Tema 1: Definició i característiques

Llegiu aquest text

Mentre estàs llegint aquest text als teus sentits els està arribant molta informació, procedent de
l’entorn. Per exemple, en el teu camp visual hi ha més coses que aquesta pantalla amb la
diapositiva. Potser et fan mal les sabates? Quins sorolls estàs escoltant?
DEFINICIÓ D’ATENCIÓ
Mecanisme central de capacitat limitada, la funció de la qual és controlar i orientar l’activitat
conscient de l’organisme conforme a un objectiu determinat (Tudela, 1992)
L’atenció és selectiva
• No tota la informació que rebem és rellevant.
• Els sentits i el cervell necessiten poder discernir, filtrar, la informació irrellevant.
• S’ha de filtrar la informació rellevant per la tasca que estem fent.
L’atenció és distributiva
La capacitat de parar atenció s’ha de repartir entre les diferents fonts d’estimulació. Algunes coses
que fem estan automatitzades (com conduir) ho convertim en una rutina que s’executa sola.
L’atenció s’ha de mantenir
Algunes tasques requereixen d’esforç prolongat
• L’atenció s’ha de mantenir al llarg del temps
• L’atenció s’ha de mantenir segons les variacions de la tasca
L’atenció i d’altres processos psicològics
L’atenció no funciona aïlladament
• No podem atendre allò que no sentim (percepció)
• Hem de memoritzar allò atès (memòria)
• Reconeixem allò que detectem (pensament)
• Atenem allò més interessant (motivació)
• Atenem millor allò que ens impacta (emoció)
FUNCIONS DE L’ATENCIÓ
Adaptar-nos a un entorn excessivament complex
Repartir els nostres recursos de la forma millor possible.
Dirigir aquests recursos a la informació que per a nosaltres és més rellevant
Facilitar l’activació i el funcionament d’altres processos psicològics
Característiques de l’atenció
Amplitud
• La amplitud no és il·limitada
Intensitat
• Quantitat d’atenció dispensada a un estímul o tasca
• To atencional: relacionat amb l’activació de l’organisme
Oscil·lació
• L’atenció es desplaça contínuament
Control
• L’atenció eficient és controlada, requereix esforç
Controlar l’atenció
• Reorientant els receptors sensorials
• Exploració i cerca multimodal
• Limitar distractors
• Inhibir conductes inapropiades
• Practicar
o Desenvolupar l’habilitat (fatiga, avorriment…)
• Els recursos per controlar l’atenció són mentals

1
Tipus d’atenció
CRITERI DE CLASSIFICACIÓ TIPUS D’ATENCIÓ
Objecte al que va dirigit l’acció Externa/interna
Grau de control voluntari Voluntària/involuntària
Modalitat sensorial implicada Visual/auditiva
Intensitat amb la que s'atén Oberta/ encoberta
Amplitud i control que s’exerceix Concentrada/ dispersa
Manif. dels processos atencionals Global/ selectiva
Mecanismes implicats Selectiva/ dividida
Grau processament informació no atesa Conscient/inconscient
Concentració (= atenció)
Atenció centrada, focalitzada en els aspectes rellevants de la tasca. Implica:
• Mantenir l’atenció durant un període de temps
• Consciència de la situació
Vigilància
Com millorar la concentració?
• Coneixement de resultats
• Descansar (alternar tasques)
• Elevar l’activació: incentius, estímuls...

Tema 2: Determinants

Determinants
Variables internes (del subjecte) o situacions externes (de l’entorn) que afecten el funcionament del
mecanismes atencionals
• Poden posar en funcionament l’atenció (involuntàriament)
• Poden dificultar el funcionament de l’atenció
Determinants externs
Característiques físiques dels objectes
• Capten i mantenen la nostra atenció
o Mida, Posició, Color, Intensitat (lumínica, Moviment (imatges amb il·lusió de
moviment), Novetat, Rellevància (de l’estimul) i Complexitat (sorprenent,
impactant)
Determinants interns
Aspectes de la persona, fisiològics o psicològics.
• Nivell d’activació (arousal)
• Necessitats biològiques (sexualitat i gana)
• Necessitats psicològiques (seguretat i assoliment)
• Interessos i expectatives (creencies de futur)
La motivació és el principal determinant de l’atenció voluntària
L’activació
Nivell de receptivitat i resposta del SN davant l’estimulació ambiental
Es manifesta fisiològicament amb activitat cortical (electroencefalograma) i del SNP
• Activitat electrodèrmica (reacció de la pell on els porus es dilaten i es produeix suor)
• Activitat electromiogràfica (activació de la musculatura)
• Activitat cardiovascular (augment freqüència cardíaca)
• Dilatació pupil·lar
L’activaciói l’atenció
Quan estem activats
• Nivells alts d’atenció i facilitat per a la concentració(intensitat i control)
• Més capacitat per atendre a més informació(amplitud i l'oscil·lació)
• Mantenir l’atenció durant períodes més amplis (control)
2
En definitiva, l’activació facilita la concentració per reducció del focus atencional (Eastbrook,
1959)
• Però, paral·lelament, també augmenta la susceptibilitat a la distracció
• Activacions molt elevades impliquen atendre a molt elements, alguns irrellevants
Llei Yerkes-Dodson  quan més complexa es una tasca, menor és el nivell d’activació que es pot
tolerar sense que interfereixi en l'execució
Interessos i expectatives
Els estímuls que són interessants pel subjecte són percebuts abans que els neutrals
El que el subjecte espera envers la informació o la tasca
• Facilita l’exploració (redueix l’espai a explorar a l'àmbit d’allò esperable)
• Redueix les alternatives d’interpretació
• Alerta al subjecte
• Manté l’atenció quan les expectatives no es veuen satisfetes
Reorientant l’atenció a aspectes no atesos anteriorment
Estats transitoris
Fatiga
• Produeix una disminució de l’activació i de l’atenció
Ansietat i depressió
Estrès
• Augmenta els nivells d’activació i facilita el focus atencional
• Si és molt elevat l’atenció es dirigeix únicament a l’element causant de l’estrès
Drogues
• Tranquil·lizants o estimulants
Son
• La privació de son disminueix l’activació, per tant disminueix la capacitat d’atendre
estímuls rellevants (i l’atenció als irrellevants)

Tema 3: Atenció selectiva, dividida i sostinguda

Atenció selectiva
Capacitat de parar atenció a una part de la informació deixant de banda la resta
• Fenomen coktail-party (en un lloc amb molt de soroll, com una festa, si apareix un estímul
que ens interessi cridarà la nostra atenció)
• Funció de control atencional
Funció adaptativa predominant
• Si haguéssim de parar atenció a tots els estímuls que ens envolten…
• Si no seleccionem, cada nova acció es veuria afectada pels nous estímuls
Components
Selecció dels estímuls
• Evita la sobrecàrrega del sistema
• Focalització
• Ignorar distractors
Alteren l’atenció
Selecció dels processos i respostes
• Evita la paràlisi de l’organisme
• Inhibir respostes incompatibles
Respostes a distractors
• Elecció de procés i resposta adequada
Si funciona: concentració
Si no funciona: atenció dispersa

3
Models
Com s’explica que siguem capaços de regular l’atenció?
• Deu haver algun mecanisme regulador en el sistema atencional, un filtre
• Primers models explicatius del funcionament de l’atenció
Model de filtre de Broadbent(1958)
Primera teoria detallada de l’atenció
Assumpcions bàsiques:
• Dos missatges presentats al mateix temps accedeixen al mateix temps (paral·lel) al registre
sensorial. La informació s'emmagatzema durant un breu període de temps abans de ser atesa
o...
• Un dels inputs accedeix al filtre, per raons físiques (l’orella d’arribada del missatge)
• El filtre evita sobrecàrregues del mecanisme atencional.
CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA DE FILTRE
• Actua de manera de tot o res, ja que la informació passa o no passa, i només es pot centrar-
se en un missatge cada cop.
• De naturalesa precategorial: selecciona la informació en base a les característiques
sensorials
• Actua en els estats inicials del processament: model de selecció primerenca

Crítiques al model de Broadbent

És possible atendre a estímuls rellevants per al subjecte, malgrat tenir baixa intensitat
• Un nom en una conversa (rellevància semàntica)
La natura del filtre (dicotòmic)
El lloc del filtre (precategorial)
Teories alternatives de l’atenció

4
Crítiques als models de filtre
Model derivat de l’anàlisi de l’atenció auditiva, però extrapolat a totes les modalitats sensorials.
• En la visió no rebem estímuls superposats
No tota l’atenció és selectiva, els humans poden fer dos o més tasques alhora.
• Canvi de paradigma: atenció dividida
Atenció dividida
Propi de la capacitat humana
Capacitat de parar atenció a dos fonts d’informació(de la mateixa importància)
• Llegir i escoltar música. Conduir i escoltar música. Escoltar dues converses
Situacions que inclouen múltiples estimulacions
• Donar classe
• Esquiar
Atenció simultània
Al apendre un esport la part motriu costa d’adquirir, però un cop adquirida es pot compartir amb
altres accions (parlar, escoltar...)
Components
Esforç d’estimulació es multiplica.
La tasca es multiplica  hem de para atenció a varies coses.
Selecció(primerenca) dels estímuls
• Diverses fonts d’informació
o Navegar, IMAX, 3D
Selecció dels processos i respostes
• L’ambient demana fer dues (o més) coses simultàniament
Anar en bici
Manifestacions
Depèn de la natura de l’estimulació. No tot és igual.
Estimulació de sentits diferents, l’atenció es pot dividir, les tasques no es molesten entre elles.

Models
Model estructural (Broadbent, 1958)
• El filtre limita la capacitat de processar més d’un input cada vegada
• La pràctica accelera el processament(serial)
• Els inputs provoquen interferència, mateixa o diferent modalitat, per efecte del filtre (tot o
res)
Modelo de capacitat d’atenció de Kahneman(1973)
Kahneman treballava amb Tseversky. Van estudiar com els humans procesem la informació per
utilitzar-la. Va aconseguir el Nobel en psicologia. Explica que la borsa puja i baixa perquè es
totalment irracional.
Quan tenim més de dos exigències atencionals la resposta que tenim es variable, regulable,en
funció d’una estimació de l’exigència. Els humans fem estimacions constantment respecte al mon.
Depenen d’aquestes decidirem a que parem més atenció
A més activació, més capacitat disponible.

5
L’assignació de recursos depèn de les polítiques d’assignació:
• Disposicions: ex. Atendre estímuls novells
o Disposicions duradores: identitat (qui soc? Gènere) afecta a la visió del món que
tenim. Exem: intenció més immediata.
• Intencions momentànies: ex: estudi
• Valoració de les demandes: fàcil, doncs automàtic
• Activació: disminució del focus, baixa discriminació
Els subjectes valoren les demandes i la seva capacitat. L’esforç es pot incrementar.
Modelo de capacitat d’atencióde Kahneman(1973)

Dues tasques

Valoració de demandes atencionals

Capacitat d’atenció
Disposicions duradores Nivell de dificultat

Intencions momentànies Arousal

Polítiques d’assignació

La limitació de recursos atencionals

El paper de la pràctica
• Gran part de la conducta humana es motriu. Aquesta és susceptible de ser automatitzada. A
vegades s’ha de desfer l’automatisme per controlar.
• La pràctica redueix la interferència
• Atenció = habilitat
• Algunes tasques s’automatitzen
o Lectura, Caminar, Pedalar, Conduir...
Algunes tasques s’executen de forma controlada
• Processos automàtics
o S’han d’adquirir, no són heretables. Un cop adquirits no es pot fer marxa enrere.
o Lo sobreadquirit no està afectat per l’automatització.
o Ràpids
o Baix consum d’atenció
o Adquirits mitjançant aprenentatge
o Difícil de modificar
o Sense consciència
o Poca interferència en situacions de doble tasca
o Economia cognitiva
o Fàcil d’adquirir amb arousal elevat
o Apareixen quan ho fa l’estímul apropiat
o Stroop
• Qualsevol cosa escrita es objecte de lectura

6
 • Aturar un automatisme és una cosa complexa
• Nombrar el color de la tinta:
VERDE AZUL
AZUL VERDE
VERDE AZUL
ROJO NEGRO
Conductes sense intenció
Slips, “sense voler” , errors
Es molt important que les intencions estiguin ben formulades.
Actes erronis
Típics de comportaments automatitzats, sense atenció
• Intencions o accions oblidades: Tornar a servir el cafè a qui ja té cafè(40%)
• Actes erronis: Quan es vol posar en pràctica una acció, però interfereix un altre que ens fa
oblidar la primera) Vull treure el cotxe del pàrking però agafo les eines del jardí(20%)
• Error de subrutina: Em sento a escriure, vull treure’m les ulleres, però no les portava
posades (18%)
• Errors de discriminació: Posar-se pasta d’afaitar, no de dents (11%)
• Errors d’acoblament de programes: Trec el caramel del paper, em poso el paper a la boca
i llenço el caramel (5%)
Nivells d’automatització
Una gran part de la nostra conducta s’automatitza en graus (conductes total o parcialment
automatitzades o deliberades, controlades)
Perquè una conducta s’iniciï l’hem d’identificar, cosa que no sempre fem. Per fer una cosa hem de
formular una intenció, fer un primer pas d’acció. Poden sortir dificultats (errors) que fan que
haguem de canviar l’esquema d’acció que teníem preformat.
Quan apareixen dificultats no sabem com reaccionar perquè les nostres accions estan molt
automatitzades.
Norman i Shallice(1986)
Les accions no són automàtiques o conscients
Tres tipus de accions automatitzades:
• Accions dirigides totalment per processos automàtics i controlats per esquemes (no
conscients)
• Accions parcialment automatitzades amb direcció conscient
• Accions deliberades controlades per un sistema d’acció supervisada
Com s’expliquen?: Problemes amb els esquemes (Norman, 1981)

Meta

Error en la formació de la intenció Error en l’activació de l’esquema

Treure diners del banc Agafar el metro Entrar a la botiga

Error

Com s’expliquen?: Absència de feedback

Paradoxalment, a més aprenentatge menys control
• Feedback  retroalimentació, informació que es retorna.
• En situacions normals: feedback visual i auditiu de les nostres accions (closed-loop). Típic
de l’adquisició.
o Closed-loop  quan el circuit de retroalimentació no s’executa bé. Quan iniciem
una acció i l’entorn ens proporciona una informació.
• Amb la pràctica: l’execució motora s’automatitza (open-loop). Allibera al processador
central de recursos per dedicar-los a altres tasques
7
 o Open-loop  quan executem una acció sense prestar atenció de l’exterior
Atenció sostinguda
Capacitat de mantenir l’atenció i la vigilància durant períodes prolongats de temps
Persistència
• Lectura prolongada
Requereix esforç
Deteriorament de la vigilància

Distrabilitat
• Superior amb estímuls visuals
• Soroll de fons, intens i altern
• Superior en tasques complexes
Lapsus atencionals
• Amb el pas del temps perd eficiencia.
• Després d’un periode llarg d’atenció s’ha de fer pauses per recuperar el nivell de
concentració o atenció.
• Amb el pas del temps ens costa mantenir l’atenció continua i apareixen els distractors. Quan
més complexa és la tasca, més fàcil és l’aparició de distractrors.
• Apareixen lapsus de duració variable depenent de la dificultat i el requeriment d’atenció per
una tasca.
• Quan més temps dediquem a una cosa que requereix atenció més llarg seran els lapsus.

Tema 4: Atenció i conciència

Terminologia
Atenció
Activació
Vigilància
Conciència?
Història
Psicologia = estudi de la ment (i la consciència)
• Introspecció
• Subjectivitat
Conductisme = estudi de la conducta
• Conducta observable
• Objectiva
Superació amb el cognitivisme
• Somnis
• Son
• Meditació
• Hipnosi
Conciència
Terminologia popular del segle XIX. És el que preocupava als psicòlegs en aquella època.
Percepció actual del subjecte en vers dels estímuls interns i externs (monitorització)
8
 • Fenòmens ambientals
• Sensacions de l’organisme
• Records
• Pensaments
Exercir control
• Planificar i guiar la conducta
• Inconscient
o Tot allò que no és conscient, al que no dirigim l’atenció
o S’accedeix a traves de somnis, lapsus i conducta irracional.
No és possible atendre deliberadament a tot el que succeeix en cada moment (atenció selectiva)
• Record
• Coneixements
Estímuls no atesos afecten la conducta
• So de les campanes
• Estímuls subconscients
• Processos automatitzats(conducció)
Records, pulsions i desitjos, no accessibles conscientment
• Afecten la conducta
• Evidenciables mitjançant els somnis, conducta irracional i lapsus
• Origen de la malaltia mental
Acceptada la existència de records i processos mentals no conscients
• Percepció
• Categorització
• Estereotipos (prejudicis)
Automatismes
S’executen sense control
• Sense consciència
• La majoria de la nostra conducta s’executa inconcientment
Poden ser controlables
• Monitor d’esquí
Els somnis
En psicologia es perceben com el paradigma de l’inconcient, es cacteritzen per un format gràfic,
basats en l’experiència i en base en un contingut imaginari. Hi ha activitat cerebral observable
(activitat motriu). Estat alterat però no d’inconciència total. Alguns continguts poden ser recuperats,
recordats.
Estat alterat de conciència, de contingut gràfic, construït en base als records i preocupacions actuals,
fantasies e imatges.
• Evidència d’activitat cerebral (converses, activitat motriu)
• Despertar amb estímuls rellevants (plor del nen)
• Podem recordar somnis (fase REM, evocació, no distracció)
• Poden decidir recordar els somnis (notes)
Dormir i somiar
Fase 1:
• Respiració lenta i regular, sensació de caure, imatges fantàstiques…
Fase 2:
• Explosions d’activitat cerebral (20 min.)
Fase 3: Ones lentes (minuts)
Fase 4:
• Ones molt lentes regulars (delta: 30 min.). Al final és quan apareix l'enuresi i el
somnambulisme
Fase 5: REM

9
 • Ones ràpides, ritme cardíac i respiració accelerats, excitació genital, cos quiet i relaxat.
Somnis amb contingut i història que poden ser recordats (10 min.)
Recordar-se dels somnis depèn del moment en el que et despertes. Tenen una funció clau per les
persones en el psicoanàlisis (no s’ha pogut demostrar). Psicoanàlisi va quedar relegat amb el
conductisme.
Concepció moderna dels somnis  s’estudien els continguts del somnis, aquests són compartits
entre cultures, són universals. Elaboració dels continguts de la realitat i preparació per enfrontar-
se’n. Hàbits dolents de son, afecten el rendiment acadèmic.

Teoria Funció dels somnis Punts febles

Psicoanàlisi Expressar desitjos, conflictes Interpretació, manca de fiabilitat
inconscients
Cognitiva Solució de problemes, aprenentatge No provat
Utilització de continguts de la
memòria
Manteniment Resultat dels processos d’eliminació Explica millor la fase REM que els somnis.
mental o enfortiment de les connexions No explica els somnis amb història ni els
neuronals recurrents.
Activació Cap, són resultat de senyals aleatoris No explica els somnis en fases no REM, el
síntesi del cervell que contenen històries o els recurrents
El contingut es dona quan s’activen
estructures corticals

Els somnis en la psicologia cognitiva contemporània

Consistència en els continguts
• Els homes somien amb homes (67%)
• Els homes apareixen com a agressors i les dones com a víctimes
• Més contingut sexual en els somnis dels homes
Elaborar i assimilar situacions de la vida
• Vulnerable i depenent: agressió
• Nois més implicats en interaccions agressives que les noies
Tractar els aspectes del present i anticipar situacions futures
Meditació
Obtenir un estat alterat de conciència mitjançant rituals i exercicis.
Caracteritzat per sentiment de plaer i d’alteració de la conciència, tranquil·litat i relaxació
• Control i regulació de la respiració
• Reducció del camp atencional
• Eliminació d’estímuls externs
• Adoptar i mantenir postures corporals
• Generar imatges mentals
Presenten totes les grans religions, que descriuen rituals
Las formes més tradicionals es basen en el ioga
• Meditació d’apertura: deixar la ment en blanc per rebre noves experiències
• Concentració: envers un objecte, paraula o idea
Pot reduir la reactivitat (estrès i ansietat)
Pot eliminar els pensaments pertorbadors repetitius
Hipnosi
Estat de consciència alterada en el qual un subjecte amb voluntat de cooperar (suggestionable)
cedeix el control de la seva conducta al hipnotitzador i accepta una certa distorsió de la realitat
• Concentració en un petit objecte + suggestió d’adormir-se (metafòric, doncs escolta les
instruccions)
• Possible mitjançant hiperalerta (tensió + alerta)

10
Canvis
• Cessació de la planificació(no iniciem noves accions) (cessió de la voluntat)
• Atenció selectiva (a l’hipnotitzador)
• Imaginació i fantasia
• Baixa comprovació de la realitat (al·lucinacions)
• Augment de la suggestionabilitat
• Amnèsia posthipnòtica
Aplicacions
Al·lucinacions positives (no veure objectes temuts)
Conducta posthipnótica(acostar-se a un objecte temut)
Al·lucinacions negatives (disminució de la percepció del dolor, ansietat en procediments mèdics)
Atenció: risc per implantació de records falsos

Tema 5: Aplicacions

Per comprendre l’aplicació:

• Evolució del desenvolupament atencional
o Infantesa: Fàcil distraibilitat i escàs control atencional
 Dificultat per a portar a terme tasques principals
o Adultesa: Manca de flexibilitat atencional.
 Dificultat per a redirigir l’atenció.
Disfuncions atencionals
• Quan l’aplicació de l’atenció no és adequada per la tasca
o No és adaptativa: Falla el funcionament normal
• Quan el rendiment és baix, parlem de dèficit atencional
Problemes amb l’amplitud
• Atenció ampla
o Focus atencional massa ample, excés d’informació i dificultat per a processar-la
• Atenció estreta
o Focus atencional massa estret, dificultat per a detectar la informació rellevant
Estil atencional (Nideffer, 1976)

Aplicació
• Atendre el que toca en el moment que toca
Problemes amb l'oscil·lació
• Llacuna mental: Dificultat per recordar una cosa que hem fet recentment
o Dificultat per identificar l’objecte atencional
• Lentitud d'oscil·lació: Atenció poc flexible

11
 o Problemes quan l’exigència és explorar l’ambient amb rapidesa i reorientar l’atenció
constantment

Problemes amb els determinants

• Manca d’intensitat
o Umbral massa elevat: Necessaris estímuls intensos
• Indiferència
o Manca d'interès pel que ens envolta
• Curiositat (excessiva)
o Atenció constant a molts estímuls
o Atenció dispersa
Problemes amb l’atenció selectiva
• Hiperconcentració
o Atenció centrada en una font, manca de resposta a
d’altres estímuls rellevants
o Atenció centrada en un mateix
 Pensaments, sentiments (absència mental)
• Baixa agudesa
o Concentració/activació no òptims
o Entorn massa familiar, manca de motivació
• Distraibilitat
o Labilitat, incapacitat per ignorar nova informació
Mes problemes
• Disposició fragmentada
o Dificultat per utilitzar els indicis del context per atendre
• Manca de tenacitat
o Dificultat per mantenir l’atenció sostinguda
• Fatigabilitat
o Apareix la fatiga massa d’hora
Aplicacions
• Publicitat
o Determinants externs
o Determinants interns
• Conducció i esport
o Seleccionar la informació rellevant
o Anticipació: Saber que cal detectar
 Senyals anticipatòries: Senyals de trànsit, instruccions de l’entrenador
Psicopatologia
El dèficit atencional sempre acompanya altres psicopatologies (ansietat, depressió, esquizofrènia…)
• Distraibilitat
• Dificultat de concentració
• Baixa disposició atencional (alerta)
• Dificultat en l’atenció controlada
• No defineix el trastorn però hi és
• Bon rendiment en tasques de baixa exigència atencional
Disfunció atencional: TDA
• Trastorn que apareix en nens
o Coeficient intel·lectual normal
o No altra psicopatologia greu
o Inatenció+impulsivitat (incapacitat per inhibir respostes inadequades)
12
 o Ocasiona dificultats d’aprenentatge i de relació interpersonal
• Dues tipologies: atencional pur o amb hiperactivitat
• Llarga durada

Estratègies atencionals a l’ensenyament

• Per a captar l’atenció de l’alumne
o Respectar els interessos dels estudiants
o Donar feedback dels aprenentatges
o Organitzar els continguts
o Reforç
• Per a mantenir l’atenció
o Ambient estimulant (estímuls variats)
o Variar les fonts atencionals dins les tasques (lectura, comentari,
dramatització, dibuix…)
o Donar feedback
o Reforç
Entrenament en habilitats atencionals
• Atenció ampla: exploració activa de l’entorn
• Atenció selectiva: selecció d’allò rellevant (negretes, ment en blanc…)
• Automatitzar (taules de multiplicar)
• Atenció sostinguda: repetir (memorització) o variar la forma de mantenir
l’atenció (dibuixos, esquemes, imaginació)

Tema 6: Definició i característiques de la Percepció

SENSACIÓ i PERCEPCIÓ
• SENSACIÓ: Fa referència a la forma en que els nostres receptors sensorials i el sistema
nerviós representen físicament el nostre ambient extern.
o Sistema de entrada: Ens permet relacionar-nos amb l’ambient
o Experiències pures
• PERCEPCIÓ: La forma en com organitzem i interpretem mentalment aquesta informació
LA SENSO-PERCEPCIÓ DES DEL PUNT DE VISTA DEL PROCESSAMENT DE LA
INFORMACIÓ
• Detectar la presència de l’energia estimulant
• Transducció
• Codificació
• Reconèixer l’estímul si ja s’havia experimentat abans
• Identificar l’estímul amb una categoria determinada Activitat cerebral
• Experiència perceptiva
Processos de sensació i percepció

Pregunta: Que és percebre?

13
 • Etimologia: “percipere” (apoderar-se d’alguna cosa)
o Però els romans utilitzaven: intellego
• Etimologia: “inter” + “lego”
o entre + jo trio

La percepció redueix la quantitat d’alternatives a una sola. Redueix la incertesa de les senyals de
l’entorn.
Percebre és UN PROCÉS CONSTRUCTIU
Que triem en la percepció? Que és el que redueix la incertesa?
Bàsicament informació
• Que ha de ser seleccionada entre tota la disponible (ATENCIÓ)
• Que ha de ser descodificada (PERCEPCIÓ)
• Que ha de ser identificada (MEMÒRIA)
Prenem decisions en la incertesa.
La solució (percepció) és SUBÒPTIMA però serveix per garantir la supervivència: ÉS
ADAPTATIVA
Percebem la realitat?: Diferents descripcions de “realitat”
Món Físic Sistema visual La Percepció
(“la Realitat”) (una realitat)

Hem d’entendre la percepció com a tractament d’informació i no com un reflex de la realitat física.
Sobre quina informació, el cervell realitzarà aquestes operacions?

Estímul distal Cervell

(la informació física) Retina
La Percepció

El cervell actua sobre: Una descripció de la

L’Estímul proximal realitat. Una
(Informació que arriba als descripció útil per a nostres
sensors) la supervivència, que funciona.

Energies que actuen sobre els receptors sensorials.

L’estructura de l’estímul proximal és lo que fa que
inclogui...

INFORMACIÓ sobre la que el cervell actuarà

per a PERCEBRE

Qualsevol informació?
Informació estructurada i variable
• La informació sostinguda o amb variacions mínimes no es detecta.
La difícil tasca de percebre...
Els sistemes sensorials tenen una àrdua tasca a l’hora de descodificar la informació del mon. Se
enfronten a múltiples problemes:
• canvis de luminància
• canvis de forma
Cóm sabem que aquestes figures son essers humans i, probablement, adults?
La descripció física (figura amb trets humans molt petita) de la realitat es UNA de les possibles
descripcions que es poden fer. La realitat psicològica indica que és un adult de mida normal.
El PROBLEMA GLOBAL DE LA PERCEPCIÓ: Correspondència psicofísica entre la informació
que proporciona la energia física de l’estímul i la experiència psicològica corresponent.
14
El cervell utilitzarà una descripció funcional per als seus propòsits que no és per lo general la
descripció física dels estímuls.

Apunts de classe:
Som receptors actius. No podem captar tot, escollim que captar, però no sempre concientment.
Entenem l’estimulació com informació.
No puc percebre res que no hagi estat après o atès.
La percepció implica desestimar informació, perdre-la. Provoca incertesa.
Operem amb menys informació de la desitjable.
La realitat, la percepció, és una construcció dels subjectes, no és un reflex de la realitat.
La percepció no la construïm de la informació real del món que no és la mateixa que nosaltres
captem. Captem del món una petita porció i fem una construcció d’una informació molt limitada.
Dins del patró sensorial de tota la informació, encara és molta. Detectem els canvis. No tenim
capacitat per detectar variacions en l’entorn. No perdem temps detectant el que ja hi és.
No operem amb el món real, si no amb les percepcions, amb una reconstrucció.
Quines energies detecten els sentits?
Les cèl·lules receptores s’han adaptat per a reconèixer de forma específica l’estímul adequat que les
excita.
Energies físiques captades per sensors especialitzats (cèl·lules) distribuïts per tot el nostre cos.
Disposem de diferents tipus de sensors:
• Sensors de molècules químiques disperses en l’aire o l’aigua (QUIMIORECEPTORS:
Gust i Olfacte  detecta molècules que instantàniament van al cervell).
• Sensors de la pressió mecànica exercida envers la pell (DERMOCEPTORS: Tacte, pressió,
vibració)
• Sensors de la pressió mecànica que es propaguen mitjançant ones sonores
(MECANORRECEPTORS: Audició)
• Sensors de l’energia radiant o radiació electromagnètica. Destaca el llum visible o l’espectre
cromàtic (FOTORECEPTORS: Visió)

FUNCIONS DE LA PERCEPCIÓ
• Moviment: calcular distàncies, mantenir equilibri, coordinar moviments...
• Coneixement: de l’espai i temps i de la discriminació d’objectes i esdeveniments
• Mantenir nivell d’activació: combinació activació i repòs.
• Indicadors sobre el dolor: tant de dins com de fora. Persones amb la mateixa afecció,
diferències del grau de dolor.
• Activació del plaer
Perquè és important la percepció?
Deficit en un sentit  distorsió en la percepció del món
Disminució  reconstrucció de com es veu el món, necessitat de nova adaptació.
Sensors són biològics irreemplaçables, amb el pas del temps es degeneren causant una pèrdua de
percepció i atenció.
• És obvi com percebem?
• Ens enganyen els sentits?
• Podem viure sense els sentits?

15
 o Pèrdua amb l’edat
o Discapacitat
• Quines aplicacions té?
o Tractar els dèficits perceptuals.
o Entendre els requisits de les tasques
Per tant…
• Des d’una perspectiva empírica, les percepcions no són innates.
o La percepció no és una experiencia de base biològica, és una combinació psicològica
i biològica
• Són estructures mentals construïdes (en base a experiències sensorials)
• La percepció és una experiència sensorial conscient: l’experiència de veure
un objecte
• Quan es tanca el procés perceptual, podem arribar a la conciència (la
conciència és possible quan puc captar bé el món)

Tema 8: Organització perceptiva

Com es construeix el món visual

• Percepció de la forma.
o La Gestalt  Escola de psicologia alemanya de principis del segle XX. Estudiaven
com les persones operen amb la informació del voltant.
• Constàncies visuals: quan veure és creure.
• Il·lusions visuals: quan veure és enganyar-se.
PSICOLOGIA DE LA GESTALT
• Wertheimer (1923), Koffka (1935) i Kölher (1947) van formular el principi bàsic de
l’organització perceptiva: la llei de la Prägnanz. (Kölher treballava amb primats)
Llei de Prägnanz
• La pregnància: El principi de la pregnància diu que “de totes les
organitzacions possibles que disposi un estímul es tendirà a percebre la
més simple i estable” (Kofka, 1935), la que minimitzi la complexitat de
l’estímul, per tant també es parla de principi de la simplicitat o principi
mínim. Fa referència a la gran quantitat d’informació que detectem els
humans, l’organitzem en unitats més simples i estables possibles
PRINCIPIS DE L’ORGANITZACIÓ PERCEPTUAL (tot existeix “respecte de”. No hi ha res
aïllable del que l’envolta, del seu fons”.
• Proximitat: Quan dos elements estan a prop tendim a percebre’ls junts i no separats. Es
conceben com una sola forma.
• Semblança: Els objectes de color, grandària o forma semblant solen percebre’s com a part
d’un patró.
• Continuïtat: Tendim a agrupar com a part d’un patró els objectes que segueixen un patró o
direcció.
• Tancament: Els elements són percebuts com figures o conjunts complets, formant una
unitat.
• Simetria: Els elements que formen unitats simètriques són percebuts com pertanyents a una
figura o forma, com un tot.

16
 Proximitat Semblança Continuïtat Proximitat

Continuïtat Simetria Proximitat

Simetria Tancament
Altres aportacions de la Gestalt
• Els principis de l’agrupació perceptual: la percepció humana no és la suma de les dades
sensorials, sinó que passa per un procés de reestructuració que configura a partir d’aquesta
informació una forma, una Gestalt, que es destrueix quan s’intenta analitzar
• Les relacions entre figura-fons: els principis de la Gestalt descriuen l’organització del
cervell dels elements principals sensorials en unitats i patrons amb significat. Tot és
identificable respecte un fons
PERCEPCIÓ DE LA FORMA: FIGURA-FONS
• Es la forma més elemental d’organització perceptiva.
• L’organització figura fons acostuma a ser ambigua.
• L’organització figura-fons es dona a la ment i no a l’estímul.
• També és possible amb altres modalitats sensorials
• Atenem a un estímul perquè deixem de banda els altres que ens envolten.
Quan i com es dona l’organització perceptiva?
• L’agrupació perceptiva es dona en els primers moments del processament de la imatge.
• Gestalt
o Hipòtesis del isomorfisme: l’organització perceptiva es reflecteix de manera precisa
en el cervell.
 Les evidencies experimentals no avalen les explicacions gestaltistes.
o Més eficients en descriure fenòmens que en explicar-los.
• LES LLEIS DE LA GESTALT RESISTEIXEN EL PAS DEL TEMPS, NO HAN SIGUT
REFUTADES
• És la millor explicació de com percebem.
• Pensaven que la manera com percebem és com es configura el cervell

Tema 9: Percepció del color, la profunditat, la mida i la distància

Quina informació ens ha de donar la VISIÓ?

Informació que necessitem per a interactuar amb un mon en constant moviment.
3 preguntes fonamentals que el cervell encarrega al Sistema Visual:
• Com són els objectes (PERCEPCIO DEL COLOR)
• On estan els objectes? (PERCEPCIÓ DE LA MIDA i DISTANCIA)
• Cap a on van els objectes? (PERCEPCIÓ DEL MOVIMENT)
Com veiem els colors
La llum és emesa per un objecte lluminós (sol, bombeta, etc) o un objecte que reflecteix la llum (en
presència d’altres colors). Si veiem el color és perquè tenim constància del color
El nostre sistema visual transforma les longituds d’ona en colors.
17
 • Les longituds d’ona curtes: 440-500 nm, són blaves
• Les longituds d’ona mitjana: 500-700 nm, són verdes
• Les longituds d’ona llargues: 650-780 nm, son vermelles.
Color=experiència subjectiva
• Resultat de la construcció en el cervell de les longituds d’ona. La forma de referir-se a les
experiències del color.
o El to és la qualitat que millor descriu el color (vermell, verd…).
o La brillantor es la quantitat de llum reflectida en una superfície de color: oscil·la
entre el blanc i el negre.
o La saturació es refereix a la puresa del color, al nivell de grisor.
Quants colores veiem? 7 millons de colors dels quals solsament 7500 tenen nom.
TEORIA TRICROMÀTICA: Tot to és el resultat de la barreja de tres colors bàsics o primaris.
Young (1802) i von Helmholtz (1852) van proposar que l’ull detecta 3 colors primaris:
• vermell, blau i verd.
Tots els demés colors resulten de la activitat combinada d’aquestos tres colors.
Teoria dels processos oponents (Hering, 1878)
• Tots els colors consten d’una o dues de les següents sensacions: vermell, verd, groc i blau.
• El vermell- verd, groc- blau: són colors oposats.
• No es poden percebre simultàniament
• Les cèl·lules responen oposadament a dos colors. Una longitud d’ona activa les cèl·lules i
quan es retira s’activa l’oposat.
ON ESTÁ l’objecte?
Claus Visuals per a la Percepció de la distancia i la profunditat de la distancia i la profunditat
• Tipus de claus que serveixen per a estimar distancies:
• Claus Fisiològiques u Oculomotrius: es basen en informació que prové de les estructures
biològiques implicades en la visió.
• Claus Visuals: aquelles que es relacionen amb la interpretació de la informació que arriba a
la retina.

Claus Fisiològiques u Oculomotrius

• L’acomodació (la imatge ha d’estar enfocada en la retina)
• Els músculs ciliars es contrauen per augmentar la convexitat de cristal·lí i enfocar objectes
propers.
• Els músculs es relaxen i la convexitat disminueix per a enfocar objectes llunyans (no és molt
precisa després dels 2 metres)

El cervell nota la tensió dels músculs ciliars i utilitza aquesta informació per
a calcular la distancia a la que es troba un objecte.
• La Convergència (clau binocular)
o La clau de convergència requereix de DOS ulls amb camps
visuals superposats.
18
 o Es refereix a l’angle que els ulls han de generar per a enfocar el mateix objecte (mes
enllà dels 6 metres: ulls paral·lels )
o Convergència: moviment cap endins dels ulls (objecte proper)
o Divergència: moviment cap enfora (objecte llunyà)
La informació envers l’angle dels ulls s’utilitza per a calcular la distancia a la que es troba un
objecte

Claus Visuals ESTÁTIQUES

• Interposició: Clau obvia i una de les més fortes que utilitza el Sistema Visual
• Mida Relativa: Les imatges retinianes d’objectes propers són majors que les d’objectes
llunyans. La distancia pot ser estimada a partir de conèixer la mida absoluta d’un objecte
• Perspectiva: Les línees paral·leles convergen a mida que augmenta la distancia.
Claus Visuals DINÀMIQUES
Aparellatge de moviment: Els objectes que estan més
lluny es mouen mes lentament en la retina que els que
estan més a prop (al temps que la seva velocitat física
és la mateixa)
Els objectes propers es mouen mes ràpid en la retina
que els objectes llunyans
El moviment...¿es una il·lusió?
Els essers humans “integrem” el moviment visual a partir d’una seqüència de imatges estàtiques: en
la simulació de la noria solsament hi ha dos imatges estàtiques: la resta, “ho posa el cervell”.
CAP ON ES MOU L’OBJECTE?
Importància de la detecció del moviment
El principal objectiu del moviment es crear una representació útil per a guiar-nos en l’entorn i
relacionar-nos amb d’altres organismes i objectes.
Algunes de les principals funcions de la percepció del moviment son:
• Codificació de profunditat i estimació de distancies (aparellatge de moviments)
o Discriminació Figura-Fons: solsament ho veig quan es mou
o Reconeixement d’objectes
 Quin objecte podria ser aquest?
 … i si comença a moure’s?
 Quines característiques som capaços d’extraure del moviment de 14 punts?
Com explicar les il.lusions visuals?
• Per al sistema visual, allò important no es exactament la realitat física,
sinó una descripció del mon
o La podríem denominar com "realitat mental",
o Té la funció de facilitar la interacció amb el mon que ens
envolta
• Els sistemes sensorials realitzen operacionals de transformació,
d’anàlisi, de síntesis i d’activació de coneixements
o Són operacions de tractament de la informació que determinen
la percepció
• Les creences perceptives que es deriven de les il·lusions visuals,
encaixen amb el que conclouríem de forma raonada
o No ens enganyen, sinó que mes aviat ens permeten un
coneixement mes adequat per dirigir la nostra conducta
La constància perceptiva
• Constància perceptiva:
o Habilitat dels sistemes perceptius relativa al manteniment de les característiques
físiques d’un objecte, forma, mida, o color, encara que les manifestacions sensorials
canviïn.
19
 o Aspecte remarcable de l’experiència visual.
 Constància de color
 Constància de la forma
 Constància de la grandària
 Constància de la claredat o brillantor
 Constància perceptiva

IL·LUSIONS VISUALS
1. Il·lusions de superfície i grandària
2. Il·lusions del contorn
3. Il·lusions de moviment
4. Il·lusions de la forma
5. Geometria impossible
6. Il·lusions de volum
7. Il·lusions de perspectiva i distància
8. Camuflatge o mimetisme
IL··LUSIONS DE SUPERFÍCIE GRANDÀRIA
Són les imatges de persones o coses a més o menys distància però amb els referents de profunditat
que al comparar-ho sembla o molt gran o molt petit
Il·lusió de Titchener

Il·lusió Mueller-Lyer

Il·lusió de Ponzo
• La perspectiva lineal proporciona el context.
• Les línies laterals semblen convergir.
• La línia superior sembla trobar-se més lluny.
o Però les imatges en la retina de les línies de color vermell són
iguals.
Com expliquem les il·lusions de Müller-Lyer i de Ponzo?
• Per l’aplicació incorrecta del principi de grandària.
o Tractem les figures com a tridimensionals, encara que no faci falta.
o Utilitzem claus de profunditat, encara que les imatges no ho requereixen.

IL··LUSIÓ DE FORMES
Amb poques línies es pot insinuar el disseny d’una figura a la que li donem sentit i la
veiem amb claredat .

GEOMETRIA IMPOSSIBLE GEOMETRIA IMPOSSIBLE

Es poden dibuixar figures que són d’existència impossible. Això succeeix
perquè la fòvea té un punt visual molt petit.

IL·LUSIÓ DEL CONTORN

De forma predeterminada tendim a posar límits o “contorns” on no hi son

IL·LUSIÓ DEL MOVIMENT

20
Existeixen algunes figures que provoquen una forma d’il·lusió de moviment. Aquest efecte es deu a
un moviments que ocorren a nivell fòveal.

IL·LUSIONS DE VOLUM O EN 3D
Les imatges estan realitzades en dos dimensions però el nostre cervell les interpreta en 3 dimensions

IL··LUSIÓ DE DISTÀNCIA O PERSPECTIVA

Es poden crear il·lusions d’aquest tipus amb la inclinació de línies o plans que indueixen a percebre
els objectes representats com més o menys a prop.

Perquè les il·lusions no dificulten la nostra vida diària?

• Diferenciar entre percepció pel reconeixement i percepció per l’acció.
o Serveix per a reconèixer i identificar estímuls (útil per guanyar experiència i
comprensió)
o Útil per determinar la localització exacta de l’estímul (aquí i ara)
• Evidencies neuropsicològiques: aquestes percepcions diferents es donen en
àrees cerebrals diferents
• Podem percebre les il·lusions però som molt eficients interactuant amb el
nostre entorn, no ens equivoquem.

Tema 10: Els sentits

SISTEMES SENSORIALS
EN FUNCIÓ DEL LLOC
• Exteroceptors: Superfície dels cos
• Propioceptors: Receptors situats als músculs, articulacions i tendons.
• Interioceptors: Situats a les vísceres
• Dermoceptors: Receptors de la pell
• Nocioceptors: Especialitzats en captar la sensació del dolor.
La visió
• Reacciona davant energia electromagnètica: sol, raigs x, raigs còsmics, radio, televisió...
o Espectre visible
• El sistema visual
o Ulls:
 Sistema de formació d’imatges
 Sistema de transducció d’imatges
o Vies neurals
o Cervell
Espectre visible d’energia electromagnètica

L’ull com una càmera? Les estructures de la retina

Tall transversal de l’ull

21
22
RETINA Conducció de l’ull a la escorça visual

Audició
1. Natura de l’estímul físic al qual és sensible la oïda
2. Descripció del sistema auditiu
• Els canvis de pressió del so fa que la membrana situada en l’oïda interna vibri.
• El so: originat per moviment o vibració d’un objecte.
• El volum:
o Dimensió de la experiència auditiva relacionada amb l’amplitud de la pressió de
la onda (db.)
• El to:
o Dimensió de la experiència auditiva relacionada amb la freqüència d’ona (Hz.)
• El timbre:
o Dimensió de la experiència auditiva relacionada amb la complexitat de l’ona; lo
que permet distingir veus

El sistema auditiu
• Oïda
o Sistema d’amplificació del so
 Oïda externa: orella i canal auditiu extern
 Oïda mitjana: timpà, martell, enclusa, estrep, finestra oval
o Transductors: a l’oïda interna
• Receptors del so: a la còclea o cargol
• Vies neurals
• Cervell

23
Cèl·lula ciliada a l’òrgan de Corti

TEORIES SOBRE L’AUDICIÓ

• Teoria del lloc (Helmholtz 1800): La vibració la membrana basilar en diferents llocs,
dóna com a resultat tons/freqüències diferents com a resultat tons/freqüències diferents. A
prop de la finestra oval es presenten les freqüències més altes. Les més baixes es
presenten més lluny de la finestra oval.
• Teoria sobre la freqüència (Rutherford, 1886): La velocitat de la vibració determina el
to. Mentre més ràpida sigui la vibració, més alt serà el to.
El sistema olfactiu
• Receptors de les foses nasals
o Estructures piloses (transductors)
• Vies de connexió
o L’impuls elèctric es transmet al bulb
olfactori
• Zones cerebrals
o Còrtex olfactori: Interior lòbul temporal
(amb connexió directa amb el bulb)

24
EL GUST
• Receptors del sabor
o A la llengua: Papil·les gustatives
o A la gola
o Al paladar
• Vies de connexió
o Vies nervioses activades
o Patrons d’activació
• Àrees cerebrals
o Còrtex olfactori
• Papil·les:
o Elevacions en la llengua semblants a grans en les que se troben els botons
gustatius.
• Botons gustatius:
o Contenen les cèl·lules receptores del sabor.
o 10.000 botons gustatius revesteixen la llengua i la boca la llengua i la boca.
 Els receptors del sabor estan en el sabor estan en el interior dels botons.
 Cada fibra gustativa reacciona més a un sabor que a un altre.
• Quatre qualitats gustatives (sabors)
o Quatre sabors bàsics: No es detecten al centre de la llengua
 Salat: Es detecta a la punta
 Agre/Àcid: Es detecta als costats
 Amargor: Es detecta al paladar tou (part posterior)
 Dolçor: Es detecta a la punta
o Cada persona percep diferents gustos depenen de:
 La genètica.
 La cultura.
 L’aprenentatge.
 L’ atractiu del menjar.
El tacte
• Pressió: Pressió física a la pell
o Llavis, nas i cara les àrees més
sensibles (més receptors)
• Temperatura (cutània)
o Els receptors són cèl·lules sota la
pell
o Transductors: augment/disminució
de la temperatura
o Mantenir temperatura: adaptació
• Dolor
El dolor
• Sentit molt necessari: evitar perills
• Estímul: Tot allò que causa dany als teixits
o Pressió
o Temperatura
o Irritants químics
o Descàrregues elèctriques
• Transductors
o Sensibles a substàncies químiques generades a la pell
El “mon” interior

25
• Cinestesia:
o Sensació de posició del cos i del moviment de les seves parts.
• Equilibri:
o Sentit que proporciona informació envers la posició global del cos.
o Conductes semicirculars: Òrgans sensorials de l’oïda interno que contribueixen a
l’equilibri responent a la rotació del cap.

26