Vous êtes sur la page 1sur 14

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 1

Curso BAE Cataln

OBJECTIUS
1-Brindar una primera aproximaci a la llengua catalana: fontica, ortografa bsica y
lxic.
Brindar una primera aproximacin a la lengua catalana: fontica, ortografa bsica y lxico.

2- Donar a conixer les ves principals de recerca de feina en territori de parla catalana:
rgans autonmics, de joventut i webgrafa.
Dar a conocer los canales principales de bsqueda de trabajo en territorio de habla catalana:
rganos autonmicos, de juventud y webgrafa.

3-Elaboraci dun currculum vitae i duna carta de presentaci en catal.


Elaboracin de un currculum vitae y de una carta de presentacin en cataln.

4-Oferir als alumnes les eines bsiques per presentar-se i defendres en una entrevista de
feina en territori de parla catalana.
Ofrecer a los alumnos las herramientas bsicas para presentarse y defenderse en una entrevista
de trabajo en territorio de habla catalana

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 2


Curso BAE Cataln
FONTICA. LABECEDARI I LA SEVA PRONUNCIACI
-La C- Es pronuncia como la c castellana
davant de a, o, u: casa, color, cullera. En
canvi es pronuncia com la s castellana davant
de e, i: cel, cirera
-La - Es pronuncia com la S castellana: bra,
caa, mar,
-La E- Hi ha dos tipus d e tniques.
1) La e oberta, per ferla tens que obrir ms la
boca que en la pronuncia castellana: cel , ferro
2) La e tancada, equival a la e castellana: fera,
samarreta.
-La G- Es pronuncia como la g castellana
davant d a, o, u: gat, got, gust. En canvi es
zona com la g italiana davant d e, i: gelat,
Ginebra.
-La J- Es pronuncia sempre com la G italiana:
Jordi, joc.
-La O- Hi ha dos tipus d o tniques.
1) La o oberta, per fer-la, tens que obrir ms la
boca que en la pronncia castellana: pot, cova.
2) La o tancada, equival a la o castellana:
amor, copa, explorador.
- La S- Hi ha dos tipus d s:
1) La essa/e sonora: Es representa /z/. La
trobem entre dues vocals: casa, camisa.
Tamb es representa amb la grafa z : zero,
zombi, zona, amaznia, Bizanci, nazisme, trapezi, esmorzar, atzar, tretze
2) la essa/e sorda: A principi de mot: sabata, serra, sucre; entre consonant i vocal: dansa,
Mequinensa; o a final de mot: arrs, cabs. Noms apareix entre dues vocals amb la grafa SS:
missi, alcaldessa, marquessa.
-La X- Es una grafa que representa tres sons: taxi /ks/, examen /gz/, caixa //.
1) /ks/- annex, apendix, excntric, Mxic, mixt, text, xid, excellent, sintaxi, extra
2) /gz/- exercici, exrcit, exigent, hexagon, xit, expressi
3) //- A principi de paraula: xarcuteria, xiquet, Xile, xurro; Darrera de consonant: marxa, planxar
-La Y- En catal practicament no sutilitza, Sona com la i: Nova York. Ls de la y s en el dgraf ny,
que equival a la espanyola: castanya, muntanya, aranya

-: valenci (valenciano), catal (cataln)


-: prstec (un prstamo), tmer (temer)
-: rptil (un reptil), mrit (un mrito)
-: teulad (un gorrin), vmet (el mimbre)
-: ram (una uva), vena (una vecina)
-: de gaid (oblicuamente, de soslayo)
frmula (una frmula)

-: arrs (un arroz), pmul (un pmulo)


-: bamb (un bamb), pblic -a (pblico -a)
-: segent (siguiente)
-: fora (una fuerza), lloana (una alabanza,
una loa).

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 3


Curso BAE Cataln
ELS DGRAFS
Un dgraf s un conjunt de dos lletres (grafes) que representen un sol so. En catal existeixn els dgrafs
segents:
rr

ss

ll

ll

ny

qu

gu

ix

ll: Es pronuncia como la l castellana, per allargant el seu so lleugerament: collegi, intelligent,
colloqui, aquarella, apellar, Apollo, Aquilles, Domitilla.... Normalment sn cultismes

qu: Es pronuncia com la qu castellana davant e, i: que, qui. Per la u sona davant a, o: quadre,
quota.

gu: Es pronuncia com la gu castellana: guerra, guiar, aigua, asegurar, droguera

ix: Tal i com hem vist ms amunt, en la pronuncia de la X el dgraf ix te el so // sempre: caixa,
cuixa, coix

-No ho entenc. Mho pot/pots


repetir, sisplau?
-Parli/parla ms a poc a poc,
sisplau // - Pot/pots parlar ms
poc a poc?

Llegim
El catal, amb uns deu milions de parlants, s la dotzena llengua ms parlada a la Uni Europea. Es parla en
quatre estats diferents: A Andorra s lnica llengua oficial. A lestat espanyol, s la llengua prpia de
Catalunya, el Pas Valenci on tamb se lanomena valenci-, les Illes Balears, la Franja de Ponent, a
lArag, i la zona del Carxe, a Mrcia. A Frana el territori de parla catalana es concentra a la zona de
Perpiny. Finalment, el catal tamb s la llengua de la ciutat de lAlguer, a la costa occidental de Sardenya,
a Itlia. La principal expansi del catal es produeix durant el regnat del rei Jaume I, el conqueridor, al segle
XIII (tretze), quan aquest conquereix el Regne de Valncia i Mallorca. Durant els segles segents, la Corona
dArag annexiona les illes de Sardenya i Siclia i el sud dItlia. I concretament, el segle XIV (catorze) Jaume
II, el Just, repobla lAlguer amb colons catalans; s per aquest motiu que avui encara shi parla catal. En
comparaci amb altres llenges, la variaci dialectal del catal no s gaire significativa. Tot i aix, es
defineixen dos grans blocs dialectals: loriental i loccidental. Dins del bloc de loccidental trobem el catal que
es parla al Pas valenci, a Andorra, al Carxe murci, a la Franja dArag i a la meitat oest de Catalunya.
Mentre que el catal oriental inclou els dialectes de la meitat est del Principat, les Illes Balears, la Catalunya
Nord i lalguers.

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 4


Curso BAE Cataln

Com ens presentem?


Escolta la conversa i desprs llegeix.
PEP: B, Carles, si no et sap greu, et voldria fer unes quantes preguntes...
BEL: Ai! Perdonau que arribi tard. Hola.
CARLES: Hola, sc Carles. I com et diuen a tu?
BEL: Ah, s, no tho he dit. Som na Bel. [es fan dos petons] Ets de Valnci[a], no?
CARLES: S, i tu dEivissa?
BEL: De Manacor, Mallorca.
PEP: Bel, tinc pressa i li haurem de fer el qestionari.
BEL: Un qestionari? Hala! com te passes
PEP: Si hem descollir un nou company de pis, millor fer-ho b.
CARLES: I tant, i tant, endavant. La feina ben feta no t fronteres.
PEP: El que jo dic sempre. Per hi ha gent que prefereix fer les coses de qualsevol manera...
CARLES: ...i aleshores passa el que passa.
PEP: Exacte, exacte. B, Carles, em podries dir els teus cognoms sisplau?
CARLES: S, em dic Carles Camps Rodrguez.
PEP: Aha... Lloc i data de naixement?
CARLES: Nascut a Paterna, comarca de lHorta, el 10 de maig del mil nou-cents vuitanta-nou.
PEP: Taure, oi?
CARLES: S, la gent diu que som una miqueta avorrits, perqu ens agrada ser prudents, per sobretot som
treballadors i molt responsables.
BEL: Ui que b...
PEP: S, ella prefereix els ganduls i irresponsables. Qu estudies?
CARLES: Cincies de la Comunicaci... vull dirigir un diari.
PEP: Dirigir un diari?
CARLES: S, el de la meua famlia.
PEP: De la teva famlia!? Ah, est b, aix, est b... Em pots dir el teu mbil i ladrea de correu
electrnic?
CARLES: S, el meu mbil s el 685305512. I la meua adrea de correu electrnic estribord@gmail.com
PEP: Estribord?
CARLES: S, s que magrada molt la navegaci. El meu pap t un xicotet iot, de 20 metres deslora.
PEP: Ah, est b, est b.
BEL: No suport arribar a una cala i que estigui plena de barques.
CARLES: El problema de la navegaci s que sha popularitzat. Si fins i tot el meu jardiner t un iot.
PEP: Ets classista?
CARLES: s un problema?
PEP: Tot el contrari. B, jo no tinc ms preguntes. Per mi cap problema. Lhabitaci s teva.
BEL: Potser a mi no me sembla b que se quedi.
PEP: Un punt ms a favor seu...
BEL: No me sembla b.
PEP: Est b, fem-ho a sorts. Si surt cara, es queda. Si surt creu, busquem una altra persona. [...] Cara. Es
queda. Benvingut a bord. B, jo men vaig que tinc classe. Fins desprs.
CARLES: Fins desprs. [...] Este tio s un cret!
BEL: S, per s fcil denganar.
CARLES: Aix s. Grcies per aconsellar-me.
PEP: Perd, mhavia deixat... Per...
BEL: Jo ja havia dit, que no me pareixia b que se queds. Llstima que hagi sortit cara i no creu. Va, anam
a fer unes birres.
CARLES: Dacord, per pagues tu, eh? que jo estic pelat.

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 5


Curso BAE Cataln

Per saludar podem dir:


-Hola!
-Bon dia! Bona tarda! Bona nit!
Per acomiadar-nos podem dir:
-Adu!
-A reveure!
-Fins una altra!
-Fins aviat
Quan coneixem alg volem saber-ne moltes coses:
-Com et dius? Em dic Marta
-Quants anys tens? Tinc 25 (vint-i-cinc) anys
-Don ets? Sc de Mallorca
-On vius? Visc a Girona
-Quina s la teva adrea? La meva adrea s carrer Nou, nmero 27 (vint-i-set), 2n 2a
-Quin s el teu nmero de telfon? El meu nmero de telfon s
-Qu hi ha al teu carrer? Al meu carrer hi ha moltes coses: un supermercat, una fleca, una
pastisseria, una fruiteria

Parlem de feina

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 6


Curso BAE Cataln
Escolta la conversa i desprs llegeix.
CAP RRHH: Un currculum impressionant.
PEP: Grcies.
CAP RRHH: A part deconmiques i... [esternuda]
PEP: Salut!
CAP RRHH: Ai, grcies, s que amb aquest temps, no saps qu posar-te... b, per on anvem? Ah, s, has
estudiat econmiques, poltiques i tamb ests estudiant sociologia... Veig que parles angls, francs i
alemany.
PEP: S, langls lhe estudiat a Cambridge, en cursos destiu. Hi vaig haver danar quatre estius per treurem
el Proficiency.
CAP RRHH: Molt b...
PEP: Ah, al currculum no ho he posat, perqu tot just en tinc nocions, per he comenat a estudiar xins. s
el futur.
CAP RRHH: Molt b, molt b. [esternuda]
PEP: Salut!
CAP RRHH: Grcies. B, doncs, la feina s la segent: necessitem alg que atengui els estudiants a loficina
del campus per oferir un nou producte financer, s un crdit per a estudiants que volen estudiar idiomes.
PEP: Em sembla molt b. Com poden llegir, he estudiat diversos cursos de mrqueting. En el de la
Universitat de Barcelona vaig fer prctiques a la consultoria Arthur Andersen de Barcelona.
CAP RRHH: Ah, s, ja ho veig. B, doncs, la feina s de sis hores, de vuit del mat a dues del migdia, de
dilluns a divendres.
PEP: Cap problema. Gaireb totes les assignatures les faig a la tarda. I segur que podr canviar dhorari les
del mat.
CAP RRHH: B, doncs. Ja et trucarem.
PEP: Com que ja est? I no em pregunta res ms?
CAP RRHH: No [esternuda], no, no. Ja tenim tota la informaci que necessitem.
PEP: Doncs, a mi em sembla que mhauria de preguntar alguna cosa ms. No ho s, per exemple, per qu
minteressa la feina? O si penso que s important que la gent spiga idiomes, no s... qualsevol de les
preguntes que proposa Jean Marie Pereti en els seus llibres.
CAP RRHH: Qui?
PEP: No coneix Jean Marie Pereti? Autor de Tous diffrents, grer la diversit dans l'entreprise, Les cls de
l'quit dans l'entreprise, i de lexcellent Les sniors dans l'entreprise, no sap qui s?
CAP RRHH: No, no, no em sona [esternuda].
PEP: B, doncs, a Les cls de l'quit dans l'entreprise ho diu ben clar: Le temps investi dans un entretien
de travail est la meilleure inversion d'une entreprise .
PEP: Ha estudiat francs, suposo?
CAP RRHH: Bee, un peu.
PEP: Un peu, un peu... Francament, no s assumpte meu, per jo de vost buscaria una altra persona ms
competent. De fet, jo, de moment, per fer un favor, podria substituir-lo.
CAP RRHH: Per qu dius?
PEP: He participat en processos de selecci de personal molt complets, quan estava a lArthur Andersen.
CAP RHH: Ja pots marxar.
PEP: Vost tamb creu que he de marxar?
CAP OFICINA: Ja et trucarem.
PEP: Per...
CAP OFICINA: No pateixis, tindrs notcies nostres.
PEP: Est b, est b, molt b, vost sabr... espero la seva trucada.
CAP RRHH: El fitxarem?
CAP OFICINA: Tu creus que sc idiota o qu? Aquest em fot la cadira en menys duna setmana. Per cert,
Joan, en el teu currculum recordo que vas posar que parlaves francs... i aix de no conixer el Jean Marie
Pereti... Naturalment, ninformar al consell directiu. Jo de tu faria una ullada als classificats del diari.

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 7


Curso BAE Cataln

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 8


Curso BAE Cataln

ELS NUMEROS

-Quina hora s? Sn les/ s la ..


-Em pot dir la hora, sisplau? No porto rellotge

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 9


Curso BAE Cataln

Asociacin Aragn- Citt di RomaRoma Fundacin 10


Curso BAE Cataln

MODEL DE
CURRICULUM VITAE
EUROPEU

INFORMACI PERSONAL
Nom
Adrea

[ COGNOMS, nom ]
[ Nmero, carrer, codi postal, localitat, pas ]

Telfon
Fax
Correu electrnic
Nacionalitat
Data de naixement

[ Dia, mes, any ]

EXPERINCIA LABORAL

Dates (de a)

[ Comenar pel ms recent i anar afegint a part la mateixa informaci per a cada plaa
ocupada. ]

Nom i direcci del contractant


Tipus de empresa o sector
Lloc o crrec ocupats
Activitats principals i
responsabilitats

EDUCACI I FORMACI
Dates (de a)
Nom i tipus dorganitzaci que ha
impartit leducaci o la formaci
Matries principals o capacitats
ocupacionals tractades
Ttol de la qualificaci obtinguda
(Si procedeix) Nivell assolit a la
classificaci nacional

[ Comenar pel ms recent i anar afegint a part la mateixa informaci per a cada curs
realitzat. ]

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 11


Curso BAE Cataln

CAPACITATS I APTITUDS
PERSONALS
Adquirides al llarg de la vida i la carrera
educativa i professional, per no
necessriament avalades per certificats i
diplomes oficials.

LLENGUA MATERNA

[ Escriure la llengua materna. ]

ALTRES IDIOMES

Lectura
Escriptura
Expressi oral

CAPACITATS I APTITUDS SOCIALS

[ Escriure idioma ]
[ Indicar el nivell: excellent, bo, bsic. ]
[ Indicar el nivell: excellent, bo, bsic. ]
[ Indicar el nivell: excellent, bo, bsic. ]
[ Descriure-les i indicar on van ser adquirides. ]

Viure i treballar amb altres persones, en


entorns multiculturals, en llocs on la
comunicaci s important i en situacions
on el treball en equip resulta essencial
(per exemple, cultura i esports), etc.

CAPACITATS I APTITUDS

[ Descriure-les i indicar on van ser adquirides. ]

ORGANITZATIVES
Per exemple, coordinaci i administraci
de persones, projectes, pressupostos;
en el treball, en feines de voluntariat (per
exemple, cultura i esports), a la llar, etc.

CAPACITATS I APTITUDS

[ Descriure-les i indicar on van ser adquirides. ]

TCNIQUES
Amb ordinadors, tipus especfics
d equips, maquinria, etc.

CAPACITATS I APTITUDS

[ Descriure-les i indicar on van ser adquirides. ]

ARTSTIQUES
Msica, escriptura, disseny, etc.

ALTRES CAPACITATS I APTITUDS

[ Descriure-les i indicar on van ser adquirides. ]

Que no shagin esmentat abans.

PERMS DE CONDUIR
INFORMACI ADDICIONAL

ANNEXOS

[ Introduir aqu qualsevol informaci que es consideri important, com ara persones de contacte,
referncies, etc. ]

[ Enumerar els documents annexos. ]

Carta de presentaci

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 12


Curso BAE Cataln

La carta de presentaci s la nostra manera de posar-nos en contacte amb l'empresa. Hi ha


mltiples formes de redactar i de presentar una carta de presentaci i no hi ha mtodes
correctes o incorrectes, simplement has de prendre-la com el que s: la teva presentaci al
seleccionador. D'ella es desprenen les primeres nocions que el seleccionador pot tenir de
nosaltres.
A continuaci exposem una srie de consells per redactar-la que creiem que faciliten la
lectura donant relleu a l'important, i que tu pots seguir o no, recorda que l'important s que et
reflecteixi a tu.
Hi ha tres elements clau en la carta de presentaci: la carta ha de ser breu i estar ben construda,
de presentaci agradable i fer referncia a la
solidesa de les competncies que tens.
s aconsellable enviar una carta de presentaci personal junt amb el currculum . Si el va enviar
del currculum s per correu, la carta anir sempre damunt del currculum, si s per correu
electrnic, la carta de presentaci srria el cos de l'email.
Hi ha dos tipus de cartes de presentaci:
-La que s'envia, al costat del CV, en resposta a ofertes concretes d'ocupaci.
-La dirigida "en fred" sense ser resposta concreta per cobrir cap lloc.
La carta en resposta a un anunci o oferta:
Comena indicant la referncia del posat al que optes i esmentant la data i el mitj de
comunicaci o bossa d'ocupaci online en la que has llegit la
oferta. Tot seguit, explica el motiu de la teva sollicitud i els punts forts que
fan de tu un candidat adequat al lloc.
En una segona part, facilita les dades necessries perqu el seleccionador es posi en contacte
amb tu i mostra inters per parlar de la teva candidatura cara a
cara en una entrevista.
Sobretot, la carta ha de fer la impressi que s nica i exclusivament per a aquesta oferta.

Francisco Rivas F. Vergara 471,


Dpto. 432
Santiago Centre
Santiago, 02 de juny de 2013
Departament de Recursos Humans
Lever SA
Sta Mara # 450
Providncia
Estimat Sr.:
Amb referncia al seu anunci aparegut en el Mercuri el dia 25 de maig del present any, adjunt
remeto el meu curriculum vitae, aix com la fotografia sollicitada.
Donada la meva formaci en l'rea finanes, aix com l'experincia adquirida,considero que
podria encaixar al lloc ofert.
Quedo a la seva disposici per ampliar quanta informaci vulguin ecessria. A
l'espera de les seves notcies, s'acomiada atentament,

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 13


Curso BAE Cataln

La carta com una iniciativa personal:


Per comenar, dirigeix-te al responsable de Recursos Humans de l'empresa, a poder ser amb
noms i cognoms. Indica el crrec que t'agradaria ostentar aix
com les funcions que ests capacitat per exercir. Posa especial mfasi en els xits que has
aconseguit. Parla de l'empresa i de per qu t'has interessat per ella.
Igual que en el model anterior de carta, expressa el teu afany per una futura trobada.
Carles Rif Caballero
C. dels Tarongers, 28, 2n
08000 Esparreguera
Sr. Enric Massip
Director de lEscola Bressol Els pirates
Av. dels Pasos Catalans, s/n
08000 Esparreguera
Senyor,
Voldria manifestar-vos el meu inters per poder treballar en lEscola Bressol Els Pirates com a
monitor/a de lleure infantil a mitja jornada i, per aix, us faig arribar el meu curriculum vitae.
Aquest curs acabo la diplomatura en Cincies de lEducaci a la Universitat RamonLlull, en la qual
mestic especialitzant en Educaci Infantil. A ms, tinc una llarga experincia com a monitor de
lleure.
Aquesta trajectria, que podeu resseguir al currculum adjunt, es deu a linters que des de ben
jove mhan despertat els infants, cosa que mha portat sempre a lligar-mhi des de projectes i feines
distintes.
Us demano que el tingueu en compte en futurs processos selectius que portin a terme. Alhora,
resto obert i amb inters de poder mantenir una entrevista personal amb el vostre equip.
Ben atentament,
Firma
Esparreguera, 9 dabril de 2001
Elements comuns a ambds tipus de cartes:
L'estructura de la carta inclou un comenament, (indicant per qu et dirigeixes a
l'empresa), una referncia a les teves competncies i al teu inters, una referncia al
currculum que adjuntes, i a l'ltim quedar a disposici de l'empresa (per a posteriors
contactes, entrevistes, etc.).
La carta de presentaci sempre va dirigida a una persona i empresa
determinada, s important fer referncia al responsable de Recursos Humans que
dirigeix el procs de selecci i la direccin o gerncia de la empresa.
La carta de presentaci t la funci d'atreure l'atenci del teu interlocutor, per
aquesta ra s imprescindible explicar qui ets i el motiu pel qual envies el teu
currculum a l'empresa. En la carta cal ressenyar els aspectes clau que ms
s'aproximen al perfil de l'oferta de treball.
L'objectiu de la carta s expressar el teu desig d'entrar en el procs de selecci. La

Asociacin Aragn- Citt di Roma- Fundacin 14


Curso BAE Cataln
carta ha de tenir aquest objectiu.
Elabora un pargraf de comiat breu i corts. Molt important: no oblidis signar la carta de
presentaci amb el teu puny i lletra.
Salutaci
Senyor, o Senyora, (formal, la ms general)
Distingit senyor, o Distingida senyora, (solemne)
Comiat
Atentament,
Us saludo atentament.
Aprofito lavinentesa per a saludar-vos ben atentament.
Mentre espero la vostra resposta, us saludo ben atentament.
Cordialment,
Rebeu una salutaci ben cordial.
Tagraeixo per endavant el teu inters i et saludo cordialment.
Estic a la teva disposici. Cordialment,

Vous aimerez peut-être aussi