wit ALERTA PER US DEL CATALA ENTRE ELIOVENT Atencié:el jovent és la franja de poblacis que menys fa servir el catala, tot i ser la més capacitada per utilitzar-lo Mentre que el castella siimposa en les relacions entre joves i en els espais d’oci, el catala s'associa a una imatge institucional i encotillada. El Consell Social de la Llengua Catalana, organ dassessorament del Govern de la Generalitat en mataria linguistica, ha elevat diversos consells a lexecutiu per millorar la situaci6.PorJosep Gimeno ‘otograties Dani Codina | document Recomanacions al Govern de la Generalitat dle Catalunya pel que fa a politiques de foment del caval entre la joventut, ea- borat pel Consell Social de la Lengua Catalana, pretén donar res- posta a les recerques del Servei d'infor- macié, Difusié i Estudis de la Secretaria de Politica Lingtfstica, i shi estableixen algunes de les problematiques identifiea- des principalment amb iis del carla entre cls joves. Un dels problemes principals és ue els joves “s6n la franja més capaci tada per utiitzar el catala en tots els Ambits i contextos, i sén els que menys cl fan servir” i que “en ambit metropo- lita, on resideix la majoria de la pobla- ci6 de Catalunya i amb una forta influéneia donada Ia seva centralitat i “capitalitar’,I'és del catala per part dels joves és molt més baix i clarament minoritari (26 %)”. Aquestes recerques també conelouen que en els eneontres socials “Ia tendéncia és usar el caste cenel primer moment de contacte iamb cls castellanoparlants”, que “el perven- tatge de Fassoliment de la competéncia de lexpressi6 oral al final del primer eile de TTESO no és pas general (65 96), com tam- poc no ho & Vexpressié escita (50 94)” i que “la competéncia lingiifstica que S'adquireix a Vescola i la eompeténcia necessaria per tal d'utilitzar una llen- ‘gua amb normalitat a la vida quotidiana no es corresponen’, Fl catedritic de lin- sliistica general i membre del Consell Albert Bastardas contextualitza aquestes dades: “El volum general dis del catala no depen només del grau de coneixement «que en tinguin les persones, Ala Catalun- 4a actual la societat es compon d'indiv dus que tenen llengiies inicials diferents, i el eastella és actualment lidioma major tari en aquesta funci6. A causa de les grans migracions del segle passat ide les més recents, en conjunt el castlli ha pas sat per davant del eatala com a llengua de les families. Aixd, per®, no wo pas dir que la poblacié dorigen catalanopariant hagi abandonat Mis habitual de la seva lengua ni que no hi hagi poblacé daltres origens que adopt el cata coma llengua habitual i dels seus fills. El que passa és que les estadistiques teflectexen els can- vis en el conjunt de la poblacié resident a Catalunya, que ha estat extraordinaria- ment modificada per aquests desplaga- ALERTA PER UUS DEL CATALA ENTRE ELJOVENT Consells per incrementar-ne lis En el document elaborat pel Consell Social de Ia Llengua Catalana, aquest organisme reelama al Govern que actut sobre el canvi dels comportaments lin gilistics dels adolescents i els joves actuals, ja que I's del catala com a llen- gua més habitual de comunicacié ha de ser avui “un objectiu irrenunciable” Segons linforme, els habits dis actuals shan de considerar com a “materia urgent de reflexié i 'intervencis”, ja que zo tan sols difculten la imprescindible prbetica del cata siné que determinen diariament en milers de casos que sigui finalment el castella Vidioma que ocupi Ja funcié intergrupal a Catalunya. Per aixd, el Consell recomana la promocié, del catala com a llengua comuna de comunicaci i de cohesié social es proce- deixi d’on es procedeix, tot respectant els diferents idiomes dorigen. Per aconse- guir aquest objectiu, Informe proposa al {govern promoure “un programa nacional integrat que, amb la participacié sinérgi ca de campanyes mediatiques, debats a la premsa, radio i televisid, documents audiovisuals i webs informatius a Inter net, i discussions i accions als centres esco- Jars i entitats socials, port intel tigentment ala consciéncia Is andmal actual iimpul- si legitimament el canvi dels habits lin slifstics actuals favorables encara a T'is intergrupal del castella” Segons Bastardas, “hi ha un repte clar i 6 el d’augmentar I'ds det catala en les relacions intergrupals, és a dir, en aquells contactes entre les persones d'un j altre origen linguistic. Aqui encara hi predo- mina innecessariament I's del castella, quan el catala hi podria ja ser adoptat si els interlocutors aquest origen lingiifs- ticno evitessin tan sovint que els d'altres origens puguin usar-hi el catala”. En aquest sentit, una de les recomanacions del Consell Social és instaurar una nova norma general en I's de la llengua: “per- sona en edat escolar 0 jove” equival a Hengua catalana. Aquesta idea hauria de servir per despertar la poblacié que ignora que tots els infamts shan escolaritzat en cls darrers anys en eatalA i que, per tant, 3B34 ALERTA PER LUS DEL CATALA ENTRE EL JOVENT. Tentenen jel parlen. Diaquesta manera, conclou Finforme, “sestendria Mabit de parlar en catala a tots els infants ijoves, si ‘més no per part de les persones que tenen questa llengua com a habitual”. Aquesta roposta, a més impediria que els esforgos del sistema escolar es tomnessin intl, ja {que ara molts nois que no parlen catala a ceasa es queden molt sovint sense la possi bilitat de parlar-lo perqué al carrer se'ls adrecen en castell El catala a enseyament Fel que fa a Tensenyament, el Consell fa recomanacions per millorar els indexs de comperéncia oral a primar ia TESO. En aquest sentit, Bastardas subratlla que “el fet que a Tescola els individus de Hengua inicial no catalana puguin aprendre i fer servir el catala com a idioma formal des- colaritzacié no significa que de forma automatica adoptin aquesta lengua per a altres usos socials, especialment els infor mals i quotidians”. Per aixd, a part de defensar el catal’ com a llengua vehicular a escoles i institut, el consell aposta per mesures perqué els alumnes castellano- parlants puguin “llangar-se socialment a parlar en catala” com, per exemple, “Tex perimentacié de nous formats de classe, Vorganitzacié d'activitats en qué els alum. nes tenen la responsabilitat @ensenyar determinats continguts a altres de nivells inferiors ~tot prenent el rol de mestre-, la participacié de monitors 0 dinamitzadors lingifstics al pati que ajudin a desenvolu- par Tis del eatala en les actvitats kidiques {informal la utlitzacié de teatre fet pels alumnes mateixos, la produccié de mate- rials audiovisuals pensats i protagonitzats per ells mateixos o bé la promocié dactivi- tats extraescolars variades en qué el catala Albert Bastardas,catedratic de ingistica general membre del Consel Socal dela Lengua, lnm dateceacs athena ala ie taeda LLENGUA sigui la Hengua usada”. ‘També per promoure lis del catala centre el jovent que té el castella com a lengua d's habitual es Hanca aquesta proposta: un gran programa nacional de romocis de les activitats esportives ide eure en que el catala sigui lidioma tron- cal habitual i, d’aquesta manera, ajudi aquests joves a identificar aquests ambits com a apropiats també per a las del catala, El document aconsella aquesta -mesura perque “sense aquesta presencia quotidiana i habitual del catala en els seus contextos socials més informals, la Mengua pot ser vista com una altra cosa escolar intl fins i tot ‘imposada’, sense traduccié ni impacte en comportaments reals" Més enlla de mesures concretes, Pestudi posta per Iluitar contra topics, com per ‘exemple que la comunitat dorigen catala- noparlant és “la representacié excessiva “Cal introduir en el discurs public la idea que el catala no és cap llengua minoritaria en el marc europeu” sent “‘minortarista" que es fa della matei- xa aquesta comunitat”. En aquest sentit, sinsta el Govern a introduir amb forca en el discurs puiblic que el catala no é cap lengua ‘minoritiia’ en el mare europeu si es compara amb altres comunitats sem blants com la sueea, la noruega, la danesa, la neerlandesa, ee. Difondre aquesta idea hhauria de servir per fer entendre, segons aquest document, que el catala no ha de deixar de tenir els mateixos drets que tenen aquestes altres colletvitats euro- pees, encara que puguin cenir diferents formes destructuracis politica com, pet exemple, un estat propi. Bastardas assegura que el futur del catala dependra de com es facin les coses ara, Remarca que “el punt de partida no 5 facil, perd tampoc no vol dir que no ens en puguem sortn”, i augura que “si hi ha intel-ligeneia i efectivitat en els poders piblics i alhora fraterniat i com prensié entre les poblacions, el cata pot anar avangant en les funcions que Ii comresponen legitimament a Catalunya i, per tant, tenir un futur estable no pas diferent del @altres comunitats lingisti- ques de tala semblant”. © >>> Josep Gimeno és periods