Asp m1

LA SNDROME DASPERGER
Mdul 1:
Sndrome
dAsperger:
caracterstiques
i diagnstic del
trastorn
Equip Deletrea
Formaci Psicopedaggica
Formaci Psicopedaggica
Mdul 1: Sndrome dAsperger: caracterstiques i diagnstic del trastorn
ndex
1. Introducci
2. Descripci histrica i criteris diagnstics
3. Funcionament neuropsicolgic en la Sndrome dAsperger
11
4. Funcionament cognitiu en la Sndrome dAsperger
16
5. Aspectes neurobiolgics de la Sndrome dAsperger
18
1. INTRODUCCI
Com cada mat, en Xavier esmorzava un bol de llet amb els seus cereals preferits, mostrant-se
ali als horaris que regeixen la dinmica familiar. Malgrat tenir set anys, la seva mare lhavia
dajudar a vestir-se i, aquest dia, com molts altres, tampoc va poder posar-li la roba nova que li
havien regalat els seus avis. La seva mare havia de rentar tota la roba nova amb un determinat
suavitzant perqu en Xavier accepts estrenar alguna cosa. Cada dia en Xavier es llevava angoixat preguntant pel dia concret de la setmana, el mes i la data. Tots els matins preguntava el
mateix i a continuaci necessitava saber si aquell dia havia danar o no a lescola.
Malgrat que en Xavier havia comenar a parlar una mica ms tard que altres nens, no parava
de fer-ho. El seu llenguatge era molt correcte, sempre solia parlar del seu tema favorit, els
dinosaures, i era molt difcil canviar el tema de conversa. Resultava complicat que en Xavier
utilitzs el seu excellent llenguatge per compartir amb la seva famlia les coses que li passaven
a lescola o les coses que li preocupaven; semblava no sentir la necessitat de compartir experincies o sentiments amb la gent que lenvoltava. Era un nen molt intelligent, havia aprs a
llegir tot sol i li encantava llegir histries sobre dinosaures. No li interessaven els jocs tpics dels
nens de la seva edat i passava la major part del seu temps desmuntant joguines electrniques i
tornant-les a muntar, tot i aix, no semblava estar interessat per jugar amb aquelles mquines
sin que el que el fascinava era conixer com estaven fetes i quin era el mecanisme que les feia
funcionar. Quan ho esbrinava, collocava la joguina a la seva prestatgeria i no tornava a tocarla; tampoc deixava que el seu germ petit toqus cap de les seves joguines.
Tenia un mn molt personal i resultava difcil que el comparts amb altres nens. A lescola la
seva professora ja havia mostrat preocupaci per en Xavier. Malgrat la seva intelligncia, no
tenia cap inters per les tasques escolars i el seu rendiment acadmic no era el que sesperava.
Era molt difcil fer que en Xavier treballs en grup amb altres nens. Al pati sempre estava sol i,
quan ocasionalment intentava incorporar-se al joc dels seus companys, la seva manera dactuar
era tan maldestra i ingnua que provocava riures i burles per part dels altres nens.
Encara que en Xavier no era un nen agressiu, en algunes situacions mostrava fortes rebequeries i conductes inadequades com llanar objectes o cridar. Era especialment difcil la classe
dEducaci Fsica, en la qual en Xavier mostrava alts nivells dansietat, dificultat per seguir les
normes i escassa comprensi de les regles bsiques que regeixen els jocs i esports dequip. Si
sel forava a participar en aquestes activitats, sistemticament apareixien forts empipaments
i un marcat oposicionisme.
Encara que els pares den Xavier ja el descrivien com un nen peculiar abans de complir els quatre anys, no van comenar a alarmar-se fins al moment en qu el nen es va incorporar a lescola.
Les grans dificultats per relacionar-se amb els companys, els problemes atencionals dins laula
i el baix rendiment escolar van ser, entre daltres, els motius que van impulsar els pares a buscar ajuda. Desprs de diverses consultes a diferents professionals de lmbit de leducaci, la
medicina i la psicologia, i desprs de rebre diagnstics tan dispars com dficit datenci i hiperactivitat o trastorn emocional i de conducta, finalment van informar a la famlia que en Xavier
presentava Sndrome dAsperger.
En els ltims anys sha incrementat el nombre de famlies que, com la den Xavier, shan
denfrontar a aquesta etiqueta diagnstica tan poc coneguda al nostre pas.
2. DESCRIPCI HISTRICA I CRITERIS DIAGNSTICS

El 1944 Hans Asperger, un pediatre austrac, va publicar un article en una revista alemanya de psiquiatria i neurologia on descrivia un grup de nens amb caracterstiques similars
molt peculiars que ell no havia vist abans. Actualment aquesta sndrome es coneix amb el
nom de Sndrome dAsperger i se situa dintre dels trastorns generalitzats del desenvolupament. Les caracterstiques de les quals parlava Asperger per definir aquest grup de nens
van ser sintetitzades per Wing (1998, pg. 12-13)
1.- Els nois eren socialment estranys, ingenus i emocionalment desconnectats dels altres.
Semblaven viure en un mn a part.
2.- Tenien una bona gramtica i vocabulari extens. El seu discurs era fluid, literal i pedant,
usat en monlegs i no en intercanvis conversacionals.
3.- Tenien una comunicaci no verbal pobra i una entonaci verbal montona o peculiar.
4.- Tenien interessos circumscrits a temes especfics, incloent colleccions dobjectes o fets
relacionats amb tals interessos.
5.- Encara que la majoria possea intelligncia mitjana o superior a la mitjana, tenien dificultats per aprendre les tasques escolars convencionals. No obstant aix, eren capaos
de produir idees originals i tenien habilitats relacionades amb els seus interessos especials.
6.- La coordinaci motriu i lorganitzaci del moviment eren generalment pobres, encara
que alguns podien destacar en rees especials dinters (per exemple, tocar un instrument
musical).
7.- A aquests nois els faltava sentit com.
Encara que en els manuals de classificaci diagnstica dels trastorns mentals vigents avui
dia (DSM-IV-TR i QIE-10) sintrodueix el diagnstic de SA com una etiqueta especfica i independent dintre dels trastorns generalitzats del desenvolupament, en lactualitat es mantenen discussions teriques que intenten determinar si la SA ha de considerar-se o no com
un trastorn diferent al Trastorn Autista. Alguns dels criteris de diagnstic de SA segueixen
sent avui objecte de discussi entre els professionals del camp de la psicologia, la psiquiatria i la pedagogia. Daquesta manera sobserva en les diferents definicions que ofereixen
els sistemes estandarditzats de diagnstic que sempren en lactualitat. No existeix cap
marcador biolgic que ens permeti detectar els quadres de SA, i per aix el seu diagnstic
continua sent clnic, basat en els comportaments observats, en la histria de desenvolupament i en el perfil psicolgic del subjecte.
2.1 Criteris pel diagnstic de Trastorn dAsperger

(DSMIVTR, 2000)
A la prctica existeixen discrepncies en alguns dels criteris diagnstics que han de complirse per emetre un judici clnic de SA. En el Manual diagnstic i estadstic dels trastorns mentals de lAssociaci Americana de Psiquiatria, en la seva revisi de lany 2000, DSM-IV-TR, els
criteris de diagnstic que sestableixen sn els segents:
A. Alteraci qualitativa de la relaci social, manifestada almenys per dues de les caracterstiques segents:
1. Important alteraci de ls de mltiples comportaments no verbals, com el contacte
ocular, lexpressi facial, les postures corporals i gestos reguladors de la interacci social.
2. Incapacitat per desenvolupar relacions amb companys apropiades al nivell de desenvolupament del subjecte.
3. Absncia de la tendncia espontnia a compartir plaers, interessos i objectius amb altres persones (per exemple, no mostrar, portar o ensenyar a altres persones objectes del
seu inters).
4. Absncia de reciprocitat social i emocional.
B. Patrons de comportament, interessos i activitats o desenvolupaments restrictius, repetitius i estereotipats, manifestats almenys per una de les caracterstiques
segents:
1. Preocupaci absorbent per un o ms patrons dinters estereotipats i restrictius
que sn anormals, sigui per la seva intensitat o pel seu objectiu.
2. Adhesi aparentment inflexible a rutines o rituals especfics, no funcionals.
3. Manierismes motors estereotipats i repetitius (per exemple, sacsejar o girar mans o dits,
o moviments complexos de tot el cos).
4. Preocupaci persistent per parts dobjectes.
C. El trastorn causa un deteriorament clarament significatiu de lactivitat social, laboral i daltres rees importants de lactivitat de lindividu.
D. No hi ha retard general del llenguatge clnicament significatiu (per exemple, als
dos anys usa paraules senzilles, als tres frases comunicatives).
E. No hi ha retard clnicament significatiu del desenvolupament cognitiu ni del desenvolupament dhabilitats dautoajuda prpies de ledat, comportament adaptatiu (diferent de la
interacci social) i curiositat sobre lambient durant la infncia.
F. No compleix els criteris dun altre trastorn generalitzat del desenvolupament ni
desquizofrnia.
2.2 Criteris pel diagnstic de la Sndrome dAsperger (Gillberg, 1991)

El 1991, Gillberg presenta els seus propis criteris pel diagnstic de la SA, on es contempla
com un criteri rellevant en el diagnstic la malaptesa motora:
1. Dficit en la interacci social, manifestat almenys en dos dels criteris segents:
a. Incapacitat per interactuar amb iguals.
b. Falta de desig i inters dinteractuar amb iguals.
c. Falta dapreciaci de les claus socials.
d. Comportamenta social i emocionalment inadequats a la situaci.
2. Interessos restringits i absorbents, manifestat almenys en un dels criteris segents:
a. Exclusi daltres activitats.
b. Adhesi repetitiva.
c. Ms mecnics que significatius.
3. Imposici de rutines i interessos, manifestat almenys en un dels criteris segents:
a. Sobre si mateix en aspectes de la vida.
b. Sobre els altres.
4. Problemes de la parla i del llenguatge, manifestat almenys en tres dels criteris segents:
a. Retard inicial en el desenvolupament del llenguatge.
b. Llenguatge expressiu superficialment perfecte.
c. Caracterstiques peculiars en el ritme, lentonaci i la prosdia.
d. Dificultats de comprensi que inclouen interpretaci literal dexpressions ambiges o
idiomtiques.
5. Dificultats en la comunicaci no verbal, manifestat almenys en un dels criteris segents:

a. s limitat de gestos.
b. Llenguatge corporal maldestre.
c. Expressi facial limitada.
d. Expressi inadequada i mirada peculiar, rgida.
6. Malaptesa motora:
Retard primerenc en lrea motriu o alteracions en proves de neurodesenvolupament.
Com es pot observar, hi ha tres criteris de diagnstic importants que marquen diferncies
entre ambdues classificacions (DSM-IV-TR i els oferts per Gillberg i coll.):
1. LAssociaci Americana de Psiquiatria entn que no hi ha retard general del llenguatge
clnicament significatiu, i, per contra, Gillberg parla, en el punt 4, de problemes de la parla
i del llenguatge (especifica retard inicial en el desenvolupament).
2. Per lAssociaci Americana de Psiquiatria no hi ha retard clnicament significatiu del desenvolupament cognitiu, i, no obstant aix, Gillberg no esmenta cap criteri de diagnstic
que faci referncia al quocient intellectual.
3. Gillberg parla de la malaptesa motora com a criteri de diagnstic, mentre que lAssociaci
Americana de Psiquiatria no ho contempla com un tret definitori.
Aquests sn alguns exemples de les escales que sestan utilitzant internacionalment pel
diagnstic de SA que posen de manifest el llarg cam que queda per recrrer fins a definir la sndrome i respondre preguntes com: s la Sndrome dAsperger un trastorn especfic diferent de lautisme?, podria definir-se la Sndrome dAsperger com el resultat duna
bona evoluci duna Sndrome de Kanner (autisme)?, s possible la definici de diferents
subgrups en la poblaci de Sndrome dAsperger?.
2.3 Criteris de diagnstic de les persones amb Sndrome dAsperger

(. Rivire, 1996)
Per a ngel Rivire (Rivire, 1996; Rivire & Valdez, 2000) la definici sobre aquest trastorn
que ofereix lAssociaci Americana de Psiquiatria s insuficient, especialment pel que fa a
la no aparici de retard general del llenguatge. En general, els experts coincideixen que
en els casos de SA sol haver-hi retard en ladquisici del llenguatge o, almenys, una manera
peculiar dadquirir-lo que no sajusta al desenvolupament normal (per que evoluciona molt
rpidament cap a un patr no alterat en els seus aspectes formals). La sensibilitat dngel
Rivire en la seva definici dels criteris ens ha perms comprendre les caracterstiques qualitatives que descriuen les persones que presenten aquesta sndrome.
1.Trastorn qualitatiu de la relaci:

-Incapacitat de relacionar-se amb iguals.
-Falta de sensibilitat als senyals socials.
-Alteracions de les pautes de relaci expressiva no verbal.
-Falta de reciprocitat emocional.
-Limitaci important en la capacitat dadaptar les conductes socials als
contextos de relaci.
-Dificultats per comprendre intencions alienes i especialment dobles
intencions.
2.Inflexibilitat mental i de comportament:

-Inters absorbent i excessiu per certs continguts.
-Rituals.
-Actituds perfeccionistes extremes que donen lloc a una gran lentitud en
lexecuci de tasques.
-Preocupaci per parts dobjectes, accions, situacions o tasques, amb
dificultat per detectar les totalitats coherents.
3.Problemes de parla i de llenguatge:

-Retard en ladquisici del llenguatge, amb anomalies en la manera
dadquirir-lo.
-Ocupaci de llenguatge pedant, excessivament formal, inexpressiu, amb
alteracions prosdiques i caracterstiques estranyes del to, ritme i modulaci.
-Dificultats per interpretar enunciats literals o amb doble sentit.
-Problemes per saber de qu conversar amb altres persones.

-Dificultats per produir emissions rellevants a les situacions i als estats
mentals dels interlocutors.
4.Alteraci de lexpressi emocional i motora:

-Limitacions i anomalies en ls de gestos.
-Falta de correspondncia entre gestos expressius i els seus referents.
-Expressi corporal maldestra.
-Malaptesa motora en exmens neuropsicolgics.
5.Capacitat normal dintelligncia impersonal:

-Sovint habilitats especials en rees restringides.
El que sha exposat fins ara expressa la necessitat que es continun realitzant investigacions
que ajudin a definir lmits ms precisos que ens permetin diferenciar la SA de lAutisme
dAlt Funcionament. Pels professionals que treballen amb persones de lEspectre Autista i
amb persones amb SA, s interessant saber que una de les claus pot trobar-se en el desenvolupament dinvestigacions centrades en les caracterstiques concretes que presenta el
llenguatge de les persones amb aquesta sndrome, ja que encara que no hi ha cap alteraci
en els aspectes formals del llenguatge (estructura morfosintctica i lxic adequats), i s
freqent la presncia derrors en els aspectes relacionats amb la pragmtica, s a dir, amb
ls del llenguatge en situacions dinteracci social.
Un altre aspecte important que assenyala ngel Rivire s la conscincia de diferncia que
presenten les persones amb SA. Fins ara, si ens basem en el nucli dafectaci que caracteritza aquesta sndrome, podem observar que aquest s com al nucli dafectaci dels quadres de lEspectre Autista. Existeixen, no obstant aix, altres criteris (com el retard o no en
ladquisici del llenguatge, la presncia o no duna intelligncia conservada, o lexistncia
de malaptesa motora) que, encara que no estan consensuats entre els professionals, ens
poden donar pistes sobre diagnstic diferencial. Falten investigacions que ajudin a confirmar aquests criteris i que especifiquin amb major exactitud les caracterstiques concretes
en les rees de relaci social, comunicaci i llenguatge, i flexibilitat mental i de comportament.
Si b conixer letiqueta diagnstica ofereix una major tranquillitat a les famlies i a les persones que pateixen el trastorn (la comprensi de les famlies i de lentorn social augmenta
10
i ajuda a preveure amb major exactitud el pronstic), una etiqueta diagnstica no s suficient per millorar la qualitat de vida daquestes persones. En aquest sentit, en la realitzaci
dun diagnstic el ms rellevant s:
a) Descriure les caracterstiques de cada persona en totes les rees del desenvolupament.
b) Detectar les necessitats i prioritzar objectius.
c) Oferir estratgies dintervenci que ajudin a millorar la qualitat de vida daquestes persones.
d) Garantir un seguiment continu que ajudi a ajustar els programes dintervenci.
3. FUNCIONAMENT NEUROPSICOLGIC EN LA
SNDROME DASPERGER
La peculiar forma de pensar i comprendre el mn que mostren les persones amb SA ha
estat objecte de molts debats i discussions. En lactualitat, aquesta manera de processar
la informaci sexplica a partir de diversos models terics sobre el funcionament psicolgic
caracterstic de les persones amb aquesta sndrome. Cadascun daquests models explica
algunes de les caracterstiques observades en aquests individus; no obstant aix, fins al
moment actual cap daquestes teories ha estat capa dexplicar en la seva totalitat el funcionament psicolgic responsable de tots els trets definitoris de la sndrome.
En aquest apartat analitzarem les caracterstiques tpiques del funcionament neuropsicolgic de les persones amb SA i les seves implicacions en la vida diria.
3.1 Teoria sobre el dficit en Teoria de la Ment

Lexpressi Teoria de la Ment es va encunyar per fer referncia a la capacitat humana
de formar-se una representaci interna dels estats mentals de les altres persones. s a
dir, diem que possem una teoria de la ment quan som capaos dintuir els estats mentals
(creences, desitjos, intencions, etc.) dels altres. En la nostra vida diria no ens comportem
com mers observadors de les conductes externes de les altres persones, sin que, de manera gaireb mecnica, atribum i inferim la presncia oculta o no explcita de plans, inten-
11
cions, creences o desitjos que ens permeten explicar i comprendre aquestes conductes
observades.
Per entendre les conductes de les altres persones, i les nostres prpies, hem danar ms
enll de la mera observaci externa, hem de posar-nos en el lloc de laltre per arribar a
comprendre les raons que lhan dut a actuar de determinada manera, comprendre els desigs que han impulsat la seva conducta, les creences que han guiat les seves accions o els
plans que dirigeixen el seu comportament. Sense aquesta capacitat per posar-nos en el
lloc de laltre les conductes alienes serien imprevisibles, mancades de sentit i, en general,
impossibles de comprendre.
La presncia duna intelligncia intacta (com mostren la majoria de les persones amb SA)
no s suficient per desenvolupar-se amb xit en el mn social quotidi. Aix, com assenyala
Humphrey (1986), la intelligncia que es requereix per sobreviure socialment s dun nivell
molt diferent de la que es necessita per plantar cara al mn material. Per poder relacionarnos adequadament necessitem llegir el mn mental dels altres, necessitem llegir les seves intencions, desigs, creences i pensaments per poder comprendre les seves conductes i
anticipar les seves reaccions, entre altres coses.
Des de la teoria sobre el dficit en Teoria de la Ment (per a una revisi ms detallada,
vegeu Baron-Cohen et al., 1997) es postula que les persones amb SA mostren serioses dificultats per posar-se en el lloc de laltre i intuir el seu mn mental. Des daquesta teoria sintenten explicar les dificultats que mostren les persones amb SA principalment en
lmbit de les interaccions socials.
Com sha dit en lapartat anterior, aquestes persones mostren clares dificultats per mantenir interaccions socials fludes, dinmiques i recproques. Solen tenir motivaci cap a
les interaccions socials per, com assenyala Rivire, freqentment fracassen en lintent
dassolir una relaci fluda.
Les persones amb SA, des daquesta posici, serien incapaces o especialment maldestres a
lhora dintuir el mn mental dels altres, de manera que les conseqncies daquesta incapacitat o dificultat serien molt greus, sobretot si tenim en compte que els ssers humans
som ssers socials, que ens movem i ens desenvolupem en un mn social i que necessitem
interaccionar amb els altres per aconseguir la majoria dels nostres objectius.
12
Algunes de les conseqncies daquesta limitaci per comprendre el mn mental dels altres serien les segents:
1. Dificultat per predir la conducta dels altres.
2. Dificultat per adonar-se de les intencions dels altres i conixer les veritables raons que
guien les seves conductes.
3. Dificultat a lhora dexplicar les seves prpies conductes.
4. Dificultat per entendre emocions, tant les prpies com les dels altres, la qual cosa els
porta a mostrar escasses reaccions emptiques.
5. Dificultats per comprendre com les seves conductes o comentaris afectaran les altres
persones i influiran en el que els altres pensin dell.
6. En oferir qualsevol tipus dinformaci, mostren dificultats per tenir en compte el nivell de
coneixement de linterlocutor sobre el tema en qesti (la qual cosa pot dur-lo a no comprendre b de qu sest parlant).
7. Dificultat per tenir en compte el grau dinters del tema de conversa.
8. Dificultat per anticipar el que els altres poden pensar sobre el seu comportament.
9. Dificultat per mentir i per comprendre enganys.
10. Dificultat per comprendre les interaccions socials, la qual cosa pot derivar en problemes
a lhora de respectar torns, seguir el tema de conversa i mantenir un contacte ocular adequat.
A diferncia del que sha observat en lautisme clssic, les persones amb SA solen resoldre
amb xit les tasques dissenyades per valorar les capacitats mentals; no obstant aix, s en situacions naturals, en les interaccions socials reals, on es posen clarament de manifest les seves dificultats per llegir la ment dels altres. Les dificultats per interaccionar amb els altres
13
no sevidencien nicament a lhora de trobar i mantenir amistats, sin que tamb deixen
una seqela en la majoria de les activitats quotidianes i fonamentals per aconseguir un
desenvolupament ptim personal i una bona qualitat de vida.
3.2 Teoria del Dficit de la Funci Executiva

La funci executiva ha estat definida com lhabilitat per mantenir actiu un conjunt
apropiat destratgies de resoluci de problemes amb la finalitat darribar a una meta
futura. Est lligada amb la intencionalitat, el propsit i la presa de decisions complexes.
Les conductes de funci executiva inclouen la planificaci, el control dimpulsos, la
inhibici de respostes inadequades, la recerca organitzada i la flexibilitat de pensament
i dacci.
Totes aquestes conductes estan intervingudes pels lbuls frontals, que tamb sn crucials per qualsevol procs daprenentatge reeixit, per la motivaci i latenci (per una
revisi de la funci dels lbuls frontals, vegeu Goldberg, 2001). La importncia del bon
funcionament dels lbuls frontals per lacompliment duna vida social, personal i professional satisfactria queda reflectida en la definici que Luria (1966) feia daquesta
estructura cerebral, en qu descrivia els lbuls frontals com lrgan de la civilitzaci.
Des daquesta teoria (per una revisi ms detallada, vegeu Ozonoff et al., 1991) es considera que les persones amb SA tenen un dficit en les anomenades funcions executives,
ja que les seves conductes i els seus processos de pensament sn generalment rgids,
inflexibles, repetitius i perseverants. Solen ser persones impulsives, que mostren problemes per inhibir una resposta inadequada, poden tenir emmagatzemada una gran
quantitat dinformaci i no obstant aix no saber utilitzar-la de manera significativa;
tamb presenten dificultats a lhora de prendre decisions importants i solen tenir seriosos problemes a lhora dorganitzar i seqenciar els passos necessaris per solucionar un
problema (trets que es troben en pacients amb lesions en els lbuls frontals).
Algunes de les implicacions prctiques del dficit en la funci executiva, que sobserven
en el comportament diari de les persones amb SA, sn les segents:
1. Dificultats en lorganitzaci. Les persones amb SA mostren dificultats a lhora
dorganitzar i seqenciar els passos que els permeten solucionar un problema.
2. Dificultats per fer plans i desprs seguir els plans per guiar el comportament.
14
3. Dificultats per comenar i acabar una activitat.
4. Serioses limitacions a lhora de prendre decisions. En les persones amb SA solen ser
molt freqents el dubte i la delegaci en els altres per prendre decisions.
5. Manca de flexibilitat per adoptar diferents perspectives sobre la mateixa situaci en
diferents moments (rigidesa mental).
6. Pobra resistncia a la distracci i la interferncia.
7. Pobra habilitat per organitzar i manejar el temps.
3.3 Teoria de la Disfunci de lHemisferi Dret

Lhemisferi dret ocupa un paper fonamental en el processament de la informaci
visuoespacial i est molt relacionat amb lexpressi i interpretaci de la informaci
emocional (reconeixement i comprensi dels gestos i expressions facials) i amb aspectes relacionats amb la regulaci de lentonaci i la prosdia. Una lesi a lhemisferi
dret causaria dficit en aquestes rees.
Des daquesta postura (per una revisi ms detallada vegeu Klin et al., 1995) es defensa
que alguns dels trets nuclears de la SA estan associats a una disfunci a lhemisferi dret.
Aix, la presncia dun QI verbal superior al QI manipulatiu o les dificultats visuoespacials
presents en la majoria dels individus amb SA semblen donar suport a aquesta hiptesi.
Una disfunci de lhemisferi dret t conseqncies molt importants en la vida social
dun individu: els problemes per interpretar gestos i posats o per adaptar el to de veu
al missatge que es vol transmetre, la malaptesa en el control postural o les dificultats
per integrar la informaci en un tot coherent i significatiu obstaculitzen de manera
significativa la fludesa, reciprocitat i dinamisme que caracteritza les interaccions entre els ssers humans.
15
A continuaci enumerem algunes de les conseqncies derivades daquesta disfunci de

lhemisferi dret:
1. Dificultat per captar el significat de la informaci emocional expressada per canals no
verbals (entonaci, volum de la parla i gestos i posats facials i corporals).
2. Presncia de respostes emocionals exagerades o poc coherents amb el context.
3. Dificultat per adaptar-se a situacions noves.
4. Habilitats dorganitzaci visuoespacials limitades.
5. Rendiment pobre en tasques que requereixen integraci de la informaci visuomotora.
6. Marcada limitaci en les habilitats de relaci social.
4. FUNCIONAMENT COGNITIU EN LA SNDROME

DASPERGER
La presncia duna intelligncia mitjana (amb alguna desviaci tpica per damunt o per
sota) que caracteritza la majoria de les persones amb SA pot dur a infravalorar les dificultats i limitacions amb les quals aquestes persones es troben en la seva vida diria.
Posseir un quocient intellectual normal o superior no garanteix el desenvolupament duna
vida autnoma i satisfactria. Cada vegada es posa ms mfasi en el concepte dintelligncia
emocional o social per designar aquella intelligncia que no s valorada en les proves
estandarditzades i que s fonamental per la consecuci de lxit personal, acadmic i professional. Aquest tipus dintelligncia engloba capacitats tan importants com lempatia, el
judici social, el sentit com, la capacitat de persuadir o negociar, etc. A mode expicatiu, per
exemple, ser capa demmagatzemar gran quantitat dinformaci o mostrar una memria
excellent per les dates no ajuda gaire a lhora de detectar si un company ens est enganyant.
16
s molt freqent que els alumnes amb SA presentin fracs escolar (sobretot a partir de
letapa deducaci secundria), fracs difcil dentendre si ens limitem a valorar el QI. Les
actituds perfeccionistes de molts nois amb SA (que duen a una lenta execuci de les tasques), les dificultats atencionals, la desmotivaci, la dificultat per comprendre conceptes
abstractes, les limitacions a lhora dorganitzar les tasques o les dificultats en lestimaci i
planificaci del temps sn noms alguns dels factors que limiten enormement el seu xit
acadmic. Per altra banda, en el mn laboral les caracterstiques inherents a la sndrome
tamb obstaculitzen el seu xit professional. Lescassa comprensi de les normes implcites
que regeixen el funcionament duna empresa, la manca dhabilitats emptiques, la dificultat en ladministraci i organitzaci del temps i la presncia de comportaments considerats
extravagants pels altres, dificulten la vida professional daquestes persones. El QI, considerat de manera allada, s un mal predictor de lxit acadmic i professional.
A ms, s important ressaltar que el rendiment de les persones amb SA, en els tests estandarditzats dissenyats per valorar el potencial cognitiu, no mostra un perfil homogeni
en les diferents tasques. En general, aquestes persones tenen un QI verbal superior al QI
manipulatiu (apareixen diferncies significatives entre ambdues subescales). En les Escales
dIntelligncia de Weschler, per exemple, les millors puntuacions les obtenen en les proves
dinformaci (que requereix lemmagatzematge dinformaci general), vocabulari (s
conegut que aquestes persones tenen un vocabulari ampli), semblances i en la prova de
cubs (lexecuci de les quals requereix centrar-se en els detalls a costa de la imatge del
tot). No obstant aix, solen mostrar puntuacions ms baixes en les tasques de trencaclosques (que exigeix formar-se una imatge global de la figura), comprensi (ja que molts
dels tems que componen aquesta prova exigeixen realitzar judicis socials i resoldre situacions hipottiques amb un contingut social), i claus (a causa de les dificultats atencionals
i a lextrem perfeccionisme que alenteix lexecuci de la prova).
17
5. ASPECTES NEUROBIOLGICS DE LA SNDROME

DASPERGER
5.1 Qu s la sndrome dAsperger?
La Sndrome dAsperger (SA) s un trastorn del desenvolupament, de base neurobiolgica, que afecta al funcionament social i a lespectre dactivitats i interessos. Est vinculat a
una disfunci de diversos circuits cerebrals. Prenent en consideraci que el dficit nuclear
de la SA s el trastorn de la cognici social, sembla raonable atribuir un paper central a
lamgdala i a la relaci entre lamgdala i circuits frontoestriats, temporals i cerebel (estructures involucrades en el desenvolupament de la relaci social).
Com que la SA s un trastorn del neurodesenvolupament, comparteix caracterstiques prpies dels problemes del desenvolupament del sistema nervis en general.
Les caracterstiques comunes daquests trastorns sn:
1. Les mateixes manifestacions poden aparixer en qualsevol individu normal. s fcil entendre que els smptomes que es consideren tpics de la SA, com els problemes per la interacci social o la falta de flexibilitat mental, sn molt comuns entre la poblaci general,
i es consideren trets de personalitat o una forma de ser abans que una manifestaci patolgica. Els smptomes nuclears de la SA no difereixen qualitativament daspectes propis de
qualsevol individu, sin que la diferncia est en lexpressi exagerada dalguna daquestes
caracterstiques, fins al punt dinterferir amb la vida social.
2. Els lmits entre el trastorn i la normalitat sn molt imprecisos. Dacord amb lafirmaci
anterior, satribueix la categoria de trastorn sobre la base duns criteris arbitraris, que no
responen a cap altra justificaci que la de seleccionar grups dindividus que puguin requerir
algun tipus de suport o tractament que els faci ms fcil la vida en societat i redueixi lelevat
grau dinsatisfacci que els pot ocasionar la seva solitud o falta dadaptaci. De totes maneres, si no sentn la SA com una dimensi amb una distribuci contnua, no serien comprensibles els nous models gentics basats en la transmissi de trets quantitatius.
3. No existeixen marcadors biolgics. Si b els estudis neurofisiolgics, i sobretot de neuroimatge, estan aportant una informaci molt valuosa respecte als mecanismes neurobiol-
18
gics que determinen les manifestacions de la SA, no hi ha cap prova biolgica que permeti
diagnosticar o descartar la SA. Aquesta caracterstica incideix en larbitrarietat del diagnstic, basat sempre en criteris que permeten un cert grau de subjectivitat en la seva interpretaci.
4. Alta taxa de comorbiditat. A causa de la implicaci de circuits corticals-subcorticals i
neurotransmissors relacionats amb diversos trastorns del desenvolupament, no s estrany
que la SA estigui associada a altres trastorns del neurodesenvolupament, en els quals estan
implicades les mateixes estructures neurolgiques i els mateixos neurotransmissors.
5. No existeixen uns lmits definits entre uns trastorns i altres. Ocorre amb freqncia que,
segons el professional que atengui un pacient amb SA, es poden donar diagnstics diferents al de SA. Encara que no sempre, en alguns casos aquesta ambigitat diagnstica pot
estar plenament justificada, perqu un mateix pacient pot compartir criteris diagnstics de
dos o ms trastorns del neurodesenvolupament, de manera que resulti gaireb impossible
establir amb rigor el diagnstic de SA o un altre trastorn, com pot ser el Trastorn de Dficit
dAtenci/Hiperactivitat (TDA-H) o la Sndrome de Tourette (ST).
Tall transversal de lencfal

Circumvoluci cingulada
Cos calls
Fornix
(interv en el comportament de
supervivncia)
Hipocamp
(interv en
lemmagatzematge de la
memria)
Lbul
frontal
Hipotlam
(control de processos
fsics automtics)
Glndula
pitutria o
hipfisi
Cerebel
Tlem
(estaci repetidora
dinformaci)
19
Tall Cerebral
Per entendre tant la SA com els seus processos de comorbiditat s necessari abordar els
mecanismes cognitius subjacents al nivell ms simple. Cal aproximar-nos al coneixement
del funcionament del cervell del nen amb SA per veure com certes disfuncions saproximen
o coincideixen amb disfuncions prpies daltres trastorns. Les modernes aproximacions
cognitives al SA, de forma prcticament unnime, fan referncia a les funcions executives
derivades de lactivitat del crtex prefrontal i a estructures vinculades al mateix (amgdala,
cerebel, lbul frontal).
CENTRES NERVIOSOS DEL CERVELL

Moviment de
lescriptura
Cissura de
Rolando rea Motriu
rea de la
sensibilitat general
rea psicosensitiva
Lbul parietal
Lbul frontal
Centre de la comprensi de
les paraules escrites
rea psicomotriu
Centre del
llenguatge
rea psicovisual
Cissura
de Silvio
rea auditiva
rea
psicoauditiva
Lbul occipital
rea visual
Lbul occipital
Centre de la comprensi
de les paraules parlades
5.2 Comorbiditat en la Sndrome dAsperger

En la majoria dels casos de SA les manifestacions ms importants se situen en el pla
cognitiu i conductual, amb unes caracterstiques bastant especfiques. No obstant
aix, en una part important de nens amb SA, existeix comorbiditat amb altres trastorns, les manifestacions de comorbiditat que poden associar-se a la SA es resumeixen
a continuaci:
20
Malaptesa Motora / Trastorn del desenvolupament de la Coordinaci

Sndrome de Tourette / Trastorn Obsessivocompulsiu
Trastorn de Dficit dAtenci-Hiperactivitat / DAMP
Trastorn especfic del llenguatge / Dislxia / Hiperlxia
Trastorn Semntic-Pragmtic
Trastorn de laprenentatge no verbal
Depressi / Ansietat
El Trastorn del Desenvolupament de la Coordinaci (TDC) es defineix com una marcada alteraci en el desenvolupament de la coordinaci motora que interfereix significativament amb laprenentatge escolar o en les activitats de la vida diria i no s deguda
a una malaltia mdica general.
Si b el TDC pot existir de forma allada, amb molta freqncia es troba associat a la
SA. De fet, el TDC s un criteri diagnstic per la SA segons alguns autors. En aquest
sentit, el 1991, Gillberg va presentar els seus propis criteris pel diagnstic de la SA, en
els quals es contempla, com un criteri rellevant per al diagnstic, la malaptesa motora.
La Sndrome de Tourette (ST) ve definida per la presncia de mltiples tics motors i
vocals amb una evoluci crnica, que el DSM-IV estableix en un any. Els tics motors poden ser simples i complexos. Els tics simples involucren nicament un grup muscular
i tenen un inici i un final sobtats. Els tics complexos sn perllongats, afecten diversos
msculs i semblen ms propositius. Si b al principi es va pensar que era un trastorn
molt rar, actualment, si sinclouen formes lleus, la seva prevalena es pot considerar
molt alta, situada al voltant del 3% de la poblaci escolar.
A la ST existeix una forta comorbiditat amb el TDA-H i amb el trastorn obsessivocompulsiu (TOC). La comorbiditat amb SA i trastorns despectre autista (TEA) en general s
menys habitual, no obstant aix, existeixen casos en els quals estan presents de forma
evident ST i SA i, tamb, situacions lmit en les quals s molt difcil (si no impossible)
decantar-se per un o altre diagnstic. La ST comparteix alguns smptomes amb la SA,
tals com ecollia i palillia, conductes obsessivocompulsives, conductes motores anormals i estereotpies.
21
En estudis de sries mplies sha suggerit una prevalena mnima del 8,1% de ST en els
TEA. En un treball ms recent, safirma que almenys dues terceres parts de nens amb
ST presenten comorbiditat amb problemes dempatia/autisme, incloent la SA.
El TDA-H s el terme que utilitza el DSM-IV per a referir-se al trastorn que comporta un
dficit de latenci en un grau suficient per generar dificultats en laprenentatge. Pot
anar associat, o no, a hiperactivitat. Es defineixen tres tipus de TDAH: (1) amb predomini de falta datenci, (2) amb predomini dhiperactivitat-impulsivitat, i (3) de tipus
combinat.
DAMP correspon a les sigles dun trastorn molt prxim al TDA-H. Aquesta denominaci est molt estesa en els pasos nrdics. Inclou: (1) dficit datenci, (2) problemes
referits al control motor i (3) problemes perceptius. s evident que existeix una coincidncia entre TDA-H i DAMP, si b lun i laltre posen major mfasi en determinats
aspectes. Com que el DAMP pren en consideraci els problemes de control motor, es
podria considerar conceptualment ms prxim a la SA. Tant en un cas com en laltre,
poden estar-hi presents determinades smptomes que tamb es descriuen dintre de
lespectre autista; sespecifiquen a continuaci:
5.2.1 Smptomes Autstics en TDA-H / DAMP

Estereotpies motores
Preocupaci per certs temes, objectes o parts dobjectes
Peculiaritats del llenguatge
Anomalies en la pronunciaci
Comunicaci no verbal pobra
Trastorn semntic-pragmtic
Problemes dinteracci social
Ingenutat
22
Les estereotpies motores, molt freqents en lautisme, no sn de cap manera exclusives

daquest trastorn. Poden estar incloses en un context conductual associades a la hiperactivitat motora prpia del TDA-H i DAMP. Aquestes manifestacions poden estar relacionades
amb alteracions de les vies mesolmbiques que contenen dopamina. Les estereotpies dels
nens hiperactius que ms saproximen a les prpies dels TEA sn: aleteig de mans, picar
amb els dits, balanceig del cap i repetici montona de sons.
Els nens amb TDA-H/DAMP poden mostrar patrons obsessius de conducta, relacionats amb
poca flexibilitat mental i mala tolerncia als canvis, conductes que tamb en aquest cas
connecten tant amb els TEA com amb la ST.
Els problemes de llenguatge, molt freqents en el TDAH/DAMP (en ocasions el primer motiu de consulta per part dels pares), generen que es puguin adquirir algunes de les caracterstiques prpies dels TEA: ecollies, capacitat expressiva pobra, comprensi verbal deficient... Els problemes semntics, units a una habilitat per entendre el context social pobre,
poden aproximar-se a un trastorn semntic-pragmtic del llenguatge.
Tampoc resulta excepcional que el llenguatge estigui afectat a nivell prosdic, o en la modulaci del volum expressiu. Altres vegades el nen amb TDA-H, en la seva forma disatencional, en lloc de ser extremadament xerraire s summament callat, saproxima al mutisme
selectiu, que a la vegada tamb va relacionat amb la SA. Igualment, la comunicaci derivada
de la gesticulaci no verbal pot ser molt limitada o inadequada en el TDA-H/DAMP.
Un problema en alguns nens amb TDA-H/DAMP s la falta dhabilitat per la interacci social.
Aix pot estar motivat tant per una certa ingenutat com per una manca dempatia.
En un estudi de Clark i Feehan del 1999, en nens amb el diagnstic de TDA-H, es troba una
elevada proporci (65-80%) amb dificultats significatives per la interacci social i la comunicaci. Els aspectes on aix es posa ms en evidncia sn lempatia i la relaci amb els
companys, la qual cosa ocorre a partir de dificultats per la comunicaci no verbal i el manteniment duna conversa.
Totes aquestes apreciacions han condut a la proposta que possiblement existeixi un contnuum entre lautisme amb retard mental sever, lautisme clssic de Kanner i el TDAH/ DAMP
(Gillberg, 1989; Wing, 1991). En aquest contnuum la SA se situaria entre el TDA-H/DAMP i les
formes lleus dautisme de Kanner.
23
En la prctica, els casos fronterers entre TDA-H i SA poden presentar serioses dificultats
per orientar la intervenci, i sobretot per matisar la informaci que rebran la famlia i
els educadors. Sembla assenyat dir que mentre no es compleixin els criteris complets
del trastorn ms sever (en aquest cas SA) s preferible quedar-se amb el diagnstic de
TDA-H/DAMP, per posant en evidncia els smptomes autstics i tenint molt presents
en la intervenci psicopedaggica tots els aspectes socials. En altres ocasions, no ha
dexistir cap objecci a proposar ambds diagnstics, la qual cosa permetr racionalitzar
el tractament, per exemple recomanant metilfenidat a un nen amb el diagnstic de TEA
si presenta manifestacions tpiques de TDA-H/DAMP.
El nexe neurocognitiu entre SA i TDA-H/DAMP potser resideix en el trastorn de la funci executiva (FE) que ha estat descrit en ambds trastorns. Tot seguit es resumeixen
alguns smptomes observats en pacients amb lesions frontals, que sobserven de forma
molt acusada tant en pacients autistes com en el TDA-H/DAMP:
5.2.2 Smptomes relacionats amb lesions frontals

Absncia dempatia. Afectivitat pobra
Conducta estereotipada
Perseveracions
Rutines
Interessos restringits
Reaccions catastrfiques davant canvis de lentorn
Conductes compulsives
Reaccions emocionals inadequades i repetitives
Falta doriginalitat i creativitat
Dificultats per focalitzar latenci
Poca habilitat per organitzar activitats futures
Aquests smptomes es relacionen amb una alteraci de la FE. La FE agrupa un seguit
de funcions relacionades amb lactivitat de les rees premotores del lbul frontal. Com
que el lbul frontal t connexions amb tot el crtex, la FE no es pot considerar circumscrita nicament al lbul frontal, si b la seva disfunci representa el paradigma de la
lesi frontal. Les funcions executives nuclears sn planificaci, flexibilitat, memria de
treball, monitoratge i inhibici. Per, a partir duna anlisi ms profunda, sha proposat
24
que els mecanismes cognitius que podrien explicar per si mateixos els diferents dficits
relatius a la FE sn la memria de treball i la inhibici.
El Trastorn Especfic del Llenguatge (TEL) forma part dels criteris diagnstics per
lautisme. Per contra, en referncia a la SA, el DSM-IV no solament no esmenta la necessitat que existeixi un problema del llenguatge, sin que, per contra, inclou com a criteri
necessari pel diagnstic el fet que no existeixi un retard significatiu en el llenguatge (entenent per retard significatiu la falta ds de paraules simples ms enll dels dos anys o de
frases comunicatives passats els tres anys).
No obstant aix, de la definici del DSM-IV no se nha de deduir que no existeix relaci
entre el llenguatge i la SA. En realitat, prcticament sempre hi ha alguna alteraci del
llenguatge present en la SA. El que ocorre s que els aspectes formals del llenguatge no
estan alterats, encara que s que ho estan els aspectes pragmtics, s a dir, ls del llenguatge en relaci amb el context.
Arribats a aquest punt, hem dintroduir-nos en la relaci entre el dficit pragmtic del
llenguatge i els TEL. Sentn per dficit pragmtic del llenguatge el conjunt dalteracions
referents a ls socialment contextualitzat del llenguatge ms enll dels seus aspectes
purament formals.
El punt crtic de la qesti apareix a partir del moment en qu incloem en el concepte de
llenguatge no solament el que lindividu diu (a partir del contingut de les seves paraules),
sin tamb tota la intencionalitat continguda en les paraules. s a dir, el llenguatge t
dues dimensions, una no social, lligada estrictament al sentit literal de les paraules i la sintaxi, i una altra social, derivada de la funci de les paraules en relaci amb el context social
en qu es generen. En els estudis clssics sobre el llenguatge aquestes dimensions shan
considerat independents una de laltra. Per tant, un individu amb un TEL podria tenir un
dficit nicament en els aspectes formals del llenguatge. Entrant en el context clnic, existiria una separaci entre els trastorns del llenguatge i els trastorns de la cognici social,
s a dir, els trastorns autstics. No obstant aix, aquest plantejament possiblement no
sigui argumentable sobre la base dels estudis recents sobre la interacci entre llenguatge
i desenvolupament de les habilitats socials.
25
Si es considera que la dislxia se sustenta en un dficit fonolgic (aspecte disfuncional

que comparteixen una part important de nens amb TEL), s comprensible entendre el
nexe entre dislxia i SA. Aquesta associaci, encara que s poc comuna, ha de contemplar-se com una possibilitat en alguns nens amb SA. La hiperlxia consisteix en una habilitat excellent per la mecnica lectora, per amb una comprensi lectora molt baixa.
Alguns nens amb SA poden presentar aquest problema, que, en certa manera, podria ser
lequivalent del trastorn semntic pragmtic del llenguatge aplicat a la lectura.
El Trastorn de lAprenentatge No Verbal (TANV) s una sndrome que es caracteritza per
dficits primaris en la percepci tctil i visual, en les habilitats de coordinaci psicomotora
i en la destresa per tractar amb material o circumstncies noves. Presumiblement, una
de les rees de major preocupaci sn els problemes socials i emocionals que presenten.
Aquests problemes podrien ser el resultat de les dificultats en el processament de la informaci no verbal i espacial, que provoquen les fallades i les males interpretacions dels
senyals socials subtils vinculats a la comunicaci no verbal. Per tant, als nens amb TANV
els resulta difcil comprendre les expressions facials, els gestos i els tons de veu. Aquest
fet pot conduir a lallament social. Alguns nens intenten alleujar lallament entre els seus
companys interaccionant nicament amb els adults, ms agrats amb les seves habilitats
verbals, menys sensibles a la seva malaptesa motriu i, en general, ms comprensius.
Moltes de les caracterstiques que shan descrit pel TANV se superposen a les prpies de
la SA. Fins i tot es podria afirmar que el TANV i la SA podrien representar diversos graus
de severitat del mateix contnuum neurocognitiu. No obstant aix, tamb s possible
descobrir algunes diferncies, i fins i tot intuir uns lmits entre ambds trastorns. Podria
afirmar-se que una part dels nens amb TANV compleixen criteris del DSM-IV per la SA. No
obstant aix, no tots els nens amb TANV mostren un dficit social tan greu, ni compleixen
tots els criteris de SA. En el TANV no s habitual que presentin rutines i rituals de comportament i patrons inusuals del llenguatge tan marcats com en la SA. Per contra, un dels
components ms caracterstics del TANV, el dficit viso-motor, no sol ser tan accentuat
en la Sndrome dAsperger.
26
La depressi tamb mostra una forta comorbiditat amb la SA. Sha de fer notar que no s
rar que alguns smptomes depressius passin desapercebuts als pares, i que nicament puguin ser evidenciats a partir de lentrevista individual amb el nen. Els aspectes depressius
que ms se solen apreciar en nens amb SA sn la falta dautoestima, estat dnim irritable,
falta denergia, somatitzacions i problemes del somni.
Els trastorns dansietat shan considerat els trastorns psiquitrics ms freqents en ledat
infantil. La seva comorbilitat amb la SA s molt major que la que seria desperar per latzar.
Igual que pels trastorns depressius, existeix una mplia sobreposici de smptomes. El nen
ansis sol mostrar un estat permanent de preocupaci o aprensi, difcil de controlar.
5.3 Proves mdiques complementries

No hi ha cap prova biolgica diagnstica per la SA; per tant noms han de realitzar-se aquelles que estiguin orientades a una manifestaci de comorbiditat (per exemple, un EEG, preferiblement de somni, per ajudar al diagnstic duna epilpsia), o en casos rars en qu se
sospiti una etiologia especfica. Alguns experts consideren convenient la prctica sistemtica dun cariotip, a ms de lestudi molecular per la Sndrome X-Frgil.
No s til, ni assenyat, sollicitar de forma sistemtica estudis de ressonncia magntica o
TAC cranial, estudis sobre malalties metabliques i potencials evocats; malgrat tot, en casos concrets, racionalment seleccionats, poden aportar dades interessants.
Menys justificat est encara sollicitar proves dalt nivell tecnolgic, la utilitat de les quals en
la SA est restringida a ls experimental, dacord amb determinats protocols dinvestigaci
(PET, SPECT, magnetoencefalografia, RM funcional). Per dur a terme aquestes proves shan
de complir uns requeriments tics mnims: consentiment informat i finanament per una
beca dinvestigaci.
Per de cap manera aquestes consideracions exclouen que tot nen amb SA sigui sotms
a un rigors examen neurolgic orientat a descobrir estigmes o alteracions que puguin
suggerir una etiologia especfica. En aquest sentit, sinvestigar la presncia de taques que
suggereixin malalties neurocutnies i dismrfies sindrmiques. Tamb s necessari valorar
el dficit motor, amb la finalitat dexcloure altres trastorns neurolgics amb alteraci de la
coordinaci motora.
27
5.4 Tractament farmacolgic de la Sndrome dAsperger

No existeix cap frmac especfic per la SA, i no obstant aix s molt important tractar alguns
smptomes. Com que els resultats sobre ls de psicofrmacs en la SA estan mpliament
avalats per lexperincia, en tots els casos resulta necessari plantejar-se la pregunta de si s
possible millorar els smptomes dun nen amb SA mitjanant la prescripci duna medicaci.
No sembla prudent, ni possiblement assenyada, una actitud obcecadament abstencionista.
Cada pacient s diferent i cada edat mereix unes consideracions especfiques pel que fa a
la resposta als frmacs. Amb tot, s recomanable seguir unes normes generals orientades
a optimitzar ls dels psicofrmacs (que ja sexposen ms endavant). La introducci lenta
dun frmac permet minimitzar possibles efectes secundaris que, en ocasions, desanimen
la famlia a seguir administrant un producte considerat negatiu pel fet dhaver produt manifestacions indesitjables. La introducci lenta permet, aix mateix, ajustar la dosi de la manera ms precisa, perqu cada pacient pot respondre de manera diferent.
5.4.1 Principis generals pel Tractament Farmacolgic de la Sndrome

dAsperger
Tractem smptomes
Sha de comenar amb dosis molt baixes i fer una escalada lenta
En la mesura que sigui possible, i quan sigui pertinent, shan dutilitzar escales de conducta que permetin valorar la resposta
No ha de mantenir-se un frmac si no hi ha una clara evidncia sobre la seva eficcia
Peridicament ha de suprimir-se la medicaci per valorar si segueix sent necessria
En general, cada frmac requereix uns rols especfics
Valorar mitjanant qestionaris especfics possibles efectes secundaris
Natural no s sinnim dinnocu
Una de les majors dificultats a la qual ens enfrontem amb ls de psicofrmacs consisteix
en valorar la seva eficcia. A diferncia daltres malalties de smptomes objectivables o
quantificables per mtodes tcnics, en la SA la millorana es basa gaireb exclusivament en
lopini de pares o educadors. s necessari disposar descales que permetin quantificar el
smptoma o els smptomes que estem tractant, per tenir la certesa que lefecte beneficis
de la medicaci arriba ms enll del raonable desig dobtenir una millorana. Pels problemes datenci i hiperactivitat pot ser til lescala de Conners. Tamb s necessari recaptar
28
lopini de diferents observadors en situacions diverses. Per exemple, s possible que una
resposta favorable al metilfenidat sapreci al collegi per que sigui imperceptible a casa,
com a conseqncia del fet que en acabar lhorari escolar lefecte del medicament ja hagi
passat.
Com que els frmacs aplicats a la SA no guareixen, es fa totalment necessari arribar a la
certesa del seu efecte favorable sobre determinats smptomes. Si no s aquest el cas, no
hi ha cap ra per mantenir una medicaci. s necessari tamb que peridicament se suspengui el frmac amb la finalitat de valorar si la seva eficcia es mant. Ats que els smptomes de la SA es relacionen amb el desenvolupament del sistema nervis, pot variar-ne tant
lexpressi com la resposta a la medicaci, per tant, el fet destablir peridicament intervals
sense medicaci permet conixer quin s el curs natural del trastorn i anar actualitzant la
pauta teraputica. Durant els perodes de descans es pot deixar dadministrar la medicaci
o b recomanar un placebo; en aquest cas la valoraci haur de ser ms precisa. Segons la
medicaci administrada ser necessari establir controls analtics o daltre ordre, especfics
per cada frmac. Daquesta manera podran evitar-se possibles efectes secundaris que, encara que sn infreqents, no han de deixar de prendres en consideraci. En aquest mateix
sentit es recomana facilitar a la famlia un full que permeti valorar, mitjanant lobservaci,
possibles efectes secundaris.
A continuaci sexposen els smptomes susceptibles de rebre tractament. Dacord amb les
manifestacions que es presentin en qualsevol daquests grups, podr recomanar-se un tractament ajustat a cada cas. Per la complexitat simptomtica de la SA no ha dexcloures la
politerpia.
29
5.4.2 Smptomes que poden tractar-se

Epilpsia
Trastorn de Dficit dAtenci / Hiperactivitat
Trastorn de Conducta
Depressi
Ansietat
Tics
Smptomes obsessius
Trastorn del Somni
5.4.3 Productes alternatius

Una de les conseqncies de lactitud reticent a ls de psicofrmacs en nens ha condut
a lexpansi de ls de productes alternatius, tamb anomenats naturals. Laspecte
com entre ells s que no estan regulats pels controls sanitaris i de qualitat requerits als
productes registrats com a frmacs. Entre aquests abordatges es troben les megavitamines, ferro, zinc, magnesi, piridoxina, cids grassos essencials, antioxidants, llevat de
cervesa, dietes hipoglucmiques, eliminaci de colorants i additius dels aliments i dietes
sense gluten o casena.
Un fet com s que el seu efecte no es basa en un plantejament teric acceptat cientficament. Cap daquestes formes dintervenci ha mostrat, mitjanant estudis controlats,
efectes positius sobre els TEA. Tampoc tenen una acci diana especfica que permeti,
almenys, observar de manera objectiva la resposta teraputica.
30

Asp m1

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Asp m1

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

LA SNDROME DASPERGER

2. Descripci histrica i criteris diagnstics

3. Funcionament neuropsicolgic en la Sndrome dAsperger

4. Funcionament cognitiu en la Sndrome dAsperger

5. Aspectes neurobiolgics de la Sndrome dAsperger

2. DESCRIPCI HISTRICA I CRITERIS DIAGNSTICS

2.1 Criteris pel diagnstic de Trastorn dAsperger

2.2 Criteris pel diagnstic de la Sndrome dAsperger (Gillberg, 1991)

5. Dificultats en la comunicaci no verbal, manifestat almenys en un dels criteris segents:

2.3 Criteris de diagnstic de les persones amb Sndrome dAsperger

-Incapacitat de relacionar-se amb iguals.

-Falta de sensibilitat als senyals socials.

-Alteracions de les pautes de relaci expressiva no verbal.

-Falta de reciprocitat emocional.

-Limitaci important en la capacitat dadaptar les conductes socials als

-Dificultats per comprendre intencions alienes i especialment dobles

2.Inflexibilitat mental i de comportament:

-Inters absorbent i excessiu per certs continguts.

-Actituds perfeccionistes extremes que donen lloc a una gran lentitud en

-Preocupaci per parts dobjectes, accions, situacions o tasques, amb

dificultat per detectar les totalitats coherents.

3.Problemes de parla i de llenguatge:

-Retard en ladquisici del llenguatge, amb anomalies en la manera

-Ocupaci de llenguatge pedant, excessivament formal, inexpressiu, amb

alteracions prosdiques i caracterstiques estranyes del to, ritme i modulaci.

-Dificultats per interpretar enunciats literals o amb doble sentit.

-Problemes per saber de qu conversar amb altres persones.

-Dificultats per produir emissions rellevants a les situacions i als estats

mentals dels interlocutors.

4.Alteraci de lexpressi emocional i motora:

-Limitacions i anomalies en ls de gestos.

-Falta de correspondncia entre gestos expressius i els seus referents.

-Expressi corporal maldestra.

-Malaptesa motora en exmens neuropsicolgics.

5.Capacitat normal dintelligncia impersonal:

-Sovint habilitats especials en rees restringides.

3.1 Teoria sobre el dficit en Teoria de la Ment

3.2 Teoria del Dficit de la Funci Executiva

3.3 Teoria de la Disfunci de lHemisferi Dret

A continuaci enumerem algunes de les conseqncies derivades daquesta disfunci de

4. FUNCIONAMENT COGNITIU EN LA SNDROME

5. ASPECTES NEUROBIOLGICS DE LA SNDROME

Tall transversal de lencfal

CENTRES NERVIOSOS DEL CERVELL

5.2 Comorbiditat en la Sndrome dAsperger

Malaptesa Motora / Trastorn del desenvolupament de la Coordinaci

5.2.1 Smptomes Autstics en TDA-H / DAMP

Les estereotpies motores, molt freqents en lautisme, no sn de cap manera exclusives

5.2.2 Smptomes relacionats amb lesions frontals

Si es considera que la dislxia se sustenta en un dficit fonolgic (aspecte disfuncional

5.3 Proves mdiques complementries

5.4 Tractament farmacolgic de la Sndrome dAsperger

5.4.1 Principis generals pel Tractament Farmacolgic de la Sndrome

5.4.2 Smptomes que poden tractar-se

5.4.3 Productes alternatius

Vous aimerez peut-être aussi