L'ntic Egipte

L'ntic Egipte

0. NDEX
.....................................................................................pg.
pg. 3
1. Situaci i caracterstiques d'Egipte .....................................................................................
2. Les pirmides

2.2 Com van construr les pirmides? ........................pa`g. 3

2.3 Quines
Quines pirmides sn les ms importants? .....pg. 3

3. Societat

3.1 Com vivien els egipcis? .................................................pg. 5

3.2 Qu menjaven? .................................................................pg. 6
3.3 La famlia
famlia a l'Antic Egipte .........................................pg. 6
3.4 Com vestien? ......................................................................pg. 7
3.5 De qu treballaven? ........................................................pg. 9

4. La religi dels egipcis

4.1 En qu creien els egipcis? ...........................................pg. 12

4.2 Com enterraven a la gent? ......................................pg. 12
4.3 Quins van ser els dus ms importants? .......pg. 15

L'ntic Egipte

1. SITUACI I CARACTERSTIQUES D'EGIPTE

Egipte est situat en el continent d'frica.
d'frica Est rodejat pel Mar Mediterrani i el Mar
Roig.
Roig El seu territori est ocupat, la gran majoria, pel desert del Shara i l'atravessa
l'nic riu d'Egipte: el riu Nil.
Nil
El riu Nil s el ms llarg de la Terra. Fa un recorregut de 6.670 km i desemboca al
mar Mediterrani. El riu Nil era una font de riquesa molt important pels egipcis ja que
regava totes les terres frtils del pas. A ms, els egipcis pescaven, caaven i utilitzaven
el riu per navegar.
El clima d'Egipte s desrtic,
desrtic amb poques pluges. Les nits sn fredes i els dies
calorosos. Actualment la capital d'Egipte s El Caire,
Caire la ciutat ms gran de totes.
Els pas estava dividit en dos: l'Alt Egipte,
Egipte al sud, i el Baix Egipte,
Egipte al nord, en la
desembocadura del Nil en forma de delta.

2. LES PIRMIDES
Les primeres pirmides s'anomenaven mastabes i all enterraven els primers faraons.

Ms tard va aparixer un fara anomenat Zoser que va voler una pirmide ms

elaborada. Aix, es va decidir crear una pirmide de pedra esglaonada,
esglaonada com si fos
l'escala per arribar al cel. Ms tard, els faraons posteriors van crear pirmides encara
ms meravelloses acabades en punta perqu aix estaven ms a prop del cel.

L'ntic Egipte

2.1 COM VAN CONSTRUR LES PIRMIDES?

Per construr les pirmides se seguien diferents fases:
1. Creaci de la cantera per extreure els grans blocs de pedra.
2. Mesura i anivellaci dels blocs.
3. Transport dels grans blocs de pedra a travs del Nil.
4. Collocaci dels blocs de pedra a travs d'unes rampes construdes amb troncs
mullats amb aigua i sab.

2.2 QUINES PIRMIDES SN LES MS IMPORTANTS?

Les ms conegudes sn les tres pirmides de Giseh,
Giseh construdes pels faraons
Keops,
Keops Kefrn i Micerinos.
Micerinos La construda per Keops, es coneguda com la Gran Pirmide i
estava considerada una de les set meravelles del mn antic. La segona pirmide ms
gran s la de Kefrn i per ltim la del fara Micerinos.

3. SOCIETAT
La societat egpcia estava organitzada en forma piramidal.
piramidal A dalt de tot de la
pirmide hi havia el fara,
fara considerat tamb el du d'Egipte i el du vivent. En el segon
esgla hi havia els nobles,
nobles els sacerdots i els alts funcionaris.
funcionaris Els nobles eren els
membres de la famlia del fara, els sacerdots eren els que vetllaven perqu els dus
estigussin contents i els alts funcionaris acompanyaven sempre el fara i l'ajudaven a
4

L'ntic Egipte

realitzar les seves tasques. A continuaci hi havia l'exrcit que s'ocupava de lluitar a les
guerres i de protegir el poble. Estava format, la majoria, per soldats professionals. A sota
hi havia els escrives,
escrives que eren els que llegien, escrivien i traduen els textos. Desprs
trobarem la gent pobra:
pobra comerciants, mercaders, artesans i camperols. Per ltim estarien
els esclaus.

3.1 COM VIVIEN ELS EGIPCIS?

EGIPCIS?
COM VIVIEN ELS FARAONS?
FARAONS?
Els faraons vivien envoltats de riqueses,
riqueses en grans palaus amb centenars de servents
i esclaus.
esclaus En entrar al palau hi havia una sala amb el tro del fara. El dormitori estava
en un extrem del palau, envoltat de parets molt ben protegides. El dormitori de la reina
estava en una altra banda. Tots els palaus tenien una finestra ritual. Era on el fara
sortia quan hi havia algun esdeveniment. La finestra mostrava tots els atributs dels dus
protectors del fara. Aquest vivia en el seu palau amb la seva reina principal i totes les
seves dones. Tamb hi vivien tots els seus germans i germanes i sobretot, el futur fara.

COM VIVIEN ELS RICS?

RICS?
Vivien amb grans luxes.
luxes Els criats preparaven els pats a la cuina, que solia estar
situada darrere de la casa. Les cases s'alaven enmig de jardins amb estanys, arbres,
flors perfumades i vinyes. Al vespre solien prendre la fresca a la terrassa.

L'ntic Egipte

COM VIVIEN ELS POBRES?

POBRES?
Les cases eren construdes amb toves, una barreja de fang i palla, que amb una
base rectangular, quan s'assecaven es convertien en maons. Les finestres eren molt
petites per evitar que entrs la calor. Les parets eren recobertes amb colors molt vius.
Les cases eren petites i estretes, amb habitacions senzilles. Es passaven quasi tot el
temps cuinant al pati. Els nens dormien sobre estores a terra.

3.2 QU MENJAVEN?
MENJAVEN?
QU MENJAVEN ELS FARAONS?
FARAONS?
Cada menjar seu era un gran i bon banquet.
banquet Menjaven peix, fetge d'nec, ous de
codorniu i estru, mel i pa de distints tipus. Els agradava molt beure vi amb dtils i
cervesa. Tamb menjaven productes del camp com figues, esprrecs, etc.

QU MENJAVEN ELS RICS?

RICS?
Menjaven principalment blat i ordi.
ordi El blat es menjava en forma d'una galeta plana o
de farinetes. Amb l'ordi preparaven la cervesa, la beguda preferida dels egipcis. En les
seves festes, els rics menjaven aviram. peix, gaseles rostides i xais i es bevia molt de vi.
En aquestes festes els homes i les dones menjaven per separats. Ells eren servits per
noies i elles per nois.

QU MENJAVEN ELS POBRES?

POBRES?
Menjaven principalment tot all que cultivaven a l'hort
l'hort: enciams, cebes, porros,
llegums, ssam, blat, etc.

3.3 LA FAMLIA A L'ANTIC EGIPTE

LA FAMLIA DEL FARA
Les esposes dels faraons podien ser

les

seves germanes. El fara tenia una dona

principal i desprs tenia altres esposes,
esposes per
noms era la principal la que reinava amb ell
i era considerada la "Gran
Gran Esposa Reial".
Reial

L'ntic Egipte

LA FAMLIA DELS RICS

El matrimoni es realitzava per tenir fills.
fills L'home podia tenir ms d'una dona,
dona per
sempre hi havia la dona principal. Aix noms ho feien els rics perqu els pobres no
podien mantenir a les dones. Si una dona no podia tenir fills, el marit es buscava una
altra dona.

LA FAMLIA DELS POBRES

Els pares d'un noi i una noia els ajuntaven per casar-se sense que els joves es
conegueren. L'amor no tenia res a veure amb el matrimoni.
matrimoni Les famlies signaven un
paper on posaven els diners que es donarien a la nvia si es divorciaven.

3.4 COM VESTIEN?

VESTIEN?
COM VESTIEN ELS FARAONS?
FARAONS?
En l'acte de coronaci, el fara rebia les
insgnes de la reialesa, que portava durant tot el
seu

regnat.

Dos

objectes

encreuats

al

pit

simbolitzen la fora: l'assot i el ceptre,

ceptre que
representen el bast del camperol. Al front porta
una cobra femella que infla el coll per espantar
l'enemic i, a la barbeta,
barbeta una barba postissa.
El nemes era una pea de roba de ratlles
blaves i blanques que el fara du al cap i que li
arriba a les espatlles. El kepresh blau s una
cfia per a les festivitats. La dona principal del
fara

mostrava

sempre

les

seves

riqueses.

Portava joies,
joies collarets i vestits molt elegants.
elegants A
ms, vestia amb

perruca i anava molt ben

maquillada.
maquillada A les cerimnies importants, el rei
portava faldilla llarga i una capa molt elaborada
amb molts plecs.

L'ntic Egipte

COM VESTIEN LES DONES?

DONES?
Els dies de festa les dones rivalitzaven en elegncia. Portaven un vestit de lli amb
una perruca de trenes.
trenes A ms es maquillaven i es posaven joies.
joies Els ulls els maquillaven
de negre i els llavis de vermell. Portaven una tnica amb milers de plecs petitons. El
vestit havia d'estar net i impecable.
En el dia a dia,
dia les dones es vestien amb un vestit llarg i estret fet amb tela molt
fina i portaven joies.
joies Tamb es maquillaven i les sabates que portaven eren de fusta.
fusta Les
dones eren les que cosien els vestits i teixien tota la tela.

COM VESTIEN ELS HOMES?

HOMES?
Els dies de festa els homes s'untaven amb olis perfumats, es pintaven els ulls i es
posaven joies d'or brillant. Els ulls els maquillaven de negre i els llavis de vermell.
Anaven ben afaitats i duien una perruca curta. El tapall,
tapall el portaven a la cintura, podia
ser prisat, encreuat, curt o llarg segons l'poca de l'any. Havien d'escollir una faldilla
ms llarga que els dies normals. Havien d'anar impolluts.
En el dia a dia,
dia els homes anaven amb un tapall curt; portaven un cintur i una
faldilla i no portaven camisa.
camisa A les nits quan refrescava portaven tniques de mniga
llarga.

COM VESTIEN ELS INFANTS?

INFANTS?
El clima d'Egipte era tan calors que podien anar gaireb despullats.
despullats Els infants
portaven una trena en record de la que havia portat Horus. La mare d'Horus, Isis, quan

L'ntic Egipte

va saber que el seu esps Osiris havia mort, va tallar el cabell al seu fill en senyal de
dol, deixant-li nicament una trena. Els nens portaven la trena a la part dreta del cap i
les nenes la trena al mig del cap amb el cabell a banda i banda del cap.

3.5 DE QU TREBALLAVEN?
TREBALLAVEN?
DE QU TREBALLAVA EL FARA?
FARA?
El fara era el rei de l'Alt i del Baix Egipte i era considerat un du. Tenia un poder
immens: era cap d'estat,
d'estat cap religis
religis i comandant de l'exrcit.
l'exrcit Regnava a tot el territori i
tenia nombrosos funcionaris que s'ocupaven de l'administraci. El fara era qui decidia
la construcci dels temples.
temples El ttol de fara passava de pares a fills. La reina rebia el
ttol de Gran Esposa. Alguns faraons importants van ser Ramses II,
II Tutankamon i Keops.
Keops

DE QU TREBALLAVEN ELS FUNCIONARIS

Els funcionaris,
funcionaris tamb anomenats visirs eren com una mena de primers ministres.
S'encarregaven de l'administraci i governaven al costat del fara.
fara

DE QUE TREBALLAVEN ELS ESCRIVES

Eren els que escrivien els jeroglfics.
jeroglfics Amb la tija de canya, anomenada clam, i un
rotlle de papir, portaven els comptes, consignaven les ordres administratives i copiaven
els reglaments.
reglaments Havien de fer un aprenentatge molt
llarg i difcil per a canvi tenien molt de poder
perqu pocs egipcis sabien llegir i escriure.
Els fills dels escrives comenaven l'escola als 5
anys. Els mestres eren molt exigents i els nens que
no volien treballar rebien cstigs o acabaven sent
expulsats.

Els

joves

escrives

aprenien

llegir

escriure jeroglfics, havien d'aprendre almenys 700

smbols.
Els estudiants utilitzaven llapis de canya per
copiar jeroglfics a les peces de cermica trencada.
No els deixaven escriure sobre papirs fins que no

L'ntic Egipte

dominaven la tcnica. Tamb estudiaven matemtiques, dret, histria i geogrfica. Als

alumnes ms destacats se'ls enseyava ingenieria i arquitectura. L'escolaritzaci durava 7
anys, i sobre els 12 anys, els joves ja estaven ensenyats i havien de comenar a
treballar.
Els egipcis crearen una forma d'escriptura anomenada jeroglfica,
jeroglfica la cual utilitzava
smbols per representar paraules i consonants. Aquesta escriptura apareixia en les parets
de tombes i temples, aix com en escultures i escrits en papir. En molts casos se li
atribua poders mgics.
Grcies a la pedra de Rosetta,
Rosetta un tros de pedra de granit negre escrita, es
pogueren desxifrar el significat dels jeroglfics. A fou possible grcies al treball d'un
senyor francs anomenat Champollion.
Champollion

QU FEIA L'EXRCIT?
L'exrcit estava comandat pel fara i desprs hi havia els oficials. S'encarregava de
la seguretat del pas i havien de lluitar quan hi havia una guerra.
guerra

DE QU TREBALLAVEN ELS EMBALSAMADORS?

Eren els que embenaven els cossos dels morts per transformar-los
en mmies i aix
transformar
poder passar a un altre mn.

DE QU TREBALLAVEN ELS POBRES?

Egipte tenia una terra molt frtil grcies a la crescuda anual de les aiges del Nil.
Durant l'estiu, quan feia calor per treballar, les aiges inundaven la vall. Cap a l'octubre,
la terra quedava coberta d'una capa on els agricultors podien cultivar i sembrar
productes com la civada, el lli o el blat. Amb el lli es feien peces de vestir i amb la

10

L'ntic Egipte

civada pa i cervesa. Quan s'acabava de cultivar els nens espantaven els ocells i quan
arribava l'poca de la recollida, tots els membres de la famlia havien d'ajudar-

Els agricultors
Eren la majoria de la poblaci. Tenien una vida molt dura.
dura Els impostos que
pagaven eren la meitat de la seva collita. Mentre durava la crescuda del riu els
agricultors no podien descansar, perqu havien d'anar a treballar per a la construcci de
les pirmides.
Per treure l'aigua del Nil i poder canalitzar-la feien servir la
palanca, un aparell format per una llarga barra recolzada per un mitj
i acabada en un recipient, que funcionava com a contraps a l'altre
extrem. Els agricultors feien servir l'aixada per cavar la terra i la fal
que utilitzaven per segar era d'un metall poc resistent. Principalment
cultivaven blat i ordi, que eren la base de la seva alimentaci. Tamb conreaven horts
que els donaven cigrons, carbasses, porros, enciams i cebes.
Criaven

aviram i xais,

que

reservaven per als pats de les

festes. El peix es pescava amb
xarxes o amb canyes, amb hams
de

coure

Principalment
carpes,

de

bronze.

pescaven

anguiles,

llseres

tenques,

que

netejaven i deixaven assecar al sol. Amb els ous de la llsera feien una mena de caviar.

Els comerciants i els barquers.

11

L'ntic Egipte

Els comerciants transportaven les matries primeres i mercaderies en grans vaixells

de vela o de rems i els barquers s'encarregaven de portar la gent riu avall o riu amunt.

DE QU TREBALLAVEN LES DONES?

DONES?
Quan una dona era adulta s'ocupava de les feines de la llar:
llar feia el menjar,
menjar
netejava la casa,
casa teixia els vestits,
vestits cuidava dels fills,
fills etc. En poca agrcola ajudaven al
seu marit en el camp.

DE QU TREBALLAVEN ELS INFANTS?

INFANTS?
Els infants treballaven per ajudar a mantenir a la seva famlia.
famlia Si eren nens,
ajudaven al pare en la feina del camp i els hi ensenyaven l'ofici del pare perqu quan
fos gran fes el mateix. Les nenes es quedaven a casa i la mare els ensenyava les
tasques de la llar.

4. LA RELIGI DELS EGIPCIS

4.1 EN QU CREIEN ELS EGIPCIS?
A l'Antic Egipte es creia que la mort era l'inici d'una nova vida. Per aix la tomba
de cada persona es preparava amb molt de temps i amb molta cura. La tomba tenia
una doble funci:
- protegir el cos i les ofrenes
- ser la llar en la seva nova vida
Els egipcis creien en molts dus (politestes
politestes)
politestes i pensaven que desprs de la mort
anaven a l'altra vida amb els dus.

4.2
4.2 COM ENTERRAVEN A LA GENT?
GENT?
A les persones que morien les tractaven d'una manera molt especial ja que havien
de passar a l'altra vida: els convertien en mmies extreient tots els rgans del cos,
perqu aix el cos no es podria i passava al Ms Enll. Aquest procs on el difunt es
convertia en momia es deia momificaci i tenia diferents fases:
1. Lliurament del cadver i del lli necessari per a la momificaci.
12

L'ntic Egipte

2. Extracci del cervell pel nas i rentat de l'interior del crani.

3. Extracci dels budells (menys cor i renyons que es collocaran en recipients
separats)
4. Rentat del cos amb vi de palmera perfumat i natr perqu el cos no es podreixi.
5. Assecat del cos amb natr i reps de 40 dies.
6. Neteja del cos amb aigua del Nil. Desprs s'emplenava el cos amb serradures i
draps de lli plens de resina.
7. Ungiment del cadver amb olis i capes de resina.
8. Embenat del cos.
9. Protecci del cos amb amulets protectors que collocaven entre les benes.
10.
10 Fixaci del cadver amb cordes de lli.
11.
11 Toc final, collocant una mscara facial pintada i un exemplar del llibre dels
morts i papir al costat del cos dintre de l'atad.

13

L'ntic Egipte

COM ENTERRAVEN ALS FARAONS?

Els faraons eren enterrats en sarcfags a la seva pirmide dins d'una cambra
creada expressament per al moment en qu mors. Era momificat i enterrat amb
nombroses riqueses.
riqueses Els enterraven amb riqueses perqu pogueren passar a l'altra vida
amb tot all que li havia correspost en vida. Dalt del seu sarcfag hi havia dibuixos
pintats sobre el seu regnat, joies, gerres, figuretes, etc. La cambra on enterraven els
faraons estava amagada dins la pirmide i costava molt d'arribar. Estava fet aix perqu
els lladres que entressin a robar no trobessin el cos del fara.

COM ENTERRAVEN ELS RICS?

Quan una persona rica moria, els sacerdots organitzaven la cerimnia tenint en
compte a la persona ja que desprs de la mort es pensava que hi havia un judici final.
Hi havia una balana on collocaven el cor del difunt i a l'altre cant posaven la ploma
de Maat,
Maat deesa de la justicia. Aix es podia mesurar si aquella persona podia entrar en
el Ms Enll. El cor de que no pesava igual o ms que la ploma no passava la prova,
mentre que qui passava la prova anava al regne d'Osiris per sempre ms.
Els rics eren enterrats en tombes o sarcfags.
sarcfags Alguns molt rics, van ser enterrats
fins i tot dins les pirmides. Tamb eren convertits en mmies per poder passar a la
vida eterna.

COM ENTERRAVEN ALS POBRES?

En Egipte els funerals anaven presidits per un judici pblic.
pblic Si la vida de la persona
que havia mort havia sigut bona es feia un funeral.
funeral En canvi, si el difunt havia deixat
deutes i la seva vida no havia estat bona, l'enterraven en una fossa fins que la famlia
pogus pagar tots els seus deutes.

14

L'ntic Egipte

4.3 QUINS VAN SER ELS DUS MS IMPORTANTS?

IMPORTANTS?
Osiris:

Du

de

l'eternitat,

de

la

Isis:

Esposa d'Osiris i mare d'Horus. Era la

resurrecci, etc. Fou assassinat pel seu mare simblica del rei. Era la que donava
germ Set.

Anubis:

la vida i la salut.
Du

de

la

momificaci

que

Sobek:

Du

que

regnava

sobre

els

acompanyava a la gent en el pas a l'altra pantans i rius. Simbolitzava la fecunditat i

vida.

la fertilitat.

Horus:

Fill d'Isis i Osiris, va lluitar contra

Seth:

Du

del

desastre

la

Set. Protector del fara.

Simbolitza les forces destructores.

Amn:

Du dels dus.

Ra:

Thot:

Du

de

l'escriptura,

de

les

Du del Sol.

Maat:

Deesa de la sabiduria i la justicia.

biblioteques, de la llengua i senyor de les Responsable

paraules.

Representa

les

sequera.

de

l'equilibri

en

el

mn.

matemtiques, Grcies a ella es produen les crescudes

l'aritmtica i les cincies. Smbol del saber.

del Nil.

Hathor:

Khnum:

Deesa del amor, alegria i de la

Du dels treballadors de la terra.

msica. Amb la seva llet alimentava el nen

que seria fara.

Ptah:

Du dels artistes i orfebres.

Thueris:

Deesa

que

protegia

les

embarassades.

15

L'ntic Egipte

16