CP Nicolau Calafat - Valldemossa Curs 2010-2011+ENDEX + Teenologies de la informacié i la comunicacié + Biblioteca + Festes Comunes + Activitats extraescolars + Hort escolar + Angles + Infantil + Incicle + 2ncicle + 30 cicle EDITORIAL, Com tots sabeu, cada any editam la revista "Alzina’, en la quel callaboren tots els infants i mestres de I'escola, Aquests anys enrera quan arribava I'hora de tenir-ho tot fet sempre hi havia preses, no ens quadrava res, desopareixien fotos..en fi.cada ‘any ho viviem com un moment estressant. Perd enguary ha estat diferent, Cada un dels mestres s'ha implicat en el procés d'edicié i practicament la comissié de revista hhomés ha hagut de fer el montatge de les diferents parts que hem inclds. A part de Vedicié damunt poper també podreu gaudir de la revista en format digital ja que escola ja dispose de pagina web, feina duita a terme per la comissié Tie (Noves Tecnologies. El tema comé que hem trebellat enguany és La Mediterrénia. Podreu veure els diferents aspectes que sthan treballat al larg del curs. També hem explicat les sortides que enguany s'har duit a terme aixi com les festes que hem cel.ebrat dins escola, algunes amb la collaboracié de les families i Ajuntament, Esperam que mitjangant le revista conegueu un poe milla les coses que passen a Iescole,.8ONA LECTURA Il COMISSIG DE REVISTA Dip8sit legal PM 762-2008 Imprimeix: Centre d'Edicié i Distribucié Seccié de Material Didactic i Divulgacié EducativaTECNOLOGIA DE LA INFORMACIO I LA COMUNICACIO. ‘Aquest ha estat un anys de molts de canvis, pel que fa al mén informatic. Gracies @ la Conselleria d'Educacié, amb el seu pla xarxipélag 2.0, ens han dotat d'ordinadors portatils i pissarres digital al tercer cicle, Per aquest motiu, els mestres hem realitzat tuna serie de cursos per tal destar formats en ‘aquestes noves tecnologies i poder aprofitar ‘aquest materials durant les nostres sessions, També s'ha instablat a la sola d’informatica una aitra pissarra digital i un Videoprojector,a més a més d'un altre a la biblioteca per a ls de tota l'escole ea Finelment, no ens voliem quedar a darrera ala xarxa.d'Tnternet i hem conseguir crear la nestra propia plana web, au. cpnicolaucalafat.es per a tenie-vos informats de totes les novetats que vagin sortnt.BIBLIOTECA ESCOLAR Durant aquest curs hem posat en marxa tota una série d'activitats en torna la biblioteca de la nostra escola, Tot va comencar amb Ia inauguracié de la mateixa el passat 9 de. desembre en un acte celebrat amb tots els mestres i alumnes, en el qual desvetllarem el secret millor guardat: la mascota de la Biblioteca, Després de I'exposicié feta amb totes les mascotes que dibuixaren els nins i nines i, per votacié popular, la mascota elegida va ser la que va dissenyar na Justine Becker de 62 i que li posa per nom NICO. ‘També es varen presentar els contes fets pels clumnes d'Educacié Infantil i els contes amb diapositives dels alumnes de 62.Disposam a la biblioteca d'un fons de llibres de lectura i consulta, ordinador amb connexié a Internet, projector, televisor i DVD. El servei de préstec cls alumnes que es fa. les tutories s'ha ampliat amb la posada en marxa de! BIBLIOPATT els divendres per tal de facilitar i ampliar aquest sevei. ‘A més del foment de la lectura i , amb la finalitat de promoure la creacié literdria, la Comissié de Biblioteca convoca enguary el I Certamen Literari €.P, Nicolau Calafat ‘amb dues modalitats: narrativa per als alumnes de prim@tia i punts de libre per als alumnes d'educaci & ie]Els quanyadors i liurament de premis es dond a coneixer el dia 18, d'abril, coincidint amb la celebracié a l'escola de la festivitat de Sant ‘Jordi dins les activitats programades al centre per a la Setmana del Llibre. La participacié va ser elevada i les obres presentades foren d'un bon nivel literari. Els guanyadors varen ser: > CATEGORIA A: Sara Juan Jiménez. > CATEGORIA B: Joan Mari Mota i Adria Garcia- Paladini. » CATEGORIA C: Antoni Xavier Colom Nicolau. » CATEGORIA D: Mar Maimé Mayol. Els premis varen ser entregats pels membres del jurat i consistiren ‘en un lot de llibres i cémics. Els patrocinadors d'aquest I Certamen Literari han estat: Editorial Anaya i Blau Motors Seat, als cuals agraim enormement la seva generositat,PERO NO TOT ES FER FEINA, TAMBE HEM FET MOLTES FESTES ‘A la primera festa del curs, les mares i les padrines ens van fer un bunyols bonissims, calentets i amb sucre, mmm! iittt Per Nadal, com és tradicié varem fer un concert a I'església, varem cantar molt bé.Pel gener és Sant Anteni ia lescola va arribar ‘amb vestits, gloses i cangons i també per berenar. T després d'una setmana de Rei Carnestoltes, tots junts a la Rualll, i és que per Carnaval ens ho passam molt bé...ACTIVITATS EXTRAESCOLARS Aquest curs s'han duit @ terme al llarg de la setmana una série d'activitats extraescolars realitzades per monitors, mestres i pares que de forma voluntaria s‘han oferit a aportar als infants les seves habilitats i qualitats. Per aquest motiu és d'agrair la col.laboracié en Iactivitat extraescolar de Massatges de na Yolanda i Alicia que cada dilluns ‘amb molta cura i amor han realizat i ensenyat a fer massatgets als Infants més petits de l'escola I també I'extraescolar d'Oficis per a Primaria on una série de Pares, Padrins, Amics i/o Professionals han aportat als Infants les seves experiéncies. No will deixar de banba fer menci QUADRE DE LES ACTIVITATS ACTIVITATS PER A INFANTIL DILLUNS DIMARTS DIMECRES bIgOUS CUINA LUDOTECA — MANIPULACIO CUINA DIVERTIDA DIVERTIDA TEATRE MASSATGES ACTIVITATS PER A PRIMARIA DILLUNS DIMARTS: DIMECRES DIJOUS INFORMATICA BADMINTON OFICIS BADMINTON TEATRE LUDOTECA DES DE LA COMISSIO D'EXTRAESCOLARS GRACIES A TOTS PER A LA VOSTRA PARTICIPACIO, 7go) OME EL NOSTRE HORTET Com els anys anteriors hem continuat amb el projecte de I'hort escolar amb la collaboracié de na Marga Bauza, Perd el paper protagonista és de tots els infants que han participat durant tots aquests mesos. Desde els més petitons infantil fins els més grans de Zon cicle.Tots hi hem posat molt d'interés i ganes per a qué I’hortet funcioni, No penseu que nonés es tracta de regar, NO! Hem llevat males herbes i pedres, llaurat, plantat, cbservat,...buf! Tota una FEINADA! Perd ha valgut la pena, sino mirau i observav. Els infants de 5 anys llauren la terra. El grup de 4 anys preparen els camins de 'hortet amb palla per no embrutar-mos Els nins i nines de segon Tara PLANTAR! Lletugues, faves, lleyen les males herbes espinacs, bréqul, pastanagues, cols, porros..Després d'un parell de mesos... ha arribat el MOMENT que tots esperaven! Hem pogut recollir ses LLETUGUESI No tot ens ha anat tan bé, ja que algunes plantes no ha creszut com esperavem. Perd no hem d'oblidar de que es tracta d'un hort ecolagic iel fet de no utilitzar adobs o pesticides artificials és tot un mérit! Fins i tot hem soportat nevades! Per aixd, és malt habitual trobar insectes que també mengen de les nostres plantes com aquest llimac o aquesta abella. Himmmm! Ja ha arribot el moment de tastar les lletugues fent unes bones amanides. Els alumnes de 2n recollen lletugues. El grup de 3 anys ja tenen la panera plenal Els alumnes de 3er i 4art preparen una bona amanida que després tots en el pati podrem tastar. ~ et Be Perd aixd no acaba aixi,,encara tenim motta feina per davant! 9eerie act ence le dy. A. 4 b tcgs secayhpal strsmpIpfreoy retsaocrellor paiogoygrrhht iaptraloeaawol imaelalgoent te keirt frelgguj acrobatcannon|ELS PEIXETS DE TRES ANYS ‘Aquest any la tematica de l'escola és la Mediterrania, Els més petitons de l'escola aprofitant que el nostre plafé és molt mariner, hem decidit que ens agradaria conéixer alguns noms, particularitats i detalls dels Peixos de la medierrania, Després d' una sdrie de converses a I'aula, cada infant va triar dos peixos dels quals a casa en va cercar informaciéd diversa i fotografies. Elaborant aixi un raconet a I'aula per a observar i experimentar amb all3 que envolta a la mar i els peixos, Al raconet i gracies a l'aportacié d'informacié diversa per part de families hem duit a terme a una série de converses i activitats ben divertides i enriquidores. El nostre espai Mariner rtAQUESTS SOM ELS PEIXETS DE 3 ANYS AQUESTS SON ELS NOSTRES PEIXOS or) Dre > aranya - 7? moe! ee ™ Was, EMPERADR..PEIXETS I MES PEIXETS RAT ven gpm se cuRSI0/11AULA DE 4 ANYS Hola som els nins | nines de la classe de 4 anys. El nostre nom es molt peculiar perqué no ens posavem dacord. El nom es "La classe dels Dofins- Dinosaures". Com ja sabeu molts, estam estudiant els dinosaures, i ens encanta Aixi doncs quan va arribar el moment de posar un nom a la classe relacionat amb els animals de la Mediterrdnea varen sorgir els conflictes... Bé! Doncs, ara ja vos podeu imaginar la resta..del perque Dofins-Dinosaures es el nostre nom de aula, Aixi, es pot dir que noltros estudiam els animals de la Mediterranea durant la prehistéria, Durant aquest curs hem aprés moltes coses relacionades amb els dinosaures perqu’ hem: OBSERVAT Ir INVESTIGAT El mén dels dinosaures! “4Aqui teniu una peta demostracié del que ja sabem sobre els dinosaures:SORTIDA A NATURA PARC El passat dia 4d’ Abril varem anar fins a Santa Eugenia on hi ha el Zoo de Natura Pare. Va ser molt divertit ja que varem poder veure cnimals de tota casta, des de tot tipus d’ocells fins a uns simpatiquissims emurs. Dos dels guies de Zoo ens varen dur per tot el recinte, a la vegada que ens explicaven quins animals eren i curiositats d'aquests. Sabeu perqué els flamencs sén roses? T perqué al mapache també si li diu és rentador? Mirant els esquirols i les cabres aa ay 16ELS OCELLS DE LES BALEARS ‘Ala classe de 5 anys hem triat aquest tema per conéixer algun aspecte de la Mediterrania . Hem fet un parell de converses relatives als ocells i hem descobert que hi ha moltes coses que volem saber. AA les Bolears hi ha melts tipus d'ecells i per acotar un poc el tema cada nin ha triat locell que més li agrado. Hem demanat informazié a les families iI"hem completada amb llibres de consulta de Biblioteca de I’escola. Hem observat els ocells del pati amb un prismatics. Hem muntat un raconet d'ocells a la classe on tenim tota la documentacié replegada i reproducc ons dels ocells que estudiam. ‘Aqut teniu els dibuixes que han fet els nins i nines de la classe de 5 anys ‘amb el nom de I'acell que han triat..quins ocells més elegants I 7Me TOE | Gon ASTLAA capstoonnr | i ASS pexecrena | _— | Xai) \VITRe | bs ELewa ay irieroina GS, E | lon elit! raw Tomes frannsto Poy TorD Mize: =e } . | ge | RAIA | “| Facts | | & mn | Maal | | Mas pomn [sey \) wT | UAHA athe \ | Luuetn . RUPIT Saute vtta ® | “wt MANERO | \ | LAURA 4 Uieoy wet | | , | Mina) Paver ~ nwt een Too" Yam A neDLAn 18SORTIDES PEL POBLE Els més petits de I'escola varem anar a fer una visita a la Fundacié Coll Bardolet de Valldemessa. Ens explicaren que eren obres fetes per estudiants de Magisteri i que poden tenir aplicacié practica dins aula...ens va agradar moooooo!t Ill També varem anar a parquing municipal a participar en la jornada deducacié vial organitzada per I' Ajuntament de Valldemossa,.que guapos cdamunt les bicis i amb el case I! 19SORTIDA A LA FONT DES RUPIT Els nins i nines del primer cicle inaugurarem les sortides complementaries d'aquest curs anant a sa font des Rupit. Un enclau dins el nostre entorn, Caminarem molt. Berendrem plegats, jugdrem..Pel camé ens varem ‘trobar uns cavalls a lloure, descobrirem una cabra morta, hi havia cercadors d' esclatassangs, ( que abandonaren el redol amb la nostra arribada).De tornada cap a I'escola ja anavem més callats i ens costava més caminar. El temps ens va acompanyar. Ens férem el propdsit de repetin sortides dins el terme de Valldemossa, en acabar Ihivern. 20VISITA ALA FUNDACIO COLL BARDOLET Alumnes de magisteri d’ Alberta Jiménez exposaven als seus treballs interpretant pintors reconeguts. Ens interessava la projeccié que en podiem fer dins l'aula, ‘Andrem també a veure I'obra de Coll Bardolet. Admirdrem els paisatges, la llum,.. per fer-ne un apropament dels alumnes al pintor i als ‘temes, tan propers. LA MEDITERRANEA Al primer cicle tretallem les Tiles de la Mediterrania, durant el curs. Elnostre primer apropament al nostre nivell va ésser definir i comprendre qué és la Mediterrénia. Quines diferéncies existeixen amb altres mars i oceans del planeta, on es troba, quins paisos hi donen i per a nosaltres, el més important, quines illes sén de la Mediterrania, N'hem descobertes moltes i hem decidit dedicar el nostre estudi a les més grans i importants, Una de les coses que ens agrada més és trescar per dins dels grans mapes que penjam a la pissarra i fer les nostres descobertes: Hi ha illes molt grans i d'altres molt petites. Totes les illes pertanyen a paisos diversos. Hem comencat un dessier amb les coses que anam fent i aprenent de les illes mediterranies atDe totes les illes de la mediterrdnia, els nins i nines de primer curs ens dedicarem, en especial, a les que ens sén més properes: Les Illes Balears. A més d'estudiar-les, descobrirem les seves formes, serralades, planes i demés elements geogrdfics que trobem i en acabar en farem una maqueta per intentar reunir i exposar els coneixements que hem adquirit. ‘Tuntament amb els nins i nines de segon hem fet un gran mapa-puzzle de la mediterrania, que volem penjar perqué tots ho podem veure. 22EL Ir CICLE VISITA “ES BALUARD". LUCTA: “Els nins de ir i 2n hem anct a un museu modern que se nom Es Baluard. Hi havia quadres que eren contes com na Caputxeta, Pinotxo i Cenicienta, Qui va pintar els quadres era n’ Eduardo Arroyo. També va fer un retrato que era el! perd vestit d'una persona que pensava que tenia coses en comé.” BIANCA: "N'Eduardo Arroyo pinta molt bé! MA'ha agradat el quadre de na Blancaneus." DOLORS: "Varem veure Ilibres i quadres de n'Eduardo Arroyo. A un quadre sortia ell disfressat de'n Robinson Crussoe amb una paleta de pintor i pinzells.” MARIA: "Varem fer grups per inventar un conte on cadascd era un personatge.” ALANNA: “Al final varem fer 3 contes amb els nostres dibuixes. Varen quedar molt bél” LA POLICIA LOCAL ENS FA UN CIRCUIT! JANO: “Els nins de Ir i 2n hem anat a l'aparcament per fer una activitat de bicicletes amb els policfes. FERNANDO: "Hi havia moltes bicis per poder montar, que divertit!" TONT: “Al circuit hi havia moltes senyals: stop, contradireccié, direccié obligatéria i rotonda, S'ha de conduir amb molta atencié!" LORENA: "Varem haver de dur un casco i ens varen regalar una camisetal”LA MEDITERRANIA, A la classe de 2n varem comencar per investigar sobre el mar Mediterrani, Varen sortir coses molt interessants, com que fa anys es va ‘tancar l'estret de Gibraltar i el Mediterrani es va secar, que hi ha 20 paisos amb costa a la mediterrdnia, que 2 sén illes (Xipre i Malta) i que a part de les Tiles Balears n’hi havia moltes més! PAU: “Estam estudiant la Mediterdnia. Hem fet un mapa i hem inclés lal sandera de cada pats feta amb gomets i el nom al davall. Abans vam fer| e illes inventades de cartré i després virem estudiar totes les illes de lal Va ser impressionant!" [ BYRON: “Les banderes én dels 20 paisos que toquen la mediterrania, Ens hem divertit molt!" AINA: "La mediterrania és feina que hem estat estudiant tota la classe! ‘Ara sabem com és la mediterrania i els pdisos que hi tenen costa, com at Xipre, Israel, Libia,.. imolts més, Cada pais té la seva bandera.PAULA: "Hem treballat sobre la mediterrania i a jo m'ha tocat un pais) ‘que se nom Tsrael, Hi ha malts paisos que tenen costa a la mediterrania ie T també hem fet feina de ses banderes! El mapa de la materi ue hem fet amb Ir ens ha quedat molt bé.” MILAN: “La Mediterrdinia és molt turistica. Cada nin ha pintat un trog ‘de la mediterrdnia anb colors vius, i amb l'esforg de tots ho hem ‘aconseguit, junts ho aconseguim tot!" SARA: “Hem fet un mosaic del mapa de tots els paisos que tenen costa a la Mediterrania, és molt gran i ens ha quedat molt bé. Aixd ho hem fet) lamb els de in, Després tots hem cercat una bandera per saber els seus Icolors i aquesta vegaca no hem pintat ni amb aquarel-la ni plas rrotuladors; hem pintat amb gomets!" 25CUINA MEDITERRANEA Els nins i nines de tercer i quart aquest curs serem la classe de la cuina Mediterrania, perd abans de contar-vos coses del que feim, volem dir-vos que a partir del segon trimestre el nostre companya Eddie turra Bibiloni no est& amb nosaltres ja que ha partit a viure a Palma, Aqui ens teniu a tots a principi de curs, La cuina Mediterrania es fa a partir d’ aliments que en cada moment de I" any tenim a la natura, Va canviant segons les estacions, Peré té 12 aliments molt importants. 101i d’ oliva verge 6.Pa, pasta i arrés ALAigua 2.Fruita frescai seca — 7Peix 12.Vi per copes 3.Verdures 8.Derivats lactis AHortalises 9.Carns magres 5Llegums 10.0us 26wi herbes i espacies coma condiment I! Des de principi de curs hem anat fent sessions de cuina, i sempre que ha estat possible ho hem compatit amb els companys de quart i per ara ja hem fet. -Pa amb oli i tomatiga i sal -Melé amb cuixot salat. ~ Varem estudiar els anitrals i dissecciondrem sardines. Després en farem filets i les fregirem a la classe. - Hem fet una degustacié de diferents tipus d' olives: verdes, negres, farcides trencades. — Amb les lletugues de I hort varem fer dues ensalades ben bones, entre tots duguérem altres ingredients per a que I cmanida fou més completa. ~ El darrer que hem fet va ser pa: utilitzirem farina, aigua i levat. Cada nin o nina va fer un pa amb la forma que va voler. Encara tenim moltes coses pendents: = Diferenciar ametlla i ametllé Farem confitura de maduixa = Coca d'albercoc. ‘A més com sempre tenin decorada la porta de la classe com si fos un rebost on hi ha molts dels aliments que hem estudiat. I és clar hem fet un tema de la Cuina Mediterrdnia de forma especial a I' area de Coneixement de! Medi Hem fet un dossier on entre la collaboracié de tots i totes hem apres moltes coses d'aquest tema. Esperam seguir aprenent més coses, arACTIVITATS I SORTIDES DEL SEGON CICLE Al llarg del que duim de curs hem fet diferents activitats i sortides . Algunes relacionades amb el Medi Ambient, amb el poble, amb la cultura ...i també hem anat fent activitats relacionades amb la Mediterrénia, Entre tercer i quart us explicarem algunes d'aquestes activitats, Una de les primeres sortides que varem fer a principi de curs va ser visitar la depuradora del poble, que ens explicaren com a partir de les aiglies brutes que enim a totes les cases es netegen i es fa una aigua que encara que no sigui bona per beure si que ho és per regar. En aquest cas concret es rega el camp de golf de ‘Son Termes, Si la voleu veure esta al devora el torrent que va Palma. Com que varem estudiar les plantes, aprofitarem per anar a fer una sortida just al devora de I’ escola. El cas és que, sense partir gens lluny, varem trobar un munt de plantes diferents. Icom que també hi havia bledes pel camp , n'agafarem i juntament amb altres verdures que duguérem de casa, férem una bona coca de verdura, Ben bonall ALTRES SORTIDES CULTURA-S... Visitarem la fundacié Jackover, hem assistit al concert de Coll Bardolet, presencidrem I'obre de teatre * La faula " al teatre del mar. 28posidonia La posidénia és una planta que es troba al fons mart , no es una alga. Les seves fulles son llargues i aplanades, poden arribar a mesurar fins a un metre i mig, i formen grans praderes en el fons mari. Sa mitja de vida dels seus brots es de uns 30 anys. ‘Sa posidénia oceanica floreix en la tardor i dona uns fruits anomenats olives de mar, unes bolles que, després de créixer la planta , suren fins a la costa del mar on solen aparéixer entre Maig i Juny El seu paper en el ecosistema és molt important perqué dona oxigen per que els peixos visquin, de multiplicar-se a la superficie d'en terra entre 20 i 50 vegades Una de les propietats més interessants d'aquesta planta és que és capas de multiplicar-se a la superficie d'en terra entre 20 i 50 vegades. La posidénia serveix d'aliment per als peixos i també de refugi. 29FONS MAR{ ‘Troba els noms d'aquests animals de la mar mediterrdnia: * Doff * Calamar * Gall * Vaca © Gruner D Pop Sobor . pw la fe ft ap p jo |r fs lm |e lo op la ft la ie see es eh pow we ls fa v|o |t |r |r |m |a ay fale la | e [UME [R |x Resol el segiient encreuat seguint les segiients definicions: mt i HORITZONTAL: I.Lloc que serveix per haitetge i refugi de malts de peixes i altres organises. 2,Anital que mossega i amb el cos ellargat Habita més per platges arenoses i s'amaga entre les rami, Set seinom clemfc és oops, rw canes malts verses verrical: 1 Té colors cds, pus veriroses, fan malt poden fer fries. 2 Es trobo més en es ports en es pltges de pees, Bes unmaner dig pot maar aun tau 30SORTIDA AL CENTRE D'INTERPRETACIO DE CABRERA Tots junts gaudirem d'un petit recorregut per I'interior de les aigiies de Cabrera. Varem observar moltes espécies i ens contaren curiositats d'aquesta increible zona marina, SORTEDES PEL VOLTANT DE VALLDEMOSSA: Sortida a la Comuna Sortida a la biblioteca del poble a que vivim en un entorn obert, natural i preciés podem aprofitar per a fer un tnunt d'activitats relacionades amb el curriculum: aixi feim visites i sortides relacionades amb la natura o bé altres que tenen un caire més cultural o artistic. 31Durant aquest curs els alumnes de 5é hem fet sortides, excursions, ens han venqut a fer xerrades, etc, A continuacié vos feim un petit resum de tot aixé. Albert Muntaner - Circuit bicicletes PRS Dia 18 de marg, varem anar a fer un circuit de bicicletes a I'aparcament municipal amb en Miquel Angel. Devers les deu, virem anar al circuit ‘acompanyats per la policia, En arribar varem fer el circuit, hi havia de tot: senyals prohibides, retondes... ens ho varem explicar tot com a la carretera i com s'havia de circular, Llavors ens voren donar de berenar i després tornarem a I'escola, Inés Espert i Ana Lores - Xerrada ICA Dia 15 de desembre va venir una al-lota de la fundacié I.C.A per a xerrar- nos sobre els animals i el seu maltractament, Per a aquesta xerrada ens varen fer redactar un escrit sobre les nostres mascotes i com eren, acompanyades d’una fotografia, La seva visita ens va encantar! Carmen Pujadas ~ La benvinguda als miniportatils Durant aquest curs, han arribat els ordinadors pels alumnes de 5é i 62 curs, Aixd, ha estat per tal de facilitar la feina a classe, ja que apart de reduir el pes a l'esquena dels nins i nines, ajuda a que els alumnes ‘aprenguin les tecnologies d'avui en dia. Dia 21 de desembre ens varem reunir els de 5é i 62. Ens varem agrupar de tres en tres i ens va qjudar a fer els bombons na Marga, la mare de na Maria que és de 68. Recepta: Fonem una tableta de xocolata en el microones. Mesclam amb la xocolata fosa: crispis, avellanes... Posam un tros de paper de plata damunt Ia taula. Agafam una cullerada de lo mesclat i ho posam damunt el paper de plata i seguim igual fins que s'acabi la xocolata i Deixam refredar els bombons. BON PROFIT! 32‘Julia Mulet - Policia Local Se El dimarts 15 de marg la Policia Local de Valldemossa va venir a fer-nos una xerrada sobre les senyals de trafic, Ens varen explicar moltes senyals: stop, direccié prohibida, direccié obligatéria, rotonda, prohibit aparcar, etc ‘Marc Muntaner i José A, Maya - Sortida en bicicleta El divendres dia 11 de marg varem anar a fer una volta en bicicleta, Primer varem fer un mini circuit i varem revisar les bicicletes. Després varem partir de I'escola cap a Sa Coma. En arribar varem berenar i varem comencar a pujar cap amunt, Els més atrevits varen pujar a dalt de tot. Va ser el millor dia de la historia, ****E[s alumnes de 58 hem fet un treball de recerca d'alguns dels**** peixos que habiten la mar mediterrnia, Julia - El Calamar Carmen ~ L'Aranyé Disposa d'espines verinoses a la part superior del cos. La preséncia d'aquestes, el converteixen en un potencial perill per als banyistes, ja que luna petita injeccié del seu veri provoca des d'una simple febre fins insuficiéncia respiratoria, ‘Ana - La Gamba La gamba rosada son uns tipus de crustacis amb una forma caracteristica: tenen el cos prim allargat i comprimit literalment pertanyen a diferents grups de crustacis. Albert ~ La Tintorera 33Es una espacie capturada comunament en la pesca d’ altura amb palangres de deriva, arts d'ham, ocasionalment amb xarxes de enmalle de fons i, de vegades, amb xarxes d'arrossegament. La tintorera és pescada també amb canya per pescadors esportius. ' Inés - Cap roig El cap roig te molts de noms : a les Tiles Balears es conegut com Cap Roig . a la comarca de la Selva es coneguda per la Polla del mar o si, al Cantabric se I'anomena Cabracho Rascacio, en basc Kabrarroka, Es sap camuflar molt bé a les roques. ‘Marta - Raor — ‘Aquest preciés peix +é un parell de dents tipus vampir en cada mandibula. Sap que els té i els usa per defensar-se fins i tot fora de |'aigua, sobretot quan anam a \levar-li I'ham. Mare ~ Tortuga Sol menjar gamaris, una espacie de barretes de calci que venen en ‘lgunes botigues d'animals, enciam, trossets de pa dur, carn (trossos de fetge,..). Hi ha un amali consens en el fet que les tortugues marines, sén especies amenacades, a causa del seu lent creixement i maduresa, Paula - El Llug -Fe-F Es te que pescar quan es un peix jove. Es pesca fonamentalment amb arrossegament i també al tresmall i també al palangre. José - La Sardina Es un peix molt abundant i forga consumit que forma moles grans. Realitza grans migracions i es troben a prop de la superficie o en aigiies més fondes per8 no agran profunditat. 34CLASSE DE SISE 2.0 Ala classe de sist hem fet moltes activitats, peré la novetat més gran ha estat els minipertatils i la pissarra digital que ha canviat la nostra manera de fer feina Per a Nadal varem fer un taller de bombons amb la mare de na Maria Oliver, na Margalida Furi. Ens ensenyd a fer tres varietats de bombons : amb cripspis, amb panses i pinyos i avellanes. En total 352 bombons que ens menjarem i també regalarem (pocs). Ino varem tenir mal de panxall! També hem sortit d'excursié i hem visitat el Centre d'Interpretacié de Cabrera a la Colénia de Sant Jordi. Alla poguérem coneixer millor el nostre fons mar{ i les espacies que hi viuen i adonar-nos de la necessitat de protegir la nostra mar Mediterrania, 35Precisament aquest és el tema que hem treballat al llarg del curs i hem recollit tota la informacié a través d' Internet, per aixd hem titulat el nostre projecte LA MEDITERRANIA 2.0, Hem aprés mottes coses: la geografia, la fauna marina i la necessitat de protegir el nostre ecosistema mart. Com a treball final hem fet unes presenttacions titulades “ILLES DE LA MEDITERRANIA" que podeu veure a la nostra pagina web. La fragilitat de la Mediterrénia i la necessitat de protegir-la és la conclusié més important a la qual hem arribat i volem compartir amb tots voltros SABiEU QUE. >La Mediterrdnia és una de les mars més riques en biodiversitat del planeta amb quasi 17.000 especies de flora i fauna. També és una de les més amenacades degut a la sobreexplotacié pesquera, 'activitat industrial, la contaminacié ila invasié d'espécies tropicals. » En /'actualitat hi ha més de 637 espécies invasores, Ja majoria peixos, crustacis i molluscs procedents de I'aigua de llast d'alguns vaixells i crevers. > La superficie protegida actual de Balears és del 3% (amb 7 reserves marines i un parc nacional), peré la Unié Europea recomana que per al 2020 sigui del 10%. 36PREMI ILLES BALEARS DEL PARLAMENT ALS ALUMNES DE 6@ que férem al Parlament el passat mes de febrer varem participar al concurs |de dibuix “Un Parlament per a tots i totes” al d'expressié escrita "Valors i Parlament”. Les produccions presentades varen ser de I'agrat del Jurat ja que ens convidaren al de I'exposicié que tingué loc el dimecres dia 9 de marg al Conservatori de Palma. Més de ‘inc-cents escolars ens reunirem amb |'esperanca de sentinel nostre nom i guanyar algun prem Enel nostre cas, cada vegada que senttfem “collegi piblic.."$'ens accelerava el cor, peré quan sentiem el nom d una altra escola ens embargava una gran decepci6. | Perd, com que lo bo es fa esperar, i, quan gairebé totes les escoles ja havien rebut algun premi, es va atorgar el TERCER PREMI DE DIBUIX de la categoria ILLES BALEARS al'alumne TONE XAVIER COLOM NICOLAU que rebé el premi, una cdmera de fotos, de mans de la Presidenta del Parlament, Aina Rado. A més, a tota la classe ens regalaren una samarreta i diplomes i una impressora per a l'escola, Aquest concurs, adregat a ‘alumnes de 62 de Primaria ha tingut , en aquesta edicié, una gran acollida ‘amb una participacié récord de 1.803 dibuixos de 65 centres i 1.015 redaccions de 46 centres. 37ELS ALUMNES DE SISE PARTIM CAP A_L'INSTITUT, DESPRES D'HAVER-HO PASSAT MOLT BE A L'ESCOLA, DURANT MOLTS D'ANYSII! VOS ENYORAREM A TOTSII! Govern de les Illes Balears ConseeiacEducaci Cultura Diels General cnnorac