CORTS VALENCIANES

DIARI DE SESSIONS DIARIO DE SESIONES

Número 130 VII Legislatura Any 2010

Sessió plenària
realitzada el dia 16 de juny de 2010
(Primera reunió)

Presidència de la Molt Excel·lent

Senyora María Milagrosa Martínez Navarro
SUMARI

(Comença la sessió a les 10 hores i 40 minuts)

Estatut del personal de les Corts Valencianes. Debat i votació pel procediment de lectura única (BOC
número 235) ......................................................................................................................................................... pàgina 16.365

Intervenció del vicepresident primer de Les Corts, senyor Rafael Maluenda Verdú (GP Popular), per a presen-
tar l’Estatut de personal de les Corts Valencianes.

Votació: s’aprova per 80 vots a favor i 4 abstencions.

Intervencions de la diputada senyora Marina Albiol Guzmán (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits),
del diputat senyor Enric Xavier Morera Català (GP Compromís), de la diputada senyora Isabel Escudero
Pitarch (GP Socialista) i del diputat senyor David Francisco Serra Cervera (GP Popular).

Validació o derogació del Decret llei 2/2010, de 28 de maig, de mesures urgents per a agilitar l’exercici
d’activitats productives i la creació de l’ocupació (RE número 60.510, BOC número 238) .......................... pàgina 16.369

Intervenció del conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, senyor Juan Gabriel Cotino Ferrer,
per a presentar el decret llei.
Número 130 16.06.2010 Pàgina 16.364

Intervencions dels diputats senyor José Marí Olano (GP Popular), senyor Adolf Sanmartín Besalduch (GP
Socialista) i senyor Lluís Torró Gil (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits) i de la diputada senyora
Mireia Mollà Herrera (GP Compromís).

Votació: es valida per 47 vots a favor i 42 en contra.

Votació per a la tramitació com a projecte de llei: s’aprova per unanimitat.

Validació o derogació del Decret llei 3/2010, de 4 de juny, de mesures urgents en matèria de retribucions
en l’àmbit del sector públic valencià (RE número 60.799, BOC número 238) ............................................... pàgina 16.380

Intervenció del conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació, senyor Gerardo Camps Devesa, per a presentar el
decret llei.

Intervencions dels diputats senyor César Augusto Asencio Adsuar (GP Popular), senyor Enric Xavier Morera
Català (GP Compromís) i senyor Lluís Torró Gil (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits) i de la dipu-
tada senyora M.ª Dolores Huesca Rodríguez (GP Socialista).

Votació: es valida per 83 vots a favor i 7 en contra.

Projecte de llei, de La Generalitat, reguladora de l’estatut de les persones cooperants valencianes (RE
número 59.365. BOC número 233). Esmena a la totalitat presentada per l’Agrupació de Diputats i
Diputades No Adscrits (RE número 63.630, BOC número 238) ....................................................................... pàgina 16.391

Intervenció del conseller de Solidaritat i Ciutadania, senyor Rafael Blasco Castany, per a presentar el projecte
de llei.

Intervenció de les diputades senyora Marina Albiol Guzmán (Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits)
i senyora Enma Iranzo Martín (GP Popular), del diputat senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (GP Compromís)
i de la diputada senyora Clara Tirado Museros (GP Socialista).

Votació: es rebutja per 3 vots a favor, 47 en contra i 37 abstencions.

(Se suspén la sessió a les 15 hores i 7 minuts)

(Es reprén la sessió a les 18 hores i 4 minuts)

Preguntes ..............................................................................................................................................................
pàgina 16.398
Pregunta 699 al conseller de Governació, senyor Serafín Castellano Gómez, sobre el telèfon d’emergències,
que formula la diputada senyora Verónica Marcos Puig (GP Popular) (RE número 51.389). Pregunta 815 al
conseller de Governació, senyor Serafín Castellano Gómez, sobre el pla Confiança, que formula la diputada
senyora Verónica Marcos Puig (GP Popular) (RE número 57.816). Pregunta 681 a la consellera de Cultura i
Esport, senyora Trinidad María Miró Mira, sobre recuperació del patrimoni històric, que formula el diputat
senyor Andrés Antonio Ballester Costa (GP Popular) (RE número 51.371). Pregunta 689 a la consellera de
Cultura i Esport, senyora Trinidad María Miró Mira, sobre el convent del Carme, que formula el diputat senyor
Salvador Cortes Llopis (GP Popular) (RE número 51.379). Pregunta 757 al conseller d’Educació, senyor
Alejandro Font de Mora Turón, sobre deteriorament a les instal·lacions de centres educatius, que formula el
diputat senyor Manuel Bueno Ortuño (GP Socialista) (RE número 52.428). Pregunta 804 al Consell, que res-
pon la consellera de Justícia i Administracions Públiques, senyora Paula Sánchez de León Guardiola, sobre
contractes de la visita del papa, que formula la diputada senyora Nuria Espí de Navas (GP Socialista) (RE
número 55.800). Pregunta 866 al conseller d’Educació, senyor Alejandro Font de Mora Turón, sobre menjadors
escolars, que formula la diputada senyora María Soledad Sorribes Martínez (GP Socialista) (RE número
60.659). Pregunta 861 al conseller d’Infraestructures i Transport, senyor Mario Flores Lanuza, sobre obres
públiques, que formula el diputat senyor Enric Xavier Morera Català (Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-
Verds-IR: Compromís) (RE número 60.447). Pregunta 864 al conseller d’Educació, senyor Alejandro Font de
Mora Turón, sobre la situació de l’escola Carrasquer de Sueca, que formula el diputat senyor Josep Maria
Pañella Alcàcer (Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) (RE número 60.555).
Pregunta 848 a la consellera de Justícia i Administracions Públiques, senyora Paula Sánchez de León
Guardiola, sobre contractació de personal, que formula la diputada senyora Mónica Oltra Jarque (Grup
Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís) (RE número 60.357).

Interpel·lació, pel procediment especial d’urgència, al conseller d’Infraestructures i Transport, senyor

Mario Flores Lanuza, sobre la política general de la conselleria en matèria de licitació d’obra pública, que
formula el diputat senyor Francesc Signes Núñez (GP Socialista) (RE número 54.708, BOC número 224) pàgina 16.411

Interpel·lació al conseller d’Educació, senyor Alejandro Font de Mora Turón, sobre la política general
de la conselleria en matèria de política lingüística de la Comunitat Valenciana, que formula el diputat
senyor Josep Maria Pañella Alcàcer (Grup Parlamentari Esquerra Unida-Bloc-Verds-IR: Compromís)
(RE número 60.532, BOC número 236) .............................................................................................................. pàgina 16.415

(Se suspén la sessió a les 20 hores i 42 minuts)

Relació de diputats i diputades assistents a la sessió .......................................................................................... pàgina 16.419

Número 130 16.06.2010
Ple de les Corts Valencianes realitzat el dia 16 de juny de
2010. Comença la sessió a les 10 hores i 40 minuts.
Presideix la presidenta de les Corts Valencianes, senyora
María Milagrosa Martínez Navarro. Sessió plenària
número 74. Primera reunió.
La senyora presidenta:
Ocupen sus escaños para poder comenzar este pleno.
S’obri la sessió.
Estatut del personal de les Corts Valencianes.
Debat i votació pel procediment de lectura única
La senyora presidenta:
Primer punt: debat i votació per el procedimiento de lec-
tura única del Estatuto del personal de les Corts Valencianes.
Para la presentación del Estatuto del personal de les Corts
Valencianes, tiene la palabra el ilustre diputado y vicepresi-
dente primero, don Rafael Maluenda.
El senyor vicepresident primer:
Molt excel·lent senyora presidenta.
Senyories.
És per a mi un honor comparéixer hui, davant del ple,
com a president de la mesa negociadora i en nom de la Mesa
de Les Corts, per a presentar a les seues senyories el projec-
te d’Estatut de personal d’esta institució per a la seua deli-
beració i votació.
Este estatut és el primer que regula de forma completa el
règim del personal de Les Corts, el temps del qual és el pro-
ducte de dos anys de treball. La Mesa de Les Corts, en la
seua reunió del 10 de juny de 2008, va designar els membres
que representarien la institució en la mesa negociadora. A la
representació dels (inintel·ligible) ... reals de Les Corts se’ls
va donar a conéixer el primer esbós del text en la reunió
celebrada el 30 de setembre del mateix any, i el 6 de novem-
bre de 2008 es constituïx formalment una ponència en què
estava present una representació del Consell de Personal i de
la Mesa de Les Corts per a negociar l’Estatut de personal.
Han estat més de vint de reunions de treball formals fins
al passat dia 31 de març en què, finalment, la representació
de l’administració de Les Corts i la dels sindicats presents
en la institució van aconseguir un acord sobre el text que hui
es presenta a la cambra. La voluntat d’aconseguir acords ja
ha sigut comú a tots els que hem participat en el procés d’e-
laboració d’este projecte, ha sigut el fil conductor del treball
de la ponència, eixa voluntat de consens ha permés superar
tots els obstacles i deixar de costat interessos singulars.
L’objectiu comú era regular el personal al servici de Les
Corts, institució que representa a tots els valencians, el que
la convertix en la primera institució de la Comunitat
Valenciana. En el procés d’elaboració han intervingut acti-
vament totes les parts. En la millora de les propostes formu-
lades per la institució han contribuït les organitzacions sin-
dicals aportant les seues iniciatives i consideracions. El text
final és conseqüència de la contribució activa de totes les
parts amb l’objectiu comú de tindre una norma que vol per-
durar en el temps. Este procés ha permés construir, entre
tots, un text que siga adequat per a la primera institució de
La Generalitat.
La primera regulació del règim jurídic del personal al ser-
vici de Les Corts va ser en l’Estatut de govern i règim inte-
rior, dels qual vaig ser coponent, aprovats per acord de la
Pàgina 16.365
Mesa de Les Corts el 28 de febrer de 1984. Com a annex
d’este acord de la mesa, que vaig tindre l’honor de sub-
scriure com a secretari d’esta, figura la primera relació de
llocs de treball, que era menys d’un terç del personal que hui
presta els seus servicis a les nostres Corts. Els primers esta-
tuts de govern i règim interior de les Corts valencianes res-
ponien a l’inici del funcionament d’una institució que naixia
junt amb la resta de La Generalitat.
La regulació d’aquells primers estatus de govern i règim
interior tenien com a referència una legislació, que ja hui ha
desaparegut per complet, i que, majoritàriament, tenia un
caràcter preconstitucional que desconeixia l’estat de les auto-
nomies. Estos estatuts de govern, com els fins ara vigents, no
sols contenien la regulació del règim especial del personal al
servici de Les Corts, sinó que també incorporaven normes
reguladores de l’organització de l’administració parlamentà-
ria. Posteriorment, els estatuts de govern i règim interior han
sigut objecte de modificacions, en els anys 1987, 1989, 1990
i 1995, en aspectes puntuals, però que no incidien en la regu-
lació del règim jurídic del personal en el seu conjunt i en totes
elles, excepte en la de 1995, he participat.
Al llarg d’estos anys, és necessari també destacar, com a
fites en esta matèria, la modificació de la relació de llocs de
treball que es va realitzar en 1998, que va canviar l’estruc-
tura preexistent i l’aprovació dels acords de condicions de
treball subscrits per Les Corts en els anys 1998, 2001 i 2007,
que han permés que la seua funció pública s’anara adequat
a les noves necessitats d’una societat canviant.
La regulació del règim del personal de Les Corts partia
d’un text que, amb escasses modificacions, estava vigent
des del naixement del parlament, una regulació que, difícil-
ment, podria respondre al desenrotllament que Les Corts
han tingut en els quasi trenta anys que han transcorregut des
que les primeres eleccions se van realitzar al parlament
valencià. Junt al temps transcorregut, hem de destacar que
s’ha produït la reforma del nostre Estatut d’autonomia i del
Reglament de Les Corts, en els quals també vaig treballar
àrduament, normes que han introduït canvis en el parlament
que requerixen l’adaptació del règim del seu personal. Entre
els canvis que incidixen en l’activitat del personal de Les
Corts, es pot destacar l’increment del nombre de membres
de la cambra i la incorporació dels nous procediments par-
lamentaris després d’entrar en vigor este nou reglament.
La reforma de l’Estatut d’autonomia en 2006 va introdu-
ir en l’article 21 el reconeixement exprés del principi d’au-
tonomia parlamentària, principi bàsic de tot sistema demo-
cràtic parlamentari que dota la primera institució de La
Generalitat d’un àmbit de decisió pròpia sense la interferèn-
cia d’altres poders.
El reglament parlamentari és la principal expressió del
principi d’autonomia parlamentària, norma que té força de
llei i que li correspon l’ordenació de la vida interna de la
cambra. Una altra conseqüència del principi d’autonomia és
la capacitat del parlament de tindre un règim específic per al
seu personal, atés que li correspon el desenrotllament d’unes
funciones diferents d’aquelles que exercixen altres poders,
referència que trobem per primera volta en el vigent Estatut
d’autonomia, en el seu article 25.
L’existència d’un règim singularitzat per al personal al
servici de Les Corts, havia sigut reconegut en l’article 2 de
la Llei de la funció pública, Decret legislatiu de 24 d’octu-
bre de 1995, que establia la necessita d’una regulació pròpia
del règim del personal per a atendre les característiques
especials de l’activitat parlamentària, però és la reforma de
l’Estatut d’autonomia en 2006 la que fa el reconeixement
exprés en la nostra primera norma institucional de la singu-
laritat del parlament.
Número 130 16.06.2010
L’Estatut bàsic de l’empleat públic, que té com a objecte
establir les bases del règim estatutari del personal al servici
de les administracions públiques, ha consagrat el reconeixe-
ment d’un règim jurídic propi per als funcionaris propis del
servici dels parlaments. L’article 4 exclou de l’aplicació
directa d’este, excepte quan ací ho dispose la seua legislació
específica, dl personal funcionari de les Corts Generals i de
les assemblees legislatives de les comunitats autònomes.
El Reglament de Les Corts, aprovat pel ple en la sessió
celebrada el 18 de desembre de 2006, desenrotlla el principi
d’autonomia parlamentària en l’àmbit organitzatiu en el seu
article 108.6, encomanant eixa funció a l’Estatut de govern i
règim interior. En l’article 110 del reglament trobem com ja
ve desenrotllat el principi d’autonomia en matèria de perso-
nal, disposant que al ple correspon la regulació del règim jurí-
dic del personal al servici de Les Corts, a través de l’aprova-
ció de l’oportú Estatut de personal. Atorgar el reglament al
màxim òrgan d’un parlament, del ple, l’aprovació de la norma
reguladora del seu personal, suposa dotar-la a esta de la matei-
xa força que a les lleis que aproven les Corts valencianes.
L’Estatut de personal de Les Corts consta de 8 capítols,
89 articles, 3 disposicions transitòries, 1 disposició addicio-
nal, 2 finals i 1 disposició derogatòria. L’àmbit d’aplicació
és la regulació del règim jurídic del personal al servici de
Les Corts, estenent la seua aplicació a tots els empleats
públics que presten els seus servicis al parlament valencià.
Les classes de personal que es preveuen en ell són les de
funcionari de carrera, funcionari interí, personal eventual i
personal laboral. S’establixen els requisits mínims que ha de
contindre la relació de llocs de treball de Les Corts. Una de
les novetats de l’Estatut del personal es troba en este capítol
en optar, com en la majoria de les administracions públi-
ques, per una ordenació en cossos del personal al servici de
Les Corts. L’estructuració en cossos ha de permetre una
millor gestió del personal i mobilitat en el si de l’adminis-
tració parlamentària dels funcionaris pertanyents a un cos.
En l’estatut s’identifiquen els diferents cossos que es
creen, i es ressenyen les funcions d’estos, diferint a un des-
enrotllament posterior la determinació de la divisió en esca-
les i subescales, junt amb la major concessió de les funcions
que li corresponen a cada una d’elles.
En el capítol III, el més ampli, s’arrepleguen els drets i
deures del personal de Les Corts. En este capítol es troba un
conjunt de permisos i llicències que pretenen regular les
diverses situacions que poden afectar els empleats públics,
però, dels quals cal destacar aquelles que perseguixen faci-
litar la conciliació de la vida laboral i familiar, entre els
quals es dóna un tractament especial a les situacions de vio-
lència de gènere que ho requerisquen. En la jornada laboral
mereix destacar l’establiment de la jornada laboral general
de 35 hores setmanals, sense perjuí de les especialitats que
puguen existir i de l’adaptació del personal a les necessitats
del treball parlamentari.
En este ampli capítol III es determinen els procediments
per a la provisió dels llocs de treball que, inspirats en els
principis constitucionals de mèrit i capacitat, junt amb l’an-
tiguitat, són els de concurs i lliure designació. El concurs és
el procediment ordinari i el de lliure designació es reserva
per als llocs de major responsabilitat en l’administració par-
lamentària.
En el capítol dels deures del personal de Les Corts s’ar-
repleguen especialment aquells més rellevants a una institu-
ció parlamentària en què la imparcialitat partidària i de lògi-
ca en l’exercici de les seus funcions és essencial per al seu
bon funcionament.
El tercer capítol conté, també, els òrgans de participació
del personal al servici de Les Corts, entre els quals es troben
Pàgina 16.366
el Consell de Personal com a òrgan de representació i parti-
cipació i la mesa negociadora, òrgan paritari, en què estan
presents l’administració parlamentària i les organitzacions
sindicats presents en el Consell de Personal de Les Corts, en
proporció a la seua representativitat, així com les organitza-
cions sindicals més representatives a la Comunitat
Valenciana i a nivell de l’estat.
El capítol IV regula la carrera professional i la promoció
interna. Les modalitats de carrera professional que s’establi-
xen són: l’horitzontal, la vertical, interna vertical i interna
horitzontal. L’aplicació d’estes modalitats de promoció pro-
fessional, els principis dels quals són els de publicitat, igu-
altat, mèrit i capacitat, hauran ser objecte d’un posterior-
ment desenrotllament.
L’oferta pública d’ocupació prevista ha de contemplar
una reserva d’un mínim d’un 5% per a les persones amb dis-
capacitat, el que ha de permetre una millor integració d’es-
tes.
Dins del capítol de l’accés, que es regix pels principis
constitucionals de mèrit i capacitat, s’ha introduït en totes
les convocatòries, dins de la fase oposició, un exercici espe-
cífic que permeta valorar el domini de l’idioma valencià
dels aspirants, sempre en relació amb les funcions de cada
cos i escala.
L’últim capítol està destinat a regular els òrgans compe-
tents en matèria de personal. A la Mesa de Les Corts li cor-
respon l’adopció de decisions de caràcter general. Dintre de
les més específiques i de major rellevància s’atribuïxen a la
presidència i les de direcció superior de la gestió ordinària
són competència del lletrat major, secretaria general.
L’Estatut del personal conclou amb previsions per a la
transició a la nova estructura de cossos, mecanismes per a la
possible conversió de determinats places i el règim singular
del personal de seguretat, que no sent personal de les Corts
valencianes, està adscrit a estes.
L’Estatut del personal de Les Corts finalitza establint la
supletorietat de l’Estatut bàsic de l’empleat públic en con-
cordança amb el que disposa en el seu article 4, en segon
terme, després de la legislació valenciana en matèria de fun-
ció pública.
Espere que el consens aconseguit entre l’administració
parlamentària i la representació del personal al servici de
Les Corts es puga traslladar també als membres de la cam-
bra. En este sentit, la Mesa de Les Corts, abans de tramitar
esta iniciativa com a projecte de llei, la va fer arribar a tots
i cada un dels grups de la cambra, inclús a l’Agrupació de
Diputats No Adscrits, perquè pogueren fer suggeriments,
perquè pogueren fer aportacions abans de la seua tramitació
que, per llei, ha de ser per procediment de lectura única.
L’aprovació de l’Estatut de personal permetrà dotar l’ad-
ministració parlamentària dels instruments de gestió neces-
saris per a atendre les necessitats d’una institució que ha
canviat des de la seua constitució l’any 1983 i que requerix
adaptar-se a les noves necessitats d’una societat com la
valenciana diferent de la que va vore el primer parlament
democràtic valencià.
Acabe agraint la lleialtat institucional demostrada per tots
els components de la mesa negociadora i la seua magnífica
col·laboració en este difícil i llarg procés, i, especialment, als
meus antecessors en la vicepresidència primera de Les Corts,
el senyor José Cholbi, el senyor Antonio Clemente, i a aque-
lles altres persones que van col·laborar amb ells; així com a la
vicepresidenta segona, la senyora Isabel Escudero Pitarch; al
lletrat major, el senyor Francisco Visiedo Mazón; al lletrat
senyor Enrique Soriano Hernández; a la senyora Ana
Valcárcel Gómez, directora de l’Àrea Administrativa i
Parlamentària; als membres del consell de personal, especial-
Número 130 16.06.2010
ment al seu president, el senyor Ramón Puchades, i als repre-
sentants de les distintes organitzacions sindicals implantades
en esta institució, UGT, Comissions Obreres i STAS, i, sobre-
tot, a la molt excel·lent senyora presidenta de Les Corts, que
ha fet possible este tipus d’acords; ja que sense l’ajuda de tots
ells, haguera segut impossible aconseguir este fruit d’un his-
tòric consens que hui traslladem al ple i que partix de l’acord
unànime de la mesa negociadora i de la Mesa de Les Corts,
pregant als grups parlamentaris i a totes les seues senyories
tinguen a bé referendar-ho.
Res més, senyories, i moltes gràcies. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Maluenda.
Señorías, vamos a proceder a la votación. Comienza la
votación. Votos a favor, 80. Queda aprobado el Estatuto del
personal de les Corts Valencianes… –abstenciones, 4–.
Enhorabuena, señorías.
Pasamos a la explicación de voto. Tiene la palabra la ilus-
tre diputada señora Marina Albiol.
La senyora Albiol Guzmán:
Bon dia.
En primer lloc, dir que d’Esquerra Unida valorem molt
positivament l’acord de la mesa negociadora sobre l’estatut
de personal d’aquesta cambra.
Aquest és un tema, fonamentalment, de drets dels treba-
lladors i treballadores de Les Corts, i, per tant, per a nosal-
tres és una garantia el recolzament dels sindicats i del
Consell de Personal a aquest projecte de llei i, conseqüent-
ment, Esquerra Unida hem votat favorablement.
En la qüestió de drets laborals són els sindicats els que
tenen la paraula, i nosaltres no podem fer altra cosa que
recolzar-los, i més, quan l’acord ha segut unànime de tots els
sindicats.
Des del nostre punt de vista, ja va ser un encert que els
sindicats decidiren en el seu moment que era preferible
regular aquesta qüestió amb una llei pròpia, ja que així ho
permet l’Estatut de l’empleat públic i perquè açò ha permés
traure una norma ajustada a la realitat d’aquesta casa; una
norma que afecta a aproximadament 150 treballadors i tre-
balladores de Les Corts, als quals no és suficient agrair-los
la seua dedicació, sinó –i sobretot– reconéixer-los els seus
drets laborals en les millors condicions possibles.
L’estatut regula el règim jurídic de tot el personal de les
Corts Valencianes. En el mateix es determinen les classes de
personal, els seus drets i deures, la carrera i promoció pro-
fessional, el règim disciplinari i els òrgans competents en
matèria de personal, entre altres coses.
Per part d’Esquerra Unida, pensem que mereix la pena
destacar-se la nova estructuració de la plantilla en cossos i
escales, l’ampli reconeiximent dels drets que afavoreixen la
conciliació de la vida familiar i laboral, la consideració
específica del valencià en les proves d’accés i la regulació
garantista de sistemes de provisió de llocs; tot això, esperem
que en benefici dels treballadors i treballadores de Les Corts
i del servei que presten a la principal institució de l’autogo-
vern valencià.
Cal remarcar que, fins i tot, en alguns aspectes s’ha acon-
seguit anar un pas més enllà de la Llei de la funció pública,
que està en procés de debat en estos moments, em referisc a
les mesures per a conciliar la vida familiar i laboral, que és
una reivindicació històrica de l’esquerra, i, sobretot, al trac-
tament de la nostra llengua, al tractament del valencià en els
processos de selecció.
Pàgina 16.367
Des d’Esquerra Unida, defensem el requisit lingüístic per
a accedir a l’administració valenciana, perquè els ciutadans
i ciutadanes tenim el dret a ser atesos amb la nostra llengua
en el nostre país.
Amb aquest estatut de personal, s’ha aconseguit un gran
avanç en aquesta qüestió, incorporant les proves de valen-
cià, que fins ara no eren obligatòries, i, a més, deixant la
porta oberta perquè el requisit lingüístic siga una realitat a
l’hora d’entrar a treballar en Les Corts.
Per això, des d’Esquerra Unida, esperem que el Partit
Popular siga conseqüent i coherent i prenga exemple d’a-
questa llei que acabem d’aprovar per a la Llei de la funció
pública valenciana, que el que hem avançat avui siga només
el principi del camí cap a la normalització de l’ús de la nos-
tra llengua en l’administració pública valenciana.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Moltes gràcies.
Senyor Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyories.
De veritat, mosatros havérem vullgut votar a favor...
–havera segut un vot unànime– a favor de l’Estatut dels tre-
balladors de les Corts Valencianes –l’estatut de personal–,
als quals felicitem des d’ací per haver aconseguit ja un esta-
tut negociat, des de fa molt de temps, amb la Mesa de Les
Corts, i considerem que era un estatut necessari. I, per tant,
felicitem els treballadors, que de vegades mos han d’aguan-
tar llargues jornades de treball ací a Les Corts.
Però, efectivament, nosaltres havérem vullgut que el con-
sens..., s’havera arribat més enllà. Nosaltres vam rebre, com
bé s’ha assenyalat, el 27 d’abril, el text i, segurament, un
poc per allò que n’hi havia un consens amb els treballadors,
amb els seus representants i amb els sindicats, consideràvem
que podia ser un text per a aprovar. Però, mirat amb detall
alguns dels aspectes, i alguns dels aspectes que ens han asse-
nyalat els sindicats, consideràvem que el text es podia haver
millorat un poc. I els he de confessar que pensava que podí-
em haver-ho millorat en el tràmit de presentació d’esmenes.
Hui, he sabut que este estatut s’ha d’aprovar per lectura
única. Però, en tot cas, mos havera agradat haver introduït
algunes millores a este estatut, i l’ànim amb el qual la nos-
tra abstenció s’ha expressat és perquè en un futur això se
tinga en compte.
Mosatros considerem que se podia haver anat més enllà
en la demanda de l’ús i el requisit lingüístic, que en este
estatut, per desgràcia, no es contempla. I la pregunta és: si
en l’Estatut de personal de les Corts Valencianes no s’exigix
el requisit lingüístic, ¿on anem a exigir-ho? Pensem que es
podia haver anat un poc més enllà.
Però ens preocupa, per exemple, articles com l’article 12,
que per a l’accés al cos de lletrats parla –en el punt a–que
«els membres han de trobar-se en possessió del títol de lli-
cenciat en dret o el grau i el títol oficial de màster universi-
tari.» Com vostés sabran, això ha comportat moltes protes-
tes de les universitats valencianes, i per tant, ací n’hi ha una
redacció que considerem molt millorable, perquè l’exigèn-
cia del títol oficial de màster és una qüestió que no estan
demanant les universitats valencianes, només demanen el
títol de grau o de dret i, per tant, considerem que eixa arti-
culació, eixa lectura que se fa és incorrecta; de fet, en la Llei
de la funció pública valenciana, açò, a esmenes del nostre
Número 130 16.06.2010
Grup Compromís, s’està corregint. Per tant, considerem que
això s’hauria d’haver corregit i lamentem que este punt se
podia haver millorat.
Altre punt que es podia haver millorat és el cos d’admi-
nistratius, en el mateix article 12, en el punt d; ací n’hi ha
una barreja un poc estranya en el cos d’administratius de les
Corts Valencianes, perquè s’atribuïxen responsabilitats
específiques de l’administració especial i s’emmarca en un
grup general. Considerem que eixe article, l’article 12.d, es
podia haver millorat d’una forma substantiva.
I també considerem que es podia haver millorat l’aspec-
te dels tribunals de selecció. Els tribunals de selecció...,
estem més d’acord amb el que diu l’Estatut bàsic de la fun-
ció pública, que despolititza els tribunals de selecció i els fa
més assequibles, més tècnics, i nosaltres considerem que
això se podia haver millorat en este tribunal de selecció.
En definitiva, són aportacions que ens havera agradat fer,
que podíem haver fet, hem tingut molt de temps, no hem tin-
gut els anys que han tingut altres per a elaborar este estatut,
hem tingut pocs mesos, un mes... reduït, i que, realment,
nosaltres, quan hem vist amb detall esta norma, mos havera
agradat fer una aportació.
Felicitem que s’haja aprovat amb els vots de la majoria
de la cambra. Però, no obstant, estes consideracions ens han
aconsellat al Grup Compromís mantindre una extensió amb
el benentés que el que volem és que un pròxim futur se puga
millorar l’Estatut de personal de les Corts Valencianes.
Felicitar a tots els treballadors per este pas. És un pas
positiu, ho reconeguem; però, des del nostre punt de vista,
un poc insuficient al que hauria d’haver segut un Estatut de
personal de les Corts Valencianes. Però, en tot cas, felicitem
els treballadors de la casa, i esperem que en el pròxim esta-
tut estes propostes que ací hem detallat se puguen tindre en
compte.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Tiene la palabra la ilustre diputada y vicepresidenta
segunda de la mesa, señora Escudero.
La senyora Escudero Pitarch:
Gràcies, presidenta.
Molt bon dia a tots.
Poques vegades es dóna la coincidència que allò que has
de parlar, t’agrade parlar-ho, i este és un dels dies... És un
dels dies i, a més, segurament, no caldria ni l’explicació de
vot, perquè estava perfectament reflectida en el panell, en
eixa quasi unanimitat.
Han passat, senyories, vint-i-set anys, vint-i-set anys
–com me dia l’altre dia el personal tècnic– regits per la
mateixa norma, i han estat necessàries, en esta època, vora
dos anys de reunions..., dos anys –perdó– i vora més de vint
i poques reunions per a consensuar un text que regulara el
règim jurídic de tot el personal de Les Corts; un règim jurí-
dic propi i inèdit, fonamentalment perquè amplia el reconei-
ximent dels drets dels treballadors al servei d’esta casa, al
servei de la principal institució del govern valencià i, sobre-
tot, perquè fixa garanties i obri la porta a noves millores.
Vam començar les negociacions, la taula –esta– negocia-
dora el 6 de novembre de 2008. I, des d’eixe moment, hi han
hagut acords i desacords, esperances i frustracions per a arri-
bar a un consens, no ampli, sinó total, al voltant d’este esta-
tut de personal que avui, a més, va a eixir d’esta cambra con-
vertit en llei, amb totes les garanties que eixe rang compor-
ta. I ha estat fins a l’últim minut un constant tira i afluixa
Pàgina 16.368
amb desenes i desenes de propostes per a negociar i que,
finalment, han confluït en un ampli consens.
Hem carregat moltes voltes les piles, i això ens ha servit
per a confrontar si el que estàvem fent, evidentment, era el
que volíem fer. Hem ajustat, sí, hem ajustat molt, perquè
totes les parts, totes, mos hem deixat en el camí moltes pro-
postes que ens haguera agradat veure reflectides en este
estatut; segurament, també, senyor Morera, amb una redac-
ció distinta a la que hi ha. Però, al final, vam arribar a una
sintonia possible que no sonava mal i el resultat ha estat
satisfactori per a tots. Perquè del que es tractava, fonamen-
talment, era d’encertar, de trobar respostes a realitats que,
evidentment, com dia abans el vicepresident primer, s’han
d’ajustar a les noves realitats.
I, a més, és possible, és possible que tots els grups, o
pràcticament tots, coincidim en el vot, encara que no se
coincidisca en les raons. Perquè posar-se sempre en el lloc
de l’altre, possibilita o afavorix el diàleg, perquè apropa
posicions, perquè dissentix la relació i, sobretot, perquè pro-
mou el pacte, l’acord, el consens, que és bàsic en un sistema
democràtic.
I jo, per això, vullc expressar el meu agraïment, el meu
agraïment profund, de veritat, a tots els que hem format part
d’esta mesa negociadora; als representants dels sindicats
que hui ens acompanyen; al personal tècnic que també ens
acompanya; als lletrats de Les Corts que, a més, han partici-
pat junt al personal tècnic amb molta pressa per fer redac-
cions diferents a mesura que les propostes s’anaven fent i,
sobretot, perquè han tingut molt d’interés i molta constàn-
cia, i, evidentment, també, a tot el personal de Les Corts, als
quals felicite perquè van a ser beneficiaris d’esta norma i,
també, perquè han tingut molta paciència amb tots nosaltres;
de la mateixa manera, i com no, als tres vicepresidents, al
senyor José Cholbi, a Antonio Clemente i a Rafael
Maluenda, amb els quals he compartit esta negociació, com
a membre de la Mesa de Les Corts.
Només amb l’aportació de tots ha estat possible este grau
de consens, i per això, vullc compartir la meua satisfacció
per este èxit.
Este estatut que avui hem aprovat no és un text tancat; per
tant, resta confiar que el posterior desenvolupament d’esta
nova llei, sobretot, pel que fa a la regulació de la carrera pro-
fessional, a la determinació de les escales i els cossos profes-
sionals i, sobretot, també, a la negociació d’un pla d’igualtat,
es produïsca, si és possible, amb el mateix grau de consens,
però també amb més rapidesa, amb menys dilació.
No vull repetir-me, però sí que és cert, i ho dia abans la
diputada Albiol, que en este estatut de personal se reconei-
xen drets més enllà del que estableix l’Estatut bàsic de l’em-
pleat públic; que també s’avança en la conciliació de la vida
personal i laboral, i que, evidentment, malgrat que no hi haja
requisit lingüístic, sí que és cert que hi ha una consideració
especial, específica, per al valencià en les proves d’accés per
a entrar ací. I a més jo crec que se garantitza la provisió de
llocs de treball.
Però a mi el que més m’ha agradat de tot açò és el con-
trast, el contrast que ha suposat que un estatut d’estes carac-
terístiques haja tingut tant de consens. I ho dic perquè en una
legislatura com aquesta, erma, infructuosa, en què les qües-
tions fonamentals del nostre estatut d’autonomia resten
encara per desenvolupar, una legislatura que s’ha caracterit-
zat fonamentalment per l’enfrontament que ha propiciat les
iniciatives del govern valencià, evidentment sustentades pel
partit que el recolza, açò, açò, el que hem fet ací, el que
hagen concitat tant d’acord, és jo crec que un exemple de
compromís i de bona voluntat en benefici de l’interés de
tots.
Número 130
Per tant, la meua satisfacció i la del meu grup, al qual
represente per a esta feina, la nostra felicitació una vegada
més a totes les parts negociadores i el desig que este ampli
consens servisca, si no d’exemple, sí almenys d’inspiració per
a futures iniciatives que es puguen tramitar en esta cambra.
I, senyories, acabe.
Jo crec que durant tot este temps que hem estat en la
mesa negociadora volava, estava present en la ment de tots
els qui estàvem allí aquella reflexió, aquella frase que diu:
«Nunca quise razón, ni esperé tenerla; busqué simples razo-
nes para dar sentido a tantas sombras». I així hem fet.
Enhorabona i moltes gràcies. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Tiene la palabra, por parte del Grupo Parlamentario
Popular, el ilustre diputado señor Serra.
El senyor Serra Cervera:
Amb la vènia de la presidència.
Senyories, en nom del Grup Parlamentari Popular, vull
mostrar la satisfacció pel recolzament majoritari a esta ini-
ciativa que va ser molt positiva per a Les Corts.
S’ha parlat del personal, de l’estatut que va a regular la
relació laboral del personal de Les Corts, en esta casa, però
al final els grans beneficiaris d’eixe nou estatut va a ser el
conjunt de la societat valenciana.
Hui s’ha aprovat en rang de llei un gran acord, fruit del
diàleg, fruit del treball i fruit del consens, en el qual la Mesa
de Les Corts, juntament amb els representants sindicals, ha
sigut capaç durant molt de temps de treballar en una direc-
ció molt clara: que tinguem un marc regulatori en unes rela-
cions laborals que donen drets als treballadors, que donen
més possibilitats per a poder-se desenrotllar professional-
ment i per a poder donar el millor de si en estes Corts
Valencianes, que som la primera institució de la Comunitat
Valenciana.
Senyories, vull agrair el treball que s’ha fet des de la
Mesa de Les Corts. Vull agrair el treball de diàleg, d’acord i
de consens que ha fet tot el personal de la casa. I tot el món
ha posat el millor de la seua part perquè siga una realitat hui
esta aprovació, que sense cap vot en contra ha eixit enda-
vant. La pràctica unanimitat. Els grups majoritaris i simple-
ment l’abstenció d’un grup, això reflectix, jo crec, d’una
manera clara quina ha sigut la voluntat, en este cas, del con-
junt de totes les persones que han participat en esta nego-
ciació.
Vull ressaltar, com han fet altres portaveus que m’han
antecedit en l’ús de la paraula, el reconeixement en els vice-
presidents primers, com han sigut el senyor José Cholbi, el
senyor Antonio Clemente i, en este cas, el treball que durant
molt de temps me consta que ha liderat el vicepresident pri-
mer senyor Rafael Maluenda, i que hui, en representació de
la Mesa de Les Corts, també se veu reflectit en el recolza-
ment per part de tots els grups parlamentaris.
Senyories, és molt important el que s’ha fet.
(Aplaudiments)
Senyories, el que hui és fruit del diàleg acaba sent acord
i consens. I jo crec que en una situació com l’actual, on la
vida política espanyola demostra que l’acord i el consens, i
més en matèries d’àmbit laboral, és pràcticament impossi-
ble, estes Corts donen un bon exemple.
Se pot dialogar, se pot consensuar i se pot millorar la con-
dició de vida dels treballadors. És possible fer-ho. I estes
Corts Valencianes, que representen la sobirania d’este poble,
16.06.2010 Pàgina 16.369
la veu del poble valencià, ho han dit d’una manera molt
clara, que estan, que estan d’acord amb el que s’ha fet.
Per tant, les millores en les condicions laborals dels tre-
balladors de les Corts Valencianes estem convençuts des del
Grup Parlamentari Popular que van a ser un pas endavant i
un bon exemple per a la resta de treballadors de la funció
pública, en un moment on estes Corts treballen i desenrot-
llen una llei com la de la funció pública, on aspirem des del
Grup Parlamentari Popular a trobar els mateixos punts d’a-
cord i de consens, on tenim la capacitat de diàleg. I jo crec
que des del Grup Parlamentari Popular s’ha manifestat al
llarg de la legislatura la capacitat d’acord i de consens. Hui,
parlar de l’Estatut dels treballadors, en este cas de les Corts
Valencianes, és un bon exemple.
El Grup Parlamentari Popular va a continuar com han fet
els seus representants i els seus interlocutors amb la matei-
xa voluntat que hui mostrem en una cosa molt important que
s’ha fet estes Corts, en l’aprovació d’esta llei, d’una llei que
ens afecta directament a tots els qui prestem servicis en estes
Corts, siguen des d’uixers, siga personal de registre, siga
personal d’administració, siguen lletrats, els parlamentaris
també prestem els nostres servicis, en este cas al servici del
conjunt de la societat valenciana.
Per tant, crec en el diàleg com a instrument de treball, en
un clar objectiu, que és el consens i l’acord. Hem sigut capa-
ços de demostrar-ho. Per tant, senyories, jo crec que hui
també obrim una esperança per a la resta de treballadors que
estan fora d’esta casa, per a saber que des del Grup
Parlamentari Popular treballarem sempre en eixa direcció: el
diàleg, l’acord i el consens, i els drets dels treballadors se
poden millorar, se poden continuar desenrotllant, se pot con-
tinuar creixent en drets i en obligacions. I això és una cosa
que ho demostrem de manera contínua i constant.
Senyories, hui, el Grup Parlamentari Popular fem i exer-
cim la responsabilitat majoritària que li ha donat la voluntat
del poble valencià a treballar des de fa molt de temps en una
clara direcció, en absoluta coherència. Els qui hem sigut
capaços de concertar amb els treballadors i en els agents
socials moltíssimes grans qüestions en la Comunitat
Valenciana al llarg dels últims anys, en estes Corts hem fet
el mateix que s’ha fet en la resta d’administracions: diàleg,
acord i, si és possible, consens.
Enhorabona a tots els beneficiaris d’esta gran llei, però
especialment enhorabona a les Corts Valencianes perquè
obri una porta d’esperança per a la resta de treballadors de
la funció pública que en estos moments necessiten d’espe-
rança i d’il·lusió davant la situació que estan patint.
Moltíssimes gràcies. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Pasamos, señorías, al segundo punto de este pleno.
Validació o derogació del Decret llei 2/2010,
de 28 de maig, de mesures urgents per a agilitar
l’exercici d’activitats productives
i la creació de l’ocupació
La senyora presidenta:
Convalidación o derogación del Decreto Ley 2/2010, de
28 de mayo, de medidas urgentes para agilizar el ejercicio
de actividades productivas y la creación de ocupación.
Para la presentación del decreto ley por el Consell, tiene
la palabra el vicepresidente y honorable conseller, señor
Cotino.
Número 130 16.06.2010
El senyor conseller de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme
i Habitatge:
Muchísimas gracias, señora presidenta.
Señoras y señores diputados.
De conformidad con el artículo 137 del Reglamento de
las Cortes comparezco ante esta cámara para explicar a sus
señorías las razones que han aconsejado al Consell aprobar
el pasado 28 de mayo el Decreto ley 2/2010, de medidas
urgentes para agilizar el desarrollo de actividades producti-
vas y de creación de empleo.
Hace ahora aproximadamente un año, en el marco del
compromiso de promover un amplio debate social y políti-
co sobre el futuro del urbanismo valenciano, que había asu-
mido mi antecesor al frente de la Conselleria de Medio
Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda, el conseller José
Ramón García Antón, se formó un equipo de trabajo forma-
do por tres catedráticos de máximo prestigio, especializados
en esta materia, que nos presentaron un borrador de reforma
de la legislación urbanística como base para un gran debate.
Después de recibir el borrador de trabajo realizado por
este equipo ya a principios del 2010, creímos conveniente,
además de entregarlo a los grupos parlamentarios, iniciar
reuniones con los sectores más directamente implicados,
como la Federación Valenciana de Municipios y Provincias,
los colegios profesionales, las asociaciones empresariales
del sector, etcétera, y poner el texto en la página web de la
conselleria para que todos los ciudadanos pudieran cono-
cerlo y participar.
Desde el mes de febrero hemos venido impulsado un pro-
ceso de participación de la sociedad civil como nunca antes
se había hecho en un proyecto legislativo de este tipo.
Durante este período ha coincidido el desarrollo del proce-
dimiento iniciado por la demanda de la Comisión Europea
contra el Reino de España ante el Tribunal de Justicia de la
Unión Europea en relación con la legislación urbanística.
El pasado mes de mayo se celebró la vista oral. Y a
mediados de septiembre está señalada la fecha en la que la
abogacía general del tribunal presentará sus conclusiones. Y
es previsible que en los primeros meses del 2011 el tribunal
dicte la sentencia correspondiente.
Dado el momento procesal en la que se encuentra esta
demanda contra el Reino de España en la que están debatien-
do cuestiones básicas del modelo urbanístico, no sólo valen-
ciano, sino del conjunto de España, parece adecuado esperar
a conocer estos pronunciamientos para poder plantear con
todas la seguridad necesaria los contenidos de la reforma de
nuestra ley urbanística y de posterior texto refundido que uni-
ficará toda la normativa urbanística y territorial valenciana.
Sin embargo, como todos ustedes saben, la Comunidad
Valenciana está en estos momentos padeciendo las conse-
cuencias de una crisis económica mundial que está afectan-
do de una manera especialmente grave a España. Ante estas
circunstancias críticas, el Consell de La Generalitat ha que-
rido recoger la multitud de sugerencias que con motivo del
debate social sobre la reforma urbanística nos han hecho lle-
gar todo tipo de entidades, incluyendo, como decía, la
Federación de Municipios y Provincias, las asociaciones
empresariales, etcétera, y recogerlas en este decreto ley que
hoy tengo el honor de presentarles junto con otras medidas
urgentes para hacer frente a la crisis.
Las medidas que hemos recogido en este decreto ley res-
ponden a tres objetivos básicos. Uno: simplificar la tramita-
ción administrativa y reducir burocracia. Dos: facilitar el
desarrollo de actividades productivas que puedan crear
empleo. Y tres: potenciar la inversión pública aprovechando
con más efectividad algunos instrumentos que ya existen.
Pàgina 16.370
Evidentemente, las actividades económicas se producen
en el territorio y todas se ven afectadas directamente por los
planes urbanísticos y por las normas que regulan el uso del
suelo.
En cualquier circunstancia es deseable agilizar el planea-
miento, reducir trámites urbanísticos y eliminar restriccio-
nes del uso del suelo que no sean imprescindibles. Pero en
la situación actual, más que un objetivo deseable, es un a
necesidad urgente.
En este sentido, el decreto ley suprime, por ejemplo, el
concierto previo que exigía la Ley urbanística valenciana
del 2005 previamente a la tramitación de planes generales.
El concierto previo, tal como se regulaba en la ley, era una
figura que permitía flexibilizar y adelantar la aprobación de
planes urbanísticos, pero la incidencia de leyes estatales
posteriores de carácter básico, y por tanto obligatorias para
la Comunidad Valenciana, como la ley de 2006, que regula
la evaluación ambiental estratégica de planes y programa, y
la ley del suelo del 2007, complicó enormemente el proce-
dimiento del concierto previo y generó dudas jurídicas
importantes sobre sus efectos.
La agilización del planeamiento urbanístico se refuerza
con otras medidas contenidas en el decreto ley. Por ejemplo,
se suprime la cédula territorial de urbanización, se simplifi-
can y concretan mejoras en las obligaciones de publicación
en los planes, se eliminan algunas limitaciones reglamenta-
rias para impulsar el desarrollo de actuaciones de reforma o
renovación urbana en el interior de las ciudades, en barrios
y en cascos antiguos y se facilita la obtención de suelos
dotacionales.
El segundo gran objetivo del decreto ley, como se decía,
es favorecer el desarrollo de iniciativas productivas que con-
tribuyan a crear empleo. Y en este sentido, hemos adoptado
tres tipos de medidas: en primer lugar, hemos ampliado las
posibilidades de implantar actividades en suelo no urbaniza-
ble, por un lado, suprimiendo algunas limitaciones que difi-
cultan innecesariamente determinadas iniciativas que pue-
den dar trabajo a la gente, especialmente casas rurales y
establecimientos hoteleros de interés para el turismo rural,
también campings, por ejemplo; y, por otro lado, permitien-
do nuevos usos que hasta ahora no estaban regulados, como
la venta de productos agrícolas en el propio terreno donde se
producen.
En segundo lugar, hemos agilizado las declaraciones de
interés comunitario, necesarias para autorizar determinados
usos del suelo no urbanizable. Concretamente, hemos esta-
blecido un nuevo procedimiento de urgencia que reduce los
plazos a la mitad cuando se trate de actividades que creen
puestos de trabajo, y hemos eliminado la exigencia del DIC
cuando se trate de meras obras de reforma, sin ampliación
exterior de edificios o instalaciones ya autorizadas.
En tercer lugar, también dentro de estas necesidades de
favorecer la actividad de la economía, el decreto ley da a los
ayuntamientos competencias muy amplias para proponer la
cuantía del canon por actividades en suelo no urbanizable,
para reducirlo hasta un 50% o para prorrogar o fraccionar su
pago, de manera que sea la administración más próxima la
que valore cada caso concreto y pueda tomar en considera-
ción las dificultades financieras que se enfrenta quien quie-
re hoy poner en marcha una empresa.
El tercer gran objetivo del decreto ley, les he menciona-
do, es el de impulsar y agilizar la inversión pública, concre-
tamente, con medidas para que los ayuntamientos puedan
disponer de manera inmediata de los ingresos del canon por
declaración de interés comunitario y destinarlos a la cons-
trucción de viviendas de protección pública o a otros fines
de interés público, si se cumplen determinadas condiciones.
Número 130 16.06.2010
Otras medidas para ampliar y potenciar las posibilidades
de actuación de tres empresas públicas dependientes de La
Generalitat, como VAERSA, Entidad de Saneamiento de
Aguas Residuales y el Instituto Cartográfico Valenciano.
Y, por último, quisiera mencionar otra situación que
requiere medidas especialmente urgentes por la crisis y que
se aborda en este decreto ley. Se trata del problema creado
por los programas de actuación integrada que están aproba-
dos y adjudicados, pero que se encuentran con un agente
urbanizador, no puede cumplir los plazos de ejecución com-
prometidos por la situación en que se encuentra la construc-
ción y por las enormes dificultades que se tiene en las
empresas para encontrar financiación.
De acuerdo con la LUV y el reglamento, el incumpli-
miento de los plazos de ejecución de un PAI conlleva su
caducidad, y si se trata de un PAI aprobado junto con un
plan reclasificatorio del suelo, conlleva también la desclasi-
ficación automática de este suelo y su retorno a la condición
de no urbanizable.
Ante la previsión de un número muy alto de incumpli-
mientos de plazos de ejecución, con independencia de las
decisiones que en cada caso deban tomar los ayuntamientos
respecto a los PAI, con el decreto ley evitamos que eso dé
lugar de manera automática a una desclasificación masiva
de suelo, con las graves consecuencias que podría tener para
los municipios, para los propietarios y para las entidades
financieras.
Concretamente, se trata de que durante un período limi-
tado, en principio hasta 2012, aunque el Consell podrá pro-
rrogarlo si es necesario, la LUV y el reglamento quedan en
suspenso en este punto concreto, y que los ayuntamientos
tengan la posibilidad de valorar en cada caso cuál es la solu-
ción más adecuada: mantener el suelo como urbanizable
para poder desarrollarlo más adelante o desclasificarlo si es
lo más beneficioso para el municipio.
En todo caso, es una decisión que el ayuntamiento tendrá
que tomar de manera expresa, motivada y después de escu-
char a todas las partes interesadas.
Por tanto, señorías, como pueden ver, con este decreto
ley el gobierno valenciano ha adoptado un conjunto de
medidas para agilizar el desarrollo de actividades producti-
vas y la creación de empleo, cuya aprobación era muy
urgente ante la situación de la emergencia económica en la
que nos encontramos.
Se ha tramitado con las garantías jurídicas necesarias
para asegurar que se cumplen todos los requisitos constitu-
cionales y estatutarios y, en todo lo posible, hemos reforza-
do el papel de los ayuntamientos, su capacidad de decisión
y de actuación.
Una parte importante del contenido de este decreto ley se
concreta en medidas puntuales de contenido urbanístico,
que, como les decía, cuentan con un consenso generalizado
entre todos los agentes territoriales: ayuntamientos, sectores
profesionales, empresariales, etcétera.
La situación ha hecho necesario que el Consell actúa con
urgencia mediante un decreto ley. Hoy corresponde a estas
Cortes decidir si convalida o no estas actuaciones.
El govern de La Generalitat manté l’oferta de diàleg i de
consens que el president de La Generalitat feu al principi
d’esta legislatura. per això, demanem al Grup Parlamentari
Popular que sol·licite a la presidència de Les Corts que este
decret llei es trameta com a projecte de llei, perquè tots els
grups polítics d’esta cambra tinguen l’ocasió d’aportar les
idees i propostes que puguen millorar-lo.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
Pàgina 16.371
La senyora presidenta:
Muchas gracias, vicepresidente.
Señorías, para el turno a favor, tiene la palabra el ilustre
diputado señor Marí Olano.
El senyor Marí Olano:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señor vicepresidente del Consell.
Señorías.
El Grupo Parlamentario Popular va, naturalmente, a apo-
yar la convalidación del decreto ley, pero vamos a hacer un
poco más que eso.
Yo ya hace unos días, hace una semana exactamente, y
con objeto de que tuvieran clara la intención del Grupo
Parlamentario Popular y de que tuvieran tiempo para prepa-
rar, si lo estimaban oportuno, su aportación, comuniqué a
los portavoces en la materia de los otros dos grupos parla-
mentarios y de los agrupación de diputados no adscritos, la
intención del Grupo Parlamentario Popular de proponer
también que este decreto ley, con independencia de su con-
validación y de su inmediata entrada en vigor, evidentemen-
te, se tramitara como un proyecto de ley, con objeto de que
pudiera contar con las aportaciones de todos.
El vicepresidente del Consell lo ha explicado muy clara-
mente. El decreto ley contempla una serie de medidas, no
todas las que probablemente necesite el urbanismos valen-
ciano, no quizás todas las que puedan ser más transcenden-
tes, pero sí todas las que tienen un consenso amplísimo de
todos los sectores sociales y económicos implicados en el
urbanismo.
Ahora creemos que esa base consensual, que desde nues-
tro punto de vista es tremendamente amplia, pueda ser enri-
quecida con las aportaciones que realicen el Grupo
Parlamentario Socialista, Compromís y los diputados no
adscritos.
El urbanismo es una cuestión de todos, es una cuestión
que además muchas veces hemos utilizado, si me permiten
la expresión, para tirarnos los trastos a la cabeza. Pero es
una de las cuestiones clave en cualquier comunidad autóno-
ma. Y es más, es una de las cuestiones clave en el ordena-
miento jurídico español.
El vicepresidente lo ha expuesto muy claramente. Las
intenciones del Consell podían haber sido mucho más
amplias. Podía haber recogido, en el decreto ley, una serie
de medidas que han sido ya propuestas por reputados exper-
tos, que han sido propuestas por asociaciones empresariales,
pero que en estos momentos cuentan con un inconveniente
para su adopción. Y no exagero cuando digo que ese incon-
veniente trasciende a la Comunidad Valenciana. Quienes
conozcan la legislación urbanística –y en el Grupo
Parlamentario Socialista, por ejemplo, hay algún reputado
conocedor de la legislación urbanística, como puede ser su
portavoz–, sabrán que la legislación urbanística española, no
la valenciana, sino la española, el modelo urbanístico que se
está siguiendo en España desde el año 56 se encuentra en
estos momentos en una situación de tensión ante el Tribunal
de Justicia de las Comunidades Europeas. Esa situación de
tensión se ha producido por la demanda presentada por la
comisión contra el Reino de España por la aplicación de la
legislación urbanística valenciana, por la aplicación de dos
leyes: una, aprobada en estas Cortes con mayoría del Grupo
Parlamentario Socialista, la Ley reguladora de la actividad
urbanística de 1994; y otra aprobada en estas Cortes con
mayoría del Grupo Parlamentario Popular, la Ley urbanísti-
ca valenciana del 2005.
Número 130 16.06.2010
Tenemos un problema serio los españoles con el urbanis-
mo, muy serio. En España se ha seguido un modelo de par-
ticipación y de protagonismo de los propietarios en el urba-
nismo. Con independencia de que las potestades urbanísti-
cas son esencialmente públicas y son retenidas por las admi-
nistraciones públicas, han sido los propietarios los que han
jugado un papel esencial durante todos estos años, desde el
año 56 en nuestra legislación urbanística.
Ello nos ha permitido, entre otras cosas, tener una legis-
lación que ya a nivel constitucional es absolutamente punte-
ra y avanzada. El concepto de función social de la propie-
dad, que se recoge en el artículo 33 de la Constitución, es un
concepto que no tiene precedentes en el derecho constitu-
cional europeo o comparado o cercano. La participación de
la comunidad en las plusvalías generadas por la acción de
los poderes públicos, por la acción urbanística de los pode-
res públicos, que también recoge la Constitución, es también
un concepto puntero.
Ello ha posibilitado que en España se haya producido un
gran desarrollo urbanístico, un enorme desarrollo urbanísti-
co, que ha mejorado notoriamente la calidad de vida de
nuestras ciudades, tanto en España como en la Comunidad
Valenciana, sin que le haya costado un duro a los poderes
públicos, sin que le haya costado un duro a los ciudadanos,
porque la acción urbanística, los costes de la acción urba-
nística de los poderes públicos es sufraga íntegramente por
los propietarios.
Hoy en día con la demanda que la comisión ha presenta-
do contra el Reino de España, ese modelo está en tela de jui-
cio. Hoy en día ese modelo tiene no voy a decir una espada
de Damocles, pero sí una puntilla cerca. Y hoy en día ese
modelo está siendo defendido principalmente por el Reino
de España, porque el gobierno de la nación cayó en la
importancia de esto, en la importancia de esta cuestión, y
está siendo defendido también por todas las comunidades
autónomas, porque quiérase o no, este modelo, con diferen-
tes variantes, lo tienen todas las comunidades autónomas.
Por eso, no es momento para introducir grandes cambios
en la legislación urbanística valenciana. Dentro de nada, el
16 de septiembre, en concreto, el abogado general, en repre-
sentación de la independencia de las instituciones europeas,
rendirá su informe, sus conclusiones, ante el Tribunal de
Justicia de las Comunidades Europeas, en el caso comisión
contra el Reino de España relativo a la LUV y a la LRAU.
El conseller, el vicepresidente ha indicado que a princi-
pios del año 2011, quizás con un poco de suerte a finales del
año 2010, se dicte la sentencia. Esa sentencia va a ser capi-
tal para el futuro del derecho urbanístico español y para el
futuro del derecho urbanístico valenciano.
La ley urbanística valenciana contiene numerosas aplica-
ciones del derecho comunitario europeo que se introdujeron
en la ley en un intento de acercar la normativa valenciana a
la normativa europea en materia de contratación pública, a
pesar de que lo que sostiene el Reino de España y lo que sos-
tiene la Comunidad Valenciana es que la Directiva 2004/18,
la directiva europea en materia de contratos públicos, no es
aplicable a la legislación urbanística española, no es aplica-
ble a la relación jurídica entre urbanizador y ayuntamientos.
Derivada de esas introducciones de la normativa de con-
tratación europea, es cierto, y es tremendamente cierto, que
la legislación urbanística valenciana es una legislación com-
plicada, es una legislación muy complicada, pero no es esa
la única razón de su complejidad. También es una ley muy
compleja, una legislación muy compleja, porque, por ejem-
plo, es la legislación más garantista con los derechos de los
propietarios y que más participación ciudadana promueve
de todas las legislaciones autonómicas españolas.
Pàgina 16.372
Yo les pongo un ejemplo: no es lo mismo, en términos de
complejidad, exigir que haya una información pública de
todas las alternativas técnicas que se presenten por todos los
aspirantes a urbanizador, que solo de una ellas. La legisla-
ción urbanística valenciana es la única que exige que se
sometan a información pública todas las alternativas técni-
cas. La LRAU del 1994 exigía que se sometiera a informa-
ción pública exclusivamente una, la alternativa técnica ori-
ginaria, y hoy en día hay comunidades autónomas que tie-
nen la figura del urbanizador, Castilla-La Mancha, sin ir más
lejos, que no exigen esta información pública reforzada. No
es lo mismo exigir que todas las licitaciones para la selec-
ción de agente urbanizador se publiquen en el Diario Oficial
de la Unión Europea y establecer un plazo mínimo de tres
meses para la presentación de ofertas, que no exigir esta
publicación en el Diario Oficial de la Unión Europea y esta-
blecer un plazo, en vez de tres meses, de un mes. En térmi-
nos de protección de la competencia, no es lo mismo.
La legislación urbanística valenciana lo hace. ¿Complica
el procedimiento? Sí, lo complica. ¿Es más favorecedor de
la competitividad efectiva, la competencia efectiva? Sí, lo
es. Todas esas razones hacen que tengamos una legislación
compleja. Esa complejidad se pretende aliviar en parte con
el decreto ley que presenta el Consell y que el Grupo
Parlamentario Popular va a apoyar, y esa complejidad puede
ser también..., puede verse mermada, sin merma, a su vez,
de la garantía de los propietarios y de la participación de los
ciudadanos, en el caso de que los otros grupos parlamenta-
rios realicen aportaciones coherentes, aportaciones valiosas
a la tramitación del proyecto de ley.
Yo, por eso, ya hace una semana, les dije a los tres porta-
voces de los grupos parlamentarios en esta materia cuál era
nuestra intención, con objeto de que tuvieran una semana
más para hacer las consultas que tuvieran por conveniente y
para poder trabajar en el plazo de presentación de enmien-
das, plazo de presentación de enmiendas que será necesaria-
mente breve. (Veus) En esas enmiendas, a esas enmiendas
confía prestar toda la atención del mundo el Grupo
Parlamentario Popular, y, desde luego, estamos abiertos a
todas las sugerencias.
Aparte de eso, la ley contiene medidas que yo creo que
son francamente positivas, medidas que no solo evitan com-
plejidad sino que van destinadas a favorecer la creación de
empleo. Por ejemplo, el régimen de actividades a realizar en
suelo no urbanizable. Yo creo que hay mucho miembros de
esta cámara que proceden de comarcas del interior, comar-
cas en las cuales se ha hecho, por ejemplo, del desarrollo
turístico rural de calidad un eje de su vertebración económi-
ca o de su progreso económico, puede ser el caso de la
comarca de Els Ports, que estarán muy contentos o que les
parecerá bien la medida relativa a la posibilidad de ampliar
la instalación en suelo no urbanizable de actividades turísti-
cas de desarrollo rural. Me imagino que los diputados que
puedan proceder..., o las diputadas que puedan proceder de
comarcas agrícolas, de comarcas hortofrutícolas, les parece-
rá oportuna la ampliación de actividades en suelo no urba-
nizable vinculadas con la comercialización de los productos
producidos en las propias tierras para las cuales se solicita la
declaración de interés comunitario, la posibilidad de que se
puedan realizar instalaciones dedicadas a la comercializa-
ción de esos productos hortofrutícolas de plantas ornamen-
tales producidos en los propios terrenos.
Esas medidas creo que favorecen la creación de empleo y
creo que pueden tener un consenso bastante amplio de esta
cámara. Creo también que puede ser favorecedor de estas
actividades productivas las medidas relativas al estaciona-
miento en suelo no urbanizable de vehículos y maquinaria, las
Número 130
medidas relativas a campamentos de turismo y centros depor-
tivos y recreativos, y especialmente las medidas que preten-
den el establecimiento en suelo..., facilitar el establecimiento
en suelo no urbanizable de centros educativos y sanitarios.
Además, creo que gozará del respaldo de esta cámara. El
otro día aprobamos la nueva ley de régimen local de la
Comunidad Valenciana, el favorecimiento a la potenciación
de la autonomía local que se produce con esta ley. Esta ley
permite que sean los ayuntamientos los que tomen en última
instancia las decisiones en cuanto al pago, en cuanto a la
cuantía del canon por ocupación de suelo no urbanizable, y
también en cuanto a la definitiva desclasificación de suelo
en caso de caducidad de planes, de programas, de actuación
integrada.
Todas estas razones, en primer lugar, el suponer un avan-
ce respecto a una legislación..., de las modificaciones de una
legislación que no es prudente modificar ahora, en estos
momentos, con mayor hondura, y, en segundo lugar, el cala-
do notoriamente consensuado de las medidas, su proyección
sobre la creación de empleo y sobre la simplificación de los
trámites administrativos sin merma de las garantías de los
propietarios y de la participación de los ciudadanos, creo
que son razones suficientemente de peso para que todos los
grupos parlamentarios apoyen la convalidación de este
decreto ley.
Si a eso, si al apoyo a la convalidación del decreto ley
añadimos las valiosas aportaciones que estoy seguro que se
van a realizar por parte de los distintos grupos parlamenta-
rios en la tramitación del decreto ley como un proyecto de
ley por el procedimiento de urgencia, creo que habremos
podido dar un paso importante de cara a la revitalización, a
la constante revitalización y a la constante mejora del dere-
cho urbanístico valenciano y del servicio que ese derecho
urbanístico presta al progreso de nuestra tierra.
Por eso, además de anunciarles el voto favorable del
Partido Popular, del Grupo Parlamentario Popular, a la con-
validación del decreto ley, me permito solicitar a los otros
grupos parlamentarios también su respaldo a este decreto ley.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Rafael Maluenda Verdú)
El senyor vicepresident primer:
Muchas gracias, señor Marí.
Per a torn en contra, té la... Per a torn en contra, ¿algun
grup vol exercir el torn...? Bé, doncs, hi ha tres grups que
volen exercir el torn en contra, però donat que un grup...,
tots els grups no tenen la mateixa composició, la presidèn-
cia interpreta que cal deixar la deferència al grup majoritari
de l’oposició.
Per tant, el senyor Sanmartín té la paraula. (Veus)
El senyor Sanmartín Besalduch:
Bon dia.
Gràcies, senyor president.
Ens trobem avui amb un decret llei de mesures urgents
que pretén, almenys teòricament, fomentar determinats sec-
tors productius i, al mateix temps, fomentar l’ocupació.
Clar, algú de vostés es pot preguntar, ¿i això què té a vore
amb el medi ambient o amb l’urbanisme perquè estiga jo
avui aquí, a aquesta trona? Teòricament, aquest decret diu
que fomentarem l’ocupació, li donarem una empenta a
determinats sectors productius si simplifiquem determinats
aspectes de la legislació urbanística, o inclús si modifiquem,
16.06.2010 Pàgina 16.373
jo pense que profundament, –i aquí ve la nostra crítica–
alguns dels articulats més importants de les empreses públi-
ques valencianes, siga VAERSA, siga l’entitat pública de
sanejament o altres.
Mire, jo li dic sincerament que no ens pareix correcte. No
ens pareix correcte que utilitzen un decret llei, que utilitzen
la modificació puntual de determinades legislacions urba-
nístiques, siga llei urbanística valenciana, siga llei del sòl no
urbanitzable, siga llei d’ordenació del territori, per a uns
altres objectius. Li ho dic sincerament.
De les set pàgines que té el decret, un aspecte que vosté
no ha tractat i que és bàsic és les modificacions substancials
que introduïxen en VAERSA. De fet, de les set pàgines qua-
tre tracten de VAERSA. Encara més, utilitzen com a excusa
determinades modificacions no substancials urbanístiques
per a modificar el règim jurídic de VAERSA, per a modifi-
car la naturalesa d’una empresa pública l’accioniste única de
la qual és la Generalitat valenciana, i el president de la qual,
no ho hem d’oblidar, és el conseller de Medi Ambient.
Clar, la pregunta que els faig és, ¿realment creuen vostés
–em plantejo jo– que això és realment constitucional o real-
ment es tracta d’un atropellament més del Consell?, és a dir,
utilitzar com a excusa determinades modificacions urbanís-
tiques per a colar-mos un gol monumental en el tema de
modificar, la naturalesa, el règim jurídic de VAERSA.
Perquè, clar, VAERSA, vosté me dirà..., senyor Marí
Olano, me dirà, és que VAERSA és una empresa pública,
però jo també li diré que VAERSA té una gestió privada, és
una societat mercantil amb personalitat jurídica pròpia i que
es regula, a més a més, per l’ordenament jurídic privat, d’a-
cord amb la pròpia llei d’hisenda pública de la Generalitat
valenciana.
Mire, aquest fet me pareix perillós, tremendament peri-
llós, perquè ja fa més d’un any vostés començaren amb la
política de fagocitació, absorció, del personal de VAERSA,
en este cas concret del personal de la Conselleria de Medi
Ambient per part de VAERSA. Des de fa uns anys, o a hores
d’ara, VAERSA té una plantilla de 1.800 persones, mentre
que la conselleria a penes arriba a mil. És a dir, mentre els
funcionaris de la conselleria baixen cada vegada en picat, el
personal laboral de VAERSA creix de forma exponencial, la
criatura se’ns ha convertit en un monstre, VAERSA.
Però, clar, una cosa era absorbir, fagocitar personal de la
Conselleria de Medi Ambient a favor de VAERSA, però l’al-
tra molt diferent és la proposta que vostés ens fan amb la vali-
dació del decret que tenim avui aquí, i la proposta que ens fan
és fagocitar, seguir fagocitant, seguir absorbint, però ja no
personal, sinó funcions i competències pròpies de la
Conselleria de Medi Ambient, privatitzant, semiprivatitzant
tota una sèrie de serveis públics que corresponen als funcio-
naris de la conselleria i no a personal laboral, i sobretot usur-
pant funcions públiques que corresponen a la conselleria i no
a una empresa que es regix per un ordenament jurídic privat.
Mire, significa diverses coses. En primer lloc, vostés, en
el decret, el primer que fan és traslladar a VAERSA tota una
sèrie de funcions públiques fins ara moltes des les quals
estaven assignades a la Conselleria de Medi Ambient. Des
de la contractació d’obres i serveis, projectes de tot tipus,
siga de..., que si d’infraestructures agrícoles, forestals,
ramaderes, residus, recursos hídrics, regadiu, ordenació del
litoral, fins inclús la gestió d’aquells projectes per part de
VAERSA una vegada s’hagen executat aquestes obres.
Adone’s que els dóna la possibilitat de fixar inclús tarifes als
usuaris.
Clar, jo els recorde una cosa, VAERSA se va crear fa
vint-i-quatre anys, el 1986, per a agilitzar determinades fun-
cions de la conselleria, això és una cosa. Però l’altra cosa és
Número 130 16.06.2010
que VAERSA absorbixca la quasi totalitat de funcions de la
conselleria a través d’aquest decret.
Però significa altres coses aquest decret, significa també,
i en segon lloc, la possibilitat d’adjudicar a troche y moche.
A partir d’ara, igual que CIEGSA, VAERSA té tot el poder
adjudicador, ¡tot el poder adjudicador!, evidentment, amb
les restriccions derivades de la llei de contractes del sector
públic, ¡faltaria menys!, però a partir d’ara VAERSA,
¡inclús les empreses filials dependents de VAERSA!, poden
adjudicar a troche y moche, tenen tot el poder adjudicador.
Segona cosa que significa aquest decret.
Tercera qüestió que significa aquest decret. Mire, vostés
estan traspassant mitjançant el decret llei que avui ens pre-
senten aquí per a validar, tota una sèrie de funcions i de
competències pròpies de funcionaris públics i no de perso-
nal laboral. I..., clar, i ho dic perquè vostés saben que VAER-
SA, els 1.800 empleats, la major part d’ells, són personal
laboral contractat, i d’estes persones, alerta!, estaran estes
persones suplantant determinades funcions que corresponen
a la conselleria. Arribarem a vore estes persones tramitant
aspectes tan delicats com una declaració d’impacte ambien-
tal, una autorització ambiental integrada, una modificació
d’un programa d’actuació integrada, inclús, inclús algun
tipus de sanció derivada de l’incompliment de lleis urbanís-
tiques o mediambientals.
Adone’s del que li estic dient. És tremendament perillós
el que vostés estan proposant aquí. Però este decret signifi-
ca una quarta cosa. Cada vegada són més les competències,
són més les atribucions que fugiran a partir d’avui si vali-
dem este decret, que no ho farem, cada vegada més compe-
tències, més funcions fugiran del control fiscalitzador de la
Intervenció General de la Generalitat valenciana.
Introduiran cada vegada més, més opacitat, més discrecio-
nalitat, més obscurantisme en una empresa pública que ja
era opaca i discrecional, com en el cas de VAERSA.
Senyor Marí, el que estan intentant és que a partir d’ara
puguen més, i millor dit d’una forma molt senzilla, practicar
el nepotisme i el tracte de favor com, i encara més, ho
havien fet fins ara. I per nepotisme i tracte de favor entenc
el falsejar de forma generalitzada tota una sèrie de contra-
ctes públics i seleccionar determinades persones, d’acord
amb interessos particulars i partidistes. Per això, aquest
decret permetrà practicar més i millor el nepotisme i el trac-
te de favor.
Vosté sé segur que després em dirà, i ha estat assessor
jurídic de La Generalitat, i em dirà: «Home, és que VAER-
SA és una empresa pública l’accionista únic de la qual és La
Generalitat i per tant estarà sempre sotmesa a un règim de
comptabilitat pública.» Vosté em dirà. Per tant, no s’espante
tant. Jo vaig a recordar-li dos coses al respecte.
Mire, vosté sap igual que jo que cada any els administra-
dors de VAERSA formulen els comptes. Estos comptes es
porten a la Junta General d’Accionistes, que els aprova o no
els aprova. Sempre els ha aprovat. I, posteriorment, La
Generalitat concretament passa esta comptabilitat a la
Sindicatura de Comptes, conjuntament amb un informe
d’una auditoria privada. Aquest és el tràmit que sofrix tot el
que s’ha estat fent en VAERSA.
A banda, li he de recordar que la Sindicatura de Comptes
fiscalitza de forma selectiva, no fiscalitza la totalitat d’expe-
dients de La Generalitat, ni molt menys de la conselleria.
Aproximadament fiscalitza un 2 o un 3%. De fet, en l’últim
informe de la Sindicatura de Comptes, el del 2008, no ha fis-
calitzat més del 3%. I, atenció!, de tota La Generalitat 45 con-
tractes de 1.702 expedients. La qual cosa, adone’s, si és poc
percentatge de fiscalització. I de fet amb este percentatge tan
menut encara s’han trobat incidències en el 93% d’ells.
Pàgina 16.374
Per últim, li dic sincerament, que aquest decret significa
també centrifugar el deute de la Conselleria de Medi
ambient, a qui? A una empresa pública. I, clar, això és tre-
mendament perillós. I és tremendament perillós, perquè jo li
recorde que la Sindicatura de Comptes porta molts anys
advertint-los d’una cosa, d’una cosa, que les pèrdues acu-
mulades de VAERSA són cada vegada majors, les pèrdues
acumulades de VAERSA. I, per tant, a data 31 de desembre
de l’any passat, vosté això ho sabrà igual que jo, esta socie-
tat pública es trobava en un dels supòsits de dissolució, d’a-
cord amb la Sindicatura de Comptes i d’acord amb la Llei de
societats anònimes, mentres el patrimoni net estava per baix
del 50% del capital social.
En definitiva, en estos dos minuts que em queden, vosté
m’ha fet una perorata de la Llei urbanística valenciana, de
la Llei reguladora de l’activitat urbanística, quan el decret a
penes tracta d’això. Vostés utilitzen esta excusa per a modi-
ficar de forma substancial la naturalesa i el règim jurídic
d’una empresa pública que controla el senyor Cotino. Esta
és la realitat.
Avui, avui 16 de juny assistim, assistirem a la validació,
a la convalidació d’un decret que introdueix un grau d’opa-
citat major, un grau d’ocultisme major i un grau de discre-
cionalitat major, amb la connivència únicament de vostés,
perquè jo estic convençut que ningú anem a validar este
decret.
Però, sobretot, creen un instrument al servei exclusiu del
conseller de torn, del conseller de torn, fomentant el nepo-
tisme i el tracte de favor, però sobretot fugint de qualsevol
control o fiscalització pública. Aquest és l’objectiu que vos-
tés persegueixen amb aquest decret. Si vol després parlarem
de la LRAU, de la LUV i els problemes que tenim d’adap-
tació. Jo era també portaveu d’urbanisme i medi ambient fa
uns anys quan aquí aprovàrem la LUV i els vaig dir què pas-
saria amb la LUV. Però el problema és que el que no pot ser
és que vosté demane el torn a favor per a validar un decret
llei que vosté sap que ens intenta colar un gol com la copa
d’un pi. És a dir, modifiquen aspectes que són intranscen-
dents de l’urbanisme valencià per a, de amagadillo, per dar-
rere, incloure cinc pàgines que modifiquen la naturalesa i el
règim jurídic d’una empresa pública, l’accionista única de la
qual és La Generalitat i el responsable és el conseller.
Per a tots aquests jocs, per a totes aquestes tropelies no
ens tindran mai. I, per tant, pense, i estic convençut, que
entre tots els farem comprendre que no té cap sentit la vali-
dació d’un decret que l’únic que pretén és introduir més obs-
curantisme i fugir del control públic.
Moltes gràcies. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, a vosté, senyor Sanmartín.
Per a torn en contra, té la paraula el senyor Marí Olano…
Perdó, per a rèplica, perdó.
El senyor Marí Olano:
Muchas gracias, señor vicepresidente.
Quiero agradecerle, señor Sanmartín, que comparta las
medidas que tiene el decreto con excepción de la de VAER-
SA. No se ha referido a ninguna más que a la de VAERSA.
Por lo tanto, doy por hecho que le parecen bien, aunque usted
las ha despreciado diciendo que no tienen ningún calado. La
verdad es que los empresarios no consideran lo mismo. Los
empresarios del sector no consideran lo mismo, creen que
tiene bastante calado la supresión de la cédula territorial de
Número 130 16.06.2010
urbanización, la supresión del trámite de concierto previo, la
ampliación de las actividades que se puedan realizar en suelo
no urbanizable. Y eso se lo quiero agradecer.
En cuanto al resto de cosas, igual tenemos un debate un
poquitín más sentido.
Habla usted de nepotismo y trato de favor en una empre-
sa pública. Con independencia de que eso forma parte de los
infundios habituales, yo solo le hago una pregunta. A mí me
gustaría que pensara usted en el cónyuge de un reputado
miembro de su grupo parlamentario, que pensara en el tra-
bajo que desarrolla para una sociedad pública estatal, que
pensara cuándo fue contratado para ese trabajo y que pensa-
ra en los procedimiento para la evaluación del mérito y la
capacidad que se siguieron previamente a su contratación.
Si quiere más datos, luego, en privado, se los digo.
Ha hablado usted de trato de favor. A mí me gustaría que
pensara en otro diputado de su grupo parlamentario, que lo
fue en otras legislaturas, que pensara en qué sociedad públi-
ca estatal trabaja, que pensara cuándo empezó a trabajar
para esa sociedad pública estatal y que pensara en qué pro-
cedimientos para la evaluación del mérito y capacidad y
para la concurrencia se siguieron para contratar a este repu-
tado ex diputado del Grupo Parlamentario Socialista. De
nuevo, si quiere más datos, luego en privado se los doy.
A mí usted no me hable de nepotismo y trato de favor. Es
como si a Noé le hablaran de la lluvia. Ustedes son los gran-
des especialistas en el nepotismo y en el trato de favor y son
los grandes especialistas en las campañas de difamación y de
indignidad. En eso son maestros, en la doblez, en la hipocre-
sía política son ustedes auténticos maestros. (Aplaudiments)
Me habla de que traemos aquí de tapadillo la modificación
de régimen jurídico de VAERSA, de tapadillo publicado en el
Diario Oficial de la Comunidad Valenciana. ¡Menudo tapa-
dillo más raro! Si lo hubiéramos querido llevar de tapadillo lo
modificamos por acuerdo del Consell, que se puede, que la
ley no obliga a que el régimen jurídico de VAERSA esté regu-
lado por ley. Hay muchos medios propios y servicios técnicos
instrumentales de la administración que están regulados por
acuerdos, señor Sanmartín. Lo podríamos haber hecho por un
acuerdo normal y corriente y se acabó y nos evitamos este
debate. Pero es que no nos lo queremos evitar. Hacemos las
cosas como procede. Además, no es el único medio propio de
la administración valenciana.
Además de eso, llega usted seis años tarde. VAERSA es
medio propio, el régimen jurídico de VAERSA y la naturale-
za de VAERSA es exactamente la misma hoy que lo era hace
seis años, cuando se aprobó por esta cámara el artículo 102 de
la Ley de acompañamiento del año 2005. ¿Usted ha caído que
ese artículo existía, señor Sanmartín? ¿Usted ha creído que
VAERSA tiene el mismo régimen jurídico ya hoy que hace
seis años? ¿O es que durante seis años han estado durmiendo?
Bueno, eso seguro, que durante seis años han estado dur-
miendo para todo lo que no sea aportar ideas sensatas.
Señor Sanmartín, ¿usted se ha parado a comparar el artí-
culo del decreto ley relativo a VAERSA con la disposición
adicional trigésima de la Ley de contratos del sector público
relativo a Tracsa? Tracsa, empresa pública estatal; Ley de
contratos del sector público del año 2007, propuesta al
Congreso de los Diputados por Pedro Solbes, vicepresiden-
te de un gobierno socialista y aprobada con los votos del
Partido Socialista. ¿Los ha comparado? El régimen jurídico
de Tracsa y de VAERSA es exactamente el mismo. Los dos
artículos son un calco el uno del otro, porque tampoco había
que ser muy creativos, el mismo. Si están ustedes en contra
de que las administraciones públicas tengan sociedades ins-
trumentales que puedan ser consideradas medios propios y
Pàgina 16.375
servicios técnicos instrumentales reformen la ley de contra-
tos. Pero no vengan aquí a insultar, a machacar y a levantar
infundios. Eso es lo que tienen que hacer.
¿Usted sabe cuántas comunidades autónomas socialistas
durante los últimos años han constituido medios propios?
Mire: Galicia, cuatro sociedades de gestión urbanística y
una sociedad que le llaman «banco de tierras», que no sé
muy bien lo que es eso, durante la época socialista;
Andalucía, la Sociedad de Gestión Medioambiental, en el
año 2000; Cataluña el Instituto Cartográfico de Cataluña,
mediante una ley del otro día; Cantabria, la empresa cánta-
bra para el desarrollo de las tecnologías en la administra-
ción. ¿Quiere que le dé más datos? Todo eso no favorece el
nepotismo y resulta que nosotros sí. Todo eso favorece la
buena administración y resulta que nosotros lo que estamos
favoreciendo es otra cosa.
Mire, señor Sanmartín…
(Ocupa la presidència la presidenta, senyora María
Milagrosa Martínez Navarro)
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Marí.
El senyor Marí Olano:
Un momentín, presidenta.
Se lo digo totalmente en serio: si quiere defender cosas
con un mínimo de sentido común yo estaré encantado. Para
insultar, los insultos que los aguante otro.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Tiene la palabra el ilustre diputado señor Sanmartín.
El senyor Sanmartín Besalduch:
Senyor Marí Olano, a vore. Jo, si vol que parlem de qual-
sevol cosa, no hem de parlar en privat. El que hem de parlar,
parlem-lo des d’aquesta trona (aplaudiments) perquè des d’a-
questa trona podríem parlar de com assessorava vosté, a tra-
vés del bufet Michavila, concessionaris de la Generalitat
valenciana. Si vol, això també ho parlem des d’aquesta trona.
Com se li ocorre a vosté dir que són infundis habituals
d’este grup parlamentari les corrupteles que està sofrint i
que han succeït dins de VAERSA? Home!, li ho recorde,
perquè va sortir a tots els mitjans de comunicació, o no és
veritat? I això constarà..., en seu parlamentària ho dic.
Novembre de 2004 el senyor Blasco, el senyor Blasco era
president de VAERSA, president de VAERSA. Doncs, bé,
aleshores no coneixíem una empresa, ni sabíem com actua-
va, ni si existia, que es dia Orange Market. Esta empresa, en
novembre de 2004 se li va adjudicar per procediment nego-
ciat sense publicitat un contracte de quasi dos-cents mil
euros per una campanya publicitària sobre la sensibilització
dels contenidors grocs. (Veus) El senyor Blasco, el senyor
Blasco era el president de VAERSA.
Clar! Després, vam saber per la mateixa Sindicatura de
Comptes que este procediment negociat sense publicitat no
s’haguera hagut de dur a terme, per què? Perquè, perquè
l’import superava en molt aquesta quantitat. Resulta que no
s’aplicaren els principis de publicitat i concurrència que pre-
veu la Llei de contractes d’administració pública. Però,
sobretot, és que, a més, no se va executar el treball i van
cobrar la meitat aquesta empresa.
Número 130 16.06.2010
Clar! Jo li demano... Vosté que ha sigut assessor jurídic
d’aquesta casa, el que li demano és, senyor Marí Olano, és
que m’explique com és possible que, veient la Sindicatura
de Comptes que l’incompliment és imputable al contractis-
ta, no va agarrar el president de VAERSA, que és el senyor
Blasco, i que no imposara a Orange Market cap penalització
ni li va exigir absolutament cap responsabilitat. ¿Això són
«infundios habituales de este grupo parlamentario»? Això
no ho dic jo! Això ho diu l’informe de la Sindicatura de
Comptes, i, per tant, com consta en acta, anem on vullguen
per a rebatre-ho. I no de forma privada! Jo, de forma priva-
da, no tinc de parlar res. Són infundis habituals d’este grup
parlamentari que la Sindicatura de Comptes ens diu que
VAERSA és l’empresa pública de la Generalitat valenciana
que més utilitza de forma sistema contractes menors, mal-
grat que la quantia ultrapassa sempre els límits establerts per
la normativa vigent.
VAERSA, VAERSA no disposa de comandes documen-
tades a l’hora d’adjudicar els contractes. Els contractes adju-
dicats pels procediments negociats a VAERSA, ¡alerta!,
representen el 88% dels expedients. De cada 100 expe-
dients, 88 s’adjudiquen sense publicitat; únicament 12 per
concurs. Per tant, mai es justifica el perquè d’aquesta exclu-
sivitat.
I, per tant, senyor Marí Olano, si això és infundi... Jo, l’ú-
nica cosa que li demane com a diputat és que facen contra-
ctes d’acord amb la llei, és a dir, que respecten la publicitat,
la concurrència, la transparència, la igualtat i que no discri-
minen a cap empresa per a donar-ho als seus amics.
Mire, Inspecció de Treball té un muntó de multes impo-
sades a VAERSA per infraccions greus a l’hora de contractar
el personal, per acollir-se a contractes bonificats malgrat ser
una empresa pública, per contractes eventuals que haurien
de ser fixos. Això són infundis habituales d’este grup parla-
mentari? O és que no han comprat o han intentat..., no han
intentat comprar a través d’esta empresa pública voluntats?
Vol que li parle de Villena? No és veritat que en gener d’en-
guany se li va oferir a un regidor díscol del PP un lloc d’e-
xecutiu a VAERSA? O m’ho invento jo? Jo li ensenyaré la
premsa. Vostés mateixos, el regidor era del PP, no del PSOE.
En definitiva, el que li vull fer entendre és que vostés
amb la validació d’este decret intenten introduir més discre-
cionalitat, més obscurantisme a una empresa ja de per si dis-
crecional i tremendament opaca. Per tant, no intenten ven-
dre’ns la burra amb uns decretets, amb unes reformetes de la
LUV, de la Llei d’ordenació del territori i de la Llei del sòl
no urbanitzable per a colar-mos un gol monumental. Aquí,
no mos tindran al seu costat.
I, per tant, tot el que vullga parlar amb mi, puge a la trona
i aquí ho debatrem.
Gràcies. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchas gracias. (Veus)
Señores diputados, si son ustedes tan amables.
Señor Mata, le llamo al orden por primera vez.
Señor Blasco.
El senyor conseller de Solidaritat i Ciutadania:
Señora presidenta.
Solicitaría tomar la palabra porque me he sentido aludi-
do y quiero, al amparo del artículo 69, tomar la palabra en
este momento.
Pàgina 16.376
La senyora presidenta:
Tiene dos minutos.
El senyor conseller de Solidaritat i Ciutadania:
Me va a sobrar tiempo y muchas gracias, señora presi-
denta.
Para decirle al señor Sanmartín que las informaciones y
la opinión que ha vertido aquí son falsas de toda falsedad.
Son absolutamente mentira las afirmaciones que usted ha
hecho aquí en relación a mi persona, incluso las que ha
hecho a VAERSA.
Y, por lo tanto, el que usted quiera en esto seguir la este-
la de quien está lanzando infundios y calumnias –que algún
medio de comunicación está en esa situación– quiero decir-
le que se hace usted eco y cómplice de una absoluta false-
dad y calumnia. Y, se lo vuelvo a repetir, para que le quede
a usted bien claro y quién quiera seguirle a usted en esa este-
la. Es falso todo lo que usted ha dicho aquí en relación a
VAERSA y a mi propia persona. (Aplaudiments) Y si quie-
re, y si quiere, cuando usted quiera, se demostrará que las
alusiones que usted ha hecho a la Sindicatura de Cuentas
son falsas y mentiras.
La alusión que ha hecho usted aquí al señor Blasco... El
señor Blasco no ha contratado nunca nada en relación a lo
que usted ha dicho. ¡Sí! Pero, es que ustedes mezclan una
cosa con la otra. Y es falsa la relación que ha hecho usted.
(El senyor Luna parla sense micròfon des del seu escó).
¿Quiere levantar la voz, señor Luna, que no le oigo bien lo
que dice usted? (Algú diu: ¿Pero esto qué es?)
La senyora presidenta:
Perdón, perdón, perdón..., (aplaudiments)
El senyor conseller de Solidaritat i Ciutadania:
Vamos a ver, vamos a ver, una vez más, señor Luna, una
vez más, usted y su grupo continúan lanzando infundios y
calumnias que no tienen ninguna base real. Ni lo ha dicho la
Sindicatura de Cuentas... Es más, le voy a decir, usted ha
tenido la desfachatez aquí de utilizar un informe de la
Sindicatura de Cuentas que no era el definitivo de las con-
clusiones, y que en su momento se hizo constar, y, al final,
se ha hecho.
Pero, bueno, ustedes continúen por ese camino porque
estamos encantados de que ustedes se estén tomando estas
cuestiones como fundamentales. Así les va a ustedes.
(Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Perdón, señor Sanmartín.
El senyor Sanmartín Besalduch:
Sí, señora presidenta, per contestar a...
La senyora presidenta:
No, no, perdón, perdón...
El senyor Sanmartín Besalduch:
M’ha tractat de mentirós! Jo m’he de defendre per unes
acusacions...
Número 130
La senyora presidenta:
Perdón, perdón, perdón, señor Sanmartín, el turno de alu-
siones no tiene contestación a no ser que usted quiera retirar
sus palabras. ¿Es esa su intervención?
El senyor Sanmartín Besalduch:
A vore, si m’ha estat acusant de mentirós, jo me puc
defendre, no, presidenta? M’ha estat acusant de mentirós.
Per l’article 69, per al·lusions, jo li he de contestar el que
m’ha dit el conseller. Home! M’ha tractat de mentirós i no
me podré defendre...
La senyora presidenta:
No voy a permitir que esto se convierta en un tira... No
estamos en un partido de tenis. Usted ha hecho una alusión
concreta, perdone, perdone....
El senyor Sanmartín Besalduch:
M’ha tractat de mentirós, bé me podré defendre, per
al·lusions.
La senyora presidenta:
En el caso de alusiones, si usted es para rectificar, yo le
doy a usted la palabra. (Veus) Si usted se va a mantener...
El senyor Sanmartín Besalduch:
Per favor! A vore, l’article 69, per al·lusions, a mi me
dóna el dret a defendre’m per a contestar al conseller el que
haja dit de mi. Per favor! Home! A vore, jo l’única cosa
que...
La senyora presidenta:
¡Señor Sanmartín!, le recuerdo una cosa, que quien
modera... ¡Señor Sanmartín!, le llamo al orden por primera
vez.
Le voy a recordar, señor Sanmartín, una cosa, y a todos
los señores diputados. Aquí, la única que da la palabra es
esta presidencia y, de acuerdo con el reglamento, quien
modera los debates. Entiendo que usted, de acuerdo con este
artículo, no ha sufrido la alusión que requiere, porque lo que
se ha producido es una contestación y continuamos. (Veus)
Tiene la palabra el señor Torró.
Señor Sanmartín, le llamo al orden por segunda vez, con
la advertencia de que a la tercera será expulsado de este
pleno.
Señor Torró, tiene usted la palabra.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyora presidenta.
La veritat és que estem davant d’un decret llei que és una
joia, una joia, doncs..., començant pel títol arribant fins a
l’última ratlla.
Vostés mos tenen molts acostumats als eufemismes i a este
tipus de coses, a suavitzar les coses o a posar noms que con-
fonen. Ací, no hi ha eufemisme, ací el títol és una fal·làcia.
Este decret llei no és de mesures per agilitzar l’exercici d’ac-
tivitats productives i generar ocupació. No és d’això. Urgent,
ja vorem, però, sens dubte, per l’altre tema, no.
16.06.2010 Pàgina 16.377
Per més que apel·len l’Estatut i la seua prerrogativa legis-
lada per decret, és injustificable les raons de necessitat i
urgència per les quals s’introduïxen unilateralment modifica-
cions legislatives a lleis importantíssimes i trascendents amb
les seues conseqüències amb l’objectiu exclusiu de facilitar,
fer polítiques més nefastes que les executades fins ara, que ja
és dir. És a dir, insistir i aprofundir en saqueigs d’allò públic,
això sí, anant llimant les traves que encara n’hi ha algunes.
I són persistents, perquè no aprenen del fracàs de la seua
estratègia econòmica per la ciutadania, clar, ni de la seua des-
tructora gestió mediambiental, ni de la ruïna de les seues
empreses públiques. En la seua fugida cap endavant, i ja
col·locats davant del precipici, encara peguen un pas més ellà
i encara diuen ací, com una justificació, que el decret este té
un caràcter «notoriamente consensuado». No sé amb qui.
Anem per parts. Ningú pot creure que eliminant l’obliga-
ció de publicar els plans urbanístics en el Diari Oficial de la
Comunitat Valenciana i fer-ho a través del Butlletí Oficial
de la Província, puga activar una altra economia que la de la
corrupció associada a la major opacitat dels plans urbanís-
tics. També és cert que importa poc on es publique, perquè
ja lleven la necessitat de publicar els plans d’ordenació i tan
sols cal donar compte de l’acord de l’aprovació de normati-
va. La veritat és que no és eixe el tipus de modificacions
legislatives que exigix hui en dia la Llei urbanística valen-
ciana. A més, ens anuncien que açò és un abans de les futu-
res reformes. Bé, en les seues reformes, sens dubte, no hi ha
futur. Parlen d’agilitzar els projectes en sòl no urbanitzable,
com si no estiguérem ja envoltats de sòl transformat en
urbanitzable sense construir. I pretenen, a més, que creguem
que eliminar el concert previ farà créixer els municipis. No
sé com, no sé com. A més, en el tema del concert previ vol-
dria apuntar una altra cosa important. Aprofiten, a més, per
a eliminar l’exigència que durant la redacció tècnica del pla
general, l’ajuntament formule consultes a entitats represen-
tatives dels col·lectius, amb la qual cosa, una de les poques
coses de participació que comptava la LUV se la carreguen.
Tot el que vostés volen fer és llevar restriccions, que no
són restriccions, sinó simplement garanties als drets
col·lectius. Els procediments d’urgència per a construir en
sòl urbanitzable, qualsevol activitat que genere ocupació, no
farà sorgir empresaris, sinó, simplement, facilitarà beneficis
privats sobre el patrimoni col·lectiu. Bé, i parlem dels PAI
–que vosté, a més, ho ha citat això.
Portem un temps esperant a vore què feien, a vore (inin-
tel·ligible) ... perquè eixos terrenys, que avui no es poden
construir per falta de demanda, no perderen la seua reclassi-
ficació a sòl no urbanitzable i amb ella, el més important, el
seu valor actiu per alguns. No els remeten ni per decret; ara
els mantenen en guaret; prorrogable, de moment, tres, però,
dóna igual, podran ser-ne sis, nou, el que calga, perquè tal
com està redactat el decret això queda a lliure consideració
del Consell.
I per acabar, també, no vull deixar d’esmentar la modifi-
cació del règim jurídic de les empreses públiques, i, espe-
cialment, de VAERSA. Perquè, clar, cada any, per molt que
vostés ací diguen que no, havien d’haver aguantat que la
Sindicatura de Comptes estiguera bonegant-los per contra-
ctar personal botant-se eixes coses de la gestió pública...,
concurs de mèrits, capacitat, etcètera. I, a més, tenen la santa
barra de presentar-nos ací un decret que el que fa és priva-
titzar encara més parcel·les que les que hi ha en mans de
VAERSA, que no hauria de tindre les competències que vos-
tés volen cedir-li. Ja en té moltes, i ha estat substituint la
Conselleria de Medi Ambient en la pràctica, i, ara, amb
aquest decret, bé, simplement perquè així podran tancar la
conselleria, passar tots els funcionaris a VAERSA i s’ha aca-
Número 130
bat, perquè VAERSA ho podrà fer absolutament tot i, a més,
en el tema de convertir VAERSA en una segona CIEGSA,
amb les competències que els afavorix... I ja vorem amb què
para tot això.
En definitiva, facen el favor a tots, retiren el decret, espe-
ren a reformar amb consulta i realisme la Llei urbanística
valenciana, i deixen per a la funció pública allò que és de la
funció pública, i, per la privada, el que és de la privada.
La senyora presidenta:
Señor Marí, el turno de réplica al señor Torró.
El senyor Marí Olano:
Muchas gracias, señoría.
Sólo para aclararle al señor Torró, exclusivamente, en el
resto de cuestiones no quiero entrar, pero sí aclararle al
señor Torró, y de paso aclarárselo también a quien le ha pre-
cedido en el uso de la palabra... Se ha oído aquí una cosa
que, desde mi punto de vista, es un tremendo error de apre-
ciación, por no utilizar una palabra más gruesa: que VAER-
SA está sustituyendo a la Conselleria de Medio Ambiente.
Antes se ha dicho que VAERSA dicta actos administrativos,
que hace declaraciones de impacto ambiental, que pone san-
ciones y demás cosas por el estilo.
Yo le remito exclusivamente…
La senyora presidenta:
Le recuerdo, señor Marí, que está en el turno de réplica
al señor Torró.
El senyor Marí Olano:
¡Bueno! ¡Y, claro, es lo que estoy haciendo! (Remors) Es lo
que estoy haciendo, presidenta, replicarle al señor Torró que ha
afirmado que VAERSA sustituye a la Conselleria de Medio
Ambiente. (Veus) Y yo voy a remitirme a un artículo del decre-
to ley que evidencia que eso no es así, señora presidenta.
Se ha dicho eso por parte del señor Torró, y yo le remito
al apartado 7 del artículo 4 del decreto ley, que lo leo lite-
ralmente: «Las actuaciones de VAERSA, así como de sus
sociedades filiales íntegramente participadas por capitales
de titularidad pública, no podrán suponer, en ningún caso, el
ejercicio de potestades administrativas.» Si no pueden supo-
ner, en ningún caso, el ejercicio de potestades administrati-
vas, ya me dirá usted cómo demonios sustituye a la
Conselleria de Medio Ambiente.
Muchas gracias.
El senyor Torró Gil:
Anem a vore. Hui en dia, hui, abans del decret, abans del
decret, i vostés ho saben perfectament, el personal de
VAERSA exercix en moltíssimes ocasions funcions que li
corresponen a l’administració pública, i això vostés ho
saben. Ho saben... no, jo crec que no ho saben vostés, deu
saber-ho el mundo mundial, perquè, vull dir, és una cosa tan
evident, que és així, estan fent-se permanentment. No duc
ací exemples concrets, però vosté sap que això és així, i ho
saben tots, i s’ha denunciat, repetides ocasions, per part,
inclús, de la inspecció de treball i per part, també, de la
Sindicatura de Comptes en alguna ocasió. Per tant, vostés
saben perfectament com està funcionant això.
I el decret este, l’única cosa que fa és ampliar encara més
les potestats que té VAERSA, amb la qual cosa la capacitat
16.06.2010 Pàgina 16.378
que tindrà VAERSA per a suplantar la Conselleria de Medi
Ambient serà cada volta més gran.
A mi em cauria la cara als peus de vergonya de vindre ací
a defensar eixe tipus de coses i, sobretot, de defensar-les
amb tant desvergonyiment, com fan vostés, quan saben per-
fectament el que està fent.
També els advertisc una cosa, el mateix que estan fent
vostés ací, en Andalusia es va tractar de fer i un sindicat ho
va tombar. Per tant, molt de compte!, perquè estan transgre-
dint sistemàticament els límits de la legalitat, sistemàtica-
ment, i a la llarga... bé, ja estan veient les conseqüències
d’això; com continuen per la mateixa via, les conseqüències
poden ser molt més greus.
A mi, particularment, les conseqüències que tinguen per
a vostés, com a partit o com a persones, em preocupa relati-
vament; com a persones, probablement, en algun cas, més;
com a partit, no massa. Però les conseqüències que té tot açò
per a la política institucional valenciana són «nefastes» i per
a l’únic que aprofiten és per a distanciar cada vegada més la
ciutadania de la política. I això és responsabilitat quasi
exclusivament seua. Rectifiquen.
Tenim davant un decret que és infumable, infumable el
que volen fer vostés ací, reformar una sèrie de lleis a través
d’un decret, unes lleis, a més, que vostés precisament estan
dient que les tenen en reforma, en estudi i tot això... avan-
çant-se per a no res!, per a no res, per a no res, absolutament.
No hi ha ninguna urgència.
I expliquen quants llocs de treball van a crear-se amb açò.
Supose que hauran fet una estimació, perquè si el decret es
diu «de creació de llocs de treball», supose que és que hau-
ran comptat... «bé, fent açò dels PAI i tot açò, doncs, al final,
hi hauran 3.000 llocs de treball.» Supose que ho hauran fet
aixina, perquè si no, el decret té menys valor que un paper
en blanc.
La senyora presidenta:
Muchas gracias.
Tiene la palabra la señora Mollà.
La senyora Mollà Herrera:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyors diputats.
Senyores diputades.
El Grup Parlamentari Compromís, com no pot ser d’una
altra manera, no pot recolzar aquest decret que se’ns pre-
senta avui, per les motivacions pròpies que se lligen literal-
ment del propi decret i per les argumentacions que res han
servit perquè canviem la nostra postura enfront d’aquest
atac que se fa avui al territori i al medi ambient.
Ens ha semblat prou preocupant que s’haja justificat,
almenys, ho agraïm que hi haja hagut sinceritat en açò, que
s’haja vullgut justificar aquest decret diguent que no era
oportú abordar una profunda reforma de la llei urbanística
valenciana, atenent que no solament és per necessitat, sinó
també per obligació. I, per tant, nosaltres considerem que
açò és prou greu, perquè és apedaçar un problema molt
important que hem tingut i que ha fet que s’hipoteque, no
solament el territori i el medi ambient, sinó, també, fins i tot,
els propietaris i empreses que es dediquen a la construcció;
moltes d’elles, moltes d’elles que no se dediquen a la des-
trucció, com han fet altres que vostés han emparat amb
aquestes lleis urbanístiques.
Per tant, nosaltres creguem que «justificar que cal espe-
rar una sentència per a realitzar una modificació de la llei
amb totes les garanties i consideracions», amb paraules lite-
Número 130
rals del conseller, el que ve és a dir que avui el que vostés
presenten no respon justament a totes les garanties i consi-
deracions, és a dir, estan botant-se un tràmit fonamental per
a aquesta ordenació del territori i tot el que competix al que
avui estem parlant.
Però, més encara, ens ha preocupat l’exercici que ha
intentat fer el senyor Marí Olano per a justificar aquest
decret, atorgant un nepotisme reconegut via el «y tú más»;
és el que ha fet el senyor Marí Olano, quan se l’ha acusat
que VAERSA, doncs, incomplix i escomet actuacions prou
irregulars. El senyor Marí Olano no ha sabut argumentar, ni
documentar la falsedat d’estes afirmacions; simplement ha
dit: «I vostés, més.»
Això què vol dir? Que vostés argumenten i, per tant, jus-
tifiquen que avui el que vostés estan fent és justament del
que se’ls ha acusat. Això, també, és preocupant. Però ja els
dóna igual el que diguen vostés ací, ja els dóna igual, fins i
tot, fer un debat almenys políticament correcte per a vendre-
li’l a algú que potser encara s’ho crega, ja els dóna igual.
Perquè és que ja no tenen ni la vergonya de guardar el lloc i
esperar que tots els grups parlamentaris –el senyor conse-
ller– fem l’argumentació i, per tant, pugam parlar-li de les
qüestions en què contradiem la seua finalitat en aquest
decret. Això és preocupant també.
A més, ens preocupa l’exercici hipòcrita que fan vostés
donant-li un títol a este decret, doncs, almenys, insultant. No
solament perquè vostés ni tan sols s’han atrevit a argumen-
tar d’on ve esta creació d’ocupació que sustenta el títol i la
motivació bàsica d’aquest decret. D’acord amb què se crea-
rà ocupació? En quins sectors? Perquè, clar, això, vostés,
d’alguna manera, per a donar-li este títol i esta motivació, ho
hauran almenys estudiat ja. Ni tan sols el rigor que deuríem
exigir-li a un membre del govern valencià.
L’increment de l’activitat productiva, nosaltres entenem
que no pot fer-se a costa de reduir les exigències mediam-
bientals. I això és el transfons del que vostés fan ací. Miren,
el que fan amb VAERSA és una perversió, perversió del que
ha de ser l’administració pública, però això no és nou. Ara,
volen pervertir-ho encara més, al màxim exponent, i això ho
criticarem dia rere dia.
Però és que el que fan avui és molt més greu, d’esta dinà-
mica sistemàtica que fan des del govern valencià, molt més
greu, perquè el que fan és reduir, ja dic, les exigències i
garanties del medi ambient i del territori enfront dels ele-
ments especuladors destructors que han fomentat justament
que, a dia d’avui, la Comunitat Valenciana estiga fent front
a la crisi amb una posició molt més dèbil. I, damunt, –i
m’encanta la paraula– «el empecinamiento en la ignoran-
cia», no solament del senyor Font de Mora, sinó de la
resta..., continuen fent que, com a govern, sustenten un
model que està caduc, que està acabat, que ha estat demos-
tradament ineficaç, i per tant, no sé què estem fent avui ací.
La construcció desaforada, no solament ha estat una font
econòmica inestable, i això és evident; sinó que també terri-
torialment insostenible. I això està molt més que demostrat
i només cal xafar terra i vore el que vostés han fet. És a dir,
vostés donen per bona l’afirmació que en època de crisi el
que més patix aquesta crisi és justament el medi ambient,
perquè és el que estan relegant vostés a un protagonista de
segona fila.
Per tant, políticament, nosaltres entenem que açò no se
pot sustentar, ja dic, perquè no compartim el fons, però és
que tampoc compartim la forma. Com és possible que vos-
tés, via decret, vullguen modificar unes lleis tan importants
i de tant de calat com les lleis urbanístiques? I, tot, tot, pas-
sant per una desvergonya que al final el que ve és a reflectir
que l’interés és l’última modificació, que és atorgar-li a
16.06.2010 Pàgina 16.379
VAERSA més competències i més perversió del sistema
públic, però també passen per unes maniobres econòmiques
que nosaltres mai, mai les recolzarem, com és ajornar els
pagaments en l’EPSAR que el que fan és crear més interes-
sos de demora i més forat en la caixa pública de tots valen-
cians i valencianes.
Tots els agents –i això és cert– estan demanant que s’ho-
mogeneïtze i es simplifique la legislació urbanística. Sí, és
cert. Però ells mateixos demanen que no s’hipoteque, no
s’hipoteque tot açò, és a dir, per només que beneficiar els
interessos dels elements especuladors. I això és cert. Però el
que no és cert és que vostés hagen arribat a un consens i a
un ampli debat amb estos agents implicats. No és cert!, no
és cert. Vostés estan en una fase de consulta, i el que han fet
ha sigut un corta y pega d’algunes qüestions que s’han plan-
tejat, que no serien recolzades, i és per això que demanen a
l’oposició que fem estes valuoses aportacions, com deia el
senyor Marí Olano, a aquest decret quan se procedisca a fer,
via projecte de llei.
Per tant, nosaltres no anem a recolzar el que se suprimis-
quen les garanties, garanties mediambientals; no anem a
afavorir un sistema caduc, acabat i que ha fet que també
s’hipoteque, no solament el territori, sinó les petites i mitja-
nes empreses, els propietaris, els ajuntaments, perquè vostés
no han sabut garantir un model urbanístic d’un calat i d’un
respecte considerable, fins i tot, vulnerant directives euro-
pees, com és el cas, i, tampoc, perquè la forma no és l’ade-
quada, i, com no, –i ja per últim– tampoc, perquè no anem a
sustentar la perversió que fan vostés, dia rere dia, de les ins-
titucions valencianes, via empreses públiques.
Nosaltres creguem que quan vostés diuen «generar ocupa-
ció», i em dóna pena i tristor que no estiga el conseller de
Medi Ambient, em dóna pena per una qüestió i, sincerament,
com que em toca d’aquí, i també cadascú parla d’allò seu,
vaig a denunciar públicament, perquè després no em donarà
la paraula la senyora presidenta, ¡la nova vulneració dels drets
dels diputats amb la nova no assistència esta vesprada del
conseller de Medi Ambient a aquesta cambra! ¡Fem la sisena
pregunta consecutiva que el meu grup parlamentari no pot fer,
i justament una pregunta que li demanava explicacions al con-
seller sobre els acomiadaments en l’empresa pública VAER-
SA! És a dir, la generació d’ocupació que el senyor conseller
diu que avui vol que fem tots perquè també l’empresa publi-
ca VAERSA puga tindre més competències, resulta que s’en-
fronta amb unes polítiques que el que fan és acomiadar treba-
lladors irregularment en esta empresa pública.
I quan esta vesprada volem preguntar-li sobre açò, i vol-
dríem que avui haguera estat ací per a enfrontar-li la contra-
dicció amb la principal motivació d’este decret, resulta que
el senyor conseller diu, avui mateix, que és que no pot vin-
dre esta vesprada per compromisos d’agenda. Doncs bé,
quina pena!, veritat? Quina pena, perquè, potser, potser,
haguera caigut pel seu propi pes la motivació forta que ha
fet que duguen ací esta fal·làcia, esta hipocresia, via decret.
I, ja dic, podríem haver-nos quedat tots contents, havent
visualitzat la situació real del que vostés volen fer avui ací.
I és, ja dic, tornar a donar-li voltes a un model que no se sus-
tenta i que vostés estan entestats en continuar, en afavorir i
en fomentar, atenent única i exclusivament a uns interessos
de la destrucció i l’especulació, no de la construcció!, sinó
de la destrucció i l’especulació, i tornar a donar-li una altra
volta a la perversió que fan constantment del nostre sistema
públic, que en volta de ser garantista; ara, resulta que està en
mans d’uns susceptibles corruptes.
Gràcies.
Número 130 16.06.2010
La senyora presidenta:
Muy bien.
Señorías, procedemos a la votación. Señorías…
Señora Mireia Mollà, le rogaría, si es posible… La llamo
al orden por primera vez. (Veus) Bien.
¡Vamos a ver, es usted difícil de entender! Ha terminado
su intervención, ha tenido el tiempo. Ahora vamos a proce-
der a votar. ¿Es tan amable de no interrumpir la votación?
Señores diputados, vamos a votar. Comienza la votación.
Votos a favor, 47; votos en contra, 42.
Señorías, el decreto ley resulta convalidado y la presi-
dencia pregunta a los grupos parlamentarios si algún grupo
solicita que se tramite como proyecto de ley. (Pausa)
¿Sí?
El senyor Serra Cervera:
Sí, el Grupo Popular solicita que se tramite como pro-
yecto de ley.
La senyora presidenta:
Bien. Pues, señorías, vamos a proceder a la votación.
Comienza la votación. Votos a favor, 89. Queda aprobado,
por lo que se comunicará al Consell la convalidación del
decreto ley y la tramitación como proyecto de ley por el pro-
cedimiento de urgencia.
Señorías, ahora pasamos al tercer punto de este pleno.
Validació o derogació del Decret llei 3/2010, de 4 de juny,
de mesures urgents en matèria de retribucions
en l’àmbit del sector públic valencià
La senyora presidenta:
Convalidación o derogación del Decreto ley 3/2010, de 4
de junio, de medidas urgentes en materia de retribuciones en
el ámbito del sector público valenciano.
Para la presentación del decreto por parte del Consell,
tiene la palabra el honorable conseller y vicepresidente de
Hacienda, Ocupación y Empleo, el señor Gerardo Camps.
El senyor conseller d’Economia, Hisenda i Ocupació:
Gracias, señora presidenta.
Señoras y señores diputados.
Como ya se ha dicho, y dando cumplimiento a lo esta-
blecido en el artículo 44 del Estatuto de autonomía de nues-
tra comunidad, presento en esta sesión de Les Corts, para su
convalidación, el Decreto ley 3/2010, de 4 junio, del
Consell, de medidas urgentes en materia de retribuciones en
el ámbito del sector público valenciano.
Esta disposición legislativa llega a esta cámara tras la
aprobación del Real decreto ley 8/2010, de 20 de mayo, por
el que se adoptaban medidas extraordinarias para la reduc-
ción del déficit del conjunto de las administraciones públi-
cas. Entre otras, esta norma estatal incluye una serie de dis-
posiciones dirigidas a reducir la masa salarial del conjunto
del sector público en un 5% en términos anuales. Así, dando
estricto cumplimiento a este mandato, el Consell se ha visto
obligado a dictar el decreto ley que hoy les presento, en el
que se incluye una reducción salarial para los empleados del
sector público valenciano en dicha cuantía.
Pàgina 16.380
Se trata de una reducción efectiva a partir del pasado 1 de
junio, factor que justifica tanto el recurso a la figura del
decreto ley como la modificación de la vigente ley de pre-
supuestos que el mismo incluye.
Señorías, el pasado 27 de mayo comparecí a petición pro-
pia ante estas Cortes para explicar el conjunto de medidas de
ajuste fiscal adoptadas por el Gobierno de España. Medidas
que por sí solas ya representan el mayor recorte del gasto
social de la democracia, pero que, en combinación con la
próxima subida de impuestos, supondrán reducciones inasu-
mibles en el poder adquisitivo de los más desfavorecidos.
Señorías, como ya saben, se congelan las pensiones. El
gobierno socialista de España reducirá en 150 millones de
euros las pensiones de 700.000 valencianos.
Se recortan los salarios de los empleados públicos. El
gobierno socialista de España nos impone a que más de
125.000 funcionarios y empleados públicos se les reduzca y
se les congele el sueldo.
Se eliminan ayudas a las futuras madres. El gobierno
socialista de España recortará en 73,3 millones de euros las
ayudas a 30.000 mujeres valencianas tras la eliminación del
cheque bebé.
Y se suprimen el régimen transitorio de la jubilación anti-
cipada. El gobierno socialista de España hará peligrar un sis-
tema de contratación indefinida, del que más de 3.500 tra-
bajadores valencianos se beneficiaron en el año 2009.
Y además, digan lo que digan, se recorta la ley de depen-
dencia.
Y se podría llegar a entender estas medidas como un últi-
mo recurso, siempre y cuando no se hubieran logrado los
objetivos fijados con políticas eficaces y eficientes. Porque
entonces sí que los españoles y los valencianos habrían
entendido estas medidas, si habiendo hecho todo lo posible
y necesario para no llegar a esta situación, los ajustes se
hubieran realizado por orden de prioridades, empezando por
la eliminación del gasto corriente superfluo.
Pero, señorías, no se ha hecho ni lo posible ni lo necesa-
rio. No se llevó a cabo un diagnóstico realista de la situa-
ción. No se ha elaborado un plan integral de actuación estra-
tégico mediante reformas estructurales. Así, ni se reformó el
mercado laboral en su momento –la actual reforma ya esta-
mos viendo el éxito que está teniendo–. Ni se abrió un deba-
te en el sector energético. Ni se reformó un sistema educati-
vo ineficiente. Ni se elaboró un plan severo de austeridad
presupuestaria. Ni se abordó una reforma encaminada a la
mayor competencia en el mercado de bienes y servicios ni
tampoco se llevó a cabo una reestructuración del sistema
financiero acorde con la situación económica.
Señorías, hablamos de un desfase entre ingresos y gastos
que asciende al 11,2% de nuestro producto interior bruto en
2009. Cerca de 112.000 millones de euros, del que un 9,4%
corresponde a la administración central, cerca de 94.000
millones de euros, que tan solo dos años antes registraba un
superávit del 1,1%. Casi tres años de caída libre en el que se
han gastado cerca de 50.000 millones de euros para tener
una tasa de paro de casi el 20%, un déficit de 11,2 y siete tri-
mestres consecutivos de recesión.
Nunca antes un gobierno sembró tanto para recoger tan
poco. Y por eso hoy estamos aquí, porque el Gobierno de
España ha tenido que llegar al límite para actuar, actuar con
injusticia, actuar con improvisación y actuar por imposición.
Ha llegado un punto en el que el grado de endeudamien-
to y de surrealismo de este gobierno es único por su singu-
laridad, criticando ferozmente a los mercados y a la vez
aplaudiendo las medidas que estos imponen.
Y es que quizá hay que recordar, señorías, que los mer-
cados son nuestros acreedores, son aquellos que a corto
Número 130
plazo pueden financiarnos en una hipotética salida de la cri-
sis, y por supuesto nadie les puede obligar a ello.
Sólo una recuperación de la confianza en la economía
española puede hacer que nos sigan prestando sin una prima
de riesgo elevada, que hoy supera en más de 200 puntos
básicos la alemana. ¡Qué tiempos aquellos que gobernaba el
PP y eran iguales!
Y, claro, si tenemos un déficit del 11,2%, una tasa de paro
del 20% y un gobierno incapaz de reconducir la situación, lo
lógico y normal es que nos pidan más garantías en sus prés-
tamos o, incluso, que en el peor de los casos no los presten.
Éste es el verdadero debate hoy, y no otros ideologizados
que algunos pretenden o quieren tener.
Señorías, lo cierto es que la pésima gestión de la crisis por
parte del Gobierno de España la repercuten los mercados.
Estos la trasladan a la Unión Europea. Y ésta última la devuel-
ve al Gobierno de España en forma de ajuste, que a su vez
centrifuga a las comunidades autónomas y a los municipios.
Así, si bien 4/5 partes del déficit público corresponden a
la administración central, ésta traslada el coste del ajuste a
los distintos niveles de la administración pública, indepen-
dientemente de la gestión de los recursos públicos que estas
hayan realizado en el transcurso de la crisis. Y esta despro-
porcionalidad viene claramente reflejada en una de las
medidas de ajuste fiscal que hoy nos ocupa. Se trata del
decreto ley aprobado en el parlamento español, del real
decreto ley aprobado en el parlamento español, que adopta
un conjunto de medidas extraordinarias para reducción del
déficit público, tanto en la administración del estado como
el resto de administraciones públicas.
Como les adelantaba en el principio de mi intervención,
gran parte de las medidas dictadas en esta norma estatal van
encaminadas a la reducción de las retribuciones de los
empleados públicos a partir del 1 de junio, obligando, y
subrayo, obligando a todas las administraciones a reducir en
un 5% el conjunto de las retribuciones de sus empleados.
Señorías, éste mandato se ve plasmado en el decreto ley
aprobado por el Consell, que hoy les presento para su con-
validación, y que a continuación pasaré a destacar sus aspec-
tos más importantes.
En lo referente a las retribuciones básicas del personal de
La Generalitat, sueldo base y trienios, se trasladan directa-
mente los nuevos importes establecidos por el real decreto
ley para los meses de junio a diciembre, así como la paga
extraordinaria de diciembre, dado su carácter básico.
En relación a sus retribuciones complementarias, que son
competencia de La Generalitat y engloban diferentes con-
ceptos retributivos, el criterio para alcanzar la reducción
general y global establecida del 5% del conjunto de las retri-
buciones es la siguiente:
Reducción de un 5% del complemento de destino, de
modo que se mantiene en este concepto –y subrayo otra
vez– los mismos niveles e importes que establece la admi-
nistración general del estado para su personal.
El resto de retribuciones de carácter complementario que
perciben los empleados de La Generalitat se minoran en las
cuantías necesarias entre el 3 y el 4%, de modo que resulte
en términos anuales una reducción del 5% del conjunto glo-
bal de las retribuciones.
En nuestro caso, algo mejor que la administración general
del estado, porque hoy puedo anticiparles que será de un 3,2%.
En la administración general del estado también ha habido un
descenso del 5% lineal de estos complementos a los que me he
referido, en concreto el complemento específico.
La reducción en ambos tipos de retribuciones afecta a
todos los sectores de personal al servicio de La Generalitat,
aunque el decreto ley del Consell prevé una excepción para el
16.06.2010 Pàgina 16.381
personal del grupo E, de modo que establece para sus retribu-
ciones complementarias una reducción con carácter personal
del 1%, frente al establecido para el resto de empleados.
Respecto a la contribución del plan de pensiones no se
modifica su importe para los empleados de La Generalitat, y
por tanto se mantienen las cuantías que se vienen aportando
durante este ejercicio.
También se mantienen las bases de cotización de los
empleados públicos, encuadrados en el régimen general de
la seguridad social, que serán las mismas que las correspon-
dientes al mes de mayo de 2010, salvo que por sus retribu-
ciones pudiera corresponder una mayor cuantía.
Por lo que se refiere al personal laboral, el decreto ley
prevé que su masa salarial experimentará una reducción del
5% con efectos de 1 de junio de 2010, a excepción de la
paga extraordinaria de junio a la que no se aplicará la reduc-
ción en los mismos términos del real decreto ley, ya que este
precepto es de carácter básico.
Del mismo modo, no se aplicará ninguna minoración al
personal laboral cuyas retribuciones por jornada completa
no alcancen 1,5 veces el salario mínimo interprofesional,
fijado también por el real decreto ley del gobierno.
En relación al sector público de La Generalitat, definido
en el artículo 22 de la Ley de presupuestos, el decreto ley
resulta de aplicación a los organismos autónomos y a las
entidades de derecho público, en los mismos términos que
para el resto de personal al servicio de La Generalitat. Úni-
camente queda exceptuado el personal laboral no directivo
de las sociedades mercantiles, dado que la disposición adi-
cional novena del real decreto ley del Gobierno de España
las exceptúa –y subrayo también– con carácter básico.
Asimismo, el decreto ley suspende con efectos 1 de junio
de 2010 todos los acuerdos y pactos sindicales de carácter
económico en el ámbito del personal funcionario y estatutario
al servicio del sector público valenciano en los términos nece-
sarios para la correcta aplicación del decreto ley, cosa que
también hace el real decreto ley del Gobierno de España.
Adicionalmente, este decreto contempla una reducción
en las retribuciones de los altos cargos del Consell, decisión
ésta que depende exclusivamente del gobierno valenciano.
Dicha reducción se llevará en los mismos términos que lo
previsto para los altos cargos del estado, a pesar de que los
sueldos de los altos cargos del Consell ya eran de los más
bajos del conjunto de España.
De esta manera, las retribuciones del presidente, vicepre-
sidentes y consellers se reducen en un 15%; la de los secre-
tarios autonómicos un 10%; las retribuciones de subsecreta-
rios en un 9% y la de los directores generales un 8%.
La aplicación de esta medida supondrá que los altos car-
gos del Consell recibirán las retribuciones más bajas –ahora
ya son las más bajas– de todos los altos cargos, tanto del
estado como de las comunidades autónomas, teniendo en
cuenta además que estos no cobran –o sea, nosotros– com-
plemento de productividad, como sí ocurre en la adminis-
tración general del estado y en determinadas comunidades
autónomas.
Por su parte, las retribuciones del personal eventual expe-
rimentan una reducción en los mismos términos que la pre-
vista en el proyecto de ley para el personal funcionario.
En cuanto a las retribuciones complementarias distintas al
complemento de destino, se minorará lo necesario para llegar
a ese 5% –ya he dicho el 3,2 del complemento específico–,
afectando al personal de la administración del Consell, perso-
nal docente no universitario, personal de la administración de
justicia y personal al servicio de las instituciones sanitarias.
En el caso de estas dos últimas categorías de personal, el
complemento por productividad se reducirá en un 5%, al tra-
Número 130 16.06.2010
tarse de una retribución complementaria de carácter variable
y no fijo.
En el caso del sector público, este complemento se redu-
ce solo para las entidades de derecho público, al estar
excluidas las sociedades mercantiles.
En lo que se refiere a los casos de enseñanza concertada,
existe un acuerdo de analogía retributiva con respecto al
personal docente de los centros públicos de enseñanza, por
lo que se ha incluido una disposición adicional al efecto de
que les resulte de aplicación las mismas reducciones esta-
blecidas para el personal docente no universitario de los
centros públicos.
Asimismo, las medidas contempladas en el real decreto
ley resultan de aplicación al personal de las universidades
públicas de la Comunidad Valenciana, tanto personal docen-
te investigador como personal de administración y servicios.
En este sentido, el decreto ley prevé la aplicación para el
citado personal de las reducciones que se establecen para el
personal al servicio de La Generalitat.
En definitiva, señorías, y para concluir, es la incompe-
tencia y la irresponsabilidad del presidente del gobierno, el
señor don José Luis Rodríguez Zapatero, la que obliga a que
hoy tengamos que presentar medidas como estas.
El real decreto es una prueba fehaciente de la centrifuga-
ción de errores del gobierno a todas las administraciones, en
este caso, en forma de reducción de los salarios de los
empleados públicos. Una reducción que el gobierno valen-
ciano nunca tuvo entre sus previsiones, pero que hoy se ve
obligado a presentar para su convalidación en esta cámara,
tal como solicito a sus señorías en este momento.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Para el turno a favor, tiene la palabra el ilustre diputado
señor Augusto Asencio.
El senyor Asencio Adsuar:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señorías, buenos días.
Estamos ante otro decreto ley que se presenta para su
convalidación al pleno de hoy. Y de alguna manera es tra-
sunto o está conectado con el debate previo que ya tuvimos
en esta cámara con motivo de la comunicación del Consell
hace escasamente dos semanas, producto del golpe de timón
dado desde el gobierno de la nación, si bien es cierto que
teledirigido desde Alemania, Estados Unidos, incluso desde
la lejana China, corrigiendo la política del señor Zapatero.
Cambio de rumbo que hay que decir que siendo obliga-
do, que siendo necesario, se está haciendo mal, se está
haciendo sin la concreción de medidas que la situación
requiere. No hay consensos, no hay acuerdos, especialmen-
te con el principal partido de la oposición, con el Partido
Popular, y el señor Zapatero se sostiene con medidas caóti-
cas, contradictorias, contradiciéndose a sí mismo, contradi-
ciéndose con sus ministros.
Y todo ello para conseguir escasos apoyos puntuales, sal-
vándose en alguna votación por la mínima de un voto, y sin
convocar elecciones generales, que es lo que le correspon-
dería hacer al presidente del gobierno en una situación tan
grave como la que hay en estos momentos, y en la que los
españoles votaron al señor Zapatero para hacer contraria-
mente lo que está haciendo en este momento. Y los españo-
les le dieron al señor Zapatero y al Partido Socialista el voto
con unas condiciones y con unos compromisos del señor
Zapatero, que eran que íbamos a seguir teniendo, pese a los
Pàgina 16.382
agoreros y antipatriotas de algunos, la economía más sol-
vente, íbamos a seguir teniendo uno de los sistemas finan-
cieros más solventes del mundo y que caminábamos hacia el
pleno empleo.
La realidad, señorías, es que estamos en una de las eco-
nomías más enfermas de Europa, después de la defunción de
Grecia, y estamos en estos momentos disputándonos con
Portugal el dudoso honor de quién caerá primero de los dos.
El sistema financiero está en una situación de alto riesgo y
padecemos la tercera realidad contraria a lo que prometió el
señor Zapatero: estamos en la situación de mayor destruc-
ción de empleo de nuestra historia.
Hoy, el señor Zapatero no está legitimado para seguir
gobernando, haciendo lo que contrario para lo que fue vota-
do. Y precisamente por ello, porque constitucionalmente
puede seguir haciéndolo mientras siga teniendo mayoría
parlamentaria, escasa y cada vez menor y más dubitativa,
para seguir haciendo lo que hace, lo cierto es que para legi-
timarse debería hacerlo con el consenso de las medidas con
el Partido Popular, que es quien en estos momentos tiene el
plus de legitimidad que le falta al Partido Socialista y al
señor Zapatero. Y eso no lo está haciendo el Partido
Socialista ni el señor Zapatero.
Al contrario, el señor Zapatero golpea, mediante golpes
de decreto ley, fabrica mayorías en el último momento, si es
posible, como en el primer decreto ley de medidas econó-
micas, in extremis, salvándose en el último momento, o bien
tramitando como proyecto de ley ese decreto para que pueda
tener una entrada en la cámara a ver si después consigue
algunos consensos para seguir sacando adelante su política.
Pero eso sí, sin negociarla a priori, que es como tendría que
hacer, con el principal partido en estos momentos en España
alternativa al Partido Socialista, si se quiere gobernar con
una cierta legitimidad por parte del señor Zapatero.
Lo cierto es que esos golpes de mano están dando lugar,
con ese primer decreto, a recortes de los derechos –lo decía
el señor vicepresidente y conseller de Economía hace unos
momentos–, derechos en pensiones, en dependencia, en
jubilación, se está recortando la inversión pública, se está
evitando y reduciendo la capacidad de inversión o transfe-
rencias a las comunidades autónomas y a los ayuntamientos.
Y dicta un decreto ley en materia de personal, que es el
que hoy nos obliga a traer el decreto ley que viene aquí y
que es de obligada ejecución por las comunidades autóno-
mas para alcanzar una reducción media global de las retri-
buciones en un 5%.
Tenemos que decir que este decreto ley que contempla
todas esas medidas, y una de ellas era la del 5% de la reduc-
ción de la masa salarial global, nosotros, el Partido Popular
votó en contra en Madrid. Votamos en contra por ser una
medida improvisada y a destiempo y por ser una medida
esencialmente injusta. Es una medida improvisada, porque
no había que esperar a que desde China o el señor Obama
llamara a adoptar medidas. Desde febrero o enero debían
haberse adoptado medidas más fácilmente ejecutables que
ahora a mitad del año, muchas de las cuales necesitan de ins-
trumentaciones y que van a suponer una pérdida de tiempo
durante el año. Y, por lo tanto, son medidas a destiempo, que
dificultan la gestión también de las demás administraciones.
Pero esencialmente injusta también esta medida, injusta
porque las reducciones de gasto que se están aplicando a las
comunidades autónomas, donde fundamentales las materia de
sanidad, de bienestar social en dependencia, educación, son
competencias autonómicas, se está aplicando el recorte, como
bien explicaba el vicepresidente, a las comunidades autóno-
mas, haciendo recaer precisamente en los más débiles y en las
necesidades públicas principales, de las que ustedes han esta-
Número 130 16.06.2010
do haciendo bandera durante años. Con ese decretazo, están
ustedes trasladando esos recortes en las comunidades a las
políticas que ustedes dicen y han dicho que eran prevalentes
y que ustedes nunca renunciarían a ellas.
Y lo hacen de una manera arbitraria, lo hacen de una
manera arbitraria, porque el déficit quien lo ha provocado es
el señor Zapatero, el déficit quien lo ha provocado en el
estado, en el conjunto del estado, ha sido el Partido
Socialista en su gobierno de Madrid.
Porque que se nos diga que de 11,2 puntos, tan solo las
comunidades autónomas tengan 2 y los ayuntamientos el
0,5, estamos hablando de un 8,7 con cargo directamente ya
en lo que es la administración central, cuatro veces que el
resto del déficit de todos los demás. Y el estado, en cambio,
está ahora ajustando sus cuentas mal hechas y sus despilfa-
rro, trasladando a las demás que han hecho las cosas bien,
como en la Comunidad Valenciana, trasladando ese despil-
farro a hacer recortes en las comunidades autónomas.
Y, claro, hay que hacer recortes porque primer hubo el
despilfarro del primer plan E, 8.000 millones de euros, el
despilfarro del segundo plan E, 5.000 millones de euros, el
cheque bebé, los 400 euros, el plan bucodental... En fin,
6.000 millones de euros en publicidad, señorías, en publici-
dad. 1.150 millones de euros ustedes desde el año 2.004.
607 millones en los últimos tres años, del 2007, ya cuando
estaba la crisis. Ustedes, a más crisis, más propaganda, más
gasto y más déficit.
Y no han hecho la reforma laboral, no la han hecho, pero
como el perro del hortelano, ni la han hecho ni la han deja-
do hacer. Porque cuando ustedes estaban en la oposición y
había una reforma laboral seria en el año 2002, impulsada
por el Partido Popular, ustedes se echaron, como el perro del
hortelano, a morder en la calle a aquellos que hacíamos una
reforma laboral cuando tocaba, en un época de bonanza eco-
nómica, en una época de estabilidad en el empleo y en una
época de consolidación y de nuevos puestos de trabajo para
aquellos que estaban en el desempleo. Ahí era posible hacer
una reforma laboral.
Pero ahora, cuando la gente está contando quién será el
siguiente en la empresa, quién va a ir a la calle, es cuando
ustedes se ven obligados a hacer una reforma laboral contra
la que ustedes estuvieron siempre en contra y demonizaron
al Partido Popular. Y ahora ustedes tienen que hacer la peor
reforma laboral en el peor momento y, además, obligados. Y
además, con la mejor cara de alegría posible del señor
Zapatero, que parece el señor Terminator, sí, el que era malo
en la primera película y después, sorprendentemente, pasa-
ba a ser el bueno. Aquí, la película es el contrario, el mejor
Zapatero de la cara sonriente, que todas las medidas de bien-
estar solamente las hacían en su gobierno, y hemos pasado
ahora al Zapatero II, en el que con la misma fe, con la misma
alegría, con la misma desbordante satisfacción, presenta el
recorte de medidas sociales más grande de la historia de
España, a excepción de las épocas de guerra.
Pues bien, esa es la realidad del Partido Socialista, esa es
la realidad del gobierno en estos momentos. Y ese es el
motivo por el que el déficit, los mercados internacionales, la
Unión Europea está obligando a que el gobierno ahora,
tarde, mal, a destiempo, con medidas contradictorias y sin
consenso está sacando adelante esas actuaciones.
Y como decía Cicerón, lex dura sed lex, la ley es dura,
pero es la ley, y un decreto ley dictado por el estado, que es
normativa por básica, nos obliga aquí a tener que aplicar esa
normativa que nosotros no hubiéramos aplicado nunca. Es
más, no la teníamos en mente para aplicarla, ni cuando ela-
boramos los presupuestos para 2010, donde ya hubo un plan
de ajuste, una reducción de gasto de 308 millones de euros,
Pàgina 16.383
con cinco ejes de actuación. Les recuerdo a ustedes el 5% de
gastos de funcionamiento, el 35% de transferencias corrien-
tes, las congelaciones de los altos cargos y del personal de
la administración, que ya se congelaban por segunda vez...
En fin, todas esas medidas... La reducción de las empresas,
fundaciones públicas, entidades públicas, haya en estos
momentos un 25%...
Y, por lo tanto, todas esas medidas se pusieron en mar-
cha. No se metió el tijeretazo en el capítulo I, no hubo recor-
tes al personal. Como tampoco hubo esos recortes en el plan
de ajuste, en marzo, cuando nos sorprendió el señor
Zapatero con la reunión del Consejo de Política Fiscal y
Financiera, que dijo: «Mis platos rotos, mis deudas y mi
déficit, ahora lo voy a compartir con todos vosotros, las
comunidades autónomas. Ahora os toca a tanto.»
Y de momento, de momento, el cheque de esas facturas
que tienen que pagar los valencianos, de momento, además
ya del que se nos debe, de tener la peor financiación por
habitante, que somos los últimos en la Comunidad
Valenciana de toda España, los últimos, 300 euros menos
que la media, 800 euros menos por habitante que la que más
tiene financiada por ustedes y por su sistema de financia-
ción, 200 millones de euros menos tuvimos que recortar de
ingresos con lo que nos anunció el señor Zapatero y su con-
sejo de política financiera y fiscal, y nosotros aplicamos un
plan de ajuste de 500 millones de euros de reducción de
reconocimiento de obligaciones para poder atender esos 200
millones de menos ingresos más todo lo que nos venga, por-
que lo único que ha dicho el señor Zapatero no es, como
siempre, lo que dijo el día anterior. Ya veremos lo que dice
mañana. De momento, hoy, la Unión Europea le ha dicho
que el recorte va por debajo de lo que tenía, en vez del 1%
del PIB tendrá que ser el 1,75, y ya están exigiendo 8.000
millones más de recortes.
Bueno, pues, ni en los presupuestos para 2010 ni en los
presupuestos recortados a partir de marzo se tomó por el
gobierno de La Generalitat ninguna medida que suponía
reducciones de salarios para los funcionarios, ningún tipo de
suspensión de convenios suscritos, ninguna decisión, por lo
tanto, que afectara al gasto de los ciudadanos. Y, claro, este
decreto ley dictado por el estado, que es normativa básica,
lo dice su disposición final segunda, obliga a que traslade-
mos milimétricamente las determinaciones, las normas y las
medidas de ese decreto ley aquí, en la Comunidad
Valenciana, y lo hacemos a disgusto, y lo hacemos sin nin-
guna satisfacción, no queremos aplicarles estos recortes a
los funcionarios ni a los laborales de la administración, pero
estamos obligados por mandato constitucional, que lo obli-
ga, y por la decisión, que hace uso de ese mandato constitu-
cional de modo abusivo el señor Zapatero.
El que nunca iba a hacer ninguna congelación, el que
achacaba a los demás haber sido unos auténticos bárbaros de
la actuación social por congelaciones que tuvimos que
hacer, heredando un déficit de otro gobierno, ahora resulta
que el que nos criticaba eso, para déficits, no de otros
gobiernos, cuyo bagaje económico fue heredado con supe-
rávit, sino para el déficit que el propio gobierno ha provoca-
do, actúa aplicando la medida más dura que jamás se haya
atrevido a aplicar ningún gobierno como es la reducción
salarial de los funcionarios.
Y, finalmente, (remors) el gran ejemplo, el gran ejemplo
simbólico del Consell, de los altos cargos, se aplica la máxi-
ma reducción que se ha aplicado en las demás administracio-
nes, eso sí, la máxima que han aplicado las demás adminis-
traciones, sin tener los máximos sueldos. Los sueldos más
bajos de España. Y, ese, que es un gran acto simbólico para
los demás, es un gran acto de renuncia y de costo personal
Número 130 16.06.2010
para aquellos que impulsan la medida, que son el presidente
Camps, los conselleres, los miembros de la administración y
este Grupo Parlamentario Popular, que apoya esa medida.
Y eso es así y demuestra, una vez más, la grandeza de
nuestro gobierno y administración autonómica, con el presi-
dente Camps al frente, que están muy por encima de la mise-
ria y el descrédito con el que algunos pretenden enturbiar la
trasparencia, la honradez y el desinterés en lo propio con el
que se gobierna desde la comunidad. Esa es la gran verdad,
a diferencia de otros, que hablan mucho, pero después tie-
nen el doble, en otras comunidades autónomas, de retribu-
ciones, y tienen muchísimos más cargos.
Muchas gracias, señor presidente. (Aplaudiments i veus)
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Rafael Maluenda Verdú)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies a vosté, senyor Asencio.
Per a torn en contra, té la paraula en representació del
Grup Parlamentari Compromís l’il·lustre diputat senyor
Enric Morera.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyor president.
Puge ací en nom del Grup Compromís per a oposar-me a
la convalidació d’este reial decret. Crec que el que s’hi hau-
ria d’oposar és el Grup Socialista, realment, perquè després
d’escoltar (remors) César Augusto Asencio, donen ganes
d’oposar-se encara més. (Rient; veus) I jo crec que no és cert
el que vosté ha dit, (veus) no és cert i ara li ho demostraré.
Però, per a començar voldria agrair la presència del conse-
ller d’Economia, Gerardo Camps, que no li hem vist el pèl quan
hem perdut la direcció estratègica de les caixes valencianes i
ara ve a retallar socialment els drets dels treballadors valen-
cians. ¡No l’hem vist! En el fracàs més estrepitós que hem tin-
gut des de la democràcia i des de l’autonomia, que és la pèrdua
de la direcció de les caixes valencianes, no hem vist el govern
valencià amb capacitat de reacció. Un govern paralitzat.
I no és cert que este decret llei se faça a disgust, senyor
Asencio, «por mandato constitucional», perquè vostés,
aprofitant que el Pisuerga passa per Valladolid han introduït
una disposició addicional que trenca els acords que vostés
havien firmat amb els funcionaris públics. Vostés han apro-
fitat els retalls socials del senyor Zapatero per a ser més durs
encara amb els empleats públics, aprofitant per a trencar els
acords a què vostés havien arribat al 2008. Per tant, primera
falsedat, no és cert que vostés apliquen açò a disgust, vostés
estan molt a gust perquè, en definitiva, el que s’està fent des
de Madrid, des del govern central, és aplicar la política de
dreta del Partit Popular. Ho lamentem.
I mosatros mos hi oposem perquè, senyories, des de
Compromís no estem disposats que els empleats públics
perguen una paga, un salari, de les 14 pagues que tenen els
empleats públics valencians, els mestres, els professionals
de la sanitat, etcètera, etcètera, perguen una paga. No estem
disposats que la irresponsabilitat, els errors, dels governs, la
incompetència dels governs, del govern central i el govern
valencià, la pague la butxaca dels ciutadans, dels empleats
públics valencians. No hi estem d’acord, no estem d’acord
amb els retalls socials que s’impulsen des del govern central
i que vostés alegrement, no a disgust, alegrement, incom-
plint els acords amb els empleats públics, volen imposar.
Mire vostés, ningú nega ja la crisi. És més, jo crec que
fins i tot n’hi ha gent que parla massa i no aporta solucions.
Pàgina 16.384
És evident que estem en una situació gravíssima, una situa-
ció que té el seu origen a nivell internacional per una crisi
creada pels grans grups financers i el model especulatiu que
té el seu origen en les hipoteques ninja, etcètera, etcètera.
Ho sabem. Sabem que s’ha reaccionat massa tard i que no
s’ha diagnosticat bé, ho sabem. Sabem que la festa s’ha aca-
bat, alguns diuen que «aquí la fiesta no se acaba nunca»,
però «¡the party is over!», els ho vaig traure fa dos anys que
la festa s’acaba i vostés continuen instal·lats en la festa.
I ara, algú haurà de pagar les copes i tindrem una ressaca
molt difícil. I, eixa ressaca, no se pot eixir sense un acord
global de totes les forces polítiques a nivell d’estat.
Trobem a faltar en el Partit Popular responsabilitat.
Vostés estan més pendents de guanyar les eleccions, pensar
que guanyen les eleccions, que d’eixir de la crisi. Vostés
pensen més en el poder que no en els espanyols, i això és
molt lamentable. Vostés no estan fent res de forma patriòti-
ca en clau espanyola per a eixir de la crisi. Vostés estan pen-
sant, i veïa els ullets del senyor Asencio quan parlava d’e-
leccions, que li brillaven els ullets, perquè pensen que ja ho
tenen ahí, (remors) i tenen com unes ganes... Però, miren
vostés, no és el moment de les eleccions, sinó que és el
moment de la responsabilitat.
I la pregunta és: els sacrificis que s’han de fer, ¿els han
de fer sempre els mateixos? Eixa és la pregunta, ¿sempre ha
de pagar el pato les classes mitjanes, treballadores i desfa-
vorides? ¿Hem d’eixir de la crisi amb les receptes del seny-
or José María Aznar i FAES? ¡Eixa és la pregunta!, (remors)
i des del Grup Compromís diguem ¡que no!, que no és nor-
mal que siguen només els més desfavorits, els que tenen una
nòmina, els que són empleats públics... I he de recordar ací
que els empleats públics valencians són dels que menys
cobren d’Espanya, ¡dels que menys cobren d’Espanya!, i,
damunt, el govern valencià, d’acord amb el reial decret esta-
tal va a tirar-los mà a la butxaca.
I la pregunta és: si les elèctriques, que ara ja s’anuncia
que van a apujar el rebut de la llum, tenen beneficis multi-
milionaris, ¿per què no s’actua contra eixos beneficis multi-
milionaris? Si un banc com la Caja de Castilla-La Mancha
(veus) s’ha perdut 8.000 milions d’euros, ¿per què no se res-
ponsabilitza eixes persones i eixos grups del desastre de la
seua gestió? ¿Ho han de pagar només els assalariats públics?
Se té molta fortalesa contra els dèbils i poca contra els
poderosos. ¿I per què no parlar d’una nova fiscalitat? Fins i
tot la senyora Merkel i el senyor Sarkozy estan parlant d’un
impost a les transaccions dels grans bancs. ¿Per què ho han
de pagar sempre els empleats públics valencians? Ens hi
oposem radicalment. I ens hi oposem i fem una oferta al
Grup Popular, fem una oferta al Grup Popular: tramitem esta
convalidació com a projecte de llei, i nosaltres presentarem
esmenes per a que vostés no posen entre tot el conjunt de la
seua reflexió, l’incompliment del que vostés han acordat
amb els empleats públics.
Vostés han introduït una esmena..., una esmena trampa,
una disposició addicional que diu el següent, en el Decret
llei 3/2010: «A efectes de l’1 de juny del 2010 se suspenen
parcialment tots els acords i pactes sindicals firmats en
l’àmbit del personal funcionari i estatutari i del laboral al
servici del poder del sector públic valencià en els termes
necessaris per a la correcta aplicació del present decret llei.»
¿Què vol dir això? Que vostés aprofiten este decret estatal
(veus) ¡per a incomplir els seus propis acords! I jo li propo-
se al Grup Socialista que se sumem a la nostra demanda que
això se tramite per projecte de llei per a presentar una esme-
na i evitar que se vaja més enllà en la despesa social, en el
retall social, que el que se planteja des del govern central.
I una pregunta: ¿són vostés de fiar?, ¿és de fiar un govern
Número 130 16.06.2010
que acorda una cosa i després la canvia a mitat de la seua
aplicació? ¿Són de fiar? ¿Són de fiar? ¿És fiable un govern
i pot governar un govern, al qual, per altra banda, mos aca-
ben de «furtar» sense que vostés digueren res la direcció de
les caixes d’estalvis..., són vostés de fiar si són incapaços de
complir els seus propis acords? Llavors, ¿en quines mans
estem senyories?, ¿en quines mans estem?
Vostés estan molt contents d’aplicar estos retalls socials,
perquè, efectivament, el deute públic de l’estat és enorme,
s’ha extralimitat i tots tindrem d’assumir sacrificis i el Grup
Compromís està disposat a assumir sacrificis i acords de
consens pel bé de l’estat i del nostre país, no defugim la nos-
tra responsabilitat, volem col·laborar a l’eixida de la crisi, si
pot ser des d’una perspectiva progressista i d’esquerres,
millor que millor, però vostés el que fan és aprofitar esta
situació per a retallar encara més els drets socials.
Perquè, parlen vostés del dèficit de l’estat, si ací el dèfi-
cit és major... Percentualment, el dèficit i el deute públic
valencià és molt superior al de l’estat. Estem parlant d’una
14% quan el de l’estat és l’11,3%. Si la desocupació en
Espanya, en el conjunt d’Espanya, és del 20%, ací és del
23%. (Veus) Si el fracàs escolar, ací som líders en fracàs
escolar, això què ens indica, tots estos números, si estem
molt per darrere del nivell d’Espanya quant a l’aplicació del
benestar en llei de dependència, en llits hospitalaris, etcète-
ra, etcètera, ¿això què indica? Doncs indica que vostés són
un fracassats, políticament parlant, que el govern de La
Generalitat és un fracàs. Perquè si els números d’Espanya
són els que són, els d’ací són encara pitjor.
I vostés continuen i persistixen i volen persistir en l’error.
Miren vostés, no eixirem de la crisi si no fem una bona dia-
gnosi, si no ens posem a treballar junts i si no indiquem per
a on anem a eixir de la crisi. I vostés, amb el que acaben d’a-
provar, amb els seus vots, del decret sobre el territori, conti-
nuen en un model fracassat econòmic de depredació del ter-
ritori, de baixa productivitat i d’ocupació de la mà d’obra de
poca qualificació. Eixe no és el model econòmic que mos
pot impulsar a la reactivació.
Perquè des del Grup Compromís diguem «no» als retalls
socials i «sí» a les polítiques actives d’ocupació i planifica-
ció econòmica per a generar més ingressos. És que el dèfi-
cit, senyories, es pot solucionar si s’incrementen els ingres-
sos, i els ingressos especialment d’aquells qui més tenen, no
només dels empleats públics. ¡Ahí també poden reduir el
dèficit, ahí també poden ser competitius! I, sobretot, podem
ser competitius si comencem i encetem una nova dinàmica
pel que fa a un nou model productiu. Més activitat, més ocu-
pació i superem un model «fracassat» econòmic, social,
ambiental del Partit Popular al nostre país.
Els ha vingut molt bé, senyories, els ha vingut molt bé la
situació de debilitat del govern central, de desorientació. Ho
lamentem, lamentem que el senyor Zapatero haja decidit
eixir de la crisi amb retalls socials i amb polítiques de dre-
tes, ho lamentem, però a vostés se’ls nota que estan contents
i alegres, se’ls nota que estan desvanits i aprofiten esta con-
juntura de debilitat per a collar encara més, per a retallar
encara més, per a anar més lluny del que ens planteja el
govern central.
Per tant, jo els faig eixa proposta. Tramitem esta conva-
lidació com a projecte de llei i oposem-nos, deixem fora
eixa clàusula per a què se puga aplicar l’acord de 22 de
febrer de 2008. I els ho dic perquè no es pot negociar amb
els sindicats, amb tots, un acord i després dir el contrari, i
després negar-lo i després passar-se-ho per l’arc del triomf.
No pot ser. Vostés han anat més enllà. I, per tant, vostés
estan incomplint uns acords prèviament acordats amb els
empleats públics. I estem parlant de poca quantitat, estem
Pàgina 16.385
parlant de la carrera professional dels nostres empleats
públics, que vostés han decidit retallar, que vostés han deci-
dit tancar, que vostés han decidit un conjunt enorme de
negociacions anul·lar-les.
Si vostés, senyories del Partit Popular, consideren que
estan obligats a arribar on han arribat, el que poden fer és
rectificar. I rectificar perquè la convalidació o l’acord d’es-
te decret llei se faça a través d’un procediment de projecte
de llei i evitem el que vostés volen aprovar ací. Eixa és la
nostra proposta, eixa és la proposta que els fem. No anem
més enllà, perquè considerem que és molt negatiu.
Per tant, mosatros tornem a dir i expliquem que la situa-
ció és gravíssima, que la situació d’atur és enorme, que
tenim una situació en la qual no ens valen excuses, que hau-
rem de fer tots gestos i aproximacions per a unir i per a evi-
tar que l’especulació dels mercats financers afecte la nostra
economia i continue enfonsant la nostra societat. Estem dis-
posats a fer acords i a arribar a compromisos, perquè consi-
derem que la situació no és una situació conjuntural sinó que
és una situació especial. Estem disposats a buscar i a parlar
d’un nou model productiu que done pas, que finalitze el
model d’especulació, de falta de productivitat, de falta de
capacitació, de falta d’inversió en les R+D, de falta d’apos-
tar en la nostra agricultura. Estem disposats a buscar un nou
model que cree més recursos, que cree més ingressos. No
estem disposats a continuar repetint els errors.
Estem disposats a això, a un model que evite els retalls
socials i que faça dels ingressos el leitmotiv per a eixir de la
crisi. Estem disposats a parlar d’aspectes que s’estan ence-
tant d’una forma molt notable a altres estats de la Unió
Europea. Fixem-nos en el model alemany, fixem-nos en el
model suec. Han sigut capaços de buscar acords per a gene-
rar més ocupació i per a generar riquesa. Fixem-nos en el
president Obama, que ha parlat ja com un dels elements
fonamentals de la seua nova política econòmica, energètica,
les renovables.
S´han de fer les coses bé, senyories. No se poden partir
implantacions de parcs eòlics perquè després passa que la
justícia a vostés els dóna un varapalo com els ha donat en el
que és la implantació de parcs eòlics.
Parlem de nou model productiu, que genere confiança;
parlem d’acords sobre eixe nou model productiu valencià,
sobre eixa economia verda, parlem de futur, parlem de credi-
bilitat, parlem de consens, però no parlem de retallades
socials. Si hem de fer sacrificis, fem-los entre tots. I, per supo-
sat, no vinguem ací a apuntar-se ara medalles de què són els
primers en no sé què. Perquè quan ací, en estes Corts
Valencianes, el Grup Compromís ha portat iniciatives per a
reduir el 25% d’alts càrrecs i personal de confiança, proposta
del PP al Congrés dels Diputats, vostés han dit que no. I ara
resulta que n’hi han 30 alts càrrecs que paguem en la nòmina
de La Generalitat i que no sabem ni on estan, senyories.
Per tant, si eixe és el seu model de balafiament de recur-
sos, de retalls socials, de la política dura, extremadament
dura, i de falta de rigor, ahí no ens trobaran. Si volem que
comencem a parlar des de ja per a un nou model productiu
que cree ocupació, que cree expectativa i que siga millor en
la situació actual, compte amb nosaltres, però per a allò
altre, no. Per tant, votarem no, però fem la proposta que es
tramite per projecte de llei per a presentar l’esmena sobre
este punt concret i altres que també presentaríem.
(Ocupa la presidència la presidenta, senyora María
Milagrosa Martínez Navarro)
Número 130 16.06.2010
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Morera.
Para el turno de réplica tiene la palabra el ilustre diputa-
do señor Agusto Asencio.
El senyor Asencio Adsuar:
Muchas gracias, señora presidenta.
Comienzo por el final.
Señor Morera, en ningún sitio, ni donde gobiernan los
grupos parecidos a usted o al suyo o en el que usted está coa-
ligado, que forman parte de su grupo, se ha aprobado que se
tramite el decreto ley como proyecto de ley. Entre otras
cosas, aparte de que la coherencia es importante y usted no
es coherente con lo que hace donde gobiernan los suyos,
pero aparte de ello no tiene ningún sentido tramitar como
proyecto de ley algo que son habas contadas, a-e-i-o-u, y
que es una mera traslación del decreto nacional. No estamos
ante algo que es regulable, modificable; es algo, como las
lentejas. El señor Zapatero ha dictado un real decreto ley
convalidado por la mínima en el Congreso de los Diputados,
por la mínima y algunos salvando para que no oliera a muer-
to el PSOE antes de tiempo. Y, bueno, esa es la situación por
la que no se ha tumbado ese decreto ley. En ningún caso se
ha podido tramitar, porque no tenía ningún sentido tampoco
su tramitación, menos en el caso nuestro, aún se podía haber
tramitado a nivel nacional, pero aquí no, aquí hay que cum-
plir el decreto ley. Primer tema.
Segunda cuestión. Habla usted de altos cargos y es mate-
ria de este ámbito y habla usted de que su grupo ha pedido
reducciones de altos cargos y que aquí no se aplican esas
medidas de ahorro, etcétera. Mire, es totalmente equivoca-
do. Es que usted en su discurso lo que dicen no tiene nada
que ver con lo que hacen. Primero, aparte de que los altos
cargos son los más económicos de toda España, lo eran
antes, ahora más, mire, el coste total de los altos cargos en
relación al presupuesto de La Generalitat, estoy hablando de
este mismo año, y está publicado además en un medio de
comunicación, un medio de comunicación, La Generalitat
0,15% del total del presupuesto, frente al 0,25% de
Cataluña; en el caso de Cantabria el 0,55%; en Asturias, el
0,41% y el gobierno de Madrid el 0,20%. Es decir, todos por
encima.
El coste total de los altos cargos, de los ministerios o de
las consellerias en cada comunidad exactamente el doble o
dos veces y media más o un 50% más. O sea, dejen de hacer
demagogia aquí de los altos cargos, de que hay que recortar,
pero si encima que son menos, cuestan menos y tenemos
menos. ¿Pero qué tenemos que recortar? ¿Qué quieren, que
no haya gobierno? ¿No quieren que haya gestión? Todas las
grandes políticas que usted quiere que se hagan, etcétera,
¿quién las va a aplicar? ¿Quién, si no hay alguien que ins-
trumente gestión y dirección desde el gobierno?
Tercera falsedad, señor Morera. Usted habla de que la
suspensión de los convenios o acuerdos de masa salarial en
vigor, que estaban firmados, se denuncian, se suspenden y
que el decreto ley nuestro va más allá. Es falso. Mire, aquí
está, página del boletín del Congreso de los Diputados, bole-
tín número 169. Le invito a que lea la tercera o cuarta pági-
na, la quinta, la quinta página. Intervención de la vicepresi-
denta, doña María Teresa Fernández de la Vega: «La adop-
ción de estas medidas se realizan al amparo del artículo
38.10 del Estatuto básico del empleado público, suspen-
diendo parcialmente la aplicación de las cláusulas con con-
tenido retributivo del acuerdo gobierno-sindicatos para la
función pública, en el marco del diálogo social firmado en
Pàgina 16.386
septiembre de 2009.» Por lo tanto, esto está en el decreto ley
y esto forma parte de la obligada aplicación del decreto ley
nuestro.
Pero, además, hay una razón evidente de legalidad, que
es evitar un fraude, un fraude jurídico y financiero. Si hay
que bajar y las cuentas del déficit se hacen sobre lo que hay
ahora y sobre eso hay unos objetivos, lo que no se puede es
bajar y subir al mismo tiempo para que al final no se baje y
se acabe subiendo o no se acabe reduciendo. Eso sería con-
denable, desde el punto de vista jurídico, y es un auténtico
fraude que está prohibido por la legalidad. Por lo tanto, no
es posible, si hay que recortar hay que recortar sobre las
cifras ciertas que hay en estos momentos. Y, por lo tanto, no
se pueden hacer aumentos que estén negociados y se tienen
que suspender los convenios.
Por cierto ustedes, donde gobiernan, como en Cataluña o,
por ejemplo, en Baleares, donde hay afines como ustedes, de
partidos bisagra, de terceras líneas políticas, en fin, de carác-
ter nacionalista, de izquierda, han dictado el decreto ley con
estas características y no han hecho lo que ustedes nos están
pidiendo aquí de que no afecte a los convenios firmados.
Y, finalmente, por contestarle brevemente, el tema del
endeudamiento. Confunde usted, y termino, señora presi-
denta, confunde usted déficit con endeudamiento. No tene-
mos más déficit que el que tiene el estado. Usted confunde
las cifras de endeudamiento y ese sería otro debate total-
mente diferente al de hoy, pero podríamos hablar cuando
usted quiera.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señor Morera, para finalizar este turno de réplica.
El senyor Morera Català:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
És evident que vosté no contesta, no contesta per una
qüestió, perquè no n’hi ha cap disposició, cap apartat en el
Reial decret llei 8/2010, de Zapatero, que prohibisca l’apli-
cació de la carrera professional que vostés van aprovar amb
els sindicats al 2008. No n’hi ha res. Vosté m’ha llegit unes
declaracions, però no n’hi ha res en el reial decret llei que ho
prohibisca, no n’hi ha res.
I, per tant, d’acord amb el que preveu l’Estatut bàsic de
l’empleat públic, l’article 38.10, el que vostés haurien d’ha-
ver fet és reunir-se una altra vegada amb els sindicats per a
renegociar el que van acordar i està publicat en el diari de La
Generalitat.
Per tant, vostés han anat més lluny, en una situació d’ex-
trema debilitat d’un govern que no governa, que està para-
litzat, han aprofitat que el Pisuerga passa per Valladolid per
a incomplir els seus acords de 2008. És així.
Per tant, quan vosté diu que «está obligado, a disgusto y
que»... És fals. A vostés els ha caigut un gran regal, perquè
hem de reconéixer i hem de recordar que la Generalitat
valenciana, d’acord amb la seua gestió, és de les més hipo-
tecades i amb més deutes de totes les administracions públi-
ques autonòmiques d’Espanya. I els ha vingut molt bé, amb
aquesta excusa, aprofitar-ho perquè no n’hi haja un acord,
l’acord que vostés van firmar. No n’hi ha cap punt en el real
decret llei que els impedisca a vostés aplicar el que van acor-
dar. I si vostés no complixen els acords, pacta sunt servan-
da, és de màxima preocupació, perquè un govern que no
compleix els seus acords amb els sindicats, publicats, ales-
hores ¿en quines mans estem? Jo crec que ja estem veient en
quines mans estem. Bancaixa se n’ha anat a Madrid, la
Número 130 16.06.2010
CAM se n’ha anat a Astúries, mos hem quedat sense instru-
ments financers. I aixina fins a l’alegria final.
No és valencià el qui no defense els interessos valen-
cians. I, en este cas, vostés el que estan fent és aplicant
d’una forma extrema i extremista, d’extrema dreta, els
acords del reial decret llei del govern central.
Per altra banda, escolte, tenim autonomia. Açò no és una
província subordinada, açò és un estat autonòmic; també
hauríem de parlar per a reduir despeses en compte de tirar-
li mà als empleats públics, per què no comencem a suprimir
administracions i per què no comencem a coordinar-mos i
coordinar el que són les diputacions i comencem a eliminar
despesa pública per ahí, en compte de tirar-li mà a la butxa-
ca dels empleats públics.
Per tant, nosaltres podem fer el que nosaltres decidim ací,
en el marc de les nostres competències. I si vosté no vol que
se tramite este decret llei de la forma de projecte de llei és
que vosté està privant la possibilitat que puguem fer esme-
nes. Perquè vosté sap que el que està dient el Grup
Compromís és veritat i tenim raó.
Mire, jo crec que vosté ha qualificat a Zapatero de
Terminator, però n’hi ha una tercera part de la pel·lícula de
Terminator, i és que n’hi ha els replicants, que encara són
pitjor que Zapatero o que Terminator, seguint el seu exem-
ple, que són uns ultracossos que volen invadir i fer-se amb
tot. Jo crec que vostés van per ahí, van per ahí.
I els números estan fets. Amb els seus govern i les seues
polítiques, mosatros sempre a la cua d’Espanya, nosaltres
sempre a la cua d’Espanya. El que no volem, des del Grup
Compromís, és que els sacrificis només els hagen de fer uns,
que no n’hi haja ningú que diga i que explique la gravetat de
la situació, que estiga en l’autobombo, en la faràndula, en
l’estar en la figuera, com és el president de La Generalitat,
que no s’entera o no es vol enterar, que mos porte al desas-
tre. I, per tant, cal començar a explicar quina és la realitat
que patim, quin és el futur que ens espera i no començar a
fer pedaços amb mesures concretes, d’urgència, perquè el
que és urgent no ens deixa vore el que és important. I el que
és important és que ací isca algun estadista, que parle clar a
la ciutadania, que explique què està passant perquè, si no, el
desconcert, el desànim, l’angoixa és tan gran, que no es creu
ningú ja als nostres governants, ni als d’ací ni als d’allà. I
amb mesures de pedaç com esta l’única cosa que fem és
allargar l’angúnia i debilitar encara més les xicotetes espe-
rances per a eixir de la crisi. L’eixida de la crisis l’haurem
de fer entre tots.
Demostren vostés que estan més pendents del que impor-
ta al conjunt d’espanyols i no només en guanyar les elec-
cions, sumen forces, facen pactes d’estat, arreglen la situa-
ció en clau, com estan eixint altres governs de l’estat, i no
mos vinguen ací a dir lo malo que es Zapatero. Si els núme-
ros estan ahí! I ja podem valorar l’actuació del govern cen-
tral. Ací estem en la nostra autonomia i hem de decidir el
que fem ací.
Per tant, el model econòmic valencià és improductiu, és
insà, mos ha portat al desastre, no podem continuar a la
figuera, no podem acomplir els retalls socials només, sinó
que el que necessitem...
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Morera.
El senyor Morera Català:
...és que hi haja expectatives, futur, productivitat i un nou
model econòmic que vostés són incapaços de dur endavant.
Pàgina 16.387
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Morera.
Para fijación de posición, tiene la palabra el señor Torró.
El senyor Torró Gil:
Gràcies, senyora presidenta.
Bé, aquest decret que es presenta hui ací, lògicament, és la
crònica d’una mort anunciada. I nosaltres –ja ho hem dit–
anem a fer el mateix–, és a dir, ens oposem rotundament –per-
què no pot ser més– al mateix decret, un decret que tots sabem
és la transposició –diguérem– del decret establert pel govern
de Zapatero, un govern que en compte de fer el que li hauria
tocar fet, que és impulsar a Europa una política de reforma
profunda de les institucions i dels mercats financers, el que ha
fet es plegar-se als designis d’aquests mercats.
S’ha aplegat a un sistema financer que, en general, és el
causant de la crisi, i, a més, s’ha aplegat també, de forma
massa poc valenta, als tecnòcatres que controlen els instru-
ments de la política monetària. Ací, hui, estem veent ja de
forma molt clara, quins són els enormes dèficits democràtics
que tenen eixes institucions europees que vostés, precisament,
són els que han contribuït a crear amb el seu recolzament. Uns
instruments –insistixc–, fora de l’abast dels organismes de
control democràtics, com és el Banc Central, però també, com
és, el propi funcionament de la Comissió de la Unió Europea
o com organismes com el FMI i el Banc Mundial.
I estem davant d’una mesura que representarà un desas-
tre, un desastre perquè sostraure més de quatre mil milions
d’euros a la demanda agregada va a tindre efectes molt noci-
us sobre ella, i, per a això, no cal ser massa docte, sinó sim-
plement saber una miqueta d’economia. I el que va a fer, en
definitiva, és agreujar el risc que tenim de recaure sobre la
depressió. A més d’això, va tindre altres conseqüències
importants sobre els serveis públics, conseqüències impor-
tants, primer, perquè els treballadors malpagats no són la
millor garantia d’uns serveis públics ben atesos; en segon
lloc, perquè darrere de la congelació també està el retall de
l’oferta d’ocupació pública, i en el decret, en concret, n’hi
han alguns aspectes que ens fan sospitar que el Partit
Popular també en la part, estreta part que té de maniobra, va
per ahí en el tema del retall; i, en tercer lloc, perquè va a
generar més estímuls a la privatització i uns serveis privatit-
zats que, a igualtat de qualitat, són més cars i menys efi-
cients, tant des del punt de vista econòmic com social, i el
que sol passar, a més, és que acaben resultant-nos més cars.
I, a més de tot això, perquè a més representa una greu injus-
tícia que la crisi la paguen precisament aquells que no l’han
provocada; els funcionaris i tots aquells que es veuen afec-
tats per aquest decret van a fer un enorme sacrifici, no per
sostindre l’economia, que eixirà, al contrari, greument per-
judicada, sinó per sostindre els beneficis escandalosos d’a-
quells que han provocat la crisi.
Està clar que el sistema econòmic que hui vivim és molt
injust, cada dia es veu més clar que el sistema és injust. Fins
ara –i no tant fins ara–, entenien que les polítiques socialde-
mòcrates pretenien corregir-lo, però ja des de la tercera via
estava clar que això no era així i amb aquestes mesures s’a-
caba de signar l’acta de defunció de la socialdemocràcia
com alternativa.
I la mesura era injusta, ara l’aplica el Partit Popular i l’a-
plica sense cap tipus de compensació. És un atac als drets
salarials i és un atac també –la fa el govern central, però la
fa també el govern de La Generalitat– saltant-se l’Estatut
bàsic de la funció pública. Per què? Perquè en circumstàn-
cies excepcionals, com són les presents, s’hauria de renego-
Número 130 16.06.2010
ciar les condicions i això no es fa. De fet, vostés –ja s’ha dit
abans– en la disposició addicional IV ataquen directament la
carrera professional acordada per La Generalitat i una sèrie
de compromisos que ara no pensen complir i ho fan sense
renegociar amb els treballadors eixos compromisos. Per
tant, estan incomplint o estan fent la mateixa transgressió
legal que fa el decret de Zapatero.
I, a més, hi ha una sèrie de qüestions estranyes que no
puc deixar de comentar perquè, el decret el van donar a
conéixer els representants sindicals el dijous dia 3, però
curiosament es van estalviar publicar-lo fins al mateix dia de
la vaga, el dia 8, supose que perquè no hi haguera massa
mobilització en ella. Volen aparéixer com a crítics, però
compartixen l’esperit de les mesures i l’aplaudixen en
secret, estes mesures. Es fa el que faria el PP, i, a més, ho fa
el seu rival polític; no han d’assumir el cost i, en canvi, fan
la demagògia tractant de benefiar-se’n d’ell. La veritat és
que la postura és molt còmoda.
La veritat és que els felicite en eixe sentit perquè no els
ho han pogut posar més fàcil. Ara, també seria honest vindre
ací, donar la cara i dir que el que estan fent ací és el que vos-
tés mateixos farien si estigueren governant, però no tenen el
que cal tindre per a fer això.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Torró.
Tiene la palabra la señora Huesca.
La senyora Huesca Rodríguez:
Bien. Bueno, muchas gracias, señoría.
Señora presidenta, gracias.
¿Cómo pueden frivolizar y hacer demagogia barata sin
sonrojarse? Es que no lo entiendo. No acepto ninguna críti-
ca de injusticia a las medidas que hemos adoptado de aque-
llos que nunca se acordaron de las políticas sociales ni ayer,
ni hoy, ni se acordarán nunca. (Aplaudiments)
¿Cuánto representa en la reducción en gasto social que
hay en las medidas? Representa el 1,5% del total del gasto
social. ¿Y cuánto se ha incrementado el gasto social en los
seis años de gobierno socialista de José Luis Rodríguez
Zapatero? Un 50% desde el 2004 hasta aquí. (Veus) Un
gasto que supera por primera vez el 50% del gasto del con-
junto de los presupuestos del estado. Hemos incrementado
el salario mínimo interprofesional en un 35%, cosa que los
gobiernos de derechas nunca se acordaron. Hemos sentado
las bases del cuarto pilar del estado de bienestar social con
la ley de dependencia, recortada desde el inicio en esta
Comunidad Valenciana. (Aplaudiments) Hemos aumentado
en más del 70% las becas, 800.000 hombres han disfrutado
de su permiso de paternidad que hemos ampliado hasta 15
días. Y las familias... ¿Ustedes hablan del cheque bebé?
¿Cuánto les deben ustedes a las familias de la Comunidad
Valenciana con los 4.000 euros? Ha sido el primer gobierno
que se ha acordado de los autónomos. Son más de tres millo-
nes de españoles los que perciben una prestación por des-
empleo.
Por tanto, no aceptamos las críticas de aquellos que
nunca se acordaron de estas políticas sociales, ni hicieron
nada por subir las pensiones mínimas, ni atendieron a los
dependientes, ni se acordaron de subir el salario mínimo
interprofesional. Están muy equivocados ustedes, siempre
equivocados. ¿No hay acuerdos en la Unión Europea? De
los 27 países europeos sólo tres, Estonia, Luxemburgo y
Suecia no van a tener que hacer reajuste; el resto, todos.
Pàgina 16.388
Y déjese ya de chinos, que parece que estén ustedes obse-
sionados con los chinos. (Aplaudiments)
¡Y desde luego que no dan ganas de apoyar esta moción!
Pero, lo hacemos por lealtad institucional y por responsabili-
dad. Durante estos últimos años en España se ha hecho un
extraordinario esfuerzo en políticas sociales, un esfuerzo que
ha hecho toda la sociedad española y que ha ido encaminada
a mejorar el estado de bienestar social. Y para preservar este
estado de bienestar social, para que podamos continuar mejo-
rándolo cuando pase la crisis, tenemos que hacer ahora este
esfuerzo de ahorro y de austeridad. (Veus) (Aplaudiments)
Por ello,... –señoría, por favor–, por ello, en ese esfuerzo
de reducción del gasto se ha incorporado el criterio de equi-
dad, porque queremos una sociedad equitativa, de igualdad
de oportunidades y de cohesión.
La senyora presidenta:
Señoras diputadas, si son tan amables.
La senyora Huesca Rodríguez:
Por ello, la reducción de salarios de los empleados públicos
que va, desde el 0,5 hasta el 7% del salario, prácticamente a los
que tienen los sueldos más bajos, no se les va a reducir nada.
Y el mayor esfuerzo es el que va a corresponder a altos cargos
y responsables políticos. Las pensiones mínimas no se verán
afectadas por la medida que ha adoptado el Gobierno de
España, de no revalorizar las pensiones, para tener un ahorro
de 1.400 millones en 2011, o, lo que es lo mismo, más de dos
millones y medio de pensionistas verán revalorizada su pen-
sión, porque son las pensiones más bajas donde hay que vol-
car el mayor esfuerzo de solidaridad. (Aplaudiments)
Y ante este panorama, la situación económica... ¿Cuál es
la reacción del Partido Popular? ¿Cómo reaccionan? Con
irresponsabilidad. Porque tenían que haber tomado ustedes
mismos estas medidas eficaces, medidas en serio, medidas
efectivas, que evitaran que su endeudamiento se disparara.
Ustedes, como gobierno, tenían que haber tomado alguna
medida. La oposición, haciendo ejercicio de responsabili-
dad, se lo estábamos avisando desde hace mucho tiempo. La
diferencia con el PSOE es que nosotros invertimos en polí-
ticas sociales, en educación, sanidad, dependencia, infraes-
tructura... Ustedes lo han malgastado, han derrochado en
grandes eventos destinados al ocio. Y no es cierto que estos
eventos trajeran capital para invertir, sino todo lo contrario,
ha sido un fiasco y nos ha llevado a la ruina. (Aplaudiments)
Han llevado a nuestra comunidad a la quiebra, nos han
endeudado hasta límites insoportables. Han endeudado,
incluso, cuando en la anterior época de bonanza económica.
Les voy a poner dos ejemplos.
La ciudad de Valencia, gobernada por el Partido Popular,
ha incrementado su deuda en estos 15 años, de 314 a
835.035 millones de euros; en 15 años la deuda se ha dispa-
rado a 165%. Según el Banco de España, Valencia y Madrid
son las comunidades más endeudadas. En contraposición
con Valencia y Madrid tenemos a Barcelona, gobernada por
socialistas. Esta ciudad ha conseguido reducir su deuda en
un 53% a diciembre de 2009. ¿Qué quiero decir con esto?
Que un ciudadano en Barcelona paga 464 euros, mientras
que en Valencia debe 1.035 euros. (Veus) Más del doble les
cuesta a los valencianos su gobierno. Y esto ocurre igual en
la Comunidad Valenciana, un 185% de endeudamiento, de
déficit público, y podremos alcanzar –nos anuncian– hasta
Número 130 16.06.2010
un 200%. ¡Qué vergüenza! ¿Saben que los valencianos
vamos a estar pagando hasta el 2040 su mala gestión porque
han centrifugado su deuda con lo que tienen aquí liada? Más
de 30.000 millones deben ustedes, más de 30.000 millones.
Si se reduce a los funcionarios el salario es por su culpa,
porque su déficit y su deuda se imputan al estado (aplaudi-
ments), es por su culpa y nada más que por su culpa. ¡Cómo
pueden decir que nosotros hemos empeorado la situación
laboral económica si son ustedes! ¡Son ustedes! ¿Cómo pue-
den hablar de funcionarios? Ustedes han fastidiado históri-
camente a los funcionarios. (Veus) Con el señor Rajoy sien-
do ministro perdieron los funcionarios un 3% de poder
adquisitivo. ¿Sabe cuándo recuperar el 3% hasta un 6%?
Cuando llegamos los socialistas y ganamos las elecciones
generales en el 2004. (Aplaudiments) Tras ganar el Partido
Popular, en 1996, Mariano Rajoy decidió el 19 de septiem-
bre de 1996 congelar el salario a los empleados públicos. El
argumento esgrimido fue que tenía necesidad de presupues-
tos austeros para poder cumplir con los criterios de conver-
gencia de la Unión Europea. Pero, ¿sabe cuál era la diferen-
cia entre ustedes y nosotros? Que entonces no estábamos en
crisis, nos encontrábamos en bonanza económica en el año
1996. Sí, señora, sí, señora... (Aplaudiments)
Pero, no contentos con esto, después toman decisiones en
secreto. Sí, en secreto. Porque decidieron subirse los suelos
un 30% los cargos del gobierno, secretarios de estado y sub-
secretarios. Consejos doy que para mí no tengo. A estos les
viene muy bien este refrán. Es decir que, mientras ustedes
congelaban el sueldo a los funcionarios en plena bonanza
económica, el gobierno del PP se subía un 30% los sueldos.
Eso, de ninguna manera hubiera ocurrido con el gobierno
del PSOE. Si pedimos un mayor esfuerzo es un esfuerzo de
todos, un esfuerzo colectivo, sobre todo los que más tienen,
y los primeros que nos debemos exigir mayor esfuerzo
somos nosotros los representantes políticos con criterios de
progresividad, desde luego.
Dice que se han visto obligados a tomar estas decisiones.
Ustedes dicen que no les gusta tomarlas. Pues, señores del
PP, gobernar es esto, es tomar decisiones aunque no les
guste, gobernar no es hacer publiganda, o montar en Ferrari
o creerse Papá Noel. (Aplaudiments) Es tomar decisiones,
decisiones que han tomado el resto de Europa. Ustedes
dicen que se han visto obligados. ¿Y en Alemania,
Inglaterra, Francia o Italia? ¿También se han visto obligados
a tomar estas medidas? Al igual que el gobierno de España,
han decidido hacerlo así porque los efectos de la crisis son
globales, traspasan fronteras y no hacerlo restaría eficacia a
las medidas. No se impone nada, se adoptan medidas con-
juntas, conjuntamente con las comunidades autónomas y el
resto de países de la Unión Europea, deciden aplicar de
manera conjunta y coordinada para que sean eficaces. Sí,
hagan triqui, triqui, triquitá. (Veus) (Aplaudiments)
La canciller alemana Angela Merkel anunció un duro
plan de ajuste en su país, un plan que incluye –a ver si le
suena, porque creo que Angela Merkel es también del
Partido Popular, un partido afín al vuestro–: (veus) recorte
de ayudas a las familias, eliminación de ayuda por naci-
miento de hijos y de la ayuda a las madres solas, y elimina-
ción de ciertas subvenciones para los parados de larga dura-
ción; supresión de 15.000 empleos en la administración y
reducción de un 2,5% de los sueldos de los empleados públi-
cos; reducción de 40.000 efectivos de las fuerzas armadas.
Y en el Reino Unido, igual, y en Francia, Italia… por no…,
porque no me da tiempo. Y, además, también hay que recor-
dar que Angela Merkel ya tuvo un recorte anterior, congeló
Pàgina 16.389
las pensiones. No ponga cara de sorpresa, que debe estar
informado, usted, también.
Esto demuestra que gobiernos europeos liderados por
partidos afines al Partido Popular sí actúan con responsabi-
lidad y han adoptado y anunciado, como en España, medi-
das duras, pero necesarias, para ajustar el déficit.
Entonces, ¿por qué Rajoy y el PP actúan de esta manera,
criticando al Partido Socialista en el gobierno? Porque son
unos irresponsables, (remors) ¡porque son unos desleales
por no aprobar el real decreto ley!, (aplaudiments) como lo
han hecho los compañeros en el resto de Europa. Ustedes
están siendo cuestionados dentro y fuera de sus propias
filas; ven en la crisis un arma para apuntalarse, para desgas-
tar al gobierno…, que sólo les importa las elecciones,
haciendo en este parlamento oposición al gobierno central.
El PP, ustedes, siguen a la suya, están alejados de la rea-
lidad económica y del contexto internacional que nos rodea.
¡Qué felices! Aquí no pasa nada, ¿verdad? Pues, sí señores,
aquí sí que pasa, y todo, fruto de sus políticas especulativas,
de su endeudamiento desmesurado y de su mala forma de
gobernar. Ustedes sigan con su discurso producto de una
estrategia político electoral; un discurso incoherente, dema-
gógico, falto de rigor y, lo que es peor, dañino para la defen-
sa para los intereses de España.
¿Por qué no lo dicen?, ¿por qué no dicen que en el resto de
Europa también se toman? Porque no les interesan las medi-
das, no les interesa que los ciudadanos sepan que es cosa de
toda la Unión Europea y de todos países, (remors) sino que les
interesa que sea cosa de Zapatero, «eso es una cosa de
Zapatero, que le dado por ahí». Pues no, los ciudadanos no
pueden ser manipulados de esta manera, como ustedes lo
están haciendo. Somos un partido y un gobierno responsable
que pone el interés del país y de la Comunidad Valenciana por
encima de cualquier interés político o partidista.
Y, como ya no puedo seguir más, solamente una pregun-
ta más: me gustaría que me explicaran dónde va a ir desti-
nado el ahorro del recorte; si va a ir destinado a la política
de despilfarro que nos tienen acostumbrados, señores del PP.
(Aplaudiments)
Y solamente para terminar…
La senyora presidenta:
Muchas gracias…
La senyora Huesca Rodríguez:
…que nadie…, –dos segundos–…
La senyora presidenta:
…muchas gracias, señora Huesca.
La senyora Huesca Rodríguez:
…que nadie tenga ninguna duda, que si para un partido
político resulta especialmente doloroso…
La senyora presidenta:
Señora Huesca.
La senyora Huesca Rodríguez:
…los recortes, es para el Partido Socialista.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
Número 130
La senyora presidenta:
Señor Augusto Asencio, para el tuno de réplica, para finalizar.
El senyor Asencio Adsuar:
Muchas gracias, señora presidenta.
Sinceramente, esperaba que la responsable máxima de
asuntos económicos del Partido Socialista en un tema tan
importante como el de hoy estuviera. Seguramente… (veus)
seguramente, seguramente… (remors) no hay fuerza para
estar hoy aquí, no hay fuerza para estar hoy aquí.
Dicho eso, dicho eso, contestaré a la ilustre diputada, que
ha hecho el meritorio esfuerzo de pasar la capa para que no
se vea la no asistencia de otros, quiero decir lo siguiente.
En primer lugar, desde luego, no se puede decir que, en
el año 1996, el Partido Popular hubiera heredado una posi-
ción económica ventajosa. Yo eso no lo he leído en ningún
sitio, «en bonanza económica». Sinceramente, decir que se
hizo una congelación a los funcionarios por el Partido
Popular, en el año 1996, en una época de bonanza económi-
ca… Era muy joven la señora diputada y seguramente no se
acordará, pero los que sí que nos acordamos, era una época
mala, muy mala, la peor que tuvimos descontando ésta.
Dicho esto, y con los mismos protagonistas, ustedes, al
frente de la nación, dicho esto, en cuanto al tema de que
nunca nos hemos preocupado por las pensiones, que nunca
hemos hecho nada… Mire, las pensiones…, el fondo de
reserva lo creó el Partido Popular, (veus) siendo secretario
de estado de pensiones el señor Gerardo Camps, (aplaudi-
ments) lo creó, separando las fuentes de financiación públi-
ca para que la Seguridad Social no financiara el gasto
corriente o de inversión del estado y para que los futuros
pensionistas no vieran una caja común en la que el gober-
nante de turno podía meter la mano de lo que cotizaban las
personas, para que en el futuro ese dinero respondiera real-
mente de las pensiones, y no de las contingencias concretas
o del día a día de cada gobierno, lo creó el Partido Popular.
Le tengo que decir, además, que en cuanto al tema de
pensiones, si alguien lo puso en riesgo fue su gobierno. El
señor Solbes pidió a los españoles que comenzaran a suscri-
bir un plan privado. Y es más, vuelven ustedes a los mismos
vicios: el señor Corbacho, hace tres meses, salió en todas las
portadas económicas de la prensa española en que él tenía
un plan de pensiones y que recomendaba lo mismo. Es que
ustedes tienen los mismos tics, ustedes intentan apartarse de
lo que han hecho, pero cada vez que vuelven, hacen lo
mismo y comenten los mismos errores.
Miren, no han regalado nada ustedes a los autónomos,
porque con la candidez con la que usted ha explicado las
cosas, como un cuento, estábamos creyéndonos lo que nos
decía. Pero, mire, los autónomos, lo que van a recibir es lo
que van a pagar. Ustedes han modificado las bases de coti-
zación y, por lo tanto, dan un derecho, que a todos nos ha
parecido bien, algo que hemos votado también, pero que no
ha sido nada graciable: contribuyen los autónomos pagando
más para poder recibir, después, en la pensión, más.
(Aplaudiments) Por lo tanto, no han regalado ustedes nada.
Y, miren, hablan ustedes de que han dado no sé cuántas
cosas y tal… y, bueno, y hablan de la deuda. Le tengo que
decir que es falso lo que usted está hablando en cuanto a la
deuda. La Comunidad Valenciana, y está publicado en pren-
sa, es la única…, la que más recortó la deuda, en la deuda
viva (veus) que tenía en el trimestre el año pasado, está
publicado en prensa, ¡203 millones de euros!
Pero, es más, le digo lo siguiente: además de que está
haciendo un esfuerzo importante de frenar la deuda, además
16.06.2010 Pàgina 16.390
de que Standard and Poor’s dice que el escenario es bueno a
corto plazo porque hay liquidez y dice que, a partir del año
2012, el crecimiento del 3% de ingresos logrará controlar el
gasto corriente y sufrirá menos presiones demográficas y,
por lo tanto, el informe sigue siendo muy positivo para el
endeudamiento de la Comunidad Valenciana, digan ustedes
lo que digan, la realidad es que este gobierno está haciendo
esfuerzos que no hace nadie, porque somos…, el octavo en
pagos, y está publicado con fuentes del propio Ministerio de
Hacienda y de otros estudios, –le puedo enseñar los medios
de comunicación económicos donde está publicado– somos
la octava comunidad en cuanto a período de tardanza en el
pago –de los que menos, de los que menos–, aunque ustedes
se hinchen aquí a decir de que no pagamos; pero hay comu-
nidades como Cantabria, Castilla-León, Andalucía, Aragón,
Castilla-La Mancha, que van todas por delante de nosotros
en impagos. Estamos prácticamente por la media. Y, por lo
tanto, ustedes, aquí, a lo único que vienen es a confundir, a
enredar y a… confundir a todos.
Y le digo una cosa, señora diputada: habla usted de que
hicieron tanto, no más cuánto, cuánto dieron, etcétera, etcé-
tera, etcétera. Mi suegra siempre dice una cosa: para no
bajar, no subir. Y cuando ustedes hacen subidas demagógi-
cas, y cuando ustedes prometen y dicen y cuando ustedes lo
hacen porque el «buenismo» es lo que les caracteriza, y
ustedes, con esa imagen de Bambi, se han dedicado a colo-
car en el mercado político lo que han venido colocando;
cuando llega la hora de pagar, ¡las cuentas no han salido! Y
ahora está el déficit, el agujero, y ahora hay que pagarlo de
la manera más arbitraria, de la manera más insolidaria y con
los agravios comparativos que nunca hemos tenido en
España.
Muchas gracias, señora presidenta. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señora Huesca, para finalizar este turno de réplica, y
antes de proceder a la votación.
La senyora Huesca Rodríguez:
Gracias, señora presidenta.
Señor Asencio, no ofende quien quiere, sino quien puede,
y usted, que tiene ya muchos años, debería de saberlo.
Dice que nosotros propusimos privatizar las pensiones.
El PP propuso privatizar las pensiones en la campaña elec-
toral de 2008. El fichaje estrella de Rajoy, Manuel Pizarro,
propuso la privatización de las pensiones y calificó de
«regalito» la deducción de los 400 euros del IRPF propues-
ta por el gobierno. Es decir, si Rajoy hubiese ganado aque-
llas elecciones, las pensiones serían hoy privadas.
(Aplaudiments) Además, el PP se posicionó en contra de la
subida de pensiones el 7 de septiembre del año 2008. La
señora Dolores Cospedal ya lo dijo bien claro.
Bueno, vamos a ver. Lo que el Gobierno de España le
pedía al PP y al resto de los grupos políticos no era que se
compartieran con él la responsabilidad y el coste político de
adoptar estas medidas que asume íntegramente. Lo que esta-
ba pidiéndoles es que ayudara a enviar un mensaje de con-
fianza a la sociedad española y a los mercados financieros
sobre la decisión y la capacidad de España para salir de esta
crisis sin precedentes. Lo que estaba pidiéndoles es que asu-
man el compromiso de austeridad y ahorro en aquellas
comunidades autónomas y ayuntamientos donde tienen la
responsabilidad de gobierno.
El PP perdió la oportunidad de hacer una oposición cons-
tructiva que ayude a su país y, de nuevo, ha optado por el
Número 130 16.06.2010
único objetivo que tienen claro: el horizonte de las eleccio-
nes. ¡La situación en que llegue España les da igual!, ¡les da
igual! A nosotros no nos da igual; no nos da igual la deuda
desmesurada de nuestra comunidad; no nos da igual el
deplorable estado de los servicios públicos, no nos da igual.
Nosotros siempre hemos (inintel·ligible) ... por estar al lado
de los más desfavorecidos y de la sociedad valenciana.
Nosotros haremos un gesto de responsabilidad y lealtad ins-
titucional hoy, cosa que desgraciadamente el PP no puede
decir. Es lamentable.
Y le vuelvo a decir que las próximas elecciones el pueblo
valenciano, los ciudadanos de esta comunidad van a propi-
ciar un cambio de gobierno. En las próximas elecciones van
a perder su feudo y volverá la democracia real en esta comu-
nidad. (Veus) Y éste no es el momento de la demagogia, de
las frases fáciles, de hablar por hablar; es el momento del
acuerdo, del rigor económico, de la austeridad y de no dar
un paso atrás en el mantenimiento del estado de bienestar.
Esperaba de usted mayor rigor en su intervención. Por lo
que he podido escuchar, es todo el ideario populista, y no
precisamente del pueblo, sino del Partido Popular, un dis-
curso adoctrinado. Usted sube a la tribuna y menosprecia el
alcance de la crisis económica, poniendo como único res-
ponsable al presidente del gobierno.
Señor Asencio, el estado de las comunidades autónomas
significa algo, significa que este país es plural; significa que
las comunidades autónomas donde ustedes gobiernan tam-
bién tienen su responsabilidad. ¿Se ha dado cuenta de que
vivimos en un estado autonómico? ¿Se ha dado cuenta de
que existen comunidades autónomas gobernadas por ustedes
o ayuntamientos también gobernados por ustedes que no
aplican sus propios consejos? Ustedes piden austeridad y
que eliminen ministerios. ¿No saben ustedes que la señora
Aguirre en la Comunidad Autónoma de Madrid ha pasado
de 728 a 1.521 puestos de libre designación? ¿No saben
ustedes que Murcia ha duplicado el número de empresas y
organismos públicos? ¿No saben ustedes que aquí en
Valencia el gasto de personal supera el 39% frente a la
media del 24% que tiene el resto de España? (Aplaudiments)
O las tres vicepresidencias que tiene su gobierno.
Después de las críticas vertidas contra la subida del IVA,
por cierto, aprobada ya en los prepuestos generales de 2010,
¿estarían dispuestas las comunidades y los ayuntamientos
gobernados por el PP a devolverle al estado la financiación
que recibe en consecuencia de la subida del IVA? (Veus)
Porque esas voces que piden rectificación de la política eco-
nómica del gobierno, esas voces que llaman a la rebelión a
las comunidades autónomas que ejercitan la insumisión fis-
cal con respecto a la subida del IVA aprobada en los presu-
puestos generales del estado, esas voces que alertan a los
ciudadanos de que se está poniendo en peligro su poder
adquisitivo son las mismas voces que vivieron a espaldas de
la burbuja inmobiliaria, que no explicaron a los ciudadanos
las ventajas y desventajas de endeudarse, que no arriman el
hombro, teniendo competencias en políticas activas de
empleo en sus comunidades autónomas. Por eso les pido que
ejerzan su responsabilidad allí donde gobiernan también y
no vengan aquí con demagogias.
En definitiva, solamente están ustedes interesados en
sacar provecho de una crisis que necesita medidas valientes,
y abordarlas según las circunstancias y los momentos. Y eso
es lo que está haciendo el gobierno socialista, y ustedes no,
desgraciadamente.
Ya les vuelvo a repetir que nosotros, desde luego, nues-
tro partido no se siente orgulloso, es al que más dolor le pro-
ducen estas medidas, pero hay que hacerlo por responsabili-
dad y lealtad institucional; cosa que ustedes, en su desver-
Pàgina 16.391
güenza y su irresponsabilidad... (remors) desvergüenza e
irresponsabilidad, no están haciendo.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señorías, vamos a proceder a la votación. Les recuerdo
que los votos favorables se entenderán favorables a la con-
validación y los negativos, a la derogación. Comienza la
votación. Votos a favor, 83; votos en contra, 7. Por lo que se
entiende, el decreto ley, convalidado.
Y ahora esta presidencia pregunta a los grupos parlamen-
tarios si algún grupo solicita que se tramite como proyecto
de ley. Bueno, el decreto ley queda convalidado y se comu-
nicará al Consell.
Projecte de llei reguladora de l’Estatut de les persones
cooperants valencianes. Esmena a la totalitat presentada
per l’Agrupació de Diputats i Diputades No Adscrits
La senyora presidenta:
Pasamos al siguiente punto del orden del día, que es
debate de totalidad del Proyecto de ley reguladora del esta-
tuto de las personas cooperantes valencianas. Enmienda a la
totalidad, presentada por la Agrupación de Diputados y
Diputadas No Adscritos.
Tiene la palabra para la presentación del proyecto de ley
por el Consell, el síndico del Grupo Parlamentario Popular
y honorable conseller señor Blasco.
El senyor conseller de Solidaritat i Ciutadania:
Molt excel·lent senyora presidenta.
Honorables consellers.
Representantes de las entidades y asociaciones que traba-
jan en la cooperación al desarrollo que hoy nos acompañan.
Señoras y señores diputados.
Comparezco en esta cámara para presentar el Proyecto de
ley de La Generalitat reguladora del estatuto de las personas
cooperantes valencianas. Un proyecto de ley necesario,
equilibrado y que responde a demandas concretas del
mundo de la cooperación.
Esta norma aporta importantes novedades en el catálogo
de derechos y prestaciones de las personas cooperantes, ade-
más de mejorar de una manera especial y significativa la
regulación estatal contenida en el Estatuto de cooperantes
que se aprobó por Real decreto del 28 de abril del año 2006.
Se trata de una norma legal destinada a fortalecer y con-
solidar derechos de las personas que trabajan por conseguir
un mundo más justo, con independencia de sus convicciones
y creencias.
Se trata de una ley para las personas que han hecho de la
erradicación de la pobreza uno de sus objetivos.
La cooperación al desarrollo es un muy buen reflejo de la
evolución y del cambio que España ha experimentado en los
últimos años.
La Comunidad Valenciana es una de las primeras comu-
nidades autónomas en desarrollar acciones de cooperación,
incluso antes de que nuestro vigente estatuto de autonomía
estableciera el compromiso que la Comunidad Valenciana
tiene con la erradicación de la pobreza en el mundo. Un
estatuto que señala claramente que los poderes públicos
valencianos velarán por fomentar la paz, la solidaridad, la
tolerancia, el respeto a los derechos humanos y la coopera-
Número 130 16.06.2010
ción al desarrollo como fin último para erradicar la pobreza.
La política de cooperación al desarrollo en la Comunidad
Valenciana ha evolucionado profundamente. Hemos de
decir que ha experimentado intensos cambios, tanto de nivel
cualitativo como de nivel cuantitativo.
Nos encontramos en una nueva fase. Esta nueva fase de
la cooperación valenciana, impulsado desde la Conselleria
de Solidaridad y Ciudadanía, se ha materializado en un
nuevo marco jurídico coordinado y consensuado que ha
convertido a la cooperación al desarrollo en uno de los com-
promisos ineludibles del gobierno valenciano y sobre todo
en la expresión de la solidaridad del pueblo valenciano.
Y en este marco, no por faltar la atención que merecen
los principales actores de la cooperación valenciana al des-
arrollo, es donde hemos encontrado precisamente el centrar
la atención que se merecen estas personas que de una forma
desinteresada y altruista trabajan al servicio de los demás.
La piedra angular del sistema valenciano de cooperación
es la Ley de 9 de febrero de 2007, de La Generalitat, de coo-
peración al desarrollo de nuestra comunidad.
Hemos desplegado y constituido todos los órganos de
coordinación y asesoramiento previstos en esta ley y hemos
dotado la cooperación valenciana de envergadura, de presti-
gio y reputación que merece. Una ley traída a estas Cortes
por el Partido Popular y una ley presentada en su día por la
actual diputada del Grupo Parlamentario Popular, Gema
Amor.
Desde el año 1996 hasta la actual legislatura, la ayuda
valenciana al desarrollo ha aumentado en un 150%, la cual
cosa en términos absolutos se traduce en el financiamiento
de más de dos mil proyectos en 43 países, que han hecho
posible que más de ocho millones de personas en el mundo
mejoren sus condiciones de vida. Se trata del crecimiento
más grande en la historia de la cooperación valenciana, tanto
en términos absolutos como relativos. Nunca en nuestra his-
toria democrática ningún gobierno ha hecho el esfuerzo
cuantitativo y cualitativo al que acabo de hacer referencia. Y
es un orgullo para la sociedad valenciana y es un orgullo
para el gobierno que le representa estar, como les he dicho,
haciendo cooperación al desarrollo en 43 países en todos los
continentes.
Hemos pasado de una política de ayuda a una política de
desarrollo a través de la creación del sistema integral de
cooperación. Y el proyecto que hoy les presento pretende
abonar la doble labor de centenares de personas valencianas
cooperantes y misioneras que desinteresada y altruistamen-
te coadyuvan para conseguir un mundo más justo y solida-
rio. Porque la cooperación se hace desde el compromiso per-
sonal, pero los instrumentos para llevarla adelante y los
objetivos que tienen que cumplirse son diversos.
Esta nova llei es compon de 14 articles, estructurats en 6
capítols i les corresponents disposicions addicionals transi-
tòries i finals.
El capítol I recull les disposicions generals de la llei en
les quals s’especifica l’objecte, els subjectes i el seu àmbit
d’aplicació, destacant el caràcter especial i complementari
d’esta norma respecte del marc general estatal.
El capítol II, titulat «De les persones cooperants valen-
cianes», contempla els drets i les prestacions reconegudes,
tant a estes persones com a la seua família. Entre les presta-
cions previstes, destaquen les ajudes econòmiques destina-
des a sufragar els gastos del primer viatge d’anada al lloc de
destí i del de tornada a la comunitat, com també els gastos
de viatge d’algun familiar cada cinc anys.
El capítol III recull l’obligació de subscriure el contracte
o acord complementari de destí entre les persones coope-
rants i la gent de la cooperació internacional valenciana.
Pàgina 16.392
I, com a novetat, els capítols IV i V inclouen la protecció
de dos col·lectius, no previst en la normativa estatal, com
són els missioners de qualsevol confessió i els voluntaris.
Es reconeix d’esta manera la important contribució d’es-
tos col·lectius al desenrotllament dels països estructuralment
empobrits i equipara els seus drets, així com els deures i les
prestacions als de la resta de les persones cooperants valen-
cianes.
L’últim capítol, el capítol VI, es dedica a la creació del
registre autonòmic de les persones cooperants valencianes,
que té caràcter públic i constituïx la condició sine qua non
perquè els beneficiaris d’esta llei puguen ser receptors de les
mesures que ací se recullen.
En definitiva, senyories, l’estatut de les persones coope-
rants valencianes perseguix un triple objectiu:
En primer lloc, la seua aprovació es traduirà en una major
promoció, reconeixement i foment de l’encomiable labor
que realitzen les persones cooperants de la comunitat.
En segon lloc, recull un nou elenc de garanties i incenti-
us d’àmbit autonòmic en els plans personal, familiar, pro-
fessional i formatiu, a fi d’estimular la labor altruista.
I, finalment, l’estatut reconeix la tasca duta a terme per
centenars de persones voluntàries o missioneres que, vincu-
lades a una organització, a l’església catòlica o a qualsevol
altra confessió religiosa, dediquen part del seu temps lliure
o tota la seua vida a aconseguir un món més just.
Y para garantizar la mejor consecución de estos fines, el
Proyecto de ley reguladora del estatuto del cooperante, que
hoy tengo el honor de presentar, es el resultado de un pro-
ceso concertado de colaboración, transparencia y diálogo
con los agentes protagonistas de la cooperación al desarro-
llo. Un consenso al cual espero que se sumen todos los gru-
pos parlamentarios en esta cámara.
Además, este proyecto de ley cuenta con el informe favo-
rable del Consejo Valenciano de Cooperación al Desarrollo,
principal órgano de diálogo y debate en el que están repre-
sentadas las organizaciones no gubernamentales, que adop-
tó por unanimidad en su sesión celebrada el día 4 de febre-
ro de 2010, prestar el apoyo a este texto.
Igualmente, también tiene el respaldo legal, unánime, del
Comité Económico y Social, del que forman parte, entre
otros agentes, los sindicatos UGT y Comisiones Obreras,
que «considera –leo literalmente– positiva la tramitación de
esta ley por ser pionera en el ámbito autonómico español».
Estoy plenamente convencido de que si los señores dipu-
tados así lo estiman oportuno y en el trámite parlamentario
se puede mejorar y recoger aquellas sugerencias o propues-
tas encaminadas a mejorar el contenido de esta ley, se va a
ampliar el abanico de medidas sociales, familiares, persona-
les y profesionales recogidas en este estatuto, y que facilita-
rán en un futuro próximo que centenares de cooperantes,
misioneros y voluntarios puedan dedicarse a ayudar a otros
y contribuir así a la consecución de un modelo de sociedad
más comprometida y más solidaria.
Muchas gracias, señor presidente. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, Rafael
Maluenda Verdú)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor conseller.
A este projecte de llei s’ha presentat una esmena de tota-
litat que demana la devolució, per part de l’Agrupació de
Diputats No Adscrits.
Per a la seua defensa, té la paraula la il·lustre diputada
senyora Albiol.
Número 130
La senyora Albiol Guzmán:
La Llei de 1998, de cooperació internacional, va manar l’ela-
boració d’un estatut del cooperant de l’estat espanyol en el ter-
mini d’un any. Quatre anys després, en el 2002, el Congrés dels
Diputats va aprovar una moció on s’instava al govern que a la
major brevetat possible presentara un projecte de llei regulador
de l’estatut del cooperant. En ell havien de contemplar-se les pro-
blemàtiques específiques de totes les persones que se dediquen a
la cooperació internacional i a l’acció humanitària. Però açò no
va ser possible fins al primer govern de Zapatero, ja en l’any
2006. Estic parlant que de l’any 1998, era l’obligació, i que fins
2006 a l’estat espanyol no vam tindre l’estatut del cooperant.
El Partit Popular quan va governar a l’estat espanyol va
passar olímpicament de fer l’estatut del cooperant durant
dos legislatures. Per això ara ens sorprén que, ara que per fi
tenim un marc clar, que busca l’estabilitat, la seguretat, la
no-discriminació i garanties en l’àmbit de la protecció
social, laboral i fiscal i el foment de l’activitat de la coope-
ració internacional, ara apareguen vostés amb un projecte de
llei autonòmic que en res contribuïx a millorar una figura
del cooperant ja desenvolupada legalment en drets i obliga-
cions de compliment obligatori a tot l’estat.
Nosaltres no estem en contra, evidentment, de tindre normes
i lleis de caràcter autonòmic. Ben al contrari, hem sigut lluita-
dors i lluitadores pel dret d’autonomia. Ara bé, només si aques-
tes lleis aporten coses noves, aporten coses positives i ens ser-
veixen per avançar, perquè si no, al final, aquestes lleis només
serveixen per a fer-se la foto del conseller de torn.
Hi ha altres lleis més urgents, molt més urgents, i que sí que
necessiten d’un desenvolupament autonòmic, i que així ho
recomana el mateix legislador estatal, perquè s’han deixat
amplis marges a la concreció en el marc autonòmic per a no
interferir en els marcs competencials. I citaré un sol exemple
que vostés, el Partit Popular, s’han negat sempre que ho hem
sol·licitat des d’Esquerra Unida, que és la Llei de la memòria
històrica al País Valencià. D’aquesta sí que no volen fer el des-
envolupament autonòmic, veritat? Bé.
En aquest cas, l’estatut de les persones cooperants valen-
cianes que se’ns presenta s’ha de dir que no aporta absolu-
tament res que no siga ja d’obligat compliment estatal, no hi
ha res nou.
La llei de l’estatut de les persones cooperants del País
Valencià afegix una diferència, això sí, important sobre el marc
normatiu de compliment obligatori de l’Estatut del cooperant
estatal, que el Partit Popular, per cert, no va tindre voluntat polí-
tica de desenvolupar durant el govern d’Aznar. I aquesta dife-
rència que té és absolutament negativa. Parle de la reiterada
apel·lació a la condició de valencians i valencianes com a requi-
sit. Açò no té cap sentit i a més resultaria discriminatori si es
complira la literalitat d’exigir la condició política de valencians
i valencianes que posen vostés com a requisit.
A vore, són les ONG les que han d’estar acreditades com a
valencianes, val? Les ONG, no les persones. Perquè, a vore, si
una d’aquestes ONG està realitzant un projecte al finançament
de La Generalitat i una de les persones que treballen en eixe
projecte no té en el moment de la seua contractació aquesta
condició de valencià o valenciana, requerida per aquesta llei
que es proposa, què passa? Que quedaria exclosa dels pretesos
beneficis que aconseguix aquesta llei? Doncs mire, no, no que-
daria exclosa perquè té la mateixa cobertura per l’obligatorietat
de la llei estatal, perquè no pot haver discriminació entre els
ciutadans de l’estat.
Per tant, què és el que es proposa amb aquest avantprojecte
de llei? Què volen què fem? Que elucubrem sobre l’absurd?
Que elucubrem sobre el no-res? Perquè açò és un no-res aquest
projecte de llei.
16.06.2010 Pàgina 16.393
L’única novetat que aporta és una atípica figura de mis-
sioner cooperant que, o bé és redundant o bé és una ficció, i
per la qual, segons la qual, els valencians i valencianes amb
vincle institucional amb qualsevol comunitat religiosa ins-
crita en el registre del ministeri podran acollir-se a tots els
beneficis arreplegats en la present llei, amb la sola condició
d’inscriure’s en el registre de cooperants autonòmics.
És una injustificable redundància, inútil, a la qual no tro-
bem cap explicació, excepte els intricats mecanismes clien-
telars que el conseller Blasco establix a través de la seua atí-
pica també conselleria.
Que quede clar que avui en dia la condició de religiós o
religiosa no és excloent de la figura de cooperant o de la
figura de voluntari o voluntària. Totes les persones vincula-
des a qualsevol església que vagen a realitzar funcions de
cooperació ja poden, ara per ara, registrar-se en qualsevol de
les dos figures, o bé cooperants o bé voluntaris, i tindre els
mateixos drets. I de fet, és que ja ho fan, és que aquestes per-
sones ja participen en projectes de cooperació a través de les
seues ONG o de les ONG en què ells participen i fan pro-
jectes de cooperació amb elles.
Igual podem citar-los religiosos o religioses que també
han fet... ho han fet amb ONG laiques, i també tenen la con-
dició de cooperants.
Per tant, a mi m’agradaria que explicaren què volen, a
què es referixen en aquest capítol IV, dels missioners i mis-
sioneres valencianes, que a més és l’únic punt nou d’aquest
projecte de llei.
Mire, religiosos, religioses, laics, laiques.... tots i totes les
que acudixen a treballar com a cooperants tenen ja un marc de
drets i obligacions de compliment obligatori en tot l’estat i en
igualtat de condicions.
Per tant, és absurd posar que ací ara els missioners van a ser
cooperants. Si ho són, ja ho són, independentment d’aquesta
llei; i si no, no ho són.
Per tant, a mi m’agradaria saber per què cal legislar sobre
coses que són òbvies i que, a més, ja existeixen. M’agradaria
saber quin sentit té aquest capítol. Potser –no sé– que la inten-
ció del conseller Blasco fóra simplement el reconeixement de
la meritòria labor de les persones missioneres vinculades a
qualsevol religió, podria ser, però, evidentment, per açò no fa
falta una llei. I jo crec que vosté ho sap.
I a més, resulta que la majoria de valencians i valencianes en
eixa situació són persones de l’església catòlica, i l’església
catòlica ja té un concordat que els dóna protecció en el cas que
no estiguen vinculats a treballs de cooperació. És a dir, si són
missioners i són cooperants, ja són cooperants; i si són missio-
ners i no són cooperants, tenen el concordat que ja els dóna eixa
protecció.
Explique-m’ho, senyor conseller. És que igual a la millor el
que vosté pretén és revisar el concordat i deixar-los només en
esta protecció? Podria ser? Conte-nos-ho. O igual el que pretén
és estendre el concordat a totes les religions. Estaria bé a la
millor, no ho sé.
Jo crec que nosaltres no estaríem d’acord, però podría con-
tar-nos què passa i per què s’ha presentat aquest capítol en
aquest projecte de llei, perquè si no mos ho expliquen, només,
nosaltres des d’Esquerra Unida, només trobem una explicació.
I l’explicació és molt clara, i és una altra volta la motivació pro-
pagandística d’aquesta conselleria, com, per exemple, el cas de
l’1% en les ajudes a les ONGD. Propaganda, més propaganda
és el que té aquesta conselleria i cada volta menys solidaritat i
menys ciutadania.
(Ocupa la presidència la presidenta, senyora María
Milagrosa Martínez Navarro)
Número 130 16.06.2010
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Albiol.
Tiene la palabra... (Pausa i veus) Tiene la palabra la seño-
ra Iranzo.
Cuando quiera.
La senyora Iranzo Martín:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señorías.
Quiero, en primer lugar, saludar..., he visto a todos los
representantes de las ONG protagonistas en primeras perso-
nas de este debate que han venido a acompañarnos. Un salu-
do muy especial para ellas.
Y quiero también, en nombre del Grupo Parlamentario
Popular, señor conseller, felicitarle por la presentación de
este proyecto de ley y por la oportunidad del momento de
hacerlo.
También le quería decir a usted, señora Albiol, que esto
lo va a debatir conmigo. Entonces, le rogaría que las pre-
guntas..., voy a intentar contestárselas lo mejor que pueda.
En primer lugar, le voy a explicar que yo creo y el Grupo
Parlamentario Popular creemos que hay que resaltar la
importancia del proyecto de ley y la oportunidad que supo-
ne para la sociedad valenciana, porque es algo importante
para la sociedad poner en marcha una ley que apoye, incen-
tive y clarifique la actividad solidaria de nuestros cooperan-
tes, los cooperantes valencianos.
Porque, además, esta actitud, si usted se va al refranero
–yo creo que ya la recoge–, hay un refrán muy conocido por
todos: es de bien nacidos ser agradecidos. Y nuestra socie-
dad tiene hoy la oportunidad, a través de este proyecto de
ley, de contar con una ley que concrete, complemente y des-
arrolle los aspectos recogidos en la normativa estatal, apo-
yando a los cooperantes valencianos, estimulando su espíri-
tu solidario y mejorando sus derechos sociales y familiares.
(Aplaudiments)
Este es precisamente un proyecto de ley por eso, porque
lo que pretende es dignificar, facilitar y mejorar la situación
de los cooperantes valencianos. Y por ello, se ha considera-
do que lo oportuno es una ley.
Pero es que, además, hay que decir que es absolutamen-
te normal que las normas que regulen los estatutos referidos
a derechos colectivos tengan rango de ley y no sean reales
decretos.
Pero es que, además, un proyecto de ley de una ley tan
importante como esta, lo que permite es que se debata, se
discuta en el ámbito de las Cortes Valencianas, máximo
órgano de representación de nuestro pueblo, y que permita
la intervención, la discusión y el consenso entre todos los
grupos políticos. Y eso, a nuestro juicio, es importante. Ya
les ha manifestado el conseller que sería bueno alcanzar el
consenso entre todos en un tema muy importante.
Yo creo que hasta ahora le he dado razones que por sí solas
serían suficientes para que ustedes apoyaran este proyecto de
ley, pero, si quiere, le puedo dar alguna más, que creo que va
a ser definitiva. Y es que, señora Albiol, este proyecto de ley
responde a una clara reivindicación del sector.
Luego, por todo lo que he dicho hasta el momento, creo
que no sería conveniente que ustedes mantuvieran su
enmienda a la totalidad. Esto –y se lo digo con sinceridad–
creo que es lo que no sería oportuno en este momento, por-
que, además, si retiraran en este momento la enmienda a la
totalidad, lo que podrían es seguir discutiendo y consen-
suando con los demás grupos políticos.
Pàgina 16.394
Quiero decir, y lo digo con orgullo, que hoy, como repre-
sentantes políticos de nuestra sociedad, tenemos una gran
ocasión, la ocasión de tramitar un proyecto de ley que reco-
noce derechos a los cooperantes valencianos, que les permi-
te que su trabajo no sea una carga excesiva para su familia
directa, cónyuge, pareja o hijos. Porque en este proyecto de
ley, y como le decía, atendiendo a la petición de las perso-
nas cooperantes valencianas, se contemplan prestaciones
hacia las familias de los cooperantes, familias que, con pena,
habían sido olvidadas en el real decreto de abril de 2006 que
recoge el estatuto del cooperante.
Tenemos la oportunidad, señorías, de procurarles, ade-
más, una mejor formación, cualificándoles en sus tarea a tra-
vés de cursos especializados, becas... Y, además, tenemos la
oportunidad de facilitarles también que cuando regresen al
final de su trabajo, puedan reintegrarse en las mejores con-
diciones.
Esto y no otra cosa es lo que regula este proyecto de ley,
señorías, adaptando el Estatuto del cooperante a la realidad
concreta de nuestra comunidad, la Comunidad Valenciana.
Un proyecto de ley que, como ya se refiere en su preámbu-
lo, en su exposición de motivos, y que ha dicho también el
conseller, trata de cumplir tres objetivos claros: la concre-
ción en la implementación de los incentivos y garantías pre-
vistos en las disposiciones legales de ámbito estatal, la pues-
ta en marcha de nuevas garantías e incentivos de ámbito
autonómico tanto en los personal como familiar, profesional
y formativo y el reconocimiento a la meritoria tarea de coo-
peración de las personas misioneras y de las voluntarias.
Esta norma autonómica trata de reconocer la labor que
realizan todos los colectivos en la seria e importante misión
internacional de cooperación, garantizando a todos los mis-
mos derechos y prestaciones.
Esto es justicia social, señora Albiol, y la sociedad civil
valenciana del siglo XXI así lo reclama. Una sociedad justa
es la que reconoce los valores de todos sus individuos, de
todos, sin distinción de creencias u opiniones. Y esto, preci-
samente esto, es lo que pretende esta ley: reconocer el tra-
bajo de cooperación bien hecho, estimularlo y, en lo posible,
potenciarlo.
Por ello, señora Albiol, le anuncio que el Grupo
Parlamentario Popular va a votar en contra de su enmienda
a la totalidad, porque si no lo hiciéramos, si no votáramos en
contra, perderíamos la oportunidad y el momento de apoyar
todavía más a aquellos que dedican su vida a apoyar a otros.
Y le invito nuevamente, le invito con cariño, a que recon-
sideren su postura y colaboren con todos, consensuando esta
ley, que, sin duda, estoy absolutamente convencida, como
así lo está todo mi grupo, va a ser una ley tremendamente
gratificante para nuestra comunidad.
Nuevamente felicitarle, señor conseller. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchas gracias.
Para el turno de réplica.
La senyora Albiol Guzmán:
«Es de bien nacidos ser agradecidos.» Veig, senyora
Iranzo, que està deprenent molt i molt bé del seu portaveu i
del conseller Blasco. «Agradecidos», perquè vostés no
volen ciutadans i ciutadanes. Vostés volen persones agraïts i
agraïdes, vostés volen votos agradecidos, vostés volen
clientelisme.
Però li assegure que amb aquest projecte de llei no ho
aconseguiran, perquè el món de les organitzacions no gover-
Número 130
namentals de desenvolupament i dels cooperants tenen molt
clar quins són els seus drets i no es venen per aquestes coses,
evidentment, perquè tenen molta ètica.
La Conselleria de Solidaritat i Ciutadania és una conse-
lleria sense a penes pressupost. Cal recordar com, per exem-
ple, el tema del 0,7 ha passat al 0,2% en aquest exercici. El
Consell ja va crear en el seu moment aquesta conselleria
amb l’única voluntat que fóra la conselleria de la propagan-
da i de l’intent d’instrumentalitzar determinades xarxes
socials en benefici electoral del Partit Popular.
Ja són diverses les lleis que s’han tret en aquest sentit, i
aquesta n’és una més. Una llei que no té absolutament res
nou. Jo no sé què és el que pretenien amb aquesta llei, però,
és clar, millorar la cooperació internacional del País
Valencià, no. Explique’m vosté què n’hi ha de nou, quins
drets nous n’hi han amb aquesta llei. Perquè jo l’únic nou
que trobe és el tema de convertir els missioners, a tots els
missioners, en cooperants, quan açò ja he explicat abans que
o bé no és veritat o bé és una qüestió que ja existix, i que si
són cooperants, ja tenen la seua condició de cooperants. És
l’únic nou que n’hi ha.
Però, a més, és que jo estic convençuda que l’ètica cristi-
na d’aquestes persones els impediria acceptar beneficis que
eixiren dels pressupostos de cooperació, ja més que insufi-
cients i, com ja he dit abans, molt lluny del necessari 0,7.
Aquestes persones, els missioners, tenen un compromís
molt major que la conselleria en la lluita enfront de la pobresa,
molt major, un major compromís i molta més ètica, sense nin-
gun dubte. I no acceptarien vulnerar la definició de cooperant
que ja establix la llei estatal ni en benefici seu ni, per suposat,
mai en detriment de l’ajuda pública al desenvolupament.
I no és una llei amb el consens de tot el món, no és una llei
amb el consens de la coordinadora d’ONGD. Serà amb el
consens del consell valencià, que, evidentment, com que vos-
tés anomenen la majoria a dit, faltaria més que damunt no els
donaren la raó. Faltaria més! No parlen de consens quan no té
el consens de tot el món, no té el consens de tot el món.
I ja per acabar, perquè no vullc allargar-me més, simple-
ment un consell, un consell: deixen de legislar posant les
qüestions celestials per sobre de les terrenals i per sobre del
sentit comú.
Gràcies.
La senyora presidenta:
Para finalizar este turno de réplica, señora Iranzo.
La senyora Iranzo Martín:
Muchas gracias.
Bueno, señora Albiol, yo creo que le he oído en ocasio-
nes a mi compañera decir que aquí lo que ocurre es que hay
blasquitis y me parece que es verdad. Realmente..., se lo
aseguro... (Remors) Blasquitis... Sí.
Pero yo le quiero decir a usted una cosa: que entra usted
en una contradicción, porque en su primera... Ha entrado
directamente en una contradicción bastante importante: en
su primera parte de la intervención ha dicho que por qué no
reconocemos toda esta acción a los voluntarios, sean valen-
cianos o no sean... No, a los voluntarios, perdón, no, a los
cooperantes, sean valencianos o no sean valencianos.
(Remors) ¡Lo ha dicho usted!, lo ha dicho usted que no sabe
por qué tienen que tener la condición de valencianos.
Bueno, pues, está usted reconociendo implícitamente en esa
afirmación que esta ley tiene beneficios, porque, si no, no
pedirá usted que se le aplique a ellos... Lo ha reconocido.
Y, por otra parte, nos dice que de ninguno de los modos
16.06.2010 Pàgina 16.395
es necesaria esta ley. Cuando dice usted que no es necesaria
esta ley, ¿quiere usted decir que es que no se merecen los
cooperantes valencianos que se den ayudas a sus familias?,
¿quiero eso decir? ¡Explíqueselo! Cuando dice usted que no
es necesaria esta ley, ¿quiere decir, por ejemplo, que no tie-
nen derecho los cooperantes valencianos a que se les pague,
a sus cónyuges, a sus familias, a sus hijos menores o hijos
discapacitados, el viaje de ida o el viaje de retorno? Cuando
dice usted que esta ley no es necesaria, ¿quiere usted decir
que es que no se merecen los cooperantes valencianos que
tengan, por ejemplo, una indemnización en caso de secues-
tro u otros actos violentos? Explíqueselo usted, porque,
claro, si esto no es necesario, yo no lo puedo entender. Yo
creo (aplaudiments) que la sociedad valenciana, desde
luego, tampoco lo va a entender.
Pero quiero, además, dejarle una cosa bien clara: se cum-
ple el 0,7% reconocido por las propias ONGD, se cumple en
esta comunidad. Y también quiero añadirle que la sociedad
valenciana no entendería en ningún momento que no demos
cobertura a nuestros misioneros que realizan labores de coo-
peración y a los que son... No, es que yo lo entiendo, o sea,
usted por una parte reconoce que esta ley tiene beneficios,
(veus) pero por otra parte no quiere que se aplique a quien
usted no considera. Entonces, evidentemente, es que no lo
puedo entender.
Pues, mire, la sociedad valenciana, se lo vuelvo a decir,
no va a entender que no demos cobertura a nuestros misio-
neros que realizan tareas de cooperación y a los que a ellos
se refiere explícitamente esta ley, no a los que realizan tare-
as de evangelización, que eso también se lo quiero dejar
claro, es a los cooperantes, que, además, le tengo que decir
que como tales cooperantes quedan excluidos en la norma
estatal. Los nombra como cooperantes, pero luego los exclu-
ye: disposición adicional quinta, «cooperantes vinculados a
iglesias, confesiones o comunidades religiosas». (Veus i
aplaudiments) Evidentemente, a ellos nos referimos.
Y tengo que decirle también que deje a los misioneros,
por otra parte, que se defiendan por sí solos, (veus) porque
está aquí diciendo que si los misioneros ya tienen quien les
apoye, que ellos mismos rechazarían esta ley, y también me
recuerda, otro refrán, ya que estamos en los refranes, me
recuerda un refrán que dice, «cuídeme Dios de los enemi-
gos, que de los amigos ya me...», no, «cuídeme yo de los
enemigos, (veus) que de los amigos ya me cuidará Dios».
Pues, eso le pasa, porque está usted queriendo decir lo que
ellos piensan y, por otra parte, excluyéndoles.
Señora Albiol, también habla usted de un proyecto que se
está realizando y que está absolutamente aprobado en el
consejo. En fin, ha utilizado una serie de argumentos que yo,
sinceramente se lo digo, no los puedo entender. Retire nue-
vamente esta enmienda a la totalidad, dé posibilidad...
La senyora presidenta:
Muchas gracias.
La senyora Iranzo Martín:
...a que su grupo debata con todos y que esta ley, que es
preciosa y que es muy bonita para nuestra comunidad, cuen-
te también con su apoyo.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Para fijar posición, tiene la palabra el señor Pañella.
Número 130 16.06.2010
El senyor Pañella Alcàcer:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Vaja per endavant la salutació als representants de les
ONG presents i el nostre reconeixement a la important tasca
que ells desenvolupen i que, d’alguna manera, doncs, també
en l’estatut de cooperant voran també reconeguda (ininte-
l·ligible) ... .
Senyories, jo començaré citant el que és el marc legal que
definix, perquè pense que és necessari. Parlem de la Llei
23/1998, de 7 de juliol, de cooperació internacional al des-
envolupament, que és la base. També tenen de tindre en
compte la Llei 6/2007, de 9 de febrer, de La Generalitat, de
la cooperació al desenvolupament de la Comunitat
Valenciana. El tercer seria el Reial decret 519/2006, de 28
d’abril, que establix l’Estatut dels cooperants en l’àmbit de
l’estat. Però jo crec que també tenim de tindre en compte el
que és la llei del voluntariat, perquè, precisament, ací s’afe-
gix també el voluntariat dins del concepte de cooperant, i,
per tant, pense que és important això. ¿Per què?... I ho dic,
perquè intentaré cenyir-me al llarg de tota la intervenció al
que és el contingut de la llei. Si algun dia crec oportú, que
crec que sí que és oportú, parlar de les aportacions econò-
miques que fa el Consell, demanarem ací la seua comparei-
xença, i amb dades a la mà discutirem del tema. Ho dic per
justificar que no intentaré per cap concepte apartar-me del
que diu la llei o del que és el (inintel·ligible) ... .
¿I ho dia per què? Perquè sobretot he buscat les defini-
cions, les definicions que ens dóna este àmbit legal que he
citat. Comencem per la cooperació. Diu que és el conjunt
dels recursos que es posen a disposició dels països en vies
de desenvolupament per facilitar i impulsar el progrés eco-
nòmic i social i per contribuir a eradicar la pobresa en el
món. Eixe és el primer concepte.
El segon concepte seria el de cooperant. (Veus) Són aque-
lles persones que amb una adequada formació o titulació
acadèmica oficial uneixen una provada experiència profes-
sional i tenen encomanada l’execució d’un determinat pro-
jecte en el marc de la cooperació per al desenvolupament.
(Veus)
El tercer concepte, el voluntariat, perquè està diferenciat:
conjunt d’activitats d’interés general desenvolupades per
persones físiques sempre que no es realitzen en virtut d’una
relació laboral, funcionarial, mercantil o qualsevol altra
retribuïda. No he trobat en l’àmbit legal la definició de mis-
sioner. Per tant, ahí tenim ja una primera qüestió, si és una
figura que cal definir, no ho està; si simplement l’homolo-
guem al cooperant, seria una altra postura.
Mire, i ho dia també perquè també la definició del volun-
tari, del voluntariat, dins del voluntariat, en l’àmbit de tal
com queda la llei, quedarà confosa, precisament, si creem un
registre en el qual tots som cooperants exactament igual,
quan la llei marc es diferencie el que és el voluntariat dels
cooperants. Són qüestions.
Si dic açò, no ho dic per a situar-me en contra de l’esta-
tut, de la llei de l’estatut dels cooperants o de les persones
cooperants de la Comunitat Valenciana, sinó per dir aquelles
coses que crec que s’han de clarificar i s’han de millorar.
¿Per què? Diem que el treball dels cooperants, lògicament,
és un treball, com he dit al principi, és imprescindible, és
l’únic que porta a unes iniciatives, lògicament, perquè són
les persones, són els instruments per a portar iniciatives de
cooperació al desenvolupament de qualitat. I a través de
l’estatut tenim d’intentar dignificar les condicions en què
duen a terme el seu treball.
Pàgina 16.396
Per tant, a través d’ahí, dins d’una visió crítica del que és
l’estatut que ens proposen, demanem..., i a això arribarem en
el seu moment, i, per tant, ja avance, no anem a donar recol-
zament a l’esmena a la totalitat, encara que en alguns dels
arguments que s’han posat sobre la taula, molts d’ells, sí que
coincidim, però considerem que això es pot millorar en el
tràmit parlamentari de la llei. (Remors)
Per tant, crec que clarificar la relació laboral o funciona-
rial amb l’entitat promotora de l’activitat de cooperació és
important. És important que deixem ben clars els drets de les
persones cooperants, no només amb aquelles que existixen
ja i que estan expresses en la proposta, sinó què passa en una
situació prèvia de desocupació, amb els drets adquirits, tant
a nivell de les borses de treball, a nivell de si estan en
l’INEM, l’institut... ¿Eh?, de manera de garantir-los que no
tinguen penalitzacions... (Remors) També garantir d’alguna
manera la reinserció laboral a través de la formació i de l’a-
juda psicològica. També, si és un treball..., una persona que
és treballador de l’administració, quins efectes va a tindre
per a poder mantenir això, l’antiguitat, la categoria, les ret-
ribucions, el destí, que pense que això, en eixe aspecte,
tenen, diguem, llacunes que cal deixar explícites per a afa-
vorir més la persona del cooperant. (Veus)
I hi han bàsicament uns problemes a solucionar. El pri-
mer..., per això dia que coincidia, com a mínim, amb alguna
apreciació dels que s’han dit abans, les persones missione-
res. Els missioners, les persones missioneres, en la llei tenen
un capítol íntegre per a ells. Considere que l’homologació
dels missioners, o de les persones missioneres als coope-
rants, seria suficient que quedara patent a l’assimilar-los a la
figura del cooperant, quant a partícip del projecte de coope-
ració al desenvolupament en les mateixes condicions que
qualsevol altre. Això, d’alguna manera, ho reconeixen, per-
què, al final, diuen, són persones cooperants i tal..., una sèrie
de coses i aquells que estiguen degudament inscrits en el
registre autonòmic de persones cooperants valencianes.
Això fa pensar que si tot aquell que està inscrit en el regis-
tre és cooperant, és innecessari dedicar tot un capítol com-
plet a la figura del missioner. (Veus)
Ja la normativa inclús estatal tampoc els exclou, sinó que
els integren si compleixen el que diu el Reial decret
519/2006, en els projectes finançats també..., ja pel... Bé.
Seguim. Com dia al principi també, cal solucionar eixa
homologació del voluntariat dins del que és els cooperants. La
Llei 6/1996, de 15 de gener, el definix d’una manera distinta.
Per tant, caldrà o bé reformar el concepte que tenen vostés del
registre que posen, perquè..., o si és un registre únic de coope-
rants, segons la llei, entenc que el voluntariat seria difícil que
estara allí, perquè..., o bé tindrem de fer alguna diferenciació.
Són qüestions que és necessari aclarir, pense.
I, no obstant, ¿eh?, nosaltres (inintel·ligible) ... , crec que
la llei és un pas endavant, que representa una millora, que
els valencians i valencianes no tenim per què renunciar a
tindre un estatut propi del cooperant i, per tant, que eixa
millora de la situació de les persones cooperants caldrà
encara millorar-la més. Es pot millorar. Jo he avançat un
debat en lloc d’anar a la discussió, d’anar ja directament a
les propostes que ens trobarem per a poder discutir i, per
tant, amb este motiu, és aquell que compartint en certa
manera alguns dels criteris expressats, alguna de les proble-
màtiques exposades, no anem a donar recolzament a l’es-
mena a la totalitat, esperant, esperant, que puguem arribar a
acords en tots estos punts que ja hui he volgut deixar
patents.
Número 130 16.06.2010
Si és aixina, bé, pense que la llei millorarà i que podrem
donar-li un vot positiu al final.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Pañella.
Tiene la palabra la señora Tirado.
La senyora Tirado Museros:
Gracias, señora presidenta.
Señoras y señores diputados, subo a esta tribuna en nom-
bre del Grupo Parlamentario Socialista para fijar nuestra
posición con respecto al Proyecto de ley del estatuto de las
personas cooperantes valencianas que hoy nos trae el
Consell para su debate. Un proyecto de ley que se tramita
por procedimiento de urgencia y que, por tanto, implica una
reducción previa de los tiempos para la participación en la
mejora del texto, de la oportunidad para el diálogo y el deba-
te que requiere el consenso; elementos y rasgos que a nues-
tro entender deben imperar en el trabajo parlamentario sobre
todo en el ámbito legislativo.
Señorías, conviene inicialmente hacer un poco de memo-
ria histórica y situar el objeto de este proyecto de ley en el
contexto del estado español. El 28 de abril de 2006 se aprue-
ba el Real decreto 519/2006, por el que se establece el
Estatuto de los cooperantes en España, cumpliendo de este
modo no sólo con un deber jurídico dispuesto en la Ley de
cooperación internacional de 1998 sino también con un
deber moral, en el que se ofrecía por primera vez respuesta
al núcleo de reivindicaciones de todos los cooperantes y en
el que se daba el paso definitivo para que estos dejaran de
ser vistos como personas que desarrollan una labor mera-
mente transitoria, reconociéndoles de este modo nuevos
derechos; reconociendo su trabajo como un elemento estra-
tégico a la hora de avanzar hacia una cooperación de calidad
y dignificando las condiciones en las que desarrollan la eje-
cución de sus proyectos para avanzar hacia una mayor efi-
cacia.
Con la aprobación del Estatuto del cooperante se sientan
las bases de un marco jurídico sin precedentes en España,
con el objetivo de asegurar las garantías laborales, fiscales y
sociales de los cooperantes españoles que trabajan en el
extranjero. Este punto y seguido en la cooperación españo-
la, en el que además se hizo partícipe a todos los estamentos
administrativos y actores de la cooperación, ha supuesto un
gran avance en el reconocimiento de las especificidades pro-
pias de los cooperantes, promoviendo su estabilidad, seguri-
dad y no discriminación.
Entre las novedades que recoge el estatuto a nivel estatal
destaca el seguro colectivo sufragado en su mayor parte por
la Agencia Española de Cooperación, en el que estado
asume su parte de corresponsabilidad. También se introdu-
cen medidas para fomentar la incorporación al mercado de
trabajo a su regreso a España, facilitando su acceso a pro-
gramas de reorientación laboral, precisamente para acome-
ter la sensación de desarraigo con la que se encuentran a la
vuelta y las consecuencias que provoca el alejamiento de su
entorno durante largos períodos de tiempo, promoviendo, de
este modo su reinserción en la sociedad.
Asimismo, se incorpora la obligatoriedad de suscribir un
acuerdo complementario de destino, instrumento jurídico y
documental dirigido a proporcionar una mayor seguridad al
trabajador humanitario al recoger sus derechos, que serán de
Pàgina 16.397
obligado cumplimiento para la entidad que lo contrae. Todo
ello se suma, finalmente, a uno de los aspectos fundamenta-
les y sustanciales en el desarrollo de su actividad que les
otorga plenas garantías en su ejecución, como son los dere-
chos y deberes que les corresponden como cooperantes.
Especial atención merece también que el estatuto incida
de manera importante en la corresponsabilización de las
comunidades autónomas y de otras administraciones públi-
cas en estos ámbitos, a través de los convenios que puedan
concluir con la administración general del estado.
Se trata de convenios de colaboración con las comunida-
des autónomas que resultan necesarios para la regulación
del intercambio de información, para el registro de personas
o entidades promotoras de la cooperación internacional,
contratos y acuerdos complementarios de destino de los
cooperantes y, en su caso, para la determinación de la apor-
tación económica que corresponda a las comunidades autó-
nomas para adherirse al seguro colectivo promovido por la
ECI. Un instrumento de coordinación necesario para incre-
mentar la efectividad y la eficiencia en la gestión de los
recursos y medidas previstas y para evitar la duplicidad de
información.
Señoras y señores diputados, con la presentación de esta
nueva norma valenciana el Consell asumía un nuevo reto,
pretendía alumbrar una ley con grandes aspiraciones y
ambiciones que alimentaran de nuevo la marca del señor
Blasco de ser pioneros. Pero lo cierto es que se queda a
medio camino en la construcción de esa idiosincrasia en la
cooperación valenciana y no logra despegar ni cubrir, en
este caso, ni siquiera las expectativas de las ONG.
La pregunta es: ¿resulta conveniente, existiendo una nor-
mativa estatal? Sería discutible. Pero es evidente que resul-
ta poco convincente a la luz del escaso contenido comple-
mentario que aporta sobre el Estatuto del cooperante a nivel
de todo el estado español.
A nuestro juicio, la mayor apuesta de este texto de ley no
ha sido cómo se establece en el cuerpo de la norma concre-
tar, complementar y desarrollar los aspectos recogidos en la
estatal, adaptándolos a la realidad concreta de la coopera-
ción en nuestra comunidad, sino la inclusión de un capítulo
específico dedicado en exclusiva a las personas misioneras.
Y este aspecto sí que merece una especial reflexión. Porque,
señorías, partiendo del máximo respeto a las personas que,
desde una confesión u orden religiosa, acuden al apoyo de
los más desfavorecidos, no debemos caer en la confusión de
los ámbitos que implica la labor encomiable, por supuesto,
de una persona misionera y el desarrollo de la cooperación
internacional.
La persona cooperante, laica o religiosa, deberá tener los
mismos derechos y deberes establecidos en el texto de la ley,
puesto que ya se establece en el mismo la condición de per-
sona cooperante y de agentes de cooperación internacional
al desarrollo de la Comunidad Valenciana. Ahora bien,
debemos tener presente que todos los misioneros no son
cooperantes, por la heterogeneidad y por la complejidad de
las instituciones religiosas que suponen que la condición de
persona misionera no lleve implícitamente la condición de
cooperante.
En este sentido, señorías, no entendemos justificada la
inclusión de un apartado específico destinado a los misione-
ros, ni nosotros, señorías, ni muchas de las ONG religiosas
de nuestra comunidad. Entendemos que en este aspecto el
planteamiento legal, pero sobre todo ideológico, que impri-
me este proyecto de ley no cuenta con el rigor necesario, en
tanto en cuanto los misioneros que ostentan un vínculo ins-
titucional con la iglesia católica o con cualquier otra iglesia,
confesión o comunidad religiosa inscrita en el registro de
Número 130 16.06.2010
entidades religiosas del Ministerio de Justicia, se rigen por
su propia normativa.
En cambio, si en este caso la norma que hoy nos presen-
tan pretende ampliar, desenfocando el objeto de aplicación,
en aquello que no cuenta con el rigor suficiente, en uno de
los aspectos fundamentales que define a las personas coope-
rantes valencianas pretende excluir sin sentido y sin justifi-
cación. Porque las referencias que ustedes hacen a la condi-
ción política de valencianos no es la mejor fórmula para
acreditar la especificidad territorial de las personas sujetas a
esta ley, dado que quedarían fuera del ámbito regulador de
esta ley aquellas personas que, desarrollando su acción en
programas de cooperación con ONGD inscritas debidamen-
te en el registro de agentes de cooperación internacional al
desarrollo de nuestra comunidad, no tuvieran acreditada la
vecindad administrativa en el momento de su contratación.
Todos estos elementos de análisis además son comparti-
dos por la propia coordinadora valenciana de ONGD. Y por
ello consideramos que deben ser tenidos en cuenta, una vez
más, para acercar posiciones y mejorar un texto cuyo conte-
nido, señorías, es bastante exiguo.
La casi fugaz singladura de este proyecto de ley nos plan-
tea otra pregunta. ¿Estamos ante una cuestión jurídica y
moral de reconocimiento de más derechos o es una cuestión
meramente estratégica? Porque, claro, no quisiéramos pen-
sar que estamos ante un nuevo ejemplo de publicidad y de
autobombo, de cortina de humo o de acción política que se
desarrolla de cara a los ciudadanos, de cara a la galería; que-
remos pensar que se toman en serio este asunto y que bus-
carán el consenso necesario para materializar un compromi-
so compartido en el que se contemplen los aspectos esen-
ciales de la labor de los cooperantes en nuestra comunidad.
Esta idea, señorías, es la que nos debe ocupar a todos. Por
ello les solicito que atiendan nuestras reflexiones porque, en
definitiva, pretenden plasmar el sentir mayoritario de las
ONG y de los cooperantes valencianos.
Nada más y muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Tirado.
Vamos a proceder, señorías, a la votación de la enmien-
da. Comienza la votación. ¿Votos a favor? 3. ¿Votos en con-
tra? 47. ¿Abstenciones? 37. Señorías, queda desestimada la
enmienda.
Les comunico que, de acuerdo con todos los grupos de
esta cámara, se suspende el pleno y se reanudará esta tarde
a las seis.
(Se suspén la sessió a les 15 hores i 7 minuts)
(Es reprén la sessió a les 18 hores i 4 minuts)
Preguntes
La senyora presidenta:
...pregunta que formula la diputada Verónica Marco.
La senyora Marcos Puig:
Gracias, señora presidenta.
Señoras y señores diputados.
Señor conseller de Gobernación.
La Comunitat Valenciana cuenta con un sistema de ges-
tión de emergencias que en los últimos años ha demostrado
Pàgina 16.398
su fortaleza y su capacidad de respuesta eficaz e inmediata
ante cualquier situación de emergencia que pueda poner en
riesgo la vida, la integridad o la salud de las personas, pro-
tegiendo tanto a personas como a sus bienes.
La preocupación del Consell de La Generalitat en la
puesta en marcha de proyectos relacionados con la seguri-
dad y las emergencias se plasmó en el Plan de infraestructu-
ras de seguridad y emergencias, Plise, presentado en enero
del pasado 2008. Dos años después, uno de los proyectos
fundamentales de este plan es ya una realidad. Me estoy
refiriendo a la nueva plataforma tecnológica del teléfono de
emergencias 112 de la Comunitat Valenciana.
El teléfono 112, creado en el año 1999, fue el segundo
teléfono de emergencias que se puso en funcionamiento en
toda España y el primer servicio que obtuvo la certificación
de calidad ISO 9001, expedida por AENOR. La importancia
del mismo radica en que se ha convertido en la puerta de
entrada de las emergencias que se producen en nuestra
comunitat, y, por lo tanto, en el verdadero centro neurálgico
de atención a los ciudadanos y de gestión de emergencias,
pues desde allí se coordinan todos los servicios que inter-
vienen en la resolución de estas emergencias.
Por tanto, la puesta en marcha de la nueva plataforma
tecnológica constituye un hito muy importante que se
enmarca en la política del Consell de dotar a los servicios de
emergencias con la tecnología más avanzada para contribuir
así a mejorar la coordinación, la rapidez, y, en definitiva,
para dar un mejor servicio a los ciudadanos de la
Comunidad Valenciana.
Dada la relevancia de esta actuación en el ámbito de la
protección civil y la gestión de las emergencias, la pregunto
al señor conseller de Gobernación: ¿qué ventajas implica la
implantación de la nueva plataforma tecnológica del teléfo-
no de emergencias 112 de la Comunitat Valenciana?
Nada más y muchas gracias.
La senyora presidenta:
Honorable conseller de Gobernación.
El senyor conseller de Governació:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyoria, efectivament, el 112 Comunitat Valenciana és
un servici 24 hores al dia, 365 dies a l’any, està rebent unes
cridades de mitjana diària de 12.500 cridades, més de 40
milions de cridades des que ja se ficà en funcionament a la
nostra comunitat. I, per això, dins del Plise, del Pla de segu-
retat d’infraestructures de seguretat i emergència de la nos-
tra comunitat, n’hi havia un projecte molt ambiciós que era
passar de la denominada versió Coordcom G-4 a l’última
generació tecnològica del Coordcom G-5, en una inversió
de més d’onze milions d’euros, que s’ha ficat en marxa l’1
de gener d’este any 2010. Esta era una aposta d’un model
innovador dins de la gestió de la seguretat i les emergències.
I a la pregunta que la seua senyoria fa, li he de dir que,
en primer lloc, els avantatges que té és una possibilitat
il·limitada d’integració d’organismes. Els he de dir en estos
moments que el 112 Comunitat Valenciana és el primer
organisme d’Espanya amb més organismes integrats dins
del seu sistema, i, ara, anem a tindre una possibilitat
il·limitada, és a dir, se van a poder integrar tot aquelles ser-
vicis operatius de seguretat i emergències que puguen haver-
hi a la Comunitat Valenciana.
El segon avantatge és que està integrat totalment en la
xarxa de comunicació mòbil digital d’emergència i segure-
tat, és a dir, la coneguda xarxa Comdes. Amb la qual cosa,
Número 130 16.06.2010
amb estes dues eines, que són fonamentals, se crea el siste-
ma més innovador que en estos moments puga existir a
Espanya en este tipus de coordinació d’emergències.
En tercer lloc, també se compta amb un potent sistema de
distribució intel·ligent de cridades als agents del 112, tenint
en compte els criteris geogràfics, d’idioma, d’incidents ja
reportats, etcètera.
En quart lloc, el quart avantatge és que cada terminal dels
servicis operatius integrats reben del 112 de manera instan-
tània tota la informació sobre l’emergència, incloent la seua
classificació, quin tipus d’incidents tenen, etcètera. És a dir,
cada terminal és una potent central de comunicacions, de
funcions de telefonia, de ràdio, etcètera.
El cinqué avantatge del sistema és que els nous terminals
disposen d’un avançat sistema d’informació geogràfica, tant
en la cartografia necessària i el posicionament de tots els
incidents i tots els recursos que estan a l’abast per a poder
combatre eixe incident o eixa emergència.
I, el sisé avantatge, és que també s’augmenten els llocs
d’operadors. Fins ara, n’hi havia 21 operadors dins del
Centre de Coordinació d’Emergències, a la sala del 112, i
han passat a 28 operadors, i, quan s’amplie el centre de
coordinació, com també està previst en el Plise, en el Pla
d’infraestructures, seguretat i emergències, s’assoliran fins
els 45 operadors.
Altre dels avantatges sobre les millores que s’han fet ha
sigut la nova plataforma, que ha creat cinc noves sales de for-
mació, amb un total de 49 llocs més de formació. He de dir-los
que durant els mesos de la nova implantació de la plataforma
s’han format 1.622 persones, de 97 agències integrades al 112.
També, el nou sistema té un altre avantatge, i és que té
com a novetat el que se denomina «l’avís ràpid», que permet
que en casos d’especial gravetat siga possible assolir els avi-
sos durant la mateixa entrevista que fa l’operador per a loca-
litzar qualsevol tipus d’incident o d’emergència.
També s’inclou la creació d’un nou tipus de terminal
mòbil de caràcter personal o embarcable en vehicles, la qual
posa permetrà que la plataforma 112, als organismes que no
disposen de la seua presència fixa a la seua central, a la seua
seu, durant les 24 hores al dia, que puguen rebre els seus
vehicles tota la informació que siga necessària.
També la nova tecnologia permet enviaments massius
d’informació, que pot remetre fins a 60 faxos de manera
simultània o correus electrònics o SMS relacionats amb la
gestió dels incidents.
I, per últim, un avantatge també important és la intercon-
nexió amb totes les plataformes de gestió, com centrals de
telealarma, Direcció General de la Dona, servici 112 d’altres
comunitats autònomes o qualsevol altre tipus d’organisme
que estiga implicat en la coordinació i col·laboració de segu-
retat i emergències.
En suma, el que s’ha fet és una inversió molt important, de
més d’onze milions d’euros, que en temps i en termini s’ha
complit, i està en funcionament des de l’1 de gener d’este
mateix any, i s’ha donat la màxima coordinació a tota la cober-
tura territorial, disminuint els temps de resposta del servicis
d’emergència quan han d’acudir a qualsevol tipus d’accident o
de sinistre que passe al territori de la nostra comunitat.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Señora Marcos.
La senyora Marcos Puig:
Gracias, señora presidenta.
Pàgina 16.399
El Consell del president Camps ha sabido afrontar la cri-
sis económica con valentía, con realismo y con medidas
concretas, mientras otros ponían todo su empeño en negar la
realidad y no hacían nada para luchar contra los negros
nubarrones que se cernían sobre nuestra economía. Y, luego,
por no haber hecho absolutamente nada, ha pasado lo que ha
pasado. Y a Zapatero le ha golpeado la realidad de la crisis,
y se le nota. Y esto no lo dice esta humilde diputada del
Partido Popular, sino que son palabras del señor Felipe
González.
La realidad es que el Consell de La Generalitat se puso
en marcha desde el minuto cero. Entre otras medidas, puso
en marcha el plan Confianza, que es un ambicioso plan del
Consell que contiene un conjunto de medidas extraordina-
rias para hacer frente a la situación económica actual y
generar confianza en las personas y en las empresas.
Uno de los pilares fundamentales de este plan es el Plan
especial de apoyo a la inversión productiva en municipios
de la Comunitat Valenciana, con una inversión de más de
mil millones de euros. Con este plan, el gobierno valencia-
no está impulsando el crecimiento económico de nuestros
pueblos y ciudades y el empleo, incrementando los niveles
de bienestar social y de oportunidades, mediante proyectos
que están reforzando y mejorando las infraestructuras de
nuestros municipios y que suponen una inversión adicional
a la que el Consell viene realizando en los últimos años.
Se trata, por tanto, señorías, de numerosas actuaciones
como infraestructuras viarias; la creación y mejora de suelo
industrial; redes de comunicación avanzadas; fomento de la
investigación y la innovación y la mejora de la cualificación
de los trabajadores; también se está invirtiendo en infraes-
tructuras turísticas y socioculturales y en la conservación y
la mejora de los espacios rurales y medioambientales.
Por su parte, en el marco del plan Confianza, la
Conselleria de Gobernación contempla la realización de
proyectos relacionados con diferentes actuaciones en los
ámbitos de la seguridad y de las emergencias. Son proyec-
tos como comisarías para los policías locales; centros de
emergencias; instalaciones para voluntarios de protección
civil; sistemas contra incendios y otras inversiones que se
suman a las diferentes actuaciones que la conselleria de
Gobernación lleva a cabo habitualmente en los municipios.
Por todo ello, le preguntamos al conseller de
Gobernación: ¿cuál es el balance, señor conseller, de los
proyectos en materia de seguridad y emergencias incluidos
en el plan Confianza?
Nada más y muchas gracias.
La senyora presidenta:
Honorable conseller de Gobernación.
El senyor conseller de Governació:
Moltes gràcies, presidenta.
Gracias, señoría.
Efectivament, el pla Confiança és un pla per al creixe-
ment, per al benestar, per al desenvolupament de la nostra
comunitat, un pla que, amb tot el que fa este govern, és una
realitat hui en marxa amb una inversió de 1.020 milions
d’euros per als 543 municipis de la nostra comunitat, a raó
de 203 euros per cada habitant.
Per tant, dins de la pregunta que vosté me feia respecte a
la Conselleria de Governació, dir-li que són més de 38
milions d’euros els que estem invertint per a distintes
infraestructures i millora de servicis públics relacionades
Número 130 16.06.2010
amb tot l’àmbit de la seguretat i de les emergències repartit
en 24 projectes dins de la nostra comunitat.
He de dir-los que, d’eixos 24 projectes, el cent per cent
dels projectes estan ja en marxa, concretament alguns d’ells
ja estan executats; en execució estan el 62,5% dels projec-
tes, és a dir, 15 projectes de 24 estan acabats o en execució,
el que representa el 62,6% del pressupost total previst, és a
dir, d’eixos 38 milions d’euros, i, la resta, estan en estos
moments en fase d’adjudicació.
Per tant, senyoria, jo crec que el més important, i, sobre-
tot, en una època de crisi com la que estem visquent, fa falta
que este tipus de plans fomenten la inversió, que van desti-
nats, sobretot, a motivar el sector econòmic de la nostra
comunitat, siguen una realitat. I este pla –com dia– és una
realitat en marxa, que estan ja fent-se obres en tots i cada un
dels municipis de la Comunitat Valenciana, i que, concreta-
ment, la Conselleria de Governació –com dia– té el cent per
cent de tots els seus projectes en estos moments en marxa;
uns acabats, altres en execució, altres en fase d’adjudicació,
però –com dia– complint els temps i els terminis previstos
per a un pla que és fonamental –com dia– en la situació que
visquem per a ser els primers, esta comunitat, que puguem
eixir de la crisi, sobretot per ajudar les empreses, per a reac-
tivar el sector econòmic, i, sobretot, també per a crear ocu-
pació, que és el que més mos demanda la societat actual-
ment, que creem ocupació, que reactivem l’economia i que
puguem eixir, el més prompte possible, d’esta fase que
estem en estos moments al nostre país, a Espanya.
Per tant, com dia, estes són les realitats d’un govern que
està treballant per als seus pobles, que està treballant per la
seua societat, i, sobretot, que també està complint en temps
i forma perquè els plans no són com acostumaven altres
governs que n’hi havia, els plans per a complir-se en temps
i forma. I li puc assegurar a vosté, i a totes les seues senyo-
ries, que este és un pla que està complint-se en temps i
forma pel govern i que va a ser una gran reactivació per a tot
el sector empresarial, econòmic i de la inversió pública.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Señor Ballester.
El senyor Ballester Costa:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señora consellera de Cultura, el pasado 15 de diciembre
el presidente de La Generalitat, don Francisco Camps, inau-
guró la exposición «La gloria del barroco», que organiza la
fundación de la luz y de las imágenes en la ciudad de
Valencia, localidad donde hace diez años se iniciaron las
muestras de esta fundación que ha desarrollado en diversas
localidades de nuestra provincia.
La recuperación del patrimonio mueble e inmueble ha
sido el principal objetivo de la mencionada fundación desde
su nacimiento y, en diez años, ya se han celebrado ocho edi-
ciones en ciudades y pueblos como Valencia, Segorbe,
Orihuela, Sant Mateu, Alicante, Játiva, Vila-real, Burriana,
Castellón y, de nuevo, en Valencia, y el próximo año volve-
rá a la provincia de Alicante, en concreto, a la localidad de
Alcoy.
La Luz de las Imágenes es una de las principales apues-
tas en materia de cultura que ha puesto en marcha los dis-
tintos gobiernos del Partido Popular. Su presencia en cual-
quier lugar de nuestra comunidad supone una importante
inversión en rehabilitación patrimonial y un foco turístico
que atrae hasta sus sedes a millones de personas.
Pàgina 16.400
Además, la Fundación la Luz de las Imágenes ha sido
premiada con el prestigioso galardón Europa Nostra por su
contribución relevante a la conservación, preservación y
mejora del patrimonio cultural. Es la primera vez que se
otorga este premio a una institución apoyada íntegramente
con dinero público, y eso indica que se están haciendo bien
las cosas. Nunca se hizo tanto, y tan bien, con el patrimonio
de nuestra comunidad, y eso hay que reconocer que es méri-
to del gobierno que preside don Francisco Camps y que
tiene en usted, a la consellera de Cultura, la persona que
patronea su política en recuperación del patrimonio.
Por tal motivo, y con el objetivo de reconocer… de cono-
cer –perdón– la inversión pública que se ha venido realizan-
do en esas exposiciones y la repercusión social que está
teniendo, le pregunto: ¿Qué actuaciones se han llevado a tér-
mino para la exposición de «La gloria del barroco»? ¿Qué
inversión se ha realizado? ¿Cuál es el balance de esta mues-
tra en concreto y en general de las exposiciones celebradas
por La Luz de las Imágenes hasta el día de hoy?
Muchas gracias, señora consellera. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Honorable consellera de Cultura y Deporte.
La senyora consellera de Cultura i Esport:
Muchas gracias, señora presidenta.
Señor Ballester, «La gloria del barroco», octava de las
exposiciones que ha organizado La Luz de las Imágenes
desde su fundación, en el año 1999, se está celebrando,
como usted decía, en Valencia desde el pasado 15 de
diciembre y constituye uno de los acontecimientos cultu-
rales, desde luego, más importantes del año en la
Comunitat Valenciana, incluso a nivel estatal.
La exposición está basada en los templos que surgieron
alrededor de la catedral de Valencia, primitivas arquitec-
turas de devoción y arte cristiano constituidas sobre las
antiguas mezquitas. Se ha intervenido en tres templos: la
iglesia de San Juan de la Cruz, de San Esteban y de San
Martín. Además, se han restaurado 144 obras de arte y se
exponen más de 300 obras de pintura, escultura, orfebre-
ría y documentos en las tres sedes.
Todas estas actuaciones han conllevado una inversión
en recuperación patrimonial que supera los 10 millones de
euros, una cantidad que viene a demostrar una vez más el
compromiso inequívoco de este gobierno con nuestra cul-
tura y con nuestro patrimonio en este caso.
Este esfuerzo presupuestario está teniendo una exce-
lente acogida entre los ciudadanos y confirma que nues-
tros criterios coinciden con los de aquellos a los que nos
debemos, los valencianos. 315.000 personas han visitado
hasta día de hoy las diferentes sedes de la exposición; de
las cuales, un 80% proceden de nuestra comunitat y un
12% son extranjeros. Casi 30.000 personas han realizado
las actividades que se desarrollan en los talleres didácti-
cos, con sede en el Almudín, y más de 172.000 personas
han visitado la página web de la fundación desde su inau-
guración.
En los 11 años que lleva en marcha la Fundación la Luz
de las Imágenes, la Comunitat Valenciana ha realizado un
espectacular esfuerzo para poner en valor el patrimonio
religioso y civil de la comunitat. 1.500 personas han inter-
venido en las distintas actividades de recuperación, esto
quiere decir, puestos de trabajo; se han restaurado 48
monumentos en 14 municipios y 2.544 obras de arte y
documentos pertenecientes a 96 pueblos valencianos.
Número 130 16.06.2010
Históricas y emblemáticas localidades de toda nuestra
geografía han acogido las ocho ediciones que se han cele-
brado hasta ahora. Diez años después de su inauguración, La
Luz de las Imágenes ha vuelto a Valencia y ha elaborado un
itinerario atractivo en el mismo corazón de la ciudad. Y el
próximo año, Alcoy acogerá la exposición «Camins d’art»,
que supondrá un hito en la rehabilitación y restauración
patrimonial, no sólo de la capital de L’Alcoià, sino de toda
la provincia de Alicante.
Señoría, 93 millones de inversión; 3.300.000 visitantes a
las distintas exposiciones; una suma de esfuerzo, convicción
y espíritu para hacer posible que todo el trabajo de recupe-
ración y restauración tenga su propio sentido. Ver el éxito de
iniciativas como ésta nos llena de orgullo y nos marca el
camino que tenemos que continuar…, adelante.
Muchísimas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señor Cortes.
El senyor Cortes Llopis:
Gracias, señora presidenta.
Honorable señora consellera de Cultura.
El conjunto monumental del antiguo convento del
Carmen ilustra desde su complejidad cronológica y diversi-
dad de estilos artísticos importantes etapas de la historia de
la arquitectura de la ciudad de Valencia.
Este edificio está compuesto por varios núcleos, como la
capilla medieval, el claustro gótico, el claustro renacentista
y la iglesia nueva, hoy parroquia de Santa Cruz, ésta última
con elementos tardogóticos y renacentistas, capilla de la
Comunión, fachada y campanario barroco, además de valio-
sos exponentes neoclásicos, como la capilla de la Tercera
Orden. Antes de la exclaustración del siglo XIX formaba
parte del conjunto con la actual iglesia de Santa Cruz.
Los más antiguos datos cronológicos de este convento
nos vienen a decir que la Orden del Carmen se estableció en
Valencia en 1280, y un año después el rey Pedro I El Grande
de Valencia y III de Aragón concedía facultad a los padres
carmelitas para erigir su primer monasterio en la ciudad.
La parte más antigua del conjunto la constituye lo que
debió ser el cuerpo de la primitiva iglesia de planta rectan-
gular con cinco tramos separados por cuatros arcos perpia-
ños apuntados sosteniendo techumbre plana.
Tras la desamortización, el edificio albergó instituciones
civiles: el museo del Carmen, la Real Academia de Bellas de
Artes de San Carlos, el museo de Bellas Artes. Sirvió como
almacén del Tesoro Artístico del Patrimonio Nacional
durante la Guerra Civil, llegando a custodiar piezas del
Museo del Prado. Subsede del Instituto Valenciano de Arte
Moderno y Museo del Siglo XIX.
Por todos es conocido que la Conselleria de Cultura está
llevando las obras de la cuarta fase de restauración del con-
vento del Carmen de Valencia, una importante actuación
que, según ha explicado usted en reiteradas ocasiones en
esta cámara, permitirá que este recinto recupere todo su
esplendor y se consolide como uno de los grandes conjuntos
arquitectónicos de toda la comunidad.
Esta actuación es, sin duda, doblemente importante para
nuestra cultura, por una parte está actuando sobre un edifi-
cio de patrimonio histórico de todos los valencianos, y por
otro se está reconvirtiendo en un espacio multidisciplinar,
capaz de albergar diversas manifestaciones artísticas.
Poner en valor centros culturales y que se conviertan en
museos modernos y actuales es una apuesta necesaria en
Pàgina 16.401
nuestra sociedad porque la Comunidad Valenciana es la ter-
cera autonomía de España en cuanto a número de visitantes
en nuestros museos.
Y otro dato, nuestra comunidad ha sido en los últimos
seis años la primera autonomía también en la evolución del
número de asistentes a centros museísticos, y a ello contri-
buye obviamente la calidad y la variedad de la programa-
ción ofrecida.
El centro del Carmen no sólo alberga la sede del consor-
cio de museos, sino que presenta importantes muestras que
han permitido que en los últimos años se hayan producido
reiterados aumentos del número de visitantes, convirtiéndo-
se en una auténtica referencia, con exposiciones en 2010 del
nivel de «Cartografías de la creatividad».
Debido a la importancia de la actuación del Consell que
presidente el presidente Camps, se solicitó que el gobierno
central colaborase en la financiación de estas obras. Y una
vez más el Ministerio de Cultura nos ha dado la espalda
mostrando su escasa sensibilidad hasta el patrimonio valen-
ciano, cosa que ya la comprendemos.
Por tal motivo le pregunto lo siguiente: ¿qué actuaciones
se están realizando en el convento del Carmen? ¿Y cuál ha
sido en concreto la aportación autonómica y estatal para
estas actuaciones?
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Honorable consellera.
La senyora consellera de Cultura i Esport:
Muchísimas gracias de nuevo, presidenta.
Señor Cortés, comparto con usted la apreciación de que
el centro del Carmen se está convirtiendo, si no lo es ya, en
un auténtico punto neurálgico de la cultura en nuestra comu-
nitat, tanto por su valor patrimonial como por las exposicio-
nes que alberga y que cada vez recibe la presencia de más
visitantes.
El respeto por su arquitectura histórica, la puesta en mar-
cha de nuevas salas expositivas y la modernización de las
existentes han guiado todos los pasos que desde la
Conselleria de Cultura y Deporte hemos dado para consoli-
dar un espacio cultural de este nivel.
Con la finalización de esta cuarta fase de las obras, la
conselleria habrá invertido más de 13 millones de euros en
este edificio, y aspiramos a seguir trabajando en el 50% del
inmueble que falta por restaurar.
Esta fase de la que hablamos, señor Cortés, incluye la
restauración del dormitorio, el aula capitular y el refectorio.
En la planta baja, en la actuación que se lleva a cabo en la
actual aula capitular, la va a convertir en una sala de 116
metros cuadrados independiente. Y se está actuando en el
refectorio, poniendo en valor el acceso original desde el
patio gótico que data del siglo XIII.
En la primera planta la intervención contempla el cambio
de toda la cubierta del dormitorio que ocupa una superficie
de 430 metros cuadrados. Esta importante actuación comen-
zó el 21 de julio de 2009 y está previsto que finalice el pró-
ximo año.
A 30 de mayo de 2010 el importe de la obra ejecutada
asciende a casi 2 millones de euros, lo que supone el 53%
del presupuesto total. La adjudicación de estas obras se rea-
lizó por valor de 3,7 millones de euros. La Generalitat licitó
estas obras con la intención de que fueran sufragadas a par-
tes iguales, es decir, al 50%, por la Conselleria de Cultura y
Deporte, y por el gobierno central a cargo del 1% cultural.
Número 130
Pero de momento no ha sido así, ya que el gobierno socia-
lista sólo aceptó asumir el 25% de la obra, y no ha firmado
un convenio posterior para aportar un 25% adicional. Por lo
que desde el Consell hemos tenido que realizar pues un gran
esfuerzo en la financiación de las obras.
Un ejemplo más, señor Cortés, de un triste ejemplo más
de que la cultura valenciana no pinta nada en el ministerio
que parece dirigir la señora González-Sinde, que en algo
más de un año se ha convertido en una persona, desde luego,
nefasta para la cultura de nuestra comunitat.
Tenemos que ser, una vez más, los valencianos los que
asumamos casi en solitario nuestros proyectos culturales, y
desde luego lo hacemos con toda la ilusión porque sabemos
que los ciudadanos confían en nosotros y en nuestra gestión.
Nuestro programa electoral tengo que decir que decía:
«Completaremos la restauración del centro del Carmen que
se constituirá por su versatilidad y capacidad como un cen-
tro cultural de referencia de La Generalitat, llevándose a
cabo exposiciones temporales y actividades vinculadas con
la cultura». Ese fue nuestro compromiso y una vez lo esta-
mos cumpliendo. Pero desde luego el gobierno valenciano
cumple sus compromisos y los realiza absolutamente asolas
todo aquello que proyecta.
En materia de cultura le tengo que decir que la señora
González-Sinde nos deja completamente desnudos a la
Comunidad Valenciana. Es un ministerio, les tengo que
decir, señorías, que si no existiese nos daría igual, porque lo
que aporta la ministra de Cultura a esta comunidad no repre-
senta nada para los intereses de los valencianos.
Muchísimas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señor Bueno.
El senyor Bueno Ortuño:
Sí. Gracias, señora presidenta.
Señor conseller, usted estuvo el lunes en Alicante para
presentar una campaña publicitaria de su conselleria. Unos
días antes hizo lo propio en la ciudad de Valencia. Campaña
en la que dice que han construido 365 centros nuevos de
educación. 119 en la provincia de Alicante.
¿Cómo es posible, entonces, que siga habiendo un gran
número de centros en nuestra comunidad, y muy especial-
mente en la provincia de Alicante, que tengan graves defi-
ciencias? ¿Y qué piensa hacer para solucionar esta situa-
ción?
Y mire, y ya que estamos, y aunque no sea la pregunta de
la tarde. Ahora sí, ahora que no nos oye nadie. ¿Podría decir-
me también, si es tan amable, cuáles son las razones porque
las que desde hace más de un mes no se están cubriendo las
bajas del personal docente?
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Honorable conseller de Educación.
El senyor conseller d’Educació:
Muchas gracias, señoría.
Como usted dice, estuve en su ciudad natal hace unos
días, concretamente 48 horas, haciendo una presentación de
unos centros efectivamente realizados, como había hecho
aquí, en Valencia, y como hoy mismo he hecho en Sagunto,
porque lo vamos presentando también en las distintas
16.06.2010 Pàgina 16.402
comarcas. Y perdió su señoría una oportunidad de venir,
porque estaba invitado el público en general, sí, estaba invi-
tado, era un acto abierto, y usted no pudo venir porque segu-
ramente no quiere saber la verdad.
Me hace usted una pregunta interesante: ¿por qué des-
pués de hacer 365 centros, de ellos 119 en Alicante, nuevos,
o con remodelaciones integrales o con ampliaciones signifi-
cativas, por qué siguen quedando cosas por hacer? Pues
sería muy interesante que a sus compañeros de escaño más
veteranos les preguntara cómo dejaron la red educativa para
que, (veus) después de haber hecho eso, para que después de
haber hecho eso, (aplaudiments) las cosas estén así.
La senyora presidenta:
Señor Bueno.
El senyor Bueno Ortuño:
Gracias, señora presidenta.
La senyora presidenta:
Señores diputados, por favor.
El senyor Bueno Ortuño:
Sí. Gracias, señora presidenta.
Mire, realmente usted lo que estuvo presentando en
Alicante, lo que está presentando en estos últimos días, es el
programa electoral de educación del Partido Popular, pues-
to que hace pocas semanas el señor Camps, el presidente, les
constituyó en comité de campaña a todo el Consell.
A mí me gustaría saber dónde están esos 365 centros,
porque yo le pregunté por escrito, hace ya más de un año,
que me dijera la relación de los centros, nombre del centro,
ciudad y lugar de ubicación. Y usted no me contestó, me dijo
el número total. Lo cual quiere decir que si fuese cierto lo
que usted dice me hubiera facilitado esa relación y yo podría
haberlos visitado.
Mire, lo que sí que he visitado son los más de mil barra-
cones que siguen habiendo en la Comunidad Valenciana,
(veus) más del 50% se concentran en la provincia de
Alicante, más de 25.000 alumnos están estudiando en este
tipo de instalaciones. (Aplaudiments)
Mire, solamente en la ciudad de Alicante hay tres cole-
gios, tres colegios, íntegramente en barracones, tres colegios
íntegramente en barracones solamente en la ciudad de
Alicante: el Benalúa, que lleva más de diez años, que pare-
ce ser que por fin está terminándose, aunque ahora, la sema-
na pasada, vi que los vecinos del barrio han presentado una
denuncia ante el síndic de Greuges porque dicen que de
estar en barracones van a pasar a una chapuza. (Veus)
El Pedro Duque, que todavía no se han iniciado las obras,
está íntegramente en barracones. El Manjón Cervantes, que
todavía no se sabe qué va a pasar con este colegio, se teme
que se convierta en el nuevo Benalúa. El colegio público
San Roque está en unas instalaciones que desde luego no
son las más adecuadas. Desde hace mucho tiempo prometen
que van a solucionar el problema. La última promesa es que
se va a solucionar con el plan Confianza, menuda confianza
tienen los vecinos de este colegio. Mire, el colegio público
Gual Villalbi de la Xara, en Denia, está íntegramente en
barracones. Luis García Berlanga, en San Juan, lleva más de
once años en barracones.
Número 130 16.06.2010
La escuela oficial de idiomas de Elda, que yo la he visi-
tado, está en unas condiciones pues que realmente no son las
más adecuadas. Este invierno han estado a bajo cero dando
clases. Yo sí que lo he visitado y me han pedido que le diga
a usted que ponga remedio.
Los alumnos y el AMPA del conservatorio José Espadero
de Alicante han denunciado públicamente falta de salubridad,
agujeros en el suelo y numerosas deficiencias que han provo-
cado varios accidentes y un alto índice de fracaso escolar.
En el IES Las Lomas, por cortes de luz y goteras, este
curso se han visto interrumpidas las clases en varias ocasio-
nes.
Así podría pasarme toda la tarde, pero quiero comentar
algunas cosas también. Mire, en fracaso escolar seguimos
siendo líderes. Ayer de nuevo nos pegaron un buen tirón de
orejas.
En algún medio de comunicación de Alicante ayer decía
que usted había ido a Alicante a agilizar las cinco asignatu-
ras pendientes que tiene con Alicante. Y yo le digo que son
más de 90.000 las asignaturas pendientes que tiene en
Alicante. Los 90.000 alumnos que desde que ustedes gobier-
nan no han conseguido graduarse en educación secundaria.
(Aplaudiments)
Mire, el señor Camps, el presidente, en el último pleno,
el día 29 de abril, dijo en esta cámara que la oposición nunca
hablaba de educación aquí. En todos los plenos, en todos los
plenos la oposición ha traído preguntas e iniciativas de edu-
cación. En todos no se ha podido hablar porque usted en
todos no ha venido a responder.
En Comisión de Educación han decaído más de cuarenta
iniciativas porque no ha habido tiempo para tratar todas las
iniciativas que se han presentado de educación. Y el señor
Camps terminaba su intervención el otro día diciendo que el
PP era exactamente lo mismo que una educación de exce-
lencia y calidad.
Mire, el PP es exactamente lo mismo que fracaso escolar.
El PP es exactamente lo mismo que barracones. El PP es
exactamente lo mismo que deterioro del servicio público de
educación. Y el PP es exactamente lo mismo que la perse-
cución de los profesionales que discrepan de usted. Usted ha
acosado (aplaudiments) una y otra vez a… (La senyora pre-
sidenta desconnecta el micròfon de la trona)
La senyora presidenta:
Muchas gracias… Muchas gracias, señor Bueno.
(Aplaudiments)
Señor Bueno, muchas gracias.
Honorable conseller de Educación.
Señores diputados, les rogaría que guardaran silencio.
El senyor conseller d’Educació:
Será usted, señor Bueno, bueno, pero no tiene buena
vista. (Veus) Y no la tiene por una razón muy sencilla. Hay
que ser extraordinariamente cínico, hay que ser una persona
absolutamente carente de criterio y hay que ser un demago-
go radical, formando parte a juego con muchos de los que le
aplauden, para negar la evidencia. Y la evidencia, señoría, es
que usted puede ir un día detrás de otro a 119 localidades de
Alicante y ver allí físicamente los centros.
Y es mentira, y usted ha faltado a la verdad, al decir que
yo no he dado los nombres ni los centros. Se los di concre-
tamente a la señora Noguera al concluir la Comisión de
Educación, la Comisión de Educación en el momento en que
Pàgina 16.403
discutimos los presupuestos, (veus) y se los di a la diputada
de Compromís el otro día. Plano y centro, con localidad. Y
se los puedo dar a usted. Y los hubiera tenido si hubiera ido
usted al acto, porque se ha editado una especie de calenda-
rio donde figuran no los nombres, ni los puntos en el mapa,
señoría, figuran las fotografías.
Pero usted, señoría, tiene una cínica ceguera, una cínica
ceguera política, y usted cree que por estos aplausos facilo-
nes y pretendiendo buscar el aliento de no se sabe quién,
usted está haciendo una buena labor. Pues no, está usted
mintiendo, está usted engañando al pueblo de Alicante, que
va a colegios y que va a institutos. Y es verdad, porque yo
no lo niego, que hay cosas por hacer. ¡Faltarías más que hay
cosas por hacer! ¡Cómo no va a haber cosas por hacer, cuan-
do los socialistas gobernando doce años hicieron solo 77
centros, frente a los más de quinientos, porque a los 365 hay
que añadirle 199 más, que hemos hecho los populares
gobernando! (Aplaudiments) Y eso no lo pueden ignorar.
Y ustedes, ustedes, que tanto se llenan la boca, ustedes
que tanto se llenan la boca, después de que la LOGSE exi-
giera reformas en los institutos, de los 371 institutos, solo
reformaron 11 en cinco años, y los 365 los hemos tenido que
reformar nosotros. Ustedes, señoría, son como toda la
izquierda, exigente, maravillosa al exigir y muy mala al ges-
tionar, y muy mala al gobernar.
Por eso, yo digo que a este país le conviene, le conviene
que el centro derecha gobierna y el centro izquierda esté en
la oposición, porque lo hacen ustedes muy bien donde están,
en la oposición, y nosotros muy bien donde estamos, que es
en el gobierno.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señora Espí.
La senyora Espí de Navas:
Senyora consellera, té coneixement el Consell de totes
les contractacions realitzades per televisió amb motiu de la
passada visita del papa Benet XVI a València i, si s’escau,
quines han estat i per quins imports?
La senyora presidenta:
Honorable consellera.
La senyora consellera de Justícia i Administracions
Públiques:
Gracias, señora presidenta.
Señora Espí, hace muy pocos días en esta cámara dije
que si no existiera Televisión Valenciana, para ustedes
habría que inventarla. Y hoy volvemos aquí y me reafirmo
en esa afirmación que hice el otro día. Pero si insiste en
seguir hablando de ello, yo volveré a contestar lo mismo que
he contestado en numerosas ocasiones.
Radiotelevisión Valenciana es una entidad de derecho
público, con personalidad jurídica propia y con plena capa-
cidad de obrar en el cumplimiento de sus fines. Y de acuer-
do con lo dispuesto en el artículo 14 de la Ley 7/1984, de
creación de Radiotelevisión Valenciana, esta entidad, en sus
relaciones jurídicas externas, en las adquisiciones patrimo-
niales y en la contratación, está sujeta sin excepción al dere-
cho privado.
En virtud de todo esto, señoría, le vuelvo a decir que si el
gobierno valenciano tuviera conocimiento o interviniera en
Número 130
la gestión ordinaria del ente público Radiotelevisión
Valenciana, no solamente estaría mermando su capacidad
contractual, sino que además estaría incumpliendo la legali-
dad.
Por lo tanto, vuelvo a afirmar categóricamente lo que tan-
tas veces he dicho aquí, que al gobierno valenciano no le
corresponde intervenir en la gestión ordinaria de
Radiotelevisión Valenciana.
Gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señora Espí.
La senyora Espí de Navas:
Señora consellera, la pregunta ha sido concreta. Le pido
las contrataciones y el importe de las mismas. Aunque,
claro, igual lo consideran, desde luego, una indiscreción.
Eso pidió el señor Jaraba al juez al remitir la documentación
sobre la visita del PP. ¿Discreción con el dinero de los valen-
cianos?
Señora consellera, lo que hoy le pedimos está en los tri-
bunales y, desde luego, tras la apertura del sumario, también
en los medios de comunicación. Señora Sánchez, por ocul-
tar la realidad en sede parlamentaria, el problema no deja de
existir. ¡Pero qué burla es esta!
Reconozcan el colosal negocio y el trato de favor de la
trama Gürtel en la Televisión Valenciana. El señor García, la
trama y ustedes, la misma cosa. El señor Jaraba encubridor
útil de sus tropelías, mentiroso en sede parlamentaria, con
trampas fiscales y, ahora además, afectado por una enferme-
dad que se llama amnesia. No recuerda si habló o no con las
trabajadoras afectadas por acoso sexual. Perdió la memoria.
Un periodista titulaba en estos meses, porque esta pre-
gunta la tenía usted que haber contestado hace más de dos
meses, «barra libre en la visita del papa». Desde luego, se
quedaba corto, se quedaba corto. Barra libre para un club de
amigos que se repartían el dinero de todos los valencianos
para invertir en paraísos fiscales y, presuntamente, financiar
al Partido Popular.
14 millones de euros pagó Televisión Valenciana para la
retransmisión de la visita del Papa. Concursos a su medida,
contratación negociada, con precio libre y sin publicidad,
con la vergonzosa excusa de la urgencia.
En el sumario se certifica que «empresas contratadas se
dirigieron ya en el mes de enero a Teconsa para hablar sobre
el contrato de Valencia.» El contrato de Valencia, que les iba
a dar buenos dineritos a todos. Antes de que de la fundación,
a mediados del mes de febrero, otorgara en exclusiva a
Canal 9 la señal de radio y televisión. Esto figura en el
sumario. Existen indicios en el sumario en que sugieren que
lo empezaron a preparar con un año de antelación.
El contrato con Teconsa costó a los valencianos algo así
como 1.500 millones de las antiguas pesetas, de los que 700,
supuestamente, se repartieron entre Teconsa y la trama.
¡Estamos hablando del coste de la construcción de un insti-
tuto! Hablamos, perdone que le diga, de una chorizada, del
delito más grave que puede cometer un político: malversa-
ción de caudales públicos. Además de múltiples contratos
menores de 12.000 euros a una misma empresa para escapar
al control y no tener que convocar concurso alguno.
El señor Jaraba, en sede parlamentaria, se amparó en la
remisión de la documentación al Supremo, a que se encon-
traba en sede judicial y se excusaba por estar sub júdice y
sujeta a las restricciones del secreto judicial. ¡Falso!
Hablamos de un contrato administrativo. Y este parlamento
16.06.2010 Pàgina 16.404
y el consejo de administración tienen derecho a conocerlo.
Señora consellera, ¿qué debe hacer un diputado de esta
cámara, que no sea del Partido Popular, para tener la infor-
mación y cumplir con nuestra obligación de preservar el
derecho de los ciudadanos de participar en los asuntos públi-
cos a través de sus legítimos representantes? Para que esa
participación sea cabal, se requiere de una información sufi-
ciente. ¿Sabe usted, señora consellera, lo que significa el
término suficiente? Somos legítimos representantes de los
ciudadanos y sus intereses, y ustedes, de forma reiterada,
atacan ese derecho con la opacidad y prepotencia que les
caracteriza.
El régimen jurídico de la información se ha convertido en
un aspecto esencial del ejercicio de la soberanía por la
colectividad. Constituye una obviedad que en un régimen
democrático parlamentario ningún ámbito público de ges-
tión puede escapar a la fiscalización del parlamento. Todo
eso ocurre en cualquier sitio menos en esta comunidad. En
esta comunidad esto es una falacia. No permiten la fiscali-
zación y se ríen de la soberanía.
Pero, ¿qué se han creído? ¿Hasta dónde creen que vamos
a llegar? ¿Saben lo que les digo a ustedes? ¡Basta ya!
Tenemos obligaciones contraídas, nosotros, nosotros con la
ciudadanos y vamos a cumplirlas, quieran ustedes o no.
¿Está claro? Señora consellera, ¡se acabó la impunidad!
Y ya que nos referimos a un acto eclesiástico, a la visita
del papa, le recordaré el evangelio de San Juan, en su capí-
tulo II, en versículos 13 y 22, en los que cuando Jesús expul-
sa a los mercaderes del templo, les dijo: «Quitad esto de
aquí, no hagáis de la casa de mi padre un mercado», y los
azotó y expulsó del templo.
Señores y señoras del Partido Popular, a ustedes les pasa-
rá lo mismo, serán el pueblo valenciano y no Jesús quien les
dirá «salid de aquí, no hagáis de la casa de todos los valen-
cianos un cortijo y un negocio para unos pocos».
Afortunadamente, no les azotarán con las cuerdas de un láti-
go, pero serán los votos los que les expulsen del templo de
la democracia, de la casa de todos y de todas las valencia-
nas. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Honorable consellera de Justicia y Administraciones
Públicas.
Señores diputados, ¿serían tan amables de guardar silen-
cio?
La senyora consellera de Justícia i Administracions
Públiques:
Gracias, presidenta.
Señora Espí, veo que sigue empeñada en agitar aquí la
bandera del desprestigio de Radiotelevisión Valenciana y
ahora también se suma el desprestigio de su director.
Hablaba el señor Font de Mora hace un momento del ejer-
cicio por parte de su grupo de cinismo y de demagogia. Yo lo
calificaría de un ejercicio de esperpento. (Veus) Dice que qué
puede hacer usted para conseguir los expedientes y los pape-
les que no le damos: pregúntele a su portavoz, al señor Luna,
que es experto en conseguir (aplaudiments) expedientes y
papeles secretos. A lo mejor se lo puede explicar.
Pero, de todas maneras, le decía..., señora Espí, le decía
que esto roza el esperpento. (Veus) No he visto mayor ejer-
cicio de demagogia, de cinismo y de manipulación que el
mutismo radical que se produce cuando se habla de una
misma empresa, Teconsa, según para qué se hable de ella.
Número 130 16.06.2010
Cuando Teconsa se relaciona con Radiotelevisión
Valenciana, es una empresa corrupta y está sujeta a adjudi-
caciones irregulares: ¿qué pasa cuando esa misma empresa
se dirige a la Moncloa (veus) a través de la señora Angélica
Rubio, (aplaudiments i veus) directora general y mano dere-
cha del señor Zapatero? ¿Qué pasa, señora Espí...
La senyora presidenta:
Perdón, perdón, honorable... Perdón, honorable consellera.
Señora Espí, la llamo al orden por primera vez.
Consellera, cuando quiera.
La senyora consellera de Justícia i Administracions
Públiques:
Me gustaría, señora Espí, que si tanto quiere hablar
(veus) de Radiotelevisión Valenciana, que hablemos, pero
que hablemos de todo, que se pregunte también y que pre-
gunten y que traigan a esta cámara por qué después de esa
visita que todos hemos conocido a través de un sumario, por
cierto, secreto, que ilegalmente se ha filtrado, cómo esa
empresa dice que va a dirigirse a la Moncloa, porque esos sí
que adjudican contratos y no nosotros, por qué después de
esa visita se le adjudicaron 52 millones de euros y por qué
se le han adjudicado 436 millones de euros desde que
gobierna el señor Zapatero en España. De todo eso me gus-
taría hablar.
También me gustaría hablar de muchas otras cosas que a
ustedes no les gusta, por ejemplo, de la sentencia que ha
tenido lugar recientemente en la que se reconoce que
Radiotelevisión Española, de la que no les gusta hablar, por
cierto, (veus) ¿por qué?, porque solo les interesa Televisión
Valenciana, no sé por qué, favorece a... (veus) favorece a
productoras cercanas a Zapatero.
Y como tengo un poco de tiempo, le voy a leer..., usted
ha dado una cita bíblica, yo le voy a leer literalmente una
cita jurídica, una sentencia judicial. Dice: «Las empresas del
grupo Mediapro tienen una participación importante tanto
en términos cuantitativos como cualitativos en la produc-
ción de programas que emite la televisión pública, lo que
comporta, además de un beneficio (veus) para aquella un
gasto importante para el erario público que en algunos casos
es de todo punto injustificable.» (Veus) Sentencia del
Juzgado de Primera Instancia número 32 de Barcelona como
consecuencia de la denuncia realizada a Radiotelevisión
Española por el sindicato (veus i aplaudiments) USO.
Muchas gracias.
La senyora presidenta:
Senyora Sorribes.
La senyora Sorribes Martínez:
Sí, gràcies, presidenta.
La pregunta és ¿quines són les intencions de la conselle-
ria respecte dels menjadors escolars per al proper curs?
Quan vaig registrar la pregunta, evidentment, encara no
s’havia publicat l’ordre i l’havera poguda retirar, però la
vaig mantindre perquè hi ha algunes coses que no em que-
den gens clares i que li agrairia que m’explicara, i en algu-
nes d’elles coincidisc amb les associacions de pares i mares
que dies enrere manifestaven la seua opinió.
Pràcticament tot el que es regula en esta orde ja s’està
fent. Vosté al·legarà que s’ha vullgut uniformitzar-ho per a
Pàgina 16.405
totes les escoles, perquè funcione igual en totes elles, però
un dels models actuals, precisament el que desapareix, el
que la gestió està en mans dels pares i les mares, està fun-
cionant perfectament bé i no s’entén per què la conselleria
els la vol retirar.
Els pares s’oposen a esta ordre, i tot i que la seua opinió
no ha estat tinguda en compte, cal recordar algunes de les
seues objeccions més importants: pèrdua de la capacitat de
negociar directament qui, com i amb què s’alimenta els seus
fills i filles; que el menjador escolar continua sent un servei
complementari i no d’oferta obligatòria amb places garanti-
des a tots els alumnes; que es posa en risc els llocs de treball
dels actuals cuiners i monitors, ja que l’orde no contempla
què passarà amb ells; que no s’exigeix la formació específi-
ca dels monitors quant a les activitats a desenvolupar hàbits
alimentaris socials i saludables.
El punt 2 de l’article 9, «Calendari de funcionament»,
deixa oberta la possibilitat de funcionar durant tot el perío-
de lectiu a petició del consell escolar, però no aclarix qui
se’n farà càrrec: ¿serà la mateixa empresa homologada pels
serveis territorials? En cas de ser així, ¿amb qui negociarà
les condicions de prestació de serveis?, ¿amb el consell
escolar com a representant de la comunitat educativa?, ¿amb
l’equip directiu, com a representant del centre?, ¿amb les
AMPA, com a representants dels usuaris? En cas que es
decidira fer-ho amb una empresa, ¿deuria esta també estar
homologada i qui podria contractar-la?
En el període de jornada contínua, a l’empara de l’article
3.2 de l’ordre, ¿podrien fer-se càrrec els pares i mares de les
funcions d’encarregades de monitors dels menjadors esco-
lars, tal com ho estan fent avui en dia en molts centres? ¿Sí
o no?
Ens dol que no s’ha tingut en compte un sector important
de la comunitat educativa, el dels pares i mares, que a través
de les seues associacions juguen un paper molt important en
la vida dels centres educatiu. Li agrairia que em contestara
a estes preguntes, senyor conseller.
La senyora presidenta:
Honorable conseller de Educación.
El senyor conseller d’Educació:
Moltes gràcies, senyora presidenta.
Senyora Sorribes, el que està clar és que de la naturalesa
de la seua pregunta vosté dia o se referia a quines eren les
intencions de la conselleria respecte als menjadors escolars
per al proper curs. La intenció evident de la conselleria no
és una altra que continuar oferint el servici de menjador, i un
servici, a més, de qualitat, als alumnes del nostre sistema
públic educatiu, i, a més, i insistixc molt en este punt, fer-ho
dins del marc de la legalitat vigent, de l’actual legalitat
vigent. Per tant, açò és molt important que vosté ho tinga en
compte.
Este és un servici que el Consell considera peça fona-
mental per a la conciliació de la vida familiar i laboral en
l’etapa escolar i que se suma a la resta d’ajudes que oferix el
nostre model educatiu com les ajudes al llibre, l’escolaritza-
ció infantil o el transport escolar.
Estes ajudes de menjador en el curs actual han suposat
una inversió total que ascendix a 85 milions d’euros amb un
total de 163.000 alumnes beneficiats a través del finança-
ment que reben els centres per a atendre el servici de cuida-
dors i altres gastos de funcionament del menjador. Són actu-
alment 989 centres educatius els que disposen de menjador
escolar, i a més d’això, 85.000 d’estos alumnes s’han bene-
Número 130
ficiat d’ajudes assistencials individuals de menjador. Vull
dir, més del 50% de l’alumnat que utilitza el servici de men-
jador escolar és beneficiari d’ajudes directes.
Senyoria, vull dir-li amb tota claredat que tenim d’ajus-
tar-nos a la legalitat, i això ho té de comprendre vosté, ho té
de comprendre la resta de parlamentaris, i ho tenen com-
prendre també els pares i mares, perquè fins ara, després del
canvi legislatiu produït, estarà clarament el servei de menja-
dor, el servici de menjador, fora de la legalitat vigent.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Senyora Sorribes.
La senyora Sorribes Martínez:
Anem a parlar de la legalitat vigent. Si hi ha una forma
d’acord marc, una possibilitat legítima que pot contribuir a
la racionalització de la posterior contractació, no apareix
concretat en l’ordre cap tipus de límit màxim sobre el nom-
bre de centres educatius o d’usuaris del servei que una
empresa pot incloure en la seua sol·licitud de participació,
per la qual cosa, les direccions territorials, bé per agilitzar la
gestió o per afavorir determinats interessos, podrien,
podrien, caure en la temptació de, previ a la signatura de l’a-
cord marc, assessorar, entre cometes, determinades grans
empreses perquè vagen a la copada dels centres educatius en
què per major nombre d’usuaris el servei de menjador siga
més rendible, i això podria produir una concentració de les
adjudicacions d’una província en poques empreses, amb els
efectes negatius consegüents per a altres empreses xicotetes
i mitjanes de la localitat.
A més, en no fixar-se cap paràmetre ni quant a la ubica-
ció geogràfica ni a la demostració documental de la capaci-
tat real de prestació de serveis d’estes empreses en les con-
dicions de qualitat que determina l’orde, tot queda a l’arbi-
tri o les decisions de la direcció territorial corresponent per
a homologar o no les empreses participants. I esta música
sona a privatització del servei de menjador, un negoci rodó
per a un grapat d’empreses puntuals que es repartiran al vol-
tant dels cinc milions d’euros que abonen els alumnes que
no disposen de beques, al temps que el control directe de
contractació podria permetre a la conselleria finançar el
pagament del deute amb les escoles (inintel·ligible) ...
ingressar-los l’import de les beques i ajudes al menjador.
Però el que personalment més m’ha cridat l’atenció ha
estat l’article 15. Què és això que l’empresa adjudicatària
haurà d’aportar la documentació acreditativa d’estar al cor-
rent del compliment de les seues obligacions tributàries amb
l’administració de l’estat, amb l’autonòmica, amb la segure-
tat social i l’alta de l’IAE a partir del segon curs d’aplicació
de l’acord marc? Això ha de ser condició sine qua non per a
contractar, per a poder participar en la licitació.
L’administració ha d’oferir un plus de claredat en els seus
contractes i això del segon any no pareix que siga així.
Què és això que l’empresa haurà d’acreditar que compta
amb les autoritzacions sanitàries i amb la corresponent asse-
gurança de responsabilitat civil a partir del segon curs? Qui
es farà càrrec, si hi ha durant el primer curs algun problema
de tipus sanitari, una salmonel·losi per exemple,…
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Sorribes.
16.06.2010 Pàgina 16.406
La senyora Sorribes Martínez:
… supose que la conselleria amb diners de tots...
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Sorribes. (Aplaudiments)
Tiene la palabra el honorable conseller de Educación.
El senyor conseller d’Educació:
Muchas gracias, señora presidenta.
Con su permiso, señora presidenta, antes de responder a
la señora Sorribes me gustaría que una ujier o un ujier le
hiciera llegar al señor Bueno las fotografías de los centros
que él dice que no existen. (Aplaudiments) Muchas gracias.
Así a ver si nos orientamos poquito a poco y vamos edu-
cándonos en el sistema educativo existente.
Bien. Vamos a ver. Contestándole, señora Sorribes o con-
testant-li, senyora Sorribes a vosté...
Moltes gràcies. No haga extensiva su grosería a los ujie-
res, señoría. (Aplaudiments)
Muchísimas gracias.
Volia dir-li, senyora diputada, que ha de tindre vosté una
cosa molt present. Mire vosté, en el fons de la seua inter-
venció hi ha, perquè vosté està, entre cometes, induïda en el
bon sentit, a fer la pregunta, una desconfiança de per què
s’ha hagut de fer açò. Jo li conteste clarament. Li he dit que
volíem complir la legalitat, però a la millor m’he d’explicar
una miqueta més.
Mire vosté, la llei seua, bé, de tots, però feta pel govern
del Partit Socialista, la Llei de contractes del sector públic,
que ara és llei de tots i que acatem, en el seu article 291
determina quins són els òrgans de contractació i en cap cas
considera el consell escolar de centre com a òrgan de con-
tractació. Per tant, fins ara, els col·legis estan en una situa-
ció d’alegalitat o de no legalitat, no vull dir paraules més
grosses. Ara cal adaptar-se a això.
Per tant, què diu textualment la llei: els ministres i els
secretaris d’estat són els òrgans de contractació de l’admi-
nistració general de l’estat i són els facultats per a celebrar
els contractes en l’àmbit de la seua competència.
Extrapolant, però, en virtut de l’aplicació de la Llei 5/1983,
de 30 de desembre, ací són el conseller i la secretaria auto-
nòmica. Estem equiparats a nivell d’eixa llei.
Per tant, s’ha hagut de canviar, per complet, el sistema de
contractació de centres. I s’ha fet d’una manera oberta. Els
centres també tindran la possibilitat de dir la seua a l’hora de
contractar una determinada empresa, però, naturalment, el
tipus de contractació ha canviat. L’ordre, què és un ordre
però no un nou sistema, no pretén controlar-lo tot, perquè és
molt difícil amb una simple ordre controlar tots els temes. A
la millor té vosté raó en alguna qüestió. Deixem que l’ordre
es desenrotlle i vorem a vore com està.
Però sí li dic una cosa. L’ordre està absolutament revisa-
da pel servicis jurídics i s’ajusta estrictament a la legalitat i
quan marca uns terminis temporals és perquè això està per-
fectament subjecte a la legalitat. I qualsevol intent de fer
passar per il·legal o alegal qualsevol cosa que isca en esta
ordre està condemnada al fracàs perquè està superinforma-
da i a més no ha sigut recorreguda en forma per part dels
interessats.
Per tant, jo espere que les meues explicacions almenys la
tranquil·litzen a vosté. Jo, mire, per acabar, sense voler ser
no res més que cuidadós, li diria que tinguera vosté molta
Número 130 16.06.2010
cura per a parlar d’interessos econòmics en este tema, del
futur, del present i del passat. Moltíssima cura, moltíssima
cura, senyoria.
Moltes gràcies.
La senyora presidenta:
Señor Morera.
El senyor Morera Català:
Sí, amb la vènia de la senyora presidenta. Dir que, bé,
que futbol és futbol i que espere que la cosa vaja millor. Jo
com no sóc nacionalista castellà, sóc nacionalista valen-
cià..., és un esport.
Bé, la pregunta que volia formular és la següent…
La senyora presidenta:
Al tema, señor Morera.
El senyor Morera Català:
Sí, la pregunta que volia formular és la següent: el passat
20 d’abril es va presenta en el marc solemne del palau de La
Generalitat el Pla de rodalies entre el Ministeri de Foment i
el president de La Generalitat. En eixe pla de rodalies, i ara
parlarem, havia una sèrie d’incompliments enormes, respec-
te al que estes Corts han decidir. Però, sense que s’haja con-
cretat ja ninguna actuació, sí que ens va sorprendre que el
passat 12 de maig el president del govern va dir que es van
a reduir, en el marc de la reducció i de l’austeritat, obres
públiques per valor de 6.045 milions d’euros.
Com sempre, som líders en les desgràcies, m’agradaria
saber si té vosté constància, com a conseller
d’Infraestructures, en què ens va a tocar esta reducció. Perquè
ja som els últims en rodalies, només ens falta que ara la reduc-
ció ens l’adjudiquen íntegrament i tornem a ser líders en quan
a este tipus de penalitat.
La senyora presidenta:
Honorable conseller de Infraestructuras y Transporte.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gracias, presidenta.
Señoras y señores diputados.
Señor Morera, la verdad es que yo también lamento que
a usted no le importe que haya perdido España, a pesar que
tenga muchos jugadores del Barcelona. Pero, bueno… En
cualquier caso, señor Morera, vamos a lo nuestro.
Efectivamente, el pasado 12 de mayo el presidente del
gobierno Rodríguez Zapatero anunció una reducción de más
de 6.000 millones de euros de inversión pública en el
Congreso de los Diputados. Posteriormente el Ministro de
Fomento, el pasado 19 de mayo, también hizo referencia a
un recorte de 3.200 millones en el año 2010, incluso ya
empezó a hablar de retrasos de más de un año en algunas
actuaciones.
Hasta el momento no conocemos que obras puedan estar
afectadas en lo que se refiere a la Comunidad Valenciana,
incluso al Plan de cercanías que se presentó ese 20 de abril.
Me temo, desgraciadamente, que él tampoco lo tiene muy
claro. Pero he solicitado al ministro una reunión para cono-
cer y consensuar las actuaciones que consideramos básicas
e imprescindibles y que no pueden sufrir demora y, desde
Pàgina 16.407
luego, entre ellas están las cercanías. Y lo único que puedo
decirle de momento es que a día de hoy no tengo contesta-
ción para esa entrevista.
Gracias.
La senyora presidenta:
Señor Morera.
El senyor Morera Català:
Gràcies, presidenta.
Senyor conseller, lo importante es participar ¿no? Es
tracta d’un esport. Per tant, jo que m’alegre o hem deixe d’a-
legrar no és allò important.
Mire vosté, jo sé com la conselleria i el president de La
Generalitat presenta un Pla de rodalies tan esperat, tan neces-
sitat, amb tanta demanda per part de les Corts Valencianes
que, com vosté sap, són quatre folis mal grapats, és un Power
Point. Tot el que tenim del Pla de rodalies són estos folis, és
el Power Point. Sí, sí, és que és una resposta parlamentària
que va fer vosté. Tot el que tenim del Pla de rodalies de la
Comunitat Valenciana és açò, és el que tenim.
És a dir, tota una conselleria d’Infraestructures, tot un
govern autònom, tot un president de La Generalitat es pres-
ta a presentar un Pla de rodalies que suposa només uns
quants folis malgrapats? Però en quines mans estem? A més,
vostés incompleixen resolucions d’estes Corts Valencianes
pel que afecta al Pla de rodalies; vostés incompleixen el que
ha dit el poble valencià a través d’estes Corts Valencianes.
El poble valencià li ha dit a vosté que ha de negociar per
a què es faça una estació de rodalies al poble de la Font de
la Figuera i ací no apareix. El poble valencià, a traves d’es-
tes Corts Valencianes, li ha dit a vosté que ha de fer un soter-
rament de les vies en Benifaió i Almussafes, i vosté ací no
contempla res. El poble valencià li ha dit, a través d’estes
Corts Valencianes, que vosté ha procurar un soterrament de
l’entrada de rodalies des de Silla, Beniparell, (inintel·ligible)
..., fins l’estació del nord, i ací no n’hi ha res de tot açò. El
poble valencià li ha dit que és urgent i prioritari –ho apro-
vàrem ací per unanimitat– la línia entre Gandia, Oliva i
Dénia, i, als pocs dies, vosté anunciava que no es faria eixa
línia si no n’hi havia una important inversió privada.
Aleshores, a vore, n’hi ha govern? No n’hi ha govern? A
mi, em preocupa vore com vostés no defensen els interessos
valencians, com som els últims sempre, els últims en inver-
sions de l’estat, siga Aznar, siga Zapatero, els últims, i, des-
prés, els acontenten –segurament perquè tenen una urgència
i una necessitat, que va més enllà de l’acció de govern– s’a-
contenten en presentar en el palau de La Generalitat, en el
palau gòtic, un projecte de pla de rodalies que és açò. S’han
oblidat de moltes coses. Com accepta vosté un pla de roda-
lies de l’estat que no contempla les rodalies cap a Vinaròs?
Com? I cap especificació quant el que s’ha de fer en el
temps i concrecions específiques? Perquè, després passa el
que passa, que, després, si te he visto, no me acuerdo. I, ara,
mos acaba d’informar vosté que no té ni idea dels retalls cap
on ens els van a donar.
És a dir, com sempre, estem mal, però estem mal no
només perquè hi ha un govern central, siga del signe que
siga, que mos perjudica, que mos margina econòmicament,
perquè vostés representen també una dependència política
dels que governen, dels que governen d’Aznar, sinó que el
que em preocupa de veritat és que vostés estiguen K0, no
defensen els interessos valencians i accepten la presentació
de tot un pla de rodalies que són 10 folis mal grapats, i que
incomplixen sistemàticament resolucions d’estes Corts
Número 130 16.06.2010
Valencianes per a demanar i exigir millores quant les
infraestructures de rodalies al nostre país. És absolutament
lamentable, senyor conseller.
Espere una resposta perquè me diga per què van a accep-
tar la presentació d’este Pla de rodalies...
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Morera.
El senyor Morera Català:
...de la manera que... (La senyora presidenta desconnec-
ta el micròfon de la trona)
La senyora presidenta:
Muchisímas gracias, señor Morera.
Honorable conseller de Infraestructura y Transporte.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gracias, presidenta.
Mire, señoría, yo le puedo decir que ese plan de cercaní-
as tiene bastante más de esas cuatro hojas mal grapadas, por-
que le puedo asegurar que contiene, aproximadamente, el
90% de las inquietudes que veníamos planteando desde hace
muchos años, incluso puede ser que no aparezcan algunas de
las actuaciones de las que usted ha citado, pero hay algunas
que hemos incorporado, nuevas, que creo que son muy
importantes y que pueden afectar a la competitividad.
En cualquier caso, yo, con toda la ilusión y muy conten-
to de que se presentara ese plan de cercanías, en el palau de
La Generalitat, lo que no podía sospechar es que el gobier-
no, después, empezara a recortar y a hacer medidas impro-
visadas una tras otras, como las está haciendo hasta ahora.
En definitiva, usted –y ya discutiremos cuando quiera ese
plan de cercanías minuciosa y detalladamente– lo que pre-
guntaba aquí era en qué iban a afectar esos recortes. Yo, le
puedo decir que hasta el momento, yo creo que no sabe ni el
gobierno hasta dónde tiene que recortar. Nosotros vamos a
defender todo tipo de inversiones productivas que afecten a
la competitividad en nuestro territorio. Creemos que por
política de equidad nos merecemos muchas cosas que ya
teníamos que tener. Y eso lo vamos a reivindicar sin duda.
De todas maneras, la incertidumbre y las medidas que
está haciendo el gobierno en estos momentos son lamenta-
bles, porque ayer mismo el ministro dijo que no podía con-
cretar el plan de ajuste. Hoy, ha confirmado la llegada del
AVE a Valencia –que ya presuponíamos– y, también,
Alicante en 2012. Buena noticia. A ver si es verdad. Pero, no
ha confirmado lo de Castellón, y resulta que ya en el boletín
han publicado resoluciones que posponen sine die la apertu-
ra de tres licitaciones como son: la de Villarreal-Almassora,
la de Llosa-Moncofa y la de Xàtiva-L’Alcúdia, que afectan,
no solamente a la alta velocidad en Castellón, sino también
al corredor Mediterráneo y que defendemos todos al mismo
tiempo. Y eso sí que es preocupante, señorías.
En cualquier caso, yo lo que sí que le propongo es que se
sumen a nuestra posición de defender todas las infraestruc-
turas necesarias para mantener la competitividad y la pro-
ductividad en la Comunidad Valenciana, incluyendo, por
supuesto, el compromiso que adquirió el ministro hace muy
poco –como acaba de decir– con el plan de cercanías; que
hay actuaciones –y usted lo sabe bien– muy importantes.
En cualquier caso, tenga claro, señor Morera, que no
vamos a renunciar ni con esta crisis ni con ninguna otra a
Pàgina 16.408
que el estado invierta en infraestructuras que son necesarias
para la Comunidad Valenciana, al menos, en lo que nos
corresponde por proporción en peso de población valencia-
na y en el conjunto del estado. Y como estoy seguro de que
su señoría comparte este criterio, ayúdenos a defender lo
que por política de equidad nos corresponde y a defender
esas inversiones productivas que, sin duda, nos ayudarán a
salir de la crisis cuanto antes.
Nada más y muchas gracias.
La senyora presidenta:
Señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyor conseller, quines mesures té previstes des de la
conselleria per a solucionar les mancances que hi ha a l’es-
cola Carrasquer de Sueca?
La senyora presidenta:
Honorable conseller de Educación.
El senyor conseller d’Educació:
Moltes gràcies.
Senyor Pañella, bona vesprada.
A banda de les reparacions o les actuacions que puga
practicar la direcció territorial de la província de València en
este centre, he d’assenyalar-li que la Conselleria d’Educació
té previst licitar les obres d’adequació integral i ampliació
del col·legi públic Carrasquer del municipi de Sueca. He
d’indicar-li que esta obra té un projecte d’execució aprovat
amb un import de 3.693.000 euros i amb un termini estimat
d’execució, quan comence l’obra, d’aproximadament dotze
mesos, quan comence l’obra. A més, he d’afegir-li que, una
vegada finalitzades les obres, el col·legi Carrasquer de
Sueca –com és també una ampliació– passarà a tindre un
perfil de 6 unitats d’educació infantil, 12 de primària i 1
menjador.
En definitiva, esta conselleria continuarà treballant, com
ho ha fins ara, tant a Sueca com a la resta de municipis i
comarques, i bona prova d’això són els centres que tenen
vostés l’oportunitat de conéixer, si realment volen conéixer
la realitat educativa de la comunitat.
Moltes gràcies.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies per la seua contestació, senyor conseller, però la
pregunta concreta hauria d’anar o la contestació hauria d’anar
per la data d’inici, perquè, clar, si me diu 12 mesos a partir
de... Però, i quan es licitarà? Eixa és la pregunta. I la pregun-
ta és eixa i molt concreta, i no voldria que s’oblidara. Per tant,
la repetiré: quan es licitarà o quan té previsió de licitar-se?
Mire, el Carrasquer està en un edifici que té 81 anys
d’antiguitat, presenta esquerdes, goteres, un menjador amb
espai insuficient, barreres arquitectòniques, barracons en el
patí, i dic «barracons» i no dic instal·lacions provisionals
perquè no són provisionals, perquè porten tant de temps que
ja presenten goteres els barracons també. Una cornisa va
caure. L’associació de pares i mares fa, senyor conseller,
díhuit anys que està demanant que se facen les obres, díhuit
anys. I, per tant, en esta situació no és prou la contestació
que ens ha donat. Hauria de dir-nos quan va a licitar-se. I ho
Número 130
hauria de dir perquè reiterades vegades ja s’ha incomplit la
paraula donada.
El 26 de març va haver una reunió amb la directora gene-
ral de Règim Econòmic, María José Vargas, i, davant de la
direcció i els pares, va determinar que en el moment que tin-
guera els documents que faltaven –que era una inscripció
registral– en set dies, en set dies el licitaria. El 7 d’abril, el 7
d’abril va entrar a la conselleria eixe document que faltava, el
7 d’abril. A partir d’ahí, no hi va haver reaccions tampoc,
almenys, va haver-hi un incompliment d’allò que es dia, i no
parle d’incompliment d’una setmana, perquè, a continuació
d’ahí hi han hagut tres vagues dels alumnes, acompanyats de
pares i mares, més dues concentracions a la porta de la con-
selleria sol·licitant una altra entrevista amb María José
Vargas, la directora general de Règim Econòmic per a deter-
minar quan es podria fer. No se’ls ha rebut, ni tan sols s’ha
contestat a les sol·licituds que s’ha fet per a rebre’ls.
L’últim dia, el 31 de maig, 180 alumnes, pares, mares,
l’alcalde, els regidors del Bloc, del PSOE i d’Esquerra
Unida i el president de FAPA València van estar a la porta de
la conselleria i ningú els va rebre, ningú els ha contestat a la
seua petició.
Mire, el que he dit és veritat. Jo li recorde, per favor, la
pregunta és molt clara: quan té previst la seua licitació. I ho
dic perquè, clar, ací tots diem mentides, pareix ser, tots men-
tim, sobretot, en qüestions de construccions escolars. Mire,
l’altre dia a mi em digueren «miserable» per unes objec-
cions que vaig fer a la llista dels 365 centres, 365 centres...
A la millor el problema és que vostés volen donar a enten-
dre el que no és i donen informacions que no són, perquè a
mi mateixa me va passar la dels 343 de fa uns mesos, dia:
«Centres posats en funcionament per la conselleria.» I era
fals, i estos 365, també.
I per a evitar ser miserable, hem fet una consulta poble
per poble, i que no he acabat, però, mire, li diré, consten ací:
l’IES Penyagolosa de Castelló té més de 25 anys; els centres
de València Rodríguez Fornós (inintel·ligible) ... ja estaven
construïts el 2002, i vosté parla del 2003 al 2010. Només ha
fet ahí... s’ha reformat, sí, i ha fet els de secundària; però el
centre de primària, no. L’IES Enric Valor de Picanya té més
de vint anys, ha fet una remodelació; però, posats en fun-
cionament!, senyor conseller, amb no sé quants mestres,
llocs escolar nous. Això no són llocs escolars nous! Els cen-
tres d’Alfarp i de Llombai funcionen des d’abans del 1995;
Rafelbunyol, el col·legi públic Verge del Miracle, segons me
diuen, diu literalment: «Està fet des del temps de Matusalén,
any amunt any avall; (rialles) han reformat una part»; el de
Benissa, fa més de vint-i-cinc anys, li han posat un ascensor
i li han fet el gimnàs. Això són els seus centres escolar nous!
I, després, s’atrevixen a dir-mos miserables perquè posem
en qüestió el que vostés diuen.
Presentaran fotografies, però eixos són els centres posats
en funcionament. Això té el document que vosté me va
donar a mi personalment –que també me’l va donar–, els
343, que s’han convertit ja en 365 centres en funcionament.
No obstant, li demane, per favor..., l’il·lustre açò perquè no
jugue a dir unes coses o altres...
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Pañella.
Honorable conseller, tiene la palabra.
El senyor conseller d’Educació:
Mire, anem a vore. És a dir, farem la reforma integral del
col·legi públic de Carrasquer, la farem, la farem; tirarem el
16.06.2010 Pàgina 16.409
centre completament, ho farem de nou, i vosté dirà que no
hem fet res, perquè el centre tindrà huitanta-un anys, hui-
tanta-un anys!
És que vosté... Ai, no vull dir-ho, (algú diu: «Diga,
diga.») no vull dir-ho, no vull dir-ho. Perquè vosté és
docent, m’entén?, vosté ha passat unes oposicions, eh?,
vosté és docent, vull dir, que ha passat unes oposicions, i pot
estudiar les coses. (Veus) L’exemple que li he ficat és clar de
la fal·làcia de les seues argumentacions i de la falta d’infor-
mació... Clar que sí!
En el meu poble n’hi ha un col·legi, que és el Cervantes,
que és de l’any 1929, que ara es fa completament nou, res-
pectant..., perquè és un edifici protegit, i serà nou quan l’hà-
gem acabat. Però vosté dirà que no hem fet res! Quan aca-
bem el Carrasquer, no haurem fet res! Perquè, naturalment,
no hem fet res, si són centres de reposició o de remodelació
o d’ampliació significativa, que són les circumstàncies que
marquen el gaudir d’aules noves!, que és del que es tracta,
(aplaudiments) d’aules noves!, aules noves!
Escolte!, per l’amor de Déu! A vosté el que l’importaria
si tinguera un fill en el sistema educatiu..., estiguera en aules
noves, encara que el col·legi estiguera fundat l’any 1981 o
l’any 1981 del segle passat, comprén?
I este és un exemple del que mosatros ens trobem. Ens
trobem que tenim ara col·legis de huitanta-un anys, que ja
eren vells quan estos senyors governaven, que ja eren recla-
mats quan estos senyors governaven i ja eren vells. Este
col·lege estava fet i encara vivia Pablo Iglesias, mire, vosté,
si era.
I, clar, i continuem, i continuem treballant, però... conti-
nuem treballant, senyoria! I hem fet 365 en set anys i 200
més quasi –199 més– en els altres anys de govern del Partit
Popular. I vosté continua dient que no hem fet res, i conti-
nua mentint i continua estant absolutament desinformat,
desinformat! I jo l’invite que m’acompanye a mi personal-
ment a vore eixes reformes, ara, per exemple, en Castelló,
per a fer-ho fàcil per a vosté. Pot vindre a centres que natu-
ralment tenien cinquanta anys i els hem remodelat comple-
tament, i vosté diu que no hem fet res. I este col·lege està en
la programació de Creaescola, està.
I jo, com no vull mentir-li a vosté, ni al senyor de Sueca,
li he de dir que quan tingam disponibilitat, està posat en
prioritats, i quan pugam, immediatament, el farem, com
tants altres!, perquè hem de fer-ne un darrere d’altre.
Perquè, clar, és bo que vosté pense que mosatros som quasi
omnipotents en matèria de construcció escolar. Vosté ho
pensa, i per això mos demana tot, però encara no hem arri-
bat; quasi hem arribat, però encara no, senyoria.
Moltes gràcies.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora consellera, si és vosté tan amable de contestar la
següent pregunta, i és: quina és la posició del Consell davant
l’expedient obert d’ofici pel Ministeri de Treball en relació
a una sèrie de treballadors i treballadores que duen anys al
servei de l’administració valenciana, però la contractació
dels quals ha estat realitzada al marge de la relació de llocs
de treball de La Generalitat. Estic referint-me en concret a
una notícia que va aparéixer al diari Levante, en un article
de Julia Ruiz del 26 de maig de 2010.
La senyora presidenta:
Honorable consellera de Justicia y Administraciones
Públicas.
Número 130 16.06.2010
La senyora consellera de Justícia i Administracions
Públiques:
Gracias, presidenta.
Señora Oltra, la posición del Consell ante la Dirección
General de Inspección de Trabajo y de Seguridad Social,
así como de cualquier otro organismo inspector o fiscali-
zador de la actividad que realiza la Generalitat valenciana,
es de total y absoluta colaboración, como siempre.
La vocación de La Generalitat siempre, desde luego, es
de cumplir la legalidad y, desde luego, en este caso, por
parte de las distintas consellerias afectadas, se ha remitido
toda la documentación relativa a la situación laboral de
esos trabajadores adscritos a esos departamentos, junto con
la justificación documental de su situación.
Que se efectúe un requerimiento en materia de contra-
tación laboral no significa, en ningún caso, infracción del
ordenamiento jurídico.
Espero, señoría, espero que no pretenda convertir, tam-
bién, en una condena lo que es un mero trámite formal y
administrativo de un expediente, que, por cierto, todavía
está abierto.
Muchas gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyora consellera, s’ha posat vosté la tireta abans de la
ferida. Vosté, ja, com aquella, no?, «diga-li vosté mare
abans que la insulten a vosté». No sé, jo, en principi, tam-
poc li he preguntat sobre quina és la seua relació amb la
inspecció de treball.
Ja m’imagine que si tenen vostés una inspecció de la
Inspecció de Treball, no van a declarar-se insubmisos fins
al punt de no donar la documentació que els requerixen.
Això, ja m’ho imagine, senyora consellera. Perquè això és
com el valor, se pressuposa que vostés, davant d’una ins-
pecció, donen compte al requeriment que se li fa.
Però vosté diu que ha acompanyat i ha explicat la rela-
ció de llocs laborals que se li ha requerit, amb la qual cosa
comence a pensar que el que publica el diari Levante és,
efectivament, cert, i és que n’hi ha una relació de persones
que estan contractades i pagades per l’administració públi-
ca, però no figuren en nòmina, no figuren en la relació de
llocs de treball. I, per tant, jo el que vull saber, senyora
consellera, és per què passa això, i que eixe compte que
vosté li dóna a la Inspecció de Treball, li la done també a
estes Corts.
Perquè jo no entenc com, si no se pot estar en l’admi-
nistració pública més de tres anys sense ser funcionari, alt
càrrec o personal eventual, l’Institut Nacional de la
Seguretat Social, creuant les dades, haja detectat que n’hi
han persones que porten més d’una dècada treballant per a
la Generalitat valenciana sense figurar en la relació de
llocs de treball, més d’una dècada!, i cap d’ells són fun-
cionaris, ni alts càrrecs, ni personal eventual. I que això
passa en Sanitat, en Benestar Social, en Economia i
Hisenda i en la conselleria que vosté és titular, i que no són
casos aïllats.
I que, a més, n’hi han alguns treballadors..., que la
nòmina se paga pel capítol VI dels pressupostos, és a dir,
Pàgina 16.410
per inversions. Clar, ahí, després s’explica com –i açò
passa en concret en la Conselleria de Sanitat– després se
trau pit en les inversions en sanitat, però en realitat no s’es-
tan pagant inversions; s’estan pagant salaris que haurien
d’anar a capítol I. I aixina s’explica com l’austeritat del
senyor Camps després no se correspon amb la tranquil·litat
de l’altre senyor Camps, del conseller eternament absent i
preocupat pel forat que té.
Per què no s’explica? Perquè vostés l’austeritat la fan en
pur maquillatge. Perquè vostés baixen per un costat el capí-
tol I, però estan pagant camufladament per altres capítols. I
açò vénen les juntes de personal de la Generalitat valencia-
na denunciant-ho des de fa molt de temps: contractacions
irregulars, abús d’assistències tècniques, pagament pel capí-
tol II, que també se fan les assistències tècniques, contracta-
cions puntuals que acaben sent permanents, personal que
utilitza mitjans públics, com el fax, el telèfon, el correu elec-
trònic, però que no pertanyen a la nòmina de l’administra-
ció. I esta austeritat, efectivament, té una despesa oculta. I,
com dic, aixina està el conseller d’Economia.
I jo li pregunte aleshores, a través de Les Corts, jo li
pregunte, conselleria a conselleria: si té contractada la con-
selleria treballadors al marge de la relació de llocs labo-
rals? I, en cas afirmatiu, quin número és? I sap vosté què
me contesta la mesa d’estes Corts? Que ho tramite per peti-
ció de documentació. Quina documentació? Si no figuren!
Si no figuren! En quina documentació jo he de vore això?
És que ara, en compte de rebutjar les preguntes, mos ho
passen tot a petició de documentació, documentació que
després no existix. Però, en fi, és una més. Tot açò passat
a petició de documentació, que és la nova trampa que uti-
litza la Mesa perquè no hi haja democràcia.
I aleshores, una comença a pensar que si li rebutgen les
preguntes és perquè hi ha molt que amagar. I jo comence a
sospitar també en este tema.
I açò està en relació en la notícia apareguda justetament
ahir, 15 de juny, també en el Levante, en el qual se diu que
el Consell dispara els llocs de confiança amb una trentena
d’assessors encoberts.
Efectivament, al final vostés van modificar la normati-
va de borses de treball, l’article 8, per a poder col·lar el que
no podien col·lar d’una altra manera perquè estaven més
controlats almenys per les juntes de personal.
I ara s’ha convertit l’administració en un colador d’as-
sessors que se paguen en la nòmina de La Generalitat, que
no figuren en la relació de llocs de treball, però que treba-
llen per a altres coses.
Jo no sé si ara amb el decret que s’ha acabada de con-
validar este matí, amb la baixada de salaris sabrem i aflo-
raran d’esta nòmina submergida les persones que, treba-
llant per al PP, les hem de pagar tots...
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señora Oltra.
La senyora Oltra Jarque:
...els valencians i les valencianes.
La senyora presidenta:
Honorable consellera.
Número 130 16.06.2010
La senyora consellera de Justícia i Administracions
Públiques:
Gracias, presidenta.
Señora Oltra, yo no me he puesto ninguna tirita en la
herida, como dice. Lo único que le he dicho es que la
actuación de La Generalitat en materia de contratación del
personal se efectúa con rigor, ajustada a la ley y de acuer-
do con el ordenamiento jurídico.
De cualquier forma, de cualquier forma, ya que quiere
hablar de ello, le diré que estamos hablando de la inspec-
ción realizada sobre 31 contratos de personal de La
Generalitat. 31 contratos sobre los 17.535 funcionarios de
La Generalitat. Eso, señoría, por si no lo sabe, representa
un 0,1701%..., no, del 0’1% de los trabajadores de La
Generalitat.
Por lo tanto, creo que eso es suficientemente significativo
de la poca trascendencia política que tiene la pregunta que
usted formula, salvo, salvo, la trascendencia de haber sido,
como usted bien ha dicho y yo también conozco, titular de un
medio de comunicación. Y, como todos sabemos, porque
venimos durante años acostumbrados, sabemos que ustedes
trabajan a golpe de titular. Y, por lo tanto, pues no nos queda
más obligación que venir aquí a contestar una pregunta que
representa, como le digo, un 0,1%.
Pero bueno, pero bueno, a partir de ahí le diré y le expli-
caré. ¿Quiere hablar de eso? Vamos a hablar.
Hemos revisado esos expedientes de contratación,
como no puede ser de otra forma, y hemos constatado que
responden todos ellos a circunstancias muy diversas, pero
todas justificadas.
Algunos son trabajadores que son personal fijo de La
Generalitat que nos fue transferido, concretamente los de
Justicia, que son 11 de esos 31, nos fue transferido en 1995
cuando recibimos las transferencias.
En otros casos son contrataciones que se han realizado
como consecuencia del cumplimiento de resoluciones judi-
ciales.
En otros casos son contratos de larga duración que afectan
a plazas vacantes que, aún habiéndose ofertado para su provi-
sión definitiva, han quedado sistemáticamente desiertas.
Le aseguro, señoría, que puede estar absolutamente
tranquila por esas 31 personas, por esos 31 expedientes
que le preocupa. Si quiere debatir sobre hipótesis o elucu-
braciones de un expediente que todavía no se ha sustancia-
do, podemos hacerlo y podemos también debatir sobre eso
a lo que usted ha hecho alusión, que me parece muchísimo
más importante. El tema, como le ha llamado usted, «cola-
dero de asesores». Hablando de eso, creo que es importan-
te y que los ciudadanos nos agradecerían que habláremos
de los 875 asesores que tiene el señor Zapatero en su
gobierno, que están costando 52 millones de euros (veus)
al erario público.
Y si fuéramos de verdad responsables usted y nosotros
tendríamos que apoyar esa proposición no de ley que pre-
senta el Partido Popular en el Congreso de los Diputados
pidiendo la reducción a la mitad de esos asesores. Porque
no solamente nos ahorraríamos 20 millones de euros, que
es muy importante, sino que a lo mejor empezaba a tomar
credibilidad esas palabras de austeridad que el señor
Zapatero viene prometiendo con la crisis.
Gracias. (Aplaudiments)
La senyora presidenta:
Señorías.
Pàgina 16.411
Interpel·lació, pel procediment especial d’urgència,
al conseller d’Infraestructures i Transport sobre
la política general de la conselleria en matèria
de licitació d’obra pública
La senyora presidenta:
Interpelación por el procedimiento especial de urgencia
al conseller de Infraestructuras y Transporte sobre la políti-
ca general de la conselleria en materia de licitación de obra
pública, que formula el ilustre diputado señor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Gràcies, presidenta.
Se m’ocorre, arran d’unes últimes paraules que acabe de
sentir ací, que l’alta direcció de Ferrocarrils de la Generalitat
cobra tant com tot el Govern d’Espanya junt. (Aplaudiments)
Senyor conseller, vergonya. Senyor conseller, vosté
demana ajuda per a defendre les inversions productives.
Quines? Les de l’estat? O demana també ajuda per defendre
les inversions productives a la Comunitat Valenciana de La
Generalitat? També la demana. Si la demana, diga-ho i la
tindrà, senyor conseller.
Mire, el debat sobre el desplom que ve patint la
Comunitat Valenciana respecte a la licitació d’obra pública
de La Generalitat és un tema que ens està ocupant les darre-
res setmanes en esta cambra. Ho va fer a la Comissió
d’Obres Públiques el passat 14 d’abril, en el ple del passat 5
de maig i ho torna a fer hui, com també ho farà en una prò-
xima sessió, quan siga debatuda la moció subsegüent a esta
interpel·lació o a la PNL en què puga esdevenir esta moció.
I hui li anuncie, senyor conseller, que este tema seguirà
ocupant-nos mentres vostés seguisquen amb la seua fugida
cap endavant. És més del mateix que propugna el PP des de
La Generalitat. En la seua posició, senyor conseller, d’ob-
viar la realitat, d’atur, despilfarro i corrupció que han con-
duït a esta comunitat. Atur, despilfarro i corrupció.
Mentre seguisquen en la seua incapacitat i paràlisi a l’ho-
ra de prendre mesures i propugnar plans sensats i realistes,
com ha fet el Govern d’Espanya i com ha fet el Ministeri de
Foment. I mentres persistisquen, senyor conseller, en la seua
resistència a assumir les seues responsabilitats i prendre
decisions necessàries i urgents perquè el debat arribe quan
abans, senyor conseller.
Vosté sap, senyor Flores, que en uns moments que la
inversió en obra pública és fonamental per a dinamitzar l’e-
conomia i crear ocupació, en 2009 la licitació en este sector
per banda de La Generalitat va caure un 18% respecte de
2008, situant-se en 651 milions d’euros, una xifra que ens
situa en els nivells d’inversió, senyor Flores, autonòmica, de
l’any 1995. Sí, el de 2009, senyor Flores, sí. Dades de SEO-
PAN i de la Cambra de Contractistes.
Sap també, senyor conseller, que segons l’informe de
SEOPAN per a 2009 d’eixos 651 milions que ha licitat La
Generalitat enfront dels 851 del Govern d’Espanya, única-
ment 160, 160 dels 651, van ser licitats en actuacions de
transport, amb unes inversions tan espectaculars, senyor
conseller, com els 48 milions en carreteres o els 6 milions en
els desassistits ports competència de La Generalitat. Per no
fer referència als paupèrrims 3,7 milions en vivenda o els 15
en instal·lacions sanitàries, que no corresponen a la seua
conselleria, però que són significatives també per fer una
anàlisi de les infinites mentires que Camps va dir en esta
trona, infinites mentides que Camps va dir en esta trona el
Número 130 16.06.2010
passat 6 de maig en contestar-li a qui se seu darrere d’ell, de
qui jo, si fóra Camps, em cuidaria i tal vegada em posaria
espills retrovisors per a evitar que li passe allò de «y de tú
también, Bruto.» També posaria espills retrovisors cap a
l’esquerra, si fóra Camps, també.
Sap, senyor conseller, que també segons SEOPAN, en el
primer trimestre d’enguany les licitacions d’obra pública en
la Comunitat Valenciana per banda de l’estat són de 308
milions d’euros, front als 172 de la mateixa Generalitat, el
que representa un esforç inversor de l’estat de 136 milions
més que el Consell. L’administració local valenciana, 338
milions.
Per tant, senyor conseller, sap també que en 14 de les 17
comunitats autònomes, les inversions dels seus governs
regionals són superiors a les del govern de l’estat en les
seues mateixes autonomies, el que posa en evidència que
Camps està en el furgó de cua en inversions dins d’Espanya
i té de ser Zapatero qui estiga tirant de la nostra economia.
Per cert, d’eixos 172 milions licitats per La Generalitat
en el primer trimestre, a la seua conselleria li’n corresponen
molt poquets, senyor conseller, perquè segons la cambra de
contractistes, per a este 2010 vostés només disposen de, la
seua conselleria, de 26,6 milions per a obra nova.
Sap que del PIE 2004-2010 només s’ha pogut complit el
25% i que han presentat un nou pla d’infraestructures –el
25%– per a deu anys irreal i amb moltes actuacions repeti-
des, en el qual l’assignació econòmica que vostés assignen
dins del PIE 2010-2020 al Govern d’Espanya, al govern
central, i a la iniciativa privada no ha estat negociada ni amb
uns ni amb altres, ni amb el govern central ni amb la inicia-
tiva privada. De fet, a la iniciativa privada se li comunicà la
seua aportació en eixe nou PIE el dia abans de la presenta-
ció en el palau de La Generalitat, el dia d’abans, senyor con-
seller.
Podria seguir, senyor conseller, relatant compromisos
que no van a poder complir si no reaccionen i es replantegen
seriosament com poden fer les coses: protocol de carreteres
2010-2020, pla de rodalies, deute de 1.000 milions amb els
empresaris d’obra pública, compliment dels seus compro-
misos econòmics amb l’AVE, com van a pagar, quan a pagar
els 9 milions que deuen a l’arribada de l’AVE a la ciutat de
València.
Senyor conseller, no poden seguir actuant com si no pas-
sara res, perquè sí que passa. El nostre endeutament s’apro-
pa als 15.000 milions, la comunitat autònoma amb major
deute en relació amb el seu PIB, una taxa de desocupació
superior al 22%, prop de 600.000 valencians en el desem-
pleo. I han pres unes mesures d’ajust clarament insuficients.
Senyor conseller, les possibilitats econòmiques de la seua
conselleria són molt reduïdes perquè han gastat a mans ple-
nes en el que no devien. Mire, en 2008, segons la cambra de
contractistes, la seua conselleria i les empreses Ferrocarrils
i GTP varen licitar 195 milions. Sap d’ells, senyor conseller,
quants corresponien a obres de la fórmula 1, segons la
Sindicatura de Comptes, en 2008? 105, 105 d’un total de
195 en 2008. Sí, senyor conseller.
Senyor conseller, s’acaba l’època de deixar-ho tot per a
més endavant, de les mitges solucions, del tranquil·litzador
i incomprensible oportunisme que representa demorar totes
les decisions. És ara quan entrem en l’època de les conse-
qüències de com han actuat.
Senyor conseller, eixes paraules que acabe de dir no són
meues. Sap de qui són? Són d’un polític amb el que Camps
es va comparar en este hemicicle en esclatar el cas Gürtel.
Són paraules de Churchill. Apliquen-les, per favor, senyor
conseller, apliquen-les, perquè són paraules que va dir ací el
president Camps. Obliden ja, senyor conseller, que Rajoy el
Pàgina 16.412
dia de la festa de commemoració del tercer aniversari de la
seua victòria electoral, va preferir el caragol català al presi-
dent de la Generalitat valenciana. És greu, sé que és greu,
però obliden-se ja i preguen decisions, senyor conseller.
Reaccionen, actuen.
Els valencians necessitem un govern honest i fiable, que
complisca els seus compromisos i pague les seues factures,
un govern que genere confiança en lloc d’incertesa, encara
que s’equivoque, senyor conseller, encara que s’equivoque.
Vosté critica al Govern d’Espanya pel reajust que està pen-
dent de fer el Ministeri de Foment. Quin serà el reajust que
vosté farà al nou PIE?, perquè tindrà de fer-lo. Diga-mos-el,
perquè no pot executar el nou PIE. No mantinguen la nostra
comunitat en la paràlisi actual. La nostra gent no mereix el
seu comportament.
Senyor conseller, els objectius de reducció de dèficit
públic no són incompatibles amb fórmules imaginatives
d’inversió pública, com ha demostrat el Govern d’Espanya
amb el pla extraordinari d’infraestructures que mobilitzarà
17.000 milions en només dos anys, 2010 i 2011, com vosté
coneix perfectament. I això, repetisc, sense comprometre
l’objectiu –no, senyor conseller– del 3% de dèficit en 2013,
perquè començaran a pagar-se les actuacions en 2014, i
vosté ho sap perfectament, senyor conseller. I sap perfecta-
ment que eixa és una iniciativa que li hem proposat i que
vosté inicialment l’agafà com a positiva, encara que després
va recular a l’eixir de la Comissió d’Obres Públiques. Sí,
senyor conseller.
Senyor conseller, empresaris, treballadors i societat en
general estan esperant que moga fitxa, estan esperant que no
posen el cap davall l’ala i que actuen ja. Estan esperant que
diguen alguna cosa, estan esperant que expliquen com van a
executar les coses. Estan esperant que expliquen com van a
executar eixe nou PIE, estan esperant que expliquen com
van a abordar les previsions d’actuacions en infraestructures
que tenen previstes. Han de moure fitxa, senyor conseller,
encara que s’equivoquen. Vostés no poden permanentment
estar tirant les culpes als reajustos que està Foment, perquè
vostés han de fer reajustos també, senyor conseller. I estem
esperant que facen els reajustos que calen. I, repetisc, si
necessiten de la col·laboració del nostre grup, la tindran.
Gràcies. (Aplaudiments)
(Ocupa la presidència el vicepresident primer, senyor
Rafael Maluenda Verdú)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies a vosté, senyor Signes.
Té la paraula el conseller interpel·lat, honorable senyor
Mario Flores.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gracias, señor presidente.
Señoras y señores diputados.
Señor Signes, la verdad es que resulta curioso que usted
hable de paro teniendo cinco millones de parados en estos
momentos, resulta curioso que hable de despilfarro, cuando
creo que hemos sido los que más hemos contribuido en la
desgracia de Haití, de despilfarro; que usted hable de con-
fianza y que usted hable de certeza. La verdad es que me
resulta curioso, por no decir lamentable.
El tema objeto de la interpelación, como usted muy bien
ha dicho en su introducción, no es nada novedoso porque se
ha tratado en varias ocasiones en esta cámara en los últimos
tiempos. Y sin ir más lejos, el pasado mes de abril, con oca-
Número 130 16.06.2010
sión de una pregunta oral en la Comisión de Obras Públicas
y Transportes sobre licitación de obra pública en la
Comunidad Valenciana durante el 2009, me referí a dos
comparecencias sobre el mismo asunto realizadas en febre-
ro y en octubre de 2009.
Señorías, la contracción en las cifras de licitación de la
conselleria tienen una clara explicación, y la hemos dicho
por activa y pasiva. En primer lugar, y no me cansaré de
decirlo, la Comunidad Valenciana no recibe del estado la
financiación que debiera acorde con su población real.
(Aplaudiments)
Por otra parte, esta población requiere unos servicios
básicos e inaplazables y La Generalitat los está asumiendo,
lo que implica menores disponibilidades para otras partidas
presupuestarias, como, por ejemplo, infraestructuras.
Y, por último, la crisis económica, esa que ustedes no
quisieron ver en estos momentos que estamos inmersos,
implica también menores ingresos fiscales. Y esto está afec-
tando a todas las administraciones, a la estatal, a la autonó-
mica y a la local.
Ante estas circunstancias, en los presupuestos de La
Generalitat nuestra prioridad está clara, el gasto social.
También lo he dicho por activa y pasiva. Y hasta hace unas
semanas, muy pocas semanas, yo hubiera dicho que el
Partido Socialista no pondría en cuestión esta opción del
Consell por los gastos sociales, pero, aunque visto lo visto,
con los recientes recortes producidos en las pensiones, en el
sueldo de los funcionarios o en las ayudas a la natalidad,
pues, ya nada la verdad es que nos puede extrañar. (Remors)
También he de decir que esta reiteración de iniciativas por
parte del Grupo Socialista para tratar el tema de la licitación
me tenía la verdad es que un poco extrañado, pero cada vez
me voy convenciendo más de que se trata un problema de cri-
terio. Ustedes no tienen claro lo que quieren, unas veces recla-
man que aumentemos la licitación en obra pública, como si la
obra fuera un fin en si misma y no un medio para satisfacer
las necesidades de los ciudadanos. Y otras veces critican
nuestras estimaciones de inversión, como acaba de hacer
usted ahora mismo en referencia al PIE 2010-2020. Por cier-
to, usted mismo, en El País, hace unos días manifestó que
hacer creer a las empresas de obra civil que «la fiesta sigue»,
supongo que refiriéndose al PIE, por estos 52.000 millones y
las partes proporcionales que tenemos que invertir, pues, difi-
culta el cambio de modelo productivo que necesita la
Comunidad Valenciana que conllevará la reducción del peso
de la construcción en la economía.
¿Está usted seguro, señor Signes, de la conveniencia de
reducir las infraestructuras productivas que aún quedan por
hacer para que disminuya la obra civil en la Comunidad
Valenciana? Otras veces me dice otra cosa, de negociar pla-
nes extraordinarios, pero, en fin, también otras veces, ¿eh?,
(remors) me dice esto, que necesitamos inversión para
relanzar la actividad económica, y no hace ni quince días el
ministro señor Blanco dijo textualmente: «Estamos acome-
tiendo un ambicioso plan de ajuste que aunque haga que se
resienta temporalmente el crecimiento y el empleo será
imprescindible para asentar en una base sólida nuestra recu-
peración. Un ajuste presupuestario que exige que también
las comunidades autónomas y los ayuntamientos se impli-
quen a fondo en este ejercicio de austeridad.»
¿En qué quedamos? Bueno, yo ya sé que pidió la compa-
recencia el 6 de abril. Hoy, probablemente se lo hubiese
pensado, después de estos recortes que se han ido anuncian-
do día a día.
Pàgina 16.413
Sin embargo, el Consell sí que lo tiene claro. Hace ya
tiempo indiqué en esta misma cámara, ante una pregunta del
tristemente desparecido señor Godoy, que nos encontramos
en una situación económica en la que el gasto público debe
de atender las necesidades prioritarias de los ciudadanos y,
por ello, el objetivo es optimizar la gestión de los medios a
nuestra disposición. Mientras que desde el Gobierno de
España primero se negaba la existencia de la crisis, ahora
nos hablan hasta de tres etapas de crisis. Primer fue la crisis
financiera, en otoño, que se agudizó con la quiebra de
Lehman Brothers. Después, la crisis del sistema financiero
ocasionó una grave crisis económica y se paralizó el crédito
y, con ello, las inversiones de las empresas. En conclusión,
hicimos un esfuerzo extraordinario de gasto público que nos
llevó al tercer momento de la crisis: el de la deuda soberana
y el déficit público. Y no lo digo yo, no lo digo yo. Son pala-
bras del ministro Blanco en Ágora y en el diario economis-
ta a principios de este mes.
Su señoría sostiene que la conselleria no licita nada y que
el estado es el único que licita en la Comunidad Valenciana.
Desde luego, hoy no ha hecho referencia a sus cifras de la
página web de su partido porque, la verdad, es que en rela-
ción con las cifras de SEOPAN, las diferencias son escan-
dalosas. Entre 2004 y 2008 hay una diferencia de inversión,
de las cifras de SEOPAN a las que tienen ustedes colgadas
en su partido de más de tres cientos millones al año. Y siem-
pre entramos en la diferencia de cifras y sigo sin estar de
acuerdo con usted, porque nosotros, si tomamos como refe-
rencia esas cifras de SEOPAN que, como todos sabemos, da
cifras globales por administraciones y no por ministerios o
consellerias la media de licitaciones por parte de La
Generalitat en el periodo 2004-2009, que son ejercicios que
están cerrados, es de 1.119 millones por año, y eso son las
cifras que da SEOPAN muy a pesar de lo que usted diga.
También es verdad que el gobierno a lo largo del año
2010, el ministerio ha invertido 700 millones –le estoy
dando más de la cifra que ha dado usted–, de los cuales 600
millones de euros corresponden a la alta velocidad Madrid-
Comunidad Valenciana. De estos 600, más de seiscientos
millones de los setecientos, 550 corresponden al Valencia-
Castellón. Nos parece perfecto que se liciten los 600 en el
AVE Comunidad Valenciana porque hace mucho tiempo
que los tendrían que haber licitado, pero es lamentable que
las tres primeras obras, o sea, esos 550 que corresponden a
Castellón, que son las que he comentado antes en la pregun-
ta oral, van a sufrir un retraso sine die para abrir las propo-
siciones económicas. O sea, que en realidad han invertido
escasamente ciento y pico millones, incluyendo la alta velo-
cidad. Sin comentarios, de verdad.
Al hablar de obra público de La Generalitat no podemos
perder de vista el marco temporal del Plan de infraestructu-
ras 2004-2010, que tanto critica, pero los números están ahí.
Ese plan ha movido recursos económicos los mayores de
toda la historia, 5.500 millones, cifra que superará los 7.000
millones de euros si le añadimos el gasto ya comprometido
más allá del 2010.
También, desde que asumí la conselleria se han licitado
actuaciones por un importe superior a ochocientos millones
y actualmente hay en ejecución o adjudicadas actuaciones
en transportes, carreteras, puertos y costas o arquitectura por
un importe superior a los dos mil millones de euros. Y si
hablamos del plan Confianza, tenemos en estos momentos
licitados más de cien millones de euros. Por cierto, más de
lo que ha licitado el gobierno si descontamos a esos 700
millones los 600 de la alta velocidad.
En definitiva, le puedo decir que estamos haciendo las
cosas y, por eso, hemos preparado ese PIE 2010-2020. Y, sin
Número 130
duda, no vamos a renunciar a que el gobierno, a pesar de
todos esos recortes invierta en las infraestructuras que nos
corresponden, como mínimo, de acuerdo a nuestra pobla-
ción.
Muchas gracias.
El senyor vicepresident primer:
Gràcies a vosté, senyor conseller.
Per a rèplica, té la paraula el senyor Signes.
El senyor Signes Núñez:
Senyor conseller, mire, l’AVE no és que fa molt de temps
que deuria haver-se licitat. Fa moltíssim temps que hauria
d’haver-se licitat, tant de temps com quan governava Aznar
i vostés l’anunciaven com a immediat i Camps se fotogra-
fiava darrere d’un AVE Madrid-Sevilla en la tanca electoral.
Mire si fa temps. (Aplaudiments) Mire si fa temps, senyor
conseller. I el problema que vosté té no és de finançament,
senyor conseller, no és de finançament. L’actual sistema de
finançament no és el problema seu. Mire, l’actual sistema ha
propiciat que el finançament de la Comunitat Valenciana
comparativament amb el del conjunt de comunitats autòno-
mes s’ha igualat al creiximent del PIB. I si hui vostés no
tenen recursos per a inversió en obra pública, senyor conse-
ller, és perquè els diners se’ls han gastat –repetixc– en el que
no devien.
Mire, finançament, Comunitat Valenciana, any 2002, per
agafar una data, senyor conseller, Comunitat Valenciana,
7.241 milions d’euros; finançament, ingressos per finança-
ment. 2007, Comunitat Valenciana, ingressos via finança-
ment de comunitat autònoma, 11.782 milions d’euros. Si
agarrem com a índex de finançament 2002, 100, època
Aznar, en 2007 l’índex de finançament seria 162 punts,
senyor conseller.
Finançament per càpita, l’any 2002, finançament Aznar,
1.673 euros per cada valencià. Any 2007, el mateix, època
Zapatero, 2.411 euros per cada valencià. Índex de finança-
ment, si agafem el 2002, 100; en el 2007 seria 144, senyor
conseller.
Tampoc hi ha cap agravi comparatiu, senyor conseller,
pel que fa a inversions de obra pública de l’estat en la
Comunitat Valenciana. Mire, 1998-2003, dades de la
Cambra de Contractistes de la Comunitat Valenciana, 1998-
2003, govern d’Aznar, sis anys, 4.482 milions de euros.
2004-2008, govern Zapatero, cinc anys, un menys, 9.081
milions d’euros, senyor conseller. L’augment és de 4.600
milions d’euros. Jo li ho mostre després també. Mentres que
la Generalitat valenciana, senyor conseller, en el primer
període 1998-2003, invertí 6.131 milions d’euros i, en el
segon període 2004-2008, 6.976 milions d’euros, un aug-
ment raquític de 845 milions d’euros.
Senyor conseller, el problema no és el finançament.
Senyor conseller, el problema no és de l’esforç inversor de
l’estat en la Comunitat Valenciana. El problema és que vos-
tés estan invertint en el que no toca. Vosté diu «és que estem
invertint i és que vostés no volen que invertim en benestar
social?» Sí, senyor conseller, però li ho he dit en la primera
intervenció: el percentatge major d’inversions de la seua
conselleria del GTP, que és l’empresa pública inversora per
excel·lència de la seua conselleria, en l’any 2008, senyor
conseller, gran part de les inversions de GTP se les endugué
la construcció del circuit de fórmula 1. I això, que jo sàpia,
senyor conseller, no són ajudes socials, si no és que li done
alguna beca a Fernando Alonso o li donen alguna ajuda de
dependència (aplaudiments) a algun membre de Valmor
16.06.2010 Pàgina 16.414
Sports. Que jo sàpia això no és assistència social, senyor
conseller.
Mire, li he de dir un problema. Zapatero no és el culpa-
ble del que a vostés està passant-los. Zapatero no és qui
humilia la Comunitat Valenciana com reiteradament he sen-
tit esta vesprada ací per part de molts consellers. La major
humiliació, senyors consellers, de la Comunitat Valenciana,
és tindre un president de La Generalitat «imputat», imputat,
eixa sí que és la major humiliació que tenim els valencians.
Eixa sí i no l’altra, senyor conseller. (Aplaudiments)
Mire, vosté ha fet molts escarafalls quan jo li he parlat
del que cobren els alts directius de Ferrocarrils de la
Generalitat, del que cobraren l’any 2008, tret de l’informe
de comptes de la Conselleria d’Hisenda. I l’he comparat
amb el que cobrava en 2010 tot el govern central. Ha fet
molts escarafalls, senyor conseller. Explique ací en què
mentixc jo, perquè si jo mentixc està mentint el senyor
Gerardo Camps, que és el que ha fet el compte anual de La
Generalitat, els comptes de La Generalitat de l’any 2008, i
ahí estan les xifres molt ben reflectides. Dèsset alts càrrecs i
vora un milió dos-cents mil euros per a despeses als alts càr-
recs. Desmentixca-ho ací, desmentixca-ho ací, senyor con-
seller.
Per acabar...
El senyor vicepresident primer:
Pregue que acabe.
El senyor Signes Núñez:
...–acabe de seguida–, la festa no seguix, efectivament,
perquè vostés en el PIE 2010-2020 no van a poder finançar-
lo, no van a poder finançar-lo, senyor conseller. Estan tras-
lladant un missatge fals que la festa seguix, i no és veritat...
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor Signes.
El senyor Signes Núñez:
No van a poder finançar-lo, i han de dir la veritat als
empresaris, la veritat. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Gràcies, senyor Signes.
Per a concloure este debat, té la paraula l’honorable seny-
or conseller d’Infraestructures i Transport.
El senyor conseller d’Infraestructures i Transport:
Gracias, presidente.
Señorías.
Señor Signes, no se preocupe que no voy a entrar en el
debat de cifras que usted pretende porque yo las tengo ahí.
No coinciden en absoluto, para nada, con las que usted da,
pero en absoluto, ¿eh?, para nada, y, entre otras cosas, cuan-
do habla de inversiones o licitación por parte de la
Conselleria de Infraestructuras siempre se olvida de FGV, de
GTP. Bueno, GTP la acaba de nombrar, para criticar, claro,
por las inversiones en el circuito.
Primero, que no son las cifras que está usted diciendo.
Segundo, que usted sabe muy bien que esas inversiones se
recuperan con convenios que tenemos y con contrapartidas
Número 130 16.06.2010
urbanísticas. Se recuperarán, se recuperarán. Y creo que la
fórmula 1 tiene un atractivo que puede generar un dinero
importante.
En cualquier caso, tampoco voy a entrar en que usted
nunca nombra los capítulos VII, que es el capítulo, un capí-
tulo que también contribuye a la inversión. Se limita a dar
los datos, como a usted le interesan y, desde luego, los datos
que da del gobierno, de SEOPAN, desde luego no tienen
nada que ver con los que yo tengo ahí. Igual que no tiene
nada que ver el que por mucho que le pese en los presu-
puestos de este año nosotros tenemos más dinero que el año
pasado. En el capítulo VI un 7,11% y en el capítulo VII,
sumado el capítulo VII, también veinticinco millones más
en total que el año pasado, con lo cual tenemos más inver-
sión presupuestaria que en el año 2009, con lo cual lo hemos
aumentado.
De todas maneras, yo, desde luego, quiero decirle que
también omite una serie de cosas de la cámara de contratis-
ta, las que no le interesan, porque, claro, no ha leído que así
de grande pone: «Desafortunadamente, refiriéndose al
gobierno, la Comunidad Valenciana, una vez más se siente
marginada.» Por eso, y en el cuadro número 3, que ha sido
uno de los que ha sacado por aquí, se constata que en la
comunidad la inversión estatal por habitante está siempre
por debajo de la media estatal. Eso lo pone también en el
informe pero no lo dice usted. Y está por debajo del PIB y
de la población. Eso también lo pone ahí.
De todas maneras, como le he dicho al principio, yo no
voy a entrar en este debate de cifras, que ya lo hemos teni-
do más de una vez, pero sí que en las interpretaciones que
hace usted porque distan mucho de la realidad. Yo creía que
no iba a tener la cara o el mal gusto de sacar el comentario
de FGV que acaba de decir aquí comparando los sueldos con
el gobierno de la nación. Realmente me parece poco serio,
poco riguroso y usted, el otro día en las declaraciones dijo
una serie de mentiras que le voy a explicar. «Diecisiete altos
cargos». Mentira, hay un único alto cargo. «Sueldo mayor
que el presidente del gobierno.» Mentira, sueldo equiparado
al director general de aquí de la comunidad. Por cierto, los
más bajos de todas las comunidades, (aplaudiments) por
cierto. El resto de puestos, el resto de puestos está sujeto a
convenio colectivo. Aunque yo sé por qué le pasa eso y por
qué hace esas declaraciones, porque probablemente todavía
tiene en la mente esos antiguos contratos que hacían ustedes
de alta dirección que, por ejemplo, en el año 1991 el geren-
te de FGV cobraba diez millones de las antiguas pesetas,
diez millones, y todos los demás contratos eran de alta direc-
ción. Pero no, señoría, ahora nosotros hacemos las cosas
bien y vamos a convenio.
Y lo que realmente me parece lamentable es que haga
estas manifestaciones demagógicas en un momento de una
situación laboral complicada, que usted sabe que estamos
negociando el convenio. Y eso sí que es lamentable porque
puede afectar al servicio de todos los valencianos, pero eso,
como a ustedes les importa un pepino pues da igual.
Ustedes, echando leña al fuego, para ayudar, como siempre.
De todas maneras, yo, lo único que le tengo que decir es
que los datos son los datos y que se han invertido ochocien-
tos millones y que tenemos cien millones ya adjudicados del
plan Confianza, y que hay actuaciones en marcha por más
de dos mil, y que las declaraciones de Blanco son: «Blanco
no descarta rescindir los contratos de las empresas adjudica-
tarias.»; «Blanco dice que hay demasiadas empresas en
infraestructuras y que el sector necesita un ajuste.»; «Se
plantea suprimir los servicios ferroviarios.» Todo esto unido
a esas medidas de subidas de impuesto, de IVA, reducción
de sueldo... Con todo esto, ¿se puede generar la más mínima
Pàgina 16.415
confianza? No, yo creo que desconcierto e, incluso, miedo.
O sea, que lo que necesitamos es un cambio de gobierno, y
ya, lo más urgente posible.
Gracias. (Aplaudiments)
El senyor vicepresident primer:
Moltes gràcies, senyor conseller.
Interpel·lació al conseller d’Educació sobre la política
general de la conselleria en matèria de política
lingüística a la Comunitat Valenciana
El senyor vicepresident primer:
Finalitzat este punt, passem al punt 10, que és inter-
pel·lació a l’honorable senyor conseller d’Educació sobre la
política general de la conselleria en matèria lingüística a la
Comunitat Valenciana, que formula l’il·lustre diputat senyor
Josep Maria Pañella i Alcàcer.
Senyor Pañella, té la paraula.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyor president.
Senyories.
Senyor conseller.
Comencem amb l’àmbit educatiu.
Mire, sempre se defén, quan arribem ací, que les places...,
que hi han més places per a estudiar en valencià que mai.
Bé, les dades que tenim ho diuen molt clar. Vull dir, Escola
Valenciana, Federació d’Associacions per la Llengua, ho ha
dit molt clar. En el seu informe diu que dels 138.223 alumnes
que estudien en valencià en l’escola primària, tant de progra-
mes d’ensenyament en valencià com en altres, només 58.626
poden continuar els seus estudis en valencià a l’educació
secundària obligatòria. La qual cosa ens dóna pràcticament
80.000 alumnes que, en passar de primària a secundària, no
tenen plaça per a poder seguir estudiant en la llengua que,
amb tota llibertat, han elegit. No hi han prou places.
La seua conselleria ni oferix ni planifica adequadament
l’organització del personal ni dels recursos per tal de possi-
bilitar que els alumnes que venien d’estudiar en programes
d’ensenyament en valencià puguen seguir acabant els seus
estudis també en secundària de la mateixa manera.
Vostés han argumentat innombrables vegades la capaci-
tat, la llibertat dels pares en escollir el seu ensenyament.
Quan parlem de si centres privats, centres públics, pareix ser
que en l’elecció de la llengua vehicular de l’ensenyament no
se té en compte eixa llibertat dels pares.
Si vol xifres, dels 711 centres en secundària, 300 oferixen
algun programa d’ensenyament en valencià, el 42%. I a més,
com no se preveu en secundària tampoc la catalogació lin-
güística de les places docents, eixe 42% és fictici, perquè
com no es té en compte el requisit lingüístic per al profes-
sorat que concursa, moltes vegades en línies d’ensenyament
en valencià hi han professors que no estan capacitats perquè
no se’ls demana i, per tant, no es pot dur a terme l’ensenya-
ment en la llengua que tenen oficialment com a vehicular en
eixa línia en el centre.
Estos arguments que Escola Valenciana ha posat en mans
del Síndic de Greuges tenen contestació, que és esta, adme-
tent a tràmit, admetent a tràmit la pregunta o l’observació
que se fa i perquè tinga els efectes... Inicialment, supose que
serà la investigació determinada, se demanaran els comptes
necessaris a la conselleria perquè això passe...
Número 130 16.06.2010
Supose que entrarem en una guerra de xifres, entrarem en
una guerra de xifres. Front eixa guerra de xifres, que podem
estar d’acord o no, hi han fets. En el plenari passat li’n expo-
sava un: el Col·legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent, la
prohibició de creació d’una línea..., de mal feta, perquè se
crea quan la línia porta tot el curs..., se prohibix quan la línia
porta tot el curs funcionant, que va a evitar que els pares,
que les 25 famílies, que jo li ensenyava les signatures recla-
mant eixe ensenyament en valencià, les 25 famílies que
tenen els fills matriculats allí, eixos no van a tindre llibertat
d’elecció de la llengua vehicular de l’ensenyament, perquè
des de la conselleria se li prohibix.
M’argumentava l’equilibri o adaptació –no recorde la
paraula– a la realitat sociolingüística de la població. Mire,
els seus arguments es desmentixen amb les seues actua-
cions. Ací en tinc una altra, una altra població, Mutxamel.
L’IES Mutxamel se li elimina –aixina ho diuen ells– un dels
tres grups de primer de Batxillerat. Quin? El que era de pro-
grama d’ensenyament en valencià. S’acaba d’anul·lar.
Els estudiants de Mutxamel no van a poder continuar els
seus estudis en valencià, els que ixen. Per què? Perquè no hi
ha cap centre de la localitat que tinga Batxiller que no siga
en programa... en PIP, la qual cosa, això, en la pràctica en
castellà –ja parlarem també de les mesures que vosté té per
a limitar el valencià dels programes d’incorporació progres-
siva–... Hi haurà un segon de Batxillerat, que segurament
acabarà l’any que ve, no van a tallar-los, que era el que pro-
cedia d’eixe primer que vostés han anul·lat este any.
Tampoc hi hagut conflicte social, eh? Vostés el que estan és
anant cap arrere, estan retallant les línies d’ensenyament en
valencià, estan acabant amb les línies d’ensenyament en valen-
cià. És l’inici del fi. Fins ara, anaven augmentant... A partir
d’ara, no sé què mos diran en els números, que són els que mos
citava sempre, perquè cada vegada n’hi hauran menys.
El dret de les famílies a elegir la llengua, ni a Picassent
se respecta ni a Mutxamel se respecta, malgrat que l’ajunta-
ment... I ho dic per a evitar... «és que hi havia conflicte
social.» No,no. És que des de l’ajuntament se’ls demana que
es mantinga el curs. També se’ls demana que no modifiquen
l’article 10 del Decret 79/84 sobre l’aplicació de la Llei d’ús
i ensenyament –que després parlarem–, i li diuen que deixe
d’agredir el valencià.
Parlem de l’aplicació de la Llei d’ús i ensenyament,
senyor conseller. En l’esborrany del decret sobre... –comp-
te!–, en l’esborrany del decret sobre el sistema d’elecció,
nomenament i cessament de les direccions dels centres edu-
catius, posen una disposició final que modifica l’article del
Decret 79/84 sobre l’aplicació de la Llei d’ús i ensenyament
del valencià. És molt curiós. Qualsevol dia, en un decret d’a-
gricultura, com els edificis també se planten, mos faran una
disposició urbanística o alguna cosa aixina per plantar edifi-
cis, perquè no és on vinga bé.
Mire, què ha decidit? Que els programes d’incorporació
progressiva del valencià, els programes d’incorporació pro-
gressiva, el PIP, que establixen com a mínim dues assigna-
tures, Coneixent del Medi i el Valencià, ara diu vosté que
com a màxim tindran dues assignatures, com a màxim. El
programa, li recorde que se diu d’incorporació progressiva,
programa d’incorporació progressiva al valencià.
Per tant, és un contrasentit, que l’únic que determina és
la voluntat política d’acabar amb la nostra llengua, és un
contrasentit que se limite l’evolució en positiu, quan és un
programa d’incorporació progressiva.
Parlem d’altres coses. Hem parlat d’educació. Parlem del
foment de l’ús. Què ha fet este any? El foment del valencià,
pressupostàriament, li ha baixat un 33%. 4 milions d’euros
l’any passat, 2,7 enguany. Partides dirigides a associacions
Pàgina 16.416
cíviques per a promocionar l’ idioma: l’any passat, 612.000
euros, 398 en pressupost, però retallada, com estem acostu-
mats este any, a 278, 55% menys que l’any passat. La inves-
tigació lingüística sobre el valencià: de 69.000 a 45.000,
però també se retallen fins a 31.000.
Crisi, mos diuen. Crisi per a què? Crisi per a què? La
seua conselleria ha tingut un augment i té un percentatge... I
crec que és la tercera vegada que li ho dic, i cal començar a
demanar-li responsabilitats d’eixos 4.000 milions que vosté
disposa.
Abans hem parlat de construccions escolars, un autèntic
desgavell. Avui parlem, ara parlem de la política lingüística,
de la política per la desaparició del valencià, de la desapari-
ció de les escoles, de la desaparició de la societat.
Qualsevol...
Miren, sobre el que diem... l’últim aspecte que estava
parlant, les associacions cíviques i empreses per a retolar
valencià, el recolzament oficial del valencià, disminució
total. Si vol més, les ajudes destinades a ajuntaments i man-
comunitats, que fan activitats de promoció i ús del valencià,
han passat de 500.000 euros en 2009 a 325, retallats fins a
227.000. Les subvencions per a traduir i editar obres literà-
ries, de 7.800 a 3.900, una reducció dràstica del pressupost,
que indica quina és la seua voluntat respecte al valencià.
Jo voldria saber què ens diran a partir d’ara, senyor con-
seller, què ens diran quan parlen...
(Ocupa la presidència la presidenta, senyora María
Milagrosa Martínez Navarro)
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
...de totes eixes quantitats que estan a la baixa i que estan
prohibint-se.
Gràcies, senyora presidenta.
La senyora presidenta:
Tiene la palabra el honorable conseller de Educación,
señor Font de Mora.
El senyor conseller d’Educació:
Senyora presidenta.
Senyores i senyors diputats.
Senyor Pañella, vosté s’interessa per la política general
de la conselleria en matèria de política lingüística. I com a
introducció de la seua intervenció i bàsicament fonamen-
tant-ho tot, proposa vosté algunes dades provinents d’una
entitat que, evidentment, té una visió molt parcial, reduccio-
nista i incorrecta de la realitat.
Per tant, totes eixes xifres que vosté adduïx deuen ser
posades en quarantena, perquè, evidentment, no responen a
l’estadística real de la Comunitat Valenciana.
Després argumenta vosté qüestions... dades aïllades.
Tenim 1.570 centres aproximadament, 1.571. I vosté diu que
ací ha passat allò i allà ha passat allò. Tinc d’entendre que a
la resta de llocs, en els 1.569 restants, està funcionant tot a
gust de vosté, perquè, naturalment, només en tota la
Comunitat Valenciana m’ha assenyalat que allà i acullá
passa alguna cosa. Dades, per tant, aïllades.
I després, una miqueta entre cometes, tinc de dir-ho des
del punt de vista clínica, de paranoia, el que clàssicament es
Número 130 16.06.2010
dia mania persecutòria, la paranoia dels clàssics. Perquè,
evidentment, vosté diu: «És que hi ha hagut retallada d’al-
guna partida.» I vosté pareix que l’única partida que hi haja
hagut retallada és la que a vosté li interessa subratllar en el
dia d’avui. Com que hi ha hagut una atac selectiu, discrimi-
natori, individual... Doncs no. Malauradament, senyoria,
estem vivint una situació, que és la que estem vivint, i, evi-
dentment, hi ha altres col·lectius que reben altres consigna-
cions, que també estan demanant la meua dimissió –i només
pot vosté llegir els periòdics–, perquè, evidentment, cal
pegar per algun lloc.
Si cal mantindre allò que és essencial, allò que es fona-
mental, allò que constituïx el nucli de l’acció educativa, hi
ha alguna cosa que es deu vore afectada, encara que forme
part d’eixe nucli, però en un sentit qualitativament diferent.
Perquè, al final, el valencià ha sigut una de les polítiques
prioritàries, i és una de les polítiques prioritàries, però en el
marc d’una educació plurilingüe, senyor Pañella. No oblide
vosté que estem en un programa d’ensenyament plurilingüe.
Estem intentant, d’acord amb la realitat del nostre poble,
que és una realitat plurilingüe, i una realitat del món
modern, que és un món plurilingüe, que introduïx altres
idiomes, a banda dels dos cooficials, com és el cas de l’an-
glés, estem tractant d’introduir i equilibrar el sistema, de
manera que en el nostre sistema educatiu puguen conviure,
de la manera més distesa possible, la llengua nostra pròpia,
que és el valencià, la llengua castellana, que es la llengua de
la nació espanyola, la que aprenem, i que és la segona llen-
gua més parlada del món, la llengua de cultura, la segona
més parlada del món després de l’anglés, encara que quanti-
tativament siga el xinés la més parlada de totes, i després
també l’anglés, evidentment.
Perquè no podem estar sempre mirant-nos el melic. Vosté
és molt aficionat a mirar-se el melic, i a mi pareix molt bé.
Potser que el tinga bonic. Però, en tot cas, no és un proble-
ma de la societat valenciana. La societat valenciana, senyo-
ria, té la necessitat imperativa de viure un esquema lingüís-
tica del segle XXI. I això vol dir atendre els coneixements
de l’idioma internacional per excel·lència, l’anglés, atendre
l’idioma del conjunt d’Espanya, que és el castellà, i atendre
l’idioma, que és el nostre propi, que és el valencià. I ho puc
dir exactament a l’inrevés, ho puc dir exactament a l’inre-
vés, començar per valencià, després seguir pel castellà i aca-
bar en el anglés, perquè és prioritat equilibrada la nostra. El
problema és que això posar-ho en pràctica és complicat.
Vosté m’ha posat un exemple d’un poble on ha passat...
no sé què ha dit vosté. I jo li vaig demostrar l’altre dia, en la
pregunta concreta que em va fer, com en eixe poble en con-
cret estava garantida l’existència de línies en valencià i de
línies en castellà.
Clar, l’acoblament exquisit i puntual és complex en un
sistema com el nostre. Perquè, clar, també diu la Constitució
que «tots els espanyols tenen dret al treball», i mire vosté el
que està passant amb el govern actual. I està ahí escrit, eh?,
tots els espanyols tenen dret al treball. I diu més: «Tots els
espanyols tenen dret a la vivenda.» Des del punt de vista
nostre, té d’afavorir-se el fet de l’elecció paterna, però en
determinats moments puntuals, molt puntuals, això es pot
vore d’alguna manera tergiversat.
Tinc de dir-li, fent un afegit incidental però important,
que, per exemple, un alt percentatge de pares i mares han
aconseguint que el seu fill o filla estiga en la primera opció
triada dins de l’esquema de centres educatius. Per tant, això
és important també.
Per tant, jo el que li indicaria a vosté és que no fera massa
cas a eixos cants de sirena de determinades organitzades que
a la millor li pareixen a vosté molt interessants. Per cert,
Pàgina 16.417
molt ben finançades, eh?, molt ben finançades, molt ben
finançades eixes organitzacions. Tinga vosté cuidao no siga
que algú d’eixa organització li lleve a vosté el lloc un any
d’estos i tinga vosté alguna sorpresa desagradable. Però, en
fi, (rialles) vosté sabrà millor el que fa.
El que li he de dir és, evidentment, que per entrar... El que
vosté dia, «és que ara entrarem en una retafila de xifres.»
Naturalment que tenim d’entrar en una retafila de xifres, per-
què és que fruit del treball d’estos últims anys, a hores d’ara
un total de 211.436 alumnes estudien en valencià a tota la
comunitat, que és un 184% més que en el curs 1995-1996.
I li he dir que no és veritat que mosatros estem frenant
res. Entre altres mentides que dia la persona eixa que perta-
ny a eixa organització innombrable, que no nombraré, per-
què per a fer-se propaganda ja té diners prou, té diners prou
que vénen de més enllà del Sènia.... Per tant, tinc de dir que
en el curs passat van augmentar un 7,5% el nombre d’alum-
nes que estudiaven en valencià.
És mentida, per tant, és mentida que hi haja un entrebanc
al valencià. El curs passat –on este conseller estava també
exercint, me pareix– un 7,5% d’increment, en un curs aca-
dèmic només, 14.587 alumnes més. El que passa és que
vosté només veu el que li interessa vore.
I diu vosté que «estem al principi del final.» Serà del seu
com a..., me referisc, no físicament, evidentment, però com
a estructura política, perquè òbviament, òbviament, amb
eixos arguments, amb eixos arguments i amb eixa objectivi-
tat, no el creurà ningú i, en conseqüència, no el votarà ningú
i vosté desapareixerà d’esta cambra.
Perquè són 1.070 els centres educatius, 268 a Alacant,
214 a Castelló i 588..., que el present curs estan donant en
ensenyament en valencià. 1.070, front els 950 de 2003-
2004. És a dir, que en set anys hem augment un... 120 més,
un 12,6%, en centres educatius, amb els governs del presi-
dent Camps. Són xifres, eixes són xifres constatables, no les
que li conten a vosté persones interessades en seguir posant
la mà cap amunt perquè els continue caient els euros per a
fer la seua propaganda i la seua indústria cultural ací.
Això és el que passa, que vosté també està atent a eixos
cants de sirena per alguna afinitat, que vosté se farà mirar,
però que a mi no m’interessa per a res, ni li interessa per a
res a la societat valenciana, que majoritàriament recolza al
Partit Popular en la seua política lingüística. (Aplaudiments)
Senyoria, ara tenim 3.789 línies o grups en valencià,
front a 2.121 del curs 2003-2004, i estem comparant fa
només set anys. Hem augmentat un 78,6 d’increment, un
78,6 d’increment de línies o grups en valencià. I vosté diu
que no hem fet res pel valencià? Vosté diu això? Jo no ho
entenc. No podrà vosté desmentir-ho perquè són dades abso-
lutament constatables.
Per tant, senyoria, jo crec que vosté deu ser més ponde-
rat. Vosté podria dir que el que pretén és que tot el sistema
educatiu estiga en valencià i que desaparega tant el castellà
com l’anglés, perquè a vosté l’únic que li interessa cultural-
ment, biogràficament i històricament és el valencià. Bé, el
valencià, no. A vosté li interessa una altra cosa, senyoria,
una altra cosa ben diferent. I eixe és el seu drama i el drama
del seu partit. (Aplaudiments)
I potser que un dia li donen a vosté la creu de Sant Jordi,
com a l’altre col·lega eixe que té vosté, però no tindrà el
recolzament del poble valencià, ni ara ni mai. Per això estem
fent la política lingüística que estem fent, que és millorant i
procurant expandir el valencià, no una altra cosa, senyoria.
(Aplaudiments)
Moltes gràcies.
Número 130 16.06.2010
La senyora presidenta:
Senyor Pañella, té la paraula.
El senyor Pañella Alcàcer:
Gràcies, senyora presidenta.
Senyor conseller, el seu drama és que tinc el recolzament
del poble valencià i per això estic ací. No me’l ha regalat
vosté, no me’l ha regalat vosté! Me’l ha posat el poble
valencià ací, amb la meua forma de pensar.
Per tant, no se faça vosté..., perquè realment el veig
molt... convençut, no, el veig elevat, el veig elevat, amb
aires de santedat i parlant des de la seua magnificència, per-
què...
Però vosté té més d’un drama. El drama és que ací qui
està brut de diners arribats de manera il·legal són vostés, és
el vostre grup, no és el meu. I si vol dir que Escola
Valenciana, que és de l’únic que he parlat, té un finançament
irregular, diga-ho i denuncie-ho. Diga-ho.
El problema és que qui està brut vol embrutar perquè no
se veja la diferència entre el brut i el net.
Jo no me ric gracietes de ningú. Jo li he donat dades. Ja
li he dit que no estaríem d’acord. Però, bé, en vol més? Diu
que aïllades. La fal·làcia del seu raonament perquè cite dos
exemples, diu: «Només n’hi han dos.» No, home!, no. I, en
canvi, vosté ha prohibit o no ha prohibit crear línies en
valencià, sol·licitades seguint tots els procediments i sense
cap problema? Ha prohibit o no ha prohibit? Sí que ha pro-
hibit. Eixa és la seua política lingüística: prohibir el valen-
cià, prohibir que s’ensenye en valencià, prohibir que pugu-
en aprendre el valencià. Eixa és la seua política lingüística.
Diguen que no. Les evidències són eixes. Dos exemples.
D’ací pocs dies estem segur que n’hi hauran més, perquè és
la línia que vosté ha agarrat.
Que dades accidentals..., com ha dit. Perdone, per supo-
sat. Modificacions pressupostàries, modificacions pressu-
postàries i avant.
Mire, en vol més, més? No hem parlat dels aspectes de
comunicació. Radiotelevisió Valenciana, López Jaraba, pro-
pòsit: «farem una reducció de les despeses en els drets d’e-
missió d’esdeveniments esportius i potenciarem els progra-
mes de producció pròpia.» Realitat: ha anunciat a les cator-
ze empreses que s’encarreguen de doblar pel·lícules i sèries
al valencià per a Televisió Valenciana que es reduïa la faena
contractada fins a només el 25% de l’actual. Mentre pagarà
altres 6 milions d’euros per l’emissió de cinc carreres del
gran premi de fórmula 1 de la ciutat de València.
Vol dades accidentals? Reals. Vol que parlem més?
120.000 euros per a fomentar el valencià en els mitjans de
comunicació, que són entre l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua i la Direcció General de Promoció Institucional.
Comparem,tant que li agrada comparar Catalunya? Mire,
ara li la compararé jo. (Veus) 7 milions d’euros, 7 milions
d’euros... No, no. Perdone, perdone. El govern basc,
5.700.000; la Xunta de Galícia, 3,5 milions.
Senyor conseller, apunte-s’ho, el govern asturià, 415.000
euros per a promocionar la normalització de l’asturià i el seu
àmbit del gallec-asturià. Els asturians. Eixa és la diferència
d’apreciació de la pròpia llengua, amb diners, conforme se fa.
I vosté me pot dir: «És que tu parles d’altres coses.» El
que no vol parlar clar és vosté. Me pareix lícit que algú diga
que no és el valencià la llengua que vol promocionar, me
pareix totalment lícit. Però com li he dit tantes vegades, el
que no és lícit és enganyar, el que no és lícit és manipular, el
que no és lícit és deixar-se portar per la corrent, i ara me toca
anar..., però quan ja ara me sent jo que estic ací, anem a
Pàgina 16.418
tallar això. I si no, justifique estos dos casos que li he posat
com a exemples i vorem els que vindran.
Volen que parlem de l’administració en l’ús del valencià?
El Síndic de Greuges, que no és del meu partit ni sospitós
que ho vullga ser, s’ha dirigit a les conselleries de La
Generalitat demanant que utilitzen el bilingüisme en les
seues convocatòries i impresos oficials perquè no ho fan.
Síndic de Greuges. Eixa és la seua estima per la llengua.
Vostés mos pot donar totes les paraules, pot dir-mos tot el
que vullga, però els fets són els fets, i els números que vosté
posa en qüestió perquè és d’una entitat a la qual no vol nom-
brar, no siga cas que li agarre alguna cosa, no siga cas que
s’infecte, eh?, no la vol nombrar...
Mire, jo vaig a dir-li: vosté és metge i m’ha diagnosticat
una paranoia...
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Pañella.
El senyor Pañella Alcàcer:
...jo sóc professor i el suspenc.
La senyora presidenta:
Muchas gracias, señor Pañella.
Té la paraula l’honorable conseller d’Educació,
Alejandro Font de Mora.
El senyor conseller d’Educació:
Vosté, senyoria –senyora presidenta, senyores i senyors
diputat, senyor Pañella–, o siga, que vosté és docent i em
suspén. Però no és que estem a una aula, no és estem a una
aula, senyoria. Estem en un organisme democràtic on els
suspensos i els aprovats els fica el poble valencià.
(Aplaudiments)
I vosté, vosté, senyoria, va tindre un aprovat raspadet i
mosatros matrícula d’honor. Això és la diferència. Matrícula
de honor, que ací és la majoria absoluta. O no és la majoria
absoluta la matrícula d’honor democràtica? (Veus) Ahí està.
Per tant, no és que siga elevat, (veus) a la millor estic ele-
vat perquè m’he pres un analgèsic per al dolor de genoll i
m’ha augmentat una miqueta el to, però, bé, només serà per
això. Perquè no és qüestió d’elevació o de no elevació. Jo
vinc, senyoria, amb la millor voluntat de ficar a la seua dis-
posició i al seu abast les dades oficials, les contrastades, les
que existixen en les aules, el nombre d’alumnes que estan en
les aules, el nombre real que està.
I vosté me diu que en no sé quin lloc ha passat no sé
quina cosa i en l’altre lloc ha passat no sé quina cosa. I me
diu: «I li torne a dir que és generalitzat, i si no, responga’m
vosté al cas a) i al cas b)», que són els mateixos que m’ha
citat abans. Per tant, és impossible.
Mire, una de les majors fal·làcies que té vosté i que jo li
desmuntaré immediatament, perquè tinc temps, és la de con-
siderar, el que diuen vostés, la desaparició en secundària de
línies en valencià, la desaparició de línies en valencià en
secundària.
Li ho vaig a llegir, perquè m’ho he fet informar palmà-
riament, i no vull anar-me’n ni d’una coma. No es pot par-
lar del nombre de línies, sinó del nombre alumnes que estan
cursant programes PEV, PIL o PIP. Per una senzilla raó, per
una senzilla raó: la ràtio en una aula de primària és de 25 i
la ràtio en secundària és de 30 alumnes per aula.
Número 130 16.06.2010 Pàgina 16.419

És a dir, que 150 alumnes cursant un programa PEV, per Bueno Ortuño, Manuel
exemple, només el PEV, el d’ensenyament en valencià, es Bustamante Bautista, Manuel Miguel
distribuïxen en sis unitats en primària, però eixe mateix Camps Devesa, Gerardo
nombre d’alumnes en secundària es distribuïxen en cinc uni- Castejón Chaler, Juan Mariano
tats. I vosté diu que mos hem carregat una unitat. No mos Castellano Gómez, Serafín
hem carregat cap unitat, és que ha canviat la ràtio. I vosté, Catalá Pérez, M.ª Consuelo
que, insistisc, és docent, s’hauria d’autosuspendre per inten- Clemente Olivert, Antonio
tar col·lar-li a la cambra un gol similar. (Aplaudiments) Això Cortes Llopis, Salvador
és impossible, impossible, senyoria, impossible. Costa Climent, Ricardo
La Conselleria d’Educació fa tot el que pot perquè els Cotino Ferrer, Juan Gabriel
pares i mares de la comunitat puguen elegir i puguen triar. Crespo Domínguez, M.ª Vicenta
El dramàtic és que molta gent, molta, de la bancada de cap Díaz González, Elisa
ací o relacionat amb la bancada de cap ací, quan arribe el Escudero Pitarch, Isabel
moment, per davall mà, intenten, intenten anar on a vosté no Espí de Navas, Nuria
li agrada. I això sí que és greu, això sí que és greu i hipòcri- Fabra Prat, Alberto
ta. I no vull dir noms ni circumstàncies ni res perquè no cal, Falcó Rico, Juan de Dios
però que sàpiga vosté que hi ha molta hipocresia en esta Ferraro Sebastiá, Rafael
matèria, que és fer una política determinada, però per als Font de Mora Turón, Alejandro
fills dels altres, però quan són els meus fills, anar-me’n a Franco Aliaga, Esther
l’altre costat. I això és gravíssim. Frau i Ribes, Josefa
Per tant, senyoria, per tant, (aplaudiments) jo li he dir que García Herrero, M.ª Josefa
no hi ha cap cosa ni mena de persecució. I l’organització que García Santos, Yolanda
vosté anomena i jo no anomene perquè no vull fer-li propa- Gay Bódalo, M.ª Dolores
ganda, que per això té els diners d’on els té, de cap amunt Giner Giner, Fernando M.ª
del Sènia... Per tant, no li faré propaganda. Faça-la vosté, Hernández Mateo, Pedro Ángel
anomene-la vosté. Jo li dic que a vosté li està prenent el pèl. Hernández Miñana, Francisca Mercedes
I alerta, alerta, alerta, que a la millor, a la millor, amb els Huesca Rodríguez, M.ª Dolores
diners de més amunt del Sènia, a vosté le están haciendo la Iranzo Martín, Enma
cama, com es diu en castellà. Jiménez Gutiérrez, Elvira
Moltes gràcies. (Aplaudiments) Linares Rodríguez, M.ª Soledad
Lloret Ivorra, M.ª Isabel
La senyora presidenta: Lorenzo Paredes, Antonio
Lozano i Pastor, Antoni
Muchas gracias, honorable conseller. Luna González, Ángel
Señorías, se suspende la sesión hasta mañana a las diez. Macià Antón, Diego
Maluenda Verdú, Rafael
(Se suspén la sessió a les 20 hores i 42 minuts) Marcos Puig, Verónica
Marí Olano, José
Martínez Navarro, María Milagrosa
(S’alça la sessió a les 15 hores i 4 minuts) Martínez Rodríguez, Ricardo
Mata Gómez, Manuel
Miguel García, Alicia de
Miró Mira, Tinidad María
Mollà Herrera, Mireia
Moreno Fernández, Cristina
Morera Català, Enric Xavier
Mundo Alberto, Jaime
Nebot Gargallo, Vicent
Ninet Peña, Carmen
Noguera Montagud, Ana Isabel
Oltra Jarque, Mónica
Ovejero Adelantado, Eduardo
Palomar Pérez, Herminia
Pañella Alcàcer, Josep Maria
D’acord amb l’article 18.2 del Reglament de Les Corts, Parra Almiñana, María Teresa
s’indiquen les senyories assistents a la sessió: Parra Sisternes, Vicente
Peral Villar, Antonio V.
Albiol Guzmán, Marina Pérez Rodríguez, Rosaura
Amor Pérez, Gemma Pla Durà, Joan Ignasi
Asencio Adsuar, César Augusto Puig i Ferrer, Joaquim
Ballester Costa, Andrés A. Quinzá Alegre, Asunción
Barceló Martorell, Ángela María Rambla Momplet, Vicente
Barrieras Mombrú, Rosa María Roca Castelló, Mª Rosa
Blasco Castany, Rafael Ros Piles, Jesús
Betoret Coll, Vicente Salvador Rubert, M.ª José
Bonet Mancheño, Elena Sánchez Cortés, M.ª Sagrario
Botella Arbona, M.ª Dolores Sánchez Pérez, César
Número 130 16.06.2010 Pàgina 16.420

Sanchordi García, María Mercedes Sorribes Martínez, Sol

Sanmartín Besalduch, Adolf Subías Ruiz de Sevilla, Juan Ignacio
Sanz Alonso, Marga Such i Botella, Antoni
Sarrià i Morell, Vicent Tirado Museros, Clara
Segarra Sales, Jeannette Torres Salvador, Antonio
Serra Cervera, David Francisco Torró Gil, Lluís
Signes Núñez, Francesc Vicente Navarro, Eduardo
Soler Cejudo, Rebeca Vidal Causanilles, M.ª Fernanda
Soria Mora, Vicente Vilaplana Gironés, Amando

DIARI DE SESSIONS DE LES CORTS VALENCIANES DIARIO DE SESIONES DE LAS CORTES VALENCIANAS
Subscripcions: Servici de Publicacions de Les Corts Subscripciones: Servicio de Publicaciones de Les Corts
subscripcions@corts.es subscripcions@corts.es
Plaça de Sant Llorenç 4. 46003 València Plaza de San Lorenzo 4. 46003 Valencia
Telèfon: 96 387 61 00 Teléfono: 96 387 61 00
http://www.cortsvalencianes.es http://www.cortsvalencianes.es
Edita: Servici de Publicacions de Les Corts Edita: Servicio de Publicaciones de Les Corts
ISSN: 1133-2492 ISSN: 1133-2492
Depòsit legal: V-1013-1983 Depósito legal: V-1013-1983