ORGANITZACI TERRITORIAL DE L'ESTAT

1. L'ESTAT AUTONMIC: EVOLUCI I PRINCIPIS CONSTITUCIONALS

1.1 Els models d'Estat en el dret comparat
Forma territorial de l'Estat:

Estat unitari: noms hi ha un poder per a tot l'Estat.

Estat compost: Estat en el qual existeixen diferents entitats que tenen poders de
naturalesa estatal, per que no tenen sobirania externa (no es reconeixen com a Estats
independents). Precedent = unions personals i reials
- Confederaci
- Estat federal
- Estat regional
Estat unitari:

Exemple: Frana

Tots els ciutadans estan sotmesos a un nic poder poltic i a un nic ordenament
jurdic.

Tamb hi ha divisions territorials:

- desconcentraci: poder central dna instruccions a cada territori
- descentralitzaci (administrativa): cada territori t un poder limitat, destinat noms a
qestions administratives
Confederaci:

Origen del Estats federals.

Associaci o uni d'estats que, per Tractat Internacional, decideixen exercir, a

travs d'rgans comuns, un cert nombre de competncies.

Dieta o Conferncia: rgan on els estats envien els seus embaixadors o els seus
representants. Acostuma a funcionar per unanimitat (tots d'acord).

Els acords no s'apliquen directament als ciutadans dels estats membres.

Matries: militars, econmiques i poltica exterior comuna

No s prpiament un Estat.

La Uni Europea s el cas actual ms similar, per l'ordenament jurdic s s'aplica

directament als ciutadans dels estats membres.

Estats Units i Sussa van comenar sent Confederacions. (EEUU: pas de

Confederaci a Estat federal = Constituci de 1787; Sussa: pas de Confederaci a Estat
federal = Constituci de 1848)
Estat federal:

Estat en el qual existeixen dos nivells de govern o poder poltic i, per tant, dos
nivells d'institucions autnomes (federals i dels ens territorials).

No hi ha un sol ordenament jurdic.

Caracterstiques:
1)
Existncia d'una Constituci federal.
2)
Sistema de repartiment de competncies (Estat federal o federaci i estats
membres).
3)
rgan independent jurisdiccional per resoldre conflictes de competncia entre la
federaci i els estats membres (TS o TC).
4)
Autonomia constitucional dels estats membres.
5)
Participaci i representaci en les institucions federals i en la designaci dels

membres dels rgans comuns.

6)
Reproducci dels 3 poders en el nivell de les entitats federals.
7)
Autonomia fiscal dels estats federals (recaptar impostos, ingressos).

Idea bsica: garanteix autonomia als estats membres i certa participaci d'aquests
membres a nivell federal.

Tipologia d'estats federals:

segons l'ORIGEN:
federalisme d'associaci: lEstat federal neix de la uni dantics estats independents (EUA
i Sussa).
federalisme de dissociaci: un Estat unitari es comena a descentralitzar i acaba
esdevenint un estat federal (Blgica).

segons la JUSTIFICACI:
federalisme territorial: lEstat federal sutilitza com a mera tcnica dorganitzaci territorial
del poder (tpic daquells pasos ms homogenis).
federalisme multinacional: les tcniques federals sapliquen per aconseguir lacomodaci
dun Estat amb comunitats o collectivitats diverses (Canad).

segons el FUNCIONAMENT:
federalisme dual: es basa en la separaci dels mbits dactuaci propis de la federaci i
els propis dels Estats membres. Cadasc t les seves competncies i les executa
independentment.(USA, Blgica).
federalisme cooperatiu: es potencien les relacions entre els diferents nivells (Canada,
Alemanya).
Estat regional:

S'origina a la Constituci de 1931 (II Repblica).

No arriba a ser Estat federal.

1)
No generalitzaci de tot el territori dividit, s a dir, no t per qu estar tot el territori
dividit en regions.
2)
Les regions no tenen Constituci prpia, sino un Estatut que aprova l'Estat central.
3)
Repartiment de competncies, per ms limitades (les regions no disposen d'un
Poder Judicial propi).
4)
Ms limitada l'autonomia fiscal (d'ingressos).
1.2 La qesti territorial en la formaci de l'Estat espanyol contemporani
1.
S. XV (finals): uni reial dels Reis Catllics, per els regnes mantenen les seves
institucions i els seus drets propis.
2.
S. XVI (ustries): + confederal = el rei adquireix poders centrals per igualment es
mantenten les institucions prpies.
3.
S. XVIII (Guerra de Successi => Felip V): unificaci ms forta (amb els Decrets de
Nova Planta de 1714 a 1716); eliminaci de les institucions poltiques prpies i unificaci
del dret pblic.
4.
S. XIX (poca Contempornia): predomini del centralisme -> Estat unitari amb
moments puntuals de certa descentralitzaci (inspiraci francesa) -> realitat no encaixa =>
demandes d'autonomia (que tampoc acaben de quallar) = qesti territorial no resolta

Constitucions conservadores (1845, 1878) tendeixen a la unificaci.

Constitucions progressistes (1812, 1869) tendeixen a la descentralitzaci.

- Reconeixement d'autonomia als municipis: cert carcter representatiu i certes
competncies.

1833 Decret de Javier de Burgos => Es van crear les provncies que actualment
conservem (divisi del territori).

- Superior al municipi
- Provncia com a eix en l'organitzaci dels serveis estatals.
- Cada provncia comptava amb una autoritat subordinada al govern central (subdelegado
de fomento, jefe poltico, gobernador civil)

Constituci de 1869 Llei municipal de 1870:

- Ms autonomia als municipis per a la gesti dels afers i assumptes pblics (Ajuntament).
- La provncia adquireix doble condici, la qual encara es mant: ens local amb cert
carcter representatiu i divisi territorial (Diputaci provincial).

1873 (1 Repblica) - Projecte de Constituci (no arriba a estar en vigor): establia

que Espanya es composava de 17 Estats Autnoms que comptaven amb els 3 poders
(executiu, legislatiu i judicial) propis.

1880 -> sorgiren moviments regionalistes (sobretot a Catalunya) que defensaven

una autonomia integral, autntica.
5.
S. XX:
- Mancomunitat (1914-1924): va suposar la uni de les 4 provncies catalanes
(diputacions) i tenia competncies de gesti provincials. Comptava amb tasques
importants, tan sols presents a Catalunya. Va ser suprimida per Primo de Rivera al 1924.
- 2 Repblica (1931): es va passar a parlar de qesti territorial a qesti catalana.
Francesc Maci va enunciar que Espanya era la Confederaci dels pobles ibrics i que
Catalunya era una Repblica. La Constituci va ser ms light i, tot i que hi comptava
amb una descentralitzaci poltica, es va evitar el model federal: Es podr constituir una
regi, per els nics ens territorials autnoms son els municipis i les provincies.
- article 11 CE 1931 => Principi dispositiu: cal la voluntat dels territoris per crear una
regi autnoma (ncleo poltico-administrativo) mitjanant l'aprovaci d'un Estatut
d'Autonomia pel parlament estatal. *Estatut de Nria = massa autonomia -> va modificarse -> Estatut de Catalunya del 1932 (els del Pas Vasc i Galicia no van arribar a produir
efectes)
- article 14, 15 i 16 => distribuci de competncies
- Tribunal de Garanties Constitucionals (precedent del TC) => resolia conflictes de
competncia entre les regions i l'Estat central, entre altres coses.
- Autonomia poltica = govern i parlament propis.
1.3 El debat constituent del ttol VIII de la CE
Organitzaci territorial de l'Estat = Ttol VIII CE + article 2 Disposici Adicional 1 (Ttol
Preliminar) => reivindica els drets histrics
article 149 CE => distribuci de competncies
A la sortida del franquisme, la OTE era una de les grans questions que havien de regular
els constituents. Com saconsegueix aquest acord?
UCD + AP = descentralitzaci administrativa per tot el territori i autonomia poltica
limitada (inspiraci en la Constituci italiana de 1947).
PSOE + PCE = frmules federals no molt clares
ERC + PNB = + nacionalisme; confederaci

1r projecte -> Estat federal

2n projecte -> Estat unitari descentralitzat = ambigitat, model obert amb conceptes
que s'havien de concretar en el futur
Es va arribar finalment a un consens, obviant els models dels poders establerts, i buscant

una soluci pragmtica, que es basava en establir a la CE un model obert, amb moltes
ambigetats, que es concretaria per decisions futures.
Exemples daquesta ambigetat: a l'art. 2 es parla de la naci espanyola i de les
nacionalitats, sadmet el terme regi i nacionalitat, sense concretar-los; a l'art.149,
competencies de lestat, sin perjuicio de las comunidades autnomas.

1.4 El procs de creaci de les Comunitats Autnomes i el desenvolupament de

l'Estat Autonmic
Preautonomies: rgans provisionals dautogovern de les regions. Es van crear les
autonomies mitjanant un Decret Llei, que desprs es convertirien en les comunitats
autnomes.

Assamblea formada per diputats i senadors escollits per aquelles provincies a

Madrid.

Govern: president (nomenat pel Govern central).

Aquestes preautonomies van rebre, a travs daltres decrets-lleis posteriors, unes
competncies per part de lestat central. Aquestes van comenar a crear una
administraci regional per portar-les a terme.
La primera preautonomia que es va crear, es va crear pel Decret llei 41/1977, del 29 de
desembre, de restabliment de la generalitat provisional de Catalunya i de retorn del seu
president. Aquest el va fer el president Suarez, i que va permetre el retorn del Tarradelles,
aix va ser la primera preautonomia. En el cas de Catalunya, Tarradelles va crear el seu
govern. (Generalitat provisional = preautonomia)
Aquest regim preautonmic, que va comenar a catalunya per motius histrics molt
evidents, es va anar estenent a altres territoris. Abans daprobarse la Constituci, tots el
territoris excepte Madrid, Cantabria i La Rioja, eren preautonomies.
Vies d'accs a l'autonomia (depn de la voluntat dels territoris Principi dispositiu) -> art.
2 CE Dret a l'autonomia de nacionalitats i regions (la CE les reconeix per no defineix
el concepte exactament)
Ttol VIII CE:
Requisits per crear les CCAA i els territoris que tenen el dret a lAutonomia (ens est
dient quines sn les nacionalitats i les regions):
Supsits generals (art. 143.1):

Provincies limtrofes amb caracterstiques comunes

Territoris insulars

Provncia amb entitat regional histrica

Supsits especials (art. 144):

144 a: 1 provncia sense entitat regional histrica (Madrid)

144 b: territoris no integrats en la organitzaci provincial (Gibraltar)

Disposici Transitria 5: Ceuta i Melilla

Procediments per exercir el dret a l'autonomia (o iniciativa autonmica):

Com o ordinari (Art 143.2 CE):
(-autonomia)

Diputacions de les provincies + 2/3 dels municipis (acords amb els ajuntaments) la
poblaci dels quals represents la majoria del cens electoral computat provncia per
provncia.

O rgans insulars Canries: Cabildo; Illes Balears: Consell insular

Elaboraci de lEstatut d Autonomia (art. 146)

Especial o extraordinari (Art. 151.1 CE) difcil de complir perqu cal acord:
(+autonomia)

Diputacions + parts municipis

+ Referndum popular vinculant = Vots afirmatius de cada provncia per majoria

absoluta del cens electoral. Es va canviar pel cmput global de la Comunitat Autnoma, ja
que a Andalusia, noms va sortir negatiu a Almeria, per el cmput global permetia formar
la comunitat autnoma (modificaci de la LO 8/1980).
Rgim diferent de l'ordinari, ja que t competncies limitades i aquest t ms
autonomia.
Procediments especials per determinats territoris:

Disposici Transitria 2 Acord x majoria absoluta de lrgan preautonmic: els

territoris que en el passat haguessin votat un Estatut d'Autonomia i tinguessin una
preautonomia, podrn accedir per la via rpida per mer acord de majoria absoluta de
l'rgan preautonmic (amb els mateixos efectes que les autonomies de l'art. 151.1).
VIA DIRECTA (Pas Basc, Catalunya, Galicia)
(mxima autonomia)

Disposici Transitoria 5 Pensada x Ceuta i Melilla, perqu per voluntat dels

ajuntaments poguessin constituir-se (no utilitzada).

Art. 144 b i c, via de creaci de les ciutats autnomes:

b: Les Corts Generals poden aprovar un Estatut dAutonomia pels
territoris
no integrats en la organitzaci provincial (Ceuta i Melilla). No
s'han creat com
CCAA sino com a ciutats autnomes (no previst a la CE) ->
poden substituir
la iniciativa dels territoris.
c: Corts Generals poden substituir la iniciativa pel supsit del article
143.1
(provincies limtrofes). Exemple: Segovia no volia pertnyer a Castell i
Lle,
per perqu no queds penjada la van incloure (llei d'Or).

Disposici addicional 1 i Disposici Transitria 4 territoris forals:

Disposici addicional 1 permet l'actualitzaci del rgim foral. Va permetre que
Navarra aprovs el seu Estatut per la seva via (LORAFNA)
Disposici Transitria 4 unificaci de Navarra i Pais Basc: Navarra ha de decidir
(l'rgan foral) i la poblaci de Navarra (no sha utilitzat).

Rgim com d'elaboraci de l'Estatut -> article 146

Rgim extraordinari d'elaboraci de l'Estatut -> article 151.1

1.4 El procs de creaci de les comunitats autnomes i el desenvolupament de

l'estat autonmic
CRONOLOGIA DE LESTAT AUTONMIC
PRIMERA FASE (1978-1981)
(ja s'han constituit les 17 Comunitats Autnomes)

Posada en marxa del procs autonmic i prolongaci del procs constituent.

1978
El dia 29 de desembre entra en vigor la Constituci.
1979
Celebraci de les primeres eleccions generals l1 de mar. Victria dUCD. El dia 30 de
mar s investit President del Govern Adolfo Surez.
Celebraci de les primeres eleccions municipals el dia 3 dabril de 1979.
Saprova la Llei Orgnica 2/1979, de 3 doctubre, del Tribunal Constitucional.
El dia 25 doctubre es sotmeten a referndum els Estatuts dAutonomia de Catalunya i del
Pas Basc. LEstatut de Catalunya s aprovat per un 88% dels vots emesos.
Saproven les Lleis Orgniques 3 i 4/1979, de 18 desembre, dEstatut dAutonomia del
Pas Basc i Catalunya (procs extraordinari de la DT2) -> parlament, govern, president.
1980
Saprova la Llei Orgnica 2/1980, de 18 de gener, sobre regulaci de les diferents
modalitats de referndum.
(Primer problema) El dia 28 de febrer es sotmet a referndum la iniciativa dautonomia per
Andalusia. Andalusia no pot assolir lautonomia per la via de larticle 151 CE al no obtenir
la majoria dels vots vlidament emesos a la provncia dAlmeria
El dia 9 de mar de 1980 es celebren les primeres eleccions al Parlament Basc amb la
victria del PNB. Carlos Garaikoetxea s nomenat Lehendakari del Govern Basc. El dia
20 de mar de 1980 es celebren les primeres eleccions al Parlament de Catalunya amb la
victria de la coalici CiU. Jordi Pujol s nomenat President de la Generalitat de
Catalunya.
Saprova la Llei Orgnica 8/1980, de 22 de setembre, de finanament de les Comunitats
Autnomes.
Al desembre es sotmet a referndum lEstatut dAutonomia de Galcia, iniciat per la via de
la DT2 i que s aprovat, per, amb una abstenci del 72%.
A travs de la Llei Orgnica 12/1980, de 16 de desembre es modifica la Llei Orgnica
2/1980, de referndum. Sestableix que en aquells casos en els que en alguna provncia
no shagus obtingut la ratificaci de la iniciativa autonmica prevista a larticle 151 CE, a
travs de Llei Orgnica es podr substituir la iniciativa autonmica, si ho solliciten la
majoria de Diputats i Senadors de la provncia o provncies (saplica al cas Almeria).
La resta de territoris inicien el seu procs autonmic sota la via de larticle 143 144 CE
(es va tallar la via rpida).
Saprova la Llei Orgnica 13/1980, de 16 de desembre, de substituci a la provncia
dAlmeria de la iniciativa autonmica.
El dia 30 de desembre es publiquen els primers traspassos de competncies en matria
densenyament a la Generalitat de Catalunya.

1981
El dia 29 de gener dimiteix Adolfo Surez.
STC 4/1981, de 2 de febrer, sobre el principi dautonomia.
Intent de cop dEstat pel Tinent Coronel Tejero i el General Milans del Bosch el 23 de
febrer (=> que no s'escaps de les mans el desenvolupament de l'Estat autonmic = no
consens).
El dia 25 de febrer, Leopoldo Calvo Sotelo s nomenat President del Govern.
Saprova la Llei Orgnica 1/1981, de 6 dabril, dEstatut dAutonomia de Galcia.
El dia 31 de juliol UCD i PSOE signen els pactes autonmics, a partir dun Informe
elaborat per una Comissi dExperts presidida pel professor Garca de Enterra. Amb ells
es pretn tancar el mapa autonmic, fixant les Comunitats Autnomes, el procediment per
a laprovaci dels Estatuts dAutonomia, mantenint dos nivells de competncies (art. 152 especial, i art. 143 - ordinari)* diferents i estenent per a totes elles les institucions que
sestablien per les Comunitats que van accedir a lautonomia per la via de larticle 151.
*Art. 152 -> parlament, govern, president / Art. 143 -> no parlament, no poder legislatiu ni
autonomia poltica
El dia 20 doctubre es celebren les eleccions autonmiques a Galcia. Xerardo Fernndez
Albor (AP) s escollit President de la Xunta.
Saproven les Lleis Orgniques 6, 7 i 8/1981, de 30 de desembre, dEstatut dAutonomia
dAndalusia, Astries i Cantbria (per la via de l'article 143).
SEGONA FASE (1982-1991)

Tancament del mapa autonmic i desenvolupament del model (LOAPA = Llei

Orgnica d'armonitzaci del procs autonmic: projecte de llei Congrs dels Diputats per
homogenetzar les CCAA => TConst. -> quan encara no estava aprobada, recurs previ
d'incostitucionalitat)

Art. 148 CE -> les CCAA constituides per via lenta, passats 7 anys podien
incrementar les seves competncies (totes tindrien autonomia poltica)
1982
El dia 23 de maig es celebren les eleccions al Parlament dAndalusia amb la victria del
PSOE. Rafael Escuredo s escollit President de la Junta dAndalusia.
Saproven les Lleis Orgniques 3 i 4 /1982, de 9 de juny, dEstatut dAutonomia de La
Rioja i Mrcia.
Saprova el 30 de juny, la Llei Orgnica dharmonitzaci del procs autonmic. Es
presenten 5 recursos previs dinconstitucionalitat.
Saprova la Llei Orgnica 5/1982, d1 de juliol, dEstatut dAutonomia de la Comunitat
Valenciana.

Saproven les Lleis Orgniques 8, 9, i 10/1982, de 10 dagost, dEstatut dAutonomia

dArag, Castella-La Manxa i Canries.
Saprova la Llei Orgnica 11/1982, de 10 dagost, de transferncies complementries per
a Canries (LOTRACA) i la Llei Orgnica 12/1982, de 10 dagost, sobre transferncia a la
Comunitat Valenciana (LOTRAVA) de competncies en matria de titularitat estatal
(Derogada per Llei Orgnica 12/1994, de 24 de mar) -> volien anar per la via rpida, per
no van poder, per aix, amb aquesta transferncia, tenien competncies similars a les
CCAA constituides per via rpida.
Saprova la Llei Orgnica 13/1982, de 19 dagost, de Reintegraci i Amillorament del Fur
navarrs (Estatut de Navarra).
El dia 28 doctubre es celebren eleccions generals. Triomf del PSOE per majoria absoluta
al Congrs de Diputats i al Senat. Felipe Gonzlez s nomenat President del Govern.
1983
Saproven les Lleis Orgniques 1, 2, 3 i 4/1983, de 25 de febrer, dEstatut dAutonomia
dExtremadura, de les Illes Balears, de la Comunitat de Madrid i de Castella i Lle. Es
tanca el procs de creaci de Comunitats Autnomes.
El dia 8 de maig es celebren eleccions a les 13 Comunitats Autnomes que encara no les
havien realitzat.
STC 76/1983, de 10 dagost. Es declara inconstitucional part del contingut de la LOHAPA.
Es nega el seu carcter de llei orgnica i de llei harmonitzadora. -> favorable a
l'autonomia
1984
STC 89/1984, de 29 de setembre. Sobre la iniciativa autonmica de Lle.
STC 100/1984, de 8 de novembre. Sobre la substituci de la iniciativa autonmica per les
Corts per a la provncia de Segvia.
1985 => s'aproven diverses lleis estatals per a qu pugui funcionar el rgim de les CCAA
Saprova la Llei 7/1985, de 2 dabril, reguladora de les Bases del rgim local amb carcter
de llei bsica.
Saprova la Llei Orgnica 5/1985, de 19 de juny, de rgim electoral general, amb el
carcter de llei bsica.
Saprova la Llei Orgnica 6/1985, d1 de juliol, del Poder Judicial.
Saprova la Llei Orgnica 8/1985, de 3 de juliol, reguladora del dret a leducaci, amb el
carcter de llei bsica.
1986
El dia 1 de gener Espanya ingressa a la Comunitat Europea. Aix va suposar una prdua
de competncies autonmiques que es van transferir a la Comunitat Europea i laparici
de problemes quan les Comunitats Autnomes haguessin daplicar poltiques comunitries.

Saprova la Llei Orgnica 2/1986, de 13 de mar, de Forces i Cossos de Seguretat de

lEstat.
Saprova la Llei 14/1986, de 25 dabril, General de Sanitat, amb el carcter de llei bsica.
Es produeix un augment considerable del nmero de conflictes entre el Govern central i
els Governs autonmics davant el Tribunal Constitucional (el TC defineix els lmits entre
els poders de l'Estat i els de les CCAA).
1987
Llei Orgnica 5/1987, de 30 de juliol, de delegaci de facultats de lEstat a les Comunitats
Autnomes en matria de transports per carretera i per cable.
1988
Degut al transcurs dels 5 anys des de lentrada en vigor dels Estatuts dAutonomia de les
Comunitats de rgim ordinari, aquestes comencen a demanar una ampliaci de
competncies.
STC 76/1988, de 26 dabril. Sobre territoris histrics del Pas Basc.
1989
Saprova la Llei 29/1990, de 26 de desembre, del Fons de Compensaci Interterritorial.
1991
Saproven les Lleis Orgniques 1, 2, 3, 4, 5, 6, i 7/1991, de 13 de mar, de reforma dels
Estatuts (de via lenta) dAutonomia de Mrcia, Madrid, Astries, Comunitat Valenciana,
Extremadura, Castella- La Manxa i Cantbria. Sestableix una data fixa comuna per a les
eleccions autonmiques (el mateix dia que les estatals).
TERCERA FASE (1992-1999)

Procs d'igualaci competencial de les CCAA i de dicussi sobre la configuraci del

model.

Es pretenia impulsar la collaboraci.

1992
Es celebren el 28 de febrer els segons pactes autonmics, entre el PSOE i el PP.
Sacorda ampliar les competncies de les Comunitats Autnomes que van accedir a
lautonomia per la via ordinria, a travs del procediment establert a larticle 150.2 CE, per
tal dassolir una equiparaci de les competncies de totes les Comunitats Autnomes.
Saprova la Llei Orgnica 9/1992, de 2 de desembre, de transferncia de competncies a
les Comunitats que van accedir a lautonomia per la via de larticle 143 CE -> es reformen
els Estatuts s'incorporen les competncies.
Saprova la Llei 30/1992, de novembre, de rgim jurdic de las Administracions Pbliques i
del Procediment administratiu com, que incorpora mecanismes de collaboraci entre
Administracions Pbliques.

1993
Es celebren eleccions generals. El PSOE perd la majoria absoluta tot i que Felipe
Gonzlez continua sent President del Govern. El grup parlamentari de CiU a les Corts

Generals dna suport al govern del PSOE.

El mes doctubre es signa lAcord del Consell de Poltica Fiscal i Financera, sobre
corresponsabilitat fiscal. Es cedeix el 15% dels rendiments de lIRPF en el territori de cada
Comunitat Autnoma.
1994
Saproven les Lleis Orgniques 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10 i 11/1994, de 24 de mar, de
reforma dels Estatuts dAutonomia dAstries, Cantbria, La Rioja, Mrcia, Comunitat
Valenciana, Arag, Castella-La Manxa, Extremadura, Illes Balears, Comunitat de Madrid i
Castella i Lle, incorporant les competncies transferides per la Llei Orgnica 9/1992.
Suposa una notable igualaci dels nivells competencials de totes les Comunitats
Autnomes.
Saprova la Reforma del Reglament del Senat, de 3 de maig. Es crea la Comissi General
de les Comunitats Autnomes amb funcions en matria autonmica.
1995
Es completa el mapa autonmic amb laprovaci de les Lleis Orgniques 1 i 2, de 13 de
mar dEstatut dAutonomia de Ceuta i Melilla. Accedeixen a lautonomia segons la via de
larticle 144 b CE.
Llei Orgnica 16/1995, de 27 de desembre, de transferncia de competncies a la
Comunitat Autnoma de Galicia.
1996
Llei Orgnica 2/1996, de 15 de gener, complementria de lordenaci del comer minorista
per la via de larticle 150.2 CE.
El dia 3 de mar es celebren eleccions generals. Triomf del PP per majoria simple. El PP i
CiU formalitzen un pacte de governabilitat que implica el suport del grup parlamentari de
CiU a les Corts Generals al Govern del PP a canvi duna srie de contraprestacions.
STC 118/1996, de 27 de juny. Sobre la clusula de supletorietat.
El 23 de setembre el Consell de Poltica Fiscal i Financera aprova un nou Acord. Es revisa
el model de finanament. Hi ha una cessi parcial de lIRPF amb un lmit mxim del 30%
dels seus rendiments i satribueix capacitat normativa en matria de tributs cedits.
Saprova la Llei Orgnica 3/1996, de 27 de desembre, de finanament de les Comminats
Autnomes, que modifica la Llei Orgnica 8/1980 i la Llei Orgnica 1/1989, de 13 dabril.
Satorga a les Comunitats Autnomes el 30% de lIRPF i capacitat normativa sobre aquest
30%.
Saproven les Lleis Orgniques 4 i 5/1996, de 30 de desembre, de reforma dels Estatuts
dAutonomia de Canries i dArag.
1997
Saprova la Llei 2/1997, de 13 de mar, per la qual es regula la Conferncia per a
assumptes relacionats amb les Comunitats Europees.
STC 61/1997, de 20 de mar. Sobre la clusula de supletorietat.

Saprova la Llei 6/1997, de 14 dabril, dorganitzaci i funcionament de lAdministraci

General de lEstat. Es suprimeixen els Governadors Civils i es fomenten els Delegats i
Subdelegats del Govern.
Saprova la Llei Orgnica 3/1997, de 3 de juliol, de reforma de lEstatut dAutonomia de
Castella-La Manxa.
Llei Orgnica 6/1997, de 15 de desembre, de transferncia de competncies executives
en matria de trnsit a la Comunitat Autnoma de Catalunya.
Saprova lAcord sobre el Concert Econmic basc pel quatrienni 1997-2001. -> Navarra i
PB recapten tots els impostos i poden administrar els seus propis ingressos (noms
tornen la part que l'Estat ha gastat).
1998
Declaracions de Lizarra i de Barcelona. (+pluritat -unitat)
Saprova la Llei Orgnica 1/1998, de 15 de juny, de reforma de lEstatut dAutonomia de
Mrcia.
Saprova la Llei Orgnica 5/1998, de 7 de juliol, de reforma de lEstatut dAutonomia de la
Comunitat de Madrid.
Saprova la Llei Orgnica 11/1998, de 30 de desembre, de reforma de lEstatut
dAutonomia de Cantbria.
1999
Saprova la Llei Orgnica 1/1999, de 5 de gener, de reforma de lEstatut dAutonomia
dAstries.
Saprova la Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificaci de la Llei 30/1992. Sestableix una
nova regulaci sobre les relacions entre les diverses administracions pbliques
Saprova la Llei Orgnica 2/1999, de 17 de gener, de reforma de lEstatut dAutonomia de
La Rioja.
Saproven les Lleis Orgniques 3 i 4/1999, de 8 de gener, de reforma dels Estatuts
dAutonomia de les Illes Balears i de Castella i Lle.
Llei Orgnica 6/1999, de 6 dabril, de transferncia de competncies a la Comunitat
Autnoma de Galcia.
Saprova la Llei Orgnica 12/1999, de 6 de maig, de reforma de lEstatut dAutonomia
dExtremadura.
QUARTA FASE (2000-2003)

2000

Tensi desde els nacionalismes perifrics i intent de tancar el model autonmic.

Fet ms significatiu: majoria absoluta del PP.

Es celebren eleccions generals el dia 12 de mar. El PP obt majoria absoluta i Jos M

Aznar s nomenat de nou President del Govern.
2001
Saprova la Llei Orgnica 1/2001, de 26 de mar, de modificaci de la Llei Orgnica
13/1982, de 10 dagost, de Reintegraci i Amillorament del Fur navarrs.
Saprova la Llei Orgnica 4/2001, de 12 de novembre, reguladora del dret de petici.
Saprova la Llei Orgnica, 6/2001, de 21 de desembre, dUniversitats.
Saprova la Llei Orgnica 7/2001, de 27 de desembre, de modificaci de la Llei Orgnica
8/1980, de 22 de setembre, de finanament de les Comunitats Autnomes (LOFCA).
El mes de desembre es traspassen les competncies en matria de sanitat a aquelles
Comunitats Autnomes que no la tenien transferida.
Saprova la Llei 18/2001, de 12 de desembre, destabilitat pressupostria.
2002
El dia 19 de febrer es pacta un nou Concert econmic entre el Govern de lEstat i el
Govern Basc de carcter indefinit. Saprova la Llei 12/2002 de 23 de maig, del Concert
econmic amb la Comunitat Autnoma del Pas Basc.
Saprova la Llei Orgnica 1/2002, de 22 de mar, reguladora del dret dassociaci.
Saprova la Llei Orgnica 6/2002, de 27 de juny, de partits poltics (control dels partits
poltics).
Saproven les Lleis 17 a 31/2002, d1 de juliol, de rgim de la cessi de tributs de lEstat a
les Comunitats Autnomes de rgim com.
Saprova la Llei Orgnica 10/2002, de 23 de desembre, de qualitat en leducaci.
2003
El dia 25 de maig es celebren eleccions municipals i autonmiques a totes les Comunitats
Autnomes, excepte Catalunya, Galcia, el Pas Basc i Andalusia.
El dia 26 de setembre el Lehendakari Ibarrtexe presenta la Proposta Ibarretxe davant el
Parlament basc (Estatuto Poltico de la Comunidad de Euskadi com reforma de l'Estatut
=> certa independncia poltica que implicaria un sistema de tipus confederal en qu hi
hauria una associaci lliure de Euskadi amb l'Estat espanyol a travs del rei)
El 16 de novembre es celebren eleccions al Parlament de Catalunya. El partit ms votat
s el PSC-CpC per noms obt 42 escons front els 46 que obt CIU i que s el segon
partit ms votat. Pasqual Maragall s escollit President de la Generalitat amb els vots del
PSC-CpC, ERC i IC-V.

2004
El dia 14 de mar es celebren eleccions generals. El PSOE s el partit ms votat i obt
163 escons al Congrs dels Diputats. Jos Luis Rodrguez-Zapatero s escollit President

del Govern per majoria absoluta amb 183 vots a favor, 148 vots en contra i 19 abstencions.
El 30 de desembre de 2004 s aprovada la Proposta de reforma dEstatut Poltic de la
Comunitat dEuskadi per la majoria absoluta del Parlament Basc.
CINQUENA FASE (2005 fins avui)

Nova etapa de reformes estatutries.

Es reformen els Estatuts de via rpida: Catalunya, Pas Basc, Andalusia

2005
El dia 1 de febrer de 2005 el Lehedakari Ibarretxe presenta davant el Congrs dels
Diputats la Proposta de nou Estatut Poltic dEuskadi aprovada al Parlament Basc el dia
30 de desembre de 2004. La Proposta s rebutjada per la majoria absoluta del Congrs
dels Diputats (=> anticonstitucional)
El dia 20 de febrer es celebra el referndum consultiu sobre el Tractat pel que sestableix
una Constituci per a Europa. Amb una participaci del 41,77% i una abstenci del
58,22%, els vots a favor suposen un 76,96% front un 17,07% dels vots contraris.
El dia 17 dabril es celebren eleccions al parlament Basc. La coalici PNB-EA obt 29
escons. Juan Jose Ibarretxe, del PNB, s escollit Lehendakari amb els vots de la coalici
PNB-EA, EB i 2 vots de EHAK.
Sautoritza per la Llei orgnica 1/2005, de 20 de maig, la ratificaci per Espanya del
Tractat pel qual sestableix una Constituci per a Europa de 29 doctubre de 2004, que no
podr entrar en vigor desprs del rebuig al Tractar de Frana i els Pasos Baixos.
El 19 de juny es celebren les eleccions al Parlament de Galcia. El socialista Emilio Prez
Tourio s escollit President de Galcia amb els vots dels diputats dels Grups
parlamentaris socialista i del BNG.
El 30 de setembre el Parlament de Catalunya aprova la Proposici de llei de reforma de
lEstatut dautonomia (amb els vots a favor de CiU, PSC-CpC, ERC i ICV (89%), i en
contra del PPC), desprs dun procs delaboraci que sinicia lany 2004.
2006
Saprova per Llei orgnica 1/2006, de 10 dabril, la reforma de lEstatut dautonomia de la
Comunitat Valenciana, que havia estat aprovada per les Corts valencianes el dia 1 de
juliol (+ rpida perqu va estar pactada prviament entre PP i PSOE). Les comunitats
autnomes dArag i Castella-La Manxa hi presenten recurs dinconstitucionalitat sobre la
qesti de laigua.
Saprova per la Llei orgnica 6/2006, de 19 de juliol, de reforma de lEstatut
dautonomia de Catalunya. El Partit Popular i el Defensor del Poble presenten recurs
dinconstitucionalitat sobre aspectes generals del text i les comunitats autnomes dArag,
Mrcia, La Rioja, Illes Balears i Comunitat Valenciana sobre aspectes particulars.
L1 de novembre se celebren eleccions al Parlament Catalunya, que condueixen a un nou
govern de coalici de PSC, ERC i ICV.

El Congrs dels Diputats inicia la tramitaci de les propostes de reforma dels Estatuts
dautonomia de Canries i de Castella i Lle. Les comunitats autnomes de Galcia,
Cantabria, Astries i Mrcia paralitzen els processos de reforma per manca dacord entre
PSOE i PP. La resta de comunitats posposen lobertura del procs de reforma.
Saprova la Llei estatal 39/2006, de 14 de desembre, de promoci de lautonomia personal
i atenci a les persones en situaci de dependncia.
2007
(Adaptaci del Poder Judicial, encara que s unitari, a l'Estat autonmic)
El Congrs dels diputats inicia la tramitaci de la proposta de reforma de lEstatut
dautonomia de Castella-La Manxa.
Saprova per la Llei orgnica 1/2007, de 28 de febrer, la reforma de lEstatut dautonomia
de les Illes Balears.
Saprova per la Llei orgnica 2/2007, de 19 de mar, la reforma de lEstatut dautonomia
dAndalusia.
Saprova per la Llei orgnica 5/2007, de 20 dabril, la reforma de lEstatut dautonomia
dArag.
El 27 de maig se celebren eleccions municipals i autonmiques. A les Illes Balears
lanterior govern del PP s substitut per un govern de coalici integrat per PSM-EN i UM.
Es reforma la LOTC per la Llei orgnica 6/2007, de 24 de maig, entre daltres aspectes,
pel que fa al procediment de designaci dels 4 magistrats nomenats pel Senat, que seran
proposats pels parlaments de les comunitats autnomes (art. 16).
Saprova la Llei Orgnica 14/2007, de 30 de novembre, de reforma de lEstatut
dAutonomia de Castilla i Lle.
La STC 249/2007, de 13 de desembre, relativa a la impugnaci dun precepte concret de
la reforma de lEstatut dautonomia de la Comunitat Valenciana (LO 1/2006, de 10 dabril),
actualitza i amplia la doctrina del Tribunal Constitucional sobre la naturalesa, contingut i
posici dels estatuts dautonomia.
2008
El dia 8 de mar se celebren eleccions generals i els resultats donen la victria al PSOE,
per sense obtenir majoria absoluta en el Congrs dels Diputats. Jos Lus Rodrguez
Zapatero torna a ser investit president del Govern.
El dia 9 dagost ven el termini fixat per la disposici final 1 de lEstatut dAutonomia de
Catalunya de 2006 per a establir un nou sistema de finanament, sense haver assolit un
acord Estat-Generalitat.
El Tribunal Constitucional dicta l11 de setembre de 2008 una sentncia que declara
inconstitucional la Llei del Parlament basc 9/2008, de 27 de juny, de convocatria i

regulaci duna consulta popular per a recollir lopini de la ciutadania sobre lobertura
dun procs de negociaci per a assolir la pau i la normalitzaci poltica.
2009
Les eleccions al Parlament del Pas Basc d1 de mar de 2009 determinen un canvi en la
majoria governamental, a partir del pacte poltic entre el PSE i el PP.
Les Corts Generals aproven la Llei Orgnica 1/2008, de 30 de juliol, por la qual sautoritza
la ratificaci per Espaa del Tractat de Lisboa, el qual es modifiquen el Tractat de la Uni
Europea i el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea, firmat en la capital portuguesa el
13 de desembre de 2007 (BOE, nm. 184, de 31 de juliol de 2008)
Saprova la Llei Orgnica 3/2009, de 18 de desembre, de modificaci de la Llei Orgnica
8/1980, de 22 de setembre, de Financiaci de les Comunitats Autnomes, que es
complementa per la Llei 22/2009, de 18 de diciembre, per la qual es regula el sistema de
financiaci de les Comunitats Autnomes de rgim com i Ciutats amb Estatut
dAutonomia i es modifiquen determinades normes tributries.
La Llei Orgnica 2/2009, de 11 de desembre, de reforma de la Llei Orgnica 4/2000, d11
de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integraci social,
reconeix les competncies a les comunitats autnomes en aquest terreny.
Llei 24/2009, de 22 de desembre, de modificaci de la Llei 8/1994, de 19 de maig, per la
qual es regula la Comissi Mixta per a la Uni Europea, per tal dadaptar-la al Tractat de
Lisboa de 13 de desembre de 2007.
2010
Llei orgnica 7/2010, de 27 doctubre, de reforma de la Llei Orgnica de Reintegracin y
Amejoramiento del Rgimen Foral de Navarra.
El Tribunal Constitucional dicta la Sentncia 31/2010, de 28 doctubre, que resol el recurs
dinconstitucionalitat interposat per 99 del Grup Parlamentari Popular del Congrs en
relaci amb la Llei Orgnica 6 / 2006, de 19 de juliol, de reforma de l'Estatut d'Autonomia
de Catalunya. La STC declara nuls (parcialment) 14 articles i fixa una interpretaci
constitucional duna part substancial dels preceptes estatutaris. Posteriorment, la STC
137/2010 resol amb termes similars el recus dinconstitucionalitat del Defensor del Poble i
les SSTC 46, 47, 48, 49 i 138 desestimen els recursos dinconstitucionalitat concrets
interposats per diverses comunitats autnomes.
2011
Llei orgnica 1/2011, de 28 de gener, de reforma de lEstatut dAutonomia de la Comunitat
Autnoma dExtremadura.
Es reforma per acord de PSOE i PP larticle 135 de la Constituci espanyola per tal
dincloure un principi destabilitat pressupostria que vincula totes les Administracions
Pbliques que shaur de (anteriorment STC 134/2011, de 20 de juliol, sobre la
competncia de lEstat per fixar criteris destabilitat pressupostria a les Comunitats
Autnomes).
El Partit Popular guanya per majoria absoluta les eleccions generals del 20 de novembre.

1.6 Caracteritzaci general de l'Estat autonmic

Model negatiu: no s un model federal (no hi ha vies efectives per a qu les

autonomies participin directament en els poders Estatals, i l'Estatut d'Autonomia s una

llei de l'Estat) per tampoc s un Estat unitari descentralitzat (perqu les CCAA tenen
autonomia poltica). En tot cas, s'acostaria al model regional. s federal si entenem
federalisme en un sentit molt redut (si l'entenem com que hi ha dos nivells de govern).

Model obert: els constituents no van definir el model territorial, no van dir qu era

exactament, sino que simplement van establir principis, procediments, institucions. Es

defineix a partir del seu desenvolupament. El Principi dispositiu s molt important en el
nostre model.

Model asimtric: No es basa en la homogenetat de les CCAA, s a dir, no tenen

totes les mateixes competncies.

2 nimes de l'Estat d'autonomia:

Principi de descentralitzaci poltica

- eficincia gesti poltica

- democratitzaci (contra ms a prop es t el govern, ms participaci efica)

Principi de reconeixement i protecci de les identitats territorials (per a que

puguin coexistir dins un mateix Estat) -> fets diferencials (caracterstiques prpies) =
Prembul de la CE (protegir els pobles d'Espanya en l'exercici de les seves cultures,
llenges, institucions...) / Art. 2 CE -> nacionalitats i regions / Dret civil propi -> Art.
149.1.8 CE / Sistema de finanament propi (3 territoris: Navarra, PB DA1, Canries)

Principis estructurals de la forma territorial de l'Estat espanyol:

1)

Principi d'autonomia:

art. 2 CE

dret a l'autonomia de nacionalitats i regions (Principi dispositiu)

creaci CA: entitat juridicopoltica en qu es concreta l'autogovern

2)

Principi organitzatiu general de l'Estat:

art. 137 CE (tamb fa referncia a la autonomia local)

tot l'Estat es divideix en CA

doble nivell de govern:

- estatal o central
- autonmic

autonomia poltica

3)

Principi de unitat

- principi fonamentador
- posa lmits a l'autonomia
- objectiu: permetre la integraci de la pluralitat del diversos centres de govern en un marc
estatal com. Espanya s un sol Estat:
- un nic titular de la soberania art.1.2 CE;
- un nic subjecte en la comunitat internacional -Reino de Espaa;
- una nica entitat constitucional.
- Mecanismes de garantia de la unitat:
1. Principis d'integraci constitucional -> certa uniformitat, cohesi
a) principi d'homogenetat institucional CA (els criteris bsics que s'apliquen a les CA sn
similars als que s'apliquen a les institucions de l'Estat central: democrcia representativa,
sistema de govern parlamentari, institucions mnimes Assamblea legislativa, president,
govern): art. 152 i art. 149.1.18
b) principi d'igualtat de les CCAA (una nica forma organitzativa de les CA, tenen el
mateix estatus constitucional bsic, excepte les ciutats autnomes de Ceuta i Melilla): s'ha
extret del TC, de la STC 76/1983, i de l'art. 138.2
c) principi d'igualtat de drets i deures dels ciutadans (els drets i deures dels ciutadans no
poden ser idntics en un Estat descentralitzat, per cal garantir una igualtat en els
aspectes bsics dels drets i deures; les CA no poden discriminar entre els seus ciutadans i
la resta d'espanyols que es troben en el seu territori, excepte els drets poltics que es
reserven als ciutadans de la CA): art. 149.1.1 i art 139.1 CE (+ Ttol I) -> s lcit que les
CA elaborin un catleg dels drets i deures sempre i quan complementin els drets
fonamentals i que noms obliguin a les institucions de les CA.
2. Principi d'unitat econmica
a) regles constitucionals en matria econmica: Ttol VII Economa y Hacienda ->
principi d'estabilitat pressupostria (equilibri entre ingressos i despeses) art. 135
b) distribuci de competncies: art. 149.1.13
c) unitat de mercat (cap autoritat no pot adoptar mesures que suposin un obstacle a la
llibertat de circulaci de persones o bns en tot el territori espanyol si la mesura s
adequada al seu fi): art. 139. 2

Principi de solidaritat (afecta al funcionament i no a l'estructura):

art. 2 CE

complementa els altres principis per afecta al funcionament (harmnic, integrat al

conjunt)

inspira les relacions entre l'Estat i les CA o entre les CA

s un deure poltic i jurdic

2 supsits:

- relacions entre diferents subjectes que tenen un objectiu com (inters general,
realitzaci valors constitucionals...) -> s'en deriva un deure general de collaboraci que
afecta a totes les entitats
- inters d'un ens en els afers d'un altre:

lmit negatiu (no lesionar els interessos dels altres)

deure positiu (deure d'auxili recproc, de collaborar en les tasques mtues)

principi de solidaritat amb efectes econmics: art. 138.1, 156.1, 158.2 CE (Fons de

Compensaci Interterritorial)

2. ELS ESTATUTS D'AUTONOMIA. L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA DE

2006

2.1 Estatut d'Autonomia: naturalesa, contingut i reforma

3 c:

Norma creadora de la Comunitat Autnoma (a travs de l'iniciativa autonmica).

L'aprobaci de l'Estatut per part de les Corts (CD i S) s el que fa que es creei la
Comunitat Autnoma com a entitat autopoltica de govern.

Norma constitutiva de la Comunitat Autnoma, ja que fixa les seves institucions,

competncies i funda l'ordenament jurdic autonmic (font de fonts). L'Estatut seria similar
a la Constituci de la Comunitat Autnoma des d'aquesta perspectiva, especialment des

de que s'han afegit drets dels ciutadans. Per l'Estatut s una llei de l'Estat.

Norma materialment constitucional. Tenen una funci constitucional perqu

complementen la CE en la definici del model territorial. S'integra en l'anomenat bloc de la

constitucionalitat (Estatuts +

CE -art. 149- + lleis de l'art. 150 = normes que fan el

repartiment del poder poltic)

Naturalesa dual:

material: norma institucional bsica (147.1 CE) -> norma constitutiva (mini

Constituci)

formal: s una llei estatal Llei Orgnica (sui generis)*

Procediment d'eleboraci:

4 tipus:
- via lenta - CA 143 -> proc. Art. 146 => projecte d'Estatut es fa x una assamblea formada
per: membres de les Diputacions i els diputats i senadors escollits de les provincies,
tramitat i votat unilateralment per les Corts Generals (sense intervenci del territori).
- via rpida - CA 151 (Andalusia) i DT2 (Cat. PB i Galicia) -> proc. Art. 151.2 =>
Projecte dEstatut en una assemblea formada pels diputats i senadors escollits per
aquelles provncies (sense els membres de les diputacions). A Cat, es van reunir al
parador de Sau (1979). Senvia a travs de lassemblea de diputats catalans, una
delegaci regional (catalana) i es troben dins de la comissi constitucional (on hi ha els
diputats de Madrid), per negociar article per article el projecte. Aquest text negociat es
sotmet a referndum vinculant, les corts fan un vot de ratificaci de congrs, per majoria
aboluta, i senat on ja no es toca el text que est referendat. (En aquest procediment hi ha
molta ms participaci territorial) = elaboraci negociada (parlament espanyol negocia
amb els proponents)
- CA 144b (Corts substitueixen l'iniciativa) -> projecte + tramitaci + aprovaci =>
unilateral per les Corts Generals (molta menys participaci territorial).
- DA1 (Navarra -> LORAFNA) = procediment d'elaboraci propi negociaci entre
Diputaci Foral i el Govern de l'Estat, aquest projecte s'aprova per les Corts Generals en
procediment de lectura nica (no hi ha esmenes).
Reforma Estatut:
- art. 147 CE: cada estatut regular el seu propi procediment de reforma (noms ho pot
fer la CE i aquest). Procediment de reforma previ diferent, per finalment similar a una llei
orgnica (article general per totes les CCAA).

- ms requisits que una LO normal, per depn de cada Estatut, tot i aix es poden fer dos
grups:

Reforma Estatuts de l'art. 151 i D2 CE = article 152.2 CE:

- Iniciativa (art. 222 i 223 EA Cat):

- Parlament + Govern CA (+habitual)
- Corts Generals
- Ens locals (exemple: Cat = 20% municipis)
- Iniciativa de reforma popular 300.000 firmes
- Aprovaci proposta de reforma: Parlament CA per majoria de 2/3 -> s'envia a les
Corts Generals
- Dos procediments en funci dels continguts reformats:
- general: Corts Generals -> delegaci parlamentaris catalans + comissi central CD + vot
com a Llei Orgnica + referndum de la poblaci -> sanci del rei
- especial: (no es negocia a Madrid) en casos en que la reforma no afecta a la relaci (de
Cat) amb l'Estat -> es vota al Parlament de Cat per majoria de 2/3 + s'envia a les Corts
Generals per saber si afecta o no a l'Estat -> si no afecta a l'Estat el text aprovat al
Parlament catal, la poblaci ha de votar necessriament per referndum (norma rgida) ->
si s positiu es fa un text de ratificaci com a Llei Orgnica (l'especial noms s'aplica en
aquells casos en que all reformat no afecti les relacions entre Catalunya i l'Estat).

Reforma Estatuts de l'art. 143

- Iniciativa:
- Parlament + Govern CA (majoria d'Estatuts)
- Corts Generals
- Govern de l'Estat (en alguns)
- Aprovaci inicial: Parlament de la CA (per majoria absoluta) -> s'envia a les Corts per
tramitar i aprovar = l'unic que pot fer la CA si no est d'acord amb el que fa les Corts s
el dret de retirada del projecte de reforma [*han previst que una delegaci autonmica
s'envii a Madrid per negociar el text, per aix mai s'ha fet; i, tamb n els Estatuts
reformats s'ha previst la possibilitat de fer referndum de la poblaci (suposadament
vinculant); *Arag, Valncia i Castella i Lle]

Reforma Estatut de Navarra:

- Iniciativa: es fa de manera conjunta entre el Govern de l'Estat i el de Navarra (han

d'estar d'acord)
- Aprovaci de la proposta: Parlament de Navarra (majoria reforada) + vot de ratificaci
per les Corts Generals (per majoria absoluta pel Congrs i simple pel Senat) -> NO

S'ADMETEN ESMENES (procediment de lectura nica)

Contingut:

art. 147 CE: norma constitucional bsica de la CA

art. 147.2 -> continguts mnims i necessaris que han d'incloure tots els Estatuts; 4

apartats:
a) Denominaci CA s'haur de fixar d'acord amb la indentitat histrica (Comunitat
Valenciana s la nica que es diu aix) => com a norma fundacional
b) Delimitaci del territori -> s el lmit de l'eficcia de les normes (noms poden aplicarse a la CA) => com a norma fundacional
c) Denominaci, organitzaci i seu de les institucions d'autogovern -> reserva
estatutria = relativa o no absoluta STC 89/1984: no cal que reguli les institucions
completament, sino que pot fer una regulaci ms genrica (aix, les lleis de la CA les
poden regular i no cal fer reforma de l'Estatut avantatge) => com a norma organitzativa
d) Competncies assumides per la CA en el marc de la Constituci -> no atribueix
competncies explcites (principi d'assumpci estatutria) => com a norma d'assumpci
competencial *Bloc de la constitucionalitat (noms distribueixen les competncies CE,
Estatuts, lleis article 150)

art. 147.2 CE: Competncies i bases per el trasps dels serveis corresponents a

les competncies. A l'Estatut es preveia la C. Mixta de traspassos -> representants CA i

Estat negociaci sobre quins mitjans personals i materials van associats a cada
competncia

art. 147.3: El mateix EA ha de regular el proc. de reforma (contingut necessari).

+ altres continguts previstos a la CE pels Estatuts:

art. 3.2 CE = els EA regularan la declaraci de la oficialitat de la llengua prpia.
art. 4.2 CE = smbols de la CA, bandera, etc.
art. 69.5 CE = senadors de designaci autonmica, com els nomenar.

Tots aquests formarien part de les RESERVES ESTATUTRIES (matria que ha de ser
regulada per lEA = contingut necessari).
Amb la reforma (2006-2007) els Estatuts poden tenir continguts adicionals?
STC 247/2007:

qestions que es puguin relacionar amb la norma institucional

relacions amb altres ens i amb els ciutadans

STC 31/2010:

el Tribunal admet contingut ms ampli per atribueix algunes restriccions

POSICI DE L'ESTATUT EN EL SISTEMA DE FONTS:

L'Estatut s una norma subordinada a la Constituci (relaci de jerarquia)

- L'Estatut contrari a la Constituci s nul = inconstitucional.

- Interpretaci de qu s l'Estatut conforme a la CE: norma complementria

Estatut com a norma superior de l'ordenament jurdic propi de la CA. s la norma

que defineix les fonts del Dret en la CA i tamb s parmetre de validesa de les normes
autonmiques.
Relaci de l'Estatut en relaci amb altres lleis de l'Estat:

L'Estatut no s una LO ms, ja que t una especial rigidesa degut al seu

procediment especial de reforma caracteritzat per la confluncia de 2 voluntats per la

reforma (Parlament autonmic i CCGG)

T una funci constitucional concreta, s superior a alres lleis.

No pot omplir la reserva de llei orgnica.

2.2 Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006: organitzaci i continguts principals

El seu procediment de reforma va ser bsicament el segent:

La iniciativa de reforma va sortir del Parlament de Catalunya (ponncia conjunta
parlamentria, en que estaven presents tots els grups parlamentaris), tots van collaborar
en lelaboraci de la proposici de reforma estatutria que es va votar el 2005, 2/3
ampliament assolits perqu van votar a favor tots els grups parlamentaris excepte 15
diputats que tenia el PP. Va passar pel Consell Consultiu (rgan consultiu de la
Generalitat), que va fer una valoraci dient quins articles de la proposta tenien un PR
dinconstitucionalitat, i va obligar a fer alguns canvis abans danar a Madrid. Senvia a les
CCGG i tres parlamentaris catalans van defensar la proposici de reforma en la presa en
consideraci (Artur Mas, Manuela de Madre, i Carot Rovira). El Congrs Estatal va votar a
favor de la presa en consideraci i va comenar la tramitaci per les Corts, mentre hi
havia negociacions poltiques fora del Parlament (negociaven amb el govern del Psoe,
Zapatero apoyare la reforma del EA de Cat). Aquest tramit parlamentari va consistir en
que una delegaci de parlamentaris catalans van anar a la Comissi Constitucionoal del
congrs i van negociar les esmenes. Van al Senat, mateix trmit, per no va tocar ni una
coma. Un cop el text s aprovat pel Congrs i Senat, es proposa a referndum pels

catalans que van votar a favor, amb una participaci de -50% (74% a favor).
Finalment, va ser sancionat pel rei com a llei orgnica 6/2006.
*[Estatut 1979 (reforma mitjanant art. 56 de l'antic Estatut) noms tenia 56 articles (ara hi
ha 220 articles + disposicions adicionals, i, a ms, els articles sn ms llargs per les noves
tcniques de regulaci que intenten aconseguir l'autonomia efectiva de Catalunya).
Estatut 1979: la iniciativa de reforma va ser una iniciativa del Parlament de Cat mitjanant
una ponncia a Cat on hi havien tots els grups parlamentaris -> proposici de reforma
espontnia -> es vota pel pl de Cat al 30/9/2005 calia obtenir 2/3 que es van assolir
plenament perqu van votar tots els grups a favor excepte el PP -> un consell consultiu va
fer una valoraci sobre quins articles tenien problemes de constitucionalitat, i els van
depurar -> el text d'envi a les Corts Generals i 3 parlamentaris van defensar la reforma
d'Estatut per presa en consideraci -> comena la tramitaci per les Corts Generals ->
fora del Parlament hi havien negociacions poltiques -> una delegaci de parlamentaris de
Cat van anar a Madrid a negociar les esmenes (la majoria de les quals van ser
plantejades pel grup socialista) -> va anar al Senat i no es va tocar -> referndum que es
va votar a favor]
Estatut aprovat el 2006 = s'incorpora Ttol de drets; Ttol del Poder Judicial, per intentar
respetar el carcter nic del poder judicial en relaci amb l'autonomia de Catalunya; i Ttol
Blindatge estatutari: per donar major protecci a l'autonomia.

Prembul* -> Catalunya es reconeix com a naci (Parlament de Cat.) => no t

eficcia jurdica, per l'Estatut va ser impugnat pel PP (el TC no s'hauria d'haver
pronunciat) i el TC va fer un pronunciament fins i tot del Prembul => STC 31/2010
*els Prembuls no tenen fora vinculant, per s interpretativa, i d'aqu podia sortir una
reivindicaci.

Ttol Preliminar -> recull els elements bsics de l'autonomia de Catalunya, i tamb

els elements simblics.

1. (art.1) Autoidentificaci de Catalalunya com a nacionalitat.
2. Generalitat com a instituci de d'autogovern = sistema institucional d'autogovern de
Catalunya
- El nom de Generalitat prov del s.XIV, era una instituci financiera que s'encarregava de
recaptar impostos per al rei. Va ser abolida amb el Decret de Nova Planta i va tornar a ser
vigent el 1932 quan Catalunya va recuperar l'autonomia i les seves institucions. Al 1970 el
sistema d'institucions de Catalunya eren el Parlament, el Govern i el President. Al 2006
s'integren dins el sistema d'institucions catalanes, el Sndic de Greujes, la Sindicatura de
Comptes, el Consell de Garantes Estatutaries i el Consell audiovisual. Tamb els ens

locals s'integren en el sistema institucional de la Generalitat (municipi, comarca,

vegueria...) amb l'objectiu de fer ms forta la vinculaci de l'autonomia local amb
l'autonomia catalana, perqu els ens locals tenen dependncia dual o bifront (Estat central
regula legislaci bsica, per tamb Cat t competncies sobre els ens locals), i el que es
vol es destacar el poder de Catalunya (art. 2.3). Actualment la Generalitat s el conjunt
d'institucions prpies d'Autogovern de Catalunya.
3. Definici del territori (art. 147. 2b CE i art. 9 i 14) no el defineix exactament ->
en relaci amb el que ja deia l'Estatut del 1979 (4 provincies que formaven la CA)
el que es vol es evitar parlar de les provincies i substituir-la per la vegueria.
El territori s un lmit al poder de la CA -> a l'eficcia de les lleis autonmiques,
per poden haver-hi excepcions que han de d'estar previstes en l'Estatut o en
altres lleis, en qu alguna norma de Cat. pugui tenir eficcia.
4. Ciutadania = a l'Estatut de 1979 es parla de qui t la condici poltica de catal.
Actualment es t una concepci pluralista que permet que els ciutadans estiguin
adscrits a diferents ordes jurdics i que pertanyin a diferents comunitats (Tractat de
Maastrich, 1992 ciutadania europea) (art. 7 Estatut d'autonomia = per ser cituad
de Catalunya s'ha de ser nacional espanyol, tenir 18 anys i residir en un municipi
de Catalunya i estar empadronat en aquest municipi. Ser ciutad de Catalunya
implica gaudir plenament dels drests politics: dret de vot, sufragi actiu i sufragi
passiu. Les persones que estan a Catalunya (sense ser ciutadans) tamb
gaudeixen de la majoria de drets de l'estatut (art.15 estatut d'autonomia), aquests
no poden contradir als drets fonamentals, sn drets complementaris. Els drets que
otorga l'Estatut vinculen als poders pblics i les institucions de Catalunya.
5. Smbols de Catalunya, art 8 estatut d'autonomia= els smbols de la nacionalitat
(anteriorment ja estaven recollits en els estatuts anteriors).
La bandera: ve del s.XIII, smbol histric.
La festa nacional de catalunya de l'11 de setembre, llei 1/1980: festa
nacional de Catalunya (conmemora la prdua de la guerra).
L'himne dels segadors.
Els smbols tenen una funci integradora de la comunitat, el Tribunal Constitucional
reconeix aquesta funci.

3. LES INSTITUCIONS DE LES COMUNITATS AUTNOMES. L'ORGANITZACI

INSTITUCIONAL DE CATALUNYA
3.1 L'organitzaci institucional autonmica: marc constitucional i caracterstiques
generals
[Tema 21 Manual Aparicio]

art. 152 CE -> institucions mnimes CCAA = general a totes les CCAA: han de tenir
un sistema parlamentari de govern; sistema electoral proporcional (no diu que hagi de ser
idntic al de nivell estatal)

art. 147.2 c CE -> contingut dels Estatuts

art. 148.1.1 -> competncies mnimes CCAA rgim com = autoorganitzaci

art. 149. 1.18 -> competncia Estat = bases rgim jurdic Adm. Pblica

S'ha tendit a una certa homogenetat pel que fa a les institucions de les diferents
CA.

Per van haver-hi diferncies en certs moments pel que fa a les competncies de
les CA entre les de rgim de l'art. 143 i les de l'art. 151.
Punt de vista histric
- Pactes 1981 -> es van establir limitacions a les CA de via rpida (art. 152) que noms
s'aplicaven a les competncies de les CA de via lenta (art. 143):
- parlaments amb sessions ms limitades
- parlamentaris cobraven dietes, no sous
- governs amb 10 membres com a mxim (creen consellers sense cartera
S'eliminen a partir dels '90.
- Les CA de l'art. 143 celebren eleccions al parlament totes el mateix dia (1r diumenge de
maig cada 4 anys coincidint amb les estatals), i les de l'art. 152 no.
- El president de la CA no podia dissoldre el Parlament, a diferncia dels de les CA de via
especial. A la meitat dels '90, grcies a una reforma, s que es pot, per s'escull un
Parlament amb competncies limitades.
- Es reconeix que les CA crein institucions obligatries (Sndic de Greuges, Consell
Consultiu, Sindicatura de Comptes...)
3.2 Les institucions estatutries a l'Estatut de 2006: el Parlament de Catalunya
(elecci, organitzaci i funcions); el President de la Generalitat (elecci i funcions);
el Govern de la Generalitat (composici i funcions); la responsabilitat poltica del
president i del Govern, i el Consell de Garanties Estatutries (composici, elecci i
funcions)
[Manual de Dret pblic de Catalunya]
Parlament de Catalunya
Nom del Parlament de Cat = Parlament
Definici:
art. 55 EA el descriu segons les seves 3 funcions bsiques:

Instituci representativa

Cambra legislativa

Cambra que fa una funci d'impuls i control poltic del govern

art. 150 CE:

Parlament que s'inscriu en un sistema parlamentari

Composici del Parlament:

art. 152 CE -> unicameral

art. 56.1 EA -> nombre de diputats (entre 100 i 150) avui t 135 (= Cat no t llei
electoral) => termini de 4 anys de mandat (per hi ha excepcions: art. 67.3, si no
s'assoleix la investidura; i 75 EA, dissoluci anticipada)
Sistema electoral:
art. 152 CE -> sistema electoral proporcional que ha de garantir representaci de
les diverses zones del territori; reserva de llei orgnica pel rgim electoral general
(art. 81.1 CE) aspectes bsics, cada CA pot dictar la seva prpia llei electoral
(circumscripci, barrera, frmula electoral, llistes...) -> LOREG dret a sufragi, etc.

Catalunya s la nica CA que no ha regulat la seva prpia llei electoral -> DT4
EAC 1979 es mant en vigor per la DT2 EAC 2006 = mentre no s'aprovi la llei catalana,
s'aplicar la regulaci que estableix la LOREG pel que fa a l'elecci dels diputats (no
senadors); tamb diu, la DT4, quants diputats escull cada circumscripci.
Funcions del Parlament:
art. 55 66 Reglament Parlament Catalunya

Funci representativa (expressa el principi democrtic): cada parlamentari

representa al conjunt del poble, i no noms als qui l'han votat (prohibici del mandat
imperatiu; decisions prpies, no influncia art. 62 i 61.b EAC)

Funci legislativa (lleis nicament poden ser controlades pel TC -> legimitat)
Procediment legislatiu:
- Iniciativa legislativa (art. 62 EAC art. 100 a 102 Reglament del Parlament):
Govern (projecte de llei)
5 diputats o un grup parlamentari
Ciutadans (ILP 50.000 firmes -> Llei 1/2006)
Municipis
Ens supramunicipals (ex: comarques)
*Lleis de desenvolupament bsic (art. 62.2 EAC)

Matries enumerades (art. 2.3, 6, 37.2, 56.2, 67.5, 68.3, 77.3, 79.3, 81.2 i 94.1) ->
aspectes institucionals, la llengua, etc.

Procediment d'aprovaci, modificaci i derogaci: votaci final -> majoria absoluta

al Ple

Proposta per una ponncia conjunta del Parlament

Funci de creaci del Govern funci principal (el Parlament escull al President:
procediment d'investidura = que l'Estat):
- (art. 67.2 EAC) eligeix el President de la Generalitat proposat pel president del
Parlament entre els seus membres mitjanant el debat i votaci en el Ple (majoria
absoluta en la 1a i simple en la 2a) de la seva investidura, i aprova el programa que
proposa
- Diferncia: a Catalunya, la ratificaci la fa el President del Govern (central).

Funci de l'impuls de l'acci poltica i de govern (manifestacions de voluntat

d'objectius poltics, orientaci del Govern i de l'Administraci, etc.); Procediments:
- Propostes de resoluci
- Mocions
- Examen dels programes i comunicacions del Govern
- Debats generals

Funci de control al Govern (garanteix el coneixement i el seguiment pblic de

l'actuaci del Govern):

Ordinari Instruments de control (no t efectes jurdics sobre el Govern, per el

Parlament pot fer pblica la seva negativa):

- Debats generals
- Compareixences i sessions informatives dels membres del Govern
- Interpellacions (d's tpic) - poden donar lloc a una moci (no de censura)
- Dret dels diputats a obtenir informaci de les autoritats i de l'Administraci limitat a
l'exercici de la seva funci

Extraordinari o de sanci (implica lexigncia de la responsabilitat poltica del

Govern = pot comportar lobligaci de dimitir del Govern i s t efectes jurdics): moci de
censura i qesti de confiana

Altres funcions: electiva, de l'iniciativa legislativa, d'interposici de recursos

d'inconstitucionalitat

Llei 3/982 (art. 6, 11) Parlament, President, Consell executiu

Estatut dels Parlamentaris:

Adquisici de la condici:

Es vincula al fet d'haver estat escollit a les eleccions autonmiques (i tenir la

condici prvia de catal (art. 7 EAC) i no incrrer en causes de inelegibilitat -> art. 11 Llei
3/982).

Credencial d'electe (certifica que has estat escollit) per la junta electoral.

Declaraci de bns i d'activitats a efectes d'incompatibilitat (s'aplica el Reglament).

Promesa o jurament d'acatar la Constituci i l'Estatut.

Reglament => causes de prdua d'aquesta condici de parlamentari (similars a les

de l'Estat) causes regulars i suspensi temporal (la decideix el Parlament per majoria
absoluta en supsits en qu, per exemple, el parlamentari estigui imputat o impliacat en
una pena que privi aquest dret).

Prerrogatives (drets especials dels parlamentaris que es basen en la protecci del

Parlament) > son irrenunciables:
1. Inviolabilitat: per a que el diputat es pugui expressar lliurement en l'exercici de les seves
funcions i no pugui ser perseguit pel que ha dit o ha votat = formaci lliure de la voluntat
del Parlament.
2. Inmunitat: protecci dels parlamentaris davant d'actuacions que puguin restringir la
seva llibertat personal per motivacions poltiques -> prohibici de detenci excepte en cas
de delicte flagrant (l'altre contingut, pertanyent a la inmunitat estatal, no s'aplica a nivell
autonmic).
3. Fur especial: els parlamentaris autonmics seran jutjats al Tribunal Superior de Justcia
de Catalunya si els fets s'han fet a Catalunya, per si s'han produt fora, seran jutjats al
Tribunal Suprem.
Drets i deures dels parlamentaris: protegits per l'art. 23.2 CE -> recurs d'empara al TC

assistir

ser membre d'una Comissi

obtenir informaci
Autonomia del Parlament catal:
art. 71.1 CE -> art. 58 EAC

Autonomia normativa

La cambra aprova de manera autnoma el seu Reglament.

Reglament regula l'organitzaci i el funcionament de la cambra, a ms del

procediment legislatiu.

Autonomia financera = la cambra t el seu propi pressupost.

Autonomia administrativa = en matria de personal (lletrats que assessoren els

parlamentaris), obres, manteniment, etc.

Organitzaci interna del parlament:

Principals rgans de govern intern: President i la Mesa

- President escollit pel pl (majoria absoluta) i t funcions de representar el Parlament, de
convocar i presidir les sessions, de dirigir els debats (certa imparcialitat).
- Mesa: resolucions interpretatives o supletries del Reglament parlamentari; formada pel
President, dos vicepresidents i 4 secretaris, que sn diputats dels diferents grups en
proporci als escons que tenen i s'escullen per majoria absoluta; funci de qualificar els
escrits (admet o no, decideix la tramitaci) = rgan rector.
- Junta de portaveus: complementa a la Mesa; t un carcter ms poltic; formada per un
diputat de cada grup i el President; funci de fixar l'ordre del dia; decideix per vot ponderat
(val ms el vot del grup que t ms diputats)
President de la Generalitat
Art. 67 EAC = molt important
Noms es pot escollir President a alg que estigui legitimat pel poble i sigui parlamentari.
Posici institucional (art. 67.1):

Cap del Govern d'un sistema parlamentari (art. 152.1 CE)

Mxim representant de la Generalitat

Representant ordinari de l'Estat a Catalalunya

Designaci - Procediment d'investidura:

Quan es dna?
- Renovaci del Parlament per celebraci d'eleccions
- Casos de cessament del president (excepci moci de censura constructiva)

Fases:
1. Proposta del candidat
- Condici prvia: El candidat ha de ser diputat al Parlament autonmic i ha de ser votat
pel Ple (art. 67.2 EAC i art. 4 Llei 13/2008 de 5 de novembre, de la Presidncia de la
Generalitat i el Govern)
- El President del Parlament, dins els 10 dies segents a la constituci del parlament,
prvia consulta als representants dels partits i els grups poltics amb representaci
parlamentria proposa al Ple una persona candidata a la Presidncia de la Generalitat (art.
4.2 Llei 13/2008) -> el rei NO.
2. Debat i votaci
- El candidat presenta el programa de govern (no t limitaci de temps).
- Debat posterior en qu interv un representant de cada grup parlamentari (30 minuts
cadascun).
- El Parlament es pronuncia sobre el candidat i el seu programa.
- Primera votaci: el candidat ha d'obtenir el suport per majoria absoluta (68 diputats). La
investidura comporta l'aprovaci del programa de govern.
- Segona votaci: dos dies ms tard, i noms s'exigeix majoria simple.
- En cas de no obtenir la majoria, es proposen candidats successius a votaci del
Parlament, fins a un termini mxim de 2 mesos (art. 4.2 Llei 13/2008).
- Si cap candidat obt la majoria, dissoluci automtica del Parlament i es convoquen
eleccions (art. 67.3 EAC).
3. Nomenament
- Un cop que el Parlament otorga la confiana al candidat, el President del Parlament ho
comunica al rei per tal que el nomeni President de la Generalitat (art. 67.4 EAC i art. 5 Llei

13/2008).
- El nomenament reial s un acte formal i simblic per indispensable per a que l'acte
d'investidura parlamentria tingui plena validesa i eficcia.
- L'acte reial s referendat pel President del Govern de l'Estat (art. 64.1 CE, que segons el
TC enumera de forma taxada les autoritats que poden referendar)*
*noms poden refrendar els actes del rei:
- President del Congrs
- President del Govern
- Ministres
- El procs de designaci acaba amb la presa de possessi del crrec dins els 5 segents
al nomenament.
Causes de cessament:
Tot Govern s'ha de renovar, per l'ex President segueix sent parlamentari.
Art. 67.7 EAC i art. 7 Llei 13/2008 -> El President de la Generalitat cessa per:

renovaci del Parlament a conseqncia d'eleccions

aprovaci d'una moci de censura

denegaci d'una qesti de confiana

per defunci

per dimissi

per incapacitat permanent

per condemna penal ferma

Funcions del President:
1.
Representant suprem de la Generalitat:
Atribucions en la ms alta representaci de la Generalitat (art. 10 Llei 13/2008):
- mantenir les relacions amb les autoritats de les institucions de l'Estat, de les CA i dels
ens locals, i de llurs administracions pbliques, i tamb amb les autoritats de l'mbit
internacional;
- signar els convenis de collaboraci i els acords de cooperaci amb altres CA;
- convocar les eleccions al Parlament i decretar la dissoluci anticipada o la fi de la
legislatura;
- convocar, dins els vint dies segents a la data de les eleccions, la sessi constitutiva de
la legislatura;
- nomenar els membres del Consell de Garanties Estatutries;
- convocar el referndum per a l'aprovaci de la reforma de l'Estatut;
- presidir la Junta de Seguretat a qu fa referncia l'art. 164.4 de l'EAC;
- altres que determinen l'EAC i les lleis.
2.
Representant ordinari de l'Estat a Catalalunya
Atribucions en la representaci ordinria de l'Estat a Catalalunya (art. 67.6 EAC i art. 11
Llei 13/2008):
- promulgar, en nom del rei, les lleis, els decrets, i ordenar la publicaci al Diari Oficial de
la Generalitat de Catalalunya i en el Boletn Oficial del Estado;
- ordenar la publicaci en el DOGC dels crrecs institucionals de l'Estat a Cat.;
- demanar la collaboraci a les autoritats de l'Estat que exerceixen funcions pbliques a
Catalalunya;
- altres que determinen l'EAC i les lleis.
3.
Cap de Govern
Atribucions en la direcci del Govern (art. 12 Llei 13/2008):
- representa el Govern, estableix les directrius de l'acci de govern i n'assegura la
continuitat;
- convoca i presideix reunions del Govern i nomena i cessa els seus membres;

- resoleix conflictes d'atribucions entre departaments;

- planteja al Parlament: qesti de confiana, reuni extraordinria, debat general... amb
la deliberaci prvia del Govern;
- coordina el programa legislatiu del Govern i rep informaci sobre els projectes de
normes elaborats pels departaments;
- exerceix, com a titular, la direcci superior del Departament de Presidncia.
Delegaci de funcions (art. 67.9 EAC):

El President de la Generalitat pot delegar temporalment funcions executives a un

dels consellers: Conseller Primer.

El Decret de delegaci ha d'establir l'abast material i temporal, s'ha de publicar en

el DOGC i el President n'ha de donar compte al Parlament.
Diferenciem les funcions:

Delegables:
- convocar i presidir les reunions del Govern;
- coordinar el programa legislatiu del Govern;
- elaborar disposicions reglamentries;
- coordinar l'acci exterior del Govern.

No delegables:
- Funcions que atorguen al President una disponibilitat sobre el Govern:
- facultat de nomenar i cessar els consellers
- Funcions de relaci amb el Parlament:
- plantejar una qesti de confiana
- dissoluci anticipada del Parlament
Estatut personal:

Prerrogatives parlamentries (art. 67.2 EAC) en ser escollit entre els

parlamentaris:
- inviolabilitat
- immunitat limitada
- fur jurisdiccional

Drets honorfics i protocollaris (art. 8 Llei 13/2008):

- tractament de "Molt honorable"
- posici preeminent a efectes de precedncia i protocol

Incompatibilitats (art. 9 Llei 13/2008):

- amb qualsevol altra funci pblica
- les aplicables als alts crrecs de la Generalitat
Govern de la Generalitat
Regulaci:

Art. 152.1 CE -> CA de via rpida han de tenir consell de Govern amb funcions
executives i administratives, i se situa sota la direcci del President de la CA

EAC: Captol III del Ttol II (De les Institucions)

Llei 13/2008 de la Presidncia de la Generalitat i del Govern

Posici del Govern en el sistema institucional de la Generalitat:
Segons l'art. 68 EAC:
"El Govern s l'rgan superior collegiat que dirigeix l'acci poltica i l'Administraci de la
Generalitat. Exerceix la funci executiva i la potestat reglamentria."

Caracteritzaci com a rgan poltic i de direcci administrativa.

Atribuci de potestats normatives i executives.

Creaci i cessament del Govern:

Creaci (2 fases):
1.
Procediment d'investidura del seu President (art. 67 EAC)
2.
Nomenament de la resta de membres del Govern pel President (art. 12.1.d Llei
13/2008)
Cessament:

El cessament del Govern en bloc es produeix quan cessa el President/a de la

Generalitat (art. 68.4 EAC), d'acord amb les causes recollides en l'art. 67.7 EAC:
- per renovaci del Parlament desprs d'eleccions;
- per aprovaci d'una moci de censura (art. 43 Llei 13/2008) o denegaci d'una qesti
de confiana (art. 44 Llei 13/2008);
- per defunci;
- per dimissi;
- per incapacitat permanent, fsica o mental, reconeguda pel Parlament, que l'inhabiliti per
a l'exercici del crrec;
- per condemna penal ferma que comporti la inhabilitaci per a l'exercici de crrecs pblics.

Causes de cessament individual sn les esmentades a l'art. 17 Llei 13/2008 i no

afecten l'existncia de l'rgan collegiat:
- per revocaci del seu nomenament pel President/a de la Generalitat;
- per dimissi acceptada pel President;
- per defunci;
- per sentncia judicial ferma d'incapacitaci o inhabilitaci per a l'exercici de crrec pblic
Composici:
D'acord amb l'art. 13 Llei 13/2008, el Govern es compon de:

President/a (la posici del qual dins del Govern s'ha d'estudiar en relaci amb les
funcions de direcci assignades a aquest art. 12 Llei 13/2008)

Conseller primer (est a l'EA: rgan no necessari o facultatiu, creat per decisi del
President)

Vicepresident/a (no est a l'EA: rgan no necessari o facultatiu i incompatible amb

l'anterior, de manera que el nomenament d'un impedeix la de l'altre; tamb conseller; no t
una posici tan forta com el Conseller primer de cara al President)

Consellers
Conseller primer o consellera primera (art. 69 EAC i art. 14 Llei 13/2008):

El President/a pot nomenar-lo per decret.

En aquest cas, forma part del Govern, per no s titular de cap Departament de la
Generalitat.

T funcions prpies, com la de desenvolupar les directrius generals de l'acci del

Govern (art. 14.2), a ms de les que li delegui el President d'entre les esmentades en l'art.
14.3.

Tamb supleix el President, en els termes de l'art. 6 Llei 13/2008.

Vicepresident/a (art. 15 Llei 13/2008):

Si no nomena Conseller primer, el President pot nomenar-lo per decret.

En aquest cas, s membre del Govern i s titular del Departament que determini el
President.

T les funcions de direcci del Departament del qual s titular, ms algunes de les
funcions prpies del Conseller primer esmentades en l'art. 14.3 (excepte desenvolupar les
directrius generals de l'acci de Govern).

Supleix al President.

Consellers (art. 16 Llei 13/2008):

Membres necessaris del Govern.

Nomenats i separats pel President mitjanant decret.

Desenvolupen l'acci de Govern en l'mbit de les seves funcions.

El Govern queda constitut una vegada tots els seus membres han pres possessi
del crrec (art. 17 Llei 13/2008).
Responsabilitat poltica del Govern:

L'art 74.1 EAC estableix la responsabilitat solidria del Govern davant del
Parlament, sense perjudici de la responsabilitat directa de cadascun dels seus membres.

La Llei 13/2008, ttol III (art. 42-44) regula, en termes molt similars als previstos en
els arts. 112-114 CE per a les institucions estatals, els procediments de:
- moci de censura (constructiva): art. 43 i 130 Reglament Parlament de Cat.
- qesti de confiana: art. 44 i 131 RPC
Funcionament intern:
L'Estatut no estableix directament normes de funcionament intern del Govern i reenvia a la
Llei (art. 68.3 EAC).
La Llei 13/2008 determina el procediment per a la convocatria, les deliberacions i el
rgim d'adopci d'acords (captol VI, arts. 28-32).
Organitzaci administrativa de la Generalitat:
Regulada per la Llei 13/2008, ttol II, captol IV, arts. 23-26:

Departaments (o conselleries):
- integren l'Administraci de la Generalitat
- determinats per decret del President
- cada departament, dirigit per un conseller, assumeix la responsabilitat de gestionar les
matries que t atribudes

Comissionats: unitats no necessries

Delegats territorials del Govern: representen el Govern en el territori

Funcions del Govern:
1.
Funci de direcci del Govern
Art. 26 Llei 13/2008:
- dirigir l'acci poltica, en el marc de les directrius generals fixades pel President
- aprovar la subscripci d'acords de collaboraci i convenis de cooperaci
- interposar recursos d'inconstitucionalitat i promoure conflictes de competncia davant el
TC
- formular propostes i observacions al Govern de l'Estat en relaci amb les iniciatives
relatives a la Uni Europea
2.
Funcions normatives
- iniciativa legislativa, mitjanant projectes de llei (art. 26.b i 36 Llei 13/2008)
- aprovar decrets legislatius, prvia delegaci del Parlament (art. 37)
- aprovar decrets llei (art. 38)
- potestat reglamentria (art. 39-40), que s'exerceix a travs de:
- Decrets: dictats pel Govern (el President com a rgan individual tamb dicta decrets en
temes estrictament organitzatius)
- Ordres: dictades pels consellers

3.
Funcions de direcci de l'administraci
- d'acord amb l'art. 26 a) Llei 13/2008, correspon al Govern dirigir l'Administraci de la
Generalitat, en el marc de les directrius generals establertes pel President
- tamb acorda, a proposta del President, el nomenament dels alts crrecs de
l'Administraci (art. 26 h) Llei 13/2008)
- la direcci de cada Departament correspon a un conseller (art. 23 Llei 13/2008)
Govern en funcions:
Quan es produeix el cessament del Govern (art. 68.4 EAC) aquest ha de continuar en
funcions fins a la presa de possessi del nou Govern.
D'acord amb l'art. 18 Llei 13/2008 el Govern que est en funcions:

ha de facilitar el desenvolupament normal de la formaci del nou govern i del

trasps de poders

l'art 27 Llei 13/2008 regula les atribucions del Govern en funcions que:
- ha de limitar la seva actuaci a la gesti o despatx ordinari dels assumptes pblics,
incls l'exercici de la potestat reglamentria;
- no pot presentar projectes de llei ni aprovar decrets legislatius;
- pot dictar decrets llei, d'acord amb l'EAC
- s'ha d'abstenir d'adoptar qualsevol mesura, llevat que ho justifiquin raons d'urgncia o
d'inters general
Consell de Garanties Estatutries:
*institucions de rellevncia estatutria => art. 2.2 EAC -> Generalitat
Posici institucional:

Antecedents: Consell Consultiu de la Generalitat (art. 41 EAC 1979)

Regulaci actual:
- art. 76 EAC: crea el Consell de Garanties Estatutries i li atribueix les competncies
bsiques
- art. 77 EAC: determina els principis conformadors i estableix tamb que el Parlament
n'ha de regular per llei la composici i el funcionament, l'estatut dels membres i els
procediments relatius a l'exercici de les funcions (Llei 2/2009, de 12 de febrer, del
Consell de Garanties Estatutries)

Funcions bsiques (art. 2.1 Llei 2/2009):

- control d'adequaci de les lleis a l'EA i a la CE
- pronunciar-se abans de que la Generalitat interposi davant el TC recursos
d'inconstitucionalitat, conflictes de competncia i recursos en defensa de l'autonomia local

Posici d'independncia respecte dels rgans executius, legislatius i judicials (art.

2.2 Llei 2/2009).

Actuaci per mitj de dictmens tecnicojurdics (consultius) que en cap cas no

expressen criteris d'oportunitat o de convenincia (art. 2.1 Llei 2/2009) = no sentncies,
per raonament jurdic similar (semblant al TC)
Composici (art. 3.1 Llei 2/2009):

integrat per 9 membres (juristes)

- catalans
- de competncia i prestigi reconeguts
- amb ms de 15 anys d'experincia professional
Elecci i nomenament (art. 3.2 3.5 Llei 2/2009):

membres nomenats pel President de la Generalitat

- 6 a proposta del Parlament (majoria de 3/5)

- 3 a proposta del Govern (un d'ells a proposta del Consell de Governs Locals)

nomenats per un perode de 9 anys, i no poden sser reelegits

renovaci per teros cada 3 anys: en cada renovaci correspon al Parlament

designar 2 nous membres i al Govern 1
Funcions art. 16.1 Llei 2/2009 (en relaci amb projectes de normes i normes amb rang
de llei de Catalalunya):
El Consell de Garanties Estatutries dictamina sobre:
1.
L'adequaci a la CE dels projectes i les proposicions de reforma de l'EAC abans
que el Parlament els aprovi.
2.
L'adequaci a l'EAC i a la CE dels projectes i les proposicions de llei sotmesos a
l'aprovaci del Parlament.
3.
L'adequaci a l'EAC i a la CE dels decrets llei sotmesos a la convalidaci del
Parlament.
4.
L'adequaci a l'EAC i a la CE dels projectes de decret legislatiu aprovats pel
Govern en els supsits en qu la llei de delegaci estableixi que el Parlament ha
d'efectuar el control addicional de la legislaci delegada i abans que siguin publicats en el
DOGC.
5.
L'adequaci a l'autonomia local, garantida per l'EAC, dels projectes i les
proposicions de llei, i tamb dels projectes de decret legislatiu aprovats pel Govern.
Sollicitud dels dictmens:

El CGE emet sempre els seus dictmens a sollicitud formal de part legitimada.

Art. 17.1 i 2 Llei 2/2009: La sollicitud d'un dictamen al CGE nicament s

preceptiva en els supsits que estableix l'art. 16.2 (s a dir, abans d'interposar recursos o
conflictes davant el TC).

Legitimaci (art. 16 Llei 2/2009 art. 23 Llei 2/2009):

a) 2 grups parlamentaris, 1/10 (10%) diputats i Govern si la reforma de l'EAC, el
projecte o proposici de llei o el decret llei sotms a convalidaci afecta els drets
reconeguts pels captols I, II i III del ttol I de l'EAC, tamb pot demanar el dictmen el
Sndic de Greuges.
b) municipi o vegueria concernits, si sn els nics afectats pel projecte o la proposici
de llei o pel projecte de decret legislatiu (1/4 part dels municipis de l'mbit territorial
d'aplicaci de la norma si representen com a mnim 1/4 part de la poblaci), o b el
Consell de Governs Locals.
c) els ens legitimats d'acord amb el que estableix la Llei orgnica del TC, en el supsit de
l'art. 16.2.c Llei 2/2009
Efectes dels dictmens:
L'art. 74.4 EAC va preveure que els dictmens del CGE nicament tindrien carcter
vinculant si afectaven a la Carta de drets i deures dels ciutadans de Cat o projectes i
proposicions de llei del Parlament que desenvolupin o afectin drets reconeguts pels
captols I, II i III del ttol I de l'EAC (art. 17.3 Llei 2/2009).
Article 18 de la Llei 2/2009: dictmens vinculants (redacci originria):
La part dispositiva dels dictmens vinculants del CGE ha de fonamentar el carcter
vinculant del dictamen, en virtut del que estableix l'art. 76.4 de l'EAC. Les conclusions del
dictamen han d'indicar amb precisi els preceptes o les parts de precepte que el Consell
declara contraris a l'EAC. Els dictmens del Consell no poden proposar en cap cas
redaccions alternatives d'aquests preceptes o aquestes parts de precepte.
La tramitaci parlamentria d'un text que hagi estat objecte d'un dictamen vinculant del
CGE no pot continuar si no se'n suprimeixen o modifiquen els preceptes o les parts de
precepte a qu es refereix l'apartat 2.

=> La STC 31/2010 declara inconstitucional l'art. 76.4 EAC.

4. FONTS DEL DRET DE LES COMUNITATS AUTNOMES

Art. 2 EAC => existeixen 2 centres productors de normes:

Ordenament jurdic de lEstat.

Subordenaments jurdics de les CCAA.

Art. 147.1 CE => reconeix lEstatut com a norma institucional bsica de cada CA,
mentre que lEstat lintegra en el seu propi ordenament.

LEstatut fa la mateixa funci que la Constituci en el marc autonmic, s la

font de fonts (norma normarum): estableix com es crea el Dret.
- Estableix quines sn les fonts del Dret.
- Defineix quins rgans tenen potestat normativa.
- Fixa alguns aspectes dels procediments delaboraci de les normes.

La separaci entre aquests dos ordenaments es basa en el principi de

competncia = lEstat podr regular determinades matries que la CE li atribueix, i
les CCAA podrn regular sobre les seves.
La infracci del principi de competncia pot comportar la nullitat de la norma.

Tamb t, aquesta separaci, un cert carcter complementari = per exemple, a

vegades lEstat dicta una llei bsica i la CA fa una llei de desenvolupament de la
bsica.
Art. 149.3 CE => principis o clusules de relaci entre els dos ordenaments. La seva
interpretaci s molt difcil. Sn aquestes:

Principi de supletorietat: les normes de lEstat sn, en tot cas, supletries de

les normes de les CA. El sentit daquesta clusula recau en que quan es crea la CE
no existien encara les CA i per tant, lEstat tenia totes les competncies i la CE era
un ordenament jurdic complet. Desprs, amb les primeres CA, es trobaven amb
uns ordenaments jurdics incomplets, per la qual cosa s important aquest carcter
supletori, per tal de completar-los.
Quin problema va comportar? Que lEstat, fins i tot en matries de competncia
autonmica, continuava legislant. Llavors, si la CA volia desplaar-ho, estava
obligada a legislar per aplicar les lleis prpies, si no havien daplicar lestatal.
Aquesta tendncia es va tallar amb la STC 147/1991 = el TC va dir que la
supletorietat no s una clusula universal datribuci de competncies a lEstat
(l'Estat no podria emparar en aquest principi per continuar legislant matria
autonmica).
Problema: algunes CA tenien ms competncies que altres Cat. podia regular
leducaci, per Andalusia no, llavors lEstat havia de regular leducaci de manera
autonmica.
STC 61/1997 = lEstat no podria crear Dret emparana en la supletorietat en matries
que
siguin
de
competncia
exclusiva
de
la
CA
i
compartida.
*1 vot particular: volia permetre que la supletorietat fos una clusula de distribuci
de competncies.

Principi de prevalena: les normes de lEstat prevaleixen, en cas de conflicte,

sobre les normes d les CA (excepte en matries d competncia exclusiva d la CA).
A Alemanya saplica el sistema datribuci de competncies de concuerrncia
perfecte en la federaci i Lander. Poden lesgislar indistintament la federaci i els
Lander. Aquests poden anar legislant fins que la federaci decideixi intervenir i
legislar, que llavors desplaa els primers. Aix no existeix a la nostra CE, no hi ha

concurrncia perfecte, sin separaci (sistema de separaci dmbits

competencials). No podem tenir el mateix significat de prevalena. Seria una tcnica
de soluci de conflictes normatius de carcter provisional. Els operadors jurdics
(jutges, funcionaris), en cas de conflicte entre norma estatal i autonmica, donarien
prevalena a lestatal de forma provisional. Aix no tindria un carcter definitiu, ja
que la soluci lhauria de donar el TC. (recurs o conflicte de competncies, ha de
decidir quin s lens competent per dictar la norma).
Fonts del Dret de Catalalunya:
Ordenament jurdic: Estatut dAutonomia de Catalunya = 1a norma o superior.
Les fonts del Dret es basen en principis que les ordenen i les organitzen:

Principi de jerarquia: CE > EAC > Norma legal > Nivell reglamentari.

Principi de competncia (o especialitat de les fonts segons la matria):

2 manifestacions daquest principi:
- Reglament del Parlament de Catalunya
- Lleis de desenvolupament bsic de lEstatut
Llei autonmica:
- norma que t el mateix rang i la mateixa fora que la llei de lEstat (no hi ha una
relaci de jerarquia, per s + monopoli del control de validesa del TC)
- norma aprovada pel Parlament seguint el procediment legislatiu establert a larticle
55.2 CE -> potestat legislativa + article 62 EAC + Reglam.Parl.Cat.
- principi dexpansivitat material de la llei: no matries reservades als Reglaments,
tot es matria de llei
- eficcia limitada al territori autonmic.
Quina especialitat trobem? 2 tipus de llei especfiques, diferents de la llei ordinaria:
Lleis de desenvolupament bsic de lEstatut:
- previstes a larticle 62.2 EAC (117-118 RPC)
- han de ser aprovades per majoria absoluta del ple del Parlament (meitat +1/135)
Llei de pressupostos:
- la CA aprova la seva llei de pressupostos, que cont els pressupostos de la CA.
- iniciativa legislativa reservada al Govern
- en la tramitaci, hi ha certes restriccions de les esmenes que els grups
parlamentaris poden plantejar
- llei de vigncia anual
Una altra font del Dret autonmic:
Reglament Parlamentari:
- article 58.2 EAC
- encara que es digui reglament, t fora de llei
- es defineix per les matries que regula (organitzaci interna i funcionament
[proced.legisl] de la cambra). Una llei que contradigui el Reglament, infringint el
procediment, pot ser declarada nulla (de certa manera pot ser superior i tot a
alguna llei)
- s objecte de control del TC, a travs dels recursos dinconstitucionalitat
- saprova per majoria absoluta i, com a diferncia de les lleis, no s promulgat (cap
tipus dintervenci del govern, el president).
Normes del govern amb rang de llei:

Decret legislatiu:
- delegaci legislativa que fa el Parlament a favor del Govern (lautoritza a
dictar una norma amb rang de llei, la qual sanomena decret legislatiu)
regulat a larticle 63 EAC (molt semblant a l'Estatal)
Decret-llei (com a novetat de lEAC 2006):
- legislaci durgncia, cas que permet al Govern dictar una norma amb rang de llei
- regulat a l'article 64 EAC
- norma provisional que queda derogada en el termini de 30 dies si el Parlament no
lha convalidat
- hi ha lmits materials
Reglaments:
- normes de rang inferior a les lleis, amb carcter general
- dictades pel govern de la Generalitat o pels seus membres
- dacord amb larticle 68.1 EAC, li atribueix la potestat reglamentaria al Govern
- article 26.1.e de la Llei de la Presidncia del Govern -> el Govern podr exercir la
pot.regl. en tots aquells casos que no estigui especficament atribuda al President
o als consellers
- larticle 39.2 i 3: els conselles podran dictar reglaments / art. 40 i 41 de la Llei del
Govern i la Presidncia: quan el reglament el dicta el President del Govern
- sanomena decret -> el rei no interv, com a lEstat
- els que dicten els consellers es diuen ordres (jerrquicament inferior al decret)

CE
Bloc. const.

Estat
Estat

CA

n. rang llei

CA

reglaments

5. LES COMPETNCIES DE LES CA. COMPETNCIES DE LA GENERALITAT EN

L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE 2006
5.1 El concepte de competncia
Les competncies concreten la distribuci del poder poltic.

Principi dispositiu => cada CA assumeix competncies a travs de l'EA

TC es lrgan fonamental per determinar les competncies; pot debilitar lautonomia

de les CCAA.

Competncia:
Titularitat per un ens sobre una determinada matria.
Funcions atribudes per lordenament jurdic a un ens sobre una determinada matria.
(ex: legislaci sobre propietat intellectual - sector de la realitat social sobre el qual
sexerceix una funci )
Funci = 2n element de la competncia:
Legislaci
Execuci
|_________|__________||__________|__________|---> Matria
lleis

regl. executius actes adm. r. organitzatius

Matria, delimitada en la CE*:

objecte fsic (art. 148.1.6/8)

institucions d'ndole econmica, social, cultural... (art. 148.1.15 -> museus,

biblioteques / 124 EAC)

branques del Dret (art. 149.1.7/6 -> processal, penal, civil, laboral)

instituci jurdica (art. 149.1.18/8 fonts del Dret)

activitat pblica/privada (art. 149.1.22/8 -> pblica / art. 148.1.7/149.1.10 -> privada)

*EAC 2006: descriu de manera molt detallada les matries (Ttol 4, Captol 2) i les
submatries, a ms d'estar ordenades per ordre alfabtic -> limitar interpretacions del TC
Criteris d'interpretaci de les matries:

Hem de partir d'un principi de completud: pressumir que la matria estar en l'art.
149 (+148) i l'EA, i, en cas de no estar regulades algunes matries, segons la clusula
residual (art. 149.3), ser competncia de l'Estat.

Criteri d'especialitat: davant el dubte entre dues matries, s'hauria de triar la

matria ms especfica i deixar de lloc la ms general.

Criteri finalista: veure la norma que regula la matria i detectar la finalitat prevalent
(ex: art. 149.1.13).

La funci permet distingir els diferents tipus de competncies*.

Funci legislativa Creaci del Dret:

Problema 1 -> Legislaci (art. 149.1 CE): el TC comprn tant les lleis com les normes amb
rang de llei com els reglaments executius (els que desenvolupen una llei) - + favorable a
l'Estat.
Problema 2 -> Legislaci bsica, normes bsiques, bases (art. 149.1.27/30): l'Estat no t
tota la legislaci, sino que la funci de legislar es reparteix; l'Estat fixar la legislaci
bsica i la CA podr dictar la legislaci de desenvolupament, que pot incloure tant lleis
com reglaments autonmics.


Funci executiva Execuci: el TC ha dit que l'execuci s'identifica amb els actes
d'aplicaci del Dret (actes administratius o de gesti) que no impliquen innovaci jurdica,
creaci de normes -> autoritzar, registrar, sancionar... sn activitats executives.
Excepci: reglaments organitzatius (sn normes) s'inclourien en l'execuci sempre i quan
tinguin a veure amb la organitzaci de la prpia Administraci -> creaci de normes, per
sn execuci perqu noms afecten a la Administraci i no als ciutadans (efectes externs
reglaments executius).
*EAC en relaci amb la funci (Ttol 4, Captol 1) -> definir el contingut de les funciones
de manera ms favorable a la CA.

5.2 Sistema de distribuci de competncies:

Estudi dels criteris que hi ha al darrere de les normes que reparteixen les competncies
dins d'un Estat. Normalment aquestes regles estan establertes a travs d'un sistema de
llistes competencials (en que s'enumeren les matries que corresponen als ens).
La caracterstica del nostre model, que el fa diferent dels altres, s que s un sistema
fonamentat en dues llistes (art. 148.1 i art. 149.1 CE) + una clusula residual (art. 149.3).
Art. 148.1 -> fixa les competncies inicials que podien assumir les CA de rgim
com (art. 143) l'entenem com a un lmit a les competncies autonmiques
d'aquest tipus de CA (mai ha tingut cap efecte a Catalalunya) i com a un lmit
temporal (no s absolut), ja que passats 5 anys, aquestes CA podrn ampliar les
seves competncies dins el marc de l'art. 149 (article central, pea bsica).
Art. 149.1 -> estableix les competncies reservades a l'Estat: elements estructurals
per mantenir el principi d'unitat lmit a les CA; fa referncia a matries i a funcions
tot barrejat (problema) => lmit a totes les CA i als Estatuts d'Autonomia (perque
les CA fixa les seves competncies a travs d'aquests.
Significat de la doble llista -> permetre un doble nivell competencial de les CA.
Al 1988 el PP i el PSOE van facilitar el cam per a que les CA de rgim com
poguessin adquirir les competncies que abans no podien tenir.
Clusula residual -> les competncies no regulades "se les queda" l'Estat.
*Art. 150 CE => lleis de modificaci (dictades per l'Estat) alterar les competncies
autonmiques sense tocar l'Estatut; poden servir per incrementar les competncies o b
per limitar les competncies autonmiques.
L'any 1992 es van fer lleis de modificaci competencial, i al 1994 i 1995 els Estatuts
van comenar a reformar.
5.2. El sistema de distribuci de competncies: Constituci, estatuts dautonomia i
modificaci extraestatutria de competncies
Mecanismes extraordinaris de distribuci de competncies:
art. 150 CE 3 mecanismes amb finalitat comuna (= flexibilitzar el sistema de distribuci
de competncies: permeten alterar les competncies, per voluntat de l'Estat, sense
modificar l'Estatut, que s una norma rgida)

3 apartats:
Incrementar

art. 150.1 (Llei marc mai s'ha fet)

competncies

art. 150.2 (Llei Orgnica de Delegaci o Transferncies)

a les CA

art. 150.3 (Llei d'harmonitzaci) Restringir o limitar les competncies de les CA

Llei marc (art. 150.1):
Facultat de crear legislaci dins els principis, bases i directrius fixats per una llei estatal
(s'assembla als decrets legislatius llei de delegaci)

Figura que es va copiar de l'ordenament alemany

Propi del federalisme cooperatiu

No ha funcionat, per es podria haver aplicat

L'Estat dicta una llei ordinria, i en aquesta s'estableixen principis, bases o

directrius que condicionen el que pot fer la CA

Matries que poden ser cedides a travs d'una Llei marc:

- matries de l'Estat de l'art. 149.1 (a diferncia de la Llei de bases)
- matries que l'Estat s'ha quedat en virtut de la clusula residual

Facultats que se cedeixen: legislatives (noms) lleis i reglaments (NO executives

per aix no funciona)

Control de les Corts Generals sobre les normes que dictin les CA habilitades per la
Llei marc ( no poden contradir bases i principis):
- Reglament Congrs dels Diputats (art. 167) reenvia a l'art. 153 RCD mecanisme =
que el que s'aplica als decrets legislatius (al mes segent, formular objeccions comissi
legislativa dictmen es vota al Ple): control poltic

Es poden declarar inconstitucionals pel TC si la norma s contrria a la Llei marc

S'ha d'informar, si s'aplica la Llei marc, a una comissi del Senat

Llei Orgnica de Delegaci o Transferncies (art. 150.2):
1r s: Valncia i Canries => equiparacio a CA de l'art. 151 (competncies per 2 vies);
2n s: pactes autonmics 1992 => igualaci general en bloc es va aprovar la Llei
Orgnica de Transferncies 9/1992 que va incloure totes les competncies (aix, de
manera ordenada, es van reformar els Estatuts) el significat d'aquest mecanisme,
originriament, era el de donar ms competncies a les nacionalitats (per afavorir
l'assimetria)

LOT 6/1997 va permetre que hi hagus policia prpia (Mossos d'Esquadra) a

Catalunya

El problema de que siguui una Llei Orgnica s que l'Estatut tamb ho s, per no
es pot equiparar, ja que aquesta LO s per voluntat unilateral de l'Estat (s ms fcil
d'aprovar que un Estatut, i tamb s ms fcil derogar-la)

Formes adicionals de control que es pot reservar l'Estat que no t sobre l'exercici
de competncies normals de les CA

Matries que per la seva naturalesa...:

- matries de l'art. 149.1 (per parts que no principi d'unitat criteri a seguir)
- matries que l'Estat s'ha quedat en virtut de la clusula residual

Facultats que se cedeixen: tant legislatives com executives

Diferncia entre Transferncia i Delegaci (la majoria sn de Transferncies,

noms hi ha 1 de Delegaci):
- diferncia general:
-Transferncies = major intensitat del trasllat competencial i controls dbils (que les CA
informin a l'Estat sobre la gesti dels serveis transferits, i condicions generals: mantenir el
nivell d'eficcia dels serveis transferits, no destruir recursos, no desigualtat, afavorir la
solidaritat... govern estatal podria suspendre provisionalment la transferncia

comunica a les Corts, i aquestes poden revocar)

-Delegaci = algunes facultats, controls forts i titularitat retinguda per l'Estat (LO 5/1987 de
Delegaci transports per carretera (facultats executives limitada)
Llei d'harmonitzaci (art. 150.3):
limita/restringeix competncies

Origen: Constituci Repblica 1931 (hi havia un mecanisme semblant)

STC 76/1983 mecanisme excepcional (norma de tancament del sistema

autonmic per preservar l'inters general)

Sn lleis ordinries, per amb un procediment especial d'aprovaci, modificaci i

derogaci, que permeten a l'Estat establir principis que harmonitzin les disposicions de les
CA

Harmonitzaci: posterior/ex ante Principis necessaris per harmonitzar

(condicionar l'exercici de competncies de les CA)

La CA no perd la titularitat de les competncies

art. 168 RCD / art. 141 RS => debat (objecte, causes, inters general) votaci
per majoria absoluta elaboraci de la llei ordinria, per les esmenes no poden
contradir la 1 fase aprovaci = llei ordinria
Bloc de la constitucionalitat:

CE

EA

Lleis en virtut de l'art. 150 (Llei marc, Llei de Delegaci i Traspassos, Llei
d'harmonitzaci)
*Lleis de delimitaci de competncies (complementen les de la CE i l'EA) -> art. 149.1.29
CE o art. 157.3 CE LOFCA [STC 31/2010 => L'EA no pot delimitar les competncies de
l'Estat (noms les autonmiques)]
El Tribunal Constitucional, per resoldre conflictes de competncies, ha de recurrir al bloc
de la constitucionalitat, no noms a la CE. Per tant, el bloc de la constitucionalitat tamb t
una finalitat processal.
5.3 Decrets de traspassos
Reials decrets de traspassos:

art. 147.2 CE -> bases per al trasps de serveis corresponent a les competncies
de l'EA

Competncia EA:
- titularitat de la competncia => CA
- exercici de la competncia => dependr de la disposici de mitjans materials i personals

L'Estat passa a tenir competncies de la CA per acord.

Titularitat de la CA (s'assumeix estatutriament), per no es pot exercir sense un

Reial Decret de Traspassos.

Estatuts (art. 147.2 d CE bases per al trasps de serveis) -> Comissi Mixta de
Traspassos/Transferncies (E+CA) RD 1666/1980: President (Ministre Comissions
Pbliques) / Vicepresident (Conseller Administracions Pbliques) => debat sobre quins
sn els serveis o mitjans que s'han de traspassar -> acord poltic es recull al Reial Decret
de Trasps (reglament que aprova el Govern de l'Estat) [STC 76/1983 -> RDT est
emparat per l'art. 147.2 d = funci constitucional norma que no pot ser modificada per
cap altra norma]

Eficcia jurdica dels RDT:

- no formen part del bloc de la constitucionalitat (no delimiten les competncies no

eficcia directa)
- eficcia interpretativa (entre altres elements interpretatius -> TC)
- si l'Estat es nega a traspassar els serveis (ha passat molt) -> conflicte de competncies
al TC impediment d'exercir competncies = diverses sentncies (STC 201/1990
principi de continuitat dels serveis -> si la CA no pot, l'Estat ha d'assegurar la seva
prestaci)
5.4. La tipologia de competncies de lEstat i de les comunitats autnomes
Tipologia de les competncies
Els tipus de competncies s'estableixen a partir de la funci, i per distingir les
competncies hem de fer una tasca deductiva de la Constituci, doncs en l'art.149.1 no
totes les competncies incloses sn de l'Estat, tamb n'hi ha que sn de les CCAA.
Competncies exclussives: sn aquelles on totes les funcions corresponen a una
mateixa instncia que fa l'execuci i la legislaci de les funcions.
A l'Estat hi trobem les competncies:
Exclussives integrals: l'Estat t tota una matria. Exemple: 149.1.3, 149.1.4 CE.
Exclussives exteriors: l'Estat assumeix la funci internacional de la matria.
Dimensi externa. Exemple: 149.1.10, 149.1.16 CE.
Exclussives separades: l'Estat es queda la competncia quan aquesta s
supracomunitria i la mateixa matria s de competncia autonmica quan noms
est present a la circumscripci d'aquesta CA. Exemple: 149.1.20, 149.1.22,
149.1.21,149.1.28.
A les Comunitats Autonmes hi trobem les segents competncies:
Exclussives d'autoorganitzaci: organitzaci de les institucions d'autogovern
respectant els lmits del 152.1 i 149.1.18 (institucions administratives).
Exclussives autonmiques separades: la CA es queda la competncia autonmica
quan la matria d'aquesta noms esta present a la circumscripci d'aquesta CA.
Exclussives autonmiques econmiques i socials: agrigultura, ramaderia,
habitatge, artesania, etc.
s molt difcil preservar l'integritat de les competncies, l'Estat a l'art 149.1.13 (exemple)
t ttols competencials, que es diuen tamb horitzontals, que sn ttols que poden
intervenir sobre altres competncies, d'aquesta manera l'Estat pot intervenir a les
competncies exclussives autonmiques.
L'Estatut: les matries es defineixen amb molt detall, el contingut funcional de les
competncies exclussives de la Comunitat Autnoma hi estan inclosos. Defineix de
manera ms precisa els tipus de competncies exclussives.
Competncies concurrents: l'Estat i la CA concurreixen en la funci legislativa, la CA
dicta la legislaci de desenvolupament de les bases i l'estat dicta la legislaci bsica.
Legislaci bsica de l'estat:
Element material: lnies o principis generals en la regulaci de la matria,
mnim denominador normatiu (aspectes de la matria que han de ser un
mnim denominador com que totes les CA hauran de respectar) dona un
marge a les CCAA. Les bases poden ser objectius directrius i
representacions. Es pot considerar bsic tot un sector material, l'estat legisla
amb detall i fins i tot executa. L'EAC parla sobre aix a l'art 111.
Element formal: la 1 jurisprudncia del tribunal constitucional = mentre

l'Estat reguli les normes bsiques s indiferent el que reguli, per com a
regla general les bases han d'estar en lleis i aquestes lleis han de dir
expressament que s una llei bsica i en quins principis i ttols competencials
s'ha basat l'estat per dictar-la. El tribunal tamb admet que la llei es reenvii al
reglament per regular aspectes bsics de la matria de forma
complementria. A vegades per respectar la finalitat, l'Estat es pot reservar
actes executius.
Legislaci bsica de la CA: La comunitat autnoma pot dictar la legislaci de
desenvolupament de les bases i realitzar-ne l'execuci. La CA al fer la legislaci de
desenvolupament ha de respectar la legislaci bsica de l'Estat.
S l'Estat no ha dictat la llei bsica, no passa res, el Tribunal Constitucional anuncia
que entre la legislaci bsica i el desenvolupament d'aquesta no obligatriament hi
ha d'haver una relaci cronolgica. L'Estat amb el temps ja redactar la llei bsica i
si l'Estatut ja t el desenvolupament fet i aquest no correspon amb la llei bsica,
l'Estatut haur de modificar el seu desenvolupament de manera que coincidesqui
amb la llei bsica de l'estat. La Comunitat Autnoma pot dictar lleis formals.
Competncies compartides: en l'art 149.1CE s'estableix la legislaci de manera que la
CA en podr realitzar l'execuci. Legislaci: lleis, normes amb rang de llei, reglaments
executius realitzats per l'Estat per garantitzar la uniformitat de la matria.
La CA pot fer que els reglaments organitzatius s'incloguin a l'execuci.
Captol 1 de l'EAC (Ttol I):
1)
art. 147.2.b CE contingut necessari
2)
territori com a criteri de delimitaci de competncies matries (art. 149.1.21/22
CE)
3)
territori com a mbit des del qual la CA pot exercir poders competencials (dimensi
+ general) [STC 25/1979 -> competncies referides al territori de Cat. - condici de
validesa i d'aplicabilitat de les CA

art. 115 EAC:

1. principi general es mant -> abast territorial
2. excepcions (sempre que ho contempli l'Estatut i les lleis de l'Estat):
- excepci de la validesa (ex: art. 14. 1 EAC, art. 127.1.d)
- excepci relativa a l'aplicabilitat (ex: art. 118 i 120 EAC)
3. possibilitat d'exercici parcial de les competncies de la Generalitat sobre la part
de l'objecte situat dins del territori de la CA => mecanismes de colaboraci i
coordinaci amb les altres CA que comparteixin el mateix objecte
5.6. Competncies de la Generalitat i la Uni Europea
Principi d'integraci europea (art. 93 CE) => poders que abans exercien l'Estat o les CA,
ara els exerceix la UE
Competncies UE:

Exclusives: 2.1, 3.1

Compartides: 2.2, 2.4

Coordinaci: 2.3

Complementari (/actuaci Estat): 2.5, 2.6

TJUE + (TC + STC 252/1988) -> principi autonomia institucional + responsabilitat de
l'Estat davant la UE

Intervenci CA en territori europeu o UE:

fase descendent: aqu ha d'aplicar el dret europeu dins el territori (art. 113 + 189
EAC activitats normatives + executives / art. 114 + 190 gesti d'ajuts europeus *no hi
ha Administraci europea a l'Estat)

fase ascendent: el principi d'autonomia directiva institucional fa que correspongui a

la instncia interna que t competncia sobre aquella matria. Participaci CA en la
formaci de la voluntat de l'Estat en temes europeus + participaci directa CA a nivell
europeu.
-> Responsabilitat ltima de l'Estat en cas d'incompliment.
*art. 189.3 EAC
Llei 2/1997 (o CARCE) -> conferncia pels afers relacionats amb la UE = dileg i
cooperaci Estat-CA. Estat dona a la UE informaci i es discuteixen els mecanismes per
fer efectiva la participaci de la CA en la formaci de l'Estat, i tamb qestions de com es
compleixen les obligacions de la UE per part de la CA [info mecanisme de participaci i
com es concreta la participaci a la CA] dins les conferncies sectorials: rgans
multilaterals = ministre E + representant CA (de colaboraci E-CA, per sectorials agricultura, cultura...) => acord previ a la Llei: actord marc 1994 es diu com s'assolir per
aconseguir una posici comuna de les CA en temes europeus on tinguin competncies. Hi
ha un 2n acord al 2004 acord marc: preveu que les CA puguin participar directament als
rgans europeus on es prenen les decisions (reuni consell + conseller autonmic, a + del
ministre). A banda d'aix, les CA poden participar en els grups de treball i formaci de la
UE. Tamb participen en el Comit de les Regions (carcter consultiu) i en les oficines
que han creat en les CA.
Principis:

art. 184 i ss. EAC del ttol V

vinculen l'Estat de manera molt genrica

participaci revisi tractats, organismes

6. ELS CONFLICTES ENTRE L'ESTAT I LES COMUNITATS AUTNOMES

6.1 La resoluci dels conflictes entre l'Estat i les comunitats autnomes
Conflictivitat competencial se soluciona a partir d'una resoluci del TC criteris
institucionals. Ha anat variant des del 1985 al 1990, abans hi havia ms conflictes, a
diferncia d'altres estats.
Causes:

en el sistema de distribuci de competncies art. 149.1 hi apareixen molts diferents,

definits de manera molt genrica (no hi ha iguals nivells competencials) manca de
desenvolupament dels mecanismes de colaboraci; tamb motius poltics (Cat +
competncia)


Conflicte de competncies: desacord qui s el titular d'una competncia.
Enfrontament E-CA o diverses CA sobre interpretaci de les normes reguladores de les
competncies vulneraci competencial. Es resolen amb diferents procediments.

Es resol amb recurs d'inconstitucionalitat si la norma que origina el conflicte s

norma amb rang de llei/ amb conflicte positiu de competncies si la norma s un
reglament o acte administratiu o actuaci material/ amb conflicte negatiu de
competncies quan les administracions neguen ser titulars i, per tant, no actuen => CE +
LOTC
Elements comuns als procediments de resoluci de conflictes (conflicte i recurs):

Parmetre d'enjudiciament: normes que utilitza TC per resoldre'ls = bloc de la

constitucionalitat (CE+EA+150 lleis+lleis de delimitaci competencial)

Finalitat/objectiu:
- objectiva = TC defensa de l'ordre competencial -> fixar interpretaci de les normes que
distribueixen les competncies principis d'interpretaci -> pronuncialitat en cas de
desaparici de l'objectiu
- subjectiva = resoldre controvrsia competencial:
- reivindicaci competencial (vindicatio potestatis)
- en contra de com l'altre instncia exerceix competncies
- rang de la norma

Formes de finalitzaci:
- STC: posa fi al procediment (recurs 38,39 LOTC, cpc i cnc 61.3, 66 LOTC)
- efectes "erga omnes"
- vincula poders pblics
- contingut: titularitat competncia
- pot anullar la norma causant del conflicte
- Inadmissi prvia (auto/interlocutria): x defectes de la demanda
- Renncia o desistiment
- Aplanament/allanamiento: autor retira la demanda i dna la ra
6.2 El conflicte de competncies: classes i procediment
Conflicte positiu de competncies (Ttol II, Cap II LOTC: 60-61 = generals, 62-67 =
especfics):

Objecte o norma que el provoca (61 (62, 63) LOTC): norma regl. + acte o resoluci
adm. + actuaci govern E o CA o Adm E o CA

Legitimaci: Govern E o CA:

- E => CA / CA => E / CA => CA (2 ltimes noms si afecta seu mbit d'autonomia)
- 60 + 62, 63 LOTC: procediment del conflicte diferent (dna a l'Estat + oportunitats vers la
CA en el 1r conflicte)

Termini: 2 mesos des de la publicaci o comunicaci o quan es t coneixement

- Cpc directe E CA: E no obligat a fer requeriment previ a la formalitzaci (escrit que
s'envia entre administracions)
- CA -> E / CA -> CA: requeriment previ obligat 2 mesos per fer requeriment (1 mes per
contestar + 1 mes per resoldre el conflicte)

Suspensi de la norma o acte impugnat:

- 62, en virtut de l'art. 161.2 CE (privilegi) = E -> CA: suspensi automtica de la norma de
la CA durant 5 mesos TC decideix si prorroga
- 64 = CA -> E / CA -> CA: en el primer cas, ha d'alegar que si la norma continua aplicantse causar perjudicis d'impossible o difcil reparaci TC decideix si suspn o no

Tramitaci: 65 LOTC (alegacions...)

Final: STC (66 LOTC)

Conflictes negatius de competncies:

art. 68 70 LOTC:
particular (el legitimat s persona fsica o jurdica) => E / CA -> esgotar via
L'Estat t un mes per acceptar o declinar la competncia (o no diu res) i un mes per
interposar CnC davant el TC => TC: negativa d'actuar en base a la interpretaci del Bloc
de la Constitucionalitat
-> auto o interlocutria admissi (STC q determinar
l'administraci competent)

art. 71-72 LOTC:

E => CA: Permet al govern de l'Estat requeriment previ al govern d'una CA perqu
exerceixi les seves competncies. Si la CA no actua, el govern de l'Estat pot interposar un
CnC davant el TC => STC pot tenir doble contingut:
- titularitat competncia -> CA (STC 156/1990; 142/1989)
- fixaci del termini per actuar
6.3 El recurs d'inconstitucionalitat
Recurs d'inconstitucionalitat (Ttol II, Cap II i IV LOTC):

Objecte o norma: norma amb rang de llei E o CA (art. 67 LOTC)

Legitimaci: E = President del Govern / CA = Parlament o Govern CA

E -> CA o CA -> E (no CA -> CA), i CA -> E noms si la llei estatal afecta al seu mbit

Termini: 3 mesos des de l'aplicaci de la llei (33.2 LOTC) -> excepci = 9 mesos
(negociaci prvia dins una Comissi Bilateral de E + CA) dels 3 mesos es pot passar
als 9 mesos si es comunica un acord al TC

Suspensi de la llei impugnada: Estat pot alegar (5 mesos)

Tramitaci: 34 LOTC

STC: 38, 39 LOTC

*noms impugna el Govern estatal si la norma s autonmica
6.4 La impugnaci de l'article 161.2 de la CE
article 161.2 CE en base a art. 76-77 LOTC ttol V)

art. 161.2: quan el govern de l'Estat planteja recurs d'inconstitucionalitat o conflicte

de competncies a la CA per provocar suspensi d'una norma o d'un acte de la CA

procediment autnom on el legitimat s noms el govern de l'Estat i li permet

impugnar noms reglaments, resolucions i actes administratius dictats per la CA

suspensi automtica de 5 mesos

motiu de la impugnaci: motiu no competencial (contradicci de la CE art. 139.2

CE = el motiu ha de ser una infracci de contingut competencial -> excepci pricipi
general 106 i 153 2) CE)

s poc utilitzat -> STC 54/1982

6.5 L'execuci forosa

art. 155 CE

Govern E => Govern CA: autoritzaci del Senat coerci estatal (intervenci)

supsit de fet habilitant: incompliment per part de la CA de les obligacions

derivades de la CE o de les lleis o actuaci CA que atempti greument contra l'inters
general (per acci o per omissi) l'inters general no s una clusula oberta, l'Estat no
pot intervenir quan vulgui


procediment: art. 155 CE / art. 189 RS = requeriment previ del govern de l'Estat al
president de la CA; si no s ats, s'ha de demanar l'aprovaci del Senat per aplicar la
coerci forosa el Senat s'ha de pronunciar sobre l'inters a protegir (supsit de fet) i
mesures del govern -> CA => Comissi General estudia la qesti, fa un informe sobre si
procedeix o no a l'aprovaci de les mesures i pot proposar modificacions => Pl Senat
majoria absoluta

el procediment no permet dissoldre els rgans autonmics, noms permet mesures

de substituci pels rgans estatals (duent a terme les activitats que no fa la CA per
ajustar-se a la CE)

el TC no interv perqu noms s una decisi poltica, pero en un moment

posterior s sobre temes de procediment etc.
7. LES RELACIONS INSTITUCIONALS DE LES COMUNITATS AUTNOMES
7.1. La participaci de les comunitats autnomes en les institucions de lEstat:
iniciativa legislativa autonmica, el Senat, els rgans constitucionals
Poc reflex constitucional en les relacions institucionals:
1)
de conflicte TC / poltic art. 155
2)
de participaci 7.1 CA participaci o s'integren institucions estatals
(mecanismes dbils)
3)
de collaboraci 7.2 a 7.4
2. Mecanismes de participaci autonmica:

iniciativa legislativa de les CA davant les CCGG (87.2 CE)

Senat: 69.5 CE (senadors designaci autonmica) / funcions Comissi General CA

iniciativa reforma constitucional (166 CE) *control finanament (no entra x

examen)

participaci en rgans constitucionals (TC i tamb CGPJ per no s'aplica)

rgans executius collaboraci intergubernamental
Iniciativa legislativa:

llei de l'Estat: CA proposa fer una llei (no cal justificar cap connexi entre la
matria i les competncies autonmiques

2 modalitats:
1. que el Parlament de la CA envia proposici de llei a CCGG (text articulat que
s'elabora primer al Parlament autonmic trmit = que una llei per s'aprova proposici
- aprovaci per majoria absoluta s'envia a les CCGG i hi poden assistir 3 parlamentaris
autonmics davant el Congrs en la fase de presa en consideraci per defensar la
proposici trmit, esmenes, aprovaci com llei estatal)
2. que el Parlament de la CA solliciti al Govern estatal l'elaboraci d'un projecte de llei
(el Goven s lliure d'acceptar-ho) si el Govern accepta hi haurn ms garanties
d'acceptaci (ja que els projectes de llei no tenen presa en consideraci = prioritat en la
tramitaci) no accepta si aumenta despeses o aumenta el pressupost (109 RCD)
Senat:

dbil en la composici i en les funcions: quasi no es pot considerar una cambra

territorial

Composici 2008 (no representa les CA, noms en una petita part):
- circumscripci provincial: vot majoritari senadors provincials = 208

- senadors autonmics (art. 69.5 CE) = 56 (Cat: art. 61.1 a) EAC ple del Parlament (+
art. 139 RPC proporcionalment al nombre de diputats en cada grup parlamentari no
t per qu ser parlamentari autonmic) = 1 senador per CA + 1 senador per cada milli
d'habitants (Cat = 8)

Funcions (sistema bicameral imperfecte):

- funcions compartides amb el CD: subordinat al Congrs; duplicaci de les funcions del
CD, per CD t superioritat en la funci legislativa
- igualtat: llei d'armonitzaci (150.3 CE)
- art. 155 CE execuci forosa: nic cas en qu funciona com a cambra territorial
prpiament

Senat especialitzaci funcional => reforma CE no acord:

-Reforma RS 1999: Comissi General CA (55, 56 RS) de 62 senadors va significar un
petit Senat territorial del Senat que visualitzs aquests temes hi poden assistir, sense
vot, Presidents i Consellers autonmics serveix per: informar, consultar, opinar, no
funcions decisries; debat anual sobre l'estat de l'Estat autonmic (molts anys no s'ha fet);
s de les llenges especials
-art. 166 CE 87.2 CE: senadors poden proposar la designaci de membres del TC (art.
184.7 RS) 2007 dels 4 que designa, 2 seran a proposta dels senadors escollits per
les CA (el 1r cop no va funcionar b) => decideix la Comissi de Nomenaments

STC 101/2008 mecanisme constitucional

7.2 Les relacions de collaboraci entre l'Estat i les comunitats autnomes: classes
i rgim jurdic

art. 2 CE principi de solidaritat

art. 145 CE convenis entre CCAA (nic mecanisme previst poc utilitzat:a la
prctica s'han usat els convenis entre E i CA)

Regulaci en llei estatal = Llei 30/1992 Rgim Jurdics Administracions Pbliques i

procediment administratiu com art. 4-10 = reforar la collaboraci

reformes estatutries 2006 collaboraci ms mplia (Ttol V Relacions

institucionals: Captol I collaboraci Generalitat amb l'Estat i altres CA = art. 175 i 178;
Comissi Bilateral Generalitat Estat = art. 183; principis generals EAC = art. 174)

segons el TC, les relacions deriven de l'art. 2 CE, on hi ha implcit el principi de

collaboraci entre totes les entitats que forma l'Estat autonmic lleialtat constitucional
(lmit negatiu a l'hora d'actuar i deure positiu de collaborar de carcter jurdic,
fiscalitzable)
Tipus de relacions de collaboraci (entre Administracions):

Actuen en l'exercici de les competncies

1.
d'auxili: art. 4 Llei 30/1992, apartat 3 = la instncia no es podr negar, noms en
alguns casos (perjudici greu o no facultat): entitat realitza activitat o t actitud que facilita
que una altra instncia pugui exercir les seves competncies (p. ex: trasps d'informaci,
posar a disposici mitjans materials o tcnics o l'assumpci d'actes de l'altra)
2.
de coordinaci: a vegades l'Estat t les bases i coordinaci (149.1) pot establir
una instncia o procediment que permeti crear procediments d'actuaci en una matria;
tamb pot establir-se una coordinaci voluntria entre CCAA quan no existeixi coordinaci
per part de l'Estat
3.
de cooperaci: (en sentit estricte)