ALGUNS TOPONIMS HISTORICS DE LA GOVERNACIO, TERME GENERAL I PARTICULAR DE LA CIUTAT DE XATIVA Agusti VENTURA CONEJERO Lobjectiu d’aquesta exposicié seria afirmar la importancia de la toponimia com a auxiliar de la Historia, i al mateix temps reconstruir unes divisions histdriques, que han estat vigents almenys durant I’8poca foral de 1244 fins a 1707, encara que es basen an altres anteriors d’@poca romana i musulmana. Comengarem al revés, com en aquelles narracions o pel-Iicules, on s'interromp el temps, per a recordar coses passades. El 14 de setembre de 1709, dos anys després de la crema de Xativa per la “ira regis” de Felip V, l’ajuntament botifler, perd al cap i a la fi del Pais, intentava reconstruir la ciutat i tornar-li els seus privilegis (Ilibre capitular ler, fols. 21- 29) i sol-licita una exempcié de contribucions durant 10 anys perqueé “hoy Ia ciudad en estado de derruida solo la habitan pocos mas de 160 familias, que probaron or justicia ser buenos vasallos del rey y aunque a la vista parece aver algun gentio, es de personas miserables, renteros pobres, oficiales cuya sustancia es tan ninguna que solo entendieron al principio en cubrir las arruinadas casas para guarecerse de las inclemencias del tiempo pero hoy la experiencia ha manifestado la falta de medios que asi unos como otros tienen para la continuacién de los primeros fervores, siendo mas reparable la consideracién que entre militares irlandeses, nacion francesa y otros agraciados forasteros disfrutan tres de las cuatro parttes de la vega y casas de San Felipe.” Una decisié politica del rei va ser perdre el nom de Xativa, pel de San Felipe, fins a les Corts de Cadis, i també segregar-li pobles del seu terme, aixf com quartejar l’antiga governacié, que no tornaria siné timidament en la formacié efimera de la quarta provincia de Xativa del trienni liberal de 1820-23. El docu- ment al qual al-ludim’explica els privilegis de la ciutat i la governacié i terme general i particular anterior a la crema, exposicié que mai no va ésser accepta- da, excepte en alguna cosa molt puntual, com la segregacié de Castell6. El 1199document per aquest ordre exposa els segiients punts: la governacié, el vot en corts, la baronia de Canals, el privilegi de noblesa de Carles I en 1688, la con- tribucié particular, el terme general, el dret dels jurats d’establir cases i terres (que encara es va exercir en 1614 en el Pinar dels Frares, malgrat l’oposicié de Valéncia), l'impost de murs i valls, la independéncia i vinculacié de les tres viles de I’Olleria, Beniganim i Castell, les Salines, escut i bandera, la jurisdic- cid eclésiastica i proposta de bisbat, els tres llocs reials de la Llosa, I’Enova i Montaverner, els pasturatges, la insaculacié de carrecs, les franquicies, les aigiies, les fires i mercats, i algun altre tema més secundari. I LA GOVERNACIO DELLA DE XUQUER FINS AL RIU DE XIXONA Per al tema de la governacié no anem a entrar ara en els antecedents dels territoris romans de Dénia i Saetabis, el conventus cartaginensis, la taifa de Denia o Xativa musulmana, i la frontera del Xtiquer, que era una realitat secu- lar abans de la conquista i que ja hem explicat en altres ocasions. Ara partirem d’alld que diu el document de 1709: “Era su gobernacién para desde donde tocava la de Orihuela hasta el rio de Xiicar y desde Villena y Almansa hasta el mar en que se comprendian Valle de Albaida, montafas toda Ia costa, Huerta de Gandia, Marquesado de Denia, Ayora con sus valles y demas villas y lugares. Hoy esta tan reducida pro el reglamento moderno que lo que antes era Governacién se han formado siete corregimientos y governaciones.” En un altre paragraf més avall es parla del territori de la didcesi que Xativa sempre havia reclamat (i Dénia alguna vegada) des dels temps de Pere el Cerimoniés fins al segle XIX, (sobre acd es pot veure el meu article en el cataleg de I’exposicié Borja de ’any passat) encara que aci no toca aquest tema del bisbe (no estava el forn per a rosques) i si el del Vicari General, antic Ardiaca: Logr6 la ciudad (después de innumerables representaciones a la Santa Sede en que expendié gran suma de dinero) el consuelo de tener Vicario fortneo con Corte formada que nombrava el Arcobispo de Valencia y este Ministro ecle- sidstico dava sentencias, corria causas civiles y criminales, castigava a sus stibditos, despachava amonestaciones y difinia a los albaceas y administrado- res que tenian cargas de sufragios de almas cuyo beneficio era trascendental a toda Ia parte de la Gobernacién de dicha Ciudad que pertenesia a la Marina y montatias del mediodia y poniente, en que se incluian innumerables villas y lugares de que se colige el visible beneficio assi de dicha ciudad de San Felipe, como del restante contorno siendo hoy conoscidos los gravamenes se siguen de haver de acudir a la Curia de Valencia por despachos aunque de minima cali- dad. Se deve representar a su Majestad la continuacién de este consuelo con Ia mayor eficacia, passando sus Reales oficios para con el Arzobispo, para en caso de que éste se olvide de lo que tanto cost6 a Xativa tal obtenci6n.” Jaen la mateixa Cronica reial, observem com una treva de set anys (en reali- tat de 5 entre el 29 de septembre de 1238 fins al 26 de desembre de 1243) es va 1200pactar entre la presa de Valencia i el seu regne, i laltre regne que estava al sud del Xtiquer, i que no pertanyia a Valencia. Aix{ apareix a diversos Ilocs, perd per exemple al capitol 350 hom diu que “el castell de Xativa era clau de Valtre regne”, ien un document de I5 de juliol de 1250, referint-se al castell de Cullera, hom diu “quod esset situm infra fines regni Valencie”, que esta situat dins la fron- tera del Regne de Valéncia, cosa que vol dir que del Xtiquer avall era un altre Regne. Al rei no li interessa dir que és un Regne de Dénia o de Xativa o de Mircia, com de fet ho era, perqué aixd suposava donar ales a les reivindica- cions del Regne de Castella i a les pretensions dels bisbes de Conca i de Toledo. De fet en un principi no existeix encara la sotsgovernacié “della del Riu d’Uix6”, i en molts documents de tipus fiscal del rei en Jaume trobem diferen- ciats els pobles que estan “citra et ultra Xucarum” deca i della de Xtquer (per exemple 4 de maig 1262 i 1 de marg 1272-73). El primer batle ultra Xticar, que tenim documentat és Arnau de Monts6, que ho és almenys des del 4 de maig de 1262 fins a 9 d’abril de 1267, el qual ha rebut al repartiment donacions de terres i cases a Xativa, in’és per tant ciutada (en 5 de maig de 1269 fa unes dona- cions a la Mercé de Xativa), i una caracteristica curiosa és que des de 10 de sep- tembre de 1259 és alcaid de Biar, Almirra i Beneixama, és a dir, la frontera del Regne, i el 17 de maig de 1264 rep la donacié del castell d’Almirra. Un possible germa o fill, Joan de Monts6 té el castell de Benicadell de 1270 al 1276 almenys. Aixd deu voler dir que en un principi la defensa dels castells de la frontera devia estar encomanada al batle della de Xtiquer. Tampoc sabem si en principi la funcié de batle i la de lloctinent de governador estaria molt diferenciada, aixi tenim que son batles della de Xtiquer en 1264, Guillem de Bielsa i Guillem de Narbona, o potser aquests eren batles i Arnau de Monts6, lloctinent de gover- nador. Es sabut que el batle era un recaptador de les rendes i I’altre una autori- tat militar. Sembla també que més avant aquesta autoritat militar della Xtiquer era al mateix temps I’alcaid del castell de Xativa, que es considerava la base militar més important de tot el territori, i des d’on s‘havien de controlar els moros de les muntanyes. Aquest terme de les Muntanyes suposem que és la traduccié romanica, del terme arab Argira o Alguira, que apareix en algunes fonts musulmanes anteriors a la conquista, com la geografia de Al Idrisi (ed. ‘Anubar, Valencia, 1974, pag. 101 i 163, i edicié de Conde de 1799, reed. Madrid 1980, pag. 31), ja que el terme la Guira vol dir la muntanya referint-se a la mun- tanya sagrada de Llutxent, segons Escolano (Décadas, IX, 30-32): “Aspero cerro, Iamado entonces del Guira y después del Puche del Codol”. Podriem dir que la governacié de Xativa tenia dues parts, una era la Marina, i un altra per oposicié a aquesta, 0 fins i tot incloent-la, es deia les Muntanyes, que la descriu aixi Escolano en el mateix Iloc, després de parlar de Xativa: “ Aquel quartel de nuestro Reino que llamamos las Montanyas por ser montafioso y se extiende de Castilla al Mar i de Xativa a tierra de Alicante.” E125 d’octubre de 1280, ja veiem expressat per primera vedaga el titol de lloc- tinent de procurador del Regne Ultra Xucar, en la persona de Conrad de Llanga, que cinc anys després seria alcaid del castell de Xativa, i primer senyor d’Albaida, En 1282 és Ximen Zapata i en 3 d’octubre de 1283, Bernat de Bellvis, 1201que era al mateix temps alcaid del castell de Montesa i d’altres castells de la fron- tera d’Aiora. El castell de Montesa sols en 1277, a penes feia set anys havia pas- sat a mans cristianes, ja que en ell estaven els Banu Isa, descendents de Valcaid moro de Xativa. Per un document de 30 d’agost de 1284, ens assabentem que aquest “sotsgovernador” tenia jurisdiccié sobre les séquies, cosa que mantindria per tota l’época foral. Ja és significatiu com un tema com Yaigua tan necessiria i conflictiva en la zona mediterrania estava en mans d’un funcionari militar. Sobre el fet que exercia la seua jurisdiccié a Xixona, tenim el segiient docu- ment, datat I'll de maig de 1416 (ARV, MR 3017, fol. 78): “Reebi d’en Francés d’Aracil, justicia en lo present any de la vila de Sexona, per ¢6 com contravenint a certs manaments que per lo dic Hoctinent de governador li foren fets, per la qual ra6 se composi ab lo dic loctinent de governador, present mi lo advocat e procurador fiscal, segons apar per acte rebut a 11 de maig”. Altres noms de governadors sén Ramén de Santleir (1286), Jaume Castella (1289), Pong d’Almenar (1322), Gombau d’Entenca (1306) al mateix temps alcaid del castell de Xativa i tutor dels fills de na Saurina d’Entenga, fundadora del con- vent de Santa Clara de Xativa, Pau Desterme (any 1374), Francesc Pong de Fenollet (1399). Algunes families de Xativa es vincularien a aquest carrec com Joan Rogla a principis del segle XV, els Ferrer, i els Mila d’Arago durant el segle XVI i XVII, ja que el governador de l’expulsié dels moriscos en 1609 era en Francesc del Mila (Escolano, X, 1973) i el darrer governador que va actuar en la Segona Germania en 1693 era Ventura Ferrer. Sempre ens ha quedat el dubte si Alzira entrava o no en la governacié. De fet la conquista del sud del Xtiquer comenca amb l’ocupacié d’Alzira el 26 de desembre, o potser el 31, com diu algun document i la tradici6 local de 1243. Perd en un document de 8 de septembre de 1286, el rei Alfons encomana la governacié della de Xtiquer a Giralt de Cabrera, exceptuada expressament Alzira. També n’hi ha una altra contradiccié entre un document de 2 d’agost de 1249, en qué el rei assigna la vall de Carcer i de Sumacarcer, i la vall d’Alfandec de Marinyen al terme general d’Alzira, mentre que el document posterior de 18 d’agost de 1250 els assigna al terme general de Xativa, cosa que duraria fins al 1707. El rei Alfons en un privilegi de 19 de febrer de 1283-84 estén els furs de Valencia a la vila de Xativa, i en un altre de 25 d’octubre de 1286 estén les fran- quicies de la vila a tots els habitants dels termens. En el primer cas aixd suposa que la segona vila del Regne s‘equiparava a la ciutat de Valencia com a cap de Valtre Regne della de Xtiquer, i de fet des d’aleshores tindria el segon vot en Corts. Perd és el rei Pere el Cerimoniés qui, enfrontat amb la ciutat de Valéncia’ elevara Xativa per Ia seua fidelitat al titol de ciutat en 5 de juliol de 1247, i uns dies abans el 2 de julio! havia prescrit que el governador de dita ciutat siga natural del Regne, i en 17 de juliol de 1380 torna a especificar les funcions del Uoctinent de governador della Xtiquer. El mateix rei en els mateixos docu- ments promet demanar al papa la concessié del bisbat. Tot agd era molt mal vist per la ciutat de Valéncia, que després tractaria d’anar llevant privilegis a 1202Ja nostra ciutat en la practica, més que com a mare del Regne com a madrastra. Indubtablement va ser el rei en Pere el qui més va favorir la ciutat de Xativa. Aquesta divisié territorial la tindrien també altres oficis menors com I’Eixea dels Sarrains de les muntanyes Ultra Xucar, que en 1273 era Guillem d’Antist, en 1274 Ximen Perez de Isco, i en 1288 Francesc Ortiz. Aquest EIXEA era un negociant dedicat a rescatar captius catalans en territori musulma, com també captius musulmans en la Corona d’Arag6. Un altre carrec Almoixerif de les muntanyes della de Xuquer és exercit per Bernat de Llibia en 1289, Bernat Sabater en 1290, i novament per Bernat de Llibia. L’almoixerif recaptava els drets de duanes. ‘També dins el mén dels moros existia aquesta jurisdiccié, ja que un document de 14 de juny de 1273 és un nomenament a Mohamat Abenhalair com a alcaid 6 jutge de les aljames de Cocentaina, Planes, Alcala, Gallinera, Penaguila, Guadalest, Confrides, Polop i Tarbena, i on s‘afegeix que s’han de regir per la cunna, i que poden apel-lar al cadi del raval de Xativa, que té evidentment auto- ritats sobre tots ells: “si quis vel si qui senserint se gravati, possint apellare ad alca- dum ravalli nostri Xative”. Finalment per un document de 5 d’abril de 1278, tots els sarrains ultra Xucar estaven obligats a abastir-se de la sal de les Salines de Xativa o de Castellé, actual terme de Manuel. Aquesta imposicié que també valia per als cristians va durar fins a les Corts de Carles I de 1537. En eixe Any els de Xixona, i deu anys després els de Biar en les Corts del princep Felip II de 1547 Iliurar-se d’a- quella imposici6: “Addueixen els de Xixona, que disten 9 0 10 legues de la ciutat de Xatioa, per molt mal cam... e perden tres dies en anar i tornar...” i demanen proveir- se de la sal d’Alacant, la qual dista quatre llegiies”. Els de Biar demanen poder anar a bastir-se a la sal de Salines, “la qual dista tres legiies”. (Ricardo Garcia Carcel, Cortes de Carlos I, Valencia 1972, pag. 95 i 203). Els limits de la governacié eren pel nord el Riu Xtiquer, des de la confluén- cia amb el Cabriol, és a dir Cofrents, els castells de Xirell (prop de Cortes de Pallars), de Madrona, Coves, Dos Aigiies, etc. Pertanyien a Xativa Terrabona, Tous i Sumacarcer i Antella i Xarquia. Ja era aixi en el cap. 333 de la Cronica. En canvi, Gavarda, Alcocer i Alberic pertanyien al terme d’Alzira, i per tant quedaven fora de la governacié i el terme. Acf el limit era.el propi riu: prop de Yalqueria d’Alcocer, ara desapareguda que estava al nord del riu i en el cami reial d’Alberic a Castellé estava el Vau de Barraga, on el rei en Jaume concen- tra les tropes per a assetjar Xativa (cap. 318 de la Cronica), i on estava lo “eixa- guador de Ia fusta”, que baixava pel riu des de Castella, i on es pagava el dret del cinquanté, un fust per cada 50 per a la batlia de Xativa i el patrimoni reial. ‘Aquest vaou o vado en altres documents devia estar en la Barca d’Alcocer, 0 potser més cap a I'est on hi ha un topdnim Sequi de Barraga, en un enclava- ment del terme de la Pobla Llarga entre els de Castello i Sant Joanet d’Enova. Més cap a l'Est, el Castell de Termens, situat dins les cases de Pobla Llarga marcava el limit dels termes de Xativa i Alzira i per tant de la governacié apar- tant-se del riu Xtiquer i després la Serratella. L'enclavament del Realeng o Pinar dels frares al Nordest de Rafelguaraf marca fins on arribava el terme de 1203Xativa, incloent-hi Rafelguaraf i deixant fora Carcaixent, que era del terme d’Alzira. Per la banda de la mar, la Valldigna estava dins la governacié i el terme general, segons el document de fundaci6 del Monestir de la Valldigna de 15 de marg de 1297, Per la banda de Ponent, com és sabut la vall d’Aiora es va incorporar al Regne després de la sentncia de Torrellas de 1304, com tota la governacié d’Oriola, i en principi pertanyia a aquesta governaci6, i també a la didcesi de Cartagena ia la d’Oriola des de la seva creacié en 1564. Perd segurament per la lunyania d’Oriola, en la practica hi exerciria jurisdiccié el de Xativa. Els limits del Regne i la governacié eren act la Serra de la Rua, que ara es diu Rufa i esta prop del port d’Almansa, el castell de Garamoixent, que esta vora la carretera general prop d’un conjunt de Ventes, i la misteriosa Burjaharon, citada en els documents, que és la partida de “Burxafaré” del terme de la Font de la Figuera en el seu limit amb el d’Almansa. Més avall el limit era el castell d’Almirra, on es va fer el trac- tat i terme que ja en arab significa “frontera”, i el “Port de Biar”, que estava en el vell cami, segurament via romana, que després de passar Biar entre la Penya Rubia i la Serra del Frare, prop de I’Arguenya, anava cap a Murcia sense tocar Villena, per les Salines. La linia seguia pel despoblat de la Zafra, entre Villena i Fontanars dels Alforins, i que no és Burjaharén, com opinava el cronista de Villena doctor Soler, siné que esta més al nord com hem dit. La vila de Cabdet en principi era de Castella, perd també fou incorporada a Valencia en 1304 i per tant era de la governacié i didcesi d’Oriola. No obstant en la practica com es va vincular a Ontinyent, en ella veiem actuant el gover- nador de Xativa Joan Rotgla en la guerra de Castella en 1429, Durant segles va haver-hi un pleit pels Alforins, encara no ressolt que jo.sapia; aquesta és una partida que unia Cabdet amb Ontinyent i el Regne de Valéncia, i Villena amb el de Castella i per tant de dificil soluci6. Cabdet, “caput aquae”, per on passava la Via Augusta o Herciilea, cap a Cadis per Montealegre del Castillo, fou castiga- da a pertanyer a Castella per haver allotjat les tropes austracistes en la batalla d’Almansa, mentre que es dona la paradoxa que Villena i Saix, que eren de Castella, passaren al Regne. La linia seguia per la serra del Maigm6 entre Castalla i Petrer, i entre Relleu i Aigiies de Busot; on encara es conservava un moll6, segons informacions del Cronista de Relleu, perd el van destruir per eixamplar la carretera prop del Barranc de les Coves. El limit sud de la governacié i del Regne ha estat estudiat per Juan Manuel del Estal. Era el riu de Xixona, és a dir el Barranquet de les Coves, que dava- lla de la Serra del Cabeg6 d’Or i desemboca al mar per la Cala de les Coves, que encara avui separa els termes municipals de la Vila Joiosa al Nord del de Campelio (barranc del Carrixal) i correspon al km. 108 de la carretera costera Valencia-Alacant. Allf hi ha la Venta de Lanuza. En la carretera Xixona Alacant el limit estava al sud de Xixona en una venta o parador que s‘hi troba, al km 101, perd del caseriu i riu Monnegre (Mapa militar, 1:50.000, ntim. 29-34, 872, i 29-33, 847, 28-33, 846, i 28-34, 871). 1204I EL TERME GENERAL DE XATIVA Cal partir del document de 1709 i la concessi6 de termens de 1250. “Tenia por cotos o términos generales desde Villena, Almansa, raya de Castilla hasta el mar de Valldigna; pero el transcurso del tiempo y los litigios de algunos sefiores les havian reducido a contentarse Xativa con lo que se incluye desde las vertientes de Montesa y Vallada hasta las montafias que dividen términos Xativa y Valldigna... para pastos de los ganados.” Amb aquestes paraules ja veiem que el terme general tenia com a objecte el pasturatge, la defensa militar i la senyoria de justfcia. A aquestes qiiestions es dedica el darrer paragraf del privilegi de concessi6 de termes, que traduim del Ilatf. EXTENSIO DEL TERME GENERAL “Us donem i afegim tota la Vall d’Albaida, es a dir, des del terme de Vilella alta, i Carbonera, Carricola, Albaida i Ontinyent amb tots llurs termens, aixt com es on fins @ Moixent i Garamoixent amb tots llurs termen fins a la serra de la Rua, segons divi- deix amb el terme de Castella, que fou dividit entre Nos i N’Alfons infant de Castella i {fins al terme de Madrona i de Cortes, aixt com es va riu avall fins al terme de ‘Sumacarcer.” Len el paragraf anterior havia dit “fins al terme de Llutxen i la vall de Marinyen’, que és la Valldigna. La continuacié vénen quatre maneres de vincular-se aquest terme amb la ciu- tat, que son: 1) Obligaci6 en cas de guerra de formar milicies sota la bandera de Xativa: “Us atorguem de bon grat que els homens de totes les viles i dels lacs com- presos dins els susdits termens siguen obligats a seguir Ia bandera (=vexillum) de Xativa i anar junts amb vosaltres a qualsevol exércit i crida, sempre que el batle i el justicia o els prohoms de Xation ho requeresquen o aquells sentissen aquesta crida.” 2) Per contra obligacié dels xativins de defensar militarment també el terme general: “D’altra banda volem que vosaltres vulgueu ajudar i estigueu obligats a aju- dar ia defensar tothom dels susdits locs, quan hi sereu requerits.” 3) Possibilitat d’apel-lar les senténcies dels jutges locals al justicia de Xativa: “Us concedim també que totes les causes d’apel-lacié que hagen estat fetes en algun dels llocs susdits de qualsevol sentencia que haja estat pronunciada sobre qualsevol causa siguen dutes al justicia de Xativa d’aleshores i ell mateix decidesca sobre aquestes causes”.4) Utilitzacié comuna dels recursos naturals: “Que vosaltres (els del terme particular) i aqueixos hdmens (els del terme general) tingueu en comti els boscos, la fusta, les pastures, Vaigua ila caca per tots els susdits termens.” Les dues primeres solien ser observades, ja que el perill de guerra ajuntava a tots. La tercera sobre la justicia, favoria als vassalls del pobles, perd era sovint contestada pels senyors. Per exemple en 11 d’octubre de 1279, el justicia embarga una alqueria en terme d’Albaida. La darrera disposicié era sovint objecte de pleits entre els senyors feudals i la ciutat de Xativa, com testimonia la documentacié posterior. Els qui feren més pleits contra la ciutat foren els senyors de Sumacarcer, de Barxeta, de Llutxent, els abats de la Valldigna i alguns altres. Per Aixd la ciutat demana als reis la confirmacié de pasturatges, segons consta per privilegis de 29 de desembre de 1272, de 15 de marc de 1297 (fandacié del monestir de la Valldigna), 15 de febrer de 1301, 22 de gener de 1321 (terme de Xela), 12 de mar¢ de 1339 (Vall d’Aiora), 9 de juny de 1373, etc. i confirmacions posteriors. No anem ara a esmentar les alqueries del terme general, que sén molt nom- broses, i que ja hem publicat en altres llocs, especialment les de la Vall d’Albaida i la Valldigna, per a concentrar-nos en el terme particular. Solament direm que devien estar agrupades en diversos districtes, la Valldigna, la baro- nia de Llutxent, el castell de Rugat, el castell de Carbonera, el castell d’Albaida, 1a vila d’Ontinyent, el castell de Montesa i el castell de Moixent. No hem tingut encara oportunitat d’estudiar en profunditat les de la Canal de Navarres, com pensem fer. tI EL TERME PARTICULAR DE XATIVA, Eren en realitat els pobles que contribuien econdmicament a les rendes de la batlia de la ciutat, i per aixd se sol. anomenar la contribucié particular, i de vegades amb un terme conftis els pobles de la contribucié general. En total eren aproximadament uns 50, i estaven agrupats en quatre quarters, la capi- tal de cadascun era una vila reial amb poblacié cristiana, per oposicié als altres pobles que estaven habitats per moros. En els arrendaments de la batlia que tenim des de 1390, consta la batlia de Castell i La Vall de Carcer, la de VEnova (anomenada significativament dels cristians), la de Beniganim, i la de l’Olleria. Més apart estava la Baronia de Canals, habitada per cristians, que la ciutat havia comprat a Ramén de Riusec i el rei accepta la venda el 25 de maig de 1354; més tard compraria també la Torreta de Canals, on havia nascut el papa Calixte III, el 15 de gener de 1506. Aquesta possessié era molt important, perqué d’allf venia I’Aigua Santa, una de les dues de l’abastiment d’aigua potable, i la Sequia de la Vila i de Ranes, que deriven del conflictiu Riu dels Sants: “Dévese esforcar —diu el document de 1709— la importancia de mantener a la Ciudad en este su dominio a causa de que de dicha baronia salen los manantiales de agua de que se riega gran parte de la vega de San Felipe”. I finalment 1206estaven les alqueries “poques” (és a dir, petites) de I’horta de Xativa, del rega- diu comprés entre les dos s¢quies davant dites i les del riu Albaida. Mai haguera consentit Xativa, que s'independitzara Canals, com si que ho va fer Olleria en 1583, Castellé en 1587, i Beniganim en 1602, passant a tenir dret de vot en les Corts. Aixd va fer que es reestructuraren els quarters, quedant solament tres llocs reials vinculats a la ciutat (a part de Canals naturalment) que eren La Llosa, Enova i Montaverner. La Llosa encara era de senyor en la carta pobla de 13 de novembre de 1610, mentre que Enova i Montaverner eren reials i habitades de sempre per cristians vells. El limit entre terme particular i gene- ral en la Vall d’Albaida era el riu d’Ontinyent o Claria. El terme particular esta en el document de 1250 definit aixi: “Donem també, concedim i incorporem per termens de la vila de Xativa a vosal- tres tots els pobladors i habitadors de la mateixa vila presents i futurs per a sem- pre, Enova i Castellé amb els seus termens aixt com es devideixen del terme d’Alzira, i Sallent i Canals amb els seus termens aixi com es divideix amb el terme de Montesa, i l'alqueria de les Olles amb els seus termens aixt com es divideix amb el terme d’Ontinyent, i segons es va al Somonti de la part de Xativa amb totes les alqueries que en temps dels sarrains habia en Ia vall d’Albaida fins al terme d’Albaida i de Llutxent, i fins al terme de Ia vall de ‘Marinyent i fins al terme d’Alzira.” El document de 1709 explica aixi les obligacions i deures d’aquest terme particular: “En estos 48 lugares la ciudad imponia sisas y derechos de comedores como son impuestos de mercaderias, vino, carnes, degiiello de sebones y el drecho de humo, cuyos drechos se arrendavan a precio mds pujante. Repartiase en quatro ijuelas y su annuo producto era de poco mas de 1500 libras. Exercia el Justicia Mayor dichos lugares suprema jurisdiccién, civil i criminal y para la general posessa visitava dichos lugares, acompariado de los jurados con las Ynsignias de sus oficios, exerciendo todos los actos de Jurisdiccién suprema de los referidos 48 lugares. Se incluyan tres de ellos que son la Llosa, Enovas y Montaverner, quienes por ser del rey y no sujetos a vnssallajge de seftor particular se nom- bravan calles de la ciudad de Xativa y en estos el Justicia mayor de propia auto- ridad eligia Justicias como a lugartenientes suyos. Entravan estos en Ia ciudad con vara alta pero sin jurisdiccién alguna y lo mismo hacia el almotacén”. ELS NOMS DE LES ALQUERIES Naturalment el nombre d’alqueries del terme particular és molt variable, per- qué les que n’hi ha al temps del Repartiment no son exactament les mateixes que les del primer morabeti conservat complet, que és el de 1421, ni el de els altres llistats del segle XVI. De vegades és molt dificil identificar alguna alque- ria que ha canviat de nom, segons ha canviat de posseidor, i fins i tot ens tro- bem a horta de Xativa algun lloc amb les caracteristiques d’una alqueria, com és la partida de Coquet, que no sabem quin nom devia tenir. Els noms musul- mans van desaparéixer la majoria. Anirem estudiant cada quarter o sector. 12071%. QUARTER DE CASTELLO I DE LA VALL DE CARCER. Estava regat per la stquia de la vall de Carcer, que té el seu assut en el riu de Sellent, i per la s¢quia del Terg derivada de la stquia d’Enova, que regava Castell6. Sobre aquestes tenia jurisdiccié el batle de Xativa, perd no sobre la séquia d’Escalona, que essent una prolongacié de la s8quia de Sumacarcer, la va construir la Vila Nova de Castell6, després de la seua independéncia de Xativa. TERRABONA, TOUS I ESCALONA eren alqueries del terme de Xativa, ja en época musulmana, ja que en el capitol 333 de la crdnica reial es diu que els moros de Terrabona, Tous i Carcer fan una cavalcada amb V’alcaid de Xativa. Totes tres estan ara sota les aigiies del panta de Tous. Terrabona és un despoblat prop del poble vell de Tous, a l’esquerra del caixer, que jo he pogut visitar mentre es construia el nou panta, i Tous fa temps que es va trasiladar a la partida del Mas de Caballero, on esta ara. Escalona estava en la desembocadura d’aquest riu en el Xtiquer, a la dreta del caixer: sembla que el poble I’anomenava l'alqueria del Miserere, perqué quan hi arribava l'aigua del Xtiquer, ja es podien donar per ofegats. I també del Misquet, potser perqu? hi havia una petita mesquita. SUMACARCER Es un topdnim mixt arabigo-romang per oposicié a CARCER, el castell de dalt (Summus) si I’arab Cars, ve també del Ilati “castrum’”. Seria la mateixa etimo- logia que Alcasser. Ja esta esmentat el 22 de febrer de 1258 com a donacié a Bonanat Gamaori i uns mesos després a Drogo Eximen, juntament amb els cas- tells de Terrabona i Carcer. (ARV, 3017, fol. 78, any 1416): “Mahomat Alfac, moro de Sumacarcer, que és de mossén Joan de Quintaval, havia feta una carta morisea falsa, la meitat per al Senyor, e Valtra meitat lo Sr. Rey, 220 sous”. BENAFOCcEN. En 20 d’abril de 1269 llicencia a Na Soriana per a edificar banys en les seues cases de Benafocen, alqueria de Sumacarcer, De V’arab Bany Husayn, nom de familia. Recordem que Husayn banu Isa era l'alcaid de Xativa durant la conquista. Podrien ser els Banys de Chella, situats entre Sumacarcer, Bicorp i Chella. Botsarr és I’tinica alqueria de la Canal de Navarrés, que figura en el mora- beti de Xativa de 1421, on es diu que té 43 veins, pertanyia a la familia del Bosch, que segons el Repartiment venia de Pere del Bosch, justicia de Xativa Valqueria de Turballos, prop de Muro. Dins el castell de Sumacarcer estaven també les alqueries de Xarquia, Garbia i Antella. XARQUIA estava a l’esquerra del riu Xtiquer com Antella i es dona a andres d’Oliola en 1249: correspon a I’actual finca Cristobal-Casa Peret del terme d’Antella. Aquesta en canvi no esta documentada fins al morabeti de 1373. GARBIA, que es dona a Pere d’Oto en 1248, estava naturalment a la dreta del Xiquer, segurament al poligon 11 del terme de Sumacarcer, en unes restes que ha descobert el riu en la darrera inundaci6. Al-garbia és la part occidental ial-xarquia, la part oriental del riu Xtiquer. 1208ESTUBENY, a la vora del riu de Sellent o d’Anna. En el Repartiment es dona a Guillem de Vallebrera i altres tres. En el morabeti de 1421 apareix amb 12 families, i en temps de Viciana i d’Escolano era dels Ferriol de Xativa. SALLENT és un poble ja citat en la crdnica reial (cap. 321) com a Iloc on va situar el rei en Jaume en maig de 1240, el primer campament per a assetjar Xativa. En 1415 era d’en Francesc Soler. En temps de Viciana era dels Marrades. Cots, poble actual enfront de Carcer a I'esquerra del riu Sellent, que cal no confondre amb un altre Cotes prop d’Algemesi, apareix ja en una donacié del Repartiment 2346, a Pere de Rubi. En temps d’Escolano era de la familia de Vidal de Blanes. (ARV, 3017, fol. 87): “mossén Andreu Castella, de qui é lo loc de Cotes”. CARcER tenia un castell enmig del poble, com indica la seua etimologia, que va ser enderrocat en 1972, a la dreta del Sellent. Apareix abundantment en el Repartiment, 1815-1826, 2178, 2541, 2740, 2741, 2799, 2800, i per tant des d’un principi esta poblat de cristians i també de moros, que exercien la terrisseria, en la placa que ara es diu del Teular. En 1403 era d’en Ramon Boil, governador del Regne, i després dels Eslava de Xativa i Cucal6, que donaren Iloc al titol de “par6 de Carcer”. SUECA 0 cueica, és a dir, el diminutiu de soc o mercat era una alqueria de Carcer que en 1248 es déna a Drogo. Devia estar a la partida del SocA 0 XOcA, del terme de I'actual Carcer, poligon 5, situada a la vora del riu Sellent i prope- raal terme de Cotes. ALCANTERA (en arab ‘el pont’ o ‘I’aqiieducte’) ja apareix esmentada en 1268. Pertanyia al llinatge Ripoll, emparentat amb Ausias March (Amadeu Pages, ‘Ausias March, p. 101-118). Ien temps d’Escolano als Despuig, batles de Xativa. Un interessant topdnim, S¢quia de la Falquia travessa la part alta del poble, equivalent al romanic séquia sobirana o de dalt. BENELXIDES n’hi havien almenys dues, o potser tres, i devien pertanyer ja ala batlia propia de Castellé, Actualment el poble s’ha traslladat a la partida de la Montanya, perd abans que fora derribat fa uns anys el poble vell, hem pogut observar dos nuclis urbans vells diferents units per una placa o passeig cen- tral, un el barri de la Torreta, on arriba des d’Alcantera la stquia de la Torreta, jun altre entorn de lEsglésia. En el morabeti de 1373 es cita una alqueria d’en Borreguera Torregrossa i un altra d’en Miquel de Llobera. En el morabetf de 1421 tenim una Beneixida de mossén Marti Enyegues d’Eslava que solia ser de mossén Pertusa, amb 36 cases, i una altra de mossén Malferit amb 24 cases, i una tercera, de mossén J. Martinez amb 13 cases. En 1401 (ARV 3015, fol. 34) es parla de Cilim Tuxti, moro de Beneixida d’en Ripoll. En 1416 tenim docu- mentat el segiient (ARV, 3017, fol. 78): “Alf Tartamut, moro de Beneixida, que és de mossén Luis de Pertusa, havia forcada una mora en lo cami reyal, 55 sous”. Viciana, IIL fol. 158, parla de tres: Beneixida la grande, Beneixida d’Eslava i Beneixida de Malferit. Potser les tres estaven juntes, o potser una era la prope- ra Venta de Carbonell, enclavament actual del terme de Xativa, entre els de Beneixida i Castello. 1209Cosa diferent devia ser el RAFOL DE BENEIXIDA, amb 19 cases en el morabeti de 1421, i Rafol d’en Ximen de Llobera (1373). Devia estar en la partida del Rafol de Castell6, on estava la Casa del Rei, a la vora del cami de Valéncia a Xativa, que fa uns anys es va derribar per a eixamplar la carretera o cami reial de Valéncia-Albacete. La casa tenia una magnifica lapida del rei Carles III, i podien haver-la respectada, si haguessen tingut una mica de sensibilitat. Aquest podria ser el Rafal Barel, del Repartiment nuim. 2530, que es déna a Pere de Belloc i que estava dintre del terme castral de Castell6. L’etimologia seria paral-lela a la de Beniparrell: Barel terme mossarab per Borrell. CasTELLé DE XATIVA (des de la independéncia de 1587 La Vita Nova DE CASTELLO, ara CASTELLO DE LA RIBERA). Era la vila més important, cap de quarter. Apareix esmentada per primera vegada en maig de 1240, en la Cronica Reial, quan en el primer setge de Xativa, Yalcaid l’entrega al rei en Jaume (cap. 327 de la Cronica). Aquest castell estava en el Castellet a l’esquerra del riu Albaida, mentre que la vila actual es troba a la dreta. Apareix repoblat de cristians en e] Repartiment ntim. 1896= 2559, 1898, 2023, 2024 = 2640, 2106, 2530, 2532, 2763, 3033, i 3041. En el morabeti de 1421 apareix poblada de 220 caps de familia tots cristians. Va obtenir la seua inde- pendéncia de Xativa en 1587, i des d’aleshores tingué vot en Corts, i la suficient capacitat econdmica per a construir la s€quia d’Escalona, que porta aigua des de Sumacarcer, i es va projectar en 1605. YELECHOS, en el Repartiment 2581: A Berenguer de Merita un casal de molf en terme de Castell6 de Xativa, vora l’alqueria de Yelechos. N‘hi ha prou indi- cis perqué identifiquem aquesta desconeguda alqueria amb I’actual Molf de Santa Barbara, entre els polfgons 17 i 22 de Castell6. En aquest lloc devia haver-hi una antiga séquia dita d’Alzira o d’Algorés, que potser prenia aigua del riu Albaida a altura d’aquest molt. La infrastructura sequiera seria apro- fitada per la nova séquia Escalona. D’esta vella séquia parla Marti Soro, H° Wva. Castellén, 1960, pag. 227. Algirés o Algorés és topdnim arab que ve de “Aljards” = moli de traccié animal per a moldre el blat, segons Carme Barcel6. La PAIXARELLA esmentada en 17 novembre 1268: Confirmacié al noble Artal ‘Orta de la compra d’Alcosser i Passarera. Ja havia desaparegut en temps de Cavanilles. Estava situada en la CASA DEL RECTOR, poligon 21 i polfgon 16 del terme de Castell6, on es conserva encara el topdnim Cami de la Paixarella. ‘SENYERA, antigament CENYENA O CENtERA. Apareix en el morabet{ de 1373, amb 12 contribuents, i en el de 1421, amb 21 contribuents, tots moros. En temps d’Escolano (IX, 1200) pertanyia junt amb Benimeixix a en Francesc Sanc. Segons Bernardino Miedes, XIV, 15, el rei la va donar a Jacques Sang, un dels tres repartidors, o siga que es va mantenir en son Jlinatge durant segles. En ARY, Maestre Racional, 3023, fol. 72, any 1432, trobem “Talaya, moro pres per los crims comesos en los llocs de Cenyera i S. Joan.” BeniMexis tenia 19 contribuents en 1415 i 10 en 1421. El poblat desaparegut estava al poligon 1 de I’actual terme de Senyera, prop del Moli de Conejero 0 de Novella o de Senyera, actualment en ruines, que esta aprofitant les aigiies 1210de la séquia del Terg de Castell6. El poblat es trobava al centre mateix del poli- gon. Fou destruit en 1773 per una avinguda del riu Albaida. Rosera, en llibre del Repartiment nim. 1891 i 3012, a Guerau Esteve, ’alque- ria de Roseta, del terme de Castell6. En el morabeti de 1373 era d’en Berenguer Fluvia, amb 18 cases. En 1421 s’anomena Ruseta d’en Fluvia, i tenia 19 cases. En ARY, 3015, fol. 33 (any 1401), Hegim “Ali Lirida, fill de Lirida, alamt del loc de Roseta... com nafra Alt Perpert..de la dita alqueria, 110 sous.” Estava situada en un pujol de pedra rosa, travessat actualment per la carretera Castellé-Manuel en el poligon 2 de Manuel, vora el Molf de les Penyetes, i actual fabrica de Madalenes Padul. La partida esta regada per la s8quia del Terg de Castell6, deri- vada de la s¢quia de I’Enova. Quarter DE LES ENoves. Tots aquests pobles estan units per la mateixa s@quia que els rega, la sequia Comuna d’Enova (si descomptem la del terg que va per Roseta, Senyera i Benimeixis a Castell), la qual té el seu assut en el riu Albaida, sota la Torre de Lloris i fent la volta per Ja muntanyeta del castellet de les Enoves toca les anti- gues alqueries de Manuel, Faldeta, Torreta, Abat, Sang i Enova, i rega també terres de Sant Joanet, la Pobla larga i Rafelguaraf. Aquesta séquia potser fora construida per un noble musulma de Xativa de la familia Banu Mufawwiz, de Ia qual descendia Almofois de la Cronica Reial, i que serien propietaris de la finca d’Enova, que ja fou antigament una vil-la romana, com demostren les tres inscripcions romanes hi trobades. El cap de quarter era I’Enova, poblaci6 d’origen roma. El seu castell seria el que ara anomenem Castellet de Sang, alqueria que ara forma part del poble actual. L’etimologia podria venir del Ilatf IaNuA, significant la porta o abertura entre muntanyes per a entrar al terme de Xativa. Després hauria evolucionat a IANovA, comparable al castella “yanguas” i a I’aragonés “jénovas”. Aixd expli- caria la forma arab “Yanuba” de Ibn Hazm (Rubiera-Epalza, Xativa musulmana, 1987, pag. 32.) Apareix amb més de 20 donacions al Llibre del Repartiment als llinatges Monts6, Cloquer, Borau, Sarrovira, Ferran el Joglar, Magaix, Granell, Entenca, Montroig, Esteve, Narg6, Pallarés, Molla... En el morabeti de 1373, 84 contribuents, i en el de 1421, 70 tots cristians. Popularment s’anomenava Enova dels Cristians. Que Manuel formava part del quarter d’Enova i Roseta del de Castell6, es comprova per aquestes paraules d’Escolano, IX, 1197: “A su lado tiene todo aquel partido, que llamamos Las ENOVAS, que é el principio de la contribucién de Xativa, y a quien dié nombre un lugar de hasta 34 casas de christianos viejos, lamado Enova, el qual desde la mesma conquista se pobl6 dellos. Entra en esta cuenta el lugar de Mawuet, que tiene su asiento en el camino real de Xativa; y notable nombre por los membrillos y sal que se saca de su campo. Deste y de FALDETAY RAFELGUARAF, sus comarcanos con 130 casas de moriscos entre los tres, es sefior D. Luis Castella de Vilanova, conde del Castella, por haver comprado su abuelo don Pedro Quintana el dicho lugar de Manuel de los cavalleros TALLADAS”. Sarthou, Datos II, 301, parlant de la proclamacié reial de Carles IV en 1788, diu el segiient: “El alcalde de la villa de !Enooa, que como el de Montaverner y la 1211Llosa ejercen la jurisdiccién real en sus respectivos antiguos cuarteles, y estan sujetos a militar bajo el pendén de esta ciudad”. Hostat p'ENova. Malgrat el nom, estava logicament al costat del cam{ Reial, ala vora de I’actual plaga del Sol de Manuel, on estan els primers partidors reials de la séquia d’Enova (després del partidor de la séquia del Terc de Castell6), des d’on ix la s¢quia major que seguint el cami reial va a la Pobla llarga. En el mora- beti de 1421, apareix un sol domiciliat cristia, que seria V’hostaler, en Pere Guallach. En el Dietari del capella d’Alfons el Magnanim, any 1457, parla d’un prevere mossén Lois Alemany que “fornant-se’n a Xatioa, hora del seny, fonc pas- sat 'hostal d’Enova endret del moli, e agut moros lo alancejaren e el degollaren e el des- pullaren tot nu e el Uancaren en la séquia”. Es evident que l’hostal estava vora el cam( i el molf i la séquia d’Enova, per tant en el Iloc que havem dit. Manuet és un dels llocs que manté l’etim arab, que significaria “clot entre muntanyes”. A la Font de la Figuera n’hi ha una “foia de Manuel”. Apareix per primera vegada en el morabeti de 1493, amb 31 cases. El nucli urba era entorn de I’actual església, a l’esquerra del cami reial venint des de Xativa, ila casa senyorial era la del pintor Estruch. Cal advertir que el muni- cipi actual engloba les antigues alqueries de Faldeta, Torreta i Abat. Es dificil identificar historicament aquesta alqueria perqué va canviar molt de possei- dors. En 31 de juliol de 1467, el senyor era el cavaller de Xativa Vicent Ferrer (segons I’obra inédita de Peregrin Liorng Raga, que utilitzava l’arxiu de proto- cols del patriarca), en 1482, també mossén Vicent Ferrer, en 28 d’octubre de 1496 es ven a en Joan Tallada, en 10 de febrer de 1528 a en Pere Quintana, avi d’en Lluis Castella de Vilanova, i en 1615 era d’en Joan Tallada. En el morabe- tf de 1421 apareix dins el quarter d’Enova, l’alqueria D’EN BERNAT FERRER, que solia ser de MAESTRE BENET, amb 27 noms i podria ser aquesta. En 1410 (ARV, 3016, fol. 79 era de mestre Benet: “De Mahomat... moro de l'al- queria de Mestre Benet, en la partida d’Enova per paraules que dix 980 sous.” En 1406 (ARV 3015, fol. 121) diu: “Hamet Xehep Lirida sarrat de V'alqueria de Mestre Benet de Flores, situada en lo territori del Iloc d’Enova, terme de la ciutat de Xativna...25 florins”. Aixd si no es tracta aquesta d’una alqueria més propera a la Pobla Llarga. SANT Joan p’Enova. Aquesta alqueria apareix en el morabetf de 1373 amb 28 cases, i en 1415 era de mossén Arnau Ferrer, amb 27 cases, i en el de 1421 amb 36 cases. En temps d’Escolano (IX, 1200) era dels cavallers Mompalaus. La torre de Carreus que esta al mig del poble, aixi com diversos topdnims d’origen Iat{, podrien fer pensar en una antiga torre o villa romana. La partida CARRIOTXA, la interpreta Coromines (Toponimia de les Balears, 1989, pag. 102), com a derivat del llatf QUADRUVIUM, cosa que indicaria el pas d’tin cam{ roma, antecedent del cam{ medieval Xativa-Valéncia, que seria la Via Augusta o Herctilea. La partidaTorpera podria venir del llati TURDARIUM = xarxa per a cacar tords esmen- tada per Varré en la seua obra etimoldgica, De lingua latina, VI, 2. El terme esta regat pels bracals de Tordera i de les Foies, que deriven del Terc de Castell6. La Posta LLAarGa no pertanyia prdpiament al terme de Xativa, siné en part, ja que en el seu casc urba estava el CASTELL DE TERMENS (esmentat al 1325), que 1212separava els de Xativa i Alzira, de manera que solament la part sud pertanyia al terme de Xativa, terres totes regades per la séquia major, derivada de la squia d’Enova en el partidor reial de Manuel, i que baixa a la vora del cami reial. Alli va fundar una pobla nova l’ardiaca d’Alzira Pere Esplugues, segons privilegi de Jaume II en 6 de desembre de 1317. Dins el terme esta el pont de I’ase, proba- blement roma i una alqueria actual dita les Cases ’Espal. En el poligon 15, prop de l’anterior queden restes d’una alqueria medieval dita La ToRRICA, que es rega per la stquia de VisTABELLA, que ix de la séquia d’Enova a I’altura de I'alqueria de la Torreta Casa Gran, de l’actual municipi de Manuel. Aquesta seria del terme de Xativa, i no sabem si podria ser la que en el morabet{ apareix com a Alqueria d’En Bernat GuERAU amb 6 cases, o Lo RAFALET que solia ser de Pere Lonch, e ara és de Mossén Francés d’Esplugues, amb 3 noms. Podria ser la darrera ja que era dels Esplugues com la Pobla Llarga. FALDETA contrariament al podriem suposar a primera vista, deu portar el nom del seu propietari, ja que en el morabeti de 1421, apareixen 16 noms quasi tots moros excepte I’amo que és en GUILLEM FALDETA. En els esdeveniments de la batlia de Xativa de 1404 (ARV, 3015, fol. 122) diu: “Un moro apellat Roger, sarrat de Valqueria del honorable en Manuel Sang en loch e per Cilim el Gordo, sarrat de I'honorable EN GuiLLEM FALDETA.” Ten els de 1424 (QRV 3020, fol. 11) diu: “Mahomat Addexix e gat Addexix, mor de Valqueria de Faldeta... Alt Abellé de Valqueria de mossén Arnau Ferrer.” Ja hem vist com en Lluis Castella de Vilanova era en temps d’Escolano, senyor de Manvel, Faldeta i Rafelguaraf. En 1561 li ’havia donat son oncle en Lluis Fenollet, segons el libre col-lectiu “Historia de la parroquia de Santa Ana de Manuel”, 1995, pag. 12. Fins a 1842 estava separat de Manuel, i ara és el barri de la primera alqueria anant cap a Enova, al costat de la linia del Ferrocarril. LA TorreTA venia a continuacié. Aquesta podria ser la que apareix en el Repartiment ntim. 1902 i 1825, coma “La Torre que fou de l'alcaid, prop d’Enova”. Actualment es conserva el Palau amb escut senyorial i és coneguda en el muni- cipi de Manuel com la “Casa Gran”. D’allf eixen derivacions de la séquia d’Enova, la fila de Vistabella, i la de Torreta. En el morabeti de 1421 diu t’at- QUERIA D’EN ToRRETA, amb 4 cases. Com la segiient pertanyia en temps d’Escolano (IX, 1200) als frares hierdnims de Sant Miquel dels Reis de Valencia. En el morabeti de 1421 apareix ara I'ALQUERIA SOBIRANA amb 11 cases, i pot- ser rebia aquest nom per estar sobre la séquia d’Enova, com totes les altres. Potser després es va confondre amb la Torreta o Abat. L/ALQUERIA DE L/ABAT DE SANT BERNAT, ve a continuacié en el morabetf de 1421 amb 19 noms. El seu propietari devia ser I'abat del monestir de Sant Bernat de la Valldigna. Els jerdnims del monestir de la Murta posseien també poste- riorment I‘alqueria de Sant Bernat de Rascanya al nord de la ciutat de Valencia, on després el duc de Calabria va fundar el monestir de Sant Miquel dels Reis en 1547. Des d’aleshores aquesta alqueria de I’abat i la de Torreta pertanyien a aquest monestir. En els esdeveniments de la batlia de 1403 (ARV 3015, fol. 50) trobem: “Fat, donzell, sarrat de Catadaur, 50 florins... per furt fet en Valqueria de V’Abat, situada en Vhorta d’Bnova, 550 sous.” El nom del actual carrer I’ Abat, que 1213porta a I'Enova conserva encara el topdnim, encara que el “pla de I’Abat” est’ al altre costat de la muntanya, en I’actual cementeri de Manuel. El bracal del Jesuset de la séquia d’Enova naix aci i sembla ser una deformacié popular de GeMser, nom que apareix en les ordenances de la séquia (pag. 5-6) i que podria ser l’antic nom arab de l’alqueria. Recorda una mica al topdnim Algemesi. Sanc és l’alqueria que ve a continuaci6, ja en actual terme de I'Enova. Sembla que és aquesta la que ve en el morabetf de 1421, amb el nom de L’ALQUERIA D’EN Loys FERRER, que solia ser d’EN MANUEL SANG, amb 10 cases. Any 1416 (ARV, 3017, fol. 67): “Alf Xep e Alf Murci e Atmet Murct, moros de l'alqueria d’en Luis Ferrer, debat ab altres moros de la dita alqueria, 33 sous”. Viciana també ens indica que Sang pertany a en Llufs Ferrer. En general podem observar com el nom que s‘ha quedat de cada alqueria és el que tenia llur propietari entorn del 1400. Lo Tossater és una alqueria que apareix en el morabet{ de 1415 amb 32 cases, i en el de 1421 amb 12 cases. Esta annex a Rafelguaraf des de 1527. En temps d’Escolano (IX, 1200), pertanyia als cavallers Garcia. BERFULL © VERTFULL apareix esmentada en 1434 (ARV 3023, fol. 30): “Item pose en reebuda d’en Pere Garcia fill d’en Antoni Garcia, del lloc de Vertfull.” Actualment es conserva encara, en estat prou lamentable el lloc amb un carrer i dues por- tes, incorporat al municipi de Rafelguaraf. L’etimologia podria ser romanica de “Penna folium’ a través del mossarab. En el morabeti de 1421, apareix una alqueria entre Sang i Tossalet, que podria ser aquesta, o almenys estava per aquests indrets, 'ALQUERIA D'EN BERNAT GUERAU amb 6 noms. Aquesta apareix en 1403 (ARV, 3015, fol. 73): “Abdald Amira sarraf de Valqueria de I'honrat en Guerau per la mort d'un moro, 220 sous”. Rare.cuanar. En el libre del Repartiment 2487, hi ha una donacié a Pere Rosell6 d’unes cases a Alzira i tres jovades de terra en RAFFAL ALAROF, que podria ser aquesta alqueria. En 10 de desembre de 1418 trobem una referencia que RAFALGARAB era d’en Bernat Ferrer, ciutada de Xativa (Martinez, H° Rafelguaraf, p. 92). Apareix esmentada en el morabeti de 1415 amb 32 cases, i enel de 1421 amb 24 cases. Ja hem vist com en temps d’Escolano, com Manuel i Faldeta era dels Castella de Vilanova. QUARTER DE BENIGANIM BENIGANIM segons Escolano, IX, 1260 es “villa real, que pasa de 300 vecinos. En aribigo és lo mismo que decir los de la ganancia o los de la riqueza, y quica por haver- les cabido a los de aquel linaje de moros en el Repartimiento deste reino un rico suelo de tierra, bastante a enriquecerlos. Desde la conquista esta poblado de cristianos viejos y muy caudalosos por Ia grande cosecha de vino de mucha estima.” Malgrat aixd no apareix el Repartiment ino sabem si els cristians que la poblarien serien els que al Repartiment figuren a les donacions de Huadacecar, que sense dubtes no es refereixen a lestricte poble de Guadastquies siné a tot el conjunt d’ells, els poblets del riu, regats per la s8quia de Colata o dels quatre pobles. En el mora- betf de 1421, apareix Beniganim amb 73 noms tots cristians. En 1602 va obtenir la seua independéncia de Xativa, passant a cap de quarter Montaverner. Lalqueria de Rafalganim també esmentada en el Repartiment estava en terme 1214de la Pobla del Duc, i per tant dins del castell de Rugat, no terme particular de XAtiva, aixi com Torralba, Missena i Benixequir. Dins el seu actual terme estric- te devien estar tres alqueries esmentades al Repartiment, mim. 1937-2734: Beniabd6, Benimantell i Alharaal. BENIMANTELL és un pujol situat vora el riu Albaida, a la part esquerra situat entre Bellis i Guadass8quies, que es regava per la s8quia dels quatre pobles. Alharahal seria BENALFARAIG, una ermita del Jestis Infant, situada a 2 km de Beniganim en el camt de Belltis, a la dreta del riu Albaida. Beniabdé podria estar integrada en el nucli urba de Beniganim, ja que podria ser la mesquita-ermita del Crist de la sang, de la placa dels Mateus. BELLs no apareix en el morabeti de 1421, perd sf en els Esdeveniments de la Batlia de 1410 (ARV, 3016, fol. 79), on diu: “Del cabrer de Belltis per ¢6 com gita {foc en les muntanyes... 10 florins”. Sc conscient de que existeix un altre Bellis, ‘esmentat en 1272, que esta en terme de Moixent, perd no creiem que es refe- resca a aquest el text, perqu? eixiria dels limits del terme particular de la ciu- tat. Segons Escolano (IX, 1221) pertanyia a Vicent Bellvis, i en 1800 als seus des- cendents els marquesos de Bélgida. Guapacegutes. Les abundantissimes referéncies de donacions en Huadacecar en el Repartiment no podrien referir-se estrictament a aquest poble, ja que no hi hauria suficients jovades, siné que deuen referir-se a donacions de regadiu i de seca entorn a la séquia antigament denominada de Colata i ara dels 4 pobles, que tocava els pobles de Bellis, Guadasséquies, Sent Pere (on radicaria ’esglé- sia parroquial), i Benisuera. I caldria també comprovar si els cristians que hi apareixen es traslladaren més tard a Beniganim, per la riquesa del vi. Sembla que en 15 de juliol de 1353, Pere IV atorga el senyoriu a Bernat Ferrer (ARV, donacions reials, Il, fol. 160, segons Peregri Llorens Raga, Manuel, obra inédi- ta, cap. IV). Segons Escolano, (IX, 1201) el seu senyor era en Ramon Sang en la seua epoca. En el morabeti de 1421, apareix amb 21 cases de moros. SeNr Pere en el morabetf de 1421 apareix amb 19 cases de moros. En 1397 era de Bernat de Monsoriu, i en 1508 de Felip de Borja i Cardador. Sembla que en eixe moment va ser parrdquia pels Borja, i per aixd té ’esglasia més gran de tots els pobles. En 1609 era de Ferran de Borja i Cardador, casat en 1618 amb Maria de Malferit. Segons escritura de 1607 D. Jerénim Nuiiez va comprar els llocs de Sant Pere, Cela i Cartaina a D* Hipdlita Borja per 18000 lliures. Tenia annex el poblat de CaRTAINA, que esta situat enfront a l'altre costat del riu, a la dreta, i del qual sols queden els enderrocs del molt, i que forma terme independent fins a 1814. En 1707 livan destruir el palau del senyor per botifler, del qual sols queden les parets de la planta baixa (E. Frasquet, Almaig, Ontinyent 1991, p. 114-121). BENISSUERA apareix en el morabeti de 1421, amb 20 cases de moros. Etimoldgicament podria venir d’un dels repobladors del Repartiment ntim. 2608 Pere Gil de Suera, “penna Suera”, Benisuera. Segons les ordenances de la sequia de Colata que daten de 1397, en aquest any el seu senyor era Francesc de Morera, ien 1611, Miquel Bellvis. Les tandes de la sequia son 13 dies, en les orde- nances i encara en I’actualitat, encara que aquestes terres prompte seran cuber- tes pel panta de Belltis: Benisuera, 3 dies, Sent Pere, 4 dies i 1 nit, Guadasséquies 4 dies i 4 nits i Bellis 2 dies i una nit. L’assut esta baix del de Colata. 1215Atrarrasi apareix esmentat al Repartiment, perd cal no confondre'l amb un altre Alfarrasi en I’horta de Gandia. Els primers receptors s6n Doménec Guerrero, Gil d’Alarc6, Mart{ de Reig, joan i Marti d’Agreda (0 Acagra). Aqiests darrers també en un document de 23 de maig i 12 de juny de 1273, pos- seien I’alqueria amb senténcia favorable. En el morabeti de 1421 apareix amb 35 cases. Cap al 1561 era senyor Jaume Siurana, segons Pastor fuster, I, 115. En els esdeveniments de 1404 (ARV 3015, fol. 75) legim: “Ariol, sarraina, muller d’Abrahi Scrioli? vehins del Iloc d’Alfarras{, composicié de 20 florins”. Segons Guichard, letimologia vindria d’”al-jarraziyin = els sabaters”. MONTAVERNER Per un document de 26 de maig de 1271 sabem que fou fundat aquést any per Jaume I (Crénica reial, cap. 502) i Bernat Taberner, alcaid de Guadalest, “in valle de Albayda in populacione, quam dominus Rex ibi facit”. D'aquest personatge li vindria el nom de Mont-TaVERNER. El mateix any concedeix diverses fran- quicies als nous pobladors. En el morabeti de 1421 consten 37 noms tots cris- tians. Segons Sarthou (Datos H" Xativa, II, p. 301) en la proclamacié reial de Carles IV en 1788, els alcaldes de I’Enova, Montaverner i la Llosa representa- ren els quarters de I'antic terme de Xativa. Cotara 0 CuLata. Apareix al Repartiment nim. 2890, a Ximen d’Or, 5 jova- des en I’alqueria que es diu Colata, segons limiten amb el riu i en ’alqueria de Rahal Alcaid (= partida de Rafal d’Alfarrasf) i en el cami i en I’heretat de Veldyja (=Bélgida). En 1273 es déna a Joan de Montsé, alcaid de Benicadell, un casal de molins vora la s8quia de Colata. En el morabetf{ de 1421, 7 cases de moros. L’alqueria estava situada en la finca o casal al costat de l'ermita de la Mare de Déu de Loreto de Montaverner. En temps d’Escolano, pertanyia a Na Maria de Bellvis i Mercader. L’etimologia creiem que és llatina i vindria d’“Aqua lata” = pas on I’aigua és més ampla i el riu té menor profunditat per a passar (qulata, seria forma mossarab, pel manteniment de la dental sonora, i la pérdua de la A, igual que en lati “quatio” ha donat “percutio”). En aquest Hoc el cami des de Bélgida passava el riu Albaida i pel Rafal pujava a Alfarrasi. Prop d’aci hi havia una altra forma en diminutiu “Colatella” (=aqua latella), esmentada en un document de 9 d’abril de 1261, estava aigiies més avall, enfront de Rafalganim, de la pobla del Duc. QUARTER DE L'OLLERIA LacqueRia De Les OLLes 0 L'OLLLERIA apareix ja al Repartiment ntim. 1943 i 3037 com una donacié a Pere Hualart de Vilagrassa. En el morabeti de 1421 tenia 144 cases totes de cristians vells. Sembla que hi havia una vil-la romana antiga amb una inscripcié latina que ara es conserva en el centre de la vila, en Ja partida dels Casals, on queden les ruines de l'ermita de Sant Cristdfol, fet que podria suposar una petita coldnia jueva(el dia de sant Cristdfol de 1391 es va fer la crema de la juderia de Valencia i pocs dies després la de Xativa). lextrany topdnim CARRER BUDEU, per on es va als Casals, podria venir de BaB-AL-JUDEU, porta dels jueus. Creiem que la donacié d’uns Casals, en terme de Xativa a I’al- caid de Montesa en 27 de febrer de 1258, podria referir-se a aquesta alqueria, 1216que la tradicié popular creu que és l’antic establiment de V’Olleria. Cean Bermtidez, sumario de las antigiiedades de Espafia, 1832, pag. 101, després de parlar de la inscripci6 de L. Furius Murrus, afegeix: “En el término de esta villa y en el partido de Casals, que dista de ella medio cuarto de legua hacia el norte, junto a la ermita de san Cristobal, se ven ruinas y vestigios de edificios roma- nos y un acueducto destruido. Y en este mismo partido y en el inmediato que Maman de Miranda, se han encontrado medallas de plata consulares y denarios con cabeza galeata, biga conauriga de las familias romanas y con estas letras ‘P. Sura /Roma”. També podria procedir d’aci la inscripcié romana votiva dedica- da a Hercules, que es conserva dins l’església de Montaverner. L’Olleria va obte- nir l'independéncia de Xativa en 1583, i com a vila reial a partir d’aleshores votava en Corts. Enel Repartiment nim. 1970, 2813 i 2868, apareixen quatre alqueries anome- nades GALIM, ZUVEVA, AIELO i VENALGUACTL. Aielo és indubtablement Aielo de Malferit. Galim estava situada en Casa GALIM, al sud del nucli urba de l’Olleria. Les altres dues estaven a I’altre costat del riu d’Ontinyent o Claria, a l’esquerra, i per tant en actual terme d’Albaida. Zuveva s6n LES CASES D'ATZUEVA, ara par- tida de Les Coves, poligon 1-2 d’Albaida, concretament segurament el BANCAL Ros © Ras, vora la CASA PALLOC, per on passava la séquia, l’'almarsera i cami d’Atzueva o del divendres a Aielo. Joan Gil de Borja, fill de Roderic Gil de Borja i Sibilia Escriva, que mori cap a 1411 fou senyor d’Atzueva i també Jofré de Borja, casat amb Isabel, germana de Calixt II i pare d’Aelxandre VI. Benalguazir, que vindria de “penna-al-wazir” = penya del governador, podria correspondre a la CASA DE L’ ASSEIT O DE LA PALMERA, al sud del terme d’Albaida, aigiies avall del Claria. En el Repartiment també en altres Ilocs apareixen també juntes les quatre alqueries d’Aielo, Atzueva o Zihueva, Hafif i Porcons. De les dues primeres ja hem parlat. La tercera ha deixat rastre en el Pas DE GaFir, entre 'Olleria i Albaida, en el riu, i que est situat molt prop d’Atzueva, perqué la partida es deia també Coves De Gaftr, i potser haja deixat rastre toponimic en I'actual CASA DEL Pic, quasi homéfona. De Porcons en parlarem més avant. ALQUERIA DELS VINTICING, estava situada en la Casa i Ermita de Sant Joan, en el cam{ de ’Olleria a Aielo. En el morabeti de 1421 consta de 21 cases totes de cristians vells. En realitat een descendents d’un lot de 25 repobladors. En diversos llocs del Repartiment observem que hi ha donacions a un capita i un grup de 24 soldats, aixi en ntim. 1965 i 2803, observem donacions d’alqueries d’Albaida a Guillem Gebelli i 25 homens i a Amau Saranyena i 25 homens. Casualment prop de Vinticinc tenim una Casa Sarinyena. Si observem també les donacions a Guadasséquies veurem que el grup és de 25 persones (nim. 1908-1935) aproximadament, en altres cases s6n multiples (50 en I'alqueria de Rahana) o divisors, grups de 12 persones. De manera que no és extrany que un lot aixi, deixara resta en la toponimia. En Llutxent n‘hi ha un carrer dels Dotze, i en Xativa n‘hi ha partida del Vint, dels Cinc i dels Dotze, que responen a la mateixa motivacié. 1217ArELo apareix en el Repartiment en moltes donacions, especialment amb les alqueries davant esmentades, que no es poden confondre amb el de Rugat, qua apareix en altres séries. En nim. 2324 es dona a Pere i Arnau de Vaquer i en 1957, 1958 i 2931 a Ramon de Gallach. En el morabeti de 1421 té 17 cases de moros. En temps d’Escolano (IX, 1201 i 1232) era senyoriu dels Malferit. Un document de 18 d’octubre de 1272 els concedia als moros d’Aielo, contribuir segons el fur i gunna de Montesa; si recordem que també els Casals d’ Olleria es donen a I’alcaid de Montesa, els Banu Isa, que havien estat Alcaids de Xativa, podriem pensar que aquesta zona del quarter de ’Olleria hauria tingut per pactes de la capitulacié de Xativa, alguna vinculacié amb els Banu Isa de Montesa, almenys fins a la seua definitiva expulsid en 1277. Dins el seu terme qhi ha una partida de La CRIA VELLA O LA QUERIA VELLA, encara que no en sabem el nom. CAmenr. Apareix esmentada al Repartiment 1957, 1958, 2931, com a dona- ci a Berenguer i Ramén de Gallach. Caldria no confondre-la amb una altra Cairent, que estava vora Llanera de Ranes. Pertany als noms en -EN o -ENT tan abundants al Pais Valencia, d’origen ibéric o roma, potser de “Carianus”. En el morabeti de 1421, tenia 8 cases de moros. En els esdeveniments de 1406 (ARV 3015, fol. 121) Hegim: Ali Forge, sarai del Algorf d’Albaida e absentat del loc de Cairén, terme de la dita ciutat per composicié 0 covinenca feyta ab lo destis dit batle com fos infamat haver ferit e nafrat Cot Berrida del dit loc de Cairen, 55 sous”. Actualment és una casa rural, dita CASA CAIRENT, al nord del terme d’Aielo. En la carretera d’Aielo al Campello i Vallada es troba la CASA PURCONS, que és evidentment I’alqueria de Porsons, esmentada al Repartiment en els llocs ja esmentat: vindria del lati “portiones”, les parts o particions. DIsTRICTE DE MONTESA TeOricament els castells de Moixent i Montesa no formaven part del terme particular (no gosariem afrimar-ho taxativament). En el cas de Moixent és prou evident i per tant no anem ara a donar les dades que tenim sobre Moixent, Garamoixent, la Font de la Figuera, Bellis i les Alcusses. En canvi en el mora- betf de 1421 trobem les alqueries del terme castral de Montesa, cosa que ens fa suposar que es considerarien del terme particular. Perd de fet no figuren en el llistat de pobles, que indica Viciana (III, fol. 158), que escrivia en I’any 1547. Montesa té una documentacié abundantfssima, durant el regnat de Jaume I, ja que va ser la resiéncia pactada de I’ex-alcaid de Xativa Banu Isa i la seua familia fins a la seua definitiva expulsié en 1277 per Pere el Gran. En 1278 va &sser nomenat alcaid Bernat de Bellvis, el qual va fer la carta pobla de cristians el 16 d’octubre de 1289, juntament amb Vallada. En el morabetf de 1421 apa- reixen 88 caps de familia tots cristians. En un document de 30 de juny de 1279, es citen les alqueries d’ALAQUIN Y BEBNAR, que no sabem exactament, on esta- ven, dins el terme de Montesa. L’orde militar de Montesa es constituiria en el Regnat de Jaume II. VaLtana fou repoblada al mateix temps que Montesa en 1289. En el mora- bet de 1421 apareixen 37 caps de familia tots cristians. 1218GaisNa 1 GAISNETA eren alqueries situades entre els actuals termens de Montesa i Vallada, a la vora del cam{ reial o carretera Valéncia-Albacete a la part dreta. Es conserva el toponim Casa GAISNA. Apareixen esmentades en un document de 27 de gener de 1288. En el morabeti de 1421 les trobem les dues: Guaxna D'EN ARNAU SANG, que té 5 noms cristians, un dels quals és el seu propietari N’Arnau Sang. Pensem que aquest personatge és el qui va ser alcaid del castell Novo de Napols des de 1427 fins al 1458 almenys, data de la mort d’Alfons el Magnanim, i segurament fins a la seua propia mort, de la qual no sabem la data. Sols sabem que esta soterrat en I'església de Montoliveto d’aquella ciutat. Va tenir dues filles que van quedar casades a Italia. Pertanyia a la ampla familia dels Sanga, que segons Viciana “poseen lo mejor de la huerta de Xatioa”. (GUAXNA D’EN LLANGOL, té set cases, de les quals dos son EN JOAN LLANCOL E SON PARE, que no paguen. Possiblement cal identificar aquesta segona Gaisna amb I’actual Casa LA LLANGOLA, del terme de Montesa. Els Llangol posseien també Torrella i van emparentar amb els Borja. LA BARONIA DE CANALS CANALS apareix esmentat en el Repartiment, juntament amb Crespi (=Alctidia) i la Torre em 2829 i 2869. fis una donacié a Dionis d’Hungria, fami- liar de Ja reina Na Violant d’Hungria, esposa de Jaume I, que va estar present ala conquista de Xativa. En 2807, hi ha una donacié de quatre casals de molins en terme de la Torre de Canals a Pere de Bisbal. Podrien ser els molins de la séquia de la Vila, a la vora del riu de Montesa. La ciutat de Xativa va comprar Canals a Ramon de Riusec en 25 de maig de 1354, i posseia la baronia, dret d’e- lecci6 dels jurats, etc. En 15 de gener de 1506, va afegir la compra als Borja de la Torreta de Canals, on segons la tradicié havia nascut Calixt III. En canvi VAucupia pertanyia als Crespins. Canals no figura al morabeti de 1421, perd si al llistat que fa Viciana, i Escolano (IX, col. 1098) LAtcopia bE Cresrins. Un curiés misteri inexplicable és que el topdnim CRESPIN, apareix en el Repartiment nim. 2829 i 2869, juntament amb Canals, mentre que després portaria I’apelatiu per la familia que el posseia. ;Va ser el toponim abans que I’antropdnim i en quin moment? Es una cosa que no tenim clara. Els registres 2770 i 3015 podrien referir-se a la nostra Alcidia, perd el cas no és totalment clar. A I’Alctidia naix el riu dels Sants, origen de les stquies de Ranes i de Ja Vila, una deu d’aigua que la ciutat no podia deixar en mans de particulars, i per aixd va comprar Canals i la Torreta. Encara que Alcidia tin- gués la senyoria dels Crespins, el naixement i l'ermita, primer de Sant Julia i després dels Sants de la Pedra era propietat de la ciutat, no obstant hi va haver nombrosos pleits que arriben encara fins a I‘actualitat. Tampoc figura al mora- betf de 1421, perd sf en un document de 1416 (ARV, 3017, fol. 37v" i 66): “Arrafet, moro de I’Alctidia dels hereus d’en Bernat de Sent Boy, terme de Canals, per debat que hac en lo dit terme ab Margalit, moro de Valqueria d’en Daroca. E com fos dubtés compos ab mt per 2 florins, 22 sous”. 1219La TorRETA DE CANALS és ara un barri annex de la vila en el cami de Montesa, on es troba la torre i I’església dels Borja, incorporat a Xativa en 1506. Podria referir-se a la Torreta el Repartiment ntim. 2807, si no es refereix a Canals mateix. Tampoc apareix al morabetf de 1421, perd si als esdeveniments de la batlia de 1424 (ARV, 3020, fol. 11): “Obaydal Quetrayde, moro de la Torre de Canals”. De vegades s’ha dubtat des de quan era ’alqueria dels Borja i de quina branca familiar; podria solucionar la qiiestié el document que ara anotarem, parlant de la veina Sagres. SAGRES esta citada al Repartiment nim. 1893 I 2301, juntament amb una extranya i desconeguda Noras. Vindria de I’arab amb el significat de PEDREGAL, cosa que s’ajusta ja que esta vora el riu, on desemboca el Barranc de Bolbens, entre els actuals termes de Xativa i Canals. Hi es troba el naixement de I’Aigua Santa que abastia la ciutat. El poble devia trobar-se sobre la séquia de Ranes, ja que “Tenia derecho a derivar agua de la acequia de Rahan de lunes a jueves, colocan- do” de fer parades en la dita sequia e de fer regolfar la dita aigua en los dits qua- tre dies (ARV, Governacié 2215, ma 15, fol. 23 1, 26 de marc de 1416 (Glike, Regadio y sociedad en la Valéncia medieval, p. 127). La cita Marti de Viciana dins el terme particular. Segons pareix, quan Tomds Tallada va comprar en 1500 Yalqueria de Novetlé, la va repoblar amb algunes families de Sagres, que pot- ser havien suportat alguna inundacié (Espinalt, Atlante, tomo IX, 2 parte, pag. 81). De fet en el morabetf de 1421 no figura, si no és que estiga amb el nom de Lluis Tallada. Per la proximitat de Sagres a la Torreta, hem trobat un document que podria provar que ja la Torreta de Canals era de Roderic de Borja en 1399; aquest fou justfcia de Xativa en 1381, 0 podria ser el seu fill homdnim, avi d’Alexandre VI (ARV, 3014, fol. 59): “Rodrigo de Borja en loch e per Mafomet Alpetrayre, moro de LA SUA ALQUERIA per composicié ab aquell feta per ¢6 com havia ferit e nafrat a Hebrim e Habben marit e muller sarrahins del loch de SAGRES, per la qual raé li fon donada pena ab contumiacia e després s‘avengué per 10 florins”. Horta DE XATIVA ANNAHUIR © ANNUIR apareix en un document de 23 juliol de 1271, amb I’es- trany nom de molf de Benanuaville, partida dels Calatayuns, en la s€quia de la vila (probablement és Benanuhil, ja que cal Ilevar-li la desinéncia de V’ablatiu lati, i potser la transcripcié no és correcta). Si li llevem el primer element roma- nic “penna”, ens queda el nom actual que podria venir del plural arab AN- NAWAZIR, participi actiu femeni, adjectivant a TORRES, “les que vigilen, les vigi- lants” del radical arab NZR = mirar, observar, vigilar (Elias Teres, An-nazur, Rev. Al-andalus, 1972, fasc. 2°, pag. 325-335). El topdnim tindria sentit, ja que per aci hi ha un pas del riu, del cam{ fondo des d’Annuir passa a Aiacor i des- prés per Sagres a Canals. Les dues torres vigilants es podrian referir o bé a que Yalqueria tenia dues torres, o bé que n’hi havia una a Annuir i una altra a Aiacor, protegint el pas del riu. En temps d’Escolano (IX, 1174) tenia 20 cases i era dels cavallers Sang. De la professora Carme Barcelé prenem els segiients comentaris: “Asin va proposar /al-nalwi/ (p. 75), “el apartado”, que no té justificaci6 fonética (en catala “h” haguera estat “f’) ni semantica, puix a Varab vol dir fonamen- talment gramatic”. Coromines (OC II, 186) proposa l’ortografia Anauir i l’étim 1220arab /al-nawa’ir/ “les stnies”, tim inadmissible foneticament per tal com /’/ impedeix el canvi vocalic a /e/ i, a més a més, el diftong /ai/ no té reduccié a /i/ en cap topdnim o arabisme catala (Vg. Almudaina, Mall. (4r. /Al-muddy- na/; Alboraia (ér. /al-burdyyaj/; Albotaina (Algemesi) (ar. /al-butdyna/; Zucaina, Albaida, Aldaia i la daya; talaia (4r /at-talaya) etc. Suposant un &tim arabic que s’ajuste a les normes de la fonética histdrica, potser /Al-nawawil/, “Jes barraques”, “les cabanes”, documentat als dos glosaris mitgevals d’al-anda- lus (Voc. de R. Marti i Voc. de Pedro d’ Alcal) com /an-nawiwil/, d’on /annawil/ per haplologia i, amb el canvi de ’alveolar en posicié final tant en catala com en Yarab, /annawir/. Del singular tenim el topdnim Novelda (4. /nawwala/ i ’a- rabisme castella “nagiiela”, que Coromines suposa un mossarabisme a partir de Yetim lati “navicula”.” Fins aci la cita de Carme Barcel, i ara ens preguntem, dtindria NovETLE la mateixa etimologia que aci hom proposa per a NOVELDA? Noverté, ja hem dit com fou comprat per Tomas Tallada en 1500, i al segle XVI s‘anomenava d’Enric Tallada. Cal no confondre amb una altra alqueria de Marti Tallada, prop de Corbera i Torrent de Fenollet. fs anomenat NOVETLE DE TALLADA en el Ilistat de Viciana. El Bracal de la séquia de la Vila, que regava el poble i tocava el palau del senyor encara s’anomena SEQUIA TALLADA, encara que potser per als veins ja té un altre sentit, com a adjectiu. AIACOR, esta esmentat al Repartiment 2777, 2529, 2865. Devia estar pels pac- tes de capitulacié reservada a l’ex-alcaid de Xativa i algun altre alt funcionari, ja que en 29 septembre 1259 se li déna permis per a poblar-la i se li donen 4 fanecades a Mahomat Abenfarrim, que podria ser I’Abenferri, negociador de la Cronica reial. No apareix al morabeti de 1421, perd s{ en els esdeveniments de la batlia de 1387 (ARV, 3012, fol. 62): “Abrahim Cabdell, moro de l'alqueria d’en Ramon Ferriol, situada en Ayocor, terme de Xativa.” 1 en els esdeveniments de 1406 (ARV, 3015, fol. 122): “Ali Elful, sarrahi de V'alqueria de Ayocor, 45 sous”. Est a la vora de la stquia de la Llosa. Segons Escolano, IX, 1098 i 1231, pertanyia als Sang. Tenia 63 veins en 1600 i 60 en 1794. Actualment esta incorporat al municipi de Canals. La CosTERA DE RANES La ToRRE pets FRARES sembla que s’anomenava en temps dels moros BENITORO, i que va ser adquirit en 1298 per 3.200 sous pels frares mercedaris de Xativa, dels quals en convervaria el nom per segles. En 1293 havien arrendat el loc de Beniabdumel, que no sabem a quina alqueria podria correspondre (JW. Brodman, L’orde de la Mercé, 1990, pag. 129-131). Segons el morabeti de 1421 tenia 14 cases de moros. Actualment s‘inclou dins el municipi de Canals, i és el primer que rega la séquia de Ranes. A partir de 1740 va passar a denomionar- se LA TORRE DE CERDA, ja que va ser comprada als frares per aquesta familia xati- vina, segons l’arxiu parroquial de Cerda, amb qui formava parroquia. L’AQueRIA D’EN VALLEs apareix esmentada en el morabet{ de 1421 amb 18 cases. En els esdeveniments de la batlia de 1401 (ARV 3015, fol. 10) trobem: “Cat Jafer sarrahi de Valqueria d’en Jacme Vallés, deffunt ciutada de Xation”. 1 en els de 1428 (ARV 3021, fol. 81): “Millari, de la moreria de Xativa, com era difamat de la 1221mort de Cat Jafer, moro de Valqueria d’en Vallés.” Segons les visites pastorals de la parroquia de Cerda de 2 de marg de 1596, que comprenia Llancol, La torre dels frares, Vallés, Maneu, Chiris i la Mejorada, “oppidum de Vallés, quod continet viginti duas domos.” LALQUERIA D’EN BERNAT FERRAN tenia en el morabetf de 1421, 8 cases. Any 1416 (ARV 3017, fol. 67) “Cale e Mahomat Jamus, moros de V'alqueria d’en Pere FERRAN... nafres a un moro de Valqueria d’en Guillem Tallada, 100 sous”. Aquest poble es va constituir en cap de parrdquia en 1535: “que la iglesia del loc de CERDA, ALIAS FERRAN, sia desmembrada de la Iglesia de Xativa, i sia erigida en iglesia parroquial, a la qual sien annexos los llocs d’Aiacor, Ia Torre dels Frares, Vallés e Llangol”. En els esdeveniments de 1428 (ARV 3021, fol. 80) trobem: “Linaden? moro de V'alqueria del honrat en Bernat Ferran, per raé d'un furt”. La parrdquia d’a- quest poble ha conservat un petit arxiu, amb el llibre de visites des de 1576. En aquell moment ja es dubtaba del nom de manera, que trobem que “el visitador Hegé al lugar de Ferran, el qual és del magnifico mossén Gaspar Cerdan.” Aquest nom de CERDA aniria substituint a I’anterior. LLANCOL © TorRELLA és I'alqueria que segueix en el reg de la s&quia de Ranes. En el document de la creacié de la parrdquia de Ferran-Cerda es diu encara Llancol. Aci es complica la qiiesti6, perqué segons Albentosa en 1439 era senyor Francesc Albentosa. En els esdeveniments de data 11 d’abril 1403 (ARV, 3015, fol. 49) trobem: “Azmet Edam, alias Magazell de I'alqueria d’en Sori, Cacim Magarell de queria de Llancol, Azme Ucey de Valqueria de Luis de Loris.” Aquestes dues darreres devien estar molt proximes, i en el morabetf de 1421 no apareix Llancol, i si ’alqueria de mossén Lois de Loris, amb 20 cases. zseria la mateixa o estaria junta al costat? Trobem un Joan Torrella documentat com a mercader, que arrenda el delme del pa en 1406 (ARV, 3015, fol. 139 v’), perd no es docu- menta que tingués aquesta alqueria de moment. El loc és anomenat Llancol fins a 1607, ia partir de 1620 Llancol eo Torrella, dualitat de noms que perdura per tota I’época foral. En la relacié de Viciana de 1547 no apareix Llancol, i sf “GARCIA DE TORRELLA”, de manera que la vacil-lacié és total. Potser a principis del XV hi havia dues, Llancol i Lluis de Loris, a finals del XV Torrella, i des de 1535 Llancol, mantenint els dos noms, fins que en acabar ’época foral, es queda Torrella. En aquestes condicions és molt dificil tractar d’identificar aquestes alqueries. En temps d’Escolano (IX, 1098) es diu LLANGOL O TORRELLAS de los Torrellas. L’actual poble de LLANERA DE RANES esta compost almenys de tres alqueries successives, seguint el curs de la s¢quia de Ranes, sobre la qual s’assenten: CARBONELL, LLANERA I CAIRENT. CARBONELL n‘hi havia dos segons el morabeti de 1421: “L’ALQUERIA DE NICOLAU CARBONELL, amb 11 cases, I L’ALTRA ALQUERIA DE DIT NICOLU CARBONELL, amb 6 cases”. En la relacié de Viciana es parla de CARBONELL DE SANG. Per a major complicacié es parla en 1410 d’una altra alqueria, que es diu de “Na Caterina, muller de Vhonrat en Nicolau Carbonell”, que deu ser una altra, que es cita apart en el morabeti de 1421. 1222L/ALQUERIA D’EN JACME LLANERA est documentada en el morabetf de 1421, amb 12 cases. En els esdeveniments de 1428 (ARV 3021, fol. 80) apareix “Mahomat parfaix, moro de Valqueria d’en Jacme Lanera”. El nostre personatge esta documen- tat coma financer, que compra el ter¢ delme del pa o del vi de la batlia de Xativa en els anys 1399 (ARV 3014, fol. 51-52), 1402 i 1403 (ARV 3015, fol. 22 i 95). Carrenr era la tercera alqueria i correspon a la part més oriental del nucli urba de I’actual Llanera, si no és un error de Viciana i Escolano. Apareix en el llistat de Viciana com a “Cayrent i Llanera de Sang”. Com n’hi ha una altra alqueria del mateix nom prop d’ Aielo és dubtosa la identificacié del document de 1406 (ARV 3015, fol. 121) on es parla d’un moro “absentat del loc de Cairen, terme de dita ciutat”. En el morabeti de 1421 apareixen davant i darrere de Llanera, les alqueries d’en PERE URGELLES, amb tres cases, i D’'EN VALENTI, amb 21 noms, i potser alguna d’aquestes fora Cairent. En temps d’Escolano (IX, 1098), Cairent, Carbonell i Llaneres eren d’en Joan Sang de Vilaragut, descen- dent dels Sang de Xativa, id’ Antoni Vilaragut, que havia estat alcaid de Xativa, mort en 1400, traductor de les tragedies de Séneca. TorrENT DE FENOLLET no apareix en el morabetf de 1421, encara que podria estar amb un altre nom. Pertany actualment al municipi de Llanera, al qual s’a- grega en 1838. La seva església parroquial es dedicada a S. Lloreng. Era un antic lloc de moriscs, 22 focs en 1609, annex a Rogla en alld religids. En fou el darrer senyor el marqués de Boil, que hi tingué un palau. Dins el terme hi ha el san- tuari del Sant Crist de Torrent, on es celebra uan romeria de la Costera el pri- mer divendres de marg. En la lista de Viciana apareix TORRENT DE CERDA. En Escolano (IX, 1098) diu TORRENTE DE AZNAR. Boluda-Galiana-Pons (Les pestes de 1600 i 1648, el dietari de Josep Aznar i Francesc Sang, 1995, pag. 23) ens acla- reixen I’evolucié del topdnim: “La reina Maria l’any 1440 el va vendre a Francesc Dez Torrent, que li dond nom, mitjangant Joan de Gallach”. El 1441 compra el loc, segons Sanchis Sivera, Bernat Ripoll, abans Sang. Amb posterioritat passa a la familia MENEU —TORRENT DE MENEU—, després van ser senyors del loc els Agullé fins 1589, any en qué l’endeutament obliga la ciutat a I’embargament dels béns de Pere Agull6 i la posterior venda. L’any 1589 fou comprat per Josep Aznar. El seu fill homdmim el va vendre el 24 de novembre de 1636 a Violant de la Paz, viuda d D. Jerénimo de Fenollet. Es per aixd que actualment rep el nom de TORRENT DE FENOLLET. Els anys 1680 i 1749 s‘intitulen senyors del lloc respectivament D. Pedro Boil d’Arends i Mercader, i D. José Vicente Boil d’Arenés Balaguer i Carrés. Corser forma part ara del municipi de Rotgla-Corbera, pero fins al segle passat es consideraven dos entitats independents i amb distints senyors. L’església de la Socorreta és el centre d’aquesta entitat. El nom li vindria dels seus primers propietaris els Corbera d’Alet, llinatge procedent d’Alet, al sud de Carcassona, que apareixen sovint en les Crdniques reials, i que tenien cape- la en Ia Seu de Xativa, encara que no tenim constancia documental, ja que no apareix en el morabeti de 1421, sino és que siga la que apareix com LES ALQUE- RIES DE MADONA CARBONELLA,QUE SOLIEN SER D’EN BARO E D/EN ARINYO, per I’e- numeracié de Ilocs que en fa. 1223TALLADA és una alqueria que fins al segle XIX formava part del senyoriu amb Corbera i Torrent de Fenollet. En 1527 tenia 18 focs, i es deia de MARTI TALLADA. Cal no confondre-la amb Novetlé, comprada en 1500. Apareix en el llistat de Viciana entre Corbera i Alcudia blanca 0 Rotgla. No apareix en el morabeti de 1421, tret que es tracte de l’alqueria d’en Lois TALLADA, que per la situacié esti entre la Torre dels Frares i Vallés i per tant hauria de ser la innominada alque- ria de CoqueT. En els esdeveniments de 8 de maig de 1404 (ARV 3015, fol. 86v°) trobem: “Item dont e pagut a Cat Boxeti, moro de V'alqueria d’en GUILLEM TALLADA per puiar los dits 34 fusts de la porta de la dita ciutat alt al castell, 35 sous”. Any 1424 (ARV 3020, fol. 7) “Alqueria d’en Guillem Tallada”. Any 1428 (ARV 3021, fol 80): “Mahomat Aly, moro de V'alqueria d’en Guillem Tallada”’. L’AtcUpIA BLANCA 0 L’ALQUERIA D’EN JOAN ROTLA afortunadament ha can- viat poc de nom. Amb el d’Alctidia Blanca que devia tenir en temps dels moros, apareix en el llistat de Viciana. Apareix en el morabeti de 1421 amb 54 noms. Joan Rotgla fou per aquell temps lloctinent de governador “della de Xiiquer” i actua en la guerra de Castella en 1429. En la batlia de 1428 (ARV 3021, fol. 81) i en la de 1433 (ARV 3023, fol 15) llegim “Alqueria de mossén Rotla”. En 20 de juny de 1448, Ausias Rotla rep el mer i mixt imperi del rei Alfons el magnanim. Molt prompte es van identificar amb aquesta altres dues alqueries: ALQUERIA DE GIL, que tenia 12 families en 1527, i Les ALQUERIES D'EN GALCERAN SANG, que tenien 25 families morisques en 1527, perd que ara no podem localitzar bé. RaHANA 0 Ranes és una important alqueria desapareguda, que devia estar al final de la séquia de Ranes, després de Rotgla, potser en el lloc on hi havia un llavador i els escorredors de la s¢quia de Ranes abocaven a la séquia de la Llosa. Per tant devia estar situada entre els actuals Rotgla ila Llosa. La stquia sobirana o de dalt de Ranes circula tocant les antigues alqueries de Sagres, la Torre dels Frares, Cerda, Torrella, Carbonell, Llanera, Cairent, Torrent, Corbera, Rotgla i Ranes. En el repartiment n’hi ha una donacié de Rahana a Joan de Uncastillo i altres cinquanta repobladors (ntim. 2025 i 2645), 125 jova- des de terra i 25 jovades de vinya, cosa que vol dir que cadascti eixiria a 2 jovades i mitja de regadiu i mitja jovada de vinya. Creiem que aquesta dona- cié ha donat nom a les partides dels Cinc, dels Vint i dels Dotze, situades alli entre els termes actuals de Rotgla i Xativa: es referirien a parcel-les de 37 dels 50 repobladors, que han conservat el nom. Per un esdeveniment de 1401 podem deduir que aquesta alqueria pertanyia a En Luys de Loris (ARV, 3015, fol. 28 i 49): “Abdala Huitey, sarrat de alqueria de Rahana de Vhonorable Luys de Loris”. I aquesta la trobem en el morabeti de 1421 amb 20 cases: I’alqueria de mossén Lois de Loris. El loc encara existia en 1508, perqué de Blanquina March, mare de Lluis Vives, morta aquell any es diu que “tota la familia ana- ren a Alzira i després “per Ia dita pestilencia s’en passaren al lloc de les RAHANES de Xativa” (Angelina Garcia, els Vives, familia de jueus, 1988, pag. 173). Ja no és citat per Viciana, potser la poblacié va morir per la peste. Quant a l'etimologia la relacionem en una altra partida de VAL DE RANES, que hi ha al terme de Simat, on el camé de Xativa puja una Costera (poligon 16 de Simat, prop de Casa Palomera), i 1224amb el lloc de RANERA en el limit del Regne de Valéncia, prop de Sinarcas, on també vol dir “pujada”: hi ha una Iletra de batalla, editada per Marti de Riquer (Barcino, 1968, vol. III, pag. 108) on l’any 1467 Pere Pallas de Lladré contra Ximen Perez Romani, li diu: “Vos assigne lo Iloc al moll6 de Castella, davant Ranera, en lo qual lloc yo seré sols a peu ab un trompeta”. Creiem que es va traduir per Costera DE RANES, que seria un topdnim tautoldgic com PONT D‘ALCANTARA O HoRrT DE L’ALMUNIA. Aquest nom no designava la comarca, sin6 solament els pobles que estaven regats per la stquia de Ranes i estaven en la “costera” 0 pujada del cam¥ de Castella. L/ALQUERIA D’EN MANEU apareix en el morabeti de 1421 amb 7 noms. El cog- nom ja apareix a Xativa en 1416 (ARV, 3017, fol. 70r): “rebé d’en Bonastre MANEU, Iuisme per un portal d’obrador que vené an Lloreng del Ram, sabater, 32 sous”. Estava situada en la partida de Maneu del terme de la Granja, perd no era el mateix poble, ja que La GRANJA era la MejorabA. En la visita parroquial de Cerda de 2 de marg de 1596, es distingueix clarament entre les Alqueries de MANEU I CHI- Ris (actual cases de Quilis, que encara hi s6n), amb 4 cases, i apart la MEJORADA, que té 15 cases i 40 cristians nous. Un notari en BONSATRE MANEU, compra uns obradors en 10 de novembre de 1413 per 243 sous (ARV 3016, fol. 208). Les cases de Quius eren de la familia Escriva que hi tenia l’escut, descendents de Pere Escriva, un dels tres repartidors de la ciutat. LA MEjORADA, que no sabem d’on venia el nom, era al segle XVI del Ferrer, familia xativina del Repartiment, que dona governadors de Xativa i de Valéncia. Prop de la Granja est també la Casa DE LA FERRERIA de la mateixa familia. En la carta pobla de 6 de juliol de 1611, ‘Ana Ferrer otorga la GRANJA 0 la MEJORADA, per a 21 pobladors. En canvi I’al- queria d’en Bernat Ferrer, esmentada en 1424 (ARV 3012, fol. 63) estava clara- ment “en territori del loch d'Bnova, i devia ser Manuel. En el llistat de Viciana diu “Mejorada de Ferrer”. La Ltosa apareix en el morabet{ de 1421 amb 20 noms. Apareix en la llista de Viciana. Pertanyia al igual que Surié a la familia dels Sang. Antoni Sang l’es- menta en el seu testament de 1582, que era senyor de la Llosa i de Surié. LInforme de Fabian i Fuero de 1794 I’anomena LLOSA DE SURI, i recull la tra- dicié que s’hauria format de les alqueries de NARENCHIS TRICARDS, que ara sén partides properes al poble, especialment la primera; i també hi havia una alqueria anomenada BETRILLENT, que estava en les ruines de I’ermita de Sant Joan, prop de Santa Anna, que ara fan limit entre Xativa i la Llosa. Aquesta alqueria de SANT JOAN DE BETRILLENT li I’hauria donada Jaume I a na Sibila Gomis, cap al 1262?. Potser venia del Ilatf “Veterilius”. En 1788 era un dels tres llocs de realeng que tenia la ciutat, com ja hem dit. L’ALQUERIA D’EN SORIO es esmentada al morabet{ de 1421. Aci deu haver passat el nom de I'alqueria a un antropdnim, ja que I'alqueria apareix ja en els textos arabs com a Surruyun (rev. Al-Andalus, 1972, pag. 435), patria almenys d’un parell de musulmans il-lustres, un d’ells Aben Pascual, segons Julia Ribera, i I'altre el matematic Muhamad ben Ahmad b. al-Lait, segons Joan Vernet (La ciéncia abans de la conquesta, CVC, 1989, vol. Il, pg. 230). En la meua opinié, hi va posar Jaume I el campament en el segon i definitiu setge de 1995Xativa. Li la dona a Jacques Sang, un dels tres repartidors de la vila, i tenia una església dedicada a la Mare de Deu de la Llet. En 1403 trobem aquests esdeve- niments: “Azmet Edam alias Magazell de l’alqueria d’en Sorié” i “Abrafi d’Archabiz, moro de l'alqueria d’'en Sorié per causa de composici6 que fo difamat de dues colmenes que havia furtades, 300 sous (ARV 3015, fol. 49 i 54). L/ALQUERIA D’EN BERENGUER MARCH esmentada al morabeti de 1421, amb 15 cases. Creiem que devia estar en I’alqueria de NA Marca, del terme actual de Xativa a la vora del riu. Es esmentada també en 1424 (ARV 3020, fol. 7-8). BisQuerT apareix en un document de 20 de juliol de 1267, com a donacié a Navarro, ballester reial, ien 1 de maig de 1271, donacié a Domingo Perez de Torre, Estaria darrere del castell, en les actuals CASES DE SOLDEVILLA, a la vora del Barranc del pont Sec. Horta DE XATIVA BeNtrurr apareix en la relacié de Viciana de 1547. Estava situada en unes cases actuals entre la stquia de Benifurt i el Puig. Creiem que l’etimologia deu ser “penna fortis”, i seria homénima del Puig que té al costat. LALQUERIA DE PINTOR estava situada vora la creu del Pintor, en el lloc on la séquia de Meses jussana travessava el camf de Valéncia, és a dir, on esta I’ac- tual Hospital Lluis Alcanyis. Es esmentada en el dietari del capella d’Alfons el Magnanim (pag. 200): “En lo dit any 1457, la senyora Na Delfina de Pertusa, sen- yora del Pintor qui esta en I’horta de Xativa...” El topdnim ve de l’antropdnim Pintor de jueus conversos de Xativa, un dels quals fou metge del papa Alexandre VI. En els esdeveniments de 1413 (ARV 3016, fol. 207) hem docu- mentat “un calze d'argent d’en Jacme Pintor, argenter”. Aquest potser seria el pri- mer propietari de ’alqueria. ALBOI esta en el morabetf de 1421 amb 16 noms. Segons Viciana era Bor DE SANG. L’etimologia sembla ser de l’arab “buwaib”, diminutiu de “bab” = porta, que ha donat els topdnims Pas DE BUVAP en Tavernes de Valldigna i BUED 1 Cageza De Buzy (Felix Fernandez Gimenez, Al-andalus, 1963, pag. 354), i pos- siblement BICoRP. Lo GENoves apareix en el morabeti de 1421 amb 26 noms. Sembla que en prin- cipi s‘anomenava ALQUERIA DE CHIO O XIO, sobre la qual pronuncia senténcia Jaume I en un pleit entre Guaresques de Girona i Baldovi de Baldovi en 29 de gener de 1269. En 2 gener 1282, es posa en venda l’alqueria de Crava. En 1395 era senyor del poble Joan Ripoll, avi de la muller de Pere March i mare d’Ausias March (Amadeu Pagés, Ausias March, pag. 43-57). Any 1428 (ARV 3021, fol 78- 81) “Azmet Mangor, moro del Genovés”. Des de 1551 eren senyors ELS FENOLLET, batles de Ja ciutat, i els qui més influiren per construir la séquia del Puig. BARXETA apareix en el Repartiment 1892 = 3024, 2320 com a donacié a Pere Gapata. Viciana i Escolario (IX, 1174) diuen que pertanyia als Tallada en el seu temps. Tenia 16 cases en el morabeti de 1421. En aquest mateix apareix La FOIA DE MARCO, alqueria amb 2 noms. Aquesta estava situada en el cami del 1996Genovés a Barxeta, poligon 11: en 1796 tenia encara tres masies habitades, de Josep Mateu, Josep Segui i Francesc Marti. La Torre DE Lioris 1 MrrALBO. En temps de Viciana Miralbé pertanyia als San¢ i la torreta a Lloris. En temps d’Escolano IX, 1200, les dos pertanyien als Lloris, ila parrdquia conserva visites pastorals de 1686 a 1729. Miralbé tenia en el morabeti de 1421, 14 cases. Actualment ha desaparegut perd l’hem localitzat al poligon 8 del terme de Xativa, al lloc anomenat ara LA BASSA DE SENDRA. En 1428 (ARV 3021, fol. 82): “Composicié feta a Azmet Alazan e Cat Aharan, moros del Moc de Miralbé, per furt”. LA TORRE DE LLORIS no esta en el morabeti de 1421, tret que siga l’alqueria, que va entre Miralbé i V’hostal d’Enova: LA TORRE DE Mossen EsTeVE DE FENOLLET, amb 45 noms. En 1406 (ARV, 3015, fol. 123): “Azmet Avorramany, fil de Cat Avorramany, sarrahins del lloc de la Torre de mossén Esteve Pong de Fenollet, cavaller, 110 sous”. No creiem en canvi que siga l'alqueria de mossén Lois de Loris, que hem identificat com a Ranes. XeLLA, en la Canal de Navarrés, la podriem identificar per aquest document de 1416 (ARV, 3017, fol. 78): “Mahomat Acet del lloc de Xella, que és de mossén Joan Fabra, que acompanyava un moro catiu, 110 sous”. La mateixa apareix esmentada en 1428 (ARV 3027, fol. 16 i 3021, fol. 82: “Jusef Fillastres se composa de l'alami de Valqueria del honorable mossén Joan Fabra... havia nafrat en lo cap Abrafim Aloretz”. ALQUERIES QUE NO PODEM ENCARA IDENTIFICAR L’ALQueria D’EN Lots TALLADA apareix en el morabeti de 1421, amb 9 cases. Si partim de la idea que les alqueries es descriuen per orde geografic, podem pen- sar que devia estar entre La Torre dels Frares i Vallés, cosa que ens portaria a la PARTIDA DEL Coquzt. Esta situada al poligon 1, parcel-les 151-163 del terme de Torrella. L’alcalde de Torrella en Vicent Martinez Climent ens va informar que aquells bancals, situats en un petit alteré, que no tenien dret al reg, plantats d’o- liveres o una era, malgrat passar la sequia al costat una mica més baixa, era el loc céntric on es reunien els rectors de les tres parrdquies de la Costera, Cerda, Llanera i Rotgla, per a complir la recomanacié que es fa en la Visita Pastoral de 1819, fol. 24 (Arxiu Parroquial de Cerda). S’hi es trobava potser una creu, i més antigament una ermita o una mesquita rural, i his’han fet troballes romanes, que es troben al museu de Torrella. Els llauradors li diuen també al lloc PARTIDA DE LA CREUETA, molt significativament. Sembla que també alli es reunien els sindics de la squia de Ranes en &poca morisca. En les nostres excursions toponimiques pel camp, també ens hem trobat altres casos d’alqueries desaparegudes: on esta- va situat el poble d’Alcocer, vora el riu Xtiquer, terme d’Alberic eren uns bancals d’oliveres amb enderrocs i parets, sense dret a regar de la stquia d’Alzira, que li passa pel costat, i a més est sobre un alter. En definitiva act tenim una alque- ria desapareguda, de la qual el nom moro podria ser CoQuET, perd que no saber si devia correspondre a aquesta alqueria d’en Lluis Tallada. L/ALQUERIA D’EN PERE URGELLES en el morabeti de 1421, amb 3 cases, esta rela- cionat entre la d’en Carbonell i la de Llanera. L’ALQUERIA D’EN VALENTI, esta en el morabet{ de 1421 amb 21 noms, darrere de Llanera. ;Podria ser I’alqueria de Cairent? 1997LES ALQUERIES DE MADONA CARBONELLA, que solien ser d’en BARO i D’EN ARINYO, amb 29 noms, en el morabeti de 1421. Per 'orde gpodria ser Torrent 0 Corbera? Aquesta alqueria esta composta de dues, que ja estan unides en 1410 (ARV 3016, fol. 210): “Cat Serrelli, moro de lalqueria de Na Caterina, muller de 'hon- rat en Nicolau Carbonell... nafres Azmet Uleyn, 885 sous”. Encara eren dues alque- ries en 1401 i 1403, segons el llibre de batlia de Xativa (ARV 3015): Fol. 32r (any 1401): “Maffomet Cave, moro de l'alqueria d’en Ariny6, 60 flo- rins d'or per furt d’oli, 660 sous”. Aquell any ja havia mort aquest i potser els hereus vendrien l’alqueria a Na Caterina, perque llegim al fol. 35: “Hereus d’en Pere Arinyo”. Fol. 50 (any 1403): “Caat Maganel, moro de Valqueria s’en Arinyé, 50 flo- rins...com lo dit Caat dix algunes paraules injurioses contra lo dit lochtinent de batle Joan Rotla”. Fol. 52 (mateix any): “Hamet Cartuxa, moro de Valqueria d’en Macid Baré per furt 120 sous”. Al fol. 13 del morabeti de 1421, apareixen algunes altres petites alqueries 0 grups de cases: LO CAMI DE CARCER, amb 7 noms cristians, EN JOAN FERRAN en la sua alqueria, EN BERNAT P1ERA en lo molf d’en Rotla, EN MIQUEL D'ALVENTOSA EN U'ALQUERIA D’EN BERENGUER TALLADA, EN PONG D'ALMENARA en la sua alqueria. Molt dificil identificar acd, excepte lo cami de Carcer, que seria un grup de cases. fora de la muralla: el camf de Carcer era el que anava a la Llosa, per I’actual cementeri, i a partir de Surié trencava cap a l'esquerra per la Casa de les quatre cares i “Maderas Torr6”, cap al port de Carcer; per tant les cases estarien en el portal de les Barreres, actual Baixada de l’Estacié. El molf d’en Rotla podria ser el Molf de Santandreu sobre la séquia de la Llosa, prop del cami de la Granja i Rotgla? L’ALQUERIA D’EN DOMINGO CASTELLAR, amb 12 noms en el morabetf de 1421. Sera la mateixa en que en 1424 (ARV 3020, fol. 7) es diu ALQUERIA DE MosstN PERE CASTELLAR? En eixe cas podria ser el nom antic de QUuESA, que es deia CASTELLAR, en la Canal de Navarrés. Lo QUARTER DE LA TORRE D’EN TORREGROSSA, esmentat en 1421 sense indicar noms, podria estar en terres de la s¢quia de la Vila o de Meses. I a continuacié es parla d’una altra alqueria, com si estigués act: L/ALQUERIA Major £ MENOR D’EN GUILLEM Comes, amb 24 noms en I’es- mentat morabeti. En el mateix Ilibre de batlia (ARV 3015, any 1401-1403) tenim diverses referéncies: (Fol. 32) “Axer Raet, moro de Valqueria de guillem Cescomes en V'orta de la dita ciutat 30 florins... per com havia furtada una gramalla de dos con- vers, 330 sous”. (Fol. 34) “Cat... sarah de Valqueria de Guillem Cescoves, 220 sous. Mayrmé el Fuyer per furt de Valqueria de Guillem Cescomes”. (Fol. 34r) Cat alias Rgutu, moro de Valqueria d’en Guillem Sescomes, 220 sous. (fo. 681) “Guillem Sescomes, gabella de la sal per tres anys, 4666 sous anuals”. En el Repartiment de Xativa ntim. 2777 i 2529, Arnau i Bertran de Comes obtenen cases a XAtiva i terres en I’alqueria d’Aiacor. 1990A més del morabeti estudiat apareixen també algunes altres alqueries des- conegudes: La Torre D’EN OLtves (arv 3015, FOL 52R I 55): “Un moratell de la Torre d’en Olives, 110 sous.” “Un moro de Valqueria de Olives, situada en Ia orta de Xativa.” Suposem que quan apareix el terme “horta de Xativa” es refereix a la zona de regadiu delimitada per la stquia de Ranes, la Vila i Benifurt, perd més proba- blement a la zona més prdxima a la ciutat al sud del riu de Montesa. L/ALQUERIA D'EN MACIA GosaLBo, esmentada de ARV 3016, fol. 79: “Cat Coves, denunciat de furt del loc de Valqueria d’en Macid Gosalbo, 366 sous”. LLOCS DE POSSIBLES ALQUERIES NO IDENTIFICADES No voldriem acabar sense indicar alguns altres locs, on per les restes arqueoldgiques o les construccions actuals, hom pot suposar que hi ha hagut alqueries, i potser siguen algunes de les que tenim topdnims perd no hem pogut localitzar. En primer lloc estan les Cases DE QUILES, actualment exis- tents que pertanyien als Escriva, i de les quals hem parlat abans al esmentar Maneu i La GRANJA. Pero també hi hauria alguna alqueria vora la s’quia de Mrses i del moli de TARREGA. Del lloc sembla haver-hi alguna donacié a les Monges Madalenes d’Alzira, que després passaran a Montsant de Xativa, i a la seua abadesa Na Timbors de 19 d’agost de 1273: “in molendinis que Dominicus Marchesii tenet a . nobis ad censum de una mazmudina in cequia de Meses”. A la vora del camt de Xativa a la Granja, abans de passar el riu es troba una partida anomenada MACENA o LA HERETAT, que per les restes arqueoldgiques de ceramica fins i tot romana i I’antiguitat del topdnim té moltes possibilitats d’haver estat una vil-la romana i una alqueria medieval (pol{gon 25 del terme de Xativa). Per estar situada al centre de la vall, podriem proposar-li l’etimo- logia latina de “Villa mediana” = Macena. Seria el mateix cas exacte que MissENA 0 MICENA, alqueria situada exactament al mig de la Vall d’Albaida, en ’enclavament del terme d’Otos, vora el terme de la Pobla del Duc: fins i tot hi havia un aeroport en la guerra de 1936, perqué esta en un pla molt obert al mig de la Vall. 1229,LES CONCLUSIONS Haurien de ser breus. Solament cal dir que la majoria dels topdnims de les alqueries sén dels antropdnims dels qui les posseien entorn a any 1400. Quan s6n molt pocs els topdnims arabs o mosshrabs que perduren, Aiacor, Alboi, Annahuir, etc. cosa que vol dir que foren substituits com Benitoro per la Torre dels Frares, o que no existirien i foren repoblades de moros pels cristians. En qualsevol cas recordarem que ja el rei en Jaume J en la Cronica parla que n’hi havia moltes, cap. 318: “Vem la pus bella horta que anc haviem vista en vila ni en castell. e que hi havia més de duescentes algorfes per Uhorta, les més belles que hom pogués trobar, e les alqueries entorn de I'horta, moltes e espesses.” Cal encara continuar buscant més documentacié que ens identifique aquests topdnims. 1230