Episodi de diftria als 90, als pasos de la ex URSS: anlisi

dels estudis de la WHO.

A) Mentides i manipulacions inqestionables
En general, pel qu he pogut veure en documents que estudien els efectes de les
vacunes, lliguen de manera directe (almenys amb la diftria) laugment de vacunaci
amb la baixada de la incidncia, al mateix any. Si un any hi ha un augment important
de la cobertura, aquell mateix any acaba amb una disminuci important de la
incidncia, i a la inversa.
Per tant, tot i que hi hauria alguna cosa a dir, de moment partirem daquesta premissa.
Sobre aquell captol hi ha tres documents de referncia, que estan en forma de fitxer
.pdf:
Rapport1: Successful Control of Epidemic Diphtheria in the States of the Former Union
of Soviet Socialist Republics: Lessons Learned
http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S10.full.pdf+html

Rapport2: Diphtheria in the Former Soviet Union: Reemergence of a Pandemic Disease

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2640235/pdf/9866730.pdf

Rapport3: Implications of the Diphtheria Epidemic in the Former Soviet Union for
Immunization Programs
http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S244.full.pdf+html

Tenint en compte que el qu dir en aquest document s molt important, s

imprescindible que a mesura que faci referncia a aquests documents, el lector
comprovi tot el qu explico. El lector no shauria de creure mai el qu explico jo ni el
qu explica la WHO (OMS en les sigles tradudes) ni ning si no ho pot comprovar tot
ell mateix. Ara amb Internet no s difcil.
En aquest cas, jo ho facilito al mxim posant els enllaos perqu es pugui comprovar
noms amb un clic. Feu-ho si us plau. Aquesta s la forma perqu sigueu vosaltres
mateixos els que descobriu la veritat. Perqu no hagueu de fer acte de fe dalg que us
lexplica.
Per facilitar-vos la feina, podeu imprimir els rapports i llegir aquest document des de
lordinador per anar clicant els enllaos.
Anlisi de falsedats del rapport1.
En tots aquests documents hi ha molta lletra i poca grfica. La grfica mostra duna
manera ms fcil la realitat, i s ms fcilment comprovable. Si et presenten una

grfica falsa s ms fcil i evident descobrir-la. B, segons com ho facin. Es pot falsificar
amb molt enginy.
Aquest primer document que analitzem, est escrit per moltes personalitats dalt nivell
de la Organitzaci Mundial de la Salut. Podeu comprovar-ho mirant a linici del
document.
En aquest cas, comencem per la
grfica que hi ha a la pgina 4
del document en .pdf.
La primera manipulaci est en
que dels 14 estats analitzats,
apart de Rssia, agafen els dos
que
tenien
ms
baixa
cobertura, ignorant que quasi
tots els dems tenien una
cobertura molt alta.
La segona manipulaci o
directament mentida est
en que lndex de cobertura
de la vacuna no coincideix
amb el qu ells dibuixen per
a Rssia.
He dibuixat en vermell les
dades de cobertura segons
la prpia WHO. Adjunt els
arxius Excel on hi ha les
dades de cobertura i
incidncia daquesta i altres
malalties a tot arreu del
mn. Larxiu est baixat a
lany 2003.
Aproximadament a les mateixes dates que van fer aquest estudi. Actualment es pot
trobar a http://www.who.int/immunization/monitoring_surveillance/data/en/ en
Excel, al punt 3.1 i 4.1. amb dades ms actualitzades. Per no s quines raons hi ha
algunes dades daquelles poques que son lleugerament diferents per no varien
substancialment.
Com es pot comprovar, del 1991 al 1994 ells hi han dibuixat una cobertura molt ms
baixa que la de les seves prpies dades. No podien justificar un augment de la malaltia
al mateix moment que hi havia una vacunaci del 83-90%.
s o seria un fet gravssim que aquests alts crrecs de la WHO manipulin les dades per
aconseguir explicar all que volen explicar.
En les estadstiques de percentatges de cobertura de la vacuna, normalment fa un
ziga-zaga any per any. Aquestes dades en qu es veu un arrodoniment des del 1990 al
1997 fa sospitar que s una corba feta a m.

Hi he dibuixat tamb el nombre de casos, en verd, per situar-ho millor.

Tercera manipulaci i invenci de
dades: En aquest cas, Georgia, els
anys 1992, 1993, 1994 i 1995
coincidien exactament les dades
que ens presenten amb les dades
oficials. De fet, com que els nivells
de vacunaci son baixos, ja poden
justificar
laugment
de
la
incidncia. Per al 1996 i 1997
tamb shan inventat dades. Han
posat uns valors ms baixos que les
xifres oficials de la WHO.
Probablement per justificar que la incidncia de la malaltia baixava lentament. Tot i
aix, en aquest cas podrem donar-los-hi el benefici del dubte i suposar que shavien
equivocat al donar la dada.
Quart frau: Aqu no hi
ha lloc a dubtes. Les
dades de cobertura
coincideixen fins al
1994, per a partir de
llavors prenen camins
diferents.
Si
hi
posessin les dades
oficials, en vermell,
seria difcil de justificar
un fort augment de la
incidncia al 1995
acompanyat dun fort
augment
de
la
vacunaci. Per tant, van desplaar la corba un any cap a la dreta.
Realment tot aix s duna gravetat extrema. Les mximes autoritats mundials en
matria de salut manipulant dades en un estudi per fer veure all que els interessa.
Quan es fa un estudi amb un fet en el que hi ha hagut 157.000 afectats i 5000 morts,
s per saber-ne la veritat amb la mxima fiabilitat possible perqu aix ser
coneixement per no repetir en el problema. Si un ja te predestinat el resultat de
lestudi, sest burlant dels morts que hi ha hagut i dels que hi poden haver per no
haver-lo fet correctament.
s extremadament important, perqu aquesta gent s la que fan davaladors de
leficcia de les vacunes. Aquesta gent se la creuen a tot arreu noms perqu son
dirigents daquesta organitzaci mundial.

Aquesta gent son els que diuen que les vacunes son inncues i els governs de tot el
mn sels creuen, tot i haver-hi moltssims estudis que diuen el contrari.
Caldr retenir-ho b.
Per no sacaba aqu.
Cinquena manipulaci. Primer una mica dexplicacions per posar-nos en context.
El qu intenta el document s defensar que tot aquest captol de diftria a tots els
pasos de lex uni sovitica, s una epidmia normal com qualsevol epidmia.
Transmesa de persona a persona i que sestn per la poblaci.
Per per defensar-ho tenen moltssims problemes de coherncia. Potser no li donen
importncia perqu saben que a ells sels creur tothom (o quasi).
La Suposada epidmia va comenar a Rsia i Ucrana a mitjans de 1991. Si mireu al
mapa veureu quatre repbliques Uzbekistan, Kyrgyzstan, Turkmenistan i Tajikistan,
que estan separades de Rssia per Kazakhstan. Per tant, per arribar lepidmia des de
Rssia a aquestes quatre repbliques, primer hauria darribar a Kazakhstan. Per
resulta que a aquesta extensa repblica no va comenar a pujar el nombre de malalts

fins a final de 1993 i en canvi un any abans ja la patia Tajikistan seguit de les altres tres
repbliques.
Per sota hi ha Xina, Afganistan i Iran.
Per poder justificar la seva hiptesi, (Pgina S15, columna de la dreta, cap al centre),
diuen que lepidmia va venir per part duns refugiats afganesos. A continuaci diuen
que entre 1980 i 1989 hi van haver a Afganistan, 13628 casos de diftria, per
demostrar que all nhi havia molta.
Per podeu comprovar les dades dincidncia a lAfganistan i ho veureu. Ho enganxo
aqu:
1980
1981
1982
1983
1984
1985
1986

1939
1464
1563
1940
555
3179
1053

1987
1988
1989
1990
1991

1272
661
286
368
21

La suma entre 1980 i 1989 fan aquest valor, per el qu importa s saber el nombre de
casos al 1991 i 1992 i veiem que al 91 hi havia noms 21 casos en tot Afganistan.
Esmentar la suma de 1980 a 1989 no t el ms mnim sentit, per com que saben que
la gent sels creu sense comprovar res, diuen una veritat (aquesta suma) perqu els
interessa, per donen una imatge totalment falsa de la realitat. Noms amb aix
quedarien prou retratats.
En aquest cas noms hi ha una conclusi possible: ells saben que la seva versi s
totalment inversemblant, quasi impossible, per lhan de fer creure a la gent.
Un altre cas gravssim.
Sisena manipulaci. En aquest cas s una hiptesi molt factible i que afectaria totes les
dades de la WHO. O sigui, que la prpia WHO amagaria xifres oficials per poder donar
credibilitat a la hiptesi anterior.
A tots els pasos que hi ha hagut aquest pic de casos de diftria, va comenar al 19921993 i va acabar al 1997-98.
En el cas dAfganistan tot i que en lExcel de la WHO, de dades de tot el mn donen les
dades des de 1975, les de 1992, 1993, 1994, 1995, 1996 i 1997 no consten. Ho deixen
en blanc. Aix ning sap quina afectaci hi havia. Ning sap si tamb va tenir una
epidmia com als pasos de la ex URSS.
De totes formes hi ha un detall que delata que no hi va haver aquesta epidmia. A tots
els pasos que la van patir, van fer una gran campanya de vacunaci al 1995. Si mirem
la cobertura de vacunaci a Afganistan, veiem que s molt baixa i no hi va haver cap
campanya especial al 1995.
Amb aquestes 6 manipulacions en aquest sol document, ho deixem. Ms tard podrem
comprovar que la cosa va ms enll. Que la mentida i manipulaci s una constant en
tot el document, pel fet de voler fer creure una cosa diferent del qu saben que s.
En els rapports 2 i 3 tamb hi ha tot un grapat de falsedats, manipulacions i mentides,
per, no cal estendres ms.

B) Una epidmia tpica?

Analitzem si pot ser alguna epidmia, per on va comenar, perqu...
A partir de les dades dels arxius Excel o de la taula mostrada al Rapport1, podrem
deduir, per a cada pas, laugment de casos de infectats de la diftria. Aix doncs
tindrem:
Taula 1. Any dinici.

Pas
Azerbaijan
Estonia
Moldova
Russia
Ukraine
Belarus
Latvia
Lithuania
Tajikistan
Turkmenistan
Georgia
Kyrgyzstan
Mongolia
Uzbekistan
Armenia
Kazakhstan

Any
1991
1991
1991
1991
1991
1992
1992
1992
1992
1992
1993
1993
1993
1993
1994
1994

Imatge: Any dinici.

Per tenir una visi de la incidncia(blau) i cobertura(vermell) de vacunaci a cada pas,

usant les dades de la WHO que ja hem esmentat, posarem totes les grfiques:

En totes aquestes grfiques veiem que els nivells de vacunaci en els anys que
lepidmia creixia, era tamb molt alt, de lordre del 80%. Valor que la WHO sempre ha
considerat bo. Costa molt creures que aquesta epidmia ha estat per culpa de baixa
vacunaci.
Veiem ara pasos vens, que estan en contacte amb els pasos afectats, per que no
han tingut lepidmia:

En el cas dAfganistan, del 1992 al 1997 no hi ha dades dincidncia i sha unit amb una
recta.
A Afganistan veiem que el nivell de vacunaci s molt baix, de lordre del 20% i veiem
que amb molta probabilitat lepidmia no li ha afectat.
A Turquia te vacunaci ms baixa que quasi tots els pasos afectats, i els casos que te el
1994 i 1995 son molt pocs per poder-se equiparar amb els que han sofert lepidmia.
Probablement es tracta de gent que viatjava des dels pasos afectats.

Si partim de la teoria duna epidmia com tantes daltres, s un misteri molt gran
veure com ha afectat noms a pasos de la ex-URSS i Monglia i en canvi no ha afectat
a molts altres pasos en contacte amb aquests, amb nivells econmics molt pitjors i
nivells de vacunaci ms baixos.

Epidmia. Formes dexpandir-se

Lepidmia dbola que hi ha hagut a lfrica des de desembre de 2013, ens pot ajudar
a comprendre com es pot estendre. Lbola s ms contagiosa que la diftria, pel qu
seria previsible que sestengus ms rpidament.
Es coneix un primer cas. Un nen de dos anys. A un poble de Guinea. Encomana mare,
germana i via. Al cap dun temps molta gent daquell poble agafa la malaltia. Sestn
per altres pobles i travessa la frontera amb Sierra Leone i posteriorment amb Libria, a
mar de 2014.
El contagi arriba a altres pasos, per es poden Allar rpidament provocant un nombre
de casos, moderat.
A juny de 2015, un any i mig desprs del primer cas, tenim que el nombre de casos
son:
Sierra Leone: 13119 (252 casos per 100.000 habitants)
Liberia: 10666 (248 casos per 100.000 habitants)
Guinea: 3729 (32 casos per 100.000 habitants)
R.D del Congo: 66 (0,1 casos per 100.000 habitants)
Nigria: 20 (0,01 casos per 100.000 habitants)
Mali: 8 (0,05 casos per 100.000 habitants)
Altres pasos amb menys casos.
Com es pot comprovar hi ha molta diferncia en nombre de casos segons el pas i
segons hagin pogut controlar lallament.
La direcci que va tenint lepidmia es va coneixent clarament.
Quan hi ha un nou cas lluny del focus inicial, tamb es coneix el punt i es va seguint cap
a on sestn.
En canvi el cas que estem estudiant, el dels pasos de lex URSS i Monglia, la cosa
sembla absolutament diferent. No hi ha un nucli inicial. No hi ha nuclis secundaris.
Sestn per tot el territori ms o menys per igual. Lincrement de casos a Rssia, per
exemple, es dona parallelament a Moscou i a la costa de loce Pacfic, literalment a
laltre costat de la Terra.
Per el qu s ms inaudit s el cas de les 4 repbliques que estan al sud de
Kazakhstan. A Tajikistan va comenar poc desprs que a Rssia. Per perqu arribs
lepidmia des de Rssia hauria de travessar prviament Kazakhstan, per en aquest
extens pas no va comenar a tenir lepidmia fins 2 anys ms tard.

La distncia de Tajikistan al punt ms proper de Rssia s a uns 2400 km i a unes 30

hores de vehicle i travessant tres fronteres.
De fet s una cosa quasi impossible. Lintent de fer creure que lepidmia va arribar
des dun altre pas que no va passar aquesta epidmia, s poc menys que ridcul.
Una cosa que crida molt latenci i que resulta impossible de quadrar de forma lgica,
s que lepidmia hagi saltat
capritxosament aquests pasos,
per al final hagi afectat a tots els
pasos de lex URSS. A tots sense
excepci. Tinguin un alt nivell de
vacunaci o no tant.
I, excepte Monglia, no ha
afectat a cap altre pas, tinguin
un alt nivell de vacunaci o no.
Els pocs casos que van tenir
pasos com Finlndia, Polnia o
Turquia, pot ser degut a
ciutadans
daquests
pasos
afectats que hi van viatjar, per
que no van provocar epidmia.
Perqu noms ha afectat a aquests pasos? Un virus selectiu? Evidentment no.
El factor econmic
Entre les raons que donen per justificar lepidmia als pasos de lex URSS s el de la
greu crisi econmica i social que estaven patint. s un factor que millor que analitzem,
ja que podria haver-hi alguna cosa de cert.
Afortunadament es una cosa que es pot quantificar. Hi ha dades econmiques de tots
els pasos afectats durant aquells anys. Ho trobareu, per exemple, aqu:
http://www.gapminder.org/data/
GDP per
capita
growth %
Armenia
Azerbaijan
Belarus
Estonia
Georgia
Kazakhstan
Kyrgyzstan
Latvia
Lithuania
Moldova
Mongolia
Russia
Tajikistan
Turkmenistan
Ukraine
Uzbekistan

1991

1992

1993

1994

1995

-10,88
-2,23
-1,25
-7,54
-21,65
-11,55
-9,35
-12,18
-5,84
-16,23
-10,08
-5,26
-9,08
-7,34
-8,60
-2,59

-40,75
-23,76
-9,79
-19,72
-45,33
-5,23
-14,88
-31,18
-21,17
-29,16
-10,28
-14,57
-30,29
-7,97
-9,96
-13,26

-6,65
-24,26
-7,81
-3,28
-29,84
-8,60
-15,48
-3,09
-15,83
-1,09
-3,99
-8,56
-17,73
-12,48
-14,27
-4,50

7,96
-20,78
-11,60
0,48
-9,49
-11,32
-20,06
3,91
-9,14
-30,69
1,37
-12,46
-22,46
-19,39
-22,55
-7,04

9,13
-12,81
-10,11
6,87
5,37
-6,58
-6,36
0,48
4,09
-0,89
5,56
-4,02
-13,67
-9,25
-11,50
-2,67

1990
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00
100,00

1991
89,12
97,77
98,75
92,46
78,35
88,45
90,65
87,82
94,16
83,77
89,92
94,74
90,92
92,66
91,40
97,41

1992
52,80
74,54
89,08
74,23
42,84
83,82
77,17
60,44
74,23
59,35
80,67
80,94
63,38
85,27
82,30
84,49

1993
49,29
56,45
82,12
71,80
30,05
76,61
65,22
58,57
62,48
58,70
77,45
74,01
52,14
74,63
70,55
80,70

1994
53,21
44,72
72,60
72,14
27,20
67,94
52,14
60,86
56,77
40,68
78,51
64,78
40,43
60,16
54,64
75,01

1995
58,08
39,00
65,26
77,10
28,66
63,47
48,82
61,16
59,09
40,32
82,87
62,18
34,91
54,60
48,35
73,01

A aquesta taula es veu, a la part esquerre, el creixement del PIB per cpita (si s
negatiu, decreixement) dels diferents pasos. A la part dreta, es veu, en base 100 per el
1990, la renda per cpita que tindrien en els diferents anys, fins el 1995. En alguns es
veu una baixada brutal.
Tot cal dir, que en economia no tot s tan senzill. La renda per cpita sacostuma a
mesurar a partir del dlar. A aquests pasos la moneda va baixar molt de valor respecte
el dlar, per no sempre vol dir que haguessin baixat tant respecte poder adquisitiu
interior.

Nombre mxim de casos per 100.000

I renta per cpita al 1995 en proporci
de 100 a 1990:
Lithuania
Estonia
Turkmenistan
Uzbekistan
Belarus
Mongolia
Kazakhstan
Georgia
Moldova
Ukraine
Azerbaijan
Latvia
Kyrgyzstan
Armenia
Russia
Tajikistan

1,16
1,23
2,17
2,86
3,10
5,57
6,49
7,69
9,46
10,26
11,80
14,30
15,10
27,00
27,00
75,10

59,09
77,10
54,60
73,01
65,26
82,87
63,47
28,66
40,32
48,35
39,00
61,16
48,82
58,08
62,18
34,91

Grfica a partir de la taula del costat.

A lesquerra de la grfica, a leix Y, hi ha el percentatge de la renda per cpita que

tenien al 1995 respecte al 1990. A leix X hi ha el nombre mxim de casos per 100.000
persones (alguns pasos van arribar a aquest mxim al 1995 i altres al 1994). La lnia
negre s la recta de regressi. La lnia de tendncia. Es veu una lnia descendent, o
sigui, que com ms ha baixat la renda per cpita ms casos tenen tendncia a tenir.
Per com es pot veure per la recta de regressi, si tirem enrere fins al punt de 0 casos,
arribarem a leix Y molt lluny del 100, el qu ens indica que tot i que sembla que com
ms malament est leconomia ms tendncia a tenir ms casos, es pot tenir molt
malament leconomia (valor 60 al 1995 respecte a 100 el 1990) tenint 0 casos de
diftria.

Com
la
figura
anterior per amb la
suma de tots els
casos 91-95

Podem veure que fent-ho daquesta manera el resultat no varia molt.

Per tant, tot i que la crisi pot explicar una certa vulnerabilitat respecte la malaltia, ni de
lluny explica el perqu aquesta epidmia noms ha afectat a aquest pasos.
Pas totalment afectat-pas sense afectar
Una manera de veure clar els lmits, s veure el nivell dafectaci mxim entre el 1993 i
el 1995 de tots els pasos de toquen als pasos afectats. Si fos una epidmia normal, se
suposa que tamb els hi podria afectar en diferent graus de gravetat.

Afectaci
mxima entre 1993 i 1995 dels 5 pasos menys afectats
de la ex URSS i tots els dems pasos en contacte amb aquests estats.

A la figura de sobre es pot comprovar que hi ha un salt molt gran entre els pasos de la
ex URSS i tots els dems pasos en contacte. Alguna cosa hauria de provocar que els
pasos de lex URSS tinguessin la malaltia i els dems no.
Alg podria dir que no va arribar als pasos vens perqu hi va haver una gran
prevenci de forma de vacunaci a nens i adults, per si observeu les dades de lexcel,

sobre la cobertura de tots aquests pasos, veureu que no hi ha cap variaci significativa
entre el 1990 i el 1996.
Una dada que pot ser molt important, s veure lafectaci, en casos per 100.000
habitants, al 1995 en funci del percentatge de vacunaci.
Per fer-ho el mxim de fiable farem el percentatge mitj de vacunaci en els tres anys
abans del 1995.
%

1992

1993

1994 Mitjana Casos

Lithuania

86

87

87

87

1,16

Estonia

84

86

87

86

1,23

Turkmenistan

84

73

90

82

2,17

Uzbekistan

83

62

67

71

2,86

Belarus

90

91

92

91

3,1

Mongolia

67

80

78

75

5,57

Kazakhstan

81

76

76

78

6,49

Georgia

68

82

82

77

7,69

Ukraine

88

93

97

93

10,26

Azerbaijan

82

90

94

89

11,8

Latvia

87

80

89

85

14,3

Kyrgyzstan

84

64

82

77

15,1

Armenia

85

85

86

85

27

Russia

72

79

88

80

27

Tajikistan

92

78

95

88

75,1

Taula: mitjana de % de vacunaci en els anys

1992, 1993 i 1994, i casos per 100.000 habitants al 1995.

Figura: casos al 1995 en funci del percentatge de vacunaci 1992-1994.

A la figura de sobre podem veure, a leix Y, el percentatge de vacunaci infantil i a leix

X el nombre de casos per 100.000 habitants al 1995.

A travs de la lnia de regressi, de color negre, es pot veure que hi ha una lleugera
tendncia en que com ms vacunaci ms afectaci.
Aquest resultat s extraordinriament important, perqu per una part desmunta tot el
qu ens han dit i per laltra dona arguments a una hiptesi que parlarem ms
endavant.
Des de la WHO ens han explicat moltes dades per no ens han mostrat grfiques clares
com aquesta.
Si us plau, no us ho cregueu perqu us ho expliqui. Comproveu totes les dades que
poso per fer aquesta grfica i observeu si la grfica est ben feta. Si cal useu lExcel per
fer-la vosaltres mateixos. s importantssim que tothom vegi pels propis ulls que no hi
ha trampa. Que s rigorosament aix.
La immunitzaci massiva
Per ltim, veiem que lepidmia va comenar entre el 91 i el 94 segons el pas i la regi,
per a tot arreu va davallar bruscament al 1995. La WHO ho justifica per la vacunaci
massiva dadults, per a Rssia ja van comenar al 1993 i a altres llocs no van
comenar fins al 1995 i en canvi s al 1995 quan va comenar a acabar lepidmia.
Per una imatge millor que mil paraules per veure la mentida. En el document fet per
les autoritats sanitries de Moldova,
(http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.full) es mostra aquesta
grfica:

On es pot veure que al 1995, com a tots els altres pasos comena a baixar, per
grcies a que est detallat mes per mes, es pot comprovar que la vacunaci massiva

comena desprs de la gran baixada de la incidncia: no va ser la vacunaci massiva la

responsable de la fi de lepidmia.

C) La nica hiptesi plausible

Lepidmia va saltar capritxosament de pas en pas, saltant pasos que hi havia enmig.
Els primers pasos la van tenir a finals de 1991 i els ltims a principis de 1994. Un
perode duns 2,5 anys entre els primers i els ltims.
Va afectar a tots, completament a tots els pasos de lex URSS, i tamb Monglia. No va
afectar a cap altre pas de la vora.
Des dinici de 1994 fins a 1996 s quan lepidmia tenia ms casos. Malgrat tot, no
travessa a cap altre pas del mn. A cap altre.
Crida enormement latenci. En poc temps lepidmia arriba a tots els pasos de lex
URSS i Monglia, per no segueix ms enll en tots els anys que va durar.
Lndex de probabilitats que aix fos fruit de la casualitat s nfim. Hi ha dhaver algun
factor que faci que els nics afectats noms poguessin ser aquests pasos.
Quin factor determinant faria que aquests pasos poguessin estar afectats i els altres
no? Al document rapport1, pgina S16, columna de la dreta, ens dona la resposta: Les
vacunes de tots els pasos de lex URSS estaven fabricades al mateix lloc, a la Federaci
Russa.
No esmenten concretament Monglia, per al ser un pas amb molta dependncia
comercial de Rssia, s molt probable que tamb fos client de Rssia.
Per alguna ra, la vacuna va provocar la malaltia. De forma directa o indirecta.
Naturalment noms hauria provocat un cas cada molts milers de vacunes, sin ho
haguessin detectat de seguida. Els afectats no serien noms els que van rebre la
vacuna sin tamb la gent que tenia ms contacte amb aquestes persones.
Aquesta hiptesi quadraria molt b amb la realitat.
A partir danlisi de dades, s ms factible que la vacuna que podria haver provocat
aquesta epidmia fos la Td, la que susa de refor en adults i en nens a partir de 5 anys.
Al rapport 3, pgina 1, inici de la columna de la dreta, es diu que sobserva un mxim
dincidncia en nens de 5 a 10 anys i en adults de 30 a 49 anys.
Segons es diu en diferents punts dels tres documents, abans del 1994-1995, es
vacunava molt poc a adults. Per tant la vacuna de record, la Td, sadministrava
principalment a nens de 6 a 10 anys tal com sobserva al calendari de vacunacions,
rapport 1, pgina S13, taula 2.
Aix quadraria en que els principals afectats serien els de la franja dedat de 5 a 10
anys.
Aquests nens, per, tamb encomanen la malaltia a altres nens i adults. A qui
principalment? Doncs a nens de la seva edat i als seus pares. Quines franges dedat
tenen els pares dels nens de 5 a 10 anys? Doncs les franges de 30 a 49 anys.

Aix tamb quadraria totalment amb el fet que son tamb els ms afectats.
Son moltes coses, una darrere de laltre que apunten a aquesta hiptesi.
Les diferents dates dinci de lepidmia per a cada pas i regi, depn dels stocks de
vacunes i dels calendaris de vacunaci.
Seguim amb un altre aspecte. Entre els nens i nenes de menys de 10 anys, en principi,
el percentatge dincidncia hauria de ser similar en els dos sexes, per quan els
menors de 10 anys encomanen la malaltia als pares, a qui dels dos s ms probable
que li encomanin la malaltia? Amb qui dels dos tenen ms contactes? Prcticament
sempre s la mare la que te ms contacte amb els fills, per tant, si la teoria s vlida, es
podria donar la circumstncia que, en la franja dedat de 30 a 49 anys, hi hagus ms
afectaci entre les dones que entre els homes.
Doncs s. Exactament. Al rapport 1, pag S15, primera columna, dalt, parla que als llocs
que sha estudiat lafectaci per sexe, en els casos adults hi ha moltes ms dones que
homes. En el cas de Kazakhstan, el 63% dels afectats adults eren dones. En el cas de 3
regions russes entre 20 i 49 anys, la suma dels anys 1994, 1995 i 1996, lndex
dafectaci per 100.000 habitants era de 82 casos en les dones i 47 en els homes. Tan a
Moldvia com a Ucrana entre la poblaci de ms de 20 anys, les dones tenien un ndex
dafectaci entre 2 i 3 vegades ms que els homes.
Hi ha una taula de casos per edats, a la Federaci russa, al 1993 i tamb per gravetat
de cada cas i mortalitat, que illustra encara ms clarament aix que estic dient. Es pot
trobar a aquest enlla:
http://www.eurosurveillance.org/ViewArticle.aspx?ArticleId=127&LanguageId=1
Age en annes Nbre de cas Incidence
Nombre de dcs Taux de % de cas
pour 100 000
mortalit svres
0-3
575
9.9
47
8.2
22.2
4-6
1009
15.3
33
3.3
12.3
7 - 10
1484
15.7
18
1.2
6.2
11 -14
1063
12.4
7
0.7
6.0
15 - 17
997
18.2
2
0.2
3.4
18 - 19
466
9.3
4
0.9
5.9
20 - 29
1754
8.6
9
0.5
3.9
30 - 39
2625
10.2
47
1.8
12.9
40 - 49
2684
16.7
213
7.9
22.0
50 - 59
926
2.8
46
5.0
13.1
> 60
323
21
6.5
Inconnu
1323*
23
Total
15 229
10.3
470
3.1
11.4
*sobre 1323 casos dedat desconeguda, 372 eren nens de menys de 14 anys i 951 adults.

Taula: casos per edat a Rssia al 1993.

La taula de sobre posa en molta evidncia que la incidncia mxima era en els nens de
4-10 anys i en els adults de 30-49 anys. Si mirem la taxa de mortalitat i el % de casos

greus, veiem que entre els 11 i els 29 anys s baixa. Aix ajuda a confirmar que qui
sencomana fort son els pares, ja que hi ha ms contacte. Lgicament, laltre gent
tamb es pot encomanar, per en general la malaltia s menys greu pel fet que hi ha
hagut menys contacte.
B, havem vist tamb que entre la poblaci de 30 a 49 anys, les dones son les ms
afectades per la malaltia. Diem que aix era probablement perqu els hi arribaven
els seus fills vacunats que havien agafat la malaltia i encomanat als pares,
especialment a la mare.
Si aix fos aix, hi hauria una prova quasi determinant que es tractaria que les dones
que tenen fills daquesta edat son les ms afectades.
Doncs b, al Rapport 1, pgina S16, columna de lesquerra, cap al mig, diu:
In a case-control study in Ukraine, the risk among women was not significantly
elevated after adjusting for age, vaccination history, and household size and
composition, but having >2 school-age children in the household was associated with a
significant increase in risk.
Ens ho deixa clar. Lincrement de casos en les dones noms es produeix si tenen nens
en edat escolar. De fet, a la conclusi que son els nens daquestes edats els que
transmeten la malaltia als seus pares, hi arriben ells mateixos (mateix document,
poques lnies ms avall):
School and family clusters of multiple cases, especially among adults, and carriers were
common during the 1990s epidemic, while clusters of multiple cases and carriers in the
workplace were relatively uncommon. A large proportion of adult diphtheria cases was
linked with child carriers; schoolchildren may have served as a critical population in
transmission and spread, although the most severe clinical disease occurred among
their adult contacts.
Noms que ells no analitzen la contradicci que els nens (quasi tots vacunats)
transmeten la malaltia als pares.
Al Rapport 2, pgina S246, columna de la dreta, al centre, diu que a Rssia, al 1990
noms hi havia al voltant del 20% dels adults vacunats. Al Rapport 1, pgina S16
columna de lesquerra, a baix, hi posa:
epidemic, outbreaks with adult-to-adult transmission occurred in institutional settings
characterized by crowding, low levels of hygiene, and high contact rates. These settings
included military units, neuropsychiatric hospitals, and concentrations of homeless
people [31, 38]. However, clsters of cases were rare in routine work settings, and the
carrier rates among adult contacts of cases were usually low.
O sigui, ens diuen que la transmissi passa especialment en les unitats militars, els
hospitals neuropsiquitrics i entre els sense sostre.
Cal remarcar que a lexrcit s un dels llocs on es vacuna a tothom, amb la Td, aix com
al personal dels hospitals. Segueix coincidint. Tamb esmenten els sense sostre. Potser

per justificar aix de la poca higiene, ja que a les casernes i als hospitals s que hi ha
higiene.
Dels 16 pasos afectats, els que ho han estat amb menys intensitat s Litunia seguit
dEstnia. En el rapport 2, pgina 543, columna de la dreta, a baix, diuen que Estnia
no va tenir epidmia perqu entre el 1985 i 1987 es van vacunar els adults.
Per si fos aix tamb reforaria el qu estic dient, ja que si els van vacunar al 1985-87,
quasi no haurien de vacunar-ne durant aquesta epidmia i per tant, si la vacuna
dadults ns la causant, quasi no hi hauria afectaci.
Els pasos bltics, Estnia, Letnia i Litunia, eren els ms occidentalitzats de lex URSS.
Podria ser, en el cas dEstnia i Litunia, que una part de les vacunes que usaven no
provinguessin de Rssia.
Aprofito per afegir alguna mentida i manipulaci que ens fa aquest document en
aquest punt. Ens diu que al 1994 Estnia no tenia epidmia. Si mirem la taula del
mateix document veurem que a aquest any Estnia (que noms te 1,5 milions
dhabitants), tenia 7 casos i era el qu tenia un ndex ms baix per 100.000 habitants
dels 16 pasos afectats. Per no diuen que al 1991 era el quart estat amb ms
incidncia, o que la suma daquests anys van ser 60 casos, o que Litunia va estar
menys afectat que Estnia, per qual cosa, si Estnia no la inclouen en lepidmia
tampoc hi haurien dincloure Litunia.
Proporci nens/adults
En diferents punts daquests tres documents, parlen de la vacunaci massiva dadults,
que es va fer a aquests pasos als anys 1994 i 1995.
A Rssia, asseguren que entre 1993 i 1995 es van vacunar el 75% dels adults (Rapport
2, pag 544, columna de la dreta, meitat superior)
Segons dades de la WHO, des de 1991 a 1996, la vacunaci infantil ja supera fora el
80% (veure grfica ms amunt).
Per tant tindrem:
des de 1991 a 1996 alt nivell de vacunaci de nens i noms 20% dadults vacunats
des de 1993 augment dadults vacunats fins a arribar al 75% el 1995.
A la grfica que presenten al mateix document, pgina 542, es mostra la proporci
anual de la incidncia en menors de 15 anys respecte al total de la poblaci. Presentem
aquesta grfica, ja que s molt interessant, aqu sota.
Durant el 1991 i el 1992,
amb noms un 20% de
vacunaci dadults, hi
havia una mitjana del
31% de menors de 15
anys afectats, segons la
grfica.
Al 1995, en que la
vacunaci infantil seguia
igual dalta, per que
ladulta era ja del 75%,
s previsible que el

nombre dadults afectats baixs molt. Per tant, era previsible que la proporci (no
nmero absolut) de nens afectats pugs molt. Fins i tot es pot quantificar a partir del
95% defectivitat te la vacuna segons els fabricants, i el passar del 20% al 75% dadults
vacunats.
Un cop fet els senzills clculs tindrem que la proporci de nens de menys de 15 anys
hauria de ser del 55,5% en lloc daquest invariable 34%.
Lgicament, com que hi poden intervenir altres factors, no forosament hauria de ser
aquest 55,5%, per s que hauria de ser molt ms alt que el 34% qui hi havia, i en canvi
no shi veu cap variaci significativa.
Aix noms es deure a tres coses:
A) En realitat no es van vacunar a tots aquells adults
B) La vacuna no te absolutament cap efecte protector
C) La grfica s inventada
Qualsevol de les hiptesis s prou greu.
En tot cas, la baixada de la malaltia a tots els pasos de lex URSS noms es pot deure al
final de ls de la vacuna defectuosa.
Amb aix quadraria totalment en el fet que quan sassabenten que s la vacuna la
canvien rpidament i ho comuniquen a tots els pasos. A conseqncia daix
saconsegueix que al 1995 en tots els pasos baixi brutalment la incidncia.
Tornem a la grfica on es veia que a ms vacunaci ms incidncia de la malaltia. Tot i
que la tendncia no s molt acusada i tot i que els valor de vacunaci s a infants, s
que ajuda a pensar que hi ha una relaci. On ja sha arribat a un nivell alt entre els
infants es on es vacuna ms als adults.
Sobre el resultat inapellable mostrat a aquesta grfica podem agafar dues postures.
Postura A) fe total en totes les vacunes:
Si un creu que totes les vacunes son tan eficients i en canvi veu aquesta grfica noms
li queda la possibilitat dacceptar que aix va ser un error vacunal i no una epidmia.
Postura B) Mtode cientfic: o s la prpia vacuna la que va provocar lepidmia o la
vacuna s absolutament inefica o fins i tot negativa.
Altres pasos
Fins ara noms hem parlat dels pasos de lex URSS i Monglia, per buscant dades de
tots els pasos del mn, sobserva que amb molta probabilitat Algria va passar per una
epidmia idntica, Equador probablement tamb, potser tamb el Nepal. Ho podrem
veure millor amb grfiques.

Aquests tres pasos tamb van tenir un pic

duna intensitat similar i als mateixos anys.

Es pot comprovar que la forma daugment de la incidncia i baixada posterior s molt

similar als pasos analitzats. A ms, el valor de la incidncia per 100.000 habitants s
similar. Concretament, 3,66 a Algria, 5,28 a lEquador i 10,19 al Nepal.
Una altra forma de comprovaci
En alguns documents, fets per les autoritats sanitries dels pasos afectats, shi
mostren dades del nmero de casos en persones vacunades i persones no vacunades.
Lanlisi detallat de les dades ens dna tamb molta informaci til per demostrar que
la vacuna dadult provocava el problema.
Tamb ens dona informaci de lefectivitat de la vacuna, que podrem qualificar de nul,
i de la delictiva manipulaci que fan a lhora de treuren conclusions.
Com que per poder-ho comprovar s necessari que hi hagi una certa quantitat de
matemtiques, ho adjunto en un annex. s altament recomanable llegir-ho, i si es pot,
fer lesfor de seguir els nmeros, ja que sarriben a conclusions clarssimes.
A lannex 1, hi ha les dades per a Moldvia.

Conclusions
Prcticament en tots els documents oficials de les autoritats sanitries dels diferents
pasos i de les autoritats de la WHO, es diuen mentides molt grosses. Es diuen
mentides en coses que es poden comprovar buscant una mica. Cal imaginar-se que
amb aquelles dades on s quasi impossible comprovar-ne la veracitat, sinventen els
nmeros dacord al qu vulguin demostrar. Per tant qualsevol dada que donin aquesta
gent, que no es pugui fcilment verificar, no serveix de res.
No serveixen la majoria destudis sobre eficcia de vacunes.
No serveixen la majoria destudis sobre la innocutat de les vacunes.
En aquest estudi es demostra de manera inapellable que lepidmia fos normal. Es
mostra que afecta al pasos on subministrava la vacuna la Federaci Russa, i noms a
aquests pasos. Es demostra que la vacuna s en realitat la causant de lepidmia. Ho
van descobrir(per amagar) al 1995, i s quan van paralitzar el subministrament de la
vacuna defectuosa.
Com van tardar tant a adonar-sen? Probablement per la entronitzaci que sha fet de
les vacunes, en la qual qualsevol persona o entitat que posi en dubte alguna dada
dalguna vacuna, de seguida el qualifiquen dantivacunes.
Caldria, en pro daquesta i totes les vacunes que siguin tils, fer un treball de
transparncia on hi participin especialistes en estadstica i personal sanitari sense
prejudicis, on no hi pugui participar ni directament ni indirectament la indstria
farmacutica, per poder avaluar de forma ms real que fins ara, lefectivitat real de
cada vacuna i analitzar quines en serien prescindibles.
Shauria de crear lleis que penin amb duresa tota manipulaci feta amb mala fe tant a
favor com en contra de qualsevol vacuna, en estudis. Especialment si aquests estudis
poden tenir molta repercussi.
s molt probable que dintre dun temps tingui proves encara ms determinants que no
permetran a ning de fugir destudi.

Annex 1
Aqu teniu el document sobre Moldvia:
http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47.full
En aquest document es mostra una taula on hi consta el nombre dafectats, durant
1994, 1995 i 1996, per edats i per estat de vacunaci:
http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T3.expansion.html
Nonvaccinated
Age
group,
years
01
14
514
1519
2029
3039
4049
5059
60
Total

1995
population
53,560
259,942
823,479
398,852
547,660
674,118
579,455
431,033
572,915
4,341,010

Partially
vaccinated(12
doses)

Fully vaccinated
(3 doses)

Total
cases, no.

No.

No.

No.

5
71
394
101
100
99
80
12
3
865

4
10
48
23
35
27
21
4
1
173

80
14
12
23
35
27
26
33
33
20

0
8
33
34
40
59
47
7
2
230

0
11
8
34
40
60
59
59
67
27

1
53
313
44
25
13
12
1
0
462

20
75
80
43
25
13
15
8
0
53

Tamb ens mostra el percentatge de vacunaci dels nens i adolescents per anys:
http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/T2.expansion.html
% coverage, by year
Age, vaccine
1986 1989 1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996
1 year
DTP3
90.1 84.3 81.0 80.7 83.5 69.5 85.7 95.5 96.8
Td2
3.5 5.5 4.9 5.7 10.2 6.6 1.4 0.9
3 years
DTP4
88.9 84.3 86.8 84.3 84.9 79.7 84.8 83.0 93.2
Td3
4.1 4.4 5.1 5.3 9.2 6.9 10.8 3.9
Entering school, Td5 88.8 92.2 93.6 93.2 95.2 93.7 87.2 96.5 96.3
Leaving school, Td6 95.2 96.7 95.2 88.8 88.7 75.5 79.1 94.8 87.6
Comentar que els valors totals de vacunaci al 1994 i 1995 son ms alts que els valors
que hi consta a larxiu de la WHO que ja hem fet repetida referncia a tot el document.
Noms hi veig una explicaci: afavorir els resultats que es volen obtenir.

En tot cas, en principi usarem els daquest mateix treball.

Cal dir que la mateix WHO diu que els Estats tenen tendncia a donar unes dades
superiors a les reals, i per aix fa aquesta estimaci:
http://textbookofbacteriology.net/diphtheria.html

Com es pot comprovar, al valor donat pels estats shi hauria de restar al voltant del
10% per tenir el valor real de vacunaci.
En tot cas, a linici prendrem els valors del mateix treball que estem analitzant. Llavors
ja farem ms hiptesis.

A partir de la primera taula daquest annex, faig:

grup d'edat

n casos
n total n casos
poblaci
vacunats
de
de no
1995
(1, 2 o 3
casos vacunats
dosis)

1 a 4 anys
de 5 a 14
de 15 a 19
ms de 20 a

259942
823479
398852
2805181

71
394
101
294

10
48
23
88

61
346
78
206

A partir de lExcel de la WHO i tamb de la grfica que mostren en aquest treball sobre
Moldvia
(http://jid.oxfordjournals.org/content/181/Supplement_1/S47/F2.expansion.html),

1994
de 1 a 4 anys
de 5 a 14
de 15 a 19
ms de 20 a
Nombre de casos

92
87,2
79,1
72,3
376

generjuny1995
92,5
87,2
79,1
72,3
277

juliol-des
1995

1996

95,3
96,5
94,8
75
141

97,4
96,3
87,6
82,3
97

mitjana
ponderada
93,27
89,66
82,51
73,82

En el cas dels de ms de 20 anys, fins abans de mitjans de 1995, ens diuen, dins el
document, que el percentatge era del 72,3% i que al 1997 es va arribar al 92,4%. Per
tant, he fet extrapolaci per a la segona meitat de 1995 i pel 1996.
A partir daquestes dades i de les dades de casos per a cada perode, he fet la mitjana
ponderada. No seria correcte fer mitjana aritmtica ja que la diferncia de nombre de
casos el 1994 s molt diferent al 1996. El resultat seria totalment invlid.
Per saber com shi arriba, mostrarem els clculs per un cas. El de ms de 20 anys:
Mitjana ponderada=(72.3*376+72.3*277+75*141+82.3*97)/(376+277+141+97)=73.82
Cal dir que en aquesta primera taula que presenten, no hi ha cap columna on hi facin
constar els casos desconeguts, o sigui que no tenen coneixement de si estava vacunat
o de si ja feia massa anys que no shavia vacunat de nou. Per tant, aquests casos
noms els poden haver posat com a no vacunats.
Tamb hi pot entrar una enorme subjectivitat per part del personal mdic, que li costa
reconixer que un cas pot ser produt per la vacuna i no ho fan constar com a tal.
Per de moment no hi entrem, a lhora danalitzar-ho.

Els primers resultats:

grup
d'edat

n total
poblaci
de
1995
casos

1-4 a.
5 -14 a.
15-19 a
+ 20 a.

259942
823479
398852
2805181

n
n casos mitjana
casos per casos per
Efectivita
casos vacunats pondera n de no
n de
100000 100000
Factor t de la
de no
(1-3
da de
vacunats vacunats
en no
en
vacuna%
vacuna. dosis)
vac.
vacunats vacunats

71
394
101
294

10
48
23
88

61
346
78
206

93,27
89,66
82,51
73,82

17506 242436
85128 738351
69760 329092
734510 2070671

57,12
56,39
32,97
11,98

25,16
46,86
23,70
9,95

2,27
1,20
1,39
1,20

55,95
16,89
28,11
16,96

La columna Factor s la proporci de casos no vacunats/vacunats. Si s ms gran de

1 voldria dir que la vacuna te alguna efectivitat si s ms petit que 1 voldria dir que a
ms vacunaci ms casos.
La ltima columna, lefectivitat de la vacuna s en %. Per exemple, si et diuen que la
vacuna te un 50% defectivitat, voldria dir que vacunant-te tindries la meitat de
possibilitats de tenir la malaltia. Si fos del 95%, tindries 20 vegades menys de
probabilitats. (Els fabricants daquesta vacuna diuen que t un 95% defectivitat).
Fixeu-vos que hem agafat tots els valors que ens han presentat, valors que amb molta
probabilitat els han esbiaixat perqu siguin favorables al qu volen demostrar, i ens
surt una efectivitat molt minsa.
De totes formes aqu es comena a veure una cosa. Lefectivitat de la vacuna en els
majors de 5 anys s molt ms baixa que en els ms petits. Cal dir que als majors de 5
anys sels vacuna amb la vacuna dadults, la sospitosa de provocar lepidmia.
Si ara calculem la mateixa taula per suposant un valor del 8% menys de vacunaci,
aproximant-nos a les estimacions que fa la WHO en quan a lexageraci que fan els
Estats en el percentatge de vacunaci, tindrem:

grup
d'edat

1a4
5 a 14
15 a 19
+ de 20

n casos mitjana
n total n casos
poblaci
vacunats pondera
de
de no
1995
(1-3
da de
casos vacunats
dosis)
vac.
259942
823479
398852
2805181

71
394
101
294

10
48
23
88

61
346
78
206

85,27
81,66
74,51
65,82

n de
no
vac.

n de
vacunats

38289 221653
151026 672453
101667 297185
958811 1846370

casos
casos per
per
100000
100000
Factor
en
en no
vacunats
vac.
26,12
31,78
22,62
9,18

27,52
51,45
26,25
11,16

Veiem que amb aquest percentatge lefectivitat de la vacuna per a nens de fins a 5
anys s propera a 1, o sigui, cap efecte ni positiu ni negatiu, per per les vacunes
dadults s clarament negatiu.
Aix, altra vegada demostra que aquesta vacuna s la causant de lepidmia.

0,95
0,62
0,86
0,82

Caldria aprofitar per esmentar unes dades que sexposen al document:

The IR among nonimmunized children and adolescents for different age groups (14, 5
10, 1114, 1517) ranged from 54.2 to 389.4 per 100,000 population; for some age
groups, this represented a 618 times higher IR than that among immunized groups of
the same age.
O sigui, en un principi ens presenten unes taules de dades, per quan volen analitzar
dins del text, aquestes taules, sense explicar com ho han fet, ens presenten unes dades
que no saguanten per enlloc. Absolutament inventades per aconseguir que el resultat
sassembli a all que ells volen. Fixeu-vos que ens diuen que el factor s de 6 a 18
vegades, quan aqu ho he calculat usant les seves prpies dades, i surt un factor entre
1,2 i 2,27. En un tema que shi juguen vides humanes, hauria destar perseguit i penat
per la justcia.
De totes formes, en la definici dels casos de la malaltia i ms especialment amb els
que moren, shauria de fer algun tipus de control independent, ja que la subjectivitat
s molt alta, i la tendncia a amagar-ho fa que les estadstiques no serveixin. Sempre hi
ha un biaix a favor de la vacuna.

Ignasi Sivill
27/07/2015