Un dia a Mas, una nena que es deia Panxana anava a
caçar pel bosc. Era molt guapa i tenia el cabell molt negre, prima i baixeta.
Un dia pel matí la Panxana es va despertar i es va posar
la roba de pell d'animal. La mare li deia que anés a caçar, li feia una mica de mandra. Després va marxar agafant la llança que li havia fet el seu pare. Al cap d'un moment va veure un grup de cabres que anaven a beure a un riu que hi havia a prop. La Panxana anava caminant seguint el rastre de les cabres. Després de caminar tant de tros va aconseguir arribar al riu. Una vegada allí, es va amagar darrere d'uns arbres a esperar que les cabres estiguessin tranquil·les bebent. Quan va creure que era el moment, va tirar la llança a una de les cabres més grans, deixant-la molt ferida. Al cap d'un moment la cabra es va morir, i la posar dins d'un sac.
Va caminar fins que va arribar a casa, i li va ensenyar a
la seva mare, ara tenien menjar per uns quants dies. Quant va arribar la nit es va reunir tota la família i van menjar un bon sopar que va preparar la mare. Tots feliços.