Vous êtes sur la page 1sur 39

Activitats

preparatries
per a
LLAT de 2n. de
Batxillerat

Nom: ..................................................

Aquest dossier d'exercicis de llengua llatina s


D'OBLIGADA PRESENTACI EN COMENAR
SEGON DE BATXILLERAT.
Per poder-lo dur a terme caldr l's del diccionari
Llat-Catal o Llat-Castell que haureu de fer servir
durant el segon curs (trieu el que us sembli ms
adequat per a les vostres necessitats).
Desprs dels exercicis, trobareu una proposta de
correcci; us recordem que l'heu d'usar amb
intel.ligncia i responsabilitat. Les ltimes pgines
les corregirem el primer dia de classe.
Que passeu un bon estiu!
VALETE!

NOTATE BENE:
- recordeu que podeu enviar-me consultes en qualsevol moment, a travs de
l'adrea electrnica immazb.58@gmail.com .
II

1. Completa els substantius de les oracions segents amb desinncies, d'acord amb la frase en catal (subjecte o complement directe):
[Nominatiu i acusatiu de temes en -a i -o]
a. Els mariners contemplen els estels. Naut____ stell____ spectant.
b. Els estels indiquen els camins. Stell____ ui____ indicant.
c. Els alumnes coneixen els llibres. Discipul____ libr____ cognoscunt.
d. Els pagesos no toquen les llances. Agricol____ pil____ non tangunt.
e. Les villes tenen murs. Vill____ mur_____ habent.
f. Els pagesos llauren els camps. Agricol____ agr____ arant.
g. Les dones agafen regals. Femin____ don____ capiunt.
h. Els homes no donen els anyells. Vir____ agn____ non dant.
i. Els mestres vencen els perills. Magistr____ pericul____ uincunt.
j. Els llops no temen els boscos. Lup____ silu____ non timent.

2. Completa els mots inacabats amb la terminaci adequada d'acord


amb el sentit que tenen en la frase traduda al catal: [Nominatiu i
acusatiu de temes en -a i -o]
a. Els dus ajuden els habitants de Roma. De____ Rom____ incol____ iuuant.
b. Les filles dels pagesos adornaven l'altar del du i de la deessa.
Fili____ agricol____ de____ ac de____ ar____ ornabant.
c. El fill i la filla del poeta temien la clera del mestre.
Fili____ fili____que poet____ magistr____ ir____ timebant.
d. Els mariners de la ciutat llegeixen els contes dels poetes.
Naut____ oppid____ poet____ fabul____ legunt.
e. Els celtes i els belgues eren aliats dels germnics.
Celt____ et Belg____ German____ soci____ erant.

3. dem exercici anterior: [Nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu


de temes en -a i -o]
a. Els mestres, per, explicaven contes als pagesos.
Magistr____ autem agricol____ fabul____ narrabant.
b. Tanmateix, la prudncia dna la victria al mariner.
Tamen prudenti____ naut____ uictori____ dat.
c. L'esclava regala una rosa i un lliri a la mestressa.
Seru____ domin____ ros____ lili____que donat.
d. Per l'ambaixador envia una carta als romans. (carta: litterae -arum, plural)
Sed legat____ Roman____ litter____ mittit.
e. Els poetes compren llibres per als nois i per a les noies.
Poet____ puer____ et puell____ libr____ emunt.

III

f. Els esclaus, per, preparaven la taula per a l'ambaixador.


Seru____ autem legat____ mens____ parabant.
g. Els pins fan ombra a l'anyell i a la cabra.
Pin____ agn____ et capr____ umbr____ efficiunt.
h. Les dones, per, renten les filles del pags amb aigua.
Femin____ autem aqu____ agricol____ fili____ lauant.
i. Els mariners maten els crvols i els cavalls amb les llances.
Naut____ hast____ ceru____ atque equ____ occidunt.
j. Amb tot, uns homes s'allunyen temerriament de Sagunt.(Sagunt-CCL en ablatiu sense preposici)
Tamen uir____ Sagunt____ temere discedunt.
k. Els habitants de Roma donen amb prudncia aigua als mariners.
Incol____ Rom____ prudenti____ naut____ aqu____ dant.
l. Per els obrers fortifiquen els camins amb fossats.
Sed fabr____ foss____ ui____ muniunt.
m. Tanmateix l'ambaixador ve lentament de Lleida.(Lleida - CCL en ablatiu sense preposici)
Tamen legat____ Ilerd____ lente uenit.
n. Per la noia adorna la taula amb lliris i roses.
Sed puell____ lili____ ros____que mens____ ornat.

4. Tradueix les segents formes verbals: [Present i imperfet d'indicatiu


actius]
timent -

habetis -

mouebat -

sumus -

sciebam -

das -

cenabas -

estis -

sum -

capit -

laborat -

facimus -

dico -

sunt -

sentiebas -

es -

tenemus -

est -

amabant -

maneo -

dicunt -

auditis -

ducitis -

docemus -

5. Digues en quin cas i nombre est cadascun d'aquests substantius:


[Tots els casos, temes en -a i -o]
templa -

oppida -

magister -

oppidum -

fili -

uilla -

uiros -

oppidi -

uillis -

uillae -

magistro -

templi -

filiorum -

uiris -

uillam -

oppidis -

uillarum -

magistros -

filii -

magistrorum -

oppido -

IV

6. Indica, en cada lnia, quin s l'adjectiu que concorda correctament


amb el substantiu que hi ha a la primera columna: [Concordana
substantiu, temes en -a i -o]
pinorum

altorum

liberae

Romanae

nigrarum

publicum

uias

altae

liberarum

Romanum

nigros

publicas

saxis

altarum

liberas

Romanam

nigris

publicos

populi

alto

liberi

Romanis

nigrorum

publica

loco

altis

libera

Romani

nigrum

publico

agricola

altos

liber

Romana

nigras

publicae

murum

altum

liberorum

Romano

nigram

publicis

ager

altam

libero

Romanus

nigra

publici

nautae

alti

liberos

Romanas

nigrae

publicam

libros

altas

liberum

Romanos

nigro

publicus

7. Al substantiu o substantius en negreta de les frases segents,


col.loca-hi en aposici el sintagma nominal que indiquem als
respectius encapalaments: [Aposicions, temes en -a i -o]
PROBVS NAVTA
. Filius Iulii (gen.), PROBI NAVTAE (gen.), stultus non erat.
. Cum Iulio, ____________________________, antea laborabam.
. Dominus Iulium, _________________________, salutat.
. Iulius, ________________________________, lupos timet.
. Agricola Iulio, _____________________________, donum dat.
CLARI POETAE
. Horatium et Vergilium, ________________________________, laudamus.
. Horatius et Vergilius, ____________________________, Romani erant.
. Libros Horatii et Vergilii, ____________________________, saepe legimus.
. Cum Horatio et Vergilio, ____________________________, ambulabamus.
. Populus Horatio et Vergilio, ____________________________, confidit.
DOMINI FILIAE
. Annam et Valeriam, _______________________________, uidemus.
. Cum Anna et Valeria, _______________________________, uilla uisitamus.
. Anna et Valeria, _______________________________, laetae sunt.
. Amicus Annae et Valeriae, _______________________________, non uenit.
. Nauta Annae et Valeriae, _______________________________, litteras scribit.

8. Indica, en cada lnia, el substantiu que no est en el mateix cas que els
altres; tot seguit, posa-l'hi: [Declinacions de tema en -a i en -o]
saeculum, anima, nuntius, hora, gladium, minister.
regni, aquae, numeri, irae, colono, magistri.
praemia, ara, legate, silua, tribune, puer.
ferri, causae, mundos, poenae, ludi, uiri.
donorum, copiam, modum, portam, pagum, uespam.
proelia, cura, locos, pugnas, uicos, agros.
consilio, famae, muro, ripae, uento, apros.
exemplis, flammas, campis, poenis, lupis, liberis.
caelo, forma, deus, terra, oculo, libro.
uerborum, fugarum, annorum, uiarum, seruorum, generorum.

9. Completa, primer, les oracions segents amb les preposicions ab/a,


cum, de, ex/e, in, inter, per i sine, segons el sentit de cada frase;
desprs, tradueix-les totes: [Preposicions]
a. Agricola _____ filio suo _____ cubiculo dormiebat.

b. Legionarii ____ uico ____ castra legatos recipiebant.

c. Barcino, oppidum ____ praesidio, ____ riuos sita est.

d. ____ Italia multae uiae ____ oppida erant.

e. Pluuia ____ caelo ____ terram cadit.

f. Iulius ____ uillam ____ amicis suis intrabat.

g. ____ oppido nostro uiae ____ pauimento erant.

h. Afranius ____ tertia uigilia ____ castris copias educit.

i. Capra ____ densas corylos ____ capellis suis quiescit.

VI

10. Tradueix al catal aquestes formes verbals: [Present, imperfet i


perfet d'indicatiu actius]
iuuauit -

habuisti -

capiunt -

mouebam -

miserunt -

audiui -

cepistis -

diximus -

11. Completa les frases segents amb l'infinitiu de present actiu


dels verbs indicats entre parntesis, tenint en compte que potest i
possunt sn formes del verb possum. Desprs, tradueix-les: [Infinitiu
present actiu]
a. Aquilae ________________ et ranae ______________ possunt. (uolo/nato)

b. Sub aqua puer ________________ non potest. (spiro)

c. Equus _______________ atque _______________ potest. (ambulo/curro)

d. Captiui ______________ non possunt. (moueo)

e. Agnus lupum _____________ et ________________ potest. (uideo/audio)

f. Nemo stellas ____________________ potest. (numero)

g. Vir ________________ et in urbe _________________ potest. (uenio/permaneo)

h. Puella magnum saccum __________________ non potest. (capio)

VII

12. Indica, lnia per lnia, la forma verbal que no est en el mateix
temps que les altres; tot seguit, posa-la-hi: [Present, imperfet i
perfet d'indicatiu actius]
a. clamabam, erat, augebant, scribimus, apariebas, rapiebatis.
b. sunt, iuuatis, docuit, claudimus, impedis, fugio.
c. laudauit, deleuisti, fuimus, dicunt, muniuistis, feci.
d. parat, mones, defendimus, senserunt, estis, iacio.
e. dedimus, iussisti, mittit, fuerunt, impediui, rapuistis.
f. mutabas, cubant, petebat, ueniebamus, aspiciebatis, eram.

13. Completa aquestes oracions amb la forma adequada de l'adjectiu


suggerit en mascul (tingues en compte el gnere necessari en cada
cas) i tradueix-les: [Concordana de l'adjectiu, temes en -a i en -o]
a. Milites ________________ uirtute _______________ regem capiunt. (magnus/inimicus)

b. _______________ consul equitibus _____________ pedites texit. (Romanus/reliquus)

c. Dux ________________ multitudinem ad urbem _________________ duxit. (noster/medius)

d. __________________ mulieres saepe ________________ salutem curant. (doctus/publicus)

e. Militum _______________ uirtus e _______________ morte ducem seruat. (magnus/certus)

f. Caesar ________________ equites in _______________ munitiones mittit. (multus/nouus)

VIII

14. Posa la desinncia que convingui a la forma del substantiu


atemtic consonntic consul, -is que apareix en cadascuna de les
frases segents i indica de quin cas es tracta: [Declinaci de noms
atemtics consonntics]
a. Romae duo consul____ erant.
b. Romani consul____ suos ualde aestimabant.
c. Consul____ legionarios salutauit.
d. Puellae consul____ nostris rosas liliaque dant.
e. Cum uno consul____ per forum ambulaui.
f. In proelio alterum consul____ non uidimus.
g. Nuntius consul____ epistulam tradidit.
h. Arma Romani consul____ magnificae erant.
i. Legionarii sine consul____ uenerunt.
j. Munus consul____ est populum Romanum defendere.

15.Completa adequadament els substantius inacabats de les oracions


segents i tradueix les frases que en resultin: [Declinaci de noms atemtics consonntics]
a. Consul____ cum reg____ et princip____ in agger____ inerat.

b. Equit____ magna uoc____ duc____ et milit____ appellabant.

c. Senator____ Romanus noui praetor____ auctoritat____ accepit.

d. Apud magnum lapid____ pastor____ cum nepot____ suo sedebat.

e. Milit____ primae legion____ in urb____ ueniebant.

f. Iuuentu_____ et senectu_____ aetat____ uitae homin____ sunt.

IX

g. Milit____ nostri Caesar____ mortuorum corpor____ tradunt.

h. Filia soror____ meae domini coniug____ carmin____ misit.

i. Legation____ Gallorum usque ad oper____ longum iter____ fecit.

j. Soror____ tua oppidi flumin____ nomin____ nesciebat.

k. Consul____ uxor____ in caelo pulchra sider____ uidet.

l. Pector____ et crur____ legionariorum plena uulner____ erant.

m. Poeta aedil____ pulchra carmin____ scripsit.

n. In magna caeli part____ multae nub____ erant et sol____ tegebant.

o. In altero uall____ later____ paruus coll____ erat.

p. Pisc____ atque au____ duo gener____ animal____ sunt.

q. Homin____ in region____ deserta fam____ sit____que mori possunt.

r. Pulchrae mulier____ cum custod____ per lit____ (litus, -oris) ambulant.

s. Multi ciu____ pro milit____ nostris obsid____ curabant.

16. Completa adequadament les frases segents amb els adjectius


suggerits en la seva forma masculina singular. Desprs, tradueixles: [Concordana dels adjectius de totes les terminacions]
a. __________________ mulier consulis ___________________ uxor est. (laetus/nouus)

b. Cohortes __________ in ______________ certamine acriter pugnabant. (noster/durus)

c. _____________ sidera _________________lucem operibus dabant. (splendidus/pulcher)

d. Reges cum militibus ________________ _____________ ciuitates delebant. (suus/multus)

e. Soror _____________ hominis apud ______________ flumen uiuit. (altus/tranquillus)

f. In _____________ temporibus ibi ______________ litus erat. (antiquus/amplus)

XI

g. Luna _____________ lucem _____________ nautis dabat. (suauis/tristis)

h. Rex _____________ oratione militum ________________ uirtutem laudauit. (breuis/ingens)

i. Dominus __________ multitudinem in ______________ uicum misit. (ferox/hostilis)

j. Nauigatio per mare ______________ non est, sed saepe _______________. (facilis/arduus)

k. Uxor ____________ nautae _______________ uestimenta aqua lauabat. (nobilis/elegans)

l. _____________ agricola consulis _______________ equos emit. (sapiens/omnis)

m. Milites __________ ____________ oppugnatione hostes fugauerunt. (noster/audax)

n. _______________ dux cum equitibus _______________ oppida deleuit. (crudelis/potens)

o. ________________ tribuni plebis ciuibus _______________ leges dabant. (prudens/iustus)

XII

17. Indica, lnia per lnia, quin s el substantiu que no est en el


mateix cas que els altres; desprs, posa-l'hi: [Declinacions]
a. saeculum, arborum, ars, hora, agmen, minister.
b. regna, consules, ciui, irae, coloni, capita.
c. praemium, dux, hostium, silua, tribune, robur.
d. ferri, homini, cohortis, poenae, carminis, uiri.
e. domum, regum, fontem, portam, genus.
f. proelia, legiones, gentes, pugnas, uicos, litus.
g. consilio, militi, igni, ripae, uenti, muneri.
h. exemplis, regionibus, imbris, poenis, oribus, liberis.
i. caelo, salute, monti, terra, oculo, mari.
j. uerbum, florum, noctium, uiarum, temporum, seruorum.

18. TRADUCCI:
Domus Iulii consueta uilla Romana erat. In uillis Romanis duo ostia, alterum magnum et
alterum paruum, et paucae fenestrae ac saepe paruae sunt. In media uilla atrium est.
Atrium, praecipuus domi locus, magna quadratae formae aula est, cuius medium tectum
perforatum est. Per id foramen, quod Romani compluuium appellabant, aquae pluuiae
de caelo cadunt in impluuium, alueum in medii atrii solo, quod aquam recipit et in
cisternam ducit.
alterum... alterum... : una... l'altra...
aula -ae (f.) : espai obert.
alueus -i (m.): cavitat
consuetus -a -um : tradicional
cuius genitiu singular del relatiu qui quae quod (el seu antecedent s aula)
foramen , -inis (n.) : orifici
id cas recte neutre de is ea id
perforatus -a -um: perforat
solum -i (n.) : sl, terra.
quod cas recte neutre del relatiu qui quae quod (els seus antecedent sn foramen i solo)

XIII

19. TRADUCCI:
In decimo anno Troiani belli, Graeci, qui uirtuti uiribusque suis iam non confidebant, ad
dolum confugerunt: fugam simulauerunt et haud procul a Troia latuerunt.
qui nominatiu plural mascul del relatiu qui quae quod (el seu antecedent s Graeci)
ad dolum confugere : recrrer a un engany

20.

Tradueix aquestes frases al catal: [Totes les declinacions]

a. Silua quercuum a planitie paene duo milia passuum aberat.

b. Primis diei horis magistratus exercitum pro castris instruxit.

c. Sola spes salutis in manibus Pompeii senatusque erat.

d. Caesar in laeuo cornu equitatum disposuit.

e. Homines sensum omnium rerum cognoscere uolunt.

f. Prima acies receptui signum audire non poterat.

XIV

g. Dux diem horamque conuentui elegit.

h. Incolae domuum legatorum aduentum exspectabant.

21. Completa aquestes oracions amb les desinncies que hi


corresponguin, d'acord amb el sentit que tenen les frases en catal:
[Declinaci de temes en -i i en -e]
a. El cavall tenia por dels cops.
Equus metu____ ictu____ habebat.
b. Veurs la cursa de la cavalleria.
Cursu____ equitatu____ uidebis.
c. Estarem deu dies al port. (deu dies en l'oraci llatina est en acusatiu)
In portu____ decem die____ manebimus.
d. El moviment de les coses s constant.
Motu____ re____ constans est.
e. El rostre tenia bon aspecte.
Vultu____ bonam specie____ praebebat.
f. La teva fe s la nostra esperana.
Fide____ tua spe____ nostra est.
g. L'exrcit ha rebutjat l'atac.
Exercitu____ impetu____ repulsit.
h. Atacarem l'exrcit amb els carros.
Acie____ curr____ oppugnabimus.
i. Els sentits de l'home sn cinc.
Quinque sunt sensu____ hominis.
j. Va ser la runa de l'Estat.
Pernicie____ Re____ Publicae fuit.

XV

22. Assenyala els comparatius, els superlatius, els segons termes de la


comparaci i els rgims del superlatiu relatiu; finalment, tradueix
les frases: [Comparatius i superlatius]
a. Terra maior est quam luna, sed minor quam sol.

b. Saepe multa remedia malis peiora sunt.

c. Melior est auis una in manu quam centum in caelo.

d. Hadrianus optimus Romanorum imperatorum fuit.

e. In illo tempore multa aedificia altissima erant.

f. Magister discipulis optima consilia dabat.

g. Oppidum nostrum totae prouinciae maximum pulcherrimumque fuerat.

XVI

23. Analitza sintcticament les frases segents i, tot seguit, tradueixles: [Passives]
a. Arbores riparum forti uento mouebantur.

b. Saltus Pyrenaei illo tempore ab L. Afranio tenebantur. (illo- abl.sg.n. de ille illa illud)

c. Multa Gallorum oppida a Caesaris copiis occupabantur.

d. Legatio de deditione ad Caesarem a ducibus Gallorum mittitur.

e. Tyrani a ciuibus timentur, sed Caesar ab omnibus diligebatur.

24. Transforma
[Passives]

les

oracions

passives

segents

la

veu

activa:

a. Fructus a puero capiuntur.

b. Canes ab omnibus amantur.

XVII

c. Hostes a nostris militibus uincuntur.

d. Omnia a seruo parabantur.

e. A sorore tua uideor.

(Consulteu la declinaci dels pronoms personals en les pgines finals del llibre)

f. Epistula a patre legebatur.

g. Urbs exercitu seruatur.

h. Ab amicis semper salutaris. (dem e)

25. Ara, es tracta d'actives que cal transformar en passives: [Passives]


a. Ancilla dominum mane salutat.

b. Magnae naues hostes traducebant.

c. Ingentes elephanti milites uehunt.

d. Tu magnam tempestatem spectabas.

(Consulteu la declinaci dels pronoms personals en les pgines finals


del llibre)

XVIII

26. Completa les frases segents amb la forma del pronom relatiu que
hi correspongui (en nominatiu o en acusatiu) i tradueix-les: [Relatius]
a. Ciues _________ in hac urbe uiuunt pulcherrimum templum habent. (hac-

abl.sg.f.d'hic,haec
hoc)

b. Mater, _______ a liberis suis amatur, felix est.

c. Numerus stellarum, _____ in caelo uidemus, infinitus est.

d. Romani oppidum, _____ apud montes erat, oppugnabant.

e. Senator, _____ salutauimus, optimus orator fuit.

f. Via, _____ Romani construxerant, solidissima erat.

g. Templum, _____ uisitauistis, maxime antiquum erat.

h. Carmina _____audiebatis ego ipse scripsi.

(ipse nom.sg.masc. d'ipse ipse -a -um)

i. Viri, a _____ capiebamur, primae legionis milites erant.

j. Romani fabri aedificium in ______ uiuis muniuerunt.

k. Virum _____ pater uicinus noster fuerat bene cognosco.

l. Omnia lilia _____ cubiculum ornauisti pulcherrima sunt.

XIX

m. Miles _____ mulier osculum dat liberos suos e morte seruauit.

n. Discipuli _____ magister praemia dederat amici mei erant.

o. Gallia constat e tribus partibus, _____ unam incolunt Belgae.

p. Fossa in _____ stabat plena aquae erat.

27. Tradueix les segents frases al catal: [Verbs deponents i participis]


a. Sole oriente, omnes domo proficiscimur.

(domo CCL sense preposici)

b. Egressi e flumine, in magnam siluam ingredimini.

c. Milites, ex oppido profecti, in castris congrediuntur.

d. Milites, hostes temere sequentes, instantis periculi obliuiscebantur.

e. Tempus labitur et fugiunt dies.

f. In bibliothecis mortuorum immortales animae loquuntur.

g. Vicus Gallicus nobis bene notus pace fruitur.

(Consulteu la declinaci dels pronoms


personals en les pgines finals del llibre)

XX

PROPOSTA DE CORRECCI
1. Completa els substantius de les oracions segents amb desinncies,
d'acord amb la frase en catal (subjecte o complement directe):
[Nominatiu i acusatiu de temes en -a i -o]
a. Els mariners contemplen els estels. NautAE stellAS spectant.
b. Els estels indiquen els camins. StellAE uiAS indicant.
c. Els alumnes coneixen els llibres. DiscipulI librOS cognoscunt.
d. Els pagesos no toquen les llances. AgricolAE pilA non tangunt.
e. Les villes tenen murs. VillAE murOS habent.
f. Els pagesos llauren els camps. AgricolAE agrOS arant.
g. Les dones agafen regals. FeminAE donA capiunt.
h. Els homes no donen els anyells. VirI agnOS non dant.
i. Els mestres vencen els perills. MagistrI periculA uincunt.
j. Els llops no temen els boscos. LupI siluAS non timent.

2. Completa els mots inacabats amb la terminaci adequada


d'acord amb el sentit que tenen en la frase traduda al catal:
[Nominatiu i acusatiu de temes en -a i -o]
a. Els dus ajuden els habitants de Roma.
DeI RomAE incolAS iuuant.
b. Les filles dels pagesos adornaven l'altar del du i de la deessa.
FiliAE agricolARVM deI ac deAE arAM ornabant.
c. El fill i la filla del poeta temien la clera del mestre.
FiliVS filiAque poetAE magistrI irAM timebant.
d. Els mariners de la ciutat llegeixen els contes dels poetes.
NautAE oppidI poetARVM fabulAS legunt.
e. Els celtes i els belgues eren aliats dels germnics.
CeltAE et BelgAE GermanORVM sociI erant.

3. dem exercici anterior: [Nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu


de temes en -a i -o]
a. Els mestres, per, explicaven contes als pagesos.
MagistrI autem agricolIS fabulAS narrabant.
b. Tanmateix, la prudncia dna la victria al mariner.
Tamen prudentiA nautAE uictoriAM dat.
c. L'esclava regala una rosa i un lliri a la mestressa.
SeruA dominAE rosAM liliVMque donat.
d. Per l'ambaixador envia una carta als romans.
Sed legatVS RomanIS litterAS mittit.
e. Els poetes compren llibres per als nois i per a les noies.
PoetAE puerIS et puellIS librOS emunt.

XXI

f. Els esclaus, per, preparaven la taula per a l'ambaixador.


SeruI autem legatO mensAM parabant.
g. Els pins fan ombra a l'anyell i a la cabra.
PinI agnO et caprAE umbrAM efficiunt.
h. Les dones, per, renten les filles del pags amb aigua.
FeminAE autem aquA agricolAE filiAS lauant.
i. Els mariners maten els crvols i els cavalls amb les llances.
NautAE hastIS ceruOS atque equOS occidunt.
j. Amb tot, uns homes s'allunyen temerriament de Sagunt.
Tamen uirI SaguntO temere discedunt.
k. Els habitants de Roma donen amb prudncia aigua als mariners.
IncolAE RomAE prudentiA nautIS aquAM dant.
l. Per els obrers fortifiquen els camins amb fossats.
Sed fabrI fossIS uiAS muniunt.
m. Tanmateix l'ambaixador ve lentament de Lleida.
Tamen legatVS IlerdA lente uenit.
n. Per la noia adorna la taula amb lliris i roses.
Sed puellA liliIS rosISque mensAM ornat.

4. Tradueix les segents formes verbals: [Present i imperfet d'indicatiu


actius]
timent - TEMEN

habetis - TENIU

mouebat (ELL) MOVIA

sumus SOM /ESTEM

sciebam (JO) SABIA

das - DNES

cenabas - SOPAVES

estis - SOU/ESTEU

sum SC /ESTIC

capit - AGAFA

laborat - TREBALLA

facimus - FEM

dico - DIC

sunt - SN/ESTAN

sentiebas - SENTIES

es - ETS/ESTS

tenemus - TENIM

est - S/EST

amabant ESTIMAVEN

maneo EM QUEDO

dicunt - DIUEN

auditis - ESCOLTEU

ducitis - PORTEU

docemus - ENSENYEM

5. Digues en quin cas i nombre est cadascun d'aquests substantius:


[Tots els casos, temes en -a i -o]
templa N./V./AC. PL.

oppida - N./V./AC. PL.

magister N./V. SG.

oppidum N./V./AC. SG.

fili V. SG.

uilla - N./V./AB. SG.

uiros - AC. PL.

oppidi -G.SG.

uillis D./AB. PL.

uillae - G./D.SG N./V.PL.

magistro -D./AB. SG.

templi -G.SG

filiorum -G.PL.

uiris - D./AB. PL.

uillam -AC. SG.

oppidis -D./AB. PL.

uillarum -G.PL.

magistros -AC. PL.

filii G.SG. N./V. PL.

magistrorum -G.PL.

oppido -D./AB. SG.

XXII

6. Indica, en cada lnia, quin s l'adjectiu que concorda correctament


amb el substantiu que hi ha a la primera columna: [Concordana
substantiu, temes en -a i -o]
pinorum

altorum

liberae

Romanae

nigrarum

publicum

uias

altae

liberarum

Romanum

nigros

publicas

saxis

altarum

liberas

Romanam

nigris

publicos

populi

alto

liberi

Romanis

nigrorum

publica

loco

altis

libera

Romani

nigrum

publico

agricola

altos

liber

Romana

nigras

publicae

murum

altum

liberorum

Romano

nigram

publicis

ager

altam

libero

Romanus

nigra

publici

nautae

alti

liberos

Romanas

nigrae

publicam

libros

altas

liberum

Romanos

nigro

publicus

7. Al substantiu o substantius en negreta de les frases segents,


col.loca-hi en aposici el sintagma nominal que indiquem als
respectius encapalaments: [Aposicions, temes en -a i -o]
PROBVS NAVTA
. Filius Iulii, PROBI NAVTAE, stultus non erat.
. Cum Iulio, PROBO NAVTA, antea laborabam.
. Dominus Iulium, PROBVM NAVTAM, salutat.
. Iulius, PROBVS NAVTA, lupos timet.
. Agricola Iulio, PROBO NAVTAE, donum dat.
CLARI POETAE
. Horatium et Vergilium, CLAROS POETAS, laudamus.
. Horatius et Vergilius, CLARI POETAE, Romani erant.
. Libros Horatii et Vergilii, CLARORVM POETARVM, saepe legimus.
. Cum Horatio et Vergilio, CLARIS POETIS, ambulabamus.
. Populus Horatio et Vergilio,CLARIS POETIS, confidit.
DOMINI FILIAE
. Annam et Valeriam, DOMINI FILIAS, uidemus.
. Cum Anna et Valeria, DOMINI FILIIS, uilla uisitamus.
. Anna et Valeria, DOMINI FILIAE, laetae sunt.
. Amicus Annae et Valeriae, DOMINI FILIARVM, non uenit.
. Nauta Annae et Valeriae, DOMINI FILIIS, litteras scribit.

XXIII

8. Indica, en cada lnia, el substantiu que no est en el mateix cas que


els altres; tot seguit, posa-l'hi: [Declinacions de tema en -a i en -o]
saeculum, anima, nuntius, hora, gladium, minister.

GLADIVS

regni, aquae, numeri, irae, colono, magistri.

COLONI

praemia, ara, legate, silua, tribune, puer.

PRAEMIVM

ferri, causae, mundos, poenae, ludi, uiri.

MVNDI

donorum, copiam, modum, portam, pagum, uespam.

DONVM

proelia, cura, locos, pugnas, uicos, agros.

CVRAS

consilio, famae, muro, ripae, uento, apros.

APRO

exemplis, flammas, campis, poenis, lupis, liberis.

FLAMMIS

caelo, forma, deus, terra, oculo, libro.

DEO

uerborum, fugarum, annorum, uiarum, seruorum, generorum. GENERVM

9. Completa, primer, les oracions segents amb les preposicions ab/a,


cum, de, ex/e, in, inter, per i sine, segons el sentit de cada frase; desprs,
tradueix-les totes: [Preposicions]
a. Agricola CVM filio suo IN cubiculo dormiebat.
ELPAGSDORMIAAMBELSEUFILLALDORMITORI
b. Legionarii A uico IN castra legatos recipiebant.
ELS LEGIONARIS REBIEN ELS LLEGATS (QUE VENIEN) DEL POBLE AL CAMPAMENT.

c. Barcino, oppidum CVM praesidio, INTER riuos sita est.


BRCINO, CIUTAT AMB GUARNICI, EST SITUADA ENTRE RIUS.
d. IN Italia multae uiae INTER oppida erant.
A ITLIA HI HAVIA MOLTES VIES ENTRE LES CIUTATS.
e. Pluuia DE caelo IN terram cadit.
LAPLUJACAUDELCELALATERRA.
f. Iulius IN uillam CVM amicis suis intrabat.
ENJULIENTRAVAALAVIL.LAAMBELSSEUSAMICS.
g. IN oppido nostro uiae SINE pauimento erant.
ALANOSTRACIUTATHIHAVIACAMINSSENSEPAVIMENT./
IN oppido nostro uiae CVM pauimento erant.
ALANOSTRACIUTATHIHAVIACAMINSAMBPAVIMENT
h. Afranius PER tertia uigilia E castris copias educit.
AFRANITREULESTROPESDELCAMPAMENTDURANTLATERCERAVIGLIA.
i. Capra INTER densas corylos CVM capellis suis quiescit.
LACABRADESCANSAAMBLESSEVESCABRETESENMIGDEDENSOSAVELLANERS.

10. Tradueix al catal aquestes formes verbals: [Present, imperfet i


perfet d'indicatiu actius]
iuuauit VA AJUDAR/HA AJUDAT
capiunt - AGAFEN
miserunt -VAN ENVIAR/HAN ENVIAT
cepistis VAU AGAFAR/HEU AGAFAT

habuisti VAS TENIR/HAS TINGUT


mouebam (JO) MOVIA
audiui VAIG SENTIR/HE SENTIT
diximus VAM DIR/HEM DIT

XXIV

11. Completa les frases segents amb l'infinitiu de present actiu dels
verbs indicats entre parntesis, tenint en compte que potest i possunt
sn formes del verb possum. Desprs, tradueix-les: [Infinitiu present
actiu]
a. Aquilae VOLARE et ranae NATARE possunt. (uolo/nato)
LES GUILES PODEN VOLAR I LES GRANOTES NEDAR.
b. Sub aqua puer SPIRARE non potest. (spiro)
EL NOI NO POT RESPIRAR SOTA L'AIGUA.
c. Equus AMBVLARE atque CVRRERE potest. (ambulo/curro)
EL CAVALL POT CAMINAR I CRRER.
d. Captiui MOVERE non possunt. (moueo)
ELS PRESONERS NO ES PODEN MOURE.
e. Agnus lupum VIDERE et AVDIRE potest. (uideo/audio)
L'ANYELL POT VEURE I SENTIR EL LLOP.
f. Nemo stellas NVMERARE potest. (numero)
NING POT COMPTAR LES ESTRELLES.
g. Vir VENIRE et in urbe PERMANERE potest. (uenio/permaneo)
L'HOME POT VENIR I QUEDAR-SE A LA CIUTAT.
h. Puella magnum saccum CAPERE non potest. (capio)
LA NENA/NOIA NO POT AGAFAR UN SAC GRAN.

12. Indica, lnia per lnia, la forma verbal que no est en el mateix
temps que les altres; tot seguit, posa-la-hi: [Present, imperfet i perfet
d'indicatiu actius]
a. clamabam, erat, augebant, scribimus, apariebas, rapiebatis.

SCRIBEBAMVS

b. sunt, iuuatis, docuit, claudimus, impedis, fugio.

DOCET

c. laudauit, deleuisti, fuimus, dicunt, muniuistis, feci.

DIXERVNT

d. parat, mones, defendimus, senserunt, estis, iacio.

SENTIVNT

e. dedimus, iussisti, mittit, fuerunt, impediui, rapuistis.

MISIT

f. mutabas, cubant, petebat, ueniebamus, aspiciebatis, eram.

CVBABANT

13. Completa aquestes oracions amb la forma adequada de l'adjectiu


suggerit en mascul (tingues en compte el gnere necessari en cada
cas) i tradueix-les: [Concordana de l'adjectiu, temes en -a i en -o]
a. Milites MAGNA uirtute INIMICVM regem capiunt. (magnus/inimicus)
ELS SOLDATS CAPTUREN EL REI ENEMIC AMB GRAN VALOR.
b. ROMANVS consul equitibus RELIQVOS pedites texit. (Romanus/reliquus)
EL CNSOL ROM VA PROTEGIR ELS RESTANTS SOLDATS D'INFANTERIA AMB LA
CAVALLERIA.

XXV

c. Dux NOSTER/NOSTRAM multitudinem ad urbem MEDIAM duxit. (noster/medius)


EL NOSTRE GENERAL VA CONDUIR LA MULTITUD AL MIG DE LA CIUTAT./EL GENERAL VA
CONDUIR LA NOSTRA MULTITUD AL MIG DE LA CIUTAT.
d. DOCTAE mulieres saepe PVBLICAM salutem curant. (doctus/publicus)
LES DONES SVIES SOVINT TENEN CURA DE LA SALUT PBLICA.
e. Militum MAGNA uirtus e CERTA morte ducem seruat. (magnus/certus)
EL GRAN VALOR DELS SOLDATS GUARDA EL GENERAL D'UNA MORT CERTA.
f. Caesar MVLTOS equites in NOVAS munitiones mittit. (multus/nouus)
CSAR ENVIA MOLTS SOLDATS DE CAVALLERIA A LES NOVES FORTIFICACIONS.

14. Posa la desinncia que convingui a la forma del substantiu


atemtic consonntic consul, -is que apareix en cadascuna de les
frases segents i indica de quin cas es tracta: [Declinaci de noms
atemtics consonntics]
a. Romae duo consulES erant.
b. Romani consulES suos ualde aestimabant.
c. Consul legionariOS salutauit.
d. Puellae consulIBVS nostris rosas liliaque dant.
e. Cum uno consulE per forum ambulaui.
f. In proelio alterum consulEM non uidimus.
g. Nuntius consulI epistulam tradidit.
h. Arma Romani consulIS magnificae erant.
i. Legionarii sine consulIBVS/E uenerunt.
j. Munus consulIS/VM est populum Romanum defendere.

15. Completa adequadament els substantius inacabats de les oracions


segents i tradueix les frases que en resultin: [Declinaci de noms
atemtics consonntics]
a. Consul cum regE/IBVS et principE/IBVS in aggerE/IBVS inerat.
EL CNSOL ERA DINS DEL TERRAPL/DELS TERRAPLENS AMB EL/S REI/S I EL/S CAP/S.
b. EquitES magna uocE ducEM/ES et militES appellabant.
ELS SOLDATS DE CAVALLERIA CRIDAVEN MOLT FORT EL/S (SEU/S) CAP/S I ELS SOLDATS.
c. Senator Romanus noui praetorIS auctoritatEM accepit.
EL SENADOR ROM VA ACCEPTAR/HA ACCEPTAT L'AUTORITAT DEL NOU PRETOR.
d. Apud magnum lapidEM pastor cum nepotE suo sedebat.
EL PASTOR SEIA AMB EL SEU NT PROP D'UNA GRAN PEDRA.
e. MilitES primae legionIS in urbEM ueniebant.
ELS SOLDATS DE LA PRIMERA LEGI ARRIBAVEN A LA CIUTAT.
f. IuuentuS et senectuS aetatES uitae hominIS/VM sunt.
LA JOVENTUT I LA VELLESA SN EDATS DE LA VIDA DE L'HOME/DELS HOMES.

XXVI

g. MilitES nostri CaesarI mortuorum corporA tradunt.


ELS NOSTRES SOLDATS LLIUREN A CSAR ELS COSSOS DELS MORTS.
h. Filia sororIS meae domini coniugI carminA misit.
LA FILLA DE LA MEVA GERMANA VA ENVIAR/HA ENVIAT UNS POEMES A LA MULLER DE
L'AMO.
i. Legatio Gallorum usque ad operA longum iter fecit.
L'AMBAIXADA DELS GALS VA FER/HA FET UN LLARG VIATGE FINS A LES OBRES.
j. Soror tua oppidi fluminIS/VM nominA/NOMEN nesciebat.
LA TEVA GERMANA NO SABIA EL/S NOM/S DEL/S RIU/S DE LA CIUTAT.
k. ConsulIS uxor in caelo pulchra siderA uidet.
L'ESPOSA DEL CNSOL VEU BONICS ASTRES AL CEL.
l. PectVS/PECTORA et crurA legionariorum plena uulnerVM erant.
EL/ELS PIT/S I LES CAMES DELS LEGIONARIS EREN PLENS DE FERIDES.
m. Poeta aedilI/IBVS pulchra carminA scripsit.
EL POETA VA ESCRIURE/HA ESCRIT BONICS POEMES PER A L'EDIL/ALS EDILS.
n. In magna caeli partE multae nubES erant et solEM tegebant.
EN UNA GRAN PART DEL CEL HI HAVIA MOLTS NVOLS I COBRIEN EL SOL.
o. In altero uallIS laterE paruus collIS erat.
A L'ALTRE COSTAT DE LA VALL HI HAVIA UN PETIT TUR.
p. PiscES atque auES duo generA animalIVM sunt.
ELS PEIXOS I LES AUS SN DOS TIPUS D'ANIMALS.
q. HominES in regionE deserta famE sitEque mori possunt.
ELS HOMES PODEN MORIR DE FAM I DE SET EN EL DESERT.
r. Pulchrae mulierES cum custodE/IBVS per litorA/LITVS ambulant.
UNES

DONES

BONIQUES

CAMINEN

PER

LA

PLATJA/LES

PLATGES

AMB

UN/S

GURDIA/ES.
s. Multi ciuES pro militIBVS nostris obsidES curabant.
MOLTS CIUTADANS S'OCUPAVEN DELS OSTATGES EN LLOC DELS NOSTRES SOLDATS.

16. Completa adequadament les frases segents amb els adjectius


suggerits en la seva forma masculina singular. Desprs, tradueix-les:
[Concordana dels adjectius de totes les terminacions]
a. LAETA mulier consulis NOVA/NOVI uxor est. (laetus/nouus)
LA DONA ALEGRE S LA NOVA ESPOSA DEL CNSOL/S L'ESPOSA DEL NOU CNSOL.
b. Cohortes NOSTRAE in DVRO certamine acriter pugnabant. (noster/durus)
LES NOSTRES COHORTS LLUITAVEN ENRGICAMENT EN UN DUR COMBAT.
c. SPLENDIDA sidera PVLCHRAM lucem operibus dabant. (splendidus/pulcher)
ESPLNDIDS ASTRES DONAVEN UNA BONICA LLUM A LES OBRES.

XXVII

d. Reges cum militibus SVIS MVLTAS ciuitates delebant. (suus/multus)


ELS REIS DESTRUEN MOLTES CIUTATS AMB ELS SEUS SOLDATS.
e. Soror ALTA/ALTI hominis apud TRANQUILLVM flumen uiuit. (altus/tranquillus)
LA GERMANA ALTA DE L'HOME/LA GERMANA DE L'HOME ALT VIU AL COSTAT D'UN RIU
TRANQUIL.
f. In ANTIQVIS temporibus ibi AMPLVM litus erat. (antiquus/amplus)
EN TEMPS ANTICS ALL HI HAVIA UNA PLATJA AMPLA.
g. Luna SVAVEM lucem TRISTIBVS nautis dabat. (suauis/tristis)
LA LLUNA DONAVA UNA SUAU LLUM ALS MARINERS TRISTOS.
h. Rex BREVI (en ser adjectiu, millor -i que -e en ablatiu) oratione militum INGENTEM
uirtutem laudauit. (breuis/ingens)
EL REI VA LLOAR/HA LLOAT AMB UN BREU DISCURS L'IMMENS VALOR DELS SOLDATS.
i. Dominus FEROX/FEROCEM multitudinem in HOSTILEM uicum misit. (ferox/hostilis)
EL SENYOR FEROTGE VA ENVIAR/HA ENVIAT UNA MULTITUD AL POBLE ENEMIC/
EL SENYOR VA ENVIAR/HA ENVIAT UNA MULTITUD FEROTGE AL POBLE ENEMIC.
j. Nauigatio per mare FACILIS non est, sed saepe ARDVA. (facilis/arduus)
LA NAVEGACI PER MAR NO S FCIL, SIN SOVINT RDUA/DIFCIL/DURA.
k. Uxor NOBILIS nautae ELEGANTIA uestimenta aqua lauabat. (nobilis/elegans)
L'ESPOSA DEL NOBLE MARINER RENTAVA AMB AIGUA LES ROBES ELEGANTS.
l. SAPIENS agricola consulis OMNES equos emit. (sapiens/omnis)
EL PAGS SAVI COMPRA/VA COMPRAR/HA COMPRAT TOTS ELS CAVALLS DEL CNSOL.
m. Milites NOSTRI AVDACI (dem oraci h) oppugnatione hostes fugauerunt.
(noster/audax)
ELS NOSTRES SOLDATS VAN FER FUGIR/HAN FET FUGIR ELS ENEMICS AMB UN AUDA ATAC.

n.

CRVDELIS

dux

cum

equitibus

POTENTIBVS/POTENTIA

oppida

deleuit.

(crudelis/potens)
EL CAP CRUEL VA DESTRUIR/HA DESTRUT LES CIUTATS AMB POTENTS SOLDATS DE
CAVALLERIA/POTENTS CIUTATS AMB SOLDATS DE CAVALLERIA.
o. PRVDENTES tribuni plebis ciuibus IVSTAS leges dabant. (prudens/iustus)
ELS TRIBUNS DE LA PLEBS PRUDENTS DONAVEN LLEIS JUSTES ALS CIUTADANS.

17. Indica, lnia per lnia, quin s el substantiu que no est en el mateix
cas que els altres; desprs, posa-l'hi: [Declinacions]
a. saeculum, arborum, ars, hora, agmen, minister.
b. regna, consules, ciui, irae, coloni, capita.
c. praemium, dux, hostium, silua, tribune, robur.
d. ferri, homini, cohortis, poenae, carminis, uiri.
e. domum, regum, fontem, portam, genus.
f. proelia, legiones, gentes, pugnas, uicos, litus.
g. consilio, militi, igni, ripae, uenti, muneri.
h. exemplis, regionibus, imbris, poenis, oribus, liberis.

ARBOR
CIVES
HOSTIS
HOMINIS
REGEM
LITORA
VENTO
IMBRIBVS

XXVIII

i. caelo, salute, monti, terra, oculo, mari.


j. uerbum, florum, noctium, uiarum, temporum, seruorum.

MONTE
VERBORVM

18. TRADUCCI:
Domus Iulii consueta uilla Romana erat. In uillis Romanis duo ostia, alterum magnum et
alterum paruum, et paucae fenestrae ac saepe paruae sunt. In media uilla atrium est.
Atrium, praecipuus domi locus, magna quadratae formae aula est, cuius medium tectum
perforatum est. Per id foramen, quod Romani compluuium appellabant, aquae pluuiae
de caelo cadunt in impluuium, alueum in medii atrii solo, quod aquam recipit et in
cisternam ducit.
LA CASA DE JULI ERA UNA VIL.LA ROMANA TRADICIONAL. A LES VIL.LES
ROMANES HI HA DUES PORTES, UNA GRAN I L'ALTRA PETITA, I POQUES FINESTRES I SOVINT
PETITES. AL MIG DE LA VIL.LA HI HA UN ATRI. L'ATRI, PRINCIPAL LLOC DE LA CASA, S UN GRAN
ESPAI OBERT DE FORMA QUADRADA, EL MIG DEL SOSTRE DEL QUAL EST PERFORAT. PER
AQUEST ORIFICI, QUE ELS ROMANS ANOMENAVEN COMPLUVI, LES AIGES DE LA PLUJA CAUEN
DEL CEL A L'IMPLUVI, CAVITAT AL TERRA DEL MIG DE L'ATRI, QUE RECULL L'AIGUA I LA PORTA A
UNA CISTERNA.

19. TRADUCCI:
In decimo anno Troiani belli, Graeci, qui uirtuti uiribusque suis iam non confidebant, ad
dolum confugerunt: fugam simulauerunt et haud procul a Troia latuerunt.
EL DES ANY DE LA GUERRA DE TROIA, ELS GRECS, QUE JA NO CONFIAVEN EN EL VALOR
NI EN ELS SEUS HOMES, VAN RECRRER A UN ENGANY: VAN SIMULAR UNA FUGIDA I ES
VAN AMAGAR NO LLUNY DE TROIA.

20. Tradueix aquestes frases al catal: [Totes les declinacions]


a. Silua quercuum a planitie paene duo milia passuum aberat.
EL BOSC D'ALZINES ERA A GAIREB DOS MIL PASSOS DE L'ESPLANADA.
b. Primis diei horis magistratus exercitum pro castris instruxit.
EL MAGISTRAT VA DISPOSAR/HA DISPOSAT L'EXRCIT DAVANT DEL CAMPAMENT A LES
PRIMERES HORES DEL DIA.
c. Sola spes salutis in manibus Pompeii senatusque erat.
L'NICA ESPERANA DE SALVACI ERA A LES MANS DE POMPEU I DEL SENAT.
d. Caesar in laeuo cornu equitatum disposuit.
CSAR VA DISPOSAR/HA DISPOSAT LA CAVALLERIA AL FLANC ESQUERRE.

XXIX

e. Homines sensum omnium rerum cognoscere uolunt.


ELS HOMES VOLEN CONIXER EL SENTIT DE TOTES LES COSES.
f. Prima acies receptui signum audire non poterat.
LA PRIMERA LNIA DE COMBAT NO PODIA SENTIR EL SENYAL PER A LA RETIRADA.
g. Dux diem horamque conuentui elegit.
EL CAP VA ELEGIR/HA ELEGIT EL DIA I L'HORA PER A LA REUNI.
h. Incolae domuum legatorum aduentum exspectabant.
ELS HABITANTS DE LES CASES ESPERAVEN L'ARRIBADA DELS LLEGATS.

21. Completa aquestes oracions amb les desinncies que hi


corresponguin, d'acord amb el sentit que tenen les frases en catal:
[Declinaci de temes en -i i en -e]
a. El cavall tenia por dels cops.
Equus metuM ictuVM habebat.
b. Veurs la cursa de la cavalleria.
CursuM equitatuVM uidebis.
c. Estarem deu dies al port.
In portu decem dieS manebimus.
d. El moviment de les coses s constant.
MotuS reRVM constans est.
e. El rostre tenia bon aspecte.
VultuS bonam specieM praebebat.
f. La teva fe s la nostra esperana.
FideS tua speS nostra est.
g. L'exrcit ha rebutjat l'atac.
ExercituS impetuM repulsit.
h. Atacarem l'exrcit amb els carros.
AcieM currIBVS oppugnabimus.
i. Els sentits de l'home sn cinc.
Quinque sunt sensuS hominis.
j. Va ser la runa de l'Estat.
PernicieS ReI Publicae fuit.

22. Assenyala els comparatius, els superlatius, els segons termes de la


comparaci i els rgims del superlatiu relatiu; finalment, tradueix
les frases: [Comparatius i superlatius]
a. Terra maior est quam luna, sed minor quam sol.
COMP.

2N.TERME

COMP. 2N.TERME

LA TERRA S MS GRAN QUE LA LLUNA, PER MS PETITA QUE EL SOL.


b. Saepe multa remedia malis peiora sunt.
2N.T. COMP.
SOVINT MOLTS REMEIS SN PITJORS QUE ELS MALS.

XXX

c. Melior est auis una in manu quam centum (in caelo).


COMP.

2N.TERME

S MILLOR UNA AU A LA M QUE CENT AL CEL.


d. Hadrianus optimus Romanorum imperatorum fuit.
SUP. R.

RGIM DEL SUP.R.

ADRI VA SER EL MILLOR DELS EMPERADORS ROMANS.


e. In illo tempore multa aedificia altissima erant.
SUP.AB.
EN AQUELL TEMPS MOLTS EDIFICIS EREN ALTSSIMS/HI HAVIA MOLTS EDIFICIS
ALTSSIMS.
f. Magister discipulis optima consilia dabat.
SUP.ABS.
EL MESTRE DONAVA CONSELLS MOLT BONS ALS (SEUS) DEIXEBLES.
g. Oppidum nostrum totae prouinciae maximum pulcherrimumque fuerat.
RG.SUP.REL.

SUPERLATIU RELATIU

LA NOSTRA CIUTAT HAVIA ESTAT LA MS GRAN I MS BONICA DE TOTA LA


PROVNCIA.

23.
Analitza sintcticament les frases segents i, tot seguit,
tradueix-les: [Passives]
a. Arbores riparum forti uento mouebantur.
SUBJ.PACIENT

COMP.AG.

V.

ELS ARBRES DE LES RIBES EREN MOGUTS PER UN FORT VENT.


b. Saltus Pyrenaei illo tempore ab L. Afranio tenebantur.
SUBJ.PACIENT

CCT

COMP.AG.

V.

EN AQUELL TEMPS LES COLLADES DEL PIRINEU EREN POSSEDES

(CONTROLADES)

PER L. AFRANI.
c. Multa Gallorum oppida a Caesaris copiis occupabantur.
SUBJ.PACIENT

COMP.AGENT

V.

MOLTES CIUTAS DELS GALS EREN OCUPADES PER LES TROPES DE CSAR.
d. Legatio de deditione ad Caesarem a ducibus Gallorum mittitur.
SUBJ.P.

CCFIN.

CCLLOC

COMP.AGENT

V.

UNA AMBAIXADA DE RENDICI (AMB INTENCI DE PRESENTAR LA RENDICI) S


ENVIADA A CSAR PELS CAPS GALS.
e. Tyrani a ciuibus timentur, sed Caesar ab omnibus diligebatur.
SUB.P. C.AG.

V.

nexe SUB.P. COMP.A.

V.

ELS TIRANS SN TEMUTS PELS CIUTADANS, PER CSAR ERA ESTIMAT PER TOTHOM.

XXXI

24. Transforma les oracions passives segents a la veu activa:


[Passives]
a. Fructus a puero capiuntur.

PVER FRUCTVS CAPIT.

b. Canes ab omnibus amantur.

CANES OMNES AMANT.

c. Hostes a nostris militibus uincuntur.

HOSTES NOSTRI MILITES VINCVNT.

d. Omnia a seruo parabantur.

OMNIA SERVVS PARABAT.

e. A sorore tua uideor.

SOROR TVA ME VIDET.

f. Epistula a patre legebatur.

EPISTVLAM PATER LEGEBAT.

g. Urbs exercitu seruatur.

VRBEM EXERCITVS SERVAT.

h. Ab amicis semper salutaris.

AMICI SEMPER TE SALVTANT.

25. Ara, es tracta d'actives que cal transformar en passives: [Passives]


a. Ancilla dominum mane salutat.
AB ANCILLA DOMINVS MANE SALVTATVR.
b. Magnae naues hostes traducebant.
MAGNIS NAVIBVS HOSTES TRADVCEBANTVR.
c. Ingentes elephanti milites uehunt.
AB INGENTIBVS ELEPHANTIS MILITES VEHVNTVR.
d. Tu magnam tempestatem spectabas.
A TE MAGNA TEMPESTAS SPECTABATVR.

26. Completa les frases segents amb la forma del pronom relatiu que
hi correspongui (en nominatiu o en acusatiu) i tradueix-les: [Relatius]
a. Ciues QVI in hac urbe uiuunt pulcherrimum templum habent.
ELS CIUTADANS QUE VIUEN EN AQUESTA CIUTAT TENEN UN TEMPLE MOLT BONIC.
b. Mater, QVAE a liberis suis amatur, felix est.
LA MARE, QUE S ESTIMADA PELS SEUS FILLS, S FELI.
c. Numerus stellarum, QVEM/QVAS in caelo uidemus, infinitus est.
EL NOMBRE DE LES ESTRELLES, QUE VEIEM EN EL CEL, S INFINIT.
d. Romani oppidum, QVOD apud montes erat, oppugnabant.
ELS ROMANS ATACAVEN LA CIUTAT, QUE ERA PROP DE LES MUNTANYES.
e. Senator, QVEM salutauimus, optimus orator fuit.
EL SENADOR, QUE VAM SALUDAR/HEM SALUDAT, VA SER/FOU/HA ESTAT UN ORADOR
BONSSIM.
f. Via, QVAM Romani construxerant, solidissima erat.
LA VIA, QUE ELS ROMANS HAVIEN CONSTRUT, ERA MOLT SLIDA.
g. Templum, QVOD uisitauistis, maxime antiquum erat.
EL TEMPLE, QUE VAU VISITAR/HEU VISITAT, ERA MOLT ANTIC.

XXXII

h. Carmina QVAE audiebatis ego ipse scripsi.


ELS POEMES QUE ESCOLTAVES ELS VAIG ESCRIURE JO MATEIX.
i. Viri, a QVIBVS capiebamur, primae legionis milites erant.
ELS HOMES, PELS QUALS REM AGAFATS, EREN SOLDATS DE LA PRIMERA LEGI.
j. Romani fabri aedificium in QVO uiuis muniuerunt.
ELS OBRERS ROMANS VAN CONSTRUIR/HAN CONSTRUT L'EDIFICI ON VIUS.
k. Virum CVIVS pater uicinus noster fuerat bene cognosco.
CONEC B L'HOME EL PARE DEL QUAL HAVIA ESTAT VE NOSTRE.
l. Omnia lilia QVIBVS cubiculum ornauisti pulcherrima sunt.
TOTS ELS LLIRIS AMB QU VAS ADORNAR/HAS ADORNAT EL DORMITORI SN MOLT
BONICS.
m. Miles CVI mulier osculum dat liberos suos e morte seruauit.
EL SOLDAT AL QUAL LA DONA FA UN PET VA SALVAR/HA SALVAT ELS SEUS FILLS DE LA
MORT.
n. Discipuli QVIBVS magister praemia dederat amici mei erant.
ELS DEIXEBLES ALS QUALS EL MESTRE HAVIA DONAT ELS PREMIS EREN AMICS
MEUS.
o. Gallia constat e tribus partibus, QVARVM unam incolunt Belgae.
LA GL.LIA CONSTA DE TRES PARTS, UNA DE LES QUALS L'HABITEN ELS BELGUES.
p. Fossa in QVA stabat plena aquae erat.
EL FOSSAT EN QU ESTAVA DRET, ERA PLE D'AIGUA.

27. Tradueix les segents frases al catal: [Verbs deponents i participis]


a. Sole oriente, omnes domo proficiscimur.
EN SORTIR EL SOL, TOTS ENS N'ANEM A CASA.
b. Egressi e flumine, in magnam siluam ingredimini.
HAVENT SORTIT DEL RIU, ENTREU AL GRAN BOSC.
c. Milites, ex oppido profecti, in castris congrediuntur.
ELS SOLDATS, HAVENT SORTIT DE LA CIUTAT, ES TROBEN AL CAMPAMENT.
d. Milites, hostes temere sequentes, instantis periculi obliuiscebantur.
ELS SOLDATS, TOT SEGUINT/QUE SEGUIEN TEMERRIAMENT ELS ENEMICS, OBLIDAVEN
EL PERILL IMMINENT.
e. Tempus labitur et fugiunt dies.
EL TEMPS S'ESMUNY I ELS DIES FUGEN.
f. In bibliothecis mortuorum immortales animae loquuntur.
A LES BIBLIOTEQUES PARLEN LES NIMES IMMORTALS DEL MORTS.
g. Vicus Gallicus nobis bene notus pace fruitur.
EL POBLE GAL BEN CONEGUT PER NOSALTRES GAUDEIX EN PAU.

XXXIII

refresquem els nostres coneixements


LA METERICA CARRERA POLTICA DE CICER

Llegeix aquest fragment que cont d'una manera resumida la carrera poltica d'un
dels millors oradors de la humanitat:
En l'espai de tretze anys, Cicer escal totes les dignitats poltiques: nomenat qestor,
exerc (76-75 aC) aquesta funci a Lilibon (Siclia), la qual cosa l'impuls a actuar el 70, a
petici dels sicilians, contra Verres, antic pretor concussionari de l'illa, defensat per Hortensi,
rival de Cicer, i sostingut per la noblesa; edil el 69 i pretor urb el 66, pledej en causes civils
i poltiques, mentre anava adquirint una enorme fortuna i nombroses villes. A fi d'assegurar un
ordre dins l'estat, tend a unir cavallers i senadors (concordia ordinum), i fou cnsol el 63, a
quaranta-tres anys. Fu fracassar una reforma agrria, defens Gai Rabiri contra Csar i fu
avortar la conspiraci de Catilina amb uns discursos abrandats. L'execuci dels conspiradors li
alien el favor dels demcrates.
MIQUEL DOL. Fragment extret de l'Enciclopdia Catalana a l'entrada Cicer

ACTIVITATS
1. Escriu per ordre de menys a ms categoria els crrecs del cursus honorum que
havia d'ocupar un ciutad rom que volgus
responsabilitat poltica en l'poca republicana.

aconseguir

la

mxima

2. Fes una llista de partidaris i de rivals de Cicer a partir de la informaci anterior:


-partidaris:
-rivals:

3. Escriu el nom adient, aparegut anteriorment, al costat de la breu definici que


trobars tot seguit:
a. ______________________: Conspirador de la repblica, descobert per Cicer
mentre era cnsol.
b. ______________________: Poltic i militar rom que no gaire temps desprs de
ser nomenat dictador perpetu fou assassinat per republicans conjurats, dirigits
per Cassi i Brutus.

XXXIV

c. ______________________: Magistrat rom encarregat de la vigilncia d'edificis


pblics, de mercats, de l'organitzaci de jocs, etc.
d. ______________________: Propretor de Siclia que impos enormes contribucions
i s'apropi d'obres d'art pbliques.
e. ______________________: Cadascun dels dos principals magistrats de Roma,
elegits anualment, amb el nom dels quals es designava l'any.
f. ______________________: Magistrat encarregat, sobretot, dels afers financers.

4. Relaciona cada expressi de la columna de l'esquerra amb la que li


correspongui de la columna de la dreta:

a. Verrines

1. Magistrat extraordinari amb plens poders.

b. cavaller

2. Autoritat que exigeix impostos illegals.

c. Catilinries

3. Discursos contra Verres.

d. senador

4. Quatre discursos contra Catilina.

e. villa

5. De l'orde social de la petita noblesa.

f. concussionari

6. Uni de cavallers i de senadors.

g. concordia ordinum

7. Membre del Senat rom.

h. dictador

8. Casa de camp.

a-

b-

c-

d-

e-

f-

g-

h-

XXXV

CICER EXPLICA LA CONDUCTA CORRUPTA DE GAI VERRES MENTRE VA SER PRETOR A


LA PROVNCIA DE SICLIA.
Iam uero C.Verres omnium uitiorum suorum plurima et maxima indicia
constituit in prouincia Sicilia, quam iste per triennium ita uexauit ac perdidit ut ea
restitui in antiquum statum nullo modo possit. Hoc praetore Siculi neque suas leges
neque nostra senatusconsulta neque communia iura tenuerunt; tantum quisque habet
in Sicilia quantum hominis auarissimi et libidinosissimi aut imprudentiam subterfugit
aut satietati superfuit.
CICER, Contra Verres 1, 4, 12

ACTIVITATS
1. Escriu l'expressi del text anterior que tingui un significat semblant a la que
trobars a continuaci:
per tres annos
uel... uel...
plura et magna
qui Siciliam incolunt
uiri
Siculorum leges
habuerunt
auidissimi
2. Transforma el nombre gramatical de cadascuna de les frases segents:
a. Siculi neque suas leges neque nostra senatusconsulta neque communia iura
tenuerunt.

b. Sicilienses habent in insula sua quantum (subjecte de fugit, s neutre singular de


tema en -o)

a imprudentia hominis auarissimi et libidinosissimi fugit (de fugo 3).

c. Homines auarissimi omnium uitiorum suorum plurima et maxima indicia


constituerunt in prouinciis quas (declinaci dels relatius en les ltimes pgines del llibre)
per annos uexauerunt ac perdiderunt.

XXXVI

d. Insula restitui non potuit.

3. Transforma a la veu passiva les frases segents:


a. Verres (de Verres -is, de tema en -i) omnium uitiorum suorum plurima et maxima
indicia constituit in prouincia Sicilia.

b. Praetor per triennium Siciliam uexat ac perdit.

c. Siculi nostra senatusconsulta non tenebant.

4. Completa les equacions segents amb mots que apareixen en el text anterior; si
sn declinables, escriu-los aqu en els mateixos cas i nombre (tamb el gnere,
si s'escau) que t'oferim a l'altra banda de la barra:
a. bona/optima = magna/__________________
b. urbs/Roma = insula/__________________
c. puer/senex = uirtus/__________________
d. bonus/malus = nouus/__________________
e. altus/paruus = munificus/__________________
f. aut/uel = et/__________________
g. femina/mulier= uir/__________________
h. uos/uester = nos/__________________
i. et/et...et... = neque/__________________
j. aliquis/nemo = ullus/__________________
5. Fes concordar l'adjectiu que figura entre parntesis amb el nom que el
precedeix. Tot seguit transforma el nombre gramatical del sintagma resultant:
a. iura (communis -e)
b. modo (nullus -a -um)

XXXVII

c. uitii (omnis -e)


d. hominis (auarus -a -um)
e. legem (suus -a -um)
f. senastusconsultum (noster -tra -trum)

6. Escriu la paraula catalana adient davant la definici que li correspongui. En el


text anterior trobars la paraula llatina de la qual l'has de fer derivar:
a. _______________________: Que sent inclinaci a cercar nicament la satisfacci
de l'impuls sexual.
b. _______________________: Estat del qui est tip.
c. _______________________: Durada de tres anys.
d._______________________: Mortificar, humiliar greument, especialment per abs
de poder sobre alg que no es pot defensar.
e. _______________________: Tornar a posar una cosa en l'estat o en la forma que
tenia abans.
f. _______________________: Decisi senatorial en resposta a la moci o a la
consulta d'un magistrat.
g. _______________________: Excusa a qu hom recorre per defugir alguna cosa.
h. _______________________: Negligncia o manca de precaucions que porta a
actes que serien delictes si hi hagus hagut malcia en l'agent.
7. Subratlla, en cada srie, el mot que pel seu significat s'aparta dels altres:

a. omnis, totus, universus, nullus.


b. Verres, Catilina, praetor in Sicilia, qui maxima indicia uitiorum constituit.
c. Corsica, insula, Capua, Sicilia.
d. lex, uitium, senatusconsultum, ius.
e. Siciliensis, Sicilia, Siculus, qui Siciliam habitat.
f. restituo, uexo, perdo, deleo.
g. auidus, munificus, auarus, libidinosus.
h. humanus, triennium, homo, uir.

XXXVIII

8. Esbrina quin substantiu neutre plural del text anterior ha passat a l'alemany
amb el significat de carrera de dret: _____________________________.
9. Transforma el nombre gramatical dels sintagmes segents:
maxima iudicia
antiquum statum
nullo modo

[De J.Alberich, J.Carbonell i B.Matas, Llat 2, edit. Castellnou (Barcelona, 1998)]

XXXIX