El moviment

obrer i les
Internaciona
ls
1.- Introducció: la societat de classes.

A l’Antic Règim les relacions socials estaven marcades per un marc jurídic i polític que
fixava els diferents estaments, els seus privilegis i els seus drets.

L’estructura social estava basada en l’herència d’uns privilegis per part d’un grup

Fonamentalement l’aristocràcia propietària de terres (posseien la major part de la riqueza i propietats)

Aquesta situació va canviar a nivell polític per:

• La Revolució francesa i después les revolucions liberals que van fer desaparèixer els
privilegis i igualar tots els homes davant la llei i la fiscalitat.

Aixa va surgir un nou grup social predominant……la BURGESIA.

Els canvis a nivell econòmic es van produir a partir de la Revolució Industrial:

• Va ajudar a la burguesía en la lluita per les seves reivindicacions polítiques.

• Va crear un nou grup social (proletariat) i l’aparició dels primers moviments obrers (quan
els assalariats prenen conciencia de que la miseria no era deguda a la guerra i les crisis
economiques i sí a l’interès exclussiu dels patrons)

La transformació política + la transformació econòmica va determinar el pas d’una

societat estamental a una societat de classe.
2.- Primeres formes d’organització del moviment obrer.
Hem de recordar que les condicions laborals en que estaven els treballadors ern molt dures:

-
-
Jornades que superaven les 15 hores de treball.

Condicions higiènic-laborals molt dures (humitat-foscor)

- Treball infantil

- Sous precaris: cobraven per jornada treballada o preu fet.

Podien acomiadar al treballador en qualsevol moment. No existia

cap mena de legislació laboral.

Aquestes situacions va originar conflicto entre patrons i treballadors. Els conflictos els poden dividir en
2 tipus:

- Estrategia clàssica o tradicional consistent en motins i avalots. Eren conductes

pròpies per necessitats de subsistència.

 - Nova estratègia basada en aconseguir nous drets laborals (per exemple dret de

vaga).

Es va lluitar contra les lleis que prohibien les associacions (Combinatiosn Acts en
Anglaterra o la LLei Le Chapelier a França).

Les primeres reaccions contra el sistema capitalista van aparèixer de la mà de grans pensadors i
institucions caritatives però qui va fer l’esforç més gran van ser els socialistes utòpics.

2.1.- Els socalistes utòpics.

És un moviment sorgit a principis del segle XIX a França i format per pensadors procedents de la
classe mitjana principalment (també la noblesa) que s’oposaven a les doctrines capitalistas i defensaven
la igualtat i la solidaritat.

Volien un altre model de societat diferent a la que es manifestava amb la industrialització.

El concepte d’utòpics va ser utilitzat per Karl Marx ja que no confiava en que aquestes teories fossin
portades a terme.

Les característiques fonamentals del socialisme utòpic:

1.- Substitució de la propietat privada dels mitjans de producció per formes de propietat col·lectiva.

2.- Postulaven que la bondad i la concordia eren innates a la condició humana (recorda que això era una
idea de Rousseau en el seu llibre El bon salvatge)

3.- Preferencia en les formes pacífiques front de la violencia per lluitar contra el sistema.

4.- Propugnaven la necessitat de reformes per millorar la situació de les classes populars (intervenció
estatal, protecció de dones i nens, asistencia sanitària…)
Els pensadors méssignificatius:

• ROBERT OWEN (1771-1858)

Va ser l’únic que va prendre part activa de la lluita sindical.

Va construir fàbriques sota un model d’estructura social interclasista.
Va millorar les condicions dels treballadors:

- Introducció de cooperatives de consum.

- Limitaciódel treball dels nens i dones.
- Horari laboral més reduït.

• FOURIER (1772-1837)

Va ser més radical. Aspirava a destruir el capitalismo i a substituir-lo per comunitats de

tipus socialista (pensava que la culpa del caos és la infidelitat humana i la destrucció de
les lleis de la naturalesa causada per institucions com la familia, patria, religió…)

Va crear els FALANSTERIS, que eren associacions lliures de treballadors amb formes de
vida comunal en què tothom participava de forma igualitària i lliure del fruti del seu
treball.

Els falansteris estaven format per 1600-1800 treballadors seleccionats d’acord amb la compatibilitat de
caràcters.

• CABET (1788-1856)

Inspirat per Babeuf (que va crear la “conspiració dels iguals” l’any 1796 per enderrocar el
Directori i que va ser afussellat. Manifestava que la propietat privada era la clan de la
desigualtat i proposava la instauració de la comunitat)
Cabet va escriure Un viatge a Icària que es convertirà en un manifest de les idees
socialistes i on proposava per primera vegada la idea de la “dictadura del proletariat”,
idea aquesta precussora de Marx.

Va intentar posar en pràctica les seves idees creant fàbriques als USA, anomenades
colònies modèliques, que fracasaran al poc temps.

Cabet tindrà molta influència en els cercles obreres catalans i en els primers anarquistas.

• BLANC (1811-1882)

Va ser un dels teòrics del primer socialismo. Rebutjava la lluita de classes i defensava la
transició pacífica cap a la societat socialista mitjançant l’organització de TALLERS
NACIONALS sostinguts per l’Estat i gestionats per treballadors.
 Va formar part del govern provisional creat a partir de les revoltes de França al 1848.

• PROUDHON (1809-1865)

La figura més important de l’època. Va ser el primer en manifestar-se contra la propietat.

La seva frase “la propietat és un robatori” va servir com a crítica de la democràcia
burgesa i del paper de l’Estat.

Va propasar la creació de cooperatives obreres i el mutualismo (associacions que

emparaven als treballadors en cas de malaltia o atur)

Es coneix com a precursor de l’anarquisme. Estava obsesionat per la llibertat i

considerava que l’home només es lliure quan actua mogut per la seva pròpia raó (mai
acceptarà un partit on les ordres vinguin de dalt. Defensa l’organització federal).

2.2.- El socialisme científic

El principal ideòleg del socialisme científic va ser Kart Marx (1818-1883) juntament amb el seu amic i
col·laborador Friederich Engels (1820-1895)

Tots dos van divulgar les seves idees en publicacions il·legals:

La Gaseta Renana dirigida per Marx.

Annals francoalemans dirigida per Engels.

Marx va conèixer a Engels a Londres on es refugià desprès de passar molt temps fugint per Europa
(Paris, Suïssa, Brussel·les...)

Marx té dos obres claus fruit del seu pensament :

- El Manifest Comunista (1848) -redactat juntament amb Engels-

- El Capital (1867)

Les influències de Karl Marx són molt variades però especialment de

Hegel i

dels economistes de l’escola anglesa de Manchester.

Del primer agafa la idea no lineal de la història (no és un continu, està plena de contradiccions
anomenades antagonismes )

Dels segons agafa la teoria del valor del treball, que explicava el valor finald’un producte en base al
treball humà acumulat en la seva fabricació.
Estudiarem el marxisme a partir de 3 camps:

1.- Anàlisi del passat (materialismo històric)

2.- Crítica del present (estudi econòmic realitzat a l’obra del Capital)

3.- Projecte de futur (alternativa política marxista)

1.- ANÀLISI DEL PASSAT.

El marxisme trenca amb les concepcions idealistes de la història.

Es basa en els pensaments d’Hegel (no linial, fets contradictoris). Però Hegel que era un principi
abstracte (la idea hegeliana) allò que guiava la humanitat en aquest procès.

Marx es manifesta contrari i diu que són els homes i les relacions entre ells els que donen sentit a la
història.

El motor que fa evolucionar la història és la lluita de classes (2 classes antagòniques). Lluita entre
classes opresores i oprimides.

La successió d’etapes històriques no són definitives pel grau de desenvolupament de la producció, sinó
per la naturalesa de les relacions de producció:

amo – esclau
senyor – serf
obrer – capitalista

Segons Marx, al llarg de la història es desenvolupen 5 grans modes de producció:

- Asiàtico-comunisme primitiu. Correspon a les primeres etapes de la història i

està caracteritzat per la no existencia de propietat privada i el treball i terra comunal.

 - Esclavisme. Correspon als períodes de Grècia i Roma. Es dona un antagosnime entre
homes lliures i esclaus.

- Feudalisme. Es dona unapropietat completa, per part del senyor, sobre els mitjans i
sobre els treballadors en particular.

- Capitalisme. On es produeix una concentració del capital en mínimes mans.

- Comunista. L’etapa final.

El pas d’un sistema a un altre té lloc quan les contradiccions i antagonismos el destrueixen. Llavors es
configura una nova classe social que controla els mitjans de producció i els apareéis de l’Estat i
imposen la seva concepció política, moral i religiosa.

Això s’anomena SUPERESTRUCTURA.

Per a Marx, el capitalismo no és el punt d’arribada de l’evolució humana, sinó una fase més que cal
superar per arribar a un nou model de producció

El SOCIALISME, en el que no existiran desigualtats socials .

2.- CRÍTICA DEL PRESENT: ANÀLISI ECONÒMIC DEL CAPITALISME

Per a Marx l’economia condicionava la resta d’estructures (polítiques, socials…)

Les seves idees econòmiques les elabora en la seva obra EL CAPITAL.

Per a ell l’element clan és la plusvàlua què és el benefici que es queda el capitalista a partir del treball
no pagat al productor. Dit d’una altra manera, és l’apropiació per part del capitalista de part dels guanys
que produeixen els obrers.

Marx, també va mostrar que en sistema capitalista es donava la necessitat constant de nova tecnología
per fer front a les crisis periòdiques i la disminució en la txa de beneficis Això provocava la
concentració d’empreses i capital en poques mans.

3.- PROJECTE DE FUTUR: LA SOCIETAT COMUNISTA.

Per posar fi a l’explotació de l’home per l’home, Marx va proclamar la necessitat que el
proletariat conquerís el poder polític i econòmic. Es a dir, que mitjançant la revolució (revolució
proletària) s’apropiés de l’Estat.

Aquest nou estat proletari (DICTADURA DEL PROLETARIAT) no tindria propietat privada i seria
una fase transitòria per vèncer la resistencia de la burguesía.

A messura que es posi fi al capitalismo desapareixerien les classes socials i al no haver classes socials,
l’Estat (espressió de la dominació d’una classe sobre una altra) desapareixeria tenint una única funció
administrativa i donant pas a la societat COMUNISTA (igualitària i sense classes).

2.3.- L’ anarquisme.

El terme anarquista vol dir “sense comandament”. No té un cost doctrinari tan homogeni com el
Marxismo amb els seus estudis de Marx i Engels.

L’anarquisme va surgir a principis del segle XIX per W. Godwin. Les seves idees principals eren:

- Llibertat individual. No acepta la supeditació a lleis o institucions. Hi ha una visió

naturalista de la societat i del món.

Crecen que l’home és social per naturalesa i que porta dins tot el necessari per viure en
llibertat i en concordia social.
- Abolició de l’autoritat constituïda. Negació de l’Estat ja que el consideren com una forma

d’opressió que imposibilita el desenvolupament ple de la llibertat humana. El primer acte de

la revolució deu ser la destrucció violenta de l’Estat.

Proposen un model de societat, propietat i organització col·lectivista.

Les diferents comunitats s’uniran i portarien al federalisme, que substituiria l’Estat.

També s’oposen als partits polítics. Són bàsicament apolítics (refusen l’organització en
partits que tinguin com a objectiu la conquista del poder polític). Crecen que la lluita del
proletariat ha de tenir lloc tan sosl en el terreny econòmic.

- Eliminació de la propietat. Estan a favor de formes de propietat col·lectiva i comunitària.

Els mitjans de producció deuen ser de tota la comunitat o de cooperatives obreres.

Fins i tot hi ha altres teòrics con Kropotkin, que defensen la col·lectivització dels fruïts, es a
dir dels béns produïts, en funció de les necessitats i no del rendiment.

Un altre teòric va ser Pierre Jacques Proudhon, en la seva obra Què és la propietat? En
aquesta obra defensa que la propietat és un robatori.

Altre lider anarquista serà Mikhail Bakunin què és el evitable creador de l’anarquisme.
Fundarà la Federació del Jura i exposarà el model anarquista en base a tres idees:

1.- Eliminació de l’Estat. Propasa un model d’anarco-col·lectivisme, on seran col·lectius els

instruments de treball, el capital i la terra i es repartiran els fruïts del treball d’acord amb l’esforç
de cadascun.

2.- Desaparició dels exèrcits.

3.- Necessitat d’una revolució popular.

 L’anarquisme tindrà 3 tipus:

- Anarcocol·lectivisme:

Planteja que els instruments de treball, capital i terra siguin col·lectius i que els beneficis
es reparteixein d’acord amb l’esforç de cadascun.

El seu representant era Bakunin.

- Anarcocomunisme:

Proposa col·lectivitzar els mitjans de producció i també els fruïts del treball i el seu
repartiment per necessitat no per rendiment.

Els seus representants seran Kropotkin i Malatesta.

- Anarcosindicalisme:

És un tipus d’associació obrera (sindicats) que pretenen posar en mans dels sindicats els
mitjans de producció.

Hi havia sindicats anarcosindicalistas que defensaven la via pacífica i d’altres que

defensaven La violencia (propaganda pel fet).

3.- El moviment obrer no organitzat: el ludisme.

Va ser el moviment revoluiconari contra les màquines. Es culpava i responsabilitzava a les
màquines de l’augment de l’atur i de la disminució del poder adquisitiu.

El ludisme rep el nom de Ned Lud, que era un teixidor (alguns indiquen que aquest era un pseudònim i
d’altresconsideren que era un personatge mític). De Sitges de Leicestershire que va destruir les
màquines del seu patró com a acte de protesta.

Les primeres accions són doncs a Inglaterra i com a conseqüència, el Parlament promulgarà una llei
contra aquests actes, el que provocarà l’execució de 18 dirigents de York el mes de gener de 1813.

Anglaterra va patir 4 grans onades ludistes de 1811 al 1816.

A Catalunya el moviment ludita es va manifestar en l’inici de la fpabrica Bonaplata (el primer Vapor de
Catalunya) i posteriorment les movilitzacions contra les selfactines (màquines de filar) que va
desembocar en la gran vaga de 1855 a Barcelona. A spanya són coneguts com els fets d’Alcoi de 1820.

4.- Moviment obrer organitzat.

4.1.- El sindicalisme i el cooperativisme.

En els primers temps de la industrialització degut a les lleis antiassociatives de finals del S.XVIII :

- Llei Le Chapelier a França.

- Combination Act a Anglaterra.

Al començament les revoltes dels assalariats eren espontànies i desorganitzades. Moltes vegades l’acció
es dirigia contra l’instrument (ludisme) i no contra la forma d’explotació social.

A poc a poc els treballadors es van donar compte de la necessitat d’organitzar-se de formaestable. Les
primeres van ser:

- Les Associacions de Socors o d’ajuda mútua.

A partir d’un pagament de quotes es creaven caixes de resistència amb l’objectiu d’ajudar
en cas de malaltia, defunció i vaga.

Aquestes associacions eren clandestines i agrupaven treballadors d’un mateix ofici.

- Sindicats.

A partir de la derogació de les lleis antiassociació (1824) els treballadors es van agrupar
en organitzacions per oficis.

- Agrupació de sindicats

Posteriorment es formen agrupacions de diferents sindicats, donant peu a les Trade

Unions (unió d’oficis).

El més important va ser la Unió General de Filadors creat per John Doherty en el 1829.
Va fracasar ja que per apuntar-se calia pagar una quantitat elevada i per tant únicament
 estava en la possibilitat de treballadors qualificats (Els primers sindicats van ser de
treballadors qualificats i a partir de l’últim quart del segle XIX esvan incorporar els
treballadors no qualificats).

Posteriorment Doherty crearà la Nacional Association for the Protection of Labour que
integrava 150 associacions de diferents sectors (tèxtil, miner, metal·lúrgic).

El 1834 Robert Owen crearà la Great Trade Union que ràpidament tindrà més de ½ milió
d’afiliats.

4.2.- Cooperativisme.

En alguns casos, el moviment obrer es va dirigir cap a la modificació del model

d’organització de la producció.. És el cas del cooperativisme.

Va ser un moviment encapçalat per Robert Owen i que pretenia la creació d’unitats econòmiques de
producció en que desapareix la divisió entre capital i treball.

Per últim, el 1875, es declararà la llibertat de vaga que serà l’arma principal de les organitzacions
obreres.

4.3.- El cartisme.

És l’organització del moviment obrer a partir d’un projecte polític. Fins llavors no va
tenir una iniciativa pròpia i va donar suport a la burguesía en la seva lluita contra l’Antic Règim. Però
aviat la classe obrera es va adonar de la necessitat de defensar els seus interesaos mitjançant un projecte
polític propi.

L’experiència va ser clan respecte al que va passar amb la Geat Trade Unions: els empresaris van
començar a negar-se a donar feïna als afiliats i especialment a dirigents, de manera que es van veure
forçats a passar a la clandestinitat sent acusats de pertanyer a una societat secreta.
Aixa els obrers va arribar a la conclusió que calia canviar les lleis per poder canviar les relacions
laborals.

El cartisme es desenvolupa a Gran Bretanya en 3 fases:

1.- Preparació per part de la Working Men’s Association (el dirigent va ser William Lovett) d’un
programa de propostes per al Parlament.

Aquestes propostes s’anomenen People’s Charter (d’aquí el nom de Cartisme). Aquesta proposta conté
diferents reivindicacions:

- Sufragi universal.
- Votació secreta.
- Representació igualitària.
- Pagament als diputats.

La forma reivindicativa va ser la vaga (fins el 1838 no s’havien fet) i va ser un moviment que va fracasar
en aquell moment ja que totes les propostes eren rebutjades pel Parlament.

2.- Va ser la creació de la Nacional Charter Association, fundada per Feargus O’Connor i considerat el
primer partitt polític obrer.

Van publicar una 2n. carta amb més de 3 milions de signaturas que també va ser rebutjada pel Parlament
(van emprendre accions violentes i vagues generals)

3.- Darrera campanya (1847-1848). El moviment cartista proposa un programa més obrerista. Es va
aconseguir la reducció de la jornada a 10 hores.

5.- Les Internacionals obreres.

Definició: Van ser organitzacions de treballadors de diferents països amb l’objectiu d’arribar a la
revolució universal.

I INTERNACIONAL(AIT) II INTERNACIONAL

CRONOLOGIA 1864-1876 1889-1916

SEU LONDRES BRUSSEL·LES

 sindicalistes, socialistas socialistes (marxistes)
INTEGRAT PER (marxistes) anarquistes i
associacions obreres de diferent
signe

OBJECTIUS Solidaritat entre els obrers.Creació d’una legislació per millorar les
Objectius polítics: aconseguir elcondicions laborals (jornada de 8 hores,
poder polític i desaparició de lesatur...)
classes socials.

Marxisme Anarquisme GRUP RADICAL

Vol organitzacióS’oposa a qualsevol Format per marxistes ortodoxos.
estructurada percontrol o jerarquia.
reforçar l’eficàcia
Volen una revolució per destruir el
Esperança d’unaCreu en capitalisme.
revolució de lal’individualisme i
TENDÈNCIES classe obrera com aconfia en els
protagonista camperols com a Figura representativa:
motor de canvi Rosa Luxemburgo.
Dictadura delS’oposa a qualsevol GRUP MODERAT
proletariat com atipus d’Estat (fins i
forma d’Estat pertot el format per Anomenat revisionista
arribar a la sociatattreballadors).No vol Volen arribar al socialisme per via
comunista. Vol lala participació pacífica, mitjançant la participació dels
particpació delspolítica i únicament
obrers a la vidasindicats obrers en la vida política.
política Figura representativa:
E. Bernstein