Vous êtes sur la page 1sur 3

Programa Oficial de Postgrau en Humanitats

Departament d'Humanitats i Institut Universitari de Cultura


Mster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament

PLA DOCENT DASSIGNATURA (curs 2015-2016)


Ttol de lassignatura (pla destudis): Teoria de les arts
Subttol de lassignatura: Pensar les imatges. Auge i transformaci de la pintura al segle XX
Codi de lassignatura: 30750
Tipus:
Obligatria
Optativa
Nombre de crdits (ECTS): 5 ECTS
Idioma en el qual simparteix: Castell
Professor/s responsable/s: Ibez Fanes, Jordi

Descriptor:
El curs es proposa posar en relaci la transformaci i la crisi de la imatge pictrica en el
segle XX amb els discursos de la poltica, l'esttica, la filosofia, amb l'escriptura, i amb altres
formes de producci d'imatges, com la fotografia, el cinema i l'escultura. Aix es proposar
a partir de cinc temes, amb els seus respectius aparells crtics i terics.

Objectius formatius:
El curs t per objectiu familiaritzar l'estudiant amb les possibilitats de comparaci entre els
discursos de l'art (i les prctiques artstiques) i aquells altres que li donen sentit o que
imposen un tipus de mirada. En centrar-nos en la pintura del segle XX a partir de cinc cales
temtiques plantejades anant cronolgicament cap enrere, i centrant-nos en la segona
meitat del segle, prentendemos dotar el curs d'una coherncia que no anulli la diversitat
crtica dels problemes terics. En retrocedir en certa manera en el temps a partir d'un punt
cronolgicament precs per histricament ja abordable (dcada dels 60 i 70) trenquem
qualsevol possibilitat d'illusi narrativa, el que exigeix repensar els elements narratius que
inevitablement s'incrusten en la teoria i en la comprensi crtica dels objectes de l'art.

Programa:
1 Matar al pare: Arroyo, Aillaud i Recalcati (i tamb Beuys) eliminen a Duchamp.
2 Richter i Polke. La pintura literria i histrica en el context del pop europeu.
3 Kitaj, Bacon, Freud i la persistncia de la figura humana.
4 Mir i el problema del assassinat de la pintura.
5 Picasso i els mestres: al voltant del problema de l'estil tard.

Programa Oficial de Postgrau en Humanitats


Departament d'Humanitats i Institut Universitari de Cultura
Mster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament

Competncies generals i especfiques associades a l'assignatura:


Competncies generals:

CB6. Tenir i comprendre coneixements que aportin una base o una oportunitat de
ser originals en el desenvolupament i/o aplicaci d'idees, sovint en un context
d'investigaci.
CB7. Que els estudiants spiguen aplicar els coneixements adquirits i la seva
capacitat de resoluci de problemes en entorns nous o poc coneguts dins de
contextos ms amplis (o multidisciplinaris) relacionats amb la seva rea d'estudi.
CB8. Que els estudiants siguin capaos d'integrar coneixements i enfrontar-se a la
complexitat de formular judicis a partir d'una informaci que, tot i ser incompleta o
limitada, inclogui reflexions sobre les responsabilitats socials i tiques vinculades a
l'aplicaci dels seus coneixements i judicis.

Competncies transversals:

CT1. Capacitat de crtica i dautocrtica.


CT2. Capacitat d'anlisi i de sntesi.
CT3. Capacitat de relacionar de manera informada coneixements propis de diferents
mbits i disciplines.

Competncies especfiques:

CE1. Aprofundir en el coneixement d'una especialitat, com sn la literatura, l'art i el


pensament, i desenvolupar alhora una visi transversal.
RA1. Reconixer els models terics que descriuen les interaccions
sistmiques entre literatura, art i pensament, aix com les seves
manifestacions prctiques.
RA2. Dominar instruments de reflexi, danlisi i dinterpretaci propis de la
formaci avanada en les disciplines humanstiques.
RA3. Mostrar coneixements de la producci cultural.

CE3. Elaborar anlisis comparatives amb aportacions significatives de la literatura,


l'art i el pensament.
RA1. Presentar una visi crtica de les orientacions principals de la disciplina i
la seva histria amb exemples prctics.

CE4. Que els estudiants mostrin capacitat de reflexi, danlisi i dinterpretaci de


fenmens culturals.
RA1. Reflexionar sobre les preguntes i els corrents ms importants en el
moment actual relacionats amb la disciplina.
2

Programa Oficial de Postgrau en Humanitats


Departament d'Humanitats i Institut Universitari de Cultura
Mster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament

RA2. Analitzar i interpretar els problemes de fenomenologia aplicats als


estudis propis de la disciplina.

CE5. Que els estudiants hagin demostrat un s rigors de mtodes d'investigaci per
a l'elaboraci d'un projecte de recerca que aporti aspectes originals en l'anlisi d'una
temtica rellevant en el camp dels estudis avanats en humanitats.
RA3. Dominar els conceptes, les tcniques i els mtodes de treball propis de
la disciplina.

Metodologia densenyament:
Lassignatura tindr 20 hores densenyament presencial amb el grup sencer i la resta de les
hores de contacte amb el professor es faran en grups ms petits i tutories obligatries. A
ms de les classes, el procs daprenentatge inclou lectures, grups de discussi i altres
activitats formatives assignades pel professor.

Criteris i procediments davaluaci:


La forma davaluaci de totes les assignatures del mster s lavaluaci continuada. Segons
les normes acadmiques dels msters oficials de la UPF, lavaluaci continuada sha de
basar en un mnim de tres fonts davaluaci, proves o exercicis realitzats durant el perode
lectiu de classes. Per fonts davaluaci sha dentendre prctiques de seminaris, ressenyes,
informes de lectura, informes orals, esquemes o propostes per treballs, treballs en equip,
etc. Convindr que aquestes fonts siguin objectivables i estiguin documentades. Es poden
afegir, a ms a ms, altres criteris com la participaci en les discussions a classe. A causa
que lavaluaci continuada s aquella que es realitza durant el perode lectiu, tots els
materials a avaluar en les assignatures del mster tenen com a termini mxim de
presentaci lltim dia del perode dexmens del trimestre en qu simparteix lassignatura,
perode establert al calendari acadmic de la UPF. Les normes acadmiques dels msters
oficials de la UPF estableixen que hi ha una nica convocatria per curs acadmic per cada
assignatura o activitat formativa.

Bibliografia seleccionada:
Fusell, Paul, La Gran Guerra y la memoria moderna, Turner, Madrid, 2006.
Green, Chistopher,. Arte en Francia, 1900-1940. Madrid: Ctedra, 2001.
Jnger, Ernst, Diario de Guerra (1914-1918), Tusquets, Barcelona, 2013.
Id. Tempestades de acero, Tusquets, Barcelona, 200.
Lewis, Wyndham, Estalidos y bombardeos, Impedimenta, Madrid, 2008.
Loetz, Andr, La Grande Guerre, La Dcouverte, Paris, 2010.
Richard, Lionel, Del expresionismo al nazismo, GG, Barcelona, 1979.
Silver, K.E. Vers le retour l'ordre. L'avant-garde parisienne et la premire guerre mondiale,
1914-1925. Pars: Flammarion, 1991.

Vous aimerez peut-être aussi