CURS POR ESCNICA GUILLERMO DALIA

No tindre por, sin control.

Puc fallar , puc encertar.
Hi ha dhaver ms tolerncia a la frustraci.
Totes les setmanes hi ha que actuar, tocar, parlar davant de gent,
exposar-se... poc a poc, pas a pas ser ms desinhibit per a viure una
grata experincia.

HBITS DESTUDI (CONDUCTES REGULARS...): S BO SEGUIR-LOS

UN HORARI
FICAR UNS OBJECTIUS
SEGUIR-HO, COMPLIR-HO
ELABORAR-HO AMB EL PROFESSOR
PUNTUALITZAR QUE SHA DE FER PER NO DEIXAR DE BANDA
EL QUE NO ENS AGRADA FER.
VISIBLE, RESPECTAR-HO
AMBIENT: CMODE, NO TINDRE DISTRACCI, ESPILL, BONA
ACSTICA, ENREGISTRAR-HO...
S IMPORTANT FER DESCANSOS. Es deu parar la meitat del
que sestudia.
Canviar dactivitat. Una dia a la setmana desconnectar.
ACTITUD: No associar-la al concert. No s la visualitzaci.
Desprs de la sessi destudi anotar tres coses positives de
lestudi.
Si no ix b no tensar els msculs.
TEMPS: sessions de 6 minuts (mai ms de 15 min), perqu el
cervell es fica a treballar en inters i sap que t poc de temps,
desprs es descansa un o dos minuts i es passar a treballar
un altre fragment. Descansar de nou 1 o 2 min i tornar al
primer.
El cervell recorda ms el que no est acabat.
SMIL SEXE: no estar pendent del procs sin gaudir de la
msica. O siga no concentrar-se en tcnica ni en
particularitats, sin concentrar-se en gaudir en fer msica,
expressar...

VISUALITZACI: s bo per exercicis repetitius, per gent que ja

t certa experincia. Quan imaginem fer algun exercici o
situaci amb els sentits (vista, tacte, olfacte, oda, gust...) el
cervell respon de la mateixa forma que quan el fem a la
realitat. Ms quan ms prctica i experincia es tingui.
La gent ja amb moltes hores de prctica, no li fa falta seguir
repetint exercicis de tcnica, doncs soles amb visualitzaci
poden treballar-los mentalment.
Una possible forma estructura densenyament a alumnat que
ja t un hbit i coneix exercicis tcnics seria la segent:
1r pas: INTERIORITZAR EL PASSATGE (ESCOLTAR-LO
UNES VOLTES)
2N pas: VISUALITZAR-LO (VORES MENTALMENT COM SI
ELL MATEIX LESTIGUERA TOCANT.
3R PAS: AGAFAR LINSTRUMENT
Aquesta seqncia evita errors inicials, es toca b des del principi.
s convenient no repetir molt el que ix mal. Deixar-ho i treballar
ms tard amb visualitzaci.
Visualitzaci positiva de la situaci (control, concert, oposici...)
pensar qu be estic en eixe lloc...
Utilitzar la relaxaci per ajudar a visualitzar ( si s necessari).
Tocar con emociones.
RELAXACI: POT SER MENTAL I MUSCULAR, aquesta ltima ens
importa ms pels msics. Doncs quan toquem toquem amb tot el
cos.
Ens servir per relaxar msculs, reduir lansietat, evitar lesions,
interpretar millor.
Ens fixarem en tensar solament el necessari i amb la mnima fora
necessria. Ni molt ni poc.
Cura del cos. Fsicament i mentalment. Desconnectar del mn
musical.
Si tenim un msic que falla entrades sistemticament, s
possiblement que t por o li dna massa importncia a lentrada. Es
supera fallant a posta per adonar-sen que no t tal importncia. (EN
CONTEXT ADEQUAT).

No passa res si ix mal.

Preparar-se, assajar en consonncia i en relaci al temps, lloc,
tessitura... igual als aspectes que vas a interpretar.
3 o 4 hores mxima de visualitzaci al dia.

AUDICIONS:
Es fan poques, deurien de fer-se cada setmana.
A voltes senfoquen duna forma competitiva, o per no
defraudar, per guanyar a... quan en realitat s per passar-ho
b fent una interpretaci personal, fer msica, expressar unes
emocions.
Sn curtes, no arriben a tindre una seguretat, estan tan poc
de temps que el cos encara no sha relaxat i sen van amb la
sensaci de por, nerviosisme... Deuen notar lescenari com un
lloc normal, propi...
(Recordar on assagen el toreros, els atletes... els msics en
canvi estudien soles tancats a una habitaci i desprs passen
a un terreny hostil)
No cal repetir-los molt els consells tranquillitzadors, perqu
estem alimentant-los la por a lactuaci. SI ho diem molt s
que li donem importncia i els avisem que s una cosa lletja,
perillosa, difcil.
No enregistrar lactuaci, almenys fer-ho de forma sotil. Per no
augmentar la tensi, lhostilitat... no avisar-los... poc a poc ja
ser ms acceptat i normal.
CONTROL ANSIETAT:
Motivaci pel pla destudis.
Objectius realistes.
Llenguatge intern i extern racional.
Gesti pensaments.
Mantenir concentraci i control datenci.
Practicar visualitzaci.
Cuidar-se.
Mirar la tesi doctoral de Guillermo: MUSICOREXIA.
GESTI DEMOCIONS: bones i males. No tens tanta
importncia.

CONCENTRACI: NO VOLER CONCENTRAR-SE, NO FIXAR-SE EN

LA MSICA.
A voltes no es pot evitar pensaments intrusius. El cervell
savorreix. El que desconcentra s pensar que tests
desconcentrant.
Per estudiar s que hi ha que concentrar-se, fixar-se. Desprs
en lactuaci s fa amb LAUTOMTIC! No cal concentrar-se.
La msica s tcnica i art. Hui dia estem fets a mirar molta
tcnica i poc art. Donar ms importncia a la tcnica fa
utilitzar la part ventral conscient del cervell i per tant
impedeix utilitzar la part AUTOMTICA del subconscient que
ocorre a la part dorsal subconscient.
EL conscient fa que la msica siga ms engarrotada, ms
lenta massa controlada i poc musical. En canvi quan deixem
fer al subconscient i ens deixem anar hi ha ms expressi i
ms msica, ms fludesa.

Neuroeducacin (P. Morera)

El msic s un esportista dels msculs menuts.
Tenen gran quantitat de lesions, tendinitis..
s molt important escalfar, estirar, relaxar...
Tamb lentrenament mental.
Repetirse objectius, positivisme, dir-se u mateix que que es
pot aconseguir. Llegint-ho, escrivint-ho, pensant-ho...
Important el fluxe, el gaudir, fer la interpretaci
automticament, sense pensar en la tcnica. Soltant
dopamina,gaudint del moment.
Tenim el problema que el sistema nervis central autnom
(animal) no est fet al lloc que hem de tocar perqu assagem
en un context molt diferent. Hem de fer lassaig al lloc i el ms
paregut al que ha de ser el concert.
s important no crear expectatives, ni bones ni males. No
pensar massa de forma avaluativa.