Oge Tema 5

Grau en Educació Primària
Organització i Gestió Educatives
TEMA 5
Gestió dels recursos humans i

materials
Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives del

Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l’Educació
Tema 5. Gestió dels recursos humans i materials
SUMARI
SUMARI ......................................................................................................................................... 1
Presentació.................................................................................................................................... 3
Objectius ........................................................................................................................................ 3
1. Gestió de recursos humans en contextos organitzatius ........................................................... 4
1.1. Planificació de recursos humans ....................................................................................... 4
1.2. Selecció de recursos humans ............................................................................................ 4
1.3. Organització de recursos humans ..................................................................................... 4
1.4. Desenvolupament de recursos humans ............................................................................ 5
2. Gestió dels recursos humans en centres educatius ................................................................. 7
2.1. Professorat, alumnat i pares/mares (equips, cicles, agrupaments i tasques,

comportament organitzacional) ................................................................................................. 7
3. Estructures de treball en un centre educatiu............................................................................. 7
3.1. Tasques i estructures educatives de gestió i de suport ..................................................... 7
4. Les competències de l’equip directiu en la gestió dels recursos humans .............................. 10
5. Formació permanent i desenvolupament professional ........................................................... 11
6. Comportament organitzacional ............................................................................................... 11
6.1. Lideratge .......................................................................................................................... 11
6.2. Grups informals ................................................................................................................ 12
6.3. Motivació .......................................................................................................................... 12
6.4. Participació....................................................................................................................... 13
6.5. Gestió de conflictes .......................................................................................................... 14
7. Gestió de l’espai, el temps i els recursos materials als centres educatius ............................. 16
7.1. L’espai .............................................................................................................................. 16
7.2. El temps ........................................................................................................................... 19
1
7.2.1. El temps personal ..................................................................................................... 19
7.2.2. El temps organitzatiu ................................................................................................ 20
7.2.3. El temps sociocultural ............................................................................................... 20
7.2.4. El temps educatiu ..................................................................................................... 20
7.3. Els recursos materials ...................................................................................................... 21
7.4. Gestió integrada de la jornada escolar ............................................................................ 22
8. La jornada escolar i l’horari a les instruccions d’organització i funcionament. ....................... 23
2
Presentació
Aquest últim tema es refereix als recursos humans (persones) i als recursos materials. Malgrat
la seva radical diferència, han de ser objecte d’una bona gestió. En el primer cas, la planificació
i la selecció dels recursos humans, l’organització del treball i el desenvolupament dels recursos
humans, amb especial referència al comportament organitzacional, i aplicat especialment al
professorat però també als pares/mares i a l’alumnat, constitueixen aspectes nuclears de la
gestió d’un centre escolar. En el segon cas, la gestió del temps, de l’espai i dels recursos
materials, en general, fa que ens trobam davant elements decisius en la bona gestió de les
tasques i de tota l’activitat general pròpia d’un centre escolar. Per això, la finalització de la
matèria amb aquest contingut concret representa una opció per l’aplicabilitat dels plantejaments
teòrics i per la perspectiva realista.
Objectius
• Identificar els moments fonamentals en la gestió dels recursos humans i associar-los a la

pràctica de la funció directiva.
• Valorar adequadament la importància de la gestió dels recursos humans en les organitzacions

i, específicament, en els centres educatius.
• Distingir l'especificitat dels centres educatius com a espais per al desenvolupament

professional del professorat.
• Conèixer, teòricament i pràcticament, les estratègies per a la gestió de l'espai, del temps i dels
recursos materials als centres educatius.
• Connectar i integrar la gestió dels recursos humans i materials en els instruments de gestió
dels centres educatius.
3
Continguts
1. Gestió de recursos humans en contextos

organitzatius
La gestió dels recursos humans és una part essencial i decisiva de la gestió global de les
organitzacions. Molts d'èxits i molts de fracassos de les organitzacions es deuen a una bona o
mala gestió dels seus recursos humans.
La gestió de recursos humans és el conjunt d'activitats que posen en funcionament,

desenvolupen i mobilitzen a les persones que una organització necessita per realitzar els seus
objectius.
És també fixar-se uns objectius relacionats amb les persones, executar les accions per assolir
aquests objectius i controlar-los des d'una perspectiva de conjunt.
1.1. Planificació de recursos humans
Totes les organitzacions necessiten planificar els seus recursos humans (a nivell quantitatiu i
qualitatiu), definir necessitats, concretar criteris, calcular costos, i concretar una temporalització.
No es poden planificar els recursos humans sense haver definit l'organització a la qual s'han
d'integrar i per a la qual han de treballar. La planificació estratègica dels recursos humans
implica una previsió a llarg termini i una integració real d'aquesta en la planificació general de
l'organització.
Planificar els recursos humans és, doncs, preveure quantes persones seran necessàries per
als propers anys i per a quines funcions i tasques, elaborar el pressupost necessari, dissenyar
el model de promoció interna i decidir quan i com es duu a la pràctica el contingut de la
planificació.
1.2. Selecció de recursos humans
La selecció implica la definició prèvia del perfil dels candidats i exigeix la decisió entre diverses
maneres de selecció o d’ingrés (mitjançant anàlisi del currículum, amb entrevista o sense, amb
proves orals o escrites, teòriques o pràctiques, accés lliure, amb aval o sense, etc.).
El procés de selecció ha de determinar també les condicions de la convocatòria (amb publicitat

o no) i el tipus de relació jurídica o laboral que es derivarà de la selecció positiva (caràcter
provisional o definitiu, contracte laboral o funcionarial, conjunt de drets i deures, etc.).
El procés de selecció pot incloure estratègies de descoberta de potencial, d’acollida,

d’assessorament i d’orientació, de formació teòrica o pràctica, etc., per tal d’arribar a trobar el
millor lloc per a cada persona.
1.3. Organització de recursos humans
Una vegada feta la selecció cal organitzar i assignar a cada persona el lloc adequat, amb les
tasques ben especificades; i la seva assignació com a part integrant d'una estructura
organitzativa. També cal definir el tipus d’organització jeràrquica en què aquesta s’integra, de
qui depèn i qui depèn d’ella (organigrama).
Tota la reglamentació tècnica i horària (com i quan s’han de fer les coses) ha de permetre unes
adequades condicions de treball i de participació.
4
L’adequada valoració de l’especialització, els salaris i la mobilitat constitueixen elements

importants en l’organització del treball. Una bona organització del treball afavoreix un bon clima
social i laboral i facilita la convergència entre els interessos dels individus i de l’organització
1.4. Desenvolupament de recursos humans
No és possible una situació estàtica dels recursos humans a les organitzacions, la situació
normal és de dinamicitat: desenvolupament, en cas positiu i estancament en cas negatiu.
El pas del temps ha de millorar les persones i aquesta millora ha de ser intencionadament
planificada. El desenvolupament dels recursos humans constitueix un aspecte fonamental en la
seva gestió global.
Taula 1. Moments i aspectes de la gestió de recursos humans
Definició prèvia de l’organització
Estudi de necessitats quantitatives i qualitatives
Política de recursos humans (plantejaments globals i criteris)

1. Planificació de recursos humans
Planificació estratègica de recursos humans
Previsió econòmica
Temporalització
Coherència amb la planificació
Disseny del procediment de selecció
Definició del perfil dels candidats
Tipologia de la contractació
2. Selecció de recursos humans
Avaluació
Motivació
Activitats de formació (teoricopràctica)
Assessorament
Planificació del treball
Disseny estructural i funcional de l’organització (organigrama)
Anàlisi i definició dels llocs de treball (plantilles)
Assignació de lloc de treball i tasques (comú o específic: càrrec)
3. Organització del treball

Normativa general i específica, legal, laboral, sindical
Tecnologia específica (know how)
Condicions de treball
Gestió de conflictes
5
Liderat
Motivació
Comunicació
Participació
Activitats de formació (teoricopràctica)
Convergència entre els interessos dels individus
i de l’organització
Clima social i laboral
Assessorament
Avaluació
Desenvolupament personal
Anàlisi de potencial i de rendiment
Pla de carreres
Pla de formació permanent
Especialització i diversificació professional
Participació en la gestió i direcció
Construcció d’equips
4. Desenvolupament Plans de qualitat i d’innovació
de recursos humans Liderat
Motivació
Comunicació
Convergència entre els interessos dels individus
i de l’organització
Clima social i laboral
Assessorament
Avaluació
6
2. Gestió dels recursos humans en centres

educatius
2.1. Professorat, alumnat i pares/mares (equips, cicles, agrupaments

i tasques, comportament organitzacional)
En el cas dels centres educatius és prioritari identificar els diversos col·lectius que els integren
o, d'alguna manera, hi són implicats.
En primer lloc, el professorat, col·lectiu adult professional de l'educació implicat amb el centre
com a tal. En segon, l'alumnat, col·lectiu infantil i/o juvenil no professional, implicat amb el
centre com a subjecte del seu procés formatiu. En tercer, el personal administratiu i de
serveis, col·lectiu adult professional específic implicat amb el centre com a tal. En quart, pares,
mares i tutors de l'alumnat, col·lectiu adult no professional implicat amb el centre per un
doble motiu: a) corresponsable del procés educatiu de l'alumnat, b) corresponsable, segons la
normativa vigent, de la gestió del centre. En cinquè, el representant de l'Ajuntament, implicat
amb el centre per motius institucionals.
Aquesta heterogeneïtat en tots els casos, i especialment diferenciadora entre els centres
educatius de titularitat pública o privada (aquests amb molta major capacitat de gestió i
autonomia)
Principis i línies d'acció:
1- No és possible una adequada gestió dels recursos humans sense uns plantejaments
organitzatius i educatius globals, que s'han de contenir i desenvolupar en els projectes de
centre.
2- La gestió dels recursos humans es planteja com una funció essencialment diversificada i
compartida entre distints responsables, interns i externs als propis centres, i aquesta
característica la defineix substancialment. Entre els interns, l'equip directiu, el consell escolar
de centre, el claustre, els cicles, els tutors, les associacions de pares/mares. Entre els externs,
les administracions educatives i, especialment, la inspecció educativa.
3- La gestió de recursos humans als centres educatius necessita una coordinació i dinamització
per part de l'equip directiu, sempre a partir d'una adequada interpretació de la legislació i des
d'una voluntat política d'implicació participativa i corresponsable de tots els col·lectius que
integren la comunitat escolar.
3. Estructures de treball en un centre educatiu
3.1. Tasques i estructures educatives de gestió i de suport
La gestió d'aquests tres col·lectius integrants dels centres escolars planteja, entre d'altres, les
qüestions següents:
A) Quines tasques han de desenvolupar.
B) En quines estructures de treball s'han d'integrar.
C) Com s'ha de plantejar el seu desenvolupament personal i professional.
La majoria d'aquestes qüestions es contesten a la legislació educativa, es deriven de la

formació professional del professorat, s'especifiquen als projectes de centre o poden ser
objecte d'acords en els propis òrgans de govern i de coordinació docent.
7
Partint de l'heterogeneïtat dels col·lectius i de la necessitat de projectes de centre globals que

donin sentit a les tasques concretes, la taula següent n'ofereix una visió global i sintètica.
Taula 2. Estructures de treball en un centre educatiu
TASQUES TASQUES DE ESTRUCTURES ESTRUCTURES

EDUCATIVES GESTIÓ I EDUCATIVES DE GESTIÓ I
SUPORT SUPORT
- Docència, - Gestió - Aules-classe i - Òrgans de

tutoria, institucional del altres estructures govern (equip
orientació centre similars directiu, consell
(planificació, (planificació, (laboratoris, escolar de
execució i execució i tallers, etc.). centre, claustre).
avaluació de les avaluació dels
situacions projectes de - Diversos - Comissions
d'ensenyament- centre, tant en agrupaments específiques.
aprenentatge a la vessant d'alumnes.
partir de interna com
projectes externa).
- Comissió
PROFESSORAT educatius i Coordinació
curriculars). - Gestió de Pedagògica.
recursos
- Autoformació humans,
- Equips, cicles,
permanent. materials i
tutories.
funcionals
- Recerca.
- Departaments
- Gestió
(suprimits
- Formació dels administrativa i
actualment a l'EI i
pares/mares. econòmica. a l'EP).
- Grups
d'autoformació.
- Grups de
recerca
- Activitats de
formació
pares/mares.
- Protagonisme - Participació en - Aules-classe i - Òrgans de

en les situacions la gestió altres estructures govern.
d'ensenyament- institucional del similars
aprenentatge i centre. (laboratoris, - Comissions i
en el procés tallers, etc.). grups de treball.
ALUMNAT
educatiu global.
- Diversos
agrupaments.
- Cicles, tutories.
8
- Participació en - Participació en - Entorn familiar. - Òrgans de

el procés la gestió govern.
educatiu de institucional del - Participació en
l'alumnat. centre. activitats - Comissions i
PARES I curriculars. grups de treball.
MARES - Autoformació
permanent. - Associacions - Associacions
específiques. específiques.
- Grups
d'autoformació.
En els centres educatius cal crear entorns motivadors, elaborar projectes de centre, dinamitzar
el funcionament de les estructures, dur a terme un assessorament de les persones i liderar el
funcionament institucional.
Una vegada més s'ha de remarcar el fonamental paper de l'equip directiu en la gestió dels
recursos humans. Si bé és veritat que no constitueix un element exclusiu ni suficient per al
bon funcionament dels centres, sí que s'ha de reconèixer com a necessari i
insubstituïble, i amb gran capacitat de dinamitzar persones i estructures per la pràctica del
lideratge transformacional.
9
4. Les competències de l’equip directiu en la

gestió dels recursos humans
Taula 3. Les competències de l’equip directiu quant a la gestió de recursos humans
DIRECTOR/A1 CAP D'ESTUDIS2 SECRETARI/A3
- Exercir el comandament de tot el - Exercir, per delegació del director i sota la - Expedir les certificacions que
personal adscrit al centre seva autoritat, la direcció del personal sol·licitin les autoritats i les
docent en tot allò relatiu al règim acadèmic persones interessades
- Impulsar la col·laboració amb les
famílies - Coordinar les activitats de caràcter - Exercir, per delegació del
acadèmic, d’orientació i complementàries director i sota la seva autoritat, la
de professorat i alumnat relatives al direcció del personal
- Impulsar les avaluacions internes
projecte educatiu, projectes curriculars d’administració i serveis adscrit al
del centre i col·laborar en les
d’etapa i programació general anual, i centre
avaluacions externes i en
vetllar-ne per l’execució
l’avaluació del professorat
- Donar a conèixer i difondre a
- Elaborar, en col·laboració amb la resta de tota la comunitat educativa la
- Proposar a l’Administració
l’equip directiu del centre, els horaris informació sobre normativa,
educativa el nomenament i
acadèmics de l’alumnat i del professorat disposicions legals i assumptes
cessament dels membres de l’equip
d’interès general o professional
directiu
que arribin al centre
- Coordinar i dirigir l’acció dels equips de
cicle, de l’equip de suport, de l’equip
- Garantir el compliment de les lleis
d’orientació educativa i psicopedagògica
i altres disposicions vigents
dins el centre i dels tutors conforme als
plans d’orientació educativa i d’acció tutorial
- Recollir, en la programació general anual,

el pla de formació del professorat del
centre, elaborat per la comissió de
coordinació pedagògica a partir de la
proposta formulada pel claustre, i
organitzar, amb la col·laboració del
representant dels professors en el centre de
professorat, les activitats del centre de
manera que es possibiliti l’execució del pla
de formació del professorat
- Establir els mecanismes per corregir

absències imprevistes del professorat,
atenció a l’alumnat o qualsevol eventualitat
en el normal funcionament del centre
- Coordinar i impulsar la participació de

l’alumnat al centre
- Coordinar l’activitat docent del centre
1
Llei Orgànica 2/2006 d'Educació (LOE). Article 132. Competències del director.
2
Decret 119/2002 Reglament Orgànic de Centres . Article 37. Competències del cap d’estudis.
3
Decret 119/2002 Reglament Orgànic de Centres Article 38. Competències del secretari.
10
5. Formació permanent i desenvolupament

professional
La formació permanent i sistematitzada possibilita un desenvolupament personal (que cal no

oblidar) i professional en profunditat i una línia estratègica per a la millora de l'organització. La
manca de formació constitueix un símptoma clar de deficiències funcionals i estructurals.
En el cas dels centres educatius cal reconèixer, en primer lloc, l'heterogeneïtat dels
plantejaments formatius vers els seus col·lectius de recursos humans (professorat: col·lectiu
adult professional; alumnat: col·lectiu no adult en procés de formació; pares-mares-tutors:
col·lectiu adult no professional), i, en segon, la necessitat per part del mateix centre de
compartir la iniciativa i la gestió de la formació dels seus col·lectius amb entitats externes
(administracions educatives, centres de formació específics, etc.).
Plantejada la formació de l'alumnat com un procés de maduració global (explicitat i planificat en

els projectes de centre) i la formació dels pares-mares com un suport a les seves funcions
específiques, la formació permanent del professorat queda justificada i exigida com a recurs
insubstituïble per al seu correcte desenvolupament professional i com a línia estratègica
fonamental per a la millora del propi centre com a organització educativa.
Hi ha d'haver connexió de la formació permanent del professorat amb la seva formació inicial i
amb la seva pràctica professional reflexiva i investigadora.
Cal connectar, també, la formació permanent del professorat, i el desenvolupament de recursos

humans en general als centres educatius amb la consideració d'aquests com a organitzacions
que aprenen
6. Comportament organitzacional
Els centres educatius han de ser valorats correctament com a organitzacions i no es pot perdre
de vista que el professorat, l'alumnat i els pares/mares desenvolupen en tot moment les seves
activitats professionals, maduratives i participatives en contextos organitzatius.
6.1. Lideratge
A totes les organitzacions es constata una diversa implicació dels seus membres en el
funcionament d’aquestes i un diferent grau de protagonisme i de capacitat d’influència en els
altres per part de tots.
El lideratgege consisteix en la capacitat d’influir de forma adequada sobre persones i grups,

tant en l’elecció dels objectius com en el procés de la seva consecució. I aquesta capacitat es
pot fonamentar en les característiques personals del líder i/o en la seva manera de concebre
projectes i de desenvolupar-los, o en ambdues dimensions.
A més, el lideratgege, tal com es va veure al tema anterior, s’ha de basar en tres
característiques:
1. La voluntat lliure per part del líder (ningú no ho pot ser en contra de la seva voluntat)
2. La capacitat (ningú no ho pot ser si no serveix)
3. L’acceptació del líder com a tal per part dels altres (ningú no ho pot ser si els altres no
el reconeixen com a líder)
11
No és possible un grup ni una organització sense lideratge, i a l’inrevés, un lideratge adequat

constitueix un factor que condueix clarament a l’èxit.
La gestió dels recursos humans, a més d’implicar un cert exercici de lideratgege per part dels
seus responsables, suposa el diagnòstic i la potenciació del lideratgege existent (realment o
potencialment) en el grup i/o en l’organització, i l’adequada intervenció en el conjunt d’aquesta
a partir de l’experiència.
De vegades el lideratgege (informal, natural, espontani o real) coincideix amb l’exercici de

determinats càrrecs de direcció o coordinació (lideratgege formal): aquesta és la situació ideal;
a vegades, no, fet que provoca situacions potencialment conflictives. De vegades, es dóna una
excessiva «densitat» de lideratgege: hi ha molts de líders (formals i informals) per a una
determinada població organitzada; a vegades hi ha un «dèficit» de lideratgege (formal i
informal): ningú no vol o no sap exercir-lo.
6.2. Grups informals
Al marge de l'àmbit formal recollit a l'organigrama i d'actuacions que se'n deriven (càrrecs
directius, òrgans de gestió, projectes i planificacions, objectius explícits, normatives,
documentació escrita, reunions formals, etc.), és consubstancial a totes les organitzacions
l'àmbit informal (lideratges personals, grups d'amistat o de pressió, línies d'actuació no escrites,
sentiments i actituds, prejudicis, afinitats o antipaties, etc.).
És aquesta una realitat constatable en tots els contextos organitzacionals, de la qual no resulta
correcta una lectura negativa, en el sentit d'atribuir a l'àmbit formal totes les dimensions
positives i a l'àmbit informal totes les negatives. Ambdós interaccionen, s'enriqueixen i
s'interfereixen dialècticament.
En els centres educatius, per la seva naturalesa com a organitzacions i pel model de gestió
participatiu vigent, adquireix una gran força l'àmbit informal (Ball: 1989). Un sol membre o un
petit grup dels diversos col·lectius personals, pot crear estats d'opinió favorables o
desfavorables a decisions, estructures o càrrecs formals, bloquejar o dinamitzar projectes i
innovacions aprovats i legitimats en l'àmbit formal, i afavorir un clima social i laboral gratificant o
seriosament conflictiu. I tot això, per motivacions personals, professionals, ideològiques, de
poder, etc. d'una gran diversitat i complexitat.
Com a totes les organitzacions, caldrà, des dels responsables de la gestió dels recursos
humans, dels òrgans de gestió i de tots els col·lectius:
A) Conèixer, acceptar i respectar l'àmbit informal.
B) Facilitar-ne la dinàmica i funcionament, amb llibertat i responsabilitat.
C) Participar-hi activament.
D) Cercar la coherència entre els interessos de l'àmbit informal i del formal, a favor de
projectes de centre.
E) Integrar persones, criteris i propostes de l'àmbit informal en el formal.
F) En tot cas, i sobretot en cas de conflicte, cercar solucions consensuades.
6.3. Motivació
Els aspectes motivacionals esdevenen fonamentals en tot allò que es relaciona amb la gestió
de recursos humans, tant des de la perspectiva de comprensió del comportament de les
12
persones i dels grups (Per què es fa allò que es fa?) com de les estratègies per motivar (Què
s’ha de fer per aconseguir que les persones i els grups facin el que han de fer).
Inicialment es pot partir dels principis següents:
1r. Els nivells de motivació són diversos. No tothom «necessita» per actuar el mateix nivell
de motivació.
2n. La motivació en contextos organitzatius és més complexa que a nivell individual. Les
organitzacions aporten elements d’una major motivació, però també de desmotivació.
3r. En persones adultes, i sobretot professionals, la motivació és, en darrer terme, una
qüestió d’automotivació.
4t. Cal associar les estratègies de motivació a plantejaments ètics que respectin, valorin i
potenciïn els valors de la persona.
5è. Cal fonamentar les estratègies de motivació en diversos paradigmes, teories i tècniques,
i tenir present que es tracta més de processos que d’actuacions concretes.
A l’hora de referir aquesta aproximació a la motivació en els contextos organitzatius escolars,

caldrà distingir els diversos col·lectius (professorat, alumnat, pares-mares), i partir de la
necessitat d’una formació específica dels responsables de la gestió de recursos humans (equip
directiu, coordinadors, etc.) en estratègies de motivació.
Entre d’altres, i partint de les teories de Maslow i Herzberg, amb aportacions de caràcter
eclèctic, cal remarcar les següents línies d’actuació motivadora en els centres educatius.
A) Aspectes bàsics o previs (de caràcter general)
• Incentius econòmics, estabilitat laboral, condicions de treball satisfactòries, normatives

clares i justes, simplicitat organitzativa (desburocratització al màxim), bones relacions amb
el grup i amb els superiors, bon clima d’acollida, de comunicació i laboral
B) Aspectes nuclears (de caràcter individual)
• Potenciació del creixement i afirmació personal, valoració i reconeixement de les persones

(confiar-hi), valoració i reconeixement del treball (remarcar els èxits obtinguts), identificació
i interès pel treball (en el cas del professorat, que «agradi» la tasca docent i educadora i
que suposi autorealització), autonomia i capacitat de decisió en l’organització del treball
(delegació).
6.4. Participació
La participació és una autèntica necessitat per al bon funcionament d'aquestes. El rendiment

de les persones dins una organització és directament proporcional al nivell de la seva
participació.
La participació es contraposa a la inhibició i a la passivitat, ja sigui voluntàriament o per un

lideratge autoritari. En el cas dels centres educatius (Gento: 1994) la participació de tots els
col·lectius que hi són presents esdevé element indispensable per al bon funcionament
d'aquests com a organitzacions educatives. Cal associar un nivell elevat de participació amb un
estil de direcció pròxim al lideratge transformacional, tan necessari als centres educatius.
A la taula següent es presenten els principis generals de la participació en els centres

educatius.
13
Taula 4. Participació als centres educatius: principis genrals
1. La participació és un mitjà, no un fi.
2. L'escola és una organització complexa, per tant, previsible espai de conflictes.
3. El pluralisme ha de constituir una peça clau en el punt de partida, en el debat i

durant tot el procés de gestió.
4. En la mesura que el centre educatiu constitueix una organització amb autonomia

de gestió, la participació de tots els seus membres esdevé fonamental.
5. La participació corresponsable genera cohesió i converteix una organització en

una comunitat.
6. La participació és pròpia dels àmbits formal i informal.
7. La participació, sense una perspectiva de qualitat, deixa de trobar la necessària

justificació.
8. La participació es fonamenta en la motivació, la comunicació, la formació, el

lideratge i la identificació amb els objectius de l'escola com a organització
educativa.
9. La participació és un element constitutiu i definidor per a una organització

educativa.
10. La participació constitueix un objecte d'aprenentatge i, al mateix temps, un entorn

favorable als aprenentatges.
6.5. Gestió de conflictes
Els conflictes són consubstancials a les organitzacions. Per això una adequada gestió dels
conflictes no es pot proposar mai la seva supressió, sinó la previsió, la comprensió, el
tractament i la solució de les situacions conflictives, des d'una perspectiva de procés i des de la
voluntat política i de gestió de convertir els conflictes en avinenteses per a l'aprenentatge i la
millora personal, grupal i organitzacional. La gestió de conflictes és un aspecte molt important
de la gestió de recursos humans, ja que sempre en les situacions de conflicte hi ha persones
involucrades.
Si bé la tipologia dels conflictes pot resultar indefinida, la classificació següent inclou la

fonamental:
1. Conflicte d'un membre de l'organització amb ell mateix (immaduresa, confusió, manca
d'autocontrol, indecisió, desmotivació, baix nivell de competència, etc.).
2. Conflicte d'un membre de l'organització amb altres (qüestions de poder, dificultats de

comunicació, diversa interpretació de normativa, qüestions ideològiques, aspectes tècnics,
etc.).
3. Conflicte de membres de l'organització amb l'organització com a tal (lideratge inadequat,

dificultats per compatibilitzar els interessos d'ambdós, manca d'identificació amb el projecte
global de l'organització, no compliment de la normativa, incompetència tècnica, etc.).
14
4. Conflicte de l'organització amb ella mateixa (projecte global inexistent o dèbil,

funcionament deficient, cultura i clima deficients o degradats, resultats baixos, etc.).
5. Conflicte de l'organització amb el seu entorn (desconeixement, desconnexió,

enfrontament).
Els centres escolars són organitzacions suficientment complexes com perquè es puguin
identificar abundants exemples d'aquesta tipologia (Ball: 1989; Sabirón: 1993). Resulta
necessària, però, una especial referència a les situacions conflictives relacionades amb la
disciplina, terme profundament arrelat en la cultura escolar i no sempre interpretat
adequadament, precisament per la referència exclusiva a l'alumnat i als seus comportaments
externs.
La problemàtica de la disciplina als centres educatius s'ha d'analitzar en el context de la gestió

de conflictes en contextos organitzatius (que en aquest cas, afecten tots els col·lectius:
professorat, alumnat, pares/mares, personal administratiu i de serveis), combinant la
metodologia clinicopsicològica amb la gerencial, ja que la mateixa organització pot ser, pel seu
mal funcionament, generadora de conflictes, i més tractant-se d'una població infantil i juvenil,
per ella mateixa immadura per a la vida i treball al si d'organitzacions.
Taula 5. La disciplina: visió sistèmica d'un procés conflictiu
1. Revisió del concepte
- De la valoració del comportament extern a la valoració del procés de

maduració en la llibertat i en la responsabilitat
2. Professorat
- Necessitat d'un professorat motivat, competent, madur, equilibrat, responsable

i tècnicament preparat per a situacions conflictives en contextos organitzatius
3. Estil i organització del centre i la classe
- Necessitat d'un clima de treball serè i organitzat, que prioritzi les persones i la
seva problemàtica
4. Projectes de Centre. Reglament d'Organització i Funcionament. Pla de
Convivència
- Necessitat que els instruments de gestió continguin una proposta clara de

DISCIPLINA funcionament del centre, des d'un estil participatiu i motivador, a partir d'una
normativa consensuada i flexible.
5. Família
- Necessitat d'un espai psicològic i afectiu adequat i coordinat amb els centres
escolars.
- Possibilitat d’intervenció.
6. Entorn
- Necessitat d'un entorn, social i institucional, saludable i motivador, i implicat en

els processos educatius.
- Possibilitat d'intervenció.
Queda una doble qüestió per plantejar: qui és el responsable de la gestió dels conflictes i com
s'han de gestionar. Les normatives (estatuts, reglaments, normes de funcionament, etc.) de
15
cada organització contenen la resposta, i assignen la funció d'àrbitre, de mediador o de decisor

als directius, coordinadors o a comissions específiques. En el cas dels centres escolars, la
legislació educativa clarifica les competències dels òrgans de govern i de coordinació docent, i
deixa la concreció d'alguns aspectes als instruments de gestió elaborats pels mateixos centres
(sobretot, projectes de centre, reglament d'organització i funcionament, pla de convivència). En
qualsevol cas, la gestió dels conflictes en els centres escolars s'ha d'inspirar més en els
paradigmes cultural-interpretatiu i polític que en el tecnicoracional, tenint en compte la
naturalesa de les organitzacions educatives, els seus objectius i la seva dimensió de realitat
socialment construïda.
En resum, l'aplicació de les normes clares i prèviament consensuades, la perspectiva de la

cultura de centre (projectes globals), l'exercici del lideratge transformacional, l'equilibri entre
l'exigència de qualitat i la participació, i la negociació entre les parts, han d’esser els criteris i
línies d'actuació als centres educatius en relació als conflictes.
7. Gestió de l’espai, el temps i els recursos

materials als centres educatius
7.1. L’espai
La disposició de l’ambient influeix de forma significativa en aquells que l’ocupen. Això es té en compte en
nombrosos camps: comerç, indústria, restauració, decoració i mobiliari, arquitectura, arquitectura interior,
etc.
La funcionalitat i la qualitat de l’espai és molt condicionada pel moment i la durada de les

activitats que s’hi desenvolupen. L’espai ha de ser un element al servei dels objectius i de la
cultura de l’organització i mai un element obstaculitzador ni un fi en si mateix.
La gestió de l'espai depèn de decisions internes i de decisions externes.
Decisions internes: són responsabilitat de l’equip directiu, el consell escolar de centre, el

claustre, el professorat a nivell individual a l’aula, l’alumnat, els cicles, la comissió de
coordinació pedagògica
Decisions externes: són responsabilitat dels ajuntaments i les administracions educatives.
Les decisions internes, i els criteris i les estratègies que els donen coherència, han de quedar
reflectides en els instruments de gestió dels centres, sobretot, en el Projecte Educatiu, diversos
projectes curriculars, Reglament d’Organització i Funcionament, Programació General Anual,
Pressupost Anual i Memòria Anual. I tot això, adreçat a la millora educativa.
Moltes d’aquestes decisions poden ser preses pel professorat en l’àmbit de l’aula, però han de
ser objecte de planificació i d’avaluació en el context de projectes globals
En els centres educatius podem distingir entre espai psicològic, espai-aula, espai-centre i espai
entorn.
L'espai psicològic es deriva dels «espais interiors» de les persones o membres d'un grup
(pensaments, actituds, estats d'ànim, etc.) i de les formes com es té la relació i la interacció
amb els altres.
Es pot crear i viure un espai de llibertat, d'acceptació, d'espontaneïtat, de confiança o, al

contrari, de por, d'inhibició i de violència psíquica. Dins tots els espais físics on s'hi troben
persones s'hi configura necessàriament un espai psicològic.
16
S’ha de garantir un espai o clima de confiança i de benestar psíquic, crear espais

psicològics positius i gratificants constitueix una de les competències professionals
bàsiques dels docents
L'espai-aula té una gran importància la quantitat i la qualitat de recursos materials que s'hi
troben (mobiliari, mitjans didàctics, tecnològics, informàtics, mitjans auxiliars, etc.) i la seva
distribució (per exemple, a l’abast de tothom o acumulats prop del professor
La distribució del mobiliari configura el model de relació i interacció entre el professor i el

grup d’alumnes, per una part, i entre tot l’alumnat entre si
L’espai-centre Cal remarcar el sentit de l’espai com a element facilitador del processos
educatius, contestant així a la qüestió sobre les característiques d’un centre escolar com a
edifici per tal d’esdevenir un espai educatiu,
Trets d’un edifici escolar adequat en aquests moments:
1. Ubicat convenientment.
2. Higiènic, segur, estètic, de qualitat, sense barreres arquitectòniques.
3. Proveït d’estructures arquitectòniques adaptables als canvis.
4. Dissenyat com a unitat ecològica.
5. Dotat de les dimensions emblemàtiques corresponents.
6. Amb aules convertibles, específiques (música, psicomotricitat, tecnologia-taller, noves

tecnologies, etc.), biblioteca, ludoteca, laboratoris, teatre-saló d’actes, espais de pas i de
relació, espais de suport a la docència (tutories, sales de reunions, administració,
reprografia- impremta), bar-menjador, patis, gimnàs, jardí-hort-granja, centre de recursos.
Aquest espai ha de ser percebut com un conjunt coherent i ha de ser viscut i assumit com a
propi per tota la comunitat educativa (alumnat, professorat, famílies)
L’espai-entorn es refereix a la consideració de qualsevol entorn o realitat com a espai

educatiu.
Cal estendre la consideració d’espai educatiu al conjunt de la realitat formalment no

educativa, natural i social. Si des de la cultura clàssica s’ha considerat que la millor escola
era la ciutat, s’ha d’explotar i dinamitzar educativament tot el que aquesta metàfora conté,
traspassant no únicament els estrictes murs escolars (l’educació fora de l’escola), sinó les
fronteres del temps per a l’educació formal (educació al llarg de tota la vida).
La gestió dels espais en els centres educatius es pot analitzat des de diverses perspectives:
higienista, arquitectònica, funcional i legal.
La perspectiva higienista, reclamava per als edificis escolars un conjunt de característiques

que feien, no únicament que deixés de ser perjudicial per a la salut, sinó també i especialment
que es convertís en un espai saludable i generador de benestar físic i psíquic.
Es començà a reivindicar la construcció d’edificis exclusius per a l’ensenyament —el que avui
sembla de tota lògica fou la primera conseqüència d’aquesta perspectiva—, amb una ubicació i
orientació adequades per aprofitament del temps de sol i per evitar la problemàtica climàtica
negativa, amb capacitat suficient, amb bona neteja, ventilació, il·luminació i acústica per a les
aules i altres dependències, amb patis per a jocs, amb jardins i horts, amb cantines escolars i
17
serveis higiènics, amb aigua abundant, etc. Aquesta perspectiva enriquí també la metodologia
docent recomanant l’ús de mobiliari i material didàctic adequat i abundant, els treballs pràctics i
manuals, la gimnàstica, els joc i l’esport, l’educació musical, les excursions i colònies escolars,
les escoles a l’aire lliure..., i plantejant la qüestió de l’horari de la jornada escolar per tal de no
provocar fatiga ni d’altres situacions perjudicials per a la població escolar.
La perspectiva arquitectònica es refereix al conjunt de l’edifici escolar tot analitzant i resolent

correctament aspectes com la seguretat, la qualitat de la construcció, l’estètica i la identitat de
l’edifici en el seu conjunt.
Edificis escolars dissenyats per a la complexa estructura organitzativa que els caracteritza
(espais de pas i de relació, espais per al treball administratiu, espais per a la docència i tutoria i
per al seu suport, espais a l’aire lliure, etc.) i integrats harmònicament en el seu entorn.
La perspectiva funcional pretén contestar a aquesta qüestió cabdal: com ha de ser un edifici
escolar per resultar òptim per a la seva funció educadora
El factor espai ha d’ésser integrat degudament als projectes educatius. No tenen

sentit l’estudi, la recerca i les propostes de gestió dels espais escolars sense fer cap
referència a les estructures organitzatives, al professorat, als mitjans didàctics i als
projectes educatius i curriculars, i, a més, a partir d’una aproximació
pluriparadigmàtica. (Oliver: 1995, pàg. 496)
Un edifici escolar exerceix més eficaçment la seva funció educadora en la mesura que
possibilita i provoca tot tipus de situació de comunicació i aprenentatge, sense obstaculitzar,
sinó tot el contrari, cap iniciativa en aquest sentit.
Per tal d’aconseguir una màxima funcionalitat educadora dels espais escolars, és absolutament
necessari que el professorat, alumnat i altres membres de la comunitat educativa tinguin la
sensibilitat i la formació adequades en relació a la gestió i ús de l’espai. De res serviria un espai
òptim i extraordinàriament ben dotat si no es prenien les decisions correctes per al seu ús i si
no existia una voluntat individual i col·lectiva, recollida en els acords dels òrgans de govern i de
coordinació docent, d’optimitzar la gestió de l’espai.
La perspectiva legal situa l’anàlisi i la reflexió fonamentalment fora dels centres escolars.
Efectivament, considera que les decisions que afecten la legislació i els pressuposts referits a
les construccions escolars, ja condicionen extraordinàriament les seves característiques i la
gestió quotidiana
18
Taula 6. La Gestió dels espais en els centres educatius. Perspectives d’anàlisi dels espais4
L’espai educatiu ha de ser saludable i generador de benestar

físic i psíquic
Higienista
Són importants la ubicació, capacitat, orientació, ventilació,

il·luminació, contacte amb la natura
L’espai educatiu ha d’estar dotat de seguretat, qualitat i estètica,

i ha de oferir una identitat com a edifici
La tècnica arquitectònica, juntament amb el disseny interior i

l’urbanisme, han d’aconseguir edificis: dissenyats per a la pròpia
Arquitectònica complexitat,
preparats específicament per a la tasca educativa pròpia,

adaptables a noves situacions,
integrats harmònicament en el seu entorn
Especificitat dels edificis escolars com a centres educatius.
1. Requisits higiènics i arquitectònics adients
Funcional
2. Capacitat de possibilitar i provocar tot tipus de situació de
comunicació i aprenentatge
(Tècnicopedagògica)
3. Quantitat, qualitat i integració del mobiliari, elements
decoratius i recursos didàctics i tecnològics
4. Sensibilitat i formació de tots els membres de la comunitat

educativa
Legal Importància de les administracions educatives per la legislació,

pressuposts i directrius globals en la gestió dels espais
(Políticoeconòmica) educatius
7.2. El temps
7.2.1. El temps personal
Les organitzacions són integrades per persones amb diferents estils de vivència del temps, fet
que podria ajudar a comprendre les dificultats en moltes reunions i dinàmiques de treball en
contextos organitzatius.
4
De l'assignatura Organització del Centre Escolar. Campus extens. Prof. Jaume Oliver
19
7.2.2. El temps organitzatiu
S’ha de considerar el temps com un bé fonamental, i sempre escàs, per a tot tipus
d’organitzacions. Per això és tan important la seva planificació i control, que portaran a
decisions d’horari i de calendari en relació amb el desenvolupament de projectes i realització
d’activitats.
En els centres escolars són moltes les decisions que s’han de prendre en relació amb el temps
organitzatiu (previ al temps educatiu), entre les quals podem esmentar: dies i hores (d’inici i de
durada) de les reunions i de visites, distribució i coordinació de tasques (per optimitzar l’ús del
temps, evitar repeticions i temps buits), planificació i control dels ritmes de treball (per exemple,
a l’inici i al final del curs i de la setmana), etc.
7.2.3. El temps sociocultural
El temps sociocultural constitueix una perspectiva d’anàlisi i de comprensió del temps a partir
de la vivència col·lectiva. Aquesta vivència és fortament condicionada per les característiques
geogràfiques i, especialment, climàtiques, de cada lloc concret i per la seva tradició
historicocultural
7.2.4. El temps educatiu
1. El temps és un valor relatiu en el conjunt del procés educatiu, i la seva eficàcia s'ha de
mesurar més en termes qualitatius que quantitatius. Pot ser millor menys temps, però de més
qualitat i més ben aprofitat que més temps, però de menys qualitat i mal gestionat.
2. El criteri definidor del temps educatiu és la capacitat que té de crear condicions adequades
(millor si són òptimes) per als aprenentatges.
3. La creació d'aquestes condicions favorables als aprenentatges és el resultat de la interrelació

del factor temps i d'altres variables com: l'edat de l'alumnat (una major edat permet un període
de temps més llarg), el nombre d'integrants del grup de treball, per exemple, gran grup, grup-
aula, petit grup, grup específic, treball individual (l'extensió temporal recomanable és
inversament proporcional a la dimensió del grup), les característiques de l'espai (una major
qualitat d'aquest permet una major extensió de temps), la quantitat i la qualitat de recursos
emprats en la situació d'aprenentatge concreta (lògicament, directament proporcional a
l'extensió temporal), el model didàctic que es fa servir (una forta densitat expositiva i una clara
situació participativa permeten, respectivament, una menor o major extensió temporal). En
qualsevol cas, el seguiment de les dinàmiques grupals ha de condicionar la continuació o
variació de l'activitat per tal d'aconseguir una millor atenció sense estrès i evitar la fatiga.
4. Quant al model de jornada escolar, cal diferenciar la dividida (matí i horabaixa), la continuada
i les alternatives mixtes. Tenint en compte que totes tenen avantatges i inconvenients, per a
l'alumnat, el professorat i les famílies, i que no hi ha conclusions definitives en aquest aspecte,
cal garantir el criteri bàsic esmentat: la funcionalitat educativa.
6. La gestió del temps educatiu exigeix unes decisions que, partint de la normativa legal
(calendari escolar, distribució horària de les àrees, jornada per al professorat, etc.) s'han
d'explicitar en la programació general anual (Pla Anual de Centre) i en les programacions
d'aula. L'encert depèn de la informació, criteri i sensibilitat del conjunt dels òrgans de govern i
de coordinació docent de cada centre, necessitats tots ells de formació per a aquesta gestió
adequada que ha de ser sotmesa a una sistemàtica avaluació institucional.
20
7.3. Els recursos materials
Els centres escolars, com totes les organitzacions, necessiten per al seu funcionament molts i
adequats recursos materials. Encara que alguns ja s’hagin esmentat a l’apartat de la gestió de
l’espai, cal la seva identificació a partir de quatre grans categories: infraestructura, mobiliari,
mitjans didàctics i TIC.
Taula 7. Categories de recursos materials5
Edifici escolar (amb totes les seves parts i serveis, de docència i

administratives, de suport a la docència, de relació, d'usos
especialitzats o múltiples)
Instal·lacions energètiques (renovables) i higièniques (electricitat,

calefacció, refrigeració, aigua, serveis higiènics, etc…)
Instal·lacions de comunicació (equip de so, telèfon, fax, correu

electrònic)
Infraestructura
Espais oberts, patis, jardineria-hort, granja
Disponibilitat per a l’entorn social
Entorn urbanístic
Mobiliari urbà i exterior
Mobiliari interior (genèric i funcional)
Mobiliari interior (d’aula, de laboratori,

Mobiliari
d’usos múltiples)
Retolació
Elements decoratius
Escrits
Audiovisuals
Mitjans didàctics Manipulables
Fungibles
Propis de l’entorn
D'elaboració pròpia
5
1De l'assignatura Organització del Centre Escolar. Campus extens. Professor: Jaume Oliver
21
Informàtica
Tecnologies de la Informació Multimèdia
i de la Comunicació Gestió informatitzada
Integració en diverses xarxes (p. e. Internet)
Ni la quantitat ni la qualitat d’aquests recursos garanteixen uns bons resultats; únicament la

seva correcta gestió pot aconseguir-los.
Per això resulta tan necessària una justa valoració de la importància d’aquesta gestió i d’una
formació específica, inicial i permanent, que la faciliti als equips directius dels centres escolars i
al professorat.
Aquesta formació ha de repercutir en benefici de l'alumnat el qual, també, ha d'esdevenir

usuari actiu d'aquests recursos.
7.4. Gestió integrada de la jornada escolar
La jornada escolar, període de temps lectiu corresponent a un dia i considerat com a concreció
de tot el procés educatiu institucional, ha de ser gestionada de manera integrada, és a dir,
inclusiva, sistèmica i globalitzadora. No es tracta, doncs, de gestionar correctament un o altre
conjunt de recursos sinó la totalitat d’aquests, com un conjunt cohesionat i com a elements d’un
projecte global que els dóna sentit. A la taula següent es contenen els elements i el referent del
projecte global.
Taula 8. Elements de la jornada escolar i referent del projecte global
1. Temporalització
(macro i microcronogramació, referència a tot

el centre i a les situacions específiques: aules,
tutories, temps lliure, etc.)
2. Recursos materials
(mobiliari, mitjans didàctics, noves tecnologies:

distribució i ús) PROGRAMACIÓ GENERAL ANUAL (com a
3. Espais i infraestructura instrument de gestió de centre que inclou els
principis i directrius del PEC, de la CC, del
(distribució i ús) PLC, del RRI i és dinamitzat segons el
4. Agrupaments d’alumnes Projecte de Direcció)
(diverses situacions d’aprenentatge: grup-aula,

petit grup, gran grup, grup específic)
5. Professorat
(temps lectiu individual, temps lectiu compartit,

activitat de gestió, activitat complementària,
temps lliure)
22
Els criteris per a la gestió integrada de la jornada escolar són:
1. Compliment de la legislació i de les decisions internes correctament preses.
2. Perspectiva de qualitat i innovació.
3. Síntesi entre la cultura d’aula (autonomia del professorat) i la cultura de centre (projecte
global i visió sistèmica).
4. Síntesi entre la cultura de gestió i l’acció educativa.
5. Clima social i laboral sense estrès.
6. Priorització de la funció de coordinació.
7. Priorització de les estratègies per a la participació.
8. Flexibilitat i atenció a la diversitat.
9. Interacció amb l’entorn social i natural del centre.
10. Seguiment i avaluació sistemàtica i permanent.
8. La jornada escolar i l’horari a les

instruccions d’organització i funcionament.
L’horari general del centre i el calendari s’han d’adequar al que estableix l’Ordre de 21 de maig
de 2002 (BOIB del 25 de juny), que regula la jornada i l’horari escolar dels centres docents
públics i privats concertats d’educació infantil, educació primària i educació especial, l’Ordre de
la consellera d’Educació i Cultura per la qual s’estableix el calendari escolar del curs
corresponent per als centres docents no universitaris de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears i, segons es tracti d'un centre públic o concertat, per la “Resolució de la consellera
d’Educació i Cultura per la qual s’aproven les instruccions per a l'organització i el funcionament
de les escoles públiques de segon cicle d’educació infantil, dels col·legis públics d'educació
primària i dels col·legis públics d'educació infantil i primària” o les “Instruccions per a
l'organització i el funcionament dels centres privats concertats d'educació infantil i primària i
d'educació secundària” que es publiquen per a cada curs escolar.
La distribució de l’horari lectiu de l’alumnat i altres concrecions sobre l’educació primària venen
reglades per l’Ordre de la Consellera d’educació i Cultura de 27 d’abril de 2009 sobre el
desenvolupament de l’educació primària a les Illes Balears. (vegeu
http://weib.caib.es/Normativa/Curriculum_IB/ordres_.htm)
Abans d’analitzar les aportacions de les instruccions d’organització i funcionament dels centres
ens detindrem en analitzar l’Ordre de desenvolupament de l’educació primària.
23
Taula 9. Resum de l’Ordre de la Consellera d’educació i Cultura de 27 d’abril de 2009 sobre el

desenvolupament de l’educació primària a les Illes Balears quant a la jornada i l’horari escolar.
Temàtica Descripció
Horari lectiu setmanal Ha de ser, incloses les hores d’esplai, de 25 hores lectives, distribuïdes
de dilluns a divendres, que es poden desenvolupar en jornada
continuada o partida d’acord amb l’autorització corresponent.
Excepcions als dos primers A proposta de la Comissió de Coordinació Pedagògica i amb
cicles l’aprovació prèvia del Claustre, poden adoptar una distribució de
l’horari lectiu setmanal dels dos primers cicles diferent de l’expressada
a l’Ordre. No obstant això s’ha de respectar el nombre total d’hores
establert per a cada àrea i cicle i la impartició de totes les àrees en cada
curs dels dos cicles.
Tutoria El tutor o tutora ha d’incorporar dins l’horari que comparteix amb el
seu grup d’alumnes un temps setmanal per desenvolupar les tasques
pròpies de tutoria
Criteris pedagògics Els criteris pedagògics per a l’elaboració de l’horari setmanal de
l’alumnat han de ser fixats pel Claustre i han de ser tenguts en compte,
sempre que sigui possible, pel cap d’estudis a l’hora d’elaborar l’horari
setmanal de l’alumnat.
Necessitats educatives Per tal d’adequar el currículum a les necessitats de determinats
alumnes, els centres, prèvia autorització de la DGAOIE, podran adoptar
una distribució horària diferent a l’expressada a l’Ordre
Taula 10. Proposta de distribució de l’horari lectiu setmanal a l’Ordre de la Consellera

d’educació i Cultura de 27 d’abril de 2009 sobre el desenvolupament de l’educació primària a
les Illes Balears.
24
A continuació resumim els trets més importants de les instruccions per a l’organització i el
funcionament a les escoles públiques.
Taula 11. Resum de les Instruccions per a l'organització i el funcionament de les escoles
públiques quant a la jornada i l’horari escolar (curs 2009-2010).
Característiques generals
- A l’horari general del centre s’especificarà l’horari lectiu.
- Els horaris s’han d’introduir en el programari de gestió acadèmica i administrativa de la

Conselleria d’Educació i Cultura.
- Qualsevol modificació d’aquest ha de ser autoritzada per la DGPC.
- La distribució horària de les activitats lectives s'efectuarà segons els criteris pedagògics
acordats pel claustre i tenint en compte les prescripcions i les orientacions curriculars.
- La direcció del centre vetllarà per l'organització del període de temps de l'horari general del
centre, que s'inicia en obrir les portes d'entrada al recinte escolar i finalitza quan es tanquen.
- Quan s’hagi confeccionat l’horari, la direcció l’aprovarà provisionalment, el distribuirà al

professorat i convocarà una sessió de claustre per tal de comprovar que, en elaborar-lo, s’hi
han seguit els criteris establerts per la normativa.
Alumnat
- Pel que fa a l’horari de l’alumnat les instruccions remeten a l’Ordre de la Consellera

les Illes Balears.
- L'assistència de l'alumnat d'educació primària al centre és obligatòria
- Les faltes d’assistència que hi pugui haver han de ser introduïdes en el programari de gestió
(GESTIBWEB).
- Els mestres responsables de les tutories comunicaran les absències justificades i no

justificades als pares, les mares o els representants legals dels alumnes.
- Els alumnes han de romandre en el centre durant tot l'horari destinat a les sessions de classe
i activitats escolars.
Professorat
- El professorat s'incorporarà als centres dia 1 de setembre, i haurà de complir la jornada

establerta en aquestes instruccions fins al 30 de juny.
- Els dies del mes de setembre anteriors al començament de les activitats lectives i els dies del
mes de juny posteriors a aquestes activitats es dedicaran a elaborar les programacions, les
memòries i els projectes.
- El professorat tendrà l’horari laboral setmanal de 35 hores.
- El professorat romandrà en el centre 30 hores setmanals, de les quals 25 tendran el caràcter

de lectives (docència directa a grups d'alumnes, esplai i dedicació a càrrecs) i 5 de
complementàries. La resta, fins a les 35, seran de lliure disposició per a la preparació de les
activitats docents per a la formació permanent o qualsevol altra activitat pedagògica
25
complementària.
-En aquells casos en què la dotació de professorat del centre, inclosos els mestres
especialistes i/o els compartits, ho permeti, l’horari lectiu no dedicat al desenvolupament del
currículum prescriptiu podrà dedicar-se a altres activitats de suport a la docència (vegeu
resolució).
- En el marc de les preferències horàries del professorat i de les mesures de conciliació de la

vida familiar i laboral del personal docent, els funcionaris que es trobin en alguna de les
situacions següents podran demanar flexibilització horària
- Per exercir una altra activitat remunerada cal obtenir prèviament l’autorització de compatibilitat
corresponent.
- Els professors majors de 55 anys podran acollir-se a distintes mesures de reducció de la

jornada (vegeu resolució).
- L'horari lectiu dels mestres itinerants, a cada centre, haurà de guardar la proporció amb el
nombre d'unitats o d'alumnes que ha d'atendre.
- La direcció assignarà els mestres als diferents cicles, cursos i àrees, tot respectant el que
estableix l'article 41 del ROC, l'especialitat del lloc de feina al qual estan adscrits els mestres.
- Tots els mestres seran responsables de la cura i vigilància de l'alumnat el temps d'esplai,
excepte els membres de l'equip directiu. Per a la vigilància dels esplais s'organitzaran torns
entre els mestres del centre, a raó d'un mestre per cada 60 alumnes d'educació primària o
fracció, i un mestre per cada 30 alumnes d'educació infantil o fracció.
- Cada centre ha d'establir un sistema de control d'assistència i de puntualitat del professorat.
- El professorat està obligat a complir l'horari de classes i d’activitats complementàries, com

també a assistir als claustres, a les reunions de coordinació i a les derivades de la seva
condició de tutor o del càrrec que ocupi. Són també d'assistència obligatòria les altres reunions
extraordinàries que es convoquin en el centre.
26
Finalment presentam un resum de les instruccions per a l’organització i el funcionament dels

centres privats concertats.
Taula 12. Resum de les Instruccions per a l'organització i el funcionament dels centres privats
concertats d'educació infantil i primària i d'educació secundària quant a la jornada i l’horari
escolar (curs 2009-2010).
Característiques generals
- Tots els centres han de complir el calendari escolar aprovat per la Conselleria d’Educació i
Cultura.
- Qualsevol modificació d’aquest ha de ser autoritzada per la DGPC.
- El centre ha d’estar obert de dilluns a divendres, de manera que els alumnes puguin accedir al
centre dins dels límits horaris diaris aprovats pel consell escolar a proposta del titular.
Alumnat
- Pel que fa a l’horari de l’alumnat les instruccions remeten a l’Ordre de la Consellera

les Illes Balears.
Professorat
- L’horari lectiu del professorat serà el que se derivi de l’aplicació de la normativa laboral
comuna vigent i l’Acord per a la millora de l’ensenyament privat concertat de les Illes Balears,
de 14 de maig de 2001 (BOIB del 24).
- Pel que fa a la distribució horària del professorat de l’equip de suport el director haurà
d’especificar, al full de distribució horària que s’ha d’enviar a la CEC, el nombre d’hores que
cada professional imparteix a primària i a secundària. La jornada dels ATE que comparteixen
actuacions a dos o més centres serà fixada a partir de l’acord entre el treballador i els directors
dels centres afectats, tenint en compte la gravetat dels casos a atendre i la regularitat de la
seva assistència a l’escola.
27

Oge Tema 5

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Oge Tema 5

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Grau en Educació Primària

Organització i Gestió Educatives

Gestió dels recursos humans i

Equip de professors d’Organització i Gestió Educatives del

1. Gestió de recursos humans en contextos organitzatius ........................................................... 4

1.1. Planificació de recursos humans ....................................................................................... 4

1.2. Selecció de recursos humans ............................................................................................ 4

1.3. Organització de recursos humans ..................................................................................... 4

1.4. Desenvolupament de recursos humans ............................................................................ 5

2. Gestió dels recursos humans en centres educatius ................................................................. 7

2.1. Professorat, alumnat i pares/mares (equips, cicles, agrupaments i tasques,

3. Estructures de treball en un centre educatiu............................................................................. 7

3.1. Tasques i estructures educatives de gestió i de suport ..................................................... 7

4. Les competències de l’equip directiu en la gestió dels recursos humans .............................. 10

5. Formació permanent i desenvolupament professional ........................................................... 11

6. Comportament organitzacional ............................................................................................... 11

6.1. Lideratge .......................................................................................................................... 11

6.2. Grups informals ................................................................................................................ 12

6.3. Motivació .......................................................................................................................... 12

6.5. Gestió de conflictes .......................................................................................................... 14

7.1. L’espai .............................................................................................................................. 16

7.2. El temps ........................................................................................................................... 19

7.2.1. El temps personal ..................................................................................................... 19

7.2.2. El temps organitzatiu ................................................................................................ 20

7.2.3. El temps sociocultural ............................................................................................... 20

7.2.4. El temps educatiu ..................................................................................................... 20

7.3. Els recursos materials ...................................................................................................... 21

7.4. Gestió integrada de la jornada escolar ............................................................................ 22

8. La jornada escolar i l’horari a les instruccions d’organització i funcionament. ....................... 23

• Identificar els moments fonamentals en la gestió dels recursos humans i associar-los a la

• Valorar adequadament la importància de la gestió dels recursos humans en les organitzacions

• Distingir l'especificitat dels centres educatius com a espais per al desenvolupament

1. Gestió de recursos humans en contextos

La gestió de recursos humans és el conjunt d'activitats que posen en funcionament,

1.1. Planificació de recursos humans

1.2. Selecció de recursos humans

El procés de selecció ha de determinar també les condicions de la convocatòria (amb publicitat

El procés de selecció pot incloure estratègies de descoberta de potencial, d’acollida,

1.3. Organització de recursos humans

L’adequada valoració de l’especialització, els salaris i la mobilitat constitueixen elements

1.4. Desenvolupament de recursos humans

Taula 1. Moments i aspectes de la gestió de recursos humans

Definició prèvia de l’organització

Estudi de necessitats quantitatives i qualitatives

Política de recursos humans (plantejaments globals i criteris)

Coherència amb la planificació

Disseny del procediment de selecció

Definició del perfil dels candidats

Activitats de formació (teoricopràctica)

Planificació del treball

Disseny estructural i funcional de l’organització (organigrama)

Anàlisi i definició dels llocs de treball (plantilles)

Assignació de lloc de treball i tasques (comú o específic: càrrec)

3. Organització del treball

Tecnologia específica (know how)

Activitats de formació (teoricopràctica)

Convergència entre els interessos dels individus

Clima social i laboral

Anàlisi de potencial i de rendiment

Pla de formació permanent

Especialització i diversificació professional

Participació en la gestió i direcció

4. Desenvolupament Plans de qualitat i d’innovació