Residus, ferida i llenguatge.

Giulio Cesare de Castellucci.

Oriol Lpez Esteve

Novembre, 2015.
sn els que deliberadament tracten el tema de la
retrica i el llenguatge.

QUEDAR
en lo que queda
despus del fuego
residuo, sola
raz de lo cantable.

En certa manera, aquest tractament des

de la carn i des de la ferida participa de lanlisi
de George Steiner a El castell de Barbablava:

(Fnix, J. A. Valente)

Com Romeo Castellucci, pocs directors

coneixem avui dia que entrin tant en dileg amb
els textos i les diverses connexions daquests amb
daltres materialitats. I Juli Csar, la versi de
lany 1997, serigeix com una de les seves peces
claus (junt amb Les tragdies Endogondies
[2002-04] i la trilogia Inferno/Purgatorio/
Paradiso [2008])

Histricament, les exigncies del monoteisme

absolut van resultar enterament intolerables. (...)
Els homes no sn ni sants ni ascetes; la seva
imaginaci s grollera; generalment el seu sentit
del futur s la propera fita del cam. Per la
insistncia de l'ideal continuava martellejant
amb una fora terrible, inconsiderada. ()
Odiem l'extrem als que ens assenyalen una meta,
un ideal, als que ens fan una promesa visionria,
fita que no podem assolir tot i que hgim ests al
mxim els nostres msculs, que se'ns escapa una i
altra vegada fora de l'abast dels nostres estirats
dits.

En aquesta pea de trossos escampats,

podrem dir amb Valente, que Castellucci posa
en dileg quantitat de residus que queden
desprs del foc. Si Julius Csar s una pea
delegia que desemboca en canvi, aquesta versi
socupa sols de lelegia (cadasc valorar
finalment si existeix possibilitat de canvi)
La retrica, la mentida, lactuaci, la veu,
el llenguatge i du, sn els protagonistes de
lobra, ms enll dels propis personatges
shakespearians. Tots aquests elements sn
tractats des de la matria que, com ens diu
Castellucci, s lltima realitat.
Daqu aquesta forta presncia del vell,
de la carn pre-cadavrica. Cada element de Juli
Csar est al lmit de la seva existncia: lesglsia
que acull un espectacle teatral desprs de la mort
de Du, la retrica tractada des de la carn i des de
la ferida. Tots sn residus que queden desprs
del foc. I tots els residus triats per lespectacle
Copy-left 2015

Lanlisi steineri de les causes de

lholocaust desprs que Nietzsche mats a Du i
qualsevol possibilitat de creena amb el
llenguatge (ideal), ens ajuda a entendre
linterpretaci de Castellucci de Juli Csar.
El llenguatge (que crea i apunta a lideal) i la
retrica (que pretn emmascarar amb figures de
llenguatge) han creat una ferida en lhome
occidental i Castellucci ens mostra els orgens
daquests desvaris: la Roma pre-imperial.
A partir daquesta anlisi, lespectacle
dessacralitzar aquests dos conceptes.
El personatge de vski, el qual remet a
Stanislavski (com a un altre que pretn
emmascarar el real amb la illusi de realitat del
seu teatre) sintrodueix una cmera per les
cavitats nasals i ens ensenya lnica (i ltima)
!1

realitat del llenguatge: la seva carnalitat, les

cordes vocals.
Perqu vski i els altres personatges estan
dins de la tensi [de Juli Csar: ] masculina,
masclista i fortament sexual dels homes
poltics, Castellucci ens mostra lorigen sexual
femen de la veu. Podria dir-se que, a Juli Csar,
el llenguatge es dessacralitza a travs del real
mostrant, en una espcie de realisme nofiguratiu, el phonos (la veu pre-lingstica que,
com diu Agamben, s signe del dolor i el plaer)
en el seu estat ms carnal i el logos (les paraules i
els discursos) en el seu estat ms refinat (el vers
shakespeari i la retrica romana).
Per ltim, ens trobem el parlament de
Marc Antoni fet per un laringotomitzat: el dest
final de la retrica. La medalla de la vergonya i de
lobscenitat que porta la cultura occidental, com
el malalt de cncer. Les paraules que abans viem
carnalment, ara mostren el seu efecte
contemporani: la veu feta pols incapa de
transmetre cap missatge ms que la seva prpia
desaparici.
Lespectacle, brevssim per intens, obre
un dels interrogants de lpoca post-Auschwitz (i
de la postmodernitat). Celan deia que encara/
hi ha cants a cantar ms enll/ de lhumanitat.
Lnic que podem cantar s que tot s un
residu, transms des de la ferida? Fins quan
estarem en lelegia dall que rem no fa tant
temps?

___________________________________
Aquest article parteix bsicament dels apunts i
reflexions als segents llibres:

CASTELLUCCI, Romeo. CASTELLUCCI,

Claudia. Los peregrinos de la materia. Madrid:
Continta Me Tienes (Ed.), 2013.
SNCHEZ, J. Antonio. Prcticas de lo real en
la escena contempornea. Madrid, Visor, 2007.
STEINER, George. En el castillo de Barba
Azul. Barcelona: Gedisa, 2001.
Copy-left 2015

!2