Vous êtes sur la page 1sur 16
CAQCMACIOT. www tAGIO TA CENTRAL ORGANE de INTERLINGUE (0«<) EDITION A Nro 152 = Marte 1950 sinus demety octet. Ronee Taba Ieerngae lermety Oxide oje aleady faint MIA snes artand ne reheat Py efetyal Romans fa ait Deca dp te metn Repeu tage cl, pent Ree eo te rect 3c ting Oe Te org Oscinees i, nmi ee et Arena erro rot ergo len A en et Nema, Nerve. Sel fig ogean med flees Wie '8 a8 hee Fervor | rental pee, 9f 882 Tee, sh, Ton ois | Go we mart fer at intentional iri Sane ran | Riebewpron, tnt vol og Bev ae: | | nero irrig experenlst, Bardo Hrlig 688 se und hake i toh A ia cthit. | Korrepondance wed ar Zameahof o fee a, wes yea be tone Taste ge 8 sreniens OB, Ly Uasemtoat 2 t ube Se tein a tr den nse oslevende pean cmmreinenetan personas scan’, | tt, oye on Pa ae ste Poe tence, EA ts teeny tngue Pra Rider ig fono sandy jen co nbsev intertinguey w2t] Zanenbot foretor den est ws 1. merinarodns TL (akratke pre rréenia, le “nee meget fee jem oT Fendt alone, en6mE I] Gray sir crores ae bn meinteoho ngage joo mnezindrod rt bebjeipelic, med forbeiopr, Peter crete se umete setrjengel He 8] ee fae as ath 2, pfirwnenant; We we ej, iL homie aru, | ie esta Jo Wai og i a an Petegeants DAU wekomolet urd | tata ees wom Se | i Bement evoHK PEATE ee Gecdena dv. vsterands,. Beth saw me iq Tae ye, aklada at Pe 3 praideaom (cette Sema cern eg meine «ila tel eer dik | sr seodoat: vewsina mezinicod’, ce ttegh| Paes vtpee Owe 4 on oatatni slova, Pro nee nent feainan| ¢F det eneste sproc, der forener fuld- a tet. Merit ual stoves puro raea Poth Meat] sesic tatrinhed mel stant iibovelnow sme ‘es ron Fetish Med ter alt Woorperanta Bonet. dob yet eaivenabpre, some ‘pes teckel nme Mt SM) fortancigt, deo forndgeaende ste jedny eme yes¥e ier, for loner af romunealende torr of se errr wd 2 | Bab bee eldancle Mon titer. | jistick® || nationale ordtorrund (keniit i de ma | smodaral ido ae & bosrubos sore grey 2 ener ra, nazvel ei, POYCHRN EE RLINGLE: | ste It tere fer aie andte 1k pan natural Mnexinbrod| fons sproe som fremedned) ets | ede Wabl C} regelmossice remmatik oe des | { Jor PIDGLUY -ENGLISH In ti universe quel es China, on parla 24 lingues e dialectes principal, sin contar un trianten de local idiomas, Li Chineses que- jes suve un poc scrir usa circa 200 busic ideogramaus, ma li litera- tes usa currentmen 3000 e quelevez li duplic de les. Por un Zurapano obliget viver quelc annus in Chiaa, it ne vell esser possibil apren- der profundmen li chinese e initiar se « un scritura de quel, men ia ii universitds o 11 monasteres, nequf posse glorificar se conosser Omni ideogranmas e lor cultiplic significationes. Sur li costas de Canton @ Shanghat, 1i Slancos e 14 Yelbes comprende se con li auxi-~ lie del pidgin-enjliesh, specie de "argot" forsat ae quelc centenes de paroles anglese, francece e portugalese ucomodat al "suace” chi- neve. On save que ii Chineses ne posse pronunciar li "r", quel ne existe in lor lingue. Ili remplazzn it per li "1", Ti "ergot" probabilmer. creat per 1i zarineros in lor relatio- nes con 1i *scolies" posse expresser 1i pluparte del coses necess) al dial vive. Su literatura es contenet in juin o six volumes, du 2 tri brochurettes e un cantarian. Un “globe-trottec" zurichese, sr. H. 3rieshaber, autor de un libre de viage, quel vell dever esser traductet in fruncese desde long témpor, ha consacrat qucle suporés j4gines al pidgin-english. iddgan es li deformation chinese dul paro. business (aferes). Li vo- Cabularie es max picturese. vi quelo exenplee : savee, saver, com itvader, conogsentie ~ no-uavee, ignorar, ne conprender - gavee-box, hut > sitiil=piece-suvec—box, litt cay, ;oc intelligentie, otal= terfe'- walkee, vader, movinent, viugeur'- one-piece, an, un vez — undo, yes ~ po-cunuo, no - belongey, apartencr, posseder - me be- dongey Suitzerlund, yo ee svias — » pluzza, loc, ldtere = tor sige, Rd up - Lottom—side, intra 1a side, in China ~ sing=song, Busicu, spectooul = Gin “sonu-houye, teatre - bing-oong-girl, cantar tora, comedian - ying-song-box, pianc - numpa-one (de anzlese num ber one), excellent, de jrin classe - top-side-rickshaw, avion — shopeciop, rajidnen - Heaven-pidsin, 11 religion (li afere del ciel) = HeWen-sidaincann, 12 prestre, li gissionario - Heaven-pidgin-top- nun, Ii Bon Deo dert, 1i relationes inter firmus comercial ne fa se in pidgia- englisi © sult chineses save perfectmen uno pluri lingues europans A propé, on rayerte un amusant anecdote, Un viagero american, javitat « dinear per un notdbile chinose, credet aecessi usar 1i Pidgin-englieh de quel il havet quele notiones, Su gaste, sin mone- frar Ti minis astonanent, sequet le in ti via. Fos chascun manjege, por arericano exclazat : "Good soupee !... Good Fishee !...", © e- fortiat se babillar in pidgin. Ye 1i tine del repsste, li Chinese levut se © pronunciat un Blocution in un ansiese {npeccabil. Poy, il tomnmt ee vers ou guste € questionat sat miliciosizen : "3ood speechee 9..." (Trad. ex francese de P.L.) ———-_--.-> SS ETALK (Ls present tasers 4a Coszostetta ax solamn scleaticy lingeistic e tie rar. (COMES int I sve taeringae, I Tso de mets gee s3e2 uur nV aition fy blatant ates a, ae eget PF POLITICA e JLNGUE INTERNATIONAL Til hodie 14 politica he felicenen ludet ull rol in li historie del Lingue intema- tional. In rostre long carriera interlingu istic noi apon menora har constatat alcun litt provas argusentar per politic 0 nationalistic rasones in ti doninia, Circun 1907, por exoaple, un autor francese assertet que 11 successe de Esperanto esset "li producte del alliantie franco-ruse® ! Plu tard, in 1914-1918, durante Li explosion de odie inter Ger- nania e rencia un jurnalist publicat que "fo esset un coeplotte de Germania por detro- ar francese de su rol de lingue diplosatic?, © 1i pruva de ti acusation on trovat in li facte “que 1i promotor de Ido esset 1i scientist gersan tilhela Ostwald ! Ti jurralist ne savet que 11 autor de Ido esset un esinent francese filosof, Louie Couturat, apoy- at de un autentic francese carquese ! Ido esset wea tam poc de origine german que Ost- wald, trovante it tro francese, parturit strax poy un ststewa *Reltdoutsch?, plu conform al rationalisee gernan. PRECIOSE REUTRALITA POLITIC Si 11 interlingvistes diverge pri 1i ax bon sistema, ili posse consolar se constatan- te que alaim li ne es dividet per tendenties nationalistic. Li politica felicenen ne ja venerat 1i interlinguistica. On vide por exenple hodfe ‘iermanes faruchenen ant jude- ic e anti-polonese considerar quam un deo 1i autor de Esperanto, quel esset judeo-polo- nese ! E on vide 1i sam nationalistic Germanos, tan fier pri li supertorit8 de lor ras- se e de lor conciteanas, desdignar 11 labores de lor autentic concive Edgar von Wahl, durante que lor confratres austrian Jetta apen un regarde de coapate a lor concive Juli- us Lott, 1i autor de Mundolongue, ti Lott quel es venerat in altre landes quas genial precursor! Th preciose neutralitd politic sembla hodfe regretabileen danageat de alcun interlin- guistes, quel conforma lor convictiones inter! inguistic a un ideologie politic. It es necesse inforear mstre letores pri li casu tipic de un de nostre adherantes, o plu ex- actenon ax-adherentes, Sr Gilbert de Paris, ori quel noi tacet ti! hodie, Ha, pro que ti transfugiente publica tn ‘Heroldo de Esperanto® (16 februar 1950) un declaration con- tra Interlingue ¢ 11 "naturalistaj sistewoj" in general, it es nostre deve responder pu- blicnen a su argusentes, In 1948, Sr G, hat Ja decidet retornar a Escaranto, ea tasen acceptat esser candidate al Senat del Occidental-Unton, quo peraisse le publicar, sub su signatura in Heroldo de Esparanto, li titul "Ekssenatano de Occidental-nion’. Pri 11 moral aspecte de ti proce- de noi Lassa nostre letores judicar. It es ver que, vidente ti stgnatura con one titu- les, 14 letores de Horoldo va finalaen percepter quo Interlingue ne es soleen un "pro- jecte sur li papere", quae on fa creder it a ili, aa un acvaeent con un Senat directent un Unton con mesbres @ revies. LI_PASONES QE UN TRARSFUGIEKTE In su articul de Heroldo, Sr Gilbert vole pruvar que Esperanto es plu sinplic, in li fornation de su paroles, quar Interlingue, precipue por 1i vopules ne-oceidental: russ, chinese, indian, etc, de quel li fate es por le un veritabil obsession, quae por sr 0 commis (vide Cosn., april 1949). For it il vole un lingue sax schenctic, con un mici- wwe de radicas, quan Esperanto, E il conansa citar exenples comparativ. I] di: "Esperan to economise per su derivate kuracisto 14 radica sedico adoptet in Interl. Tre Joli th arguaent, s2 noi crede saver qe in Espo existe apy Ii radica turac/i M1 altre radica nedicin/o ! Ti-ci, in Int!,es derivat regularinen ( @ ne solaen etisolo- gicaen, quam Sr G, vole far it creder) de sedico per Ii sufixe -in, Dunc un Chinese, 0 un Tibetan, por queles Sr, 5. ha changeat su convictiones, va plu facileen conprender li conexion ¢ 1i derivation in Inferl. : medic/o, medic/al, nedic/ar, medic/in/a, quan tis de Espo: kurac/ist/o, kurac/i, kurac/s, sedicinfo | Li teorie secun quel Ii derivation de Espo es plu siepkc quan ti de Espo es refutat per Ii titul self del articul de Sr G.:#pri naturelistaj sistenoj*. Qualnen 11 radica na- tur in Espo posse dar 1i derivate natur /al/ist/a quande li afixe -al ne existe in ti Tingue 7 In realitt naturalista_ es in Espo un duesin e superflu radica apy un demonstration pri 11 simplicit’ del structura de Espo li titul es vermen solectet. Li reste ta! denonstretion es de sae valore. Il di, por exeaple, por condannar Intl., que it have 5 sufixes por 11 adjectives: aar-in, interin-ari, hero-ic, soci-al, proble- neatic, durante que Espo have mara, provizor/a (quae si proviscri es 1i saa quan inte- rimarl !), hero-a, soci-a (yes, aa Espo devet poy adopter mov radicas: social/ist, soci- al/ism ') dub-a (Esque duditativ os 1i sam quea problematic 2) Usante 1i sae arunentation noi vell posser dir que Esperanto es un lingue tre coupli- gat por li non-Europanes pro que in it -u significa un prondaine (kiu), un iaperative }, un suaerale (uns), un conjuntion (tu) !!! Li litters -i have anc plur significa tiones in Espo, queles fa ti lingue fnapt por 11 cerebres del povre Chineses 0 savages 4el insules polinesian: it posse significar successiveen un infinitive (vidi), un pro- aéaine personal (ei), un proposition (pri), un advardie (i), un nuserale (tri). To es {ntolerabil in un LI, bon pensat 8 noi espera que li Esperantistes ne va obstinar plu long in tal eras ! DE SEAUFAONT REAPARI Foy naturalmen Sr. G. vent al fans exenples a queles 1i Espistes acroca se desde 50 annus, desde que de Beaufront he inventet les por iaposir ti tedant acusative, quel il ha poy coubattet con enargie durante 11 25 ultie annus de su vive! Esque, di Sr G., "Yo trovat 14 vin bon” significa "Mi trovis le vinen bona" au "bonan®. In Interl noi distin- te sin alcun desfacilita ti nuancies per 1i du expressiones: "Yo trovat bon li vin * Yo trovat 1i bon vint. £ 21 solution es Ancomparabilmen plu elegant quae 11 {ntolere- bil balaste del acusative obligatori, tam desfacil a usar que un Esperantist devet compc~ sir un brochura de 60 pdgines por explicar su functionanent 2 su "sanideanoj", @ que Sr. 5. self plaza it inter 1i "dofectes a supresser in Esperanto: (Ples vider in’ sequent). Se G. anc cita: Esquetyo have pane ¢ butre frasc"(In Intl. on di :frise !) significa "Mi havas panon kaj buteron frean au freSajn® Or li expression incrisinat es exactenen 1i saa in francese, quel, desde secules, es usat quam lingue diplonatic just pro su clar- ta! Li 40 williones de francese parlantes quel, chascun die, manje "du beurre at du pain frais", qualsen ili dune fa por evitar catastrofic eiscouprenses in lor Litt dejuné 7 Sr. 8 neese , dune ne plu posse viver sin chineseries de ti specie ! POLITICA CS: Cau Exaninante 11 elserabil arguaentes "sciontic", quel Sr. G. presenta mos por explicar su retorne a Esperanto, exhortante 11 *sinceraj okcidentalistoj* far quan il, noi ne os dupat. Plu bon por il es confesser strax que su convictiones linguistic es in realit? convictiones politic, @ 11 letores de Herold fa se ilusiones credenta que 1i vise-punc- tu de Sr. 6, es verwen conditionat del experientie interlinguistic, Li pruva jace in li -0- lettre quel Sr. G. inviat nos apen ante un annu, por anunciar nos su achesion a Espo. In ti lettre il concludet por 1i sequent frase (in francese): "Il faut par conséquent respecter I'esprit dans lequel Zamenhof a concu son Esperan- to, en éliminant les défauts réels (accord de l'adjectif, mots arbitraires et sans dou- te laccusatif obligatoire)! Ma apu ti 3 cardinal © real defectes quel il vole corecter in Espo, it seabla nos que Ji quele erras de vocabules quel il crede har decelat in Interlingue (© quel in realita es postulat del internationalita), deveni derisori. Si li conversion de Sr. G. es sol- pen notivat per li defectes de Intl., noi expecta con inpatientic 11 realisation del reformes quel {] va introducter in Espo: Supression del acorde del adjectives, del arbi- trari paroles © "sin dudita* del obligatori acusat ive. Nu ! Al labor, Senior Gilbert, si vu vole que noi crede vostre expl icationes. It es vor que Sr. G, ne adaisse plu ti parol in li L.J. @ prefere Espo "klarigo®, ne pensante que sovente "explicationes* ne es clar, ¢ que in consequentie klarigo ne traducte li sense exact del international "explication E nof va vider esque nor confratre Haroldo va esser tan proapt publicar vostre refor- te de Espo quan vostre articul de febrvar ! In realita Sr. G. , quan ailitante comunistic, considera li L.1. quam essent ante oa- nicos un instrument por 1i lucte del classes social. In su lettres de 1948 i} scrit me ancor: Necidental es un ragression vis-a-vis Esperanto, nae it favorisa li occidental vopules... 0 ti testie savage: 1i fashisme (sic !). Si li hemisfere occidental deve un- quande dosinar @ colonisar 11 tot sunde, tande aey viver Occidental....L! ortozrafic e- tiaologic francese quel esset fat per e por un winorité de homes, de explotetores (sic) per lf classe feudal. Oenan un grande masse de hoses, venient del ovrerité, va usar li L.1, @ va postular un utensil rational, logic." Ti eftationes, prendet inter aultes, aonstra que Sr. G. considera Ii Lingues nat lonel quaa un reste del foudalita, quel deve desaparir mersi al action del ovreros quel beso- na un Lingue logic @ rational ! It es exact que Ii ovreros besona ancor plu sult quae 14 erudites un "idiowa facil a aprender e @ vaar*, sa Inter] ingue, quel es basat, plu quaa Espo, sur 1i paroles international conosset partu, es just 11 lingue wax facil a ‘aprender quel ili besona, Esperanto ne es plu quaa Interlingue 11 lingue del ovreros, Hoi have in nostre ranges ‘ane propagandistes de levul, e ante poc tempor alcun Esperantistes de ti partise adheret a Intl. just pro rasones contrari a tis de Sr, G.: pro que Espo, pos usation, aparet Les quan tro desfacil al ovreros, pracipue pro 1i 3 defectes quel Sr. §. self signala in su- pra! Cortomen 11 lingue frencese es plen de conplicationes heredat del latin, ma it ne de- pende de nos changear ti facte historic, « regretabilmen Sr. G., quan noi self, va con- timar dever usar nostre cosun lingue francese con omni su defectes ! Concernent 1i problema del L.I., nol pensa que it es plu bon soluer it exter omni con- siderationss politic, quel changes vernen tro sovente, Por exeaple, in 1946 Sr. G. scrit m0 "que 11 Occidental-sovenent deve fusionar con IALA", # du annus plu tard il declarat que IALA os soluen un "vaste rigolade" (un vast joca). De u ti curiose change de cpinio- ‘nes 7 Del siaplic facte que inter texpor il hat lansat in Li politica activ, e to expli- ca onnicos: 11 Linguistica es por nequo in ti sfere. Ric Berger -2- > LI JURNALES in li MUNDE- Con 1781 diales « un total tirage de 52 300 000 exeaplares, USA possede 11 recorde por 11 difusion del jurnales. URSS i im range con 3] williones de exeaplares « An- 11 3-esim con 29 270 000 exeaplares difuset 3 in unesia range por 11 difuston propor- tionalaen al is habitantes, con 600 exeaplares por 1000 peraones, It es sequet de Luxemburg (455 por 1000), de Australia (425 pordah de Svedia (405), de USA (357), Li ultip range es ocupat de India (5) detra China (10). In Fraseta (Algeria excoptet) i Annuariua indica, in janwar 1949, 153 dieles con un tirage global de 11 640 ooc exeaplares, quo coresponde a 280 exeaplares por 1000 habi- tantes. In Canada existe 95 jurmales con 3226000 exeuplares, it es 250 por 1000. Por 1- talla il1 a8 105 milliones (109 por 1000); por Svissia 117 dtales con 1637 000 exenpla- res (355 por 1000). Li proportion del analfabetes (tis quel ne sosse leer o scrir) es distribuet talaen in Lf monde: Africa 98 2, India 92 2, Brasil 70%, Argentinia 13 %, USA 1,5 % por li blanc population e 16 £ por 11 nigre population, Italia 27 , Hispania 46 Z, URSS 20 £. Li nigare del libres anterior! al annu 1500 e conosset actualaen ne preterpassa 11 conten, Prose oane ti libres es pezzes de museos ¢ un trianten de ti rar libres trova 40 in 11 biblioteca del congresse in Fashington, Un libre sin [1 miata erra tipografic o grasatical es tre rar. Li ovre max proxia al perfection, in tl egarde, ex 11 Bible, wers{ a su multiplic reprintationss. LA eax grand jurnale del aunde apari in anglese @ nsina se Illusiaated Quadryphe Constellation, Su formate ex 2,5 por Ii altora e 1,8 » por li largore. It contene 8 pd- gines de 13 coluanes in Ti extraordinari grandore es compensat per 11 facte que it apart solmen ome 100 annus ¢ 1950 es just 11 anno de su secular publication. Plas dunc hastar inviar vostre abonoagent, tae 1i sequent nunerd va aparir solaen in 2050. Li recorde del aterita apartene a Little Standard de Torquay, anc in Anglia. Ti jur- hale have solaen 75 am in altore ¢ 60 an in largore, Un sol sann sufice por au redaction, 1 fapress: ‘expedition, —— UW SAGI0 Socrate, grand filosof del antiquit2, developat ante ounicos 11 morale, li parte aax nosliget del filosofie grec, Li austarité desu vive ne fat le savage, in contrari, nae Al asset tre injoyant in li societé, precipue in li repastes, ta necos possot alterar 11 tranuilita de su ante, Hant recivet un guancis-batte, il contentat se per rider, di- ente: it es regretabill ne saver quande on deve arnar se con un heli tiope, s1 feaine, hant vonit contra le, in un violent accesso de colere, 1i nex 2- troce injuries, jettat a su cap un potte da sordid aqua. 11 soleen ridst pri to, diente: Un pluvie essot necessi, pos un tas grand tomerre, =2- Ll DETERMINATION del DATES de PASCA Quam on save, 1i Felesia celebra tasca 14 unesim soledf ouel seque li plenilunie del equinoctie vernal (21 narte). Ui famosi regul de Gauss perwisse calcular ti date por omni annus sin exception. It es passabilmen complicat, ma si noi restric te nor ambitiones al periode 1900-2199, noi posse simplificar li calcul til transformar it in un lude por infantes Vi ti regul quel permisse calcular in minu quam un minute li date Pascal por quelcunc annu inter 1900 e 2199. A) Noi comensa per determinar li date del plenilunie Pascal. 1. Divider 11 annu considerat per 19 e notar li reste, quel noi va nominar r. 2. Eleoter inter li 3 ciffres 25, 35 e 45 ti quel adjuntet al reste r, producte un summa divisibil per 3. 3. Subtraer li reste r del ciffre electet e indicar 11 dife- rentie per li lf{ttere x. Ii die x de Marte coresponde al plenilunie. Si it es superi- ori a 31, 1i plenilunie eveni in April e it es necesei subtraer 31 de x por obtener 1i die de April. $i in contrarie it es inferiori a 21, 14 die x de Marte es plenilunie, ma pro que it es anteriori al equinoctie vernal, noi deve adjunter 30 dies. Li plenilunie Pai cal eveni dunc 14 x+30 Marte o x-1 April, Nota: Si quam resultate del operation 3 noi obtene quam da- te del plenilunie vernal 1i 18 0 19 April, ti du ciffres deve esse reductet a 17 e 18 april respectivmen. Determination del date de > 1) Prende li du ultim ciffres del annu considerat 2) Divider niimere reprecentat per ti du ciffres per 28 e indica li reste del division per 1i littere R. 3) Adjuntera R 14 quotiente integral de R dividet per 4 ¢ in dicarli totale per R'. 4) Determinar quel niimere it es necessi adjunter a R' por obtener un niimere divisibil per 7. Indicar ti mimere per y. Li die y de April corresponde a: SATURDI, 81 14 annu considerat es includet in li present se- cul. VSNERDI, si 14 annu considerat es inter 2000 e 2099, MERCURDI, si 14 annu considerat es inter 2100 e 2199. Hante determinat 1i die y de April, it es facil calcular 11 date del Soled{ quel seque 1i plenilunie vernal. Exempi Determinar 14 date de Pasca de 1950. ¥ = reste de 1950:19 = 12 Ex li tri nimeres 25, 35 e 45 noi electe 45 quel, adjuntet a 12 producte un summa divisibil per 3. X = 45~12 = 33. Ti mimere es superiori a 31. Not dunc sub- trae 31 de 33 e recive 1i date 2 April por 14 plenilunie Pascal. og = of.” Teste del du wltim ciffres del annu, i.e. 50 dividet per = 22. Ii quotiente integral de 22:4 = 5. ‘R' = 2245 = 27; 14 unesim multiple de 7 pos 27 es 28. Differentie de 28-27 = 1. “Be Pune 1i lom tpril es un saturd{ e 1i oroxim soledi quel se- gue 1i plenilunie Pascal (2 April) es 14 9 April. Dune in 1950 Pasca eveni 11 9 April, Altri exemple: Pasca del annu 1943 I =\5+ 25+5 producte un multiple de 3; x = 25-5 = 20. Zi 20 Marte es plenilunie, ma it ne es plenilunie Pascal, pro que it es anteriori al 21 Marte. Adjuntente 30 dies al 20 Mar- te, not obtene 19 April. To es un del du casus de exception indi~ cat in supra: 14 plenilunie eveni dunc ne 11 19, ma 1i 18 april, R= reste de 43:28 = 15. 14 auotiente Antegral de 15:4 = 3. Ri= 15+3 = 18; 11 prim multiple de 7 pos 18 es 21. = 21-18 = 3. Sune 1i 3 April es un saturd{ e anc 11 10 e 14 17 April. Zi die 18 April coreapondent al plenilunie Pascal es um soledi e Pasea eventi dunc 1i soled{ sequent, a saver 11 25 Aprils On conclude ex 1i regul citat que durant 11 perioae i900- 2199 11 festa Pascal nequande posse evenir 1i 22 Marte (quel es 1i maxim tdst date possibil). A Pasca evenient 11 22 Marte vell goreeponder 11 plenilunie de 21 Marte. Or 21 essente divisibil per 3, noi obtene it per subtraer r de 45. Ma r es obligatorimen in- feriori a 19, nam it es un reste del division per 19. Si noi gub- trae de 45 un mimere inferiori a 19, 1i diferentie va sempre ec- ser superiori a 26, Nequande it es 21. Id plenilunie posse evenir li 22 Marte. To eveni quande r= 14, dunc in 1913, 1932, 1951 De tis-ci 11 satura eveni 34,22 Marte solmen in 1913, 2008 ¢ 2160. Dunc, durant 11 periode 1900-2199, Pasca posse evenir 11 23 Marte solmen in 1i 3 annus su~ pra citat. In omni altri annus, li date Pascal es posteriori al 23 Marte. AM (Secun SCHOLA ET VITA XI 1-2) -_-_-— SAE VTA XT 1-2) T4 niimore del plantes ee tem prodigiosi que por posser i- dentificar lee it esset necessi crear classificationes. Ii unesim provas es debit a Andreo Cesalpino quel distribuet 840 species ve- getal in 15 classes. Durante 11 XVII-eeim secul, numerosi provas Bey east cation esset fat in Anglia, per Morrieon (1600) John Ray (1682, 1693), in Francia de Tournefort (1694), Ma in 14 xVIII- goim secul, 14 niimere del decovrit plantes hat augmentat in maniere fant inauietant que 11 question del nomenclatura retrovat ea tot Aoutitd, LINNE (Svedia) esset 11 legislator de it e 4] impoett du n6mines @ chascun plente: un ndémine de génere e un némine de specie; {i ultim essent un qualificative. Ti simplic reforme havet imenoi Consequenties © permisset al sved scientist aportar 6rdine e sine piicité in un tre desfact tache. In 1735 11 publicat gu Sesusl we- #ider fundat sur 11 studie del flor e principalmen eur li seentnee tion del stdmine. 7 $i Ui homes vell esser plu inteligent on vell evitar mult divorcies, - Eanc mult maritagies ! Fung Da serribiimen misviat : Yo dit a un senior que yo trovatli dom-mastra ri- sibil... ¢ ti senior con un cap de idiot esset su marite. ~ Ah ! vu vole parlar pri mi patre ? othe Ii victoriés expedition del tribe Holgen, pos conquestar 1i valley del Laganes, lassat it in ocupation de un cohorte de guerreros. Li chef prepésito, un nébil Holgan, ordonat far erecter un forteresse por tener li Iaganes in submission. Victet, 1i Laganee interrat lor armes e obedit, "Hasta!", 14 prep6sito mui, e knutes clacca. Dorses curva ce siper spades e pal- les; brasses brandisse martelles e picas, fracte petres e porta 14- pides queles altri manus assembla, cernat de écules hostil, arcos tendet, fleches e lanses pret. Levi esset 1i gladie in li manus de Ambor, yun capitan Lagan; ma 11 spade renite e pesa. Il morde gu labies atdiente li prepésitos mu- ir, inclina se in honta quande ili sta proxim.e, si ili ne regarda, Su punie serra se in dolorés inpotentie. Trane 11 cempe de battallie su marita Mayana, con 11 féminas, co- lecte 14 sangue del mannes mortat eeubdur orion mixte it al mortre preparat por ligar 11 ldpides. Ascende li mures del castell; in véspere, su agullietri turres inpala 11 sole sanguant. Li forteresse finit, 11 laganes eo retromis- get a lor agree: un ters de lor recolte quam tribut al démino, fes- tinant in su castelle con 1i vin del collines, 11 carne de lor boves. Pace retorna. Minu sovente 1i guerreros Holgan surti por patrullar li pais; capes Lagan releva se. Eeperantie venta tra 1i valley e su- Surranta 11 foliage. Menus queles labora 11 suol in li sole, exterra lor armes in tenebre nocturn. "Id Holgan dormi siper glass; lass nos mortar le ..." Ma quande ili ariva avan li castelle, trahition ha cludet 11 por~ tas e postat sur 1i mures 11 Holgan arceros. Mult Laganes cade men ante que surti 1i Holgan espaderos. Con anxie, Mayana observa de lon- tan: torches iliimina 11 blond bucles de Ambor. Su spade scintilla e frappa a-dextre, a-levul, til que it fracte se, deflectet contra 11 petres del mur, In 14 demane, judicament cruel del tirann ofendet: al patibul 11 survivent rebellos; lor féminas va spectar 1i execution. Sur li sca- fote, Ambor canta 1i himne Lagan til que 11 corde strangula it in eu gurgul. Mayana serra su manus, suplicante gue Deo mey dar fortie a ella e a su futur infante. Li Laganos fnnocent del rebellion on tonde - 11 stigma del ser- vos. Mayana, trenante se omni matines al agres, leva su écules a ma~ cabre drbores sin folies u marci su amato con su companes. Ha un de ili he desaparit. Ni prestro, ni himnes acompaniat les a lor ultim Yefugie, ma li cordie de Mayana tranquilla se; ella save u reposa 14 oeses de ou herée. Mayana parturi un pier quel cresce in povrité e misere por devenir pastero. Con habil fingres 11 yunetto cise flautes e aprende luder. Pianmen, con timore, ella raconta le pri su patre, in caut paro— les, malgré au cordie battent, por ne avigilar in il’van sentimentes de rebellion, Ella mantene se lontan del villageses tondet. Un matin il conprendre un spade. "Pro quo 1i spade?" Mayana ques~ tiona. "Por fossar", i] di renitentmen. "Ma tu labor es gardar 1i agnes". "Un mann dit me fossar". "Quel mann?” Mayana questiona con ntimentes terrent. 25 "TL stat sub 11 grand querco u tu plora quande noi passa it. 11 purist me con tendresse e dit me fosear". Kayana treme: “Qual?..”. "Tl havet long blond bucles," Asper di calmmen, "e esset tre pal- lid. T1 tenet un fractet espade e dit me fossar; subitmen il desa~ parit". Meyana cessa questionar. "Yo ea con te...". Ma ili ne in- contra 1i mann sub 1i querco quel Nayana conosse tam bon... Ella save quo Asper va trovar, e time vider it. Qualmen celar 1i trovallia del Holganes? Ia Asper adporta a hem sOlmen un osse, e Nayana divina que it es li restage del brasse quel tam sovente ja~ cet _caressantmen circum su epoles e quel brandisset li gladie in li luce del torches. Flla tace e specta: Asper cise, fora e poli un flaute, Quande 11 comensa luder, Mayana clude su ocules e reva til que il interrupte e di: "Matre, quam bell tu es Ella reaperte 1i o- cules, regarda le con sucie, e trae le a su cordie: "Promesse me, filio, plu nequande luder sur ti flaute..." De témpor a témpor Asper nu ea con li musicos del village por lu- der sur eu flautes lignin. Audiente que 1i Laganes have musica, 1i démino Holgan, podagrat e iritabil, despite in su castelle: "Yo va amenorar les 1+! Ariva 14 trist anniversarie: deci-du annus ha passat desde 14 conqueste. Ordon es dat al tondet paisanes paradar in li place a- van li castelle; ili atende til que 1i Chef Prepésito va far un @isourse. Interim 1i musicos lude ror fur passar 1i témpor de a- tendida. Tl fa les atender til 1i crepuscul. Quande 11 sole sanguant in- pela se sur li turres, 1i musicos, fatigat, cessa luder. Asper ex- Prende su flaute ossin. Ii popul sta silentiée. Li avios ha cuchat Se. Perdit e solitari in li blu-gris aere li melodie del flaute os- sin ascende in 1i spacie avan 1i obecur castell. In 11 silentie it planea, equiliprat siiper 11 valley quam un falcons Un brise leva se, passa 11 grand querco e pussa li melodie vers li castelle, jetta it contra 1i turres e mures. E 14 canzon del flaute ossin frappa al mures, e tra 1i lépides friseona 11 volupt- 6s relaxation de reconossentie. Mem 11 guerreros Holgan sta fasci- nat. "Regarda," crie Mayans, "li castelle sangua..." Bx li fissuras inter 1i 14pides gutta tenui files de rubi sangue, sangue del mort herées Lagan. It conflde a un riverette e sinua se a-bass 11 verdura, vers 1i querco, u it devapari in 1i suol por la~ var li osses del tratres pendet. Ii canzon de Asper cresce e fa resonar 1i castelle. Id ldpides vibra, indecidet ca resister, ca abandonar se al melodie quel pal- pa, persuade © tira por far les mover e dansar, 11 povre mut pez— zea de petre quel manus Lagan ha postat inter se e lor tiranne Id Chef Prepésito sede in embarass e torment, incapabil decider © acter. Confusmen agitat, il ne posse dar un ordon, ni pensar, ni parlar; su cape burdona, Aeper flauta e flauta. Su canzon implora li ldpides e parla a ili: "Osse a petre, fratre a fratre, vibra con me, dansa con me", e li pezzes de petre geme, e treme,'e move; 11 turres rule cade tra 14 tegment, aplastante 1i opressores; 11 mures vibrant disrup- te e 11 1dpidee plumpmen piruetta tra li aere til que 111 trova re- pose sur 1i terre Lag: Yo ha videt 14 ruines, e audit in infentie 14 legende de Asper e su flaute. Qui, historicmen, esset ti tribes rival, Holganes e La- ganes, hodfe nequ{ memora. Ka to poo importa, nam ucuuc tirannes Opresse servos, ta ili es, in gris antiquitd’o in eangués presente. Original legende de Ilmari Federn (London) 26 TL ELAN TES SENSIDIL., A He re servar cert aanifestationes aisterios del vive del plantes, 111 crede posser deducter, ox ainucids « Ji plantes have un nature psichic, Li animales. It apare que 1i plantes possede anc un intern sensibilita @ li scientistes o- pive noe que ili senti inclinationss « rapalsiones, anore e odie, Vi quele exenples bon constatat: Li pomes @ 11 spincrusberes vive in excell ent har- sone, Posieros « spincrusberieres developa se tan plu bon que 111 es plu proxi Li Jardineros ha anc remarcat que 1i specie nosinat —- igre crusber aea mult It vicinitd del prunieros. Ui Fresber have un predilection por 11 locos plantat de coniferes. To os ver ne sol- sen por Ii savage fresber ms por su sestra silvestre, li fresber de jardine, qual « se un aroas specialaen delicat si coniferes cresce proxie it. Li atrationes sant festa $4 ne solnen inter plantes, sa anc del plante al hom, Li urtica, por exeapla, cresce soluen in 1i locos habitat del how, Quande 1i how penetra sur un nov terren, 1] es ben tost sequet del urtica, quel desapari de one terranes abandonat del hoa. It existe, in contrari, drbores, precipue in montanias, quel ne posse suportar alcun vicinit’, © quel vive normalaen solaen isolat. Quande resincs arbustes he plugat per 1i radicas, durante un long téapor, un terren, 1i natura del suol modifica se: it deve- ‘i specialaen favorabil al crescentie del rododendrones. a tande aveni un curios litt drama. Li rododendron cresce in pria tre discrataen. fa pro que it es un plante extra- ordi fecund e exigent, it invade poc a poc un grand spacie @ trae del su- Qi arbustes resings, a quel 1i rododen- dron debt su vive, ne tarda perir, essent privat de nutritura. LI_CRETE POR NIGRE PLANCA Antey, IY scol-aastres recivet blocs de brut crete quel {11 ruptet in fragaentes plu © winu gross ¢ destinat a scrir,Li dur Iépides o fraguentes de silex contenet in pozzes de crete mettet rapidaen 11 nigre plancas exter usation It es in 1835, in Walthan in U.S.A. que aparit 1i unesin baston do crete trictet in conensa, ti industrie del erete-bastones extandet se continuale vente 11 prin aaterie es 1i alabastre de Italia, Por 1i sanita del scoleros on sercha obtener un crete cavsant tam poc quas possibil alcun polve. Pro to 1i crete dave esser pesant cader rapidnen. On obtene ti specie de crete departente del calc anglese o francese del circunité de Calais. Ti crete es lavat por deseabarassar it de su inpuritas, poy on lessa it deposir se in li funde de grande cuves. Li colorat crates es solean un varieta obtenst sixtente intimn blanc calce, 0 colo rat tales, 0 terras con cire. Ti-ci foraa un adhesive @ retene fragsentes de color con- tra li surfacie sur quel on frotta it. n- —w ORIGING DEL ANGELUS Onne civilisates conosse ti prega nominat telaen pro que it co- aonsa per 1i latin parol angelus (= angel, in Interl.), Per exten- sion tt parol designa anc 1i sonada del cloches quel indica al fi- deles 1i hora del prega. Li fands pictura de Millet, rupresentant du paisanes pregant in un agre avan un oclesia, ha popularisat ti toma, Ma, quo as ainu conosset es li orfgine de ti prega. Desde 1i antiquitd un gigantesc comete terret li howanité per su aparition,reveniant oane 75 annus. Sur un del fragrentes del cele- bre tapisserfe de Bayeux portant 1i date de 1066, on vide li rey Harold detornant con horrore su regarde de un capillut astre, justenen ti pri quel noi parla. In facte, 11 historianes del Nedievie atribue al malin aparition de ti comete 1i tragic destin de Anglia, victet in Hastings, e invadot del Norwandes de Guillauee 1i Comuestator. Li Matilde, sarita de Guillauve, drodat, olla self, sur li tapisserte de Bayeux, un scene al glorie del conste quel decidat 1i victorie, Egalaen on crede que 1i san co- set pernisset, in 1455, al Turcos prender Constantinopol, e setter li cristanité in danger. Tande, por combatter su aalin e funest influentie, 1i pape Caixte II] institu et 1i prega del Angelus con sonada del cloches Plu tard, in 1i [7-esia secul, un yun anglese astronon, Halley, asset carat, ja in 1i etd de 20 annus, sejornar in li insul de St Heleoa durante 18 sensus, por inspecter 11 austral ciel. Ta il decovrit, in 1676, 350 austral stelles e observat li passage de Mercurio « Venus sur li sole. I] devenit professor de gaonetrie in Oxford @ publicat studies valorés pri Ii rapiditd del son, 1i , li ventes, etc. Wa su tri » orfgine del Angelus. In 1705, 54 annus in antey, i} anunciat su ariva por li conensa de 1759. Li 21 janar 1759, 17 an- tus pos li eorte de Halley, circum 6 horas in vésper, li francese astronon Messier, quel sin conviction sarchat 14 coaste. anunciat in li ciel de Paris, criat, subiteen stupefat: "La voila* (+ Vi it '), Om dat a it Ii nonine de Halley por honorar li meso rie del grand anglese astronoa, It ravenit ancor plur vezes, omne 75 annus, e li sub- signste sesora har videt it in 1910 de Lausanne, extendent su aagnific caude tra li ciel. Su proxim aparition va evenir in 1985. Forsan alcunes de nostre letores va vider it, nam resta ancor soleen 35 ancus a atender. R. Bg. QTILITA DEL VIGORE Un amployate de un fabrica de glacte artificial de Los Angeles, in California, debi su vive a su prosptita de spiritu !'e a su vigore eusculari ! Un véspere, per inatention, on cludet 1e in un del cavas in quel 1 glacie es inesaga- nisat. 11 ne ignorat que durante 11 nocte 11 temperature de ti loc abassat se a un nivel- Je intolerabil por 11 organisae. De un altre parte 11 ne posset fortiar Ii portas ene alaraar 11 vigiletores del fabrica, ‘Pos reflection, 11 comprendet que 11 devet ante osnicos avitar Li {neobilitd, @ il co- sansat transportar pesant bloccas de glacte de un angul al altre del cava. durante Li tot nocte il laborat {afatigabileen til wen transpirar. 1) hat devenit completsen exhaus- tet, wa tamen esset ancor vivent quande, ye 5 horas del ®atine, un sub-rastre apertet 1i fants del cava, aportante talnen un fine a ti desesperat combatte del ann contra 1i mor- fe. = 2. » UN LINGOE CRAND- In 1942, quande Japan extendet su dosination sur 1i ax grand arte de oriental Asia, 11 jurnales japanese studiat 14 question esque un lingue "comun" posse esser conprendet e parlat del aajorité del habitantes d "Grand Asia orlental®, Contrariaen a to, quo on vel creder, 11 Japanes opiaet que lor Lingue, in su forse actual, esset tro desfacil por luder ti rol de lingue conue. Li jurnale Asahi proposit staplificer li granatice japanese e introducter un alfabete o 1i scritura sillabic japanese vice Li Signes existent, aa it self aconosset que li popules del oriental Asia, assent acustomat a lingues simplic, ne es preperat a ti desfacil aprentisage... On vide que 11 Japaneses, aclgré lor tendentie al hegenonie ne fat ae ilusiones pri 11 rol de lor Lingue, On posse regretar que ne onne nationes aonstra tal sagesse.dnte poc téapor un de nostre colaboratores de Tchecoslovacia proposit su guvermasent studiar Li question del L.1. por eventual introduction in su land, Li response esset que russ es Just 11 lingue intersational quel Tchecoslovacia besona. Or on di que russ es un lingue tre desfacil.... LI CIFFRES LY nuserotation sarca sovente li gradu de civilisation de un popul. Por exeaple 1i Baccairis, tribe vicin del Asazona, possede solaen 6 ciffres, de I a 6, # es {neapabil calcular plu ultra. Li Botocudes, anc in Sud-Auerica, distincte solmen 1i une li sult, @ pos 1i unit& have solaen un sol téraino por omne niseres. Li linguas indo-germanic es plu bon furnit. Li ciffres 1» 1000 es faniliari a omnes; tanon mul! teapor esset necesse por far intrar in usation 1i grand ciffres. in li X¥I- ssia secul, 1i celebre calculator Adaw Riese ignorat ancor Ii tarsino sillion, quel i] viceat del forml 1000 var 1000, Li exact scienties, precipue 1i astrononie, ha avlt contribuet a expander li usation del grand ciffres. Un popul del antiquith ha tenon ma- sifestat tre tost renarcabil aptitas por t1 foree de imagination quel preside al re ion del muneres. Ja in 1i teapor do Buddha, 1i habitantes de Hindustan usat quele fuseres, quel ancor hodie apare nos fantastic. Populari legendes parlat pri reyes posse- dent 1000 billiones de dianantes, o battallies a quel participat 10000 sextilliones de sinies | LILLINGUES DEL CONGRESSES inforaation difuset in Europa ante poc sensus. It pruva que, in li Congresses international, francese @ anglese continga essor sax usat, @ ti facte deve esser egardat in 1i construction de un lingue auxiliari, Avan ti constatation 11 base © aspecte hispan quel alcunes vole dar al L.1. alontana ti-ci del realitds de hodie. Tt acte se pri li 3-esia congr quel stu- dia 14 orfgine del néuines geografic. Hoi prende ti exeuple inter multes pro que it es conpletaen neutral politicaen , © que li congresse, de caractere scientic, reunit parti- clpantes de divers landes, Nu! in ti congresse, quel evenit in 1949 in Bruxelles, quar lingues esset oficialaen aduisset: france: yrean ¢ italian, Tanen, practic. » it es plu quam 1i 3/4, esset redactet in quel esdet usat mm solnen del Franceses, a del Belgos, Hispanos, Hispano-Ane- Portugueses, Rusanianes, Balcanicos, Hungareses, plur Hordicos e sen. por esser Plu bon cosprendet de un international auditorie - de Ital anes, -B- en, ex 10 comunicationes al congresse, 8 frances CELEDRE PICTURAW Li MEDUSE de GERICAULT Li visitatores,quel penetra, in 1i National Museo del Louvre de Paris, in li sala ‘onsacrat al romantic pictura, halt iapressionat avan un grande toale representant raufrajeates sur un planca-flottuore perdit sur un vaste mare, To es li fande "Radeau de la Méduse" del francese pictor Géricault, un cardinal ovre del XIx-esie secul. 1 historie drasatic ne es imaginari wa historic. In 1816 li nave "Le Yéduse" depar- tet de Francia, transportante 400 persones. Comandat de un nobilo, Quroy de Chaurareix quel passat su tenpor in festas pos har confidet 1i direction a un {ncapabil, 1i nave chocat se aun riff, in facie del costa african, Mal3ré omne leges de honor, li capita- mw saltat quas pris in 11 barcas, © circa 150 persones, quel ne posset intrar in ili, devet constructer rapidaen un planca-flottuore, Ti-ci devet esser tract del barcas, *2 pro que it genat 1i avansa,li corde esset cupat e li flottuore esset abandonat presc sin rutrinentes Tande horrib:] scenes de savagerie avenit sur ti litt spacie de suplicie. Mori- tes esset jettat al sauales, e mex cadavres esset aanjat de afanates ebrie, nan on hat prendet con se alcohol, sa ne aqua ' Pos 12 dies de sufrenties restat solaen 15 su- S, quel esset recoliet de un nave, "Argus". jonduda de Chaunareix excitat 1i general indignation in Francia e un yun ‘nconosset, Géricault, anc indignat del eircuastanties del drasa, recons- -- Lituet 11 scene sur un toale hodie celebre, e quel esset exposit in li annual "Salon® de 1819. Géricault composit su pictura con un constant sucie de autenticitd. Un del 15 supervi- ventes hat descrit al pictor li circunstanties exact del drana e aon fat un aodelle el planca-flottuore. Por posser dar un exact impression de realita, Géricault fat a- portar, de un hospitale, cadavres quel il pictet in su ateliere til que li putrification obligat le cesar, Li pictor, quae on vide, ha selectet 11 mosent quande 1i naufrageates percepte in li lontanie, 11 salvatori nave, 11 Argus. On vide li morientes agitar se, erecter se, ¢ nen un negro, ascendet sur un tonne, agita un linage por atraer li atention del nave. In li unesim plan, quar cadavres es den{-nerset in 11 aqua. ln patre tene su filto aort sur su gends e regarda sin vider, {nsensibil a to, quo eveni detra le. Li coloration self del pictura adjunte un impression centbil: partd colores lugubre grise. Concernent li composition, it es picturaleen inreprochabil: Géricault ha adoptet 11 composition piramidal, de quel 1i sdmmite es 11 negro, In levul, 11 piramide repeti se per 11 gruppe dal patre con su filio. Yaloré su alt qualitas, 1i pictura esset acceptat del criticos del epoca con indi fe tie, 11 sol simpatie venit del publica, quel videt in ti picture un specie de protesta- tion contra 11 incuidosita del guvernament, quel confidet su naves 2 {ncapabiles. Ti ine diferen*ie del alt societé eset causat del guste reyent in ti epoca, guste favorisant precipue li pictura neo-antique, ti quel on qualificat plu tard quan essent "puapero* (Vide Coss, januar 1950). Or Géricault inaugurat un pictura tot diferent, 11 pictura ro- santic. I] esset 1i unesia pictor romantic, quam Chateaubriand esset 1i unesin scritor romantic. Li pictura ropantic durat til 1i sedie del XIX secul. Li "Mlanca-flottuore del Meduse’ restat desdignat in li atelier del pictor. ln compra- tor ofertat 1500 tr por posser cupar it in litt pezzes © vendir les quan "capes de studie” Felicenen un anico de Géricault, Dedreux-Dorcy comprat 1i pictura por 6000 tr, sumsa consi- derabil in ti epoca. Li comprator exposit 11 pictura in London u Ii successe esset tant eclatant que 11 precie esset payat per 1i sol intradas del visitatores. It es ver que Ji Angleses ha sempre nonstrat por li marin vive un exceptional interesse; de to 1i profund impression causat a ili del tema del victura. Séricault sorit tre yun, poc teapor pos ti exposition, del cade de un cavalle, in plen glorie fic Serger EFITA Un fabrica de funerari ncnuzontes aserican recivet conande por un nasnific rausolé. Li yun vidve quel hat inviat ti letire, petit que rey esser inscrit in li aartor ti frase expressent su profund dolore: "i desespera es tas grand que yo ne posse suportar it” Alcun comanes passat, ent asset prese finkt quende 11 firre recivet un rov let- tre del atristat vidua: "Ples far un litt nodification al epitaf. Ples corecter taleen "ii desespera es tan grand que yo ne posse sugortar it, essente sol. CONTEN ETE “idgin- English. - Berger: Politica e lingue international. - Li ‘ieduse de Gericault. Federn I : Li flaute del Servo, - Anonis: Li jurnales in li aunde. - Li determination del date de Pasca, - Li plantes es sensibil. - Grigine del Angelus. - Un lingue Grand- asiatic -3- CATALOG DEL INTERLINGUE- LITTERATURA (+ Baitiones mimeografaty IN ANGLESE : Afrancat Pope: English-Interlingue Dictionary . «3 ¢ . Sv. Fr. 2.80 *Chttewood: Interlingue for english students... | | | 59 * Raxworthy A.W. S.: Introductory Interlingue Grammar (2ed) "1.80 IN DAN: * Federn-Halslund: Interlingue-Dansk Ordbog 2. 2... 5,60 IN FRANCES! Berger: Dictionnaire Frangais-Interlingue in cad. Sv. Fr. 5. ligat (en réédition). . . 2... * Liinterlingue en 5 lecons (2° édition 1946) . Vocabulaire Interlingue-Francais . . . La question d'une langue univorselle | | | De Guesnet: L'Interlinguo (principes de la langue) . IN GERMAN: * Berger-Nidecker Dr. :Historiettesin Interlingue(contrad. german), —, *Federn: Interlingue-Grundlage fir einen Int. Terminologischen Code ee Haas Dr.: Die heutige Situation der Weltsprachenfrage | | | ", Wieso ist Tnterlingue die endgiltige Welt issprache? Matejka: Interlingue, vollstandiger Lehrgang in 20 Lektionen . + Worterbuch Interlingue Deutsch und Deutech-Inter- lingue, brochat Sv. Kr. 6.—; ligat . . ; - _ Kurze Grammatik der Welthilfssprache Interlin *Selrag Dr., Aschwanden Dr., Nidecker Dr.: Die mo Weltsprache. . . . . se see IN ITALIAI Bevilacqua: Corso di ,Interlingue“ per gli italiani. . 1. . Dizionarie’ Italiano-Interlingue (in preparation) | *Federn-Ritter: Vocabolario Interlingue-Italiano. . . . | Piccht Dr. ing. Prof. A.: Stato attuale del problema della L.1, IN PORTUGALESE : A lingua internacional Interlingue... IN RUMAN: Saescu: Interlingue, limba interuationala moderna... , =. IN SVED: vensk Interlingue Ordbok Larobok i Interlingue, 72 p. . Dubbel Interlingue-Ordbock, 98 p. | IN TCHEC: Kajs: Interlingue, moderni jazyk mezinirodni . . * Kajs-Podobsky-Svec: Slovnik Cesko-Interlingue Multis: Problém jazyka mezinarodniho . . . . COSMOGLOTTA MEMBRES ¢ NON-MEMBRES: Abonnament annual ~ 8o INTERLINGUE-INSTITUTE, CHESEAUX s/Lausanne, SVISSIA Tel. (021) 46218. Pch.-conto: II 1969 (Si fli es admisset, li payamentes posse esser fat al sequent postchec-contos del Institute: Berlin 168335; Braxeltes 35045; Copenhag 28972; Paris 176546: Stockholm 74385. Por omni altri landes inviar moné per mandate international.) S83 2 8 B88 & BE geEs 2 Brn lee ssl Cnet redactor: R. Berger, prol., Morges (Svissia) - Redaction © Admiaistration: Iaterlinguc- Institute, Chesenux s)Lausanae - Expedition: Interlingue Servicie, Winterthur

Vous aimerez peut-être aussi