Avaluacio Cultius X Canvi Habits - 100921

Avaluació tècnico-econòmica de
nous cultius demandats

pel canvi d’hàbits alimentaris
en les zones agràries catalanes.
En col·laboració amb:
Autora: Lucia Callejón

Tutors: Iolanda Huguet
Lluís Martín
Lleida, setembre 2010.
Índex
1. Introducció. ............................................................................................................ 12
1.1. Evolució del hàbits alimentaris. ...................................................................... 12
1.1.1. Moviments migratoris. ............................................................................. 12
1.1.2. El treball i la població immigrant. ............................................................ 19
1.1.3. Hàbits de consum i la població immigrada.............................................. 20
1.1.3.1. Àfrica Nord i Magreb: el Marroc........................................................... 22
1.1.3.2. Àfrica Subsahariana: Gàmbia i Senegal.............................................. 23
1.1.3.3. Àsia Oriental: la Xina. .......................................................................... 25
1.1.3.4. Àsia Meridional: Índia i Pakistan.......................................................... 26
1.1.3.5. Sud Amèrica i Carib: Equador i Colòmbia ........................................... 27
1.2. Àmbit i localització dels espais agraris catalans. ........................................... 29
1.2.1. Característiques climàtiques de Catalunya............................................. 37
1.3. Economia agrària catalana............................................................................. 38
1.4. Justificació dels objectius. .............................................................................. 42
1.5. Objectius. ....................................................................................................... 45
2. Material i mètodes. ................................................................................................ 46
2.1. Sistemes de recerca d’informació. ................................................................. 46
2.2. Sistemes de realització d’enquestes i estudi de mercat................................. 46
2.3. Metodologia d’adequació dels cultius segons el territori. ............................... 48
2.4. Metodologia de la avaluació econòmica del projecte..................................... 55
2.4.1. Anàlisi del mercat.................................................................................... 55
2.4.1.1. Àmbit, evolució i tendències. ............................................................... 55
2.4.1.2. Anàlisi dels clients. .............................................................................. 55
2.4.1.3. Anàlisi de la competència.................................................................... 56
2.4.1.4. Anàlisi dels intermediaris..................................................................... 57
2.4.2. Metodologia de l’avaluació dels costos................................................... 57
2.4.3. Determinació de la viabilitat econòmica dels cultius. .............................. 66
3. Resultats................................................................................................................ 67
3.1. Determinació dels principals productes.......................................................... 67

Avaluació tecnico-econòmica de nous cultius demandats pel canvi d’hàbits alimentaris en les zones
1
agràries catalanes.
3.2. Adequació dels cultius segons el territori. ...................................................... 70
3.2.1. Obtenció dels LUT .................................................................................. 70
3.2.1.1. Iuca...................................................................................................... 70
3.2.1.2. Ocra..................................................................................................... 71
3.2.1.3. Taro ..................................................................................................... 73
3.2.1.4. Yautia o malanga................................................................................. 74
3.2.1.5. Nyam ................................................................................................... 74
3.2.1.6. Gingebre.............................................................................................. 76
3.2.1.7. Batata .................................................................................................. 77
3.2.1.8. Mango.................................................................................................. 78
3.2.1.9. Papaia ................................................................................................. 79
3.2.1.10. Guaiaba. .............................................................................................. 80
3.2.1.11. Llima. ................................................................................................... 81
3.2.1.12. Cumquats. ........................................................................................... 82
3.2.1.13. Plàtan mascle. ..................................................................................... 82
3.2.1.14. Litxi. ..................................................................................................... 84
3.2.1.15. Col xinesa............................................................................................ 85
3.2.2. Obtenció dels LEU .................................................................................. 87
3.2.3. Obtenció dels mapes i classificació. ....................................................... 94
3.2.3.1. Iuca...................................................................................................... 95
3.2.3.2. Ocra..................................................................................................... 97
3.2.3.3. Taro ................................................................................................... 101
3.2.3.4. Nyam ................................................................................................. 103
3.2.3.5. Batata ................................................................................................ 105
3.2.3.6. Mango................................................................................................ 109
3.2.3.7. Papaia ............................................................................................... 111
3.2.3.8. Guaiaba ............................................................................................. 113
3.2.3.9. Llima .................................................................................................. 115
3.2.3.10. Cumquats .......................................................................................... 117
3.2.3.11. Plàtan mascle. ................................................................................... 119

2
3.2.3.12. Litxi .................................................................................................... 121
3.2.3.13. Col xinesa.......................................................................................... 123
3.3. Avaluació econòmica dels cultius escollits................................................... 128
3.3.1. Anàlisi del mercat.................................................................................. 128
3.3.1.1. Àmbit, evolució i tendències .............................................................. 128
3.3.1.2. Anàlisi dels clients. ............................................................................ 134
3.3.1.3. Anàlisi de la competència.................................................................. 135
3.3.1.4. Anàlisi dels intermediaris................................................................... 137
3.3.2. Resultats de l’avaluació dels costos. .................................................... 140
3.3.2.1. Cultiu de la col. .................................................................................. 140
3.3.2.2. Batata. ............................................................................................... 147
3.3.2.3. Cultiu de l’Ocra. ................................................................................. 158
3.3.2.4. El cultiu del cumquat. ........................................................................ 165
3.3.2.5. El cultiu del Litxi................................................................................. 168
3.3.3. Determinació de la viabilitat econòmica dels cultius. ............................ 171
3.3.3.1. Col xinesa.......................................................................................... 171
3.3.3.2. Batata. ............................................................................................... 172
3.3.3.3. Ocra................................................................................................... 173
3.3.3.4. Cultiu del cumquat............................................................................. 174
3.3.3.5. Cultiu del litxi. .................................................................................... 175
4. Discussions. ........................................................................................................ 176
4.1. Determinació dels principals productes........................................................ 176
4.2. Adequació dels cultius segons el territori. .................................................... 178
4.3. Discussió dels resultats de l’avaluació econòmica dels cultius.................... 179
5. Conclusions. ........................................................................................................ 181
6. Bibliografia........................................................................................................... 182
3
Índex de figures
Figura 1: Evolució de la població immigrant a l'Estat Espanyol per continent de

procedència (hab./any)(Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Anuari
Estadístic de Immigració). ..................................................................................... 12
Figura 2: Número d’habitants immigrants a Espanya per províncies. .......................... 13
Figura 3 : Distribució de la població total a Catalunya (Font: Elaboració pròpia a partir

de les dades de IDESCAT, 2008) ......................................................................... 14
Figura 4: Percentatge de poblacions immigrants respecte el total de la població

immigrada. (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de IDESCAT, 2008) ... 14
Figura 5: Distribució de la població immigrada per continent de procedència en els

diferents àmbits d’actuació del Govern de la Generalitat. (Font: Elaboració pròpia
a partir de les dades de IDESCAT, 2008) ............................................................. 15
Figura 6 :Distribució d’habitants immigrants per comarques i per continent de

procedència. (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del IDESCAT 2008) 16
Figura 7: Localització del grup ètnic Àfrica Nord i Magreb. (Font: Elaboració pròpia.). 23
Figura 8: Localització del grup ètnic Àfrica Subsahariana. (Font: Elaboració pròpia.) . 24
Figura 9: Localització del grup ètnic Àsia Oriental. (Font: Elaboració pròpia.) ............. 25
Figura 10: Localització del grup ètnic Àsia Meridional. (Font: Elaboració pròpia.) ....... 26
Figura 11: Localització del grup ètnic Amèrica del Sud i Carib. (Font: Elaboració
pròpia.) .................................................................................................................. 28
Figura 12: Distribució dels paisatges catalans. (Font: Atlas de la nova ruralitat, 2009)29
Figura 13: Distribució dels tres usos dels sòls catalans. (Font: Atlas de la nova ruralitat,
2009.) .................................................................................................................... 30
Figura 14: Distribució de diferents grups de cultius en el territori català. (Font: Atlas de
la nova ruralitat, 2009.).......................................................................................... 32
Figura 15: Localització dels regadius a Catalunya. (Font: Atlas de la nova ruralitat,
2009.) .................................................................................................................... 36
Figura 16: Evolució del nombre d’actius a Catalunya per grans branques d’activitat
1910-2007. (Font: Atlas de la nova ruralitat, 2009.) .............................................. 39
Figura 17: Resum de la metodologia utilitzada. (Font: Elaboració pròpia.) .................. 52
Figura 18: Resum del procediment SIG. (Font: elaboració pròpia) .............................. 54
Figura 19: Dibuix descriptiu de la Iuca. (Font: Yamagutxi,1983) .................................. 70
Figura 20: Dibuix descriptiu de l’Ocra. (font: Yamagutxi,1983) .................................... 72
4
Figura 21: Dibuix descriptiu del Taro. (font: Yamagutxi,1983)...................................... 73
Figura 22: Dibuix descriptiu de la Malanga. (font: Yamagutxi,1983) ............................ 74
Figura 23: Dibuix descriptiu del nyam. (font: Yamaguchi 1983) ................................... 75
Figura 24: Dibuix descriptiu del gingebre. (font: Yamagutxi,1983) ............................... 76
Figura 25: Dibuix descriptiu de la batata. (font: Yamaguchi 1983) ............................... 77
Figura 26: Dibuix descriptiu del mango. (Font: Nakasone i Paull, 1998)...................... 78
Figura 27: Dibuix descriptiu de la papaia. (Font: Nakasone i Paull, 1998) ................... 80
Figura 28: Dibuix descriptiu de la guaiaba. (Font: Nakasone i Paull, 1998) ................. 81
Figura 29: Dibuix descriptiu del pàtan mascle. ............................................................. 83
Figura 30: Dibuix descriptiu del litxi. (font: Nakasone i Paull 1998).............................. 84
Figura 31: Dibuix descriptiu de la col xinesa ................................................................ 85
Figura 32: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de gener en les
zones regables de Catalunya. (font: elaboració pròpia) ........................................ 87
Figura 33: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de febrer en les
Figura 34: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de març en les
Figura 35: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de abril en les
Figura 36: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de maig en les
Figura 37: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de juny en les
Figura 38: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de juliol en les
Figura 39: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de agost en les
Figura 40: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de setembre en les
Figura 41: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de octubre en les
Figura 42: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de novembre en
les zones regables de Catalunya. (font: elaboració pròpia) .................................. 92
5
Figura 43: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de desembre en
les zones regables de Catalunya. (font: elaboració pròpia) .................................. 93
Figura 44: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Iuca. (Font:
Elaboració pròpia) ................................................................................................. 96
Figura 45: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de l’Ocra. (Font:
Figura 46: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de l’Ocra amb
temperatures mínimes mitjes de 19ºC . (Font: Elaboració pròpia) ........................ 99
temperatures mínimes mitjes superiors a 18ºC. (Font: Elaboració pròpia) ......... 100
Figura 48: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Taro. (font:
elaboració pròpia)................................................................................................ 102
Figura 49: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Nyam. (font:
Figura 50: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Batata.
(Font: Elaboració pròpia) ..................................................................................... 106
Figura 51: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Batataamb
una temperatura inferior. (Font: Elaboració pròpia)............................................. 107
Figura 52: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Batata amb
una temperatura inferior. (Font: Elaboració pròpia)............................................. 108
Figura 53: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Mango. (font:
Figura 54: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Papaia.
(font: elaboració pròpia)....................................................................................... 112
Figura 55: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Guaiaba.
Figura 56: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Llima. (font:
Figura 57: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Cumquat.
(Font: Eaboració pròpia)...................................................................................... 118
Figura 58: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Plàtan
mascle . (font: elaboració pròpia) ........................................................................ 120
Figura 59: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del litxi . (Font:
Elaboració pròpia) ............................................................................................... 122
6
Figura 60: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Col xinesa.
(Font: Elaboració pròpia) ..................................................................................... 124
Figura 61: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Col
xinesaamb temperatures inferiors a 14ºC. (Font: Elaboració pròpia).................. 125
Figura 62: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Col xinesa
amb temperatures inferiorsa 13ºC. (Font: Elaboració pròpia) ............................. 126
Figura 63: Evolució del volum comercialitzat i preu del litxi en els darrers anys (font:
Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercabarna ).................................... 130
Figura 64: Evolució del volum comercialitzat i el preu de la batata en els darrers anys.
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercabarna ) ......................... 131
Figura 65: Evolució del volum comercialitzat i preu de la col xinesa en els darrers anys
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercabarna ) ......................... 132
Figura 66: Volum comercialitzat en quilograms de col xinesa a Mercabarna en els

darrers anys. (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercabarna ) ... 132
Figura 67: Evolució del volum comercialitzat i el preu de la iuca, en els darrers anys.
(font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercabarna )¡Error! Marcador
no definido.
Figura 68: Distribució de vendes de Cultivar segons el tipus de client. (font:

www.cultivar.net ) ................................................................................................ 136
Figura 69: Cadena de valors. (font: Elaboració pròpia a partir de valors del MARM) 138
Figura 70: Evolució del preu de comercialització a Mercabarna de la col xinesa, en els
darrers anys, introduint el preu d’equilibri calculat. (font: elaboració pròpia) ...... 172
Figura 71: Evolució preu de comercialització a Mercabarna de la batata, en els darrers

anys, introduint el preu d’equilibri calculat. (font: elaboració pròpia)................... 173
Figura 72: Evolució preu de comercialització a Mercamadrid de l’ocra, en els darrers

Figura 73: Evolució preu de comercialització a Mercamadrid del cumquat, en els

darrers anys, introduint el preu d’equilibri calculat. (font: elaboració pròpia) ...... 175
Figura 74: Evolució preu de comercialització a Mercabarna del litxi, en els darrers
7
Índex de taules
Taula 1: Distribució de la població estrangera a Catalunya per àmbits d’actuació de la

Generalitat. (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de IDESCAT, 2008) .. 15
Taula 2: Distribució en % de la població immigrant per províncies. (Font: Elaboració

pròpia a partir de les dades del IDESCAT 2008) .................................................. 17
Taula 3: Grups ètnics per països. (Font: Elaboració pròpia.) ....................................... 18
Taula 4: Superfície cultivada de farratges a Catalunya per províncies. (Font: Elaboració

pròpia a partir de les dades de IDESCAT, 2008) .................................................. 31
Taula 5: Superfície cultivada per províncies en diferents sistemes.(Font: Elaboració

pròpia a partir de dades Idescat)........................................................................... 34
Taula 6: Quadre resum dels costos de producció en cultius de durada inferior a un any.
(Font: Elaboració pròpia) ....................................................................................... 58
Taula 7: Quadre resum dels costos de producció en cultius de durada superior a un

any. (Font: Elaboració pròpia) ............................................................................... 65
Taula 8: Resum de productes més destacats en les entrevistes realitzades. (font:

Taula 9: LUT per la determinació del objectiu 2, amb els seus requeriments. (Font:
Taula 10: Resum de la classificació dels cultius. (font: elaboració pròpia)................ 127
Taula 11: evolució de la comercialització del cumquat en els darrers anys. (font:
elaboració pròpia a partir de dades de Mercamadrid)......................................... 133
Taula 12: evolució de la comercialització de l'ocra en els darrers anys. (font: elaboració
pròpia a partir de dades de Mercamadrid) .......................................................... 134
Taula 13: Distribució dels tipus de productes que demanden els sectors de població
immigrant al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna.(Font: Pablo
Vilanova, Mercabarna) ........................................................................................ 135
Taula 14: Costos fixes per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de la col
xinesa. (font: elaboració pròpia) .......................................................................... 140
Taula 15: Costos variables per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de la col
Taula 16: Costos fixes per la fresadora per al cultiu de la col xina. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 141
Taula 17: Costos variables per la fresadora per al cultiu de la col xinesa. (font:
8
Taula 18: Costos fixes per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de la col xina.
Taula 19: Costos variables per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de la col
Taula 20: Valors d’adquisició per la instal·lació del sistema de reg per al cultiu de la col
Taula 21: Costos fixes per la trasplantadora per al cultiu de la col xinesa. (font:
Taula 22: Costos variables per la trasplantadora per al cultiu de la col xinesa. (font:
Taula 23: Costos fixes del pulveritzador per al cultiu de la col xinesa. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 145
Taula 24: Costos variables per al pulveritzador per al cultiu de la col xinesa. (font:
Taula 25: Costos fixes del remolc usat en la recol·lecció de la col xinesa. (font:
Taula 26: Costos variables del remolc usat en la recol·lecció de la col xinesa. (font:
Taula 27: Resum de costos per al cultiu de la col xinesa. (font: elaboració pròpia)... 147
Taula 28: Costos fixes per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de la batata.
Taula 29: Costos variables per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de la
batata. (font: elaboració pròpia)........................................................................... 148
Taula 30: Costos fixes per l’ús de l’arada per al volteig per al cultiu de la batata. (font:
Taula 31: Costos fixes per l’ús del cultivador per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 149
Taula 32: Costos variables per al laboreig del sòl per al cultiu de la batata. (font:
Taula 33: Costos fixes per l’ús de l’abonadora per al cultiu de la batata. (font:
Taula 34: Costos variables per l’ús de l’abonadora per al cultiu de la batata. (font:
9
Taula 35: Costos fixes del pulveritzador per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 151
Taula 36: Costos variables per al pulveritzador per al cultiu de la batata. (font:
Taula 37: Costos fixes per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de la batata.
Taula 38: Costos variables per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de la
Taula 39: Valors d’adquisició per la instal·lació del sistema de reg per al cultiu de la
Taula 40: Costos fixes de la plantadora per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 153
Taula 41: Costos variables per al plantadora per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 153
Taula 42: Costos fixes del pulveritzador per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 155
Taula 43: Costos variables per al pulveritzador per al cultiu de la batata. (font:
Taula 44: Costos fixes de la recol·lectora per la batata. (font: elaboració pròpia)...... 156
Taula 45: Costos variables per la recol·lectora de la batata. (font: elaboració pròpia)157
Taula 46: Resum dels costos per al cultiu de la batata. (font: elaboració pròpia) ...... 157
Taula 47: Costos fixes per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de l’ocra. (font:
Taula 48: Costos variables per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de l’ocra.
Taula 49: Costos fixes per l’ús de l’arada per al volteig per al cultiu de l’ocra. (font:
Taula 50: Costos fixes per l’ús del cultivador per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 159
Taula 51: Costos variables per al laboreig del sòl per al cultiu de l’ocra. (font:
Taula 52: Costos fixes per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de l’ocra. (font:
10
Taula 53: Costos variables per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de l’ocra.
Taula 54: Valors d’adquisició per la instal·lació del sistema de reg per al cultiu de
l’ocra. (font: elaboració pròpia) ............................................................................ 161
Taula 55: Costos fixes per l’ús de la trasplantadora per al cultiu de l’ocra. (font:
Taula 56: Costos variables per la trasplantadora per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 162
Taula 57: Costos fixes del pulveritzador per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració pròpia)
............................................................................................................................. 163
Taula 58: Costos variables per al pulveritzador per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració
pròpia) ................................................................................................................. 163
Taula 59: Costos fixes del remolc usat en la recol·lecció per al cultiu de l’ocra. (font:
Taula 60: Costos variables del remolc usat en la recol·lecció per al cultiu de l’ocra.
Taula 61: resum de costos per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració pròpia) ............... 164
Taula 62: Resum dels costos totals anuals per al cultiu del cumquat. (font: Soler i
Soler, 2006) ......................................................................................................... 167
Taula 63: Resum dels costos totals anuals per al cultiu del litxi. (font: Soler i Soler,
2006) ................................................................................................................... 170
11
1. Introducció.
1.1. Evolució del hàbits alimentaris.
1.1.1. Moviments migratoris.
En aquest apartat es realitza una anàlisi de l’evolució dels moviments migratoris en els
darrers anys a l’Estat Espanyol i a Catalunya, destacant les comarques on més
immigració hi ha.
L’Estat Espanyol esdevé com un dels principals protagonistes de la Unió Europea en

el procés migratori, inicialment a causa del turisme, però actualment la situació ha
variat ja que gran part de la població estrangera desitja una ràpida inserció en el
mercat laboral per millorar les condicions de vida (Martín, 2005).
La població immigrant de l’Estat ha augmentat més del triple des de l’any 1998 que era
de 720.000 habitants, fins 4.000.000 d’habitants l’any 2007, però aquests valors
només són de les persones immigrades que tenen el permís de residència o de treball
en vigor, segons el Ministeri de Treball.
1.600.000
1.400.000
1.200.000
1.000.000
800.000
600.000
400.000
200.000
1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
Europa Comunitaria Resta Europa Àfrica
Amèrica Llatina Amèrica del Nord Asia
Oceania Apatriats i no contesta
Figura 1: Evolució de la població immigrant a l'Estat Espanyol per continent de

procedència (hab./any)(Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Anuari Estadístic de Immigració).
A partir de l’any 2002 i 2003 hi ha un gran augment de població immigrada, com es pot
observar en la Figura 1. Cal destacar que la població d’Amèrica Llatina és la que més
ha augmentat, seguida per l’africana.
12
Les comunitats autònomes amb més quantitat d’immigració són: Balears, Comunitat
Valenciana, Catalunya, Madrid, les illes Canàries y la Rioja (Fig.2). Aquestes
comunitats superen el 9,9% de població, que és el valor mig en percentatge de la
població immigrada a Espanya durant l’any 2008.
Figura 2: Número d’habitants immigrants a Espanya per províncies.

(Font: Anuari estadístic INE, 2008).
L’arribada de nouvinguts ha estat sempre un element important en el creixement

poblacional a Catalunya. Entre 1950 i el 1975 es va produir una de les onades
migratòries més importants del segle XX a Catalunya: van arribar aproximadament un
milió i mig de nouvinguts, procedents de la resta de l’Estat Espanyol.
Entre el 1975 i l’arribada del nou segle canvia la dinàmica de la immigració a

Catalunya. Els saldos migratoris disminueixen i l’aportació poblacional d’altres zones
de l’Estat pràcticament no existeix. Durant aquest període canvia el tipus d’immigració i
comencen a venir persones d’altres països, especialment de fora de la Comunitat
Europea.
És a partir de l’any 2000 quan l’entrada de la població estrangera a Catalunya es

converteix en un fet que tindrà importants conseqüències per a la seva evolució
demogràfica i estructura social, a causa del baix creixement natural de la població, i en
especial, a partir del any 2002, seguint la tònica de l’Estat Espanyol. (Fundació del
Món Rural, 2008)
En l’any 2008, Catalunya representa el 16% de la població total de l’Estat Espanyol,

dins d’aquest percentatge es troba inclosa la població immigrada.
13
Tarragona
Lleida 11%
5,74%
Girona
10%
Barcelona
73%
Figura 3 : Distribució de la població total a Catalunya (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades
de IDESCAT, 2008)
La Figura 3, ens mostra la distribució de la població de Catalunya per províncies, cal

destacar que la majoria es concentra a la província de Barcelona (73%), sent aquesta
un 11,8% de la població total de l’Estat Espanyol.
Europa Central i
Oriental
Amèrica Central 4,02% Altres
4,70% 2,56%
Àfrica Amèrica del

subsahariana Sud
5,03% 30,41%
Àsia Central i
Oriental
7,78%
Unió Europea
Àfrica del Nord i (27)
Magrib 25,55%
19,95%
Figura 4: Percentatge de poblacions immigrants respecte el total de la població

immigrada. (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de IDESCAT, 2008)
La majoria de la població immigrant a Catalunya procedeix de Sud Amèrica amb un

30,4% del total de immigrants, seguit d’Europa i del Nord d’Àfrica amb un 25% i 20%
respectivament, com ens mostra la figura 4. Si analitzem la població immigrada des de
la perspectiva dels diferents Àmbits del Pla territorial del Govern de la Generalitat,
comprovem que l’Àmbit Metropolità concentra un 63% del estrangers residents a
Catalunya.
14
En la figura 5, observem que la població procedent del continent americà són el
col·lectiu més destacat dins de l’àmbit metropolità amb uns 300.000 habitants.
350.000
300.000
pob estrangera
250.000
200.000
150.000
100.000
50.000
0
Àmbit Comarques Camp de Terres de Àmbit de Comarques Alt Pirineu i
Metropolità gironines Tarragona l'Ebre Ponent Centrals Aran
Resta de EU Europa est Àfrica

Amèrica Àsia i Oceania
Figura 5: Distribució de la població immigrada per continent de procedència en els

diferents àmbits d’actuació del Govern de la Generalitat. (Font: Elaboració pròpia a partir de les
dades de IDESCAT, 2008)
La mitjana en percentatge de la població immigrant respecte el total de la població a

Catalunya en l’any 2008, és d’un 14,99% (Taula 1), només en dos àmbits no s’arriba a
superar; en les comarques centrals amb un 11,42% i en l’àmbit metropolità amb un
14%, molt pròxim a la mitjana.
Taula 1: Distribució de la població estrangera a Catalunya per àmbits d’actuació de

la Generalitat. (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de IDESCAT, 2008)
% de la pob pes de la
total població pob, estrangera estrangera /total pob
pob estrangera estrangera
Àmbit Metropolità 4.928.852 690.009 63 14,00
Comarques gironines 716.858 146.112 13 20,38
Camp de Tarragona 599.804 103.849 9 17,31
Terres de l’Ebre 189.091 36.123 3 19,10
Àmbit de Ponent 351.718 57.993 5 16,49
Comarques Centrals 501.468 57.259 5 11,42
Alt Pirineu i Aran 76.287 12.445 1 16,31
Catalunya 7.364.078 1.103.790 100 14,99
15
L’increment de la població estrangera respecte del darrer padró (2001), es remarca la
tendència de creixement de les zones rurals. (Fundació del Món Rural, 2008).
A nivell comarcal, podem destacar amb diferència el Barcelonès amb el major número
d’immigrants (381.000 habitants), seguit del Baix Llobregat i el Vallès Occidental que
tenen més de 85.000 habitants immigrants (Fig.6). Aquestes tres comarques juntament
amb el Maresme i el Vallès Oriental, concentren més de la meitat de la població total
immigrant a Catalunya, que és de 1.103.790 habitants.
400.000
360.000
320.000
280.000
habitants immigrants
240.000
200.000
160.000
120.000
80.000
40.000
0
Vallès Oriental
Pallars Jussà
Baix Penedès
Baix Llobregat
Pla de l'Estany
Pallars Sobirà
Solsonès
Garrigues
Ripollès
Montsià
Tarragonès
Barcelonès
Gironès
Alt Penedès
Garrotxa
Baix Ebre
Baix Empordà
Cerdanya
Alta Ribagorça
Vallès
Pla d'Urgell
Alt Urgell
Osona
Baix Camp
Terra Alta
Selva
Anoia
Urgell
Noguera
Val d'Aran
Berguedà
Conca de
Ribera d'Ebre
Priorat
Segrià
Maresme
Bages
Alt Empordà
Segarra
Alt Camp
Garraf
Resta UE Resta Europa Àfrica

Amèrica Nord i Central Amèrica del Sud Àsia i Oceania
Figura 6 :Distribució d’habitants immigrants per comarques i per continent de

procedència. (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del IDESCAT 2008)
Catalunya rep població marroquina des de la dècada dels 60, majoritàriament jove i
masculina. A partir de la segona meitat dels anys 70, esdevé més familiar i, entrats els
anys 80, els fluxos augmenten i estaran en constant creixement fins l’actualitat. A la
16
major part del territori català aquest col·lectiu predomina com a primer país d’origen.
(Fundació del Món Rural, 2008).
Taula 2: Distribució en % de la població immigrant per províncies. (Font: Elaboració pròpia a

partir de les dades del IDESCAT 2008)
Procedència % respecte Distribució en %de cada país per províncies
el total dels
Continent País immigrants Barcelona Girona Lleida Tarragona
Marroc 18,94 59,9 17,34 6,28 16,48
Àfrica Senegal 1,46 54,58 15,88 14,34 15,2
Gàmbia 1,38 40,08 50,29 8,32 1,31
Equador 7,34 88,35 4,09 2 5,56
Bolívia 5,51 84,71 7,55 2,88 4,86
Colòmbia 4,19 68,7 9,81 6,6 14,89
Argentina 3,19 71,26 13,08 2,92 12,73
Perú 2,96 90,52 3,49 2,44 3,56
Sud Amèrica Brasil 2,33 67,39 11,97 7,77 12,86
Rep. Dominicana 1,76 80,08 6,35 5,14 8,44
Xile 1,49 79,17 10,18 1,69 8,97
Uruguai 1,45 70,28 17,68 1,67 10,38
Paraguai 1,09 91,75 3,03 0,98 4,25
Hondures 1,05 50,15 47,02 0,64 2,2
Romania 7,98 36,14 13,89 20,35 29,62
Itàlia 3,96 80,18 9,69 1,42 8,71
França 3,03 64,97 23,56 1,85 9,62
Alemanya 2,08 62,92 21,11 1,21 14,76
Europa Regne Unit 1,87 56,31 19,9 1,28 22,52
Ucraïna 1,37 49,62 17,98 17,14 15,26
Rússia 1,26 57,31 24,61 5,42 12,65
Polònia 1,18 64,29 11,39 9,49 14,83
Bulgària 1,07 47,19 15,67 17,26 19,89
Xina 3,52 80,86 7,87 3,37 7,91
Àsia Pakistan 2,59 89,1 1,63 1,09 8,18
Índia 1,19 65,35 27,17 1,24 6,24
La immigració extracomunitària més antiga i nombrosa que hem tingut a Catalunya és

la magrebina, i especialment la provenint del Marroc, com es pot observar en la taula
2, amb un 18’94% respecte el total de la població immigrant. Per aquest motiu, ja
podem distingir dos grups ètnics en el continent Africà, per una banda tenim la
població magrebí i per l’altre, els immigrants de Senegal i Gàmbia. (Taula 3)
A finals de la dècada dels 90, comença a irrompre amb força la immigració dels països
de l’Europa de l’Est, principalment de Romania, aquest fet s’incrementa encara més a
partir de l’any 2007 quan Romania i Bulgària s’adhereixen a la Unió Europea. La
població romanesa desplaça al Marroc com a primer país de procedència en algunes
17
comarques, sobretot en les que configuren l’eix de la Franja de Ponent, des de la Vall
d’Aran fins les Terres de l’Ebre.(Fundació del Món Rural, 2008)
En la taula 3, observem que la distribució per províncies de Romania, no segueix la

tònica de la resta dels països, ja que és el país que té menor percentatge dins de la
província de Barcelona, i el més alt a Tarragona amb un 29,62% i a Lleida amb un
20,53%, en l’any 2008.
Per sintetitzar l’estudi agruparem els països en diferents grups ètnics, com podem
veure en la taula 3, aquests seran: Àfrica Nord i Magrib, Àfrica Subsahariana, Sud
Amèrica i Carib, Europa del Est, Europa Central, Àsia Oriental i Àsia Meridional.
Taula 3: Grups ètnics per països. (Font: Elaboració pròpia.)
Grups ètnics País de procedència
Àfrica Nord Magrib Marroc

Senegal
Àfrica Subsahariana
Gàmbia
Equador
Bolívia
Colòmbia
Argentina
Perú
Sud Amèrica i Carib Brasil
Rep. Dominicana
Xile
Uruguai
Paraguai
Hondures
Romania
Ucraïna
Europa del Est Rússia
Polònia
Bulgària
Itàlia
França
Europa central
Alemanya
Regne Unit
Àsia Oriental Xina
Pakistan
Àsia Meridional
Índia
18
Durant les últimes dècades, l’Estat Espanyol ha tingut un contacte fluït amb la població
estrangera, a causa de l’activitat turística. Aquest fenomen ha iniciat un fet a destacar
que els jubilats del centre i del nord d’Europa s’hagin instal·lat permanentment en la
costa mediterrània o en les illes balears (Martín, 2005).
1.1.2. El treball i la població immigrant.
La població immigrada abandonen el seu país d’origen per motius econòmics, o

polítics, intentant millorar la qualitat de vida. La recepció d’immigrants, pot induir
efectes sobre la demografia del país, incrementat la població total i la seva estructura.
Aquest fet també pot influir sobre l’oferta disponible en el mercat de treball i la població
activa (Iglesias i Llorente, 2008).
Tant a Espanya com a Catalunya la natalitat ha disminuït en els darrers anys, això fa
que hi hagi un buit en el mercat laboral, no s’incorporen en el mercat laboral uns
50.000 joves/any.
En el període 1995-2007, l’economia catalana ha sofert un creixement, es van crear

1’4 milions de treballs nous, també va augmentar el volum de dones que treballen. En
el període 2001-07, hi ha una caiguda de l’atur dels natius catalans, la creació de
800.000 llocs de treballs. A Catalunya, en l’anterior període de temps, més del 70% de
llocs de treball estan ocupats per immigrants, destaca l’any 2007 amb un 95%. Això es
degut a la manca de natius catalans, llavors genera una crida a la immigració, sense
una dinàmica demogràfica i sense que la natalitat augmenti, aquest fet continuarà.
(Oliver, 2009)
També existeix l’evidencia que els treballadors immigrants presenten pautes de

mobilitat més flexibles que els treballadors nacionals, començant a constituir-ne un
factor explicatiu en la incrementació de la flexibilitat laboral a Espanya (Cuadrado et al,
2007). A més no s’han detectat indicis de que la mà d’obra immigrant competeixi
intensament pels mateixos llocs de treball amb la població d’origen, però ens senyalen
certa evidència empírica que la fricció pot estar produint-se a nivell salarial abans que
en el nivell de lloc de treball. (Iglesias i Llorente, 2008)
Hi ha una necessitat de la població immigrada, ja que hi ha feines que només les fan
els col·lectius de població estrangera, són mà d’obra complementaria a la nativa, els
catalans tenen més estudis i troben feines més ben pagades. Som deutors de la
immigració, el nostre benestar ha augmentat per les seves aportacions, fent un
rejoveniment de la societat. La majoria de la població immigrada que treballa al nostre
país, es troba en el conjunt d’edat comprès entre 20 a 40 anys d’edat, aquest
col·lectiu utilitza poc la Seguretat Social, no tenen gent gran a càrrec, hi ha una part
que no tenen fills, i si els tenen gasten menys, a més a més, fan una contribució amb
els seus impostos i l’IVA.(Oliver, 2009)
19
A curt termini, l’atur augmentarà per dos motius: destrucció dels llocs de treball i
l’entrada de noves persones al atur. A Catalunya la població immigrada en atur ha
augmentat força, però pel que fa als natius, en els darrers anys a passat del 12% al
12,5%. El sector de la construcció ha fet augmentar l’atur, hi ha una part d’aquest
sector que són immigrants, com que ja no troben feina fàcilment, hi ha una frenada
dels moviments migratoris. En el futur, la construcció no tornarà a ser un sector tant
important, sinó que ho serà el sector serveis, aquest sector pot comportar problemes
de comunicació per als immigrants, darrerament s’ha vist que sobra mà d’obra de
baixa qualitat. (Oliver, 2009).
1.1.3. Hàbits de consum i la població immigrada.
L’actual desenvolupament de la immigració a Espanya, està contribuint, sense cap

dubte, a una societat multicultural, amb unes necessitats i demandes específiques,
que hem de conèixer per poder donar-li una correcta resposta. A la vegada, el ràpid
creixement de la immigració, esta introduint canvis en la alimentació, afavorint una
fusió gastronòmica (Langreo, 2005), llavors, hi ha una diversificació del mercat
alimentari (Martín, 2005).
La població estrangera té una sèrie de valors i símbols culturals diferents a les

societats d’acollida. El primer que es perd quan es canvia de país són els símbols
referents al idioma i la forma de vestir. Alguns autors assenyalen que l’alimentació es
la característica cultural que més difícilment es perd, i aquesta resistència és fa més
gran, a major edat de la persona immigrada (Gil i Romo, 2007).
Com s’acaba de comentar, l’alimentació és un dels factors més arrelats i aquest

genera conflictes en el moment d’assentar-se, trobant-se atrapats entre el patró
alimentari del seu país d’origen i la nostra dieta, si a aquests factors li afegim una
desestructuració familiar i la falta de recursos econòmics, entenem que molts cops la
seva alimentació sigui insuficient.
Cal destacar al importància de l’estructura de la llar, ja que s’ha comprovat que en les
cases on hi ha parelles, la dona continua tenint el rol de portar la casa i l’home de
treballar, això comporta que l’alimentació és més propera o més semblant a la que
portaven en el seu país d’origen. Els homes canvien més l’alimentació ja que compren
més preparats. (Espeix, 2009)
La catalogació dels diferents tipus de llars és la següent:
• unifamiliars: família estandar (mare, pare i fills)
• família completa: família estandar més avis, germans....
20
• llar compartida multifamilies: hi ha de dos tipus
o situació d’igualtat, tothom porta el mateix temps en el pis.
o Multifamilies amb una família de llogaters principals.
• Monoparental: tenen grans dificultats econòmiques.
• Homes que conviuen en un pis.
• Llars sobreocupades, tenen problemes de conservació dels aliments.
• Llars unipersonal
• Pis d’estudiants.
• Treballadors interns.
Segons la informació publicada per el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural i

Marino, amb la col·laboració de Nielsen en el llibre “Los hábitos alimentarios de los
immigrantes en España. Actualización 2007”, considerant que tot el que mengen en
cada llar és el 100%, hi ha un 54% que es correspon a menjars/cuina típics
“espanyols”, i la resta, un 46%, són menjars típics del seu país d’origen. Les persones
immigrades tendeixen a adaptar-se progressivament al patró alimentari del nostre
país, produint el que s’anomena aculturització (Gallar, et al 2007).
El dinar representa l’àpat més important del dia pel 86% dels immigrants. La carn de
boví, les aus i l’arròs enregistren els percentatges més elevats de consum. A
continuació, com acompanyament del menjars, apareix el pa amb un 62%.
L’esmorzà estàndard estaria compost per llet, cafè, cacau, infusions, sucs preparats y
naturals, acompanyats de pa, bolleria o galetes.
Pel que fa al sopar, els productes que ocupen el primer lloc, per un 50% dels
immigrants, son les amanides i el pollastre, també consumeixen sopes, verdures,
arròs. (MARM, 2007)
Hi ha productes típics que s’han deixat de consumir. Els principals motius argumentats
per no consumir productes del seu país d’origen són: que no es troben en Espanya
(58%); tenen característiques organolèptiques diferents (31%) i pel seu preu elevat
(21%). (MARM, 2007).
Per la realització del present estudi s’han tingut comunicacions amb la Organització No
Governamental de Desenvolupament, Nutrició Sense Fronteres. Aquesta ONG, neix
de la iniciativa d’un grup de nutricioniestes i dietistes amb el propòsit de treballar la
millora de la problemàtica nutricional, de les poblacions més desfavorides. La missió
de Nutrició Sense Fronteres és contribuir a la disminució de la desigualtat en matèries
nutricionals al món, des de la perspectiva de la cooperació, la capacitació i la formació,
promovent l’ús equilibrat dels recursos alimentaris i la solidaritat entre els pobles.
21
El més important de la reunió amb Joy Ngo va ser que es va posar de manifest que la
població immigrada té problemes de mala nutrició per no tenir accessibles els aliments
bàsics de la seva dieta. Les raons són les següents: un elevat preu d’aquests aliments
i la substitució per aliments no complementaris. O bé, ja que als mercats no hi ha
disponibilitat i hi ha desconeixement de les propietats nutritives dels aliments d’aquí.
Els producte que més ens va destacar són: Cilantre i xili com element clau en la dieta
dels col·lectius d’africans, llatinoamericans i asiàtics. Els tubercles més destacats van
ser: yame, taro, chayote, patates(Chuños Mongo, Chuño negro), moniato, batata
dolça, aquesta última molt important la varietat de color.
Ens va destacar la col xinesa ja que és una de les principals fonts de calci per al
col·lectiu asiàtic. La haipa, i la jicama pel seu alt contingut en vitamina C. Un producte
molt consumit son el frijón negro (mongeta de color negre), ocra o gombo i la fulla
d’amarant. (Vidal i Ngo, 2009)
Pel que fa a les fruites les més destacades van ser: el plàtan mascle i també les seves
fulles, guaiaba verda (és consumida per la població xinesa i la madura la consumeix la
població llatinoamericana). Altres productes importants són la flor de carbassa i el
gingebre que és bàsic per totes les cultures.(Vidal i Ngo, 2009)
A continuació es realitzarà un descripció dels hàbits alimentaris dels principals grups

ètnics.
1.1.3.1. Àfrica Nord i Magreb: el Marroc.
Un 98% del col·lectiu són sunnites, i en general, tot el col·lectiu practica la religió
musulmana, això és important ja que limita l’alimentació, perquè especifica els
productes Halal (aliments aptes per al consum) i els productes Haram (els aliments
prohibits especificats en el Corà). Durant el ramadà, que es desenvolupa en el novè
mes del calendari lunar, es comença un dejuni que comença a l’alba i dura fins a la
posta del sol o capvespre. En finalitzar aquest període és costum prendre una sopa
harira (s’elabora amb brou de carn de vedella, espècies i espessida amb ous i farina).
Els alimenta haram són: el porc, les aus de rapinya, animals que cacen les seves
preses amb la boca, animals que no hagin estat sacrificats segons els ritus del Corà,
begudes alcohòliques i drogues d’oci. En general, el ritual dels menjars és molt
important al Marroc. Es considera l’acció de menjar com una part del ritual d’adoració a
Al·là. (Vidal i Ngo, 2007)
La figura 7, ens mostra els països que formen part del col·lectiu Àfrica del Nord i
Magreb.
22
Figura 7: Localització del grup ètnic Àfrica Nord i Magreb. (Font: Elaboració pròpia.)
El patró tradicional dels àpats del col·lectiu d’Àfrica Nord i Magreb és una mescla de la
cuina dels àrabs del desert amb la cuina bizantina i persa, amb influències franceses.
Hi ha un gran consum de productes de pastisseria i condiments que són molt utilitzats
(all, gingebre, curcuma, comí, canyella, clau d’espècia, cardamom,...). Els aliments que
componen la cuina marroquina són els típics de la dieta mediterrània, com el blat i la
civada en forma de pa, cuscús o pastes, l’oli d’oliva, les verdures i hortalisses (pebrots,
naps, carbasses, moniatos, patates..), les fruites (dàtils, taronges, llimones..), els
llegums i petites quantitats de carn i peix, en general realitzen un baix consum de
làctics. El col·lectiu magrebí és el que menys ha deixat de consumir productes típics,
només un 30% dels immigrants, (MARM, 2007).
El grup ètnic Àfrica del Nord i Magreb, en el moment d’arribada al nostre país,
tendeixen a elevar el consum de rebosteria, postres làctics ensucrats, sucre i disminuir
el consum d’hortalisses i fruita fresca. Hi ha freqüents sopars inadequats o
desequilibrats, i en general predomina la tècnica culinària del guisat. (Vidal i Ngo,
2007)
Per aquest motius Nutrició sense fronteres recomana el consum de productes làctics
com la llet, el iogurt i el formatge en lloc de postres del tipus crema i flam amb més alt
contingut en sucre. Diversificar els tipus de cocció, per no utilitzar només el guisat i no
minvar l’aportació vitamínica, i incloure altres tipus de cocció com la planxa, el forn,
etc. Evitar l’anèmia ferropènica: donar recomanacions per augmentar la ingesta i la
biodisponibilitat de ferro a la dieta.
1.1.3.2. Àfrica Subsahariana: Gàmbia i Senegal.
El col·lectiu d’Àfrica Subsahariana, també practiquen l’islam en un 90% de la població,

però són procedents de diferents ètnies, i com en el cas dels magrebins, també tenen
23
limitacions d’alguns aliments. La seva dieta té una influències de la cuina francesa,
magrebí i autòctona. El cuscús, l’arròs i el mill (s’acostuma a menjar durant l’esmorzar
i/o el sopar en forma de farina) s’utilitzen com a base dels plats principals i la barreja
de diferents carns (pollastre), peix i/o marisc dessecat o fumat en el mateix plat és
habitual. També és comú la poca tolerància a la lactosa en les persones adultes, això
provoca un baix consum de llet de vaca.
Tenen una alimentació monòtona i no diversificada per l’existència de pocs cultius de

cereals i pels tabús alimentaris diferents en cada ètnia que afavoreixen el desequilibri
nutritiu habitual en aquesta zona. A l’Àfrica Subsahariana és habitual fer dos àpats al
dia, només les famílies amb molts recursos fan tres àpats al dia.
És un col·lectiu que consumeix fruites tropicals com: plàtan mascle, coco, ackee, fruit
de baobab, mangos, papaia, pinya, alvocat, etc. Fulles de mandioca/moniato,
albergínia, gombo (ocra), col, coliflor. Tubercles: mandioca, nyam, moniato, taro, orella
d’elefant; farina per elaborar fufu. (Vidal i Ngo, 2007)
Figura 8: Localització del grup ètnic Àfrica Subsahariana. (Font: Elaboració pròpia.)
Les mongetes d’ull negre, amb un contingut nutricional molt complet, són un producte
important per aquest col·lectiu (aporten un alt percentatge de proteïnes, carbohidrats,
fibra, minerals i vitamines i una baixa quantitat de greixos) que combinades amb
cereals s’obtenen proteïnes d’alt valor biològic. Aquestes mongetes són originàries
d’Àfrica i consumides a Àfrica i Amèrica. En la figura 8 es poden observar els països
que formen part d’aquest grup ètnic.
A l’arribada al nostre país, en aquest grup de població s’observa el comportament

alimentari següent: augment del consum de sucre, d’oli de gira-sol i palma, d’extractes
de caldo, productes enllaunats, de sucs de fruites, i una disminució de la ingesta de
verdures, fruites i productes làctics. S’ha de considerar que els adults després
24
d’emigrar pateixen un augment de la hipertensió, diabetis tipus II i problemes digestius
(Comunicació oral de Nutrició sense fronteres).
1.1.3.3. Àsia Oriental: la Xina.
Pel que fa al col·lectiu Àsia oriental, la majoria d’integrants d’aquest són d’ètnia Han
(95%) i el 5% restant són d’altres ètnies que inclouen, entre d’altres, mongols, tibetans
i vigurs (figura 9). Segueixen el principi de yin-yang (concepte i classificació dels
aliments segons la medicina xinesa) o segueixen el concepte de classificació dels
aliments en què els aliments fan (cereals i derivats) i els aliments ts’ai (verdures i
carns) han de tenir una representació equilibrada en tots els plats, de fet, no es
considera un àpat el plat en què no hi ha presència d’aliments fan. El 95% dels
immigrants de la Xina (fig.9) que viuen a l’Estat espanyol provenen de la província de
Zhejiang, propera a Xangai. (Vidal i Ngo, 2007)
Ès una cultura on predominen els aliments d’origen vegetal, acompanyats amb pocs
productes animals, no consumeixen gaires productes làctics, però a canvi prenen
begudes de soja. Existeix una àmplia diversitat de cuines regionals, amb grans
diferències entre elles. El sopar és l’àpat principal i més tradicional, es compon de tres
o quatre plats, i l’arròs sempre hi és present. Hi han productes típics amb un alt valor
nutritiu que cal destacar : les mongetes azuki i la col xinesa. Les mongetes azuki són
originàries de la Xina i Tailàndia, la seva composició nutricional és alta en proteïnes i
baixa en greixos, estan considerades un aliment de puresa per la cultura asiàtica. La
col xinesa (bok choy o pak-choy), és una varietat de col amb un alt contingut de
vitamina C i una de les principals fonts de calci per aquesta cultura. Conjuntament amb
el blat o arròs s’elaboren diferents tipus de fideus o tallarines molt utilitzats en diferents
plats de la cuina xinesa. (Vidal i Ngo, 2007)
Figura 9: Localització del grup ètnic Àsia Oriental. (Font: Elaboració pròpia.)
25
La fruita acostuma a ser el postre, les més consumides són: Cumquats (taronges
petites), pruna, síndria, litxi, llavor de lliri.
Els canvis en els hàbits alimentaris tenen relació amb el temps d’estancia en el país de
destí, aquest és el col·lectiu que menys adaptat es troba a la nostra dieta, ja que
només un terç del menjar consumit en les seves llars és típic del nostre país ( MARM,
2007). A l’arribada es manté el consum d’arròs, soja i derivats, verdures i fruites.
Augmenta la ingesta de carn i aus i substitueixen algunes verdures i fruites tradicionals
per les autòctones del país d’acollida.
Els asiàtics són el col·lectiu que menys han deixat de consumir productes del seu país
d’origen, i com s’ha comentat anteriorment, són els que més continuen menjant plats
típics (68%), per això es dedueix que tenen més accessibilitat als ingredients típics i
els troben amb normalitat (MARM, 2007).
1.1.3.4. Àsia Meridional: Índia i Pakistan.
Els integrants del grup ètnic Àsia Meridional (fig.10), igual que els dels dos col·lectius
africans, practiquen la religió de l’Islam (97%), això com ja hem explicat, comporta
unes limitacions en alguns aliments. La cuina pakistanesa té influències, turques,
perses i hindús. El menjar típic té com a components principals el pa, l’arròs o els
llegums (gran varietats i amb molta presència), verdures i carn, tots acompanyats
d’una guarnició feta a base de salses de fruita, iogurt o herbes, amb comí o ceba, en
general hi ha un notable consum de llet (vaca, burra, búfal), de llets fermentades i
quallades, representen un 10% del valor calòric total. Fan habitualment tres àpats al
dia i el berenar és més ric en greixos, sucre o sal. (Vidal i Ngo, 2007)
Figura 10: Localització del grup ètnic Àsia Meridional. (Font: Elaboració pròpia.)
26
Com en el cas d’altres grups de població immigrant, durant el sopar es mantenen els
plats tradicionals. Els principals canvis d’hàbits alimentaris registrats per aquest
col·lectiu, al arribar al nostre país, són un augment del consum de cereals durant
l’esmorzar i el consum de menjar ràpid i preparats com ara hamburgueses, pizzes o
galetes. Canvia el patró alimentari que es duia a terme al país d’origen, el qual era ric
en fibra i baix en greixos, per un altre alt en greixos i baix en fibres. Tot això pot fer que
augmentin els Accidents Vasculars Cerebrals (AVC) i diabetis tipus II després
d’emigrar (dades dels EUA).( Vidal i Ngo, 2007)
Els condiments són molt importants en aquesta cultura, els més usats són: all,
gingebre, ceba, asafètida (és una resina aromàtica que s’utilitza com l’all), curcuma,
comí, canyella, clau, cardamom, ajwain (llavor semblant a la farigola), amchoor
(mango verd en pols), kaffir (fulles de llima); fenigrec, matafaluga (llavor), xili, llavors i
fulles de coriandre, anet, fonoll, coco, llimona, pebre, aigua de roses, safrà i tamarinde.
Les fruites i hortalisses més destacades són: mango, meló, taronja, plàtan i fruites
tropicals, amarant (fulla verda), cogombre, albergínia, ocra, col, coliflor, mandioca,
moniato, patata.
1.1.3.5. Sud Amèrica i Carib: Equador i Colòmbia
Per últim tenim el grup ètnic Sud Amèrica i Carib (fig,11), que tenen un sistema social
semblant a l’occidental, amb algunes connotacions indígenes de les diferents ètnies.
En l’anàlisi del MARM per col·lectius, són el grup més adaptats als nostres menjars,
presenten un major consum de carn de porc (44%) i vedella, molt semblant al
d’Espanya. Amb els làctics (vaca i coco) passa el mateix que amb la carn, però cal
destacar que la seva dieta tradicional aporta més proteïna vegetal que proteïna
d’origen animal. (MARM, 2007).
La cuina reflecteix influència europea, africana, hindú i xinesa. A Llatinoamèrica es

donen importants variacions regionals entre la zona de l’altiplà, les valls i les zones
tropicals en la utilització de diferents aliments autòctons. Pel que fa al Carib, la cuina
criolla utilitza fruites i verdures de la zona com tubercles, plàtans mascles, fruites
tropicals i molt poques verdures de fulla verda.
És un col·lectiu amb un alt consum de mongetes (36%), les llegums més consumides
en el seu país d’origen són: cigrons, llenties, mongetes (d’ull), mongetes (vermella,
negra, soja, de llima), pèsols i faves. La dieta té una base molt important en els
cereals. El blat de moro és el més utilitzat en aquesta zona com a aliment bàsic amb el
qual s’elaboren tortillas i tortas. També es menja en forma de panotxa, en guisats,
27
sopes i torrat. Hi ha moltes varietats diferents de blat de moro (mote, choclo) i
s’utilitzen en diferents preparacions culinàries. (Vidal i Ngo, 2007)
Figura 11: Localització del grup ètnic Amèrica del Sud i Carib. (Font: Elaboració pròpia.)
La carbassa i el sequi (chayote) són hortalisses amb un baix contingut en carbohidrats,

proteïnes i greixos i un alt contingut en vitamines, minerals i fibra. Els xilis o pebrots
picants són molt utilitzats en la cuina d’Amèrica llatina. En aquesta zona existeixen
moltes varietats de plàtans i el plàtan mascle és molt utilitzat en els plats, tant fregit
com bullit o guisat. La iuca i la batata dolça són tubercles amb un alt contingut en
carbohidrats i baix contingut en proteïnes i greixos.
A l’arribada al nostre país destaca especialment, en aquest col·lectiu, l’augment del

consum de sucs amb un alt contingut en sucres, perquè és el substitutiu de l’aigua en
els seus països d’origen, ja que no es troba amb suficients garanties sanitàries. Les
fruites tropicals més importants segons Nutricions sense fronteres són: mangos,
guanàbana, maracujà i plàtan mascle (verd i madur). Cal dir que mengen més fruita
del país d’acollida i menys fruita tropical.
28
1.2. Àmbit i localització dels espais agraris catalans.
Catalunya és un territori d’una gran varietat d’ecosistemes i de paisatges, en l’Atlas de

la nova ruralitat (Aldomà, 2009), es subdivideix el territori català en deu paisatges
diferenciats en funció de la seva vocació agrària, que té a veure, en el fons, amb les
condicions agroclimàtiques generals del territori, relacionades amb l’orografia i la
proximitat a la Mediterrània.
Figura 12: Distribució dels paisatges catalans. (Font: Atlas de la nova ruralitat, 2009)
Es distingeix entre l’alta muntanya, on es troba la vegetació típicament alpina amb els
seus aprofitaments fonamentalment pastorals, i la resta de muntanyes, amb amples
masses forestals i cultius mediterranis intercalats. Dins d’aquestes darreres encara hi
ha una muntanya més humida i una muntanya seca. Pel que fa als espais amb una
vocació més agrícola, es diferencien les planes nord-orientals més humides i diverses
de les planes i altiplans mediterranis on contrasten les zones de regadiu i les de secà.
Finalment, és forçós diferenciar un espai litoral i prelitoral de conurbació, on l’espai
agrari i, fins i tot, el forestal han esdevingut residuals i típicament periurbans.
En números rodons a Catalunya hi ha una superfície forestal de 2 milions d'hectàrees

(prop d'un 61 % del total). La resta són conreus (35 %) o zones urbanes i xarxa viària
principal (3,5 %). Dins d'aquests 2 milions d'hectàrees de terrenys forestals hi ha uns
29
1,2 milions d'hectàrees de boscos (un 38 % del total). La demarcació de Girona és la
més boscosa de Catalunya, un 55,95 % de la seva superfície és coberta de bosc. A
Barcelona el bosc també és la coberta majoritària (48,09 %). Aquest no és el cas però,
de les demarcacions de Lleida i Tarragona, on la coberta dominant són els conreus,
amb un 37,07 % i un 46,93 %, respectivament. (Aldomà, 2009)
Per poder definir les zones agràries, prèviament s’han de distingir entre les zones
conreables, les zones de boscos i les zones urbanes. La diferenciació d’aquest grans
usos que podem observar en la figura 13, ens dóna una imatge nítida del nivell
d’antropització del territori.
Figura 13: Distribució dels tres usos dels sòls catalans. (Font: Atlas de la nova ruralitat, 2009.)
En el mapa es poden veure les tres zones ben diferenciades, la franja costanera amb
una forta urbanització, en la qual destaca l’entorn de Barcelona, una franja més
allunyada, els Pirineus, que representa l’espai per excel·lència de les forests, i una
franja interior des de la plana de l’Empordà fins a la plana de Lleida, on destaca la
presència de conreus. Cal destacar la importància de les planes per al
desenvolupament de l’activitat agrària, que ha estat la base de l’economia de
Catalunya durant mots anys. (Aldomà, 2009)
La transformació del camp català ha estat constant i radical en els darrers 50 anys, a
partir de diferents processos comuns a tots els països desenvolupats i, que de manera
general, es podrien qualificar com a procés d’industrialització de les produccions
30
agràries. En els anys 1950, on el sector agroalimentari des d’una economia i societat
fortament d’autosubsistència, ha canviat cap a un perfil biotecnològic, aparellat d’una
pèrdua de pes general de l’agricultura o la producció de matèries primeres en benefici
de la resta de sectors.
La classificació de les explotacions agràries en l’estadística comunitària ha establert

una convenció que té com a principi guia el fet que una explotació es considera
especialitzada i té una determinada orientació tècnico-econòmica (OTE), quan les
dues terceres parts del marge brut total procedeixen de la producció agrària en
qüestió. Bona part de la Catalunya meridional es troba especialitzada en arboricultura
(fruita dolça, cítrics, olivera, vinya i fruita seca), ja sigui de regadiu o de secà. A la
Catalunya central hi predomina l’especialització en conreus herbacis, així com també
la ramaderia, que dóna peu a la presència de municipis sense una orientació agrícola
o ramadera dominant clara. (Aldomà, 2009)
Malgrat les tendències generals, que impulsen cada part del territori cap al monocultiu,
encara es conserva un paisatge agrari força divers a nivell local (Taula 4). Es
consideren de monocultiu fort els municipis on algun tipus de cultiu supera el 80% de
la superfície conreada total, i de monocultiu feble aquells en què el percentatge es
troba entre el 50 i el 80%, i la resta municipis són de policultiu. Aproximadament una
quarta part dels municipis i la superfície conreada són de monocultiu fort: els altiplans
cerealístics interiors en són l’exponent més clar. Més de la meitat de municipis i de
superfície conreada són de monocultiu feble, amb un pes important també dels
conreus herbacis. També es poden considerar de monocultiu les àrees centrades en el
cultiu d’espècies farratgeres, als Pirineus i les àrees nord-orientals més humides.
Taula 4: Superfície cultivada de farratges a Catalunya per províncies. (Font: Elaboració

pròpia a partir de les dades de IDESCAT, 2008)
Superfícies de cultius farratgers (ha)
arrels i parteres
Províncies Gramínies Lleguminoses altres total
tubercles polifites
Barcelona 8790 3089 33 1666 242 13820
Girona 7502 7589 10 845 14 15960
Lleida 9543 33290 - 3891 2788 49512
Tarragona 2478 170 - 11 2 2661
CATALUÑA 28313 44138 43 6413 3046 81953
En canvi, a banda del cas de la vinya al Penedès, l’especialització del territori en algun
dels conreus arbustius mediterranis és més rara i la tònica més freqüent és la
31
complementació entre oliveres, vinyes i/o fruita seca a les comarques meridionals on
aquestes abunden. També és rara l’especialització dels municipis en els conreus
hortofructícoles, per bé que en alguns municipis de la plana de Lleida propers al riu
Segre es pot parlar de la fruita dolça com a monocultiu. (Aldomà, 2009).
El repartiment de la superfície conreada entre les diferents espècies segueix unes

lògiques generals que permeten establir tres grans tipus d’ús. Els conreus herbacis
extensius, malgrat el decrement, cobreixen prop d’un 60% de la superfície conreada a
Catalunya. En aquests conreus d’explotacions més grans i fortament mecanitzats hi
dominen els cereals, amb els quals els llegums, els farratges, els conreus industrials o,
fins i tot, les patates i, sovint, el mateix guaret entren en rotació.
Olivera, vinya, fruita seca i conreus similars, com els garrofers, representen
l’arboricultura del secà (a cops amb petits regadius de suport) característica pels seus
trets mediterranis. Aquesta arboricultura mediterrània, relacionada amb explotacions
d’una grandària mitjana o petita, suma prop d’un 30% de la superfície conreada i es
localitza clarament a les comarques meridionals i costaneres. Tot i les limitacions
imposades per la Unió Europa, la vinya ha estat clarament l’espècie més expansiva en
els darrers anys. Finalment, les hortes no arriben a un 10% de la superfície conreada i
es difonen a les àrees amb aigua abundant i on les condicions meteorològiques
acompanyen, a les comarques meridionals i costaneres.
Figura 14: Distribució de diferents grups de cultius en el territori català. (Font: Atlas de la
nova ruralitat, 2009.)
32
La tendència dels darrers anys és a una petita recessió de l’hortofructicultura, amb la
fruita de pinyol com a alternativa econòmicament més interessant, i també resulta
positiva l’evolució de la flor i planta ornamentals.
La figura 14 el mapa que es mostra, representa les principals zones de conreu a

Catalunya a partir de la interpretació d’imatge de satèl·lit. Els prats supraforestals
s’ubiquen en els vessants més elevats dels Pirineus axial. Els altiplans de la Depressió
Central Catalana es troben ocupats, bàsicament, per conreus herbacis de secà. Les
zones regades del pla de Lleida, el delta de l’Ebre i les zones costaneres de l’Empordà
es dediquen a conreus herbacis de regadiu, espais que també compten amb extenses
zones de fruiters de regadiu. Els fruiters de secà s’ubiquen, bàsicament, al sud de la
demarcació de Lleida i a les contrades interiors de les Terres de l’Ebre. Finalment, la
vinya ocupa grans zones de les comarques tarragonines, encara que també es troba
en menor importància a l’Empordà i el pla de Lleida.
Catalunya és un país amb unes condicions naturals poc propícies per al

desenvolupament d'una agricultura potent. El clima propi del país és mediterrani amb
un règim de pluges molt irregular que oscil·la entre els 300 i els 700mm. anuals a la
major part. En aquestes condicions, regar el camp ha constituït una aspiració històrica
per als pagesos de Catalunya. Des de sempre, des de temps immemorials, però
especialment des de la segona meitat del segle XIX, s'han plantejat obres de regulació
i de derivació de les aigües dels rius que recorren el país per tal de poder disposar de
majors garanties de reg per a les produccions agrícoles i millorar, a través del regadiu,
la renda dels agricultors i la viabilitat de les explotacions agràries.
L'aigua per al regadiu procedeix bàsicament d'embassaments situats en els rius de les
conques internes de Catalunya o en els de la conca de l'Ebre que, posteriorment, es
distribueix a través de canals i sèquies. La reutilització d'aigües procedents de
depuradora per a regadiu es encara relativament escassa. (Regs de Catalunya)
Actualment, hi ha més d'1 milió d'hectàrees de superfície agrària útil (SAU) a

Catalunya, de les quals 275 mil són regades. És a dir, el 25% de la superfície de
conreu del nostre país és de regadiu, això s’observa en la taula 5, on la majoria dels
cultius ocupen més superfície en secà. Un 77% d'aquests regadius (275 mil
hectàrees), es reguen amb reg tradicional (Generalitat de Catalunya).
33
Taula 5: Superfície cultivada per províncies en diferents sistemes.(Font: Elaboració pròpia a
partir de dades Idescat)
Cultiu sistema Barcelona Girona Lleida Tarragona CATALUÑA
Secà 40.594 14.179 96.217 12.379 163.369
civada Regadiu 1.620 3.526 14.911 614 20.671
Total 42.214 17.705 111.128 12.993 184.040
Secà 17.605 9.111 26.238 5.682 58.636
blat Regadiu 488 5.216 15.653 87 21.444
Total 18.093 14.327 41.891 5.769 80.080
Secà 6.457 8.612 6.977 1.025 23.071
ordi Regadiu 660 1.788 1.213 279 3.940
Total 7.117 10.400 8.190 1.304 27.011
Secà 1.653 1.549 257 17 3.476
blat de moro Regadiu 735 6.034 21.581 92 28.442
Total 2.388 7.583 21.838 109 31.918
Secà 939 928 8 19 1894
sorgo Regadiu 156 380 78 96 710
Total 1095 1308 86 115 2604
El regadiu, no solament permet millorar el futur de l'agricultura en un context en que la

producció d'aliments té un caràcter estratègic irrenunciable, sinó que moltes de les
produccions vegetals del nostre regadiu contribueixen de forma clara, a la millora del
medi ambient a través de l'eliminació de CO2 i de la fixació de nitrogen en el sòl. En
realitat, aquestes 260.000 ha de regadiu són una superfície relativament reduïda i les
infrastructures de regadiu més antigues, requereixen ja d'una urgent modernització.
Els regadius tradicionals distribueixen l'aigua per gravetat, de major a menor cota i
reguen per inundació, model dit també a tesa o a manta, consumint grans dotacions
d'aigua, (de 8.000 a 12.000 m3/ha/any i fins a 20.000 m3/ha/any per la producció
d'arròs), bona part de la que es recupera, però a través dels aqüífers o de les
escorrenties que permeten regar de nou, inclòs, aigües avall. Els canals i sèquies de
distribució d'aquests regadius històrics requereixen hores d'ara importants inversions
per al seu manteniment i millora. La gestió, pràcticament manual, d'aquests regadius i
34
l'establiment de torns per a la disponibilitat d'aigua dificulta cada cop més la seva
pràctica. (Regs de Catalunya)
Des del Govern de la Generalitat de Catalunya s’ha creat el nou pla de regadius, que
pretén impulsar la millorar de la gestió de l'aigua d'acord amb els objectius establerts
en la Directiva Marc de l'Aigua de la Unió Europea.
El Pla de Regadius pretén promoure l'ús sostenible de l'aigua a través de l'estalvi, ja

que el regadiu és una font de beneficis per al conjunt de la societat catalana. Amb el
foment de nous regadius eficients i modernitzant es disposarà d'una major producció
d'aliments, de més aigua de boca i es generarà riquesa. Les dues accions principals
seran:
• Modernitzar els regs tradicionals, com els Canals d'Urgell, Pinyana, el Canal
d'Aragó i Catalunya o bé el Delta de l'Ebre
• Implantar nous regadius eficients com ara el Segarra-Garrigues, l'Algerri-

Balaguer, Segrià Sud i el Garrigues Sud.
Qui s’encarrega de dur a terme el pla de regadius és Regs de Catalunya SAU

(REGSA), és una empresa pública depenent de la Generalitat de Catalunya, que es
relaciona amb el Govern a través del Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció
Rural, mitjançant un Conveni que fou signat el 23 de desembre de 1992 i actualitzat el
8 de març de 1994. L'objecte social de l'empresa és realitzar actuacions de promoció i
execució de regs d'iniciativa o amb participació de la Generalitat de Catalunya, tant pel
que fa a la construcció de canals i sèquies principals com a les obres de conducció
secundària dins de cada zona regable i la presentació directa o indirecta del servei.
Des de la seva fundació, la societat ha portat a terme actuacions tan emblemàtiques

com el canal Algerri-Balaguer i els seus regadius, els del Segrià Sud, els de les
Garrigues Sud, els de la Terra Alta, els del Montsant o el disseny preliminar del
Segarra-Garrigues i del Xerta-Sènia, a més de diversos procediments de concentració
parcel·laria o els Plans Directors de Modernització del Canal d'Urgell i del Canal de
Pinyana.(figura15).
35
Figura 15: Localització dels regadius a Catalunya. (Font: Atlas de la nova ruralitat, 2009.)
Els regadius, que són els principals consumidors d’aigua del país, se situen
majoritàriament a la conca de l’Ebre, en total, unes 270.000 hectàrees a Catalunya, de
les quals unes 160.000 se situen a les planes de Lleida, que es beneficien dels
abundants recursos dels Pirineus. La superfície regada es troba, d’altra banda, en un
procés de progressió constant per les actuacions i ajuts de l’administració agrària, que
se centren en algun gran projecte nou, com els regadius del canal Segarra-Garrigues i
en actuacions més localitzades d’extensió del regadiu de suport, un regadiu de baixa
dotació d’aigua destinat a assegurar el rendiment de l’arboricultura mediterrània a les
comarques interiors.(Aldomà, 2009)
S'està executant un ambiciós programa de transformació en regadiu. L'objectiu és

subministrar l'aigua imprescindible per a l'activitat agrària arreu del territori, bé sigui
amb dotacions de plena transformació —de 6.000 a 6.500 m3/ha/any— o bé a través
de regs de suport —fins a 3000 m3/ha/any— per tal d'assegurar estrictament les
produccions agràries de secà en front de situacions de sequera extrema. En tots els
casos el sistema de regadiu és per pressió i incorpora els darrers avenços tecnològics
en gestió i telecomandament. (Regs de Catalunya)
Els nous regadius, es basen en un sistema de reg a pressió, per aspersió o goter, que
permet un estalvi en el consum i , per tant, precisa unes dotacions d'aigua menors (al
voltant de 6.500 m3/ha/any). La gestió del regadiu encara es facilita més si es produeix
vinculada a un procediment de concentració parcel·laria que permeti agrupar les
36
parcel·les d'una mateixa explotació facilitant-ne la gestió i reduint despeses
d'explotació, incloses les de regadiu. Des del punt de vista del funcionament del
sistema, els nous regadius estan totalment automatitzats i incorporen les darreres
innovacions en matèria de programació i gestió del regadiu a través de sistemes de
telecomandament i control. Per contra, requereixen una major despesa energètica, per
a dotar de pressió suficient el sistema de distribució. Una modalitat específica
d'aquests nous regadius són els anomenats “regs de suport” amb unes dotacions
inferiors a 3.500 m3/ha/any aplicats a les oliveres, a la vinya o als arbres de fruits secs
amb l'objectiu d'assegurar les produccions en situacions de sequera extrema.
1.2.1. Característiques climàtiques de Catalunya.
Donada la seva situació latitudinal, a cavall entre les zones climàtiques temperada i
tropical, la posició entre dos mars i dos continents i l’enorme varietat geogràfica del
territori i al occident del continent euroasiàtic, el clima de Catalunya té uns trets
pròpiament mediterranis, però participa d’altres més extrems, propis de les zones
climàtiques entre les quals s’emmarca. És una àrea de contacte de masses d’aire de
característiques diferents: les fredes o polars, procedents de les latituds mitjanes i
altes (durant els mesos freds de l’any), i les càlides o tropicals, pròpies de latituds
subtropicals i tropicals (durant l’estiu). Per aquesta raó, el trimestre estival serà sec i la
resta de l’any, moderadament humit. (Meteocat)
D’altra banda, la posició de Catalunya, a l’occident europeu i a llevant de la Península

Ibèrica, confereix al seu caràcter general mediterrani alguns trets atípics: l’hivern no és
a Catalunya una estació plujosa, a causa de la seva posició a sotavent dels temporals
atlàntics. L’oceà Atlàntic queda a ponent, però clarament separat del territori català per
les elevades terres ibèriques. Aquestes poden exercir de barrera aerològica, atenuant i
modificant la influència atlàntica. Al litoral i al prelitoral serà la tardor l’estació més
plujosa, en donar-se els màxims contrastos tèrmics entre les aigües mediterrànies i les
primeres colades fredes. Finalment, el clima queda matisat per la proximitat del
continent Africà, on té el seu origen algun dels tipus de temps que l’afecten. El resultat
d’aquest joc d’influències es manifesta amb una pluviometria mitjana anual molt
diversa.
La varietat geogràfica de Catalunya és realment extraordinària, sobretot si es té en

compte la seva modesta extensió. La gamma d’altituds cobreix més de 3.000 metres,
produint uns pisos climàtics, en especial tèrmics, que donen temperatures mitjanes
anuals des de 17ºC a 0ºC. L’orografia es troba molt compartimentada en serres i
depressions. Aquest factor, unit a diferents orientacions en les seves unitats de relleu,
produeix grans contrastos climàtics i meteorològics entre unes comarques i les seves
veïnes. Una bona manifestació d’aquests contrastos el trobem en el mapa de
precipitació mitjana anual, on els totals pluviomètrics oscil·len entre els més de 1.200
37
mm, a determinats punts dels Pirineus, i els menys de 400 mm a ponent de la
depressió central. (Meteocat)
La disposició paral·lela a la costa de les serres Litoral i Prelitoral allunya les terres
interiors de la influència marítima, més del què la modesta distància en línia recta faria
suposar. Així es donen clars trets de continentalitat a la depressió Central catalana en
oposició a la influència suavitzadora de les aigües mediterrànies a la costa.
Els esmentats factors geogràfics i la situació i posició de Catalunya produeixen com a

resultat un autèntic mosaic de climes. Així, des del punt de vista termopluviomètric, es
poden definir un seguit de zones climàtiques aproximades, totes elles amb uns límits
molt tènues.
1.3. Economia agrària catalana.
L’evolució des sector agrari català és una conseqüència del procés de modernització
del sector per avançar cap a explotacions més competitives. És el resultat de les
polítiques impulsades des de la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya, les quals
s’han concretat en múltiples plans de reestructuració per aconseguir una millora de la
dimensió i de la capacitat competitiva de les explotacions.
L’any 2007 Catalunya tenia 55.096 explotacions agràries, un 4,2% menys que el 2005 i
un 18% menys que el 1999. En nombres absoluts, això significa una reducció de 2.407
i 12.128, respectivament. Aquestes dades contrasten amb dos fets: l’estabilitat de la
superfície total, ja que només ha disminuït un 0,2% respecte al 1999, i l’augment de la
superfície agrícola utilitzada, en un 1,1%. És a dir, s’ha incrementat la dimensió
mitjana de les explotacions, que han passat de les 17,2 hectàrees el 1999 a les 21,2
hectàrees el 2007. Augmenten les explotacions que tenen una dimensió de més de 50
hectàrees, mentre que disminueixen les que tenen una superfície inferior sobretot a 10
hectàrees. (Idescat, 2009)
El productor de matèria primera agrària ha hagut de competir directament amb la

indústria transformadora o el comerciant majorista per un valor afegit cada vegada
més estret, i ho ha hagut de fer en condicions relativament desfavorables, en tractar-se
de molts productors que negociaven amb pocs industrials. En conseqüència, els
productors han creat cooperatives per assumir els marges de l’activitat transformadora
i els transformadors han establert procediments d’integració vertical i altres fórmules
per assumir i gestionar la producció de matèria primera. D’altra banda, els mercats
exigeixen cada cop més condicions sanitàries, de presentació i d’altres tipus a les
matèries primeres alimentàries i demanen la traçabilitat del producte, fet que obliga a
una major relació entre la producció de matèries primeres i la transformació. (Aldomà,
2009)
38
El règim de tinença d’aquesta superfície continua sent, majoritàriament, de propietat
(66,8%), tot i que s’ha reduït en un 6,2% respecte al 1999. La superfície en
arrendament representa el 27%. Aquests canvis semblen confirmar la tendència a la
cessió en arrendament de les terres de propietat de titulars que abandonen l’activitat
agrària. (Idescat, 2009)
L’evolució de les grans branques d’activitat en l’últim segle posa en evidència unes
transformacions que s’escampen cap a la Catalunya interior i incideixen en els
municipis més petits. D’entrada, es dóna un creixement continuat de l’activitat, que es
concentra a les ciutats i afecta també les capitals interiors. Tot seguit, es constata
l’enorme creixement del sector serveis, mentre l’agricultura, que era originalment el
sector dominant, tendeix secularment a la baixa. La reconstrucció de la sèrie històrica
presenta interrogants quant a la fiabilitat de les fonts d’informació i té un valor
aproximatiu; fins al 1975 s’utilitzen informacions censals i padronals i a partir de 1981,
s’han utilitzat les dades de l’enquesta de població activa. A partir de 1975, es pot
desglossar també la informació referida al sector de la construcció. (Figura 16)
Figura 16: Evolució del nombre d’actius a Catalunya per grans branques d’activitat
1910-2007. (Font: Atlas de la nova ruralitat, 2009.)
En els anys 1960 es va produir la gran revolució de la mecanització agrària, amb la

generalització de l’ús del tractor i de la recol·lectora mecànica de cereals, però aquest
és un procés que encara no s’ha tancat i que actualment s’està acabant d’implantar en
la recol·lecció del raïm i s’està desenvolupant en la recol·lecció de l’oliva i de plantes
39
hortícoles. Les màquines substitueixen mà d’obra i la mecanització ha avançat
paral·lelament a la disminució radical de la mà d’obra agrària, fomentant i fent possible
a la vegada les produccions estandarditzades, més fàcils de recollir i de gestionar en
general. Les telecomunicacions i la informàtica obren, per la seva banda, un ventall de
possibles automatitzacions de processos antròpics i naturals que ara encara és difícil
d’imaginar. (Aldomà, 2009)
L’any 2007, 128.008 persones –entre mà d’obra familiar i assalariada fixa– van
participar en les feines pròpies de les explotacions agràries, un 2,2% menys que l’any
1999. D’aquest nombre, només un 27,4% ho feien a temps complet (35.094 persones),
un 5,9% menys que el 1999.
La mà d’obra familiar, amb 107.538 persones ocupades, va representar el 84% del

total, tot i que s’havia anat reduint en els darrers anys, un 4,6% respecte al 1999. En
canvi, es va incrementar la mà d’obra assalariada fixa en un 12,7%, fins a arribar a les
20.470 persones. Aquests moviments de la població ocupada responen al mateix
fenomen d’integració i concentració en detriment de l’explotació familiar clàssica.
Pel que fa a l’edat d’aquestes persones, les que l’any 2007 tenien 65 anys o més eren
les més nombroses (24,2%), seguides per les de 50 a 54 anys (11,9%). Per sexe, un
64,1% eren homes i un 35,9% dones. Cal aclarir, però, que les persones majors de 65
anys, tot i seguir manifestant la seva posició de professional agrícola, es trobaven en
situació de jubilats. En aquest sentit, les dades d’afiliació a la Seguretat Social (que no
inclou jubilats) presentaven una tendència contrària al que reflectia l’enquesta, tant pel
que fa al nombre d’actius com a l’edat d’aquests. (Idescat, 2009)
Globalment, del 1999 al 2007 la mà d’obra més jove va anar disminuint, mentre que la
de major edat augmentava. També el nombre de dones es va incrementar un 23,7%.
En termes d’unitat de treball per any (UTA), les 128.008 persones que l’any 2007
treballaven al camp equivalien a 59.276 UTAs, mentre que el treball dels assalariats
eventuals a 8.475 UTAs. Al llarg d’aquest període, la disminució del treball familiar
(15,7%) es va veure en part compensada per l’augment del treball de la mà d’obra
assalariada (11%). En xifres absolutes, la disminució del treball va ser de 5.224 UTAs.
Considerant el nombre d’unitats de treball any per explotació, es va detectar que la

meitat de les explotacions en tenien menys d’una, un 33,1% entre 1 i menys de 2, i el
16,4% restant, més de 2. A llarg del període 1999-2007 les úniques explotacions que
van augmentar van ser les que tenien 3 i més UTAs; és a dir, les que tenien més força
de treball.
En general, el treball mitjà per explotació va anar augmentant al llarg d’aquests anys,
però, en canvi, el treball mitjà que cada persona hi dedicava va disminuir.
40
La dimensió econòmica o marge brut del conjunt de les explotacions catalanes va
arribar l’any 2007 als 1,6 milions d’UDEs, xifra un 44,7% superior a la del 1999 (una
UDE o unitat de dimensió europea equival a 1.200 Ð).
Les principals aportacions al marge brut les van fer les següents orientacions
productives: porcins (26,7%), aviram (13,8%), fruiters i cítrics (13,6%) i viticultura
(6,6%).
La dimensió econòmica mitjana per explotació va arribar el 2007 a les 29,1 UDEs
(34.920 Ð), xifra que representava un augment del 76% respecte al 1999, que va ser
de 16,5. Això es deu a la progressiva disminució del nombre d’explotacions petites i
mitjanes, i a l’augment de les explotacions, per damunt de les 40 UDEs i, sobretot, de
les 100. Aquestes representaven conjuntament el 17% de les explotacions, mentre
que l’any 1999 eren el 9,9%. Les explotacions amb orientació aviram tenien un marge
brut per explotació més gran, seguides per les de porcí, bovins mixtos, flors i plantes
ornamentals i bovins de llet. (Idescat, 2009)
41
1.4. Justificació dels objectius.
La immigració del Estat ha augmentat més del triple des de l’any 1998 que era de
720.000 habitants, fins 4.000.000 d’habitants l’any 2007, però aquests valors només
són dels immigrants que té permís de residència o de treball en vigor, segons el
Ministeri de Treball. És a partir de l’any 2000 quan l’entrada de la població estrangera
a Catalunya es converteix en un fet que tindrà importants conseqüències per a la seva
evolució demogràfica i estructura social, a causa del baix creixement natural de la
població, i en especial, a partir del any 2002, seguint la tònica de l’Estat Espanyol.
(Trepat, 2008)
La població immigrada abandona el seu país d’origen per motius econòmics, o polítics,
intentant millorar la qualitat de vida que tenien en origen. La recepció d’immigrants, pot
induir efectes sobre la demografia del país, incrementat la població total i la seva
estructura. Aquest fet també pot influir sobre l’oferta disponible en el mercat de treball i
la població activa (Iglesias, et al. 2008).
La majoria de la població immigrant a Catalunya procedeix de Sud Amèrica amb un

30,4% del total de immigrants, seguit d’Europa i del Nord d’Àfrica amb un 25%. Si
analitzem la població immigrada des de la perspectiva dels diferents àmbits d’actuació
del Govern de la Generalitat, comprovem que l’Àmbit Metropolità concentra un 63%
del estrangers residents a Catalunya. La mitjana en percentatge de la població
immigrant respecte el total de la població a Catalunya en l’any 2008, és d’un 14,99%,
la comarca del Barcelonès supera la mitjana amb un 17,06%.(IDESCAT, 2008).
La població estrangera té una sèrie de valors i símbols culturals diferents a les

societats d’acollida. El primer que es perd quan es canvia de país són els símbols
referents al idioma i la forma de vestir. Alguns autors assenyalen que l’alimentació es
la característica cultural que més difícilment es perd, i aquesta resistència és fa més
gran, a major edat del immigrant (Gil i Romo, 2007).
Segons la informació publicada per el Ministerio de Medio Ambiente, Medio Rural i

Marino, amb la col·laboració de Nielsen en el llibre “Los hábitos alimentarios de los
immigrantes en España. Actualización 2007”, considerant que tot el que mengen en
cada llar és el 100%, hi ha un 54% que es correspon a menjars/cuina típics
“espanyols”, i la resta, un 46%, són menjars típics del seu país d’origen. La població
immigrada tendeix a adaptar-se progressivament al patró alimentari del nostre país,
produint el que s’anomena aculturització (Gallar, et al 2007).
Els immigrants poden tenir problemes de mala nutrició per no tenir accessibles els
aliments bàsics de la seva dieta. Les raons són les següents: un elevat preu d’aquests
aliments i la substitució per aliments no complementaris. O bé, ja que als mercats no hi
42
ha disponibilitat i hi ha desconeixement de les propietats nutritives dels aliments
d’aquí.(Vidal i Ngo, 2009)
L’actual desenvolupament de la immigració està contribuint, sense cap dubte, a una

societat multiracial, amb unes necessitats i demandes específiques, que hem de
conèixer per poder donar-li una correcte resposta. A la vegada, el ràpid creixement de
la immigració, esta introduint canvis en la alimentació, afavorint una fusió gastronòmica
(Langreo, 2005), llavors, hi ha una diversificació del mercat alimentari (Martín, 2005).
Per aquest motiu s’han d’establir els productes que han experimentat un increment de
la demanda en les principals vies de comercialització a causa de la introducció de
nous hàbits alimentaris originats per la població immigrada en els últims anys.
Catalunya és un territori d’una gran varietat d’ecosistemes i de paisatges, es distingeix

entre paisatges d’alta muntanya, on es troba la vegetació típicament alpina amb els
seus aprofitaments fonamentalment pastorals, i la resta de muntanyes, amb amples
masses forestals i cultius mediterranis intercalats. Dins d’aquestes darreres encara hi
ha una muntanya més humida i una muntanya seca. (Aldomà, 2009)
La franja costanera amb una forta urbanització, en la qual destaca l’entorn de

Barcelona, una franja més allunyada, els Pirineus, que representa l’espai per
excel·lència de les forests, i una franja interior des de la plana de l’Empordà fins a la
plana de Lleida, on destaca la presència de conreus. Cal destacar la importància de
les planes per al desenvolupament de l’activitat agrària, que ha estat la base de
l’economia de Catalunya durant mots anys.
Bona part de la Catalunya meridional es troba especialitzada en arboricultura (fruita

dolça, cítrics, olivera, vinya i fruita seca), ja sigui de regadiu o de secà. A la Catalunya
central hi predomina l’especialització en conreus herbacis, així com també la
ramaderia, que dóna peu a la presència de municipis sense una orientació agrícola o
ramadera dominant clara. (Aldomà, 2009)
Malgrat les tendències generals, que impulsen cada part del territori cap al monocultiu,
encara es conserva un paisatge agrari força divers a nivell local. Aproximadament una
quarta part dels municipis i la superfície conreada són de monocultiu fort: els altiplans
cerealístics interiors en són l’exponent més clar. Més de la meitat de municipis i de
superfície conreada són de monocultiu feble, amb un pes important també dels
conreus herbacis. També es poden considerar de monocultiu les àrees centrades en el
cultiu d’espècies farratgeres, als Pirineus i les àrees nord-orientals més humides.
(Aldomà, 2009).
Els conreus herbacis extensius, malgrat el decrement, cobreixen prop d’un 60% de la
superfície conreada a Catalunya. En aquests conreus d’explotacions més grans i
fortament mecanitzats hi dominen els cereals, amb els quals els llegums, els farratges,
els conreus industrials o, fins i tot, les patates i, sovint, el mateix guaret entren en
43
rotació. La tendència dels darrers anys és a una petita recessió de l’hortofructicultura,
amb la fruita de pinyol com a alternativa econòmicament més interessant, i també
resulta positiva l’evolució de la flor i planta ornamentals.
Actualment, hi ha més d'1 milió d'hectàrees de superfície agrària útil (SAU) a

Catalunya, de les quals 275 mil són regades. És a dir, el 25% de la superfície de
conreu del nostre país és de regadiu, on la majoria dels cultius ocupen més superfície
en secà. Un 77% d'aquests regadius (275 mil hectàrees), es reguen amb reg
tradicional (Generalitat de Catalunya).
Els regadius tradicionals distribueixen l'aigua per gravetat, de major a menor cota i
reguen per inundació, model dit també a tesa o a manta, consumint grans dotacions
d'aigua, (de 8.000 a 12.000 m3/ha/any i fins a 20.000 m3/ha/any per la producció
d'arròs). Els nous regadius, es basen en un sistema de reg a pressió, per aspersió o
goter, que permet un estalvi en el consum i , per tant, precisa unes dotacions d'aigua
menors (al voltant de 6.500 m3/ha/any). (Regs de Catalunya)
Catalunya és un país amb unes condicions naturals poc propícies per al

desenvolupament d'una agricultura potent. Donada la seva situació latitudinal, el clima
té uns trets pròpiament mediterranis, però participa d’altres més extrems, propis de les
zones climàtiques entre les quals s’emmarca. És una àrea de contacte de masses
d’aire de característiques diferents: les fredes o polars, procedents de les latituds
mitjanes i altes (durant els mesos freds de l’any), i les càlides o tropicals, pròpies de
latituds subtropicals i tropicals (durant l’estiu). Per aquesta raó, el trimestre estival serà
sec i la resta de l’any, moderadament humit. (Meteocat)
L’orografia es troba molt compartimentada en serres i depressions. Aquest factor, unit

a diferents orientacions en les seves unitats de relleu, produeix grans contrastos
climàtics i meteorològics entre unes comarques i les seves veïnes. Una bona
manifestació d’aquests contrastos el trobem en el mapa de precipitació mitjana anual,
on els totals pluviomètrics oscil·len entre els més de 1.200 mm, a determinats punts
dels Pirineus, i els menys de 400 mm a ponent de la depressió central. (Meteocat)
Els esmentats factors agraris, geogràfics i la situació i posició de Catalunya produeixen

com a resultat un autèntic mosaic de zones diferenciades, per tant serà necessari fer
una avaluació tècnica per determinar en quines zones agràries del territori català seria
viable tècnicament explotació dels cultius més demandats per la població immigrada.
La transformació del camp català ha estat constant i radical en els darrers 50 anys, a
partir de diferents processos comuns a tots els països desenvolupats i, que de manera
general, es podrien qualificar com a procés d’industrialització de les produccions
agràries. En els anys 1950, on el sector agroalimentari des d’una economia i societat
fortament d’autosubsistència, ha canviat cap a un perfil biotecnològic, aparellat d’una
44
pèrdua de pes general de l’agricultura o la producció de matèries primeres en benefici
de la resta de sectors. (Aldomà, 2009)
L’evolució des sector agrari és el resultat de les polítiques impulsades des de la Unió
Europea i la Generalitat de Catalunya, les quals s’han concretat en múltiples plans de
reestructuració per aconseguir una millora de la dimensió i de la capacitat competitiva
de les explotacions. (Generalitat de Catalunya, 2009)
La producció pròxima i de qualitat del productes demandats per la població immigrada,

pot constituir un nou jaciment de producció agrícola. L’empresari agrari per invertir en
el cultiu de nous productes, ha de comptar amb el suport de la investigació en
innovació alimentària. La transferència del coneixement atorgarà al emprenedor criteris
per iniciar el cultiu de les varietats potencialment més adaptades a les característiques
agronòmiques de la seva explotació. (Huguet, 2009)
L’empresari agrari ha de poder planificar correctament aquesta nova oportunitat de

negoci per dur a terme una explotació competitiva.
Per aquest motiu, es farà una avaluació agronòmica i econòmica dels productes
demandats per la població immigrada, destacats en la caracterització de les zones
agràries, per determinar si representen una nova oportunitat de negoci pel sector
agroindustrial català.
1.5. Objectius.
En el present projecte tenim tres objectius principals:
1.- Establir productes que han experimentat un increment de la demanda a causa de la

introducció de nous hàbits alimentaris originats per la població immigrada en els últims
anys.
2.- Determinar en quines zones agràries del territori català seria viable tècnicament
l’explotació dels cultius demandats pel canvi d’hàbits alimentaris segons les condicions
ecològiques, estructurals i de la tecnologia de la producció.
3.- Avaluar econòmicament les explotacions dels cultius viables tècnicament per
introduir una nova oportunitat de negoci en el camp agrari català.
45
2. Material i mètodes.
2.1. Sistemes de recerca d’informació.
La recerca bibliogràfica es realitzarà en la Biblioteca de la facultat d’Agrònoms

(ETSEA) de la Universitat de Lleida (UdL). Es consultaran llibres i les bases de dades.
També ens desplaçarem a altres centres de la UdL per poder completar la informació,
ja que hi han llibres que es troben a la biblioteca del Campus de Cappont, a la
Facultat de Medecina o al Rectorat.
Si es possibles s’acudirà a jornades que siguin d’interès per al present estudi.
2.2. Sistemes de realització d’enquestes i estudi de mercat.
Per fer un estudi de mercat es pot analitzar fent un anàlisi quantitatiu, o bé un anàlisi
qualitatiu. Una de les característiques d’aquest últim és que es treballa amb grups o
mostres estructurals i no amb poblacions o mostres estadísticament representatives,
aquest enfocament té al subjecte com a concepte rellevant i no com a individu tipificat.
L’estructura de l’anàlisi qualitatiu és oberta, i permet determinar els participants, el

context i fa que l’entrevistador s’encarregui d’analitzar i interpretar tota la informació. A
més, també és oberta perquè es caracteritza per la invenció i per donar cabuda a
l’inesperat, ja que la realitat a la que s’enfronta és dinàmica i canviant. Una de les
eines que es pot utilitzar per aquest anàlisi és l’entrevista. (Brunet et al ,2000)
L’entrevista és un intercanvi verbal, cara a cara, entre dues o més persones, una de
les quals intenta obtenir informació o manifestació d’opinions o creences d’altres.
Permet obtenir informació sobre esdeveniments i aspectes subjectius de les persones:
creences i actituds, opinions, valors o coneixements, que d’altra manera no estarien a
l’abast del investigador.
L’entrevista aporta a la metodologia la profunditat, el detall i les perspectives de les

persones entrevistades, gràcies a aquestes, es poden descriure i interpretar aspectes
de la realitat que no són directament observables (sentiments, impressions, emocions,
intencions o pensaments, així com esdeveniments que van passar amb anterioritat).
Les finalitats de l’entrevista són diverses:
• És una eina d’exploració, ja que ajuda a identificar variables i relacions, a sugerir

hipòtesis i a guiar altres fases de la investigació.
• Eina de recollida de dades.

46
• Complementa altres mètodes, perquè obté informació que no es podria obtenir
d’altra manera.
Dins de l’entrevista hi ha diferents tipologies, l’entrevista no estructurada dóna una

llibertat més gran a la iniciativa de la persona interrogada i a la persona que realitza
l’entrevista. Es tracta, en general, de preguntes obertes que són respostes dins d’una
conversa i que tenen com a característica principal l’absència d’una estandarització
formal, la qual cosa permet un grau més gran de flexibilitat i adaptació a les
necessitats de la investigació i a les característiques dels subjectes. La persona
interrogada respon de forma exhaustiva, amb els seus propis termes i dins del seu
quadre de referència. L’entrevista no estructurada pot tenir tres modalitats: entrevista
focalitzada, entrevista clínica i entrevista no dirigida. (Brunet et al ,2000)
En l’anàlisi qualitatiu un dels mostreigs més freqüents que es pot realitzar és

l’estratègic, opinatiu o de conveniència, ja que la selecció respon a un criteri totalment
subjectiu. La mostra es no aleatòria o empírica, depèn del judici del entrevistador, que
ha d’establir els grups d’actors.
L’anàlisi de dades, en els estudis qualitatius, consisteix a desxifrar les estructures i a

determinar-ne el camp social i l’abast. Aquest anàlisi es du a terme bàsicament a
través d’una descripció, que té com a característica principal la interpretatibilitat del
discurs. (Brunet et al ,2000)
Per la determinació del objectiu 1, en lloc de fer un anàlisis quantitatiu, en aquest

estudi es farà un anàlisis qualitatiu i obert perquè ens permetrà la comprensió de tota
la riquesa i la complexitat de la realitat social, tenint al subjecte com a concepte
rellevant i no com a individu tipificat.
Per fer l’anàlisi s’ha triat l’entrevista no estructurada i focalitzada, encara que és la més
complexa, és el format més adient, ja que la persona que realitza l’enquesta té un
llistat de qüestions per investigar derivades del problema general que es vol estudiar,
que en el nostre cas són nous productes demandats per la població immigrada que es
puguin cultivar a Catalunya. Aquest tipus d’entrevista també ens permet sondejar
raons i motius, i ajudar a aclarir determinats factors.
Els actors que intervindran en el nostre estudi de mercat d’una banda, tindrem la
població immigrada que demanda productes propis de les seves dietes, tant com a
individus o com a conjunt (associacions). Els altres actors seran els minoristes, ja que
són els encarregats d’oferir els productes demandats.
La població immigrada compra en comerços de percepció més propers, en les

botigues regentades per xinesos o pakistanesos (Espeitx i Cáceres, 2009). El mostreig
serà estratègic, amb una mostra no aleatòria. En el nostre cas els minoristes triats són
botigues on compra la població immigrada, que seran negocis oberts moltes hores, i/o
botigues on poden trobar productes típics i d’altres.
47
Segons el grup d’actors, s’han fet unes qüestions inicials diferents, per poder arribar al
mateix punt: saber quins són els productes més demandats i si tindrien sortida al
mercat, si els produïssin a Catalunya.
Les preguntes per als minoristes van ser:
• Quins productes de la dieta original dels seus clients són els més demandats?
• D’aquests, quins no troba al mercat de majoristes?
• Quins són els productes considerats cars?
• Més o menys, quin preu tenen aquests productes?
• Si es cultivessin aquí, els consumirien?
Les preguntes a les associacions i ciutadans, van ser:
• Quins productes són essencials per a la seva nutrició o dieta?
• D’aquests, quins no troba al mercat?
• Quins són productes cars?
• Més o menys, quin preu tenen aquests productes?
• Si es cultivessin aquí, els consumirien?
2.3. Metodologia d’adequació dels cultius segons el territori.
L’esquema metodològic seguit en l’avaluació de terres en el present estudi és el

presentat per l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació
(FAO). L’organització ofereix els seus serveis tant a països desenvolupats, com a
països en vies de desenvolupament, la FAO actua com un fòrum neutral on tots els
països es reuneixen en peu d'igualtat per negociar acords i debatre polítiques. La FAO
també és una font de coneixements i d'informació. L'Organització ajuda als països en
vies de desenvolupament i els països en transició a modernitzar i millorar les seves
activitats agrícoles, forestals i pesqueres, per tal d'assegurar una bona nutrició per a
tots. Des de la seva fundació el 1945 la FAO ha prestat especial atenció al
desenvolupament de les zones rurals, on viu el 70% de la població mundial pobre i que
passa fam. (www.FAO.org).
Segons la FAO, l’avaluació del territori es defineix com el procés de jutjar el

comportament d’un ús del territori mitjançant l’exclusió o interpretació d’estudis i
cartografies dels sòls, geomorfologia, vegetació clima i altres aspectes del territori,
amb la finalitat d’identificar i realitzar una comparació dels tipus d’usos del territori
prometedors, en relació a unitats específiques del territori en termes aplicables als
48
objectius de l’avaluació. En aquest sentit, l’avaluació del territori es pot entendre
igualment com el procés d’estimar el potencial productiu de les terres per usos
alternatius a través de la interpretació de la informació sobre el territori (Martinez
Casasnovas, et al, 2000).
El concepte terra comprèn l'entorn físic, incloent clima, relleu, sòls, hidrologia i
vegetació, en la mesura que aquests influeixen en el potencial d'ús de la terra. Per
aquest motiu s’utilitza el concepte d’unitat d’avaluació o mapeig de la terra (Land
Evaluation Units, LEU), que és una àrea assignada de la terra amb determinades
característiques. El seu grau d'homogeneïtat o de variació interna varia amb l'escala i
la intensitat de l'estudi. En alguns casos una sola unitat de mapeig de la terra pot
incloure dos o més tipus diferents de tipus terres.
Els recursos de la terra han de satisfer certs requeriments si el que es vol es que
aquesta terra sigui utilitzada d’una manera fructífera. Molts d'aquests requeriments són
específics per al tipus d'ús de la terra, com per exemple: els requeriments ecològics
del cultiu o altres productes biològics i els requeriments del sistema de maneig usat
per a la seva producció. L'avaluació de la terra involucra, per tant, la comparació de les
propietats de la terra amb els requeriments dels possibles tipus d'ús de la terra.
L’avaluació inclou les unitats de mapeig de la terra en relació a determinats Tipus

d'Utilitats o ús de la Terra (Land Utilization Type, LUT). Exemples d’usos de la terra,
podrien ser l'agricultura de secà, l'agricultura de regadiu, pastures o boscos.
El procés d’avaluació requereix identificar els tipus d’utilització de les terres (LUT)
rellevants per la seva importància, així com disposar d’informació sobre els seus
requeriments (exigències del cultiu referents al sòl i clima, exigències de maneig i
desenvolupament i de conservació per una agricultura sota els criteris de
sostenibilitat).
Els LUTs es correspondran amb els diferents cultius que es desitgin implantar en les
unitats d’avaluació, i la seva determinació vindrà donada per les característiques
pròpies del cultiu i les seves necessitats. Un bon exemple dels requeriments del cultiu
són la durada del cicle, les necessitats hídriques, els condicionants edafològics,
climàtiques, etc.
De les unitats cartogràfiques d’avaluació es deriven les qualitats de la terra, aquestes

són les mateixes que els tipus de requeriments dels LUT considerats, de manera que
posteriorment es podran establir els nivells d’aptitud, amb la coincidència dels
requeriments i de les qualitats de la terra.
La qualitat de la terra és un atribut complex de la terra que actua d'una manera diferent
en la seva influència sobre la idoneïtat de la terra per a un tipus específic d'ús. La
qualitat de la terra pot ser expressada d'una manera positiva o negativa. Exemples
49
d'això són la disponibilitat d'humitat, resistència a l'erosió, el perill de les inundacions,
el valor nutritiu de les pastures, l'accessibilitat. (FAO, 1997)
En l'esquema FAO es reconeixen ordres i categories. La més alta categoria és l'ordre

que reflecteix, a grans trets, si un sòl és apte o no per a un ús concret. Es reconeixen
dos ordres:
• S = Si apta (Suitable). Terres en les quals els beneficis superen costos i l'ús
sostingut de la terra no la incapacita en un període de temps prou llarg.
• N = No apta (Not suitable). Les terres poden classificar com no aptes per a un
ús determinat per una diversitat de raons. Pot passar que l'ús proposat sigui
tècnicament impracticable, tal com el reg de terres rocoses escarpades, o que
provoqui una greu degradació ambiental, com el cultiu en vessants escarpats.
Sovint, però, la raó és de tipus econòmic: el valor dels beneficis esperats no
justifica els costos dels inputs que serien necessaris.
La segona categoria és la classe que reflecteix graus d'aptitud dins de l'ordre.

S'enumeren d'una manera consecutiva, mitjançant xifres aràbigues.
• S1 = Altament apta. Sense limitacions per a l'ús sostingut o limitacions de

menor quantia que no afecten la productivitat ni augmenten considerablement
els costos.
• S2 = Moderadament apta. Limitacions moderadament greus que redueixen els

beneficis, o impliquen riscos de degradació en l'ús sostingut del sòl.
• S3 = marginalment apta. Les limitacions per a l'ús sostingut són greus i la

balança entre costos i beneficis fa que la seva utilització només es justifiqui de
forma marginal. El seu ús es justifica, normalment, per raons diferents de les
econòmiques.
En l'Ordre N es reconeixen també tres classes:
• N1 = No apta actualment. Terres les limitacions podrien eliminar-se amb

mitjans tècnics o inputs, però que aquestes modificacions en l'actualitat són
impensables.
• N2 = No apta permanentment. Limitacions greus, d'índole generalment física,

que se suposen insalvables a llarg termini.
• X = Terres per a conservació. No apta per a la seva explotació, terres

d'especial protecció, per la seva conservació, vida silvestre, d'especial interès
científic ecològic o d'interès social (com parcs, reserves, o zones d'esbarjo).
Els límits entre els ordres (S i N) i entre les diferents classes (S1, S2, S3 i N1, N2)
s'estableixen per la presència de factors limitants. Un factor limitant és una
50
característica del sòl que dificulta la seva ocupació, redueix la productivitat, augmenta
els costos i implica riscos de degradació, o tot alhora.
Com ja s’ha vist fins ara, el territori català té una gran varietat de paisatges, des de
zones de muntanya, planes cerealístiques, altiplans mediterranis on contrasten les
zones de regadiu i les de secà, i un espai litoral i prelitoral de conurbació, on l’espai
agrari ha esdevingut residual i típicament periurbà (Figura 12).
Podem distingir tres grans zones: les conreables (la plana de l’Empordà fins a la plana
de Lleida), les zones de boscos (destacant la zona dels Pirineus) i les zones urbanes
(la franja costanera, destacant l’entorn de Barcelona) (Figura 13).
El concepte terra estarà format per la totalitat del territori català, incloent les seves
característiques climàtiques, de relleu, sòls, hidrologia i vegetació.
Primer determinarem els diferents tipus d’usos del la terra. En el present estudi són
LUT rellevants els cultius més destacats en el resultat de les entrevistes i la recerca
bibliogràfica.
Per poder definir correctament els usos de la terra, la seva determinació vindrà donada
per les característiques pròpies del cultiu i les seves necessitats. Es realitzarà una
recerca bibliogràfica dels diferents cultius. Es descriurà la planta, la durada del cicle
del cultiu, definint les seves necessitats hídriques, climàtiques, edafològiques.
Les unitats d’avaluació de la terra (LEU), seran les zones agràries catalanes. Aquestes
estan formades per diverses característiques, les més destacades són els tipus de sòl,
el relleu i la climatologia.
Les característiques de sòl i de relleu, estan incloses en el condicionant de les àrees

regables, on s’han tingut en compte els regadius existents, així com els regadius futurs
plantejats pel Govern Generalitat de Catalunya, ja que estan projectades en les zones
potencialment aptes per cultivar. Tenint en compte aquest condicionant, ja es realitza
la selecció d’aquells factors de relleu i tipus de sòl més aptes pel conreus agraris.
Pel que fa al tipus de sòl, Catalunya té una gran diversitat de sòls i seria necessari un
estudi més exhaustiu de la tipologia dels sòls, un cop obtingut el resultat de les zones i
cultius potencials.
Els nostres LEU, tindran dos qualitats de la terra, que han de coincidir amb els
requeriments dels cultius. La primera qualitat de la terra seran les temperatures
mínimes mensuals a tot el territori català, ja que els cultius proposats tenen unes
necessitats de temperatures mínimes mensuals superiors a les corresponents a les
latituds del territori català.
L’altre factor limitant serà les necessitats hídriques del cultiu, ja que els cultius
seleccionats tenen uns requeriments d’aigua superiors a les precipitacions en el
51
territori català. Llavors la condició que la zones agràries siguin de regadius resulta una
qualitat indispensable per definir els LEU.
L’esquema resum del la metodologia es pot observar en la figura 16.
LEU LUT
Qualitats de la Característiques
terra dels cultius
Mapes resultat
CLASSIFICACIÓ
Figura 17: Resum de la metodologia utilitzada. (Font: Elaboració pròpia.)
Pel que fa a la classificació, seran potencialment aptes aquelles zones destacades de

la interacció de les característiques de la terra amb els requeriments dels cultius
(Figura16). La classificació en el present projecte serà la següent:
• S = Si apta. Els cultius potencialment aptes seran aquells que la durada del
cultiu sigui inferior a el període de temperatures mínimes mensuals.
• N = No apta. Els cultius no aptes seran aquells que la durada del cultiu sigui
superior al període de temperatures mínimes mensuals.
• S1 = Apta amb requeriments. Seran els cultius que necessitin una protecció al
inici o al final del seu cicle productiu.
Per obtenir els diferents mapes utilitzarem el programa ArcGIS ™, que es troba en la
sala d’usuaris del Rectorat de la Universitat de Lleida, i és un sistema d'informació
geogràfica (SIG) integrat, que consisteix en tres parts claus:
• El programari ArcGIS Desktop és un conjunt integrat de aplicacions SIG

avançades.
• L'ArcSDE ™ Gateway és una interfície per administrar les geodatabase (forma

curta per base de dades geogràfica) en un sistema d'administració de bases de
dades (DBMS).
52
• El programari ArcIMS és un SIG orientat a Internet per distribuir dades i
serveis. ArcGIS proporciona un marc per implementar SIG per un usuari
individual o per a molts usuaris. ArcGIS es pot estendre amb programari
addicional, tal com ArcPad ™ per a dispositius Windows ® CE.
ArcGIS utilitza models de dades intel·ligents SIG per representar la geografia i

proporciona totes les eines necessàries per crear i treballar amb dades geogràfics.
Inclou eines per a totes les activitats SIG: edició i automatització de dades, mapeig i
activitats basades en mapes, administració de dades, anàlisi geogràfic i organització
de dades i aplicacions per a Internet
Un sistema d’informació geogràfica (SIG), és un sistema de computadors capaç

d'emmagatzemar, manipular, i mostrar informació referenciada geogràficament, és a
dir, dades identificades d'acord amb la seva localització. Combinant capes o layers
(nivells d’informació) d’una zona, es pot obtenir de manera més senzilla, informació
més concreta i determinada de l’àrea d’estudi.
Les dades s’han extret de l’Atlas Digital de Catalunya, en format MiraMon, s’han
vectoritzat per poder-les usar amb l’ArcGis. La importació dels vectors amb les dades
de temperatura i pluviometria, s’importen des de ArcCatalog, d’aquesta manera
obtenim els vectors per poder treballar amb ArcMap.
Per multiplicar i reclassificar les dades, prèviament s’haurà de transformar els vectors
que contenen tota la informació, a rasters (rasteritzar), en format sheaps. Un cop
obtinguts els sheaps ja podem començar a combinar les capes o nivells d’informació.
(figura 18).
La figura 18 ens mostra pas a pas, les accions que s’han dut a terme per obtenir els
mapes resultat.
53
Mapes de temperatures mitges
mínimes mensuals.
Ràsters en format miramon.
Vectorització dels
ràsters temàtics.
mínimes mensuals.
Vector en format miramon.
Espoxtar vector a
fitxer.E00.
Fitxer Arc/Info
Importar des de
ArcCatalog

mínimes mensuals.
Vector en format Arc/Gis.
Rasterització
del vector
Mapes de temperatures mitges Mapa de regadius de Catalunya.

mínimes mensuals.
Ràster .shp
Ràster .shp.
Qualitat 1: Temperatures Qualitat 2: Zones

mínimes mitges regables de Catalunya
Reclassificació
LEU: característiques de LUT: requeriments dels

la terra cultius
Intersecció
Obtenció de les diferents

clasificaccions, aptes no
aptes
Figura 18: Resum del procediment SIG. (Font: elaboració pròpia)

54
2.4. Metodologia de la avaluació econòmica del projecte.
Per determinar la viabilitat econòmica dels cultius potencialment aptes i dels aptes
amb requeriments, obtinguts de la interacció entre les característiques de la terra i els
requeriments dels cultius, es realitzarà un anàlisi de mercat, la determinació de costos
parcials i finalment el càlcul de la viabilitat econòmica, a partir de la determinació del
punt d’equilibri.
2.4.1. Anàlisi del mercat.
En anàlisi de mercat, es tractarà d’analitzar el mercat en què l’empresa desenvoluparà

l’activitat i identificar les forces competitives que el configuren.
2.4.1.1. Àmbit, evolució i tendències.
• Zones geogràfiques on es preveu comercialitzar el producte o servei (barri, municipi,

comarca, entre altres). Cal diferenciar entre el mercat real, aquell que actualment
compra o consumeix el producte o rep el servei, i el mercat potencial, aquell que pot
comprar o consumir el producte o servei de l’empresa independentment que ja ho faci
o no.
• Tendència i evolució del mercat: s’ha de conèixer si aquest mercat pateix una
evolució a l’alça o a la baixa, i en quina proporció respecte a anys anteriors, o bé si
efectua una desviació cap a productes o serveis semblants.
• Volum del mercat: calculat en unitats, en euros, en quilos, amb la màxima

segmentació possible (en àrees geogràfiques, per canals de distribució i d’altres).
• Possibles canvis en la demanda.
• Quota de participació estimada de l’empresa: part del mercat que compra o

consumeix el producte o servei de l’empresa en relació amb el total de compradors o
consumidors del producte genèric. (Alonso, 2009)
2.4.1.2. Anàlisi dels clients.
Es tracta d’aprofundir en el coneixement dels clients i arribar a comprendre’n el

comportament. Caldrà, doncs, determinar quins seran els clients potencials de
l’empresa. Aquests clients poden ser particulars (consumidors finals), dels quals
55
hauríem de definir-ne el perfil (sexe, edat, estat civil, poder adquisitiu, nivell cultural,
localització geogràfica, hàbits de consum, entre altres), però també poden ser
empreses, administracions públiques o associacions, fundacions, i d’altres.
En qualsevol cas, siguin del grup que siguin, és important determinar qui són, on són,
què necessiten i què demanen, i quines millores desitjarien respecte als productes que
ara ofereix la competència i en què basen les seves decisions de compra.
Respondrem les següents preguntes sobre els clients:
• Qui compra? Característiques personals.
• Per què compra? Motivacions.
• Què compra? Productes i marques.
• Com compra? Busca el producte o compra el que se li ofereix.
• Quant compra? Quantitats.
• On compra? Establiments, context, distància.
2.4.1.3. Anàlisi de la competència.
En aquest apartat s’ha d’analitzar la competència més directa, és a dir, les empreses
que ofereixen els mateixos (o similars) productes o serveis i que s’adrecen al mateix
públic. És important no limitar-se a fer una llista d’aquests competidors, ja que cal
conèixer els aspectes més importants que els caracteritzen:
• Identificar quins competidors hi ha.
• On són, en quines zones operen i quina és la seva quota de mercat.
• A qui venen i quina és la imatge que té d’ells el client potencial? Tenen prestigi?
• Quins productes o serveis ofereixen i amb quines garanties? Són innovadors? Tenen
qualitat?
• Quina és la seva política de preus, descomptes i condicions de pagament?
• Inverteixen part del seu pressupost en promoció i publicitat?
• Quina estratègia competitiva utilitzen? Quins avantatges tenen, quines són les seves
mancances, i per què tenen èxit o per què no?
56
2.4.1.4. Anàlisi dels intermediaris.
En alguns sectors, si l’empresa no ven directament al client, és important conèixer els

intermediaris (distribuïdors, minoristes, entre altres), perquè incideixen en la qualitat i
la imatge que es dóna. Cal saber qui i quants són, com treballen i com poden agregar
valor a l’empresa. (Alonso, 2009)
2.4.2. Metodologia de l’avaluació dels costos.
La comptabilitat de gestió és una branca de la comptabilitat, que té com objectiu la

captació, mesura i valoració de la circulació interna, així com la seva racionalització i
control, amb l’objectiu de subministrar a l’organització la informació rellevant per la
presa de decisions en l’empresa.
La comptabilitat de gestió pretén aportar informació rellevant, històrica o provisional,

monetària o no monetària, segmentada o global, sobre la circulació interna de
l’empresa per la presa de decisions. Té un paper clau en qualsevol empresa, com a
conseqüència de la necessitat de ser una empresa competitiva.
Donat el seu caràcter intern cada empresa podrà utilitzar el sistema de gestió que més
s’adapti a les seves necessitats. (Amat i Soldevila, 2000)
La comptabilitat de costos, o comptabilitat analítica, és una de les parts de la

comptabilitat de gestió, i es centra en el càlcul de costos dels serveis o productes que
ofereix l’empresa. En quant als objectius específics de la comptabilitat analítica
destaca obtenir informació, amb perspectiva a curt termini, per:
- Calcular els costos de les diferents parts de l’empresa i dels diferents productes
obtinguts.
- Conèixer el cost de cada etapa dels procés productiu.
- Valoració de les existències.
- Contribuir al control i reducció de costos de la empresa.
- Presa de decisions estratègiques.
La comptabilitat de costos recull tots els costos de l’empresa, els assignats a un

productes, departament, client, etc.., en funció de les necessitats d’informació.
Abans de iniciar la descripció de la metodologia per la avaluació econòmica cal definir

alguns termes com despesa o cost. La despesa és un concepte de la comptabilitat
financera i per tant vinculat a una comptabilitat externa, nosaltres no parlarem de
despeses, sinó de costos. El cost és el valor del consum de inputs que es necessiten
per poder produir uns outputs. (Amat i Soldevila, 2000)
57
Els sistemes de càlcul de costos són els mètodes que es poden utilitzar per conèixer
els costos dels diferents productes o etapes de la producció, i determinen el resultat
del període. Els sistema de costos que tria cada empresa depèn de diverses variables,
entre les que destaquen: característiques de l’empresa, sector en el que opera,
objectius que pretén assolir, costos que estiguin disposats a suportar, etc..
Els sistemes de càlcul de costos, amb relació als productes, es poden classificar
atenent a diversos criteris, que en el nostre cas, es calcularan els costos parcials, ja
que imputen una part dels costos de l’empresa.
Dins dels sistema de càlcul de costos parcials s’identifiquen els costos: directes i
variables. El sistema de costos directes, és un sistema de costos parcials ja que
imputa només una part dels costos, els que són assignables directament al producte.
Aquest sistema sol ser útil per analitzar el marge de contribució que genera un
producte (vendes menys costos directes). (Amat i Soldevila, 2000)
Pel que fa al sistema de costos variables és el que imputa al producte els costos
variables o proporcionals, els costos totals seran la suma dels costos variables i els
fixos que es poden assignar al producte.
Els costos fixes són aquells costos que no varien al modificar el nivell d’activitat de
l’empresa, dins d’un interval determinat ‘activitat. (Amat i Soldevila, 2000)
En el present estudi es calcularan els costos parcials totals dels cultius que la durada
del seu cicle productiu sigui inferior a 1 any. (taula 6)
Els costos variables estaran formats per:
• Els costos de les matèries primes: Correspon als costos generats per les
matèries primeres, és a dir al valor de la quantitat de les mateixes que es vagi
immobilitzant en el procés productiu. Aquests poden ser poden ser l’aigua, els
fertilitzants aplicats o el planter.
• Els costos variables de mà d'obra: Inclou els costos totals de la mà d'obra

requerida al llarg del cicle productiu per a la realització de les tasques culturals
• Els costos variables de la maquinària pròpia.
Per la càlcul dels costos fixos en els cultius amb una durada inferior a un any, es
consideraran el cost fix de la maquinària pròpia i l’amortització de la instal·lació de reg.
Taula 6: Quadre resum dels costos de producció en cultius de durada inferior a un any.
(Font: Elaboració pròpia)
1. Costos variables dels factors de producció.

1.1. Matèries primeres.
1.1.1. Aigua de reg.
1.1.2. Fertilitzants.
1.1.3. Productes fitosanitaris.
58
1.1.4. Materials plàstics.
1.1.5. Altres matèries primeres.
1.1.6. Material vegetal.
1.2. Costos variables de la maquinària pròpia.
1.3. Mà d'Obra.
1.3.1. Aplicació del reg.
1.3.2. Aplicació de fertilitzants.
1.3.3. Aplicació de productes fitosanitaris.
1.3.4. Col·locació de la protecció.
1.3.5. Laboreig i preparació del sòl.
1.3.6. Eliminació de males herbes.
1.3.7. Plantació.
1.3.8. Recol·lecció.
Total de costos variables dels factors de producció.
2. Costos fixos assignables al producte.
2.1. Costos fixes de la maquinaria pròpia.
2.2. Amortització de la instal·lació de reg.
Total de costos fixes dels factors de producció.
TOTAL DE COSTOS PARCIALS (1+2)
Els costos de fertilitzants i tractaments fitosanitaris fan referència exclusiva als

materials. Els costos d’aplicació estan inclosos en els càlculs de la maquinària i la mà
d’obra. Pel que fa als valors, fertilitzants, productes fitosanitaris i aigua, es buscaran
valors mitjos.
Per al càlcul dels costos de la maquinària utilitzarem la metodologia presentada per el

Ministerio del Medio Ambiente y Medio Rural y Marino (MARM) , que consisteix en
desglossar els costos totals de cada tasca, en costos de cada màquina. Per tal de
calcular els costos, s’han de separar en costos fixes i costos variables. La separació és
la següent:
Costos fixes:
- Amortització
Entre les diferents formes en què es pot abordar l'anàlisi dels costos corresponents a
les a amortitzacions de les màquines s'ha triat un procediment "combinat" en el qual es
consideren simultàniament l'obsolescència i el desgast de les màquines, ja que en les
condicions d'una agricultura desenvolupada, en la qual les màquines poden durar
59
bastants anys, s'ajusta millor a les depreciacions reals que pateixen les màquines,
segons els preus habituals en el mercat de productes usats.(Márquez, 2004)
Va Va
A(desgast )(€ / h) = A(obsolescència)(€ / h) =
H ( N × h)
On:
A: Amortització de la màquina (€/any).
Va: Valor d’adquisició de la màquina (€).
H: Vida útil de la màquina (hores).
N: Vida útil de la màquina (anys).
h: Ús anual de la màquina (hores).
Els valors de la vida útil de les diferents màquines s’extraurà de les taules annexes en
el document “Previsión de costes de utilización de la maquinaria agrícola” publicat pel
MARM l’any 2008, igual que els valors de les hores d’ús de la maquinaria.
- Interessos del capital invertit
Es pot considerar per aquest concepte el valor resultant d'aplicar una taxa d'interès del
7% sobre el 60% del valor d'adquisició de la màquina considerada. Si el dividim per les
hores d’ús de la màquina, obtindrem els €/h.
⎛ Va ⎞
I (€ / h) = ⎜ ⎟ × 0'6 × 0'7
⎝ h ⎠
On:
I: Interessos de capital invertit (€/h).
- Assegurança i magatzem.
Inclou, d'una banda, l'assegurança de responsabilitat civil i d'incendi estimant-se un

cost anual del 0,2% del valor del tractor nou, o de la màquina considerada.
⎛ Va ⎞
Ass (€ / h) = ⎜ ⎟ × 0'002
⎝ h ⎠
On:
60
Ass: Assegurança (€/h).
Perquè la màquina es conservi en bones condicions de funcionament precisa que es el

protegeixi de la intempèrie, en els períodes en què no s'utilitza, a l'interior d'un edifici
que pot ser un simple cobert, o un altre capaç de proporcionar una protecció molt
superior, la qual cosa és imprescindible en les regions més fredes. Si no s'actua
d'aquesta manera augmenten les despeses de manteniment i reparació per la qual
cosa no ha d'ometre en la previsió de costos d'utilització, encara que siguin
relativament molt petits. El càlcul es pot realitzar aplicant el 0,1% del valor de la
màquina.
⎛ Va ⎞
M (€ / h) = ⎜ ⎟ × 0'001
⎝ h ⎠
On:
M: magatzem (€/h).
- Manteniment i reparacions
Hi ha diferents formes per fer aquesta previsió. Qualsevol d'elles només és vàlida per
a una determinada forma d'amortització i en unes condicions d'ús determinades. Una
sobrecàrrega permanent, o utilitzar productes de baixa qualitat, pot fer que els costos
corresponents a manteniment i reparacions s'incrementin de manera notable, en altres
ocasions, com per als tractors, el cost de manteniment i reparacions s'assigna per hora
de funcionament, per tant serà un cost variable en el cas dels tractors.
Des del punt de vista pràctic ofereix bons resultats la solució proposada pel CEMAG,
que és la d'establir un tant per hectàrea treballada, utilitzant com a referència
aproximada els valors indicats en la taula de l'Annex 1 del document del MARM
“previsión de costes de utilización de la maquinaria agrícola”, que ens dona el valor
d’euros per hectàrea de cada màquina.
61
Valor (€ / ha)
MiR(€ / h) =
CTE (h / ha)
On:
MiR: manteniment i reparacions (€/h).
Valor: Valor per hectàrea treballada (€/ha).
CTE: Capacitat de treball efectiva (h/ha).
La capacitat de treball teòrica(ha/h) és la capacitat que té una màquina realitzant un

treball, sense cap tipus d’interrupció, a una velocitat normal de treball (km/h) i cobrint
sempre la totalitat de l’amplada de treball de la màquina (m). (Ortiz-Cañavate, 2003)
V (km / h) × a (m)
CTT (ha / h) =
10
On:
CTT: Capacitat de treball teòrica (h/ha).
V: Velocitat de treball (km/h)
A: amplada de treball de la màquina (m).
La capacitat de treball o capacitat de treball efectiva és la capacitat d’una màquina de

realitzar un treball, tenint en compte els temps consumits en les voltes en capçalera,
recobriments, carrega i descarrega de productes, quan la màquina treballa a una
velocitat normal de treball (km/h) i cobrint sempre la totalitat de l’amplada de treball de
la màquina (m). (Ortiz-Cañavate, 2003)
El coeficient entre la capacitat de treball teòrica i la capacitat efectiva ens dona

efectivitat en camp, per tant podem extraure que:
CTE (ha / h) = CTT (ha / h) × eficiència
Llavors, els costos fixes de la màquina (CF) queden establerts de la següent forma:
CF (màquina)(€ / h) = A + I + M + Ass + MiR
On:
A: Amortització combinada (€/h).
I: ingressos (€/h).
62
M: magatzem (€/h).
Ass: Assegurança (€/h).
MiR: Manteniment i reparacions (€/h).
En les màquines que necessitin l’ús de tractor, per determinar els cost fix total, haurem
de sumar, el cost fix de la màquina necessària, amb els costos fixos del tractor. Per
obtenir els valor del cost en euros, haurem de multiplicar aquest cost fix per la
capacitat de treball de la màquina i la superfície a cultivar.
CF (€) = CF (€ / h) × CTE (h / ha ) × S (ha )
On:
CF: costos fixos de la màquina més el tractor (€)
CF: costos fixos de la màquina més el tractor (€/ha).
S: superfície cultivada (ha).
Costos variables.
- Combustible
El consum horari del tractor o d'una màquina amb motor serà diferent segons el grau
de càrrega al que treballa el motor (nivells de càrrega del 12.5 al 85%). Per als tractors
es poden donar uns valors mitjans anuals en funció de la potència del motor.
Combustible(€ / h) = q × Pc
on:
C: combustible consumit (€/ha).
q: consum de combustible mitjà anual (l/h) valor extret de les taules del MARM
Pc: preu del combustible (€).
- Lubricant, manteniment i reparacions.
D'altra banda, el càlcul dels costos de manteniment i reparacions en els tractors

agrícoles pot relacionar-se amb la càrrega amb la qual treballen, i, per tant, amb el
consum de combustible, es pot assignar al manteniment i reparacions un valor de
0.20€/litre de gasoil consumit, inclouen en aquesta valor pneumàtics, lubricants i altre
material que cal per al manteniment i reparacions.
63
LMR (€ / h) = q × 0,2
on:
LMR: Lubrificant, manteniment i reparacions del tractor (€/ha).
q: consum de combustible mitjà anual (l/h) valor extret de les taules del MARM
Llavors, els costos variables de la màquina (CV), igual que els costos fixos, queden
establerts de la següent forma:
CV (€ / h) = C + LRM
On:
C: Combustible (€/h).
LMR: Lubricant, manteniment i reparacions(€/h).
Un cop determinats els costos variables del tractor els multiplicarem per les hores
necessàries per realitzar la tasca, o per la capacitat de treball de la màquina i la
superfície a cultivar.
CV (€) = CV (€ / h) × CTE (h / ha ) × S (ha)
On:
CV: costos variables de la màquina més el tractor (€)
CV: costos variables de la màquina més el tractor (€/ha).
Per la determinació del cost dels cultius plurianuals, és farà una recerca bibliogràfica
per obtenir els valors de costos parcials totals.
En els casos de cultius plurianuals, s’han de considerar :
• L’amortització de la plantació i el interès de la mateixa. Aquests es

corresponen amb el fet que els cultius llenyosos, en ser considerats com una
inversió, el seu cost s'ha d'imputar durant tots els anys de vida de la mateixa.
• Per al càlcul del cost d'amortització, com a forma de comptabilitzar la

depreciació de la plantació, s'aplicarà qualsevol dels mètodes coneguts, sent el
més comú el de les quotes constants, sense més de dividir l'esmentat valor pel
nombre d'anys de vida de la mateixa. (FAO, 2001)
64
• El interès, com a cost d'oportunitat, es calcularà aplicant el tipus considerat a la
meitat del valor de la plantació, per tal de repartir de manera uniforme al llarg
dels anys.
• Amortització del capital de les instal·lacions i el Interès del capital de les

instal·lacions. Es tracta d'una cosa semblant al cas de la plantació, encara que
sí s'ha de tenir en compte que el valor de les instal·lacions no és el dels
components de les mateixes, sinó el d'aquests més els costos necessaris per a
la seva instal·lació i posada en marxa.
• Costos de reposició d'arbres i manteniment d’instal·lacions, que es tracta d'un

cost fix al considerar-ho necessari per a l'adequada conservació de l'explotació.
• La renda de la terra, també la considerarem per al cost fix dels cultius

plurianuals, s’entén aquest concepte, com un cost d'oportunitat per a
l'empresari. Vindrà donat pels valors més comuns d'arrendament de la
propietat rústica en el mercat.
• Els impostos i assegurances, que comprèn els impostos, assegurances i

pagaments que s'efectuen a través dels ajuntaments i altres ens administratius
(Impost de Béns Immobles, Seguretat Social ,...).
• El interès del capital circulant, que es tracta d'un cost d'oportunitat. El capital
circulant està constituït pel conjunt de costos generats pels factors de
producció invertits durant el període productiu, i que s'esgoten en un sol
procés. Per tractar-se d'un capital, genera uns costos que són els interessos,
els quals dependran lògicament del tipus d'interès aplicat i del temps que
romanen immobilitzats durant el període productiu les inversions de cada
factor, és a dir, del temps que triga a recuperar el capital invertit en els
mateixos per la venda del producte obtingut.
Pel que fa al tipus d'interès, sol prendre com a base el preu del diner en els crèdits
concedits pels bancs i caixes d'estalvi que van xifrar en el 5%,(FAO, 2001).
L’esquema seguit per als cultius plurianuals serà el que es mostra en la figura
Taula 7: Quadre resum dels costos de producció en cultius de durada superior a un

any. (Font: Elaboració pròpia)
1.1.Aigua de reg.
1.2.Fertilitzants.
1.3.Insecticides, fungisides i fertilitzants foliars
1.4. Altres matèries primes
1.5. Costos variables de la maquinària pròpia.
1.6. Mà d'Obra.
65
Total de costos variables dels factors de
producció.
2.1. Costos fixes de la maquinaria pròpia.
2.2. Amortització de la plantació.
2.3. Reposició d'arbres y altres CF
2.4. Amortització de la instal·lació de reg.
2.5. Impostos i assegurances.
Total de costos fixes dels factors de producció.
COSTOS TOTALS sense C.O. (1+2)
3. Costos d'Oportunitat C.O.
3.1. Renda de la terra.
3.2. Interès del capital de la plantació.
3.3. interès del capital circulant
3.4. Interès del capital de la instal·lació de reg.
3.5. Interès del capital de maquinaria
Total de costos d'oportunitat
COSTOS TOTALS amb C.O. (1+2+3)
Per determinar els costos parcials dels diferents cultius aptes, prèviament haurem de
determinar les diferents tasques que es duran a terme en el cultiu, com per exemple
l’època se sembra, aplicació de fertilitzants, productes fitosanitaris, etc..
2.4.3. Determinació de la viabilitat econòmica dels cultius.
Per fer l’avaluació econòmica dels present projecte, es farà un anàlisis del punt
d’equilibri, punt mort o llindar de rendibilitat que seria el volum de vendes que, amb el
marge unitari de cobertura de cada unitat venuda, és necessari per compensar la
totalitat dels costos fixos o d’estructura de l’empresa. Aquest seria el punt a partir del
qual es podria entrar en la fase d’obtenció de beneficis. És a dir, el punt d’equilibri ens
indica el nombre d’unitats que s’hauria de vendre perquè els ingressos per vendes
siguin iguals als costos (I = CF + CV), és a dir, que el benefici sigui igual a zero.
(Alonso, 2009)
P.Equilibri =
(CV × S ) + CF
P×S
On:
CF: costos fixes (€).
CV: costos variables (€/ha).
P: producció (Kg/ha)
66
3. Resultats.
3.1. Determinació dels principals productes.
Les enquestes realitzades per la determinació dels principals productes demandats

pels diferents col·lectius de població immigrada, són 70 consultes dirigides a comerços
de la cuitat de Barcelona, de les quals s’ha obtingut resultats només de 49 comerços.
En l’annex 1 del present estudi podem trobar les enquestes realitzades. A continuació
es mostra un resum dels resultats.
A la pregunta de ¿quins productes de la dieta original dels seus clients són els més
demandats?, els botiguers van ressaltar per els col·lectius dels indis, magrebins i
pakistanès la importància de les espècies, com per exemple el gingebre, que es
trobava en tots els establiments visitats. Pel que fa a fruites i hortalisses, les més
demandades per aquests col·lectius són:
• pebrot, ocra, ceba, patata, mandioca, iuca, taro, taronja, plàtan mascle, tahina,
carela, dinda, mango, meló, granades i varietats de llegums.
Pels establiments on els principals clients són del grup ètnic llatinoamèrica i carib, els
productes que més demandats són les fruites tropicals com poden ser:
• Plàtan mascle, bananitos, bananes, pinya, mango, papaya, guaiaba, maracuià,

coco i llimes.
S’ha observat que en totes les botigues hi havia iuca, que és el tubercle més
demandat, juntament amb el moniato, la batata, patata dolça, papa llisa. Altres
productes demandats per aquest col·lectiu són els tomàquets, varietats de mongetes
(frijoles), els pebrots, els xilis, la ceba, mote.
La següent pregunta realitzada als entrevistats va ser, ¿quins d’aquests productes

més demandats no troba al mercat de majoristes? La majoria de les respostes eren
que es troben gairebé tots, excepte algunes varietats de patates, taro, dinda,
bananitos, carela, que són difícils de trobar. Tampoc troben mote, que és un blat de
moro amb el grà més gran i diferents varietats de llenties i mongetes.
Pel que fa als preus, en general tots els entrevistats ens van dir que en els últims anys
han baixat força. Els més cars continuen sent els de les fruites tropicals, i no sempre
es poden trobar, són productes que depenen de l’estació climàtica. Més o menys els
preus que ressalten els entrevistats referents a les fruites tropicals es poden trobar de
2 a 5 o 6 €/kg, el plàtan mascle i els mangos a 3 o 4€/kg, i la iuca es a 1,5 o 2€/kg.
L’ultima pregunta va ser: Si es cultivessin aquí ¿els consumirien? Tots els entrevistats
van dir que si, la majoria deia que això baixaria els preus.
67
Les enquestes realitzades a població immigrada, són un total de 60 consultes
realitzades. En aquest cas s’ha mostrat un llistat de productes que podrien ser
essencials per la seva nutrició i que formen part de les dietes típiques de tots els grups
ètnics.
Es van fer 5 preguntes: ¿Quins productes són essencials per la seva nutrició? ¿Quins
productes troba habitualment en el mercat? ¿Són productes cars? ¿Són assequibles
per la seva economia? ¿quins creu que es cultiven aquí?.
Fent un resum de les respostes per grups ètnics, començarem pels entrevistats
pertanyens al grup ètnic Àsia Meridional. La població d’aquest col·lectiu, no va
destacar cap producte com a essencial per la seva nutrició. A la pregunta de quins
productes trobava habitualment en el mercat, ens general ens van assenyalar:
• moniato, mandioca, ocra, dàtils, mangos, llimes, plàtans i gingebre.
D’aquest troben que són cars la majoria però destaquen els mangos i els dàtils, encara
que creuen que són assequibles per consumir-los de tan en quan. La majoria creu que
els productes indicats són importats, excepte els moniatos i dàtils que també els
produeixen a Espanya.
Referent al col·lectius d’Àsia Oriental, és complicat fer les entrevistes ja que la majoria
de la població mostra poca predisposició a col·laborar, és una cultura molt tradicional i
reservada. Al contestar les nostres preguntes, en general no troben a faltar cap
producte essencial. Algun entrevistat ens va indicar que normalment troben taro,
mandioca, nap xinès, la col, els cumquats, els litxi i que estan bé de preu.
A diferencia dels asiàtics el grup ètnic Llatinoamèrica i Carib, són els més
col·laboradors. Del llistat de productes el que més habitualment troben al mercat són:
• moniato, mandioca, taro, iuca, gombo, coco, guaiaba, kiwi, llima, mangos,
plàtan mascle, piña i gingebre.
Els que troben més cars són totes les fruites tropicals, excepte el coco, el plàtan
mascle, les llimes i els kiwis, que cada cop són més econòmics.
Aquest col·lectiu ens ha donat molta informació, per exemple la majoria dels
enquestats comentava que la batata i la patata dolça cada cop es troben més
fàcilment, igual que passa amb els mangos, que cada cop són més económics.
A l’última pregunta, la principal resposta és que les fruites tropicals són importades, i
que potser els mangos i els kiwis es comencen a cultivar aquí. Algun entrevistat va
indicar la zona de la província de Granada.
Els integrants del col·lectiu Àfrica subsahariana, ens han indicat productes bàsics de la
seva alimentació com el nyam i el taro, o fruites tropicals i habitualment els troben en
les botigues juntament amb:
68
• la iuca, el gombo, coco, els kiwis, mangos, plàtan mascle, la piña i el gingebre.
En general consideren que són cars al comparar-los amb els preus del seu país, i que
les fruites tropicals són els menys assequibles per la seva economia. La majoria no
sap la procedència, però suposen que els porten de fora.
L’últim grup ètnic és Àfrica Nord, dins del llistat que els vam mostrar no hi ha cap
producte essencial de la seva dieta, ens van assenyalar els productes que troben
habitualment a les botigues com són: ocra, dàtils, mores i gingebre. Destacant-nos que
els dàtils són molt cars i no assequibles i que les mores no es poden trobar durant tot
l’any. Gairebé tots ens van dir que aquest productes els porten des del Marroc.
Dels resultats obtinguts de les enquestes realitzades podem extreure les següents
conclusions.
• En general, en totes les botigues hi ha gran varietat de productes.
• En totes hi havia gingebre, iuca, plàtan mascle, alvocats
• En un 70% aproximadament, tenien ocra, nap xines, llimes, taro i algun tipus de
fruita tropical.
• La majoria creu que els preus són elevat, sobretot en els mangos i altres fruites
tropicals, però coincideixen tots, que els preus han disminuït en els últims anys.
• Tots consumiran productes cultivats en el nostre país, ja que la majoria pensa

que això rebaixaria els preus.
• Cal destacar com punt important que cada cop els establiments tenen més
varietat i gamma de productes d’altres països. Un fet destacable és que en els
mercats la majoria de clients són catalans i demanden productes nous i
innovadors.
Taula 8: Resum de productes més destacats en les entrevistes realitzades. (font:

Elaboració pròpia)
batata jícama nab xines iuca
tubercles
nyam patata dolça taro arrel de lliri
amarant calalú carela chaiote
hortalisses col xinesa dinda Fulla de iuca ocra/ gombo
flor del lliri tallo de lotus
ackee bananitos coco dátiles
kumkuats lima litchi manga
papaia Plàtan mascle piña baby nou de ginkgo
Fruites
fisalis fruit de baoba guanábano guaiaba
mangos maracuiá mores nashi
kiwano
altres gingebre mote frijoles llavor de lliri
69
3.2. Adequació dels cultius segons el territori.
3.2.1. Obtenció dels LUT
El procés d’avaluació, com ja s’ha dit en el apartat 2.3 metodologia d’adequació dels
cultius segons el territori, requereix identificar els tipus d’utilització de les terres (LUT)
rellevants per la seva importància, així com disposar d’informació sobre els seus
requeriments.
Els LUTs es correspondran amb els cultius més destacats en el resultat de les
entrevistes i la recerca bibliogràfica. Prèviament farem una petita descripció de cada
cultiu per poder determinar les seves característiques morfològiques i les seves
necessitats agroclimàtiques.
3.2.1.1. Iuca.
És una planta aprofitada per els seus tubercles, originaria d’Amèrica del Sud, de la
regió nord de l’Amazònia, al Brasil, extensa arreu del món, cap al segle XVI va arribar
a l’Àfrica i més tard a la Índia. La iuca és un arbust perenne de la família
Euphorbiaceae de l’espècie Manihot esculenta Cranz (M. Utilissima), també rep el nom
de mandioca o tapioca.
És una planta d’alçada variable, des de 1 a 4 metres amb port erecte, majoritàriament
té dos o tres ramificacions primàries, però depèn de la varietat, al gruix de la tija se li
ha associat l’alt rendiment de les arrels de reserva, que són els productes d’aquest
cultiu. Les fulles son palmipartides, amb 5 o 9 lòbuls, el pecíol té una longitud de uns
20-40 cm. Les arrels tenen una gran concentració hidrats de carboni. (Yamaguchi,
1983)
Figura 19: Dibuix descriptiu de la Iuca. (Font: Yamagutxi,1983)
70
Els rendiments màxims s’obtenen a temperatures entre els 25-27ºC (temperatura
òptima), encara què sempre que hi hagi la humitat suficient en el període de
creixement, el seu rang de temperatura es troba entre els 16-38ºC. Per sota dels 16ºC
el creixement disminueix, segons va disminuint la temperatura, el desenvolupament de
l’àrea foliar va sent més lent i la grandària de les fulles és més petit. El creixement
s’atura per sota dels 10ºC, aquest és el motiu que en les zones tropicals hi hagin grans
produccions.
Els requeriments hídrics oscil·len entre els 500mm fins als 5000mm, tenint l’òptim entre
les 1000 i 2000 mm de pluja anual. La iuca és una planta de fotoperíode curt (10-12h
llum) amb grans necessitats de lluminositat. La longitud del dia afecta a diversos
factors importants per al creixement de la planta, és molt eficient a l’hora de
transformar la radiació solar en hidrats de carboni. (Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
Pel que fa al tipus de sòl, no és un cultiu exigent, pot viure en sols pobres i en sòls
fèrtils, però no en zones desèrtiques o amb excés d’aigua, prefereix sòls arenosos,
porosos i preferentment el pH entre 6 i 7.
La iuca es pot propagar per llavor, però aquest sistema normalment s’utilitza pels
estudis de millora genètica. El sistema més utilitzat en els camps de cultiu són les
estaques, ja que ens donarà gran homogeneïtat en el camp i en les produccions.
Aquestes trigaran en brotar entre 1 i 4 setmanes, sempre depenent de la temperatura.
Les arrels començaran a créixer i a acumular midó a les 6-7 setmanes posteriors a la
plantació, durant el primer any augmentaran la seva longitud de 20 fins a 50 cm i el
seu diàmetre de 5 fins a 10cm.
El cultiu pot durar entre 12 i 15 mesos, obtenint una producció d’unes 10t/ha, però hi
ha varietats que es poden collir als 6 mesos i d’altres que el cultiu pot durar entre 2 i 3
anys.
La collita, en gran part del món, es fa manualment, es tallen algunes branques per
facilitar el maneig i s’estira de la tija principal desenterrant el sistema radicular per
tallar les arrels de reserva, desprès en molts casos, es torna a plantar la iuca, però
amb l’inconvenient que les següents produccions seran menors i amb un període de
cultiu més llarg. La collita mecanitzada talla del tot la part aèria de la planta i n’extreu
les arrels del sòl. (Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
3.2.1.2. Ocra
L’ocra pertany a la família Malvaceae, del gènere Hibiscus espècie Abelmoschus

esculentus (L.) Moench. (Hibiscus esculentus), el seu origen es pot situar a l’Àfrica
tropical, a Etiòpia i també a la Índia. És un cultiu àmpliament desenvolupat en països
de les Antilles i africans. D’aquesta planta es consumeixen les fulles deshidratades en
71
sopes i salses, i el fruit. Té gran varietats de noms comuns, els més freqüents són:
quingombó, quimbombó, gombo, molondrón, bamye i bhindi. Aquest fruit és molt
apreciat en la població de color de determinats països, com als Estats Units o Regne
Unit.
És una espècie anual de port erecte, en les nostres latituds pot arribar a 1,75 metres
d’alçada i fins a 3 metres en les zones tropicals, generalment desenvolupa branques
en les axil·les de les fulles de la tija central. Les fulles són palmejades, les de la part
superior són més estretes i pentalobulars, les fulles centrals són trilobulars i les
inferiors són amples i coriformes. (Moreno, et al, 2007)
Figura 20: Dibuix descriptiu de l’Ocra. (font: Yamagutxi,1983)
Les flors són axials, solitàries i tenen 5 pètals. Els fruits erecte i pedunculat, és una
càpsula poliocular de forma cònica que pot ser de 30cm de longitud i 3’5 cm de
diàmetre a la base. Poden ser llisos o amb relleu.
L’ocra exigeix sòls ben drenats per evitar asfixia radicular, de textura franco-arenosa i
amb un bon contingut de matèria orgànica, amb un pH de 5,8 a 6,5 i les necessitats
d’aigua, són de uns 50mm per setmana.
Les llavors, en planter o en l’exterior, germinen amb una temperatura mínima de 17ºC,
tenint un òptim desenvolupament en temperatures de 29-30ºC. Per la floració, que pot
ser entre els 35 i els 60 dies desprès de la plantació, necessita com a mínim 20ºC amb
un òptim entre 30-35ºC, és un cultiu sensible al fred, però en les nostres latituds, s’ha
vist que pot viure en els mateixos entorns climatològics que el tomàquet i el pebrot.
(Moreno, et al, 2007)
72
El cicle del cultiu depèn de la varietat utilitzada, que oscil·la entre les 7 setmanes fins a
5 o 6 mesos, però el final del període productiu sempre serà quan la temperatura
nocturna és inferior als 15ºC, produint una defoliació quasi total de la planta.
3.2.1.3. Taro
El taro pertany a la família Araceae, és una planta originària o descoberta a la India, el

nom de l’espècie és Colocasia esculenta (L.) Shcott, té gran varietat de noms comuns,
destacant que a les Illes Canaries li diuen ñame; kalo a Hawaii; cará a Brasil; guagüi a
Cuba; ocumo o culin a Venezuela, pituca al Perú.
El taro és una planta herbàcia, formada per un tubercle central, des del qual surten les
arrels de reserva, els fillols i fulles. Aquestes són grans, enteres, gruixudes,
arrodonides i acabades en punta, en forma de cor. El sistema radicular és fibrós i es
localitza a la capa alta del sòl, la tija principal té una estructura cilíndrica o rodona, és
subterrània, se li diu tubercle o corn. Pot fer d’alçada entre 1 i 2 metres i d’amplada
entre 12 i 25 centímetres. A partir del primer any comença a emmagatzemar
substàncies de reserva. (Yamaguchi, 1983)
Figura 21: Dibuix descriptiu del Taro. (font: Yamagutxi,1983)
La temperatura òptima que necessita el taro es troba en l’interval de 21 a 27ºC, però

s’ha vist que en zones càlides del Japó i dels Estats Units, el taro atura el seu
creixement a partir de temperatures inferiors a 15ºC. Prefereix zones ombries, però pot
adaptar-se bé a zones amb sol directe.
És un cultiu amb gran capacitat d’adaptació a una àmplia gamma de sòls, des de les
argiles utilitzades en el cultiu d'arròs, a camps ben drenat, profund, fèrtil, marges per la
producció de secà, amb unes necessitats de pH lleugerament àcid, però en un rang
molt ampli, entre 5 i 8. (Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
73
A diferència d’altres cultius, no precisa de grans atencions, encara que presenta
l’inconvenient del seu llarg cicle de desenvolupament i la gran exigència d’aigua.
Actualment el taro es cultiva a Espanya, principalment al nord de l’illa de La Palma i en

alguns barrancs de Tenerife i La Gomera.
3.2.1.4. Yautia o malanga
La yautia o malanga, també rep els noms de tannia, belembe, maduma o gualusa, és
originaria de nord de Sud Amèrica, igual que el taro, és de la família de les Araceae. El
nom de l’espècie és Xanthosoma sagittifolium (L.) Shcott., en molts casos es confon
amb el taro. (Yamaguchi, 1983)
La morfologia de la tannia és molt semblant a la del taro, però normalment són una
mica més altes, poden mesurar més de 2 metres. Pel que fa a les fulles, tenen els
nervis molt remarcats, també són grans, sencera, gruixuda, sense pèls, però tenen
forma de fletxa. El sistema radicular és fibrós i es localitza a la capa alta del sòl, igual
que el taro.
Les condicions agroclimàtiques són les mateixes que les del taro.
Figura 22: Dibuix descriptiu de la Malanga. (font: Yamagutxi,1983)
3.2.1.5. Nyam
El nyam és un cultiu molt important en algunes regions tropicals i subtropicals per

molts agricultors perquè sobreviuen gràcies aquestes produccions. Per les ètnies
africanes té una gran importància ja que és una de les principals fonts d’hidrats de
carboni. Els principal productors es troben a l’Àfrica, el principal país és Nigèria.
El seu nom científic es Dioscorea ssp., però hi ha gran nombre de varietats que es
cultiven arreu del món, la taxonomia del gènere Dioscorea a vegades és confusa, no
74
són suficients les diferències morfològiques i es poden produir hibridacions
espontànies, que fan més difícil la correcta classificació. (Yamaguchi, 1983)
El nyam és una espècie perenne, però normalment es cultiva com anual. És un

tubercle tropical, la seva arrel pot arribar als 90cm de profunditat. La part superior de la
planta inicialment és erecta però a mesura que augmenta la seva longitud es
transforma en una planta enfiladissa amb tiges que poden tenir una longitud de 3
metres, té una gran quantitat de fulles, aquestes són grans i amb forma de cor.
Figura 23: Dibuix descriptiu del nyam. (font: Yamaguchi 1983)
El nyam és un cultiu intolerant a les gelades, necessita, per a la seva producció, unes
temperatures entre els 20 i els 34ºC, amb una precipitació 1200 i 1500mm anuals,
reduint-ne la producció si la pluviometria és inferior a 600mm, ja que produeix estrès
als tubercles i no es desenvolupen correctament. Pel que fa al tipus de sòl, prefereix
sòls arenosos, que permetin el desenvolupament de les arrels de reserva sense
asfixiar-les, amb una alçada màxima de 800 metres sobre el nivell del mar. (Rubatzky i
Yamaguchi, 1997)
La reproducció del nyam es fa per empelts o plantant els bulbs que apareixen a la
base de les fulles velles, normalment es planta al camp a l’inici de l’època de pluges.
En moltes regions tropicals on es cultiva el nyam, la collita es realitza abans de la

finalització de l’època humida, en algunes situacions els tubercles són collits d’hora als
7-9 mesos (collita parcial), però el més habitual es recol·lectar als 10-11 mesos
posteriors a la plantació, encara que el període varia segons la varietat usada.
Es pot realitzar una collita parcial, sol ser en un punt mig del cicle de creixement. Amb
aquest procediment, la terra de la planta es retira acuradament i es cullen alguns
tubercles, i es torna a plantar. Aquest procés s’ha de fer amb molta cura perquè els
tubercles restants reprenguin el creixement. (Yamaguchi, 1983)
75
La manera més comuna de collir, és removent els tubercles del sòl, això pot produir
algun dany al producte, però la collita manual és molt més llarga i laboriosa.
Les produccions mitges solen ser unes 12t/ha, però en alguns cultius intensius s’han
arribat a collir unes 40t/ha.
3.2.1.6. Gingebre
El gingebre és l’espècie Zingiber officinale de la família Zingiberaceae, la part que es

consumeix és el rizoma bulbós i s’utilitza per condimentar aliments i begudes.
És una planta herbàcia perenne que pot arribar a un metre d’alçada amb rizomes
subterranis, ramificat de forma digitada i del que surten les tiges. Les fulles són
alternes, sèssils, llises de color verd pàl·lid i lanceolades, molt agudes a l’àpex. Les
tiges florals, generalment, sense fulles són més curtes i tenen un número reduït de
flors. La flor és asimètrica i presenta un calze de forma tubular, el fruit és de tipus
càpsula. (Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
Figura 24: Dibuix descriptiu del gingebre. (font: Yamagutxi,1983)
Els rizomes del gingebre són tiges monopodials de uns 50 cm de llarg, axatats,
sencers o dividits com els dits de la mà. Té uns nusos prominents, que són les bases
de fulles escamiformes. A les bandes inferiors dels rizomes vells es desenvolupen
abundants petites arrels.
És una planta d’origen tropical i s’adapta a temperatures des de 25 a 30ºC durant dos
terços de l'any, amb unes necessitats hídriques que oscil·len entre 2000mm fins a
4000mm anuals, però és important la seva distribució, que ha de ser regular al llarg del
període vegetatiu. Els millors sòls per al conreu del gingebre són els al·luvials,
arenosos, profunds, amb bon drenatge i rics en matèria orgànica. La propagació
vegetativa és la norma en el gingebre, escasses vegades produeix llavors.
76
3.2.1.7. Batata
La batata també anomenada moniato o camote. Originària del tròpic americà, rep
diferents noms en funció a la regió de procedència, així com moniato, papa dolça,
kumara, cara o jetica, camote i batata ensucrada. És un tubercle comestible, de forma
oblonga i voluminosa; d'escorça violàcia o bruna i polpa groga ataronjada o blanca, de
sabor dolç i agradable.
Pertany a la família Convolvulaceae i el seu nom científic té diferents sinònims, com

poden ser Ipomoea batatala Lam, o convolvulus batata L., és una planta de
consistència herbàcia, port postrat i perenne, encara que es cultiva com anual.
El sistema radicular és la part més important de la planta, ja que és l’objecte principal

del cultiu. Les arrels són abundants i ramificades, produint uns falsos tubercles, de
forma i color variable, segons la varietat i amb un gran contingut de midó i carotens.
Les tiges cilíndriques enfiladisses, poden tenir una longitud des de 10cm fins a 6
metres, pot ser pubescent o glabra, també en funció de la varietat. Pel que fa a les
fulles són palminèrvies, nombroses, simples i alternes, incertades aïlladament en la
tija, amb un pecíol llarg, i el limbe amb forma de cor. Les seves flors són campanes de
gran grandària i color vermellós, violeta o blanc.
Figura 25: Dibuix descriptiu de la batata. (font: Yamaguchi 1983)
La temperatura mínima pel desenvolupament de la planta és de 12ºC, encara que la

temperatura òptima es troba entre els 15ºC i els 30ºC (Maroto, 1995), és un cultiu que
tolera bé la calor, però no les baixes temperatures. L’ambient amb una humitat del 80
o 85%, tolera moderadament la sequera, però amb grans necessitat de llum.
Pot créixer en sòls àcids, el pH es situa entre 4,5 fins 7,5, sent l’òptim a pH 6. Es pot
considerar una hortalissa amb resistència mitja a la salinitat, semblant a la de la patata
o la ceba. La textura dels sòls òptima és la franco-arenosa, amb un bon drenatge i una
bona estructura granular.
77
El moniato o batata es reprodueix vegetativament, amb esqueixos arrelats o per
estaquetes herbàcies. Els vivers produeixen el planter entre febrer i març, per poder
implantar-los al camp al maig o juny. La plantació no s’ha de fer gaire tard, ja que pot
afectar a la producció. Un altre sistema de reproducció és per llavor, però només s’usa
en millora genètica.
3.2.1.8. Mango.
El mango és l’espècie Mangifera indica, de la família Anacardiaceae, és un arbre de

fulla perenne, entre 10 i 20 metres d’alçada, de copa rodona i saba tòxica. El sistema
radicular pot arribar als 6-8 metres de profunditat, és un arbre vigorós que permet el
seu desenvolupament en sòls relativament pobres.
Les fulles són lanceolades, alternes i espaiades al llarg de la tija, de 15 a 40 cm de

longitud i de 2 a 10 cm d’amplada, de color verd a la maduresa, però inicialment d’un
color vermellós. La inflorescència és ramificada i terminal, d’aspecte piramidal, de 6-
40 cm de llarg i 3-25 cm de diàmetre. Les flors són polígames, la seva pol·linització és
bàsicament creuada, realitzada principalment per insectes.
Figura 26: Dibuix descriptiu del mango. (Font: Nakasone i Paull, 1998)
El cultiu del mango està limitat a zones tropicals i subtropicals, principalment a causa
de la seva sensibilitat al fred. La temperatura òptima és de 25ºC, però les zones amb
temperatures mitges anuals entre els 22 i 27ºC són correctes per l’òptim
desenvolupament del mango. La variació de la temperatura entre el dia i la nit ajuda a
la floració. Les temperatures nocturnes entre 28 i 32ºC fan que la fruita sigui dolça i
78
maduri bé, i temperatures nocturnes entre 12 i 20ºC, fan que la fruita tingui un bon
color. Amb temperatures inferiors a 10ºC i superiors a 33ºC afecten a la vida del
pol·len, produint un mal quallat del fruit. (Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
Les necessitats hídriques són força variable, des dels 700mm als 2500mm de pluja al
any, sent el òptim entre 1000-1500mm/any. Les plantacions productores de mango
estan limitades per zones que es troben per sota dels 800m sobre el nivell del mar, en
climes tropicals. Pel que fa a la irradiació solar, el mango no respon a les variacions
de la longitud del dia (hores de llum). S’han d’evitar zones amb gran quantitat de vent,
ja que afecta a la floració.
Els sòls ideals pel cultiu del mango són de textura llimosa, i profunds, de pH entre 5,5 i
7. Pot desenvolupar-se en sòls arenosos, àcids i alcalins moderats sempre que tinguin
una bona fertilització i un bon drenatge.
3.2.1.9. Papaia
L’origen de la papaia es troba a Centreamèrica, però la seva distribució o propagació

arreu del mon es deu als espanyols i portuguesos. El cultiu d’aquest fruiter té gran
importància econòmica i alimentària, degut als seus diferents usos; primer es destaca
el seu consum en esmorzars i postres, com a fruita fresca, i en segon lloc, l’exocarp
verd de la papaia conte làtex, aquest es caracteritza per tenir enzims proteolítiques, on
hi predomina la papaina.
La papaia pertany a la família de les Caricaceae, espècie Carica papaia, és una planta
herbàcia de creixement relativament ràpid i vida curta. A causa dels atacs vírics s’ha
deixat de cultivar com a perenne i es cultiva com anual. (Hidalgo, 2001)
La tija és cònica erecta i rarament ramificada, el seu interior és buit. Quant la planta és
jove té un alt contingut d’aigua i és de color verdós o morat, però amb el pas del temps
agafa una coloració grisa. Les fulles són alternes, amples poden tenir un diàmetre de
50 a 60 cm, lobulades i d’origen caulinar, amb un llarg pecíol. Té una gran quantitat de
fulles i amb gran grandària, llavors provoquen que la papaia sigui una planta amb una
gran activitat fotosintètica.
Els sistema radicular està compost per una arrel principal, napiforme i cònica amb
algunes arrels secundàries. El sistema radicular pot arribar a 1 m de profunditat.
(Hidalgo, 2001)
Té gran diversitat de tipus de flors en una mateixa planta, poden haver-hi

hermafrodites, masculines i femenines. La floració s’inicia als dos o tres mesos de
plantar la papaia, aquest fet esta relacionat amb el desenvolupament i creixement de
la planta en general i, en particular, amb l’augment del diàmetre de la tija. Pel que fa al
79
fruit, és una baia gran, carnosa i buida per dins, les formes varien segons el tipus de
flor, si és femenina o si és hermafrodita.
Figura 27: Dibuix descriptiu de la papaia. (Font: Nakasone i Paull, 1998)
La papaia es cultiva en regions inferiors als 800m sobre el nivell del mar, el rang de
temperatura òptima varia entre els 23ºC i els 26ºC. S’ha de tenir en compte que el
cultiu de la papaia en regions amb temperatures inferiors a 20ºC, tenen un
desenvolupament vegetatiu inferior i una menor activitat fisiològica. Temperatures
inferiors a 10ºC, poden causar la mort de la planta. És una planta amb grans
necessitats hídriques, oscil·lant entre els 1500mm fins als 2000mm anuals.
S’adapta a una gran varietat de sòls, sempre que siguin: profunds, amb un bon
drenatge i fertilitat, entre un 2 i 4% de contingut de matèria orgànica i un pH entre 5 i 7.
No es recomanen ni sòls molt argilosos ni molt arenosos.
La papaia es multiplica gairebé exclusivament per llavor. La germinació és un procés

delicat, s’obté planter que posteriorment es trasplanta al camp. La propagació
vegetativa es possible, però s’usa per experimentació, ja que és molt costosa.
3.2.1.10. Guaiaba.
La guaiaba és un arbre petit o arbust, de la família Myrtaceae, de l’espècie Psidium

guajava, originaria de l’Amèrica tropical. Pot arribar als 5 o 6 metres d’alçada, amb les
tiges anguloses. Les fulles oposades obliqües de 7 a 15 cm de longitud, són
pubescents, amb els nervis destacats i pecíol curt.
Les arrels són profundes i es distribueixen lateralment, formant una amplia xarxa,
d’aquesta manera la planta és més competitiva en condicions adverses. De les arrels
80
poden brotar noves plantes a partir de ferides, ja que tenen gemmes laterals. Una
característica important de les arrels, és que produeixen substàncies que inhibeixen el
creixement d’herbes sota de l’arbre.
Les flors són blanques, axials, neixen en les branques joves, el nus de la base de les
fulles, solitàries o en grups petits (de 1 a 3 flors per nus), tenen gran quantitat d’estams
i un únic pistil. El fruit, que és la part consumida, pot ser esfèric o piriforme, de 3 a 10
cm de diàmetre, la forma del fruit i el color depèn de la varietat, n’hi ha de verdes
groguenques i groguenques rosades. (Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
Figura 28: Dibuix descriptiu de la guaiaba. (Font: Nakasone i Paull, 1998)
Les necessitats hídriques l’òptim oscil·la entre els 1000mm i els 3800mm anuals, en
zones inferiors al 1100m respecte el nivell del mar. El rang de temperatura varia des
dels 15,5 fins als 34ºC, no tolerant les temperatures inferiors a 3,2ºC. Per l’obtenció de
fruits de qualitat, prefereix sòls fèrtils, profunds i rics en matèria orgànica, pot es
cultivar en sòls de pH entre 4,5 i 8,5, però l’òptim és 6,5. És un cultiu relativament
tolerant a la sal.
3.2.1.11. Llima.
La llima, també coneguda amb el nom de llimona del carib, pertany a la família de les
Rutàceas, és Citrus aurantifolia (Chris) Swing. És un cultiu no gaire extes a Espanya.
La llimera és un arbre perenne de 4 a 5 metres d’alçada, amb espaiositat mitja, té un

tronc central des d’on surten 3 o 4 branques principals i, posteriorment, les branques
secundàries, que són les que contenen les fulles i les flors. Les fulles dels cítrics tenen
una gran varietat de grandàries i de formes, no només entre les diferents varietats,
sinó que en el propi arbre hi ha diferències, les fulles joves són més amples. La fulla
de la llima té ales i és petita. Les flors són petites de color púrpura, entre 4 i 8 pètals,
81
amb 5 sèpals soldats en la part inferior per protegir la flor, té 25 estams flors axials,
que apareixen a l’inici de la fulla. (Granell, 1974)
El fruit és de color verd, de grandària semblant a la de la mandarina, de 3 a 6 cm de

diàmetre i un pes de 75 a 125 grams, la polpa és carnosa, de color verd translúcid, té
poques llavors i es pot extreure el doble del suc que en una llimona.
Tan la llima com el llimoner, són els cítrics més sensibles al fred, la temperatura
òptima va des dels 14º fins als 24ºC. Normalment es pot cultivar en zones on hi ha
llimoners. (Amorós, 2006)
3.2.1.12. Cumquats.
Pertany a la família de les Rutàceas, del gènere Fortunella, espècie F. japinica o F.

margarita, és un arbust originari de la Xina, també se’l coneix com taronja nana o
taronja de la Xina.
El cumquat és un arbust, el més petit de tots els cítrics, de 2 a 3 metres d’alçada, amb
una tija central i amb poques espines. Les fulles són lanceolades de 4-8 cm de
longitud, de coloració verdosa i brillant per la part superior i pàl·lida per sota. (Soler i
Soler, 2006)
Les flors axials són solitàries o en inflorescències, de color blanc i força aromàtiques.
El fruit del cumquat és de color groguenc o ataronjat, oval o arrodonit, depenent de la
varietat utilitzada. És un fruit petit, el seu diàmetre fa uns 2 o 3 cm, amb un pes de
cada fruit, entre 5 i 20gr. És l’únic cítric del qual es pot consumir la pellofa que és fina.
La polpa és de color groga ataronjada lleugerament àcida i amb 4 o 6 grills, té un
sabor semblant als d’algunes varietats de mandarines.
Pel que fa a les necessitats del cultiu són molt semblants a les dels cítrics, és pot
cultivar a les zones on es produeix taronja. Presenta una gran resistència als freds
primaverals ja que la floració és a l’estiu. Temperatures inferiors a 10ºC aturen el seu
creixement, però la planta no mor. Això succeeix quan les temperatures són inferiors a
–9ºC. Les baixades brusques de temperatura poden produir danys al cultiu. (Soler i
Soler, 2006)
Les temperatures òptimes per la vegetació, des del final de la primavera al inici de la
tardor, es troben entre els 22º als 26ºC. Per sobre dels 30º als 32ºC s’atura el
creixement. Per l’època hivernal necessiten una temperatura mitjana d’uns 10º-12ºC.
3.2.1.13. Plàtan mascle.
Pertany a la família de les Musaceae, de l’espècie Musa paradisiaca, les seves

característiques fisiològiques són iguals que les del plàtan. És una planta herbàcia,
82
perenne, monocàrpica, semblant a un arbre, pot arribar a fer 2-6 metres d’alçada. El
sistema radicular és extens, formant una densa xarxa d’arrels superficials.
Les fulles són molt grans i disposades en forma d’espiral, de 2-4 metres de llarg i fins a
mig metre d’ample. El pecíol fa 1 metre o més de llarg amb un limbe el·líptic i també
allargat. Quan les fulles són velles es trenquen fàcilment amb el vent.
De la corona de les fulles, durant la floració apareix un escap pubescent de 5-6cm de

diàmetre en forma de raïm, de les axil·les d’aquestes bràctees neixen a l’hora les
inflorescències. Les flors són grogues irregulars, al conjunt d’inflorescències se li
diuen règim del plataner i al conjunt de flors de cada bràctea se l’anomena mà. Cada
mà pot tenir entre 2 i 20 fruits, i cada plataner pot tenir 3-4 mans.
Figura 29: Dibuix descriptiu del pàtan mascle.
La plataner exigeix un clima càlid i humitat constant. La temperatura mitja que

necessita és de 26-27ºC, amb èpoques de pluges prolongades, en la zona
mediterrània podria ser possible el seu cultiu, sempre que hi hagi una temperatura
mitja anual de 14º a 20ºC, ja que el creixement del plataner s’atura als 18ºC i es
comencen a produir danys dels 13ºC avall. Temperatures superiors a 45ºC també fan
mal a la planta.
És un cultiu amb grans necessitats de llum, en zones tropicals no afecta, ja que no hi

ha grans variacions, però si es disminueix la intensitat de la llum, el cicle de cultiu
s’allarga. Zones amb gran quantitat de vent, no són bones perquè poden trencar la
planta.
Pel que fa al sòl, no és exigent, ja que prospera tant en sòls calcaris com en argilosos,
el més important és que siguin fèrtils, permeables, profunds, rics i ben drenats. El pH
oscil·la entre 4’5 i 8.
83
3.2.1.14. Litxi.
El litxi pertany a la família de les Sapindáceas, és l’especie Litchi chinensis Sonn

(Syn.: Scytalia chinensis Gaertn., Dimocarpus Litchi Lour., Nephelium Litchi Cambess).
És un arbre procedent de les terres baixes de les províncies de Kwangtung y Fukien a
la Xina del sud. El cultiu s’ha estès durant els anys per les regions veïnes, al sud-est
Asiàtic i illes properes. Actualment es cultiva al nord de la Índia, Indoxina, Tailàndia,
Formosa, el sud de Japó, el nord-est d’Austràlia, Àfrica Oriental, Hawaii, Brasil, Florida
i altres regions subtropicals del món. (Galan, 1987)
És un arbre perenne, amb una alçada de 10-12 m, del tronc surten les branques
baixes, l’escorça és de color cafè fosc i la copa és rodona i densa. Les fulles són
alternes, peciolades, lanceolades, llises de color verd fosc i brillant per la part superior.
Les fulles joves són vermelloses. Quan està en plena floració, és un arbre molt vistós,
la inflorescència és un conjunt de flors polígames, en panícules axials o terminals. Les
flors són de color blanc o groc, hi ha tres tipus de flors, que poden aparèixer d’una
manera simultània: masculines, hermafrodites que fructifiquen com a flors femenines i
hermafrodites que fructifiquen com a masculines. Moltes de les flors tenen pol·len
defectuós, produint llavors abortives i problemes de caiguda del fruit jove. La
pol·linització normalment és entomòfila.
El fruit és en forma de raïm, és la part que es consumeix, és ovalat de 2 a 4 cm de

diàmetre d’uns 20gr de pes cadascú. La pellofa és dura, amb protuberàncies, de tacte
rugós. La polpa és blanquinosa translúcida, de textura consistent i sucosa.
Figura 30: Dibuix descriptiu del litxi. (font: Nakasone i Paull 1998)
84
La principal franja productora de litxi es troba entre els 15º i 30º de latitud nord amb
precipitacions mitges anuals de 1250 a 1.700 mm i amb humitat relativa d’un 75%.
(Galan, 1987)
El litxi creix millor en regions lliures de gelades però fresques i seques, amb
temperatures entre els 20ºC i els 35ºC, en zones on els mesos d’estiu siguin càlids i
humits, i els hiverns secs i frescos, amb temperatures entre els 8ºC i els 14ºC (Galán,
1987). Les gelades maten els arbres joves, però els madurs tenen una lleugera
tolerància al fred, poden resistir gelades suaus, de fet tenen necessitat de un període
amb temperatures de –1,11ºC fins a 4,4ºC.
Pel que fa al tipus de sòl, no és un cultiu exigent, pot viure en sòls de textura arenosa,
llimosa i argilo-arenosa o argilo-llimosa. El rang de pH és força ampli des de 5’5 a 8’5,
tolera salinitats mitges.
El litxi es pot reproduir per llavor i per injerts, es sembren al camp els arbres sans i
vigorosos. El litxi pot arribar a viure uns 25 anys en condicions òptimes, inicia la seva
producció al tercer any posterior a la plantació. Quan es fa la collita, es tallen les
agrupacions dels fruits amb alguna fulla per mantenir millor les seves condicions.
3.2.1.15. Col xinesa.
La col xinesa, com indica bé el seu nom, és un cultiu autòcton del extrem Orient,
principalment de la Xina, i avui en dia extens per arreu del món. A partir de l’any 1970,
es va iniciar el cultiu d’aquesta hortalissa en les regions mediterrànies per a la seva
exportació. Pertany a la família Crucifereae, amb el nom científic de Brassica
pekinensis (Lour) Rupr, o Brassica campestris L. ssp. Pekinensis (Lour)., també és
coneix com pe-tsai.
És una planta molt semblant a l’enciam, de fulles verticals, allargades i irregularment

dentades, amb els nervis molt visibles o marcats, amb el limbe prolongat en forma
d’ala fins la base del pecíol, és ample, ple i de color blanc. Pot arribar a tenir una
alçada de 50-60cm. Les fulles interiors són verdoses, gairebé blanques.
Figura 31: Dibuix descriptiu de la col xinesa

85
Les temperatures òptimes per la germinació són les compreses entre els 18ºC i els
22ºC, per la formació dels cabdells les òptimes estan entre els 15 i els 16ºC, la col
xinesa és una planta sensible al fred i una temperatura inferior a 12ºC pot induir la
sortida prematura de la flor. (Rubatzky i Yamaguchi, 1997)
Normalment es cultiven híbrids d’aquesta hortalissa, que es classifiquen per la seva

precocitat o per la forma del seus cabdells, és important triar l’híbrid ja que ens
indicarà la longitud del cicle i la seva resistència o tolerància al fred. Les varietats
primerenques, es sembren a la primavera o a l’estiu amb uns 70 dies de cultiu, les
semitardanes al inici de l’estiu o de la tardor, 80 dies de cicle de cultiu. Les varietats
tardies es sembren al setembre i es recol·lecten l’hivern, tenen gran resistència al fred.
Pel que fa al tipus de sòl, és molt semblant a la resta de cols, sòls de textura mitja,
argilosos que retinguin bé la humitat, sense excés, no gaire àcids, amb una adaptació
excel·lent als sòls orgànics.
En aquest punt finalitza la descripció dels principals productes obtinguts a partir del
objectiu 1. A continuació s’adjunta una taula on s’introdueixen els principals
requeriments dels cultius, que seran els diferents tipus d’utilització de les terres (LUT),
rellevants per inicial la avaluació tècnica. (Taula 9)
Taula 9: LUT per la determinació del objectiu 2, amb els seus requeriments. (Font:
duració del cicle temperatura

LUT/cultiu
de cultiu mínima (ºC)
Iuca 12-15 mesos 10

Papaia anual/perenne 10
Cumquat perenne 10
Batata 2-6 mesos 12
Mango perenne 12
Llima perenne 14
Plàtan mascle anual 14
Taro 7-9 mesos 15
Litxi perenne 15
Col xinesa 2-4 mesos 15
Guaiaba perenne 16
Ocra 2-6 mesos 20
Nyam 7-9 mesos 20
Gingebre anual 25
86
3.2.2. Obtenció dels LEU
Les unitats d’avaluació de la terra (LEU), seran les zones agràries catalanes.
Els nostres LEU, tindran dos qualitats de la terra, com ja s’ha explicat a la metodologia.
La primera qualitat de la terra seran les temperatures mínimes mensuals a tot el
territori català. L’altre qualitat de la terra serà la condició que la zones agràries siguin
de regadius, resulta una qualitat indispensable per definir els LEU ja que les
necessitats hídriques del cultiu són un requeriment important i limitant.
Els mapes resultats de Unitats d’avaluació de la terra es mostren a continuació. Són

mapes de temperatures mínimes mitges mensuals de les zones regables de
Catalunya.
Figura 32: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de gener en les
zones regables de Catalunya. (font: elaboració pròpia)
87
Figura 33: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de febrer en les
Figura 34: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de març en les
88
Figura 35: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de abril en les
Figura 36: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de maig en les
89
Figura 37: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de juny en les
Figura 38: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de juliol en les
90
Figura 39: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de agost en les
Figura 40: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de setembre en les
91
Figura 41: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de octubre en les
Figura 42: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de novembre en
les zones regables de Catalunya. (font: elaboració pròpia)
92
Figura 43: Distribució de les temperatures mínimes mitges del més de desembre en
les zones regables de Catalunya. (font: elaboració pròpia)
93
3.2.3. Obtenció dels mapes i classificació.
Un cop fetes les interaccions entre les qualitats o característiques de la terra i els
requeriments dels cultius, obtenim els mapes que ens indiquen amb colors les zones
potencialment aptes. La classificació s’ha fet tenint en compte si la durada dels cultiu
esta dins dels període de temperatures mitges mínimes superiors a la temperatura
requerida pel cultiu.
94
3.2.3.1. Iuca
La iuca és un cultiu que atura el seu creixement a una temperatura mínima de 10ºC,
com resultat de la interacció el mapa de la figura 44, ressalta les zones regables de
Catalunya amb una temperatura mínima mitja superior a 10ºC en un període de temps
determinat.
El color rosa ens mostra les zones amb temperatures mínimes mitges superiors a
10ºC en el període de temps des de l’Abril fins al Novembre. És un únic punt a la
comarca del Tarragonès, en el municipi de Vila-seca. Descartarem aquest únic punt,
per que considerem que no es representatiu del conjunt, i potser hi ha algun problema
amb les dades de temperatures mínimes mitges.
El color carbassa mostra les zones on el període per poder cultivar la iuca va des del
Maig fins l’Octubre inclosos, amb un període total de 6 mesos. Aquestes regions tenen
totes una temperatura mínima mitja superior a 10ºC. Destaquen les zones regables
properes a la costa, com són els regadius del Alt Empordà, el Baix Empordà, el Baix
Camp i les zones regables del Delta de l’Ebre.
Pel que fa a les comarques del Gironès, La Selva, el Maresme, el Vallés Oriental i
l’Occidental, el Baix Llobregat, el Garraf i el Tarragonès, tenen petites zones de color
carbassa on actualment es produeixen cultius herbacis en regadiu, a més a més tota
aquesta zona litoral està molt urbanitzada, això fa que la distribució no sigui més
homogènia i siguin zones més petites.
El color groc indica les zones potencialment aptes per cultivar la iuca, des del Juny fins
l’Octubre, un període total de 5 mesos. Aquest període de temps, també esta format
per les zones de color rosa i carbassa, ja que aquestes inclouen el període de Juny
fins l’Octubre amb temperatures mínimes mitges superiors a 10ºC.
Les zones de color verd tenen un període de 4 mesos amb temperatures mínimes
mitges superiors a 10ºC, des del Juny al Setembre. Com en el cas del color groc, la
zona verda també inclourà les àrees de color rosa, carbassa i groc, a més de la
majoria dels regadius de la província de Lleida.
En la homogeneïtat de la zona de color verd ens trobem amb un punt de color

carbassa, el considerarem de color verd, per que creiem que està desviat de la
distribució normal de les àrees carbassa.
El cicle del cultiu de la iuca és de 12 a 15 mesos, i no hi ha cap zona que tingui un

període superior a la duració del cultiu, per tant la iuca no pot ser Apte.
Llavors la classificació obtinguda de la iuca és N:
• No Apte.
95
Figura 44: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Iuca. (Font:
96
3.2.3.2. Ocra
L’Ocra necessita temperatures superiors a 20ºC per el correcte desenvolupament de la

floració, amb un òptim entre 30-35ºC. És un cultiu sensible al fred. Les llavors poden
germinar a una temperatura mínima de 17ºC, tenint un òptim desenvolupament en
temperatures de 29-30ºC.
Per avaluar el LUT ocra, i realitzar la interacció amb les dades climàtiques catalanes,
s’ha considerat la temperatura de floració, ja que si no hi ha una bona floració, la
producció es pot veure afectada. La figura 45, ens mostra les zones regables de
Catalunya amb temperatures mínimes mitges iguals o superiors a 20ºC, en un període
determinat.
El color verd mostra les zones agràries en el més d’agost amb temperatures mínimes
mitges superiors a 20ºC.
I el color groc mostra les zones amb temperatures mínimes iguals o superiors a 20ºC
en el més de Juliol, aquest també incorpora el més d’agost.
La zona del Segrià, estarà descartada del estudi inicial com zona potencialment apte,
per tant, les zones on es podrà cultivar l’ocra seran:
En el cas de l’ocra és important definir la varietat a utilitzar, ja que si es volgués cultivar

una varietat amb un cicle superior a dos mesos. En aquestos casos s’hauria de cultivar
amb protecció a les temperatures baixes, llavors aquestes varietats seran aptes amb
requeriments o no aptes.
En les zones de color verd del mapa de la figura 45, es podrà cultivar ocra de cicle
curt, només les varietats que tinguin una duració de dos mesos. Aquest cultiu es podrà
fer al aire lliure, per tant l’ocra (varietats de cicle curt) és un cultiu Apte.
Llavors la classificació obtinguda per al cultiu de l’ocra és S:
• Apte en les zones de color verd.
Si no som tan restrictius i augmentem el rang de temperatures per poder cultivar l’ocra,
disminuint la temperatura mínima mitjà mensual 1 o 2 graus, s’augmenten les zones
potencialment aptes per al cultiu. En el cas de l’ocra, com es pot observar en les
figures 46 i 47, les temperatures mínimes mitges, s’han disminuït fins als 19 i 18 graus,
respectivament. Aquesta disminució no representa un augment considerable de les
zones potencialment aptes per al cultiu de l’ocra.
97
Figura 45: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de l’Ocra. (Font:
98
temperatures mínimes mitjes de 19ºC . (Font: Elaboració pròpia)
99
temperatures mínimes mitjes superiors a 18ºC. (Font: Elaboració pròpia)
100
3.2.3.3. Taro
La duració del cicle del cultiu del taro és de 7 o 9 mesos, per tant, les zones
potencialment aptes per la producció del taro han de tenir un període mínim de 7
mesos, amb la temperatura mínima que necessita el taro. Aquesta és de 15ºC, ja que
el planta del taro, atura el seu creixement amb temperatures inferiors.
En el mapa de la figura 48, podem observar les zones amb temperatures mínimes
mitges iguals o superiors a 15ºC, en uns períodes de temps concrets depenent del
color.
El color vermell, un únic punt en el mapa, que es troba dins del municipi de Vila-seca,
a la comarca del Tarragonès, té una temperatura mínima mitja igual o superior a 15ºC,
durant un període de 5 mesos, comprés entre el Juny i l’Octubre.
Descartarem aquest únic punt, per que considerem que no es representatiu del
conjunt, i potser hi ha algun problema amb les dades de temperatures mínimes mitges.
El color verd mostra les zones amb un període de Juny a Setembre amb temperatures
mínimes mitges iguals o superiors a 15ºC. Aquestes zones potencialment aptes, es
troben principalment en la costa.
Destaquen les zones regables del Alt Empordà, el Baix Empordà, el Baix Camp i les
zones regables del Delta de l’Ebre.
En les comarques del Maresma, el Baix Llobregat, el Garraf i el Tarragonès, podem

observar una sèrie de punts amb temperatures mínimes mitges iguals o superiors a
15ºC, no tenen una distribució més compacte, com en la zona del Empordà, ja que són
àrees més urbanitzades, limitant les zones agràries.
La zona escollida per cultivar el taro serà la de color verd. Aquestes zones tenen un
període total de 4 mesos amb la temperatura desitjada, això significa que el cultiu del
taro, no és totalment apte.
Si considerem les restriccions hídriques, el cultiu del taro serà no apte, ja que té unes
necessitats hídriques superiors a 6500 mm/any.
Llavors la classificació obtinguda del taro és N:
• No Apte.
101
Figura 48: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Taro. (font:
elaboració pròpia)
102
3.2.3.4. Nyam
El nyam és un cultiu intolerant a les gelades, que necessita una temperatura òptima
pel seu creixement entre 20ºC i 34ºC. Com resultat de la interacció el mapa de la
figura 49, ressalta les zones regables de Catalunya amb una temperatura mínima mitja
igual o superior a 20ºC en un període de temps determinat.
El color verd mostra les zones agràries en el més d’Agost amb temperatures mínimes
mitges superiors a 20ºC.
El color groc mostra les zones amb temperatures mínimes iguals o superiors a 20ºC
en el més de Juliol, aquest també incorpora el més d’agost.
La zona del Segrià, estarà descartada del estudi inicial com zona potencialment apte,
per tant, els municipis on es podrà cultivar el nyam seran:
La duració del cultiu del nyam és de 10 a 11 mesos, com no tenim cap zona amb un
període de més de dos mesos amb temperatures mínimes mitges iguals o superiors a
20ºC, el cultiu del nyam no serà apte, ni apte amb requeriments, ja que cap zona
cobreix ni la meitat del cicle, per tant serà no apte.
Llavors la classificació obtinguda del nyam és N:
• No Apte
103
Figura 49: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Nyam. (font:
104
3.2.3.5. Batata
El cultiu de la Batata necessita una temperatura mínima pel seu correcte

desenvolupament de 12ºC, com resultat de la interacció el mapa de la figura 50
ressalta les zones regables de Catalunya amb una temperatura mínima mitja igual o
superior a 12ºC en un període de temps determinat.
El color vermell ens mostra les zones amb temperatures mínimes mitges iguals o
superiors a 12ºC en el període de temps des del Maig al Octubre. Destacant la zona
regable del Delta del Ebre i el Baix Camp, també ens trobem amb petits punts en el
litoral, en les comarques del Tarragonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Baix
Empordà.
La zona de color groc té un període amb temperatures mínimes mitges iguals o

superiors a 12ºC, des del Juny a l’Octubre, amb una duració total de 5 mesos. Dins de
la zona groga s’inclou la zona vermella, ja que es considera que durant aquest període
de temps té una temperatura mínima mitja de 12ºC.
zona verda també inclourà les àrees de color vermell i groc, a més de la majoria dels
regadius de la província de Lleida.
El cicle del cultiu de la Batata té una duració de 2 a 6 mesos, per tant serà un cultiu
apte en la zona de color vermell, ja que la durada del període es de 6 mesos, des del
Maig al Octubre.
També serà apte en les zones grogues si s’escull una varietat que tingui cicle més curt
de 5 mesos.
Les zones verdes també podran ser aptes si es tria una varietat de cicle curt, d’uns 90
a 120 dies.
Llavors la classificació obtinguda de la batata és S:
• Apte en les zones de color vermell.
Si no som tan restrictius disminuint la temperatura mínima mitjà mensual 1 o 2 graus,

s’augmenten les zones potencialment aptes per al cultiu de la batata. Com es pot
observar en les figures 51 i 52 , les temperatures mínimes mitges, s’han disminuït fins
als 11ºC i 12ºC, respectivament. Aquesta disminució representa un augment
considerable de les zones potencialment aptes, sent les zones de color carbassa les
triades per cultivar la batata.
105
Figura 50: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Batata. (Font:
106
Figura 51: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Batataamb
una temperatura inferior. (Font: Elaboració pròpia)
107
Figura 52: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Batata amb
una temperatura inferior. (Font: Elaboració pròpia)
108
3.2.3.6. Mango
El cultiu del Mango, és un cultiu perenne i necessita una temperatura mínima pel seu
correcte desenvolupament de 12ºC.
Com resultat de la interacció el mapa de la figura 53, ressalta les zones regables de
Catalunya amb una temperatura mínima mitja igual o superior a 12ºC en un període de
temps determinat.
El color vermell ens mostra les zones amb temperatures mínimes mitges iguals o
superiors a 12ºC en el període de temps des del Maig al Octubre. Destacant la zona
regable del Delta del Ebre i el Baix Camp, també ens trobem amb petits punts en el
litoral, en les comarques del Tarragonès, el Baix Llobregat, el Maresme i el Baix
Empordà.
La zona de color groc té un període amb temperatures mínimes mitges iguals o

superiors a 12ºC, des del Juny a l’Octubre, amb una duració total de 5 mesos. Dins de
la zona groga s’inclou la zona vermella, ja que es considera que durant aquest període
de temps té una temperatura mínima mitja de 12ºC.
zona verda també inclourà les àrees de color vermell i groc, a més de la majoria dels
regadius de la província de Lleida.
Com el Mango és un cultiu perenne i no hi ha cap zona que tingui unes temperatures
mínimes mitges iguals o superiors a 12ºC durant tot l’any, aquest cultiu serà no apte.
Llavors la classificació obtinguda del mango és S1:
• No Apte.
109
Figura 53: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Mango. (font:
110
3.2.3.7. Papaia
La Papaia es un arbre perenne, que es pot cultivar com a anual. La temperatura

mínima per la seva supervivència és de 10ºC. Del resultat de la interacció el mapa de
la figura 54, ens mostra les zones regables de Catalunya amb una temperatura mínima
mitja superior a 10ºC en un període de temps determinat per cada color.
El color rosa ens mostra les zones amb temperatures mínimes mitges superiors a
10ºC en el període de temps des de l’Abril fins al Novembre. És un únic punt a la
comarca del Tarragonès, en el municipi de Vila-seca, però el descartarem com a
resultat, per que considerem que no es representatiu del conjunt, i potser hi ha algun
problema amb les dades de temperatures mínimes mitges.
El color carbassa mostra les zones on el període per poder cultivar la papaia va des
del Maig fins l’Octubre inclosos, amb un període total de 6 mesos. Aquestes regions
tenen totes una temperatura mínima mitja superior a 10ºC. Destaquen les zones
regables properes a la costa, com són els regadius del Alt Empordà, el Baix Empordà,
el Baix Camp i les zones regables del Delta de l’Ebre.
carbassa on actualment es produeixen cultius herbacis en regadiu, a més a més tot el
litoral està molt urbanitzat, fent que la distribució dels cultius en aquestes zones no
sigui compacte.
El color groc indica les zones potencialment aptes per cultivar la papaia, des del Juny
fins l’Octubre, un període total de 5 mesos. Aquest període de temps, també esta
format per les zones de color rosa i carbassa, ja que aquestes inclouen el període de
Juny fins l’Octubre amb temperatures mínimes mitges superiors a 10ºC.
El cicle del cultiu de la papaia pot ser de 12 mesos, però no hi ha cap zona que tingui
un període superior a la duració del cultiu, per tant no pot ser Apte, però si que pot ser
un cultiu apte amb requeriments.
Si considerem les necessitats hídriques de la papaia, que es troben en un rang entre

1000 mm i 3800mm, podem determinar que la papaia serà un cultiu no apte, ja que les
necessitats són superiors a les dotacions de reg.
Llavors la classificació obtinguda de la papaia és N:
• No Apte.
111
Figura 54: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Papaia. (font:
112
3.2.3.8. Guaiaba
La Guaiaba es un cultiu perenne, per tant, les zones potencialment aptes per la
producció de guaiaba han de tenir un període mínim de 12 mesos, amb una
temperatura mínima de 16ºC, ja que es la que necessita per poder créixer i
desenvolupar-se correctament.
En el mapa de la figura 55, podem observar zones de color carbassa amb

temperatures mínimes mitges iguals o superiors a 16ºC, durant un període de 4
mesos, comprés entre el Juny i el Setembre.
El color verd mostra les zones amb un període de Juliol a Setembre amb temperatures
mínimes mitges iguals o superiors a 16ºC. Aquestes zones potencialment aptes, es
troben principalment en la costa.
Destaquen les zones regables del Baix Empordà, el Baix Camp i les zones regables
del Delta de l’Ebre.
En les comarques del Maresme, el Baix Llobregat, el Garraf i el Tarragonès, podem

observar una sèrie de punts amb temperatures mínimes mitges iguals o superiors a
16ºC.
Com la Guaiaba és un cultiu perenne i no hi ha cap zona que tingui unes temperatures
mínimes mitges iguals o superiors a 16ºC durant tot l’any, aquest cultiu serà no apte.
Llavors la classificació obtinguda de la guaiaba és N:
• No apte.
113
Figura 55: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Guaiaba.
(font: elaboració pròpia)
114
3.2.3.9. Llima
La llima és un dels cultius de cítrics més sensibles al fred, la temperatura òptima va

des dels 14º fins als 24ºC, normalment es pot cultivar en zones on hi ha llimoners. És
un cultiu perenne.
Pel present projecte, s’ha triat la temperatura mínima mitja de 14ºC per determinar les
zones potencialment aptes. En la figura 56 es mostren les zones aptes durant un
període de temps determinat.
El color groc és la zona on les temperatures mínimes mitges són iguals o superiors, a
14ºC, des del Maig fins l’Octubre.
Durant el període de Juny a Octubre, les temperatures mínimes mitges són iguals o
superiors a 14ºC en la zona de color vermell, en un període de temps de cinc mesos.
El color verd en indica aquelles zones on la temperatura mínima mitja és igual o

superior a 14ºC en un període de 4 mesos, des del Juny fins al Setembre. La zona de
color verd inclou les zones vermelles i grogues, ja que aquestes tenen temperatures
mínimes mitges iguals o superiors a 14ºC durant aquest període.
El cultiu de la llima no serà un cultiu apte, per que no hi ha cap zona que cobreixi les
seves necessitats tèrmiques, durant la totalitat del seu cicle de cultiu. També el
descartarem com cultiu apte amb requeriments, ja que tampoc es cobreix la meitat del
cicle.
El cultiu de la llima serà no apte. Llavors la classificació obtinguda de la llima és N:
• No Apte.
115
Figura 56: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Llima. (font:
116
3.2.3.10. Cumquats
Per la producció del cumquat les temperatures òptimes per la vegetació, des del final
de la primavera al inici de la tardor, es troben entre els 22º als 26ºC. Per sobre dels
30º als 32ºC s’atura el creixement. Però per l’època hivernal necessiten una
temperatura mitjana d’uns 10º-12ºC, per tant en aquest projecte considerarem la
temperatura mínima mitja de 10ºC.
La zona de color rosa, de la figura 57 ens mostra les zones amb temperatures
mínimes mitges iguals o superiors a 10ºC en el període de temps des de l’Abril fins al
Novembre.
El color carbassa mostra les zones on el període per poder cultivar el cumquat va des
del Maig fins l’Octubre inclosos, amb un període total de 6 mesos. Aquestes regions
tenen totes una temperatura mínima mitja superior a 10ºC. Destaquen les zones
regables properes a la costa, com són els regadius del Alt Empordà, el Baix Empordà,
el Baix Camp i les zones regables del Delta de l’Ebre.
carbassa. Tota la zona litoral està molt urbanitzada, això fa que la distribució de les
zones agràries no sigui homogènia.
El color groc indica les zones potencialment aptes per cultivar del cumquat, des del
Juny fins l’Octubre, un període total de 5 mesos. Aquest període de temps, també esta
format per les zones de color rosa i carbassa, ja que aquestes inclouen el període de
Juny fins l’Octubre amb temperatures mínimes mitges superiors a 10ºC.
El cumquat és un arbre perenne i en el mapa de la figura 57, no hi ha cap zona amb

temperatures mínimes mitges iguals o superiors a 10ºC, que tingui un període de
temps superior a la duració del cicle del cultiu, però a temperatures inferiors a 10ºC, el
cumquat, aturen el seu creixement, però la planta no mor.
La planta morirà amb temperatures inferiors a –9ºC, per tant considerarem que el
cultiu del cumquat es apte en les zones de color carbassa.
Llavors la classificació obtinguda del cumquat és S:
• Apte en les zones de color carbassa.
117
Figura 57: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Cumquat.
(Font: Eaboració pròpia)
118
3.2.3.11. Plàtan mascle.
El plàtan mascle és un fruiter no arbori, que en la zona mediterrània es podria cultivar

sempre que hi hagi una temperatura mitja anual de 14º a 20ºC.
Pel present projecte, s’ha triat la temperatura mínima mitja de 14ºC per determinar les
zones potencialment aptes. En la figura 58, es mostren les zones aptes durant un
període de temps determinat.
El color groc és la zona on les temperatures mínimes mitges són iguals o superiors, a
14ºC, des del Maig fins l’Octubre.

El cultiu del plàtan mascle serà no apte, per que no hi ha cap zona que cobreixi les
seves necessitats tèrmiques, durant la totalitat del seu cicle de cultiu.
Llavors la classificació obtinguda del plàtan mascle és N:
• No Apte.
119
Figura 58: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del Plàtan
mascle . (font: elaboració pròpia)
120
3.2.3.12. Litxi
El litxi creix millor en regions lliures de gelades però fresques i seques, amb
temperatures hivernals entre els 8 i els 14ºC. En el mapa de la figura 59 ens mostra
les zones on la temperatura mínima mitja és igual o superior a 14ºC en un període de
temps concret.
El color groc, que és un únic punt en el municipi de Vila-seca, a la comarca del

tarragonès, ens indica que des del Maig fins l’Octubre hi ha temperatures mínimes
mitges superiors o iguals a 14ºC.

Les gelades maten els arbres joves, però els madurs tenen una lleugera tolerància al
fred, poden resistir gelades suaus, de fet tenen necessitat de un període amb
temperatures de –1,11ºC fins a 4,4ºC.
Llavors la classificació obtinguda del litxi és S:
121
Figura 59: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu del litxi . (Font:
122
3.2.3.13. Col xinesa
La col xinesa té una duració del cultiu entre 2 i 4 mesos, depenent de la varietat.
Necessita una temperatura mínima per el seu correcte desenvolupament de 15ºC, la
figura 60 és el mapa de les zones aptes per al cultiu de la col xinesa.
El color vermell, que és un únic punt en la comarca del Tarragonès, en el municipi de

Vila-seca, és la zona on la temperatura mínima mitja és igual o superior a 15ºC durant
un període de 5 mesos, des del Juny fins l’octubre.
El color verd ens indica la zona, que durant el període comprés entre el Juny i el
Setembre, té unes temperatures mínimes mitges iguals o superior a 15ºC.
Destaquen les zones regables properes a la costa, com són els regadius del Alt
Empordà, el Baix Empordà, el Baix Camp i les zones regables del Delta de l’Ebre.
També hi ha una zona important a la comarca del Segrià.
El cultiu de la col xinesa serà apte en totes les zones de color verd. Llavors la
classificació obtinguda de la col xinesa és S:
Si disminuïm el rang de temperatura mínimes mitges mensuals, considerant que la

temperatura restrictiva és de 14ºC o 13ºC, les zones potencialment aptes per al cultiu
de la col xinesa poden augmentar.
En la figura 61, podem observar que per al període de Juny a Setembre, que és l’àrea
de color verd per a temperatures mínimes mitges mensuals iguals o superiors a 14ºC,
les zones potencialment aptes per al cultiu de la col xinesa han augmentat.
Per temperatures mínimes mitges mensuals superiors a 13ºC, durant el període de

Juny a Setembre, en la figura 62, la zona potencialment apte per al cultiu de la col
xinesa, serà la de color carbassa.
123
Figura 60: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Col xinesa.
(Font: Elaboració pròpia)
124
Figura 61: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Col
xinesaamb temperatures inferiors a 14ºC. (Font: Elaboració pròpia)
125
Figura 62: Localització de les zones potencialment aptes per al cultiu de la Col xinesa
amb temperatures inferiorsa 13ºC. (Font: Elaboració pròpia)
126
Resum de resultat dels cultius aptes i no aptes
Taula 10: Resum de la classificació dels cultius. (font: elaboració pròpia)

No Aptes per No aptes per
Aptes requeriment requeriments
climàtics hídrics
Batata Mango Papaia
Col xinesa Llima Taro
Cumquat Plàtan mascle
Litxi Guaiaba
Ocra Nyam
Gingebre
Iuca
127
3.3. Avaluació econòmica dels cultius escollits.
3.3.1. Anàlisi del mercat
3.3.1.1. Àmbit, evolució i tendències
A Espanya els mercats majoristes formen part de l'Empresa Nacional MERCASA, que
depèn de la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) i del Ministeri de Medi
Ambient i Medi Rural i Marí, i com a tal, forma part de la política agroalimentària del
Govern espanyol. (www.mercasa.es)
L’objectiu de MERCASA es promoure i gestionar amb els Ajuntaments respectius, la

xarxa de mercats, que compta amb 23 Unitats Alimentàries o MERCA, que són grans
complexes de distribució majorista i serveis logístics, que cobreixen tota la geografia
espanyola.(www.mercasa.es)
A Catalunya, Mercabarna (Mercados de Abastecimientos de Barcelona SA) és la

societat gestora de la Unitat Alimentària que concentra els Mercats Majoristes de la
ciutat de Barcelona, així com nombroses firmes d’elaboració, comerç, distribució,
importació i exportació de productes frescos i congelats.
Els productes de Mercabarna arriben a tot Espanya i a nombrosos països del món,
però el seu àmbit d’influència més immediat abasta tot Catalunya, el nord de la
Comunitat Valenciana, la franja d’Aragó, les Illes Balears, Andorra, el sud de França i
el nord d’Itàlia. En total Mercabarna proveeix de productes frescos uns 10 milions de
consumidors. (www.mercabarna.es)
El Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna és el mercat que ocupa una

major extensió (més de 230.000 m2 distribuïts en 7 naus) i el que genera major
moviment comercial i humà. Actualment, hi operen prop de 200 empreses, en 440
punts de venda, es comercialitzen més d’1 milió de tones de productes a l’any.
(www.mercabarna.es).
Cada cop és més comuna la tendència i evolució del mercat a augmentar la

comercialització dels productes exòtics. Hi ha dos motius, el primer és que la societat
cada cop és més multicultural, amb uns hàbits alimentaris molt variats, i en segon lloc,
la població autòctona és més oberta a consumir productes nous e innovadors.
(Comunicació oral de Mercabarna, 2009)
La demanda de la població immigrant ha fet augmentar la venda de certs productes

exòtics a les empreses majoristes de Mercabarna. Els productes exòtics que més han
augmentat han estat la iuca i el plàtan mascle, que ja són productes molt normalitzats,
demandats principalment per part dels compradors Llatinoamericans i els litxis per part
dels compradors asiàtics. Altres productes exòtics d’importació, que han augmentat el
seu volum de comercialització a Mercabarna són el Mango, la Papaia o el Maracuya
128
però no de la mateixa manera que la iuca o el plàtan mascle, ja que el seu valor
d’adquisició per als consumidors és més elevat. (comunicació del Sr. Pablo Vilanova
del Departament de Assessoria Internacional de Mercabarna, que va realitzar a la
Fundació del Món Rural)
A Mercabarna van realitzar un estudi de mercat a minoristes i majoristes l’any 2008. El

resultat obtingut va ser que els productes més demandats pels botigues de diferents
col·lectius de població immigrada, són els més comuns com per exemple, pomes,
peres, patates, etc.
També ens van destacar que la pinya, el kiwi i l’alvocat, són productes tropicals i
totalment normalitzats a la nostra dieta.
Tots els productes tropicals tendeixen a incrementar els seus volums de

comercialització, malgrat que els volums en alguns casos son baixos o molt baixos. Els
preus segueixen un patró any rere any, tenint el preu més baix quan es dóna la
producció del país, ja que els costos de transport poden arribar a pesar molt i
incrementar el valor del producte. Hi ha una excepció, el litxi que pateix un efecte
invers, és més econòmic quan prové de l’estranger. (Comunicació oral mercabarna,
2009)
El figura 63 ens mostra l’evolució de la comercialització del litxi en quilograms, es pot

observar que és un producte discontinu durant l’any, té molt presència i venda durant
l’època de Nadal, provenint de la Xina. En aquesta època de l’any té una major
demanda, però un preu inferior (entre 3€/kg i 4€/kg) que pot arribar a la meitat de preu
que el litxi produït al nostre país, que ronda els 7€/kg. La resta del any té poca
demanda. (Comunicació oral de Mercabarna).
Pel que fa a l’evolució dels preus de venda del litxi, la línia vermella de la figura 68, ens
mostra una discontinuïtat en els darrers anys, tenint un màxim en el mes de setembre
de l’any 2009 amb un preu de 9€/kg. El preu mínim el trobem per sota dels 3€/kg.
129
(Kg) (€/kg)
200.000 10,00
180.000 9,00
160.000 8,00
140.000 7,00
120.000 6,00
100.000 5,00
80.000 4,00
60.000 3,00
40.000 2,00
20.000 1,00
0 0,00
maig
setembre
novembre
desembre
maig
setembre
novembre
desembre
maig
setembre
novembre
desembre
maig
setembre
novembre
desembre
març
març
març
març
abril
juliol
abril
juliol
abril
juliol
abril
juliol
octubre
octubre
octubre
octubre
agost
agost
agost
agost
gener
gener
gener
gener
juny
juny
juny
juny
febrer
febrer
febrer
febrer
2006 2007 2008 2009
Kg comercialitzats
evolució dels preus (€)
Figura 63: Evolució del volum comercialitzat i preu del litxi en els darrers anys (font:
Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercabarna )
El cas de la batata és diferent al del litxi, el preu en el mercat és més o menys estable,
entre 0,60€/kg i 1€/kg (Figura 63), sent que el preu més baix coincideix quan es donen
les grans produccions en el propi país, entre els mesos de setembre i novembre
(comunicació oral de mercabarna, 2009). Segons la tradició catalana és comú
consumir moniatos durant la tardor, provocant un augment de la demanda.
En la figura 64, també es pot observar que els mesos on hi ha més comercialització de
la batata és durant els mesos de la tardor, i sent molt poc nombrosa durant l’època
estival. A Mercabarna durant l’any 2008 es van comercialitzar 2.526 tonades de batata
i 2.323 tonades en el 2009.
Els mesos de gener, febrer, març i des de l’agost fins al desembre, la producció és
principalment nacional. Els orígens a nivell nacional de batata comercialitzada a
Mercabarna, són les províncies costaneres del mediterrani, com Màlaga, Alacant,
Múrcia, València, Barcelona i Cadis. A nivell internacional els principals països que
comercialitzen batata a Mercabarna són Israel i Estats Units. (www.mercabarna.es)
130
El principal origen de la batata comercialitzada a Mercabarna és la província de
Màlaga, tenint presència en el mercat durant tot l’any. Es van comercialitzar 1.611
tones en l’any 2008 i 1.584 tones l’any 2009, provinents de Màlaga. El següent origen
amb més volum de batata comercialitzada a Mercabarna és Israel amb un total 190
tonelades en el darrer any.
(Kg) (€/kg)
1.200.000 1,20
1.000.000 1,00
800.000 0,80
600.000 0,60
400.000 0,40
200.000 0,20
0 0,00
maig
setembre
novembre
desembre
maig
setembre
novembre
desembre
maig
setembre
novembre
desembre
maig
setembre
novembre
desembre
març
març
març
març
abril
juliol
abril
juliol
abril
juliol
abril
juliol
octubre
octubre
octubre
octubre
agost
agost
agost
agost
gener
gener
gener
gener
juny
juny
juny
juny
febrer
febrer
febrer
febrer
2006 2007 2008 2009
Kg comercialitzats
evolució dels preus
Figura 64: Evolució del volum comercialitzat i el preu de la batata en els darrers anys.
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercabarna )
Pel que fa a la col xinesa, en la figura 65 podem observar com durant els anys 2006 i
2007 el preu de comercialització era força canviant, tenint un valor màxim a l’abril del
2007 de 1,15€/kg i un preu mitjà mensual mínim a l’abril de l’any 2006 de 0,5€/kg. És a
partir dels mesos inicials de l’any 2008 que el preu de comercialització de la col xinesa,
comença a ser força estable, sent aquest entre 0,6€/kg i 0,7 €/kg.
La quantitat de col xinesa comercialitzada en els darrers anys, no té una tendència

uniforme, com es pot observar en la figura 71. La comercialització de la col xinesa no
segueixen un patró, només durant els anys 2008 i 2009 si que es pot apreciar una
petita tendència de majors volums comercialitzats durant els mesos d’hivern.
131
(Kg) (€/kg)
300.000 1,20
250.000 1,00
200.000 0,80
150.000 0,60
100.000 0,40
50.000 0,20
0 0,00
maig
setembre
setembre
setembre
novembre
desembre
maig
novembre
desembre
maig
novembre
desembre
maig
setembre
novembre
desembre
març
març
març
març
abril
juliol
abril
juliol
abril
juliol
abril
juliol
octubre
octubre
octubre
octubre
agost
agost
agost
agost
gener
gener
gener
gener
juny
juny
juny
juny
febrer
febrer
febrer
febrer
2006 2007 2008 2009
Kg comercialitzats
evolució dels preus
Figura 65: Evolució del volum comercialitzat i preu de la col xinesa en els darrers anys
(Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercabarna )
Durant l’any 2006, es van comercialitzar a Mercabarna 1.706 tones, sent aquest volum
comercialitzat el més elevat en els darrers anys (Figura 66). Més de la meitat d’aquest
volum comercialitzat prové del nostre país, només 277 tones de col xinesa són
importades.
1.031.527
1.706.814
2006
1.247.948 2007
2008
1.205.470 2009
Figura 66: Volum comercialitzat en quilograms de col xinesa a Mercabarna en els

darrers anys. (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de Mercabarna )
132
Lleida és la província amb majors volums comercialitzats de col xinesa a Mercabarna
durant l’any 2006, amb un total de 326 tones, seguida de Barcelona amb 248 tones.
En l’any 2007 Lleida també va ser la principal origen de col xinesa comercialitzada a
Mercabarna amb 220 tones.
En els anys 2008 i 2009, València i Granada són les principals províncies d’origen de
col xinesa comercialitzada a Mercabarna i la província de Lleida es troba en tercera
posició amb uns volums comercialitzats de 160t i 95t respectivament.
Les fonts estadístiques de Mercabarna publicades, no recullen les dades

corresponents a la comercialització del cumquat en els darrers anys, llavors per tal de
representar l’evolució del volum de cumquat comercialitzats i l’evolució dels preus
mitjos mensuals, s’han consultat les fonts estadístiques de Mercamadrid. (Taula 11)
Taula 11: evolució de la comercialització del cumquat en els darrers anys. (font: elaboració
pròpia a partir de dades de Mercamadrid)
any Mes kg €/kg
Febrer 21.000 5
Setembre 6.000 6
2006
Octubre 10.000 7,5
Novembre 42.200 7,5
2007 Abril 400 7,5
Setembre 12.931 7,5
2009
Octubre 8.843 7,5
La taula 11, ens mostra els valors comercialitzats de cumquat a Mercamadrid en els
darrers anys, sent una comercialització molt desigual. Podem observar que a
Mercamadrid no consten dades de tots els mesos del període consultat (2006-2009) i
que tampoc consten dades de l’any 2008.
La majoria del origen del cumquat comercialitzat a Mercamadrid en l’any 2006 prové
de València, excepte al febrer de l’any 2006 que un 76% del volum comercialitzat
prové del Brasil i la resta de Múrcia. En l’any 2007 tot prové de Huelva i en el 2009
prové de Saragossa i Sevilla.
Pel que fa a l’ocra, el preu setmanal és de 23€/caixa aproximadament, principalment

d’origen Nicaragua, amb una oscil·lació anual del preu entre els 10-30 €/kg en
importació. La millor relació de preu quantitat es dóna amb les produccions del país, ja
que el preu mitjà de comercialització de l’ocra pot ser de 4€/kg. És un producte amb
133
una demanda creixent, però que actualment no representa uns grans volums de
comercialització a Mercabarna. (comunicació oral de Mercabarna)
Per tal de representar l’evolució del volum comercialitzats de l’ocra i l’evolució dels
preus mitjos mensuals, s’han consultat les fonts estadístiques de Mercamadrid, ja que
les fonts estadístiques de Mercabarna, no recullen les dades corresponents a l’ocra.
La taula 12, ens mostra els volums de comercialització a Mercamadrid i el preu de

l’ocra en els darrers anys. Els volums de comercialització no són constant, i igual que a
Mercabarna, en general els volums de comercialització de l’ocra a Mercamadrid
comparats amb altres productes, són baixos.
Pel que fa al preu de comercialització de l’ocra a Mercamadrid, es manté constant en

tot el període consultat (2006-2009), sent aquest de 3€/kg.
Taula 12: evolució de la comercialització de l'ocra en els darrers anys. (font: elaboració
pròpia a partir de dades de Mercamadrid)
any mes kg €/kg
Gener 20 3
Març 1.300 3
2006
Novembre 1.005 3
Desembre 1.100 3
Febrer 2.850 3
2007 Març 100 3
Abril 100 3
2008 Setembre 35.712 3
Setembre 5.204 3
2009
Octubre 6.014 3
El principal origen de l’ocra en l’any 2009, prové el 100% de Badajoz. En l’any 2008 un
65,3% prové de Madrid i la resta de Múrcia. En l’any 2007 el 80 % de l’ocra en el mes
de febrer va ser produïda al Brasil i la resta a Portugal. I en l’any 2006 va provenir de
Portugal, Perú i Madrid.
3.3.1.2. Anàlisi dels clients.
Els principals clients dels productes presents en aquest estudi de mercat, seran la
població immigrada definida en l’apartat 1.1.3. Hàbits de consum de la població
immigrada.
A partir de la informació que han extret d’una enquesta realitzada als majoristes del
mercat de Mercabarna, el responsable del departament de compres, ens pot afirmar
134
que els productes més comprats o demandats, no són els que podríem denominar
exòtics, si no que es corresponen a productes de consum més generalitzat, com
podrien ser la poma o la patata, el tomàquet o els cítrics. (Vilanova, 2009, comunicació
oral)
Cada cop més, els comerços regentats per població immigrada van dirigits a la
població en general, que busca en aquest tipus de comerç conveniències d’horari o
preu. S’ha de tenir en compte que el comprador estranger de Mercabarna és propietari
de comerç i no consumidor final. (taula13)
Taula 13: Distribució dels tipus de productes que demanden els sectors de població
immigrant al Mercat Central de Fruites i Hortalisses de Mercabarna.(Font: Pablo Vilanova,
Mercabarna)
Àrabs Llatinoamericans Asiàtics

Producte % Producte % Producte %
De tot 31.1 De tot 26.7 De tot 20.2
Cítrics 12.3 Cítrics 10.6 Iceberg 17.1
Tomàquet 8.8 Tomàquet 8.9 Col 13.0
Patates y cebes 7.4 Plàtan 5.0 Cítrics 5.7
Poma 4.4 iuca 4.4 Xampinyó 5.2
Cilindre 3.9 Altres 44.4 Carbassó 5.2
Altres 32.0 Altres 33.6
La informació es complementa a través de les enquestes realitzades per l’objectiu 1

del present estudi, ja que s’han realitzat enquestes a comerços al detall, on ens han
definit els productes més demandats per els seus clients (apartat resultat de les
enquestes).
3.3.1.3. Anàlisi de la competència.
Des de Mercabarna ens han facilitat una llista d’empreses importants en el sector de
fruites i hortalisses tropicals o exòtiques. Les més destacades són Cultivar, Bargosa,
Fruits CMR.
Una de les empreses més importants en el sector de les fruites i hortalisses de

Mercabarna és Cultivar. Durant l’any 2008 les seves vendes consolidades van assolir
els 140 milions d'euros amb una plantilla de 166 empleats. Movent un volum superior a
150.000 tones anuals. Treballen amb més de 50 països, amb productes d'orígens tan
diversos com Argentina, Xile, el Perú Brasil, Mèxic, Costa Rica, la Xina, Tailàndia,
Indonèsia, Malàisia, Israel o Sud-Àfrica. Cultivar representa reconegudes marques de
caràcter nacional i internacional.
135
Una cartera de més de 3.000 clients avala la seva llarga experiència en el sector.
Cultivar ha anat adaptant el seu concepte de negoci en els últims anys, d'acord amb
les demandes d'un sector en constant evolució. Han passat d'oferir el seu servei al
petit comerç a treballar amb diferents tipus de clients: des de la gran distribució i
majoristes, que constitueixen el major volum de les seves vendes, fins a botigues
detallistes especialitzades i hostaleria. En termes generals, el volum de les seves
vendes es distribueix per tipus de client de la manera que s’indica en la figura 68.
Figura 67: Distribució de vendes de Cultivar segons el tipus de client. (font: www.cultivar.net )
Un altre empresa del sector és Fruits CMR, una empresa d’origen familiar que data de
1879, amb seu a Barcelona (Mercabarna). És la matriu del grup empresarial CMR
GROUP, format a més a més per la seva filial COMERCIAL INFINITA, S.L., situada en
el mercat central de Madrid (Mercamadrid).
CMR Group, té per objecte la comercialització de productes hortofructícoles, a través

de punts de venda propis. Aquests es troben tant en Mercabarna, on disposa de 17
mòduls de venda, com en Mercamadrid, amb 15 mòduls de venda, així com mitjançant
un departament de distribució nacional i altre d’exportació. També disposa a
Barendrecht (Holanda) d’una oficina comercial.
La línia general de subministrament de fruita i hortalissa ve donada per diversos

remitents de les diferents zones de producció espanyoles, així com d'importacions de
països de la Unió Europea, Àsia, Àfrica, Amèrica i Oceania.
La comercialització cobreix diverses línies de productes denominats per la present

empresa com: Fruites, Hortalisses, Tropicals, Exòtics (com l’ocra, el cumquat i el litxi) i
Ètnics, Berries, Cítrics, Productes de IV i V gamma, Herbes aromàtiques i Productes
orgànics. L'àmplia gamma de productes i varietats comercialitzades així com el seu
extens període de disponibilitat, està orientada a cobrir al màxim la demanda de clients
minoristes, detallistes, mercats municipals, cadenes de fruiteries, distribució moderna i
HORECA (Canal de distribució per hotels, restauració i catering).
136
La zona d'influència de vendes cobreix el mercat espanyol, estenent-se a Andorra,
Portugal, França, Bèlgica, Alemanya, Holanda, Itàlia, Escandinava, Regne Unit i El
Marroc. A més es manté un notable volum en distribució a clients d'altres mercats
majoristes. CMR GROUP, va generar unes vendes de 90 milions d’euros en 2008, el
que per ells significa la continuació d’un progressiu augment en el volum de
comercialització durant els últims anys.
L'activitat de Bargosa S.A.U., empresa important en el sector, se centra en la

importació i distribució de fruites i verdures, i en la maduració de plàtans i bananes,
comercialitzant les marques líders del mercat. També comercialitzen amb iuca i batata.
La seva distribució arriba a qualsevol punt de la Península de manera ràpida i eficaç,

aconseguint ser cada vegada més propers als seus clients. Seleccionen, compren i
transporten tota la fruita d'ultramar des d'origen fins als seus magatzems. A Bargosa
importen més de 150.000 tones de fruita realitzant en origen i destinació estrictes
controls de qualitat.
El procés de compra els implica una selecció de productes i proveïdors en origen,

avaluant el producte, la capacitat de servei, i les pràctiques respectuoses amb el medi
ambient dels productors. Gestionen professionalment l'operativa del procés
d'importació: documentació oficial, tracte amb els operadors (navilieres, despatxants,
transitaris,...), administracions pertinents (sanitat, duanes ...), operatives de càrrega i
descàrrega, desenvolupament de producte, etc. complint els requisits de la legislació
vigent.
Apropen el producte als clients gestionant els fluxos del estoc en funció de la
demanda, per a l'expedició i lliurament dels serveis logístics en temps, cost i flexibilitat.
Adaptant-se als requisits de cada client i a causa de la creixent demanda en productes

envasats, Bargosa va crear el seu propi packaging, oferint una àmplia gamma de
formats (safates, cistelles, malles, flow pack, etc)
3.3.1.4. Anàlisi dels intermediaris.
Dins l’anàlisi dels intermediaris s’ha de fer l’anàlisi de la cadena de valor, que va més
enllà de l'observació dels diferents nivells funcionals. L’objectiu de la cadena de valor
és identificar i conèixer totes les activitats discretes que desenvolupa una empresa o
sector. En aquest sentit, ens trobem amb la gran dificultat d'obtenir dades prou
desagregades. (MARM)
La dificultat de l'estudi del sector de fruites i hortalisses rau en la multitud de productes

i varietats, que fan de l'anàlisi de la cadena de valor una tasca molt complexa. Ens
137
trobem també amb una gran varietat de processos productius que composen el sector
de les fruites i hortalisses.
Abans d'analitzar les peculiaritats del sector és necessari revisar els elements bàsics
que constitueixen una cadena de valor.
Les activitats primàries, que són aquelles que tenen a veure amb el desenvolupament
del producte, la seva producció, la seva logística i la seva comercialització.
Les activitats de suport a les activitats primàries, com són l'administració dels recursos
humans, les compres de béns i serveis, el desenvolupament tecnològic
(telecomunicacions, automatització, desenvolupament de processos i enginyeria,
recerca), i la infraestructura empresarial (finances, comptabilitat , qualitat, relacions
públiques, assessoria legal, gerència general).
El marge, que és la diferència entre el valor total i els costos totals incorreguts per a
exercir les activitats generadores de valor.
Figura 68: Cadena de valors. (font: Elaboració pròpia a partir de valors del MARM)
138
En el sector de fruites i hortalisses s’ha de considerar que algunes de les empreses
competidores, dins del conjunt de empreses distribuïdores, tenen més d’una funció,
fan de majoristes i també de distribuïdors a majoristes.
139
3.3.2. Resultats de l’avaluació dels costos.
En el present apartat de l’estudi, es recullen els resultats del càlcul dels costos
parcials, dels diferents productes destacats en l’objectiu 2. On es calcularan els costos
variables de la maquinaria pròpia, mà d’obra i matèries primeres en funció de les
necessitats del cultiu a estudiar. També es calcularan els costos fixes.
• Cultiu de la col.
Per realitzar totes les tasques en el cultiu de la col xinesa, considerem que s’utilitzarà
un tractor de 88CV (potència de 65kw), amb un nivell de carrega mitjà del 50%, en una
superfície d’una hectàrea. En la taula 14 podem observar el cost fix per utilitzar el
tractor durant un hora. Els costos variables del ús del tractor, que es mostra en la taula
15, estarà en funció de la capacitat de treball de cada tasca ha realitzar en el cultiu.
Taula 14: Costos fixes per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de la col
xinesa. (font: elaboració pròpia)
valor adquisició 36000 €
hores de treball anuals 500 h/any
amortització-desgast 12000 hores 3,00 €/h
amortització-obsolescència 20 anys 3,6 €/h
interessos 7 % 3,024 €/h
magatzem 0,1 % Vad 0,072 €/h
assegurança 0,2 % Vad 0,144 €/h
Cost total 9,84 €/h
El valor d’adquisició del tractor i de la resta d’eines s’han extret de la pàgina web del
MARM, de la “plataforma de conocimiento del medio rural y pesquero”. Seguint les
indicacions exposades en l’apartat de Material i Mètodes, pel que fa a les hores d’ús
anual del tractor, s’ha escollit un valor mitjà.
Taula 15: Costos variables per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de la col
consum gas-oil 9,8 l/h
preu gas-oil 0,468 €/l
Combustible 4,5864 €/h
Lubricants i Manteniment 1,96 €/h
Costos variables 6,54 €/h
El consum en litres/hora de gas-oil, s’ha extret de les taules annexes del document
publicat en la pàgina web del MARM “previsión de costes de utilización de la
maquinaria agrícola”. D’aquest document també s’han extret les eficiències d’ús de les
màquines que es necessitaran per dur a terme les diferents tasques.
140
El preu del gas-oil equival al preu mitjà que han pagat els pagesos durant l’any 2009,
sent els valors del gas-oil B de venda directa. Aquest s’ha extret del document “Preus
pagats pel pagès. Catalunya 2005-2010” publicat per la Generalitat de Catalunya.
(Annex 4)
Per la preparació per la sembra es realitzarà un laboreig amb un rotocultivador o rastra

rotativa d’eix vertical (fresa), amb una amplada de treball de 3m. La tasca es realitzarà
a una velocitat de 3’5km/h, (MARM), això ens dona uns valors de capacitat de treball
de 1,12 h/ha, el que significa que necessitarem 1,12hores per preparar el llit de
sembra d’una hectàrea, amb un operari (tractorista).(Taula 16)
El tractorista cobrarà per hora treballada 10,66€ (Generalitat de Catalunya, 2009)
Taula 16: Costos fixes per la fresadora per al cultiu de la col xina. (font: elaboració pròpia)
amplada de treball 3 m
velocitat de treball 3,5 km/h
capacitat de treball teòrica 0,95 h/ha
eficiència 0,85
capacitat de treball 1,12 h/ha
capacitat de treball 0,89 ha/h
Hores de treball anuals 100 h/any
reparacions i manteniment 3,2 €/ha 2,86 €/h
Cost fix total de la fresadora 11,42 €/h
Cost fix total fersadora + tractor 21,26 €/h
Cost fix total fersadora + tractor 23,82 €
Els costos variables de la fresadora són els costos variables del tractor tenint en comte
la seva capacitat de treball i la superfície cultivada, que en el nostre cas és d’una
hectàrea. (Taula 17)
Taula 17: Costos variables per la fresadora per al cultiu de la col xinesa. (font: elaboració
pròpia)
Costos variables 7,33 €
La següent tasca serà la preparar la instal·lació de fertirrigació amb goter. S'ha

d'utilitzar un sistema de reg eficient i econòmicament viable per assegurar un adequat
maneig del recurs hídric. De la mateixa manera, es recomana el monitoratge de les
141
fonts d'abastament de l'aigua de reg per mitjà d'un programa de manteniment i anàlisis
químiques i microbiològiques per garantir la seva innocuïtat i demostrar la seva qualitat
i pertinència per regar cultius, i realitzar accions correctives en cas de resultats
adversos. És important mantenir registres sobre l'ús d'aigües per a reg. (FAO)
En primer lloc, es realitzarà un primer càlcul de la quantitat de cinta de reg necessaris

per establir una hectàrea de terreny.
Per 10.000 m2 i amb una distancia de 0,4m entre files, considerant un coeficient per
vials i camins de 0.8, els metres de cinta de reg, seran 20.000 metres. Les
característiques de la bobina d’aquest material són les següents:
• Pes de la bobina de la cinta de reg: 28.12 Kg
• Metres d’una bobina de cinta de reg: 2286 metres.
Les bobines necessàries seran de 8,75, a 130,53€/bobina, el cost de la cinta de reg

serà de 1142,14€. La maquinaria necessària per la col·locació de la cinta de reg serà
un tractor amb un aparell destinat a col·locar la cinta de reg. En la taula 18 podem
observar el cost fix del tractor per dues hores de treball en una hectàrea.
Taula 18: Costos fixes per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de la col xina.
temps estimat per la feina 2,00 h
19,68 €
Taula 19: Costos variables per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de la col
Els operaris que es precisen per realitzar la tasca són un tractorista i un peó agrícola,
amb un factor horari de dos hores per una hectàrea de terreny.
Es considera per al càlcul de la mà d’obra, la contractació d’un peó agrícola a temps

complet. Aquest peó el considerem contractat durant tota la campanya, ja que serà
l’encarregat de controlar la instal·lació de reg, manteniment tant de la parcel·la, com de
142
la maquinària o de la instal·lació de reg, i ajudar en les diferents tasques que
requereixin d’un peó.
El salari del peó serà de 164,85€/setmana, per unes 11 setmanes (77dies) que durarà
el cultiu, el salari total del peó agrícola serà de 1813,35€.
En la taula 20, podem observar els costos d’adquisició de la instal·lació de reg per una
hectàrea (Sabater, P, et al 2003), on s’incorpora el preu del tanc per la fertirrigació,
amb una capacitat de 2100l, amb un valor d’adquisició de 941€
(www.gardencenterejea.com). Considerarem que la vida útil de la instal·lació serà de
40 anys.
Taula 20: Valors d’adquisició per la instal·lació del sistema de reg per al cultiu de la col
instal·lació reg
construcció caseta goteig 383,2 €
material de construcció 12,31 €
instal·lació reg caseta 1773,67 €
tanc fertirrigació 941 €
instal·lació tubs
excavadora 488,13 €
instal·lació reg finca 1633,66 €
total 5231,97 €
Amortització instal·lació de reg 130,79 €/any
Tenint en compte que el cultiu de la col durarà 70 o 80 dies, el valor de l’amortització

de la instal·lació de reg assignable a la col xinesa, serà de 28,66€.
Com ja s’ha dit, per al cultiu de la col s’utilitzarà reg localitzat, regant diàriament amb
quantitats que van de 0,76 mm fins a 6,09 mm. El rendiment comercial augmenten
linealment si augmentem el reg. (Sammis et al, 1987).
Considerarem un reg diari mitjà de 3mm dia, el que significa un volum de 240mm
durant tot el cultiu. Això equival a 2400m3/ha, amb un preu de l’aigua de 0,1€/m3,
obtenim un cost de 240€ per una hectàrea.
Els nutrients necessaris per al cultiu de la col xinesa són uns 120- 200 kg/ha de
Nitrogen, entre 40 i 60 Kg/ha de P2O5, i 70-150 Kg/ha de K2O. Es recomanable aplicar
el fertilitzant quan es prepara el llit de sembra, ja que un excés de nitrogen i potassi pot
reduir la germinació o produir danys en el sistema radicular. (Dixon, 2007)
En el nostre cas considerarem que s’utilitza fertirrigació, per aquest motiu usarem un
complex 8-15-15 de NPK, amb una dosi de 500kg/ha per tot el cicle del cultiu.
El preu del complex NPK, s’extreu dels valors mitjos de la Generalitat de Catalunya
dels preus pagats per els pagesos catalans durant l’any 2009, sent aquest de
29,92€/100kg.(Generalitat de Catalunya)
143
Es considera la plantació de la col xinesa al mes d’agost. La disposició del terreny serà
amb cavallons o lloms, amb una separació entre files de 40cm. La separació de les
plantes dins de la línia serà de 25 cm., la qual cosa suposa unes densitat 100.000
plantes / ha. (Dixon, 2007). Considerant un coeficient per vials i camins de 0,8, el
numero de plantes per hectàrea serà de 80.000. El preu per planta serà de
0,1€/plantula, tenint en compte que la superfície considerada és d’una hectàrea, el
cost total del planter serà de 8000€.
Per aquesta tasca, la maquinaria necessària, serà un tractor i una trasplantadora de

dos cossos amb 6 línies de plantació. Seran necessaris un tractorista i dos operaris
que seran els encarregats de introduir el planter en la trasplantadora. Un dels operaris
serà el peó fix i l’altre es considera contractat per hores, tenint un salari de 5,85€/h.
S’estima 1,07 hores per la trasplantació d’una hectàrea.
La trasplantadora serà semiautomàtica, i s’encarrega d’obrir solcs dipositant en ells,

amb espaiament constant. Aquestes poden disposar de mota o amb l'arrel nua. La
màquina inclou els elements que s'encarreguen tant de l'obertura del solc com de
posar la terra al voltant de la planta.(MARM, 2008)
Taula 21: Costos fixes per la trasplantadora per al cultiu de la col xinesa. (font: elaboració
pròpia)
nº de línies 6
distància entre files 0,4
amplada de treball 2,4 m
eficiència 0,6
reparacions i manteniment 3 €/ha 2,81 €/h
Cost fix total de la plantadora 29,56 €/h
Cost fix total plantadora + tractor 39,40 €/h
Cost fix total plantadora + tractor 42,09 €
La taula 21 ens mostra els costos fixos de per usar la trasplantadora amb una velocitat
de 6,5km/h, velocitat recomanada per el MARM, que tindrà una capacitat de treball de
1,07h/ha. Els costos variables de la trasplantadora els podem observar en la taula 22.
Taula 22: Costos variables per la trasplantadora per al cultiu de la col xinesa. (font:
144
Les plagues més destacades en el cultiu de la col xinesa són:
• Minadors de fulles (Liriomyza trifolii) Els danys els produeix la larva d'aquesta
petita mosca de color groc i negre.
• Mosca de la col (Chorthophilla brassicae) Si aquest dípter realitza l'atac quan la

planta està acabada plantada, pot destruir el rovell principal i atrofiar el
creixement de la planta. Es pot desinfectar prèviament el terra amb algun
producte en forma granulada o ja amb el cultiu a terra, es pot fer un tractament
aeri.
• Eruga de la col (Pieris brassicae) Són papallones blanques amb taques negres,
encara que els danys els provoquen les larves. El tractament s'ha de fer quan
eclosionen els ous.
Les malalties més destacades són:
• Alternaria (Alternaria brassicae Berk) Els símptomes d'aquesta malaltia es

manifesten en forma de taques negres d'un centímetre aproximadament de
diàmetre, amb anells concèntrics de color més fort.
• Míldiu (Peronospora brassicae) Aquest fong provoca petites taques de color

groc i forma angulosa. Alhora, es forma un borrissol de color blanc grisenc pel
revers de les fulles. Es recomana tractar amb els mateixos productes que
Alternaria
Per l’aplicació de productes fitosanitaris necessitarem un tractorista i un pulveritzador

de barres suspès amb una capacitat de 800l. Estimarem 0,17h/ha per realitzar la
tasca. En la taula 23 i 24 podem observar els costos fixes i variables per l’ús del
pulveritzador més el tractor de 88CV. Només considerem un únic tractament
fitosanitari.
Taula 23: Costos fixes del pulveritzador per al cultiu de la col xinesa. (font: elaboració pròpia)
velocitat de treball 10 km/h
eficiència 0,5
145
Cost fix total del pulveritzador 17,16 €/h
Cost fix total pulveritzador + tractor 27,00 €/h
Cost fix total pulveritzador + tractor 4,50 €
Taula 24: Costos variables per al pulveritzador per al cultiu de la col xinesa. (font:
La recol·lecció es farà manual als 70 o 80 dies desprès de la sembra. Necessitaríem

un tractorista amb remolc amb una capacitat de 8 tonelades i 2 operaris per hectàrea
durant dos jornal de 8 hores.
Segons la FAO la producció mitja a Espanya, de diferents varietats de col és de

32,7tonelades/ha (FAOSTAT, 2008), ja que no ens diferencia entre col, col xinesa i
altres varietats, estan totes dins del mateix grup. La producció de col xinesa pot arribar
a ser de 50 tonelades/ha. (Fueyo, 1988).
Si considerem el factor de vials (0,8), tindrem una producció de unes 40 tonelades/ha,

serà un valor més pròxim a 32,7t/ha que és el valor mitjà de la FAO, per tant podem dir
que el remolc farà uns 4 viatges.
Taula 25: Costos fixes del remolc usat en la recol·lecció de la col xinesa. (font: elaboració
pròpia)
nº de viatges 4
temps del viatge 1 h/viatge
amortització-obsolescència 20 anys 4 €/h
assegurança 0,2 % Vad 0,16
reparacions i manteniment 0,75 €/vitge 0,75 €/h
Cost fix total del remolc 27,60 €/h
Cost fix total remolc + tractor 37,44 €/h
Cost fix total remolc + tractor 149,76 €
146
Taula 26: Costos variables del remolc usat en la recol·lecció de la col xinesa. (font:
La taula 27 es mostra un resum dels costos parcials totals per al cultiu de la col xinesa,
en una superfície d’una hectàrea, sent aquest valor de 11222,19€.
Taula 27: Resum de costos per al cultiu de la col xinesa. (font: elaboració pròpia)
1.1.1. Aigua de reg. 48,00 € 0,44 %
1.1.2. Fertilitzants. 149,60 € 1,37 %
1.1.3. Cinta de reg 391,00 € 3,57 %
1.1.3. Productes fitosanitaris. 180,00 € 1,64 %
1.1.6. Planter. 8000,00 € 73,04 %
1.2. Costos variables de la maquinària pròpia. 54,69 € 0,50 %
1.3. Mà d'Obra.
1.3.1. Peó fix 1813,35 € 16,55 %
1.3.2. Aplicació de fitosanitaris 1,78 € 0,02 %
1.3.4. Col·locació de la cinta de reg 21,32 € 0,19 %
1.3.5. Laboreig i preparació del sòl. 11,94 € 0,11 %
1.3.6. Plantació. 17,67 € 0,16 %
1.3.7. Recol·lecció. 264,16 € 2,41 %
Total costos variables dels factors de producció. 10953,50 €
2.1. Costos fixes de la maquinaria pròpia. 240,03 €
2.2. Amortització instal·lació reg 28,66 €
Total de costos fixes dels factors de producció. 268,69 €
3. TOTAL DE COSTOS PARCIALS 11222,19 €
• Batata.
La batata generalment es cultiva a l'aire lliure. Per fer totes les tasques usarem un
tractor de 88CV (potència de 65kw), amb un nivell de carrega mitjà del 50%.
147
Taula 28: Costos fixes per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de la batata.
En la taula 28 podem observar el cost fix per utilitzar el tractor durant un hora. Els
costos variables del ús del tractor, que es mostra en la taula 28, estarà en funció de la
capacitat de treball de cada tasca ha realitzar en el cultiu. El valor d’adquisició del
tractor s’ha extret de la pàgina web del MARM, de la “plataforma de conocimiento del
medio rural y pesquero”. Pel que fa a les hores d’ús anual del tractor, s’ha escollit un
valor mitjà.
Taula 29: Costos variables per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de la
batata. (font: elaboració pròpia)
maquinaria agrícola”.
(Annex 4)
Considerem que per al cultiu de la batata es contractarà un peó agrícola durant tota la
campanya, ja que serà l’encarregat de controlar la instal·lació de reg, manteniment tant
de la parcel·la, com de la maquinària o de la instal·lació de reg, i ajudar en les diferents
tasques que requereixin d’un peó. El salari del peó serà de 164,85€/setmana, i estarà
contractat 5 mesos (20 setmanes) que durarà el cultiu, el salari total del peó agrícola
serà de 3297€.
El laboreig es realitza amb arada per al volteig del sòl, amb 4 cossos i grades de pues.
Per realitzar la tasca del volteig del sòl, són necessàries 1,18h/ha (taula 30), amb un
tractorista. Els sou per hora del tractorista serà de 10,66 €. (Generalitat de Catalunya,
2009).
148
El cost fix d’usar la grada de pues, per al laboreig secundari es pot observar en la taula
31. Els costos variables del laboreig del sòl estan resumits en la taula 32.
Taula 30: Costos fixes per l’ús de l’arada per al volteig per al cultiu de la batata. (font:
grandària del cos 14 "
nº cossos 4
eficiència 0,85
Cost fix total de l'arada 20,48 €/h
Cost fix total arada + tractor 30,32 €/h
Cost fix total arada + tractor 35,82 €
Taula 31: Costos fixes per l’ús del cultivador per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia)
eficiència 0,85
Cost fix total del cultivador 14,65 €/h
Cost fix total cultivador + tractor 24,49 €/h
Cost fix total cultivador + tractor 7,11 €
Taula 32: Costos variables per al laboreig del sòl per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia)
149
Per a la incorporació de fertilitzants, es necessitarà un tractorista, o es podria

encarregar el servei a una empresa exterior. El cultiu de la batata s’aplicarà fertilitzant
dos cops: abans de plantar i unes setmanes desprès de la sembra.
La batata és exigent en potassi, poc en nitrogen i matèries orgàniques nitrogenades i

discreta pel que fa al fòsfor. Es recomanen equilibris 1:2:3 en dosi de 270 kg
d'elements fertilitzants per hectàrea. Això correspon a 500 kg / ha de complex 9-18-27.
Per manca de dades del preu del fertilitzant NPK 9-18-27, s’ha triat el preu mitjà pagat
pels agricultors de Catalunya durant l’any 2009 del complex 8-15-15, que és de
29,92€/100kg aplicats. (Generalitat de Catalunya)
Considerarem que s’apliquen fertilitzants abans de la sembra, amb una abonadora

centrífuga amb una capacitat de tolva de 1000l, serà necessari l’ús del tractor. La
capacitat de treball de l’abonadora es de 0,10 h/ha amb un tractorista i per aplicació.
La taula 33 ens mostra els costos fixes i taula 34 els costos variables per l’ús de
l’abonadora en una aplicació.
Taula 33: Costos fixes per l’ús de l’abonadora per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia)
eficiència 0,5
Cost fix total de la abonadora 23,66 €/h
Cost fix total abonadora + tractor 33,50 €/h
Cost fix total abonadora + tractor 3,35 €
Taula 34: Costos variables per l’ús de l’abonadora per al cultiu de la batata. (font:
150
Per l’aplicació de l’altre meitat de fertilitzant es farà amb un pulveritzador de barres
suspès, el mateix que s’utilitzarà per els tractaments fitosanitaris. Aquest treballa a una
velocitat de 10km/h, amb una amplada de treball de 12m, això fa que es necessitin
0,17h per pulveritzar una hectàrea. (taula 35)
Taula 35: Costos fixes del pulveritzador per al cultiu de la batata. (font: elaboració pròpia)
eficiència 0,5
Taula 36: Costos variables per al pulveritzador per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia)
La batata necessita sòls humits durant l’època de creixement, requerint una dotació
d’aigua de 500mm a 700mm durant tot el cultiu.(Salunkhe, D.K., et al, 2004). Això
equival a 5000m3/ha, considerant el preu de l’aigua a 0,1€/ m3 , el cost total de l’aigua
serà de 500€ durant tot el cultiu. Es considera una instal·lació d’un reg amb goter.
Per el càlcul de la cinta de reg, per 10.000 m2 i amb una distancia de 0,95m entre files,
considerant un coeficient per vials i camins de 0.8, els metres de cinta de reg seran
8421 metres. Les característiques de la bobina d’aquest material són les següents:
151
Les bobines necessàries seran de 3,6. El cost de cada bobina de reg és de

130,53€/bobina, (Huguet, I., 2003) per tant el cost de la cinta de reg serà de 169,9€. La
maquinaria necessària per la col·locació de la cinta de reg serà un tractor amb un
aparell destinat a col·locar la cinta de reg. En la taula 37 podem observar el cost fix del
tractor per un factor horari d’una hores de treball per una hectàrea. Els operaris que es
precisen per realitzar la tasca són un tractorista i un peó agrícola.
Taula 37: Costos fixes per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de la batata.
9,84 €
Taula 38: Costos variables per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de la
En la taula 39, podem observar els costos d’adquisició de la instal·lació de reg

(Sabater, P, et al 2003). Considerarem que la vida útil de la instal·lació serà de 40
anys.
Taula 39: Valors d’adquisició per la instal·lació del sistema de reg per al cultiu de la
instal·lació reg
instal·lació tubs
total 4290,97 €
amortització 107,274 €/any
152
Tenint en compte que el cultiu de la batata durarà entre 5 o 6 mesos, podem dir que el
cost d’amortització de la instal·lació de reg assignable al cultiu durant 5 mesos, serà de
44,70€.
L’època de plantació segons la zona de cultiu, poden variar, però en general es

realitza durant els mesos d'abril i juny. La disposició del terreny serà en cavallons o
lloms. En sòls profunds la planta té tendència a produir arrels llargues i estretes, raó
per la qual no convé donar tasques profundes. Cal deixar el terreny perfectament tou
per facilitar la vegetació de la planta i l’engrossiment dels tubercles.
Per la plantació necessitarem una plantadora de dos cossos. La separació de les

plantes dins de la línia oscil·la entre 30 i 40 cm, la qual cosa suposa una densitat que
varia entre 26.300-35.000plantes/ha, i una distància entre línies de 95 cm. La distància
entre plantes variarà en funció del vigor i de la precocitat de la varietat a conrear. A
distàncies majors s'obtenen tubercles més grans.
La taula 40 ens mostra els costos fixos per l’ús de la plantadora per la batata i la taula
41 els costos variables.
Per la plantació necessitarem un tractorista i dos operaris, durant 0,67hores per

hectàrea. El salari del tractorista serà de 10,66€/h i el del peó agrícola extra serà de
5,85€/h.
Taula 40: Costos fixes de la plantadora per al cultiu de la batata. (font: elaboració pròpia)
nº de línies 4
eficiència 0,6
Taula 41: Costos variables per al plantadora per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia)
153
El material a sembrar seran: les puntes o esqueixos (trossos de branques de 30-35 cm

i proveïdes de quatre o cinc gemes com a mínim).
L’aplicació d’ herbicides i productes fitosanitaris, es durà a terme amb el pulveritzador

de barres suspès, això farà que necessitem un tractorista durant 0,17hores per una
hectàrea. En les taules 42 i 43 observem els costos fixes i variables respectivament,
del pulveritzador per als tractaments fitosanitaris.
• Eruga de la col (Pieris brassicae L.) Són lepidòpters que en la seva fase
d'eruga origina greus danys. Poden tenir tres generacions l'any. Les papallones
són blanques i amb taques negres, realitzant la posada en el revers de les
fulles. Les erugues per la seva gran voracitat produeixen greus danys a les
fulles, sobre les quals s'agrupen destruint en la seva totalitat, excepte els
nervis.
• Pugó de les cols (Brevicoryne brassicae L.) Es tracta d'un afídid que ataca
diferents espècies de la família Cruciferae. Són de color blanc blavós i molt
cerosos, la qual cosa constitueix un impediment per a la seva eradicació.
Produeixen picades en les fulles de les plantes.
• Alternaria (Alternaria brassicae (Berk.) Bolle.) Els primers símptomes es poden

observar en néixer els cotilèdons i en l'aparició de les primeres fulles. Es
formen unes taques negres d'un centímetre de diàmetre, amb anells
concèntrics més fort de color.
• Hèrnia o poltra de la col (Plasmodiophora brassicae Wor.) Aquesta malaltia

ataca les arrels que es veuen afectades de grans inflors o protuberàncies. Com
a conseqüència de atrofiament que pateixen els vasos conductors, la part aèria
no es desenvolupa bé i les fulles es panseixen en els moments de major
sequedat en l'ambient per tornar a recuperar-se més tard quan augmenta la
humitat.
• Míldiu (Peronospora brassicae). Pel fes es formen petites taques de color groc i
forma angulosa. En correspondència amb aquestes taques, pel revers es forma
una mena de borrissol de color blanc grisenc. Pot atacar des del principi del
naixement de la planta.
• Rizoctonia (Rhizoctonia solani Kühn) Produeixen deformacions que s'originen a

la part superior de l'arrel i coll contigu a la tija, la malaltia pot produir la mort de
la planta, principalment en sembres estivals.
154
Considerem que es realitzarà una aplicació d’herbicides i un tractament amb productes
fitosanitaris.
Taula 42: Costos fixes del pulveritzador per al cultiu de la batata. (font: elaboració pròpia)
eficiència 0,5
Taula 43: Costos variables per al pulveritzador per al cultiu de la batata. (font: elaboració
pròpia)
Altres tasques del cultiu:
- Reposició es realitza entre els 7-10 dies des de la plantació. És

recomanable quan els errors superen el 15%.
- Un control de l'excessiu desenvolupament aeri. Mitjançant escapçadures i

supressió de les fulles de la part superior, per evitar efectes negatius en la
tuberització.
Aquestes tasques les realitzarà el peó agrícola que es contractarà per tota la
campanya. .
Cinc o sis mesos després de la plantació es pot començar a recollir les batates,
normalment durant els mesos d'octubre i novembre. La recol·lectora usada per la
batata, serà una recol·lectora de patata. Aquesta màquina el que fa és arrencar la
batata i separar-la de la terra i altres impureses que l'acompanyen, per deixar fileres a
155
la superfície per a la seva posterior recollida, o sobre una plataforma per l’ensacat.
Prèviament a l'arrencada es necessita l'eliminació de la part aèria de la planta.
Les arrencadores conegudes com a recol·lectores, realitzen l'arrencada i una neteja

més completa, que es complementa amb el treball d'operadors auxiliars sobre una
taula de selecció. L'arrencada, que normalment es realitza amb una reixa amb vora
d'atac corbat, auxiliada per dos ganivets circulars laterals, que ajuden a tallar les
arrels, i un rodet de suport superior el que obliga que tot entri a la màquina. (MARM)
La neteja comença en un transportador de cadenes amb varetes transversals inclinat

amb respecte a l'horitzontal, que rep el material de la reixa arrencadora, l'angle
d'inclinació i les sacsejades que es produeixen en el transportador fa que les batates
es separin de la terra; enllaçant transportadors successius es pot aconseguir la
separació de pedres i terrossos. També es poden separar les tiges i arrels que
acompanyen els tubercles.
Les recol·lectores són generalment màquines arrossegades i el recorregut sobre el

qual es realitza la neteja dels tubercles arrencats, en un o dos nivells. La velocitat
recomanada per aquesta tasca es de 5km/h, (taula 44) aconseguint una capacitat de
treball de 1,50h/ha.(MARM)
Taula 44: Costos fixes de la recol·lectora per la batata. (font: elaboració pròpia)
nº de línies 2
eficiència 0,7
Cost fix total de la recol·lectora 38,30 €/h
Cost fix total recol·lectora + tractor 48,14 €/h
Cost fix total recol·lectora + tractor 134,21 €
La velocitat òptima del pas dels tubercles per la taula de selecció es troba entre els
250-300 tubercles per minut i operador, això equival a 1,5-1,8t/h i operador.
Segons la generalitat de Catalunya, el rendiment en regadiu del cultiu de la batata, és

aproximadament de 23 tonelades per hectàrea, si apliquem el coeficient de camins i
156
vials, significa que el rendiment serà de 18,4t/ha. Si tenim 1 operari fix més tres peons
agrícoles extres, contractats per aquesta tasca, si cada operari selecciona 1,65t/h
(valor mitjà extret de “la plataforma para el conocimeinto del medio rural” del MARM),
per recol·lectar 18,4t/ha, es necessitaran 2,78 hores per recol·lectar una hectàrea amb
quatre peons i un tractorista.
Els costos fixes i els costos variables (taules 44 i 45 respectivament) estaran en funció
d’aquest temps, i no pas de la capacitat de treball de la recol·lectora, ja que dependrà
de l’eficiència dels operaris.
Taula 45: Costos variables per la recol·lectora de la batata. (font: elaboració pròpia)
La velocitat òptima del pas dels tubercles per la taula de selecció es troba entre els
250-300 tubercles per minut i operador, això equival a 1,5-1,8t/h i operador.
La taula 46 resumeix els costos parcials totals per al cultiu de la batata.
Taula 46: Resum dels costos per al cultiu de la batata. (font: elaboració pròpia)
1.1.1. Aigua de reg. 500 € 6,64 %
1.1.2. Fertilitzants. 149,6 € 1,99 %
1.1.3. Productes fitosanitaris. 150 € 1,99 %
1.1.4. Cinta de reg. 469,91 € 6,24 %
1.1.6. Planter. 2800 € 37,17 %
1.3. Mà d'Obra.
1.3.1. Peó fix 3297,00 € 43,77 %
1.3.2. Aplicació de fertilitzants. 2,88 € 0,04 %
1.3.6. Plantació. 11,06 € 0,15 %
1.3.7. Recol·lecció. 78,71 € 1,04 %
2.2. Amortització instal·lació de reg 44,7 €
157
• Cultiu de l’Ocra.
L’ocra es plantaria a principis de juliol, utilitzant una varietat de cicle curt i es

recol·lectaria a finals d’agost. Per evitar problemes causats per la disminució de les
temperatures nocturnes, en alguns casos es pot incorporar un encoixinat amb plàstic
negre. En el nostre estudi no incorporarem encoixinat.
Per fer totes les tasques usarem un tractor de 88CV (potència de 65kw), amb un nivell
de carrega mitjà del 50%. Els costos fixes per la utilització del tractor, es recullen en la
taula 47.
Taula 47: Costos fixes per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de l’ocra. (font:
El valor d’adquisició del tractor i de la resta d’eines s’han extret de la pàgina web del
MARM, de la “plataforma de conocimiento del medio rural y pesquero”. Pel que fa a les
hores d’ús anual del tractor, s’ha escollit un valor mitjà.
Taula 48: Costos variables per un tractor de 88CV de potència per al cultiu de l’ocra.
En la taula 42, els costos variables del ús del tractor, estarà en funció de la capacitat
de treball de cada tasca ha realitzar en el cultiu.
maquinaria agrícola”. D’aquest document també s’han extret les eficiències d’ús de les
màquines que es necessitaran per dur a terme les diferents tasques.
158
(Annex 4)
L’ocra és un cultiu que necessita sòls ben drenats, per això es realitzarà un laboreig
profund amb arada de volteig i una passada amb el cultivador. En la taula 49 i 50,
podem observar els costos fixes per aquestes tasques. Per aquesta tasca són
necessàries 1,18h/ha, amb un tractorista per l’arada i 0,29h/ha per la grada de pues.
Els sou per hora del tractorista serà de 10,66 €. (Generalitat de Catalunya, 2009).
Taula 49: Costos fixes per l’ús de l’arada per al volteig per al cultiu de l’ocra. (font:
grandària del cos 14 "
nº cossos 4
eficiència 0,85
Cost fix total de l'arada 20,48 €/h
Cost fix total arada + tractor 30,32 €/h
Cost fix total arada + tractor 35,82 €
Taula 50: Costos fixes per l’ús del cultivador per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració pròpia)
eficiència 0,85
Cost fix total del cultivador 14,65 €/h
Cost fix total cultivador + tractor 24,49 €/h
Cost fix total cultivador + tractor 7,11 €
159
Els costos variables per la laboreig del sòl, són els costos variables del tractor tenint en
compte la suma de les capacitats de treball de cada aparell utilitzat, també s’ha de
considerar la superfície cultivada.(Taula 51).
Taula 51: Costos variables per al laboreig del sòl per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració
pròpia)
Tal com ja s’ha fet menció anteriorment, la següent tasca serà la preparar la
instal·lació de fertirrigació amb goter. S'ha d'utilitzar un sistema de reg eficient i
econòmicament viable per assegurar un adequat maneig del recurs hídric. De la
mateixa manera, es recomana el monitoratge de les fonts d'abastament de l'aigua de
reg per mitjà d'un programa de manteniment i anàlisis químiques i microbiològiques
per garantir la seva innocuïtat i demostrar la seva qualitat i pertinència per regar
cultius, i realitzar accions correctives en cas de resultats adversos. És important
mantenir registres sobre l'ús d'aigües per a reg. (FAO, 2007)
L’ocra necessita una dotació setmanal de 50mm, s’utilitzarà reg localitzat. El cultiu
estarà en camp dos mesos, el que significa un volum de 400mm durant tot el cultiu.
Això equival a 4000m3/ha, amb un preu de l’aigua de 0,1€/m3, obtenim un cost de 400€
per una hectàrea.
En primer lloc, es realitzarà un primer càlcul de la quantitat de cinta de reg necessaris

per establir una hectàrea de terreny. Per 10.000 m2 i amb una distancia de 0,9m entre
files, considerant un coeficient per vials i camins de 0.8, els metres d’encoixinat de
polietilè necessaris són de 8889 metres. Les característiques de les bobines del
material de polietilè són les següents:
Les bobines necessàries seran de 3,9 a 130,53€/bobina, el cost de la cinta de reg serà
de 509,06€. La maquinaria necessària per la col·locació de la cinta de reg serà un
tractor amb un aparell destinat a col·locar la cinta de reg. En la taula 52 podem
observar el cost fix del tractor per dues hores de treball en una hectàrea.
Taula 52: Costos fixes per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de l’ocra. (font:
160
19,68
Taula 53: Costos variables per la col·locació de la cinta de reg per al cultiu de l’ocra.
Els operaris que es precisen per realitzar la tasca són un tractorista i un peó agrícola.
El factor horari per instal·lar un hectàrea de terreny és de dues hores de maquinària i
de peó auxiliar. El salari del peó agrícola serà de 5,85€/h i el del tractorista de 10,66€/h
Tindrem un peó agrícola contractat durant tota la campanya, ja que serà l’encarregat
de controlar la instal·lació de reg, manteniment tant de la parcel·la, com de la
maquinària o de la instal·lació de reg, i ajudar en les diferents tasques que requereixin
d’un peó. El salari del peó serà de 164,85€/setmana, i com el tindrem contractat 55 a
58 dies (8 setmanes) que durarà el cultiu, el salari total del peó agrícola serà de
1318,8€.
En la taula 54, podem observar els costos d’adquisició de la instal·lació de reg per
hectàrea cultivada (Sabater, P, et al 2003), on s’incorpora el preu del tanc per la
fertirrigació, amb una capacitat de 2100l, amb un valor d’adquisició de 941€
(www.gardencenterejea.com). Considerarem que la vida útil de la instal·lació serà de
40 anys.
Taula 54: Valors d’adquisició per la instal·lació del sistema de reg per al cultiu de
l’ocra. (font: elaboració pròpia)
instal·lació reg
tanc fertirrigació 941 €
instal·lació tubs
total 5241,97 €
Amortització instal·lació de reg 130,79 €/any
161
Tenint en compte que el cultiu de l’ocra durarà 2 mesos, podem dir que el cost
d’amortització de la instal·lació de reg assignable al cultiu serà de 21,79€.
Els requeriments nutricionals per al cultiu de l’ocra per obtenir unes bones
produccions, són uns 230 kg/ha de nitrogen, 140 kg/ha de fòsfor i 120 kg/ha de potassi
(www.sica.gov.ec). Per introduir el fertilitzant en el sistema de reg, aplicarem un
complex NPK 15-15-15 amb un preu de 45,20€/100kg, sent el preu mitjà pagat per els
pagesos durant l’any 2009.(Generalitat de Catalunya)
Pel que fa a la sembra, la separació de les plantes dins de la línia serà de entre 40 o
50 cm., amb una separació entre files de 90cm., la qual cosa suposa una densitat de
22.222 -27.770 plantes/ha (Rubatzkay i Yamagutchi, 1983).
El material utilitzat serà planter. Quan les plantes tinguin una alçada de 15cm i quatre
fulles verdaderes. Es trigarà unes 0,71 hores per hectàrea, amb tractorista el peó fix i
un peó extra. El salari del peó extra serà de 5,85€/h. (Generalitat de Catalunya, 2009)
Taula 55: Costos fixes per l’ús de la trasplantadora per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració
pròpia)
nº de línies 4
eficiència 0,6
Taula 56: Costos variables per la trasplantadora per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració
pròpia)
162
Un altre tasca a realitzar en el cultiu de l’ocra serà l’aplicació de productes fitosanitaris.
Només es farà una tractament. Les principals plagues i malalties del cultiu de l’ocra
són:
• Meloidogyne incognita o Rotylenchulus reniformes, a les quals és molt

sensibles, per prevenir-ho es bo preparar una bona rotació de cultius.
• Els paràsits que ataquen a les fulles Heliotis ssp., Ostrina nubinalis, i larves de
Liriomyza ssp., la majoria d’aquestes plagues els danys són de tipus estètic.
• La majoria de problemes els ocasiona Aphis phabae, A. Gossipii y Myzus

persicae, normalment la seva aparició esta relacionada a un excés de
fertilització nitrogenada.
Per aquesta tasca necessitarem un tractorista i un pulveritzador de barres suspès amb

una capacitat de 800l. El temps estimat per aquesta tasca serà de 0,17h/ha.
Taula 57: Costos fixes del pulveritzador per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració pròpia)
eficiència 0,5
Taula 58: Costos variables per al pulveritzador per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració pròpia)
La recol·lecció es farà manual a les set setmanes posteriors a la plantació, al mes

d’agost. S’ha de tenir en compte els requeriments i realitzar una formació als
163
treballadors, ja que l’ocra pot produir irritació als ulls i dermatitis a les mans, llavors
s’aconsella realitzar la recol·lecció amb mascareta i guants.
Per aquesta tasca necessitarem 4 operaris amb un jornal de 8 hores per hectàrea,
més un tractor amb remolc. La producció pot ser entre 10 i 15t/ha, lo que representa
dos viatges del remolc.
Taula 59: Costos fixes del remolc usat en la recol·lecció per al cultiu de l’ocra. (font:
nº de viatges 2,00
temps del viatge 1,00 h/viatge
assegurança 0,2 % Vad 0,16
reparacions i manteniment 0,75 €/viatge 0,75 €/h
Cost fix total del remolc 27,60 €/h
Cost fix total remolc + tractor 37,44 €/h
Cost fix total remolc + tractor 74,88 €
Taula 60: Costos variables del remolc usat en la recol·lecció per al cultiu de l’ocra. (font:
En la taula 61 es mostra un resum del costos parcials totals per al cultiu de l’ocra.
Taula 61: resum de costos per al cultiu de l’ocra. (font: elaboració pròpia)
1.1.1. Aigua de reg. 400 € 6,94 %
1.1.2. Fertilitzants. 225 € 3,91 %
1.1.3. Productes fitosanitaris. 225 € 3,91 %
1.1.4. cinta de reg 509,07 € 8,84 %
1.1.6. Planter. 2777 € 48,22 %
1.3. Mà d'Obra.
1.3.1. Peó fix 1318,80 € 22,90 %
1.3.6. Plantació. 11,72 € 0,20 %
1.3.7. Recol·lecció. 225,68 € 3,92 %
164
2.2. Amortització instal·lació de reg. 21,79 €
• El cultiu del cumquat.
El cumquat es cultiva com qualsevol cítric. Per la preparació del terreny, lo primer que
es farà serà una passada amb l’arada per al volteig i grada, amb eliminació de males
herbes i incorporació d’adob.
El marc de plantació ha de permetre la mecanització dels diferents tractaments i

aplicacions mecanitzades. El marc de plantació serà de 7m x 7m, això suposa unes
densitat de plantació de 200 arbres/ha. El material vegetal utilitzat seran arbres a punt
per trasplantar (amb l’injert ja fet).
Trasplantarem els arbres a mitjans del hivern fins a finals de la primavera. Molts
agricultors fan la plantació a la primavera, però es millor si es fa al hivern ja que la
planta ja haurà desenvolupat part del sistema radicular i estarà més preparada per
suportar els primers calors de la primavera. (Morín, 1985)
Els cítrics necessiten una dotació de anual de 6000m3/ha en reg localitzat. Amb aquest
sistema de reg, es pretén millorar la dosificació del reg, tenint un major aprofitament de
l’aigua, i disminuint les pèrdues per evaporació. Al mateix temps s’aconsegueix un
augment de la producció, una humitat uniforme en el sòl, evitant les tasques de nivellar
el terreny i un estalvi de la mà d’obra. (Soler i Soler, 2006)
Resulta totalment necessari el control de les males herbes, ja que evitarem la

competència pels nutrients, millorant l’aprofitament d’aquest, i perquè facilita l’execució
de les diferents tasques a realitzar en el cultiu. El control de les males herbes es pot
fer amb productes químics o utilitzant diferents sistemes de laboreig.
És interessant el laboreig profund (no superior a 10cm) del sòl durant la primavera,
quan ja no hi hagi risc de gelades, així s’aconsegueix enterrar les herbes d’hivern,
augmentant el percentatge de matèria orgànica del sòl. També es poden realitzar
laboreig superficial, des de la primavera fins al setembre, amb la finalitat de conservar
l’estructura del sòl, deixant-lo net de vegetació no desitjada. Si s’ha fertilitzat el camp,
aquesta tasca servirà per enterrar l’adob, facilitant el contacte amb es sistema
radicular de la planta. (Soler i Soler, 2006)
En el cultiu de cítrics, les plagues juguen un paper molt important, tant des del punt de
vista de la producció com de la qualitat dels fruits, el que pot afectar seriosament la
165
seva rendibilitat, i d'aquí la importància del seu estudi. (Julià i Server,2001) Les
plagues principals són:
• Àcar Roig (Panonychus citri Mc Gregor): encara que ataca totes les espècies,
és especialment important en les varietats del grup navel.
• Aranya Roja (Tetranychus urticae Koch): principalment present en el

mandarines clementines.
• Mosca blanca dels cítrics (Aleurothrixus floccosus Mask): ataca totes les
espècies i varietats de cítrics, sense mostrar preferència per cap d'elles.
L'enemic natural més eficaç per a aquest insecte és el himenòpter Cales noaki
How.
• àfids: Són un conjunt d'artròpodes de la classe Insecte, ordre Hemiptera,

subordre Aphididae. Els més freqüents a la zona de cultiu són Aphis spiraecola
Patch, i Aphis gossypii Glover, sent aquest últim el vector més eficaç per a la
transmissió del virus de la tristesa a Espanya. El control biòtic d'aquestes
plagues es pot fer a partir de l'himenòpter Lysiphlebus testaceipes Gresson.
• Cocco: Pertanyen a la classe Insecte. Els principals que afecten la citricultura

espanyola són Lepidosaphes beckii Newman, Parlatoria pergandei Comstock i
Aonidiella aurantii Masketll. Aquests insectes presenten enemics naturals
eficaces entre els que es troben Rodolia cardinaliskMuls o Criptolaemus
montrouzieri Muls.
• Lepidòpters: Arna dels cítrics (PRAYS citri Mill), CACOECIA (Cacoecimorpha

pronubana Hbn.), Minador de les fulles (Phyllocnistis citrella Stainton), Mosca
de la mediterrània (Ceratitis capitata Wied). La lluita biològica fins ara no ha
donat bons resultats, encara que sí la lluita autocida, consistent en
l'alliberament massiva de mascles criats en laboratori i esterilitzats amb
radiacions.
• Malalties causades per fongs: Phytophthora spp,. Podridura blanca de les

arrels, Alternaria, botritis, Podridura, Antracnosis.
• Malalties causades per bacteris: Cancrosis o xancre.
• Nematodes: Tylenchulus semipenetrans Cobb
• Virosis i malalties afins : Psoriasi, Tristesa.
Per al tractament fitosanitari, utilitzarem un pulveritzador arrossegat o un atomitzador.
Una tasca important en el cultiu de cítrics és la poda anual, aquesta consisteix en

eliminar les branques mal formades, endurides o mal col·locades, al mateix temps que
s’intenta que augmenti la penetració de llum i de productes fitosanitaris pulveritzats.
Normalment es realitza desprès de la recol·lecció, quan ja no hi ha risc de gelades.
166
En arbres que són vells i estan descuidats, es pot realitzar una poda de rejoveniment,
amb la finalitat de canviar l’esquelet de l’arbre, confegint fusta nova apte per produir.
(Soler i Soler, 2006)
Tradicionalment, una primera anàlisi sobre la viabilitat d'un cultiu s'efectua mitjançant
el càlcul dels seus costos de cultiu per hectàrea, i per l'estimació del seu rendiment
anual, el que permet establir els anomenats llindars de rendibilitat, que es defineixen
segons l'estructura de costos utilitzada. Així, si a aquesta estructura es consideren els
anomenats costos d'oportunitat de l'empresari (renda de la terra, interessos del capital
invertit, etc.), Aquest llindar serà el preu a partir del qual l'empresari cobreix tots els
seus costos de producció, i per tant pot obtenir un benefici per la seva activitat
empresarial pròpiament dita (Julià i Server,2001). La taula 62 ens mostra un resum
dels costos per cítrics exposat per Amorós 2006, en el llibre Producción de Agrios.
Taula 62: Resum dels costos totals anuals per al cultiu del cumquat. (font: Soler i Soler, 2006)

1.1.Aigua de reg. 708,59 €/ha
1.2.Fertilitzants. 495,78 €/ha
1.3.Insecticides, fungicides i fertilitzants foliars 453,27 €/ha
1.4. Altres matèries primes 60,85 €/ha
1.5. Costos variables de la maquinària pròpia. 70,49 €/ha
1.6. Mà d'Obra. 1333,99 €/ha
Total costos variables dels factors de producció 3122,97 €/ha
2.1. Costos fixes de la maquinaria pròpia. 312,37 €/ha
2.2. Amortització de la plantació. 476,28 €/ha
2.3. Reposició d'arbres y altres CF 56,86 €/ha
2.4. Amortització de la instal·lació de reg. €/ha
2.5. Impostos i assegurances. 327,15 €/ha
Total de costos fixes dels factors de producció. 1172,66 €/ha
COSTOS TOTALS sense C.O. (1+2) 4295,63 €/ha
3.1. Renda de la terra. 570 €/ha
3.2. Interès del capital de la plantació. 285,77 €/ha
3.3. interès del capital circulant 62,46 €/ha
3.4. Interès del capital de la instal·lació de reg. €/ha
3.5. Interès del capital de maquinaria 74,97 €/ha
Total de costos d'oportunitat 993,2 €/ha
COSTOS TOTALS amb C.O. (1+2+3) 5288,83 €/ha
Els costos variables dels factors de producció, corresponen a la totalitat de factors

variables de producció. Dins d’aquest grup ens trobem les matèries primes.
167
El cost de l’aigua és de 708,59€/ha, si el comparem amb els de Millán 2008, en el
document “Estimació dels costos de producció de fruita fresca a Catalunya, Any 2008”,
podem dir que el valor és correcte, ja que per a Millán els valors pera i poma, són molt
semblants sent aquest cost de 760€/ha, però amb dotacions de reg de 10000m3/ha.
Per tant donarem per vàlid el valor de Soler i Soler.
Els costos de fertilitzants i herbicides són valors molt semblants per tots els autors
consultats. Millán ens dona un valor de 332,1 €/ha d’adob per el cultiu de la poma a
Lleida i de 496,57€/ha d’adob per la pera a Lleida. En el cas dels tractaments
fitosanitaris per la província de Lleida els valors de costos són de 425€/ha en la
producció de pera i de 425€/ha en la producció de poma. Per tant considerem que els
valors que dóna Soler i Soler per al cítrics són correctes.
Pel que fa a la mà d’obra els valors obtingut per Soler i Soler és de 1333’99€/ha. En la
publicació de Millán, els costos de mà d’obra són de 2076,48€/ha per la poma i
1849,17€/ha per la pera. Són valors superiors als obtinguts per Soler i Soler, però
consultant la publicació de la FAO, “Evaluación Económico - Financiera de los
sistemas de cultivo en cítricos ecológicos (orgánicos) versus convencionales” , en l’any
2001, el valor obtingut de mà d’obra per sistemes convencionals en cítrics, és de
1245,92€/ha. (Julià i Server,2001)
Els costos fixes assignables al cultiu, estan formats per l’amortització de la plantació,
reposició d’arbres i de la instal·lació de reg, que en el nostre cas donarem per vàlid els
assignats per Soler i Soler, ja que aquest valor és molt semblant als publicats per la
FAO, i per els de Millán.
Altres costos fixes assignables al cultiu són els costos fixes de la maquinària pròpia i
impostos i assegurances.
• El cultiu del Litxi.
El cultiu del litxi començarà a donar fruits a partir del tercer any, els dos primers anys
només seran per al seu correcte desenvolupament, la seva vida econòmica pot arribar
als 25 anys.
La plantació de litxi es pot realitzar en qualsevol època del any, excepte en èpoques
molt càlides, fredes o amb forts vents. La tardor és generalment, preferible si no hi ha
reg, ja que el litxi és força exigent en aigua en la seva fase d’establiment en camp,
però si es una zona amb risc de gelades, es millor fer-ho a la primavera. (Galan, 1987)
En el nostre cas disposem de reg i per tant ho farem a la primavera, trasplantarem els
arbres en el mes d’abril, així ens assegurarem de que durant els primers estadis de
vida del arbre no te problemes amb les temperatures.
Lo primer que farem serà una passada amb l’arada per al volteig i grada, amb
eliminació de males herbes i incorporació d’adob.
168
El marc de plantació serà un sistema intermig que es practica a Florida, sembrant els
litxis amb distancies de 7m a 9m, impedint posteriorment la sobredensitat amb podes
de formació. (Galan, 1987)
En el nostre cas el marc de plantació serà de 7m x 9m, això suposa unes densitat de
plantació de 159 arbres/ha. El material vegetal utilitzat seran arbres propagats per el
sistema de “acodo aèreo”.
Al inici de la plantació és necessària una poda de formació per a establir una

estructura forta en els arbres joves, evitant que hi hagin branques per sota dels
primers 50cm d’arbre i deixant entre 3 i 4 branques, d’aquesta manera facilitarem les
posteriors collites. Després d'això, es realitzarà una poda de manteniment per treure
les branques danyades pel vent, gelades o malalties. Cal evitar les podes en forma V a
causa de la naturalesa trencadissa de la fusta. És important atorgar a l'arbre d'una
forma apropiada que permeti una major exposició al sol dels òrgans fructífers i així
assegurar una major producció de fruits. (Galan, 1987)
Encara que el litxi té un requisit d'aigua alt, no suporta la inundació ja que l'aigua
estancada indueix la putrefacció de l'arrel. El sistema de reg emprat serà l’aspersió
alta, és el sistema més empleat a Florida, ja que és altament recomanable en les
zones amb risc de gelades o amb baixa humitat ambiental, així s’eviten situacions
desfavorables. (Galan, 1987)
El litxi necessita una dotació anual d’aigua de 1250mm 1700mm. En l’època juvenil i
per facilitar el quallat del fruit, es suspendran els regs
Els arbres joves tendeixen a créixer poc a poc i han de rebre aplicacions només
lleugeres d'un fertilitzant complet. Els arbres madurs són més pesats i s’han de
fertilitzar regularment de primavera a estiu. Es recomana l'ús de fertilitzants formulats
per a les plantes pròpies de mitjans àcids.
El litxi requereix 1 o 2 aplicacions de fertilitzants al any, en sòls profunds i unes 4 en

sòls lleugers. Els fertilitzants més utilitzats en Florida, són compostos amb un 6-8% de
Nitrogen, 2-4% d’àcid fosfòric assimilable, 6-8% de potassa i 3-4% de magnesi. El
nitrogen és l’element que més s’aplica, sent freqüent unes dosis de 70-90kg/ha. En
sòls calcaris, amb un pH elevat, s’hauran d’aplicar ferro, zinc i magnesi 2 o 3 cops
l’any. (Galan, 1987)
Pel que fa al control de males herbes, s’ha de tenir en comte, que no es podrà fer un
laboreig del sòl, ja que les arrels del litxi són força superficials. Per al control de males
herbes Galan recomana herbicides de contacte.
Les principals plagues que afecten el litxi són:
• Aceria litchii kiefer : és un àcar que afecta a les fulles i a les inflorescències, és
una de les principals plagues que afecten el fullatge del litxi. Provoca
169
picadures, laceracions i arrugues a la part superior de les fulles, torçant-les i
bronzejant-les. El control d’aquesta plaga s’ha de fer des de l’injert. Si ja esta la
plaga al camp s’haurà de tractar amb productes químics avanç de l’inici de la
brotació vegetativa de l’arbre.
• Indarbela quadrinotata Walker i I. Tetraonis Moore : és una plaga que només

afecta en l’estat d’eruga, forada la fusta de l’arbre, intervenint les conduccions
de saba amb la consegüent aturada del creixement. Per al seu control s’hauran
de netejar els arbres, o aplicar productes químics tapant els orificis, és un
mètode molt laborios. (Galan, 1987)
• Els nemàtodes Hemicriconemoides mangiferae i Xiphinema brevicolle causen

un una decoloració groguenca de les fulles, defoliació o inclòs la mort i el
declivi de nombrosos horts de litxi. El nemàtode de les ganyes de l'arrel,
Meloidogyne javanica, també ocasiona danys però és menys prevalent.
• Els fongs Cephaleuros virescens, Gleosporium sp. i Phomopsis sp. provoquen

taques i el bronzejat dels fulls del litxi. Clitocybe tabescens causa la putrefacció
de l'arrel i generalment ataca els arbres de litxi plantats en antigues plantacions
de roure. Se sap que aquest fong es refugia en els peus vells del roure d'on es
propaga a les arrels del litxi.
La recol·lecció es farà manualment, el litxi florirà a la primavera, això significa que es

podrà collir al abril o maig, segons la temperatura i la rapidesa de maduració del fruit.
Es recol·lectarà com el raïm, tallant les branques on hi han agrupacions de fruits
Per al consum en fresc el fruit es cull quan està totalment acolorit, per a
l'embarcament, quan només està en part acolorit. La maduració final de la fruita causa
les protuberàncies a la pell el que indica que el fruit ha madurat i que és el moment
òptim de la collita. Les fruites rarament es recullen individualment, normalment es
recullen en raïms. Els raïms normalment es prenen amb una porció de tija i unes
quantes fulles per prolongar la frescor. La collita es realitza cada 3-4 dies durant un
període de 3-4 setmanes. (Galán, 1987)
Els rendiments finals varien amb el conrear, edat de l'arbre, malalties, presència de
pol·linitzadors i pràctiques culturals. Un arbre de 5 anys pot produir 500 fruites, un de
20 de 4.000-5.000 fruites (72.5-149.6 kg). El rendiment mitjà anual és aproximadament
de 10.000 kg per hectàrea.
Per al cas del litxi, considerarem els mateixos costos que amb el cumquat.
Taula 63: Resum dels costos totals anuals per al cultiu del litxi. (font: Soler i Soler, 2006)
170
1.1.Aigua de reg. 708,59 €/ha
1.2.Fertilitzants. 495,78 €/ha
1.3.Insecticides, fungicides i fertilitzants foliars 453,27 €/ha
1.4. Altres matèries primes 60,85 €/ha
1.5. Costos variables de la maquinària pròpia. 70,49 €/ha
1.6. Mà d'Obra. 1333,99 €/ha
Total de costos variables dels factors de
producció. 3122,97 €/ha
2.1. Costos fixes de la maquinaria pròpia. 312,37 €/ha
2.2. Amortització de la plantació. 476,28 €/ha
2.3. Reposició d'arbres y altres CF 56,86 €/ha
2.4. Amortització de l’ instal·lació de reg. 361,45 €/ha
2.5. Impostos i assegurances. 327,15 €/ha
Total de costos fixes dels factors de
producció. 1534,11 €/ha
COSTOS TOTALS sense C.O. (1+2) 4657,08 €/ha
3.1. Renda de la terra. 570 €/ha
3.2. Interès del capital de la plantació. 285,77 €/ha
3.3. interès del capital circulant 62,46 €/ha
3.4. Interès del capital de la instal·lació de reg. €/ha
3.5. Interès del capital de maquinaria 74,97 €/ha
Total de costos d'oportunitat 993,2 €/ha
COSTOS TOTALS amb C.O. (1+2+3) 5650,28 €/ha
3.3.3. Determinació de la viabilitat econòmica dels cultius.
• Col xinesa.
Tenint en compte que els costos parcial totals per la producció de col xinesa en una
hectàrea de superfície, són de 11592,80€ i la producció total és de 32.000kg/ha. El
preu d’equilibri serà de 0,35€/kg.
El cultiu de la col xinesa, es pot plantar des del juliol fins al setembre, això farà que
puguem recol·lectar en els mesos de novembre, desembre i fins i tot al gener,
depenent de la climatologia de la zona i del cicle de la varietat escollida. La figura 70,
ens mostra la línia d’evolució dels preus de comercialització de la col xinesa a
Mercabarna, durant els anys 2008 i 2009, i també podem observar que el preu
d’equilibri obtingut, es troba per sota d’aquesta línia en els mesos de recol·lecta de la
col xinesa.
El preu mitjà de la col xinesa durant l’any 2009 és de 0,67€/kg, com el preu d’equilibri
és inferior a aquest, podem concloure dient que el preu mitjà de comercialització de la
171
col xinesa, és superior en un 50% al punt d'equilibri trobat, considerant els costos
especificats en l'avaluació econòmica.
0,80
0,70
0,60
0,50
0,40
0,30
0,20
0,10
0,00
maig
setembre
maig
setembre
novembre
desembre
novembre
desembre
març
març
abril
juliol
abril
juliol
octubre
octubre
agost
agost
gener
gener
juny
juny
febrer
febrer
2008 2009
preu euilibri €/kg

evolució dels preus €/kg
Figura 69: Evolució del preu de comercialització a Mercabarna de la col xinesa, en els
darrers anys, introduint el preu d’equilibri calculat. (font: elaboració pròpia)
• Batata.
Tenint en compte que els costos parcial totals per la producció de batata en una
hectàrea de superfície, són de 7857,48€ i la producció total és de 23.000kg/ha. El preu
d’equilibri serà de 0,42€/kg.
El preu mitjà de la batata comercialitzada a Mercabarna durant l’any 2009, és de

0,84€/kg, com el preu d’equilibri és inferior a aquest, podem concloure dient que el
preu mitjà de comercialització de la batata, és aproximadament el dobles del punt
d'equilibri trobat, considerant els costos especificats en l'avaluació econòmica.
El cultiu de la batata, es pot plantar al juny al setembre, això farà que puguem
recol·lectar en els mesos de setembre fins al gener del següent any, depenent de la
climatologia de la zona i del cicle de la varietat escollida. La figura 71, ens mostra la
línia d’evolució dels preus de comercialització de la batata a Mercabarna, durant els
anys 2008 i 2009, i també podem observar que el preu d’equilibri obtingut, es troba per
sota d’aquesta línia en els mesos de recol·lecta de la batata.
172
1,20
1,00
0,80
0,60
0,40
0,20
0,00
maig
setembre
maig
setembre
novembre
desembre
novembre
desembre
març
març
abril
juliol
abril
juliol
octubre
octubre
agost
agost
gener
gener
juny
juny
febrer
febrer
2008 2009

Figura 70: Evolució preu de comercialització a Mercabarna de la batata, en els darrers

anys, introduint el preu d’equilibri calculat. (font: elaboració pròpia)
• Ocra.
Tenint en compte que els costos parcial totals per la producció de l’ocra en una
hectàrea de superfície, són de 5932,55€ i la producció total és de 12.000kg/ha. El preu
El cultiu de l’ocra, es pot plantar a finals de juliol i inici del juliol i es recol·lectarà al inici
del setembre, depenent de la climatologia de la zona i del cicle de la varietat escollida.
La figura 72, ens mostra la línia d’evolució dels preus de comercialització de l’ocra a
Mercamadrid, durant els anys 2008 i 2009, i també podem observar que el preu
d’equilibri obtingut, es troba per sota d’aquesta línia en els mesos de recol·lecta de
l’ocra.
El preu mitjà de l’ocra comercialitzada a Mercamadrid durant l’any 2009, és de 3€/kg,

com el preu d’equilibri és inferior a aquest, podem concloure dient que el preu mitjà de
comercialització de l’ocra, és sis vegades superior al punt d'equilibri trobat, considerant
els costos especificats en l'avaluació econòmica podem concloure dient que l’ocra serà
econòmicament viable.
173
3,50
3,00
2,50
2,00
1,50
1,00
0,50
0,00
maig
setembre
maig
setembre
novembre
desembre
novembre
desembre
març
març
abril
juliol
abril
juliol
octubre
octubre
agost
agost
gener
gener
juny
juny
febrer
febrer
2008 2009

Figura 71: Evolució preu de comercialització a Mercamadrid de l’ocra, en els darrers

• Cultiu del cumquat.
El cultiu del cumquat tindrà una vida útil de 12 a 15 anys, i es recol·lectarà en els
mesos de desembre gener i febrer, depenent de la climatologia de la zona i del cicle
de la varietat escollida. La figura 73, ens mostra la línia d’evolució dels preus de
comercialització del cumquat a Mercamadrid, durant els anys 2008 i 2009.
Tenint en compte que els costos parcial totals per la producció del cumquat en una
hectàrea de superfície, són de 5650,28€ i la producció total en un any és de
6.000kg/ha. El preu d’equilibri serà de 0,94€/kg.
El preu mitjà del cumquat durant l’any 2009 és de 7,50€/kg, com el preu d’equilibri és
inferior a aquest, podem concloure dient que el preu mitjà de comercialització de la col
xinesa, és superior en un 50% al punt d'equilibri trobat, considerant els costos
especificats en l'avaluació econòmica.
174
8,00
7,00
6,00
5,00
4,00
3,00
2,00
1,00
0,00 setembre
novembre
desembre
setembre
novembre
desembre
maig
maig
març
març
abril
abril
juliol
juliol
octubre
octubre
agost
agost
gener
gener
juny
juny
febrer
febrer
2008 2009

Figura 72: Evolució preu de comercialització a Mercamadrid del cumquat, en els

darrers anys, introduint el preu d’equilibri calculat. (font: elaboració pròpia)
• Cultiu del litxi.
Tenint en compte que els costos parcial totals per la producció del litxi en una hectàrea
de superfície, són de 5650,28€ i la producció total és de 10.000kg/ha. El preu
El cultiu del litxi es pot recol·lectar durant els mesos de primavera, abril i maig,
depenent de la climatologia de la zona i del cicle de la varietat escollida. La figura 74,
ens mostra la línia d’evolució dels preus de comercialització del litxi a Mercabarna,
durant els anys 2008 i 2009, i també podem observar que el preu d’equilibri obtingut,
es troba per sota d’aquesta línia en els mesos de recol·lecta del litxi.
El preu mitjà de l’ocra comercialitzada a Mercabarna durant l’any 2009, és de 7,50€/kg,

com el preu d’equilibri és inferior a aquest, podem concloure dient que el preu mitjà de
comercialització del litxi és superior al punt d'equilibri trobat, considerant els costos
especificats en l'avaluació econòmica podem concloure dient que el cultiu del litxi serà
econòmicament viable.
175
10,00
9,00
8,00
7,00
6,00
5,00
4,00
3,00
2,00
1,00
0,00
setembre
novembre
desembre
setembre
novembre
desembre
maig
maig
març
març
abril
abril
juliol
juliol
octubre
octubre
agost
agost
gener
gener
juny
juny
febrer
febrer
2008 2009

Figura 73: Evolució preu de comercialització a Mercabarna del litxi, en els darrers
4. Discussions.
4.1. Determinació dels principals productes.
En l’any 2008, Catalunya representa un 16% de la població total de l’Estat Espanyol,

dins d’aquest percentatge es troba inclosa la població immigrada. A l’analitzar els
moviments migratoris des de la perspectiva dels diferents Àmbits del Pla territorial del
Govern de la Generalitat, comprovem que l’Àmbit Metropolità concentra un 63% del
estrangers residents a Catalunya. (Idescat, 2008)
A nivell comarcal, podem destacar amb diferència el Barcelonès amb el major número
d’immigrants (381.000 habitants), per aquest motiu les enquestes s’han realitzat a la
ciutat de Barcelona.
Al comparar el resultat de les enquestes amb diferents fonts bibliogràfiques com Vidal i
Ngo, 2007, podem dir que els resultats són similars. Els productes més essencials o
demandats per al col·lectius dels indis, magrebins i pakistanès són el pebrot, ocra,
ceba, patata, iuca, taro, taronja, plàtan mascle, tahina, carela, dinda, mango, meló,
granades i varietats de llegums. Tenint en compte que els aliments que componen la
cuina marroquina són els típics de la dieta mediterrània, com el blat i la civada en
forma de pa, cuscús o pastes, l’oli d’oliva, les verdures i hortalisses (pebrots, naps,
176
carbasses, moniatos, patates..), les fruites (dàtils, taronges, llimones..), els llegums i
petites quantitats de carn i peix. (Vidal i Ngo, 2007).
Pel que fa als col·lectiu de població llatinoamericana i carib, els productes més
destacats són: Plàtan mascle, iuca, taro, batata, bananitos, bananes, pinya, mango,
papaya, guaiaba, maracuià, coco, llimes, tomàquets, varietats de mongetes (frijoles),
els pebrots, els xilis, la ceba, mote.
Coincidint amb els resultats obtinguts en les enquestes, les fruites tropicals més
importants segons Nutricions sense fronteres són: mangos, guanàbana, maracujà i
plàtan mascle (verd i madur). Cal dir que mengen més fruita del país d’acollida i menys
fruita tropical.
La població llatina és un col·lectiu amb un alt consum de mongetes (36%), les llegums
més consumides en el seu país d’origen són: cigrons, llenties, mongetes (d’ull),
mongetes (vermella, negra, soja, de llima), pèsols i faves. La dieta té una base molt
important en els cereals. El blat de moro és el més utilitzat en aquesta zona com a
aliment bàsic amb el qual s’elaboren tortillas i tortas. També es menja en forma de
panotxa, en guisats, sopes i torrat. Hi ha moltes varietats diferents de blat de moro
(mote, choclo) i s’utilitzen en diferents preparacions culinàries. En l’anàlisi del MARM
per col·lectius, són el grup més adaptats als nostres menjars. (MARM, 2007).
La compra alimentària dels equatorians tendeix a presentar una menor concentració

en les grans zones urbanes que en les zones rurals o en les poblacions petites. Els
mercats es troben molt ben valorats com a punt de compra dels productes frescos i
resulten molt similars als mercats equatorians pel que fa a l'oferta de productes i la
qualitat esperada, especialment aquells que han diversificat la seva oferta, en atenció
a la demanda creixent de productes utilitzats per estrangers. Pel que fa a les botigues
especialitzades, cal diferenciar entre aquelles com fruiteries, carnisseries o peixateries,
que serveixen sovint com a llocs preferents respecte al supermercat, de les botigues
especialitzades en productes llatinoamericanes. Es tracta de botigues gestionades per
població estrangera, no necessàriament del mateix origen, on s'obtenen productes
frescos o envasats no localitzables en supermercats i que formen part de les
pràctiques alimentàries que es mantenen en destinació. (Gil i Romo, 2008)
La permanència o canvi en l'alimentació es troba marcat per modificacions variables

en els productes que es consumeixen, però agrupades al voltant de certes tendències.
La primera, una forta permanència del consum d'arròs, que segueix acompanyant en
importants quantitats els consums alimentaris quotidians, excepte en els grups d'edat
més joves. Contràriament, el pa s'introdueix lentament i sovint en el marc d'esmorzars i
dinars que es realitzen fora de la llar. Retrocedeix en canvi el consum de blat de moro
o de patates, si bé aquestes últimes segueixen estant ben presents en els consums de
la població nascuda a l'interior.
177
No apareix en canvi com a molt elevat el consum de fruites i hortalisses, el principal
consum es realitza en les amanides, que ocupen un espai limitat dins del conjunt de la
ingesta, en aparèixer bàsicament com acompanyament en molts casos. Més freqüent
és el consum de sucs, tot i que a Espanya s'abandona una pràctica estesa en origen
de preparar sucs naturals en liquadores, amb l'excepció d'aquells que s'han adaptat al
consum regular de sucs de taronja. En canvi, s'incrementa ostensiblement el consum
de sucs envasats, que serveixen d'acompanyament freqüent en els àpats dels
membres de la família. Un producte important en la seva dieta que es modifica en la
freqüència de consum és el plàtan mascle, destinat al consum fregit, que no obstant es
manté en destinació en forma de Patacona. Pel que fa a les llegums, formen part d'un
bon nombre de preparacions, a causa de la seva importància en la dieta. (Gil i Romo,
2008)
Si a això sumem el fet que les condicions d'arribada generen dificultats per a una
adaptació adequada a nous productes i inestabilitat en els ingressos lligada a les
dificultats per a la inserció laboral en destinació i als compromisos econòmics adquirits
amb familiars en origen, apareixen riscos evidents de generar comportaments
alimentaris inadequats. Això coincideix en bona mesura amb les observacions
realitzades per ACNielsen (2004) respecte als immigrants llatinoamericans a Espanya,
i apunta la necessitat de procedir observacions precises sobre altres col·lectius, tot i
que les diferències entre les alimentacions de cada un són molt importants.
4.2. Adequació dels cultius segons el territori.
El cultiu de la col, és un cultiu apte, en el nostre estudi hem tingut en compte la

temperatura per la formació dels cabdells, sent les òptimes entre els 15ºC i els 16ºC.
(Rubatzky, 1993). Durant els mesos de juny al setembre, en la zona costanera de
Catalunya, ens trobem amb temperatures mínimes mitges superiors a 15ºC. Les
crucíferes es cultiven en zones més fredes que les nostres, en tota Europa (Dixon,
2007)
D’altre banda, han constatat que hi ha bones possibilitats de cultivar la col xinesa al
aire lliure en la zona d’Astúries, donant uns rendiments de 40t/ha. (Fueyo, 1988).
El moniato és un cultiu tradicional en el nostre país, la latitud i el clima càlid durant

l’estiu permeten que la planta es desenvolupi correctament.
El litxi és una planta que troba el seu lloc idoni a les zones subtropicals humides del
planeta. El problema fonamental d'aquest cultiu són els baixos rendiments que
s'obtenen a causa dels peculiars requeriments d'estrès (hídric i / o tèrmic) que aquesta
espècie demanda per florir adequadament. La planta tolera gelades de curta durada i
intensitat i temperatures de fins a 40 º C, però és sens però molt sensible a condicions
de baixa humitat, particularment en l'època de fructificació. El rang òptim de
178
temperatura per al litxi se situa entre 20 i 35 º C amb el zero vegetatiu al voltant dels
15-16 º C. Per contra, l'existència d'un període fred (mínimes entre 8 i 14 º C) i sec a la
tardor i començament de l'hivern afavoreix la floració disminuint els fenòmens
d'errades tan típics d'aquesta espècie. Per això no es recomana plantar litxis en llocs
on les temperatures mínimes i precipitació total durant els tres mesos abans de la
floració superen els 15 º C i 150 mm respectivament). El litxi s'adapta a sòls de molt
diversa profunditat, fins a 40 cm a Florida, i textura, amb continguts fins i tot del 40%
d'argila, encara que és aquest últim cas requereix un excel·lent drenatge. No obstant
això, l'arbre pot suportar fins a 15 dies en terrenys entollats sense patir seriosos danys,
el que parla de la seva bona adaptació a condicions marginals de sòl. Tot i això, la
majoria dels autors assenyalen com condicions idònies sòls frescos, profunds, amb
bon drenatge, abundant matèria orgànica que afavoreixi el desenvolupament vegetatiu
en els primers anys i àcids amb pH entre 5,5-6,5. Tolera, però, sòls alcalins (pH fins
8,5) amb una adequada aportació, en aquest cas, de microelements (Galán, 2007).
La llima s’ha descartat del estudi per ser estrictes amb les restriccions climàtiques,
però normalment es pot cultivar en zones on hi ha llimoners. (Amorós, 2006)
Pel que fa a l’ocra, en les regions fredes o per aconseguir collites primerenques, es pot
escalfar el sòl amb plàstics negres durant tres o quatre setmanes abans de la
trasplantació. (Smith, 2007)
4.3. Discussió dels resultats de l’avaluació econòmica dels cultius.
En el document de Alimentación e inmigración, elaborat per Martín (2.005), ja

introdueix una exposició de dades estadístiques de l’evolució de la comercialització de
productes consumits per la població immigrada a Mercamadrid entre els anys 2.000 i
2.004, els que destaca són: Bananitos que van incrementar la seva comercialització
entre l’any 2.000 i 2.004 en un 1.800%. Cal destacar també l’increment del maracuyà
en un 125.000 %. Altres productes destacats han estat dàtils, manga, mangos, mores,
nectarines, papaia gegant, papaios, pinya baby, pinyes i la iuca.
Ja hi ha agricultors que es dediquen a cultivar productes importats, un exemple és al

Pla d'Urgell enmig de les habituals plantacions de fruiters de la zona, hi ha un
agricultor que cultiva verdures destinades a la població xinesa com la "Bo qua" o la
"Che la". Amb l'ajut de treballadors d'aquesta comunitat, i seguint els seus consells,
aconsegueix cultivar aquestes productes que després ven directament als comerciants
i restauradors. D'aquesta manera, prescindir dels canals habituals de comercialització,
incrementa el seu marge de benefici i aconsegueix un preu més digne per la seva
mercaderia, a l'hora que pot vendre el seu producte en un punt més òptim de
maduració. (Ruralcat, 2009)
179
En l’actualitat ja es comencen a cultivar productes exòtics en la província de
Barcelona. (comunicació oral de mercabarna)
L’origen del cumquat és l’esta d’Àsia, Xina i Japó. Actualment els principals països
productors són: Espanya (regió valenciana, costa malaguenya y Huelva), el Marroc,
Brasil, Israel, la Xina, Japó, Austràlia y EEUU (Florida).(xarxa de mercats municipals)
Pel que fa al litxi, en els últims anys del segle XX s'ha produït un augment de
plantacions de litxi a Israel, i un notable interès pel cultiu a Espanya donat els
excel·lents preus que aquesta fruita obté en el mercat. La producció de litxis a la
Mediterrània, pel moment gairebé en exclusiva a Israel, es produeix a més a
contraestació (juliol-agost) dels proveïdors del mercat europeu (Sud-àfrica, Reunió,
Mauritius, Madagascar) encara que ha de competir amb les tradicionals fruites d'estiu.
Les escasses plantacions peninsulars arriben a permetre la seva recollida fins a finals
de setembre i la seva comercialització a finals d'octubre en què els preus arriben fins i
tot a xifres superiors a 6 euros / Kg (Galán, 2007)
A mesura que avancin a Espanya les investigacions d'avaluació de cultivars i l'estudi

de les tècniques de cultiu i control de plagues, particularment thrips, el litxi tindrà
probablement un bon futur a Espanya. De fet ja s'estan produint bons resultats amb
alguns conreus amb major precocitat, major rendiment, amb estació de recollida més
tardana i fruits de millor qualitat (Contingut equilibrat de sucre i acidesa i millor
proporció polpa / llavor) com ara 'Tai So' i Early Large Xarxa 'en els assajos realitzats
pel ICIA a les Canàries i 'Kwai Mai Pink' i 'Wai Chee' a Màlaga. Per això és de
preveure un cert augment moderat del cultiu en zones lliure de gelades a Espanya
(Galán, 2007).
180
5. Conclusions.
• Els immigrants estan introduint canvis en els hàbits alimentaris i afavorint la

fusió gastronòmica i la diversificació del mercat alimentari.
• Els principals clients d’aquests productes són els diferents col·lectius de

població immigrada i cada cop més hi ha més demanda per part de la població
autòctona.
• Els cultius de l’ocra, la batata, la col xinesa, el litxi i el cumquat, són

potencialment aptes per ser produïts en el territori català, principalment en les
zones regables de la província de Tarragona.
• La implantació de la batata, la col xinesa, el cumquat, el litxi i l’ocra permetria

diversificar el negoci del pagès. L’agricultura catalana podria satisfer així la
demanda interna d’aquests productes, reduint costos de transport.
• Els cultius més ben posicionats serien el litxi, l’ocra o el cumquat, que tenen un
marge de benefici superior. Amb tot, també s’obtenen acceptables marges
comercials per la col xinesa i la batata.
• Els cultius que l’estudi proposa ja s’han realitzat amb èxit a altres zones del
territori Espanyol, la qual cosa reforça la nostra tesi i la nostra proposta.
• El present estudi es el punt de partida de la investigació en innovació

alimentària impulsada per les universitats i centres de recerca de continuar
amb l’experimentació i dur a terme estudis més exhaustius adaptats a cada
territori.
181
6. Bibliografia.
ALDOMÀ, I., 2009. Atles de la nova ruralitat. Fundació del Món Rural. Lleida.
ALONSO, 2009. El quadern del jove emprenedor.. Barcelona.
AMOROS , M., 1999. Producción de agrios. Segona edició. Mundi-Prensa. Madrid.
AMAT, O., SOLDEVILA, P., 2004. Contabilidad y gestión de costes. Ediciones Gestion 2000.
Planeta DeAgostini Profesional y Formacion S.L. Barcelona.
BRUNET, I., BELZUNEGUI A., PASTOR, I., 2000. Les tècniques d’investigació social i la
seva aplicació . Universitat Rovira i Virgili, Servei Lingüístic. Tarragona.
CACÉRES, J., ESPEITX, E., 2006. Cuines en migració. Alimentació i salut d’ equatorians,
marroquins i senegalesos a Catalunya. Fundació Jaume Bofill: Editorial Mediterrània,
Barcelona.
CERVELLON, M., DUBÉ, L., 2005. “Cultural influences in the origins of food likings and
dislikes”, Food quality and preference, 16.
CUADRADO, JR., IGLESIAS, C. y LLORENTE, R. 2007. Inmigración y mercado de trabajo.

Análisis de algunas cuestiones fundamentales. Fundación BBVA. Madrid.
DIXON, GR., 2007. Vegetable brassica and related crucifers. CABI. Oxon, New Cork.
EFE, 2007. “ Los importadores aprovechan el impulso de la demanda de los latinos en España”.
Latinoamérica Exterior. Edición digital, nº 60. Madrid.
ESPEITX, E., CACÉRES, J., 2009 Percepció i anàlisi de la seguretat alimentària de persones
immigrades a Catalunya. Agència Catalana de la Seguretat Alimentària. Departament de
Salud. Generalitat de Catalunya.
FAO, 2000. “ El futuro de nuestra tierra. Enfrentando el desafio”. Guías para la planificación
integrada para el desarrollo sostenible de los recursos de la tierra. www.fao.org. Roma.
FAO, 2007. Land evaluation. Towards a revised framework. Land and water discussion paper 6.
Food and Agriculture Organization of the United Nations. Roma.
FUEYO, MA., 1988. Posibilidades del cultivo de la col china (Brassica Pekinensis) en
Asturias. Instituto de Experimentación y Promoción Agraria (IEPA). Villaviciosa.
GABACCIA, D.R. 1998. “We Are What We Eat”, Harvard University Press, Cambridge, MA.
182
GALÁN, V., 1987. “El cultivo del litchi” Estudio FAO de producción y protección vegetal.
Organización de las Naciones Unidas para la Agricultura y la Alimentación. Roma.
GALÁN, V., 2007. “Adaptación y desarrollo de frutas tropicales y subtropicales menores en

España ” Acta de horticultura nº48. Sociedad Española de Ciencias Hortícola. XI
Congreso SEACH. Albacete.
GALLAR, M., MAESTRE, J., LILLO, M., CASABONA, I., DOMINGUEZ, JM., 2007.
“Consumo de alimentos en inmigrantes de Elda y comarca” Cultura de los ciudadanos. 2º
semestre, nº22.Alicante.
GIL, JM., ROMO, R., 2007. La identidad étnica como factor determinanete de los hábitos de
alimentación de los inmigrantes latinos en Barcelona. CREDA, UPC, IRTA. Barcelona.
GRANELL, J., 1974. Los Cítrico en España. Confederación Española de Cajas de Ahorros.
Madrid.
HUGUET., 2009. “Iuca Catalana”. La mañana. Lleida.
HIDALGO, M., 2001. La papaya: problemas y soluciones. Publicació del autor, Gráficas
vecindario S.L.. Las Palmas.
IGLESIAS, C., LLORENTE, R., 2008. “ Nuevos factores de crecimiento en el mercado de

trabajo español”. Nuevos factores de crecimiento, nº 367. Madrid.
IDESCAT, 2009. “ Els canvis en les explotacions agràries catalanes (1999-2007)”. Dossiers
Idescat, informació d’estadística oficial, nº 2 juny’09. www.idescat.cat. Generalitat de
Catalunya. Institut d’Estadística de Catalunya.
JANSÀ, JM., GARCIA, P., 2004. “Salud e inmigración: nuevas realidades y nuevos retos”
Agència de Salut Pública de Barcelona. Barcelona.
JULIÁ, JF., SERVER, RJ., 2001. “Evaluación Económico - Financiera de los sistemas de
cultivo en cítricos ecológicos (orgánicos) versus convencionales”. Publicaciones FAO.
www.fao.org.
LANGREO, A., 2005. “Inmigración y “glocalización” de la alimentación”, Distribución y

Consumo ,nº X ,Marzo-Abril.
MARM, 2008. Hàbitos alimentarios de los inmigrantes en España. Actualización 2007.

Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación i AC Nielsen. Madrid.
MAPA, 2004. Hàbitos alimentarios de los inmigrantes en España. Ministerio de Agricultura

Pesca y Alimentación y AC Nielsen. Madrid.
183
MAPA, 2007. Hàbitos alimentarios de los inmigrantes en España. Actualización 2007.
Ministerio de Agricultura Pesca y Alimentación i AC Nielsen. Madrid.
MAPA, INSTITUTO CERDÁ, 2007,. “Observatorio del Consumo y la Distribución

Alimentaria”. Informe Anual, resultados 2007. Madrid.
MAPA, NIELSEN, 2007. “Los inmigrantes cada vez están más integrados en los hábitos
alimentarios de los españoles y sus costumbres”. Informe nº 117.
MAROTO, JV., 1995. Horticultura herbacea especial. Edició 4º revisada i ampliada. Mundi-
Prensa. Madrid.
MARQUEZ, L., 2004. Maquinaria agrícola : preparación primaria, trabajo del suelo,
Siembra, plantación y trasplante, Distribución de fertilizantes, Protección de los cultivos.
Blake y Helsey España. Madrid.
MARTIN,VJ., 2006. “El colectivo inmigrante como consumidor” Congreso Internacional de

comercio urbano. Mesa redonda: Aportaciones del fenómeno de la inmigración al
comercio urbano.
MARTIN, VJ., 2005. “Un análisis de la situación en el mercado español”, Distribución y

Consumo ,nº X ,Marzo-Abril.
MARTINEZ CASASNOVAS, JA., BLANCO, O., BOIXADERA, J., 2000. Avaluació del
territori de Lleida per a usos agrícolas. Generalitat de Catalunya, Departament de
Política Territorial i Obres Públiques, Programa per al Planejament Territorial, Barcelona.
MORENO, M. MORENO, A., MECO, R., 2007. Cultivo de la okra en España. Ministerio de
Agricultura Pesca y Alimentación. Núm. 2126 Hojas Divulgadoras. Madrid.
MORIN, C., 1986. Cultivo de Cítricos. Instituto Interamenricano de cooperación para la

agricultura. San Jose, Costa Rica.
MTI, 2007. Anuario estadístico de Inmigración. Ministerio de Trabajo e Inmigración,

Observatorio permanente de la inmigración. Capítulo I, II. Madrid.
NAKASONE, H.Y., PAULL, R.E., 1998. Tropical Fruits. CAB Interational. London, UK.
ORTIZ-CAÑAVATE, J., 2003. Las máquinas agrícolas y sus aplicaciones. Edisió sexta.
Ediciones Mundi prensa. Madrid.
PLAYÀ, J., 2008. “Catalunya ocupa el primer lugar de Europa en porcentaje de inmigración”.
La Vanguardia, Tendencias, Martes, 8 de Abril. Barcelona.
184
REHER, DS., CORTÉS, L., et al., 2008. Informe encuesta nacional de inmigrantes. Ministerio
de Trabajo e inmigración, INE. Madrid.
RUBATZKY, V.E., MAS YAMAGUTCHI,. 1997. World vegetables: principles, production

and nutritive values.. edició segona. Champan and Hall. New York.
RURALCAT, 2009. “Coneix el cultiu de verdures asiàtiques de la mà d’en Jaume Pla”. Noticies
Ruralcat. (www.ruralcat.net). 21/04/2009.
SMITH, EC., 2007. El gran manual del cultivador de hortalizas: cómo conseguir un mejor
rendimiento en cualquier región de cultivo. Ediciones Omenga. Barcelona.
SOLER, J., SOLER, G., 2006. Cítrico: variedades y técnicas de cultivo. Mundi-Prensa. Madrid.
TREPAT, E. VILASECA A., 2008. Ruralitat i Immigració. La integració de les persones

immigrades en el món rural català. Fundació del Món Rural. Lleida.
TUR, J., SERRA, M., NGO, J., VIDAL, M., 2007. Una alimentación sana ¡para todos!.
Ministerio de Sanidad y Consumo, AESAN. Madrid.
VIDAL, M., NGO, J., 2007. Recomenacions per al consell alimentari en entorn de diversitat
cultural. Generalitat de Catalunya. Departament de Salut. Barcelona.
YAMAGUTCHI, MAS,. 1983. World vegetables: principles, production and nutritive value
Horwood. Chichester England.
http://revista.consumer.es/web/ca/20050301/alimentacion/69582.php Fundació Eroski, 2005

“Oportunitats per l’intercanvi gastronòmic i cultural”.
www.idescat.net consulta del anuari.
www.ine.es Consulta del anuari
www.marm.es
185

Avaluacio Cultius X Canvi Habits - 100921

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Avaluacio Cultius X Canvi Habits - 100921

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Avaluació tècnico-econòmica de

nous cultius demandats

en les zones agràries catalanes.

Autora: Lucia Callejón

1.1. Evolució del hàbits alimentaris. ...................................................................... 12

1.1.1. Moviments migratoris. ............................................................................. 12

1.1.2. El treball i la població immigrant. ............................................................ 19

1.1.3. Hàbits de consum i la població immigrada.............................................. 20

1.1.3.1. Àfrica Nord i Magreb: el Marroc........................................................... 22

1.1.3.2. Àfrica Subsahariana: Gàmbia i Senegal.............................................. 23

1.1.3.3. Àsia Oriental: la Xina. .......................................................................... 25

1.1.3.4. Àsia Meridional: Índia i Pakistan.......................................................... 26

1.1.3.5. Sud Amèrica i Carib: Equador i Colòmbia ........................................... 27

1.2. Àmbit i localització dels espais agraris catalans. ........................................... 29

1.2.1. Característiques climàtiques de Catalunya............................................. 37

1.3. Economia agrària catalana............................................................................. 38

1.4. Justificació dels objectius. .............................................................................. 42

1.5. Objectius. ....................................................................................................... 45

2. Material i mètodes. ................................................................................................ 46

2.1. Sistemes de recerca d’informació. ................................................................. 46

2.2. Sistemes de realització d’enquestes i estudi de mercat................................. 46

2.3. Metodologia d’adequació dels cultius segons el territori. ............................... 48

2.4. Metodologia de la avaluació econòmica del projecte..................................... 55

2.4.1. Anàlisi del mercat.................................................................................... 55

2.4.1.1. Àmbit, evolució i tendències. ............................................................... 55

2.4.1.2. Anàlisi dels clients. .............................................................................. 55

2.4.1.3. Anàlisi de la competència.................................................................... 56

2.4.1.4. Anàlisi dels intermediaris..................................................................... 57

2.4.2. Metodologia de l’avaluació dels costos................................................... 57

2.4.3. Determinació de la viabilitat econòmica dels cultius. .............................. 66

3.1. Determinació dels principals productes.......................................................... 67

3.2.1. Obtenció dels LUT .................................................................................. 70

3.2.1.3. Taro ..................................................................................................... 73

3.2.1.4. Yautia o malanga................................................................................. 74

3.2.1.5. Nyam ................................................................................................... 74

3.2.1.7. Batata .................................................................................................. 77

3.2.1.9. Papaia ................................................................................................. 79

3.2.1.10. Guaiaba. .............................................................................................. 80

3.2.1.11. Llima. ................................................................................................... 81

3.2.1.12. Cumquats. ........................................................................................... 82

3.2.1.13. Plàtan mascle. ..................................................................................... 82

3.2.1.14. Litxi. ..................................................................................................... 84

3.2.1.15. Col xinesa............................................................................................ 85

3.2.2. Obtenció dels LEU .................................................................................. 87

3.2.3. Obtenció dels mapes i classificació. ....................................................... 94

3.2.3.3. Taro ................................................................................................... 101

3.2.3.4. Nyam ................................................................................................. 103

3.2.3.5. Batata ................................................................................................ 105

3.2.3.6. Mango................................................................................................ 109

3.2.3.7. Papaia ............................................................................................... 111

3.2.3.8. Guaiaba ............................................................................................. 113

3.2.3.9. Llima .................................................................................................. 115

3.2.3.10. Cumquats .......................................................................................... 117

3.2.3.11. Plàtan mascle. ................................................................................... 119

3.2.3.13. Col xinesa.......................................................................................... 123

3.3. Avaluació econòmica dels cultius escollits................................................... 128

3.3.1. Anàlisi del mercat.................................................................................. 128

3.3.1.1. Àmbit, evolució i tendències .............................................................. 128

3.3.1.2. Anàlisi dels clients. ............................................................................ 134

3.3.1.3. Anàlisi de la competència.................................................................. 135

3.3.1.4. Anàlisi dels intermediaris................................................................... 137

3.3.2. Resultats de l’avaluació dels costos. .................................................... 140

3.3.2.1. Cultiu de la col. .................................................................................. 140