Antecedents de la vaga de La Canadenca

Abans de començar a desplegar l'explicació de la Vaga de La Canadenca hem de explicar el

context en el qual ens situem i els antecedents que precedeixen d’aquesta revolta que va afectar
a tota Barcelona l’any 1919.

Primer de tot, pel que fa al context internacional val a dir que hi ha certs esdeveniments que
foren molt importants històricament i que són claus per acabar d'entendre el per què de la Vaga.
Per una banda Europa es trobava en un context de Postguerra, fi de la Primera Guerra Mundial:
això comportà la caiguda dels grans imperis (rus, alemany, austríac i turc) i una enorme crisi
econòmica a nivell econòmic a tot Europa, una desestructuració de les ciutats i les
infraestructures; a més de la fam, tensió social... (Aquest context de postguerra afectarà també a
l'economia espanyola). A nivell polític hi va haver un canvi de fronteres i el sorgiment de nous
estats a Europa: Estònia, Letònia, Lituània, Txecoslovàquia, Polònia, Hongria, Iugoslàvia. I van
començar el sorgiment de les idees feixistes.

El triomf de la revolució russa (amb la seva corresponent onada bolxevic) va ser un altre dels
esdeveniments internacionals que van commoure el panorama mundial i, per tant, també el
panorama català. Les idees que aquesta comportava, es van estendre arreu del món i els països
que la seguien van prendre la seva doctrina com un exemple per a canviar la societat i
l'estructura de l'estat. A més, es van exaltar moviments polítics en relació a aquesta revolució
(comunisme, anarquisme, socialisme) per tota Europa, com a Alemanya o a Hongria; i la
fundació de la Internacional Comunista i dures accions sindicals, com per exemple la ocupació
de fabriques al nord d’Itàlia. A Catalunya i a Barcelona, de la mateixa manera que a Europa, es
notaran aquestes influències en forma de la manifestació de vagues i moviments obrers,
sindicals i proletaris que reclamaran millores salarials i defensaran els seus drets fonamentals i
laborals.

Pel que fa al panorama Català a inici del segle XX la situació era la següent:
Als inicis de segle, la burgesia es va organitzar per impulsar la modernització de la societat.
Estaven en contra del sistema de la Restauració, ja que creien que era un sistema centralista que
prenia represàlies contra les seves necessitats econòmiques, polítiques i culturals catalanes. Per
això, al llarg del primer terç de segle es va anar consolidant com una hegemonia cultural,
política i econòmica.

1
Així doncs, la burgesia catalana es va consolidar sota els braços del Noucentisme. Aquest,
pretenia monopolitzar les nocions de modernitat i progrés i significà directament la ideologia de
la burgesia. Obeint a aquest somni literari i cultural, volien organitzar el territori de manera que
fos estructurat i electrificat.

Pel que fa al nacionalisme català, va sorgir a inicis de segle amb l’organització política el 1901
de la Lliga Regionalista, com un projecte modernitzador i transformador social. Aquesta, era un
partit polític al marge del sistema perquè trencava amb els partits dinàstics. Pretenia la
democratització del vot barceloní i l'enderrocament del caciquisme. Va ser una oferta eclèctica i
pragmàtica que col·laborà amb el tradicionalisme (monàrquic, conservador i cristià). La Lliga
va ser el partit polític que va tenir de portaveu La Veu de Catalunya (un dels diaris que hem
escollit per fer el treball). El 1914 es va aconseguir que aquesta ideologia quedés plasmada per
la Mancomunitat, que era una plataforma per desenvolupar de manera orgànica i coherent el
projecte de la política econòmica, cultural, territorial i educativa. Es tractava d’unir les quatre
diputacions catalanes per obeir als interessos de Catalunya.

Part del segle XIX i principis del segle XX Espanya es va caracteritzar per una política
caciquista i, concretament, el 1917 pel pretorianisme. Va ser un any de gran crisi política a
Espanya que provocà la vaga general. Els oficials de les Juntes de Defensa proposaren una
alternativa política en la que la solució armada es contemplava com a via eficaç. Aquests es
desvincularen de les Juntes i cresqué el poder militar a mesura que es desgastava el Parlament.
Finalment el 1918 els militars junteros s’insubordinaren i la burgesia catalana que es va
mobilitzar en dues direccions: recolzament al govern militar dirigits per un de civil o dictadura
militar. El rei però, frenà la insurrecció. Per altra banda, les classes benestants proposaren un
front patriòtic que coordinés totes les dretes espanyoles i per acabar així amb el sistema liberal
democràtic parlamentari, utilitzant la violència si fos necessari per imposar una dictadura dins
de la UMN (Unió Monàrquica Nacional).

Els regionalistes, amb el suport del republicanisme moderat, van fer la campanya autonomista
del segle. La Mancomunitat assumí el projecte com a propi, consignant bases per la redacció de
l'estatut. Joves catalanistes van sortir al carrer a manifestar-se. A finals de novembre de 1918 la
Mancomunitat va redactar l'estatut i la Cambra d'Indústria i el Foment del Treball Nacional
demanaren a la Mancomunitat i al govern la sindicació professional obligatòria i única per a
patrons i obrers per construir òrgans de representació dels elements patronals i obrers que fossin
de caire social i laboral. El sistema corporatiu volia privar els obrers de la seva representació,
per tant, la fi dels sindicats confederals. El gener de 1919 la patronal catalana encara no tenia
una resposta afirmativa a la petició.

2
Pel que fa al context econòmic, la industria tèxtil a Catalunya tenia un paper pioner durant el
segle XIX, al segle XX van començar a aparèixer nous sectors industrials catalans importants,
com la indústria agroalimentària, la mecànica, la química o metal·lúrgica. A més a inicis de
segle, la burgesia catalana negociava amb l'exportació, ja que tenia una demanda elevada per
part dels països europeus que estaven en guerra. Així doncs, es va produir una reactivació de
l'economia catalana, que es basava principalment en la indústria del tèxtil. Però amb la fi de la
Gran Guerra, l'estat espanyol no va poder absorbir tota la sobreproducció i així entrà en una crisi
econòmica i social. Els preus van pujar però els salaris es van mantenir.

En l'àmbit tecnològic és important remarcar l’implant de la xarxa d'electrificació de

l’enllumenat als carrers i a les cases, la invasió de vehicles (el cotxe, el metro i tramvia,
l’autobús ...). Això va contribuir a la massificació i va reforçar el procés de concentració
empresarial i les aliances entre el capital català i europeu. A més de la modificació espacial i
temporal, ja que les comunicacions esdevenien més ràpides.
Pel que fa al àmbit cultural, cal remarcar que la conversió de la premsa tradicional a la premsa
moderna a Catalunya es va produir als darrers anys del segle XIX. El 1906, amb el moviment de
Solidaritat Catalana, es converteix en el moment decisiu i influent per desenvolupar la premsa.
Aquesta arrencada i l’augment de les publicacions i tiratges va coincidir amb les millores
tècniques, el creixent protagonisme públic del debat polític i ideològic o l’ampliació del públic
lector. Poc després de la fundació de la Mancomunitat (1914), es conformà la premsa de masses
a Catalunya gràcies a les noves orientacions dels diaris, la nova estructura empresarial i
periodística, la publicitat comercial i l’augment de tiratges. Entre 1913 i 1920 es duplicaren els
diaris en català. Així doncs, la llengua es nacionalitzà.

Per altra banda, centrant-nos en el context social, Barcelona era una ciutat cada vegada més
urbana, la població d’aquesta augmentava considerablement en poc temps i la diferencia de
classes era cada cop més notable. A més, com ja hem comentat, amb la fi de la Gran Gerra hi va
haver una crisis de sobreproducció i els salaris no pujaven encara que els preus sí ho feien. Amb
tot això, va començar una radicalització de la lluita de classes, es a dir, violència sindical
carregada de significat polític. Un exemple succeeix al 1916, quan els patrons van tancar tallers
i van reestructurar les condicions laborals, els obrers es van revoltar i la patronal s’endurí. A
més, en tot aquest context de tensió social hem de remarcar l'impacte ideològic de la revolució
russa de 1917, aquesta no suposava només una font d’inspiració per als comunistes i socialistes,
sinó que era una llum per a tots els treballadors, que veien com els seus iguals a Rússia havien
agafat el poder i constituït un govern obrer. A tota Europa i Espanya es pot veure aquesta tensió,
ja que van succeir diverses vagues durant tot el principi de segle, com la vaga general
espanyola el 1917, la vaga minera d’ Oviedo, vaga de tramvies a Valencia o la Vaga general a

3
Sevilla, contant amb la vaga de “La Canadenca” de 1919 a Barcelona que desembocaria en una
vaga general catalana.

El sindicalisme català (el més poderós d’Espanya) s’agrupava majoritàriament en la

Confederació Nacional del Treball (CNT), fundada el 1910 a Barcelona. Aquesta, s’impregnava
gradualment de principis anarquistes i entenia el sindicalisme com l’associació de la classe
obrera i el mitjà de lluita necessari per aconseguir “l’emancipació econòmica integral de tota la
classe obrera, per mitjà de l’expropiació revolucionaria de la burgesia”.
La CNT, sotmesa a la clandestinitat durant diversos anys, inicià a partir de la Primera Guerra
Mundial (amb el suport de l’òrgan d’expressió Solidaritat Obrera) un procés de reorganització
que va rebre un fort impuls en el Congrés de Sants de la regional catalana (28 juny – 1 juliol de
1918). Aquí es van reafirmar els principis anarcosindicalistes, en particular el de l’acció directa,
i s’acordà la formació dels “Sindicats Únics”. Aquests nous sindicats d’indústria reunien els
antics sindicats d’ofici de cada ram industrial. Els Sindicats Únics s’agrupaven en Federacions
Locals (com la de Barcelona) i aquestes en la Confederació Regional de Treball de Catalunya
(CRTC), que junt amb la resta de Regionals constituïen la CNT.

Amb anterioritat i d’una manera semblant a la CNT, les diverses Patronals s’havien organitzat
en Federacions de ram d’indústria i s’agrupaven en Federacions Locals com la de Barcelona, la
Catalana i la Confederació Patronal Espanyola. La gradual reorganització patronal i sindical
s’esdevenia en el marc d’una regressió econòmica que s’inicià a Catalunya el 1919. Aquesta
conjuntura econòmica i la por de les classes dirigents a la revolta social van facilitar l’accés a la
direcció de la patronal catalana dels sectors més durs de l’empresariat.

En definitiva, en el context revolucionari, l’esclat de qualsevol conflicte laboral podia derivar

cap a un enfrontament social violent, com va ser el cas de la Vaga de La Canadenca i la
posterior Vaga General catalana. La CNT i les seves postures revolucionaries d’àmbit
anarcosindicalista van ser molt significants en aquesta conflicte social.