Essència – existència: sense humans, tot seguria igual.

Segons els metafísics, l'origen de l'Univers és

Déu. Sartre diu “l'home no té essència, sinó que només té existència”.

Essència → conjunt de qualitats substancials per a que una cosa sigui el que és
Es considera Déu com a perfecció, i la filosofia intenta trobar-hi un plantejament lògic. En canvi, la
religió es basa en la fe, les creences, la tradició, les escriptures... Trobem diferents postures davant la
religó. Existeix el teisme, que diu que Déu existeix, l'ateisme, que proclama l'inexistència de Déu i
finalment l'agnosticisme, que no es decanta per cap de les dues opcions ja que considera que no tenim
prous dades.
Per Sartre, tenir essència és renunciar a la llibertat

Sant Anselm, un filòsof d'origen italià, va establir l'argument ontològic, basat en 3 premisses.
Premissa 1) Tot ésser racional té en la seva ment la idea d'un ésser perfecte V
Premissa 2) Tot ésser ha de posseir totes les perfeccions V
Premissa 3) L'existència és una perfecció V
CONCLUSIÓ → Déu existeix

Per exemplificar el concepte d'essència i existència, podem utilitzar el següent cas:

Pensem en un escriptor famós, per exemple l'espanyol Cervantes. La seva essència és present, ja que se'l
té en compte, però no existeix, ja que va morir fa temps. També es veu bé amb aquest altre cas: quina
diferència hi ha entre un bitllet de 500€ del qual tenim una idea en la ment o el bitllet a la mà? Doncs,
quant a la essència, és el mateix tenir-lo a la ment que a la cartera, ja que el bitllet seguirà posseïnt les
mateixes qualitats substancials, però a nivell d'existència la cosa canvia, ja que el bitllet no el podem
tocar ni utilitzar.

Metafísica (meta → anar més enllà; physis → natura). Més enllà de la natura hi ha principis abstractes
que donen sentit a la vida.
• Realitat
◦ Ontologia
▪ Categoria
▪ Ésser
• Necessari
• Contingent
▪ Ens (ente) → el que és
▪ Causa – efecte
▪ Essència – existència
▪ Substància – accident
▪ Matèria - forma
• Veritat-coneixement
• Ànima
• Déu
• Bé-mal
• Llibertat
• Mort
• Sentit
•

Hi ha moltíssimes preguntes relacionades amb el concepte “realitat”. Què és real? Què és la matèria?
Què som nosaltres? La llista és llarga. Considerem el que rebem pels nostres sentits i el que toquem el
que és real.
L'ésser és necessari i contingent alhora; necessita algú al voltant, ja que depen dels altres, com
tots els éssers humans, però hi ha una excepció. Déu.
D'altra banda, hi ha una sèrie de conceptes i problemes filosòfics fonamentals.
Quant a la relació causa-efecte, existeixen dos tendències bàsiques. Trobem el determinisme, que
defensa l'inexistència d'atzar i llibertat i l'indeterminisme, que diu que l'atzar i la llibertat són
presents. Aquesta relació ens porta a una pregunta controvertida: som lliures de veritat?
Aquestes qüestions desemboquen a plantejar-se quan existeix plenament un ésser. L'avortament és un
cas polèmic. Els avortistes diuen que el fetus no s'ha “format” encara, i els antiavortistes pensen que
el fetus és en potència un ésser humà i per tant no és possible avortar.

Sant Anselm (s.XI), Sant Tomàs (s.XII) Kant (s.XVIII)

Déu = essència = existència És pietista, forma part d'una religió molt creient
Deu és necessari Diu que essència ≠ existència, i per tant que no
es pot parlar de Déu des d'un punt de vista
filosòfic o científic.
La lògica no pot explicar la religió ni Déu
Univers = essència ≠ existència La filosofia no parla de Déu
L'Univers és contingent