Académique Documents
Professionnel Documents
Culture Documents
i el desenvolupament 2007-2008
Objectius
1. Prendre consciència de la importància de les nostres accions sobre la salut dels ecosistemes marins.
2. Prendre consciència de la importància d’una bona gestió dels residus i llençar les deixalles en
contenidors adequats.
3. Fer notar que els objectes que, sense pensar-nos-ho gaire, llencem en indrets inadequats poden trigar
centenars o milers d’anys a degradar-se i afectar profundament els ecosistemes on vagin a parar.
Idees clau
1. Les deixalles, mal gestionades, poden convertir-se en greus problemes per als ecosistemes.
2. Llençar compreses, puntes de cigarret, anelles de plàstic, llaunes, ampolles, etc., a mars, rius, vàters o
rieres, és un crim per als ecosistemes marins, en tant que aquestes «espècies» perilloses» provoquen la
mort de molts peixos i animals que hi viuen.
3. La majoria d’aquestes «espècies perilloses» triguen anys a degradar-se (alguns, com són les ampolles de
vidre, milers d’anys).
4. És senzill evitar la magnitud del problema que generen els residus si tots hi participem.
Descripció de l’activitat
En aquesta activitat es demana a l’alumnat que reflexioni entorn del pòster «Les espècies més perilloses del
Mediterrani», una campanya impulsada per la Generalitat de Catalunya per preservar la salut de les nostres platges
i dels ecosistemes marins. Per això, i un cop observada amb atenció la imatge del pòster que s’adjunta, es dem-
anarà a l’alumne que respongui una sèrie de preguntes que el faran reflexionar sobre la procedència dels residus
que més habitualment poden trobar-se a les platges i el temps que triguen a degradar-se, entre altres aspectes.
Orientacions conceptuals
A tot el món, vuit milions de tones de residus arriben al mar cada
dia. Tots aquests residus s’originen per l’acció humana. Es tracta
d’un problema greu que hem d’afrontar per tal d’evitar la degradació
del mar i dels seus ecosistemes, fonamentals per a la vida. La presència de residus al mar té un impacte
molt negatiu en els organismes marins: molts moren per l’enxarxament en els residus la seva ingestió, alhora
que es degraden els ecosistemes per l’abrasió dels fons marins.
D’altra banda, aquests residus provoquen pèrdues econòmiques per l’efecte negatiu que causen al turisme.
Provoquen també danys materials a vaixells i la reducció del potencial pesquer, exigeixen molts esforços dedi-
cats a conscienciar la població.
De fet, molts dels residus que apareixen al pòster triguen molts anys a degradar-se. Si tenim en compte que la
mitjana d’edat en la qual les dones catalanes tenen el primer fill o filla gira al voltant dels trenta anys, els nos-
tres fills o filles o, fins i tot, els nostres néts o netes és possible que trobin, al mar, algunes de les deixalles que
nosaltres vam abocar en llocs inadequats anys enrere. És el cas de les garrafes o les ampolles de plàstic, les
piles (que triguen a degradar-se milers d’anys!), les llaunes d’alumini o les ampolles de vidre, entre d’altres.
Però, d’on procedeix tanta brutícia que hi ha, sovint, al mar? La procedència dels sòlids presents al mar, mal-
grat que és molt diversa, pot classificar-se en els grups següents:
1. De les platges. Tot el que molta gent deixa a la platja quan se’n va acaba abocat al mar. Cal tenir en
compte que la platja no és una piscina, sinó un ecosistema viu i dinàmic que pateix les conseqüències
dels nostres descuits. D’altra banda, molta de la brutícia que entra al mar retorna després a les platges,
cosa que pot donar lloc a sorpreses desagradables quan, més endavant, vulguem passar un altre dia a la
platja.
2. Dels carrers i les rieres. El que llancem al carrer o a les rieres acaba arribant, més tard o més d’hora, a
les aigües marines, arrossegat per l’acció de la pluja o el vent.
3. De casa. La gran quantitat d’objectes i materials no reciclables que llancem al vàter (preservatius,
compreses, embolcalls, etc.) acaba arribant al mar, perjudicant-lo greument.
4. De les embarcacions. Molts navegants poc conscienciats llencen escombraries per la borda dels vaixells
o renten els dipòsits de combustible o oli al mar, cosa que danya greument els ecosistemes marins.
5. Dels abocaments incontrolats. Malgrat que actualment s’imposen multes a les empreses que realitzen
abocaments incontrolats de residus, sembla que la penalització econòmica encara no és un motiu
suficient per moltes empreses per a deixar de contaminar.
És possible evitar la magnitud del problema si tots hi posem de la nostra part. Què podem fer nosaltres per
disminuir el nombre de residus que arriben al mar i contribuir a preservar les nostres platges i la salut dels
ecosistemes marins? A continuació s’esmenten algunes accions que podem dur a terme per evitar que la
brutícia arribi al mar:
1. Des de casa i el carrer:
- No llençant objectes ni material no reciclable al vàter, al carrer o a les rieres. Hem de tenir molt present
que tot el que s’hi llenci pot arribar al mar.
- Comprant productes amb embalatges biodegradables.
Reciclant les bosses de plàstic o utilitzant-ne de roba.
- No llençant puntes de cigarreta ni altres deixalles a rieres, voreres, etc.
50
Bibliografia, informació complementària i recursos
«Les espècies més perilloses del Mediterrani» (2005). Pòster elaborat per la Generalitat de Catalunya
i l’Agència Catalana de l’Aigua.
Guia de les platges i el litoral de Barcelona. Guies d’educació ambiental. Ajuntament de Barcelona.
Document que conté informació general sobre les platges (com es formen, quin és el seu origen) i inclou
uns capítols que se centren en les platges del litoral de Barcelona, alhora que es proposen consells per
tenir-ne cura i preservar-les en bon estat.
Disponible a: http://www.bcn.es/parcsijardins/cat/platges/platges_i_litoral.pdf
http://mediambient.gencat.net/aca/ca/aiguamedi/costaneres/prog_vigilancia/consulta.jsp.
Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges. Pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua, que
conté informació sobre l’estat les platges de Catalunya.
Nota. Per aprofundir en aquest tema, es recomana consultar l’activitat complementària Això es pot
salvar? que trobareu a la pàgina web: www.diba.cat/xarxasost.
51
FULL DE RESPOSTES
9. El mar: un abocador?
2. Les piles i les ampolles de vidre són les «espècies» que triguen més a
degradar-se (milers d’anys!), seguit de les garrafes o ampolles de plàstic, les
llaunes, les anelles de plàstic o els taps d’ampolles.
3. Els vostres fills els podrien trobar gairebé tots, en tant que la majoria de les
«espècies» que apareixen al pòster tenen una mitjana de vida superior als 15
o 20 anys. Els fills dels vostres fills, (posem per cas que naixessin d’aquí uns
45 anys) encara podrien trobar les piles, les garrafes, les ampolles o les
anelles de plàstic, les llaunes, els taps d’ampolla, o, fins i tot, algunes bosses
de plàstic o brics que us oblideu de recollir quan aneu a la platja o d’excursió.
Passat aquest temps, encara romandrien les «espècies» més resistents i
menys degradables, és a dir, les piles, les garrafes o ampolles de plàstic, les
llaunes, els taps d’ampolla, les anelles de plàstic o les ampolles de vidre.
4.