Activitats de l’Agenda Escolar Europea del medi ambient

i el desenvolupament 2007-2008

Orientacions didàctiques per al professorat

Activitat 9

Objectius
1. Prendre consciència de la importància de les nostres accions sobre la salut dels ecosistemes marins.
2. Prendre consciència de la importància d’una bona gestió dels residus i llençar les deixalles en
contenidors adequats.
3. Fer notar que els objectes que, sense pensar-nos-ho gaire, llencem en indrets inadequats poden trigar
centenars o milers d’anys a degradar-se i afectar profundament els ecosistemes on vagin a parar.

Idees clau
1. Les deixalles, mal gestionades, poden convertir-se en greus problemes per als ecosistemes.
2. Llençar compreses, puntes de cigarret, anelles de plàstic, llaunes, ampolles, etc., a mars, rius, vàters o
rieres, és un crim per als ecosistemes marins, en tant que aquestes «espècies» perilloses» provoquen la
mort de molts peixos i animals que hi viuen.
3. La majoria d’aquestes «espècies perilloses» triguen anys a degradar-se (alguns, com són les ampolles de
vidre, milers d’anys).
4. És senzill evitar la magnitud del problema que generen els residus si tots hi participem.

Descripció de l’activitat
En aquesta activitat es demana a l’alumnat que reflexioni entorn del pòster «Les espècies més perilloses del
Mediterrani», una campanya impulsada per la Generalitat de Catalunya per preservar la salut de les nostres platges
i dels ecosistemes marins. Per això, i un cop observada amb atenció la imatge del pòster que s’adjunta, es dem-
anarà a l’alumne que respongui una sèrie de preguntes que el faran reflexionar sobre la procedència dels residus
que més habitualment poden trobar-se a les platges i el temps que triguen a degradar-se, entre altres aspectes.

Nota. Pot mirar d’aconseguir-se el pòster, ja sigui a demanant-lo directament a la Generalitat de

Catalunya o, fins i tot, en alguns punts d’informació i turisme del municipi (si pertany a una zona
costanera), i penjar-lo a l’aula o a l’escola.

Àrees que es treballen

Ciències de la Naturalesa, Ciències de la Terra i el Medi Ambient.

Orientacions conceptuals
A tot el món, vuit milions de tones de residus arriben al mar cada
dia. Tots aquests residus s’originen per l’acció humana. Es tracta
d’un problema greu que hem d’afrontar per tal d’evitar la degradació
del mar i dels seus ecosistemes, fonamentals per a la vida. La presència de residus al mar té un impacte
molt negatiu en els organismes marins: molts moren per l’enxarxament en els residus la seva ingestió, alhora
que es degraden els ecosistemes per l’abrasió dels fons marins.

D’altra banda, aquests residus provoquen pèrdues econòmiques per l’efecte negatiu que causen al turisme.
Provoquen també danys materials a vaixells i la reducció del potencial pesquer, exigeixen molts esforços dedi-
cats a conscienciar la població.

De fet, molts dels residus que apareixen al pòster triguen molts anys a degradar-se. Si tenim en compte que la
mitjana d’edat en la qual les dones catalanes tenen el primer fill o filla gira al voltant dels trenta anys, els nos-
tres fills o filles o, fins i tot, els nostres néts o netes és possible que trobin, al mar, algunes de les deixalles que
nosaltres vam abocar en llocs inadequats anys enrere. És el cas de les garrafes o les ampolles de plàstic, les
piles (que triguen a degradar-se milers d’anys!), les llaunes d’alumini o les ampolles de vidre, entre d’altres.

Però, d’on procedeix tanta brutícia que hi ha, sovint, al mar? La procedència dels sòlids presents al mar, mal-
grat que és molt diversa, pot classificar-se en els grups següents:
1. De les platges. Tot el que molta gent deixa a la platja quan se’n va acaba abocat al mar. Cal tenir en
compte que la platja no és una piscina, sinó un ecosistema viu i dinàmic que pateix les conseqüències
dels nostres descuits. D’altra banda, molta de la brutícia que entra al mar retorna després a les platges,
cosa que pot donar lloc a sorpreses desagradables quan, més endavant, vulguem passar un altre dia a la
platja.
2. Dels carrers i les rieres. El que llancem al carrer o a les rieres acaba arribant, més tard o més d’hora, a
les aigües marines, arrossegat per l’acció de la pluja o el vent.
3. De casa. La gran quantitat d’objectes i materials no reciclables que llancem al vàter (preservatius,
compreses, embolcalls, etc.) acaba arribant al mar, perjudicant-lo greument.
4. De les embarcacions. Molts navegants poc conscienciats llencen escombraries per la borda dels vaixells
o renten els dipòsits de combustible o oli al mar, cosa que danya greument els ecosistemes marins.
5. Dels abocaments incontrolats. Malgrat que actualment s’imposen multes a les empreses que realitzen
abocaments incontrolats de residus, sembla que la penalització econòmica encara no és un motiu
suficient per moltes empreses per a deixar de contaminar.

És possible evitar la magnitud del problema si tots hi posem de la nostra part. Què podem fer nosaltres per
disminuir el nombre de residus que arriben al mar i contribuir a preservar les nostres platges i la salut dels
ecosistemes marins? A continuació s’esmenten algunes accions que podem dur a terme per evitar que la
brutícia arribi al mar:
1. Des de casa i el carrer:
- No llençant objectes ni material no reciclable al vàter, al carrer o a les rieres. Hem de tenir molt present
que tot el que s’hi llenci pot arribar al mar.
- Comprant productes amb embalatges biodegradables.
Reciclant les bosses de plàstic o utilitzant-ne de roba.
- No llençant puntes de cigarreta ni altres deixalles a rieres, voreres, etc.

2. Des de la platja i les embarcacions:

- No llençant papers ni puntes de cigarreta a la sorra o al mar.
- Retornant els residus a port i dipositant-los en papereres o llocs adequats.
- Respectant l’entorn i els altres usuaris.
- Si es navega en vaixell, vigilant les pèrdues de combustible i oli.
- No llençant escombraries per la borda dels vaixells.

50
 Bibliografia, informació complementària i recursos
«Les espècies més perilloses del Mediterrani» (2005). Pòster elaborat per la Generalitat de Catalunya
i l’Agència Catalana de l’Aigua.

http://www.bcn.es/parcsijardins/cat/platges/homeplatges.htm. Pàgina web de Parcs i Jardins de l’Ajuntament

de Barcelona. Conté jocs interactius d’educació ambiental per tenir cura de les platges (disponible en català,
castellà i anglès).

Guia de les platges i el litoral de Barcelona. Guies d’educació ambiental. Ajuntament de Barcelona.
Document que conté informació general sobre les platges (com es formen, quin és el seu origen) i inclou
uns capítols que se centren en les platges del litoral de Barcelona, alhora que es proposen consells per
tenir-ne cura i preservar-les en bon estat.
Disponible a: http://www.bcn.es/parcsijardins/cat/platges/platges_i_litoral.pdf

http://www.diba.es/platges/default.asp. Platges de la província de Barcelona. Pàgina web de la Diputació

de Barcelona que conté informació sobre les platges de la província (característiques, accessos, equipa-
ments, etc.).

http://mediambient.gencat.net/aca/ca/aiguamedi/costaneres/prog_vigilancia/consulta.jsp.
Programa de vigilància i informació de l’estat de les platges. Pàgina web de l’Agència Catalana de l’Aigua, que
conté informació sobre l’estat les platges de Catalunya.

Nota. Per aprofundir en aquest tema, es recomana consultar l’activitat complementària Això es pot
salvar? que trobareu a la pàgina web: www.diba.cat/xarxasost.

51
FULL DE RESPOSTES
9. El mar: un abocador?

2. Les piles i les ampolles de vidre són les «espècies» que triguen més a
degradar-se (milers d’anys!), seguit de les garrafes o ampolles de plàstic, les
llaunes, les anelles de plàstic o els taps d’ampolles.

3. Els vostres fills els podrien trobar gairebé tots, en tant que la majoria de les
«espècies» que apareixen al pòster tenen una mitjana de vida superior als 15
o 20 anys. Els fills dels vostres fills, (posem per cas que naixessin d’aquí uns
45 anys) encara podrien trobar les piles, les garrafes, les ampolles o les
anelles de plàstic, les llaunes, els taps d’ampolla, o, fins i tot, algunes bosses
de plàstic o brics que us oblideu de recollir quan aneu a la platja o d’excursió.
Passat aquest temps, encara romandrien les «espècies» més resistents i
menys degradables, és a dir, les piles, les garrafes o ampolles de plàstic, les
llaunes, els taps d’ampolla, les anelles de plàstic o les ampolles de vidre.

4.

Platges Carrers i rieres Embarcacions Vàters

Garrafa de plàstic Garrafa de plàstic Pila Preservatius
Ampolla Pila Ampolla Puntes
de plàstic de plàstic de cigarreta
Preservatius
Bric Bossa de paper
Ampolla
Bossa de paper de plàstic Puntes
de cigarreta
Llauna Bric
Tap d’ampolla
Puntes Llauna
de cigarreta Gasoil i oli de
Puntes de
motor
Anelles de plàstic cigarreta
Bossa de plàstic
Tap d’ampolla Anelles de plàstic
Ampolla de vidre
Bossa de plàstic Tap d’ampolla
Tapa d’alumini
Ampolla de vidre Bossa de plàstic
Compresa
Tapa d’alumini Tros de plàstic
Embolcall de Ampolla de vidre
menjar
Embolcall de
Paper d’alumini menjar
Compresa Paper d’alumini
Compresa
No obstant aixó, qualsevol residu abocat
en llocs inadequats (als rius, a la
muntanya, a la sorra de la platja, al carrer,
etc.) pot acabar arribant al mar.
5. La presència de residus al mar té un
impacte molt negatiu en els organismes
marins: molts moren per la ingestió i
l’enxarxament en els residus, alhora que
es degraden els ecosistemes per
l’abrasió dels fons marins. D’altres, com
ara els olis del motor i el gasoil de les
embarcacions o els líquids que es
desprenen de les piles, són altament
tòxics per a la flora i la fauna marines.
O les ampolles de vidre, que causen
lesions greus a moltes espècies, etc.
6. Algunes de les accions que
pots dur a terme són:
A) Des de casa i al carrer: 1) No llençar
objectes ni material no reciclable al
vàter, al carrer o a les rieres. Hem de
tenir molt present que tot el que s’hi
llenci pot arribar al mar. 2) Comprar
productes amb embalatges biodegra-
dables. 3) Reciclar les bosses de plàstic
o utilitzar-ne
de roba. 4) No
llençar puntes de
cigarreta ni altres
deixalles a les rieres,
voreres, etc. 5) Si es va
d’excursió, no deixar les
deixalles a qualsevol lloc. Cal
deixar-ho tot, com a mínim,
igual que com ho hem trobat. O, si pot
ser, millor!
B) Des de la platja i les embarcacions:
6) No llençar papers ni puntes de
cigarreta a la sorra o al mar. 7) Si sortim
a navegar, retornar els residus a port i
dipositar-los en papereres o llocs
adequats. 8) Respectar l’entorn i els
altres usuaris. 9) Si es navega en
vaixell, vigilar les pèrdues de
combustible i oli.
10) No llençar escombraries per la
borda dels vaixells.
I, en general, no llençar cap residu als
llocs que no estiguin habilitats per fer-ho.