nmero 4 | desembre 2010

randa filx
the character...

entrevista:

Xavier Matias

lescola comissions

Comissi de Solidaritat i Sostenibilitat Comissi de Geganters i Tabalers Comissi 3 de Festes Comissi dObres

La Colla Gegantera de lEscola Can Fabra

2 3

a la nostra escola
larticle

Els dijous matemtics

Agenda21
la contra

Comissi de Formaci
Apunts de la xerrada:

Bones prctiques en leducaci en familia

X un somriure al dispensari o lactivitat:

Contes espanta-pors

PATUFET!!! ON ETS???
A la panxa del bou

filxranda, s una publicaci de lAFA de lEscola Can Fabra.

editorial

a uns mesos, quan vam comenar a donar-li forma al filxranda que avui teniu a les mans, el primer nmero del curs 2010-2011, tots coincidem en la importncia daquesta revista com a eina dexpressi per tota la comunitat educativa: filxranda ha de ser la veu de tots nosaltres: pares, mares, nens i nenes, mestres i comissions. Quan pensvem en com ens agradaria que fos la revista, tots coincidem en la importncia de donar-li un aire ldic, colorista, alegre, dinmic, amb imatges de les activitats que es duen a terme dins i fora de lescola en definitiva, un mitj que reflects el dia a dia dels nens i nenes de lEscola Can Fabra. Un reflex de tots nosaltres. Els pares i mares que formem aquesta Comissi, esperem haver assolit aquests objectius, amb una publicaci ms extensa, amb noves seccions, una evoluci que esperem sigui constant. Tot i aix, segueix sent molt important que us animeu a participar en el proper nmero del filxranda.

Solidaritat
Des de la Comissi de Solidaritat i Sostenibilitat seguim treballant per fomentar aquests valors entre lequip docent, els alumnes i els pares de la nostra escola, amb una resposta cada cop ms massiva per part de tothom. Aquestes sn les ltimes mostres de la vostra Solidaritat:
A la Festa de fi de curs de lany passat es van recaptar 240Eu que es van lliurar a Intermon Oxfam. Aquest curs lequip docent, pares i alumnes van signar i adquirir el comproms de lAgenda 21 Escolar al Sal de Cent de lAjuntament de Barcelona. Un gran pas endavant. Entre tots vrem recollir 381kg. daliments que van ser lliurats a la Parrquia de Sant Paci, adherida al Banc dAliments. Un exemple per als nostres fills i una gran ajuda per a les famlies ms necessitades del nostre barri. Hem posat en marxa la Xarxa Cor Fabra, lespai dintercanvi de lescola on en noms dues setmanes ja shan adherit ms de 30 persones i on ja shan comenat a fer els primers intercanvis. Tot un xit! Hem iniciat la col.laboraci amb lInstitut de jardineria Rubi i Tudur per a enjardinar el pati de lescola. Un entorn millor fa millor la nostra escola. Hem impulsat el primer Amic Invisible de 2 m a la nit dels tresors. Una altra manera de regalar sense gastar. I la darrera cita amb la solidaritat: lAFA de Can Fabra amb la Marat de TV3. Muntem paradeta de jocs, puzzles, punts de llibre, etc a la Plaa Orfila.

02
filxranda comissions

Animar-vos a seguir participant a les nostres iniciatives i agrar a ENDEMAR, BONPREU, EKOMON, COBEGA, GIANT SKY, a lequip de Mestres i a totes les famlies que heu contribut a fer de Can Fabra una escola cada dia ms Solidria i Sostenible. Des de la Comissi seguim treballant amb illusi per assolir el nostre principal objectiu, potenciar els valors de la Solidaritat i la Sostenibilitat entre lescola, els alumnes i les famlies, combinant tant accions emmarcades dins del calendari escolar, com iniciatives de continutat que duren tot lany, accions que a continuaci us detallem i a les que us animem des daqu a participar-hi activament:

Sense vosaltres no hi som tots! Aprofitem per desitjar-vos Bones Festes. Comissi de Comunicaci

Collaboracions: ACCIONS DEL CALENDARI ESCOLAR

Podeu fer arribar els vostres articles, comentaris, opinions, dibuixos, idees, propostes, o qualsevol cosa que considereu interessant a la bstia de lAFA o via correu electrnic a: comunicacio.afacanfabra@gmail.com OCTUBRE Dia Mundial de lAlimentaci. Recapte dAliments. DESEMBRE Marat de TV3. MAR/MAIG Campanya de Primavera del Banc dAliments.
Recollida temtica consensuada amb lescola, per integrar-la al programa educatiu.

us hi esperem!!

ABRIL (no any 2010) Venda de llibres de segona m per Sant Jordi conjuntament amb la Comissi de Festes. JUNY Recaptaci solidria emmarcada en la Festa de Fi de curs:
- Recollida i venda de joguines de segona m. - Berenar solidari.

INICIATIVES DE CONTINUTAT
AGENDA 21 XARXA COR FABRA
s la Xarxa dIntercanvi de lescola. s un espai virtual on intercanviar objectes, serveis i/o coneixements. Es buscar la forma de crear oportunitats no virtuals de portar a terme la Xarxa Cor Fabra dins de lescola, per fer-la ms visible i accessible als nens i nenes. Collaborar amb lescola per implicar a tota la comunitat educativa en el projecte Agenda 21 de lAjuntament de Barcelona, amb lobjectiu de fer una escola que tingui com a lema la Solidaritat i la Sostenibilitat amb tasques divulgatives, de suport al projecte educatiu, etc.

filxranda
Edici: Marta Nebot i Jordi Barb Redacci: Rubn Rolo i Marta Nebot Maquetaci: Sergi Pardo i Jordi Barb Portada: Agust Carn i Jordi Barb Fotografia: Agust Carn i escola Grcies a les comissions, pares i mares per fer possible aquesta publicaci amb les seves aportacions. La Comissi de Comunicaci no es fa responsable dels danys directes o indirectes derivats dels continguts o les informacions ofertes per tercers en la publicaci. LAFA de lEscola Can Fabra s una entitat sense afany de lucre que agrupa les famlies (pares, mares o tutors legals) dels alumnes de lescola. Sorganitza en una Junta Directiva i en grups de treball o comissions.

HORT ESCOLAR
Realitzar un projecte conjunt entre lEscola i lInstitut Rubi i Tudur, escola de Jardineria de Barcelona, fomentant entre els nens el coneixement i la cura de les plantes.

Comissi de Solidaritat i Sostenibilitat

les comissions

La Colla Gegantera de lEscola Can Fabra

iumenge 28 de novembre, abans de la Cercavila de Festa Major, va nixer la Colla Gegantera de lEscola Can Fabra i ho vam celebrar amb les famlies, els mestres, els geganters de les escoles Eullia Bota i Ignasi Iglesias i els Timbalers de Sant Andreu. Tamb van venir representants dels Amics de la Fabra i Coats i uns quants reporters de publicacions geganteres. Vam presentar la geganta Filomena i els nostres capgrossos, en Bob i la Wendy. Lencarregat de la presentaci va ser el Pirata Patapalo, i els padrins, els gegants de lEscola Eullia Bota: la Eullia, la Bruixa Laia i lAvi Set-cincies. En lacte, la Colla Gegantera de lEscola Can Fabra es va fer crrec daquestes figures i es va llegir: A partir dara portarem a les espatlles i al cap, a ms de al cor, la imatge

i lesperit de la nostra Escola. Gaireb ning de nosaltres ha participat en una aventura aix, per volem fomentar i compartir amb els nostres fills la illusi duna colla, la msica, el ball, la diversi i la tradici. La colla ha nascut a lEscola, per t entitat prpia. Diumenge, els membres de la colla rebem el dorsal que ens identificar en els actes que hi participem fins que tinguem equipament i imatge propis. Ara tenim molta feina per endavant. Tenim prevista la participaci en actes del barri i alguns de nosaltres comenarem a aprendre a tocar la gralla i el tabal. Tamb hem proposat la programaci, el curs vinent, duna activitat extraescolar diniciaci a la percusi per a P5. Us podeu apuntar i seguir les activitats de la colla a la web Gegants Can Fabra:

03
filxranda comissions

.com/site/gegant https://sites.google

safacanfabra/

Comissi de Geganters i Tabalers

Comissi de festes: Hola famlies!

Abans que tot voldrem agrair-vos la massiva participaci a la cercavila. Creiem que va ser tot un xit grcies a vosaltres. Aix ens dna nims a lhora de seguir treballant.
Esperem que hagueu gaudit de la segona nit dels tresors i que els nostres fills sho passin b amb aquesta titella, aix com esperem que gaudissin amb la visita del patge a la nostra escola. La Comissi us desitgem unes BONES FESTES!!! Que gaudiu molt dels vostres petits en aquests mgics dies. Nosaltres aprofitarem per carregar piles per, quan tornem, poder comenar a organitzar amb molta fora el Caramanyanastoltes, el nostre gran xit de lany passat. Ja us farem arribar una carta explicant-vos aquesta festa, per us avancem que s una festa de disfresses per als pares molt divertida, on podem sopar, beure, ballar, jugar i un munt de sorpreses ms. s la nostra nit!! Per ltim, el que s que us demanarem s que respecteu les dates lmit per apuntar-se a les diferents festes que anem fent , ja que ens s molt important per qestions dorganitzaci, compra de material, etc. Ens hem trobat que desprs de despenjar les llistes per participar a la cercavila shi van apuntar 40 persones, a les quals finalment vam poder entregar material, per ens hauria sabut molt de greu no poder-ho fer. Grcies novament per la vostra immensa collaboraci. Comissi de Festes

Famlies: grcies, grcies i moltes grcies.

La vostra participaci i actitud en els actes organitzats des daquesta comissi durant el trimestre ha estat excellent. Abans de tot: el nostre reconeixement al vostre esfor. De totes maneres, aix no ha fet res ms que comenar i si us plau, si us plau, mantingueu aquesta actitud en propers actes que es puguin organitzar.
Durant aquest trimestre ha passat: Reuni extraordinria amb assistncia massiva on sexposen els problemes de compatibilitat despais en el perode dobres. La data lmit per tenir ledifici construt s setembre de 2013 i per aix sha de licitar la redacci del projecte el gener de 2011. - Les Associacions de Vens del barri Sant Andreu Sud i Sant Andreu Palomar es fan ress de la nostra situaci a les revistes La Veu i Sant Andreu de Cap a Peus respectivament. El 23 doctubre participem en una cadena humana conjunta amb les escoles Maquinista i Congrs-Indians. Ms de 600 cartes shan enviat a les diferents administracions implicades: Ajuntament de Barcelona, Departament dEnsenyament i Consorci dEducaci. Noms respon el Districte. El dia 1 de novembre iniciem una campanya informativa als mitjans de comunicaci. Els diaris El Punt, Avui, Catalunya Rdio, Matins de TV3 i Rdio Trinitat Vella sinteressen pel nostre problema. El nostre gran dia i un gran xit: 8 de novembre. Lescola, de forma massiva es llena al carrer. Som prop de 500 persones. Els diaris El Punt, lAvui i Barcelona TV donen cobertura a la manifestaci. La Regidora del Districte, Sra. Gemma Mumbr, es compromet davant de moltes famlies de lescola a explicar en persona i a la nostra escola quina s la situaci. La Regidora sexcusa i assisteixen a la reuni el Gerent del Districte i un representant del Consorci dEducaci de Barcelona. La situaci actual s: El Consorci dEducaci de Barcelona envia una carta a lescola on ratifica que lescola s de 2 lnies, assegura que no es tornaran a ampliar lnies i convida a lescola i a lAFA a participar en el planejament de lampliaci dels actuals barracons. Sha de signar un acord Ajuntament-Generalitat per iniciar els trmits de redacci del projecte de lescola. Segons el Districte aquesta signatura shauria de produir de forma imminent. El Pla Urbanstic on es defineix superfcie i ubicaci de ledifici est redactat i pendent daprovar-se en breu.

04
filxranda comissions

Encara no tenim constncia de que shagi produt la signatura de lAcord, per el grau dimplicaci que demostra el Districte, la manca despai disponible a curt termini i el fet que per primera vegada hgim estat atesos pel Consorci, fan que des de la Comissi fem un balan positiu daquest trimestre. Tot i aquest balan, encara hi ha moltes fites a conquerir i per tant continuarem treballant amb tots vosaltres per fer realitat ledifici de la nostra escola. Com sempre volem aprofitar el present article per agrair a lequip de Mestres la implicaci i esforos que fan per a que el projecte de lEscola Can Fabra tingui el mateix grau de qualitat que el primer dia, tot i les pedres que anem trobant pel cam. Comissi dObres

e Per la nostrpaelsscnoolar, es fills st

Grcies

les comissions Apunts de la xerrada:

Bones prctiques en leducaci en familia

Reforar les conductes que desitgem que facin els nostres fills i filles
La Sara ens va demanar que de tota la xerrada, aquest fos el missatge clau que no havem doblidar. Per qu? Els nens i nenes, avui els nostres fills i ahir nosaltres, en els primers anys de la nostra vida, aprenem des de les emocions que sentim, des de les sensacions. Tenim la necessitat vital de captar latenci total i continua dels nostres pares, mares, avis, tiets... i ens s ben igual que sigui per accions positives com negatives, tot shi val! ....Per aix ens conv estimular les conductes positives amb la nostra atenci als fills! Per exemple: Si volem ensenyar als nostres fills que juguin una estoneta sols, no podem aparixer noms quan fan alguna malifeta (tots sabem que sn molt creatius en aquest punt!), hem de fer incursions petites, apropar-nos i fer-los un pet, dir oh... aquest joc a mi tamb magrada... aix, poc a poc anir reforant les conductes desitjables. Si noms apareixem quan fa la malifeta reforarem aquesta conducta, perqu haur aconseguit el seu objectiu ... la mare est per a mi encara que sigui per renyarlo. La prioritat s captar latenci. Com reforar aquestes conductes? .... Amb premis! I molt millor si sn afectius. Dir-li com magrada aix que fas!, estic molt content de ..., tamb podem triar entre petons, abraades, pessigolletes, ... totes les que vulguem! Per entendre, el perqu en el procs daprenentatge son tant important les emocions, la Sara ens va explicar, esquemticament, levoluci de laprenentatge dels infants basant-se en el treball de Rudolf Steinner. Aprendre s el recorregut que fem per assolir lautonomia fsica, emocional i mental. Un procs mediat pel propi jo que va processant i interpretant tots els estmuls que rep de lexterior, i un cop elaborats, els fa seus. El jo ms emocional entra en acci molt abans que el jo racional. Segur que s del tot imprescindible per comenar a aprendre com es fan les coses en aquest mn, quan encara no podem comptar amb el llenguatge verbal. Desprs, i poc a poc, anem aprenent a estructurar raonaments propis. Des dels 0 als 7 anys els nens son grans imitadors de conductes, capten lentorn a travs de les emocions i donen una resposta imitada. El nen dun any no elabora raonaments propis, els imita de les persones ms properes a ell. Progressivament va elaborant els raonaments ms bsics i cap els set anys la seva estructura cerebral fa un canvi. Est preparat per construir pensaments ms elaborats per ell mateix. Per exemple: La Joana acaba darribar cansada i amonada de la feina, obre la porta de casa i rpidament es troba amb el Pau, el seu fill. Ell ja sap que a la mare li passa alguna cosa i pregunta, o potser no. Per la Joana, intentant dissimular, com a resposta li diu ... apa, anem a fer el sopar. En comptes de posar-se al seu nivell visual i explicar-li senzillament avui no mho he passat be a la feina, i a ms estic molt cansada. Espero dem poder resoldreho. Magradaria molt que majudessis a fer el sopar. Si el patr que imita en Pau es el primer, quan ell tingui un problema o estigui trist, i la Joana li pregunti, qu et passa?, ell respondr res, anem a fer el sopar?. En canvi, si imita el segon patr la Joana te ms probabilitats de que el seu fill li respongui es que avui a lescola ... i sestabliran fonaments de comunicaci. Els infants capten lentorn a travs de les emocions (la rbia, la por, lafecte, la gelosia, lalegria,...) i han daprendre a gestionarles. Els nens imiten els nostres patrons emocionals, aix aprenen a processar les seves prpies emocions. Quan nosaltres sabem gestionar les nostres emocions podem ensenyar-los a gestionar les seves. De fet aprendran de nosaltres all que fem, ho fem millor o pitjor. Tenim el poder i la responsabilitat totals. Aix que cal posar-hi fil a lagulla! Comissi de formaci

05
filxranda comissions

Tres claus bsiques que ens poden ajudar per abordar leducaci dels nostres fills:
El nen necessita sentir-se estimat. Dediquem-los temps de qualitat, atenci personalitzada. Aix fomenta la comunicaci. El nen necessita sentir-se segur. Saber el que ha de fer, per aix va be seguir una rutina, seguir un horari encara que flexible. Les novetats els estressen. Cal doncs, explicar-li els canvis abans que aquests es produeixin (que, quan i com). Pensem que amb certes normes (que ordenen el que fem) tot t un sentit. El nen necessita lmits Ensenyar a canalitzar el no (les frustracions). Aprendre a esperar, daquesta manera el nen te lmits i llibertat alhora.

Sha de tenir en compte, a ms a ms, que s molt important:

1. Establir lmits clars. Saber dir no. 2. Expressar els nostres sentiments. 3. Donar explicacions clares. Poder raonar els nostres arguments. 4. Escoltar-los activament. 5. Mostrar comprensi i sensibilitat envers els seus sentiments. 6. Controlar el to de veu. 7. Ajudar-los a dir amb paraules el que els passa, buscar solucions i demanar ajuda. 8. Evitar el serm i ladoctrinament. 9. Evitar les comparacions. 10. Compartir espais ldics: gaudir del plaer de jugar amb ells i elles.

la filomena

Magradaria explicar-vos dues histries.

Aquesta s la primera:
i havia una vegada una petita vila al costat duna gran ciutat. Els vilatans es dedicaven a conrear els camps dels voltants. Ho feien tant i tan b que la terra els donava bones collites que anaven a vendre al gran mercat de la ciutat. Un bon dia, uns homes de negocis van decidir construir una fbrica al costat de la vila. Desprs van fer el mateix uns altres i uns altres ms, i van convertir la vila en una zona industrial molt important. La vila va crixer, van arribar vilatans nous per treballar a les fbriques i dels vilatans de tota la vida, uns conreaven les terres i uns altres treballaven a les fbriques. En aquesta vila va nixer la Filomena. Des de ben petita sabia que, tant bon punt li arribs el cap a lalada de les bobines de les mquines, entraria a treballar a la fbrica ms gran de la vila. Aix havia estat amb la seva mare i amb la seva via abans que ella i tenia moltes ganes que arribs aquest moment. Aquella fbrica limpressionava fora amb els seus grans edificis de totxo vermell i amb tants noms com gents hi havia passat per ella: El Vapor del Fil, El Vapor del Rec, Els Alemanys, Les Filatures, Ca nAlzina, Can Portabella, Can Mamella, Can Fabra. de cartr negre en un rac. Qu feia all aquella capsa? La va recollir per portar-la al magatzem i, en aixecar-la del terra, li va caure la tapa. La Filomena no podia creure el que veia: dins la capsa hi havia una troca de fil daurat i lluent. Sense saber ben b per qu ho feia, va comenar a cabdellar el fil en cabdells petits, petits. Ja tenia una bona pila de cabdells brillants i preciosos quan es va adonar de que la troca seguia intacta, com si no li falts ni un bri de fil. Ms endavant va poder comprovar que la troca seguiria aix per molts i molts cabdells que fes. Era fil mgic! Llavors, va agafar un dels petits cabdells al palmell de la m i el va estrnyer a la vegada que tancava els ulls. I sabeu qu s el que va veure? Va veure molt i molt clar el seu somni: la fbrica convertida en una escola gran i bonica i tot de nens i nenes que hi jugaven, llegien, aprenien i que eren molt felios. I ella tamb es va sentir molt feli.

La Filomena va treballar tota la seva vida a la Fabra i Coats. Va conixer, tant dins com fora de la fbrica, poques fcils i difcils, moments alegres i tristos, persones bones i dolentes. Va viure situacions de tots colors.
Vet aqu la cosa ms meravellosa que li va passar a la Filomena. Una nit a la fbrica, quan a la nau on treballava ja noms quedava ella, va descobrir una capsa

06
filxranda Comissions

I ara us explicar la segona histria:

i ha una vila al costat duna gran ciutat que t una fbrica que ja no funciona. Els homes importants de la gran ciutat han decidit que a lantiga fbrica hi haur una escola i de moment han muntat unes casetes blanques que fan descola mentre construeixen la nova. Uns les anomenen mduls, i altres, barracots. Els vilatans estan molt contents perqu els nens i nenes de la vila van a escola molt a prop de casa seva i els mestres sn molt trempats.

Les famlies daquesta escola han decidit construir una geganta i muntar una colla que la porti a la cercavila. Uns vens de la vila que havien treballat a la fbrica els han ensenyat fotos i la bata que portaven les treballadores. Una de les noies que hi surt a les fotos s la Filomena. Els pares, les mares, els avis, les vies i fins i tot una mestra es reparteixen la feina. Un avi fa una talla de la cara, uns pares sencarreguen de fer el cavallet amb fusta de pi, unes mares modelen i pinten el cap,

li fan els braos, les mans i unes vies i la mestra prenen mides i li fan una bata igual igual que la de la noia de la foto. Fins aqu aquesta histria s molt semblant a la daltres famlies que construeixen gegants a les escoles per aquesta s una histria molt especial. Vet aqu que mhan explicat algunes coses estranyes que han passat mentre construen la geganta. Quan van comenar a fer la geganta encara no sabien quin nom posar-li. Lavi, mentre feia la talla de la

recomanat

Els viatges de la tina

Araceli Segarra

L
cara, va sentir una veu que deia: Filomena. No sho volia creure, per la fusta li havia parlat. Sense explicar don ho havia tret, va proposar que la geganta es digus Filomena. A les famlies els va semblar un nom perfecte per a una treballadora del Vapor del Fil. Per aqu no sacaba tot. Mentre les mares modelaven i pintaven el cap, van sentir: Feu-me uns companys. Estaven segures de que els havia parlat la Filomena! Ho van comentar amb els pares que construen el cavallet. Ells, tranquillament, van explicar que, mentre tallaven, el xerrac no parava de dir Bob-Bob, Bob-Bob, Bob-Bob i que al passar el paper de vidre per deixar arrodonit i suau el cavallet, se sentia Wendy-Wendy, Wendy-Wendy, Wendy-Wendy. Van posar m a lobra, pares, mares, nens i nenes van fer el Bob el Manetes i la Wendy, uns capgrossos constructors, baixets per amb molta traa. Justament el que necessita una escola en construcci. s aix com han nascut la Filomena, en Bob i la Wendy. Si us ho expliquen duna altra manera s que shan confs dhistria. Per aquest mat nha passat una de ben grossa. Quan els geganters hem anat a despertar la Filomena per a la festa i la cercavila, sabeu qu tenia a sota de les faldilles? Una capsa de cartr negre amb una troca de fil daurat i lluent! A les butxaques, la Filomena portava uns cabdells petits, petits. A alg li ha semblat que una velleta, molt velleta, molt velleta, picava el timbre i marxava de lescola. Hem sortit darrere seu per no lhem pogut trobar al carrer. Ens hem quedat tan sorpresos que no podem parlar, fins que alg ha dit: Aquesta velleta, s la Filomena, oi?. Estem molt contents perqu ens ha deixat el millor regal: petits cabdells daurats. Agafeu-ne un al palmell de la m, estrenyeu-lo a la vegada que tanqueu els ulls i sabeu qu s el que veureu? Veureu clars els vostres somnis.

a collecci de contes Els Viatges de la Tina ens acosta a les diferents aventures i gestes de la coneguda alpinista Araceli Segarra, que va ser la primera dona catalana i de lEstat espanyol a conquerir el cim de lEverest, lany 1996. Actualment podeu trobar els 4 primers contes, dels 7 que formaran la srie, a llibreries, botigues desport especialitzades i venda per Internet (http://tinabooksonline.blogspot.com) Els ttols disponibles, en catal i castell, sn: 1. Tina a lEverest 2. Tina a lAntrtida 3. Tina a lAconcagua 4. Tina al Kilimanjaro

07
filxranda Comissions

Voleu saber quin s el proper dest de la Tina? Doncs, ni ms ni menys que les fredes terres dAlaska, on la valenta alpinista conquerir el cim del Denali. Us animem a descobrir amb els vostres fills lapassionant mn dels esports de muntanya, deixar-vos portar per la imaginaci fins a pasos molt llunyans, conixer personatges i costums daltres continents i inculcar-los valors que els seran molt tils en un futur, com ara lamor per lesport i la natura, el respecte vers altres cultures, la resistncia i la perseverana davant els reptes de la vida i la satisfacci personal dassolir el cim, sigui quin sigui, sigui on sigui... Desitgem que us agradin!!! Marta Nebot Comissi de Comunicaci

Entrevista

Xavier Matias
Em dic Xavier Matias, tinc 33 anys i actualment estic fent la tasca de cap destudis a lEscola Can Fabra, a ms de la psicomotricitat i refor als grups de P3 i P4.
Qu et va portar a estudiar magisteri? La meva primera intenci era ser mestre dhistria, influenciat potser per mestres que vaig tenir a linstitut i pel fet que la histria magrada molt. Per vaig pensar fer primer magisteri, com a pas previ, i aqu em vaig quedar. Potser el que ara magradaria, ms com a formaci personal, s estudiar Humanitats. I, per una altra banda, tamb em van influenciar molt els anys que vaig estar a un centre desplai, primer com a nen des dels 7 anys i desprs com a monitor, amb nens i nenes de 7 a 14-15 anys. De fet, aquest curs mhi he tornat a enganxar com a responsable del centre. Si fossis un pes important en lEducaci, quins canvis faries (si s que en faries...)? Buf, complicat. Potser el que intentaria dalguna manera s no tocar coses que funcionen; a pasos amb xit escolar, les lleis deducaci es mantenen bastant estables, independentment de qui estigui al govern, sense anar-les canviant en funci del color poltic de qui governa a cada moment. Evidentment ara es veu que aqu hi ha coses que no funcionen: mica en mica van sortint generacions de gent amb poca preparaci, amb una manca de valors, amb la idea daconseguir xit sense esfor... Tot i que tota aquesta joventut sn alhora conseqncia del moment social que vivim: menys presncia dels pares i mares amb els seus fills/es (suplida per cangurs, extraescolars, televisi,...); el tipus de missatges que arriben des dels mitjans de comunicaci, on limportant s lxit personal, el tenir ms coses que laltre, el model consumista,... Aix doncs, els canvis haurien de ser de tipus ms social. s un moment fora complicat... I en matria de centres pblics educacionals? Jo dentrada, i aix potser sona a utopia, penso que leducaci avui en dia hauria de ser pblica i gratuta per tothom i en tots els casos. Fa 70, 80, 100 anys, moltes congregacions religioses, fundacions i associacions, van anar fundant escoles (les que ara coneixem com a privades i concertades) degut a que lestat no era capa de donar resposta a tota la demanda deducaci que la societat requeria, i llavors tenien el seu sentit. Per avui en dia, ladministraci hauria de tenir la capacitat doferir una educaci de qualitat a tots els infants i joves en edat escolar. Daquesta manera deixarien dhaver diferncies entre tipus de centres, amb les conseqncies que aix comporta: escoles delit enfront descoles ghetto, ms o menys reconeixement social, comparacions en funci dels resultats... Jo fa poc temps que he arribat a lescola pblica i he tingut la sort danar a parar al barri de Sant Andreu. S que s una realitat molt concreta i que no es pot generalitzar, per la veritat s que ens podem sentir molt orgullosos pel model de centres pblics que tenim. (...) Digues un moment comproms amb el que thagis trobat en la teva professi: Mira, fa alguns anys ja, va haver un curs en qu em vaig haver dagafar un temps dexcedncia: tenia un nen amb unes dificultats molt concretes, a lescola ens el vam trobar una mica de sorpresa i va arribar un moment en el que em vaig adonar que se mhavien acabat els recursos amb aquell infant. Ms que una situaci compromesa va ser una situaci dura. Per una banda, dall vaig aprendre sobretot, i grcies a la directora de lescola, a adonar-me de que ning no s imprescindible. Jo aquell cas mel vaig fer meu, semblava un repte personal, i les coses no van aix; desprs de tu vindr una altra persona i, evidentment, ho far diferent, per tamb ser ben vlid. Cal saber veure fins a on arribes tu i a partir don has de donar peu a laltre. I, per una altra banda, vaig ser conscient de la importncia que t el treball en equip en la nostra feina, del poder comptar amb els companys i companyes. Cal treballar plegats per aconseguir que els projectes siguin forts i estables per si mateixos, independentment de les persones que a cada moment hi prenguin part; si un projecte s prou slid des de la seva base, aquest es mantindr sempre ferm. I cal anar treballant com a escola en aquesta direcci. Creus que un canvi de govern suposar una altra inevitable reforma escolar? Crec que malauradament s. I dic malauradament no pas perqu em spiga greu que es toqui el que sha fet fins el moment; de fet, penso que el govern que fins ara hem tingut no ha treballat gaire dacord amb el seu suposat caire desquerres: ha pres fora decisions unilaterals sense consultar amb ning,

08
filxranda the character...

the caracter...
ha prioritzat lexcelncia dels resultats per sobre dels processos daprenentatge, ha retallat plantilles i ha modificat calendaris i horaris que afecten a la bona marxa dels centres,... Sovint qui est al govern sescolta poc a la gent est treballant dia a dia amb els infants i joves. Si es fes ms sovint, potser sanirien canviant menys coses i aquestes anirien en funci de les necessitats reals de les escoles i els instituts. Quin va ser el moment ms important a la teva infncia/adolescncia? A veure, no s. Mira, jo no tinc fills encara, per quan tenia 14 anys va nixer la meva germana petita i aquell moment recordo que el vaig viure de manera fora intensa, molt propera; vaig viure molt la seva infantesa. Va ser molt maco. Quina s la teva festivitat preferida? Home, les festes del meu barri!! Jo sc de la Prospe (Prosperitat, a Nou Barris), hi he viscut all tota la vida. Tenim les festes del barri, el Prospe-beach, les festes de Sant Xibeco,... All s com un poble. El teu mn ideal seria... Buf... potser un mn ideal seria aquell on hi hagus un repartiment igual. Un mn ben repartit evitaria potser molts dels problemes davui en dia: la gent, per exemple, no tindria la necessitat de marxar del seu pas per anar a buscar feina a un altre, potser no hi hauria tanta pobresa,... Un mn ms equitatiu. All de que el 25% de la humanitat compta amb el 75% de la riquesa mundial no hi pot cabre a cap cap!! Trobo molt injust el fet de dir jo no he fet res ms que nixer aqu, a Barcelona, a Catalunya, per poder comptar amb tot el que tinc; i, alhora, un infant nascut a lndia, a lfrica, no ha fet res ms que nixer all per no tenir res del que no t, o per tocarli haver de viure una guerra. Que injust s aquest factor de sort (o de mala sort)!! (...) La teva escola ideal seria... La meva escola ideal seria aquella en la que, per sobre de tot, es treballs per ajudar a fer dels nens i nenes persones felices. I crec que a lescola Can Fabra sest treballant per aix. Quins plans de futur t en Monkey? Aix se li hauria de preguntar a la Maribel, la mestra que des daquest curs treballa colze amb colze amb en Monkey. Per els seus plans de futur passen per presentar un projecte que es diu Pla Experimental de Llenges Estrangeres (PELE), amb el que la voluntat s, sobretot de cara a lEducaci Primria, treballar diferents rees en angls; fer servir la llengua anglesa com un mitj daprenentatge ms que no noms com un fi en ella mateixa. Aix que el Monkey ja es pot comenar a espavilar i prepararse b altres matries!!

09
filxranda the character...

Qu monos qeueXavi l

Les mares opinen:

lescola

Els dijous matemtics a la nostra escola

ins el nostre projecte educatiu una part molt important s el treball matemtic, considerant-lo en tota la seva globalitat. Creiem que no es tracta noms de la mera instrucci de tcniques i procediments mecnics que shan daplicar, tot reduint-lo a laprenentatge dels nombres i les operacions; la matemtica s molt ms que aix i cal considerar-la en la seva totalitat. Una bona educaci matemtica contribuir tant al desenvolupament personal com a la socialitzaci del nostre alumnat, collaborant en ladquisici dun conjunt de capacitats necessries per a actuar com a ciutadans i ciutadanes competents, actius, implicats i crtics. Amb aquesta voluntat es plantegen els Espais matemtics a lescola. Amb lajuda i lassessorament de la Sra. M Antnia Pujol (professora de la Universitat de Barcelona) es van definir el curs passat

els diferents aspectes que englobaven tota lrea matemtica, aix com els continguts propis de cadascun dells. Donat que en tots i cadascun dels espais el tipus dactivitats s a travs de la manipulaci de materials diversos, lexperimentaci, lobservaci directa,... aix demana una organitzaci concreta: treballar amb grups ms reduts que el propi grup-classe, ocupar diferents espais fsics de lescola i comptar amb un major nombre dadults per dur a terme les activitats. I s per aix que, dacord amb aquesta darrera necessitat, els espais es realitzen coincidint amb el dia que venen les alumnes de la Universitat de Barcelona, dins el projecte Universitat-escoles. Daquesta manera comptem amb un grup donze alumnes que, repartides en els diferents espais de cada nivell, ens ajuden a tirarlos endavant.

10
filxranda lescola

Cada dijous al mat, els vostres fills i filles comencen el dia escollint lespai on volen anar... Lespai dels nombres: treballant les nocions de quantitat, nombre natural i operaci, no pas partint dels nmeros escrits sin de les quantitats de la vida real i de la prpia experincia. Realitzant correspondncies quantitatives: cap, pocs, molts, algun, tots, ms que/menys que,... Lespai de les seriacions i classificacions: observant les relacions entre els objectes tot comparant les seves qualitats, les classificacions de forma directa i indirecta, lordenaci, la realitzaci de grups en funci de qualitats o condicions comunes,... Lespai de mesura: iniciant-se en la metodologia prpia del treball cientfic: partint de la formulaci duna hiptesi, sobserva, es palpa, es manipula, es toca, sexploren els objectes i els materials, per arribar a la comprovaci de la hiptesi inicial. Introduint les unitats de mesura: grandria, pes, capacitat (volum) i temps. Lespai de geometria: descobrint les formes i els cossos geomtrics en els objectes de la vida quotidiana, observant els comportaments dels objectes en funci de les seves qualitats geomtriques (cares corbes i planes, formes esfriques i no esfriques,...). Lespai destadstica: potenciant que els infants organitzin el coneixement que tenen del mn que els envolta, tot percebent les semblances i diferncies que hi ha entre les coses i la possibilitat dagrupar-les segons les seves caracterstiques. Proposant situacions de recollida, ordenaci i classificaci delements, registres dinformaci, recompte i representaci grfica, i interpretaci. Lexperincia del curs passat va ser molt positiva i s per aquest motiu que aquest curs continuem amb els espais matemtics com a metodologia de treball, amb els nens i nenes de P4 ja des daquest primer trimestre i amb els nens i nenes de P3 a partir del segon trimestre (dacord amb el seu procs dadaptaci a lescola).

larticle

lAgenda 21?
Qu s lAgenda 21?
Lany 1992 va tenir lloc la Cimera de la Terra a Rio de Janeiro. Van debatre sobre temes tan greus com lexhauriment dels recursos i les desigualtats en la seva distribuci, la contaminaci que posa en perill la salut de les persones o la destrucci de la diversitat de la vida. Els estats participants van acordar un pla de treball per al segle XXI: lAgenda 21. LAgenda 21 recull estratgies per assolir un model de desenvolupament sostenible, que cobreixi les necessitats del present per mirant cap al futur. Per fer realitat aquest projecte planetari cal pensar globalment i actuar localment i es va fer una crida a totes les ciutats perqu elaboressin la seva prpia Agenda 21 Local. Barcelona es va comprometre a elaborar la seva a travs dun procs participatiu. Una de les maneres dimplicar-shi s participant en lAgenda 21 Escolar, que promou lAjuntament des de 2001 entre les comunitats educatives. LAgenda 21 Escolar de cada centre s nica per comparteix amb les dels altres aquests punts: Neix i es desenvolupa mitjanant un procs participatiu de tots els membres de la comunitat. Revisa els plantejaments i les prctiques educatives en relaci a lambient i la sostenibilitat. Compromet als implicats en accions de millora.

Com?
Incloent els objectius de lAgenda21 dins del projecte escolar i implicant a tota la Comunitat Educativa. En aquest ltim aspecte, hem dagrair a lescola lampli recolzament i implicaci amb les iniciatives de la Comissi de Solidaritat i Sostenibilitat.

Com afecta a la vida escolar dels nostres fills i filles?

A nivell prctic, els nostres nens i nenes seran acompanyats en la reflexi i lacci de fets quotidians encaminats a: - assolir un consum ms responsable i eficient dels recursos (estalviar aigua i energia a lescola), - potenciar hbits sostenibles (s controlat i reciclatge del paper dins de laula), - motivar a buscar una segona vida als objectes (tallers de reutilitzaci de materials), - aprendre a Oferir i Rebre amb Confiana (participaci en la xarxa dintercanvi COR), - alimentar la conscincia ambiental i lestima per la natura (regar les plantes i cuidar de lhort), - actuar sobre les necessitats socials (recaptaci daliments inclosa dins dun projecte escolar)

11
filxranda larticle

Qu podem fer com a famlies?

Bsicament assumint aquest repte escolar com a propi i estant disposats a obrir les portes amb illusi als canvis que aix pugui comportar, ja estarem sembrant la llavor de Can Fabra: una escola sostenible i solidria. Comissi de Solidaritat i Sostenibilitat

La nostra Agenda 21:

Respon a la voluntat de fer de Can Fabra una escola que tingui com a lema la Solidaritat i la Sostenibilitat.

/agenda21/ http://www.bcn.cat

maci: Si voleu ms infor

a21escolar/index.h

tm

lactivitat

la contra

PATUFET!!! X un somriure al dispensari o ON ETS??? Contes espanta-pors

A la panxa del bou

a Panxa del Bou s un nou concepte de gimns / escola descalada, pensat per a tots els pblics. Disposa dinstallacions per a la prctica i aprenentatge daquest esport per a tots els nivells, amb zones especialment equipades per a debutants. Tamb trobareu altres serveis: Gimns (sala de peses i bicicletes esttiques), Cursos descalada (iniciaci i perfeccionament), Cafeteria La Panxeta, Biblioteca, Sala de jocs, Vestuaris i dutxes, Material de lloguer, Activitats per a escoles, esplais, grups... Una proposta diferent. Una alternativa per a caps de setmana de fred o mal temps. Una escapada, a pocs minuts de Sant Andreu. Desitgem que us agradi i que us animeu a visitar La Panxa del Bou, on no neva ni plou! Per a ms informaci:

actitud que sovint tenim envers els dispensaris dhospitals i Centres dAtenci primaria s rebuig o indeferncia, de vegades amb lidea de si no en parlem gaire no hi anirem o estarem protegits per quelcom de trepitjar terreny sanitari. Si anem encara ms lluny podem pensar que el col.lectiu ens porta mal auguri, identificant o posant al mateix sac malalties i metges. Aqueste sentiments es manifesten moltes vegades tenint els petits a prop, esdevenint la situaci que ells, com a grans aprenents de la nostra conducta a la vida qotdiana es nodreixend amb aquesta animadversi. Us he de confessar que ms duna vegada li he dit a la meva petita: Vigila amb aix o amb all que mestic veient a lhospital durgncies; fet que contribueix de mica en mica a que els dispensaris i centres datenci etc.. li provoquin certa inquietud i/o rebuig. Tot aix realment es bastant injust per un col.lectiu que t com a primera i nica intenci que el/la pacient es trobi b el ms aviat posible tot i que el terme comfortable sigui minso en aquests centres sanitaris. La decoraci i lambientaci s ms aviat asptica, freda amb espais amples, on es pot, i com diu la vox populi acompanyada dolor a hospital. En mig daquesta situaci es troben els/les menuts/menudes, immersos en un clima tens, per part dels familiars i de lambient,. Ells amb por duna situaci que no controlen gaire, com pot ser des dun refredat a una enfermetat que els dugui de manera continuada, passant per proves o tractaments

http://www.lapanxadelbou.com
Marta Nebot Comissi de Comunicaci

un xic angoniosos, necessiten que els sentiments ms propers siguin positius i encoratjadors. Perque per la seva banda ell i elles duen a dins seu sentiments i emocions relacionades amb la situaci on es troben (nosaltres de vegades tamb) que incapaos/ces dexpressar. Els adults en certs moments de stress passem, per una fase de regressi i els petits com a bons imitadors o com mtode de dautodefensa tamb ho fan. En aquesta fase tant fosca el llibres espantapors sn ideals per ajudar-los/les a fer la situaci menys alleugeridora que porta certament cap a una tranquilitat que sovint pot ajudar a dur-nos a una atmsfera positiva. Com a lectures recomanades entre els clssics nescolliria: Hansel i Gretel, Blancaneus, en Patufet, la Bella Dorment i Caputxeta Vermella. Dels contes contemporanis em criden latenci: Comemiedos, Ser quinto, Donde viven los Monstruos i Lamiga ms amiga de la formiga Piga, La formiga piga es deslloriga. Aquestes petites lectures pels que han de passar ms duna vegada pel dispensari del metge o a lhospital amenitzen lestada i qui sap potser amb el temps hi hauran doctores i doctors de la risa que operaran amb un somriure en conts de amb un bistur. Vaig adobar la mala herba I ella em va donar bonana; dun pou de tristesa vaig treure esperana Miguel de Unamuno

samfaina
Carai!! Quin Col.legi magrada magrada ms xulo
Nyic, Bonic

Bufa s molt gran!! vull entrar-hi!!

El pat es super gran

Jugar a fet i amagar, a crrer q tagafo, a la baldufa, a...

Quin somni de col.legi

oi!!?

algun dia arribar

oi?

Gran x jugar!!

Rubn Rolo