1. L'ARRIBADA DE LA SEGONA REPBLICA.

Pocs mesos desprs de la caiguda de Primo de Rivera, el 1931, Alfons XIII va

encomanar a l'almirall Aznar la tasca de formar govern per intentar tornar a
la legalitat constitucional. Aquest va convocar eleccions municipals i a Corts
Constituents. Les primeres a convocar ser les eleccions municipals, el 12
d'abril de 1931, que van ser enteses per gran part de la poblaci com un
plebiscit a favor o en contra d'una monarquia personificada en Alfons XIII, a
qui se li exigia que assums les oportunes responsabilitats per la seva
permissivitat i estreta vinculaci amb el rgim primorriverista.
La interpretaci dels resultats d'aquestes eleccions ha estat objecte
d'intensos debats historiogrfics. Si b s cert que el cmput total dels vots
emesos van ser favorables als partits monrquics (de fet part de la premsa
de l'poca va anunciar en l'edici del 13 de mar el triomf de les forces promonrquiques), una lectura ms detallada , distingint entre districtes urbans
i districtes rurals, ens permet fer importants matisacions i entendre millor
l'evoluci dels esdeveniments. Les forces republicanes van obtenir la
victria en la majoria de les grans ciutats. A les zones rurals, sotmeses a un
tradicional control caciquil, els regidors elegits van ser majoritriament
monrquics. La Repblica va ser proclamant en la majoria de les ciutats
espanyoles al llarg del dia 14 d'abril. Davant d'aix Alfons XIII va renunciar
al seu poder i va marxar a l'exili. Immediatament desprs es va proclamar la
Repblica a les Corts, el dia 14 abril 1931.
La Repblica va ser rebuda per la major part de la poblaci amb gran
entusiasme, ja que es presentava com el marc ideal que permetria procedir
amb les reformes poltiques, econmiques i socials que necessitava Espanya
per modernitzar-se i avanar socialment. No obstant aix van ser molts els
obstacles que van amenaar des del principi l'estabilitat del nou sistema.
2. L'AMBIENT INTERNACIONAL I NACIONAL.
2.1. Les repercussions de la crisi internacional.
Encara que l'inici de la Repblica va coincidir amb la gran crisi econmica
mundial que s'havia iniciat amb el crack de la Borsa de Nova York el 1929, la
incidncia directa d'aquesta crisi en l'economia espanyola va ser lleu, a
causa del relatiu allament d'aquesta respecte als mercats internacionals. A
ms, la depreciaci que estava coneixent la pesseta va fer disminuir els
preus dels productes espanyols, augmentant d'aquesta manera la
competitivitat d'aquests en els mercats.

La crisi internacional no va tenir per tant una incidncia directa sobre

l'economia espanyola. No obstant aix va haver de contribuir en l'augment
de la frustraci de les aspiracions reformistes del govern d'esquerres del
primer bienni republic. El fet que les principals potncies mundials
estiguessin repatriant capitals per fer front a les crisis nacionals dificultaria

en gran mesura l'obtenci del finanament necessari per emprendre

qualsevol projecte.

2.2. Els problemes interns

Les dificultats econmiques a qu es va enfrontar la Repblica tenien tamb
una arrel interna. D'una banda cal destacar els problemes tradicionals: atur
agrcola; escs poder d'atracci de les ciutats de la m d'obra excedent del
camp a causa de la feble industrialitzaci del pas; desigual repartiment de
la terra; descapitalitzaci industrial i agrcola; escassa competitivitat
internacional; dficit en la balana comercial. D'altra banda es van sumar
els problemes derivats de l'escassa confiana d'empresaris i propietaris
agrcoles cap al nou sistema republic: algunes mesures adoptades per la
Repblica, com l'augment dels salaris i la reducci de la jornada laboral a
vuit hores, tot i que van suposar grans xits socials, van provocar un
descens en les inversions empresarials.
La conflictivitat social va ser molt aguda, especialment en aquelles zones
eminentment latifundistes, com Andalusia, Extremadura i Castella la Nova.
3. LA CREACI DEL GOVERN PROVISIONAL.
El Comit Revolucionari, sorgit arran del Pacte de Sant Sebasti, va prendre
possessi del govern a Madrid enmig de l'entusiasme popular.
Immediatament desprs es va formar un govern provisional de coalici
integrat per republicans, socialistes i nacionalistes. Fora d'aquesta coalici
quedava la dreta monrquica, el nacionalisme basc i el obrerisme comunista
i anarquista.
El govern provisional va comenar amb les reformes demandades per part
de la societat a travs de decrets ministerials i, seguint els acords del Pacte
de Sant Sebasti, va convocar eleccions a Corts Constituents per el 28 de
juny de de 1931.
4. LA CONSTITUCI DE 1931.
Les eleccions de 28 de juny van donar la victria a la coalici
republicanosocialista. Una Comissi Constitucional nomenada per les Corts
va elaborar el projecte de Constituci, de carcter democrtic i progressista,
que va ser aprovat al desembre de 1931. Les seves principals
caracterstiques sn:
La Repblica es constitueix en Estat integral, encara que compatible amb
l'autonomia dels municipis i regions.
S'estableix la separaci de poders: el legislatiu recau en unes Corts
unicamerals; l'executiu, sota el control parlamentari, queda en mans del
Consell de ministres i el president de la Repblica; i el poder judicial a jutges
independents.

Estableix la possibilitat d'expropiaci i de nacionalitzaci dels serveis pblics

per motiu d'utilitat social.
Introdueix una mplia declaraci de drets i llibertats. Es reconeix tant el
matrimoni civil com el divorci. El vot s per als adults majors de 23 anys, i
es reconeix el dret a vot a les dones.
Art. 36. Els ciutadans d'un i altre sexe, majors de vint-i-anys, tindran els
mateixos drets electorals conforme determinin les lleis.
En matria religiosa es declara la separaci entre Esglsia i Estat (s'elimina
el pressupost del clergat, es declara la no confessionalitat de l'Estat i es
dissol qualsevol ordre que tingui com a vot el respecte a una autoritat
diferent de la de l'estat espanyol: cas dels jesutes).
S'adopta una bandera nova:
Art. 1. (...) La bandera de la Repblica espanyola s vermella, groga i
morada.
Els temes que ms van contribuir a enverinar els nims dels diputats,
generant acalorats debats parlamentaris, van ser els relatius a la qesti
religiosa i a les regions autnomes. L'aprovaci dels articles referits a la
religi va provocar una forta reacci eclesistica i la dimissi dels sectors
catlics, entre els quals es trobava el propi cap del govern, Alcal Zamora,
qui desprs de la seva dimissi va ser substitut per Manuel Azaa, cosa que
no va ser obstacle perqu un cop aprovada la Constituci Alcal Zamora fos
elegit President de la Repblica.
5. LES FASES DE LA REPBLICA.
5.1. Primera Fase: El Bienni Reformista (1931-1933)
5.1.1. les reformes
Durant aquest perode Manuel Azaa va presidir un govern format
majoritriament per republicans d'esquerres i socialistes que va impulsar el
pla de reformes ja iniciat pel govern provisional.
La reforma de l'exrcit
Azaa pretenia constituir un exrcit professional defensor de la democrcia.
Per aix era necessari reduir la proporci d'oficials existent (era d'un per
cada tres soldats). Es va promulgar en aquest sentit la Llei de retir de
l'oficialitat, que obligava a jurar fidelitat a la Repblica o, en cas contrari, a
retirar-se voluntriament conservant el sou ntegre. D'altra banda es va
tancar l'Acadmia militar de Saragossa, els ensenyaments del es
consideraven tradicionalistes i antiquades, i es van clausurar els Consells
d'Honor, el Consell Suprem de Justcia Militar i es va eliminar la premsa
militar.

Tamb es pretenia modernitzar materialment l'exrcit, tot i que la

disminuci del seu pressupost va impedir dur a terme tal propsit.
La llei de reforma militar va ser rebuda per un sector de l'exrcit com una
agressi a la tradici militar, per la qual cosa va provocar importants
tensions, especialment entre els africanistes.
La reforma religiosa
La Repblica va tractar de limitar la influncia de l'Esglsia en la societat i
en la poltica espanyola i per aix va procedir amb la secularitzaci de
l'estat, declarant-la no confessionalitat oficial, la llibertat de cultes i
suprimint el pressupost de l'Esglsia. Aix mateix es va legalitzar el
matrimoni civil i el divorci i es van secularitzar els cementiris.

Es va decretar a ms la dissoluci d'aquelles ordres que tinguessin com a

quart vot l'obedincia al Papa davant de qualsevol altra autoritat, per a,
entre altres coses, garantir l'obedincia de tots els espanyols a l'Estat.
D'aquesta manera l'ordre dels jesutes, que tenia una gran influncia en
l'educaci, va quedar dissolta a Espanya, quedant els seus bns
nacionalitzats. A ms es va prohibir la prctica de l'ensenyament als ordes
religiosos, quedant aquesta controlada per l'estat.
Totes aquestes mesures van provocar una polaritzaci radical de l'opini
pblica. De l'mbit religis van sorgir importants enemics de la Repblica.
La major part de la poblaci d'aquella poca era catlica, pel que no li va ser
difcil a la jerarquia religiosa mobilitzar importants sectors en contra del
govern. El govern per la seva banda va decidir llavors expulsar d'Espanya a
aquells religiosos especialment actius i molestos per als plans de
modernitzaci d'Espanya.
La reforma agrria
L'agricultura jugava un paper importantssim en l'economia espanyola de
l'poca, tant per contribuci a la renda nacional com per m d'obra que
emprava. Dels 8.5 milions d'habitants que tenia Espanya, uns 4 milions
treballaven en l'agricultura, sent jornalers uns dos milions d'ells. En el cas
d'Andalusia, ms del 50% de la propietat pertanyia als grans latifundistes.
La llei ms ambiciosa amb la qual es pretenia encarar i donar solucions als
greus problemes del camp va ser la de Reforma Agrria de 1932, els
objectius van ser fonamentalment expropiar els grans latifundis i assentar
als camperols sense terres. Les terres de la noblesa podien ser expropiades,
en part, sense pagar-se indemnitzaci; les terres mal conreades, arrendades
sistemticament o no regades, i pot ser-ho, podien ser expropiades, per
pangndose una indemnitzaci.

Aquesta llei, que va contribuir a accentuar la tensi social, va tenir un abast

molt limitat, a causa de la complexitat tcnica de la seva aplicaci, la manca
de pressupost, la lentitud burocrtica i la resistncia dels propietaris.
La Llei de Reforma Agrria va acabar alineant davant de la Repblica tant
als latifundistes, que comptaven amb gran fora econmica i poder, com a
sectors importants de la pagesia, que frustrats davant la falta de resultats i
defraudats amb les possibilitats de canvi social ofertes per la Repblica , es
van reorientar cap a posicions de carcter revolucionari.
La reforma de l'Estat centralista: les autonomies
La Constituci de 1931 havia obert la possibilitat de constituir un estat de
regions autnomes que satisfs les aspiracions nacionalistes de
determinades regions.A Catalunya, el 14 d'abril de 1931, Francesc Maci,
president d'Esquerra Republicana de Catalunya, va proclamar la Repblica
Catalana dins de la Federaci Ibrica. El govern provisional de la Repblica
Espanyola va reconixer aquest govern autnom, la Generalitat. Es va
encarregar a una comissi l'elaboraci d'un Estatut d'Autonomia, l'Estatut
de Nria, que va ser aprovat en referndum amb un 99% de vots afirmatius.
Tot i l'oposici d'alguns sectors al parlament, finalment va ser aprovat,
encara que aix s, amb algunes modificacions. Catalunya passava a tenir
govern i parlament propi, per sense competncies en matria econmica,
social, educativa i cultural.
Al Pas Basc el PNB (Partit Nacionalista Basc) i els carlins van aprovar el
1931 l'anomenat Estatut d'Estella, al qual es va oposar el republicanisme
d'esquerra i els socialistes a causa del seu carcter confessional i poc
democrtic, incompatible amb la legalitat democrtica republicana. Es van
mantenir intenses negociacions fins que a l'octubre de 1936, iniciada ja la
guerra, va ser aprovat un estatut basc de carcter democrtic, sent triat
Jos Antonio Aguirre (PNB) Lehendakari.A Galcia, amb un moviment
nacionalista menys fort, el procs estatutari va ser ms lent, no arribant a
ser aprovat per les Corts.
Les reformes socials
El socialista Largo Caballero va ser l'impulsor d'una srie de mesures
destinades a millorar les condicions laborals:
Llei de contractes de treball i de jurats mixtos.
Establiment de la jornada laboral de 40 hores.
Augment dels salaris.
S'impulsen les assegurances socials.
Les organitzacions patronals es van oposar a totes aquestes mesures.
La reforma educativa

En matria educativa es va potenciar la universalitzaci d'una educaci

laica, liberal, mixta, obligatria i gratuta. L'objectiu principal va ser
l'educaci primria. Es van aixecar 10.000 noves escoles i es van contractar
7.000 mestres. Aix mateix es van posar en marxa Missions Pedaggiques,
amb l'objecte de dur la cultura a les zones rurals, creant biblioteques,
cinemes, cors, teatres ...
5.1.2. la conflictivitat social
L'ampli programa reformista posat en marxa pel govern d'esquerres del
primer bienni de la Repblica amenaava, si no danyava directament els
interessos d'amplis grups socials pertanyents a l'Esglsia, a l'exrcit i la
patronal industrial i latifundista. Per defensar el manteniment de l'ordre
social preexistent que les reformes pretenien alterar, aquests sectors van
procedir b amb l'organitzaci de la dreta monrquica, b impulsant
organitzacions de carcter autoritari.
El descontentament tamb es va estendre entre la classe obrera, no
satisfeta amb la lentitud i poc abast de les reformes empreses i molt
perjudicada com a conseqncia de l'atur i de les dures condicions de
treball i vida en general.
Les reformes republicanes van afectar els interessos d'un ampli sector de la
poblaci que pertany a l'Esglsia, l'exrcit, la patronal i al latifundisme. Per
enfrontar-se a la Repblica aquests sectors van procedir, b amb la
reorganitzaci de la dreta monrquica, b impulsant organitzacions de
carcter autoritari. Aix mateix la classe obrera, descontenta amb la suavitat
de les reformes empreses i afectada per l'atur i les dures condicions de
treball i vida en general, van protagonitzar una forta onada d'insurreccions
violentes.
5.1.2.1. LA REORGANITZACI DE LES DRETES
Les tendncies monrquiques van anar derivant cap a posicions
antidemocrtiques. Destaquen partits com: Acci Espanyola, una fora
monrquica, catlica i tradicional, amb lders com Jos Mara Pemn o
Ramiro de Maeztu; Renovaci Espanyola, liderat per Jos Calvo Sotelo, partit
alfons fundat el 1933 que defensava la necessitat d'un cop d'estat; els
carlins per la seva banda es van unir en la Comuni Tradicionalista, que
s'associaria amb Renovaci Espanyola amb l'objecte d'agrupar les forces
monrquiques.
El 1931 van sorgir petits grups de tall feixista, com les JONS (Juntes
d'Ofensiva Nacional Sindicalista), que ms tard s'uniria a Falange Espanyola,
partit fundat el 1933 per Jos Antonio Primo de Rivera, que va impulsar la
formaci de grups paramilitars per enfrontar-se amb les forces d'esquerra.
El 1932 es va crear la CEDA (Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes)
de carcter autoritari, dirigida per Jos Mara Gil Robles.

De l'mbit militar va sorgir en 1933 es va fundar la UME (Uni Militar

Espanyola), de carcter dret i anti-reformista, que tindria una gran
importncia en el cop de 1936.
A l'agost de 1932 es va haver un intent de cop d'Estat a Sevilla
protagonitzada pel general Sanjurjo (la Sanjurjada) que va acabar en fracs.
Azaa dimiteix. Va dissoldre les Corts i convocar eleccions per al novembre
de1933.
5.2. Segona Fase: El bienni conservador (1933-1936)
Les eleccions de novembre de 1933 van donar la victria als partits de
centredreta. El nou executiu va procedir amb el desmantellament de l'obra
reformista de l'anterior govern. Les principals forces poltiques van ser el
Partit Radical d'Alejandro Lerroux i la CEDA de Gil Robles.
5.2.1. La paralitzaci de les reformes
El nou govern dirigit per Lerroux va procedir amb la paralitzaci de les
reformes. En el camp es va fixar la devoluci de terres a la noblesa i es va
donar total llibertat de contractaci, el que va provocar la caiguda dels
jornals. La pagesia, va respondre amb la vaga.
La reforma religiosa tamb va ser frenada. Es va establir un pressupost per
al culte i el clergat i es va intentar signar un Concordat amb la Santa Seu.
Es va concedir l'amnistia als revoltats en el cop de Sanjurjo i als
collaboradors de la dictadura de Primo. La reforma militar per va seguir
endavant, igual que la reforma de l'educaci, encara que aix s, coneixent
una retallada en el pressupost disponible.
Davant d'aquest gir cap al conservadorisme, la CNT i la UGT van respondre
radicalitzant les seves postures. Francisco Largo Caballero, lder del sector
socialista ms radical, va proposar la ruptura amb la Repblica i amb les
forces burgeses i iniciar la revoluci. Per la seva banda, Indalecio Prieto,
representant del socialisme moderat, defensava la collaboraci amb els
republicans d'esquerra per intentar estabilitzar la Repblica i emprendre les
necessries reformes.
5.2.2. La Revoluci d'octubre de 1934
Davant l'augment dels conflictes Lerroux va accedir a les peticions de la
CEDA, lliurant a aquest partit tres ministeris. L'endem de la formaci del
nou govern es van produir vagues generals a les grans ciutats del pas
impulsades per la UGT. El govern va respondre declarant l'Estat de Guerra. A
Astries els miners van protagonitzar una revoluci social, collaborant
anarquistes, socialistes i comunistes. Aquests van ocupar gran nombre de
casernes de la gurdia civil i ajuntaments, que van passar a ser dirigits per
Comits revolucionaris. La revoluci va acabar sent aixafada per les tropes
de la Legi i els Regulars portats des del Marroc i dirigides pels generals

Godet i Franco. Es calcula que van poder morir uns 1.000 miners (van ser
nombroses les execucions sumries) i uns 450 militars i gurdies civils. Els
ferits pugen dels 2.000 i els detinguts van ser ms de 5.000. La revoluci
d'Astries de 1934 va ser un preludi de la guerra que s'iniciar dos anys
ms tard.
A Catalunya el president de la Generalitat, Llus Companys, va proclamar el
6 d'octubre de de 1934 l'Repblica Catalana dins de la Repblica Federal
Espanyola. Al mateix temps una aliana obrera, que no comptava amb el
suport de la CNT, la fora obrera ms important a Catalunya, va iniciar la
vaga general. El moviment, que comptava amb escs suport social, va trigar
poc temps en fracassar. Es va encarregar de la seva repressi el general
Batet. Hi va haver ms de 3.500 detinguts, entre ells els membres del
govern de la Generalitat i el ple de l'Ajuntament.
5.2.3. La crisi del segon bienni (El Bienni Negre)
Amb la revoluci d'octubre de 1934 el poder de la CEDA, partidria d'una
poltica ms dura, va augmentar. Algunes de les mesures adoptades van
ser:
Suspensi de l'Estatut de Catalunya.
Devoluci de les propietats als jesutes.
Nomenament de Gil Robles com a ministre de la Guerra.
Nomenament de Franco com a cap de l'Estat Major.
La situaci poltica es va polaritzar, i davant l'actuaci repressiva del govern
es van posicionar en un front com les forces d'esquerra.
La CEDA va presentar al juliol de 1935 un avantprojecte per a la reforma de
la Constituci, amb el qual es pretenia restringir la formaci de regions
autnomes, abolir el divorci i impedir la socialitzaci de la propietat. El
projecte no va arribar a votar-se a causa de la caiguda del govern. A
l'octubre de 1935 el govern de entrar en crisi. Els republicans radicals de
Lerroux van patir un fort desprestigi com a conseqncia de diversos
escndols poltics i de corrupci (malversaci de fons i el cas del Estraperlo)
que van provocar l'enfonsament de la coalici governamental radicalcedista. Gil Robles va tractar de ser nomenat president del govern per poder
dur a terme el seu programa poltic. No obstant aix el president de la
repblica Alcal Zamora va decidir negar-se i convocar eleccions per a
febrer de 1936.

5.2.4. Les eleccions de 1936

En les eleccions de febrer de 1936 es van enfrontar dos blocs:

D'una banda una coalici d'esquerres (republicans, socialistes i comunistes)

agrupada entorn del Front Popular, que pretn amnistiar els represaliats
poltics i posar en funcionament la legislaci reformista suspesa durant el
bienni anterior.
D'altra banda els partits de dreta es van aglutinar al voltant del Bloc
Nacional, tot i que no van poder arribar a crear una candidatura nica per a
tot Espanya ni redactar un programa poltic consensuat.
5.3. Tercera Fase: el triomf del Front Popular
5.3.1 El Front Popular
Les eleccions de febrer de 1936 van donar la victria al Front Popular. Les
noves Corts sortides de les eleccions van destituir a Alcal Zamora com a
president de la Repblica i van nomenar en el seu lloc a Manuel Azaa
(republic d'esquerra). Casares Quiroga (republic galleguista) va ser elegit
president d'un govern format gaireb per exclusiva per republicans, encara
que amb el suport parlamentari dels socialistes.
Es va procedir amb la concessi de l'amnistia a uns 30.000 presos poltics i
es va forar als patrons a readmetre els obrers acomiadats com a
conseqncia de les vagues de 1934. Aix mateix es va permetre el
restabliment del govern de la Generalitat i es van iniciar les negociacions
per a la aprovaci d'un Estatut per al Pas Basc i un altre per a Catalunya.
Les reformes iniciades el 1931 van ser represes. Per evitar un possible cop
d'Estat el govern va decidir enviar als generals que menys confiana oferien
al rgim a llocs perifrics: Franco a Canries; Mola a Navarra; Sanjurjo per la
seva banda es trobava exiliat a Portugal des de la seva fracassat cop d'estat
de Sevilla de 1932.
Els propietaris agrcoles es van oposar a les reformes, molts industrials van
decidir tancar les seves fbriques i l'Esglsia catlica, temorosa de nous
brots anticlericals i d'una nova retallada dels seus drets a Espanya, es va
oposar a la Repblica de manera generalitzada.
Una part de l'esquerra (els anarquistes i els socialistes encapalats per
Largo Caballero) eufrica pel seu triomf electoral, va comenar a propugnar
la necessitat d'iniciar la revoluci. A la dreta, la Falange va organitzar grups
paramilitars que van protagonitzar forts accions violentes. Es va crear aix
un clima de violncia generalitzada amb enfrontaments constants entre
l'esquerra i la dreta. Davant l'augment de la violncia una part important de
la dreta va adoptar una posici favorable a un cop d'Estat.
5.3.2. La preparaci del cop d'Estat
El cop d'Estat venia gestant des de feia temps. De fet, ja a l'abril de 1936 hi
va haver un primer intent de cop que va fracassar a causa de la falta
d'organitzaci. El comandament de la conspiraci va passar al general Mola,

anomenat el director, que va comenar a preparar minuciosament el cop.

Per organitzar la revolta militar no va tenir massa dificultats, ja que
comptava amb el suport d'una part important del generalat; per s que va
trobar algunes dificultats a l'hora d'organitzar el suport civil, ja que cada
sector de la dreta aspirava a un model de govern diferent desprs
d'executat el cop. El general Mola, director de la conspiraci, pretenia crear
una Dictadura Republicana de carcter militar, amb l'objecte d'eliminar els
grmens de la revoluci per a desprs tornar a la legalitat, tot i que no tenia
clar si es tornaria a la Repblica o la Monarquia. Les postures dels diferents
suports al cop eren molt diverses: la CEDA defensava la restauraci de la
monarquia Alfonsina; feixistes i falangistes aspiraven a la construcci d'un
rgim semblant al de la Itlia de Mussolini. Els carlins tamb defensaven
una Monarquia Tradicional.
La prefectura suprema del cop es va reservar al general Sanjurjo, militar
molt respectat dins de l'estament militar que es trobava exiliat a Portugal
com a conseqncia del seu frustrat cop de 1932 a Sevilla. El pla consistia a
aconseguir que el mxim nombre casernes es pronunciessin simultniament
per tot Espanya, considerant-se claus per al triomf dels de Madrid i
Barcelona, aix com l'exrcit afric, el millor preparat de tots en la guerra, el
comandament es reservava al general Franco .
Les diferents forces dretanes van anar creant una xarxa d'enllaos i suports
militars i civils que s'estenia fora d'Espanya, a Itlia i Alemanya.
El cop es va precipitar a causa del encadenament d'una srie
d'esdeveniments. El 12 de juliol de 1936 el tinent Castillo, de la Gurdia
d'Assalt, de tendncies esquerranes, va ser assassinat. El 14 del mateix
mes, i com a represlia, alguns dels seus companys van segrestar i van
assassinar al lder del Bloc nacional, Jos Calvo Sotelo. El dia 17 de juliol les
tropes del Marroc es van revoltar. Al dia segent van fer el mateix
nombroses casernes espanyols, per l'aixecament no va aconseguir
imposar-se en les dues ciutats ms importants, s a dir, a Madrid i
Barcelona, quedant Espanya dividida en dues zones de prcticament la
mateixa mida. Aix va desembocar en una guerra civil que duraria tres
llargs anys.
(Apunts presos de
http://apunteshistoriasegundobachillerato.blogspot.com.es/2011/01/tema-8la-segunda-republica-espanola.html que mhe llegit i he comparat amb el
video https://www.youtube.com/watch?v=dvp4wHQsoKw)