________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

LES PLANTES DE LA SERRA D'AITANA

La Serra dAitana s sens dubte el masss ms important del nucli muntanyenc
del migjorn valenci ateses la seua extensi i altura assolint els 1588 m que
representa un dels punts ms alts del Pas Valenci. Est ubicada en la serralada
Btica oriental.
El clima (d'alta muntanya), la litologia (roques carbonatades) i l'estructura del
relleu (esglaonat per fractures i falles) determinen la vegetaci de la serra
Aitana.
Tamb sn importants els efectes de les brusques variaciones de temperatura de
la Serra dAitana (runars, rius de blocs aix com cantos trencats per gelifracci).
Existeixen formacions tpiques de carstificaci degudes a la naturalesa
carbonatada de les roques del terreny que ha perms el desenvolupament de
morfologies krstiques com dolines, poljes, simes....abundant les zones amb
surgncies daigua com ara les fonts de Forata, Partagat, lArbre, Vella i els
Xorrets. ...
Aquesta geologia particular dona lloc a lexistncia duna srie despcies
vegetals caracterstiques de la zona: rupcoles com la corona de rei o plantes
adaptades a condiciones climtiques dalta muntanya com els coixinets.
Al llarg del recorregut trobarem un canvi de vegetaci que depn de l'altitud. A
menor altitud vorem exemplars de fleix,
fleix, salvia... desprs coixinet, aur, teix,
sabina...
A partir del coneixement de les plantes de la Serra d'Aitana podem fer un petit
recull detnobotnica, detallant virtuts i usos populars. Malgrat lactual hbit
dautomedicaci fent la recerca dels remeis a la indstria farmacutica, encara
hi ha persones que tenen coneixements sobre les propietats curatives de la flora
silvestre cada vegada ms amenaada.

58

Activitat: De les plantes que has reconegut durant el recorregut, cerca les propietats medicinales o
altres aplicacions d'aquestes plantes, ajudant-te del model de fitxa que tens a continuaci.

PROPIETATS DE LES DE PLANTES

Nom de la planta: Thymus vulgaris.

Catal: tim, timonet, farigola.

Descripci: Mata molt aromtica,

llenyosa, d'entre 10 i 40 cm d'alt, amb les

tiges poblades de nombroses fulles. Les
fulles sn menudes, molt estretes, de forma
lanceolada amb el revers blanquins i amb
puntets que sn glndules que contenen
lessncia.

Rosades i sagrupen en inflorescncies

denses

Aplicacions:
o
o
o

Medicinal: T , entre altres, propietats antisptiques, cicatritzants i digestives

Culinries: En la cuina es pot utilitzar per donar ms sabor als plats, on tamb
t propietats medicinals.
Ambientadores: s un bon repel.lent de mosquits.

Hbitat: En les vessants assolejades.

Recollecci: Les fulles i flors hauran de recollir-se a la primavera (abril i maig), un dia sense
nvols, a mitjan mat quan el sol haja evaporat la humitat. Per assecar-les cal fer-ho a lombra en
un lloc ventilat.

Remeis casolans:
-Infusi

respiratria i digestiva: Es posen dos o tres grams de tim per cada tassa
daigua bullint, es tapa i es deixa reposar. Li posem unes gotes de llima o mel. Es pren
dos o tres vegades al dia (no ms), abans dels menjars. S'ha de procurar que la infusi no
quede molt concentrada.

-Loci contra cremades: En quantitats de 20 g. tim, hipric i camamilla per cada litre
d'oli d'oliva. Deixar macerar dues setmanes, agitant de tant en tant. Aplicar dues
vegades al dia, amb l'ajuda d'una gasa o cot sobre la zona cremada.

Llegendes sobre la planta: El nom de la farigola ve de la paraula grega que significa valentia.
Els cavallers medievals quan necessitaven coratge per a empreses difcils portaven un bri de
farigola a la solapa o les dames la brodaven en les seues vestidures.

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

Quercus ilex ilex

Carrasca

Quercus ilex ballota

Alzina d'aglans dolos.

Aquesta alzina t la fulla

allargada, verd fosc per l'anvers
i amb molts de nervis (ms de 8
parells) al revers. Aquest
carcter la diferencia de la
subsp. ballota que tenen les fulles
ms arrodonides, de color verd
grisenc per l'anvers i grisa amb
pocs nervis al revers. De tota
manera la gran variabilitat de la
morfologia de les fulles sempre
fa difcil la identificaci.

Aquesta
alzina,
tamb
anomenada carrasca, t les fulles
ms arrodonides, de color verd
grisenc per l'anvers i grisa i amb
pocs nervis al revers. Aquests
carcters la diferencien de la
subsp. ilex que tenen les fulles
allargades, verd fosc per l'anvers
i amb molt de nervis (ms de 8
parells) al revers. De tota
manera la gran variabilitat de la
morfologia de les fulles sempre
fa difcil la identificaci.

s larbre ms representatiu de
la peninsula Ibrica. Arbre de
gran valor ornamental.
-Aplicacions:

59

Foto o dibuix

Foto o dibuix

-Aplicacions:
-Hbitat:

-Hbitat:
-Recollecci:
-Recollecci:
-Remeis casolans:
-Remeis casolans:
-Llegendes sobre la planta:
-Llegendes sobre la planta:

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

Ulex parviflorus
Descripci

60
Salvia blancoana mariolensis
Salvia
Descripci:

-Aplicacions:
-Aplicacions:

-Hbitat:

-Hbitat:

-Recollecci:

-Recollecci:

-Remeis casolans:

-Remeis casolans:

-Llegendes sobre la planta:

-Llegendes sobre la planta:

Crataegus monogyna

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

Cirerer de pastor. Esp albar.
Arbust espins, amb fulles que cauen a l'hivern, les fulles estan molt dividides.
Les flors blanques estan reunides en una falsa umbella (corimbe). Els fruits
maduren a la tardor, quan perd les fulles, sn d'un color vermell viu. Floreix al
principi de la primavera.

-Aplicacions:
-Hbitat:

61

Juniperus phoenicae
Savina.
La savina s un arbre que t les
fulles amb forma d'escata que se
superposen unes a sobre de les
altres, generalment disposades en
quatre files. Els fruits o glbuls
tenen forma esfrica, tenen una
coberta una mica carnosa. La forma
del glbul, a ms de la mida general
de la planta i la seva forma, permet
de diferenciar la savina del xiprer,
que s un altre arbre amb fulles en
forma d'escata, en aquest cas el
glbul t forma de petita pinya.
Aquesta subespcie viu sobre
substrats arenosos on poden formar
savinars compactes amb exemplars
de gran mida, sovint vivint
juntament amb pins. Es diferencia
de l'altra subespcie per la mida
dels glbuls. Tamb les podem
trobar sobre substrats rocosos, a
llocs amb poca terra, llavors els
individus solen ser ms petits.

Foto o dibuix

-Aplicacions:
-Recollecci:
-Remeis casolans:

-Hbitat:
-Recollecci:
-Remeis casolans:

-Llegendes sobre la planta:

-Llegendes sobre la planta:

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

62
Rosa canina
Roser can, roser gavarrer
Arbust robust de fins 6 m dalt.
Tiges cobertes per agullons
corbats cap a vall. Les fulles
tenen 5-7 folols i no desprenen
olor. Les flors sn grans de color
blanc o rosat. Els spals estan
dirigits cap a fora i avall, i cauen
abans de que maduri la rnula.
La rnula s esfrica o
ellipsoidal de color vermell
obscur. Es diferncia de Rosa
sempervirens pels estils lliures en
lloc de soldats en columna.

Taxus baccata
Teix.
El teix s un arbre que pot
arribar als quinze metres
d'alada. Per sovint sn petits
arbusts molt ramificats. Les
fulles sn lineals i cobreixen
densament les branques. Les
flors sn unisexuals i es
disposen en arbres diferents,
trobarem arbres mascles i arbres
femelles. Les llavors tenen una
coberta carnosa de color vermell
que sembla un fruit. Aquesta
espcie representa una relquia
d'un passat amb un clima ms
humit i fred que l'actual. Floreix
a la primavera.
-Aplicacions:

-Hbitat:
-Recollecci:

Foto o dibuix

Aquesta
espcie
s
molt
polimorfa i s necessari una clau
de classificaci per poder
identificar correctament tots els
carcters.

Foto o dibuix

-Aplicacions:
-Hbitat:
-Recollecci:

-Remeis casolans:
-Llegendes sobre la planta:

-Remeis casolans:
-Llegendes sobre la planta:

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

Alyssum spinosum
Coixinet

Erinacea anthyllis

Descripci

Cadira

de

pastor,

63
coix de

monja

-Aplicacions:
-Aplicacions:
-Hbitat:
-Hbitat:
-Recollecci:
-Recollecci:
-Remeis casolans:
-Remeis casolans:
-Llegendes sobre la planta:
-Llegendes sobre la planta:

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

64
Stipa tenacissima

Phillyrea angustifolia
ladern de fulla estreta, frngula
Descripci:

Espart
Descripci:

-Aplicacions:

-Hbitat:
-Recollecci:

-Aplicacions:

-Remeis casolans:

-Hbitat:

-Llegendes sobre la planta:

-Recollecci:
-Remeis casolans:
-Llegendes sobre la planta:

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

Genista longipes
Descripci:

Iberis carnosa

65

Boleta de neu
Descripci

-Aplicacions:
-Hbitat:
-Aplicacions:
-Hbitat:
-Recollecci:

-Recollecci:
-Remeis casolans:

-Remeis casolans:
-Llegendes sobre la planta:

-Llegendes sobre la planta:

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

Lonicera etrusca

Rhamnus alpina
Pdol

lligabosc

Descripci:

66

-Aplicacions:
-Aplicacions:
-Hbitat:
-Recollecci:

-Hbitat:
-Recollecci:
-Remeis casolans:

-Remeis casolans:

-Llegendes sobre la planta:

-Llegendes sobre la planta:

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

67

Saxifraga longifolia
Corona de rei

Scabiosa saxatilis
Escabiosa

Descripci:

Descripci

-Aplicacions:
-Aplicacions:
-Hbitat:
-Recollecci:

-Hbitat:
-Recollecci:
-Remeis casolans:

-Remeis casolans:

-Llegendes sobre la planta:

-Llegendes sobre la planta:

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009

________________________________________________________________________________________________________Imgenes de Aitana: Proyecto Interdisciplinar

Acer opalus granatense

Aur, rotaboc
Es tracta d'un arbre de fulla
caduca que viu a les zones
ombrvoles, generalment arrelat
a les escletxes de les parets
rocoses. Es tracta d'una relquia
d'una vegetaci prpia d'un
clima ms humit que l'actual. Els
fruits sn molt caracterstics, es
presenten per parelles i cada un
est provist d'una llarga ala
membranosa (samara); Floreix al
mateix temps que treu les fulles.
Endemisme del nord dfrica,
illa de Mallorca i meitat
meridional de la Pennsula
Ibrica.
-Aplicacions:

-Hbitat:
-Recollecci:

68
Sorbus aria
Moixera. Pomera borda.Sorbus
aria s un arbre que pot arribar
als quinze metres d'alada quan
viu a llocs molt favorables.
Aviat sol tenir un port arbustiu
ms que arbori; el trobarem
sempre a les escletxes de les
parets rocoses ombrvoles de la
serra. Es tracta d'un vestigi d'un
bosc de caducifolis que va
ocupar la serra en el passat i que
ara ha desaparegut, substitut
pels
boscos
mediterranis
perennifolis. Sorbus aria t unes
fulles bastant grans (fins a 12
cm) amb el marge dentat i el
revers blanquins. Fa unes
inflorescncies vistoses, amb
moltes flors blanques reunides
en una falsa umbella. Floreix
alfinal de la primavera.

Foto o dibuix

-Aplicacions:
-Hbitat:
-Recollecci:

-Remeis casolans:
-Llegendes sobre la planta:

-Remeis casolans:
-Llegendes sobre la planta:

____________________________________________________________________________________________________IES ALTAIA 2008-2009