Abû Nasr al – Fârâbî.

“Obres filosòfiques i polítiques”

Reflexió de tipus: teològic, jurídic, literari, filosòfic i històric.

El coneixement o saviesa teòric és un camí amb la finalitat de l’acció pràctica
individual i social, per tant, finalitat ètica i política. Així, s’aplica el pensament filosòfic
grec a la realitat històrica concreta i actual.
“A l’home virtuós li està prohibit romandre en els governs polítics i amorals”.
Intent d’aconseguir un nou ordre social perfecte ideal en que l’ésser humà, sociable
per naturalesa, aconsegueixi la seva perfecció i felicitat.
Filosofia i religió són dues expressions d’una mateixa veritat. Per tant, llei divina i llei
racional humana han de coincidir.
Filòsof: el coneixement l’ha de dur a l’acció.
La felicitat és la finalitat darrera de tot ésser humà. Per poder aconseguir-la és
necessari que conegui què és la felicitat, que estableixi la seva finalitat i després ha de
conèixer les coses que el capacitaran per arribar a la felicitat.
Necessitat política per arribar a la felicitat: mitjançant la política, el filòsof ha de
fundar la ciutat virtuosa perfecta, ideal, en la que els ciutadans puguin trobar les millors
condicions possibles per a que cada un d’ells, en la mesura de les seves capacitats,
obtingui la perfecció.
Necessitat d’obtenir el coneixement complet de l’univers i del seu Creador per a que
el filòsof – governant pugui fer que la seva activitat sigui una imitació de la del Creador.
Necessitat del coneixement filosòfic per aconseguir la vertadera amistat entre els
ciutadans, que propicia la col·laboració necessària per obtenir la finalitat a la que tots
ells tendeixen.
“L’ésser humà pertany a aquell tipus d’animals que no pot consumar els seus
assumptes necessaris ni arribar al millor dels seus estats si no és per associació en
comunitats”.
Diferència ésser humà i animals: voluntat (desig que procedeix de la raó o del lliure
arbitri). Així, pot fer allò bo i allò dolent, allò noble i allò condemnable i per això han
d’existir recompenses i càstigs.
La funció del governant de la ciutat consisteix en governar de tal manera que es
vinculin i coordinin les diverses parts entre ells i s’ordenin per a cooperar entre ells i per
rebutjar els mals i adquirir els béns.
Totes les lleis religioses virtuoses estan sota els universals de la filosofia pràctica i les
demostracions de les opinions teòriques que hi ha a la religió pertanyen a la filosofia
teòrica, però en la religió són acceptades sense demostracions. Així, les dues parts de la
religió estan subordinades a la filosofia.
La ciència política s’ocupa de totes les accions, maneres de viure, qualitats morals i
hàbits voluntaris. Mostra que això no ho pot realitzar un sol ésser humà sinó que s’ha de
distribuir entre els membres d’una comunitat.
Ciència política com a part de la filosofia.
El governant ha de conèixer la filosofia teòrica de manera completa, perquè així pot
intentar conèixer l’organització divina i imitar-la. Però, això només es podrà realitzar si
a la ciutat existeix una religió comú per la que estiguin unides opinions, creences i
accions i per les que els grups adquireixin harmonia, vinculació i estructura.
El rei vertader és aquell la finalitat del qual i la intenció del qual consisteix en
proporcionar-se a si mateix i a la resta de ciutadans la vertadera felicitat. Així, el rei ha
de ser el més perfecte dels ciutadans en felicitat perquè és la causa que els ciutadans
siguin feliços.