Avaluacio Projecte Filosofia 3/18

20 Documents
Avaluaci del
desenvolupament
del projecte
Filosofia 3/18
Avaluaci del desenvolupament del projecte Filosofia 3/18
Grup de treball:
Francesc Martnez-Olmo (Institut de Cincies de lEducaci - Universitat de Barcelona).
Coordinador
Paquita Gran (Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu de Catalunya)
Irene de Puig (GrupIREF, Innovaci i Recerca per a lEnsenyament de la Filosofia)
Eduard Casserras (Catedrtic d'Ensenyaments Secundaris. Filosofia)
Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu

Departament dEnsenyament
Generalitat de Catalunya
Barcelona, maig de 2012
Consell Superior dAvaluaci
Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18
NDEX
Presentaci.........................................................................................................................5
1. Introducci .....................................................................................................................6
1.1. Breu presentaci del projecte Filosofia 3/18.................................................................6
1.2. Objectiu de lestudi .......................................................................................................7
2. Mtode de treball ...........................................................................................................9
2.1. Fonts dinformaci. .......................................................................................................9
2.2. Tcniques dobtenci dinformaci .............................................................................10
3. Resultats ......................................................................................................................11
3.1.Opini dels experts......................................................................................................11
3.2. Opini dels docents i dels equips directius .................................................................20
3.2.1. Dades descriptives de la mostra.........................................................................20
a) Motius per aplicar el projecte i compliment dexpectatives.....................................21
b) Efectes de laplicaci del projecte en lalumnat......................................................22
Millores respecte a la manera de pensar
Millores respecte a la comprensi i lexpressi oral
Millores respecte a lautonomia intellectual
Millores respecte a la conscincia democrtica
Millores respecte a la responsabilitat
Millores respecte a les destreses de convivncia
c) Contribucions generals a leducaci........................................................................25
d) Avaluaci proposada pel projecte Filosofia 3/18.....................................................26
e) Formaci i efectes del projecte en el professorat...................................................26
Formaci rebuda pel professorat
Efectes de laplicaci del projecte en el professorat
f) Condicions que afecten laplicaci del projecte.......................................................28
3.3. Opini dels centres educatius de referncia...............................................................29
4. Conclusions .................................................................................................................39
4.1. Potencial educatiu del projecte Filosofia 3/18.............................................................39
4.2. Potencial innovador del projecte.................................................................................40
4.3. Aplicabilitat a la realitat educativa catalana.................................................................41
4.4. Caracterstiques del material curricular del projecte...................................................41
4.5. Desenvolupament docent del professorat...................................................................42
4.6. Circumstncies que limiten els efectes del projecte....................................................43
5. Recomanacions per a la millora del projecte............................................................44
5.1. Sobre el disseny i el contingut del projecte.................................................................44
5.2. Sobre la formaci docent............................................................................................45
5.3. Respecte a les institucions educatives........................................................................46
6. Bibliografia...................................................................................................................47
Annexos. ..........................................................................................................................48
Annex 1. Gui dentrevista per als experts.........................................................................48
Annex 2. Qestionari per als docents................................................................................50
Annex 3. Qestionari per als equips directius....................................................................58
Annex 4. Carta dinvitaci a participar. ..............................................................................62
Annex 5. Gui dentrevista per als centres educatius referents.........................................63
PRESENTACI
El Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu va rebre lencrrec de la Conselleria

dEnsenyament davaluar el desenvolupament del projecte Filosofia 3/18, que fa ms de
vint-i-cinc anys que es va aplicant a diversos centres de Catalunya, en diferents etapes
educatives.
Em plau presentar ara el resultat daquesta avaluaci. En aquest document hi trobareu
informaci sobre qu s el projecte Filosofia 3/18, que va nixer i ha crescut grcies a la
implicaci i entusiasme de moltes persones, sota el paraigua del GrupIREF. I tamb hi
trobareu informaci sobre lavaluaci del desenvolupament del projecte, duta a terme a
partir dun treball de camp rigors.
Lavaluaci del desenvolupament del projecte Filosofia 3/18 s un exemple de les
capacitats transformadores que tenen aquestes iniciatives: molts dels centres que shi
han implicat expliquen com laplicaci del projecte ha transformat el comportament de
lalumnat, ms enll de laula de filosofia. El projecte estimula les capacitats de raonar,
dargumentar, de respectar lopini dels altres i dafrontar situacions diverses en els
nostres estudiants, i ben segur que pot contribuir a preparar persones capaces de
conviure en societat raonant i pensant per si mateixes des duna perspectiva democrtica.
El projecte Filosofia 3/18, doncs, mostra la seva pertinena per ser implantat des de les
classes de filosofia i des de lassignatura deducaci per la ciutadania i drets humans.
La capacitat transformadora del projecte va ms enll de la incidncia que t en lalumnat,
ja que hi ha docents dels que han estat entrevistats per a lavaluaci que manifesten, amb
satisfacci, que la participaci en el projecte els ha influt positivament com a persones,
els ha fet modificar la relaci amb lalumnat de laula, per tamb les seves prctiques
educatives. Sn els docents, per, els que posen en evidncia els topalls que tenen
aquests projectes si no compten amb prou suport de ladministraci educativa. Els
docents i els equips directius entrevistats afirmen que la mobilitat de les plantilles s un
inconvenient greu per aplicar el projecte en condicions, que s imprescindible la formaci
dels docents per fer un bon s del material i de les estratgies que proporciona el projecte
Filosofia 3/18. Alguns aposten per incorporar el projecte en els plans de formaci inicial
de mestres i professorat. A la vista del que es pot llegir en aquest volum, potser shauria
de treballar en aquest sentit i en trobar noves estratgies per fer evident la vinculaci del
projecte Filosofia 3/18 amb el currculum de leducaci primria i de leducaci secundria
obligatria.
Joan Mateo
President del Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu
1. INTRODUCCI
1.1. Breu presentaci del projecte Filosofia 3/18
FILOSOFIA 3/18 s una proposta educativa per a leducaci infantil, primria i secundria
que pretn desenvolupar les habilitats de pensament dels estudiants, ajudar-los a
comprendre les matries destudi, a ser ms conscients de la riquesa del bagatge
intellectual heretat i a preparar-se per participar en un mn democrtic (GrupIREF, 2006).
FILOSOFIA 3/18 ha adaptat al catal quatre programes del projecte conegut
internacionalment amb el nom de Philosophy for Children. Els altres han estat creats pel
GrupIREF,1 de manera que avui podem parlar dun currculum ampli i sistemtic que t
com a objectiu reforar les habilitats de pensament i les actituds tant morals com
intellectuals, partint de la filosofia com a disciplina fonamental. Es tracta dun projecte
que concreta el desig general densenyar a pensar i senquadra dins de la tradici
anglosaxona del pensament crtic.
La filosofia, la disciplina humanstica ms adequada, ns el mitj i la finalitat, perqu a
travs del seu contingut i del seu mtode permet a lestudiant reflexionar sobre aquells
temes que, latents en totes les matries, no sn tractats de manera especfica a lescola.
La tradici filosfica ha treballat sempre un cos especfic de conceptes que han estat
considerats importants per a la vida humana o rellevants per al coneixement hum.
Exemples daquests conceptes poden ser: justcia, veritat, bondat, bellesa, mn, identitat
personal, temps, amistat, llibertat i comunitat. (Lipman, 1995).
Una idea que regula aquest projecte s que la raonabilitat s potser la caracterstica ms
important de la persona educada. Les democrcies necessiten potenciar aquesta actitud
perqu funcionen amb dificultats quan els ciutadans es decanten cap a la irracionalitat.
Alhora, alguns educadors apellen a aquesta actitud perqu condueix al desenvolupament
de lautonomia de lsser racional. Dacord amb aquests educadors, la gent educada no
s simplement la que ha estat instruda, sin la que pensa b. La finalitat no s convertir
els infants en petits o grans filsofs, sin convertir-los en individus que tinguin elements
per prendre decisions, que prevegin les conseqncies de les seves accions, i procurar
que siguin ms reflexius, considerats i raonables; s a dir, es tracta de millorar lacci.
El rerefons conceptual del projecte FILOSOFIA 3/18 s la mateixa histria de la filosofia,
s a dir, les qestions i els temes que han format part i que encara avui formen part de la
reflexi filosfica: qu s la justcia, com es prepara un bon argument, com se sap que
una afirmaci s certa, qu significa ser bell, com he dactuar, etc.
Una de les finalitats del projecte s ajudar lalumne/a a estar ms atent al discurs, a ser
ms reflexiu i ms raonable, tot proporcionant-li les eines perqu pugui millorar la
capacitat de judici. Ensenyar a pensar serveix perqu els joves siguin autnoms, perqu
1 El GrupIREF s una associaci sense nim de lucre que promou el projecte Filosofia 3/18. El GrupIREF sha ocupat
de la traducci i adaptaci del currculum i de la creaci de nous programes, aix com de la divulgaci del projecte i de
la formaci dels ensenyants per aplicar-lo. En aquests moments formen part del GrupIREF un ampli collectiu
densenyants format per professorat deducaci infantil, primria, secundria i duniversitat.
6
pensin per ells mateixos, perqu explorin alternatives diferents dels seus punts de vista, i
perqu descobreixin els propis prejudicis i trobin raons per a les seves creences.
A Catalunya hi ha experincies educatives en el marc daquest projecte des de lany
1987. Shan dut a terme diversos estudis avaluatius a partir de lopini dels docents i dels
estudiants (De Puig, 2011), els quals han aportat evidncies per millorar laplicaci del
projecte. Sha considerat, per, que calia un estudi ampli i institucional que recolls lopini
tant dexperts en el tema com dels docents, i tamb la visi dels equips directius dels
centres on saplica el projecte. Per aquest motiu, lany 2011 sha iniciat aquest estudi
avaluatiu a fi de cobrir aquesta necessitat i permetre oferir recomanacions de millora a
diversos nivells.
1.2. Objectiu de lestudi

Lobjectiu daquest estudi s lavaluaci del desenvolupament del projecte Filosofia 3/18 a
diferents centres educatius de Catalunya.
Per tal dobtenir informaci rellevant sobre laplicaci del projecte shan tingut en compte
els temes centrals que es detallen a continuaci.
Potencial educatiu del projecte Filosofia 3/18. Com a projecte que incideix a les
aules i ajuda linfant o jove a ser autnom, a ser capa de justificar les seves opinions o
creences, a ser ms reflexiu, ms prudent i ms receptiu a les idees dels altres.
Potencial innovador del projecte. La filosofia no havia arribat a les aules deducaci
primria o infantil. Ha calgut esperar quasi al segle XXI per introduir una matria que fa de
lalumnat el protagonista del seu propi aprenentatge.
Aplicabilitat a la realitat educativa catalana. Ladaptaci dels materials internacionals
i laportaci del GrupIREF, especialment en lampliaci del currculum i en la proposta
esttica complementria, sha fet per tal que el projecte sigui perfectament aplicable.
Caracterstiques del material curricular del projecte. El material bsic t un suport
en les arts (relat, pintura, msica, cinema) que disposen duns manuals o dossiers
documentats i adequats als nivells educatius i a les temtiques a tractar.
Motius per aplicar el projecte i compliment dexpectatives. Poden haver-hi diversos
motius: la manca de reflexi dels infants i dels joves, la manca datenci i de
responsabilitat, la convivncia, la prevenci de la violncia, ladquisici duna millor
raonabilitat, el fet de fer ms dialogants als joves, que spiguen argumentar, etc.
Efectes de laplicaci del projecte en lalumnat. Sespera que laplicaci del projecte
a les aules tingui conseqncies observables tant pel que fa a la transferncia en altres
matries com a la vida personal (pati, famlia, etc.) de lalumnat.
Formaci i efectes del projecte en el professorat. Es tracta de veure tamb en qu
ha canviat la prctica docent com a conseqncia de laplicaci del projecte: els infants i
joves parlen menys, escolten ms, fan ms preguntes que afirmacions, etc. Els esforos
del GrupIREF en aquest sentit sn diversos: cursos de formaci inicial, daprofundiment,

monogrfics, seminaris, assessoraments, conferncies i un butllet peridic.
Contribucions generals a leducaci. Den que es va comenar aquest projecte a
Catalunya, aviat far 25 anys, les lleis educatives i les propostes pedaggiques han anat
a favor del projecte: habilitats socials, mediacions, prevenci de la violncia, intelligncia
emocional, competncies, afavorir les estratgies bsiques (escoltar, parlar, llegir i
escriure, la literatura com a forma de coneixement, etc.).
Avaluaci proposada pel mateix projecte. En el projecte Filosofia 3/18 es proposen
distintes formes avaluatives. La ms nova s la que sanomena figuroanalgica, que es
basa en el pensament analgic i que s creativa i altament ldica.
Condicions que afecten laplicaci del projecte. De vegades els espais, de vegades
el temps i de vegades les condicions escolars: canvis sovintejats de les plantilles, manca
de formaci, nivell dinformaci dalgunes instncies educatives, com ara la Inspecci, els
serveis educatius, etc.. El suport poltic per fer una difusi efectiva del projecte i donar les
possibilitats duna formaci slida, tamb sn factors clau en laplicaci del projecte.
2. MTODE DE TREBALL
El mtode principal daquest estudi ha estat la recerca avaluativa per enquesta, ex post
facto, shan combinat estratgies quantitatives i qualitatives (qestionaris i entrevistes) i
shan triangulat les fonts i les estratgies dobtenci dinformaci, tal com es detalla en els
subapartats segents. Lavaluaci sha centrat en diversos aspectes del disseny, del
procs daplicaci i dels resultats del projecte Filosofia 3/18.
2.1. Fonts dinformaci
Un cop revisats els estudis existents que tracten lavaluaci en el marc del projecte
Filosofia 3/18 (De Puig, 2011; Lipman, 1995; Terricabras, 1995), sha considerat oport
aprofundir en els coneixements i les opinions que poden aportar els agents segents:
Experts. En lmbit de la filosofia i la pedagogia, a Catalunya trobem professionals i
acadmics que han treballat, des de diverses perspectives, alguns dels temes centrals
daquest estudi. La seva visi, alhora propera a la filosofia i amb una certa distncia de
laplicaci del projecte, es valora com una aportaci que permetr reflexionar ms
profundament sobre les dades obtingudes en lestudi.2
Docents. Lopini dels principals agents impulsors i aplicadors del projecte s clau per
conixer lestat en qu es troba levoluci del projecte a Catalunya. Actualment es t
constncia de quasi 700 mestres i professors que estan implicats en el projecte;
cadascun dells t una vivncia sobre el projecte que conv conixer en detall.
Equips directius. El projecte Filosofia 3/18 est pensat de tal manera que alguns dels
seus efectes shan de reflectir ms enll dels alumnes i de les aules. Per altra banda, s
sabut que lxit en laplicaci del projecte Filosofia 3/18 est condicionat pel suport dels
equips directius. Per aquests motius, tamb s primordial tenir present lopini de les
persones que tenen una visi institucional i organitzativa del centre educatiu.
Centres educatius de referncia. Laplicaci del projecte no s un procs automatitzat,
calen esforos diversos que sovint no sacaben dencaixar fins que passa un temps
prudencial. Per aix, sha considerat pertinent obtenir informaci daquells centres
educatius que sn un referent en laplicaci del projecte, a fi de conixer certes
particularitats que els han portat a tenir ms xit i que podrien ser transferibles a daltres
centres.
Alumnat. Lopini del principal destinatari del projecte, lalumnat, tamb s fonamental en
lavaluaci del projecte. Ats, per, que aquesta informaci ja ha estat tractada en un
estudi previ (De Puig, 2011), sha optat per centrar la recollida dinformaci en la resta
dagents implicats i sha aprofitat les conclusions de lestudi citat.
2 Les persones escollides, que complien els criteris dadequaci al perfil indicat dexperts, van ser: Carla
Carreras, Josep M. Terricabras, Jordi Nomen, Josep M. Puig i Merc Serrat.
9
2.2. Tcniques dobtenci dinformaci

Lobtenci dinformaci per a lestudi es va dividir en diverses fases.
En primer lloc, es va preparar un gui dentrevista per als experts (annex 1). Les
entrevistes, aplicades de manera presencial, van ser enregistrades i de cadascuna,
posteriorment, sen va elaborar una sntesi que va ser revisada i validada pels
entrevistats. El treball de camp es va dur a terme al mes de juliol de 2011, excepte en un
cas, que es va haver de fer al mes de novembre.
En segon lloc, es van dissenyar dos qestionaris ad hoc per recollir les opinions dels
docents i dels equips directius (annexos 2 i 3). Abans denviar els qestionaris es va fer
arribar als destinataris una carta en qu sexplicava lestudi i sels convidava a participarhi (annex 4). El treball de camp, aplicat per via telemtica, es va dur a terme la segona
quinzena del mes doctubre pel que fa als docents i la segona setmana del mes de
novembre pel que fa als equips directius. La poblaci de docents i centres que apliquen el
projecte Filosofia 3/18 ha estat determinada pel registre que duu el GrupIREF.
En tercer i darrer lloc, es va elaborar un gui dentrevista per als centres educatius
referents, focalitzat en els temes centrals de lestudi tenint en compte els resultats
obtinguts en les fases anteriors. Aquesta fase es va dur a terme els mesos de novembre i
desembre de 2011.
Taula 1 Mostra de lestudi
Poblaci total de docents de lestudi
Poblaci vlida de docents
Mostra definitiva de docents
Risc alfa considerat
Marge derror dels resultats globals dels docents
Poblaci total de centres educatius de lestudi
Poblaci vlida de centres educatius
Mostra definitiva dequips directius
Risc alfa considerat
Marge derror dels resultats globals dels equips directius
692
651*
177 (27% de la poblaci
vlida)
0,05
6%
201
201
76
0,05
9%
* En 41 casos no sha proporcionat una adrea de correu electrnica vlida on enviar el

qestionari.
10
3. RESULTATS
3.1. Opini dels experts
Experts que hi intervenen:
Josep M. Puig (JMP), professor del Departament de Teoria i Histria de lEducaci.
Universitat de Barcelona.
Jordi Nomen (JN), professor de Filosofia deducaci secundria. Escola Sadako.
Barcelona.
Josep M. Terricabras (JMT), filsof, traductor dels textos del projecte Filosofia 3/18.
Universitat de Girona.
Carla Carreras (CC), professora de Didctica de la Filosofia. Universitat de Girona.
Merc Serrat (MS), inspectora. Departament dEnsenyament.
Dacord amb els vostres coneixements previs i el material adjunt, en quin grau
coneixeu el currculum de Filosofia 3/18?
JMP diu que coneix fora el currculum, tot i que no completament. MS diu que el coneix,
per de fa molts anys. JN i JMT manifesten que coneixen el currculum amb tot detall i
profundament. CC afegeix: No treballo directament amb els materials a laula i per
aquesta ra no sescau afirmar, per part meva, un coneixement amb el mateix nivell de
profunditat que poden tenir els mestres i professors aplicadors del projecte. Tanmateix, el
conec al detall, especialment a nivell teric (fonaments i propsits).
Quin nivell educatiu del currculum de Filosofia 3/18 coneixeu millor?

JMP: El conjunt del currculum el conec, per no completament. El programa en qu en el
seu moment vaig aprofundir amb molt ms detall fou Lisa.
MS: Conec principalment el de primria i els materials dels primers anys.
JN: Fonamentalment, els programes de secundria perqu els uso a laula, per com a
formador els conec tots.
JMT: Els programes que provenen de P4C els conec transversalment tots perqu vaig
traduir els llibres dels alumnes i els manuals i fins i tot hi he fet aportacions. Els nous
programes, en canvi, els conec menys.
CC: Els conec prcticament tots de la mateixa manera. Forma part del contingut de la
matria Didctica de la Filosofia.
Qu remarcareu del currculum F3/18 com a projecte educatiu?

Pel que fa al seu potencial educatiu:
11
JMT: Hi ha moltes coses a remarcar-ne, per us confesso que a mi el que ms em va

captivar fou la descoberta de la intuci bsica segent: pensar s fixar-se en all que es
diu. El potencial educatiu s que els alumnes llegeixen i parlen, i a partir daqu
reflexionen. La reflexi no s una operaci abstracta, terica i estranya. s un
desplegament del pensament.
CC: Al meu parer, recull molt b una determinada manera dentendre la filosofia que
personalment comparteixo. La filosofia sha de fer. La filosofia s dileg, coneixement
compartit, una construcci conjunta del coneixement. Des daquesta concepci,
lorientaci del currculum s molt encertada perqu cerca per damunt de tot que
lalumnat reflexioni b. Desvetllar el pensament i millorar el raonament sn competncies
bsiques que es treballen transversalment al llarg del projecte.
JN: El currculum incideix en conceptes que no sempre saborden en altres matries. Aix,
ens permet parlar a laula de la bellesa, la veritat, lamor, la mort, la frustraci,
labandonament, etc. La metodologia s tamb fonamental. Lopci dialgica i el fet que
els temes a debatre no sn imposats sn aspectes molt importants. El tractament no s
mai dogmtic i el mtode fora a escoltar la diversitat dopinions. Les normes de
funcionament del grup sn consensuades. La comunitat de recerca demana treballar de
manera cooperativa. Quan es desencadena el debat, tothom explora i aix facilita una
nova manera dentendre la professi. Aprenem a escoltar i tamb a respectar el silenci.
Un altre aspecte s limpuls de la creativitat, la traducci i l's de llenguatges diversos
(artstic, cinematogrfic, teatral, etc.). Afavoreix la gesti de les emocions, a ms de les
habilitats de pensament.
JMP: Deliberar en grup sobre qestions tiques i filosfiques s la seva fora ms gran. A
partir daqu de ben segur que arrossega altres avantatges, per, per a mi, aquest s el
seu nucli dur.
JN: Voldria tamb destacar el valor del respecte. El respecte s, de fet, la condici del
debat i els nois i noies aviat entenen que perqu hi hagi dileg cal tenir cura de laltre amb
el respecte per la seva opini.
Pel que t dinnovador (destaqueu els aspectes que considereu innovadors en

relaci amb la metodologia dE/A, els recursos de suport, els productes finals
elaborats per lalumnat, lavaluaci, lorganitzaci, etc.):
CC: El projecte descansa en la pedagogia activa constructivista, i si b no s nou perqu
t ms de 20 anys, continua sent innovador. El seu carcter innovador rau en com
estimula el desenvolupament de les habilitats de pensament dels infants a laula. Aquesta
metodologia est estretament vinculada a una manera molt fresca i original dentendre
lactivitat filosfica.
JMT: Quan va nixer el projecte, ara fa 24 anys, en tenia molt, dinnovador, especialment
en assenyalar lalumne com a eix central. El professor noms repartia joc. En aquest
sentit recordo, per exemple, la dificultat de posar els alumnes en cercle en algunes aules
on les taules encara estaven enganxades a terra. Els recursos de suport eren importants i
les guies per al professorat eren molt abundants i riques en recursos, qestions i
suggeriments de treball.
12
MS: Als seus inicis don moltes eines per treballar els continguts actitudinals i
procedimentals. Actualment, el seu potencial educatiu el vincularia ms a lassoliment de
les competncies bsiques i particularment a lautonomia de lalumne.
JN: Avui la web del GrupIREF ofereix un munt de recursos innovadors i multidisciplinaris:
cinema, poesia, msica. Aquesta varietat facilita que puguem apropar-nos a un tema des
de distintes perspectives. Els productes finals elaborats pels alumnes solen ser treballs
creatius. Pensem, si ms no, en els treballs danuncis que contenen fallcies o tamb els
de les fotografies filosfiques. La planificaci de campanyes de tema social (droga,
gnere, etc.) susciten molts temes interessants i empenyen els alumnes a generar criteris
i a tenir en compte mitjans i conseqncies.
JMP: A parer meu, deliberar en grup sobre qestions tiques encara continua sent
innovador.
MS: El carcter innovador es va fer pals sobretot al comenament de la implantaci del
projecte i especialment pel seu enfocament global.
JN: Lavaluaci s cabdal i es planteja en clau formadora. Es consensua amb lalumnat i
el resultat s molt ms ric, perqu si b el professor se centra ms en all que ha fet
lalumne, aquest sap qu no ha fet que hauria dhaver fet. Un altre tret caracterstic de
lavaluaci dins del projecte s el seu carcter analgic. Ls dimatges, gestos, objectes,
etc. permet emprar criteris diferents. Per acabar aquest apartat, voldria destacar la llibreta
de classe personal. Reflecteix lassumpci personal dels continguts desenvolupats i cont
una varietat important dexercicis, fotografies i recursos. Cada llibreta s diferent, ja que
expressa all que lalumnat sha fet seu.
Pel que t daplicable a la realitat educativa catalana:

MS: Al meu parer s del tot aplicable a la nostra realitat.
JN: Tot s aplicable perqu aquest projecte ens ajuda a fer persones que spiguen
raonar (donar arguments i raons) i que siguin ms responsables, crtiques i creatives.
Lalumnat aviat sadona que es tracta de classes de valors perqu no es fan exmens. No
les viuen com una classe ms. La classe es construeix des de les experincies personals
que els mateixos alumnes aporten en les discussions. Per aquesta ra em vaig sentir molt
satisfet laltre dia quan una alumna em va dir: Aquesta llibreta no la cremar per Sant
Joan!. Tamb voldria fer esment de les potencialitats que t lambient amable de la
comunitat de recerca per acollir lalumnat nouvingut i fins i tot per ajudar alumnat adoptat
a verbalitzar el seu nou vincle familiar. En aquests mbits hem viscut a classe moments
molt especials, difcils doblidar.
JMT: Aplicable ho s en el sentit que els materials ja es van donar amb aquesta intenci i
que el model s flexible per voluntat expressa de Lipman i Sharp. La generositat dels
autors dels textos tamb ens ajud a adaptar-los a casa nostra.
CC: En el context actual de major pluralitat, multiculturalisme i complexitat, el projecte
encara t ms sentit. Als EUA ja era aix, i aqu cada vegada ens apropem ms a la seva
13
heterogenetat. Una nova situaci que exigeix respecte i tolerncia i que el programa
ajuda a desenvolupar. Valors, aquests, que esdevenen fins i tot ms necessaris que fa
uns anys. Aix doncs, el projecte s ara mateix molt ms que un recurs per apropar la
filosofia als infants.
JMP: s evident que el conjunt del projecte s aplicable duna manera o altra. Del que no
estic tan segur s si tanta filosofia per a nens s excessiva. No hi ha un sentit de
saturaci? Potser seria partidari de ms variaci. Altrament, no posar tots els ous al
mateix cistell. Probablement tindria ms difusi si fos ms concentrat i shi afegissin
altres aspectes no tan repetits.
Quant al material curricular, digueu en quin grau considereu que t les

caracterstiques
segents:
rellevncia,
pertinncia,
presentaci
clara,
sistematitzaci efica, facilita la planificaci, facilita lavaluaci
JMT: Sistematitzaci, en tant que es renuncia a labsoluta sistematitzaci perqu
leducaci s finalment un misteri. La planificaci no s fcil perqu s difcil per a un
ensenyant preveure-ho tot. El mestre ha destar ms al cas que en una classe
convencional. El projecte facilita lavaluaci en la mesura que facilita molt
lautoavaluaci. Moltes sn activitats en les quals es condueix lalumne a refer el
recorregut dut a terme. Es va fer una avaluaci clssica (amb grup control i grup
experimental). Es refereix als EUA, i es va demostrar i es pot continuar demostrant, que
els alumnes que han treballat en el projecte Philosophy for Children estan ms capacitats
per a laprenentatge i sn millors en llengua i matemtiques.
CC: Les quatre primeres caracterstiques sn per a mi evidents. Pel que fa a la
planificaci, cal tenir present que no es pot entendre a la manera clssica perqu a la
prctica s molt difcil de preveure qu sortir o lestona que durar una activitat. En
relaci amb lavaluaci, hem dadmetre que si lentenem com una mera avaluaci
estndard acadmica potser no la facilita i fins i tot la complica enormement si
pretengussim noms posar notes. En canvi, si parlem davaluaci en termes
dautoavaluaci i autoconeixement, hem de dir que el projecte la facilita, i molt.
Especialment per a la construcci del coneixement i la detecci de les competncies a
millorar.
JMP: Pel que fa a la planificaci i avaluaci no ho s. La rellevncia i pertinncia s
altssima. La presentaci s millorable.
MS: Les quatre primeres diria que bastant, per la planificaci directament acceptaria que
molt. Pel que fa a lavaluaci, cal dir que en general als centres els costa el disseny de
lavaluaci, particularment lavaluaci de les competncies transversals i lmbit dels
valors.
JN: Pel que fa a la planificaci subratllaria que el projecte demana treballar per
seqncies i a partir de llenguatges diferents. Propicia que la planificaci sigui compartida
amb lalumne. Els dilemes propers i els canvis de rol, amb un treball dempatia,
constitueixen baules molt fecundes.
14
Qu penseu sobre el fet de provocar la reflexi a travs de la narrativa?

CC: En Lipman ho justifica molt b. En el context dels nivells educatius que tractem, ls
de la narrativa com a punt de partida s la millor manera per ajudar els infants i joves a
reflexionar sobre temes de certa complexitat, com ara la llibertat. Lexposici de
situacions concretes provoca moltes possibilitats de discussi, s excusa per iniciar el
dileg i a ms afavoreix un treball conjunt de les diferents habilitats de pensament.
JMT: Penso que est molt b. Bsicament perqu quan la reflexi sintenta a travs de la
reflexi dun altre, acostuma a ser una disputa dopinions; en canvi, la reflexi a travs
dels fets i de la narraci de fets acostuma a ser una clarificaci de la realitat perqu es
debaten ms les circumstncies. Les discussions abstractes al marge dels fets no porten
enlloc.
MS: Em sembla un bon mtode per situar lalumne davant els continguts que planteja el
projecte i per desvetllar-li la curiositat i linters.
JMP: Jo penso que aquest s un aspecte fonamental. Alt nivell. Hem de dir que des de fa
25 anys tot hi ha anat a favor.
JN: Crec que s essencial el recurs narratiu com un mitj per arribar a luniversal a travs
del concret. Als nois i noies de secundria els continuen agradant molt les histries. No
podem oblidar que en les narracions que utilitzem a classe els protagonistes sn nens de
la seva edat que parlen. Aquesta situaci tan propera els permet amb molta facilitat
identificar-s'hi o oposar-s'hi.
Quina opini us mereixen els relats del currculum?

JMP: Bona. Tot i que no en tinc una opini molt clara perqu els he usat poc. A vegades
tinc la impressi que els relats sn encarcarats. Potser perqu volem que surtin massa
quantitat de qestions per discutir. Segurament, tenen menys de novella que de relat
amanualat.
JMT: Els relats, en lnies generals, em semblen bons relats, i el fet s que els alumnes
shi enganxen. Potser ara alguns resulten antiquats. Algunes de les temtiques eren molt
avanades en la seva poca i ara potser shaurien de revisar. En tot cas, el pas del temps
no posa en qesti el relat mateix i la idea del projecte de partir del relat.
CC: Valoro especialment la combinaci de narrativa i rerefons filosfic. La tesi doctoral
em permet estudiar els pressupsits filosfics del currculum i vaig constatar que eren
molt rics. Hi ha moltssima filosofia sense que sexpliciti. La combinaci de recursos
narratius i coneixement teric est molt ben feta.
JN: Fantstica. Els relats cal saber-los treballar, atesa la densitat de conceptes que
contenen. No es demana una mera comprensi lectora, sin que es tracta danar ms
enll de la lletra del text, en una lectura profunda que incorpora el context i la
metacognici al text. Ac la percia del professorat s clau per plantejar preguntes
pertinents que moguin el relat concret de nens que parlen vers una discussi centrada en
les inquietuds dels alumnes que llegeixen el relat.
15
Quina opini us mereixen les guies per al professorat?

JMP: Molt millor. Magraden ms les guies que els relats. Estan molt b, tot i que penso
que la presentaci podria ser ms clara i shauria de trobar un format ms manejable.
JMT: Com a traductor es fa incmode respondre, per modestament crec que sn
bones... A ledici catalana les hem millorat. Nosaltres vam considerar que els mestres
daqu no tenien suficient formaci filosfica i, per tant, amplirem molt les explicacions i
ens veirem en la necessitat daclarir temtiques i molts conceptes clau.
CC: Imprescindibles com a guies. Sn podrem dir una bona defensa per al
professorat. No constitueixen un solucionari, per esdevenen propostes de molt ajut.
JN: Fantstica, per costen de manegar. Les guies proposen un ventall de recursos
notable, per fer la bona selecci s essencial perqu el grup dalumnes evoluciona al
llarg del curs i cada grup s diferent. La guia s molt completa per requereix experincia,
ja que no s ds mecnic o estndard.
Considereu que el manual s un instrument til per al docent per afavorir el dileg
entre els alumnes?
JMP: Diria que s tot recordant-vos que jo no lhe usat com a docent. s important, per,
usar-lo com a suport, evitant academitzar ls del manual.
JMT: Qui ho ha de dir s el docent i jo no tinc la prctica a laula, per penso que
afavoreix clarament el dileg. Hi ha docents ms capaos destimular els alumnes i
mobilitzar les discussions que no daltres. En aquest sentit, les guies donen moltes pistes,
molts suggeriments i estmuls.
JN: S. Una de les coses que aprens grcies a lajut del manual s a conduir un dileg, i
aquest s sempre obert. No es pot preveure per endavant tot el que suscita un bon relat.
CC: El manual ofereix molts recursos diferents, amb la indicaci expressa de no utilitzarlos tots perqu sn molt exhaustius. Jo els entenc com rocs a la faixa per guiar b el
dileg. Penso que en aquest sentit s molt til conixer i fins i tot usar ms dun manual.
Quines millores escolars (acadmiques, transversals, de competncies, etc.) poden

obtenir els estudiants a partir de ls dels materials?
JMT: La millora ms important per als estudiants s que descobreixen que ells sn els
protagonistes de laprenentatge i de laula, i per tant han de ser elements molt
participatius del procs. s una manera de fer ms que un conjunt de continguts. Els
continguts van venint. Accents del projecte, com la necessitat descoltar els altres o haver
dargumentar b, els donen una bona colla de competncies bsiques. El projecte
afavoreix lautoestima de lalumne. La metodologia condueix els alumnes a aportar a la
discussi del grup all que saben, all que els preocupa i les experincies que tenen.
16
JMP: El bloc de millores clares hauria de ser a lentorn del raonament i el dileg dels
alumnes. T efectes institucionals en les altres matries. s a dir, sadquireixen
competncies que desprs shaurien de reflectir en les diferents rees daprenentatge.
CC: Els estudis duts a terme als EUA en el seu moment evidenciaren que el projecte
incidia en la millora del pensament en totes les rees. La millora s interdisciplinria.
Quan es fa filosofia millora el rendiment a lrea de matemtiques, llengua, socials
perqu milloren les capacitats de raonament.
JN: Nosaltres ja les detectem a lescola. Els estudiants sn ms crtics. I aquesta millora
de vegades pot ser modesta, per s laposta de lescola. Tamb esdevenen ms
creatius. El treball amb art dins el projecte s molt important. Fa que els alumnes es
plantin davant la realitat amb una mirada ms artstica. Es tracta dun tret substancial del
qual som ms conscients quan comparem lactitud dels nostres alumnes amb la daltres
nens daltres escoles. Les visites de museus posen de manifest la capacitat dels nostres
alumnes per sorprendres i interrogar les obres dart. Les millores van molt vinculades a
aspectes molt competencials: saber parlar, escoltar, dialogar, donar importncia a all
que en t i no donar-ne a all que no en t. Aprendre a fer bones preguntes i fer crixer
coneixement. Argumentar i valorar els arguments.
CC: Els alumnes savesen a preguntar els perqus malgrat que a voltes pugui resultar
incmode. La millora de lestructuraci del pensament a travs de les habilitats lgiques
es transfereix a totes les rees i a la vida quotidiana.
JN: Els alumnes tamb aprenen a respectar les minories. Tots aquests beneficis del
projecte sevidencien quan establim una comparaci amb els nous alumnes. Per a
aquests, sempre hem de disposar dun perode dadaptaci.
MS: Per a mi, la principal contribuci crec que s la dajudar lalumne a pensar millor. Ara,
sortosament, els currculums ja han anat incorporant la importncia de fer pensar. En
aquest sentit, els materials que posa a disposici el projecte esdevenen molt adequats
per treballar el pensament crtic i la millora del raonament.
Quines capacitats i competncies de lmbit personal i de la convivncia es poden

desenvolupar a partir de ls dels materials?
JMP: Si els alumnes aprenguessin que val la pena escoltar els altres i pensar una mica
abans de parlar i fer, podrem donar-nos per satisfets.
JMT: Els alumnes aprenen a llegir i a escoltar. Aquest aspecte s ja un valor en ell
mateix. Aprenen a escoltar en un doble sentit. Per participar han dhaver escoltat i ning
pot monopolitzar el dileg. A laula saprn que el mestre impulsa molt, per que tamb
calla i escolta molt. Per a la convivncia s fonamental saber que una cosa es pot veure
des de distints punts de vista, encara que no tots sn igualment consistents. Si el projecte
funciona, tindrem ciutadans ms dialogants i tolerants.
CC: El respecte, la tolerncia, saber escoltar, treure conclusions, problematitzar, donar
exemples, contraexemples. Valors i capacitats que milloren lautoestima de lalumne i la
cohesi del grup.
17
JN: Fonamentalment, les vinculades a leducaci per la ciutadania. La prctica condueix

al rigor i la responsabilitat amb les normes que sautoimposen. Es treballen molt els
mbits de la convivncia i el civisme. No podem oblidar que la dinmica de la comunitat
de recerca demana ser cooperatiu en tot moment, construir sobre les idees dels altres.
Els alumnes aprenen a posar el tema o la idea sobre la taula esperant que la resta del
grup els repensaran i faran crixer. Els estudiants diuen sovint: Hem comenat parlant
de... i hem arribat a..... Sadonen, per tant, que es pot arribar lluny mitjanant la
construcci conjunta del coneixement. Un altre aspecte molt important s el treball de la
generositat. Es promou la idea que tots hem daportar alguna cosa a la discussi, i quan
ho fem ajudem els altres. Ser geners i collaborar sn valors que intentem viure en totes
les sessions.
JMT: El projecte advoca per una tica formal molt interessant. Lavantatge que t s que
per a tots es garanteix leducaci formal, s a dir, el rigor, largumentaci i el dileg.
Desprs cadasc, des de la prpia comunitat moral, aporta el contingut en
largumentaci. Els nens no ho aprenen tot a lescola. Sc del parer que lescola ha de
proposar una tica formal, que de fet sigui tan forta formalment que ja t molt de
contingut. En tica sha de donar una certa objectivitat, la qual cosa vol dir
intersubjectivitat. El que val per a mi val per als altres. Una bona expressi la trobem en
les clebres regles dor: no vulguis per als altres el que no vols per a tu. O en paraules
kantianes: tracta laltre com un fi i no noms com un mitj, que s una de les millors
maneres de preservar la dignitat humana. Es tracta dun tipus de formalitat tica que
exclou moltes injustcies (manipulaci, tortura, etc.) i alhora s la millor acceptaci del
carcter plural de les nostres societats i de la relativa neutralitat ideolgica que haurien de
procurar els estats.
Quina informaci creieu que s ms rellevant recollir per veure si el programa

saplica amb xit?
JMT: Pel que fa a opinions, caldria preguntar: Ha anat b aix?. I esperar el judici dels
alumnes i el dels docents. Tamb haureu de recollir-ne el grau de satisfacci.
JMP: Les preguntes que podreu fer als mestres que treballen en el projecte podrien ser
del tipus: Tho passes b?, Sho passen b?. Penso, daltra banda, que s ms
pertinent el disseny duna avaluaci sobre el procs que sobre els resultats.
JN: Jo preguntaria sobre competncies. Per exemple: Aquest programa tensenya a
pensar millor? Aquest programa tensenya a parlar millor? Aquest programa tensenya a
tenir ms criteri personal? Aquest programa tensenya a tenir ms cura dels altres?
Aquest programa tensenya a ser ms creatiu? Quin s el teu grau de satisfacci?
MS: Crec que seria interessant esbrinar fins a quin punt els resultats i objectius del
projecte han sortit de les classes de filosofia per formar part dels objectius educatius de
centre i ser incorporats ales activitats quotidianes densenyament-aprenentatge.
CC: Jo preguntaria a les escoles les dues darreres qestions que heu formulat: Quines
millores escolars (acadmiques, transversals, de competncies, etc.) poden obtenir els
estudiants a partir de ls dels materials? Quines capacitats i competncies de lmbit
18
personal i de la convivncia es poden desenvolupar a partir de ls dels materials? Cal

recollir les millores acadmiques i tamb les actitudinals i dimpacte en la convivncia. A
partir daquestes, sortir la resta. Tamb s important atendre els resultats de procs.
Comparar resultats dinici i fi de curs pot aportar informaci molt valuosa.
JN: Els destinataris serien els alumnes, lescola i fins i tot els pares i mares. Us asseguro
que les discussions i els exercicis denigmes arriben a les famlies. En algunes ocasions,
a la classe sobren temtiques delicades que es perllonguen amb preguntes a casa.
JMP: Finalment, considero que seria interessant recollir les transferncies possibles i
esbrinar limpacte en el clima institucional. A vegades sens ha fet la crtica que leducaci
en valors que proposvem incidia poc en el clima institucional i en les conductes
concretes. Seria molt important recollir dades que ens permetessin valorar limpacte de
lesmentada educaci en els aspectes ordinaris de la convivncia escolar.
JMT: Tamb caldria preguntar si fent classe de filosofia el grup ha millorat en capacitat
dargumentaci, respecte, participaci, etc., i aquestes capacitats caldria evidenciar-les en
totes les classes; no noms en aquelles en qu es desenvolupaven les sessions del
programa.
Altres observacions sobre el que vulgueu explicar del currculum F3/18 que no hagi
quedat reflectit en les preguntes anteriors
JMT: Sospito que els mestres que treballen en el projecte reben bon suport extern per
part del GrupIREF, per em pregunto si entre els mateixos docents del centre que
participen en el projecte hi ha suficient transferncia de coneixements i experincies. Al
meu parer, avanar en el mutu suport dels docents pot enriquir molt el desenvolupament
del projecte.
JN: No voldria acabar sense dir-vos el que el projecte mha aportat personalment. Al meu
parer, el projecte transforma lensenyant en el seu vessant personal. Una de les coses
ms boniques que mha donat el projecte s una major conscincia de la creaci prpia
de criteris i la millora dhabilitats de pensament. El pensament personal esdev ms
rigors, afinat, matisat. Tamb voldria subratllar de manera especial la descoberta de la
creativitat i lobligaci moral de compartir-la. Mha obert, certament, noves perspectives
personals i professionals.
CC: Pel valor afegit que aporta en la millora de les competncies personals i de la
convivncia, penso que des de la universitat haurem dexplicar molt ms el currculum a
magisteri i pedagogia. De totes maneres, la universitat continua molt refractria a les
propostes que provenen de lmbit de la filosofia. Els nous plans docents, fins i tot els
relacionats amb lensenyament, continuen descuidant aquest mbit i repetint la vella
parcellaci del saber en compartiments estancs.
MS: Cal tenir present que quan sinicia el projecte les escoles en general tenen molt clar
la seva importncia i en centren el seguiment i avaluaci. Ms endavant, quan sincorpora
en lactivitat ordinria del centre, es perd el tractament especfic i sen dissolen els
efectes en el conjunt de les actuacions. s aleshores quan la tria dels factors dxit
escolar o cohesi social no sn fcils dallar i analitzar. Finalment, subratllaria que el
19
projecte ha esdevingut detonant i suport daltres iniciatives: treball dhabilitats socials,

PNL, treball per projectes, etc.
JMP: Haig de dir que per a mi el projecte va ser molt inspirador. En diverses coses va ser
una font de reafirmaci dintucions poc clares. En Lipman i lIREF vau mostrar-nos que
calia canviar la manera dimpartir la filosofia. Aix, en el programa est molt treballada la
necessitat darticular la classe entorn de la deliberaci i el dileg. Un altre element nou a
destacar fou la importncia que el programa confereix a la narraci. Ara est ms de
moda, per en aquell moment va ser de gran ajut. Amb avantatges i inconvenients. I no
se macut res ms sin agrair-vos tot el treball que heu estat fent durant aquests 25 anys.
3.2. Opini dels docents i dels equips directius

3.2.1. Dades descriptives de la mostra
La mitjana danys que els docents han estat implementant personalment el projecte
Filosofia 3/18 s de quatre. Un 37% dels docents tenen una experincia amb el projecte
inferior a quatre anys i un 30% en tenen una experincia de set anys o ms. Dacord amb
lopini dels equips directius, la mitjana danys durant els quals els centres han aplicat el
projecte s de cinc (hi ha un 26% dels casos amb una experincia inferior a quatre anys i
un 42% dels casos amb set anys o ms).
La majoria de docents aplica el projecte al nivell deducaci infantil o primria (vegeu-ne
els detalls a la taula segent).
Taula 2 Nivells educatius en qu saplica el projecte Filosofia 3/18
Nombre de Percentatge
docents
A tota leducaci infantil
42
24
A tota leducaci primria
11
A tota leducaci infantil i primria
22
12
Noms en algun curs o cicle deducaci infantil o

primria
85
48
12
177
100
Noms en algun curs de lESO

Altres (NS/NC)
Total
Lmplia majoria dels docents (91%) afirma que el projecte Filosofia 3/18 est integrat en
el Projecte Educatiu de Centre (PEC); els equips directius ho corroboren en un 73% dels
centres que han respost. Si sanalitza aquesta dada en funci del nivell educatiu,
sobserva que s quan saplica noms a tota leducaci primria o en algun curs de lESO
20
quan en el 100% dels casos est integrat en el PEC; en canvi, quan saplica noms a
leducaci infantil aquest percentatge baixa fins al 88%en la resta de casos est
integrat en el 91%.
a) Motius per aplicar el projecte i compliment dexpectatives

Els principals motius que saddueixen per aplicar el projecte sn, per ordre delecci,
La manca de reflexi/raonament (el 75% dels docents i el 82% dels equips directius hi
estan dacord o totalment dacord)
Les dificultats dexpressi oral (57% dels docents i 54% dels equips directius).
Els problemes de convivncia (al voltant duna tercera part del docents i un 47% dels
equips directius).
Per altra banda, no shan considerat majoritriament motius dactitud tals com la manca
datenci a les aules (el 26% hi est dacord o totalment dacord, tant de docents com
dequips directius) i menys encara la falta de respecte entre lalumnat o el professorat
(14% dels docents i 23% dels equips directius).
Altres motius expressats especficament pels docents (en lapartat per respondre de
manera oberta la pregunta del qestionari) giren a lentorn de les opinions segents:
Utilitzar una eina perqu lalumnat pensi i reflexioni de manera autnoma: el 23% dels
docents (D) i el14% dels equips directius (ED).
Dur a terme un projecte que sajusti a la lnia de lescola (15% D i 4 %ED).
Estar sensibilitzat per la formaci rebuda sobre el projecte (9% D i 1% ED).
Fomentar entre lalumnat lesperit crtic envers el mn que lenvolta (7% D i 9 %ED).
Fomentar el dileg entre lalumnat (7% D i 7% ED).
Utilitzar una eina perqu lalumnat respecti les opinions dels altres (7% D i 1 %ED).
Propiciar que lalumnat aprengui a argumentar (6% D i 1 %ED).
Tenir un espai curricular de reflexi (5% D i 9% ED).
Fomentar diverses capacitats de lalumnat (4% D i 1% ED).
Tenir la necessitat que lalumnat adquireixi habilitats socials (3% D i 1% ED).
Incorporar noves metodologies que incideixin en altres rees curriculars (3% D i 1%
ED).
21
Treballar la creativitat (4% ED).

Treballar les emocions (3% ED).
Pel que fa al compliment de les expectatives inicials respecte del projecte, un 92% dels
docents i un 87% dels equips directius manifesten que hi estan dacord o totalment
dacord. Noms un 1% diu que hi est en desacord i la resta (un 7% dels docents i un
12% dels equips directius) se situa en un punt intermedi (ni dacord ni en desacord). Les
raons addudes per no estar-hi dacord sn la incapacitat de donar continutat al projecte
per inestabilitat de plantilles, les dificultats vinculades al tipus dalumnat del centre, la
necessitat de garantir la formaci i la motivaci del professorat, la dificultat a lhora
dutilitzar el llibre de suport i els canvis en els horaris escolars (prdua de la sisena hora).
b) Efectes de laplicaci del projecte en lalumnat
En termes generals, tant els docents com els equips directius opinen que el major efecte
que ha tingut el projecte sobre lalumnat s que pensa millor. Lopini sobre altres efectes
sobre els que sha preguntat es pot consultar a la taula segent. Lopini dels equips
directius no difereix significativament de la dels docents.
Taula 3 Efectes del projecte Filosofia 3/18 en lalumnat segons lopini dels
docents
Totalment en Ni dacord ni
desacord / en desacord
En desacord
Dacord /
Totalment
dacord
Pensar millor
0%
8%
92%
Tenir ms conscincia democrtica
0%
14%
86%
Millorar respecte a la comprensi i

lexpressi oral
1%
10%
89%
Millorar respecte a les destreses de

convivncia
1%
14%
85%
Tenir ms autonomia intellectual
1%
16%
83%
Ser ms responsable
2%
31%
66%
Tenir menys agressivitat a lescola/institut
8%
46%
46%
En lapartat obert en qu els docents i els equips directius han pogut especificar altres
efectes, shan esmentat els segents:
Ha fomentat entre lalumnat el respecte per les opinions dels altres, encara que
difereixin de les prpies (8% dels docents i 3% dels equips directius).
22
Ha ajudat a establir lligams i empatia entre lalumnat (5% D i 3% ED).

Ha ajudat a la reflexi i estructuraci del pensament de lalumnat (4% D i 1% ED).
Ha potenciat lautoestima de lalumnat en veure que les seves aportacions sn
interessants i ben rebudes (4% D).
Ha donat habilitats a lalumnat per expressar-se millor (3% D).
Ha desenvolupat la conscincia esttica, valorant les disciplines artstiques (3% ED).
Ha propiciat que lalumnat demani torns de paraula i sigui ms pacient (1% D i 1% ED).
Ha fomentat lesperit crtic entre lalumnat (1% D i 1% ED).
Ha afavorit que lalumnat tingui curiositat, que es pregunti coses, que adquireixi el gust
per la lectura (1% ED).
Millores respecte a la manera de pensar

En concret, respecte a les millores sobre la manera de pensar de lalumnat, els docents
han opinat majoritriament que estan dacord o totalment dacord en els aspectes
segents, per ordre dintensitat:
Ser ms capa de trobar raons a les seves opinions (94%).
Mostrar ms respecte per les idees dels altres (92%).
Participar de manera ms constructiva, creativa i curosa (92%).
Ser ms flexible en les seves opinions (87%).
Millores respecte a la comprensi i lexpressi oral
Les millores, en detall, sobre la comprensi i lexpressi oral es concreten en les
segents:
Analitzar ms el significat dels conceptes (72%).
Fer un s ms matisat del vocabulari (60%).
Tenir ms cura en ls de la llengua (58%).
23
Millores respecte a lautonomia intellectual

Les millores especfiques sobre lautonomia intellectual de lalumnat sordenen de la
manera segent en funci del percentatge de docents que hi estan dacord o totalment
dacord:
Argumentar millor (90%).
Aplicar criteris ms sovint (73%).
Donar ms exemples i contraexemples (67%).
Millores respecte a la conscincia democrtica
Respecte a la conscincia democrtica, les millores especfiques sn:
Escoltar-se i parlar ms entre si (87%).
Ser ms capa davanar en un dileg (86%).
Millores respecte a la responsabilitat
Pel que fa a la responsabilitat de lalumnat, les millores especfiques sn:
Entrellaar ms les intervencions construint coneixement a partir de les aportacions
anteriors (79%).
Reafirmar o rectificar ms sovint les prpies opinions (77%).
Veure ms els errors i recollir o buscar noves alternatives (72%).
Millores respecte a les destreses de convivncia
Les millores especfiques respecte a les destreses de convivncia, ordenades pel nombre
de docents que hi estan dacord o totalment dacord, sn:
Ser ms tolerant amb les opinions dels altres (88%).
Participar millor de manera activa (85%).
Dialogar i investigar duna manera ms collaborativa i cooperativa (82%).
Ser ms observador/a (82%).
Ajudar-se i cooperar mtuament ms sovint (81%).
24
Respectar els companys ms que abans (78%).

Pensar ms les intervencions abans de demanar la paraula (78%).
Tenir ms autoestima (78%).
c) Contribucions generals a leducaci
Sha recollit lopini sobre els efectes que ha pogut tenir el projecte Filosofia 3/18 sobre
un seguit dobjectius general de leducaci. Pel que fa als docents, aquests efectes,
ordenats en funci del nombre de professorat que hi est dacord o totalment dacord,
sn:
Fer lalumnat ms raonable (94%).
Contribuir a la construcci de la personalitat de lalumnat (88%).
Educar sentimentalment lalumnat (85%).
Contribuir a leducaci de la ciutadania i la democrcia (82%).
Tenir present la diversitat (en els continguts, en les estratgies) (79%).
A ms a ms, cal destacar lelevat nombre, tant de docents com dequips directius, que
estan dacord o totalment dacord que laplicaci del projecte F3/18 a laula t un carcter
globalitzador o transversal (95% dels docents i 90% dels equips directius) i que el projecte
s aplicable en situacions de la vida quotidiana (96% dels docents i 97% dels equips
directius).
En lapartat per respondre de manera oberta a aquest tema, els docents han fet constar
comentaris al voltant de les idees segents:
El projecte ha fomentat el creixement de lalumnat com a persones crtiques,
democrtiques i autnomes (3%).
No ha transcorregut prou temps per valorar els efectes del projecte (1%).
Els efectes depenen del tipus dalumnat que participa en el projecte (1%).
Lalumnat coneix la importncia de respectar les normes (1%).
Lalumnat ha aprs a demanar el torn de paraula i a ser ms pacient (1%).
El projecte ha proporcionat ajuda emocional a lalumnat (1%).
En lapartat dobservacions generals del qestionari aplicat als docents, shan manifestat
les opinions segents:
25
El projecte incentiva a pensar, raonar i reflexionar (3%).

Ha contribut al creixement personal de lalumnat i del professorat (3%).
Ha perms introduir canvis metodolgics ms enll de lassignatura de filosofia (3%).
s difcil valorar els efectes del projecte a leducaci infantil (2%).
Fa que lalumne sigui ms competent (1%).
Ajuda a millorar latenci i la participaci de lalumnat (1%).
En lapartat per respondre de manera oberta, un 4% dels equips directius ha manifestat
que est molt satisfet amb el projecte.
d) Avaluaci proposada pel projecte Filosofia 3/18

El mateix projecte Filosofia 3/18 considera diversos aspectes relacionats amb lavaluaci.
A la taula segent es resumeix lopini dels docents en aquest aspecte.
Taula 4 Opini dels docents sobre lavaluaci en el marc del projecte Filosofia
3/18
En desacord
Dacord /
Totalment
dacord
Lavaluaci resulta til per millorar
3%
18%
79%
Resulta fcil seguir les orientacions del

projecte F3/18 per avaluar les sessions
8%
28%
64%
Saplica lavaluaci figuroanalgica
12%
26%
61%
Lalumnat sautoavalua amb ms rigor
6%
33%
61%
Resulta fcil seguir les orientacions del

projecte F3/18 per avaluar lalumnat
8%
35%
57%
e) Formaci i efectes del projecte en el professorat

Formaci rebuda pel professorat
Consultats sobre si la formaci que han rebut els docents sobre el projecte Filosofia 3/18
ha estat ladequada, un 87% tant dels mateixos docents com dels equips directius
26
afirma estar-hi dacord o totalment dacord, mentre que al voltant dun 3% afirma estar-hi
en desacord o totalment en desacord.
En lapartat dobservacions generals del qestionari, dos docents han manifestat que
caldrien ms sessions de formaci, i dos casos ms destaquen positivament el suport i la
capacitat motivadora dels formadors. A ms a ms, cinc docents opinen que el projecte
ha contribut al creixement personal del professorat. Pel que fa als equips directius, en
lapartat per respondre de manera oberta al qestionari shan expressat les opinions
segents: la inestabilitat en la composici del claustre fa que hi hagi docents que no
coneguin el projecte (5% dels casos), la formaci s necessria perqu cal una base
terica i molta reflexi sobre la prctica (1%), cal ms formaci: cursets, seminaris o
assessoraments (3%).
Efectes de laplicaci del projecte en el professorat
Davant les preguntes que shan fet als docents sobre els efectes que ha tingut laplicaci
del projecte Filosofia 3/18 sobre ells mateixos, la seva opini majoritria es resumeix a la
taula segent.
Taula 5 Efectes de laplicaci del projecte Filosofia 3/18 en el professorat
Dacord / Totalment dacord
Docents
Equips directius
Han incorporat canvis metodolgics a

laula
89%
66%
Reflexionen ms sobre la seva prctica

docent
87%
72%
Escolten ms lalumnat
87%
72%
A ms a ms, en lapartat per respondre de manera oberta sobre aquest tema, els
docents i els equips directius han esmentat les opinions segents:
El projecte fomenta el creixement personal del professorat: 2% docents (D).
Ha introdut canvis en les metodologies daula, no noms a lassignatura de filosofia: 2%
D i 3% equips directius (ED).
Les classes sn ms participatives (2% D i 3% ED).
Manca formaci per avaluar el programa (1% D).
No ha transcorregut prou temps per valorar els efectes del projecte (1% D).
Ajuda a conixer les capacitats de cada alumne/a (1% D).
27
El professorat interv de manera diferent davant dels conflictes, fa pensar als alumnes i
introdueix la negociaci (1% ED).
El professorat valora el grup com a comunitat de discussi dialogant (1% ED).
El professorat coneix millor el seu alumnat (1% ED).
f) Condicions que afecten laplicaci del projecte
Davant la possibilitat que lxit del projecte estigus condicionat per alguns factors externs
al procs densenyament-aprenentatge, els docents van identificar en primer lloc el
nombre excessiu dalumnat3 i la inestabilitat dels claustres docents; amb menor grau
dacord, per encara amb una tercera part dacord, la manca dun espai curricular
especfic i problemes dhoraris. La taula segent mostra els detalls daquesta opini.
Taula 6 Opini dels docents sobre aspectes que han condicionat lxit del
projecte Filosofia 3/18
En desacord
Dacord /
Totalment
dacord
Nombre excessiu dalumnat
38%
24%
38%*
Inestabilitat dels claustres docents
46%
16%
38%
Manca dun espai curricular especfic
46%
22%
31%
Problemes dhoraris
54%
14%
32%
Manca despais fsics adequats
52%
22%
26%
* En els casos dels docents que apliquen el projecte a tota leducaci infantil, aquest percentatge
seleva fins al 52%.
Els equips directius han identificat com a principals inconvenients a lhora daplicar el
projecte els segents:
La inestabilitat dels claustres docents (68%).
La manca dun espai curricular especfic (48%).
Els problemes dhoraris (39%).
El nombre excessiu dalumnat (33%).
3 Tot i que depn en gran mesura de cada context on saplica el projecte Filosofia 3/18, el nombre recomanable
dalumnes per grup est en un marge flexible entre 12 i 25.
28
La manca despais fsics adequats (20%).

A ms a ms, en lapartat dobservacions generals del qestionari, tres docents han
manifestat que falta material didctic de suport. Tamb shan rebut algunes observacions
especfiques per part dels docents que fan referncia a la dificultat de dur a terme el
projecte atesa lelevada mobilitat del professorat i la manca dun horari lectiu ms extens.
Els equips directius, per la seva banda, han manifestat les opinions segents:
La manca formaci del professorat (3%).
El projecte F3/18 no saplica completament perqu el PEC incorpora aspectes de
diversos projectes educaci emocional, competncia social, educaci per a la
convivncia (1%).
Amb leliminaci de la sisena hora hi ha dificultats dhorari (1%).
Manca habilitat per implicar-hi tot el claustre (1%).
Caldria aplicar el projecte de manera transversal a totes les rees daprenentatge (1%).
3.3. Opini dels centres educatius de referncia
Els centres que hi intervenen sn:
Can Puig (Banyoles Pla de lEstany), escola pblica en procs de creixement que va
passant duna lnia a dues. Fa vint anys va introduir en el projecte descola el currculum
de Filosofia per a nens.
LEstelada (Cnoves i Samals Valls Oriental), escola pblica situada al mig del
Montseny, va iniciar laplicaci del projecte Filosofia 3/18 fa tres cursos.
Mestre Morera (Nou Barris, Barcelona Barcelons), s una escola multicultural i, per
tant, multilinge. Aquest s el set curs que fa Filosofia 3/18, que sha anat implantant
progressivament a lescola.
Sant Ramon Nonat (Les Corts, Barcelona Barcelons), escola del collectiu de la
Fundaci Escoles Parroquials, de doble lnia de P3 fins a 4t dESO; fa quatre anys que ha
integrat el projecte F3/18.
ZER Vall de lArany (LAlbags, Castelldans, El Cogul i Aspa Les Garrigues), est
composta per quatre escoles ben diverses i duen a terme el projecte des del curs 20072008.
En quins nivells educatius i amb quina dedicaci horria setmanal treballeu el

projecte F3/18?
Can Puig (CP): Treballem de primer a sis tres quarts dhora a la setmana, perqu ho fem
a la tarda i noms tenim una hora i mitja. Per acord comarcal es va decidir que a les
29
tardes plegvem a dos quarts de cinc, per amb els cinquens, que ho fem al mat,
treballem una hora sencera.
LEstelada (LE): Es fa filosofia una hora a la setmana en tots els nivells de primria
excepte a sis, que sha de veure com enquibir-hi el projecte. A infantil sest preparant el
material per poder iniciar-lo el curs vinent.
Mestre Morera (MM): A tota lescola, dinfantil a sis. Fem una sessi setmanal. De
vegades s duna hora, de vegades de tres quarts, cada any depn de com podem
quadrar els horaris.
St. Ramon Nonat (SRN): Treballem a nivell de tota lescola. A educaci infantil fem una
hora setmanal. A primria s una activitat complementria setmanal, una sessi a la
setmana. A lESO s una optativa: a 1r dESO amb dues hores, a 2n dESO amb tres
hores, a 3r dESO ho fem a ciutadania, una hora setmanal, i a 4t dESO encara no hem
comenat per la idea s comenar amb tica i filosofia. Loptativa vol dir que tots els
nens passen un trimestre per filosofia.
ZER Vall de lArany (ZVA): Aquest curs el fem una hora a la setmana per a tots els
nivells educatius, des dinfantil fins al superior. Hem previst que aquest any quan es faci
filosofia hi hagi dues persones a laula; si hi ha alguna persona novella en el projecte,
per, alguna mestra del claustre que t ms dexperincia lajuda.
Sha notat alguna influncia de la prctica de la filosofia a l'escola?

CP: Els nens sn ms receptius amb la majoria de les coses. Es tenen respecte. A lhora
de pensar hi ha un treball previ de filosofia que traspua a les altres classes. El raonament,
el pensament, deixar parlar, pensar el que es vol dir, no ser impetuosos, etc. Hem notat
que s conseqncia del projecte F3/18 perqu a filosofia es donen unes pautes i
experincies que generalment no estan presents a les altres aules i, per tant, quan es
donen s que les han assimilat a filosofia i les passen a les altres aules. Tamb es nota a
nivell descola, de pati.
LE: S que sha notat una millora en lalumnat, especialment en el respecte, la participaci
i la convivncia. En altres rees, en altres competncies, tamb, per aquestes sn les
que potser sn ms evidents. Pel que fa a les capacitats dargumentaci, ho noten ms
en els tutors quan fan les exposicions orals en lrea de medi. En els nivells que sha
implementat, sest fent una bona feina.
MM: S, precisament ens preguntem com s que, si en aquesta escola sha pogut
aconseguir un bon dileg filosfic ms que acceptable, per qu costa tant generalitzar-lo.
Si el pogussim fer extensiu, no hi hauria fracs escolar.
Sha notat alguna millora en l'alumnat?

CP: s molt clar. Per exemple, en les competncies lingstiques, totalment: expressarse, comunicar-se... Quant a argumentar, clarament: no responen mai sense donar les
raons, dir el perqu. Pel que fa al respecte: no riures dels altres, escoltar, respecte a
30
lhora de parlar i tamb pel que fa a les opinions. Quan treballem les escultures es veu
molt clar a Can Puig, fa anys, una de les activitats que hem incls a filosofia s un
recorregut de descoberta de les escultures de la ciutat i de dileg amb les obres. Totes
les opinions sn vlides, no nhi ha de millors ni de pitjors... i ho extrapolen. La
participaci est assegurada, tot i que depn de laula; sha destirar, per sempre
acabem fent una roda. I a ms fem una autoavaluaci a final de cada trimestre. All de
vegades expliquen per qu no participen: perqu tenen vergonya o sn tmids, per a
cada trimestre fan una passa endavant; expliquen com es veuen i com se senten i poden
veure ells mateixos com han anat canviant. Hi ha millores transversals: la feina que es fa
a filosofia lusen a laula ordinria; no funcionen per assaig i error; sn ms conscients.
Lambient que es crea a filosofia impregna el grup i aix es nota en la convivncia diria.
MM: Es nota a nivell de competncies desenvolupades, de capacitats dargumentaci, de
respecte, de participaci, de millores transversals, a nivell acadmic i a nivell personal i
de convivncia, tamb en millores transversals. Del setembre al juny s un crescendo.
Costa davaluar qu s primer, s com la fermentaci, tot puja, hi ha una millora
progressiva. Sabem que s a causa del projecte F3/18 perqu nosaltres tamb aprenem
del projecte. Els nens i nenes milloren perqu nosaltres, els mestres, ens amarem del
projecte. Quan et deixes enamorar pel mtode no pots sin practicar-lo. El cert s que hi
ha un abans i un desprs.
SRN: El que valorem molt positivament s la qesti de la competncia comunicativa.
Volem el dileg, el moment en qu ells parlen, construeixen i es comuniquen. La qesti
dexpressar la realitat dins dun dileg. Al mateix temps, treballem lautonomia, la
iniciativa, el fet daprendre. Un punt important en laprenentatge s impulsar la
transversalitat del coneixement, i aix en filosofia s un pas molt important, a nivell de tots
els aprenentatges. Aquesta escola fa projectes dintelligncia mltiples i hem trobat que
s una eina poderosa que desenvolupa, a part de la intelligncia interpersonal, sobretot
la intelligncia intrapersonal. Aix ho sabem a travs del dileg que fan entre ells, per
aquest dileg, el que comporta s, primer, pensar quina pregunta vols fer o quina
exposici vols intentar transmetre a tots els companys, i aix ajuda molt. s una eina molt
poderosa per al desenvolupament de la intelligncia intrapersonal. Es desenvolupa el
pensament crtic, el fet de saber donar la teva opini, per acceptant laltra i, a vegades,
establint un dileg en qu cadasc mostra una manera de pensar diferent. El projecte s
una eina, una pauta i ens va molt b que estigui molt pautat, s una ajuda per a
laprenentatge, per a la formaci personal, emocional i de coneixement de lalumnat.
Nosaltres encara no nhem fet lavaluaci perqu no fa gaire que hem iniciat el projecte,
per veiem que els nens ja tenen molt clar qu sn una srie de paraules: les normes,
lempatia, el dileg, el parlar...
ZVA: Els companys sobretot mhan dit que han notat millores en lalumnat a nivell de
respecte i participaci. Tamb en la capacitat dargumentar, especialment els nens i
nenes del cicle superior, que sn els grans i que fa ms temps que fan filosofia. Sn
grups dun tarann bastant impulsiu i el fet de fer el projecte de filosofia els ajuda a frenarse i a repensar el que diuen i com ho diuen. Sn petites cosetes que al llarg del temps
ja fa uns tres cursos que ho fem es van notant... sn danar fent de mica en mica.
31
Els estudiants sho passen b? Tenen inters? Nestan satisfets?

CP: Al mat, en obrir les portes, no hi ha dia que, sobretot els de primer i segon, no
preguntin: avui tenim filosofia? Fins i tot els pares ho pregunten.
LE: S, s, sho passen molt b, ho esperen amb ganes, ho esperen amb illusi i amb
ganes.
MM: Sho passen molt b. Tant si ho expressen com si no; noms cal saber-los llegir la
cara.
SRN: S. A lestona de filosofia fem un trencament, canviem la classe, sovint sortim de la
classe i anem a un altre espai diferent de lescola. Ells ho esperen, sho passen b, s
divertit... En algun cas puntual, de forma experimental, en algun curs de segon dESO el
que hem fet s que en lloc de dialogar oralment ho hem fet a travs dels ordinadors, han
fet xats ho hem pogut provar perqu a segon shi destinen tres hores i es poden fer
coses diferents.
ZVA: Els nens participen, els agrada molt participar. De retruc, tamb han millorat a nivell
acadmic, personal i de convivncia. Com a mnim tenim ms recursos, tant els alumnes
com els professors. I tamb sho passen b perqu demostren linters i no els agrada
deixar de fer filosofia. s una estona que a ells els agrada poder participar, poder parlar i
anar fent.
Sha notat alguna millora en el professorat?

CP: Quan el professorat hi va entrant, nest satisfet. Veuen els infants des daltres
perspectives i els coneixen ms i poden veure la relaci que sestableix.
LE: Sempre tens gent que est molt animada i gent a qui li costa una miqueta tirar del
carro. Per en general estan contents. Especialment perqu veuen que els alumnes sho
passen b i ells tamb. I quan veuen el resultat, quan veuen que lalumne ha gaudit, que
ha participat, aix actua com una motivaci tamb per al professorat. A ms a ms,
sanimen a fer coses noves. Per exemple, la setmana passada una mestra va fer una
audici i li va anar molt b, tenia una mica de por perqu no lhavia fet mai i estava una
mica a lexpectativa, i quan va acabar estava molt contenta perqu els nens sho havien
passar molt b.
MM: Els qui fan filosofia s que shi impliquen, i quan fas filosofia, millores. El fet que es
faci filosofia fa que lescola es contagi en un 90%. La veritat s que ens ha canviat la
manera de fer dels mestres: quan vam conixer el projecte vam respirar; tenem la
intuci que calia alguna cosa aix, trobar-lo va ser un goig. Veure que es podia estirar a
llengua, a cincies, a lart... El mtode s tan gran que se supera a ell mateix. s
aplicable a tota la vida escolar i personal. Si els nens i nenes tenen loportunitat de seguir
una colla de cursos de filosofia pensaran la seva vida de manera diferent.
SRN: Nosaltres com a equip directiu creiem que s, malgrat que a vegades al professorat
li costa ser sistemtic. Creuen que s ms tutoria o educaci en valors. Cal recordar que
32
a filosofia shan de treballar unes habilitats de pensament, sha de treballar tot all que hi
ha als programes.
ZVA: A nivell de professorat comenten que hi ha una transferncia en relaci amb les
altres assignatures. s a dir, inconscientment sutilitzen estratgies per fer preguntes ms
obertes i dargumentaci. Ajuda; s a dir, el mateix sistema de fer les preguntes a filosofia
les acabes fent a les altres assignatures i, per tant, la dinmica de la classe canvia.
Com es valoren el grau dinnovaci en matria pedaggica, els recursos i els

mtodes didctics emprats?
CP: Per a lescola s innovaci, tot i que pensem que ho hauria de deixar de ser i
convertir-se en una prctica habitual i generalitzada.
LE: Ha anat b perqu, dalguna manera, quan reflexiones sobre la teva prctica
educativa, sempre tenriqueixes i tobliguen a buscar nous recursos, especialment en el
tema de lavaluaci, a interrogar-te sobre com savalua.
MM: s el projecte que hem trobat ms innovador pedaggicament, didcticament i com
a metodologia. s un projecte davantguarda, clarssim.
SRN: Nosaltres pensem que les habilitats de pensament sn avui dia, ms que mai,
fonamentals per crear ments creatives, innovadores, emprenedores. Un pensament
ordenat, net, clar, ajuda al que ara cada vegada es demana ms. O sigui, creiem que s
ms actual que mai.
ZVA: El grau dinnovaci s bo perqu utilitzes diferents tcniques: els audiovisuals, la
msica, els contes, tens un ventall molt ampli de recursos... No depn tant del material
sin de la dinmica que sestableix. El material pot ser divers, per en el fons el que
importa s la dinmica, i el fet que es puguin utilitzar diferents materials et dna aquesta
opci.
Hi ha algun tipus de transferncia entre el professorat?

CP: Costa ms. Amb segons quins s, per hi ha gent ms af i altres que no ho senten
tan seu, com ara els especialistes.
LE: Hi ha hagut tamb una mica de transferncia amb latenci a la diversitat; ens hem
plantejat canvis metodolgics en lavaluaci amb determinats nens perqu veiem que no
estaven per estar en educaci especial per que suspenien, i aleshores ens ha fet
plantejar coses en la manera de fer, a nivell de tota lescola. Potser no ha estat de
manera conscient, per s que inconscientment hem arribat a aquest punt.
MM: El tutor i qui fa la filosofia es comuniquen, es parlen, comparen les actituds dels nens
dins i fora de laula de filosofia, que no sempre s la mateixa.
33
SRN: Des que vam fer el curs diniciaci tenim material, en concret el de lavaluaci
figuroanalgica, elaborat per professors i professores que no estan directament a laula.
Tots ells estan assabentats de la tasca que es fa a les classes de filosofia.
ZVA: El professorat de nova incorporaci b t dubtes i necessita dalg que el pugui
acompanyar, sobretot en les primeres sessions. Per aix hem intentat que a les escoles
unitries hi hagus una persona que ja fa ms temps que hi s i que coneix ms el
projecte per poder acompanyar els tutors de les escoles. El problema que tenim s que si
et canvien els mestres, cada any has de fer lacolliment i cada any has de fer
lacompanyament. Si fssim una plantilla ms fixa o lacompanyament fos duna persona
en lloc de tres o quatre veurem ms els resultats, per ara com a centre i com a escola
hem tingut poc temps (tres cursos), necessitem ms temps per poder-ho fer.
La formaci que ha rebut el professorat s l'adequada? En qu es podria millorar?

CP: Fa molt temps que vam fer el curs, per anem seguint la web. Per fora bo que a
lescola tothom fes formaci encara que no lapliqus a laula, perqu la filosofia a lescola
no s noms una hora setmanal, s una manera dactuar, de treballar, de viure.
LE: El que hem estat fent fins ara ha estat adequat. El que passa s que fer filosofia no s
fcil: implica un canvi de mentalitat, de dinmica, de forma dentendre les coses i el mn. I
en aquest sentit necessitem tots plegats una miqueta ms dacompanyament. Perqu a
mesura que avances es van plantejant altres qestions, i s un camp desconegut pel
mestre. Nosaltres no hem estat formats a ensenyar daquesta manera; llavors, com ms
endavant vas, ms interrogants set presenten i a vegades tens la sensaci que ests una
mica sola. Una mica ms dacompanyament estaria b. Una cosa que falla de curs en
curs s que hi ha gent nova i aquesta gent nova no ha fet la formaci. Una condici per
anar a lescola hauria de ser fer el curs diniciaci perqu si no, sesgavella tot. Nosaltres
no som els formadors; ja amb prou feines podem fer el que fem; lassessorament shauria
de fer cada any a lescola.
MM: Quan es fa la formaci s. La diversitat de gent que tenim i els canvis de cada curs
fan que hi hagi gent del claustre que estigui desinformada. Caldria fer constantment la
posada a punt, posar en com el que es fa a les aules de filosofia. Fer una valoraci en
veu alta per a tot el claustre seria una manera dintercanviar experincies, maneres de
fer, etc. Per ser coherents amb el mtode, caldria fer trobades, almenys trimestrals, per
posar-se al dia i avaluar la marxa del procs.
SRN: Nosaltres vam fer un curs diniciaci en qu va participar tot el claustre, per tant, vol
dir que tothom t els coneixements bsics sobre el projecte. Lany segent vam fer un
assessorament i aquesta activitat va permetre, per una banda, que la gent que aplicava el
projecte a laula adquirs ms coneixements prctics i metodolgics (la formadora
observava les/els mestres i en feia la devoluci) i ms seguretat. I de laltra, tot el claustre
va rebre ms fonamentaci terica. Pel que fa a la millora en la formaci, nosaltres tenim
previst demanar un altre assessorament, perqu tal com es preveu en el pla de formaci
de centre, creiem que aquest s un projecte que necessita ser refrescat de tant en tant,
s a dir, a mesura que es porta a la prctica necessites posar-te al dia.
34
Heu notat alguna millora al vostre centre com a instituci educativa?

CP: El projecte educatiu de centre i Filosofia 3/18 van nixer amb lescola. El curs 198990, quan a les escoles encara es cursava lEGB, havem doferir tica o religi. Vam
pensar que una alternativa a aquest immens espai que sanomena tica podria ser la
nova visi de filosofia que ens oferia el GrupIREF.
MM: S que hi ha millora al centre. Quan surts de lescola i ho expliques, tothom et felicita,
per no noms ens ho diuen a nosaltres, s que la gent de fora ho reconeix. I no ho diem
perqu s: lany passat vam guanyar el IV premi Conviure a Catalunya per un treball de
recerca a lentorn de la immigraci per eradicar les actituds racistes entre els alumnes.
El projecte Filosofia 3/18 s la columna vertebral de lescola. s lnima que articula tot el
que fem a lescola. Ajuda a pensar-ho tot, a reflexionar. s com la medulla que no es
veu, per que ho connecta i relaciona tot.
SRN: S, sense cap dubte, que hem notat una millora. Com que la nostra escola t tamb
el projecte dintelligncies mltiples, hem pogut aprofitar el projecte Filosofia 3/18 per
desenvolupar les dues intelligncies que es troben en lmbit emocional. Per una part, hi
ha la intelligncia interpersonal que es manifesta en els dilegs de reflexi i pensament
que es fan entre lalumnat i, per laltra, de manera molt especial, la intelligncia
intrapersonal, que neix de la reflexi i el pensament que es fa el mateix alumne.
Creieu que hi ha les condicions necessries (per exemple, espais fsics adequats)
per al desenvolupament del projecte?
CP: En aquest moment som uns privilegiats, perqu lescola, que era duna lnia, ha estat
ampliada i sest convertint en una de dues, per la segona va pujant i, per tant, encara
tenim espai, aix que tenim laula de filosofia. s una classe especial equipada amb el
material necessari i a la qual els nens acudeixen. A fora tenim posat el rtol de
FILOSOFIA. A part daquest aspecte fsic, tamb hem incorporat a lescola un taller de
cinema en qu passem les pellcules que recomana el GrupIREF a Cinema per pensar
i les treballem amb les fitxes que es proposen. Aix podem estirar un xic ms les classes
de filosofia i complementar les sessions.
LE: Estem una miqueta malament perqu despais buits grans, prou grans i adequats per
poder fer aquesta activitat, no en tenim o estan ocupats. Els mestres han sabut suplir
aquesta mancana i, encara que la majoria de classes es fan a la mateixa aula, separen
les taules, posen una catifa a terra, s a dir, busquen recursos perqu es cre un espai
ms ntim i una mica diferent de la dinmica habitual de la classe per poder fer la sessi.
MM: Nosaltres s. Tenim una aula de filosofia que convida, disposa, ajuda a concentrarse. Per si no la tingussim, tamb ho farem.
SRN: Quan vam iniciar laplicaci del projecte, la classe de filosofia es feia a la mateixa
aula de totes les altres assignatures, per, a partir de lassessorament, vam veure que
calia una aula especial i aix s el que vam fer, buscar un espai clid on poder portar a
terme una activitat tan especial com la de pensar i parlar.
35
Heu rebut algun tipus de comentari de les famlies sobre el projecte F3/18?
CP: Les famlies dels petits, que sacaben dincorporar al projecte aquest curs, estan
entusiasmades i les dels grans, que ja el coneixen, no podrien concebre lescola sense
filosofia. Alguns pares ens diuen: de lescola noms ens explica el que feu a filosofia.
LE: Comentaris explcits, no. El que passa s que nosaltres, quan fem les reunions a
principi de curs, expliquem que fem filosofia i fem o intentem fer una minisessi prctica.
Llavors, els pares veuen qu s el que es fa a filosofia i els agrada molt. Estan contents.
Quan sacaba aquesta administraci en qu els expliques com es fa la filosofia pensen:
tot aix ho fan els nostres fills? Que b!
MM: Com que ho considerem tant important, fem el dia de filosofia en famlia. La primera
experincia daquesta activitat est explicada a la revista Guix.4 Desprs daquella
experincia, al llarg de cada curs sobre laula de filosofia a les famlies. Vnen els pares i
mares que poden i aix tenen un coneixement directe del que els infants fan a laula i
tamb veuen els seus fills en acci. Moltes vegades es queden ben parats de les
intervencions dels seus propis fills o vens. Sn sessions molt positives.
SRN: Les famlies estan assabentades que el projecte es porta a terme a lescola i tamb
saben el que aix implica, ja que en les reunions de principi de curs sempre expliquem tot
el que fem. A partir daqu, de vegades hi ha famlies que expliquen com els seus fills
porten a casa temtiques filosfiques que encara els ballen pel cap, desprs dhaver-les
tingut a lescola. Aix vol dir que hi ha una transferncia entre el que es fa a laula i el que
es diu i es fa a casa.
ZVA: Quan fem una reuni de pares expliquem qu s el projecte de filosofia i que s per
aprendre a raonar, per aprendre a parlar b i a treballar hbits i pensament. Ning no sha
queixat mai. Ning ens ha dit res ni en positiu ni en negatiu.
En el marc del projecte F3/18, hi ha hagut participaci de lalumnat en projectes

collaboratius amb altres centres?
CP: S, hem tingut molt bones experincies. Vam fer un intercanvi amb el CEIP Mestre
Morera de Nou Barris. Un cinqu o sis van venir de colnies a Banyoles i vam fer una
sessi de filosofia conjunta. Va ser extraordinari: ms de 50 nens i nenes amb una
entrega i una seriositat increbles. I cada any vnen els alumnes de lassignatura de
Didctica de la Filosofia que Carla Carreras imparteix a la UdG i fem una classe plegats.
Als nens els encanta i crec que als grans tamb.
MM: Menys dels que voldrem, per vam tenir una molt bona experincia amb una
trobada que vam fer amb lescola Can Puig de Banyoles. Tenim ganes de reemprendreho.
4 Noem Rocabert Argila, Pilar Armengol Puigros, Una sessi de filosofia amb famlies, Guix, n. 353,
mar 2009, http://guix.grao.com/revistas/guix/353-filosofia-3-18-reflexio-compartida/una-sessio-de-filosofiaamb-families
36
SRN: La veritat s que encara no ens hi hem posat, en aix, per tant, la resposta s no,
per no descartem la possibilitat de portar-ho a terme.
ZVA: No hem tingut temps, encara. Encara estem una mica al principi. s un
comenament i si la persona responsable que tenim de filosofia aquest any aqu a
Castelldans lany que ve marxa, has de buscar una persona i tornar a comenar.
Com es podria millorar l'aplicaci del projecte F3/18?
CP: Nosaltres aqu tenim un problema i s que compartim el temps amb religi. Quan hi
havia sisena hora, tothom podia fer filosofia. En treure la sisena hora, la tornem a
compartir. Tot i que a un dels dos cinquens cap nen fa religi. Per crea un xic de tensi
amb el professorat. Es podria millorar si en poguessin fer tots els nens i nenes i, a ms,
es poguessin fer dues sessions setmanals. s tan ric que amb una hora a la setmana
tens la impressi que s poc.
LE: La millora s que cada any hi hagus associat un acompanyament. Si es fes com un
eix transversal a totes les assignatures, potser tamb podria ser una possibilitat, el que
passa s que, s clar, llavors tornem al que hem dit abans, que hi hauria dhaver una
bona formaci per part del professorat. Llavors, es podria aplicar potser en algunes
assignatures com coneixement del medi, potser a llengua tamb, i potser incls
matreviria a dir que tamb a matemtiques. Aquest projecte est ents com una qesti
de formaci per als mestres, per potser shauria dincloure en el currculum de magisteri,
s a dir, que els mestres que sortissin de la facultat o de les escoles universitries
sortissin ja amb aquesta formaci feta. Perqu nosaltres tenim poca experincia encara,
per vosaltres que en teniu ms, de ms anys daplicaci, sabeu que evidentment ajuda a
desenvolupar competncies cognitives, sobretot. Llavors si ja a la universitat, als
mestres, de la mateixa manera que sels forma en tantes altres coses i metodologies
diverses, tamb sels forms en filosofia, en aquest projecte de filosofia, ja tindrem molta
cosa guanyada, almenys quan sincorporessin a les escoles ja sabrien de qu estem
parlant... ja podrien comenar a aplicar-ho. Per altra banda, el material de cicle inicial i
tamb el dinfantil el llibre per al mestre s un llibre que dna moltssimes,
moltssimes idees, suggereix moltes activitats per s difcil de programar; potser perqu
s absolutament diferent de com estem acostumats nosaltres als llibres de text. s a dir,
els llibres de text estan per unitats i ts ms fcil; amb aquest llibre a vegades no saps
cap a on has danar i, si no tens molta prctica, resulta difcil.
MM: Seria bo que hi hagus ms formaci, que tothom a lescola estigus format, fes o
no la classe de filosofia. Tamb fra bo poder tenir ajuda externa, encara que fos una
vegada al trimestre per fer de contrapunt i que ens pogus ajudar.
SRN: Creiem que aniria b, en la lnia que hem dit ms amunt, que la millora vingus de
la banda de les TIC. Sabem, pel butllet, que hi ha un treball de recerca del mster
Filosofia 3/18 que va en aquesta lnia i ens interessa aprofundir-hi.
ZVA: S, que tingussim temps i que tingussim gent ms estable perqu el coordinador
de filosofia ho pogus ser duna temporada llarga, uns quants cursos, i pogus anar fent
tota la dinmica densenyar, dacompanyar els qui ja ho fan, dajudar els qui tenen
dubtes... Perqu, s clar, cadasc ho viu des duna perspectiva diferent. Tamb cal ms
temps per preparar les sessions; nosaltres hem deixat una hora a la setmana, d1 a 2,
37
per no s prou temps; necessitem ms temps per parlar, per reflexionar, per coordinarnos ms b.
38
4. CONCLUSIONS
Els resultats exposats en el captol anterior permeten arribar a unes conclusions
fonamentades en lopini dexperts, de docents que apliquen el projecte Filosofia 3/18 en
aules de centres educatius de Catalunya i de membres dequips directius de centres
catalans que apliquen el projecte. Aquestes conclusions sn, en sntesi, les que es
comenten en els apartats segents.
4.1. Potencial educatiu del projecte Filosofia 3/18

En aquest apartat sintegren les conclusions referents al potencial educatiu del projecte
Filosofia 3/18, la motivaci per aplicar el projecte, els seus efectes en lalumnat i tamb
les contribucions generals a leducaci.
Els principals potencials del projecte Filosofia 3/18, exposats per docents i equips
directius, es fonamenten en el fet que promou una visi de la filosofia com una
construcci conjunta del coneixement i incideix en conceptes com ara la bellesa, la
veritat, lamor, la mort, la frustraci, etc., que no sempre saborden en altres matries. Els
centres educatius referents tamb esmenten que es nota una millora en lalumnat pel que
fa a ser ms receptius, tenir ms respecte deixar parlar, pensar el que volen dir, no ser
tan impetuosos, fet que millora la convivncia, no noms a les classes de filosofia, sin
a tota lescola.
En concret, per part de tots els collectius consultats experts, docents, equips directius i
centres educatius referents es considera que promou el raonament com a
competncia bsica a partir del rigor, largumentaci i el dileg. Ms del 90%, tant de
docents com dequips directius, manifesten que el projecte ha tingut com a efecte que els
estudiants acabin pensant millor. De fet, la manca de reflexi i raonament entre els
estudiants s la principal ra que saddueix per iniciar el projecte i sn molts els docents
que reconeixen que el projecte ha fet que lalumnat argumenti millor (90%), sigui ms
capa de trobar raons a les seves opinions (94%) i ms autnom intellectualment (ms
del 80%). Un dels centres referents fins i tot opina que el projecte ajuda a reduir el fracs
escolar grcies al bon nivell de dileg filosfic que sassoleix.
El projecte fa que els alumnes llegeixin i parlin, i a partir daqu reflexionin, es facin ms
crtics i savesin a preguntar els perqus. Al mateix temps, fa que els alumnes sadonin
que sn els protagonistes del seu aprenentatge i de laula, i que, per tant, han de
participar-hi. De fet, les dificultats dexpressi oral sn la segona causa que motiva
laplicaci del projecte. Recordem que quasi un 90% dels docents manifesta que el
projecte ha fet millorar la comprensi i lexpressi oral de lalumnat.
Altres concrecions del potencial educatiu del projecte rauen en el desenvolupament de la
capacitat de treure conclusions, problematitzar, donar exemples i contraexemples (un
83% dels docents i dels equips directius manifesta estar dacord amb el fet que el projecte
ha fet millorar aquests aspectes en lalumnat). Tot i que els resultats sn prou positius,
encara queda, per, un marge de millora per promoure que els estudiants reafirmin o
rectifiquin ms sovint les seves prpies opinions i que vegin ms els errors i recullin o
busquin noves alternatives (el percentatge de docents i dequips directius que manifesten
39
estar dacord amb el fet que el projecte fa millorar aspectes de responsabilitat dels
alumnes s del 66%).
De cara a la convivncia, el projecte promou que un mateix fet es pugui veure des de
punts de vista distints, i alhora afavoreix la gesti de les emocions i el valor del
respecte, com a condici del dileg. Ajuda a desenvolupar la tolerncia, a saber escoltar,
i la capacitat davanar en un dileg. En aquest sentit, cal recordar que els problemes de
convivncia sn la tercera causa que motiva laplicaci del projecte. Tot i aix, menys dun
50% dels docents, per, manifesta que el projecte ha contribut a reduir lagressivitat a
lescola. Els centres referents illustren aquest fet adduint que lambient que es crea a
filosofia impregna tot el grup i aix es nota en la convivncia diria; els mestres tamb
aprenen del projecte i aix afavoreix la millora de lalumnat, es nota un abans i un desprs
de laplicaci del projecte.
A ms a ms, es reconeix que el projecte millora lautoestima de lalumnat i la cohesi
del grup. Els alumnes han daportar al grup all que saben, all que els preocupa i les
seves experincies, i per aix han de ser generosos i collaboratius. En lnia amb aquesta
idea, quasi un 90% dels docents reconeixen que el projecte promou la construcci de la
personalitat de lalumnat.
Tot aix va acompanyat per un inters i una satisfacci del mateix alumnat, comprovat
pels centres referents, a lhora de participar en el projecte. Es nota que lalumnat sho
passa molt b, que espera amb ganes i illusi la classe.
La transferncia del projecte entre tot el professorat dun mateix centre es va treballant,
per, en opini dels centres referents, encara hi ha docents que no senten seu el
projecte, sobretot per part del professorat nou que cada curs sincorpora al centre.
4.2. Potencial innovador del projecte

En opini dels experts, el projecte es fonamenta en la pedagogia activa constructivista i t
una metodologia actual i original dentendre lactivitat filosfica. Combina limpuls de la
creativitat, la traducci i ls de llenguatges diversos (artstic, cinematogrfic, teatral, etc.).
Fins i tot, els mateixos productes dels alumnes sn innovadors.
Per altra banda, en alguns casos encara sn innovadors fets com ara posar lalumant en
rotllana, avaluar formativament i deliberar en grup sobre qestions tiques.
Per als centres referents, el projecte motiva la introducci dinnovacions, la cerca de nous
recursos, noves tcniques o noves dinmiques. Consideren que s un projecte actual i
davantguarda, tot i que, per altra banda, seria desitjable que es converts en una prctica
habitual i generalitzada.
En definitiva, es considera que el projecte est viu i que contnuament es poden trobar
nous recursos que millorin el projecte.
40
4.3. Aplicabilitat a la realitat educativa catalana

Lobjectiu del projecte s prou transversal per ser aplicable a una realitat diferent de la
realitat que en va ser lorigen. Alhora, els materials sn flexibles i es poden adaptar
fcilment. Una mostra evident de la seva aplicabilitat s que una gran majoria de centres
tenen integrat en el seu PEC el projecte Filosofia 3/18.
En el context actual de major pluralitat, multiculturalisme i complexitat de la realitat
catalana, el projecte encara t ms sentit. Hi ha experincies molt positives a les nostres
aules amb alumnat nouvingut, que es troba amb comunitats de recerca que lacull i lajuda
a verbalitzar els seus nous vincles. Dacord amb lopini dalgun equip directiu, davant
duna societat cada vegada ms diversa i multicultural, el projecte va cobrir la necessitat
de donar unes bases per preparar futures persones per conviure en societat raonant i
pensant per si mateixes per democrticament. En definitiva, es considera que el projecte
promou leducaci per la ciutadania. A mode dexemple, un dels centres referents que
considera el projecte Filosofia 3/18 com la seva columna vertebral, com lnima que
articula tot all que fa a lescola, va guanyar el IV premi Conviure a Catalunya per un
treball relacionat amb leradicaci de les actituds racistes entre lalumnat.
A ms a ms, quasi la totalitat de docents i dequips directius reconeixen que el projecte
t un carcter globalitzador o transversal i que s aplicable en situacions de vida
quotidiana. Els efectes del projecte, en ocasions, es transfereixen a lmbit familiar, de
manera que es promou la continutat educativa entre escola i famlia. Els centres
referents illustren aquest fet quan esmenten que les famlies estan entusiasmades i [...]
no podrien concebre lescola sense filosofia; en alguns centres es fan activitats de
filosofia amb les famlies per tal que coneguin el projecte de primera m, que sn molt
ben valorades, i tamb es fan algunes experincies de projectes collaboratius de
Filosofia 3/18 entre diversos centres educatius, que tenen una valoraci molt positiva.
4.4. Caracterstiques del material curricular del projecte
En termes generals, es considera que el material s molt rellevant, pertinent, clar,
sistemtic, efica, i que facilita la planificaci i lavaluaci.
El projecte s sistemtic tot i que es reconeix que la realitat educativa supera la
sistematitzaci absoluta. De tota manera, algun equip directiu esmenta que grcies al
projecte es pot treballar de manera sistemtica la reflexi i la construcci del pensament.
Pel que fa a la planificaci, per, resulta que a la prctica s molt difcil de preveure qu
succeir o el temps que comportar. El professorat ha destar molt atent al
desenvolupament de les sessions. A ms a ms, la planificaci ha de ser compartida amb
lalumnat.
Utilitzar la narrativa per provocar la reflexi est ben considerat, ja que lexposici a
situacions concretes provoca moltes possibilitats de discussi i de dileg. El projecte no
genera disputes dopinions, sin aclariments de la realitat. A ms a ms, el recurs narratiu
s considerat essencial com a mitj per arribar a luniversal a travs del concret.
41
Els relats captiven els estudiants, tot i que alguns poden resultar antiquats i, per tant,
shaurien de revisar. Es reconeix que sn molt densos i que cal saber-los treballar.
Les guies no constitueixen un solucionari, per sn molt tils ja que donen pistes,
suggeriments i estmuls. Inclouen prou referncies temtiques i conceptes clau. Tot i aix,
costen de manejar si no es t prou experincia, i algun docent les acaba considerant
descassa utilitat. Per la seva banda, el manual ajuda, entre altres coses, a aprendre a
conduir un dileg.
Pel que fa a lavaluaci proposada pel projecte, s la dimensi amb una valoraci ms
baixa per part dels docents. Tot i que quasi un 80% afirma que lavaluaci resulta til per
millorar, menys de dues terceres parts afirmen que resulta fcil seguir les orientacions del
projecte per avaluar les sessions i per avaluar lalumnat, o que el projecte t com a efecte
que lalumnat sautoavalu amb ms rigor.
4.5. Desenvolupament docent del professorat

Quasi un 90% del professorat i tots els centres referents afirmen que la formaci rebuda
sobre el projecte ha estat adequada. Tamb afirmen que la formaci acaba sensibilitzant
els docents i els motiva per iniciar el projecte als seus centres, fins i tot en diverses rees,
a ms a ms de la filosofia.
Per al centres referents, la formaci s molt important per diversos motius: conv que tot
el professorat dun mateix centre hagi participat en activitats formatives per conixer les
bases del projecte fer filosofia no s fcil, ja que implica un canvi de mentalitat, de
dinmica, de formes dentendre el mn; cada curs hi ha professorat nou que sincorpora
als centres i que necessita aquesta formaci; a mesura que es va aplicant el projecte es
van presentant nous interrogants al professorat per als quals cal un acompanyament; el
professorat format i que aplica el projecte tamb necessita anar-se posant al dia.
En termes generals, el projecte acaba transformant el professorat, fins i tot en el vessant
personal (dna una major conscincia de la creaci prpia de criteris i la millora
dhabilitats de pensament).
Quasi un 90% dels docents afirma que el projecte ha fet que incorporin canvis
metodolgics en les seves prctiques docents, tot i que aquests canvis noms sn
reconeguts per un 70%, aproximadament, dels equips directius. Aquests mateixos
percentatges els trobem quan es pregunta si el projecte ha fet que el professorat
reflexioni ms sobre la seva prctica i quan es pregunta si ha fet que el professorat escolti
ms lalumnat.
En opini dalguns equips directius, el projecte ha fet que el professorat intervingui de
manera diferent davant dels conflictes, ja que fa pensar els alumnes i introdueix la
negociaci.
Els centres referents opinen que a mesura que el professorat va treballant en el projecte,
en va quedant satisfet, va veient lalumnat des daltres perspectives i el va coneixent
millor. La mateixa satisfacci de lalumnat tamb comporta una satisfacci del
42
professorat. A ms a ms, el treball que es fa a filosofia es va transferint, per part

dalguns docents, a altres assignatures.
4.6. Circumstncies que limiten els efectes del projecte

Tot i que ms dun 90% dels docents i ms dun 80% dels equips directius afirmen que
laplicaci del projecte ha satisfet les seves expectatives, es reconeix mpliament per
ms duna tercera part dels docents, ms de dues terceres parts dels equips directius i
pels centres referents que un dels motius que ha fet que no sacomplissin les
expectatives s la inestabilitat de les plantilles. En aquesta lnia, al principi tot el
claustre va rebre la formaci en alguns centres, per amb els anys hi ha anat arribant nou
professorat sense formaci i aix fa que costi seguir amb el projecte. A ms a ms, en
ocasions alguns docents manifesten que no han pogut rebre la formaci necessria. Un
dels centres referents opina que part de la formaci del projecte Filosofia 3/18 shauria de
donar ja a la formaci inicial del professorat.
Una altra dificultat destacada, tant per docents com per equips directius, s el nombre
excessiu dalumnat a les aules.
En alguns casos el projecte ha hagut de deixar daplicar-se com a tal per manca dun
horari ms extens a les aules, tot i que algun centre lha pogut integrar en altres
matries (socials, naturals, tutoria i assemblea).
Per altra banda, alguns equips directius esmenten que la participaci dels centres en
diversos projectes ha fet que finalment sen prioritzi un sobre laltre.
43
5. RECOMANACIONS PER A LA MILLORA DEL PROJECTE

A partir dels resultats obtinguts i de les conclusions exposades en els apartats anteriors,
tot seguit es presenten unes recomanacions que es considera que podrien millorar
laplicaci del projecte Filosofia 3/18.
Sha aplicat un criteri dequilibri entre excellncia i factibilitat a lhora de seleccionar les
recomanacions exposades.
5.1. Sobre el disseny i el contingut del projecte

Millorar la presentaci dalguns materials.
Fer les guies ms tils per tal de facilitar que el professorat faci les
programacions.
Millorar les orientacions del projecte per avaluar les sessions i lassoliment
de les capacitats i competncies bsiques de lalumnat.
Incloure en el projecte nous aspectes per tal que alguns conceptes filosfics
no esdevinguin repetitius al llarg de tots els nivells.
Proposar activitats ms diversificades sobre aprendre a conviure.
Proposar orientacions didctiques prctiques per al tractament de la
diversitat.
Incloure millores relacionades amb les Tecnologies de la Informaci i
Comunicaci (TIC).
Proposar laprofitament del potencial del treball sobre les habilitats del
raonament i el desenvolupament de lautonomia intellectual per ajudar
lalumnat en la construcci de la metacognici.
44
5.2. Sobre la formaci docent

Proposar a les universitats que incloguin el coneixement amb ms
profunditat del projecte Filosofia 3/18 en els estudis de magisteri, de
professorat de secundria i de pedagogia.
En la formaci docent sobre el projecte, conv insistir en el fet daprendre a
plantejar preguntes pertinents que moguin el relat concret de nens que parlen
envers una discussi centrada en les inquietuds dels alumnes que llegeixen
els relats.
Insistir en el potencial del projecte per promoure el pensament alternatiu
entre els estudiants, fent-los reconixer els seus propis errors, la possibilitat de
rectificar i la cerca dalternatives.
Donar eines per a lavaluaci formadora a partir de les bones experincies
obtingudes en lmbit de lautoavaluaci.
Oferir ms formaci, tant de cursos bsics com de seminaris dactualitzaci i
de sessions dacompanyament.
Identificar les bones prctiques i les innovacions educatives internes,
avaluar-les i transferir a la resta dequips docents del centre les estratgies
metodolgiques que realment es tradueixin en una millora dels aprenentatges
de lalumnat.
45
5.3. Respecte a les institucions educatives

Oferir lnies de suport i recursos per poder actualitzar alguns materials del
projecte.
Promoure recerques que aportin coneixement sobre els efectes del projecte,
sobretot a leducaci infantil, ja que s un nivell educatiu en qu el professorat
no evidencia els resultats amb tanta facilitat.
Identificar, validar, promocionar i transferir les bones prctiques.
Afavorir ladscripci i continutat dels docents compromesos en projectes que
reculli el PEC.
Assegurar que el projecte sigui conegut pels diferents serveis i rgans del
Departament dEnsenyament que avaluen, supervisen i promouen la millora
dels centres educatius.
46
6. BIBLIOGRAFIA
DE PUIG, I. (2011). Avaluant el projecte a les aules. Curs 2009-2010. Butllet Filosofia
3/18, 87, 2-11.
GRUPIREF (2006). Qu s el projecte Filosofia 3/18? http://www.grupiref.org [consulta juliol
de 2011]
LIPMAN, M. (1995). Filosofia a lescola. Vic, Ed. Eumo.
PINEDA, D. (2006). Entrevista a Matthew Lipman y a Ann Sharp. Revista Internacional
Magisterio, 21.
TERRICABRAS, J. M. (1995). Qu vol dir progressar en filosofia? Butllet Filosofia 3/18,
22, 1-8.
UNESCO (2007). La Philosophie, une cole de la Libert. Enseignement de la
philosophie et apprentissage du philosopher: tat des lieux et regards pour lavenir. Pars:
UNESCO. Disponible a:
http://unesdoc.unesco.org/images/0015/001536/153601F.pdf (original en francs) i
http://unesdoc.unesco.org/images/0015/001541/154173e.pdf (traducci a langls de la
UNESCO) [consulta juliol de 2011]
47
ANNEXOS
ANNEX 1. GUI DENTREVISTA PER ALS EXPERTS
1a. Dacord amb els vostres coneixements previs i el material adjunt, en quin grau
coneixeu el currculum de Filosofia 3/18? (marqueu amb una creu)
0
Fins ara no el coneixia en absolut.
Fins ara noms nhavia sentit a parlar.
El conec molt superficialment.
El conec amb cert detall, per no completament.
El conec fora, tot i que no completament.
El conec amb tot detall i profundament.
1b. Quin nivell educatiu del currculum de Filosofia 3/18 coneixeu millor?
2. Qu remarcareu del currculum F3/18 com a projecte educatiu?
a) Pel que fa al seu potencial educatiu
b) Pel que t dinnovador (destaqueu els aspectes que considereu innovadors en relaci
amb metodologia dE/A, recursos de suport, productes finals elaborats pels alumnes,
avaluaci, organitzaci, etc.).
c) Pel que t daplicable a la realitat educativa catalana
3. Quant al material curricular, en quin grau considereu que t les caracterstiques

segents?
Gens
Molt
poc
Poc
Rellevncia
Pertinncia
Presentaci clara
48
Mig
Bastant Molt
Gens
Molt
poc
Poc
Mig
Bastant Molt
Sistematitzaci
efica
Facilita la
planificaci
Facilita lavaluaci
4. Qu penseu sobre el fet de provocar la reflexi a travs de la narrativa?
5. Quina opini us mereixen els relats del currculum?
6. Quina opini us mereixen les guies per al professorat?
7. Considereu que el manual s un instrument til per al docent per afavorir el dileg entre
lalumnat?
8. Quines millores escolars (acadmiques, transversals, de competncies, etc.) poden

obtenir els estudiants a partir de ls dels materials?
9. Quines capacitats i competncies de lmbit personal i de la convivncia es poden

desenvolupar a partir de ls dels materials?
10. Quina informaci creieu que s ms rellevant recollir per veure si el programa saplica
amb xit?
11. Altres observacions (espai per explicar el que vulgueu del currculum F3/18 que no
hagi quedat reflectit en les preguntes anteriors).
49
ANNEX 2. QESTIONARI PER ALS DOCENTS
50
51
52
53
54
55
56
57
ANNEX 3. QESTIONARI PER ALS EQUIPS DIRECTIUS
58
59
60
61
ANNEX 4. CARTA DINVITACI A PARTICIPAR
Benvolgut/uda,
El Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu, en collaboraci amb lICE de
la Universitat de Barcelona i el GrupIREF, desenvolupa una avaluaci del projecte
Filosofia 3/18 per tal de poder valorar-ne el grau dincidncia en lactivitat docent i
en els aprenentatge dels alumnes i, a la vegada, per poder suggerir lnies de futur.
Lestudi es planteja en tres fases: la primera, de valoraci per part dun grup
dexperts; la segona etapa correspon a la realitzaci duna enquesta al professorat
implicat i, finalment, la tercera fase comporta una anlisi exhaustiva a un grup
redut de centres docents que apliquin el projecte Filosofia 3/18.
Tenint en compte la vostra participaci en el projecte, us demanem que respongueu
el qestionari adjunt per, aix, poder dur a terme la segona fase de lestudi. El
temps previst de resposta no excedeix els 10 minuts.
Un cop finalitzada lavaluaci, us donarem a conixer les principals conclusions de
lestudi.
Agram dantuvi la vostra collaboraci.
Ben cordialment,
El president del Consell Superior dAvaluaci
Joan Mateo Andrs

Barcelona, 11 doctubre de 2011
62
ANNEX 5. GUI DENTREVISTA PER ALS CENTRES EDUCATIUS REFERENTS
1. En quins nivells educatius i amb quina dedicaci horria setmanal treballeu el projecte
F3/18?
2. Heu notat alguna influncia de la prctica de la filosofia a lescola?
a) Heu notat alguna millora en lalumnat?
I. Pel que fa a competncies desenvolupades
II. Pel que fa a capacitats dargumentaci
III. Pel que fa al respecte
IV. Pel que fa a la participaci
V. Pel que fa a millores transversals
VI. En l'mbit acadmic i en lmbit personal i de convivncia
VII. Creieu que sho passen b, que hi tenen inters, que nestan
satisfets?
b) Heu notat alguna millora en el professorat?
I. Creieu que el professorat nest satisfet?
II. Valoreu el grau dinnovaci en matria pedaggica i els recursos i els
mtodes didctics emprats.
III. Hi ha algun tipus de transferncia entre el professorat?
IV. La formaci que ha rebut el professorat s ladequada? En qu es
podria millorar? (El pla de formaci de centre preveu la formaci per al
desenvolupament del projecte?)
c) Heu notat alguna millora en el vostre centre com a instituci educativa?
I. En quina mesura el projecte de Filosofia 3/18 enriqueix el projecte
educatiu de centre? Com refora la missi, els valors i la visi de centre?
II. Creieu que hi ha les condicions necessries (per exemple, espais fsics
adequats) per al desenvolupament del projecte?
3. Heu rebut algun tipus de comentari de les famlies sobre el projecte F3/18? Quin?
4. En el marc del projecte F3/18, hi ha hagut participaci de lalumnat en projectes
collaboratius amb altres centres?
5. Com es podria millorar laplicaci del projecte F3/18?
6. Altres observacions (espai per explicar el que vulgueu del currculum F3/18 que no hagi
quedat reflectit en les preguntes anteriors).
63

Avaluacio Projecte Filosofia 3/18

Transféré par

Informations du document

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Avaluacio Projecte Filosofia 3/18

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

20 Documents

Avaluaci del desenvolupament del projecte Filosofia 3/18

Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu

Barcelona, maig de 2012

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

El Consell Superior dAvaluaci del Sistema Educatiu va rebre lencrrec de la Conselleria

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

1.2. Objectiu de lestudi

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

del GrupIREF en aquest sentit sn diversos: cursos de formaci inicial, daprofundiment,

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

2.2. Tcniques dobtenci dinformaci

* En 41 casos no sha proporcionat una adrea de correu electrnica vlida on enviar el

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Quin nivell educatiu del currculum de Filosofia 3/18 coneixeu millor?

Qu remarcareu del currculum F3/18 com a projecte educatiu?

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

JMT: Hi ha moltes coses a remarcar-ne, per us confesso que a mi el que ms em va

Pel que t dinnovador (destaqueu els aspectes que considereu innovadors en

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Pel que t daplicable a la realitat educativa catalana:

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Quant al material curricular, digueu en quin grau considereu que t les

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Qu penseu sobre el fet de provocar la reflexi a travs de la narrativa?

Quina opini us mereixen els relats del currculum?

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Quina opini us mereixen les guies per al professorat?

Quines millores escolars (acadmiques, transversals, de competncies, etc.) poden

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

Quines capacitats i competncies de lmbit personal i de la convivncia es poden

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

JN: Fonamentalment, les vinculades a leducaci per la ciutadania. La prctica condueix

Quina informaci creieu que s ms rellevant recollir per veure si el programa

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

personal i de la convivncia es poden desenvolupar a partir de ls dels materials? Cal

Consell Superior dAvaluaci

Avaluaci del desenvolupament de projecte Filosofia 3/18

projecte ha esdevingut detonant i suport daltres iniciatives: treball dhabilitats socials,

3.2. Opini dels docents i dels equips directius

A tota leducaci primria

A tota leducaci infantil i primria

Noms en algun curs o cicle deducaci infantil o