Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
Gal·la Aguinaliu, Júlia Alonso, Anna Arumí, Isabel González i María Poza
ÍNDEX:
2
NARCOTRÀFIC
Medellín es coneix com “la Caserna de la Cocaïna”, ja que sobretot en els anys
noranta, aquesta ciutat llatinoamericana va ser escenari de molts crims i de moltes
guerres causades pel narcotràfic.
Des de llavors, Medellín és una ciutat insegura per a la gent que hi viu, sobretot en els
barris populars (els barris pobres) i la delinqüència ha anat en augment juntament amb
les bandes.
La majoria de la població recolza aquest pla per a la pau per que tenen por i se senten
insegurs.
VIOLÈNCIA
A principis dels 90 es va iniciar una disputa per territoris en els barris populars, entre
grups delinqüents i milicians. Aquesta situació, juntament amb el narcotràfic, va dur
que en 1991 i 1992 es registrés la major taxa d'homicidis en la ciutat: 444 per cada
100.000 habitants.
3
tampoc les bandes i molt menys les milícies, va sorgir una nova generació armada,
dedicada a fer altres treballs i dirigida per sicaris professionals.
Si bé avui Medellín conta amb una inusitada proliferació de bandes i altre tipus de
grups armats en l'escenari urbà, com les autodefenses i les noves milícies de les Farc i
el Eln, cal tenir en compte que la dinàmica i les característiques que emmarquen a
aquestes agrupacions, no es corresponen, en la seva essència, amb la naturalesa dels
grups protagonistes de la violència en els anys 80, quan el narcotràfic va tenir en ells
una singular influència i quan les confrontacions entre diferents bandes de la ciutat es
trobaven en un període de pujada.
Pablo va deixar a molta gent armada, que es va agrupar en bandes poderoses que no
es van resignar a deixar la vida dels diners fàcils que en els 80, i fins a meitats dels 90,
proporcionava el narcotràfic. D'aquest grup fan part més de 200 bandes, però ara el
cap, o els caps, són altres"
Les antigues bandes(Els Priscos, El Vell, Els Capuchos, La Ramada, La Quica, Els
Mecatos, La 91, El Boig Uribe, Els Nans, Els Magnífics o Els Nachos) van ser desplaçats
per altres grups armats. Van ser reemplaçades per noves .
Medellín va tenir l’estadística més alta d’homicidis al 1991 com a conseqüència del
narcotràfic. La ciutat no deixa de ser la més violenta d’Amèrica Llatina i Colòmbia en
proporció del nombre d’habitants assassinats.
Prop de 10000 joves de Medellín formen parts de les bandes delinqüents, que
disposen de noves fonts de finançament: la extorsió, el segrest, els sicaris i la venda de
drogues.
LA CONSTITUCIÓ ESPANYOLA:
Estat de Dret, Protecció i seguretat als ciutadans i al que els representa, Democràcia,
Pau, Desenvolupament cultural i econòmic
4
LA CONSTITUCIÓ COLOMBIANA:
1. Estat de dret, dignitat, treball i solidaritat del poble. Formació d’una república.
(1)
2. Respectar i seguir principis, drets i deures.
3. Sobirania del poble (1)
4. Poder de la constitució (10)
5. Drets de les persones i de la família
6. Justícia amb les persones individualment i col·lectivament
7. Respecte a la cultura
8. Obligació de protegir la cultura i la natura
9. La política exterior s’ha de dirigir a integrar els països llatinoamericans.
10. El castellà és la llengua oficial (3)
Tots els drets que dóna la constitució colombiana han d’estar lligats amb uns deures:
5
6.Participar a la vida política, cívica i comunitària
Aquí l’Església es refereix als moviments de persones, ja siguin poques o moltes, per
canviar la societat actual i millorar-la, com la voluntat dels colombians i del govern
Colombià per instaurar la pau a Medellín, reflectida, per exemple, en el nou metro
cable que comunica els barris populars de Medellín amb la zona més pròspera.
6
“…en la interpretación de todos aquellos derechos fundamentales humanos en que se
basan las aspiraciones de los individuos y de las naciones.”
El dret del progrés és universal, no és just que en una mateixa ciutat hi hagi una
diferència tan gran de persones, unes que viuen en situacions marginals, i altres que
viuen en les millors condicions.
“Cuando los pueblos en desarrollo tomen en sus manos el propio futuro mediante una
voluntad de promoción-aunque no alcanzen un feliz resultado-, manifestarán
auténticamente la personalidad propia.”
Els pobles en desenvolupament han de cercar la seva promoció per ells mateixos per
no dependre d’altres nacions o del poder, encara que sigui difícil.
Si ho relacionem amb els “barrios populares” podríem dir que, perquè el progrés
d’aquests barris sigui satisfactori i real, aquests barris han de posar de la seva part per
aconseguir-ho.
“Por otra parte, es imposible concebir una verdadera promoción, sin antes reconocer-
dentro de la opción política adoptada- la necesidad de un desarrollo que resulte de la
unión del incremento económico y de la participación;…”
“Nuestra acción debe dirigirse hacia aquellos hombres y naciones que son víctimas
silenciosas de la injusticia”
Per exemple, les persones que són víctimes de les bandes del barri popular de
Medellín, no tenen manera de defensar-se per que no poden denunciar de cap manera
aquestes injustícies, ja que, si ho fan, saben que patiran encara més dolor provocat per
aquestes bandes.
L’Església, que moltes vegades durant la historia ha estat masclista, reconeix que les
dones també han de participar en la societat i s’han de beneficiar dels drets d’aquesta.
A Medellín fins fa poc no era segur que les dones passegessin soles de nit. Les dones
tampoc gaudien de gaire presència en la societat.
7
“La Iglesia reconoce a todos el derecho a una conveniente libertad de expresión y
pensamiento, lo cual supone también el derecho a que uno sea escuchado…”
El dret d’expressió és universal. Les persones que han patit o estan patint injustícies als
barris populars haurien de tenir el dret de mostrar-les i explicar-les i de ser escoltades.
“Sean apoyados los objetivos como la apertura del mercado de las naciones más ricas,
…”
És necessari que el comerç no es redueixi solament a les nacions més riques, és a dir,
és necessari que el comerç arribi a nacions menys desenvolupades.
Si el comerç arribés a parts iguals a tots el barris de Medellín, s’acabaria el narcotràfic i
les bandes dels barris populars per que els ciutadans d’aquests barris ja no dependrien
d’aquests medis per sobreviure.
Si les bandes i els narcotraficants no posseïssin el control total del barri popular,
s’aboliria la violència i el narcotràfic, ja que els ciutadans d’aquest barri tindrien el
mateix poder que aquests, i per tant no dependrien ni de les bandes ni dels
narcotraficants per poder viure.
“A través de una cooperación mutua puedan todos los pueblos convertirse en los
principales artífices del propio desarrollo económico y social”
Tots els ciutadans de Medellín han de posar-se d’acord per aconseguir el progrés del
barri popular.
PACEM IN TERRIS
8
Los hombres muestran que los preceptos de la ley están escritos en sus corazones,
siendo testigo su conciencia
El PROGRÉS CIENTÍFIC i els AVENÇOS TECNOLÒGICS ens ensenyen que l’home pot fer-
se amb les lleis que actuen a la natura per tal de utilitzar-lo en el seu bé. Aquests ens
presenten la grandesa de Déu.
Aquest és un dels punts pel que tots hem de col·laborar, per a que aquesta dignitat
pugui gaudir-la l'home i tots siguin respectats i puguin viure units i en pau, desig de
totes les víctimes de la ciutat, les pròpies víctimes que també són aquelles que no
respecten la pau a la ciutat. Aquelles que ja han entrat en un forat que veuen sense
sortida i del que no els queda més que fer-lo la seva pròpia vida.
DERECHOS
seguridad jurídica
intervenir en la vida pública
residencia y emigración
propiedad privada
económicos
familiares
culto divino
buena fama, a la verdad y a la cultura
existencia y a un decoroso nivel de vida
Molts d'aquests drets són infringits diàriament a Medellín, per a què això no sigui així
és pel que s'ha de lluitar. Perquè puguin viure en igualtat de condicions i perquè es
pugui ser feliç sense deure-li gens a ningú i devent-se'l tot a tots. Medellín, el propi
infern, ha de seguir amb els seus projectes de pau per a què el narcotràfic, el dolor i la
violència deixin de ser la rutina que ja, especialment aquesta, es fa pesada.
Aquest article és, segurament, un dels que millor defineix la situació a Medellín. Una
societat que només utilitza la violència i el poder per a aconseguir el que alguns
desitgen, és una societat sense llibertat on els seus propis ciutadans no poden sortir al
carrer a qualsevol hora per por, por a que la situació en la qual es puguin trobar pugui
amb les forces de viure.
Por ello, si los gobernantes promulgan una ley o dictan una disposición cualquiera
contraria a ese orden espiritual y, por consiguiente, opuesta a la voluntad de Dios, en
9
tal caso ni la ley promulgada ni la disposición dictada pueden obligar en conciencia al
ciudadano, ya que es necesario obedecer a Dios antes que a los hombres
I en aquest cas és probable que no es tracti dels governants oficials, però si dels
governants del carrer, dels que mouen la vida de la societat, perquè els sicaris en el cas
de Medellín i el narcotràfic són el pa de cada dia. Però ells s'equivoquen, fan mal i
provoquen als seus el més profund dolor i és per aquesta falta de bondat per la qual
no se'ls ha de seguir, perquè estan en contra de Déu i, amb els seus actes, promouen el
dolor i l'infern.
Para imbuir la vida pública de un país con rectas normas y principios cristianos, no
basta que nuestros hijos gocen de la luz sobrenatural de la fe y se muevan por el deseo
de promover el bien; se requiere, además, que penetren en las instituciones de la
misma vida pública y actúen con eficacia desde dentro de ellas.
Encara que aquest no es tracta del nostre tema en profunditat, segueix sent igual
d'important per al suport d'aquest document a les persones que mouen des de les
autoritats i les institucions el projecte de pau a Medellín. No només s'ha d'actuar amb
fe i promovent els valors morals sinó que s'ha d'arrelar en el més monòton de la vida
pública perquè actuïn eficaçment des d’allà.
Les teranyines, com són els segrests polítics i d’extorsió i la resta de mals són coneguts
per tothom. Per tal d’eradicar aquesta teranyina que ens pertorba cal matar el
conflicte armat de soca arrel mitjançant el diàleg el qual va irremediablement unit a la
pau.
El problema es troba en la gosadia d’entrar en contacte amb l’enemic per establir un
diàleg i poder arribar a una solució.
Aquestes parts són el govern, els ciutadans. Però aquest acord de gran transcendència
és la majoria de vegades una utopia difícil d’aconseguir.
Això no vol dir deixar la política actual d’enfrontament. S’han d’obrir possibilitats.
10
Aquest compromís i missió de la recerca de la pau, en lluita contra la pobresa, la
injustícia,i la violència és un procés lent i complicat durant el qual es roba la vida dels
éssers estimats i el qual s’ha de aconseguir entre tots, cosa que comporta una difícil
resposta envers els ciutadans.
Si hi ha una cosa a la que ens puguem recolzar és l’esperança i amb aquesta hem
d’aconseguir trobar una llum que faci fugir les ombres esmentades anteriorment.
LA PAU
Article “Mate la araña, por favor” de Monseño Luis Augusto Castro, bisbe de
Tunja, Colombia. Diari El Tiempo, febrero de 2009.
Document “Sobre la Justicia en el Mundo”, Sínodo Mundial de bisbes de Roma
l’any 1971.
Encíclica Pacem in Terris de Juan XXIII
Comunicat “Luces y sombras” de la Assemblea de la Conferència Episcopal
Colombiana a Bogotà, febrer del 2009.
Document de la Constitució Española.
Document de la Constitució Colombiana.
11
ALGUNES WEBS UTILITZADES:
http://www.elespectador.com/articulo137089-violencia-medellin
www.larepublica.com.uy
ventanaabierta.blogspirit.com
www.elcolombiano.com/proyectos/
CONCLUSIONS:
Encara que Medellín és una ciutat clarament violenta i insegura per a la seva
societat, s’està fent tot el possible per arreglar-ho.
La realitat d’aquestes ciutats des de la panoràmica dels seus bisbes i de la gent
que habita la ciutat és realment esperançadora.
L’Església en un espai tan maltractat porta molta il·lusió i la gent hi confia.
Cal esmenar-ho tot de soca-rel, s’han d’obrir noves possibilitats i els projectes
tant del metro cable com de la biblioteca realment estan sent de gran benefici.
En una societat tan insegura la primera arma per lluitar-hi és l’esperança.
Ens ha estat una mica difícil acabar de coordinar el nostre treball perquè, no només
érem un grup de cinc sinó que cada una hi pensa diferent com és normal. I encara que
a l’hora de escollir els treball no ha estat difícil repartir-ho, sí que hi ha hagut
diferències d’opinions a l’hora de decidir certes coses. Tot i així, ha estat bé poder
conèixer les dificultats del treball en conjunt i totes hem hagut de deixar passar
algunes coses per tal de que la cosa funcionés.
12