Actituds dels docents davant les noves

situacions escolars multiculturals i

multilingües

Cada cop, hi ha més alumnes que pertanyen a diferents països, fent les aules
multiculturals i multilingües. Actualment, s’està intentant que tots els alumnes puguin
accedir a l’aprenentatge en les millors condicions tant els nouvinguts com els alumnes
del propi país, fomentant també l’ús de la llengua pròpia d’aquest.

Per a poder assolir aquest aprenentatge, els nouvinguts s’han de sentir integrats dins
del seu grup i és el professor qui ho ha de propiciar ja que, a més de proporcionar
materials necessaris, ha de vetllar per les relacions socials i afectives que és produeixen
en el context escolar. Però, abans de presentar el nouvingut dins la classe, l’educador ha
d’informar-se sobre la persona que arribarà, fent entrevistes, sessions en grup, etc.

Diferents mestres ens donen propostes didàctiques innovadores per a l’ensenyament

de llengües:

En primer lloc, la Pilar, ens afirma que “la pluralitat cultural i lingüística és un fet
enriquidor”. Però, ¿com es pot mantenir l’equilibri entre la nostra cultura i llengua i la
del nouvingut?

La resposta a aquesta pregunta ens la contesta la Laura, que explica que tot es resol a
partir del diàleg i la negociació (pacte). És a dir, el pacte com a mitjà de comunicació
entre els nouvinguts i els altres, establint normes compartides entre tots.

D’altre banda, quan arriba un nouvingut dins la classe, s’hauria d’utilitzar el terme
diferència en lloc del de diversitat, ja que tothom és diferent. Ara bé, s’estableixen dos
actituds totalment contraposades:

1. Marginació. Deixar de banda allò que és diferent.

2. Excés d’innocència. El diferent sempre és bo i acceptable.

Entre aquestes dues, trobem l’opinió de Pilar i de Laura, exposades anteriorment que
integren i relacionen als nouvinguts com persones que aprenen com nosaltres però que
provenen d’altres llocs.

Altre aspecte a destacar és: Com atendre als nouvinguts? Fora o dins de l’aula?

Una vegada el nouvingut ha entrat dins la classe i ha conegut als seus companys,
hem de decidir si l’atenem a dins o a fora de l’aula. Hi ha dues postures pel que fa els
mestres:
 - Uns afirmen que dins l’aula no poden seguir amb tot el grup ja que
s’avorreixen, perden el temps, etc. i que fora de l’aula aprenen nous continguts
d’altres àrees.

- Els altres diuen que fora de l’aula se’ls nega el dret a la relació
interpersonal i a la integració dins de la que serà la seva classe. A més, els
alumnes poden ajudar al nouvingut.

Cada mestre tindrà la seva idea i no se la hi pot negar, però totes dues aules, tant la
ordinària i la d’acollida, han d’estar totalment coordinades ja que poden treballar el
mateix o anar introduint al nouvingut els temes que treballa el seu grup. A més,
d’aprendre la llengua del país.

Aquí ja ens trobem amb una petita problemàtica: la llengua. No és sap com, però els
nouvinguts, als territoris catalans, aprenen més ràpid la llengua castellana que la
catalana. És un aspecte, vertaderament, sorprenent ja que des de que arriben, únicament,
aprenen el català. A l’únic lloc que parlen en català és a l’escola.

A més, els nouvinguts intenten no utilitzar la seva llengua per a no sentir-se

diferents, però és la llengua amb la que connecten amb l’àmbit familiar i amb l’entorn
més proper i, per tant, té un gran valor simbòlic que no és pot menysprear. Si els
mestres intentessin aprendre qualque cosa de la llengua del nouvingut, aquest és sentiria
protagonista.

Reflexió personal:

Personalment, penso que els educadors hem de promoure la relació entre nouvinguts
i els altres alumnes de la classe per a que aquest no es sentin marginats o desplaçats del
grup. D’aquesta manera, podem propiciar la integració d’aquest dins l’aula. És més, es
poden fer activitats com dur a terme una petita festa quan ell arribi on sigui el
protagonista i ens expliqui coses del seu país d’origen (menjar, col·locació al mapa de la
seva ciutat, etc.). Pot provocar que l’alumne nou és senti únic en aquell moment i agafi
confiança en ell mateix.

Pel que fa a l’atenció del nouvingut dins o fora de l’aula, la meva opinió al respecte
és que hauria de ser una mescla entre ambdues: pot estar tot el temps amb els seus
companys i acabar-se d’integrar dins l’aula, i una hora o les que siguin necessàries anar
a una sala amb altres nouvinguts per aprendre la llengua o altres aspectes.

Per acabar, la llengua que jo penso que s’ha de instaurar des del primer moment és la
llengua catalana ja que és la que es parla als territoris de parla catalana hi ha un risc més
elevat que la llengua es perdi amb el temps encara que soc conscient de les preferències
socials respecte a la llengua castellana vers la catalana.
 Ensenyar llengua en una societat multilingüe
El fenomen de la globalització i la irrupció de la societat de la informació i la
comunicació està comportant canvis profunds en les relacions socials, duent a terme
desigualtats socials, econòmiques i culturals. Per aconseguir una cohesió social cal que
tot el sistema educatiu estigui present, així com també, tot el que envolta l’escola i els
alumnes.

Es duu lluitant per a canviar això des de fa molts anys però com podem observar
segueix estant en un segons pla. Per a canviar l’escola s’han de realitzar en conjunt: tota
la comunitat educativa i l’entorn del centre. A més, s’han d’identificar els reptes que és
plantegen en la nostra societat i trobar respostes adients a les noves situacions socials. Si
cooperem tots junts, potser, trobem solucions més aviat i és podran dur a terme quant
abans millor.

D’altra banda, el problema de tot això no és dels nouvinguts sinó dels canvis socials
que no només afecten als alumnes nous sinó també a tot l’alumnat. Per això, es
necessita l’acció coordinada dels diferents agents socials, la coordinació entre totes les
instàncies socials i entre els centres educatius.

Una solució que ens mostra el Pla Lic és que s’ensenyi tant la llengua del territori
com la llengua del nouvingut. Així, no només estarien afectats els nouvinguts sinó que
tots estarien en les mateixes condicions. Ara bé, si volem que l’aprenentatge d’una
llengua potencií el de les altres, cal preveure les articulacions antre els diferents
aprenentatges. S’ha d’introduir l’aprenentatge d’un llengua nova de manera que global.
És a dir, informar abans als alumnes que la llengua és l’eina principals que té la persona
per relacionar-se amb l’entorn i ,també, un instrument d’aprenentatge: no s’aprèn primer
els procediment i després s’utilitzen, sinó que s’aprèn quan s’usen en les diferents àrees
de coneixement.

Una altre aspecte respecte a l’aprenentatge d’una llengua és que implica a tota la
persona de l’aprenent i, per tant, estem parlant de les actituds i valors que la persona
posa en joc. És a dir, quan s’aprèn una llengua s’aprèn a ser un ciutadà responsable. A
més, activa una sèrie de coneixements i els fa conscients, aportant eines eficaces per a
l’aprenentatge de la pròpia llengua i facilitant la relació amb altres persones.

Finalment, després de tenir en compte tots els punts abans esmentats, tot el
professorat ha de saber que aprendre una llengua és ensenyar a conviure, a ser, a fer i a
conèixer.
 Reflexió personal

Pel que fa a la meva opinió, és de gran importància que tot l’entorn dels alumnes,
tant els nouvinguts com els nascuts al país, estigui coordinat i es treballi de forma
global, de manera que s’aconsegueixi que tota la societat treballi de forma conjunta.

Penso que, d’aquesta manera, podem millorar les relacions interpersonals entre
alumnes i, poc a poc, integrant cada cop abans els nouvinguts, fent activitats tots junts.

Ara bé, si no està tot ben cohesionat, no ho aconseguirem de cap manera.

Tot i això he vist una gran evolució durant els darrers anys pel que fa a la integració i
l’actitud dels alumnes davant els nouvinguts.