Article 4.

Objectius de letapa
Leducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenrotllaren les i els alumnes les capacitats que els permeten:
a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir elsseus drets en el respecte als altres, practicar la
tolerncia, la cooperacii la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el dileg,refermant els drets humans
com a valors comuns duna societat plural,oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de
laciutadaniademocrtica.
b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi itreball individual i en equip com a condici necessria
per a una realitzaciefica dels processos de laprenentatge i com a mitj de desenrotllamentpersonal.
c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbitsescolar, familiar i social.
d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constituci,la igualtat de drets i oportunitats de totes les
persones, ambindependncia del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminaci.
e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de lapersonalitat i en les seues relacions amb els altres,
aix com rebutjar laviolncia, els prejus de qualsevol tipus, els comportaments sexistes iresoldre pacficament els
conflictes.
f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaciper a adquirir, amb sentit crtic, nous
coneixements. Adquiriruna preparaci bsica en el camp de les tecnologies, especialment lesde la informaci i la
comunicaci.
g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat quesestructura en distintes disciplines, aix com conixer i
aplicar elsmtodes per a identificar els problemes en els diversos camps delconeixement i de lexperincia.
h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix,la participaci, el sentit crtic, la iniciativa personal i la
capacitat pera aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats,
aix com valorar lesfor amb la finalitat de superar les dificultats.
i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos,
oralment i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les possibilitats
comunicatives del valenci com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu
patrimoni cultural,aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llenguacomuna de totes les espanyoles i
els espanyols i didioma internacional.Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de laliteratura
dambds llenges.
j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres demanera apropiada.
k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia ila histria de la Comunitat Valenciana, dEspanya i
del mn; respectarel patrimoni artstic, cultural i lingstic; conixer la diversitat decultures i societats a fi de poder
valorar-les crticament i desenrotllaractituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres.
l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar lesdiferncies. Conixer i apreciar els efectes
beneficiosos per a la salutdels hbits dhigiene, aix com de lexercici fsic i de ladequada alimentaci,incorporant la
prctica de lesport i leducaci fsica per aafavorir el desenrotllament personal i social.
m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionamentde les societats, en especial els relatius als drets,
deures i llibertats deles ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar jus i actituds personals respectea estos.
n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, elconsum responsable, latenci dels sers vius i el
medi ambient, i contribuir-ne aix a la conservaci i millora.
o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llenguatgede les distintes manifestacions artstiques,
utilitzant diversosmitjans dexpressi i representaci.
p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunicaciescrita i audiovisual.
Objectius AREA
Lensenyana de les Matemtiques en esta etapa tindr com aobjectiu el desenrotllament de les capacitats segents:
1. Millorar la capacitat de pensament reflexiu i incorporar al llenguatgei modes dargumentaci les formes dexpressi
i raonamentmatemtic, tant en els processos matemtics o cientfics com en elsdistints mbits de lactivitat humana,
a fi de comunicar-se de maneraclara, concisa i precisa.
2. Aplicar amb soltesa i adequadament les ferramentes matemtiquesadquirides a situacions de la vida diria.
3. Reconixer i plantejar situacions susceptibles de ser formuladesen termes matemtics, elaborar i utilitzar diferents
estratgies pera abordar-les i analitzar els resultats utilitzant els recursos ms apropiats.
4. Detectar els aspectes de la realitat que siguen quantificables ique permeten interpretar-la millor: utilitzar tcniques
de recollida dela informaci i procediments de mesura, realitzar lanlisi de les dadesper mitj de ls de distintes
classes de nombres i la selecci dels clculsapropiats, tot aix de la manera ms adequada, segons la
situaciplantejada.
5. Identificar els elements matemtics (dades estadstiques, geomtriques,grfiques, clculs, etc.) presents en els
mitjans de comunicaci,Internet, publicitat o altres fonts dinformaci, analitzar crticamentles funcions que exercixen
estos elements matemtics i valorar laseua aportaci per a una millor comprensi dels missatges.
6. Identificar les formes planes o espacials que es presenten enla vida diria i analitzar les propietats i relacions
geomtriques entreestes; adquirir una sensibilitat progressiva davant de la bellesa quegeneren.
7. Utilitzar de forma adequada els distints mitjans tecnolgics (calculadores,ordinadors, etc.) tant per a realitzar
clculs com per a buscar,tractar i representar informacions dndole diversa i tamb com aajuda en laprenentatge.
8. Actuar davant dels problemes que es plantegen en la vida quotidianadacord amb modes propis de lactivitat
matemtica, com aralexploraci sistemtica dalternatives, la precisi en el llenguatge,la flexibilitat per a modificar el
punt de vista o la perseverana en labusca de solucions.
9. Elaborar estratgies personals per a lanlisi de situacions concretesi la identificaci i resoluci de problemes,
utilitzant distintsrecursos i instruments i valorant la convenincia de les estratgies utilitzadesen funci de lanlisi
dels resultats i del seu carcter exacte oaproximat.
10. Manifestar una actitud positiva molt preferible a lactitudnegativa davant de la resoluci de problemes i mostrar
confiana en laprpia capacitat per a enfrontar-se a ells amb xit i adquirir un nivelldautoestima adequat, que els
permeta gaudir dels aspectes creatius,manipulatius, esttics i utilitaris de les Matemtiques.
11. Integrar els coneixements matemtics en el conjunt de sabersque es van adquirint des de les distintes matries de
manera quepuguen utilitzar-se de forma creativa, analtica i crtica.

12. Valorar les Matemtiques com a part integrant de la nostra cultura:tant des dun punt de vista histric com des de
la perspectiva delseu paper en la societat actual i aplicar les competncies matemtiquesadquirides per a analitzar i
valorar fenmens socials com la diversitatcultural, el respecte al medi ambient, la salut, el consum, la igualtat
entre els sexes o la convivncia pacfica.
Tercer curs
Continguts
Bloc 1. Continguts comuns
Planificaci i utilitzaci destratgies en la resoluci de problemes,com ara el recompte exhaustiu, la inducci o la
busca de problemesafins, i comprovaci de lajust de la soluci a la situaci plantejada.
Descripci verbal de relacions quantitatives i espacials i procedimentsde resoluci per mitj de la terminologia
precisa.
Interpretaci de missatges que continguen informacions decarcter quantitatiu o simblic o sobre elements o
relacions espacials.
Confiana en les prpies capacitats per a afrontar problemes,comprendre les relacions matemtiques i prendre
decisions a partirdestes.
Perseverana i flexibilitat en la busca de solucions als problemesi en la millora de les solucions trobades.
Utilitzaci de ferramentes tecnolgiques per a facilitar els clculsde tipus numric, algebraic o estadstic, les
representacions funcionalsi la comprensi de propietats geomtriques.
Bloc 2. Nombres
Nombres racionals. Comparaci, ordenaci i representaci sobrela recta.
Decimals i fraccions. Transformaci de fraccions en decimals iviceversa. Decimals exactes i decimals peridics.
Fracci generatriu.
Operacions amb fraccions i decimals.
Jerarquia de les operacions i s del parntesi.
Potncies dexponent enter. Significat i propietats. La seua aplicaciper a lexpressi de nombres molt grans i molt
xicotets. Operacions amb nombres expressats en notaci cientfica. s de la calculadora.
Aproximacions i errors. Error absolut i error relatiu. Utilitzacidaproximacions i arredoniments en la resoluci de
problemes de lavida quotidiana amb la precisi requerida per la situaci plantejada.
Resoluci de problemes en qu interv la proporcionalitat directao inversa. Repartiments proporcionals.
Inters simple. Percentatges encadenats.
Bloc 3. lgebra
Successions de nombres enters i fraccionaris. Successions recurrents.
Progressions aritmtiques i geomtriques.
Estudi de les regularitats, relacions i propietats que apareixen enconjunts de nombres.
Traducci de situacions del llenguatge verbal a lalgebraic.
Polinomis. Valor numric. Operacions elementals amb polinomis.
Resoluci algebraica dequacions de primer grau i de sistemesde dos equacions lineals amb dos incgnites.
Resoluci algebraica dequacions de segon grau. Solucions exactesi aproximacions decimals.
Resoluci de problemes per mitj de la utilitzaci dequacions isistemes. Interpretaci crtica de les solucions.
Bloc 4. Geometria
Revisi de la geometria del pla.
Lloc geomtric. Determinaci de figures a partir de certes propietats.
Teorema de Tales. Divisi dun segment en parts proporcionals.
Aplicaci dels teoremes de Tales i Pitgores a la resoluci deproblemes geomtrics i del medi fsic.
Translacions, girs i simetries en el pla. Elements invariants decada moviment.
Revisi de la geometria de lespai.
Plans de simetria en els poliedres.
s dels moviments per a lanlisi i representaci de figures iconfiguracions geomtriques.
Reconeixement dels moviments en la naturalesa, en lart i enaltres construccions humanes.
Lesfera. Interseccions de plans i esferes.
El globus terraqi. Coordenades terrestres i fusos horaris. Longitudi latitud dun lloc.
Interpretaci de mapes i resoluci de problemes associats.
Estudi de formes, configuracions i relacions geomtriques.
Clcul drees i volums.
Bloc 5. Funcions i grfiques
Relacions funcionals. Distintes formes dexpressar una funci.
Construcci de taules de valors a partir denunciats, expressionsalgebraiques o grfiques senzilles.
Elaboraci de grfiques contnues o discontnues a partir dunenunciat, una taula de valors o duna expressi
algebraica senzilla.
Estudi grfic duna funci: creixement i decreixement, mximsi mnims, simetries, continutat i periodicitat. Anlisi i
descripci degrfiques que representen fenmens de lentorn quotidi.
s de les tecnologies de la informaci per a lanlisi i reconeixementde propietats de funcions.
Formulaci de conjectures sobre el fenomen representat per unagrfica i sobre la seua expressi algebraica.
Estudi grfic i algebraic de les funcions constants, lineals i afins.
Utilitzaci de models lineals per a estudiar situacions provinentsdels diferents mbits de coneixement i de la vida
quotidiana, per mitjde la confecci de la taula, la representaci grfica i lobtenci de lexpressialgebraica.
Bloc 6. Estadstica i probabilitat
Estadstica descriptiva unidimensional. Variables discretes i contnues.
Interpretaci de taules de freqncies i grfics estadstics.
Agrupaci de dades en intervals. Histogrames i polgons de freqncies.
Construcci de la grfica adequada a la naturalesa de les dades ia lobjectiu desitjat.
Clcul i interpretaci dels parmetres de centralitzaci (mediana,moda, quartils i mitjana) i dispersi (rang i
desviaci tpica).
Interpretacin conjunta de la mitjana i la desviaci tpica.

 Utilitzaci de les mesures de centralitzaci i dispersi per a realitzarcomparacions i valoracions. Anlisi i crtica de la
informacidndole estadstica i de la seua presentaci.
Utilitzaci de la calculadora i el full de clcul per a organitzarles dades i realitzar clculs.
Experiments aleatoris. Successos i espai mostral. Utilitzaci delvocabulari adequat per a descriure i quantificar
situacions relacionadesamb latzar.
Freqncia i probabilitat dun succs.
Clcul de probabilitats per mitj de la Llei de Laplace.
Clcul de la probabilitat per mitj de simulaci o experimentaci.
Formulaci i verificaci de conjectures sobre el comportamentde fenmens aleatoris senzills.
Utilitzaci de la probabilitat per a prendre decisions fonamentadesen diferents contextos. Reconeixement i valoraci
de les Matemtiquesper a interpretar, descriure i predir situacions incertes.
Article 9. Avaluaci dels aprenentatges
1. Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de leducacisecundria obligatria ha de ser contnua i
diferenciada segons lesdistintes matries del currculum.
2. El professorat avaluar el seu alumnat tenint en compte els diferentselements del currculum.
3. Els criteris davaluaci de les matries sn el referent fonamentalper a valorar el grau dadquisici de les
competncies bsiques i elde consecuci dels objectius.
4. Lequip docent, constitut pel conjunt del professorat de lalumnatcoordinat per la professora tutora o el professor
tutor, ha dactuarde manera collegiada al llarg del procs davaluaci i en ladopci deles decisions que en resulten,
en el marc del que establisca la conselleriacompetent en matria deducaci.
5. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alumnao alumne no siga ladequat, shan destablir
mesures de refor educatiu.Estes mesures sadoptaran en qualsevol moment del curs, tanprompte com es detecten
les dificultats, i estaran dirigides a garantirladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el procs
educatiu.
6. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnatcom els processos densenyana i la seua prpia
prctica docent.
Artcle 10. Promoci
1. Lalumnat passar de curs quan supere els objectius de les matriescursades o tinga avaluaci negativa en dos
matries com a mxim;repetir curs quan tinga avaluaci negativa en tres o ms matries.Excepcionalment, podr
autoritzar-se que passe de curs lalumnatamb avaluaci negativa en tres matries quan lequip docent considereque
la naturalesa destes matries no li impedix seguir amb xitel curs segent, que t expectatives favorables de
recuperaci i queesta promoci beneficiar la seua evoluci acadmica. La conselleriacompetent en matria
deducaci elaborar els documents corresponents,de conformitat amb el que establix larticle 16 del Reial
Decret1631/2006, de 29 de desembre.
2. Amb la finalitat de facilitar, a lalumnat, la recuperaci de lesmatries amb avaluaci negativa, la conselleria
competent en matriadeducaci regular les condicions perqu els centres organitzenen cada un dels cursos, al mes
de setembre, les proves extraordinriesoportunes.
3. Els qui passen de curs sense haver superat totes les matrieshan de seguir els programes de refor que establisca
lequip docent,dacord amb el que determine la conselleria competent en matriadeducaci, i hauran de superar les
avaluacions corresponents a estosprogrames de refor. Esta circumstncia sha de tindre en compte alefecte de
superar les matries pendents, aix com de passar de curs i,si s el cas, dobtindre de la titulaci prevista en larticle
segent.
4. Lalumnat pot repetir el mateix curs noms una vegada i dosvegades com a mxim dins de letapa. Quan esta
segona repeticihaja de fer-se en lltim curs de letapa, es prolongar un any el lmitdedat a qu es referix larticle 2
deste decret. Excepcionalment, espot repetir una segona vegada en quart curs si no sha repetit en elscursos
anteriors de letapa.
5. En tot cas, les repeticions es planificaran de manera que les condicionscurriculars sadapten a les necessitats de
lalumnat i que estiguenorientades a la superaci de les dificultats detectades.
Criteris davaluaci 3ER ESO
1. Planificar i utilitzar estratgies i tcniques de resoluci de problemes,com ara el recompte exhaustiu, la inducci o
la busca de problemesafins i comprovar lajust de la soluci a la situaci plantejada.
2. Expressar verbalment amb precisi raonaments, relacions quantitativesi informacions que incorporen elements
matemtics; valorarla utilitat i simplicitat del llenguatge matemtic.
3. Calcular expressions numriques senzilles de nombres racionals(basades en les quatre operacions elementals i les
potncies dexponententer, que continguen, com a mxim, dos operacions encadenadesi un parntesi), aplicar
correctament les regles de prioritat i fer s adequatde signes i parntesi.
4. Utilitzar convenientment les aproximacions decimals, les unitatsde mesura usuals i les relacions de proporcionalitat
numrica (factorde conversi, regla de tres simple, percentatges, repartiments proporcionals,interessos, etc.) per a
resoldre problemes relacionats amb la vidaquotidiana o emmarcats en el context daltres camps de coneixement.
5. Expressar per mitj del llenguatge algebraic una propietat orelaci donada en un enunciat.
6. Observar regularitats en seqncies numriques obtingudes desituacions reals per mitj de lobtenci de la llei de
formaci i la frmulacorresponent en casos senzills.
7. Resoldre problemes de la vida quotidiana en qu es precise elplantejament i resoluci dequacions de primer i
segon grau o de sistemesdequacions lineals amb dos incgnites.
8. Reconixer i descriure els elements i propietats caracterstiquesde les figures planes, els cossos elementals i les
seues configuracionsgeomtriques.
9. Calcular les dimensions reals de figures representades en mapeso plans i dibuixar croquis a escales adequades.
10. Utilitzar els teoremes de Tales, de Pitgores i les frmules usualsper a realitzar mesures indirectes delements
inaccessibles i per aobtindre les mesures de longituds, rees i volums dels cossos elementalsper mitj dillustracions,
dexemples presos de la vida real o en laresoluci de problemes geomtrics.
11. Aplicar translacions, girs i simetries a figures planes senzillesutilitzant els instruments de dibuix habituals;
reconixer el tipus demoviment que lliga dos figures iguals del pla que ocupen posicionsdiferents; determinar els
elements invariants i els centres i eixos desimetria en formes i configuracions geomtriques senzilles.

12. Reconixer les transformacions que porten duna figura geomtricaa una altra per mitj dels moviments en el pla i
utilitzar estosmoviments per a crear les seues prpies composicions; analitzar, desdun punt de vista geomtric,
dissenys quotidians, obres dart i configuracionspresents en la naturalesa.
13. Reconixer les caracterstiques bsiques de les funcions constants,lineals i afins en la seua forma grfica o
algebraica i representarlesgrficament quan vinguen expressades per un enunciat, una taula ouna expressi
algebraica.
14. Obtindre informaci prctica a partir duna grfica referida afenmens naturals, a la vida quotidiana o en el
context daltres reesde coneixement.
15. Elaborar i interpretar taules i grfics estadstics (diagrames debarres o de sectors, histogrames, etc.), aix com els
parmetres estadsticsms usuals (mitjana, moda, mediana i desviaci tpica), corresponentsa distribucions senzilles i
utilitzar, si s necessari, una calculadoracientfica.
16. Fer prediccions qualitatives i quantitatives sobre la possibilitatque un succs ocrrega a partir dinformaci
prviament obtinguda deforma emprica o com a resultat del recompte de possibilitats, en casossenzills.
17. Determinar i interpretar lespai mostral i els successos associatsa un experiment aleatori senzill i assignar
probabilitats en situacionsexperimentals equiprobables, utilitzant adequadament la llei deLaplace i els diagrames
darbre.
Article 12. Atenci a la diversitat
1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure latencia la diversitat de lalumnat, compatibilitzant el
desenrotllament de totsamb latenci personalitzada a les necessitats de cada un.
2. Dacord amb el que disposa larticle 12 del Reial Decret1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en
matriadeducaci establir les mesures curriculars i organitzatives per a atendretot lalumnat i, en particular, a qui
presente dificultats especialsdaprenentatge o dintegraci en lactivitat ordinria dels centres, a quipresente
necessitats educatives especials, a lalumnat dalta capacitatintellectual i a lalumnat amb incorporaci tardana al
nostre sistemaeducatiu.
Article 13. Programes de diversificaci curricular
1. Dacord amb el que establix larticle 13 del Reial Decret1631/2006, de 29 de desembre, la conselleria competent en
matriadeducaci inclour, entre les mesures datenci a la diversitat a ques referix larticle 12 deste decret,
programes de diversificaci curricularper tal que lalumnat que ho requerisca, desprs de lavaluacioportuna, puga
aconseguir els objectius de letapa i el ttol de Graduaten Educaci Secundria Obligatria, amb una metodologia
especficaa travs duna organitzaci de continguts, activitats prctiques i matriesdiferent a lestablida amb carcter
general.
2. Lalumnat podr participar en estos programes des de tercer cursdeducaci secundria obligatria. Tamb
podrparticipar-hi lalumnatque haja cursat segon en les condicions establides en larticle 13.2del Reial Decret
1631/2006, de 29 de desembre.
3. La conselleria competent en matria deducaci establir el currculumdestos programes, les
condicionsdincorporaci de lalumnat,aix com els procediments i els criteris davaluaci, promoci iobtenci del ttol
de Graduat en Educaci Secundria Obligatria.
Article 14. Programes de qualificaci professional inicial
1. La conselleria competent en matria deducaci organitzari regular els programes de qualificaci professional
inicial, dacordamb el que establixen els apartats 1 i 6 de larticle 30 de la Llei Orgnica
2/2006, de 3 de maig, dEducaci, i nestablir els procedimentsi criteris davaluaci, promoci i obtenci del ttol de
Graduat en EducaciSecundria Obligatria.
2. Els programes de qualificaci professional inicial hauran derespondre a un perfil professional expresat a travs de la
competnciageneral, les competncies personals, socials i professionals, i la relacide les qualificacions professionals
i, si s el cas, les unitats de competnciade Nivell 1 del Catleg Nacional de Qualificacions Professionalsincloses en el
programa.