Valencia Llengua I Literatura2

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.
PROJECTE ADARVE
VALENCI:
LLENGUA I
LITERATURA
SEGON CURS
EDUCACI SECUNDRIA OBLIGATRIA
Programaci adaptada a lOrdre
45/2011, del 8 de juny, de la
Conselleria dEducaci, per la
qual es regula lestructura de les
programacions didctiques en
lensenyament bsic.
COMUNITAT VALENCIANA
0
Projecte Adarve (Oxford Educaci)
OXFORD EDUCACI
1
NDEX
1. INTRODUCCI
Matria i curs
Justificaci i contextualitzaci de la programaci
Normativa vigent
2
2
2
4
2. OBJECTIUS
Objectius generals detapa
Objectius especfics de la matria
5
5
6
3. COMPETNCIES BSIQUES
Relaci de les competncies bsiques amb els objectius
especfics de la matria i curs
Relaci de les competncies bsiques amb els criteris davaluaci
de la matria i curs
8
8
8
4. CONTINGUTS
Estructura
Classificaci
12
12
15
5. UNITATS DIDCTIQUES
Organitzaci de les unitats didctiques
Programaci de les adaptacions curricular
Distribuci temporal de les unitats didctiques
19
19
65
89
6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

Metodologia general i especfica de la matria
Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge
90
90
94
7. AVALUACI
Criteris davaluaci
Mnims exigibles
Instruments davaluaci / procediments davaluaci i criteris de
qualificaci
Activitats datenci a la diversitat
96
96
97
100
101
8. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITATS

ESPECFIQUES DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITATS DE
COMPENSACI EDUCATIVA.
104
9. FOMENT DE LA LECTURA
107
10. UTILITZACI DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA

COMUNICACI
109
11. RECURSOS DIDCTICS I ORGANITZATIUS
110
12. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES
111
2
1. INTRODUCCI
MATRIA I CURS
El Reial Decret 1631/2006, de 29 de desembre, aprovat pel llavors Ministeri
dEducaci i Cincia i que va establir els ensenyaments mnims de lEducaci
Secundria Obligatria com a conseqncia de la implantaci de la Llei Orgnica
dEducaci (LOE), ha estat desenvolupat en la Comunitat Valenciana pel Decret
112/2007, de 20 de juliol, pel qual sestableix el currculum de lEducaci Secundria
Obligatria per a aquesta comunitat. El present document es refereix a la programaci
del segon curs d'ESO de la matria de Valenci: Llengua i Literatura.
JUSTIFICACI I CONTEXTUALITZACI DE LA PROGRAMACI

Com analitzarem ms endavant de manera ms detinguda, una de les novetats
principals que va incorporar la LOE en l'activitat de lensenyament deriva de la nova
definici de currculum, en concret per la inclusi de les denominades competncies
bsiques. Pel que fa, globalment, a la concepci que es t d'objectius, continguts,
metodologia i criteris d'avaluaci, les novetats sn les que produeixen, precisament, la
interrelaci amb aquestes competncies, que orientaran el procs d'ensenyamentaprenentatge, i que en aquest document es posen de manifest quan, de primer, es
desglossen en subcompetncies els distints aprenentatges que cada una incorpora i,
desprs, s'interrelacionen amb els criteris d'avaluaci especfics de cada una de les
unitats didctiques, vinculats, al seu torn, a les diferents activitats d'aprenentatge.
Pel que fa, especficament, a l'aspecte metodolgic amb qu s'ha de desenvolupar el
currculum, es mant, en cada una de les 12 unitats didctiques d'aquesta matria i
daquest curs, un equilibri entre els diferents tipus de continguts: conceptes,
procediments i actituds continuen orientant, de manera integrada i interrelacionada, el
procs d'ensenyament-aprenentatge, ja que cada un d'aquests continguts compleix
funcions distintes, per complementries, en la formaci integral de l'alumne, aspecte
que tamb posen de manifest tant els criteris d'avaluaci com les competncies
bsiques/subcompetncies, en cada un dels quals podem diferenciar aquests tipus de
continguts diferents i que exigeixen un tractament distint a l'aula. En conseqncia, la
flexibilitat i l'autonomia pedaggica sn caracterstiques del procs educatiu, de
manera que el professor pot emprar els recursos metodolgics que garantisquen millor
la formaci de l'alumne i el desenvolupament ple de les capacitats personals i
intellectuals que t tot afavorint sempre la seua participaci, perqu aprenga a
treballar amb autonomia i en equip, de manera que ell mateix construsca el seu propi
coneixement, i aix tamb est present en la formaci competencial.
L'ensenyament en els valors d'una societat democrtica, lliure, tolerant, plural, etc.
continua sent, com fins ara, una de les finalitats prioritries de l'ensenyament, tal com
es posa de manifest en els objectius d'aquesta etapa educativa i en els d'aquesta
matria (i que tenen una manifestaci concreta en els continguts transversals que es
poden treballar en cada unitat didctica). En aquesta matria, t una rellevncia
especial el fet de desterrar uns usos del llenguatge que manifesten prejudicis racials,
sexistes o classistes, fonamentalment, aix com tamb fomentar el respecte envers la
realitat plurilinge d'Espanya i de la Comunitat Valenciana (sobretot en aquesta
comunitat, amb dues llenges oficials), i per les varietats lingstiques o els diferents
registres que es poden donar en distints collectius socials (varietats diastrtiques). No
sha d'oblidar que el llenguatge, com a instrument de representaci de la realitat que
s, pot anar associat a estereotips o prejudicis culturals sobre uns collectius socials
3

determinats, ra per la qual sha d'insistir a evitar-los. Com es dedueix del currculum
autonmic, cal formar parlants plurilinges i interculturals, que respecten la diversitat
lingstica i que vulguen aprendre d'altres llenges i d'altres cultures (en consonncia
amb un mn cada vegada ms plural, multilinge i multicultural), aspectes, tots
aquests, que sn responsabilitat compartida de totes les matries del currculum, i que
haur de ser desenvolupat de manera expressa en el projecte lingstic del centre per
les distintes matries lingstiques, fins i tot per les de llenges estrangeres, tot aix en
el marc del projecte educatiu de centre (la qual cosa facilitaria la transferncia de
coneixements i aprenentatges, sobretot entre les llenges romniques).
Aquests aspectes shan tingut en compte a l'hora d'organitzar i de seqenciar les
unitats didctiques d'aquesta matria: la integraci ordenada de tots els aspectes del
currculum (entre els quals incloem, de manera preferent, les competncies bsiques)
s condici sine qua non per a la consecuci tant dels objectius de l'etapa com dels
especfics de la matria. Per tant, objectius, continguts, metodologia, competncies
bsiques i criteris d'avaluaci, aix com tamb uns continguts entesos com a
conceptes, procediments i actituds, formen una unitat per al treball a l'aula.
Des d'un plantejament inicial en cada unitat didctica, que parteix del fet de saber el
grau de coneixement que l'alumne t sobre els distints continguts que shi ha de
treballar (tal com est estructurat el llibre de text a utilitzar: Valenci: Llengua i
Literatura 2n ESO, Projecte Adarve, d'Oxford Educaci, 2012), s'efectua un
desenvolupament clar, ordenat i precs de tots aquests continguts, adaptats, pel que fa
a la formulaci, al vocabulari i a la complexitat, a les seues possibilitats cognitives; no
debades. I per aquesta ra, no hem d'oblidar que l'ensenyament d'aquesta llengua
ser ms fructfera si l'alumne aprn de forma cclica i progressiva tot augmentant-ne
la complexitat d'un curs a un altre.
La combinaci de continguts presentats expositivament i mitjanant quadres
explicatius i esquemtics, i en els quals la presentaci grfica s un recurs
d'aprenentatge important, facilita, no solament el coneixement i la comprensi
immediats de l'alumne, sin tamb l'obtenci dels objectius de la matria (i, en
conseqncia, d'etapa) i de les competncies bsiques que t associades. En una
cultura preferentment audiovisual com la que tenen i practiquen els alumnes, s un
error desaprofitar les possibilitats enormes que els elements grfics del llibre de text (i
d'altres components, com ara la informaci disponible en recursos digitals i
audiovisuals) posen a disposici de l'aprenentatge escolar. El fet que tots els
continguts es desenvolupen mitjanant activitats de distinta tipologia (aix acaben tots
els epgrafs) facilita que el professor spia a cada moment com han sigut assimilats
per l'alumne, de manera que pot introduir immediatament tots els canvis que calguen
per a corregir les desviacions produdes en el procs educatiu (activitats de reps en
els blocs d'Educaci literria i de Coneixement de la llengua/Comunicaci), i, d'aquesta
manera, atendre la diversitat d'aprenentatges.
Aix mateix, es pretn que l'aprenentatge siga significatiu, s a dir, que partisca dels
coneixements adquirits prviament, de la realitat quotidiana i dels interessos prxims a
l'alumne, i dels seus propis usos reals de la llengua i dels coneixements literaris. Per
aix, en tots els casos en qu s possible, es parteix de realitats i dexemples que
coneix, de manera que s'implique de forma activa i receptiva en la construcci del seu
propi aprenentatge, com una manera de reduir progressivament les diferncies en la
competncia i els usos lingstics que pot tenir en relaci amb altres companys (no
oblidem que el llenguatge identifica socioculturalment la persona i pot influir en molts
aspectes de la vida futura de l'alumne). La inclusi de les competncies bsiques com
a referent del currculum (i amb una presncia extensa en els materials de l'alumne i
del professor) aprofundeix en aquesta concepci instrumental i propedutica dels
4

aprenentatges escolars. I per aix s'inclou tamb un quadre senzill en qu es recullen
les competncies bsiques que es treballen en totes les matries d'aquest curs, com a
expressi de la vinculaci necessria que sha d'establir entre alguns dels
departaments didctics.
Per no tots els alumnes poden seguir el mateix ritme d'aprenentatge. Tant pel seu
propi desenvolupament psicolgic com per circumstncies personals i socials molt
diverses, l'atenci a la diversitat d'alumnes i de situacions escolars es converteix en un
element fonamental de l'activitat educativa. Diferents activitats (en el llibre de text i en
els materials de qu disposa el professor associats a aquest) pretenen donar una
resposta a aquesta realitat tan heterognia de les aules.
NORMATIVA VIGENT
Com sha indicat anteriorment, el currculum vigent en aquesta matria (Valenci:
Llengua i Literatura) i curs (2n) s lestablit pel Decret 112/2007, de 20 de juliol. Aix
mateix hem de tenir en compte tant la normativa sobre lavaluaci contnua en aquesta
etapa educativa (Ordre de 14 de desembre del 2007) com la relativa a lhorari lectiu
(Resoluci de 25 de juliol del 2007, de les direccions generals dOrdenaci i Centres
Docents i de Personal, per la qual es prorroga i completa a partir del curs 2007-2008 la
Resoluci de 15 de juny del 2001, completada per les resolucions de 26 de juny del
2002, de 9 de juliol del 2003, de 30 de juny del 2004, de 28 de juliol del 2005 i de 15
de juny del 2006, per les quals es dictaven instruccions en matria dordenaci
acadmica i dorganitzaci de lactivitat docent en els centres dEducaci Secundria).
5
2. OBJECTIUS
OBJECTIUS GENERALS DETAPA
Dacord amb el que estableix larticle 4 de lesmentat Decret 112/2007, de 20 de juliol,
sn els segents:
a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en
el respecte als altres, practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre
les persones i grups, exercitar-se en el dileg, refermant els drets humans com
a valors comuns duna societat plural, oberta i democrtica, i preparar-se per a
lexercici de la ciutadania democrtica.
b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball individual i
en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica dels processos
de laprenentatge i com a mitj de desenrotllament personal.
c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits escolar,
familiar i social.
d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constituci, la igualtat
de drets i oportunitats de totes les persones, amb independncia del seu sexe, i
rebutjar els estereotips i qualsevol discriminaci.
e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en
les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejus de
qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els
conflictes.
f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per a
adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica
en el camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la
comunicacin.
g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en
distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per a identificar els
problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia.
h) Desenrotllar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci, el
sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre,
planificar, prendre decisions i assumir responsabilitats, aix com valorar lesfor
amb la finalitat de superar les dificultats.
i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos, oralment
i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les possibilitats comunicatives del
valenci com a llengua prpia de la Comu nitat Valenciana i com a part
fonamental del seu patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives
del castell com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i
didioma internacional. Iniciar-se, aix mateix, en el coneixement, la lectura i
lestudi de la literatura dambds llenges.
j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera
apropiada.
k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la histria de la
Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respectar el patrimoni artstic,
cultural i lingstic; conixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder
valorar-les crticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura prpia i
per la dels altres.
l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les diferncies.
Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salud dels hbits dhigiene,
aix com de lexercici fsic i de ladequada alimentaci, incorporant la prctica
de lesport i leducaci fsica per a afavorir el desenrotllament personal i social.
6

m) Analitzar els mecanismes i valors que regixen el funcionament de les societats,
en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels
ciutadans, i adoptar jus i actituds personals respecte a estos.
n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum
responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne aix a la
conservaci i millora.
o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les
distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i
representaci.
p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunicaci escrita i
audiovisual.
De tots aquests objectius generals de letapa, els que expressament tenen ms relaci
amb aquesta matria i curs sn els segents: a), b), c), d), e), f), g), h), i), k), o) i p).
OBJECTIUS ESPECFICS DE LA MATRIA

Lensenyament de Valenci: Llengua i Literatura en aquesta etapa tindr com a
finalitat el desenvolupament de les capacitats segents:
1. Comprendre discursos orals i escrits en els diversos contextos de lactivitat
social i cultural.
2. Utilitzar el valenci i el castell per a expressar-se oralment i per escrit, de
manera coherent i adequada en cada situaci de comunicacin i en els
diversos contextos de lactivitat social i cultural, per a prendre conscincia dels
propis sentiments i idees, i per a controlar la prpia conducta.
3. Utilitzar la llengua oral en lactivitat social i cultural de manera adequada a les
distintes funcions i situacions de comunicaci, adoptant una actitud
respectuosa i de cooperaci.
4. Reconixer les diverses tipologies dels textos escrits, i les seues estructures
formals, per mitj dels quals es produx la comunicacin amb les institucions
pbliques, les privades i les de la vida laboral, aix com fer-ne un s correcte.
5. Utilitzar el valenci i el castell per a adquirir nous coneixements, aix com per
a buscar, seleccionar i processar informaci de manera efica en lactivitat
escolar i per a redactar textos propis de lmbit acadmic.
6. Conixer i valorar com a patrimoni de tots els espanyols la riquesa lingstica i
cultural dEspanya, i considerar, adequadament i amb respecte, les diferents
situacions que originen les llenges en contacte en les comunitats bilinges.
7. Apreciar les possibilitats extraordinries que oferix el castell com a llengua
comuna per a totes les espanyoles i tots els espanyols i per a les ciutadanes i
els ciutadans dels pasos de parla castellana, com a vehicle de comunicaci i
vertebraci duna de les comunitats culturals ms importants del mn.
8. Conixer les diferents manifestacions i varietats del castell, derivades de la
seua expansi per Espanya i Amrica, i valorar la unitat essencial de la llengua
comuna per a tots els parlants de lidioma.
9. Comprendre i valorar, a partir del coneixement de la realitat sociolingstica, la
necessitat de recuperar un s normalitzat del valenci, smbol didentitat
cultural i mitj irrenunciable per a entendre la realitat de lentorn i accedir al
patrimoni cultural propi.
10. Analitzar els diferents usos socials del valenci i del castell per a evitar els
estereotips lingstics que impliquen jus de valor i prejus classistes, racistes o
sexistes.
11. Apreciar les possibilitats que oferix el valenci, llengua propia de la Comunitat
Valenciana, com a vehicle de comunicaci i de vertebraci.
7

12. Conixer els principis fonamentals de la gramtica del valenci i del castell, i
reconixer les diferents unitats de la llengua i les seues combinacions.
13. Aplicar, amb una certa autonomia, els coneixements sobre la llengua i les
normes de ls lingstic per a comprendre textos orals i escrits i per a escriure
i parlar amb adequaci, coherncia, cohesi i correcci, tant en valenci com
en castell.
14. Comprendre textos literaris utilitzant els coneixements sobre les convencions
de cada gnere, els temes i motius de la tradici literaria i els recursos
estilstics. Apreciar-ne les possibilitats comunicatives per a la millora de la
producci personal.
15. Aproximar-se al coneixement de mostres rellevants del patrimoni literari i
valorar-lo com una manera de simbolitzar lexperincia individual i collectiva en
diferents contextos historicoculturals.
16. Conixer i distingir les principals poques artstiques i literries, els seus trets
caracterstics, les obres, i les autores i els autors ms representatius de cada
poca. Conixer les obres i els fragments representatius de les literatures de
les llenges oficials de la Comunitat Valenciana.
17. Interpretar i utilitzar la lectura i lescriptura com a fonts de plaer, denriquiment
personal i de coneixement del mn, i consolidar hbits lectors per mitj de
textos adequats a ledat.
18. Aprendre i utilitzar tcniques senzilles de maneig de la informaci: busca,
elaboraci i presentaci amb lajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les
noves tecnologies.
19. Utilitzar, amb una autonomia progressiva, els mitjans de comunicacin social i
les tecnologies de la informaci per a obtindre, interpretar i valorar informacions
de diversos tipus i opinions diferents.
De tots estos objectius especfics de la matria, els que expressament tenen major
relaci amb este curs sn els segents: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15. 16, 17,
18 i 19 los objectius nmero 7 i 8 sn especfics de la matria de Castell: Llengua i
Literatura. Cada un d'ells, ser desglossat posteriorment en els que s'indiquen en les
respectives unitats didctiques en qu s'han organitzat els continguts.
8
3. COMPETNCIES BSIQUES
RELACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AMB ELS OBJECTIUS
ESPECFICS DE LA MATRIA I CURS
COMPETNCIES BSIQUES
COMUNICACI LINGSTICA
ARTSTICA I CULTURAL
SOCIAL I CIUTADANA
TRACTAMENT DE LA INFORMACI I
COMPETNCIA DIGITAL
APRENDRE A APRENDRE
AUTONOMA I INICIATIVA PERSONAL
MATEMTICA
OBJETIVOS ESPECFICS
DE LA MATRIA I CURS
1, 2, 3, 4, 5, 6, 9, 10, 11, 12,
13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19
6, 9, 14, 15, 16 i 17
2, 3, 4, 6, 10, 15 i 17
1, 4, 5, 13, 14, 17, 18 i 19
2, 5, 12, 13, 14 i 17
2, 3, 6, 10, 13, 14, 15, 17 i 19
13
RELACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AMB ELS CRITERIS

DAVALUACI DE LA MATRIA I CURS
Els criteris davaluaci daquesta matria i curs sn els segents:
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i
distint nivell de formalitzaci, i reproduir-ne el contingut en textos orals o
escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls
lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i
per a compondre i revisar, de manera progressivament autnoma, els textos
propis deste curs.
3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les
normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; organitzar el discurs,
escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en
situacions formals i informals. Incorporar el valenci a tots els mbits ds de la
llengua, especialment a lmbit acadmic com a vehicle daprenentatge.
5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita.
Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres
de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral, fent resums de la llengua de
lemisor, quan el receptor no comprn el missatge original.
6. Reconixer en un text les diferents funcions del llenguatge.
7. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos (expositius,
narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues
estructures formals.
8. Reconixer, junt amb el propsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants
en textos orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i de
lmbit acadmic; captar la idea global i la rellevncia dinformacions sentides
en rdio o en televisi i seguir instruccions per a realitzar autnomament
tasques daprenentatge.
9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen inters per a lalumnat
i que siguen prxims al seu entorn, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci, de manera ordenada i fluida,
9

ajustant-se a un pla o gui previ; seguir un orde lgic en la presentaci
dinformacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la
situaci comunicativa; mantindre latenci del receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius,
identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundries,
reconixer possibles incoherncies o ambigitats en el contingut i aportar una
opini personal.
11. Elaborar el resum duna exposici o argumentaci oral sobre un tema especfic
i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi
delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions
principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi.
13. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en textos escrits
dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; seguir instruccions de
certa extensi en processos poc complexos; identificar el tema general i els
temes secundaris; i distingir com est organitzada la informaci. Aplicar
tcniques dorganitzaci didees, com ara esquemes jerrquics o mapes
conceptuals.
14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el
registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaar els enunciats en
seqncies lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals,
ortogrfiques i tipogrfiques. Valorar la importncia de planificar i revisar el text.
Redactar crniques periodstiques breus organitzant la informaci de manera
jerrquica.
15. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilinge i pluricultural
dEspanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar esta diversitat com un
patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions
que plantegen les llenges en contacte.
16. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogrfics, socials i
estilstics de la llengua, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de
produccions diverses.
17. Conixer una terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre
ls. Conixer i aplicar correctament les normes daccentuaci vigents.
Conixer lestructura de loraci i les diferents classes doraci. Esbrinar les
principals relacions de significat.
18. Incorporar la lectura i lescriptura com a mitjans denriquiment personal.
19. Conixer els gneres literaris. Identificar el gnere a qu pertany un text literari
llegit en la seua totalitat, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els
grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. Aprendre a
classificar els textos llegits per gneres literaris.
20. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa adequada a
ledat; reconixer lestructura de lobra i els elements del gnere; valorar ls
del llenguatge i el punt de vista de lautor; diferenciar contingut literal i sentit de
lobra, i relacionar el contingut amb la prpia experincia.
21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos
breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradici, la
caracteritzaci dels subgneres literaris, la versificaci, ls del llenguatge i la
funcionalitat dels recursos retrics en el text.
22. Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a model textos
literaris llegits i comentats en laula, o realitzar-hi algunes transformacions.
Conixer el procs que porta del text dramtic a la representaci teatral.
elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les
noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la
consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc
10

de treballs senzills dinvestigaci. Utilitzar els processadors de textos i ser
capa daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans
informtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors
de textos, etc.).
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna
forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada amb el grup tnic, etc.),
evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a mitj de resoluci de conflictes.
CRITERIS DAVALUCI DE LA
MATRIA I CURS
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10,
11, 12, 13, 14, 15, 16, 17,
18, 19, 20, 21, 22, 23 i 24
15, 18, 19, 20, 21 i 22
1, 3, 4, 5, 10, 15, 16 i 24
1, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12,
13, 14, 23 i 24
1, 2, 4, 6, 8, 10, 12, 13,
14, 17, 20, 22 i 23
1, 2, 5, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 20 i 23
14
COMPETNCIES BSIQUES
COMUNICACI LINGSTICA
ARTSTICA I CULTURAL
SOCIAL I CIUTADANA
TRACTAMENT DE LA INFORMACI I
COMPETNCIA DIGITAL
APRENDRE A APRENDRE
AUTONOMA I INICIATIVA PERSONAL
MATEMTICA
Una de les caracterstiques de les competncies bsiques s que permeten i fomenten

la transversalitat dels aprenentatges a qu estan associats, s a dir, que es poden i
shan dassolir, encara que des duna perspectiva diferent per complementria,
mitjanant el desenvolupament del currculum de les distintes matries daquesta
mateixa etapa educativa. En aquest segon curs, eixes matries sn Castell: Llengua i
Literatura, Valenci: Llengua i Literatura, Llengua estrangera, Cincies de la
Naturalesa, Cincies Socials (Geografia i Histria), Matemtiques, Msica, Educaci
per a la ciutadania i els drets humans, Educaci fsica i Religi / Atenci educativa (i
una optativa).
Pel treball conjunt que exigeix al professorat daquest curs, indiquem en el quadre
segent les competncies bsiques que, almenys, shan dassolir tamb en altres
matries, en unes amb ms interrelaci amb la de Castell: Llengua i Literatura i en
unes altres, amb menys:
MATERIAS
Valenci: llengua i literatura
Castell: llengua i literatura
Llengua estrangera
Cincies de la Naturalesa
Cincies Socials, geografa
i Histria
Matemtiques
Msica
Educaci per a la ciutadania
i els drets humans
Educaci fsica
1
X
X
2
X
X
X
X
X
X
X
X
COMPETNCIES BSIQUES
3
4
5
6
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
7
X
X
X
X
X
8
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
X
11

Nota:
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Coneixement i interacci amb el mn fsic.

Matemtica.
Tractament de la informaci i digital.
Social i ciutadana.
Comunicaci lingstica.
Artstica i cultural.
Aprendre a aprendre.
Autonomia i iniciativa personal.
12
4. CONTINGUTS
ESTRUCTURA
Els continguts d'aquesta rea (Decret 112/2007) shan organitzat en cinc blocs
temtics (Comunicaci, Llengua i societat, Coneixement de la llengua, Educaci
literria i Tcniques de treball), els mateixos per a cada un dels quatre cursos
d'aquesta etapa educativa, encara que, en cada un, els continguts sn distints i amb
un tractament conceptual i metodolgic diferenciat, tenint en compte el nivell i
l'evoluci de les capacitats cognitives de l'alumne. Com ja s'ha mencionat
anteriorment, aquest plantejament cclic, graduat i progressiu s el que millor
contribueix a l'objectiu principal de la matria de Valenci: Llengua i Literatura, que no
s un altre que la consolidaci de la competncia lingstica i comunicativa de
l'alumne.
Bloc 1. Comunicaci.
Funcions del llenguatge.
Reconeixement de les diferncies contextuals i formals rellevants entre
comunicaci oral i escrita, entre els usos colloquials i formals, en els discursos
aliens i en lelaboraci dels propis.
Reconeixement dalguns significats contextuals que poden adquirir les
modalitats de loraci.
Mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita. Actuaci com a
intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres de manera
directa. Utilitzaci de la interpretaci oral, fent resums de la llengua de lemisor,
quan el receptor no comprn el missatge original.
Tipologies textuals: exposici, narraci, descripci, argumentaci, conversa i
dileg.
Habilitats lingstiques. Escoltar, parlar i conversar
Comprensi dinformacions dactualitat procedents dels mitjans de
comunicaci audiovisual.
Comprensi de textos orals utilitzats en lmbit acadmic, amb especial
atenci a la presentaci de treballs i instruccions per a fer-los, a les
exposicions orals breus i a lobtenci dinformacions dels mitjans de
comunicaci en informatius i documentals.
Exposici dinformacions tretes de diversos mitjans de comunicaci posant
en relleu les diferncies observades en la manera de presentar uns
mateixos fets.
Presentaci dinformacions, prviament preparades, sobre temes dinters
per a lalumnat, de manera ordenada i clara, amb ajuda de mitjans
audiovisuals i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Participaci activa en situacions de comunicaci prpies de lmbit
acadmic, especialment en les propostes sobre la manera dorganitzar
lactivitat, en laportaci dinformacions tils per al treball en com i en
lexposici dinformes breus sobre les tasques realitzades.
Actitud de cooperaci i de respecte en situacions daprenentatge compartit.
Coneixement i s de les estratgies i les normes per a lintercanvi
comunicatiu: escolta atenta, exposici clara, respecte del torn de paraula;
participaci fent aportacions, control de la impulsivitat, comentaris orals i ju
personal respectuosos amb les sensacions, les experincies, les idees, les
opinions i els coneixements dels altres, i atenci a les frmules de cortesia.
13
Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les

idees i els sentiments propis i per a regular la conducta dun m
ateix.
Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits

Comprensi de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials
en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, com ara normes, avisos i
comunicacions.
Comprensi de textos dels mitjans de comunicaci, especialment
dinformaci sobre fets, notcies i crniques, tot considerant lestructura del
peridic, en suport de paper i digital (seccions i gneres), i els elements
paratextuals.
Comprensi de textos de lmbit acadmic, amb atenci especial als
expositius i explicatius; a les instruccions per a fer treballs; a la consulta, en
diversos suports, de diccionaris, glossaris i altres fonts dinformaci, com
ara enciclopdies i pgines web educatives.
Actitud reflexiva i crtica respecte a la informaci disponible davant dels
missatges que impliquen qualsevol tipus de discriminaci, incloent-hi la
manifestaci de prejus lingstics.
Habilitats lingstiques. Escriure. Composici de textos escrits
Composici de textos propis de la vida quotidiana i de les relacions socials
en mbits prxims a lexperincia de lalumnat, amb especial atenci a la
participaci en frums i a les cartes de sollicitud.
Composici de textos propis dels mitjans de comunicaci, especialment
crniques, destinats a un suport imprs i digital, a udio o a vdeo.
Composici, en suport de paper i digital, de textos propis de lmbit
acadmic, especialment resums, exposicions i explicacions senzilles,
glossaris i informes de tasques i aprenentatges efectuats.
Inters per la composici escrita com a font dinformaci i aprenentatge,
com a forma de comunicar les experincies i els coneixements propis, i com
a forma de regular la conducta.
Bloc 2. Llengua i societat.
La variaci geogrfica, social i estilstica.
Lestndard.
Consideraci del valenci com a idioma propi de la Comunitat Valenciana, apte
per a tot tipus dusos funcionals i vehicle necessari de cultura.
Acceptaci de la convenincia i la necessitat de dominar el valenci i el castell
a la Comunitat Valenciana.
Incorporaci del valenci en tots els mbits ds de la llengua i per a qualsevol
funci comunicativa, en un procs de comproms personal en la recuperaci
cultural i la normalitat lingstica.
Respecte per les sensacions i pels sentiments, les experincies, les idees, les
opinions i els coneixements expressats pels parlants daltres llenges.
s dun llenguatge no discriminatori i respectus amb les diferncies
lingstiques, culturals, tniques o de gnere.
Actitud de rebuig davant dels usos discriminadors de les llenges per raons de
classe, lingstiques, culturals, tniques o de gnere, i davant destereotips i
prejus sobre les varietats lingstiques i sobre els seus parlants.
Conscincia positiva de la diversitat lingstica i cultural existent en el context
social i escolar, com a manifestaci enriquidora a la qual saporta i de la qual
14

es participa; condici necessria per a la integraci adequada de les persones
procedents daltres pasos, societats i cultures.
15

Bloc 3. Coneixement de la llengua.
Fontica i ortografia
Sons i grafies. Principals normes fontiques i ortogrfiques (I).
s de laccent grfic i la diresi en combinacions vocliques (diftongs,
triftongs, hiats).
La puntuaci. s dels signes dexclamaci i interrogaci. s del gui, la
ratlla, les cometes i el parntesi.
Coneixement i s reflexiu de les normes ortogrfiques, el seu valor social i
la necessitat de cenyir-se a la norma lingstica en els escrits.
Norma culta de la llengua
Observaci dels diferents registres i dels factors que incidixen en ls de la
llengua en distints mbits socials; valoraci de la importancia dusar el
registre adequat segons les circumstncies de la situaci comunicativa.
Pronunciaci dels grups cultes.
Pronoms personals tnics i tons.
Interrogatius.
Lectura en veu alta: pargrafs de distinta estructura. Funci distintiva de la
dicci, lentonaci, la intensitat i la pausa.
Lxic: dialectalismes.
Gramtica
Loraci simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes
doracions.
Reconeixement del funcionament sintctic del verb a partir del seu
significat; identificaci del subjecte i dels complements del verb, distingint
entre argumentals i no argumentals; transformaci doracions per a
observar diferents papers semntics del subjecte (agent, causa, pacient);
utilitzaci duna terminologia sintctica bsica: oraci; subjecte i predicat;
predicat nominal i predicat verbal; subjecte, verb i complements; agent,
causa i pacient.
Identificaci i s reflexiu dalguns connectors textuals, com els dorde,
explicatius i de contrast, i dalguns mecanismes de referncia interna, tant
gramaticals (substitucions pronominals) com lxics, especialment lellipsi i
ls dhipernims de significat concret.
Coneixement i s coherent de les formes verbals en els textos, amb
especial atenci als distints valors del present dindicatiu.
s de procediments per a compondre els enunciats amb un estil
cohesionat, especialment la inserci dexpressions explicatives i la
utilitzaci de construccions de participi i de gerundi.
Identificaci i s de les formes de dixi personal, temporal i espacial
(demostratius, adverbis de temps i lloc) en textos orals i escrits.
Lxic
Polismia, homonmia, sinonmia i antonmia.
Bloc 4. Educaci literaria.
Desenrotllament de lautonomia lectora i valoraci de la literatura com a font de
coneixement del patrimoni cultural valenci i daltres cultures.
Els gneres literaris. Trets caracterstics. Diferenciaci dels principals
subgneres literaris a travs de la lectura comentada de diverses obres
adequades a ledat.
16
La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i

recitaci de poemes, posant atenci al valor simblic del llenguatge potic i al
sentit dels recursos retrics ms importants, reconeixent els procediments de la
versificaci i valorar la funci de tots estos elements en el poema.
La narrativa: estructura. Lpica, el conte i la novella. Lectura comentada de
relats, comparar i contrastar temes i elements de la histria, formes dinici,
desenrotllament cronolgic, desenllaos...
El teatre: text i representaci. Aspectes generals de la tragdia i de la comdia.
Lectura comentada i dramatitzada de fragments dobres teatrals; reconixer
alguns subgneres; posar atenci a lestructura i als components del text
teatral i a les possibilitats de plasmaci en una representaci teatral.
Composici de textos dintenci literria utilitzant alguns dels aprenentatges
adquirits en les lectures comentades.
Contacte, a travs de la lectura, amb les autores i els autors de literatura juvenil
i general ms rellevants de la prpia cultura i de la cultura universal, tant
clssica com moderna.
Foment de la lectura per mitj del contacte amb autores i autors en visites al
centre, la lectura de ressenyes i la participaci en altres actuacions danimaci
lectora (presentacions de llibres, sessions de llibrefrum, etc.) per a consolidar
lhbit lector, formar amb sentit crtic les preferncies personals en la selecci
de llibres, i gust per compartir sentiments i emocions suscitats per lexperincia
lectora.
Bloc 5. Tcniques de treball.

s de diccionaris especialitzats (sinnims, refranys, locucions, dubtes, etc.) i de
correctors ortogrfics sobre textos en suport digital.
Interpretaci de les informacions lingstiques que proporcionen els diccionaris
escolars, especialment sobre classes de paraules, sobre relacions semntiques
del lxic (polismia, homonmia, sinonmia, antonmia...) i sobre normativa.
Anlisi: estratgies per a una lectura correcta i tcniques per a la presa
danotacions.
Sntesi: prctica en lelaboraci desquemes, resums i mapes conceptuals.
Utilitzaci progressivament autnoma de les biblioteques (del centre, virtuals,
etc.) i de les tecnologies de la informaci i la comunicaci, com a font
dinformaci i de models per a la composici escrita.
Presentaci de la informaci. Tractament informtic de textos (II).
Inters per la bona presentaci dels textos escrits tant en suport de paper com
digital, i respecte per les normes gramaticals, ortogrfiques i tipogrfiques
(titulaci, espais, marges, pargrafs, etc.).
CLASSIFICACI
Lorganitzaci i distribuci daquests continguts en el llibre de text utilitzat i en les
unitats didctiques corresponents sn les segents:
Unitat 1:
Comunicaci: la comunicaci
Escoltar i parlar
Llegir i escriure: comprensi del text, vocabulari i expressi
El procs de la comunicaci
Les funcions del llenguatge
Coneixement de la llengua: varietats de la llengua
Les varietats geogrfiques. El valenci
17

La variaci social i estilstica
Lestndard
Ortografia: les vocals
Unitat 2:
Comunicaci: les modalitats textuals
Escoltar i parlar
La narraci
La descripci
Lexposici i largumentaci
Coneixement de la llengua: les classes de paraules (I)
El substantiu
Ladjectiu qualificatiu
Els determinants
Ortografia: consonants i dgrafs
Unitat 3:
Comunicaci: textos de la vida quotidina
Escoltar i parlar
Classes de textos segons lmbit ds
Les normes i les instruccions
La carta de sollicitud
Coneixement de la llengua: les classes de paraules (II)
El verb
La conjugaci verbal
Valors del present dindicatiu
Ortografia: la sllaba. Diftongs, triftongs i hiats
Unitat 4:
Comunicaci: textos dels mitjans de comunicaci
Escoltar i parlar
La premsa i el diari digital
La notcia
La crnica
Coneixement de la llengua: les classes de paraules (III)
Els pronoms
Els adverbis
Preposicions, conjuncions i interjeccions
Ortografia: laccentuaci
Unitat 5:
Comunicaci:
Escoltar i parlar
Educaci literria: els textos literaris
Concepte de text literari
Funcions de la literatura
Els gneres literaris
Coneixement de la llengua: els sintagmes
Concepte de sintagma
El sintagma nominal
Els sintagmaes adjectival i adverbial
Ortografia: laccent diacrtic
18
19

Unitat 6:
Comunicaci:
Escoltar i parlar
Educaci literria: el llenguatge literari
Recursos del llenguatge figurat
Recursdos de repetici
Altres recursos estilstics
Coneixement de la llengua: loraci simple (I)
Enunciat i oraci
El subjecte i el predicat
Tipus de subjecte
Ortografia: la diresi
Unitat 7:
Comunicaci:
Escoltar i parlar
Educaci literria: la narraci literria
Els elements de la narraci
Lordre de la narraci
El conte: concepte i classes
Coneixement de la llengua: loraci simple (II)
El predicat: nucli i complements
El complement directe
El complement indirecte
Ortografia: lapstrof i la contracci
Unitat 8:
Comunicaci:
Escoltar i parlar
Educaci literria: lpica i la novella
Concepte de poema pic
Lheroi
Concepte de novella
Coneixement de la llengua: loraci simple (III)
El complement de rgim verbal
Latribut
El complement predicatiu
Ortografia: les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig
Unitat 9:
Comunicaci:
Escoltar i parlar
Educaci literria: els subgneres de la novella
La novella policaca, histrica i daprenentatge
La novella de cavalleries, de terror i de cincia-ficci
La novella daventures
Coneixement de la llengua: loraci simple (IV)
El complement agent
El complement circumstancial
Els complements del verb: graella resum
Ortografia: les grafies m, n, ny, mp
20

Unitat 10:
Comunicaci:
Escoltar i parlar
Educaci literria: la lrica
El cmput sillbic
La rima. Estrofes i poemes
Els temes de la lrica
Coneixement de la llengua: les classes doracions
Oracions atributives i predicatives
Oracions transitives i intransitives
Oracions personals i impersonals
Oracions actives i passives
Modalitats oracionals
Ortografia: les grafies s, ss, c, , z
Unitat 11:
Comunicaci:
Escoltar i parlar
Educaci literria: el teatre
El text dramtic
La representaci
El lloc de la representaci
Coneixement de la llengua: les relacions semntiques
La polismia i lhomonmia
La sinonmia i lantonmia
El camp semntic
Ortografia: els signes dinterrogaci i dexclamaci
Unitat 12:
Comunicaci:
Escoltar i parlar
Educaci literria: els subgneres dramtics
La tragdia
La comdia
Altres subgneres dramtics
Coneixement de la llengua: el text
Concepte de text
La cohesi textual
Els connectors
Ortografia: altres signes de puntuaci
21
5. UNITATS DIDCTIQUES
ORGANITZACI DE LES UNITATS DIDCTIQUES
UNITAT 1
COMPETNCIES BSIQUES (quadre que interrelaciona cadascuna de les
competncies bsiques que es treballen en la unitat, i les desglossa en
subcompetncies, amb els criteris davaluaci de la unitat i les activitats
daprenentatge, cosa que permet identificar la manera com aquesta unitat contribueix
a ladquisici daquestes competncies):
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT
Competncia en comunicaci lingstica

Ser
progressivament
1, 9
competent en lexpressi i la
comprensi dels missatges
orals que sintercanvien en
situacions
comunicatives
diverses.
Utilitzar duna manera activa i
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9,10
efectiva codis i habilitats
lingstiques i no lingstiques
i les regles prpies de
lintercanvi comunicatiu en
diferents situacions.
Produir textos orals adequats

a
cada
situaci
de
comunicaci.
Buscar, recopilar i processar
informaci.
Comprendre, estructurar i
utilitzar distints tipus de textos
amb
intencions
comunicatives diverses.
Conservar i millorar la
competncia
comunicativa
emprant la lectura com a font
de plaer, de descobriment
daltres entorns, idiomes i
cultures, de fantasia i de
saber.
Conixer reflexivament el
funcionament i les normes
ds del llenguatge.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 7: 1-4
p. 7: 1-4; p. 9: 1-12;
p. 10: 13-20; p. 12: 3-5;
p. 13: 6-9; p. 14: 1-4;
Taller descriptura p. 14;
p. 15: 1-3; p. 16: 4-6;
p. 17: 7-10; p. 18: 1-8;
p. 20: 1-5; p. 21: 6-10 ;
Avaluaci de coneixements
p. 21: 1-7
p. 7: 1-4
9
1
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
p. 15: 1-3
p. 7: 1-4; p. 9: 1-11; p. 12: 3;
p. 13: 6, 9; p. 14: 1; p. 16: 5;
p. 17: 7, 10; p. 18: 1, 5;
p. 20: 1, 5; p. 21: 6-9
p. 8: 1; p. 12: 3; p. 13: 6, 9;
p. 14: 1; p. 16: 5; p. 17: 7, 10;
p. 18: 1, 5, p. 20: 1
p. 10: 12-19; p. 11: 1-2;

p. 12: 4-5; p. 13: 8-9;
p. 14: 2-3; p. 16: 4-6;
p. 17: 8-9; p. 18: 2-4, 6-7;
p. 19: 1-5;
p. 21: 1-3, 5-6;
22
Conixer i aplicar de manera

efectiva
les
regles
de
funcionament del sistema de
la llengua.
Ser
conscient
de
les
convencions socials, dels
valors i els aspectes culturals
i de la versatilitat del
llenguatge segons el context i
la intenci comunicativa.
p. 10: 12-19; p. 19: 1-5

1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8
Competncia matemtica
Conixer i manejar els
elements matemtics bsics
en
situacions,
reals
o
simulades,
de
la
vida
quotidiana.
p. 20: 2-3
Tractament de la informaci i competncia digital

Utilitzar les tecnologies de la
informaci i la comunicaci
com a instrument de treball
intellectual per a informar-se,
aprendre i comunicar-se.
Dominar
llenguatges
especfics bsics (textual,
numric, icnic, visual, grfic i
sonor) i les pautes de
descodificaci i transferncia
daquests llenguatges.
Competncia cultural i artstica
Cultivar la capacitat esttica i
creadora personal.
Competncia per a aprendre a aprendre
Ser conscient daquelles
capacitats que entren en joc
en laprenentatge i obtenir-ne
un
rendiment
mxim
i
personalitzat amb lajuda de
distintes
estratgies
i
tcniques.
p. 11: 2; p. 12: 4-5; p. 13: 8-9;

p. 14: 2-3; p. 16: 4-6; p. 17: 89; p. 18: 2-4, 6; p. 21: 9
10
1, 10
Investigaci p. 9: I-II;
p. 15: 1-3
p. 20: 2, 4, p. 21: 10;

p. 21: 4
p. 10: 20;
Taller descriptura p. 14
p. 9: 12; p. 14: 4;
p. 15: 1-3; p. 18: 8;
p. 21: 7
OBJECTIUS
1. Expressar-se oralment i per escrit amb correcci, coherncia, cohesi i
adequaci.
2. Desenvolupar la capacitat de comprensi oral i lectora.
3. Identificar els diferents elements que participen en lacte comunicatiu i el paper
de cadascun.
4. Reconixer la intenci comunicativa de lemissor en diversos tipus de textos.
5. Conixer les principals funcions del llenguatge.
6. Conixer el domini de la nostra llengua dins lEstat espanyol plurilinge i
aprofundir en algunes caracterstiques de les varietats oriental i occidental.
23

7. Comprendre la noci de varietat difsica o registre i emprar convenientment els
registres ms formals i els menys formals.
8. Utilitzar de manera adequada el llenguatge en loral i en lescrit.
9. Aplicar correctament les regles generals daccentuaci.
10. Produir textos escrits i orals a partir de pautes predeterminades.
CONTINGUTS
Conceptes
La comunicaci.
El procs de la comunicaci. Els elements que hi intervenen.
Les funcions del llenguatge.
Les varietats de la llengua: geogrfica, social i estilstica.
Les varietats geogrfiques de la llengua.
Caracterstiques del valenci.
La variaci social de la llengua.
La variaci estilstica, els registres.
Caracteritzaci i importncia de lestndard.
Caracterstiques del llenguatge oral i lescrit.
Les vocals. Lobertura de les vocals i algunes confusions vocliques.
Procediments
Comprensi de textos orals i escrits.
Lectura, audici, anlisi i interpretaci de textos.
Elaboraci de resums de textos.
Producci de textos a partir de models.
Identificaci dels elements que intervenen en el procs comunicatiu i la
funci de cadascun.
Anlisi de les diferents funcions del llenguatge que hi ha presents en els
textos.
Reconeixement de la variaci dels registres emprats en els textos.
Reconeixement de les caracterstiques del llenguatge oral i lescrit.
Identificaci i coneixement del diferent timbre de les vocals.
Actituds
Inters i gust per la lectura de textos escrits.
Valoraci de la diversitat lingstica com una riquesa.
Valoraci de la pluralitat lingstica de lEstat espanyol i del nostre idioma
com a llengua prpia.
Valoraci de ls del registre adequat a cada mbit ds.
Reconeixement de la importncia de la llengua estndard com a model per
a tot un mbit lingstic.
Inters per pronunciar el timbre correcte de les vocals.
Valoraci de la importncia de ser respectuosos amb el medi ambient.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprn textos de diversos tipus i amb finalitats diferents.
2. Reconeix els elements que participen en el procs comunicatiu.
3. Identifica les principals funcions del llenguatge.
24

4.
5.
6.
7.
8.
9.
Analitza de manera raonada la funci que predomina en un text.

Coneix el plurilingisme oficial de lEstat espanyol.
Coneix la situaci de la nostra llengua dins lEstat espanyol.
Identifica el registre emprat en un text de manera raonada.
Localitza en un text els trets que lacosten a loral.
Produeix textos orals coherents, cohesionats i adequats a un context i a unes
pautes fixades.
10. Produeix textos escrits coherents, cohesionats i adequats a un context i a unes
pautes fixades.
CONTINGUTS TRANSVERSALS
Lestudi de la pluralitat lingstica dEspanya permet fomentar la idea de la riquesa
que comporta la diversitat de llenges i cultures dins lEstat en qu vivim. Aix
mateix, el concepte de llengua estndard remet a la convenincia de tenir uns
models i unes normes lingstiques que poden garantir el futur duna llengua.
Educaci viria. Educaci per a la salut. Educaci ambiental
En les Activitats Finals del Desenvolupament de Competncies Bsiques hi ha
dos textos que fomenten ls de vehicles no contaminants i la valoraci de
lecosistema sense contaminaci; sn Ls de la bicicleta i el poema Sense fums.
25
UNITAT 2
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 9
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
9
a
cada
situaci
de
comunicaci.
1, 2, 3, 4, 9, 10
amb
intencions
1
competncia
comunicativa
saber.
5, 6, 7, 8
ds del llenguatge.
Considerar el llenguatge com
un objecte dobservaci i
anlisi.
5, 6, 7, 8

efectiva
les
regles
de
la llengua.
5, 6, 7, 8
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 23: 1-3
p. 23: 1-3, p. 25: 1-10;

p. 26: 11-20; p. 27: 1-3;
p. 28: 4-8; p. 29: 9-12; p. 30:
1-8; p. 36: 1-4
p. 23: 2-3
p. 25: 1-9; p. 27: 1-3; p. 27: 13; p. 28: 4-8; p. 29: 9-12; p. 3:
1-7; p. 34: 1; p. 36: 1-4; p. 37:
5-10
p. 25: 1; p. 27: 1; p. 28: 4;
p. 29: 9; p. 30: 1; p. 31: 1;
p. 34: 1; p. 36: 1; p. 37: 5
p. 26: 11-19; p. 31: 2-5;

p. 32: 6-9; p. 33: 10-14;
p. 34: 2-7; p. 35: 1-9;
p. 37: 2-5
p. 26: 11-19, p. 31: 2-5;
p. 32: 6-9; p. 33: 10-14;
p. 34: 2-7; p. 35: 1-9;
p. 37: 2-5
p. 26: 11-19, p. 31: 2-5;
p. 32: 6-9; p. 33: 10-14;
p. 34: 2-7; p. 35: 1-9;
p. 37: 2-5
26
Ser
conscient
de
les
Expressar adequadament
quant al fons i a la forma
les idees i les emocions
personals.
1 2, 3, 4
p. 28: 4; p. 29: 11; p. 30: 6;

p. 37: 5
10
p. 29: 12, p. 37: 10

Dominar
llenguatges
Conixer,
duna
manera
bsica, les tcniques, els
recursos i les convencions
principals
dels
diferents
llenguatges artstics, i tamb
de
les
obres
i
les
manifestacions
ms
destacades del patrimoni
cultural.
creadora personal.

un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
Investigaci p. 25: I-III
1, 2, 3, 4
p. 30: 7; p. 37: 8-9;

p. 37: 6
10
p. 26: 20; p. 27: 3; p. 28: 7-8;

. 37: 6
1, 10
p. 25: 10; p. 30: 8; p. 34: 8;

p. 37: 7
OBJECTIUS
1. Expresar-se oralment i per escrit amb correcci, coherencia, cohesi i
adequaci.
2. Desenvolupar la capacitat de comprensi lectora de textos literaris i no literaris.
3. Distingir narracions literries i no literries i identificar lestructura dun text
narratiu.
4. Identificar, comprendre i analitzar textos descriptius.
27

5. Reconixer, comprendre i analitzar textos expositius i argumentatius.
6. Classificar els substantius.
7. Comprendre el concepte dadjectiu qualificatu identificar-ne les caracterstiques
morfolgiques.
8. Distingir els diferents tipus de determinants.
9. Separar grficament els dgrafs.
10. Produir textos esents i orals a partir do pautes determinades.
CONTINGUTS
Conceptes
Les modalitats textuals.
La narraci.
La descripci.
Lexposici i largumentaci.
El substantiu.
Ladjectiu qualificatiu.
Els determinants.
Consonants i dgrafs.
Procediments
Comprensi de textos orals.
Lectura, anlisi i interpretaci de textos narratius, descriptius, expositius i
argumentatius.
Elaboraci de resums daquests textos.
Redacci de textos narratius, descriptius, expositius i argumentatius.
Localitzaci dexemples de les diferents classes de substantius, adjectius
qualificatius i determinants.
Anlisi morfolgica de substantius, adjectius i determinants.
Elaboraci de dictats.
Actituds
Inters i gust per la lectura.
Inters per la reflexi lingstica.
Respecte per ls correcte de les normes ortogrfiques.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprn textos narratius i expositius orals.
2. Comprn textos escrits de carcter narratiu, descriptiu, expositiu i
argumentatiu.
3. Identifica les caracterstiques lingstiques prpies dels textos narratius,
descriptius, argumentatius i expositius.
4. Analitza diversos tipus de textos.
5. Localitza els substantius, els adjectius i els determinants dun text.
6. Identifica les caracterstiques morfolgiques dels determinants, aix com els
substantius que acompanyen.
7. Classifica els substantius, els adjectius i els determinants.
8. Separa correctament els dgrafs.
9. Produeix textos orals adequats a la situaci i a la finalitat comunicativa.
28

10. Produeix textos narratius, descriptius, argumentatius i expositius escrits a partir
de pautes.
29

Educaci moral i cvica
El text sobre ladolescncia que es reprodueix en la pgina 29 es pot utilitzar
sobre les relacions socials en aquesta etapa de la vida, drets i deures, etc.
Educaci per a la salut
Els textos reproduts en el Desenvolupament de competncies bsiques plantegen
directament la importncia duns bons hbits alimentaris per a mantenir la salut.
30
UNITAT 3
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 10
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
1, 2, 3, 4, 10
amb
intencions
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.
5, 6, 7, 8, 9,

anlisi.
5, 6, 7, 8, 9,

efectiva
les
regles
de
la llengua.
5, 6, 7, 8, 9
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 39: 1-4
p. 39: 1-4; p. 41: 1-11;

p. 42: 12-20; p. 43: 1-4;
p. 44: 5-7; p. 45: 8-10;
p. 46: 1-7; p. 52: 1-5, p. 53: 710
p. 39: 1-4
p. 39: 1-4; p. 41: 1-10,
p. 43: 1-4; p. 44: 5-7;
p. 45: 8-9; p. 46: 1-3, p. 48: 6;
p. 50: 1-2 p. 52: 1-4;
p. 53: 7-10
p. 41: 1; p.43: 1; p. 44: 5;
p. 45: 8; p. 46: 1-6; p. 47: 1;
p. 48: 6; p. 50: 1; p. 51: 1;
p. 52: 1-4; p. 53: 7
p. 42: 12-19; p. 47: 1-5;

p. 48: 7-9; p. 49: 10-15;
p. 50: 3-9; p. 51: 1-7;
p. 53: 2-6
p. 42: 12-19; p. 47: 1-5;
p. 48: 7-9; p. 49: 10-15;
p. 50: 3-9; p. 51: 1-7;
p. 53: 2-6
p. 42: 12-19; p. 47: 1-5;
p. 48: 7-9; p. 49: 10-15;
p. 50: 3-9; p. 51: 1-7;
p. 53: 2-6
31
Ser
conscient
de
les
personals.
1, 2, 3, 4, 10
p. 43: 2, 4; p. 44: 5-7;

p. 45: 10; p. 36: 3-6:
p. 53: 8-10
10
p. 44: 6, 7, p. 45: 9;
p. 46: 3-6; p. 52: 5;
p. 53: 1

Dominar
llenguatges
creadora personal.
un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
Investigaci p. 41: I-III;

p. 52: 5, 6

p. 44: 7; p. 52: 5, 6;
10
p. 42: 20
1, 10
p. 41: 11; p. 43: 3; p. 46: 7;

p. 53: 7
OBJECTIUS
adequaci.
2. Desenvolupar la capacitat de comprensi oral i lectora de diferents tipus de
textos.
3. Reconixer diferents tipus de textos i relacionar-los amb els diferents mbits
ds.
4. Comprendre i produir normes i instruccions.
5. Comprendre i produir cartes de sollicitud. Distingir-hi les parts i la seua finalitat.
6. Identificar el verb en un text.
7. Conixer les formes personals i les formes no personals del verb.
8. Diferenciar en els verbs els modes i els temps verbals, tant els simples com els
compostos.
9. Reconixer, saber conjugar i emprar correctament el present dindicatiu dels
verbs.
10. Separar correctament les paraules en sllabes i reconixer els diftongs, els
triftongs i el hiat.
32

CONTINGUTS
Conceptes
Els tipus de textos segons lmbit ds.
Les modalitats textuals.
Les normes.
Les instruccions.
La carta de sollicitud.
El verb. Els temps i les formes verbals.
La conjugaci verbal. La variaci de persona, nombre, temps i mode
(indicatiu, subjuntiu i imperatiu).
Les formes simples i les formes compostes dels verbs.
Verbs irregulars.
Els valors del present dindicatiu.
Verbs models del present dindicatiu.
La sllaba.
Els diftongs, els triftongs i el hiat.
Els dgrafs: reconeixement i separaci sillbica.
Procediments
Lectura, audici, anlisi i comprensi de textos orals i escrits de diferents
mbits ds.
Producci de textos a partir de models imitant cartes de sollicitud i textos
instructius.
Identificaci de les parts duna carta de sollicitud i duna recepta de cuina.
Localitzaci dels verbs en un text.
Anlisi de persona, nombre, temps i mode en les formes verbals.
Identificaci del diftong, del triftong, del hiat i del dgraf.
Separaci de les paraules en sllabes tenint en compte diftongs, triftongs,
hiats i dgrafs.
Actituds
Inters per la convenincia dentendre les normes i les instruccions com a
eina prctica dadquisici de coneixements.
Valorar la importncia dinterpretar un text instructiu.
Entendre la utilitat de les cartes de sollicitud.
Inters per la correcci lingstica.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Comprn textos orals i escrits de diferents mbits ds.

Relaciona les classes de textos amb els mbits ds.
Identifica normes i instruccions.
Distingeix les parts duna carta de sollicitud.
Reconeix les formes verbals personals i no personals, simples i compostes.
Identifica en una forma verbal la persona, el nombre i el temps.
Distingeix els modes verbals.
Reconeix els diferents valors del present i els usa de manera correcta.
Aplica en la separaci sillbica els coneixements sobre diftongs, triftongs, hiats
i dgrafs.
10. Produeix textos escrits i/o orals coherents, cohesionats i adequats a un context
amb unes pautes fixades i/o imitant-ne models.
33

Educaci viria
Les activitats i la mateixa carta model en lapartat 3 de Comunicaci tracta el tema
de leducaci viria, ja que s del portaveu duna associaci de ciclistes que
analitza les mancances daquest collectiu, cosa que provoca el fet que hi haja
molts accidents en els quals hi ha implicats ciclistes.
La mateixa carta de lapartat 3 de Comunicaci cont unes propostes a la Direcci
General de Trnsit que illustren el paper del ciutad com a collaborador en el bon
funcionament de les diferents institucions que ens governen.
Educaci del consumidor
En les Activitats de reps de lapartat de Comunicaci hi ha el text Fes un bon
paper. Aquest text sensibilitza per a usar responsablement sols el paper
necessari.
Educaci ambiental
El mateix text Fes un bon paper! ajuda a valorar lecosistema, concretament els
arbres com a matria primera del paper i sensibilitza respecte a aix. Es pot
plantejar alguna activitat relacionada amb la prdua de boscos i arbres en el mn
actual, per exemple, a lAmazones.
34
UNITAT 4
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 10
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
amb
intencions
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 55: 1-4
p. 55: 1-4; p. 57: 1-12;

p. 59: 1-2; p. 60: 3-7;
p. 61: 8-11; p. 62: 1-7;
p. 66: 1-2; p. 68: 1-6;
p. 69: 7-10
10
p. 55: 1-4
1, 2, 3, 10
p. 57: 1-11; p. 59: 1-2;

p. 60: 3-7; p. 61: 8-11;
p. 62: 1-6; Taller descriptura
p. 62; p. 66: 1-2; p. 68: 1-6,
p. 69: 7-10; Avaluaci de
coneixements p. 69: 2
p. 57: 1: p. 60: 3; p. 61: 8;
p. 62: 1; p. 68: 1
4, 5, 6, 7, 8, 9

anlisi.
4, 5, 6, 7, 8, 9

efectiva
les
regles
de
la llengua.
4, 5, 6, 7, 8, 9
p. 58: 13-18; p. 63: 1-3;

p. 64: 4-8; p. 65: 9-12;
p. 66: 3-8; p. 67: 1-7;
p. 69: 1, 3-6
p. 58: 13-18; p. 63: 1-3;
p. 64: 4-8; p. 65: 9-12;
p. 66: 3-8; p. 67: 1-7;
p. 69: 1, 3-6
p. 58: 13-18; p. 63: 1-3;
p. 64: 4-8; p. 65: 9-12;
p. 66: 3-8; p. 67: 1-7;
35

p. 69: 1, 3-6
36
personals.
10

Dominar
llenguatges
un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
p. 58: 19

p. 59: 1
Investigaci p. 57: I-II
p. 57: 12; p. 62: 1, 7; p. 66: 9;

p. 69: 7
OBJECTIUS
adequaci.
2. Desenvolupar la capacitat de comprensi lectora.
3. Familiaritzar-se amb la lectura de la premsa escrita i el diari digital.
4. Comprendre crniques i notcies i identificar-ne les caracterstiques i les parts.
5. Analitzar les caracterstiques principals de les entrevistes i dels reportatges
periodstics.
6. Reconixer els pronoms personals forts, els febles i les diferents formes que
poden prendre segons la posici que ocupen.
7. Identificar els altres tipus de pronoms: demostratius, possessius, numerals i
indefinits.
8. Identificar en un text les paraules invariables: adverbis, preposicions,
conjuncions i interjeccions.
9. Accentuar correctament i distingir el timbre de les vocals.
10. Produir textos periodstics a partir de pautes i/o models.
CONTINGUTS
Conceptes
La premsa.
Els tipus de premsa: especialitzada i no especialitzada.
El diari digital.
La notcia: lestructura de pirmide invertida.
37
La crnica.
El reportatge.
Lentrevista.
El concepte de pronom.
Els pronoms personals forts i els febles.
Les formes dels pronoms febles: reforades, elidides, plenes i redudes.
Altres tipus de pronoms: demostratius, possessius, numerals i indefinits.
Els adverbis. Concepte i classificaci.
Les locucions adverbials.
Les preposicions. Concepte i classes.
Les conjuncions. Concepte i classes.
Les interjeccions. Concepte i classes.
Laccent grfic.
Procediments
Lectura, audici, anlisi i interpretaci de textos de lmbit periodstic i
daltres mbits.
Anlisi de lestructura i informaci duna notcia.
Redacci de notcies imitant models i seguint-ne unes pautes fixades.
Comprensi i anlisi de crniques.
Caracteritzaci de les entrevistes.
Producci de crniques i entrevistes.
Localitzaci dels pronoms en un text.
Distinci de pronoms forts i febles i les diferents formes que poden adoptar.
Localitzaci dels determinants: articles, demostratius, possessius, numerals
i indefinits.
Reconeixement i classificaci dels adverbis.
Reconeixement de les preposicions.
Reconeixement i classificaci de les conjuncions.
Reconeixement de les interjeccions.
Aplicaci de les normes daccentuaci.
Identificaci dels diferents tipus daccent i grafies daquests.
Actituds
Inters i gust per la comprensi de la premsa diria.
Valoraci de lobjectivitat en la premsa.
Inters per ls correcte de les normes dortografia.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
Comprn textos orals i escrits de diferents mbits ds.

Coneix les caracterstiques de la notcia, el reportatge, la crnica i lentrevista.
Analitza lestructura dun text periodstic, en especial de la notcia.
Reconeix i classifica els pronoms dun text.
Distingeix els pronoms forts i els febles i reconeix les diferents formes dels
pronoms febles.
Identifica els pronoms: demostratius, possessius, numerals i indefinits.
Localitza i classifica els adverbis dun text.
Identifica i classifica les preposicions, les conjuncions i les interjeccions en un
text.
Accentua correctament les paraules.
38

10. Produeix textos periodstics orals i escrits a partir de models i/o pautes.
39

En la secci Escoltar i parlar, en ludio es reprodueix una entrevista que t com a
tema la nutrici correcta de les persones, que pot donar peu a parlar de les dietes
adequades per al manteniment duna bona salut.
Educaci per a la pau
En el text Europa, Europa, que es reprodueix en la secci Llegir i escriure, es
parla de la Segona Guerra Mundial i com afecta la vida dun nen. Cal reflexionar
sobre aquest aspecte, negatiu des de qualsevol perspectiva, de les guerres.
Educaci ambiental
La notcia sobre Valenbici que es reprodueix en lapartat 2 de la secci de
Comunicaci pot donar peu a parlar sobre el transport urb ms respectus amb
el medi ambient, ja que shi afirma que molts lutilitzen diriament per a anar a
estudiar o a treballar.
En Escoltar i parlar, en ludio es reprodueix una entrevista en qu salludeix a
les publicitats enganyoses o manipuladores en els mitjans de comunicaci,
concretament en la televisi. Cal incidir en la capacitat crtica per no deixar-se
manipular per aquest consumisme, que, daltra banda, pot perjudicar la salut.
40
UNITAT 5
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 10
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
amb
intencions
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.
1, 2, 3, 4, 5

anlisi.
6, 7, 8, 9

efectiva
les
regles
de
la llengua.
6, 7, 8, 9
6, 7, 8, 9
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 73: 1-5
p. 73: 1-5; p. 75: 1-10;

p. 77: 1-4; p. 78: 5-7;
p. 79: 8-10; p. 80: 1-6;
p. 84: 1; p. 86: 1-3;
p. 87: 4-10;
p. 87: 1-7
p. 73: 1-5
p. 73: 1-5; p. 75: 1-9;
p. 77: 1-4; p. 78: 5-7;
p. 79: 8-10; p. 80: 1-6;
p. 84: 1; p. 86: 1-3;
p. 87: 4-10;
p. 87: 1-7
p. 74: 1; p. 77: 1-2; p. 78: 5;
p. 79: 8; p. 80: 1-2; p. 84: 1;
p. 86: 1, 3; p. 87: 8
p. 76: 11-17; p. 81: 1-3;

p. 82: 4-5; p. 83: 6-10;
p. 84: 2-7; p. 85: 1-5;
p. 87: 4-6
p. 76: 11-17; p. 81: 1-3;
p. 82: 4-5; p. 83: 6-10;
p. 84: 2-7; p. 85: 1-5;
p. 87: 4-6
p. 76: 11-17; p. 81: 1-3;
p. 82: 4-5; p. 83: 6-10;
p. 84: 2-7; p. 85: 1-5;
p. 87: 4-6
41

personals.
10

Dominar
llenguatges
Conixer,
comprendre,
percebre i valorar diferents
expressions
culturals
i
artstiques, utilitzar-les com a
font denriquiment i gaudi i
considerar-les com una part
del patrimoni dels pobles.
Conixer,
duna
manera
principals
dels
diferents
de
les
obres
i
les
manifestacions
ms
cultural.
creadora personal.
un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
p. 73: 5
1-5
p. 73: 1; p. 75: 1-9; p. 77: 1-4;

p. 78: 5-7; p. 79: 8-10;
p. 80: 1-6; p. 86: 1-3;
p. 87: 4-10;
p. 87: 1-3
1-5
p. 73: 2-4; p. 77: 1-4;

p. 78: 5-7; p. 79: 8-10;
p. 80: 1-6; p. 86: 1-3;
p. 87: 4-10;
p. 87: 1-3
10
p. 73: 5; p. 76: 18;

p. 73: 4; p. 75: 10; p. 84: 8;

p. 87: 7
OBJECTIUS
adequaci.
3. Familiaritzar-se amb la lectura i comprensi de textos literaris.
4. Reflexionar sobre les funcions dels textos literaris.
5. Conixer els principals gneres literaris i les seues caracterstiques.
6. Localitzar el nucli dun sintagma.
7. Identificar i distingir els diferents tipus de sintagmes.
42

8. Analitzar lestructura de sintagmes nominals, adjectivals, adverbials i
preposicionals.
9. Accentuar correctament les paraules amb accent diacrtic.
10. Produir textos literaris a partir de pautes i / o models.
CONTINGUTS
Conceptes
El concepte de text literari.
Les funcions dels textos literaris.
Els gneres literaris:
Narrativa.
Lrica.
Drama.
Altres gneres literaris:
Lassaig.
Les autobiografies.
Els llibres de viatges.
El concepte de sintagma.
Lestructura del sintagma nominal.
El sintagma preposicional.
Lestructura del sintagma adjectival.
Lestructura del sintagma adverbial.
Ls de laccent diacrtic.
Procediments
Lectura, audici, anlisi i interpretaci de textos de lmbit literari de
diferents gneres.
Justificaci raonada del carcter literari dels textos.
Identificaci en un text concret de les caracterstiques del gnere literari a
qu pertany.
Localitzaci i identificaci del nucli de diferents sintagmes.
Anlisi de lestructura de sintagmes de diferents tipus.
Aplicaci de ls de laccent diacrtic.
Actituds
Inters i gust per la lectura i la comprensi de textos literaris com a font de
plaer i de coneixement.
Inters per ls correcte de les normes daccentuaci ortogrfica.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Comprn textos de diversos tipus i amb diferents finalitats.

Justifica de forma raonada si un text s literari.
Identifica les funcions dels textos literaris.
Classifica correctament els textos dins el gnere literari a qu pertanyen.
Reconeix les caracterstiques de cada gnere literari.
Reconeix i classifica els diferents tipus de sintagmes.
Distingeix els nuclis dels sintagmes.
Analitza lestructura interna de sintagmes nominals, adjectivals, adverbials i
43

preposicionals.
9. Accentua correctament les paraules mitjanant laccent diacrtic.
10. Produeix textos literaris a partir de models i pautes.
En la secci Escoltar i parlar, en ludio es reprodueix una rondalla musicada
dEnric Valor, que incideix en la importncia de confiar en els bons consells de les
persones que testimen, com els pares, per a evitar problemes de salut fsica i
psquica.
La faula de La Fontaine, En Bertran i en Ratoner, pot fer reflexionar sobre el fet
que cadasc ha de traures les castanyes del foc, per a ell o per a qui ell vulga. I
tamb pensar en la possibilitat i els perills de deixar-se adular i confiar en les
pures aparences, sense pensar-hi ms enll.
En la secci dEducaci literria, els textos Un error del dest, de Maupassant, i La
insatisfacci permanent donen peu a reflexionar sobre la importncia per a la salut
mental de conformar-se amb el que u t i no estar tothora mirant el que tenen els
altres.
44
UNITAT 6
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 10
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
amb
intencions
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.
1, 2, 3, 4
5, 6, 7, 8, 9

anlisi.
5, 6, 7, 8, 9

efectiva
les
regles
de
la llengua.
5, 6, 7, 8, 9
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 89: 1-4
p. 89: 1-4; p. 91: 1-12;

p. 92: 13-20; p. 93: 1-5;
p. 94: 6-8; p. 95: 9; p. 96: 1-4;
p. 100: 1-2; p. 102: 1-6;
p. 103: 7-10;
Avaluaci de coneixements:
1-7
p. 89: 1-4
p. 89: 1-4; p. 91: 1-12;
p. 92: 13-20; p. 93: 1-5;
p. 94: 6-8; p. 95: 9; p. 96: 1-4;
p. 100: 1-2; p. 102: 1-6;
p. 103: 7-10;
1-7
p. 89: 1; p. 91: 1; p. 92: 20;
p. 93: 1; p. 94: 6; p. 95: 9;
p. 96: 1; p. 97: 1; p. 100: 1;
p. 102: 1; p. 103: 7
p. 92: 13- 19; p. 97: 1-5;

p. 98: 6-10; p. 99: 11-14;
p. 100: 2-8; p. 101: 1-7;
p. 103: 3-6
p. 92: 13- 19; p. 97: 1-5;
p. 98: 6-10; p. 99: 11-14;
p. 100: 2-8; p. 101: 1-7;
p. 103: 3-6
p. 92: 13- 19; p. 97: 1-5;
p. 98: 6-10; p. 99: 11-14;
p. 100: 2-8; p. 101: 1-7;
p. 103: 3-6
45

Dominar
llenguatges
Conixer,
comprendre,
percebre i valorar diferents
expressions
culturals
i
artstiques, utilitzar-les com a
font denriquiment i gaudi i
considerar-les com una part
del patrimoni dels pobles.
Conixer,
duna
manera
principals
dels
diferents
de
les
obres
i
les
manifestacions
ms
cultural.
creadora personal.

p. 102: 3

p. 102: 3
1-4
p. 89: 1-3; p. 91. 1-11;

p. 93: 1-5; p. 94: 6-8; p. 95: 9;
p. 96: 1-4; p. 103: 8;
p. 103: 1-2
1-4
p. 89: 1-3; p. 91. 1-11;

p. 93: 1-5; p. 94: 6-8; p. 95: 9;
p. 96: 1-4; p. 103: 8;
p. 103: 1-2
10
p. 92: 20;
p. 100: 2
p. 91: 12; p. 96: 5; p. 100: 9;

p. 102: 3;
p. 103: 7

un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
OBJECTIUS
adequaci.
2. Desenvolupar la capacitat de comprensi oral i lectora.
3. Comprendre textos literaris en qu sempre un llenguatge figurat.
4. Identificar els recursos de repetici que hi ha en els textos literaris.
5. Conixer diversos recursos estilstics que poden estar presents en els textos
literaris amb intenci esttica.
6. Distingir els enunciats dun text.
7. Localitzar el subjecte en una oraci.
46

8. Distingir el tipus de subjecte duna oraci.
9. Aprendre ls de la diresi.
10. Produir textos literaris a partir de pautes i/o models.
CONTINGUTS
Conceptes
El llenguatge literari.
Recursos del llenguatge figurat: metfora, comparaci, personificaci i
hiprbole.
Recursos de repetici: alliteraci, reduplicaci, anfora, parallelisme,
polisndeton i asndeton.
Altres recursos estilstics: anttesi, interrogaci retrica, hiprbaton, eptet i
paradoxa.
El concepte denunciat.
El concepte doraci.
El subjecte i el predicat.
La concordana entre el subjecte i el predicat.
El subjecte elidit.
Tipus de subjecte.
Les oracions impersonals.
La diresi.
Procediments
Localitzaci en un text dels recursos expressius utilitzats.
Identificaci de lenunciat dun text.
Realitzaci de la prova de concordana entre el nucli del subjecte i el nucli
del predicat.
Identificaci i anlisi del sintagma nominal subjecte.
Aplicaci de les normes de la diresi.
Actituds
Inters i gust per la comprensi de textos literaris, especialment de poesia.
Valoraci dels missatges esttics.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
Comprn textos de diversos tipus i amb finalitats diferents.

Localitza en un text metfores, comparacions i personificacions.
Identifica en un text recursos de repetici.
Reconeix en un text la intenci expressiva i els recursos estilstics emprats,
sobretot en poemes.
5. Distingeix els enunciats dun text.
6. Aplica la prova de concordana entre el nucli del subjecte i el nucli del predicat.
7. Identifica i analitza el subjecte.
8. Analitza el tipus de subjecte de manera raonada.
9. Utilitza amb correcci la diresi.
10. Produeix textos literaris a partir de models i / o pautes.
47
En ludio Can de la lluna, que s un poema de Vicent Andrs Estells, es pot
reflexionar sobretot en les tres ltimes estrofes sobre la importncia del dileg per
a la convivncia en pau i harmonia en qualsevol societat.
Educaci ambiental
En les activitats de reps de lapartat de Coneixement de la llengua hi ha el text El
rei dels ssos, que pot fer reflexionar sobre la importncia de la natura i el valor
que t.
Tamb el text de ludio, Canc de la lluna, reivindica el mn rural, com un mn
ms nt i prxim a la natura.
Daltra banda, encara es pot incidir en lestima a la natura, en especial el paisatge
mediterrani, amb el text El pas de lolivera reprodut en el Desenvolupament de
competncies bsiques.
48
UNITAT 7
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 10
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
amb
intencions
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.
6, 7, 8, 9

anlisi.
6, 7, 8, 9

efectiva
les
regles
de
la llengua.
6, 7, 8, 9
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 105: 1-4
p. 105: 1-4; p. 107: 1-11;

p. 108: 12-20; p. 109: 1-6;
p. 110: 7-9; p. 111: 10-14;
p. 112:1-5; p. 118: 1-4;
p. 119: 5-10;
p. 119: 1-7
p. 105: 1-4
p. 105: 1-4; p. 107: 1-11;
p. 108: 12-20; p. 109: 1-6;
p. 110: 7-9; p. 111: 10-14;
p. 112:1-5; p. 118: 1-4;
p. 119: 5-10;
Avaluaci de coneixements p.
119: 1-7
p. 106: 1; p. 109: 1; p. 110: 7;
p. 111: 10, 14; p. 112: 1, 4;
p. 116: 1; p. 118: 1; p. 119: 5
p. 108: 12-19; p. 113: 1-5;

p. 114: 6-9; p. 115: 10-14;
p. 116: 2-9; p. 117: 1-6;
4-6
p. 108: 12-19; p. 113: 1-5;
p. 114: 6-9; p. 115: 10-14;
p. 116: 2-9; p. 117: 1-6;
4-6
p. 108: 12-19; p. 113: 1-5;
p. 114: 6-9; p. 115: 10-14;
p. 116: 2-9; p. 117: 1-6;
4-6
49

Dominar
llenguatges
Conixer,
duna
manera
principals
dels
diferents
de
les
obres
i
les
manifestacions
ms
cultural.
creadora personal.
1, 2, 3, 4, 5
p. 109: 1-5; p. 110: 7-9;

p. 111: 10-13; p. 112: 2, 3, 5;
p. 119: 6-9
10
p. 105: 4; p. 108: 20;

p. 109: 6; p. 111: 14;
p. 116: 9
p. 107: 11; p. 112: 6;

p. 116: 10; p. 119: 10;
p. 119: 7

un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
Conixer
els
diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecci i el
tractament de la informaci,
inclosos
els
recursos
tecnolgics.
p. 105: 4;
OBJECTIUS
1. Expressar-se oralment i per escrit amb correci, coherncia, cohesi i
adequaci.
3. Identificar els textos narratius i les seues caracterstiques principals.
4. Reconixer els diferents elements dels textos narratius: narrador, personatges,
espai i temps.
5. Conixer les tcniques narratives bsiques.
6. Conixer les caracterstiques del conte.
7. Identificar el nucli en els sintagmes verbals.
8. Localitzar en una oraci el complement directe i el complement indirecte.
50

9. Reconixer i utilitzar correctament lapstrof i la contracci.
10. Produir textos narratius a partir de pautes i / o models.
CONTINGUTS
Conceptes
La narraci: concepte.
Tipus de narracions.
Largument duna narraci.
Lestructura de la narraci.
Els elements de la narraci: el narrador, els personatges, lespai i el temps.
Tcniques narratives que afecten lordre de la narraci: lineal, analepsi i
prolepsi.
El conte: concepte.
Tipus de contes: populars i literaris.
El conte fantstic.
El sintagma verbal.
Els complements del sintagma verbal.
El complement directe. La substituci pronominal.
El complement indirecte. La substituci pronominal.
Lapstrof i la contracci.
Procediments
Lectura, audici, anlisi i interpretaci de textos narratius.
Elaboraci de resums de textos narratius.
Reconeixement i caracteritzaci dels elements de la narraci: narrador,
personatges, espai i temps.
Redacci de textos narratius a partir de pautes i / o models.
Comprensi i anlisi de narracions literries.
Recerca dinformaci sobre autors de contes.
Localitzaci del nucli en un sintagma verbal.
Identificaci dels complements directes i indirectes en una oraci.
Substituci pels pronoms febles escaients dels complements directes i
indirectes.
Realitzaci danlisis sintctiques.
Aplicaci prctica de les normes dapostrofaci i contracci.
Actituds
Inters i gust per la lectura i comprensi de textos narratius.
Valoraci de la literatura com a entreteniment.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
Comprn textos narratius de diversos tipus i amb finalitats diferents.

Caracteritza el narrador dun text narratiu.
Identifica els personatge i les indicacions despai i temps en una narraci.
Distingeix en un text narratiu les tcniques narratives que afecten lordre en
qu shi presenten els fets.
5. Identifica les caracterstiques dels contes popular, els literaris i els fantstics.
51

6. Comprova la concordana per reconixer el subjecte i el predicat en una
oraci.
7. Analitza sintcticament oracions simples.
8. Utilitza correctament els pronoms febles en funci de complement directe i
indirecte.
9. Utilitza correctament lapstrof i la contracci.
10. Produeix textos narratius a partir de pautes i / o models.
El text dEscoltar i parlar, El vell que fa florir els arbres morts, tracta el contrast
entre una actitud envejosa i una de generosa. Aquesta reflexi es pot fer
extensible a lalumnat perqu lapliquen a altres casos de la seua vida diri.
En el text titulat Una diversi en el cam, de la pgina 106, els pelegrins accepten
la proposta, les directrius i el veredicte del taverner. Aquesta actitud, que pretn
buscar el b com, es pot aprofitar per a reflexionar sobre la importncia dacatar
normes per a viure en societat de forma civilitzada.
El text Frisco Kid, de Jack London, de la pgina 109, dna peu a observar-hi les
diferncies socials entre rics i pobres i sensibilitzar-se cap a la necessitat que
totes les persones siguen respectades i tinguen les mateixes oportunitats.
En les Activitats finals, el text Lartista que veu els colors a travs de lorella
demostra com una malaltia de vegades pot ser aprofitada com a positiva i cal ser
respectuosos amb tothom, alhora que demostra com hem de tenir capacitat
dadaptar-nos a les nostres limitacions, i fins i tot, aprendre a valorar-les sense
desesperar-nos.
El text de Pere Calders de la pgina 116 s adequat per a reflexionar sobre el fet
que avui dia considerem necessries coses que realment no ho sn o no
52
UNITAT 8
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 10
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
amb
intencions
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.
5, 6, 7, 8

anlisi.
5, 6, 7, 8

efectiva
les
regles
de
la llengua.
5, 6, 7, 8
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 121: 1-4
p. 121: 1-4; p. 123: 1-10;

p. 124: 11-22; p. 125: 1-4;
p. 126: 5-6; p. 127: 7-10;
p. 128: 1-7; p. 134: 1-6;
p. 135: 7, 9;
1-7
p. 121: 1-4
p. 121: 1-4; p. 123: 1-10;
p. 124: 11-22; p. 125: 1-4;
p. 126: 5-6; p. 127: 7-10;
p. 128: 1-7; p. 134: 1-6;
p. 135: 7, 9;
1-7
p. 123: 1; p. 125: 1; p. 126: 5;
p. 127: 7; p. 128: 1, 2, 4;
p. 132: 1; p. 134: 1; p. 135: 7
p. 124: 11-21; p. 129: 1-6;

p. 130: 7-10; p. 131: 11-15;
p. 132: 2-8; p. 133: 1-6;
p. 135: 3-6
p. 124: 11-21; p. 129: 1-6;
p. 130: 7-10; p. 131: 11-15;
p. 132: 2-8; p. 133: 1-6;
p. 135: 3-6
p. 124: 11-21; p. 129: 1-6;
p. 130: 7-10; p. 131: 11-15;
p. 132: 2-8; p. 133: 1-6;
p. 135: 3-6
53
personals.
10

Dominar
llenguatges
Conixer,
duna
manera
principals
dels
diferents
de
les
obres
i
les
manifestacions
ms
cultural.
creadora personal.
un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
p. 121: 2, 4

p. 135: 8-9

p. 134: 4; p. 135: 8-9
1, 2, 3, 4
p. 125: 1-4; p. 126: 5-6;

p. 127: 7-10; p. 128: 1-8
10
p. 124: 4;
Taller descriptura: p. 128
p. 121: 2; p. 123: 10;

p. 128: 8; p. 132: 8
OBJECTIUS
adequaci.
3. Familiaritzar-se amb la lectura de textos pics.
4. Reconixer els textos novellstics.
5. Identificar en un text els elements i les caracterstiques bsiques dels textos
pics i de la novella.
6. Identificar en una oraci simple el complement de rgim verbal.
7. Reconixer latribut en oracions copulatives simples.
8. Localitzar en una oraci el complement predicatiu de forma raonada.
9. Estudiar ls de les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.
10. Produir textos narratius breus a partir de pautes i / o imitant models.
54

CONTINGUTS
Conceptes
Lpica.
Els principals poemes pics de la literatura universal.
El concepte dheroi en les epopeies.
Alguns herois de la literatura universal.
Lantiheroi.
La novella: concepte i caracteritzaci.
El complement de rgim verbal.
Latribut.
El complement predicatiu.
Ls de les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.
Procediments
Justificaci raonada del carcter literari dels textos.
Anlisi dels elements bsics de les epopeies i de les novelles.
Producci de textos narratius a partir de models i pautes.
Lectura, anlisi i interpretaci de textos novellstics.
Reconeixement i distinci datributs, complements predicatius i
complements de rgim verbal.
Construcci doracions que contenen complements de rgim verbal, atributs
i complements predicatius.
Aplicaci correcta de les regles per a ls de les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.
Actituds
Inters i gust per la lectura de novelles i epopeies.
Valoraci de la tradici literria universal, en especial de les epopeies com a
expressi de la histria, la cultura i els valors duna civilitzaci concreta.
Valoraci de les novelles com a manifestaci artstica i forma de transmetre
coneixement i valors duna poca i una tradici.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Comprn textos narratius.

Analitza i identifica en un text els elements caracterstics de lepopeia.
Reconeix les caracterstiques de la novella en un text.
Reconeix els trets caracterstics dun heroi i dun antiheroi.
Localitza en oracions simples el complement de rgim verbal.
Identifica els atributs en una oraci.
Localitza de forma raonada els complements predicatius en una oraci.
Distingeix de forma raonada els complements verbals estudiats fins al moment.
9. Escriu correctament paraules amb les grafies g, j, tg, tj, x, tx i ig.
10. Produeix textos narratius breus a partir de models i / o pautes.
En el text El traci Esprtac, de la pgina 134, es pot reflexionar sobre la
55

importncia de mantenir el respecte i la dignitat de qualsevol sser hum tant
criticant lactitud de lImperi rom perqu feia esclaus, com lloant lactitud de
persones com Esprtac, capaces de mantenir la seua dignitat fins i tot en aquelles
condicions desclavatge a qu es veieren sotmesos. En el mateix text tamb es
poden treballar les condicions que hauria de tenir un lder poltic.
El text de Lanell dels nibelungs, de la pgina 128, es pot utilitzar per
reflexionar sobre la importncia de la recerca de la veritat i la valoraci de
lobservaci i lexperincia com a font de coneixement.
El fragment extret dEl cavaller del lle, de la pgina 122, dna peu a reflexionar
sobre la convenincia de mostrar una actitud bondadosa i valenta, fins i tot amb
els animals. El mateix fragment pot portar-nos a valorar la solidaritat i la justcia
entre tots els ssers vius.
En els textos Enees narra la destrucci de Troia i El combat, que es
reprodueixen en la secci Educaci literria es pot reflexionar sobre el
sofriment que provoca en les persones la guerra i la destrucci que sol deixar
en els pobles que shi veuen implicats.
56
UNITAT 9
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 10
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
amb
intencions
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.
5, 6, 7, 8, 9

anlisi.
5, 6, 7, 8, 9

efectiva
les
regles
de
la llengua.
5, 6, 7, 8, 9
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 139: 1-4
p. 139: 1-4; p. 141: 1-14;

p. 142: 15-22; p. 143: 1-4;
p. 144: 5-7; p. 145: 8-10;
p. 146: 1-8; p. 152: 1-4;
p. 153: 5-8;
p. 153: 1-7
p. 139: 1-4
p. 139: 1-4; p. 141: 1-14;
p. 142: 15-22; p. 143: 1-4;
p. 144: 5-7; p. 145: 8-10;
p. 146: 1-8; p. 152: 1-4;
p. 153: 5-8;
p. 153: 1-7
p. 141: 1; p. 143: 1; p. 144: 5;
p. 145: 8; p. 146: 1; p. 152: 1;
p. 153: 5
p. 142: 15-21; p. 147: 1-5;

p. 148: 6-9; p. 149: 10-13;
p. 150: 5-11; p. 151: 1-6;
p. 153: 3-6
p. 142: 15-21; p. 147: 1-5;
p. 148: 6-9; p. 149: 10-13;
p. 150: 5-11; p. 151: 1-6;
p. 153: 3-6
p. 142: 15-21; p. 147: 1-5;
p. 148: 6-9; p. 149: 10-13;
p. 150: 5-11; p. 151: 1-6;
p. 153: 3-6
57
Ser
conscient
de
les
personals.
p. 153: 8
10

Dominar
llenguatges
Conixer,
duna
manera
principals
dels
diferents
de
les
obres
i
les
manifestacions
ms
cultural.
creadora personal.
p. 139: 2, 4

p. 145: 10; p. 153: 9, 10

p. 145: 10; p. 153: 9, 10
2, 3, 4
p. 143: 1-4; p. 144: 5-7;

p. 145: 8-10; p. 146: 1-9;
p. 153: 1-2
10
p. 142: 22;
p. 139: 2; p. 141: 14;

p. 146: 8, 9; p. 150: 11;
p. 153: 10;
p. 153: 7

un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
OBJECTIUS
adequaci.
2. Desenvolpar la capacitat de comprensi oral i lectora.
3. Reconixer les principals caracterstiques de la novella policaca, histrica i
daprenentatge.
4. Conixer la novella de cavalleries, de terror i de cincia-ficci.
58

5.
6.
7.
8.
Conixer la novella daventures.

Identificar el complement agent.
Identificar el complement circumstancial.
Reconixer tots els complements del verb.
9. Aplicar correctament les regles ds de les grafies m, n, ny, mp.
10. Produir textos escrits i orals a partir de pautes predeterminades.
CONTINGUTS
Conceptes
La novella policaca, histrica i daprenentatge.
La novella de cavalleries, de terror i de cincia-ficci.
La novella daventures.
El complement agent.
El complement circumstancial.
Els complements del verb: graella resum.
Les grafies m, n, ny, mp.
Procediments
Lectura, anlisi i interpretaci de textos novellstics.
Elaboraci de resums de textos narratius.
Producci de textos narratius tenint com a referncia un model.
Identificaci en els textos de les caracterstiques prpies dels diferents
subgneres novellstics estudiats en la unitat.
Recerca dinformaci sobre autors de novelles.
Localitzaci i reconeixement del complement agent i del complement
circumstancial en distintes oracions.
Realitzaci danlisi sintctica doracions simples.
Aplicaci correcta de les regles per a ls de les grafies m, n, ny i mp.
Actituds
Inters i gust per la lectura de textos literaris narratius.
Valoraci de les obres literries com a font de plaer esttic.
Valorar ls correcte de les grafies estudiades en la unitat.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Comprn textos literaris del gnere narratiu.

Identifica en un text elements duna narraci.
Diferencia els subgneres novellstics estudiats en la unitat.
Localitza en un text els trets del subgnere novellstic al qual pertany.
Utilitza verbs en veu passiva.
Localitza el complement agent en una oraci.
Localitza el complement circumstancial en una oraci.
Fa anlisis sintctiques doracions simples.
9. Utilitza correctament les normes ds de les grafies m, n, ny, mp.
10. Produeix textos dacord amb unes pautes fixades.
59

En els fragments de les novelles de la unitat podem veure els diferents
comportaments dels protagonistes davant les situacions en qu es veuen i podem
reflexionar sobre quin s el seu comportament tic.
60
UNITAT 10
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
amb
intencions
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.
6, 7, 8, 9, 10

anlisi.
6, 7, 8, 9, 10

efectiva
les
regles
de
la llengua.
6, 7, 8, 9, 10
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 155: 1-4
p. 155: 1-4; p. 157: 1-11;

p. 158: 13-20; p. 159: 1-2;
p. 160: 3-5; p. 161: 6-10;
p. 162: 1-7; p. 168: 1-6;
p. 169: 7-10;
p. 169: 1-7
p. 155: 1-4
p. 155: 1-4; p. 157: 1-11;
p. 158: 13-20; p. 159: 1-2;
p. 160: 3-5; p. 161: 6-10;
p. 162: 1-7; p. 168: 1-6;
p. 169: 7-10;
p. 169: 1-7
p. 155: 1; p. 157: 1; p. 159: 1;
p. 160: 3; p. 161: 6; p. 162: 1;
p. 166: 1; p. 168: 1, 3; p. 169:
7
p. 158: 13-19; p. 163: 1-4;

p. 164: 5-7; p. 165: 8-11;
p. 166: 2, 4-10; p. 167: 1-6;
p. 169: 4-6
p. 158: 13-19; p. 163: 1-4;
p. 164: 5-7; p. 165: 8-11;
p. 166: 2, 4-10; p. 167: 1-6;
p. 169: 4-6
p. 158: 13-19; p. 163: 1-4;
p. 164: 5-7; p. 165: 8-11;
p. 166: 2, 4-10; p. 167: 1-6;
p. 169: 4-6
61

Ser
conscient
de
les
p. 166: 2

Dominar
llenguatges
p. 155: 4;
p. 155: 4;

Conixer,
duna
manera
principals
dels
diferents
de
les
obres
i
les
manifestacions
ms
cultural.
1, 2, 3, 4, 5

creadora personal.
p. 155: 2, 3; p. 157: 10;

p. 159: 1-2; p. 160: 3-5;
p. 161: 6-10; p. 162: 1-8;
p. 169: 7-10;
p. 169: 1-3
p. 158: 20

un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
p. 157: 12; p. 162: 8;

p. 166: 10;
p. 169: 7
OBJECTIUS
adequaci.
3. Identificar la rima dun poema.
4. Fer lanlisi mtrica dun poema i identificar el tipus destrofa.
5. Conixer alguns dels temes universals de la lrica.
6. Identificar el tema en textos lrics senzills.
7. Reconixer les distintintes oracions segons la seua estructura sintctica.
8. Reconixer les distintes modalitats oracionals.
9. Aplicar correctament les regles ds de les grafies s, ss, c, , z.
10. Produir textos lrics senzills a partir de models.
62

CONTINGUTS
Conceptes
El cmput sillbic.
La rima. Tipus destrofes i poemes.
Els temes de la lrica.
Oracions atributives i predicatives.
Oracions transitives i intransitives.
Oracions personals i impersonals.
Oracions actives i passives.
Modalitats oracionals.
Les grafies s, ss, c, , z.
Procediments
Lectura, anlisi i interpretaci de textos literaris.
Identificaci de la rima en un text.
Realitzaci de lesquema mtric en poemes diversos.
Producci de textos lrics a partir de pautes.
Identificaci del tema en textos lrics senzills.
Anlisi doracions simples.
Classificaci doracions simples segons lestructura sintctica.
Classificaci doracions segons lactitud del parlant.
Construcci doracions de distintes modalitats oracionals.
Aplicaci de les normes ds de les lletres s, ss, c, , z.
Actituds
Inters i gust per la lectura de textos literaris lrics.
Valoraci de la lrica com a mitj dexpressi de sentiments universals.
Respecte per ls correcte de les regles ortogrfiques en la redacci de
textos.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
Comprn textos literaris del gnere lric.

Fa correctament lanlisi mtrica dun poema.
Coneix els principals tipus destrofes.
Reconeix i formula el tema dun text lric.
Identifica els recursos estilstics dun text potic.
Analitza sintcticament oracions simples.
Classifica oracions simples segons lestructura sintctica.
Classifica oracions segons lactitud del parlant reconeixent la intenci
comunicativa de lemissor i les marques lingstiques prpies.
9. Construeix oracions de diferents modalitats oracionals.
10. Utilitza correctament les normes dus de les grafies s, ss, c, , z.
Mitjanant la lectura dels poemes daquesta unitat, lalumne pot identificar els
temes que des dun punt de vista moral preocupen els ssers humans. El tema
63

universal de lamor, la fortalesa i lharmonia de les nimes que corren com un riu
parallel
64
UNITAT 11
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 10
situacions
comunicatives
diverses.
1-10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
amb
intencions
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.
10
1-10
5-9

anlisi.
5-9

efectiva
les
regles
de
la llengua.
5-9
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 171: 1-3
p. 171: 1-3; p. 173: 1-10;

p. 174: 11-18; p. 175: 1-4;
p. 176: 5-7; p. 177: 1;
p. 178: 1-7; p. 184: 1-4;
p. 185: 110;
p. 185: 1-7
p. 171: 1-3
p. 171: 1-3; p. 173: 1-10;
p. 174: 11-18; p. 175: 1-4;
p. 176: 5-7; p. 177: 1;
p. 178: 1-7; p. 184: 1-4;
p. 185: 1-10;
p. 185: 1-6
p. 173: 1; p. 175: 1; p. 176: 5;
p. 178: 1; p. 182: 1;
p. 184: 185: 5
p. 174: 11-17; p. 179: 1-6;

p. 180: 7-11; p. 181: 12-16;
p. 182: 5-12; p. 183: 1-6;
p. 185: 4-6
p. 174: 11-17; p. 179: 1-6;
p. 180: 7-11; p. 181: 12-16;
p. 182: 5-12; p. 183: 1-6;
p. 185: 4-6
p. 174: 11-17; p. 179: 1-6;
p. 180: 7-11; p. 181: 12-16;
p. 182: 5-12; p. 183: 1-6;
p. 185: 4-6
65

Dominar
llenguatges
Conixer,
duna
manera
principals
dels
diferents
de
les
obres
i
les
manifestacions
ms
cultural.
creadora personal.
un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
Conixer
els
diferents
recursos i fonts per a la
recollida, la selecci i el
tractament de la informaci,
inclosos
els
recursos
tecnolgics.
1-4
p. 175: 1-4; p. 176: 5-7;

p. 177: 8; p. 178: 1-7;
p. 182: 2-4;
p. 185: 1, 2
10
p. 174: 18;
p. 173: 10; p. 178: 7;

p. 182: 12;
p. 185: 3, 7

p. 177: 8; p. 185: 9
OBJECTIUS
adequaci.
3. Reconixer les diferents modalitats del text dramtic.
4. Identificar els signes dramtics de la representaci.
5. Conixer els principals espais de la representaci al llarg de la histria.
6. Comprendre i distingir les nocions de polismia i homonmia.
7. Conixer els conceptes de sinonmia i antonmia.
8. Relacionar paraules amb un tret de significaci comuna.
9. Utilitzar correctament els signes dinterrogaci i dexclamaci.
10. Produir i declamar textos dramtics a partir de pautes.
66

CONTINGUTS
Conceptes
El text dramtic: text principal i acotacions.
Formes del text principal: dileg, monleg i apart.
La representaci teatral.
Els elements de la representaci.
El lloc de la representaci.
La polismia i lhomonmia.
La sinonmia i lantonmia.
El camp semntic.
Els hipernims.
Els signes dinterrogaci i dexclamaci.
Procediments
Lectura, anlisi i interpretaci de textos dramtics.
Identificaci de dilegs, monlegs i aparts.
Localitzaci de les acotacions dun text dramtic.
Explicaci dels signes no verbals reflectits en les acotacions.
Producci de textos dramtics a partir de pautes.
Lectura expressiva de textos dramtics.
Identificaci de paraules polismiques.
Reconeixement de laccepci dun terme polismic en un context concret.
Substituci per sinnims i antnims.
Construcci de camps semntics.
s adequat dels signes dinterrogaci i dexclamaci.
Actituds
Inters i gust per la lectura de textos dramtics.
Tenir cura en la utilitzaci dels signes de puntuaci.
Valoraci de la riquesa del lxic.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprn textos literaris del gnere dramtic.
2. Distingeix en un text dramtic el text principal i les acotacions, aix com dilegs,
monlegs i aparts.
3. Explica els elements de la representaci a qu fan referncia les acotacions.
4. Coneix els principals espais de representaci de la histria.
5. Raona si una paraula s polismica i identifica laccepci amb qu apareix en
un text comunicatiu concret.
6. Reconeix termes homnims.
7. Substitueix per sinnims o antnims paraules doracions o textos.
8. Construeix i reconeix camps semntics.
9. Utilitza adequadament els signes dinterrogaci i dexclamaci.
10. Recita de manera expressiva i redacta textos dramtics a partir de pautes.
67

El text proposat en la pgina 185 sobre els viatges de Marco Polo ens pot fer
reflexionar sobre les diferents cultures que hi ha al mn i els diferents costums.
UNITAT 12
COMPETNCIES
BSIQUES /
SUBCOMPETNCIES
CRITERIS
DAVALUACI
DE LA UNITAT

Ser
progressivament
1, 10
situacions
comunicatives
diverses.
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
a
cada
situaci
de
comunicaci.
10
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
p. 187: 1-5
p. 187: 1-5; p. 189: 1-12;

p. 190: 13-20; p. 191: 1-4;
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;
p. 194: 1-7; p. 195: 1-4;
p. 196: 5-11; p. 197: 12-15; p.
200: 1-5; p. 201: 7-10,
p. 201: 1-7
p. 187: 1-5
p. 187: 1-5; p. 189: 1-12;
p. 190: 13-20; p. 191: 1-4;
68

amb
intencions
competncia
comunicativa
saber.
ds del llenguatge.

anlisi.
5, 6, 7, 8, 9
5, 6, 7, 8, 9
p. 192: 5-8; p. 193: 9-12;

p. 194: 1-7; p. 195: 1-4;
p. 196: 5-11; p.197: 12-15;
p. 200: 1-5; p. 201: 7-10,
p. 201: 1-7
p. 189: 1; p. 191: 1; p. 192: 5;
p. 193: 9; p. 194: 1; p. 195: 1;
p. 196: 5; p. 197: 12;
p. 198: 1; p. 199: 1;
p. 200: 1, 5; p. 201: 7
p. 190: 13-19; p. 195: 1-4;
p. 196: 5-11; p. 197: 12-15;
p. 198: 2-9; p. 199: 1-6;
p. 201: 10;
p. 201: 3-6
p. 190: 13-19; p. 195: 1-4;
p. 196: 5-11; p. 197: 12-15;
p. 198: 2-9; p. 199: 1-6;
p. 201: 10;
p. 201: 3-6
69

efectiva
les
regles
de
la llengua.
5, 6, 7, 8, 9
personals.
10
Competncia matemtica
Conixer i manejar els
elements matemtics bsics
en
situacions,
reals
o
simulades,
de
la
vida
quotidiana.
p. 200: 6

Dominar
llenguatges
especcs bsics (textual,
numric, icnic, visual, grc i
descodicaci i transferncia
Conixer,
duna
manera
principals
dels
diferents
de
les
obres
i
les
manifestacions
ms
cultural.
creadora personal.

un
rendiment
mxim
i
distintes
estratgies
i
tcniques.
p. 190: 13-19; p. 195: 1-4;

p. 196: 5-11; p. 197: 12-15;
p. 198: 2-9; p. 199: 1-6;
p. 201: 10;
p. 201: 3-6
p. 197: 15;
p. 201: 5
Investigaci p. 189: I-IV;

p. 191: 3; p. 192: 7; p. 194: 5
Investigaci p. 189: I-IV;

p. 191: 3; p. 192: 7; p. 194: 5
1, 2, 3, 4
p. 191: 1-4; p. 192: 5-8;

p. 193: 9-12; p. 194: 1-7;
p. 200: 2-4; p. 201: 9;
p. 201: 1, 2
10
p. 190: 20;
p. 200: 3;
p. 201: 5
p. 189: 12; p. 191: 3-4;

p. 192: 7-8; p. 194: 4, 7;
p. 198: 9;
p. 201: 7
70
OBJECTIUS
adequaci.
3. Conixer els trets fonamentals de la tragdia, aix com els noms dels principals
herois trgics de la tradici literria.
4. Conixer les caracterstiques i nalitats de la comdia.
5. Distingir altres subgneres dramtics.
6. Reconixer la coherncia dun text.
7. Identicar els principals procediments de cohesi textual.
8. Conixer els connectors ms freqents.
9. Conixer altres signes de puntuaci com el gui, el guionet, el parntesi i les
cometes.
10. Produir textos dacord amb pautes.
CONTINGUTS
Conceptes
La tragdia.
Dramaturgs destacats.
La comdia.
Principals comedigrafs.
Altres subgneres dramtics: drama, tragicomdia, farsa i teatre musical.
El text.
La cohesi textual.
Els connectors.
Altres signes de puntuaci: el gui, el guionet, el parntesi i les cometes.
Procediments
Lectura, interpretaci, anlisi i producci de fragments dramtics.
Identicaci en un text dels elements caracterstics de la tragdia, de la
comdia i daltres subgneres dramtics.
Lectura de textos coherents que presenten diverses nalitats i situacions
comunicatives.
Localitzaci dels procediments de cohesi en un text.
Utilitzaci de connectors per a enllaar enunciats.
Aplicaci raonada de les regles ds dels signes de puntuaci.
Actituds
Inters i gust per la lectura de textos dramtics.
Valoraci de la tradici literria universal.
Inters per ls correcte de les normes dortograa.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprn textos del gnere dramtic.
2. Identica en textos dramtics caracterstiques prpies de la tragdia.
3. Reconeix en textos dramtics els procediments i les nalitats caracterstics de
la comdia.
71

4.
5.
6.
7.
Comprn la funci de les acotacions.

Justica la coherncia dun text.
Localitza en un text els procediments que afavorisquen la cohesi textual.
Exemplica amb termes dun text els conceptes dhiponmia i hiperonmia.
8. Reconeix, classica i utilitza amb propietat els principals connectors.
9. Utilitza correctament els signes de puntuaci en un dileg.
10. Produeix textos a partir de models i / o pautes.
Educaci per a la salut. Educaci moral i cvica
En la secci Escoltar i parlar, en ludio es reprodueix un fragment de lobra de
teatre de Francesc de Paula Burguera que parla de la importncia de laigua en la
vida de les persones i sobretot en el mn del camp, ja que s fonamental per a
lagricultura. Tamb hi ha aspectes que poden servir per a treballar lEducaci
moral i cvica.
72
PROGRAMACI DE LES ADAPTACIONS CURRICULARS

UNITAT 1
subcompetncies, amb els criteris davaluaci de la unitat, cosa que permet identificar
la manera com aquesta unitat contribueix a ladquisici daquestes competncies):
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

Buscar, recopilar i processar informaci.
Comprendre, compondre i utilitzar diferents
tipus de textos amb intencions comunicatives
diverses.
Conixer i aplicar de manera efectiva les
regles de funcionament del llenguatge del
sistema de la llengua.
Tenir conscincia de les convencions socials,
dels valors i aspectes culturals i de la
versatilitat del llenguatge en funci del context
i de la intenci comunicativa.
Tractament de la informaci i competncia
digital
Comprendre i integrar la informaci en els
esquemes previs de coneixement.
Conixer, comprendre, apreciar i valorar
diferents manifestacions culturals i artstiques,
utilitzar-les com a font denriquiment i gaudi, i
considerar-les com una part del patrimoni dels
pobles.
Sentir curiositat per plantejar-se preguntes,
identificar i manejar la diversitat de respostes
possibles davant duna mateixa situaci o
problema tot usant estratgies diverses i
metodologies que permeten afrontar la presa
de decisions, racional i crticament, amb la
informaci disponible.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.3; 4.4; 5.1, 5.5
1.1-1.3, 1.7; 2.2, 2.3;
4.1-4.4; A.1
2.1-2.3; 3.3; 5.1-5.5;
6.1-6.5; A.2, A.3, A.6, A.7
1.6; 3.4, 3.5; A.4; A.5
1.3; 4.4; 5.1, 5.5
1.4, 1.5; 3.1, 3.2
2.1
3.1-3.5; A.4-A.6
OBJECTIUS
1. Llegir i comprendre textos literaris i no literaris.
2. Conixer i diferenciar els elements de la comunicaci i les funcions del
llenguatge.
73

3.
4.
5.
6.
Diferenciar entre el registre colloquial i el registre formal.

Comprendre les diferncies entre la varietat oriental i la varietat occidental.
Identificar el registre estndard com una varietat formal.
Rastrejar letimologia de les paraules i veure com influeix en el seu significat i
estructura actuals.
7. Conixer les vocals en posici tnica i en posici tona.
CONTINGUTS
Conceptes
Els elements de la comunicaci.
Les funcions del llenguatge.
La varietat oriental i la varietat occidental de la llengua.
El registre formal i el registre colloquial.
Lestndard.
Letimologia de les paraules.
Les vocals.
Procediments
Lectura de textos literaris i no literaris.
Identificaci de les varietats de la llengua.
Redacci de textos de registres diversos.
Redacci en registre estndard.
Consideraci de letimologia de les paraules.
Escriptura de paraules amb les vocals escaients.
Actituds
Respecte per la normativa ortogrfica.
Respecte per la diversitat de la llengua.
Valoraci de lestndard com a mitj per a la comprensi entre parlants
duna mateixa llengua.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprn textos tant literaris com no literaris.
2. Coneix i diferencia els elements de la comunicaci, aix com les funcions del
llenguatge dins del seu context.
3. Sap diferenciar el registre colloquial del registre formal.
4. Identifica sense problemes les varietats geogrfiques de la nostra llengua.
5. Reconeix i valora el registre estndard de la llengua.
6. Considera letimologia de les paraules per a descobrir el seu significat o per a
crear nous mots.
7. Estableix correctament la relaci del so i la grafia de les vocals.
74
UNITAT 2
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
digital
pobles.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.8
1.1-1.5; 2.1; 3.1; 4.1; A.1, A.3
1.6-1.8; 2.2, 2.3, 2.5; 3.1, 3.2; 4.1-4.5;
5.1-5.6; 6.1-6.5; A.2, A.4, A.6
1.6; 5.1-5.6; A.5
5.1-5.6; A.5
1.8; 2.4; 3.3; A.7
1.8; A.7
OBJECTIUS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Llegir i comprendre textos literaris i no literaris.

Reconixer els fragments narratius dun text.
Identificar els fragments descriptius dun text.
Reconixer lexposici, les opinions i les raons dels textos argumentatius.
Identificar els substantius, els adjectius i els determinants dun text.
Conixer els diferents vocabularis tcnics.
Reconixer els dgrafs i lletrejar amb soltesa les consonants.
75

CONTINGUTS
Conceptes
Les modalitats textuals (I): narraci i descripci.
Les modalitats textuals (II): exposici i argumentaci.
Les classes de paraules (I): el substantiu, ladjectiu qualificatiu i els
determinants.
Els tecnicismes.
Les consonants i els dgrafs.
Procediments
Diferenciaci entre text narratiu i descriptiu.
Redacci de textos argumentatius
Reconeixement de les opinions en un text.
Recull dinformaci de vocabulari tcnic.
Separaci de sllabes en funci dels dgrafs.
Exercitaci per a lletrejar de manera correcta.
Actituds
Respecte per la diversitat textual.
Valoraci de les diferents modalitats textuals per a ser capa dexpressarse amb propietat.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Comprn textos tant literaris com no literaris.

Reconeix els fragments narratius dun text.
Identifica els fragments descriptius dun text.
Pot reconixer lopini i els arguments dun text argumentatiu.
Sap identificar els substantius, els adjectius i els determinants.
Distingeix el vocabulari dalgunes disciplines.
Identifica sense problemes els dgrafs i s capa de lletrejar amb soltesa.
76
UNITAT 3
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
digital
Conrear la prpia capacitat
creadora.
esttica

metodolgiques que permeten afrontar la
presa de decisions, racionalment i crtica, amb
la informaci disponible.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.1-1.6; A.1
2.1-2.5; 3.1-3.6; A.2
4.1-4.5; 6.1-6.5; A.3-A.7
3.3
5.1-5.5
1.6; 2.3
1.2; 2.1, 2.2; 3.3; 4.2, 4.4; A.2
OBJECTIUS
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Reconixer els textos segons lmbit ds.
Saber identificar un text instructiu i una carta de sollicitud.
Reconixer el verb en un text.
Comprendre les diferents conjugacions verbals.
Identificar i reconixer els neologismes.
Reconixer les sllabes, els diftongs i el hiat.
77

CONTINGUTS
Conceptes
Classes de textos segons lmbit ds. Normes i instruccions.
Textos de la vida quotidiana: la carta de sollicitud.
El verb. La conjugaci verbal.
Els neologismes. La sllaba. Els diftongs i el hiat.
Procediments
Lectura i treball sobre un text instructiu.
Lectura i anlisi de diferents textos en el seu mbit ds.
Anlisi dun text instructiu.
Diferenciaci i redacci de les parts duna carta de sollicitud.
Recull i manipulaci de neologismes.
Cercar formes verbals i identificar-ne els factors bsics que hi intervenen.
Separaci sillbica.
Localitzaci de diftongs i hiats.
Actituds
Valoraci de lmbit ds com una forma de millorar les relacions humanes.
Valoraci del registre formal en les relacions humanes.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.

Reconeix els textos segons lmbit ds.
Pot identificar un text instructiu i una carta de sollicitud.
Sap reconixer els verbs dun text.
Sap diferenciar les tres conjugacions verbals.
s capa didentificar els neologismes.
Reconeix sense problemes les sllabes, els diftongs i el hiat.
78
UNITAT 4
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
digital
pobles.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.1-1.6; 2.1-2.4; 3.1-3.3;
4.1, 4.6; A.1-A.3, A.7
1.3-1.6; 2.2-2.3, 2.5; 3.1-3.2; 4.1-4.6;
5.1-5.3; 6.1-6.4; A.4-A.6
3.4
2.4-2.5; A.2, A.3
1.6
3.4; A.7
OBJECTIUS
1.
2.
3.
4.
5.

Conixer la premsa i el diari digital.
Identificar les parts duna notcia.
Reconixer els fragments informatius i argumentatius duna crnica.
Identificar els pronoms, els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les
interjeccions dun text.
6. Reconixer el concepte de prstec i de barbarisme.
7. Conixer i aplicar les normes daccentuaci.
79

CONTINGUTS
Conceptes
Els textos dels mitjans de comunicaci (I): la premsa i el diari digital.
Els textos dels mitjans de comunicaci (II): la notcia i la crnica.
Les classes de paraules (III): els pronoms, els adverbis, les preposicions,
les conjuncions i les interjeccions.
Els prstecs lingstics i els barbarismes.
Laccentuaci.
Les normes daccentuaci.
Procediments
Diferenciaci entre premsa escrita i premsa digital.
Distinci de les parts duna notcia.
Identificaci de pronoms, adverbis, preposicions, conjuncions i interjeccions.
Localitzaci de prstecs i substituci de barbarismes.
Accentuaci de paraules agudes, planes i esdrixoles.
Actituds
Valoraci de les diferents modalitats textuals per a ser capa dexpressarse
amb propietat.
Inters per conixer els mitjans de comunicaci com a font dinformaci.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.

Identifica la premsa i el diari digital.
Distingeix les parts duna notcia.
Pot reconixer els fragments informatius i argumentatius duna crnica.
Sap identificar els pronoms, els adverbis, les preposicions, les conjuncions i les
interjeccions dun text.
6. Reconeix els prstecs i els barbarismes dun text.
7. Sap aplicar les normes daccentuaci.
80
UNITAT 5
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
creadora.
esttica

metodolgiques que permeten afrontar la
presa de decisions, racional i crticament, amb
la informaci disponible.
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.6; 5.3-5.5; A.1, A.6
1.1-1.5; 2.1, 2.3-2.5; 3.1-3.3; A.7
2.2; 3.4; 4.1-4.4; 5.1, 5.2, 5.5;
6.1-6.3; A.2-A.5
2.4; A.7
1.7; 6.4
OBJECTIUS
2.
Comprendre el concepte de text literari i la funci de la literatura.
3.
Conixer els tres grans gneres literaris: narratiu, lric i dramtic.
4.
Comprendre el concepte de sintagma.
5.
Identificar els sintagmes nominals, adjectivals adverbials, verbals i
preposicionals.
6.
Reconixer les paraules que formen part duna famlia lxica.
7.
Conixer i aplicar les normes de laccent diacrtic.
CONTINGUTS
Conceptes
Els textos literaris. El concepte de text literari. Les funcions de la literatura.
Els gneres literaris: narrativa, lrica i drama.
Els sintagmes. El concepte de sintagma. El sintagma nominal, adjectival,
adverbial, verbal i preposicional.
Les famlies lxiques.
Laccent diacrtic.
81

Procediments
Diferenciaci entre textos literaris i no literaris.
Identificaci de les funcions de la literatura a travs dun text.
Reconeixement dels sintagmes.
Producci de sintagmes en oracions inacabades.
Identificaci de famlies lxiques.
Reconeixement i diferenciaci de paraules amb accent diacrtic.
Actituds
Respecte pel coneixement de nou vocabulari com a font de coneixena.
Valoraci de la literatura com a una manera de coneixement per tamb
dentreteniment.
Inters per conixer els textos literaris com a font dentreteniment i
coneixement hum.
CRITERIS DAVALUACI
2. Entn la diferncia entre text literari i no literari, aix com la funci de la
literatura en la nostra societat.
3. s capa de reconixer els tres grans gneres literaris: narratiu, lric i dramtic.
4. Entn el significat de sintagma.
5. Sap identificar els sintagmes nominals, adjectivals, adverbials, verbals i
preposicionals dun text breu.
6. Identifica les paraules que formen part duna famlia lxica.
7. plica correctament les normes de laccent diacrtic.
82
UNITAT 6
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
creadora.
esttica

ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.2, 1.3, 1.6; 2.2, 2.3; 5.1, 5.3-5.5
1.1, 1.4-1.6; A.1, A.5
1.3; 2.1; 3.1-3.3; 4.1-4.5; 5.2; 6.1-6.5; A.2A.4, A.6
1.6, 1.7; 2.4; A.7
1.7; A.7
OBJECTIUS
2. Comprendre el concepte de recurs estilstic.
3. Reconixer els recursos estilstics segents: metfora, comparaci,
personificaci i hiprbole.
4. Identificar els recursos estilstics de repetici: anfora, alliteraci,
reduplicaci, parallelisme, polisndeton i asndeton.
5. Diferenciar entre enunciat i oraci. Reconixer el subjecte i els tipus de
subjecte.
6. Identificar les paraules que formen part dun camp semntic.
7. Conixer i aplicar les normes de la diresi.
CONTINGUTS
Conceptes
Els textos literaris. Els recursos del llenguatge figurat: metfora,
comparaci, personificaci i hiprbole.
Els textos literaris. Els recursos de repetici: anfora, parallelisme,
asndeton, polisndeton i alliteraci.
83
Loraci simple (I). Lenunciat i loraci. Els tipus de subjecte.

El camp semntic.
La diresi.
Procediments
Recerca dels recursos del llenguatge figurat en un poema.
Identificaci dels recursos de repetici en un poema.
Reconeixement dels subjectes.
Relaci dels subjectes amb el seu predicat.
Reconeixement i producci dels camps semntics.
Identificaci de les paraules que porten diresi.
Actituds
Respecte pel coneixement de nou vocabulari com a font de coneixement.
dentreteniment.
coneixement hum.
CRITERIS DAVALUACI
2. Entn el concepte de recurs estilstic.
3. s capa de reconixer la metfora, la comparaci, la personificaci i la
hiprbole.
4. Sap diferenciar els diferents recursos de repetici: anfora, alliteraci,
5. Sap reconixer els subjectes dins de loraci simple i diferenciar-ne els tipus.
6. Identifica les paraules que formen part dun camp semntic.
7. Aplica correctament les normes de la diresi.
84
UNITAT 7
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
creadora.
esttica
ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.3, 1.6; 2.1; 5.1-5.4; A.5
1.1, 1.2, 1.4, 1.5; 2.2, 2.3; 3.3, 3.5; 5.5; A.1,
A.3, A.4
2.1, 2.4, 2.5; 3.2, 3.4, 3.5; 4.1-4.5; 6.1-6.5;
A.2, A.6
1.7; 2.1; 3.1-3.3; 5.5; A.7

1.7; 3.1, 3.3; A.7
OBJECTIUS
1. Llegir i comprendre textos literaris.
2. Reconixer els elements i lordre de la narraci.
3. Comprendre el concepte de conte i reconixer-ne les classes.
4.
Identificar el predicat i els seus complements i substituir el CD i el CI per
pronoms febles.
5.
Establir relacions entre les paraules a travs del seu hipernim i dels
seus hipnims.
6.
Reconixer les elisions i usar correctament lapstrof i les
contraccions.
7.
Desenvolupar la capacitat de creaci narrativa de lalumnat.
CONTINGUTS
Conceptes
Els elements i lordre de la narraci literria.
El conte: concepte i classes.
El predicat: nucli i complements.
Els hipernims i els hipnims.
85
Lapstrof i la contracci.
86

Procediments
Lectura de textos literaris breus.
Reconeixement dels elements duna narraci breu.
Identificaci de les classes de contes a travs de textos breus.
Identificaci del predicat i dels seus complements.
Substituci pronominal del CD i del CI.
Anlisi de grups de paraules pel seu significat aglutinador.
Identificaci delisions i aplicaci de les normes dapostrofaci i de
contracci.
Redacci de microrelats.
Actituds
Reconeixement de la pronominalitzaci com una eina lingstica important.
dentreteniment.
coneixement hum.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
Comprn, analitza i interpreta textos literaris.

Reconeix els elements i lordre de la narraci.
s capa dentendre el concepte de conte i didentificar-ne les classes.
Identifica el predicat i els seus complements i s capa de substituir el CD i el
CI per pronoms febles.
5. Sap relacionar un grup de paraules pel significat donat per lhipernim.
6. Aplica correctament les normes de lapstrof i la contracci.
7. Crea textos narratius breus propis, amb propietat i coherncia.
87
UNITAT 8
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
creadora.
esttica

ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.1, 1.3, 1.5
1.1, 1.2, 1.4, 1.6; 2.1; 3.1-3.3; 5.1-5.4; A.1,
A.3, A.5
1.6; 2.2, 2.3; 4.1-4.5; 6.1-6.4; A.2-A.4, A.6
1.6; A.5
1.3; 5.1-5.4; A.5, A.7
OBJECTIUS
1.
2.
3.
4.
Llegir i comprendre textos literaris.

Comprendre el concepte de poema pic.
Reconixer els elements caracterstics de la novella.
Identificar el complement de rgim verbal, latribut i el complement
predicatiu.
5. Diferenciar els sentits duna paraula segons suse de manera connotativa o
denotativa.
6. Conixer les normes ortogrfiques de les grafies j, g, tj, tg, i x, tx, ig.
7. Ser capa de reflexionar sobre el valor de la lectura de novelles.
CONTINGUTS
Conceptes
Els conceptes de poema pic i dheroi.
El concepte de novella.
Loraci simple (III). Els complements del predicat: complement de rgim
verbal, atribut i complement predicatiu.
88
La denotaci i la connotaci.
Les grafies j, g, tj, tg, i x, tx, ig.
Procediments
Lectura de textos literaris.
Recerca delements del poema pic i de lheroi.
Identificaci dels elements que caracteritzen la novella.
Reconeixement del complement de rgim verbal, latribut i el complement
predicatiu.
Relaci de paraules amb sentits diferents segons ls denotatiu o
connotatiu que sen faa.
Utilitzaci correcta de les grafies j, g, tj, tg, i x, tx, ig.
Actituds
Respecte pel coneixement de la literatura antiga.
dentreteniment.
coneixement hum.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
Comprn textos literaris.

Entn el concepte de poema pic.
s capa de reconixer les caracterstiques de la novella.
Sap identificar els complements de rgim verbal, latribut i el complement
predicatiu.
5. Entn la diferncia entre el llenguatge connotatiu i el llenguatge denotatiu.
6. Aplica correctament les normes dortografia de les grafies j, g, tj, tg, i x, tx, ig.
7. Entn la importncia de la lectura.
89
UNITAT 9
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
creadora.
esttica

ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.1-1.3, 1.5; 2.3; 3.1-3.3; A.1, A.6
1.6, 1.7; 2.2; 5.1-5.4; 6.4; A.2, A.3
2.1; 4.1-4.6; 6.1-6.3; A.4, A.5
1.4; 2.5
1.7; 2.3, 2.5; 3.3; A.7
OBJECTIUS
1. Llegir i comprendre textos literaris.
2.
Comprendre la classificaci de la novella en policaca, de terror,
histrica i de cincia ficci.
3. Reconixer els elements caracterstics de la novella de cavalleries i de la
novella daventures.
4. Identificar el complement agent i els diferents complements
circumstancials.
5. Conixer el concepte de paraula tab i com substituir-la per eufemismes.
6. Aplicar les normes ortogrfiques de les grafies m, n, ny i mp.
7. Ser capa dapreciar la riquesa dels diferents tipus de novelles.
CONTINGUTS
Conceptes
La novella policaca, histrica, de terror i de cincia-ficci.
La novella de cavalleries i daventures.
Loraci simple (IV). El complement agent i els
circumstancials.
complements
90
Les paraules tab i els eufemismes.

Les grafies n, m, ny i mp.
Procediments
Lectura de textos literaris.
Recerca de caracterstiques dels subgneres de la novella.
Lectura i anlisi de fragments literaris.
Reconeixement del complement agent i del complement circumstancial i
substituci daquest ltim.
Identificaci de les paraules tab i substituci pels eufemismes.
Aplicaci i utilitzaci correcta de les grafies n, m, ny i mp.
Actituds
Respecte per la narraci com un gnere dentreteniment i dinformaci.
Valoraci del llenguatge i de les seues possibilitats en la comunitat de
parlants.
Inters per conixer autors de la literatura universal.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprn textos literaris.
2. Entn la classificaci en subgneres de la novella policaca, de terror,
histrica i de cincia-ficci.
3. s capa de reconixer les caracterstiques de la novella de cavalleries i
daventures.
4. Sap identificar els complements agent i els complements circumstancials i sap
substituir el CC.
5. Entn la diferncia entre paraula tab i eufemisme, i sap utilitzar-ne un en lloc
de laltra.
6. Aplica correctament les normes dortografia de les grafies n, m, ny i mp.
7. Entn la lectura com una manera de conixer la histria i, a ms, de gaudirne.
91
UNITAT 10
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
creadora.
esttica

ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.4, 1.5
1.1-1.3, 1-6; 2.1, 2.2; 5.1-5.5; A-1
2.1, 2.2; 3.1-3.3; 4.1-4.5;
6.1- 6.4; A.2-A.4, A.6
1.7; 5.1-5.5; A.7
A.5
OBJECTIUS
1. Llegir i comprendre textos potics.
2. Entendre i aplicar els conceptes de cmput sillbic i de rima. Comprendre els
temes de la lrica.
3. Reconixer la classificaci doracions en predicatives, atributives, transitives,
intransitives, personals i impersonals.
4. Identificar les diferents modalitats oracionals.
5. Conixer el concepte de locuci, de frase feta i de refrany.
6. Conixer les normes ortogrfiques de les grafies s, ss, c, , z.
7. Ser capa dapreciar el valor lingstic i sentimental de la poesia.
CONTINGUTS
Conceptes
El cmput sillbic, la rima i els temes de la lrica.
Les classes doracions: atributives i predicatives; transitives i intransitives;
personals i impersonals.
Les modalitats oracionals.
92
Les locucions, les frases fetes i els refranys.

Les grafies s, ss, c, , z.
Procediments
Lectura de textos potics.
Anlisi doracions atributives, predicatives, transitives, intransitives,
personals i impersonals.
Reconeixement de les modalitats oracionals.
Relaci conceptual entre la locuci, la frase feta, el refrany i el seus
contexts.
Identificaci i utilitzaci correcta de les grafies s, ss, c, , z.
Actituds
Respecte per la lrica com un dels gneres ms difcils de conrear.
Valoraci del llenguatge potic per expressar els sentiments.
Inters per conixer autors de la nostra literatura.
CRITERIS DAVALUACI
1. Comprn textos potics.
2. Entn i aplica els conceptes de cmput sillbic i de rima. Sap extreure el tema
dun poema.
3. s capa de reconixer les oracions predicatives, atributives, transitives,
4. Sap identificar les diferents modalitats oracionals.
5. Distingeix entre locuci, frase feta i refrany.
6. Aplica correctament les normes dortografia de les grafies s, ss, c, , z.
7. Entn la lectura de poemes com una manera de gaudir i expressar els
sentiments.
93
UNITAT 11
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
creadora.
esttica

ACTIVITATS
DE LA UNITAT
2.1-2.3; 3.1-3.3; 4.1-4.6
1.1-1.6; 5.1-5.4; A.1, A.3-A.5
2.1-2.3; 3.1-3.3; 4.1-4.5; 6.1-6.4; A.2, A.6
1.7; 2.4, 2.5; A.7
1.7; A.7
OBJECTIUS
1. Llegir i comprendre textos dramtics.
2.
Entendre i aplicar els conceptes de text teatral, representaci i
posada en escena.
3.
Reconixer la diferncia bsica entre polismia i homonmia.
4.
Identificar les paraules sinnimes i antnimes.
5.
Reconixer alguns dels dubtes lingstics ms habituals.
6.
Conixer ls del signe dinterrogaci i del signe dexclamaci.
7. Ser capa dapreciar el valor literari del text dramtic.
CONTINGUTS
Conceptes
El teatre: text i representaci.
La polismia i lhomonmia.
La sinonmia i lantonmia.
Els dubtes lingstics (I): hem, em, ham; medi, mig, mitj; altura, alria,
alada, altitud; donar compte, adonar-sen.
Els signes de puntuaci (I): el signe dinterrogaci i el signe dexclamaci.
94

Procediments
Lectura de textos dramtics.
Anlisi de textos per distingir-ne els elements de la posada en escena.
s i identificaci de sinnims i antnims.
Reconeixement i s de paraules polismiques i homonmiques.
Identificaci i utilitzaci correcta dels signes dinterrogaci i dexclamaci.
Actituds
Respecte per la representaci teatral com una font de riquesa cultural i
lingstica.
Inters per escriure correctament i sense errors a causa dels dubtes
lingstics.
Inters per conixer autors de la nostra literatura i de la literatura universal.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.
5.
6.
Comprn textos dramtics.

Entn i aplica els conceptes de text teatral, representaci i posada en escena.
s capa de reconixer la diferncia entre polismia i homonmia.
Sap identificar els sinnims i els antnims.
Reconeix dubtes lingstics habituals.
Aplica correctament les normes ds del signe dinterrogaci i del signe
dexclamaci.
7. Entn la lectura i la representaci del text dramtic com una font de riquesa per
a la cultura.
95
UNITAT 12
COMPETNCIES
BSIQUES
SUBCOMPETNCIES

diverses.
creadora.
esttica

ACTIVITATS
DE LA UNITAT
1.1, 1.3, 1.5
1.1-1.6; 2.1; 3.1; 4.1, 4.3; A.1
2.1-2.3; 3.2-3.4; 4.1, 4.2, 4.4;
5.1-5.4; 6.1-6.5; A.2-A.6
1.6; 4.3, A.7
3.1; 6.1; A.7
OBJECTIUS
1.
2.
3.
4.
Llegir i comprendre textos dramtics.

Conixer i distingir els subgneres del text dramtic.
Conixer el concepte de text i de cohesi textual.
Identificar els mecanismes de cohesi textual i els connectors i aprendre a
usar-los.
5.
Reconixer alguns altres dubtes lingstics dentre els ms habituals.
6.
Conixer ls del gui, el guionet, els parntesis i les cometes.
7.
Ser capa dapreciar el valor literari dels diversos subgneres
dramtics.
CONTINGUTS
Conceptes
Els subgneres dramtics.
El concepte de text i de cohesi textual.
Els connectors: classes i funcions.
Els dubtes lingstics (II): a nivell de; quan / quant; recolzar / donar suport.
96

Els signes de puntuaci (II): el gui, el guionet, els parntesis i les cometes.
Procediments
Lectura de textos dramtics.
Identificaci de mecanismes de cohesi textual.
s i identificaci de connectors textuals.
Reconeixement de possibles dubtes lingstics i substituci per altres
paraules ms adequades.
Identificaci i utilitzaci correcta del gui, del guionet, dels parntesis i de
les cometes.
Actituds
Respecte per la representaci teatral com una font de riquesa cultural i
lingstica.
Inters per conixer autors de la nostra literatura i de la literatura universal.
Inters per escriure correctament i sense errors a causa dels dubtes
lingstics.
Respecte pels mecanismes de cohesi textual com una manera de fer
coherent la comunicaci.
CRITERIS DAVALUACI
1.
2.
3.
4.

Entn i distingeix els diversos subgneres dramtics.
Entn el concepte de text i de cohesi textual.
Sap reconixer els mecanismes de cohesi textual i sap identificar i usar els
connectors textuals.
5. s capa de reconixer altres dubtes lingstics dentre els ms
habituals.
6. Aplica correctament les normes ds del gui, del guionet, dels
parntesis i de les cometes.
7. Entn la lectura i la representaci del text dramtic com una font de
riquesa per a la cultura.
97
DISTRIBUCI TEMPORAL DE LES UNITATS DIDCTIQUES

Com que aquesta matria en aquest curs t una crrega lectiva de 3 hores setmanals,
estimem que la distribuci temporal aproximada s la segent:
Primer trimestre: unitats 1, 2, 3 i 4.
Segon trimestre: unitats 5, 6, 7 i 8.
Tercer trimestre: unitats 9, 10, 11 i 12.
98
6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

METODOLOGIA GENERAL I ESPECFICA DE LA MATRIA
En aquesta etapa educativa i en aquest curs, el desenvolupament dels continguts de la
matria de Valenci: Llengua i Literatura persegueix objectius molt diferents, des dels
propis d'aquesta rea de coneixement desenvolupament i millora de les destreses
bsiques associades a l's del llenguatge, com ara parlar, escoltar, llegir, escriure,
fins a aquells altres de carcter transversal i interdisciplinari que permeten els alumnes
comprendre la dinmica social i cultural de la Comunitat Valenciana i de lestat
espanyol, i participar-hi; no debades, el llenguatge s una eina cultural que
transcendeix la seua prpia finalitat com a instrument comunicatiu.
D'aquesta manera, la socialitzaci prpia de l'acci educativa i de la instituci escolar
ha de dotar els alumnes de tots els recursos que necessiten per a la comprensi de la
realitat, complexa i canviant, en qu es troben, i per a incidir-hi i integrar-shi. En
aquesta lnia, metodolgicament cobra una importncia especial l'anlisi del llenguatge
del seu entorn social, la qual cosa li permet interactuar-hi i representar mentalment el
seu mn, ja que no podem evitar vincular significats amb significants. Aquestes
intencions parteixen del fet de considerar que l's correcte del llenguatge no es redueix
al qu es puga fer en aquesta matria (i en la de Castell: Llengua i Literatura), sin
que s un procs en qu shan d'implicar totes les matries (i tots els professors) del
currculum, especialment les de carcter lingstic (sobretot amb el que implica
l'adquisici de les competncies bsiques, especialment la de comunicaci lingstica),
incloent-hi les llenges estrangeres.
L'objectiu ltim d'aquesta matria s, lgicament, el desenvolupament de la
competncia comunicativa de l'alumne, s a dir, l'adquisici de tots els coneixements i
els procediments (habilitats lingstiques bsiques) que necessita per a comunicar-se
satisfactriament com a receptor i com a emissor en diferents mbits i contextos
socials, personals i acadmics, sense oblidar una educaci literria que li permeta
llegir els textos literaris ms significatius d'mbit cultural valenci i gaudir-hi, en el que
tenen de diferent (i complementari) als de l'mbit cultural espanyol. A ms a ms,
l'alumne ha de progressar convenientment en la comprensi i en la creaci de textos
orals i escrits amb adequaci a la situaci comunicativa i al gnere discursiu, aix com
tamb en l's variat i rigors del sistema lingstic, la qual cosa enriquir el seu
llenguatge oral i escrit. A aquests objectius cal afegir que l'alumne conega les relacions
que hi ha entre la llengua i la societat, de manera que puga apreciar l'existncia de
diferents varietats lingstiques i valorar la realitat plurilinge d'Espanya i de la
Comunitat Valenciana com a font de riquesa cultural, tal com s'ha indicat anteriorment
(sobretot en una comunitat bilinge com s aquesta), sense oblidar la importncia de
la lectura comprensiva, fonamental, no solament en aquesta matria, sin en totes les
del currculum (cal dedicar, en totes, un temps a la lectura), ja que s tant una font de
plaer com d'enriquiment personal.
La metodologia que cal emprar es basa en el fet de destacar el desplegament efectiu i
actiu de l'activitat lingstica oral i escrita, tant de producci com de recepci, de
manera que la consecuci daquests objectius exigeix accedir als recursos que el codi
de comunicaci posa a disposici dels parlants, per la qual cosa es necessari que
l'alumne conega aspectes tan diversos com els paradigmes morfolgics, les regles
sintctiques, les estructures textuals o els procediments retrics, aix com tamb que
spia quins sn el model textual i el registre apropiats per a una situaci comunicativa
concreta, quan la informaci resulta redundant o presenta connotacions determinades,
quin significat posseeix una paraula en un context determinat, etc., sempre
99

condicionats al curs en qu es troba, en aquest cas el segon d'una etapa
densenyament en qu ha d'aprofundir en destreses i coneixements ja treballats
prviament. Per aquest coneixement de la norma lingstica (estructures, regles,
etc.), per a la qual cosa hi ha, per exemple, una pgina especfica d'Ortografia en cada
unitat, i del seu llenguatge especialitzat, no s un fi en si mateix, s un instrument per
a millorar les destreses comunicatives, i per aix mateix ladquisici ser ms
productiva si parteix d'usos que el mateix alumne pot contextualitzar perqu els sent
com a propis (mbits social, cultural, escolar, etctera).
Aquesta multiplicitat d'informaci ha de ser coneguda i treballada de manera integrada,
ja que qualsevol activitat comunicativa constitueix un procs global que exigeix
l'activaci conjunta de totes les destreses (formaci competencial). Aconseguir aquest
objectiu noms s possible si s'actua en el procs d'ensenyament-aprenentatge de
manera semblant a com es fa com a parlant: enfrontant-se a situacions comunicatives
diverses i reflexionant sobre el fenomen comunicatiu de qu es tracta tot integrant en
aquesta reflexi aspectes lingstics, textuals i pragmaticocomunicatius, estudiats per
se en la dimensi instrumental que tenen (la que ha de prevaler), i de manera
coordinada, reiterem, amb la matria de Castell: Llengua i Literatura.
La labor de la instituci escolar en aquesta matria no es limita noms a fer arribar a
l'alumne una srie de coneixements lingstics i literaris, sin a dotar-lo d'uns recursos
personals i intellectuals i d'uns valors que li faciliten la integraci en el context social,
s a dir, la seua socialitzaci. L'activitat escolar sha d'esforar, per tant, en la
transmissi de coneixements i que l'alumne assumisca els valors propis de la societat
democrtica en qu viu. Enfront d'uns coneixements memorstics i repetitius, mancats
de significat, se li presenten uns altres de prxims als seus interessos vitals, que
pretenen afavorir la capacitat comunicativa que t en una realitat social complexa (la
interdisciplinarietat en les distintes rees de coneixement curricular s fonamental per
a assolir aquest objectiu). D'aquesta manera, la motivaci i els aprenentatges tils i
significatius es converteixen en principis metodolgics bsics en el procs
d'ensenyament-aprenentatge, concebuts en termes d'eficcia pedaggica (l'alumne
usa el llenguatge en contextos socials molt ms dispars i variats que l'escolar, i per a
aix ha de ser format).
En aquesta lnia, no s'ha d'oblidar que molts per no dir quasi tots dels continguts
d'aquesta etapa educativa, daquesta matria i daquest curs sn instrumentals, s a
dir, transcendeixen el marc de coneixement propi en qu s'inscriuen i es projecten
envers aspectes propedutics, no terminals, s competencials.
L'ensenyament d'aquesta matria en aquesta etapa densenyament demana un
tractament graduat, cclic, prctic, progressiu i integrat, amb l'objectiu principal de
refermar la seua competncia lingstica i comunicativa. Aix, doncs, l'organitzaci del
currculum i l'estructura de cada unitat didctica han de permetre tenir en compte, de
manera simultnia, la comprensi i l'expressi, la recepci i la producci dels textos o
dels discursos considerats. A ms a ms, els fonaments terics de l's de la llengua en
la interacci social han d'estar relacionats amb la reflexi sobre els usos discursius
proposats, per a ser aplicats al seu aprenentatge i perfeccionament. Es tracta, en
altres paraules, de mantenir la doble perspectiva integradora de la recepci i de
l'emissi, de la teoria i de la prctica, i dur-la a terme en l'mbit de la comunicaci oral i
escrita. Tot aix sense oblidar que els continguts no sn conceptuals de manera
exclusiva, sin que es refereixen tamb, i sobretot, a destreses i actituds que shi
relacionen.
s fonamental el fet que l'alumne participe de manera activa i progressiva en la
construcci del seu propi coneixement (s'ha de partir dels seus propis usos lingstics),
100

exemple precs d'una metodologia que persegueix la seua formaci integral. Per aix,
l's de qualsevol recurs metodolgic, i el llibre de text continua sent-ne un dels ms
importants, ha d'anar encaminat a la participaci habitual de l'alumne en el procs
densenyament. De manera resumida, totes aquestes consideracions metodolgiques
shan tingut en compte en el llibre de text i en els materials complementaris que shan
de fer servir i, per tant, en la mateixa activitat educativa que sha de desenvolupar
diriament a l'aula:
Exposici clara, senzilla i raonada dels continguts conceptuals, amb un
llenguatge adaptat al de l'alumne i que, simultniament, contribusca a millorar
la seua expressi oral i escrita (competncia en comunicaci lingstica).
Tractament dels continguts de manera que condusquen a un aprenentatge
comprensiu i significatiu.
Foment d'unes actituds que propicien en l'alumne l'assumpci dels valors
propis d'un sistema democrtic.
En aquest sentit, el llibre de text utilitzat organitza cada unitat amb una mateixa
estructura, i les distintes seccions de qu consta atenen les diferents exigncies
metodolgiques indicades:
Una doble pgina d'introducci, que inclou:
Un esquema dels continguts de la unitat (Escoltar i parlar. Llegir i escriure;
Comunicaci (unitats 1-4) o Educaci literria (unitats 5-12); Coneixement
de la llengua, i Ortografia).
Una illustraci que reflecteix els continguts del bloc de
Comunicaci/Educaci literria.
Un desenvolupament expositiu de la unitat:
Escoltar i parlar. Llegir i escriure:
En la primera pgina (Escoltar i parlar) es treballen la comprensi i
l'expressi orals a partir d'una audici (indicada mitjanant un smbol, i
que figura en els materials del professor) i mitjanant unes quantes
activitats.
En les tres pgines segents (Llegir i escriure), la comprensi i
l'expressi escrites. A partir de fragments d'obres representatives de la
nostra literatura i de la universal, aquests continguts es presenten
mitjanant:
Comprensi del text: amb activitats per a treballar en profunditat la
comprensi lectora, aix com tamb altres d'investigaci per a
afavorir estratgies de recerca d'informaci i dampliaci de
coneixements.
Vocabulari: amb activitats per a ampliar el lxic i adequar-lo a
contextos diferents.
Expressi: amb activitats per a millorar l'expressi escrita per mitj
de la composici de diversos tipus de textos.
Comunicaci/Educaci Literria:
Les unitats 1 a 4 estan dedicades al tractament de la Comunicaci:
modalitats textuals (narraci, descripci, exposici i argumentaci) i
tipus de textos segons l'mbit d's (de la vida quotidiana, com, per
exemple, normes, instruccions, cartes de sollicitud, avisos; de la vida
acadmica, i dels mitjans de comunicaci com, per exemple, prensa,
peridic digital, noticia, crnica, reportatge, entrevista).
Les unitats 5 a 12, a l'Educaci literria: text literari, recursos del
llenguatge figurat i gneres literaris. En aquest curs saprofundir en la
101

narraci literaria, tant en els trets com en els subgneres narratius (el
conte, lpica, la novella), en la mtrica i els temes ms freqents de la
lrica, i en els trets del teatre i els subgneres dramtics.
Tant els continguts de Comunicaci com d'Educaci literria acaben
amb una pgina d'activitats de reps (en les unitats d'Educaci literria
s'inclou com a colof lanomenat Taller d'escriptura, perqu l'alumne
desenvolupe l'expressi escrita).
Coneixement de la llengua:
Els continguts daquest apartat versen sobre les varietats de la llengua,
les clases de paraules, els sintagmes, loraci simple, les clases
doarcions, les realcions semntiques i el text, i els epgrafs de
continguts de qu consta sempre acaben amb activitats de
desplegament i daplicaci, de la mateixa manera que el mateix bloc ho
fa amb activitats de reps.
El bloc acaba amb l'apartat d'Ortografia (una pgina), que se centra en
les nocions bsiques de l'accentuaci, de l's de les lletres i dels signes
de puntuaci, sempre per mitj d'activitats, entre les quals hi ha un
dictat que sidentifica mitjanant un smbol (incls en els recursos del
professor).
Activitats finals:
Totes les unitats acaben amb una doble pgina d'activitats
diferenciades:
Desenvolupament de competncies bsiques: activitats plantejades
a partir de la lectura de textos diversos.
Avaluaci de coneixements: a partir d'un text, activitats del conjunt
de continguts de la unitat per comprovar els aprenentatges assolits
per l'alumne.
Avaluaci trimestral de competncies bsiques:

D'acord amb la temporitzaci trimestral dels continguts (unitats 1-4,
unitats 5-8 i unitats 9-12), al final de cada un d'aquests grups d'unitats
es presenta una doble pgina d'activitats que, a partir de textos
significatius i d'mbits d's habituals per als alumnes (vida quotidiana i
acadmica, notcies, textos literaris...), permeten avaluar el procs
d'adquisici de les competncies bsiques.
El llibre acaba amb els annexos segents:

Tcniques de treball:
Les biblioteques.
Les biblioteques virtuals.
Els diccionaris.
Els diccionaris especialitzats.
La cerca dinformaci.
La elctura comprensiva i les anoatcions.
Lesquema.
El resum.
El tractament informtic de textos.
El treball acadmic.
Gramtica:
102
Els pronoms.
Verbs regulars:
Model de la 1a conjugaci: verb parlar.
Models de la 2a conjugaci: verbs prmer i perdre.
Models de la 3a conjugaci: verbs sentir i patir.
Verbs irregulars:
Verb estar.
Verb eixir.
Verb crrer.
Models danlisi sintctica.
El llibre de text utilitzat s Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO (Projecte Adarve,

dOxford Educaci, 2012), de Aurora Clari Rubio, Enric Iborra Posadas i Salvador
Vendrell Grau.
ACTIVITATS I ESTRATGIES DENSENYAMENT I APRENENTATGE

Tal com es dedueix dels plantejaments metodolgics exposats i del tractament que han
de tenir les competncies bsiques, i com a part fonamental daquests, a l'explicaci i
al desenvolupament dels diferents continguts ha de seguir la realitzaci dunes
quantes activitats de comprovaci de coneixements, i que sn les que sindiquen en el
llibre de text de l'alumne i en altres materials complementaris, i que estan associades,
en cada cas, als diferents continguts. Aquestes activitats tenen una finalitat formativa
distinta, i com a tal estan lligades de manera ms o menys expressa en cada cas als
diferents tipus de continguts i a les competncies bsiques, de la mateixa manera que
hi ha activitats lligades a aquestes de manera expressa (desenvolupament de les
competncies bsiques, en acabar cada unitat, i avaluaci de les competncies
bsiques, referides als continguts de cada trimestre).
Com no pot ser d'una altra manera, ats el carcter preeminentment instrumental
d'aquesta matria, les activitats d'aprenentatge constitueixen l'eix a partir del qual es
desenvolupen els continguts, la qual cosa dna una idea de l'enfocament eminentment
prctic i actiu (competencial) amb qu sen planteja lensenyament. Aix contribueix de
manera decisiva a afavorir i a organitzar els distints intercanvis lingstics a l'aula, aix
com tamb a fer servir les produccions dels mateixos alumnes com a materials
lingstics per a l'anlisi. En gran manera, aquestes activitats es basen en l'anlisi i en
el comentari guiat de textos, adaptats a l'edat dels alumnes, motivadors i no molt
extensos, aix com tamb en la seua elaboraci i en la seua transmissi oral. Aix
mateix, s'hi ha incls, juntament amb els de tipus literari, una varietat mplia de
fragments periodstics, publicitaris, etc., a fi que es puga incloure a l'aula un tractament
adequat dels mitjans de comunicaci social, un dels instruments a partir del qual
l'alumne coneix la realitat social i shi relaciona. La lectura oral i silenciosa de textos
(narratius, dialogats i expositius, sobretot), la creaci de textos i el resum daquests
sn, tamb, recursos importants per a millorar tant la capacitat de comprensi com
d'expressi de l'alumne. De la mateixa manera, la lectura comprensiva i guiada de
textos complets assoleix la mateixa funci, bsica en aquestes edats per a afavorir el
plaer per la lectura i per a generar hbits lectors.
L'aprofundiment que es pot fer amb les activitats, sobretot amb les que treballen els
continguts inicials de la unitat, dependr dels coneixements previs que el professor
haja detectat en els alumnes per mitj de les activitats/preguntes de diagnstic inicial, i
103

que parteixen d'aspectes molt generals, per imprescindibles per a regular
l'aprofundiment que ha de marcar el procs d'aprenentatge de l'alumne i per a establir
estratgies d'ensenyament, a fi que aquest siga com ms personalitzat millor. A l'inici
del curs, i per a comprovar el punt de partida de l'alumne, sha de dur a terme una
avaluaci prvia, de la mateixa manera que se nhaur de fer una de final que
permetr valorar de manera integrada la consecuci dels objectius generals de curs (i
el procs d'adquisici de les competncies bsiques). Aix mateix, n'hi haur en altres
moments del curs (de cada unitat, trimestral...).
A ms de les esmentades activitats de desenvolupament dels continguts i de
comprovaci dels coneixements, unes altres duna importncia vital en aquesta
matria sn les de carcter procedimental o de destreses, que es treballen tant quan
es desenvolupen els continguts de cada unitat com en distintes seccions fixes de cada
una daquestes (comentari de text, per exemple, en la subsecci de Llegir i escriure) i
com a annexos finals (Tcniques de treball, de diferent carcter), i que es converteixen
en instruments bsics perqu els alumnes assolisquen alguns dels objectius i de les
competncies bsiques d'aquesta etapa educativa i d'aquesta matria (a la qual cosa
tampoc no s aliena la presentaci d'un ndex de continguts en la pgina inicial de
cada unitat). Lectures i anlisis de textos, en qu es treballen la comprensi lectora, el
lxic i l'expressi oral i escrita, etc., es converteixen en instruments de treball
imprescindibles per al desenvolupament d'uns continguts que contribuiran a
l'adquisici de les competncies bsiques associades a la matria.
104
7. AVALUACI
CRITERIS DAVALUACI
Els criteris davaluaci daquesta matria i curs sn els segents:
1. Captar les idees essencials i les intencions de textos orals, de diferent tipus i
distint nivell de formalitzaci, i reproduir-ne el contingut en textos orals o
escrits. Utilitzar la llengua per a adquirir nous coneixements.
2. Aplicar els coneixements sobre el valenci i el castell i les normes de ls
lingstic per a solucionar problemes de comprensi de textos orals i escrits i
per a compondre i revisar, de manera progressivament autnoma, els textos
propis deste curs.
3. Participar en situacions de comunicaci, dirigides o espontnies, respectant les
normes de la comunicaci: usar el torn de paraula; organitzar el discurs,
escoltar i incorporar les intervencions dels altres.
4. Valorar el valenci com a vehicle de comunicaci i usar-lo progressivament en
situacions formals i informals. Incorporar el valenci a tots els mbits ds de la
llengua, especialment a lmbit acadmic com a vehicle daprenentatge.
5. Fer s de la mediaci per a assegurar lxit de la comunicaci oral i escrita.
Actuar com a intermediari entre els interlocutors que no poden comprendres
de manera directa. Utilitzar la interpretaci oral, fent resums de la llengua de
lemisor, quan el receptor no comprn el missatge original.
6. Reconixer en un text les diferents funcions del llenguatge.
7. Reconixer i ser capa dutilitzar els diferents tipus de textos (expositius,
narratius, descriptius, argumentatius, conversacionals i dialogats) i les seues
estructures formals.
8. Reconixer, junt amb el propsit i la idea general, idees, fets o dades rellevants
en textos orals dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat i de
lmbit acadmic; captar la idea global i la rellevncia dinformacions sentides
en rdio o en televisi i seguir instruccions per a realitzar autnomament
tasques daprenentatge.
9. Fer exposicions orals senzilles sobre temes que tinguen inters per a lalumnat
i que siguen prxims al seu entorn, amb lajuda de mitjans audiovisuals i de les
tecnologies de la informaci i la comunicaci, de manera ordenada i fluida,
ajustant-se a un pla o gui previ; seguir un orde lgic en la presentaci
dinformacions i arguments; adequar el llenguatge utilitzat al contingut i a la
situaci comunicativa; mantindre latenci del receptor.
10. Sintetitzar oralment el sentit global de textos escrits expositius i argumentatius,
identificar-ne les intencions, diferenciar les idees principals i secundries,
reconixer possibles incoherncies o ambigitats en el contingut i aportar una
opini personal.
11. Elaborar el resum duna exposici o argumentaci oral sobre un tema especfic
i conegut, reflectint els principals arguments i punts de vista dels participants.
12. Integrar informacions procedents de diferents textos sobre un tema, a fi
delaborar un text de sntesi en qu es reflectisquen tant les informacions
principals i punts de vista trobats com el punt de vista propi.
13. Extraure informacions concretes i identificar el propsit en textos escrits
dmbits socials prxims a lexperincia de lalumnat; seguir instruccions de
certa extensi en processos poc complexos; identificar el tema general i els
temes secundaris; i distingir com est organitzada la informaci. Aplicar
tcniques dorganitzaci didees, com ara esquemes jerrquics o mapes
conceptuals.
14. Narrar, exposar, explicar, resumir i comentar en suport de paper i digital; usar el
registre adequat; organitzar les idees amb claredat; enllaar els enunciats en
105

seqncies lineals cohesionades; respectar les normes gramaticals,
ortogrfiques i tipogrfiques. Valorar la importncia de planificar i revisar el text.
Redactar crniques periodstiques breus organitzant la informaci de manera
jerrquica.
15. Conixer la diversitat lingstica dEuropa, la realitat plurilinge i pluricultural
dEspanya i de la Comunitat Valenciana. Valorar esta diversitat com un
patrimoni que ens enriquix a tots i a totes. Considerar les diferents situacions
que plantegen les llenges en contacte.
16. Identificar els trets lingstics propis de distints usos geogrfics, socials i
estilstics de la llengua, per mitj de lobservaci directa i la comparaci de
produccions diverses.
17. Conixer una terminologia lingstica bsica en les activitats de reflexi sobre
ls. Conixer i aplicar correctament les normes daccentuaci vigents.
Conixer lestructura de loraci i les diferents classes doraci. Esbrinar les
principals relacions de significat.
18. Incorporar la lectura i lescriptura com a mitjans denriquiment personal.
19. Conixer els gneres literaris. Identificar el gnere a qu pertany un text literari
llegit en la seua totalitat, reconixer-ne els elements estructurals bsics, els
grans tipus de recursos lingstics i emetre una opini personal. Aprendre a
classificar els textos llegits per gneres literaris.
20. Exposar una opini sobre la lectura personal duna obra completa adequada a
ledat; reconixer lestructura de lobra i els elements del gnere; valorar ls
del llenguatge i el punt de vista de lautor; diferenciar contingut literal i sentit de
lobra, i relacionar el contingut amb la prpia experincia.
21. Utilitzar els coneixements literaris en la comprensi i la valoraci de textos
breus o fragments, considerant els temes i motius de la tradici, la
caracteritzaci dels subgneres literaris, la versificaci, ls del llenguatge i la
funcionalitat dels recursos retrics en el text.
22. Compondre textos, en suport de paper i digital, prenent com a model textos
literaris llegits i comentats en laula, o realitzar-hi algunes transformacions.
Conixer el procs que porta del text dramtic a la representaci teatral.
elaboraci i presentaci, amb ajuda dels mitjans tradicionals i laplicaci de les
noves tecnologies. Planificar i dur a terme, individualment o en equip, la
consulta de diccionaris especialitzats i obres de consulta diverses, en el marc
de treballs senzills dinvestigaci. Utilitzar els processadors de textos i ser
capa daplicar-los a treballs senzills dinvestigaci, fent s dels mitjans
informtics complementaris (Internet, bases de dades, CD-ROM, processadors
de textos, etc.).
24. Identificar, en textos orals i escrits, imatges i expressions que denoten alguna
forma de discriminaci (de gnere, social, relacionada amb el grup tnic, etc.),
evitar-ne ls i utilitzar el llenguatge com a mitj de resoluci de conflictes.
MNIMS EXIGIBLES
A continuaci, i per a cada una de les unitats daquest curs, sindiquen els objectius /
criteris davaluaci, formulats en termes de capacitats, que lalumne ha de superar per
a obtenir una avaluaci positiva:
Unitat 1:
Coneix i diferencia els elements de la comunicaci, aix com les funcions
del llenguatge dins del seu context.
106
Sap diferenciar el registre colloquial del registre formal.

Identifica sense problemes les varietats geogrfiques de la nostra llengua.
Reconeix i valora el registre estndard de la llengua.
Considera letimologia de les paraules per a descobrir el seu significat o
per a crear nous mots.
Estableix correctament la relaci del so i la grafia de les vocals.
Unitat 2:
Reconeix els fragments narratius dun text.
Identifica els fragments descriptius dun text.
Pot reconixer lopini i els arguments dun text argumentatiu.
Sap identificar els substantius, els adjectius i els determinants.
Distingeix el vocabulari dalgunes disciplines.
Identifica sense problemes els dgrafs i s capa de lletrejar amb soltesa.
Unitat 3:
Reconeix els textos segons lmbit ds.
Pot identificar un text instructiu i una carta de sollicitud.
Sap reconixer els verbs dun text.
Sap diferenciar les tres conjugacions verbals.
s capa didentificar els neologismes.
Reconeix sense problemes les sllabes, els diftongs i el hiat.
Unitat 4:
Identifica la premsa i el diari digital.
Distingeix les parts duna notcia.
Pot reconixer els fragments informatius i argumentatius duna crnica.
Sap identificar els pronoms, els adverbis, les preposicions, les conjuncions
i les interjeccions dun text.
Reconeix els prstecs i els barbarismes dun text.
Sap aplicar les normes daccentuaci.
Unitat 5:
Entn la diferncia entre text literari i no literari, aix com la funci de la
literatura en la nostra societat.
s capa de reconixer els tres grans gneres literaris: narratiu, lric i
dramtic.
Entn el significat de sintagma.
Sap identificar els sintagmes nominals, adjectivals, adverbials, verbals i
preposicionals dun text breu.
Identifica les paraules que formen part duna famlia lxica.
Aplica correctament les normes de laccent diacrtic.
Unitat 6:
Entn el concepte de recurs estilstic.
s capa de reconixer la metfora, la comparaci, la personificaci i la
hiprbole.
107
Sap diferenciar els diferents recursos de repetici: anfora, alliteraci,

Sap reconixer els subjectes dins de loraci simple i diferenciar-ne els
tipus.
Identifica les paraules que formen part dun camp semntic.
Aplica correctament les normes de la diresi.
Unitat 7:
Comprn, analitza i interpreta textos literaris.
Reconeix els elements i lordre de la narraci.
s capa dentendre el concepte de conte i didentificar-ne les classes.
Identifica el predicat i els seus complements i s capa de substituir el CD i
el CI per pronoms febles.
Sap relacionar un grup de paraules pel significat donat per lhipernim.
Aplica correctament les normes de lapstrof i la contracci.
Crea textos narratius breus propis, amb propietat i coherncia.
Unitat 8:
Entn el concepte de poema pic.
s capa de reconixer les caracterstiques de la novella.
Sap identificar els complements de rgim verbal, latribut i el complement
predicatiu.
Entn la diferncia entre el llenguatge connotatiu i el llenguatge denotatiu.
Aplica correctament les normes dortografia de les grafies j, g, tj, tg, i x, tx,
ig.
Entn la importncia de la lectura.
Unitat 9:
Entn la classificaci en subgneres de la novella policaca, de terror,
histrica i de cincia-ficci.
s capa de reconixer les caracterstiques de la novella de cavalleries i
daventures.
Sap identificar els complements agent i els complements circumstancials i
sap substituir el CC.
Entn la diferncia entre paraula tab i eufemisme, i sap utilitzar-ne un en
lloc de laltra.
Aplica correctament les normes dortografia de les grafies n, m, ny i mp.
Entn la lectura com una manera de conixer la histria i, a ms, de
gaudir-ne.
Unitat 10:
Comprn textos potics.
Entn i aplica els conceptes de cmput sillbic i de rima. Sap extreure el
tema dun poema.
s capa de reconixer les oracions predicatives, atributives, transitives,
Sap identificar les diferents modalitats oracionals.
Distingeix entre locuci, frase feta i refrany.
Aplica correctament les normes dortografia de les grafies s, ss, c, , z.
108
Entn la lectura de poemes com una manera de gaudir i expressar els

sentiments.
Unitat 11:
Entn i aplica els conceptes de text teatral, representaci i posada en
escena.
s capa de reconixer la diferncia entre polismia i homonmia.
Sap identificar els sinnims i els antnims.
Reconeix dubtes lingstics habituals.
Aplica correctament les normes ds del signe dinterrogaci i del signe
dexclamaci.
Entn la lectura i la representaci del text dramtic com una font de riquesa
per a la cultura.
Unitat 12:
Entn i distingeix els diversos subgneres dramtics.
Entn el concepte de text i de cohesi textual.
Sap reconixer els mecanismes de cohesi textual i sap identificar i usar
els connectors textuals.
s capa de reconixer altres dubtes lingstics dentre els ms habituals.
Aplica correctament les normes ds del gui, del guionet, dels parntesis i
de les cometes.
Entn la lectura i la representaci del text dramtic com una font de riquesa
per a la cultura.
INSTRUMENTS DAVALUACI
CRITERIS DE QUALIFICACI
PROCEDIMENTS
DAVALUACI
Els aprenentatges de l'alumne shan davaluar de manera sistemtica i peridica, tant

per a mesurar-ne individualment el grau d'adquisici (avaluaci sumatria, en diferents
moments del curs) com per a (i per aix) introduir en el procs educatiu tots els canvis
que calguen si la situaci ho demana (quan els aprenentatges dels alumnes no
responen al que, a priori, se n'espera). A ms d'aquesta avaluaci sumatria, que
tendim a identificar amb les finals d'avaluaci i de curs (ordinria i extraordinria, quan
procedisquen), nhi haur daltres, com sn la inicial (no qualificada) i la final i,
sobretot, la contnua o formativa, que es du a terme al llarg de tot el procs
d'ensenyament-aprenentatge, en el qual est immersa, i que insisteix, per tant, en el
carcter orientador i de diagnstic de l'ensenyament.
Els procediments i els instruments d'avaluaci, en el cas d'aquesta avaluaci contnua,
han de ser l'observaci i el seguiment sistemtic de l'alumne, s a dir, shi han de
prendre en consideraci totes les produccions que desenvolupe, tant de carcter
individual com grupal: treballs prctics (projectes), treballs escrits, exposicions orals,
activitats de classe, actitud davant de l'aprenentatge, precisi en l'expressi,
autoavaluaci... I els de l'avaluaci sumatria, les proves escrites trimestrals i les de
recuperaci (i de final de curs, si l'alumne no haguera recuperat alguna avaluaci, i
extraordinria, en el cas d'obtenir una qualificaci d'Insuficient en l'ordinria de final de
curs). En tot cas, els procediments d'avaluaci han de ser variats, de manera que es
puguen adaptar a la flexibilitat que exigeix la mateixa avaluaci. Les qualificacions que
obtinga l'alumne en les proves de recuperaci, en lordinria de final de curs (en el cas
109

de no haver superat alguna de les avaluacions trimestrals) i en lextraordinria es
podran qualificar amb una nota superior a Suficient.
Com a criteris de qualificaci per a establir les notes en cada una de les tres
avaluacions en qu s'ha organitzat el curs, i en l'ordinria de final de curs i en
l'extraordinria de setembre, les proves escrites ponderaran un 30%; els treballs, un
20%; les lectures i els resums corresponents, tamb un 20%, i les activitats diries de
classe, un 30%; s a dir, sempre es tindran en compte les qualificacions de les
activitats que ha realitzat l'alumne al llarg de tot el curs escolar (avaluaci contnua),
amb l'excepci dels alumnes que hagen perdut el dret a l'avaluaci per culpa dun
nombre excessiu de faltes d'assistncia a classe sense justificar, i, en aquest cas, la
qualificaci final noms tindr en compte la nota de la prova escrita. Aquesta
ponderaci mltiple respon al fet que es pretn avaluar, s a dir, mesurar, tot tipus de
continguts que s'han treballat a classe al llarg del curs (conceptuals, procedimentals i
actitudinals). Els alumnes han de ser informats d'aquestes decisions al principi de curs.
ACTIVITATS DATENCI A LA DIVERSITAT

En cada una de les unitats del curs, les activitats datenci a la diversitat, recollides en
el DVD ROM Oxford Digital Recursos per al professor i per a laula a manera de
materials imprimibles, estan lligades als continguts segents del llibre de text:
Unitat 1:
Compresi lectora. La conversa telefnica
Comunicaci. La comunicaci
Coneixement de la llengua. Les varietats de la llengua
Lxic. Els dialectalismes
Ortografia. Les vocals
Idees clares. Comunicaci. La comunicaci.
Idees clares. Coneixement de la llengua. Varietats de la llengua.
Unitat 2:
Compresi lectora. Larribada del cos
Comunicaci. Les modalitats textuals
Coneixement de la llengua. Les classes de paraules (I)
Lxic. Els barbarismes
Ortografia. Consonants i dgrafs
Idees clares. Comunicaci. Les modalitats textuals
Idees clares. Coneixement de la llengua. Les classes de paraules (I)
Unitat 3:
Compresi lectora. Arrs a la cubana amb pltan
Comunicaci. Textos de la vida quotidiana
Coneixement de la llengua. Les classes de paraules (II). El verb
Lxic. Els mots polismics
Ortografia. La sllaba. Els diftongs, els triftongs, el hiat
Idees clares. Comunicaci. Textos de la vida quotidiana
Idees clares. Coneixement de la llengua. Les classes de paraules (II)
Unitat 4:
Compresi lectora. Versicles i canons
Comunicaci. Textos dels mitjans de comunicaci
110
Coneixement de la llengua. Les classes de paraules (III)

Lxic. Els mots homnims
Ortografia. Laccentuaci
Idees clares. Comunicaci. Textos dels mitjans de comunicaci
Idees clares. Coneixement de la llengua. Les classes de paraules (III)
Unitat 5:
Compresi lectora. Tot esperit
Comunicaci. Els textos literaris
Coneixement de la llengua. Els sintagmes
Lxic. Els sinnims
Ortografia. Laccent diacrtic
Idees clares. Educaci literria. Els textos literaris
Idees clares. Coneixement de la llengua. Els sintagmes
Unitat 6:
Compresi lectora. Can de la rosa de paper
Comunicaci. El llenguatge literari
Coneixement de la llengua. Loraci simple (I)
Lxic. Els mots antnims
Ortografia. La diresi
Idees clares. Comunicaci. El llenguatge literari
Idees clares. Coneixement de la llengua. Loraci simple (I)
Unitat 7:
Compresi lectora. La mosca
Comunicaci. La narraci literria
Coneixement de la llengua. Loraci simple (II)
Lxic. Els hipernims i els hipnims
Ortografia. Lapstrof i la contracci
Idees clares. Educaci literria. La narraci literria
Idees clares. Coneixement de la llengua. Loraci simple (II)
Unitat 8:
Compresi lectora. Lor de Mides
Comunicaci. Lpica i la novella
Coneixement de la llengua. Loraci simple (III)
Lxic. Els prstecs lingstics
Ortografia. Les grafies g, j, tg, tj i x, tx, ig
Idees clares. Educaci literria. Lpica i la novella
Idees clares. Coneixement de la llengua. Loraci simple (III)
Unitat 9:
Compresi lectora. El globus
Comunicaci. Els subgneres de la novella
Coneixement de la llengua. Loraci simple (IV)
Lxic. El sentit propi i el sentit figurat
Ortografia. Les grafies m, n, ny, mp
Idees clares. Educaci literria. Els subgneres de la novella
Idees clares. Coneixement de la llengua. Loraci simple (IV)
111

Unitat 10:
Compresi lectora. Can de lamor etern
Comunicaci. La lrica
Coneixement de la llengua. Les classes doracions
Lxic. Largot
Ortografia. Les grafies s, ss, c, ,
Idees clares. Educaci literria. La lrica
Idees clares. Coneixement de la llengua. Les classes doracions
Unitat 11:
Compresi lectora. La ferstega domada
Comunicaci. El teatre
Coneixement de la llengua. Les relacions semntiques
Lxic. Els mots tcnics
Ortografia. Els signes dinterrogaci i dexclamaci
Idees clares. Educaci literria. El teatre
Idees clares. Coneixement de la llengua. Les relacions semntiques
Unitat 12:
Compresi lectora. La ferstega domada
Comunicaci. El teatre
Coneixement de la llengua. Les relacions semntiques
Lxic. Els mots tcnics
Ortografia. Els signes dinterrogaci i dexclamaci
Idees clares. Educaci literria. Els subgneres dramtics
Idees clares. Coneixement de la llengua. El text
112
8. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITATS

ESPECFIQUES DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITATS
DE COMPENSACI EDUCATIVA
La instituci escolar no s, en l'actualitat, un ens homogeni en qu tots els alumnes
hagen d'aprendre el mateix, ja que no tots poden aprendre el mateix. Ni tampoc de la
mateixa manera.
En un procs densenyament-aprenentatge basat en la identificaci de les necessitats
de lalumne, s fonamental oferir-li tots els recursos educatius que calga perqu la
seua formaci sajuste a les seues possibilitats, en uns casos perqu aquestes sn
ms grans que les del grup, en altres perqu necessita reajustar el seu ritme
daprenentatge per les dificultats amb qu es troba. Per a atendre la diversitat de
nivells de coneixement i de possibilitats daprenentatge, s a dir, per a adequar
lensenyament a laprenentatge i per a fer compatibles la comprensivitat i la diversitat,
es proposen en cada unitat noves activitats, diferenciades entre les dampliaci i les de
refor, que figuren en els materials didctics ds del professor, i que pel seu mateix
carcter depenen de laprenentatge de lalumne per a decidir quins, en quin moment i
com shan daplicar ja que no totes sn igualment vlides per a tots els alumnes.
No oblidem tampoc que algunes de les activitats finals de cada unitat estan
identificades amb el smbol D, que indica una dificultat ms gran.
Amb aquesta finalitat, i per les possibilitats metodolgiques que permet, el mtode de
treball per projectes s una oportunitat excellent perqu cada alumne desenvolupe
personalment totes les potencialitats que atresora, de manera que el procs
densenyament-aprenentatge es puga ajustar a les necessitats i les possibilitats
prpies.
I per descomptat, i en aqueix DVD ROM, les adaptacions curriculars, organitzades per
cada unitat del llibre de text en forma de fitxes de treball imprimibles, variables en
nombre, i amb una avaluaci adaptada. Amb aquestes fitxes es pretn que els
alumnes sintegren progressivament en el ritme habitual de la classe:
Les fitxes que es treballen en cada unitat sn les segents:
Unitat 1:
Comprensi lectora.
El procs de la comunicaci.
Les varietats de la llengua.
Lestndard.
Letimologia.
Les vocals.
Avaluaci.
Unitat 2:
Comprensi lectora
La narraci i la descripci
Lexposici i largumentaci
Les classes de paraules (I)
Els tecnicismes
Les consonants i els dgrafs
Avaluaci
113

Unitat 3:
Comprensi lectora
Lmbit ds. Normes i instruccions
La carta de sollicitud
Les classes de paraules (II)
Els neologisme
La sllaba. Els diftongs i el hiat
Avaluaci
Unitat 4:
Comprensi lectora
La premsa i el diari digital
La notcia i la crnica
Les classes de paraules (III)
Els prstecs i els barbarisms
Les normes daccentuaci
Avaluaci
Unitat 5:
Comprensi lectora
Els textos literaris
Els gneres literaris
Els sintagmes
Les famlies lxiques
Laccent diacrtic
Avaluaci
Unitat 6:
Comprensi lectora
Els recursos del llenguatge figurat
Els recursos de repetici
Loraci simple (I)
El camp semntic
La diresi
Avaluaci
Unitat 7:
Comprensi lectora
Els elements i lordre de la narraci literaria
El conte: concepte i clases
Loraci simple (II)
Els hipernims i els hipnims
Lapstrof i la contracci
Avaluaci
Unitat 8:
Comprensi lectora
Els conceptes de poema pic i dheroi
El concepte de novella
Loraci simple (III)
La denotaci i la connotaci
114
Les grafies j, g, tj, tg i x, tx, ig

Avaluaci
115

Unitat 9
Comprensi lectora
Els subgneres de la novella (I)
Els subgneres de la novella (II)
Loraci simple (IV)
Els mots tab i els eufemismes
Les grafies m, n, ny, mp
Avaluaci
Unitat 10
Comprensi lectora
La lrica
Les classes doracions
Les modalitats oracionals
Les locucions, les frases fetes i els refranys
Les grafies s, ss, c, , z
Avaluaci
Unitat 11:
Comprensi lectora
El teatre: text i representaci
La polismia i lhomonmia
La sinonmia i lantonmia
Els dubtes lingstics (I)
Els signes de puntuaci (I)
Avaluaci
Unitat 12:
Comprensi lectora
Els subgneres dramtics
El concepte de text i de cohesi textual
Els connectors
Els dubtes lingstics (II)
Els signes de puntuaci (II)
Avaluaci
116
9. FOMENT DE LA LECTURA
Segons estableix la legislaci vigent, el Pla de foment de la lectura recollir totes les
intervencions del centre destinades a la comprensi i al foment lector, de manera que
shi concretaran les decisions generals per a elaborar-lo. En suma, per a lexercici
dactivitats de promoci i prctica de la lectura, sempre amb lobjectiu de garantir un
tractament integral i sistemtic, s a dir, ordenat i coordinat, de les activitats dirigides a
promoure la lectura i a millorar lexpressi i la comprensi oral i escrita. I en aquesta
lnia sestableix en el currculum daquesta etapa educativa que la lectura constitueix
un factor primordial per al desenvolupament de les competncies bsiques i que els
centres hauran de garantir en la prctica docent de totes les matries un temps dedicat
a la lectura en tots els cursos de letapa, s a dir, actua com un instrument
daprenentatge important, entre altres factors, perqu posa en funcionament molt
diversos processos mentals (memria, raonament, coneixements previs). Una
estratgia adequada ha de partir de la pressuposici que les prctiques lectores ja
shan desenvolupat al llarg de lEducaci Primria, etapa en qu els alumnes han
hagut de llegir, almenys, durant trenta minuts diaris.
Tal com posen de manifest avaluacions molt diverses (autonmiques, nacionals i
internacionals), una bona comprensi lectora constitueix un factor clau per a lxit
escolar de lalumne, i per aix, precisament, la importncia de la prctica de la lectura
en totes les matries curriculars. Daquesta manera, el Pla de foment de la lectura del
centre recollir les intervencions que shi proposen amb aquest objectiu i, en un
currculum que incorpora les competncies bsiques com a eix del procs educatiu,
intervindr en lassoliment dalgunes daquestes, especialment les de comunicaci
lingstica, tractament de la informaci i digital, cultural i artstica i aprendre a
aprendre.
Daquesta manera, podrem concloure que els seus objectius sn els segents:
Fomentar en lalumnat linters per la lectura i desenvolupar lhbit lector.
Afavorir la comprensi lectora des de totes les rees, matries, mbits i mduls
del currculum.
Fomentar en lalumnat la lectura com a activitat doci i gaudi.
Promoure la collaboraci i participaci de les famlies i altres membres de la
comunitat educativa de lentorn en les activitats derivades dels plans de foment
de la lectura.
Estimular ls de fonts documentals complementries al llibre de text, tant en
suports impresos com en suport digital i audiovisual.
Fomentar en lalumnat una actitud reflexiva i crtica mitjanant el tractament de
la informaci.
Potenciar ls i la dinamitzaci de les biblioteques dels centres docents i
adequar-les a les actuacions i els objectius recollits en el pla.
Reforar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a
la lectura.
Contribuir al desenvolupament de la competncia lingstica de lalumnat.
Perqu la lectura esdevinga un instrument de coneixement ha daconseguir-se que
lalumne comprenga all que llig. Per a aix s fonamental que, amb objectius
prviament definits, estiga adaptada a les seues capacitats cognitives i satisfaa les
seues necessitats i els seus interessos com a lector, s a dir, que siga motivadora, que
tamb siga font de plaer En suma, que sinserisca en els seus esquemes de
coneixement i que li permeta intervenir, conscientment o inconscientment, en la
construcci del coneixement propi, ja que laprofitament de la lectura parteix del que
es coneix prviament.
117
La comprensi del text escrit s un procs complex que exigeix automatitzar certs
procediments, des dels que permeten descodificar els codis descriptura (el que
podrem anomenar el primer nivell de lectura) fins als que permeten interpretar-los en
el context en qu sescriuen (comprensi lectora), s a dir, lorganitzaci del
coneixement que proporciona el text, la interpretaci i la transmissi (competncia
lectora). Com que aquesta automatitzaci no s ni senzilla ni rpida, shan destablir
estratgies que convertisquen la lectura en una activitat quotidiana en el treball
escolar.
La lectura com a estratgia educativa no tindria molt de sentit si no pretenguera
modificar alguns hbits intellectuals dels alumnes: quan lligen un text en veu alta en
classe han de preguntar al professor les paraules que no coneixen, de la mateixa
manera que quan no les entenen en una lectura personal i silenciosa han de consultarles en diccionaris o enciclopdies; que laugment i millora del vocabulari personal s
un objectiu precs desprs de la lectura de cada llibre; que la lectura en veu alta
permet la millora de la dicci, s a dir, la capacitat dexpressar-se en pblic, cosa que
simultniament ajudar a vncer la timidesa personal; que la lectura dun text els
permet, en la mesura de les possibilitats, interrelacionar-lo amb les seues experincies
personals; i aix un llarg etctera.
En lnia amb els resultats davaluacions internacionals (PISA, per exemple), la lectura i
les capacitats que desenvolupa han de concebres com lhabilitat dels alumnes per a
usar la informaci escrita en situacions que es troben en la vida quotidiana, i aix
implica, en distints tipus de textos i en diverses situacions de lectura, extraure
informaci, interpretar-la, reflexionar-hi i avaluar el que es llig.
I per a aix, i en el context de desenvolupament de la competncia lectora i de lbvia
dinamitzaci de la lectura en qu ha dintervenir, entre daltres, lentorn de lalumne,
a qui no se sol prestar tota latenci necessria, cal utilitzar totes les possibilitats que
ofereix la biblioteca escolar, factor essencial de qualsevol estratgia a llarg termini per
a alfabetitzar, educar, informar i contribuir al desenvolupament econmic, social i
cultural, no debades s una part integrant del procs educatiu.
El carcter transversal i instrumental de la prctica de la lectura, imprescindible per a
la millora de la comprensi lectora i per a la capacitat descriure, per a comunicar-se,
en definitiva, troba exemples concrets daplicaci en els materials curriculars utilitzats:
en totes les unitats es proposen activitats de comprensi de textos (els cientfics, per
exemple, en les activitats dampliaci i refor) plantejats a partir dels continguts
curriculars desenvolupats en cada moment. A ms, es promou la lectura i la
comprensi de textos que inciten a desenvolupar estratgies dinterpretaci i que
permeten raonar i relacionar-los amb els continguts que en aqueix moment estiguen
treballant-se. I aix, lalumne troba en el seu llibre diversos textos (dinformaci
complementria) b presentats com a Tinteressa saber o b en requadres de text.
I en els materials de qu disposa el professor en el seu Llibre tamb hi ha textos
perqu lalumnat llija, sempre relacionats amb els continguts curriculars.
bviament, les lectures que lalumne haur de dur a terme, a ms de les que
ofereixen els materials didctics utilitzats, es coordinaran preferentment amb el
departament de Llengua i Literatura (Castell), a ms de la relaci necessria amb el
de Geografia i Histria.
118
10. UTILITZACI DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I

LA COMUNICACI
Les denominades tecnologies de la informaci i la comunicaci han deixat de ser un
element auxiliar o complementari en el procs densenyament-aprenentatge i han
passat a convertir-se en un dels elements centrals, no debades aix ho estableix una
de les competncies bsiques (tractament de la informaci i competncia digital) del
currculum escolar. I si aquestes tecnologies sn fonamentals en qualsevol matria, en
aquesta sn imprescindibles, a ms de ser objecte destudi.
Aquesta competncia, de carcter transversal i instrumental evident, insisteix a formar
lalumne en lhabilitat per a buscar, obtenir, processar i comunicar informaci i per a
transformar-la en coneixement. En conseqncia, cont aspectes que van des de
laccs i la selecci de la informaci fins a ls i la transmissi en diferents suports, i
inclou la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com un element
essencial per a informar-se, comunicar-se i aprendre. Lassoliment daquesta
competncia suposa, almenys, la utilitzaci de recursos tecnolgics per a resoldre
problemes de manera eficient i tenir una actitud crtica i reflexiva en la valoraci de la
informaci de qu es disposa.
En aquesta matria, i perqu lalumne comprenga els fenmens tecnolgics, s
fonamental que spia treballar amb informaci (obtenci, selecci, tractament,
anlisi...) procedent de fonts molt diverses (impreses, audiovisuals...), i no totes amb el
mateix grau de fiabilitat i objectivitat. Per aix, la informaci, obtinguda b en suports
escrits tradicionals, b mitjanant noves tecnologies, ha de ser analitzada des de
parmetres exigents, els que permeten la comparaci exhaustiva i crtica de les fonts. I
aquests sn aspectes que tenen una correspondncia amb els anomenats continguts
comuns del currculum en aquest curs.
Per a utilitzar aquests recursos, que entronquen directament amb els coneixements i
les habilitats socials de qu ja disposen els alumnes, no cal sin tenir la voluntat de
fer-ho, perqu els alumnes ja hi estan familiaritzats. Per aquest motiu la primera
mesura que ha de dur endavant el professorat s la de reorientar els coneixements de
lalumnat, s a dir, aprofitar les destreses adquirides en ls ldic daquestes
tecnologies per a convertir-les en instruments que afavorisquen laprenentatge, un
aprenentatge que es pot aplicar i sha daplicar en totes les matries curriculars.
Per aix, la gran majoria de les activitats que figuren en els materials de lalumne i del
professor exigeixen la utilitzaci daquestes tecnologies (no de manera espordica,
sin habitualment), i no sols com un fi en si mateix, sin com un instrument per a
aconseguir algunes de les capacitats que estableixen els objectius generals de letapa,
els especfics daquesta matria i els continguts curriculars propis.
Cada vegada pren ms fora ls de pissarres digitals interactives en les aules, a la
qual cosa no sn aliens els materials didctics utilitzats. El DVD ROM Oxford Digital de
Recursos per al professor i per a laula inclou, entre altres materials, presentacions,
animacions, imatges, vdeos, enllaos web, etc., materials que no sols intervindran
com a instruments didctics en laprenentatge de lalumnat sin que, i per aix,
ajudaran a lassoliment duna de les competncies bsiques del currculum, la del
tractament de la informaci i la competncia digital, s a dir, a lalfabetitzaci digital de
lalumne.
119
11. RECURSOS DIDCTICS I ORGANITZATIUS

Lorganitzaci dels recursos didctics i organitzatius (espais, temps) es converteix en
un instrument imprescindible per al desenvolupament amb garanties del procs
educatiu.
Pel que fa als organitzatius, destaquem ls dels espais formatius, que sn tant laula,
com la biblioteca i els que es deriven de les activitats complementries que es duen a
terme fora del centre. Qualsevol han de servir tant per a un aprenentatge individualitzat
com per a un altre en collaboraci. Quant als temps, lactivitat educativa combinar
tant latenci al conjunt dels alumnes com als que necessiten una atenci
individualitzada, i dels quals laplicaci dactivitats de refor i ampliaci, com sha
indicat anteriorment, es converteixen en referent prioritari.
Els recursos didctics sn els que podem trobar en els espais formatius esmentats,
des del llibre de text i els recursos del professor que shi relacionen, fins als propis
daquesta matria (mapes, plnols, biografies, materials de consulta en laula i
biblioteca, materials de consulta mitjanant Internet...).
El llibre de text que utilitzar lalumne s el denominat Valenci: Llengua i Literatura 2n
ESO (Projecte Adarve, dOxford Educaci, 2012), els autors del qual sn Aurora Clari
Rubio, Enric Iborra Posadas i Salvador Vendrell Grau.
El professor disposa del Llibre del professor (Recursos Oxford Educaci) i del DVD
ROM Oxford Digital de Recursos per al professor i per a laula (acompanyat duna
Guia per a la lexplotaci didctica).
En el Llibre del professor, i en cadascuna de les unitats, sinclou un conjunt de
recursos didctics.
120
12. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES
121

Valencia Llengua I Literatura2

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Valencia Llengua I Literatura2

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES

8. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITATS

10. UTILITZACI DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I LA

11. RECURSOS DIDCTICS I ORGANITZATIUS

12. ACTIVITATS COMPLEMENTRIES

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

JUSTIFICACI I CONTEXTUALITZACI DE LA PROGRAMACI

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

OBJECTIUS ESPECFICS DE LA MATRIA

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

RELACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES AMB ELS CRITERIS

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Una de les caracterstiques de les competncies bsiques s que permeten i fomenten

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Coneixement i interacci amb el mn fsic.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Utilitzaci de la llengua per a prendre conscincia dels coneixements, les

Habilitats lingstiques. Llegir. Comprensi de textos escrits

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

La lrica: el ritme i la rima. Mtrica. Versos i estrofes. Lectura comentada i

Bloc 5. Tcniques de treball.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Competncia en comunicaci lingstica

Produir textos orals adequats

p. 10: 12-19; p. 11: 1-2;

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Conixer i aplicar de manera

p. 10: 12-19; p. 19: 1-5

Tractament de la informaci i competncia digital

p. 11: 2; p. 12: 4-5; p. 13: 8-9;

p. 20: 2, 4, p. 21: 10;

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Analitza de manera raonada la funci que predomina en un text.

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

Competncia en comunicaci lingstica

Conixer i aplicar de manera

p. 23: 1-3, p. 25: 1-10;

p. 26: 11-19; p. 31: 2-5;

Valenci: Llengua i Literatura 2n ESO. Comunitat Valenciana.

p. 28: 4; p. 29: 11; p. 30: 6;

p. 29: 12, p. 37: 10

Tractament de la informaci i competncia digital

Competncia per a aprendre a aprendre

Investigaci p. 25: I-III

Investigaci p. 25: I-III

p. 30: 7; p. 37: 8-9;

p. 26: 20; p. 27: 3; p. 28: 7-8;