Algebra Lineal Problemes I Exercicis

Algebra Lineal
Problemes i exercicis
Rafel Amer Ramon

Francesc Carreras Escobar
Vicenç Sales i Inglès
Josep Tudurı́ i Fortuny
Departament de Matemàtica Aplicada II

ETSEIT
c 1999-2007 R. Amer, F. Carreras, V. Sales i J. Tudurı́

La reproducció total o parcial d’aquesta obra, sense modificacions, està permesa

per qualsevol procediment, comprenent-hi la reprografia i el tractament informàtic,
sempre i quan hi constin les dades dels autors, sigui fet sense ànim de lucre i es
segueixi aquest mateix criteri de distribució.
Si es distribueix una part d’aquesta obra, s’hi han d’incloure instruccions de com
obtenir la versió completa.
Qualsevol traducció o treball derivat d’À LGEBRA L INEAL . P ROBLEMES I EXERCICIS

ha de ser aprovada pels autors abans de la seva distribució.
Rafel Amer, Francesc Carreras, Vicenç Sales i Josep Tudurı́

Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Terrassa
Colom, 11
08222 Terrassa
algebra@ruth.upc.es
Introducció
Presentem una col.lecció de problemes i exercicis d’Àlgebra Lineal que s’ajusta al programa quadrimestral
oficial d’aquesta assignatura establert en el Pla 1993 i la seva revisió de 2003 de l’Escola Tècnica Superior
d’Enginyeria Industrial de Terrassa.
Aquests problemes estan estructurats en 9 capı́tols. Els vuit primers corresponen als enunciats dels pro-
blemes i exercicis proposats. El capı́tol 9 està dividit en seccions que reflecteixen l’estructura dels capı́tols
anteriors i recull les diferents solucions numèriques.
Tot plegat constitueix un material exhaustiu, pensat per cobrir àmpliament les diferents necessitats de cada
estudiant. Finalment, a aquells que tinguin dificultats, els suggerim la lectura i l’estudi del “Curs d’Àlgebra
Lineal” [1], on trobaran tots els coneixements teòrics necessaris.
Setembre de 2007 R. Amer, F. Carreras, V. Sales i J. Tudurı́

4 Introducció
Índex
Introducció 3
Índex 5
1 Matrius i sistemes d’equacions lineals 7
2 Determinants 9
3 Espais vectorials 11
4 L’espai vectorial euclidià 13
5 Transformacions lineals 15
6 Endomorfismes de l’espai euclidià 17
7 Geometria lineal 19
8 Còniques i quàdriques 21
9 Solucions dels problemes 23

9.1 Matrius i sistemes d’equacions lineals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
9.2 Determinants . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
9.3 Espais vectorials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
9.4 L’espai vectorial euclidià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
9.5 Transformacions lineals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
9.6 Endomorfismes de l’espai euclidià . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
9.7 Geometria lineal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
9.8 Còniques i quàdriques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Bibliografia 31
6 Bibliografia
Àlgebra Lineal. Exercicis i problemes 7
1. Matrius i sistemes d’equacions lineals

1. Calculeu la segona fila de la matriu AB, sabent que
 
1 1
1 0 −1 1
A=  0 2  i B= .
2 1 0 1
3 −1
2. Comproveu que (A + B)(A − B) i A2 − B 2 no són iguals, essent A i B les matrius

2 5 6 1
A= i B= .
1 3 5 1
Quina condició s’ha de complir, en general, per tal que aquestes expressions coincideixin?
3. Si a, b, c i d són nombres reals diferents de zero, determineu el rang de la matriu

a
c d .

A=
b
4. Calculeu, pel mètode de Gauss, el rang de les matrius següents:

   
0 4 10 1 1 0 0 1 4  
 4 8 18 2 −1 3 −2 4
7  0 1 0 2 5 
 10 18 40 17  ; (b)  0 0 1
(a)    ; (c)  4 −2 5 1 7 .
3 6 
2 −1 1 8 2
1 7 17 3 1 2 3 14 32
5. Discutiu, pel mètode de Gauss, el rang de la matriu següent, en funció del paràmetre α:
α 1 1 1
 
1 α 1 1 .
1 1 α 1
6. Resoleu les equacions lineals de 3 incògnites següents:
(a) − 2x − 3y + z = 0 ; (b) y + 3z = −1 ; (c) x − 2y − z = 4 .
7. Analitzeu, pel mètode de Gauss, el caràcter dels sistemes d’equacions lineals següents:
  
x + 2y − z = 2 2x − y − z − t = 0 3x − y + z + t =0 

 
 

x−y+z = 1 x + 2y + z − t = 1 2x + y + z + 2t = −2 
(a) ; (b) ; (c) .
2x + y = 3
 3x + y − 2t = 1
 3x − y + z + 4t = −3 


 
 

3y − 2z =1 6x + 2y − 4t =1 5x + y − z + t =6
8 Matrius i sistemes d’equacions lineals
8. Resoleu, pel mètode de Gauss, els sistemes d’equacions lineals següents:

  
x − 2y + z = 0  x − 2y + z = 1   2x + 3y + z = 0 

(a) 3x + y − 2z = 0 ; (b) 3x − y − 2z = 4 ; (c) x + 3z = 3 .
  
−x − 5y + 4z = 0 −4x + 3y + z = 2 x + y + 3z = 5
  
9. Resoleu simultàniament, pel mètode de Gauss–Jordan, els tres sistemes d’equacions lineals següents:
  
x + y = 1  x + y = 1  x+y=2  
(a) 2x + 3y = 0 ; (b) 2x + 3y = 4 ; (c) 2x + 3y = −2 .
  
x−y=3 x−y=2 x − y = 14
  
10. Estudieu el sistema d’equacions lineals següent, segons els valors del paràmetre α, i resoleu–lo, pel mètode
de Gauss, en els casos en què sigui compatible:

x+y=1 

αy + z = 0 .
x + (α + 1)y + αz = α + 1


11. Considereu les matrius

   
1 −1 2 2 5 4
A=3 2 1  i B =6 5 7 .
4 1 3 8 10 11
(a) Analitzeu, pel mètode de Gaus, si la matriu A és regular o no.
(b) Resoleu, pel mètode de Gauss–Jordan, l’equació matricial AX = B.
12. Analitzeu si les matrius següents són regular o singulars, i trobeu les inverses de les regulars i una matriu
quadrada no nul.la X per les singulars tal que al multiplicar-la s’obtingui la matriu nul.la:
     
1 1 1 1 −1 0 0 1 2
A=1 2 1  ; B =  −1 0 1 ; C =1 3 1  .
0 1 3 0 1 −1 1 1 1
13. Discutiu, pel mètodxe de Gauss, si la matriu següent és singular o regular, en funció del paràmetre α:
α α−1 α−1
 
α−1 α α−1  .
α−1 α−1 α
14. Determineu els valors del paràmetre α per als quals és regular la matriu següent, i calculeu, per Gauss–
Jordan, la seva matriu inversa en tal cas:
 
−α −α 2
 −α 2 −α  .
2 −α −α
15. Ailleu X de la relació A(X −1 )t B = C, sabent que A, B i C són regulars.

2. Determinants
1. Calculeu els determinants d’ordre 2 i 3 següents:

5 2 7 2 1 3
1 −2
.

(a) ; (b) 2 −1 1 ; (c) 5 3 2
−2 4
−2 4 3 1 4 3
2. Calculeu, pel mètode de Gauss, els determinants de les matrius següents:

1 1 1 1 0 1 1 1 2 −5 4 3

1 −1 1 1 1 0 1 1 3 −4 7 5
A = ; B = ; C = .
1 1 −1 1 1 1 0 1
4 −9 8 5
1 1 1 −1 1 1 1 0 −3 2 −5 3
3. Si A i B són matrius 2 × 2 tals que det(A) = 4 i det(B) = 2, calculeu det(3A−1 B 2 ).
4. Discutiu, a partir del determinant, si és singular o regular la matriu següent, segons els diferents valors del
paràmetre α:
α α−1 α−1
 
α−1 α α−1  .
α−1 α−1 α
5. Analitzeu quines de les matrius següents són ortogonals, indicant, en tal cas, si són directes o inverses:
   
−1 2 2 1 1 −1
1 3 4 1
(a) ; (b)  2 −1 2 ; (c)  1 −1 1 .
5 4 −3 3 2 2 −1 −1 1 1
6. Calculeu, per menors, el rang de les matrius següents:

   
0 4 10 1 1 0 0 1 4  
 4 8 18 2 −1 3 −2 4
7  0 1 0 2 5 
(a) 
  ; (b)   ; (c)  4 −2 5 1 7 .
10 18 40 17  0 0 1 3 6 
2 −1 1 8 2
1 7 17 3 1 2 3 14 32
7. Analitzeu, per menors, el rang de la matriu següent segons els diferents valors del paràmetre α:
α 1 1 1
 
1 α 1 1 .
1 1 α 1
8. Analitzeu, per menors, el caràcter dels sistemes d’equacions lineals següents:

  
x + 2y − z = 2  2x − y − z − t = 0  3x − y + z + t =0 

 
 

x−y+z =1  x + 2y + z − t = 1  2x + y + z + 2t = −2 
(a) ; (b) ; (c) .
2x + y = 3  3x + y − 2t = 1 
 3x − y + z + 4t = −3 


 
 

3y − 2z = 1 6x + 2y − 4t = 1 5x + y − z + t =6
10 Determinants
9. Resoleu els tres sistemes d’equacions lineals següents pel mètode de Cramer:
  
x − 2y + z = 0 
 x − 2y + z = 1   2x + 3y + z = 0 

(a) 3x + y − 2z = 0 ; (b) 3x − y − 2z = 4 ; (c) x + 3z = 3 .
  
−x − 5y + 4z = 0 −4x + 3y + z = 2 x + y + 3z = 5
  
10. Discutiu, per menors, el caràcter del sistema d’equacions lineals següent en funció del paràmetre α, i
resoleu–lo, per Cramer, en els casos en què sigui compatible:

x+y=1 

αy + z = 0 .
x + (α + 1)y + αz = α + 1


11. Calculeu totes les traces de les matrius següents:

   
5 6 3 3 4 2
−1 4
(a) ; (b)  0 1 0 ; (c)  4 2 1 .
0 −2
7 4 5 5 3 2
12. Calculeu, per adjunts —mitjançant la regla de Laplace—, els determinants de les matrius següents:
     
1 1 0 2 1 2 3 4 1 1 1 3
 0 4 1 3   1 1 1 2   0 −1 1 2 
A= B= C = .
 1 −1 1 1  ;  −1 0 1 3  ;
 
1 0 1 1 
−1 2 1 1 2 1 0 1 2 1 −1 4
13. Calculeu la matriu adjunta de cadascuna de les matrius següents:

   
1 1 1 1 0 −2
0 1
A= ; B =1 1 1  ; C = 3 2 1 .
1 0
1 1 1 −2 3 2
14. Analitzeu si les matrius següents són regular o singulars, i trobeu les inverses de les regulars i una matriu
quadrada no nul.la X per les singulars tal que al multiplicar-la s’obtingui la matriu nul.la:
     
1 1 1 1 −1 0 0 1 2
A=1 2 1  ; B =  −1 0 1 ; C =1 3 1  .
0 1 3 0 1 −1 1 1 1
15. Determineu, a partir del seu determinant, els valors del paràmetre α per als quals és regular la matriu
següent, i calculeu, per adjunts, la seva matriu inversa en tal cas:
 
−α −α 2
 −α 2 −α  .
2 −α −α
3. Espais vectorials
1. Donats els vectors de R4
(1, 7, −1, 0), (2, 13, 0, 1), (3, 17, 4, 2) i (3, 15, 7, 2) ,
(a) comproveu que són linealment dependents i trobeu una relació de dependència lineal entre ells;
(b) mireu si el segon es pot posar com a combinació lineal dels altres tres o no i, en cas afirmatiu, feu–ho.
2. Analitzeu, segons els valors del paràmetre α, si els vectors següents són linealment dependents o indepen-
dents:
(1, 2, α), (2, α, −1), (1, −1, α + 2) .
3. Sigui B = {Ee1 , eE2 , eE3 , eE4 } una base de R4 i considereu el conjunt de vectors
{2Ee1 + 3Ee2 − eE3 + 5Ee4 , 6Ee1 + eE2 + eE3 + 3Ee4 , −3Ee1 + 5Ee2 − eE3 + 9Ee4 , 2Ee2 − eE3 + 3Ee4 } .
(a) Determineu si el tercer es pot posar com a combinació lineal dels altres tres;
(b) Analitzeu si són linealment dependents o independents.
4. Estudieu si els conjunts de vectors que tenen les següents components respecte d’una certa base B de R3
constitueixen o no un sistema de generadors:
(a) (1, 0, 2), (3, 1, 4) i (2, 1, 2).
(b) (3, 13, 6), (2, 9, 4), (1, 1, 1) i (2, −5, 0).
(c) (0, 1, 2) i (1, 5, 2).
5. Analitzeu quins dels conjunts de vectors següents formen base de R3 :

(a) {(1, 0, 1), (2, 1, 4), (−3, −2, −7)}.
(b) {(1, 4, −3), (0, 3, −2), (−2, −12, 9)}.
(c) {(2, 1, 3), (2, 3, 0), (4, −2, 1)}.
6. Es considera la base de R3 B = {(1, 1, 1), (1, 1, 0), (1, 0, 2)}.

(a) Trobeu la matriu de canvi de la base B a la base canònica.
(b) Analitzeu si B és positiva o negativa.
(c) Calculeu les components del vector (3, −2, 3) respecte de B.
7. Es consideren les bases B = {Ee1 , eE2 } i B 0 = {Ee1 + eE2 , eE1 − eE2 } de R2 . Si (x, y) i (x 0 , y 0 ) són les components
d’un vector qualsevol en cadascuna d’aquestes dues bases respectivament, es demana:
(a) l’expressió de les components (x, y) en funció de les components (x 0 , y 0 );
(b) l’expressió de les components (x 0 , y 0 ) en funció de les components (x, y).
12 Espais vectorials
8. Les components dels vectors eE10 , eE20 i eE30 en la base B = {Ee1 , eE2 , eE3 } són (3, −2, 1), (2, −1, −1) i (1, −1, 3)
respectivament. Comproveu que eE10 , eE20 , eE30 formen també una base de R3 i expresseu els vectors de la base
B en funció dels d’aquesta nova base.
9. Donades les bases de R2 B 0 = {(1, 3), (2, −1)} i B 00 = {(1, 1), (2, −3)}, expresseu les components (x 0 , y 0 )
d’un vector en la base B 0 en funció de les seves components (x 00 , y 00 ) en la base B 00 .
10. Sigui B = {Ee1 , eE2 , eE3 } una base de R3 . Calculeu la matriu del canvi de base
C
(R3 , B 00 ) −−−−−−−−→ (R3 , B 0 ) ,
on B 0 = { eE1 − eE2 − eE3 , eE1 − eE2 , eE1 } i B 00 = { eE1 , eE1 + eE2 , eE1 + eE2 + eE3 }.
11. Calculeu una base i un sistema d’equacions implı́cites minimals dels subespais vectorials següents definits
per generadors:
(a) h (1, 1, 1) , (−2, 1, 2) , (−1, 2, 3) i .
(b) h (1, −1, 3, 2) , (2, 3, 4, −1) i.
(c) h (1, −2, −2) , (1, −1, −2) , (1, 0, −1) i .
12. Trobeu una base i un sistema d’equacions implı́cites minimals dels subespais vectorials següents definits
per equacions implı́cites:
(a) y + 2z + 3t = 0 , x + 2y + z − t = 0 .
(b) 3x + 2y + 5z = 0 , −x + 3y + z = 0 , 2x + 5y + 6z = 0 .
(c) x + y + 2z = 0 , 4x + 5y + 8z = 0 , 6x + 7y + 13z = 0 .
13. Determineu, en funció del paràmetre α, la dimensió del següent subespai de R4 :
V = h(1, 0, 1, 2), (2, 1, α + 3, 6), (−2, 2, 0, α 2 − α), (−1, 3, 2, 4)i .
14. Sigui B = {Ee1 , eE2 , eE3 } una base de R3 . Es considera la base B 0 = {Ee10 , eE20 , eE30 } formada pels vectors que
tenen components respectives (1, 1, 3), (1, 0, 1) i (2, 1, 0) en la base B. Determineu l’equació implı́cita
respecte la base B del pla que té equació implı́cita
x 0 + 2y 0 − z 0 = 0
en la base B 0 .
15. Esbrineu si són ortogonals o no el pla P que té equació
−2x 0 + y 0 + z 0 = 0
en la base B 0 = {(1, 1, 0), (1, 0, 1), (0, 1, 1)} és i la recta R generada pel vector vE que té components
(0, 1, 1) en la base B 00 = {(1, 1, 1), (1, 1, 0), (1, 0, 0)}.
4. L’espai vectorial euclidià

1. Les components de dos vectors de R3 en una certa base ortonormal són (1, 1, 0) i (1, 2, 2). Es demana:
(a) el seu producte escalar;
(b) les seves normes;
(c) l’angle que formen.
2. Sigui B = {Ee1 , eE2 , eE3 } una base ortonormal positiva de R3 . Es consideren els vectors xE = 3Ee1 + eE3 ,
yE = eE1 + 2Ee2 + 2Ee3 i Ez = eE1 − eE2 + eE3 . Calculeu:
(a) xE ∧ (Ey ∧ Ez );
(b) (E
x ∧ yE) ∧ Ez .
3. Determineu quines de les bases de R3 següents són ortogonals i quines ortonormals:

(a) {(1, −2, −2), (−2, 1, −2), (−2, −2, 1)}.
n o
(b) √1 (2, 3, 1), √1 (1, −1, 1), √1 (−4, 1, 5) .
14 3 42
(c) {(1, −1, 1), (−2, 3, 1), (−1, 1, 2)}.
4. Trobeu una base ortogonal positiva de R3 que contingui els vectors (−1, 2, 3) i (1, −4, 3).
5. A R2 es considera una base ortogonal B = {Ee1 , eE2 } tal que k eE1 k = 3 i k eE2 k = 4. Determineu una base
ortonormal de R2 expressada en termes dels vectors d’aquesta base.
6. Trobeu una base ortogonal de R3 que contingui el vector (1, −1, 1) i un vector del pla d’equació implı́cita
2x + 3y + z = 0.
7. L’equació implı́cita d’un pla P en la base canònica és y + 3z = 0, mentre que les d’una recta R en la base
B 0 = {(1, 1, 0), (0, 1, 1), (1, 1, 2)} són x 0 + y 0 = 0, x 0 + z 0 = 0.
(a) Calculeu les equacions implı́cites de R respecte de la base canònica.
(b) Analitzeu si R i P són ortogonals.
8. Sigui V el subespai de R4 definit per les equacions x + z − 2t = 0 i y + t = 0. Es demana:

(a) una base de V ;
(b) una base ortogonal de V ;
(c) una base de l’ortogonal de V ;
(d) una base ortogonal de l’ortogonal de V ;
(e) la projecció ortogonal del vector (0, 0, 1, 0) sobre V ;
(f) la projecció ortogonal del vector (0, 0, 1, 0) sobre l’ortogonal de V .
14 L’espai vectorial euclidià
9. Si P és el pla de R3 d’equació 2x + y + 3z = 0 en una base ortonormal B = {Ee1 , eE2 , eE3 } de R3 , calculeu:
(a) una base ortogonal de P;
(b) una base ortonormal de P;
(c) equacions implı́cites respecte de B de la recta ortogonal a P;
(d) la projecció ortogonal del vector eE1 + 3Ee2 − 3Ee3 sobre P;
(e) el simètric del vector eE1 + 3Ee2 − 3Ee3 respecte de P.
10. Sigui B = {Ee1 , eE2 , eE3 } una base de R3 amb k eE1 k = k eE2 k = 2, k eE3 k = 1, eEdE2 = 60◦ , eEd
1e E3 = 120◦ i
1e
eEd ◦
2e
E3 = 90 .
(a) Calculeu el pla ortogonal a la recta R generada pel vector −Ee1 + eE2 + 4Ee3 .
(b) Determineu una base ortogonal de R3 expressada en termes dels vectors de la base B.
11. Trobeu les millors aproximacions, aplicant el mètode dels mı́nims quadrats, del sistema d’equacions lineals

x + y + z = 2


x − y + z = 1
.
x + z = 0


x+y−z =1
12. Considerem el sistema d’equacions 

−x + y + z = 3  
2x − y + 2z = 0 .

x + 3z = 2

(a) Comproveu que si x = −1, y = 0 i z = 1 es verifiquen dues equacions, i trobeu el seu error quadràtic.
(b) Trobeu les millors solucions aplicant el mètode dels mı́nims quadrats, calculeu l’error quadràtic
comès en aquest cas i comproveu que és inferior al de l’apartat anterior.
13. Donat el sistema d’equacions 

x+y=1 
(α − 1)y + z = 0 ,
x + αy + (α − 1)z = α


(a) discutiu–lo segons els valors del paràmetre α i resoleu–lo en els casos en què sigui compatible;
(b) pels valors pels quals sigui incompatible, trobeu les solucions pel mètode dels mı́nims quadrats i
calculeu l’error quadràtic corresponent.
14. Es consideren els punts (0, 0), (1, 1), (2, 1) i (3, 2). Trobeu la recta de regressió d’aquests punts i calculeu
el seu error quadràtic corresponent.
15. Trobeu la paràbola y = ax 2 + bx + c que millor s’aproxima als valors de la taula següent:
x −2 −1 0 1 2
y 12 5 3 1 3
5. Transformacions lineals
1. Digueu quines de les transformacions següents són lineals:
(a) f (x, y, z) = (x, z − y).
(b) f (x, y) = (2x + y, x − y + 2, −x).
(c) f (x, y) = (x − y, x + 3y, cos(x + y)).
2. Calculeu la matriu en les bases B1 = {(1, 1, 0), (1, −1, 0), (0, 0, 1)} i B2 = {(1, 1), (1, −1)} de la transfor-
mació lineal f de R3 en R2 donada per f (x, y, z) = (2x − y, x + y).
3. La matriu de la transformació lineal f : R4 −→ R3 en les bases canòniques és

 
1 6 3 2
 −2 −2 −1 1  .
1 2 1 0
Determineu una base de Nuc( f ) i equacions implı́cites de Im( f ) i deduı̈u si és injectiva i si és exhaustiva.
4. Trobeu la matriu associada en les bases canòniques, aixı́ com f (1, 2, −3) i f −1 (5, 2, −4, −1), de la trans-
formació lineal f : R3 −→ R4 definida per
f (1, 1, 1) = (0, −1, 7, 3) 


f (1, 1, 0) = (1, 0, 2, 1) .
f (0, 1, 0) = (3, −1, 1, 0)


5. Si B1 = {(1, 0, −1, 2), (0, 1, 1, −1), (2, 1, 0, 1), (1, 1, 1, −2)} i B2 = {(1, −1, 2), (0, 1, −1), (1, 0, −1)},
determineu l’expressió explı́cita de la transformació lineal f : R4 −→ R3 que en les bases B1 i B2 té matriu
associada  
−1 4 0 1
 0 3 1 2 .
−1 2 1 7
6. Trobeu la matriu en la base canònica d’un endomorfisme de R2 que transformi la recta x − 2y = 0 en la

recta 2x − y = 0 i la recta x + y = 0 en ella mateixa.
7. Estudieu, en funció del paràmetre α, si és directe, invers o no bijectiu l’endomorfisme f de R3 que, en certa
base, té matriu associada  
−1 2 −2
A =  α −1 2 .
0 −1 α − 1
8. Calculeu la matriu en la base canònica de l’endomorfisme de R2 que en la base B = {(1, −2), (−1, 3)} té
matriu associada
3 1
A= .
1 0
16 Transformacions lineals
9. Sigui f l’endomorfisme f : R3 −→ R3 donat per

f (2Ee1 + eE2 + eE3 ) = −Ee2 


f (Ee1 + eE2 ) = eE1 .
f (Ee1 + 2Ee2 + eE3 ) = eE1


Trobeu una base de Nuc( f ) i equacions implı́cites de Im( f ), respecte de la base B = {Ee1 , eE2 , eE3 }.
10. La matriu associada a l’endomorfisme f : R3 −→ R3 en la base B = {Ee1 , eE2 , eE3 } de R3 és

 
1 3 5
A =  2 −3 1 .
0 2 −2
(a) Trobeu l’equació implı́cita de la imatge del pla d’equació x − y = 0 respecte de la base B.
(b) Calculeu la matriu associada a f en la base B 0 = {Ee1 , eE1 + eE2 , eE1 + eE2 + eE3 }.
11. Analitzeu si la matriu següent és o no diagonalitzable i, en cas afirmatiu, expresseu la matriu diagonal en
funció d’aquesta matriu i de la corresponent matriu de canvi de base:
 
1 −1 −1
 1 3 1 .
−1 −1 1
12. Determineu els valors de α per als quals la matriu

 
2 1 0
 −1 α 1 
1+α 1 1−α
té valors propis múltiples, i estudieu en cada cas si és diagonalitzable.
13. L’endomorfisme f : R3 −→ R3 té associada, en la base canònica, la matriu

 
a b c
1 0 1 
d e 0
i diagonalitza en la base B = {(1, −1, 0), (1, 0, −1), (1, 1, 1)}. Calculeu a, b, c, d, e i els valors propis.
14. L’endomorfisme f : R2 −→ R2 diagonalitza en la base B = {(1, 1), (3, 2)} i verifica que f (3, 1) = (9, 7).
(a) Trobeu la seva matriu en la base canònica.
(b) Calculeu l’expressió general de les seves potències.
15. Analitzeu si és diagonalitzable l’endomorfisme f de R3 donat per

f (Ee1 ) = eE1 − 3Ee2 


f (Ee2 ) = −3Ee1 + eE2
f (Ee3 ) = 4Ee3


i, en cas afirmatiu, trobeu la matriu diagonal i una base de vectors propis.

6. Endomorfismes de l’espai euclidià

1. Es considera l’endomorfisme f de R3 definit per
f (x, y, z) = (x, y, z) ∧ (1, 1, 1) ,
per tot (x, y, z) de R3 . Determineu:

(a) una base de Nuc( f ) i equacions implı́cites de Im( f );
(b) si f és o no simètric.
2. Considereu la matriu  
1 1 1
A=1 1 1 .
1 1 1
(a) Diagonalitzeu–la i expresseu–la en funció de la matriu diagonal i de la matriu de canvi de base.
(b) Diagonalitzeu–la ortogonalment i expresseu–la en funció de la matriu diagonal i de la matriu ortogo-
nal de canvi de base.
3. Donada la matriu
4 α−4
 
−5
 4 −5 −α  ,
−2 −2 −8
(a) estudieu si és diagonalitzable en funció de α i, quan ho sigui, trobeu una base de vectors propis;
(b) pels valors de α pels quals és simètrica, trobeu una base ortonormal de vectors propis.
4. Comproveu que l’endomorfisme f : R3 −→ R3 que compleix
f (1, 1, 1) = (2, 2, 2) 


f (1, 1, 0) = (1, 1, 2)
f (1, 0, 0) = (0, 1, 1)


és simètric i determineu:

(a) una base de vectors propis;
(b) una base ortogonal de vectors propis;
(c) una base ortonormal de vectors propis.
√
5. Sigui B = {Ee1 , eE2 } una base de R2 tal que k eE1 k = 2, k eE2 k = 1 i eEdE2 = 45◦ . Analitzeu si l’endomorfis-
1e
me f de R2 que en la base B té matriu associada

3 1
0 1
és simètric i, en cas afirmatiu, calculeu una base ortonormal de vectors propis.
18 Endomorfismes de l’espai euclidià
6. Determineu el nucli i la imatge de la projecció ortogonal de R3 sobre el pla d’equació

2x + y + z = 0 .
7. Si S és la simetria de R3 respecte del pla

2x − y − z = 0 ,
trobeu una base ortonormal de vectors propis de S i la matriu diagonal corresponent.
√
8. Sigui B = {Ee1 , eE2 } una base de R2 tal que k eE1 k = 1, k eE2 k = 2 i eEdE2 = 45◦ . Calculeu la matriu en la
1e
base B de la simetria respecte de ola recta generada pel vector eE1 − 2Ee2 .
9. Un gir G de R2 compleix que G(1, 7) = (5, 5). Calculeu la seva matriu associada en la base canònica.
2π 1
10. Calculeu la matriu en la base canònica de la rotació d’angle al voltant del vector √ (−1, −1, 1).
3 3
11. Determineu totes les isometries de R2 que deixen invariant el vector (1, 1) i classifiqueu–les.
12. La matriu associada a f : R2 −→ R2 en la base B = {(1, 2), (1, 3)} és

1 −25 −40
.
5 20 31
Comproveu que f és una isometria i classifiqueu–la.
13. Classifiqueu les isometries de R3 que, en certa base ortonormal B = {Ee1 , eE2 , eE3 }, tenen matrius associades
     
−1 8 4 9 20 −12 1 −2 −2
1 1 1
(a) 8 −1 4  ; (b)  −20 0 −15  ; (c)  2 −1 2 .
9 4 4 −7 25 −12 15 16 3 2 2 −1
14. La matriu en la base canònica de l’endomorfisme f de R3 és

1 α 0
 
α 0 1  .
0 1 α
(a) Determineu els valors de α per als quals f és isometria.
(b) Per a cadascun d’aquests valors, calculeu la imatge del pla x + y − 2z = 0.
√ π
15. Sigui B = {Ee1 , eE2 , eE3 } una base de R3 tal que k eE1 k = k eE2 k = k eE3 k = 1e
2 i eEdE2 = eEd
1e
E3 = eEd
2e
E3 = 3.
Analitzeu si l’endomorfisme f de R3 tal que
f (Ee1 ) = eE1 


f (Ee2 ) = eE3
f (Ee3 ) = eE2


és o no isometria i, en cas afirmatiu, classifiqueu–la.

7. Geometria lineal
1. Esbrineu quins dels conjunts següents són referències de R3 :
(a) {(−1, 2, 4); (1, 0, 2), (3, 1, 4), (2, 1, 2)}.
(b) {(3, 2, 1); (0, 1, −1), (1, 1, 0), (1, 0, 2)}.
(c) {(0, 0, 0); (1, 0, 3), (2, 0, −1), (2, 1, −1)}.
2. Calculeu les coordenades del punt (2, 0, 4) respecte de la referència
R = {(−1, 2, 1); (1, −2, −2), (1, −1, −2), (1, 0, −1)} .
3. Donades les referències del pla
R0 = {(−1, 1); (1, 1), (−1, 1)} i R00 = {(0, 3); (1, 2), (2, 1)} ,
determineu l’expressió del canvi de referència de la referència R00 a la referència R0 i descomponeu–lo en

una translació d’origen i un canvi d’eixos.
4. Sigui R = {O; eE1 , eE2 } una certa referència de R2 . Si
R0 = {O + eE1 − eE2 ; 2Ee1 − eE2 , −Ee1 + 3Ee2 } ,
determineu la fórmula del canvi de referència de R a R0 .
5. Determineu l’orientació de la següent referència de R3 :
{(−2, −3, −4); (0, 1, −1), (1, 1, 0), (1, 0, 2)} .
6. Calculeu l’equació implı́cita del pla que passa pel punt (−2, 1, −5) i conté la recta R d’equació
x −1 y−1 z−1
= = .
2 3 4
7. Trobeu els diferents tipus d’equacions de la recta que passa pel punt (5, −1, 6) i és paral.lela a la recta
)
2x + 5y − z = 1
.
x − 2y + z = 6
8. Trobeu l’equació contı́nua de la recta que passa per (2, 1, 0) i talla les rectes

x = −1 + 3α  )
 5x + 3y + 2z = −11
y=α i .
 x+y+z =1
z = 1 − 2α

20 Geometria lineal
9. Analitzeu, en funció del paràmetre α, la posició relativa de la recta

)
x + 2y − 2z = 1
x + 5y − z = 0
i el pla
2x + y + αz = 3 .
10. Estudieu la posició relativa del pla P que en la referència R = {O; eE1 , eE2 , eE3 } té equació
2x + y + 3z = 0
i del pla P 0 que en la referència R0 = {O + eE1 + 3Ee2 + eE3 ; eE1 + 3Ee2 + 2Ee3 , −7Ee1 + eE2 − eE3 , −Ee1 + 2Ee2 + eE3 }
té equació
11x 0 − 16y 0 + 3z 0 + 6 = 0 .
11. Determineu si són perpendiculars la recta R 0 que en la referència R0 = {(1, 3); (5, 1), (1, 2)} té equació
x 0 + 2y 0 − 3 = 0
i la recta R 00 que en la referència R00 = {(1, −2); (−1, 1), (0, 3)} té equació
2x 00 − y 0 + 1 = 0 .
12. Trobeu l’equació contı́nua de la recta que passa per (1, −2, 2), és paralel.la al pla
x + y − 2z = 4
i és perpendicular a la recta )
x+z =3
.
y − 2z = 0
13. Les equacions de dues rectes respecte de certa referència euclididana R = {O; eE1 , eE2 , eE3 } són
)
y+9 z+8 x − 2y − z = −8
x −2= = i .
3 4 −3x + 4y + z = 2
(a) Analitzeu la seva posició relativa.
(b) Trobeu la recta perpendicular comuna que talla totes dues.
14. Donats el punt (3, 4, −3) i el pla d’equació

x + 3y − 2z + 7 = 0 ,
(a) calculeu l’equació contı́nua de la recta perpendicular a aquest pla que passa pel punt anterior;
(b) trobeu la projecció ortogonal i el simètric d’aquest punt respecte del pla.
15. Trobeu els valors de α pels quals és màxima la distància entre les rectes que, en certa referència euclidiana
R = {O; eE1 , eE2 , eE3 }, tenen equacions
)
αx + y = 2α x −3
i = y = z + 1.
(α + 2)x + y + 2z = 2α + 2 −1
8. Còniques i quàdriques
1. Si R = {O; eE1 , eE2 } és una certa referència euclidiana, es considera la paràbola que té per vèrtex el punt
O − eE2 i per eix principal la recta que en aquesta referència R té equació
3x + y + 1 = 0 .
Calculeu el paràmetre d’aquesta paràbola.
√ √
2. En una el.lipse se sap que el centre és el punt (0, 0) i que dos dels vèrtexs són els punts (2 2, −2 2) i
(2, 2). Calculeu els seus focus.
n o
3. L’equació de una hipèrbola en la referència (0, 0); 51 (3, 4), 51 (−4, 3) és
x 02 y02
− = 1.
25 25
Trobeu els seus elements geomètrics caracterı́stics.
4. Sigui R = {O; eE1 , eE2 } una certa referència euclidiana i considereu la paràbola que té per focus el punt
O − eE1 + 2Ee2 i per directriu la recta que en aquesta referència té equació
3x + y + 12 = 0 .
(a) Determineu la referència principal i l’equació reduı̈da.

(b) Trobeu la seva equació respecte de la referència R.
√ √ √ √
5. Els vèrtexs d’una el.lipse són els punts (2 2, −2 2), (−2 2, 2 2), (2, 2) i (−2, −2).
(a) Calculeu la referència principal i l’ equació reduı̈da.
(b) Determineu la seva equació respecte de la referència canònica.
6. Donades les rectes

7x + y = 0 i x − 7y = 0 ,
(a) determineu l’equació de la cònica degenerada formada per aquestes dues rectes;
√
(b) trobeu l’equació de la hipèrbola que té per ası́mptotes aquestes rectes i passa pel punt 0, 257 7 .
7. Es considera la cònica que en certa referència euclidiana R = {O; eE1 , eE2 } té equació
x 2 − 6x y + 9y 2 − 126x − 22y − 31 = 0 .
(a) Comproveu que és no degenerada i classifiqueu–la, indicant la fórmula del canvi de referència.
(b) Determineu la seva definició mètrica.
22 Còniques i quàdriques
8. Donada la cònica
3x 2 + 2x y + 3y 2 − 32 = 0 ,
(a) comproveu que és no degenerada i classifiqueu–la, indicant la fórmula del canvi de referència;
(b) calculeu els seus vèrtexs.
9. Comproveu que la cònica

7x 2 − 7y 2 − 48x y − 625 = 0
és una hipèrbola i trobeu les seves ası́mptotes.
10. Determineu de quin tipus és la cònica degenerada següent i trobeu les dues rectes que la formen:
x y − 3x + y − 3 = 0 .
11. Esbrineu de quin tipus són les quàdriques següents i, en els casos que pugui ser possible, indiqueu si són o
no de revolució:
(a) 3y 2 + 2x z + 4x − 6y + 2z + 7 = 0;
(b) 4x 2 + z 2 − 4x z − 2x + 2y + 2z + 7 = 0;
(c) 4x 2 + y 2 + z 2 + 4x y − 4x z − 2yz + 4x + 2y − 2z + 1 = 0.
12. Calculeu l’equació en la referència canònica de les quàdriques següents:

n o
(a) el.lipsoide real que en referència (1, 0, 1); √1 (1, 1, 0), √1 (1, −1, 1), √1 (−1, 1, 2) té equació
2 3 6
x 02 2 z02
+ y0 + 2/3
= 1.
2
(b) paraboloide hiperbòlic que en referència {(0, −6, 0); (1, 0, 0), (0, 1, 0), (0, 0, 1)} té equació
x 02 y02
z0 = − .
4 4
n o
(c) cilindre el.lı́ptic real que en referència (0, 0, 0); √1 (1, 0, 2), √1 (−4, 5, 2), 1 (2, 2, −1)
3 té equació
5 45
x 02 y02
1/9
+ 1/9
= 1.
13. Classifiqueu les quàdriques no degenerades següents:

(a) 5x 2 + 5y 2 + 8z 2 − 4x y − 2x z + 2yz − 8x + 2y − 14z + 5 = 0;
(b) x 2 − y 2 − 12y − 4z − 36 = 0;
(c) 5x 2 + 5y 2 + 8z 2 − 8x y + 4x z + 4yz − 1 = 0.
14. Trobeu l’equació de la quàdrica degenerada formada pels plans d’equacions

x − y + 2z − 2 = 0 i x − y + 2z + 2 = 0 .
15. Esbrineu de quin tipus és la quàdrica degenerada següent i trobeu els dos plans que la formen:
x 2 + y 2 + 4z 2 − 2x y + 4x z − 4yz − 4 = 0 .
9. Solucions dels problemes

9.1 Matrius i sistemes d’equacions lineals

1. 4 2 0 2 .
2. Que A i B commutin, és a dir, que AB = B A.
3. 1.
4. a) 2.
b) 3.
c) 2.
5. Si α 6= 1 el rang és 3; i si α = 1, és 1.
6. a) z = 2x + 3y.
b) y = −1 − 3z (amb x qualsevol).
c) x = 4 + 2y + z.
7. a) Compatible indeterminat.
b) Incompatible.
c) Compatible determinat.
8. a) Compatible indeterminat amb solució general x = 3z 5z
7, y = 7.
b) Incompatible.
c) Compatible determinat amb solució x = − 21 12
5 , y = 2, z = 5 .
9. a) Incompatible.
b) Incompatible.
c) Compatible determinat amb solució x = 8, y = −6.
α α
10. Si α 6= 0 i 1 és compatible determinat amb solució x = α−1 1
, y = 1−α ,z= α−1 ; si α = 1 és incompatible;
i si α = 0 és compatible indeterminat amb solució x = 1 − y, z = 0.
11. a) No ésregular.
2−λ 3−µ 3−ρ

b) X =  λ −2 + µ −1 + ρ  , amb λ, µ, ρ ∈ R arbitraris.
λ µ ρ
12. A i C són regulars i B singular; i les inverses de A i C i una possible solució X per la B són:
     
5 −2 −1 −2 −1 5 1 1 1
1 1
A−1 =  −3 3 0  ; C −1 =  0 2 −2  ; X =  1 1 1 .
3 1 −1 1 4 2 −1 1 1 1 1
13. Si α 6= 32 , regular; i si α = 32 , singular.
14. És regular per α 6= −2 i 1; i la seva inversa, en tal cas, és

α−2
 
−α −α
1  −α α − 2 −α  .
2(α + 2)(α − 1) α − 2 −α −α
15. X = At (C t )−1 B t .
24 Solucions dels problemes
9.2 Determinants
1. a) 0.
b) −9.
c) 40.
2. det(A) = −8, det(B) = −3 i det(C) = 4.
3. 9.
4. Si α 6= 2
3 és regular; i si α = 23 , singular.
5. a) És ortogonal i inversa.

b) És ortogonal i directa.
c) No és ortogonal.
6. a) 2.
b) 3.
c) 2.
7. Si α 6= 1 el rang és 3; i si α = 1, és 1.
8. a) Compatible indeterminat.
b) Incompatible.
c) Compatible determinat.
9. a) Compatible indeterminat amb solució x = 3z 5z
7, y = 7.
b) Incompatible.
c) Compatible determinat amb solució x = − 21
5 , y = 2, z =
12
5 .
α α
10. Si α 6= 0 i 1 és compatible determinat amb solució x = α−1 1
, y = 1−α ,z= α−1 ; si α = 1 és incompatible;
i si α = 0 és compatible indeterminat amb solució x = 1 − y, z = 0.
11. a) La traça d’ordre 1 o traça simplement és −3; i la d’ordre 2, que és el determinant, és 2.
b) La traça d’ordre 1 o traça és 11; la d’ordre 2 és 14; i la d’ordre 3 o determinant és 4.
c) La traça d’ordre 1 o traça és 7; la d’ordre 2 és −13; i la d’ordre 3 o determinant és −5.
12. det(A) = 4, det(B) = 0 i det(C) = 12.
13. Les respectives matrius adjuntes són:
   
0 0 0 1 −8 13
0 −1
Aad = ; B ad =0 0 0 ; C ad =  −6 −2 −3  .
−1 0
0 0 0 4 −7 2
14. A i C són regulars i B és singular. Les inverses de A i C i una possible solució X per la matriu B són:
     
5 −2 −1 −2 −1 5 1 1 1
1 1
A−1 =  −3 3 0  ; C −1 =  0 2 −2  ; X =  1 1 1  .
3 1 −1 1 4 2 −1 1 1 1 1
15. És regular per α 6= −2 i 1; i la seva inversa, en tal cas, és
α−2
 
−α −α
1  −α α − 2 −α  .
2(α + 2)(α − 1) α − 2 −α −α
9.3 Espais vectorials
1. a) Una possible solució és (1, 7, −1, 0) − 2 · (2, 13, 0, 1) + 2 · (3, 17, 4, 2) − (3, 15, 7, 2) = (0, 0, 0, 0).
1 1
b) (2, 13, 0, 1) = (1, 7, −1, 0) + (3, 17, 4, 2) − (3, 15, 7, 2).
2 2
11 11
2. Si α = − són linealment dependents; i si α 6= − , linealment independents.
4 4
3. a) No es pot.
b) Són linealment dependents.
4. a) No són sistema de generadors.

b) Sı́ són sistema de generadors.
c) No són sistema de generadors.
5. a) No és base.
b) Sı́ és base.
c) Sı́ és base.
 
1 1 1
6. a)  1 1 0  .
1 0 2
b) És negativa.
c) (−7, 5, 5).
7. a) (x
+ y , x − y ).
0 0 0 0
x+y x−y
b) , .
2 2
0 0 0

 eE1 = −4Ee1 + 5Ee2 + 3Ee3

8. eE2 = −7Ee1 + 8Ee2 + 5Ee30 .
0 0
eE3 = −Ee10 + eE20 + eE30



0 00
x 1 3 −4 x
9. = .
y0 7 2 9 y 00
 
0 0 −1
10.  0 −1 0 .
1 2 2
11. a) Una base, { (1, 1, 1), (−2, 1, 2) }; i una equació implı́cita minimal, x − 4y + 3z = 0.
b) Una base, la de l’enunciat; i unes equacions implı́cites minimals, 13x − 2y − 5z = 0 i x − y − t = 0.
c) Una base, la de l’enunciat; i no té equacions implı́cites, ja que el subespai és tot R3 .
12. a) Una base, { (3, −2, 1, 0), (7, −3, 0, 1) }; i unes equacions implı́cites minimals, les de l’enunciat.
b) Una base, { (13, 8, −11) }; i unes equacions implı́cites minimals, 3x + 2y + 5z = 0 i −x + 3y + z = 0.
c) No té base, ja que és el subespai nul {(0, 0, 0)}; i unes equacions implı́cites minimals, les de l’enunciat.
13. Si α 6= 0 i 1, la dimensió és 4; si α = 0 és 2; i si α = 1 és 3.
14. x − 3y + z = 0.
15. La recta no està inclosa en el pla.

9.4 L’espai vectorial euclidià
1. a) 3.
√
b) 2 i 3, respectivament.
c) 45◦ .
2. a) −Ee1 + 13Ee2 + 3Ee3 .

b) eE1 + 8Ee2 + 7Ee3 .
3. a) És ortogonal, però no ortonormal.

b) És ortonormal i, per tant, també ortogonal.
c) No és ortogonal i, per tant, tampoc ortonormal.
4. Una possible solució és {(−1, 2, 3), (1, −4, 3), (18, 6, 2)}.
n o
5. 31 eE1 , 14 eE2 .
6. {(1, −1, 1), (−4, 1, 5), (2, 3, 1)}.
7. a) Una possible solució és −x + 3y − z = 0 i x = 0.

b) Sı́ són ortogonals.
8. a) Una possible solució és {(−1, 0, 1, 0), (2, −1, 0, 1)}.

b) Una possible solució és {(−1, 0, 1, 0), (1, −1, 1, 1)}.
c) Una possible solució és {(1, 0, 1, −2), (0, 1, 0, 1)}.
d) Una possible solució és {(1, 0, 1, −2), (1, 3, 1, 1)}.
e) 41 (−1, −1, 3, 1).
f) 14 (1, 1, 1, −1).
9. a) Una possible solució és {Ene1 − 2Ee2 , −6Ee1 − 3Ee2 + 5Ee3 }. o

b) Una possible solució és √1 (Ee1 − 2Ee2 ), √1 (−6Ee1 − 3Ee2 + 5Ee3 ) .
5 70
c) Una possible solució és x − 2y = 0 i 3x − 2z = 0.
d) 17 (11Ee1 + 23Ee2 − 15Ee3 ).
e) 71 (15Ee1 + 25Ee2 − 9Ee3 ).
10. a) És el pla d’equació implı́cita −6x + 2y + 5z = 0 respecte de la base B.

b) Una possible solució és {Ee1 , −Ee1 + 2Ee2 , 2Ee1 − eE2 + 6Ee3 }.
11. x = 34 , y = 1
2 i z = 14 .
12. a) Verifica les dues darreres equacions només; i l’error quadràtic

√
és 1.
3
b) Les solucions, x = 7−9z3 i y = 5 − 4z; i l’error quadràtic, 3 per a totes elles, que és menor que 1.
13. a) Si α 6= 1, 2, compatible determinat amb solució x = α−1 α−1

α−2 , y = α−2 i z = α−2 ; si α = 2, incompatible;
−1
i si α = 1, compatible indeterminat amb solució y = 1 − x,√z = 0.

3
b) Les solucions, x = 1 + z i y = 1−3z
3 ; i l’error quadràtic, 3 per a totes elles.
√
10 (6x
1 5
14. La recta de regressió és y = + 1); i el seu error quadràtic, 5 .
9x 2 11x 78
15. y = 7 − 5 + 35 .
9.5 Transformacions lineals
1. a) Sı́.
b) No.
c) No.

1 3 3 0
2. .
2 −1 3 0
3. Una possible base del nucli és {(0, 1, −2, 0), (1, 0, −1, 1)}, mentre que l’equació implı́cita de la imatge és
x − 2y − 5z = 0; per tant, no és ni injectiva ni exhaustiva.
4. La matriu associada és  
−2 3 −1
 1 −1 −1 
 ;
 1 1 5 
1 0 2
i es té que f (1, 2, −3) = (7, 2, −12, −5) i (−3, 2, −8, 5) no té antiimatges.
5. f (x, y, z, t) = (−3x + 12y − 11z − 5t, x − 2z − t, −4x + 9z + 6t).
6. Una possible solució és
1 2 −1
.
3 1 4
7. Si α = 1 o 3/2, és no bijectiu; si 1 < α < 3/2, directe; i si α < 1 o α > 3/2, invers.

8 3
8. .
−13 −5
9. La base del nucli és {(0, 1, 1); i l’equació implı́cita de la imatge, z = 0.
10. a) 2y
 + z = 0. 
−1 5 9
b)  2 −3 0 .
0 2 0
11. Sı́ és diagonalitzable; i es té que
   −1   
2 0 0 1 0 1 1 −1 −1 1 0 1
 0 2 0  =  −1 1 −1   1 3 1   −1 1 −1  .
0 0 1 0 −1 1 −1 −1 1 0 −1 1
12. α = −1, α = 1/2 i α = 2; i en cap dels tres casos és diagonalitzable.
13. a = 0, b = 1, c = 1, d = 1 i e = 1; i els valors propis són −1 –que és doble– i 2 –que és simple–.

5 −6
14. a) .
4 −5

3 −3 −2 3
b) + (−1) k .
2 −2 −2 3
15. Sı́ és diagonalitzable; una base de vectors propis és B = {Ee3 , eE1 − eE2 , eE1 + eE2 }; i la matriu diagonal,
 
4 0 0
0 4 0 .
0 0 −2
9.6 Endomorfismes de l’espai euclidià
1. a) La base del nucli és {(1, 1, 1)}; i l’equació implı́cita de la imatge, x + y + z = 0.

b) No és simètric.
     −1
1 1 1 1 1 1 0 1 1 1
2. a)  1 1 1  =  −1 0 1  0   −1 0 1  .
1 1 1 0 −1 1 3 0 −1 1
   √ √   √ √ 
1 1 1 √ 3 1 √ 2 0 3 − 3 0
1 1
b)  1 1 1  = √  − 3 1 √2   0 √  1
√ √1 √ −2  .
1 1 1 6 0 −2 2 3 6 2 2 2
3. a) És diagonalitzable només per α = 2 i una base de vectors

n propis és {(1, 0, 2), (0, 1, 2), (2, 2, −1)}.
o
b) Per α = 2, una base ortonormal de vectors propis és √1
(1, 0, 2), √1 (−4, 5, 2), 13 (2, 2, −1) .
5 45
4. a) Una possible base és {(−1, 1, 0), (−1, 0, 1), (1, 1, 1)}.
n 1, 0), (−1, −1, 2), (1, 1, 1)}.
b) Una possible base ortogonal és {(−1, o
c) Una possible base ortonormal és √1 (−1, 1, 0), √1 (−1, −1, 2), √1 (1, 1, 1) .
2 6 3
n o
5. Sı́ és simètric; i la base ortonormal de vectors propis és √1 eE1 , √1 (Ee1 − 2Ee2 ) .
2 2
6. El nucli és la seva recta ortogonal h(2, 1, 1)i; i la imatge, el mateix pla 2x + y + z = 0.
n o
7. Una possible base ortonormal és √1 (1, 0, 2), √1 (2, 5, −1), √1 (−2, 1, 1) ; i la matriu diagonal,
5 30 6
 
1
 1 .
−1

1 −7 −6
8. .
5 4 7

1 4 3
9. .
5 −3 4
 
0 0 −1
10.  1 0 0 .
0 −1 0
11. N’hi ha dues: la identitat i la simetria axial respecte de la recta d’equació x − y = 0.
12. És el gir d’angle 530 13◦ .
13. a) Simetria axial respecte de la recta h2Ee1 + 2Ee2 + eE3 i.
2 al voltant del vector 5 (−3E
b) Rotació d’angle 3π e1 + 4Ee3 ).
1
0 ◦
c) Composició de la rotació d’angle 70 52 al voltant del vector √1 (−E
e2 +Ee3 ) amb la simetria plana respecte
2
del pla d’equació −y + z = 0 en la base B.
14. a) És isometria només per α = 0.
b) És el pla d’equació x − 2y + z = 0.
15. Sı́ és isometria; i es tracta de la simetria plana respecte del pla d’equació y − z = 0 en la base B.
9.7 Geometria lineal
1. a) No és referència.
b) Sı́ és referència.
c) Sı́ és referència.
2. (8, −14, 9).
3. Si (x 0 , y 0 ) i (x 00 , y 00 ) són les coordenades en les referències R0 i R00 respectivament, i (x, y) són les coorde-
nades en la referència intermèdia, aleshores el canvi de referència és
0 00
x 1 3 1 3 3 x
= + ,
y0 2 1 2 1 −1 y 00
mentre que la translació d’origen i el canvi d’eixos són, respectivament,
0 00
x 1 3 x x 1 3 3 x
= + i = .
y0 2 1 y y 2 1 −1 y 00
4. Si (x, y) són les coordenades en la referència R i (x 0 , y 0 ) en la R0 , aleshores
0
x 1 −2 1 3 1 x
= + .
y0 5 1 5 1 2 y
5. Negativa.
6. 2x − z − 1 = 0.
)
2x + 5y − z = −1
7. Equacions implı́cites: .
x − 2y + z = 13
Equació vectorial: (x, y, z) = (5, −1, 6)+ λ(1, −1, −3).
x =5+λ  
Equacions paramètriques: y = −1 − λ .

z = 6 − 3λ

y+1 z−6
Equació contı́nua: x − 5 = = .
−1 −3
x −2 y−1 z
8. = = .
−3 −1 3
9. Si α 6= −5, són estrictament secants; i si α = −5, la recta està continguda en el pla.
10. Són estrictament paral.lels.
11. No són perpendiculars.
x −1 z−2
12. = y+2= .
5 3
13. a) S’encreuen. )
x +y−z−1=0
b) .
x + 3y + 4z − 47 = 0
x −3 y−4 z+3
14. a) = = .
1 3 −2
b) (1, −2, 1) i (−1, −8, 5), respectivament.
15. α = 1.
9.8 Còniques i quàdriques

√
1. 2 10.
2. (2, −2) i (−2, 2).
3. Centre: (0,
√0). Eixos
√ principal
√ i secundari:
√ 4x − 3y = 0 i 3x + 4y = 0. Semieixos real i imaginari: 5 i 5.
Focus: (3 2, 4 2) i (−3 2, −4 2). Vèrtexs: (3, 4) i (−3, −4). Ası́mptotes: 7x + y = 0 i x − 7y = 0.
x 02
n o
4. a) La referència principal és O − eE2 ; √1 (Ee1 − 3Ee2 ), √1 (3Ee1 + eE2 ) ; i l’equació reduı̈da, y 0 = √ .
10 10 4 10
b) x 2 − 6x y + 9y 2 − 126x − 22y − 31 = 0.
x 02 y02
n o
5. a) La referència principal és (0, 0); √1 (1, −1), √1 (1, 1) ; i l’equació reduı̈da, 16 + 8 = 1.
2 2
b) 3x 2 + 2x y + 3y 2 − 32 = 0.
6. a) 7x 2 − 7y 2 − 48x y = 0.
b) 7x 2 − 7y 2 − 48x y + 625 = 0.
x 02
n o
7. a) Paràbola y 0 = √ en referència O − eE1 ; √1 (Ee1 − 3Ee2 ), √1 (3Ee1 + eE2 ) ; en particular, la fórmula
4 10 10 10
del canvi de referència corresponent és
0
x 0 1 1 3 x
= +√ .
y −1 10 −3 1 y0
b) Conjunt de punts que equidisten de O − eE1 + 2Ee2 i de la recta d’equació 3x + y + 12 = 0 respecte R.

02 02
n o
8. a) El.lipse real x16 + y8 = 1 en referència (0, 0); √1 (1, −1), √1 (1, 1) ; en particular, la fórmula del
2 2
canvi de referència corresponent és
0
x 1 1 1 x
=√ .
y 2 −1 1 y0
√ √ √ √
b) (2 2, −2 2), (−2 2, 2 2), (2, 2) i (−2, −2).
9. 7x + y = 0 i x − 7y = 0.
10. Parell de rectes secants reals d’equacions x + 1 = 0 i y − 3 = 0.
11. a) Con real, que no és de revolució.
b) Cilindre parabòlic.
c) Pla doble.
12. a) 5x 2 + 5y 2 + 8z 2 − 4x y − 2x z + 2yz − 8x + 2y − 14z + 5 = 0.
b) x 2 − y 2 − 12y − 4z − 36 = 0.
c) 5x 2 + 5y 2 + 8z 2 − 8x y + 4x z + 4yz − 1 = 0.
02 02
n o
13. a) El.lipsoide real x2 + y 0 2 + z2 = 1 en referència (1, 0, 1); √1 (1, 1, 0), √1 (1, −1, 1), √1 (−1, 1, 2) .
/3 2 3 6
x 02 y02
b) Paraboloide hiperbòlic = z0 − en referència {(0, −6, 0); (1, 0, 0), (0, 1, 0), (0, 0, 1)}.
4 4
x 02 y02
n o
.
c) Cilindre el lı́ptic real 1 + 1 = 1 en referència (0, 0, 0); √1 (1, 0, 2), √1 (−4, 5, 2), 31 (2, 2, −1) .
/9 /9 5 45
14. x 2 + y 2 + 4z 2 − 2x y + 4x z − 4yz − 4 = 0.
15. Parell de plans paral.lels reals d’equacions x − y + 2z − 2 = 0 i x − y + 2z + 2 = 0.
Bibliografia
[1] Amer, R. i Carreras, F.

Curs d’Àlgebra Lineal.
http://ruth.upc.es/algebra/curs algebra lineal.pdf
[2] Amer, R.
Àlgebra Lineal. Problemes resolts.
http://ruth.upc.es/algebra/algebra-lineal-probelemes-resolts.pdf
[3] Anton, H.
Introducción al álgebra lineal.
Ed. Limusa. México. 1989.
[4] Burgos, J. de
Algebra Lineal.
Ed. McGraw Hill. Madrid. 1993.
[5] Castellet, M. i Llerena, I.

Àlgebra lineal i geometria.
Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1988.
[6] Granero, F.
Algebra y geometrı́a analı́tica.
Ed. McGraw. Madrid. 1985.
[7] Lang, S.
Algebra lineal.
Ed. Addison–Wesley. México. 1986.
[8] Moreno, J. M.
Una introducción al álgebra lineal elemental.
Dep. de Matemáticas. U.A.B. Bellaterra. 1988.
[9] Xambó, S.
Algebra lineal y geometrı́as lineales (Tomos I y II).
Ed. Eunibar. Barcelona. 1977.

Algebra Lineal Problemes I Exercicis

Transféré par

Informations du document

Titre original

Copyright

Formats disponibles

Partager ce document

Partager ou intégrer le document

Options de partage

Avez-vous trouvé ce document utile ?

Ce contenu est-il inapproprié ?

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Algebra Lineal Problemes I Exercicis

Transféré par

Droits d'auteur :

Formats disponibles

Algebra Lineal

Rafel Amer Ramon

Departament de Matemàtica Aplicada II

La reproducció total o parcial d’aquesta obra, sense modificacions, està permesa

Qualsevol traducció o treball derivat d’À LGEBRA L INEAL . P ROBLEMES I EXERCICIS

Rafel Amer, Francesc Carreras, Vicenç Sales i Josep Tudurı́

Setembre de 2007 R. Amer, F. Carreras, V. Sales i J. Tudurı́

1 Matrius i sistemes d’equacions lineals 7

4 L’espai vectorial euclidià 13

6 Endomorfismes de l’espai euclidià 17

9 Solucions dels problemes 23

1. Matrius i sistemes d’equacions lineals

2. Comproveu que (A + B)(A − B) i A2 − B 2 no són iguals, essent A i B les matrius

3. Si a, b, c i d són nombres reals diferents de zero, determineu el rang de la matriu

4. Calculeu, pel mètode de Gauss, el rang de les matrius següents:

6. Resoleu les equacions lineals de 3 incògnites següents:

(a) − 2x − 3y + z = 0 ; (b) y + 3z = −1 ; (c) x − 2y − z = 4 .

8. Resoleu, pel mètode de Gauss, els sistemes d’equacions lineals següents:

11. Considereu les matrius

15. Ailleu X de la relació A(X −1 )t B = C, sabent que A, B i C són regulars.

2. Calculeu, pel mètode de Gauss, els determinants de les matrius següents:

3. Si A i B són matrius 2 × 2 tals que det(A) = 4 i det(B) = 2, calculeu det(3A−1 B 2 ).

6. Calculeu, per menors, el rang de les matrius següents:

8. Analitzeu, per menors, el caràcter dels sistemes d’equacions lineals següents:

11. Calculeu totes les traces de les matrius següents:

13. Calculeu la matriu adjunta de cadascuna de les matrius següents:

5. Analitzeu quins dels conjunts de vectors següents formen base de R3 :

6. Es considera la base de R3 B = {(1, 1, 1), (1, 1, 0), (1, 0, 2)}.

13. Determineu, en funció del paràmetre α, la dimensió del següent subespai de R4 :

V = h(1, 0, 1, 2), (2, 1, α + 3, 6), (−2, 2, 0, α 2 − α), (−1, 3, 2, 4)i .

15. Esbrineu si són ortogonals o no el pla P que té equació

4. L’espai vectorial euclidià

3. Determineu quines de les bases de R3 següents són ortogonals i quines ortonormals:

8. Sigui V el subespai de R4 definit per les equacions x + z − 2t = 0 i y + t = 0. Es demana:

12. Considerem el sistema d’equacions 

13. Donat el sistema d’equacions 

3. La matriu de la transformació lineal f : R4 −→ R3 en les bases canòniques és

6. Trobeu la matriu en la base canònica d’un endomorfisme de R2 que transformi la recta x − 2y = 0 en la

9. Sigui f l’endomorfisme f : R3 −→ R3 donat per

10. La matriu associada a l’endomorfisme f : R3 −→ R3 en la base B = {Ee1 , eE2 , eE3 } de R3 és

12. Determineu els valors de α per als quals la matriu

13. L’endomorfisme f : R3 −→ R3 té associada, en la base canònica, la matriu

15. Analitzeu si és diagonalitzable l’endomorfisme f de R3 donat per

i, en cas afirmatiu, trobeu la matriu diagonal i una base de vectors propis.

6. Endomorfismes de l’espai euclidià

f (x, y, z) = (x, y, z) ∧ (1, 1, 1) ,

per tot (x, y, z) de R3 . Determineu:

4. Comproveu que l’endomorfisme f : R3 −→ R3 que compleix

és simètric i determineu:

6. Determineu el nucli i la imatge de la projecció ortogonal de R3 sobre el pla d’equació

7. Si S és la simetria de R3 respecte del pla

12. La matriu associada a f : R2 −→ R2 en la base B = {(1, 2), (1, 3)} és

14. La matriu en la base canònica de l’endomorfisme f de R3 és

és o no isometria i, en cas afirmatiu, classifiqueu–la.

2. Calculeu les coordenades del punt (2, 0, 4) respecte de la referència

3. Donades les referències del pla

determineu l’expressió del canvi de referència de la referència R00 a la referència R0 i descomponeu–lo en

4. Sigui R = {O; eE1 , eE2 } una certa referència de R2 . Si

R0 = {O + eE1 − eE2 ; 2Ee1 − eE2 , −Ee1 + 3Ee2 } ,

determineu la fórmula del canvi de referència de R a R0 .

5. Determineu l’orientació de la següent referència de R3 :

{(−2, −3, −4); (0, 1, −1), (1, 1, 0), (1, 0, 2)} .

9. Analitzeu, en funció del paràmetre α, la posició relativa de la recta