nom absolut.
1 Podrem dir que es tracta dun accident (per aix ja ho veurem ms

endavant). Com a home puc tenir relacions amb les persones o no. Per en
Du no hi ha relacions. Du no te relacions damor, Du s amor. En lhome la
relaci s accidental, Du en canvi s relaci. Lhome t relacions, lhome
estima. En canvi Du s amor, Du s relaci. Toms parlar de la relaci
substancial.
89
Far una obra la Filocalia que s un recull dels pensaments dOrgenes. I

coneix la distinci dOrgenes entre Ousa i Hipstasis.
Recordem que hipstasi en grec a ms de persona volia dir substncia. Aqu

Basili la comenar a emprar amb el concepte de persona.
Distingeix lOusia i les propietats personals. Encara no ha aparegut el terme

hipstasi amb el concepte de persona. Basili hi anir derivant poc a poc.
En el 92 parla de les 3 relacions o propietats de cada persona:
Les propietats serien Paternitat, Filiaci i Santificaci (ES, propietat

ad extra que actua sobre nosaltres). Fa una distinci dins la unitat
de Essncia (o substancia) en les tres propietats.
La seva obra sobre lES alerta sobre ls subordacionista quan
apliquem les preposicions a lES, ja que quan diem al Pare, pel Fill en
lES pot portar al subordacionisme. La frmula que li agrada ms, tot
i que no vol ser exclusivista, gloria al Pare amb el Fill, conjuntament
amb lES. El NT aplica diverses preposicions. Del seu us no es pot concloure
una diferenciaci de natura. Cap preposici s exclusiva de una de les
persones.
Tamb hi ha unitat en lacci salvfica. LES s el qui reparteix els
dons ad extra, el Fill s el qui els ha enviat, i el Pare s la causa (la
font) de tots els bens. Per sobretot per Basili lES s capa de divinitzar
(sense arribar a dir que s homoousios), s a dir, de qu lhome arribi a ser fill
en el Fill. LES com a capa de divinitzar lhome, per tant est reconeixent que
lES s Du, ja que una criatura no pot divinitzar.
90
Aquest s el llenguatge de la Llama de Amor Viva de Sant Joan de la Creu.

Basili subratlla la capacitat que t lES de divinitzar el creient.
Contempla molt el misteri de Du amb la mirada soteriolgica en el sentit de
que ens divinitza, ens porta a Du.
Afirma que entre el Pare, Fill i lES hi ha comuni de naturalesa, s
div segons la naturalesa. Hi ha comuni de natura, lES s de la mateixa
naturalesa (substncia).
Basili no aplica Homoousios per lES, malgrat considera que s Du:
9.3.- Sant Gregori de Nazianz (a.329/330-390)

El seu Pare era el bisbe de Nazianz. Molt amic de Basili. El seu pare lordena
prevere i durant 10 anys estar al costat del seu pare com collaborador. Basili
el far bisbe de Zsima per no arribar a entrar mai. No t les capacitats
pastorals i dorganitzaci de Basili, sin que era ms b un intellectual i era
un gran orador.
Cap al 380 es troba que el conviden a Constantinoble per la causa ortodoxa on
encara hi havia un bisbe arri i comena les seves predicacions a la capella de
la resurrecci. Llavors es convoca el Concili de Constantinoble pel bisbe Maleci
i mor al poc temps. I Gregori es troba que esdev el bisbe de Constantinoble i
el fan president del Concili. I altres bisbes en base al cnon 15 de Nicea deia
que no et podien traslladar de dicesis. Marxa de Constantinoble i es retirar a
la vida contemplativa.
T escrits 45 sermons. Daquests, del 27 al 31 sn anomenats discursos
teolgics que varen tenir lloc quan ell arriba a Constantinoble. Aquests
discursos els tenim a Clssics del Cristianisme (12).
Els seus escrits van dirigits als seguidors dEunomi amb la seva
teoria de linengendrat i que creien que el fill havia estat creat pel
Pare, si b la ms perfecta:
(a) El 27 rebat la xerrameca del arrians. Estableix els fonaments del
mtode teolgic. El teleg ha de ser pur. Cal trobar els moments
adients per parlar de Du i evitar un llenguatge ambigu.
(b) El 28 Sobre la teologia. Parla de la possibilitat de conixer Du. Destaca
la seva transcendncia. All que copsem de Du s un reflex de
linefable. s impossible conixer Du totalment. El coneixement
absolut de Du s impossible a qualsevol home.
91
(c) El 29. La dificultat s la divinitat del Fill i lES que s la gran polmica
dels primers segles. Parla del tema de la procedncia i sescuda en Jn
15,26 on safirma que lEsperit procedeix del Pare.
s el primer que parla de la processi de lES per explicar

lorigen de lES.
(d)En el 31 aborda la qesti de lES. Empra el tema homoousios,
el considera una part de la Trinitat.
Gregori a diferncia de Basili si que empra el terme homoousios.
En la lnia de Basili, Gregori exposa com lES ens divinitza pel baptisme.
LES s la mateixa substncia del Pare i el Fill.
Llegim ara un pargraf que sintetitza be la seva teologia. Gregori de
Nazians empra sense cap port mots que Basili no emprava com
s el cas de persona (prosopon), homoousios, ousia
(substancia), hipstasis (persona), consubstancial. Una novetat
important s que segueix Basili en la idea de que Pare, Fill i ES
sn noms relatius. Pel que fa a lES que en Basili era la
santificaci, en Gregori s destaca la seva processi (ms que
generaci).
Expressa de manera condensada la teologia trinitria dels Pares

Capadocis. El que els diferencia sn les propietats (no ser
engendrat, ser engendrat i procedir; son les propietats ad
intra) mentre que la substncia (divinitat) s nica. Per sense
oblidar que la trinitat actua tamb ad extra, en aquest sentit s
lES el que ens divinitza i santifica.
92
9.4.- Sant Gregori de Nissa (ca.335-395)

s un dels germans petits de Basili. T menys capacitats pel que fa al do de
gents. Era ms introvertit. Si Basili s el Teleg, Gregori de Nazianz lorador,
Gregoria de Nissa ser ms el pensador i filsof. Es cridat pel seu germ
com a bisbe de Nissa.
Ell era casat. El seu germ Basili li demana que escrigui sobre la virtut de la
virginitat i fa un tractat impressionant. El primer gran tractat de teologia
espiritual s de Gregori de Nissa que s la Vida de Moiss. Per el llibre que
ms ens interessa a nosaltres s el que porta per ttol No hi ha tres Dus.
Ell era el ms platonista dels Pares Capadocis. En la qesti de la distinci
entre la unitat i la diversitat de Du peca dun cert platonisme al abusar dels
universals. Confon la nica naturalesa (substncia) que hi ha en Du, amb la
mateixa naturalesa (en el sentit de lessncia) que hi ha entre els homes.
Gregori de Nissa es val de les mateixes expressions que Gregori de Nazianz
per caracteritzar les propietats personals de Pare, Fill i ES: ingnit,
engendrat i procedncia.
Veiem que el Fill s lnic engendrat. La distinci de les persones ve pel

seu origen. Un s la causa (a Occident fa por i es prefereix Principi, per
evitar les possibles connotacions subordacionistas) que s el Pare. Un altre
s el fill com a engendrat i lES com a procedent.
Amb Gregori de Nissa sestableix un ordre trinitari. La procedncia de lES
s del Pare per mitja (o a travs) del Fill.
La distinci de les persones prov del fet que el Fill i lES

procedeixen del Pare, per el Fill procedeix directament del Pare,
mentre que lES procedeix mediatament del Pare a travs del Fill.
LES s la tercera persona i mai pot ser considerada la segona persona. LES
s la processi del Pare per mitj del Fill.
La seva teologia del misteri de Du. Precisa ms la idea de qu lES
procedeix del Pare per mitj del Fill. s un intent danar precisant. Afirma la
93
unitat de substncia (naturalesa) i cal cercar la diferncia pura en les

propietats.
En el proper text tenim ben expressat el tema de la unitat i la distinci (que
es manifesta en les propietats que Gregori treu de lEscriptura).
9.5.- El Primer concili de Constantinoble (a.381)

La definici de Constantinoble la trobem al nmero 114. Va ser un concili que
no va ser tant ecumnic com el de Nicea ja que no van assistir tants bisbes i a
ms a ms no hi va anar cap dOccident. Eren uns 150 bisbes. Va tenir 3
presidents: Maleci dAntioquia (que mort desprs de convocar-lo; desprs es
troba Gregori de Nazianz que es troba all en el moment de la mort del bisbe
de Constantinoble; desprs arriben els bisbes del Nord dfrica i lacusen de
qu havia canviat de seu, i segueix Nectari fins a la clausura al juliol del
mateix any. En noms 3 mesos va passar tot aix.
94
Est marcat en negreta lo que s propi de Constantinoble. A Constantinoble

sagafa el credo de Nicea i safegeixen tot daspectes (que sn els que
trobem marcats en negreta). Entrem a analitzar els afegits:
(a) A larticle sobre el Pare safegeix que s creador del cel i de la terra,
on es reconeix la primacia i fontalitat del Pare.
(b) Abans de tots els segles. Desapareixen els anatemes de Nicea i afegeix
aix per dir que s previ a tot, abans de tots els temps. Vol subratllar la
generaci eterna del Fill.
(c) Les referencies a la vida histrica de Jess sn enriquides. Enriquiment
al Credo a partir de dades bbliques. El seu regnat no tindr fi, amb
aquesta afirmaci es volen treure totes les temptacions
modelistes. s una condemna explcita a Marcel dEnsira i per tant
contra el modelisme trinitari que afirmava que el Fill un cop retornat al
Pare, es fusiona amb Ell i deixa de ser una persona diferenciada.
(d) Finalment semfatitza en al figura de lES. LES s Senyor (com es
diu a 2Co 3,17). Es vol equiparar al Fill amb les dues primeres persones
de la Trinitat. LES s vivificador, s a dir, s font de vida. Atanasi ja
deia que lES no era creatura ja que dna vida i no la rep, per tant s de
categoria divina. A ms a ms, procedeix del Pare, com ens ho diuen
els dos Gregoris (Jn 15,26). Juntament amb el Pare i el Fill s glorificat,
aquesta s una frase de Basili que raona contra ls subordacionista de
les preposicions. Per anar contra aix Basili subratlla que el Fill i lES sn
adorats i glorificats com ho s el Pare. Aix vol dir que tenien sobre la
taula la teologia de lES de Basili. Aix equival a dir que s
consubstancial al Pare i al Fill. No sempra homoousios per es vol dir el
mateix. Que parla per boca dels profetes, amb aix es vol dir que el
mateix Esperit ja actuava en lAT. El llenguatge de Constantinoble que
parla de lEsperit de Crist s el llenguatge de Basili.
9.6.- De la frmula de fe del 382 al segon concili de

Constantinoble (a.553)
A lany segent (382) el Papa Dams, en la mesura que Occident no
va participar, convoca un concili a Roma per no se nacaba de
sortir, perqu els bisbes dorient sexcusen perqu acaben de reunir-se i
que en un moment de superaci de larrianisme no seria aconsellable deixar
les seves dicesis. Units a Constantinoble excusen la seva no assistncia
per transmeten al Papa que la seva fe s la que es va confirmar al recent
Concili i que recullen en altres paraules al text segent:
95
s la primera vegada que en un text de magisteri (dels bisbes

reunits) tenim la frmula de fe trinitria que ser definitiva: la
ousia s la substancia mentre que les hipstasis han passat a tenir
la consideraci de persones. Una substancia (ousia, naturalesa)
amb tres persones o hipstasis. En aquest text trobem tots els
conceptes: ousia, hipstasis, prosopon i homoousios. s doncs una
recopilaci de tot el que sha anat dient. A Orient s comena a utilitzar la
paraula prosopon sense pors, perqu va unida al concepte hipstasis.
Al Snode de Roma trobem el mateix expressat en forma llatina:
Tot i que el dos textos no tenen lautoritat dun Concili mostren amb
llenguatges diferents lacord global de lEsglsia. s diu el mateix amb
llenguatges diferents.
EL CREDO DEL CONCILI II DE CONSTANTINOBLE (553):
96
Inspirat en 1Co 1,8-6. Aqu tenim la teologia dAtanasi i de Basili. Per per
primera vegada tenim en un Concili Ecumnic afirmats els conceptes de
homoousios (consubstancial), hipstasis i persones, una sola naturalesa o
substncia divina en tres persones. Comena afirmant la Trinitat per
continuar aprofundint sobre temes de cristologia.
Conclusi de la segona part

1. La pedra de toc s lEscriptura. I a partir daquesta anem
afegint el llenguatge, i el llenguatge no ho diu toc, de vegades s
equvoc.
2. El primer que parla de 3 persones en Du s Tertuli. A
Occident no hi ha problema amb el terme persona, mentre
que a orient si.
3. En llengua grega fins a finals del s. II hipstasis i ousia vol dir
el mateix (substncia o naturalesa). Orgenes ser el primer que
intentar diferenciar el termes dient que hi ha tres hipstasis en
Du, mentre que hi ha 3 persones en una sola ousia o substncia.
4. Dions dAlexandria, en conflicte amb el Papa Dions, seguint a
Orgenes defensar la formula de les tres hipstasis en Du
per respondre al modelisme (ja que a Orient no hi ha suficient
amb el terme prosopon que sentenia amb el sentit de mscara i era
fonament de les tesis modelistes-).
5. De la mateixa naturalesa del pare pot ser ents com dues substncies
duna mateixa naturalesa, o una nica naturalesa.
6. Quan arriba Arri hi ha un fre al tema de les tres hipstasis (3
substncies una ingendrada, laltre engendrada i de lES no ho
concreta-, 3 dus en grau suficient 2). Per Atanasi el concepte
dhipstasi s el mateix que el dArri en el sentit de
substncia; i per tant, Atanasi dir que hi ha una sola
hipstasi.
7. En el tema homoousios tenim el mateix problema. Pot ser ents en un
sentit ortodox o modelista. Atanasi seguir lortodxia nicena, mentre
que Marcel dAnsira defensar la posici modelista (afirmant que no
hi ha diferncia de persones en Du). Els modelistes afirmaran i
acceptaran Nicea per perqu a Nicea no es concretava que era un
nic Du per amb 3 persones.
8. Basili ser molt prudent.
9. Finalment ser la tasca dels Pares capadocis que la frmula una
substncia amb 3 hipstasis o persones . Quan diuen hipstasis
immediatament diuen el terme persones.
10.Aquesta expressi una substncia amb tres hipstasis o persones no
es pot separar de la matriu econmica de la qual sorgeix. No podem
deixar de banda la vessant soteriolgica per quedar-nos noms en el
camp especulatiu. La teologia cristiana no s noms una
afirmaci abstracte de tres en u i u en tres; sin que estem
2 El Triteisme, a diferencia dArri, considera lexistncia de 3 Du amb dun mateix nivell. Pels
modelistes hi ha un sol Du el Pare que en determinats moments es manifesta amb cares
diverses (Fill i ES).
97
confessant tal com Du sens ha manifestat histricament, s

la fidelitat a les dades bbliques i a lensenyament de Jess. La
part bblica s la pedra de toc que els Pares de lEsglsia tenen al
davant. La pedra de toc s lEscriptura i la Tradici (que s la que
determina el cnon de les Escriptures3).
11.Ratzinguer en la seva obra Introducci al Cristianisme (val la pena
que el llegim) en el que fa una sntesi del que s el cristianisme. Ell
quan fa la sntesi del que hem fet fins ara afirma: Com es va arribar a
la definici i lassentament de lortodxia: sobre 3 camins: (a) la
preocupaci per afirmar la divinitat de JC al mateix temps que la seva
humanitat si Jess s realment home pot ser el nostre mitjancer, si
Jess s Du la mediaci4 arriba a bon terme (ha de ser Du i home
perqu ens pugui salvar)-; (b) la preocupaci per afirmar el
monoteisme, la professi de fe de qu existeix un nic Du; (c) la
preocupaci per prendres seriosament la histria de Du sobre
lhome.
12.Cada heretgia s ms aviat la clau duna veritat que persisteix, sn
part duna gran veritat, per una veritat que s copsada parcialment.
El que diuen les heretgies sn part duna veritat, que la
veritat no es pot mirar noms parcialment. El treball del
magisteri ha estat aquest. Sha dintegrar a ledifici. Les formules
positives seran bones sin perden de vista que en tots cas sn
parcials. Veiem com Luter fa afirmacions que sn certes per amb les
seves afirmacions trenca amb les altres afirmacions: quan predica el
sacerdoci com de tots els homes, per en lloc de fer-ho com el CVII,
es carrega el sacerdoci ministerial. Pelagi insistent tant en qu hem
de fer un esfora per canviar la nostra moral, es carregar la gracia. I
desprs vindr un Sant Agust que dir que tot s grcia. I Luter
empalmar pel tema de la justificaci de de Du, que diu que lhome
s un desastre dient que noms el salva Du.
TERCERA PART: REFLEXI SISTEMTICA SOBRE EL

MISTERI DE DU U I TRI
Tema 10: De les missions divines a les procedncies
en Du.
3 No nhi ha prou amb la Sola Scriptura. La tradici s molt ms ampla que la Sagrada
Escriptura. Tenim molts escrits dels Pares que sn totalment ortodoxes. LEsglsia decideix el
Cnon seguint les raons: de ls litrgic textos que eren emprats en la litrgia-, ortodxia,
les Esglsies hi veuen reflectides la seva fe.
4 Indica el carcter perfectiu que t lencarnaci en tant que s on es materialitza la

possibilitat de salvaci de lhome.
98
Amb aquest ttol volem dir que a partir de la manifestaci histrica de Du

podem intuir les procedncies internes de Du en si mateix. Podem veure
que en Du hi ha una fecunditat interna. Perqu Du s Pare, Fill i ES.
Histricament hi ha un model ms Occidental i un model ms Oriental.
- LOriental ha seguit ms de prop la revelaci. Un Du que ha enviat el
Pare i el Fill i que sn consubstancials amb el Pare. A travs de la
manifestaci histrica de Du que s pro nobis, per a la nostra
salvaci. Aquest Fill i ES que sens han manifestat en la histria sn
consubstancials al Pare.
-
El model occidental parteix de la fe en nic Du. I aleshores hem de

parlar de les tres persones divines sense trencar la unitat (que ho
tenim per fe). A Agust li preocupa mostrar que hi ha un sol Du. El
tractament del misteri de Du sense deixar de banda les dades
bbliques el tema del misteri de Du s molt ms especulatiu, s
pregunta ms de com pot ser. Es perd la dimensi soteriolgica. El
problema s que a Occident ens hem preocupat ms per entendrel.
Mentre que Orient shan limitat a manifestar lafirmaci de fe.
Occident sha centrat ms en la doctrina, mentre que Orient sha
centrat en el tema de la confessi de fe que ens ve per la revelaci.
10.1.- Les missions divines, la clau per explicar el misteri

de la Trinitat
10.1.1.- La Trinitat econmica com a punt de partena
En la seva obra De Trinitate va trigar ms de 18 anys en acabar-lo. Li va
costar molt descriure. Entre el 400 fins al 418 i acaba amb una pregria
solmne.
99
En el 118 veiem quina s la preocupaci que porta a Sant Agust a fer la

seva obrar: mostrar com la Trinitat s un sol Du. Ser un voler mostrar com
les tres persones sn un sol Du. Inaugura un tractament doctrinal que ser
seguit per lEscolstica.
Aix s el que el preocupa. El plantejament no s que Du sens ha
manifestat en la histria. Sin que el plantejament s ms intellectual i
especulatiu. De fet mai oblidaran les dades bbliques. Malgrat que Sant
Agust t aquest plantejament inicial en el De Trinitate, comena parlant de
les missions divines.
El De Trinitate sn 15 llibres. Lesquema del De Trinitate:

1.
2.
3.
4.
Les missions del Fill i de lEsperit Sant (Llibres 1 a 4)

Les relacions interpersonals en Du (Llibre 5)
Les persones en la unitat de Du (llibres 6 i 7)
La imatge o analogia trinitria (llibres 8 a 15)
En canvi lesquema de Sant Toms a la Summa Teolgica:

1. Tractat de Du U -la unitat de Du- (I Part; qesti 2 a la 26). Sant
Toms tracta lEssncia divina, t una carcter ms filosfic (tot i que
t cites bbliques).
2. Tractat de Trinitat (I Part; qesti 27 a la 43).
a. Les processions divines (q. 27)
b. Les relacions de les persones divines) (q. 28)
c. Les persones divines (q. 29-42)
d. Les missions divines (q. 43)
3. La creaci en general (q. 44-49)
Veiem com Sant Toms segueix un altres esquema. Primer parla de qui i
com s Du i desprs ens parla de com ha actuat Du. El tema de les
missions divines ja no s la base bblica a partir de la qual hom sintrodueix
en el misteri de Du (com s feia Sant Agust en els seus primers 4 llibres). El
manual de Belloso segueix aquest esquema tomista, mentre que Ladaria
segueix un altre esquema.
10.1.2.- La missi5 del Fill i de lEsperit Sant equival a fer-se
visible
Esser enviat (missi) s el mateix que fer-se visible. s doncs un nou tipus
de presncia de Du. s un fer-se visible en relaci amb nosaltres, perqu
sestableix una nova relaci entre la criatura i Du. I per tant les missions
5 Missi en el seu sentit genu denviat.
100
divines inclouen epifanies en el temps. La manifestaci en el temps

constitueix un nou mode de presncia de les persones divines. Ja que es
pregunta com pot ser enviat el Fill a un lloc on ja hi era? Fill i ES sn duna
forma visible all on ja hi eren duna forma invisible. Desprs S. Agust
tindr una mica de problema amb lES ja que no es fa visible com en el cas
de JC on linvisible es fa present en la carn de JC. Per lES posar tot lmfasi
de les manifestacions que tenen lloc en el dia de Pentecosta (Ac 2). Les
missions divines sn dues Fill i ES, que totes dues apareixen com enviats del
Pare al NT.
LEsglsia s la misteriosa extensi de la Santssima Trinitat en el

temps, diu H. de Lubac. LEsglsia ha de ser sagrament de Crist i
sagrament de lES. El lligam Trinitat Esglsia est en aquest punt. El
captol primer de LG el dedica a la fonamentaci Trinitria de lEsglsia.
Quan el Concili Vatic II parla de lEsglsia i de la seva missi comena
parlant de les missions divines. I desprs lEsglsia sinsereix en aquestes
missions.
El misteri de lEsglsia s aquest lligam amb les missions del Fill i de lES. El
subjecte histric del misteri de lEsglsia s el Poble de Du en tant que
continuador de les missions del Fill i de lES. No podem oblidar que a la LG hi
ha un captol primer dedicat a la Trinitat parlant de les seves missions
divines.
Fins i tot el CV II quan parla de lateisme contemporani (GS 21) afirma que el
remei contra lateisme s fer present i gaireb visibles Du Pare i el Fill
encarnat, renovant-se i purificant-se contnuament sota el guiatge de lES.
10.1.3.- Les missions divines permeten distingir les distintes
persones
Com distingim que Du es Pare, Fill i ES? Ho fem a partir dobservar les
missions divines en la histria. En la q. 43 Sant Tomes diu que ens mostren
la relaci de lenviat (Fill i ES) respecte del qui lenvia. El mode de donar-se
del P, F i ES en la revelaci per la nostra salvaci mostra el mode desser de
cada persona.
1. Aix mostra que al menys es pot fer una distinci entre el qui envia i
el qui s enviat. El Pare envia i no s enviat. El Pare no pot ser enviat
perqu no procedeix de cap altre, dir Sant Agust.
2. El Fill envia (lES) i s enviat (pel Pare).
3. LES s enviat i no envia.
101
Les tres maneres distintes de comunicar-se Du a nosaltres com a P, F i ES,

mostren les tres maneres de mostrar-se Du en si mateix. Du quan es
manifesta externament ha de ser com s Ell en s mateix. Aquesta distinci
en la seva acci ad extra ha de caracteritzar tamb la situaci ad intra de
Du. Du es Pare, Fill i ES amb dues missions (Fill i ES) i aquestes missions
ens fan descobrir que Du s Pare, Fill i ES. Tot aix ho descobrim en la
mesura de la nostra intelligncia a partir de les missions, a partir de lacci
en la histria del Fill i de lES. A travs de les missions divines en la histria
trobem les distincions en Du.
El punt de partena, seguint Sant Agust, ser el de distingir les persones
per la seva missi. El nostre coneixement parteix daquesta fet de la
revelaci. Lelement fonamental de la distinci sn les missions divines: el
Fill ha estat enviat a fer una missi i desprs lES ha estat enviat a continuar
la missi de salvaci perqu nosaltres tinguem la participaci en la vida de
Du-.
El text de Gal 4,4-7 ens aclareix:
Gl 4:4-7 Per quan va arribar la plenitud del temps, Du envi el seu Fill (a una misio), nascut d'una
dona, nascut sota la Llei, (5) perqu rescats els qui vivem sota la Llei i rebssim la condici de fills
(aquesta s la missi). (6) I la prova que som fills s que Du ha enviat als nostres cors l'Esperit del
seu Fill (com a continuadors de la missi de Jess), que crida: [Abba], Pare! (ens fa viure la
vida del fill, la vida de Jess) (7) Per tant, ja no sou esclaus, sin fills, i si sou fills, tamb sou hereus,
per obra de Du.
En aquestes missions veiem que Du s Pare, Fill i ES. LES ens fa adonarnos de la condici de fills, que Du s Pare, ens porta cap de nou cap al Pare
de la m i per la intercessi de Crist. Ens diu que Du s amor perqu sens
ha donat i enviat i vol que participem de la vida de Du.
10.2.- Les procedncies o processions divines: La

generaci del Fill i lespiraci de lEsperit Sant
Les missions divines que acabem de contemplar ens porten a la qesti de
com s Du en Ell mateix. s a dir ens porta al tema de la generaci del Fill i
de la procedncia de lES. A Occident parlem de les processions divines (del
Fill i de lES). En canvi a Orient es parla de generaci per referir-se al Fill i de
procedncia per a referir-se a lES.
El terme genric de processi dna ra a la diferenciaci entre el Pare,
duna banda, i Fill i ES que procedeixen del Pare. Tant Sant Agust com Sant
Toms afirmen que Du en s mateix s vida. Sant Toms si det
102
especialment. Du en si mateix s vida, s una substncia espiritual,

dinmica, viva, transparent.
No totes les accions divines tenen efecte en lexterior sin que tamb poden
tenir en el seu exterior. Ni Arri ni Sabeli van acceptar que en Du hi hagus
vida interior. Per ells Du no tenia fecunditat interna, es a dir, negaven la
vida divina ad intra, sin que la manifestaci de Du noms era ad extra.
Per Sant Toms considera que Du en si mateix ja t en s plenitud de vida.
Du no t necessitat de la creaci, ja que en s mateix ja tenia plenitud de
vida.
Aquest no s el Du de la nostra fe. Recapitulant:
-
Hem parlat de la generaci del Fill. Aquest concepte el tenim per

primera vegada per Sant Just. Shan fundat en lanalogia de la
paraula pronunciada per lhome. El Fill s el Fill i el Verb. El fet que el
Fill sigui Verb, sigui la Paraula, dna peu a aquesta comparana.
A partir daquesta idea bsica hem vist com els Pares van aprofundint
amb aquells problemes que tenen abans de Nicea. Es vol afirmar
labsoluta llibertat del Pare.
Orgenes dir que s una generaci eterna, continua i perpetua. El Fill
est essent sempre engendrat per mitja de lacci engendradora del
Pare.
La processi del Fill sanomena tamb aspiratio, ja que el terme
esperit va associat a lal, el buff, etc. LES sexpressava amb una
major vaguetat. I ms aviat s diu el que no s. No es tracta de
creaci ni de generaci, s el tercer, procedeix mediatament daquell
que procedeix del primer.
Hem arribat fins aqu, ara farem un pas ms. La teologia occidental obre un
cam daprofundiment. En canvi loriental es quedar ms amb la teologia
dels Pares Capadocis. A Occident la teologia ha intentat dir quelcom ms, ha
fet una doctrina que no s vinculant. La comena Sant Agust i ser
desenvolupada sobre tot per Sant Toms i, entremig, tenim a Ricard de Sant
Victor que sen va per un altre cam.
10.2.1.- Les procedncies (processions) divines i lanalogia de la
ment humana
A partir de lhome podem dir quelcom de Du? Aquesta s lespeculaci que
comena Sant Agust. Ho seguir Sant Toms.
103
10.2.1.1- Lespeculaci obrada per sant Agust (a.354-430): anlisi

psico-lgica aplicable a la Trinitat
Es tracta duna anlisi psicolgica de lnima humana, contempla lnima
humana. No s simplement mirem lhome i direm quelcom de Du. Lhome
ha estat creat a imatge i semblana de Du, s el punt dinflexi s que
lhome ha estat creat a la seva imatge i semblana. Sant Agust satreveix a
fer aquesta analogia perqu lhome ha estat creat a imatge i semblana de
Du. Donat que Du diu Fem lhome .... .
Dit aix, a continuaci Sant Agust diu que en lesperit o en lnima humana
podem veure diverses triades psicolgiques. Afirma que s una analogia
molt desigual, per malgrat tot no podem quedar callats, sin que hem
dentrar en el misteri.
a) En lnima humana tenim una ment que t un coneixement i que fa
que estimi all que coneix. Per tant hi ha: Ment, coneixement i
amor. (Llibre IX)
b) O b podem dir que en lnima humana hi ha una memria, una
intelligncia i una voluntat. (Llibre X)
c) Lhome s un esser que implica un saber i un voler: Esser, saber i
voler (Confessions Llibre 13).
Aquestes trades sn imatges del Du Trinitat, unes imatges molt desiguals.
Sant Agust agafa el millor de lhome, la seva nima que s imatge de Du. I
el Fill com a Logos es relaciona amb lenteniment o el coneixement. En el
coneixement de les coses tenim un verb dins nostre, dient la paraula
engendrem. Tenim una paraula dins nostra. La nostra ment fa que tinguem
un coneixement de les coses. Pel fet de tenir intelligncia engendrem una
paraula dins nostre encara que no la diguem. I quan la pronunciem dins
nostre no se separa de nosaltres. Aquesta paraula continua en nosaltres.
Analgicament Du engendra el seu Verb sense que separi dEll. Aquest
Verb per tant s igual al Pare. s un llenguatge totalment especulatiu, hem
deixat de banda la revelaci i entrem en lespeculaci a partir de la creaci.
Ho fonamenta en el fet que lhome ha estat creat a imatge de Du.
I daltra banda la ment humana noms coneixent-se pot estimar-se. Quan
hom reflexiona una cosa, que t un verb o discurs dins teu i que tens ganes
dexpressar-lo, en el fons estimes all que tu tens en tu mateix, estimes
aquell discurs. Daqu que lES es posi en la voluntat, lamor, el voler.
All que hom coneix, el verb que tens dins teu quan penses quelcom que
val la pena estimes all que penses i vols compartir-ho-. Aquest verb implica
un amor, s un verb coherent que va dacord amb el teu esser, aquest verb
s el principi de lestima.
Lnima es coneix i aquest coneixement implica amor. Ell vol mostrar com
un sol Du s Pare, Fill i ES. Veu com en la unitat de lnima hi ha aquestes 3
104
realitats, hi ha entre elles una unitat i daquest coneixement en brolla

lamor.
Diu que no som 3 nimes, sin que hi ha una sola nima en la que est
aquesta trada. Hi ha una sola substncia on les tres estan en relaci (com
els Capadocis). Un t memria, intelligncia i voluntat. Ell entn nima com
el concepte que tenim avui de persona (que engloba cos i nima). Per tant
quan parla dnima es refereix a la globalitat de la persona.
Aix no noms surt en el De Trinitate, sin que tamb ho afirma a la seva
obra de Les Confessions:
Lhome s lesser que s, que sap i que vol. Jo no sc 3. Vol afirmar la unitat.
Est en tot moment fent la transposici de lhome amb Du (Trinitat).
Constantment diu que en tot cas s una analogia imperfecta. Du s el
totalment altre. Acaba sempre fent teologia apoftica, per prefereix no
quedar callat. Dins la unitat (de substncia) expressa la Trinitat, la relaci
105
entre els tres principis. Aix marca poca a Occident. Sant Agust penetra el
misteri amb lanalogia.
10.2.1.2.- Sant Toms dAquino (a.1225-1274: Les procedncies
segons lacci intellectual
Sant Toms empalma amb el pensament de Sant Agust. Sant Toms
examina lacci de lintellecte: detecta els actes de comprendre, entendre i
estimar. Lacci dentendres dun mateix compren els actes dentendre
(comprendre) i estimar. I quan et comprens brolla lamor, quan et comprens
arribes a un cert grau de felicitat.
Lenteniment de lhome, la seva acci dentendre, permaneix en el mateix

que entn. s una autntica processi intellectual. Lacci divina en Ell
mateix, la ms perfecta, lentendre i estimar que dna lloc al Verb i lEsperit,
es manifesta en lhome en la seva imatge i semblana en lhome.
La processi del Verb sanomena generaci perqu es fa a la manera
duna acci intellectual, hi ha una semblana entre lintellecte i la realitat
que entn lintellecte. Esser i entendre en Du s el mateix. Donat que Du
es vida, per aquest motiu hi ha acci. Per que Du s vida hi ha Fill. Perqu
hi ha acci dentendre hi ha Verb. En lengendrament del Verb hi ha
semblana en el qui engendra i lengendrat.
Hi ha encara una processi que brolla de lestimar, que uneix la ment amb
el Verb. Quan lEsser genera el Verb daqu en brolla lamor, la voluntat. La
segona processi que s lES s el lla que uneix la ment amb el Verb. El lla
que uneix la ment i el Verb (la paraula) s lamor (lEsperit). Aquesta s la
processi que brolla de lestima. Sant Toms agafa aquesta analogia, a
partir dentendres a un mateix explica la presncia de dues processions: la
106
ment que genera la paraula (ra de generaci, semblana entre lengendrat

i el qui engendra); de la uni entre la ment i la paraula sesdev lamor, per
tant aquesta segona processi no s engendrada.
Estem en lanalogia total, llenguatge de lanalogia. Estem en un llenguatge
especulatiu per entendre el misteri de lU i Tri. Sant Agust emprava les
triades psicolgiques. Sant Toms parteix de la manera dentendres lhome.
Si lhome s criatura de Du, aquesta criatura pot revelar a Du. I per tant
Sant Toms agafa all ms significatiu i propi de lhome que s la capacitat
dentendres a un mateix.
I veu que lhome pensa, la ment humana (encara que no ho pronunci)
genera un verb una paraula-. De la mateixa manera que lhome genera un
verb una paraula- ho podem aplicar per analogia a Du. Sant Toms diu
que aquesta acci de pensar t ordre de generaci. Un cop sorgeix aquesta
paraula, la ment estima aquesta parula, hi ha la voluntat danar aquesta
paraula. Lamor sorgeix quan la ment pensa, quan la ment genera la
paraula. La generaci de la paraula implica lamor, la voluntat. Per aqu no
t ordre de generaci, sin que la processi de lamor s el fruit de la
generaci de la paraula. I tot aix partint de considerar el millor de lhome
donat que lhome ha estat creat a imatge i semblana de Du, i per tant es
considera el discurs interior de lhome en el procs dentendres. La segona
processi s el lla damor que uneix la ment amb la paraula.
(168) En la naturalesa intellectual tenim lenteniment i la voluntat. La ment

genera un enteniment (un verb, una paraula) i la voluntat seria lamor (el
lla cap all que has generat). La ment que genera un discurs immanent (no
pronunciat, en s mateix) i desprs lamor i atracci que genera aquest
discurs en el teu cor. Juntament amb la processi del verb hi ha una altra
processi que s lamor. Sant Toms no surt de lmbit de limmanent, s un
discurs ad intra, no entr en lmbit ad extra de la verbalitzaci i la
pronuncia daquesta paraula (que seria la creaci i lencarnaci).
(170) Per lamor no procedeix per generaci com s el cas de la paraula.
Lamor s el lla que embolcalla la ment amb la paraula. Lacci prpia i
immanent de lhome per Sant Toms s lintent de comprendres i conixerse a un mateix, vas generant un discurs intern, per es tant persona teu que
no lexternalitzes i a mesura que et vas coneixent ho vas estimant. A
107
mesura que et coneixes ms pot estimar-te ms. Per estimar cal conixer.
Lamor no t ra de generaci, s la uni, la conseqncia, lefecte.
10.2.2.- Ricard de Sant Vctor (+ a. 1173): La pluralitat en Du i

lanalogia de lamor interpersonal
s anterior a Sant Toms. Sant Victor s un monestir del s. XII que seguint la
regla de Sant Agust incorpora leducaci continua al monestir. Sost que el
ms important s primer conixer-se a un mateix. Segons el Papa Benet XVI
s un dels llibres ms importants de la cristiandat.
El concepte de persona. No li acaba de convncer el concepte de

persona proposat per Boeci.
Linteressa demostra la pluralitat en la unitat. El Du U i Tri s un
misteri que noms es pot copsar plenament per la contemplaci a qui
Du li doni.
El primer que fa s crear un no nou concepte de persona.
La seva visi trinitria est fonamentada en lanalogia de lamor
interpersonal. Seguint a Sant Agust agafa com a punt de partida a
lhome, per no de forma individual, sin en tant que inserit en una
comunitat.
Donat que Du s Amor, la nica substancia divina implica oblaci,
donaci i intercanvi etern damor. No permet exclusivismes i
tancaments, cal una tercera persona (ES). Du s la perfecci de
lamor: consorci damor. La perfecci de lamor necessita dalg que
sigui digne de Du, igual i de la mateixa categoria de Du (el Fill). La
relaci es perfecta quan no es tanca, quan hi ha un estimat com
(lES).
Du s un consorci damor. Lamor perfecta cadascuna de les
persones en la seva caracterstica.
Ricard de Sant Victor no fa una anlisi psicolgica com Sant Agust o una
introspecci del procs de coneixement, sin que mira a Du com amor. Ell
no es planteja el tema de les processions. Ell vol fer un tractat de teologia
espiritual. s una contemplaci del misteri de Du. Contemplem lamor de
Du i aquest ha de ser el mirall de lamor de Du que han de tenir els
108
cristians i lEsglsia. Contemplar i aprofundir el concepte de Du es Amor.

Sant Agust ja insinua aquest tema en el text 131:
El que fan aquests autors s aplicar lanalogia per mirar dexplicar aspectes
de Du a partir de realitats fonamentals humanes; en tant que lhome s
creat a imatge i semblana de Du.
Ricard de Sant Victor va fent passos:
1. El punt de partena s que Du s Amor, el B suprem. La seva
perspectiva s la Caritat, lamor perfecte.
2. Per tal que hi hagi Caritat hi ha dhaver pluralitat de persones al s de
Du. Perqu lamor pugui esser caritat cal que tendeixi vers laltre.
3. Per tal que lamor de Du sigui suprem hi ha dhaver qui sigui digne
dEll, de rebre tota la seva caritat, comprendrel i retornar-lo.
4. Aquestes persones siguin iguales, coeternes, sempre dins la unitat de

la substncia. Altrament ens trobarem que no hi ha un sol Du.
Aquesta pluralitat de persones (condici necessria per a la plenitud
de lamor) demana que siguin coeternes en la unitat de Du, ja que
altrament estarem predicant un tritesme.
El concepte de persona per ell no s substncia individual de

naturalesa racional, sin que per ell s la subsistncia indicant ms
laspecte relacional en Du. Persona ms que ser una substncia ho
109
s en el sentit de que s subsistncia en lEsser, en la substncia de

Du.
5. La caritat perfecta demana un consortium societatis. Exigeix una
pluralitat. Dos amants necessiten un condilecte. La consumaci de la
caritat demana la trinitat de les persones. Tant sols amb dues
persones no hi hauria qui comuniques les delcies de la caritat, cal
que hi hagi un tercer que sigui estimat.
Amb lexistncia duna tercera persona sarriba a lamor solidari. La

perfecci de la caritat exigeix que siguin ms de dos.
6. Ricard arriba al punt de la necessitat duna tercera persona. Per
encara queda una pregunta: Per qu han de ser noms 3? No podrien
ser 4, o 20? Ricard diu que noms hi ha tres formes possibles damor
que expliquen lexistncia de 3 persones en la divinitat (ad intra).
Lamor purament gratut que s el Pare, la plenitud de lamor
purament degut (ES) o b la combinaci de tots dos, en part degut i
en part gratut (el Fill).
Si hi hagus en Du ms persones que donessin i rebessin, es donaria

una confusi. Si hi hagus ms de tres no hi hauria una identificaci
de cada persona divina amb una forma damor. Cada persona
sidentifica amb el seu amor.
El Pare dna (causa, principi) amor gratutament al Fill i a lES (amor
purament gratut). El Fill rep amor del Pare i dna amor a lES i
retorna amor al Pare (combinaci de dos amors). I lES rep amor del
Fill i del Pare i retorna lamor al Fill i al Pare (plenitud de lamor degut).
Du s amor, mentre que nosaltres tenim amor.
110
Nosaltres els homes serien amor plenament degut en la mesura en

qu ens anem divinitzem participem ms daquesta amor div. Com
ms ens divinitzem mes pouarem i assaborirem daquest amor.
No s que siguin amors diferents, sin que tenen propietats diferents,
per s lamor suprem. El nombre de les propietats estableix el
nombre de les persones.
El llibre de Ricard de Sant Victor ha retornat la seva vigncia per subratllar
la figura del Du amor (tot i ser molt ms simple al no entrar en el tema de
les processions).
La via de Toms s ms especulativa. Per ens exposa amb ms profunditat
el misteri i, per tant, t una riquesa teolgica ms profunda que la de
Ricard. Lo bonic de Ricard s que diu que cada persona sidentifica amb el
seu amor. Noms de Du podem dir que S lAmor. Mentre nosaltres el
mxim que podem fer s afirmar que tenim amor.
A Occident hem fet una teologia ms especulativa amb les lnies AgustinoTomista o b la Ricardiana. Aquestes dues lnies especulatives no les trobem
a orient, que sha mantingut molt ms apoftic. Orient en teologia trinitria
sha quedat amb laportaci del Concili de Constantinoble i laportaci dels
Pares Capadocis, les dades sn aquestes i el misteri de Du s inescrutable.
Per exemple Sant Joan Damasc (s. VII i VIII) diu:
111
En canvi Sant Toms fa un intent dexplicaci aplicant la analogia malgrat

lenorme distncia entre Du i lhome. I per tant podem parla de la
generaci del Fill i de la processi de lES.
10.2.3.- Conclusi
CAPTOL XI: Les relacions divines i la problemtica

referent a la procedncia de lEsperit Sant
11.1.- El que s absolut i el que s relatiu segons sant
Agust
11.2.- Les relacions en Du segons sant Toms
11.3.- Valoraci del concepte de relaci en Du
11.4.- La procedncia de lEsperit Sant i la problemtica
sobre el Filioque
11.4.1.- La processi de lEsperit Sant en la tradici oriental i
occidental
4.2 El Filioque en els smbols de fe i en el Magisteri de lEsglsia dOccident. Problemtica suscitada amb Orient
1.3 La qesti del Filioque en els moments actuals
CAPTOL XII: Les persones divines
1. Algunes precisions terminolgiques prvies
2. La noci de persona a sant Agust
3. La definici de persona segons Boeci (ca. 470/480-524) i la correcci
de Ricard de Sant Vctor
4. Sant Toms dAquino o la persona com a relaci subsistent
5. Diversos conceptes trinitaris
1.1 Nocions, propietats i apropiacions
1.2 La inhabitaci mtua de les persones divines
2. La problemtica moderna del concepte de persona aplicat a Du
2.1 Lestat de la qesti a partir de Descartes (a.1596-1650)
2.2 Les propostes alternatives al terme persona: K. Barth (a.18861968) i K. Rahner (a.1904-1984)
2.3 Resposta a lalternativa proposada: Autoconscincia i alteritat en
les persones divines
112
CAPTOL XIII: Caracterstiques prpies del Pare, el Fill i lEsperit Sant en la unitat
de lessncia divina
1. El Pare
1.1 El Pare, origen sense principi
1.2 El Pare, principi del Fill i de lEsperit Sant
2. El Fill
2.1 El Fill, la resposta perfecta a lamor del Pare
2.2 El Fill com a Logos i imatge de Du
3. LEsperit Sant
3.1 LEsperit Sant com a Do
3.2 LEsperit Sant com a Do en la vida eclesial
3.3 LEsperit Sant com Amor del Pare i del Fill
3.3.1
LEsperit Sant com amor en la Tradici
3.3.2
LEsperit Sant com amor en el Magisteri i la teologia
actuals.
4. La unitat de lessncia divina
CAPTOL XIV: La Trinitat i el seu amors designi creador i salvador
1.
2.
3.
4.
5.
La peculiaritat cristiana de la noci de Du i la creaci ex amore

La creaci, obra de la Santa Trinitat
La creaci com a primer moment de la knosi divina
La creaci en el marc de la histria de la salvaci de la santa Trinitat
El coneixement natural de Du a partir de la creaci
5.1 Alguns passatges de lAntic i del Nou Testament
5.2 La declaraci de la Constituci Dei Filius del Vatic I
5.3 Laportaci del Vatic II i de la Comissi Teolgica Internacional
Captol XV: Les propietats o atributs divins i el problema del mal

1.
2.
3.
4.
Els atributs o propietats divines a lAntic i en el Nou Testament

Els atributs divins en la tradici de lEsglsia
Alguns problemes en relaci a la immutabilitat i impassibilitat divines
Lenigma del mal i lexistncia de Du
Captol XVI: Laccs de lhome a Du a partir de la modernitat

1. Del concepte de Du com a idea humana a la negaci de Du en
nom de lhome
2. Una poca marcada per lempirisme
3. El fenmen del laicisme i la reivindicaci duna lacitat positiva
CLOENDA
Un retorn a la Revelaci del Du de Jesucrist
Tema 11: Les relacions divines i la problemtica

referent a la procedncia de lEsperit Sant.
113
Tema 12: Les persones divines.
Tema 13: Caracterstiques prpies del Pare, Fill i

Esperit Sant en la unitat de lessncia divina.
Tema 14: Lamors designi creador i salvador de la

Trinitat i el coneixement natural de Du a partir de
les coses creades.
Tema 15: Les propietats o atributs divins i el

problema del mal.
Tema 16: Laccs de lhome a Du a partir de la

modernitat.
CLOENDA: Un retorn a la revelaci del Du de

Jesucrist.
Fra Felipe: Vives El Du tal com s dna a conixer
El rastre de Du parla del rostre de Du. El rastre ens porta al rostre.

Tenim experincia de Du a partir del rastre. No podem arribar
directament al rostre de Du, sin nomes pel rastre de Du. El rostre de
Du s inabastable, per si que podem fer experincia del rastre. JC ser
el precisament el rostre de Du, aquest Du t rostre quan arriba
lencarnaci en JC.
El poble dIsrael ha conegut Du pel que havia fet i no pel concepte.
La revelaci de Du al seu Poble ho fa en forma de promesa.
Nosaltres som lobjecte en la ment de Du. I no pas Du en la nostra
ment.
La Passi de Du s lhome.
s un Du que parla amb els homes, que s capa de relacionar-se. Un
Du que estima, que sirrita, que es penedeix. Lhome surt privilegiat de
la lluita amb Du.
114
J.L. Navarro : Resum dun article de F. J. Schierse sobre la Revelaci

de la Trinitat en el NT
Aquest article es troba a un volum de Misterium Salutis.
1. Les veritats de fe shan dancorar en la revelaci.
2. LEsglesia a lhora de definir el dogma ho ha de fer a partir de la
Sagrada Escriptura.
3. El Du que anuncia Jess s: el Du que cerca a lhome perdut, el Pare
de Jess.
4. Jess ha estat ungit per lES en vistes a la seva missi.
5. Apropar-nos al dogma de la trinitat a travs de JC, a travs de la seva
predicaci. Explcitament no surt, per implcitament es desprn de
molts textos.
6. El dogma de la trinitat primer s viscut i desprs s explicitat i formulat
dogmticament. Aix s una garantia de la seva veracitat. Tot aix es
viscut en la primitiva Esglsia en pacfica convivncia. I progressivament
hi haur la necessitat daprofundir-ho, davant sobretot les impugnacions
dels pagans. Tenim els 3 textos el punt darribada de tota la reflexi
teolgica de la primitiva comunitat amb Mt que demana que bategem
en el nom del Pare, Fill i ES. En la primitiva Esglsia es viscut i desprs
ser reformulat dogmticament i magisterialment davant loposici dels
apologetes.
Andres J. Ramrez. La Trinidad a la Sagrada Famlia

A partir del llibre de Mn Armand Puig.
Les claus de Lectura sn el Credo i la figura de JC com a centre.
Element geomtric. Afirma que tot surt de la parbola hiperblica i s un
signe de lES.
Proposa uns itineraris:
a) Via Humanitatis: de labside a la glria.
En la faana de la glria est escrit el credo. Al portic trobem els 6
dies de la creaci, a Adam i Eva sotmesos pel pecats i redimits per JC.
Gaudi t la idea del que est fora est dins.
A labside trobem que el Pare est a la cspide, lES al lampadari, i JC
a laltar.
b) Via Christi: del naixement a la passi.
La Sagrada famlia s una representaci de la Jerusalem celestial.
Comencem amb el seu naixement i camina per la vida del mn fins a
la seva exaltaci a la creu, ascensi al cel i finalment lefusi de lES.
No expliquen la seva pblica i segons Puig aix no es dna ja que no
sexplica al credo que s el punt de referncia per Gaud.
Les faanes estan dividides en tres parts: esperana, fe i caritat.
Maria esta sobre un vas de tres pics: Maria mare del Fill, filla del Pare i
esposa de lES.
115
Larbre de la vida culmina en amb tres smbols trinitaris: la creu (Fill)

uns ferros que la creuen (i que simbolitzen els braos del Pare) i a
sobre un colom blanc que simbolitza lES.
A cada torre de les 12 (una per apstol) i cada una delles trobem una
referncia a Sanctus, Sanctus, Sanctus. Color groc pel pare, vermell
pel Fill i taronja per lES.
Ossos i tendons estirats al mxim. JC al morir a la creu ha complert la
promesa i assegurat la vida per sempre als homes.
Els animals miren cap abaix perqu no poden amb la llum de la
divinitat.
c) Via Eclessia. Cam circular que passa pels diferents sagraments i
estadis de la vida. La nau central comena amb baptisme, perd..... Al
creure trobem una cupula on es troba el tro de Du i on es troba
assegut el Fill (segons Apocalipsi). El Trono de du, les 4 bsties que
sn els 4 evangelistes, els 24 ancians que sn les finestres i llums que
es veuen.
116

Apunts de Classe de Misteri de Déu

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Apunts de Classe de Misteri de Déu

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

MISTERI DE DU

Assumeix que tenim la Bblia, el CEC i els documents del CV II. Hi ha

El professor recomana dos manuals: el de ROVIRA BELLOSO (una mica

Treball sobre un dels temes proposats pel professor i que es

Un treball individual sobre un captol del programa. Consisteix en fer

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

La necesidad del conocimiento de Dios fundada en la revelacin se basa en

1.1. Parlar de Du des del ms profund del misteri de

misteri, es pregunta sobre el que hi ha al darrera, es deixa sorprendre pel

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

Afirmar Du no implica negar lhome i el mn, sin afirmar que lhome i el

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

La posta del sol s al dia, com la vellesa es correspon a la vida.

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

Barth no ha acabat dentendre el tema de lanalogia en el camp catlic. La

1.2. La Revelaci de la Paraula divina acollida en la fe,

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

1.3. Carcter eminentment teolgic del tractat sobre

1.4. Originalitat de la noci cristiana de Du

1.5. La inapetncia per laspecte trinitari de Du

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

noms des de la ra. Per amb la ra no arribarem al misteri de la trinitat ja

1.6. La unitat de Trinitat immanent i trinitat econmica

manera de veure les coses no sextreu dun determinat text de lEscriptura

214 de la Comissi teolgica. Es doncs molt correcte laxioma

1.6.3. Dificultats per a una acceptaci total de laxioma ranheri

el seu designi inescrutable Du decideix encarnar-se. LEncarnaci afecta

Consecuentemente hay que evitar toda separacin entre la cristologa y la

de las personas, de la generacin del Verbo y de la procesin del ES, etc.

PRIMERA PART: LA REVELACI DE LA TRINITAT EN

Tema 2: La preparaci de la revelaci de la Trinitat a

2.1.- La revelaci del nom de Du a Moiss

2.2.- Figures mitjanceres de la presncia de Du a lAntic

Apareix a lAT un munt de vegades. Com el que ajuda i guia Israel en la

I Prov 9,1-2, on trobem una acci de la saviesa:

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

i fins ha parat la taula

Al Snode de Bisbes sobre la Paraula de Du es parla de les 4 columnes de

2.3.- El coneixement de Du en els profetes

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

2.4.- Du en el llibre dels Salms

Entre els atributs per subratllar la transcendncia de Du: gran , nic,

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

sobir, el qui fa meravelles, el qui cavalca els cels, el fiador, el sever,

El tema de Du en el llibre dels Salms:

Tema 3: Jess ens revela el Pare.

3.1.- Les crtiques a la paternitat de Du

En el seu llibre El malestar de la cultura on fa referencia a que la

3.2.- Du com a pare en la histria de les religions

3.3.- Du com a Pare a lAntic Testament

pocs textos dinvocaci de lAT no s una pregria, s un vocatiu. LAT no

3.4.- Du Pare en el Nou Testament

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

6,6). A Mt 6, 8.14.15.18. Quan pregueu dieu Pare Nostre. Mt 23,9: de

Apunts de Misteri de Du Mn Joan Planella 2011/12

Sant Pau: diu que de Du Pare ve la iniciativa de la creaci (1Co 8,6),

Amb tota aquesta documentaci no s estrany que la generaci apostlica

el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. La confiana en Du que

Jn 20,17. s el moment immediatament desprs de la resurrecci.

Oposa la filiaci adoptiva nostra amb la filiaci natural de Jess. No

referncia als germans. Aix sha dinterpretar que segons Joan s a

Tema 4: Jess es revela com a Fill.

4.1. Lexpressi Fill de Du a lAntic Testament

Es fa referncia a una filiaci adoptiva de tot el poble: